La Marina – Edició novembre 2023

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

4.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Novembre 2023 / Núm. 331

El Polvorí reclama més inversió social

Millores com els nous ascensors i el parc infantil no aborden el problema de fons: la reconstrucció del teixit veïnal Pàgs. 10-11

Alejandro Flores

El veïnat es mobilitza perquè es millorin les instal·lacions de l'escola El Polvorí; el seu pati, tot i ser a la muntanya, un lloc privilegiat "necessita reformes urgents", asseguren.

ACTUALITAT

Una mirada des de la comunitat gitana inicia una sèrie de reportatges sobre la interculturalitat al barri

Pàg. 3

ACTUALITAT

Els veïns de Can Clos i El Polvorí reben els distintius per accedir al barri durant els esdeveniments esportius

Pàg. 18

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Benvolguts pactes Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

d'Artistes La Marina.

Publicitat Redacció comercial@lamarina.cat · Jesús Martínez, Esther Pardo, 93 296 80 00 Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Pau Llopis, María Aroca, Impressió: GestXXI Chris El-Bahr, i Joan Pejoan.

Tirada: 4.000 exemplars Edició i maquetació David Edo. Difusió controlada per OJD-PGD Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP SantsMontjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Els pactes entre el PSOE i la resta de partits de l'arc parlamentari (SUMAR, Esquerra, Junts, Bildu, PNB, i Coalició Canària) amb què Pedro Sánchez serà investit president arriben com una entesa necessària per a l'estabilitat i per aconseguir l’assossegament de les aigües movedisses en què s'ha convertit qualsevol matèria en l'actualitat, i encara més, la política.

En aquest sentit, és de celebrar l'acord entre els diversos grups i les sensibilitats polítiques plurinacionals, a més de la voluntat de totes les parts per ser-hi, malgrat la desconfiança, les ferides que romanen i el cost electoral en les seves bases.

La conjuntura és delicada i calen lideratges capaços de llegir la complexitat del context actual, amb voluntat d'assumir i explorar riscos que contribueixin a millorar l'estat dels conflictes territorials i socials.

Superar el bloqueig entre blocs ens permetrà tornar a les qüestions concretes i trobar les alternatives per avançar.

Tanmateix, a Catalunya el conjunt dels partits polítics farien bé d'intentar superar les estratègies pensades estrictament des de la competència electoral i buscar un front comú d'interessos materials; la situació actual és una oportunitat en aquest sentit, també!

De la legitimitat i les protestes antiamnistia

Les manifestacions contra els pactes d'investidura a què han arribat els socialistes amb les formacions independentistes catalanes han començat quan ni tan sols es coneix el contingut de la futura llei d'amnistia.

Convé, però, subratllar la legitimitat de les protestes

contra aquesta mesura de totes les persones que s'han concentrat pacíficament arreu d’Espanya. No hi estan d'acord i tenen el dret d'expressar-ho.

Ara bé, els grups de feixistes i neonazis que han victorejat proclames, símbols i càntics franquistes, i que nit rere nit intenten provocar la policia i "caldejar l'ambient" davant la seu del PSOE, mereixen contundència en la resposta democràtica, sense matisos. El Partit Popular ha trigat a fer-ho. Santiago Abascal ha arribat a incitar a la Policia a la desobediència, i Feijoo cada vegada s'aïlla més.

Cal ser ben clars: la llibertat i la democràcia consisteix a poder manifestar-se i cridar “traïdor” al polític que està a punt de revalidar la seva majoria parlamentària. La dictadura, en canvi, va consistir en apallissar, torturar, engarjolar i assassinar als que protestaven contra un govern veritablement il·legítim. Per obvi que resulti, cal no oblidar-ho.

SOS per a Gaza

Les arrels d'aquest conflicte són molt profundes i el cruel atac de Hamas matant de forma despietada 1200 persones de la comunitat jueva mereix la nostra condemna rotunda i la nostra solidaritat amb el poble jueu. Això no obstant, res no justifica la resposta del govern i l'exèrcit israelià contra la població civil palestina. La impunitat amb què sanguinàriament s'arremet contra palestins de tota condició, a més d'inhumà, és un precedent perillós per a les democràcies occidentals.

Els estats, en general, tenen llocs i espais d'ombra en què actuen fora del respecte a la llei. Una altra cosa, però és la dimensió del genocidi palestí, més de 2 milions de persones atrapades entre murs i bombes sense cap auxili possible. Un altre fracàs de la comunitat internacional, que urgeix que actuï. ■

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

actualitat

BarcelonaIntercultural?

|| Pau Llopis Els diaris, periòdics, telenotícies i, en definitiva, tots els butlletins divulgatius existents han anat plens d’informacions, dades i xifres de morts del conflicte entre Palestina i Israel durant el darrer mes i mig.

D’aquesta sanguinolenta batalla armada també s’han omplert les xarxes socials. El debat social que s’ha generat al seu voltant ha comportat, fins i tot, l’assenyalament de personatges públics per la seva opinió envers la situació.

El que és sens dubte uns dels majors desastres humanitaris dels últims temps ha generat un fort neguit en el si de les societats occidentals, que recentment han vist alterada la pau mundial per dos grans conflictes que portaven gestant-se força temps i que han tingut fortes conseqüències socials, econòmiques i polítiques per a tothom.

Aquests conflictes generen incògnites i preguntes més enllà de les que es poden pensar a primera instància (“Qui és el culpable? Què ha portat a l’esclat d’aquesta guerra? És culpa d’un tercer?”). I és que tot plegat fa trontollar la idea o percepció, sovint utòpica, que tots els pobles del món poden viure en harmonia i que aconseguir la igualtat i pau mundial és quelcom assolible en un futur no tan llunyà.

La història de la Humanitat ha estat sempre marcada per les guerres com a mètode de resposta a les tensions polítiques i a la falta d’entesa entre nacions, que des de temps llunyans han tingut interessos i pretensions oposades. La pau, quasi sempre, ha sigut l’última opció. I això, sembla, no ha canviat, simplement ha evolucionat.

El concepte de la interculturalitat està vivint un dels seus moments més crítics en el darrer segle. Per aquest precís motiu, veïns i veïnes de la Marina, de diferents cultures, reflexionen sobre aquesta situació i expliquen com ho viuen al barri i a la ciutat, tot contestant una sèrie de preguntes que els hi fem. En aquesta ocasió, els testimonis han estat de Francisco Santiago i Mariví Cortés, membres de la comunitat gitana i de l’Associació Espai Escola Dominical Undebel, de cinquanta-sis i cinquanta-quatre anys, respectivament.

Quina és la vostra experiència personal a Barcelona?

En el cas del Kiko, va néixer i es va criar en aquesta zona, mentre que la Mariví, tot i haver nascut a Barcelona, va viure vinti-sis anys a Andalusia, fins que finalment es va casar amb en Francisco i va vindre a viure al barri. En el seu cas, esmenten, estan molt satisfets i còmodes amb la seva experiència a la ciutat comtal, destacant, sobretot, com d’acollits i respectats s’han sentit sempre a la Marina, “un barri especial amb gent de moltes cultures i procedències diferents”. Sigui com sigui, assenyalen que han viscut multitud d’episodis racistes a altres llocs de Barcelona i, consideren que encara hi ha molta xenofòbia tant a la societat catalana com a l’espanyola.

Heu viscut mai cap episodi racista a causa de la vostra identitat cultural?

La Mariví i en Kiko, visiblement disgustats, afirmen que encara existeix molt estigma envers la comunitat gitana, que està “molt mal vista” i sempre associada a “un

3

Una mirada des de la

comunitat gitana

de la Marina

▶ Antic mural comunitari del barri de la Vinya.

Entrevista amb Francisco Santiago i Mariví Cortés, de l’Associació Espai Escola Dominical Undebel La unió i barreja de diferents cultures en un mateix barri o districte, és l’eina necessària per a “conèixer i respectar els altres” i obrir la ment “La guerra és el major fracàs humà” donat que “ningú guanya”

Encara existeix molt estigma envers la comunitat gitana, que està “molt mal vista” i sempre associada a “un perfil de persona delinqüent i mal educada”

perfil de persona delinqüent i mal educada”. En el seu cas, expliquen, els membres de la seva família se senten sempre molt vigilats quan visiten comerços o qualsevol mena de botiga.

La Mariví relata una mala experiència a una botiga de roba del Centre Comercial Gran Via 2, on una dependenta els va dir a ella i a la seva filla que “allà no tenien res per elles”. Ella, a més a més, va experimentar en la seva joventut com van descartar-la com a dependenta d’una botiga de mobles “pels seus cognoms gitanos” quan ja havia superat totes les proves de selecció. També asseguren que han de suportar constantment comentaris del tipus “ja sabem com sou vosaltres” o “sou sempre els mateixos” quan sorgeix el més mínim malentès amb altres persones.

En general, conclouen, consideren que la comunitat gitana està, encara avui en dia, molt mal vista dins la societat espanyola, quan, asseguren, “són igual d’espanyols i de catalans com qualsevol altre”.

Quina reflexió extraieu del conflicte Palestina-Israel?

En referència a aquesta qüestió, en Francisco i la Mariví sostenen que conflictes com aquests venen generats sempre per “interessos polítics i econòmics” que

envien “a gent que no es coneix a matar-se entre ells”. Per a ells i la seva associació, “la guerra és el major fracàs humà” donat que “ningú guanya”, ja no només a Palestina i Israel, sinó també a altres guerres com ara la d’Ucraïna i Rússia. Sobre la disputa israelo-palestina, afirmen contundentment, que “la guerra i l’assassinat indiscriminat de persones no ha de ser mai la solució” per cap dels dos bàndols i reafirmen la postura contrària a la guerra i en defensa de la pau, de la seva entitat.

Quins són els aspectes més beneficiosos de la multiculturalitat en una ciutat? Quin creieu que és el major repte que tenim als nostres barris en aquest sentit?

Argumenten que la multiculturalitat i, per tant, la unió i barreja de diferents cultures en un mateix barri o districte, és l’eina necessària per a “conèixer i respectar els altres” i obrir la ment amb la finalitat d’aconseguir la tolerància que permeti a totes les nacions i pobles del món viure en harmonia. De tota manera, creuen que s’ha de fer més en aquest sentit, aconseguint acabar amb les barreres i “parcel·les” que separen als membres de les diferents comunitats que hi ha a Barcelona i la Continua a la pàgina 4

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

4

actualitat

L’èxit de l’artista David Albiol al prestigiós musical internacional ‘The Book Of Mormon’ a Madrid The Book of Mormon ha estat una de les grans estrenes d’aquesta temporada a Madrid. A l’octubre la seva productora, SOM Produce, finalitzava el càsting de l'elenc amb 25 actors, ballarins i cantants. Entre ells, l’artista i veí de la Marina, David Albiol, ballarí, actor i cantant de 22 anys.

La capacitat d’alliberar el seu cos quan balla, canta i actua, l’han valgut per superar 4 rigorosos càstings on es van presentar “moltíssimes persones”, segons comenta el mateix Albiol, entrevistat a la sortida d’un assaig de 8 hores al reconegut Teatre Calderón, on es presenta el famós musical ‘The Book Of Mormon’.

Aquesta comèdia musical ja ha passat per Broadway i Londres, on porta tota una dècada sent un èxit. Conta la història de dos joves missioners mormons que prediquen la paraula de Déu en una regió perillosa d'Uganda. L’obra ha rebut diversos premis i compta amb més de nou milions d'espectadors.

Albiol ha estat seleccionat a la producció com a ‘swing’, la persona responsable de cobrir diferents posicions dintre del muntatge. És a dir, l’actor encarregat

▶ L'artista durant la promoció de l'espectacle a la Televisió Espanyola.

“Porta la teva passió allà on vagis, tant en el món artístic com en qualsevol feina o afició”

d’aprendre’s més d’un personatge (també nomenat ‘track’) per a cobrir altres actors en el cas d’una emergència o una rotació.

“Una figura molt imprescindible dins d’una producció de teatre musical”, ens explica, satisfet haver-ho aconseguit. “Els swings hem d’estar ben preparats per qualsevol cosa que li pugui passar a un dels

Les promocions d’habitatge de la Marina del Prat Vermell al festival 48h Open House Barcelona La 14a edició del festival d'arquitectura "48h Open House Barcelona" tornava a la ciutat metropolitana el cap de setmana del 21 i 22 d'octubre. Una sèrie de visites guiades i portes obertes en més d'un centenar d'edificis de la ciutat per descobrir diferents espais emblemàtics de l'àrea metropolitana i que habitualment no es poden visitar perquè no són oberts al públic.

En són exemple la Torre de les Aigües del Tibidabo, els pavellons de la SEAT amb la col·lecció de cotxes antics, la Casa de les Punxes, Casa de Lleó i Morera...

Igualment, el barri de la Marina del Prat Vermell prenia especial rellevància. El diumenge 22 era el torn de visita dels habitatges nous del Prat Vermell. L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació, va obrir la possibilitat de visitar per dins dues promocions noves d'habitatge públic entre les 10 i les 14 hores. Les primeres són les del carrer Ulldecona 2-10, amb 72 habitatges públics de lloguer social. Les segones són del carrer Cal Cisó 49-59, amb un total de 108 habi-

tatges. Tanmateix, també es podia visitar l’edifici Londres, al carrer del Foc, 30.

Les promocions d’habitatge obertes al públic durant el festival destaquen pels diferents sistemes d'eficiència energètica i sostenibilitat amb què han estat dissenyades i construïdes. Alhora també destaca l'entorn, ja que la Marina del Prat Vermell, a més de ser un dels barris amb potencial de creixement de Barcelona en la dècada vinent, s’està urbanitzat amb una perspectiva mediambiental que aprofita les aigües residuals i l'energia que s'allibera des del port de Barcelona, així com també respecta les zones comunitàries, prioritzant els

vianants als carrers.

Les visites van ser tot un èxit de públic, amb cues llargues i permanents durant gairebé tot el matí. Entre els visitants hi havia persones de tota mena, algunes amb intenció de conèixer i d’altres amb la perspectiva de valorar opcions de vivenda.

Entre els aspectes que més destacaven els comentaris dels visitants: la bona il·luminació natural, i l’aspecte pitjor valorat, en general, eren les cuines.

Hi van assistir famílies i parelles, entre les quals hi havia molts joves, i tots comentaven el problema de l’accés a l’habitatge. ■ Redacció

A la Marina la convivència és molt bona entre diverses cultures Marina, i que no permeten que hi hagi un intercanvi més fluid de perspectives, oportunitats i altres camps culturals.

Quin missatge els hi donaríeu als partits polítics que provoquen divisió social i odi entre cultures com a estratègia per guanyar vots?

Els representants de l’associació gitana coincideixen en el fet que des de l’Administració es podria fer bastant més per la seva comunitat, sigui quin sigui el partit. Alegen que se senten “desplaçats i deixats de banda” i que no “s’atenen les seves necessitats”. En general, conclouen, es podrien promoure més iniciatives en

favor de la multiculturalitat per part de la Generalitat i l’Ajuntament. És per això que demanen una major varietat cultural en la representació administrativa i que, per exemple, contractin gitanos per a assessorar i ajudar persones de la mateixa comunitat, donat que “la comunicació serà més fluida i senzilla”. ■

nostres companys. Estic feliç, és una feina que fa que treballis molt la confiança en tu mateix… has de ser molt pacient i per ara m’està resultant un treball molt terapèutic”, afegeix.

David va començar amb teatre i dansa de ben jove com a activitat extraescolar.

Més endavant, es va interessar pel teatre musical, “un estil que combina la interpretació teatral, el cant i la dansa”. De mica en mica i amb molta determinació, es va fer un lloc en el difícil món de la cultura fins a professionalitzar-se. A la Marina el coneixem de les seves actuacions a la Festa Major o al Sopar de Nadal de l’AMCL (Associació de Mitjans de Comunicació Local) en què ha col·laborat últimament.

Entrevistat per la Marina FM, parla de “la vocació, la constància i d’estar a gust amb tu mateix i amb el que fas”. “Porta la teva passió allà on vagis, tant en el món artístic com en qualsevol feina o afició”, reflexiona Albiol entusiasmat i encara des de l’escenari del Teatre Calderón. ■

Redacció

Recollida solidària de productes nadalencs a la Marina

Com cada any, la Unió d’Entitats de la Marina ha començat la campanya solidària de recollida de productes nadalencs “per a les famílies més necessitades del barri”, tal com explica l’associació a les seves xarxes socials.

La situació econòmica crítica de molts veïns del nostre barri, agreujada per la inflació derivada de conflictes com ara el de Rússia i Ucraïna, els impedeix gaudir d’una de les festivitats més boniques i familiars de tot l’any, com és Nadal. Aquesta acció, per aquest motiu, pretén ajudar tot el que sigui possible a aquestes famílies.

Les aportacions es van obrir el dia 23 d’octubre i es podran fer fins al 14 de novembre. Es poden dur a terme a la seu de la Unió d’Entitats, però també a altres punts com ara: • Centre Àncora • EFA Pedraza • Esclat la Marina • IES Domènech i Montaner • AVV Eduard Aunós • Illa Metalco • AVV Sant Cristòfol • CC la Cadena • CC Casa del Rellotge Tot el que es recapti es donarà al grup solidari Càritas la Marina, el qual s’encarregarà del repartiment. ■

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

publicitat

5

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

6

actualitat

22na edició de la fira dels comerciants

La reivindicació de la botiga de barri || María Aroca El dissabte 7 d’octubre, el passeig de la Zona Franca es va transformar en tota una gran festa per celebrar la 22a edició de la Fira Marinera i de la Pagesia. Va ser un dia carregat d’emocions, retrobaments, sabors i música, i on sobretot no van faltar les ganes de celebrar i apropar-se a les diferents paradetes que els comerciants de la Marina van muntar al passeig de la Zona Franca.

Una cinquantena de paradetes ens van donar l’oportunitat per fer compres i sobretot de conèixer els comerços de barri i de proximitat, en una àmplia mostra dels millors serveis i botigues que defineixen la varietat i essència del barri.

Els veïns i veïnes vam trobar-hi de tot, des de centres d’estètica i salut, fins a espais dedicats als nostres animals de companyia, passant per serveis de fitoteràpia, escoles bressol i immobiliàries. Sense oblidar-nos

R REPORTATGE

del tast gastronòmic d’unes tapes delicioses al bar les Palmeres, i del beure al Celler la Marina, especialistes en vins i caves.

A més, a l’espai de l’Associació de Comerciants de la Marina van organitzar una exposició fotogràfica que ens transportava als orígens de la Marina; retrocedint en un viatge en el temps a través de la història d’aquesta zona marinenca. I no podia faltar un espai dedicat a la ràdio, La Marina FM, on hi va haver una varietat de programes, entre els quals Comerç de barri, en què les diferents paradetes també van tenir el seu espai per anunciar serveis i productes.

A més a més, hi va haver espectacles damunt de l’escenari per als més petits, on van gaudir d’un xou amb música i ball per aprendre anglès (acadèmia Small Talk) i una mostra de Danses Modernes (Centre Cultural Estrelles Altes). El punt final al matí el va posar la Colla Bastonera del Poble Sec, de l’Esbart Dansaire Renaixença amb un repertori de balls i altres danses tradicionals de diverses poblacions de Catalunya.

L’escenari principal també va donar protagonisme a alguns representants polítics, amb un discurs inicial de l’Albert Deusedes, conseller portaveu del PSC al Districte, i de Mei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina.

També van participar de la jornada els re-

▶ El passeig de la Zona Franca va estar concurregut des del matí i fins al vespre.

Alejandro Flores

Una jornada lúdica i alhora reivindicativa per celebrar i commemorar un any més el comerç de barri i la Fira Marinera i de la Pagesia ▶ Mei Márquez acompanyada de la representació política al Districte; pel PSC, Albert Deusedes va representar

la Regidora.

La fira va ser una oportunitat per fer compres i sobretot per donar a conèixer els comerços de barri i de proximitat, amb una àmplia mostra dels millors serveis i botigues que defineixen la varietat i essència del barri

gidors Neus Munté (Junts) i Daniel Sirera (PP), a més de consellers de tots els partits.

La celebració, però va continuar per la tarda amb el grup de rock Black&White; va transportar el públic cap a tot un viatge de cançons dels 80 i 90 amb el ritme de Nacha Pop, Los Secretos, Maná i un moment final dedicat a Queen amb el seu mític We are the Champions. L’últim número de la tarda va ser un Bingo Musical, a càrrec de l’Esplai Turons, on per cridar “línia” o “bingo” s’havia d’omplir el cartó amb els títols de

Alejandro Flores

cançons que anaven sortint.

Una jornada lúdica i alhora reivindicativa per celebrar i commemorar un any més el comerç de barri i la Fira Marinera i de la Pagesia. Un dia en el qual no va faltar l’entusiasme, el menjar, el riure, la trobada entre veïns i veïnes que no coincidien feia temps, i les ganes de passar-s’ho bé contribuint a enfortir la xarxa econòmica del barri, i amb la vista posada ja en poder retrobar-nos ben aviat en la 23a edició de l’any que ve. ■

▶ Hi va haver espectacles infantils i familiars durant tot el dia.

Alejandro Flores

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

8

salut

Corresponsabilització

La sostenibilitat del sistema és responsabilitat de tothom

Totes les persones juguen un paper determinant en el manteniment del seu estat de salut. És important incorporar hàbits de vida saludables. Aquesta Guia és un exercici de transparència que facilita la responsabilitat com a element de llibertat i autonomia dels individus.

Caldrà tenir present per part dels ciutadans els criteris d’actuació següents per tal de facilitar un bon ús dels serveis i les prestacions del sistema sanitari públic:

Respecte • Cal que respecteu les normes generals de funcionament dels centres i serveis.

• És importat que siguem tots respectuosos amb els professionals, amb altres ciutadans i amb les instal·lacions i els serveis.

Col·laboració • És necessària la vostra col·laboració per tal de facilitar el compliment de les recomanacions, les indicacions i els tractaments establerts pels professionals. Els criteris de tractaments, ingressos i altes, venen condicionats per l’assoliment dels objectius terapèutics plantejats i són responsabilitat dels professionals. Ús responsable • La utilització dels serveis d’urgència

És recomanable abans de qualsevol desplaçament contactar prèviament amb el 061 CatSalut Respon, que us informarà de la millor solució d’assistència per a la vostra situació

han d’estar condicionats per la sensació de gravetat de la malaltia. És recomanable abans de qualsevol desplaçament contactar prèviament amb el 061 CatSalut Respon, que us informarà de la millor solució d’assistència per a la vostra situació, i que seguiu les seves indicacions. Feu un ús responsable dels diferents nivells d’atenció urgent.

• Un excés en la utilització dels serveis sense justificació dificulta o col·lapsa de manera innecessària el funcionament dels serveis de salut sense cap benefici per a ningú.

Informació, dades i documentació dels usuaris • Sempre que hi hagi una entitat o companyia responsable de cobrir la vostra assistència diferent del CatSalut, especialment en accidents de trànsit, laborals o esportius, informeu-ne oportunament i faciliteu les dades per tal de poder gestionar la cobertura de l’assistència de manera correcta. Tots som responsables de fer sostenible el sistema sanitari públic.

• És responsabilitat vostra lliurar la documentació identificativa (TSI, documents identificatius, etc.) que permeti la vostra assistència en un entorn de seguretat clínica. L’ús en-

Decidir o no decidir aquesta és la qüestió Moltes vegades ens trobem amb pacients, que pel moment que estan vivint, necessiten un acompanyament en la presa de decisions per iniciar un procés de canvi que els ajudi a guanyar més autonomia en les seves vides.

Decidim constantment i, la majoria d'ocasions, sense adonar-nos-en. Renunciem a alguna situació a favor d'una altra, però de vegades ens resulta complicadíssim. I és que, no és el mateix decidir si em canvio de feina, si em separo o no, si estudio o no, si assumeixo la cura d'un familiar en solitari o ho comparteixo...

Quan som davant d'una situació que considerem difícil a la nostra vida personal, familiar o professional, moltes vegades la presa de decisions pot causar estrès, ansietat, confusió i fins i tot depressió.

A l'acte de decidir poden interferir algunes variables, com per exemple: - Trets com la impulsivitat ens pot empènyer a actuar de manera ràpida i irreflexiva.

- Rumiar en excés, acte propi de persones amb perfeccionisme i/o ansietat a la recerca de la solució perfecta inexistent.

- L'excés de por a les conseqüències d'un possible error a l'elecció/decisió i que ens pot paralitzar i bloquejar.

ganyós o fraudulent de documentació personal pot donar lloc a actuacions legals.

• És molt important que ens informeu de qualsevol modificació de les vostres dades personals, administratives i de localització (adreça, telèfons, etc.) per tal de facilitar una millor comunicació, en cas que sigui necessari.

Hores i assistència a visites • És necessari que respecteu els horaris de programació de les diferents activitats i actuacions per tal de facilitar entre tots un millor funcionament dels serveis.

• Quan us sigui impossible assistir a una activitat o servei programat, heu d’avisar amb la màxima antelació possible, en benefici d’altres ciutadans. Ús dels fàrmacs • És cabdal per a la vostra salut el compromís d’utilitzar els fàrmacs segons la dosi i la durada pautada i conservar correctament els medicaments, els productes sanitaris, els aparells ortoprotètics i les cadires de rodes.

Emmagatzemar fàrmacs no millora la salut i ens perjudica a tots.

• És favorable per a tots que els medicaments que no us heu acabat de prendre o que ja no feu servir els porteu als punts de recollida de les farmàcies, són residus, s’eliminen de manera segura i afavorim a tenir cura del medi. ■ Equip d’atenció a la ciutadania CAP La Marina

- La manca de confiança en un mateix que ens fa creure que les decisions han de ser preses amb seguretat completa i que abans s'han de saber totes les possibles conseqüències i opcions. De manera que evitem o retardem prendre la decisió.

Hem de recordar que a decidir ens entrenem, que malgrat els possibles errors, decidir està relacionat amb una major percepció de control sobre la situació i una sana autoestima. Decidir és assumir la responsabilitat de transformar les circumstàncies en què vivim.

En aquest procés ens pot ajudar preguntar-nos ¿quin és el problema a resoldre?, ¿quines coses hem fet per resoldre el problema?, ¿quines solucions alternatives no hem intentat?, avaluar els seus avantatges i desavantatges, escollir la millor alternativa i posar-la en acció i, finalment avaluar l’impacte positiu i negatiu de la nostra decisió per reajustar.

I a tu, et costa prendre decisions? ■ Encarna Medina Treballadora social sanitària CAP Dr. Carles Ribas

Davant d'una situació que considerem difícil [...] moltes vegades la presa de decisions pot causar estrès, ansietat, confusió i fins i tot depressió

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

9

panorama al barri

Rosío i Maria Cristina, història d’un desnonament aturat || Pau Llopis La història de la Rosío i la Maria Cristina, veïnes del barri d’origen peruà, de 78 i 58 anys, respectivament, ha commogut a coneguts i estranys. Mare i filla, que resideixen al 226 del passeig de la Zona Franca, van rebre la notificació de desnonament després que no se’ls renovés el contracte de lloguer. El motiu darrere d’aquest fet va ser que el preu va pujar dels 750 € que estaven pagant als 1.000 € mensuals, una quantitat a la qual no podien fer front.

Denuncien que des de l’Ajuntament i, en concret, des del Consorci de l’Habitatge no se’ls hi ha donat cap mena d’ajuda ni de solució, deixant-les desemparades davant l’imminent llançament, sense tenir cap altre lloc on anar. L’única opció que els hi van donar va ser la de recórrer als pisos de la borsa d’habitatge, que no ha resultat viable per l’oferta pràcticament nul·la d’aquests, o bé llogar-se una habitació per a elles dues, una via que no és “gens factible per l’elevada xifra econòmica que s’ha de pagar”, diuen, sobretot tenint en compte els ingressos limitats que perceben la Cristina i la Rosío.

Continuar vivint al barri, esmenten, és “quelcom impossible”, i és que la Ma-

▶ La Maria Cristina i la Rosío celebren haver frenat el desnonament junt amb els veïns, veïnes i membres del Grup Habitatge Sants.

rina tampoc se salva de la inflació en el preu de l’habitatge, una situació que les està obligant pràcticament a marxar, no només d’aquesta zona, sinó de la ciutat.

De fet, a principis de 2023 hi havia més 680 famílies en llista d’espera per accedir a un pis d’emergència social.

Aquesta situació va arribar a oïdes del Grup d’Habitatge de Sants, entitat que

s’ha encarregat d’assessorar i donar suport a les dues veïnes. Durant la concentració convocada a la porta del domicili de les afectades, van ser també els encarregats de negociar amb el propietari i la immobiliària, explicant la situació econòmica i personal de les dues veïnes.

El diàleg va resultar fructífer, ja que el desnonament, que s’havia de produir

Pau Llopis

el dilluns 6 de novembre, va ser aturat a causa d’aquesta acció sindical i veïnal, que va aconseguir arribar a un acord per ajornar-lo fins al dia 27 d’aquest mateix mes. Una petita “victòria” que permetrà a la Rosío i a la Maria Cristina continuar formant part del nostre barri, a l’espera del que pugui passar d’aquí a poc més de dues setmanes. ■

Descobreix els vins i olis de Barcelona!

Situada al cor de Collserola, Can Calopa de Dalt és la masia centenària on s’elaboren uns vins i olis singulars, els únics nascuts a Barcelona. En aquest paratge únic, gaudiràs de la cultura gastronòmica amb visites enoturístiques, tasts, degustacions al celler, esdeveniments culturals i activitats familiars que et descobriran el patrimoni rural de la zona mentre contribueixes a la creació d’oportunitats laborals per a persones en situació de vulnerabilitat.

Més info: 646 619 188 | www.olivera.org

L’Olivera - Masia Can Calopa de Dalt

Endinsa’t en el Museu del Còmic i la Il·lustració Visita el primer museu d’àmbit nacional dedicat a l’univers del còmic i la il·lustració. El Museu del Còmic i la Il·lustració compta amb el fons documental més gran del país. Un arxiu amb prop de 30.000 unitats, en el qual podràs viatjar per 135 anys d’història a través de premsa satírica, setmanaris, premsa infantil, revistes, novel·la gràfica, i planxes originals, entre d’altres. A part, a la seva pàgina web trobaràs tota la informació sobre les exposicions temporals i tallers del museu.

Més info: 935 891 194 | www.museudelcomic.org

Museu del Còmic i la Il·lustració

Aprèn sobre l’ofici de paperaire a Sastres Paperers Descobreix de primera mà l’ofici de paperaire visitant Sastres Paperers al Molí de la Farga. Aquesta petita empresa ofereix originals propostes per conèixer des de dins la seva feina. Podeu escollir entre una visita i demostració de l’ofici de paperaire en un molí paperer actiu amb més de 300 anys o posar-vos mans a l’obra i provar el taller d’elaboració de paper artesanal en grup o en família. Anima’t i prova aquesta original experiència!

Sastres Paperers

Més info: 872 729 944 / 653 447 147 | www.sastrespaperers.com

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

10

tema central

|| Pau Llopis Cadascun dels barris de la ciutat, des de les Tres Torres fins a la Marina, configuren un tros de la imatge del que ara anomenen la marca Barcelona. Tots ells reclamen un nivell d’atenció adequat per tal de garantir una qualitat de vida que cada vegada és més difícil d’aconseguir a les grans urbs.

Cada govern municipal planteja projectes per incidir en realitats que no tenen res a veure amb l’encant de les façanes modernistes, les vidrieres de Gaudí o els imponents temples gòtics d’arreu de la ciutat que atrauen milions de turistes cada any, però que no són mostra de la realitat de la majoria dels veïnats.

El mandat passat, el Pla de Barris pretenia “reduir les desigualtats dins la ciutat” amb un pressupost de cent cinquanta milions d’euros. Una tasca força complicada tenint en compte el fort biaix econòmic entre els barris i districtes benestants i els de rendes més baixes. Per plasmar aquesta realitat en xifres només cal revisar l’apartat “Renda Disponible de les Llars per càpita (€/Any) per barris”, a la web de l’Administració. En aquest recull de dades hi destaca prominentment l’abisme que separa la renda per càpita anual de les Tres Torres (39.655 €) amb la de Ciutat Meridiana (9.827 €), per exemple.

T

TEMA CENTRAL Traslladant el focus d’atenció a casa nostra, el Polvorí, a tocar de Montjuïc i el carrer de Ferrocarrils Catalans, ha aconseguit una sèrie de canvis positius pel veïnat com ara la instal·lació dels ascensors a la plaça Buenaventura Durruti o la remodelació de tres finques que figuraven en la llista de les més deteriorades de tota la ciutat.

A més, actualment s’està remodelant el parc infantil situat al carrer del Túria, com a part de pla d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció d’àrees de joc totalment accessibles.

Sigui com sigui, l’Associació de Veïns i Veïnes considera que no és suficient. La percepció és que es busca una “rentada de cara” superficial i que no s’aborden problemes i situacions que venen de lluny i que s’han anat agreujant. Així ho expliquen l’Eva i en Pedro, presidenta i expresident de l’AVV del Polvorí, respectivament.

En tots els casos, diuen, les reformes que s’han produït han arribat sempre molt més tard del que s’havia pactat i incomplint amb els nivells de qualitat que se’ls hi havia promès.

Se senten “abandonats i deixats de banda” i diuen estar cansats que l’Ajuntament actuï

▶ L'entrada al barri des del carrer Segura. Alejandro Flores

El Polvorí,

la cara oculta de Montjuïc El barri clama per millores i més inversió en projectes socials Volem més que un rentat de cara o accions puntuals que només pretenen justificar l’absència sostinguda d’inversió social als nostres barris La comunicació és dolenta, però trobar un taxi disponible és “menys probable que el fet que et toqui la loteria

“des d’una oficina sense saber quina és la situació del veïnat”, i reclamen superar les accions puntuals i invertir més en projectes socials que tinguin l’ambició de transformar la situació progressivament.

A banda del “mal estat de les voreres, bancs i places”, ara s’afegeix malestar als veïns i veïnes per la “relegació a un segon pla que està vivint el barri des que el F.C. Barcelona juga els seus partits com a local a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc” asseguren. Denuncien que no se’ls hi ha donat veu en cap moment i que s’han vist forçats, lligats de mans i peus, a veure com el seu barri s’ha convertit en una espècie d’aparcament per a aficionats culers que aparquen on poden, i, en moltes ocasions, també on no. Aquesta situació ha desembocat en voreres i espais verds envaïts pels cotxes, víctimes habituals del pas dels vehicles que s’hi apropen cada vegada que juguen els blaugranes.

Per altra banda, entre les queixes més recurrents s’hi troben l’incivisme i una greu manca d’inversió social, reiteren. “Cal atendre la canalla, el jovent i fer possible un barri del qual puguem gaudir tothom”.

Des de l’AVV el Polvorí reclamen que es construeixi un parc per a gossos, per tal que els propietaris d’aquestes mascotes puguin passejar-los en espais habilitats sense

embrutar les àrees públiques i les places del barri. En aquest sentit, també assenyalen la brossa i escombraries que s’acumulen en alguns punts del Polvorí, a causa, en part, de la falta de contenidors.

La Cristina, veïna de la zona, tot i agrair la tasca dels serveis de neteja, apunta també en aquesta direcció. Per a ella, a més a més, un dels principals problemes de tots els barris de la falda de Montjuïc és la forta incomunicació que pateixen, un fet que crida l’atenció tenint en compte l’entorn privilegiat en el qual estan ubicats. La freqüència de pas totalment insuficient dels autobusos de la línia 13 provoca l’aïllament de centenars de persones que no poden desplaçar-se a peu durant distàncies llargues. “A mi no em fa res anar caminant fins a la Gran Via, però les persones grans o aquells qui tenen nadons, no ho tenen tan fàcil”, assenyala la Cristina.

Afirma, de la mateixa manera, que trobar un taxi disponible és “menys probable que el fet que et toqui la loteria”. “Si l’Ajuntament busca que els ciutadans es desplacin mitjançant transport públic, aquí no ho estan aconseguint”, exclama.

De la mateixa manera, no és cap troballa que les escoles són el cor del teixit social dels barris, formant les noves generacions del districte i de la ciutat i oferint a les famílies un espai de trobada únic. En aquest

1

Novembre 2023

El veí Sergio Alcántara, amb el seu gos als Jardins dels Drets Humans.

Anem per feina!

Nadia Alekhina

La CORRESPONSABILITAT CIUTADANA

en la NETEJA i la CONVIVÈNCIA a l’ESPAI PÚBLIC Preservar l’espai públic com un lloc de convivència compartit pel conjunt de la ciutadania constitueix un dels reptes més importants en l’actualitat, a més d’una demanda ciutadana i un compromís de l’Ajuntament de Barcelona.

L’incivisme no és un fenomen nou a la ciutat ni tampoc a barris com la Marina, i el seu impacte pren moltes formes: les pintades, el consum d’alcohol a la via pública o el fet de realitzar necessitats fisiològiques als espais d’ús compartit, entre d’altres, influeix directament en la percepció d’inseguretat del veïnat.

Per això, s’ha prioritzat el Pla Endreça, consolidat com una mesura de govern de mandat, té l’objectiu de “recuperar l’excel·lència de l’espai públic”. Fonamentalment, reforçarà i ampliarà el seu manteniment, garantint un bon ús amb corresponsabilitat i convivència, sense deixar de banda l’exercici de l’autoritat.

A més, la manca de civisme d’algunes persones que estan a càrrec dels gossos, el fet de no reciclar bé els residus, l’aspecte dels contenidors o algunes conductes molestes, com per exemple l’excés de velocitat a la qual, sovint, circulen les persones conductores de patins, són entre les queixes ciutadanes més recurrents en els Consells de barri i la resta d’espais de participació ciutadana.

Tanmateix, l’esforç és actuar de manera prioritària en àmbits com els serveis urbans, la mobilitat, les actuacions urbanes i els edificis, els animals, la corresponsabilitat i la convivència, entre altres. Les intervencions inclouen un total de 34 mesures, alhora que preveuen la flexibilitat necessària per modificar-les segons les necessitats de cadascun dels barris, a més del seguiment de totes les accions i l’avaluació dels resultats.

Continua en la pàgina següent

2 PlaEndreça

Novembre 2023

Reportatge

El

convivència i espai públic

E

l Pla Endreça neix d’una voluntat d’apostar per polítiques més proactives i d’atendre la integralitat de qüestions que afecten el benestar de veïns i veïnes a qualsevol espai públic. Amb tot, en un sondeig d’opinió a una desena de veïns i veïnes de la Marina, alguns testimonis que teniu reflectits a la contraportada d’aquest suplement, la majoria desconeixen la xifra que el consistori barceloní inverteix per mantenir neta la ciutat i tenir espais acurats i endreçats: un 10% del pressupost municipal, només en la neteja.

Encara més, la dotació econòmica inclou un pressupost anual ordinari, que al 2024 serà de 550 milions d’euros, i una inversió de 435 milions durant el mandat municipal destinats a actuacions de manteniment i rehabilitació de l’espai públic. Concretament, s’han ampliat plantilles i més de 4 mil persones treballen diàriament en la neteja i més de 3 mil agents de la Guàrdia Urbana conformen els equips que vetllen pel benestar de tothom, i de l’immens patrimoni comú del qual gaudim. (vegeu el quadre de l’inventari de la ciutat de la pàgina següent) En efecte, el propòsit de tot plegat és fer un ús eficient dels recursos públics orientant-los a aconseguir resultats, impactar en la realitat i millorar la percepció veïnal, i de la ciutadania, sobre seguretat i benestar a l’espai públic. Ara bé, el Pla també contempla emfatitzar en la necessària corresponsabilitat ciutadana per tenir èxit.

La promoció de cultura cívica per una ciutadania compromesa. Som-hi!

La millora del parc de l’Espanya Industrial i la masia de Can Mestres, entre algunes de les actuacions ja en marxa.

El Pla Endreça Barcelona compta amb tres fases: la primera, executada entre el juliol i l’octubre, ha realitzat actuacions immediates per a recuperar estàndards de qualitat de l’espai públic a curt termini, amb accions operatives en serveis urbans com la neteja i el verd de la ciutat, a més d’una potent campanya de comunicació.

A tall d’exemple hi ha la renovació de papereres i de bústies de recollida pneumàtica a Ciutat Vella o la renovació dels espais verds de diferents barris perquè tinguin millors zones d’estada i nova vegetació.

Un altre cas concret és la intervenció de millora i adequació de l’àrea sud del parc de l’Espanya Industrial. L’objectiu és re configurarne els diferents espais: d’estada, de circulació, de vianants, d’activitats, etc. perquè cadascun s’usi de forma adequada. S’introduiran elements de mobiliari apropiats a cada espai i al tipus d’usuari. Pel que fa al verd, s’incorporaran espècies arbustives de tipus mediterrani.

Igualment, el Pla contempla millo-

res als espais exteriors d’algunes granges a la ciutat, entre les quals la de Can Mestres, amb nou arbrat, reg i abeuradors, i noves canonades d’aigua.

A finals d’aquest octubre s’inicia la segona fase del Pla, que durarà fins al març de l’any vinent. S’hi preveu crear l’Oficina per a la Governança, òrgan que indica la prioritat i la rellevància d’aquesta matèria en l’agenda municipal.

Finalment, el Pla compta amb una tercera i última fase que s’iniciarà a l’abril del 2024: desplegarà els plans de manteniment integral, reforçarà la del conjunt d’agents i serveis que intervenen a l’espai públic i n’avaluarà els resultats.

La promoció d’una cultura cívica Quan parlem de civisme ens referim a actituds, comportaments, pràctiques i accions de les persones en l’espai públic. I és que a més de la tasca ingent que es realitza als diversos departaments i serveis municipals, cal la corresponsabilitat ciutadana com a recurs per assolir l’objectiu. Així, les actuacions es faran per barris, ja que esdevenen un marc d’actuació privilegiat que afecta la vida quotidiana i contribueix a promocionar les iniciatives veï-

nals i fer costat a les persones compromeses que treballen pels seus barris.

La necessària aliança ciutadana La Unió d’Entitats impulsa la Comissió de Civisme de la Marina L’aliança amb la ciutadana és necessària perquè tothom senti l’espai públic com a propi i totes les persones se sentin partícips de la vida en comunitat i en societat. En aquest sentit, l’objectiu és lluitar contra les conductes incíviques i treballar per mantenir un civisme que, més enllà d’assumir una sèrie de normes de comportament o d’urbanitat, fomenti la capacitat de tothom d’implicar-se i sentir-se corresponsable del que passa al seu barri i a la ciutat. I en aquest sentit, a la Marina, hi ha un teixit veïnal mobilitzat.

El dimarts, 24 d’octubre, a la seu de la Unió d’Entitats (UE), federació que agrupa una cinquantena d’associacions culturals, veïnals i esportives a la Marina, es reunia la nova Comissió veïnal de Civisme. Un espai sorgit a proposta del ple de l’última assemblea de l’entitat.

Un total de 23 delegats de diverses entitats exposaven i debatien preocupacions i inquietuds compartides.

Continua en la pàgina següent

La Unió d’Entitats impulsa la Comissió de Civisme de la Marina L’Elisabeth Cárdenas, presidenta de l’AAVV d’Illa Metalco i responsable de la Comissió de la UE, anava cedint la paraula. Pòsits escrits identifiquen cadascuna de les persones assistents amb el nom i l’entitat que representa.

A l’Elisabeth li fa costat la Rosalia Fernández, presidenta de la federació.

Comencen els torns de paraula.

Aldo, de la Nova Barcelona, i amb mobilitat reduïda, explica la dinàmica al carrer Alts Forns: “Els comerços utilitzen els contenidors i quan el veïnat en vol fer ús ja van plens, calen millores en la gestió dels residus de les botigues”.

Surt també l’exemple d’una coneguda pizzeria al passeig de la Zona Franca on passa el mateix. En la mateixa línia, Montse, de l’AFA Domènech i Montaner, menciona els contenidors de prop del Mercat de la Marina.

Pren la paraula Mireia, del Centre Cultural Àncora, exposa que al carrer del Foc hi ha rajoles aixecades per les arrels dels arbres, una de les quals ha provocat la caiguda d’una dona. Això sí, en utilitzar l’aplicació “Barcelona a la Butxaca” s’ha resolt aquell tram, però n’hi ha altres que cal revisar.

Ara intervé l’Elisabeth, que introdueix la preocupació pels botellots,

concretament els que es realitzen al costat del Club Ibèria. Quan acaben els partits hi ha grupets que “s’entretenen”, ja s’entén, fins a hores excessives. Se’ls ha convertit en costum, l’assumpte demana intervenció, apunta. I sobre aquesta mateixa qüestió a la plaça de la Marina els caps de setmana: “El tema no és que no puguin estar-s’hi, la qüestió és que han de controlar les hores perquè la resta puguem descansar”, distingeixen.

Al seu torn, l’Eric, de l’Escola de Futbol Ángel Pedraza, exposa que cal insistir en “observar” la cantonada final del carrer Mare de Déu de Port en direcció Montjuïc. I Pedro i Francisco, en representació del Polvorí i de l’Escola Dominical, demanen més feina de carrer de la Guàrdia Urbana i suport a les associacions veïnals.

Entremig, parla la Rosalia: “amb l’experiència de reunions que hem mantingut amb responsables municipals hem après que cal queixar-nos de la manera més clara i documentada possible per ser efectius”, diu.

Havent parlat tots i totes les presents es consensuen les accions a seguir: el primer és recollir curosament totes les queixes i demandes, es do-

nen pautes per registrar-les i es demana apuntar si ja s’ha fet alguna gestió davant l’Administració i l’estat de la qüestió.

Després, es consensua convidar a la propera reunió el conseller de la zona, l’Eudosio Gutiérrez, i les educadores de carrer, perquè aportin la seva mirada. Més tard, convindrà organitzar una campanya de conscienciació sobre la necessitat de cuidar el barri i les millores que s’aconsegueixen, a més de sancionar quan calgui.

Altrament, es destaca la bona valoració de l’aplicació “Barcelona a la butxaca” i s’insta tothom a utilitzar-la.

“Durant el mes d’agost vaig fer unes 65 queixes, 55 de les quals les van resoldre al cap de pocs dies, acaba Fernández, sense ocultar sorpresa i entusiasme. i si res d’això no funcionés? La pregunta ressona en l’aire. Llavors hi és el carrer, correspondria convocar una manifestació conjunta de les entitats, coincideixen tots els i les presents. Una hora i escaig va durar la reunió, i tothom va sortir amb els deures apuntats.

L’organització i el funcionament de la ciutat són complexes, però en cada ocasió en què Barcelona ha demostrat

Inventari de l' ESPAI PÚBLIC

L’objectiu és sentir-nos més segurs, còmodes i amb ganes de ser-hi als parcs, places i carrers. Apostem per la complicitat amb el teixit veïnal, conscients del camp que a cadascú ens pertoca. Anem per feina!

el poder de resiliència que té com a ciutat hi ha hagut una alineació entre les demandes i aspiracions veïnals i ciutadanes i l’actuació del seu consistori. L’objectiu compartit és repetir la gesta de cohesionar-nos de tal manera que ens permeti sentir-nos més segurs, còmodes i amb ganes de serhi als parcs, places i carrers. Apostem per la complicitat amb el teixit veïnal, conscients del camp que a cadascú ens pertoca. Anem per feina!

3

convivència i espai públic

PlaEndreça

Novembre 2023

4 PlaEndreça

Novembre 2023

1. No tinc ni idea, francament!

Soc Jacqueline, tinc 35 anys i em dedico a la ciència

El 10% del pressupost, uns 300 milions anuals!

Són molts diners! però crec que també depèn de la població, de tots nosaltres, fer l’esforç en allò que podem fer perquè això millori, i no augmentar les despeses municipals, que es podrien destinar a altres necessitats.

2.

(Rumia) Hi poso un 8, sobretot pels “regals” dels gossos, que és el que més em preocupa i enfada. I també pels embolcalls de productes que es llancen al carrer ignorant la paperera que tant costa de mantenir.

1. La veritat que no ho sé, però suposo que és bastant. un 6, perquè crec que el problema no és que no hi hagi bons serveis.

2Hi.haLi poso una part que li toca a l’Administració: la de posar en marxa i mantenir els

serveis. Però hi ha una part que ens toca als usuaris: mantenir-los i cuidar-los.

I aquí hi ha molta feina pendent. Em molesta la femta dels gossos; de fet, per treure a passejar el meu, als Jardins dels Drets Humans, em poso unes bambes que només utilitzo per això, perquè sovint acaben plenes i les he de netejar diàriament. La majoria no recull les femtes, sobretot a la nit; al matí, suposo que es veu més i, per vergonya, hi ha una mica més de cura. Però cap al vesprenit o quan està una mica buit la majoria es relaxa en aquest sentit.

3. Em poso un 9: el meu pare es va encarregar que aprengués a ser educat amb l’entorn. De petit, en una excursió familiar, vaig llençar cosetes al bosc i ell, en veure’m, em va obligar a recollir tot que el anàvem veient que altres havien llençat fins arribar al cotxe, i era un bon tram. Vaja si n’aprens, i molt! Sobretot perquè vaig entendre que tindria conseqüències negatives per a mi.

9, no perquè llanci escombraries al carrer, que no ho faig mai, sinó 3 . Unamb perquè les presses, no m’aturo el suficient per saber quin és el contenidor que pertoca. A vegades he llençat la brossa malament, ho reconec.

Potser conscienciar més la població sobre els recursos que s’hi destinen, 4tots. hauríem de ser conscients d’aquesta informació i conèixer més i millor la

feina que realitzen persones que treballen per mantenir nets els carrers, que és dura. I, potser, pensar en tot això ajudaria a què siguem més responsables a l’hora de cuidar dels espais que trepitgem a diari.

4. No estic segur que la sanció econòmica ajudi gaire, penso que

qui se la pugui permetre ho continuaria fent igualment. Potser resulta més efectiu el fet d’obligar qui embruta a què netegi allò que ha tacat i encara més. Que treballi per la comuSergio Alcántara, 50 anys. nitat: un cap de setmana recollint Funcionari de la Generalitat i porqueria!

Conversem amb quatre veïns i veïnes per demanar-los les seves opinions i experiències a l’espai públic. Contesten les nostres preguntes:

veí de la Marina.

Parlem de CIVISME

1. Sap quants diners es gasta l’Ajuntament per netejar de la ciutat?

2. Del 0 al 10, posi nota en civisme als veïnes i veïnes.

3. Ara, del 0 al 10 posi’s nota vostè mateix/a en civisme.

4. Juguem-hi. Si l’Ajuntament contactés amb vostè per assessorar-li respecte de com millorar el civisme al carrer, què li proposaria?

1. Ni idea, però em fa la sensació que la ciutat està una mica bruta, en general.

2. Hi posaria un 4 justet, o potser una mica menys. Tot i que sí que

hi ha gent que és cívica i neta. Hi ha molts excrements i pipis dels animals, a més de tota mena de coses al terra, malgrat tenir papereres a prop. Alguna vegada li he dit a Soc la Pepa, tinc 66 anys i ja estic algú: “t’ha caigut això”. “Ho he llençat”, ha estat la resposta. És retirada, però treballava a la banca. difícil insistir-hi perquè tothom Visc al passeig de la Zona Franca va estressat i llavors pensem “millor no buscar raons”.

3. Un 8 almenys. Sempre es pot millorar, però jo crec que soc molt cívica, a vegades fins i tot recullo coses en algun tram que veig net, quan hi ha alguna bossa que em crida o ens fa nosa a tothom.

4. Proposaria que als col·legis hi hagués un parell d'hores a la setmana dedicats a la neteja dels carrers per part dels alumnes. Els ajudaria a entendre la responsabilitat compartida que tots tenim. Que fos una mena de voluntariat. Jo ho faig i és una experiència que tots hauríem de tenir perquè llavors entens molt bé l’impacte que té per la resta de persones el que fem o deixem de fer, individualment, al carrer, que és un espai compartit. I si també ho viuen els nens, potser d’adults ho faran millor.

1. No, no ho sé!

300 milions anuals, un 10% de total del pressupost.

Em sembla un percentatge bastant alt, llavors penso que els carrers haurien d’estar més nets.

2. Els poso un 4, la gent embrutem molt. I també portem malament el reciclatge. Després, molts dels que tenen animals no ho fan bé. Hi ha femta arreu! I si alguna vegada els encares, contesten malament: “recull-ho tu”, diuen directament.

3. És complicat, particularment, mai no llenço res al carrer... em poso un 7, però perquè hauria de reciclar molt més. El reciclatge, en general, és una de les tasques pendents que tots tenim.

4.

M’agradaria que traguessin els contenidors i provessin el porta a porta: ja està funcionant a Sarrià i Sant Andreu. La gent s’espanta, però tot és acostumar-se.

Em dic Mario, tinc 57 anys i soc enginyer industrial

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

tema central 11 més a més, recentment, el veïnat s’ha “El pati de l’escola no s’ha tocat en cinquanta vistA també afectat per un tall de llum que els va deixar sense electricitat de manera imprevista a causa d’una avaria, situació anys, i reclama una intervenció urgent” que va crispar, encara més si cap, els ànims context, centres educatius com ara l’Escola El Polvorí, que a més a més disposa d’una situació geogràfica com poques altres, esdevenen un pilar fonamental de la zona, i en conseqüència, han de ser tractats com a tal, afirmen l’Eva i en Pedro. La remodelació de l’escola del barri és urgent, ja que es tracta d’un pati “que no s’ha tocat en cinquanta anys” i que, per tant, “posa en risc” la salut i integritat dels nens i nenes que hi passen les seves estones lliures. Temen que, a més a més de l’envelliment de les instal· lacions, la falta de fonts i d’espais d’ombra puguin suposar un problema greu de salut per als infants, especialment en els mesos de més calor.

dels veïns i veïnes, que se senten colpejats de manera contínua per situacions que els neguen la possibilitat (i el dret) d’estar còmodes en el seu barri.

En definitiva, les necessitats dels veïns i veïnes del Polvorí semblen no estar satisfetes amb la instal·lació d’ascensors, escales mecàniques, papereres i bancs en zones concretes del barri. Els habitants de la zona i els seus representants reclamen una sèrie de canvis integrals i efectius que els hi proporcioni una qualitat de vida òptima i al nivell de la disposició geogràfica i riquesa natural que envolta aquest barri situat a la que es pot començar a anomenar la cara oculta de Montjuïc. ■

Jornada esportiva interescolar Èxit rotund del túnel del terror a l’Escola El Polvorí Els veïns i veïnes del Polvorí (i d'arreu de Barcelona) van poder gaudir de la celebració més terrorífica al Teatre dels Sentits, amb un tenebrós passatge del terror a càrrec de l'AAVV El Polvorí que va fer tre-

El passat dimecres 8 de novembre, l’Escola El Polvorí va acollir la jornada esportiva que aplega a les escoles del barri un cop l’any. Aquesta trobada és un espai de lleure i diversió pels infants, promovent alhora l’esport i l’activitat física mitjançant jocs com ara el clàssic mataconills o el llançament de disc volador o frisbee, sense oblidar-nos de les gimcanes, que combinen l’exercici mental i físic.

Aquestes dinàmiques van estar dirigides per estudiants de l’Institut de l’Esport de Barcelona com a monitors, vetllant perquè els alumnes realitzessin els jocs de manera correcta, assegurant-se també de què, mentrestant, passessin una bona estona

amb els seus companys.

En paraules del secretari de l’escola Ramón Casas, Sergio Palacios, “sempre és interessant que els centres de la Marina es trobin per poder compartir experiències, tot fent una activitat d’educació física que promou la inclusió i conèixer companys i companyes d’altres escoles”.

En definitiva, va resultar una celebració d’allò més positiva i engrescadora tant pels infants com per a les escoles, que van viure una jornada escolar diferent i divertida, amb la vista posada ja en la trobada de l’any vinent, que ben segur estarà a l’altura de la d’enguany. ■ Redacció

molar a desenes de visitants que s’hi van apropar per passar una nit de Halloween única! Un exitàs terrorífic que es consolida any rere any. ■ Redacció

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

12

actualitat

|| M.A. / P.L. El passat dimarts 19 de setembre, es va aprovar al Congrés dels Diputats la reforma que permetrà fer ús de les llengües cooficials. D’aquesta manera es podrà sentir als parlamentaris parlar en català, gallec i eusquera, mentre que la resta de diputats i diputades escoltaran la traducció al castellà per mitjà d’orelleres.

L’ús del català en el Congrés arriba en un context polític en el qual el partit socialista espanyol es va comprometre amb ERC i Junts que durant la nova legislatura els diputats poguessin debatre en la seva llengua a la cambra baixa.

L’ús del català, una batalla (encara no del tot) perduda

La situació a casa nostra

A Catalunya hi ha 2.337.281 de persones que tenen el català com a llengua habitual segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, que es va dur a terme l’any 2018. Tenint en compte el conjunt de territoris de parla catalana (Catalunya, País Valencià i les Illes Balears) aquests ascendeixen a 10 milions.

Però, com és la realitat del català a la Marina?, i quina és l’opinió dels veïns i veïnes adults sobre la nova llei al Congrés dels Diputats?

En Kenneth i la Jeimy, de quaranta-un i quaranta-vuit anys respectivament, solen parlar en castellà, donat que han après la llengua catalana ja a una edat adulta, per la qual cosa no la tenen com a principal. Si més no, expliquen que els hagués agradat conèixer i practicar el català des de petits.A més a més, treballen a l’aeroport com a vigilants de seguretat, motiu pel qual esmenten que no fan un ús recurrent del català dins l’horari de feina, donat que majoritàriament conversen amb els turistes que arriben o marxen de la ciutat. Sobre l’ús del català al Congrés dels Diputats, defensen que cada persona té dret i és lliure en parlar en la llengua amb la qual més còmoda se senti.

La María Padilla és una senyora de setanta-vuit anys, originària d’Andalusia i veïna del barri des de fa cinquanta anys.

Afirma que no fa un ús gaire freqüent del català, tot i que l’entén, especialment perquè és la llengua materna de la seva filla i els seus nets, tots ells nascuts a Catalunya.

També li hauria agradat estudiar i aprendre l’idioma quan era jove per a parlar-lo amb fluïdesa, però explica que no va poder fer-ho perquè havia de cuidar la seva mare, una tasca que evidentment ocupava gran part del seu temps.

Aquesta realitat que va viure la María va ser també la de moltes altres persones que van arribar a Catalunya des de diferents parts del país a mitjans del segle passat. La gran majoria d’aquestes persones, provinents sobretot d’Andalusia, Galícia... no es van poder permetre el “luxe” de cursar uns estudis, bé per motius de treball o, com la María Padilla, per haver de dedicar-se a la cura dels seus familiars més propers.

En preguntar-li la seva opinió envers la reforma lingüística al Congrés, la María respon que tot i que ella no el parla, l’estima i que per ella “totes les llengües són importants”.

Isabel, altra veïna de setanta-cinc anys, en canvi, mostra una opinió força con-

▶ Félix Bolaños, ministre de la Presidència, durant la inauguració del nou mandat del Congrés, primera sessió que incorpora el plurilingüisme oficialment.

Al districte de SantsMontjuïc, la utilització de la llengua catalana és del 22,6% convertintse així en el tercer districte de la ciutat per la cua pel que fa a l’ús del català.

Només un de cada quatre joves de Barcelona té el català com a llengua principal Costa molt acceptar la pluralitat lingüística com a riquesa, quan és així com s'hauria de mirar No parlo el català, però l’estimo

tundent en afirmar que segons ella “tots hauríem de parlar en castellà”.

Per altra banda, la realitat dels joves quant a l’ús del català és també força complexa, ja que tal com mostra la darrera Enquesta a la Joventut, només un de cada quatre joves de Barcelona té el català com a llengua principal, el que suposa que la xifra de menors i adolescents catalanoparlants no arribi al 50% a cap districte de la capital catalana. Segons aquesta mateixa enquesta, al districte de Sants-Montjuïc, només l’utilitzen el 22,6% dels joves, convertint-se així en el segon districte per la cua de la ciutat pel que fa a l’ús del català. Sarrià Sant-Gervasi és el districte on més joves el fan servir, amb un 44,9%, i Ciutat Vella, amb un 15,9%, on menys.

L’Ayman (12 anys), la Noemí (24), el Miguel Morales (16) i la Kayli (16), de l’Espai Química Joves, opinen, com en Kenneth i la Jeimy, que tothom ha de poder fer servir la llengua en la qual els resulti més senzill comunicar-se. Sigui com sigui, tots ells tenen un ús del català que es limita pràcticament als estudis i a la comunicació amb els seus amics de parla catalana.

La Muntsa Farré, presidenta d'Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i professora de català, ofereix una nova perspectiva respecte a aquesta situació. Sobre l'aprovació de l'ús del català, el gallec i l'eusquera al Congrés dels Diputats, opina que és una lluita que sempre ha estat a la palestra i que ve de lluny, ja que en més d'una ocasió s'ha defensat que es poguessin fer servir les llengües cooficials a tot arreu.

La presidenta ha assegurat que el català és una llengua que es parla per milions de persones, fins i tot més enllà de les fronteres de Catalunya. “Sembla que hi hagi molta por en acceptar una pluralitat lingüística i que posi en perill unes coses que no tenen res a veure. De llengües mino-

ritzades n'hi ha moltes i costa molt acceptar la pluralitat lingüística com a riquesa, quan és així com s'hauria de mirar”, va concloure fermament la Muntsa.

En definitiva, el català viu un moment de depressió al conjunt de la ciutat i al nostre barri, com bé mostren les estadístiques i els testimonis dels veïns. De tota manera, però, amb la seva presència al Congrés dels Diputats, i qui sap si a la Unió Europea, potser l’esperança no està perduda del tot.

Generar motivació pel català

Vincles és una proposta d’Òmnium i es tracta d’un programa especialment dirigit a nous parlants i persones nouvingudes. Què és Vincles? Està pensat amb la idea que a través de la conversa es pugui aprendre la llegua o millorar la seva fluïdesa. Com la paraula diu, Vincles, en aquesta conversa també hi ha cohesió de barri. (Muntsa, presidenta d’Òmnium Cultural, Sants- Montjuïc). Al barri de la Marina hi ha una entitat, Mans a les Mans, que ajuda als veïns i veïns a crear un grup de conversa, que no només es millora la llengua, sinó que també s’estableixen llaços al barri.

Del mateix estil, també hi ha el Consorci per la Normalització Lingüística que ofereix cursos de català a diversos nivells per a totes les persones que volen aprendre la llengua amb fluïdesa.

Altres maneres d’impulsar la llengua és a través de “El teu català suma”, amb l’objectiu d’estimular i restablir els vincles emocionals per part de la ciutadania. Aquesta iniciativa forma part d’un pla que inclou 68 accions per al foment de l’ús del català a la ciutat de Barcelona, l’aportació municipal al Pacte Nacional per la Llengua, està impulsat per la Generalitat de Catalunya. ■

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

publicitat 13

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

14

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez Internet es el baúl de la Piquer.

En todocoleccion.com («Antigüedades, arte, libros y coleccionismo»): «Programa oficial de las carreras de caballos que se celebrarán en el hipódromo de Casa Antúnez de Barcelona».

Documento del año de la Quica sobre el hipódromo de Casa Antúnez que cuesta 20 euros y que incluye las cuantías de los premios para las carreras con «caballos enteros castrados y yeguas de media sangre […] de cuatro años en adelante».

En IberLibro.com («Encuentre un tesoro de libros») se puede comprar Relat d’una experiència, del líder vecinal Elies Ortiz, que habla del hipódromo: «En acabar l’espectacle, travessàvem la pista per arribar a la tribuna, pujàvem els esglaons i ens assèiem a les cadires on havien estat assegudes les senyores elegants, les personalitats, per veure si havien deixat algun bombó o alguns cigars habans perduts entre les butaques».

Del hipódromo de Casa Antúnez o Can Tunis (1883-1934) no queda nada.

De la misma manera que desaparecieron sus pistas desapareció el barrio en el que se instaló. Se lo tragó el mar, lo que para Barcelona es lo mismo que decir que se lo tragó el puerto.

En el libro Un país llamado Zona Franca, el vecino Francisco Navarro dice: «En la playa de Casa Antúnez aprendí a nadar. Y recuerdo los restos del hipódromo, las ruinas. A las carreras venía la gente pudiente de la ciudad, a primeros del siglo XX».

La madre de este reportero recuerda a una señora muy muy mayor que cuando era muy muy joven iba con la familia a las carreras. Como en las carreras de caballos de Ascot, en Inglaterra, la realeza y la pompa se daban cita los domingos por la mañana en un acto de exclusividad social.

Hoy, ni las ruinas quedan.

Viaje al centro del hipódromo

El novelista Julio Verne habría previsto una segunda parte de Viaje al centro de la tierra con nuevas aventuras para el viejo profesor de mineralogía Lidenbrock.

Así, las cristalizaciones romboédricas, las resinas retinasfaltas, las gelemitas, las fangasitas, los molibdatos de plomo, los tungstatos de manganeso y los titoniatos de circona de la obra de Verne podrían ser sustituidas por estos elementos de la superficie: adossats, bocanes, dics, dàrsenes, creuers, terminals, granels, càrrega multipropòsit, ferrys, serveis flotants, suministres navals, salvament, punt d’inspecció fronterer, oficines proveedores, dipòsits…

Repartidos por sus calles, muros de ecocontenedores de las firmas Yang Ming, Seaco, Triton, Zim, E. N. Madeirense, Cosco, Tex, APL, CMA CGM, MSC, UASC, Hapag-Lloyd…

Las grúas Hyster los mueven como si fueran piezas de Lego. Advertencia: «Prohibido bajar de la cabina del vehículo excepto para extender o contraer la plataforma».

Es toda una peripecia adentrarse en las instalaciones portuarias.

Al final del paseo de la Zona Franca, la

Caballos, aviones y narcos Recorrido por el Port de Barcelona, por los parajes que, en el siglo pasado, albergaron una pista hípica

C CRÒNICA

Del hipódromo de Casa Antúnez o Can Tunis (1883-1934), hoy, ni las ruinas quedan.

De la misma manera que desaparecieron sus pistas desapareció el barrio en el que se instaló.

Se lo tragó el mar, lo que para Barcelona es lo mismo que decir que se lo tragó el puerto.

aduana de la policía, en una garita con cámaras de vigilancia Hikvision y barreras de control de acceso para vehículos.

Indicaciones para ir al Edifici Remolcadors, a Capitania Marítima, al Edifici TIR, a los sectores 5 a 1, a Bcn Container… Y este cartel: «Prohibit pescar a tot el port».

Una vez dentro del puerto, a la derecha, el Moll del Príncep d’Espanya, inaugurado el 29 de noviembre de 1972 por el rey emérito, Juan Carlos de Borbón.

Aquí, junto a la Dàrsena Sud, se encuentra la sede central del grupo logístico Mestre (J. Mestre, S. A.), en un perímetro vallado por cercados metálicos Rivisa.

Aquí, en este punto exacto, hace un siglo, se podía ver correr a verdaderos purasangre por una pista de un kilómetro de largo.

Hoy, solo se ven camiones Audi para cargar contenedores, montañas de chatarra que trituran las máquinas hidráulicas y paneles indicativos: «Raíles longitudinales. Peligro deslizamiento motocicletas».

Grandes gaviotas graznan como señoras del lugar, ajenas al ruido de los conductos de aire acondicionado Fujitsu y del puesto de control de la Guardia Civil.

Principios del siglo XX

En el maravilloso libro Imatges retrospectives de La Marina, del historiador local Julio Baños, se incluye un mapa facsímil de los barrios de La Marina-Zona Franca en los años treinta. Las masías ocupaban los terrenos de los que la industria pesada se apropió. «…es podia veure als camps gran quantitat d’homes i dones collint melons, síndries, patates, bledes, enciams, etc., i carregant-los als carros, tot ben disposat, per portar-los de bon matí al Born de Barcelona», escribe Julio Baños.

En el mapa se puede distinguir el recin-

to hípico rodeado por el barrio de la colonia Canti, Cal Sangoneres, Cal Magí y la caserna de carabineros.

Una reseña en la prensa de 1887 da cuenta de la inauguración: «Detrás de Montjuïc, cerca de la playa de mar. Lo construyó una compañía francesa de carreras de caballos, apoyada por el fomento de la cría caballar…».

En la pista, con tribunas para una capacidad de unos dos mil espectadores, también se realizaban vuelos de aeroplanos.

El 11 de febrero de 1910, el piloto francés Julien Mamet se subió al monoplano Blériot XI para realizar el primer vuelo en España.

Del Diario de Barcelona: «El día 10 de febrero de 1910 llegó a esta ciudad el primer aeroplano habido en España y, al día siguiente, ante un regular número de individuos, se efectuaron las pruebas del mismo, siendo este el primer vuelo visto en el país».

Las fotos de la efeméride, tomadas por Enrique Barrie, se pueden contemplar en Barcelona desapareguda, de Giacomo Alessandro (Ajuntament de Barcelona, 2017).

Un año después, en 1911, volaría una mujer.

El narco

En la película El golpe (George Roy Hill, 1973), los tunantes se la juegan al mafioso de Chicago Doyle Lonnegan. Los buscavidas Johnny Hooker (Robert Redford) y Henry Shaw Gondorff (Paul Newman) montaron una casa ilegal de apuestas de carreras de caballos.

El hampa y los caballos.

En los terrenos del antiguo hipódromo de Can Tunis se construyó el Edifici Mestre, en el Moll del Príncep d'Espanya, dedicado al transporte de mercancías. El exdirector general, José Mestre, ha sido condenado por narcotráfico. ■

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

panorama al barri 15

El Casal de Barri La Vinya es queda a casa El barri està d’enhorabona, donat que l’AV Centre Social La Vinya ha guanyat novament la licitació de la gestió cívica del Casal de Barri La Vinya i puja de categoria a Casal Comunitari.

L’associació, que ja fa nou anys que està al capdavant del casal, ha reivindicat el passat dimarts 24 d’octubre la seva posició com a entitat a càrrec de la gestió del centre cívic, que encara serà un dels baluards i insígnies de vida comunitària a la Marina.

L’entitat ha renovat el seu paper després de presentar a les autoritats municipals el seu projecte per als pròxims dos anys. La direcció de l’espai continuarà en mans de Carmen Higueras, qui l’exerceix des de l’any 2022.

Així, els projectes del Casal de Barri posats en marxa durant els

Mar Montilla

Mis dilemas con el feminismo

M

darrers anys gaudiran de continuïtat. Amb “l’ascens” que experimentarà el centre a Casal Comunitari, es contempla una extensió de les activitats ofertes per l’associació, a més a més d’un augment en les mesures de suport a la comunitat i entitats

per l’Àrea municipal de Serveis del Territori, impulsant principalment el treball en xarxa.

La seu del Casal Comunitari La Vinya continuarà sent, com fins ara, al carrer Alts Forns 87. Ens veiem pels barris! ■ Redacció

Una mirada al passat i al present sobre el cicle de l’aigua com a element de riquesa a la Marina

L'exposició “Aigua, font de vida. La Marina”, ens proposa reflexionar sobre la transformació d’un territori mitjançant el fil conductor del riu i el cicle de l’aigua com a argument.

Amb plafons i maquetes, l’exposició té com a objectiu il·lustrar com l’aigua donava riquesa i alhora també generava destrucció, amb la platja de Can Tunis, el Canal de la Infanta o el riu Llobregat com a protagonistes.

Adolf Romagosa explica que l’exposició neix després de descobrir

Retahílas

que la Farola del Llobregat va ser testimoni de la transformació de tot un territori, i que el riu Llobregat no solament creava riquesa en forma de camps agrícoles que hi havia a ambdues ribes, sinó que també creava destrucció quan es desbordava provocant inundacions. “Aigua, font de vida” parla de com l’aigua ha conformat la transformació d’un barri i que ara es vol recordar.

Al llarg dels mesos d'octubre i novembre el cicle de xerrades i conferències ens conviden a sentir un

seguit d’activitats, sobre el cicle de l’aigua en la història del barri de la Marina. José María Pérez i Adolfo Romagosa són els impulsors de l’exposició, “Aigua, font de vida”, però en aquest acte inaugural també han participat altres entitats com: La Marina Viva, la Biblioteca Francesc Candel, Artistes de la Marina i l’Associació de Comerciants La Marina, i que ha comptat amb el suport del Pla de Barris de Barcelona i el Pla de Desenvolupament Comunitari. ■

Redacció

e crie en el seno de una familia tradicional en la que las funciones masculinas y femeninas estaban tan diferenciadas como en la mayoría de los hogares españoles de la época. Mi padre aportaba el sustento y mi madre se ocupaba de la casa y las niñas. No tuve hermanos varones, pero supongo que de haberlos tenido hubieran gozado de mayor libertad y menor toque de queda que nosotras. Sin embargo, al rememorar a ese padre joven —el mío— contemplo a un hombre que se arremanga y friega platos, barre o cocina; observo a un hombre con una actitud abierta al diálogo cuando se debaten ciertos temas; y en contraposición veo a una madre —la mía— que pone el «no» por delante del más mínimo atisbo de avance, de modernidad.

La machista era ella, no él; la que otorgaba el poder a los hombres y opinaba que la mujer debía permanecer en un segundo plano era ella; la que nos repetía incansable que debíamos llegar vírgenes al matrimonio y advertencias similares era ella.

Por aquel entonces yo albergaba la idea de que el feminismo era a las mujeres lo que el machismo a los hombres. Imaginaba a las feministas como unas charlatanas alborotadoras que se creían superiores al resto de los humanos y quemaban sostenes en actos públicos a los que solo podía poner fin la intervención policial.

Aunque me rebelaba contra todo lo que mi conservadora madre trató de inculcarme y me autoproclamaba defensora acérrima de la igualdad entre hombres y mujeres, aún no entendía que eso era el feminismo. Era feminista sin saberlo. Poseía una valiosa intuición que me permitía ver más allá de mi entorno. Crecí, leí, aprendí, evolucioné. También fue un sexto sentido el que me instó a descubrir la diversidad de género y de orientación sexual. Recuerdo como si fuera ahora la primera vez que vi en la tele a Bibiana Fernández con aquella mata de pelo rizado, negro, y aquellos labios rojo fuego, tan bella, tan andaluza. Explicaba su historia delante de las cámaras con el desparpajo que la caracteriza. «Pero... ¿cómo va a ser un hombre?» decía mi padre. «Es que no es un hombre; es una mujer», reivindicaba yo, porque era lo que mis ojos veían y con eso me bastaba. Nadie en su sano juicio renunciaría a los privilegios masculinos porque sí, por un simple capricho, por una moda.

Hasta hace muy poco pensaba que feminismo solo había uno y englobaba en su batalla a todas las mujeres. Cómo iba a sospechar que hay feministas que solo defienden a las hembras biológicas. Es un pensamiento tan retrógrado que parece más propio de personas que han vivido aisladas y sin acceso a la cultura, que de escritoras que han ganado importantes premios y publican artículos en diarios de gran renombre o profesoras que imparten Antropología Cultural en la UAB. Bendita sea mi intuición, que me ayudó a responder con naturalidad a las complicadas preguntas que mi hija me hacía —cuando aún no sabíamos que era una niña— acerca de si un chico puede tener novio, si una chica puede tener novia, si un muchacho puede darse cuenta, de repente, de que en realidad es una muchacha, o de si una muchacha puede descubrir que es un muchacho.

Bendita sea mi intuición, que me aleja años luz de esas feministas radicales que excluyen a mi hija de la lucha por los derechos y la igualdad; y no solo la excluyen sino que logran que se muestre insegura y temerosa en espacios en los que debería sentirse arropada y protegida. ¿De verdad es este el feminismo que queréis? Confío en que algún día se os ilumine la mente. ■

16

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

LA MARINA del comerç associat

La Marina Tapea 2023: Descobreix l'Art de les Tapes

La Marina Tapea està a punt d'obrir les portes per a una nova edició que promet ser més deliciosa que mai. Aquesta celebració anual de la gastronomia es converteix en un esdeveniment que no et pots perdre.

Gastronomia Excepcional Del 10 de novembre a l'1 de desembre, tots els camins porten a La Marina Tapea.

Aquesta edició, els nostres restauradors participants són:

• Enric i Pau • El Raconet de la Justícia • Palacio Mandarín • Las Palmeras

• Bar Frankfurt • Birras&copa • Taberna del Conde • La Lola 1967

Ens sorprendran amb una gamma eclèctica de tapes que et faran salivar. A més, les tapes estaran disponibles a un preu especial de 2,50 euros durant l'esdeveniment, una oportunitat per gaudir d'una explosió de sabors sense trencar la butxaca.

Empleneu el passaport que us lliuraran en els establiments participants a La Marina Tapea 2023 i podràs participar en el sorteig de 300€. El 12 de desembre es realitzarà el sorteig de dos premis, amb un primer premi d'un xec regal de 200 €, i un segon premi d'un xec regal de 100 €, que podran ser bescanviats fins al 31 de desembre de 2023 en qualsevol dels establiments associats.

Per obtenir més detalls i informació actualitzada sobre La Marina Tapea 2023, us convidem a visitar les següents pàgines web:

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ADMINISTRACIÓ FINQUES ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788 Mare de Déu de Port, 385.

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402 PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

BAUHAUS BARCELONA Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23 FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

• comerciantslamarina.cat

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698 UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382 MacMOBLES ZONA FRANCA SARANG BEAUTY CENTER Pg. Zona Franca, 141 Foneria, 38. 676084465 Telf. 93 432 37 99 QUADRES I MARCS MacMOBLES ZONA FRANCA -2 ART I DECORACIÓ Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Mineria, 17. 93 296 70 03 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

365. CAFÈ FORN DE PA I ESTANCS DEGUSTACIÓ ESTANC ZONA FRANCA Pg. de la Zona Franca, 365 CALZADOS CISNE Pg. Zona Franca, 244. 933326946 Passeig de la Zona Franca, 220 REFORMES INTEGRALS CAFÈ I PA MÉS QUE BO ARTS GRÀFIQUES C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 Telf. 933323594 NOUESPAI, S.C.P ESTANC Nº 276 CELIA SERVEIS GRÀFICS Pg. de la Zona Franca, 177 C/ Energia, 32. 628635753 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 EL TALLER JUBEL ZAPATERIA Telf. 93 517 63 18 C/ Alts Forns, 61.

938289122 c/Mare de Déu de Port, 252 ASSESORIES-GESTORIES FARMÀCIES Telf.

93 432 16 98 TENMAN REFORMES ANNA MARIA MADRID ASSESSO- FARMÀCIA CUSCÓ FORN HUGUET c/Mare de Déu de Port, 407-409 RIA / AMM ASSESSORIA, S.L Pg. Zona Franca, 162 C/ Alts Forns, 60. 645 944 419 BOTIGA AMIGA MARINA Telf. 629.82.92.85 Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 934218129/ 606885784 Mare de Déu de Port, 337 FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ Telf. 93 419 52 87 934225367 RESTAURACIÓ C/ Alts Forns, 74. 935318354 FARMÀCIA PANADÉS TABERNA DEL CONDE BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47 NOTARIA Carrer de la Foneria, 46 PA DE CARPES Mare de Déu de c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 93 527 08 42 Port, 321 local 7. 636836708 Telf. 932989977 / 609932494 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH RIOS MESSANA NOTARIO C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FOTOGRAFIA Pg Zona Franca 242, Entlo C. BAR GARRIDO ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ Tel. 936282806 Fax 931210064 c/Foneria, 40 Local 3 GALERA FOTOGRAFIA ASESOR EN SEGUROS FARMÀCIA FORNS I GIRÓ (Jardins de la Mediterrània) Pg. Zona Franca, 177-179 c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408 C/Mare de Déu de Port, 234 ÒPTIQUES Telf. 93 332 57 97 Telf.

93 332 21 94 GRANJA ELENA, S.C.P JOSA ÒPTICS AUTOESCOLES Pg. Zona Franca, 228 Pg. Zona Franca, 155 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA CARMEN BARENYS IMMOBILIÀRIA Telf. 93 296 98 43 Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 186 PISOS LA MARINA Pg Zona Franca, 122 Telf. 93 331 86 12 Passeig de la Zona Franca, 177 ENRIC I PAU VISTA ÒPTICA 933320210 / 608975406 c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62 934311020 / 637526075 Mare de Déu de Port, 252.

AUTOMÒBILS FARMÀCIA BELKIS Telf. 93 331 40 47 KIA AR MOTORS LA SAL DEL PORT IMMOBILIÀRIA GROCASA MARTÍNEZ SÁNCHEZ Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 C/ Mare Déu de Port, 257 GENERAL ÓPTICA Passeig de la zona Franca, 174 08038 Barcelona Tel. 932980106 676585317 BUGADERIA BAR RTE. CAL CAMPÀ 934 31 03 22 LA WASH-BUGADERIA Passeig de la Zona Franca, 109 PISOS BARCELONA FARMÀCIA DOMÈNECH CB Telf. 93 360 68 69 c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 Alts Forns, 71-73. 935365919 ÓPTICA & AUDIOLOGIA UNIVERSITARIA JOIERIES CELLERS Passeig de la Zona Franca, 182 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS JOIERIA RAMON CARNÉ Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 CELLER LA MARINA 93 889 90 39 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 c/ Aviador Duran, 2. 680188509 Mare de Déu de Port, 255 LYS (CUINA XINESA) Telèfon: 93-331-13-41 PAPERERIES LLAR D’INFANTS Carretera del Prat, 40 COOPERATIVES PAPELERIA NAVARRO FARMÀCIA ENERGIA LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Telf. 936 11 83 83 KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94 c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Jardins de la Mediterrània s/n.

641158191 CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 93 296 48 18 PASTISSERIA CREATIVA FARMÀCIA DE LA MARINA Telf. 932 23 00 24 CORREDURIES D’ASSEGURANCES c/ Sovelles, 11 932232593 ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, LLAR D’INFANTS XUMETS RESTAURANTE PALACIO MANDARIN ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS 650706656 272 Telf. 93 141 97 75 C/Energia, 10. 93 431 76 72 934218715 / 618566698 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Pg. Zona Franca, 241 ESCOLA BRESSOL LA PAU FERRETERIES-LAMPISTERIES PERRUQUERIES I ESTILISME Telf. 932233309 / 656369849 Mare de Déu de Port, 355 baixos BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX TU CERRAJERIA.COM BAR LAS PALMERAS DROGUERIES I PERFUMERIES Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 Telf. 930321306 Mare de Déu de Port, 413 bxs C/ Mare de Déu de Port, 252 DROGUERIA FELI local 3. Telf. 93 422 10 48 633266155 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS c/ Energia, 20 DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR JUEVES 5 DROGUERIA RAMIRO Paseo de la Zona Franca, 132 Ferrocarrils Catalans, 115 Telf. 934215977 / 677565089 Passeig de la Zona Franca, 151 Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Telf. 934 32 15 90 933023389 Tel. 93 332 22 12 934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES

(antic LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

TELEFONIA YOIGO MASLIFE Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972 LA LOLA 1967 Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània)

930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ Carretera del Prat, 40 local 2 651857026 CERVECERÍA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 603510229 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296 HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71 ZONAFISIO CHALMETA c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361 NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

CENTRE MÈDIC APTITUD Y PREVENCIÓN C/ Mineria, 54 Telf. 933285152 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània)

Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

• lamarinatapea.cat

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 17

Més de 200 professionals internacionals participaran en la Conferència de Zones Franques d'Iberoamèrica Barcelona, 17 d'octubre de 2023.- DFactory Barcelona acollirà del 8 al 10 de novembre la XXVI edició de la Conferència de Zones Franques d'Iberoamèrica. L’esdeveniment més gran de zones franques de les Amèriques estarà organitzat per l'Associació de Zones Franques de les Amèriques (AZFA) i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), amb la col·laboració amb la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) i la Global Alliance of Special Economic Zones (GASEZ). Cal destacar que l'AZFA representa actualment els seus afiliats en 25 països de 2 continents aglutinant més de 600 zones franceses amb més de 13.000 empreses instal·lades en elles.

Així, la Zona Franca de Barcelona actuarà com a amfitriona d'aquesta cita que reunirà durant tres dies més de 200 participants -operadors, usuaris, entitats públiques, inversors, consultors i proveïdors de la indústria- d'Amèrica Llatina, Europa i Àfrica, que analitzaran la situació actual, els avenços, les innovacions, les millors pràctiques, les tendències i els desafiaments del futur. A més, la Conferència Zones Franques d'Iberoamèrica coincidirà amb la celebració de l'Smart City Expo World Congress que se celebra a Fira de Barcelona.

El delegat especial de l'Estat al CZFB, Pere Navarro, destaca que "és un honor acollir aquest esdeveniment, que congregarà professionals de diferents països que comparteixen interessos, experiències i inquietuds. Moltes zones franques d'Amèrica Llatina i

Àfrica ens han manifestat el seu interès de conèixer de primera mà el DFactory Barcelona perquè s'ha convertit en un referent de la indústria 4.0 a tot el món".

Navarro ha afegit que "el fet que l'edició del congrés anual de l'AZFA se celebri aquest any al DFactory és un gran al·licient per a tots els seus associats i una gran notícia per a la ciutat de Barcelona".

Per la seva banda, Blanca Sorigué assenyala que "celebrar la XXVI Conferència de Zones Franques d'Iberoamèrica a Barcelona, coincidint amb un altre congrés internacional, és una oportunitat per a tots els participants de potenciar encara més la generació de networking i sinergies, a més de conèixer de primera mà empreses i casos d'èxit de projectes d'arreu del món, així com l’ecosistema més gran d'Indústria 4.0 d'Europa".

El programa comptarà amb panells i sessions de debat, showcase i inspirational talks, a més de visites empresarials a instal·lacions com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Logistics 4.0 Incubator o a la planta d'hidrogen verd operada per Iberdrola, entre d'altres. Entre les temàtiques que s'abordaran durant l'esdeveniment destaquen la innovació, les noves tecnologies, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l'Agenda 2023, el desafiament energètic, l'eficiència logística, o el Global Tax. A més, AZFA celebrarà la seva Assemblea General el dijous 9 de novembre a DFactory Barcelona, en el marc de la XXVI Conferència de Zones Franques d'Iberoamèrica. ■

Aliança entre el Port de Barcelona i Orange per desenvolupar una Xarxa Privada 5G SA Orange ha desenvolupat per al Port de Barcelona un projecte de Xarxa Privada Virtual 5G SA (Stand Alone) per oferir el més avançat servei en mobilitat a tot el port i els seus usuaris, amb abast tant terrestre com marítim, a una distància de fins a 2 milles nàutiques, i enllaçada amb el seu centre de processament de dades.

Aquesta Xarxa Privada Virtual 5G de gran capacitat i fiabilitat suposa una inversió de 3,6 milions d'euros durant 5 anys (4 anys, prorrogable 1 any més).

Un projecte que s'ha dut a terme mitjançant una ampliació de la infraestructura existent, a la qual s'ha incorporat 5G SA i que donarà resposta a les necessitats generades pel creixent grau d'automatització de les eines de gestió i dels serveis de tot l'ecosistema portuari.

El Port de Barcelona passarà a tenir una xarxa 5G pròpia que aporta: - Fiabilitat i garanties de comunicació, fins i tot en situacions de congestió, per desenvolupar solucions en camps com la seguretat o emergències.

- Una ultrabaixa latència que permet operacions que requereixen gran precisió i instantaneïtat, com el maneig de grues o una altra maquinària.

David Serral, director de Sistemes d’Informació del Port de Barcelona; Lluís Salvadó, president; Joaquín Colino, director general B2B d'Orange; Catalina Grimalt, subdirectora general d’Organització i Recursos Interns del Port de Barcelona, i Víctor Vera, director territorial Catalunya d'Empreses a Orange.

- Capacitat i escalabilitat per a la connexió massiva de sensors i dispositius, facilitant la localització en temps real de vaixells, mercaderies i altres actius i oferint serveis de veu i dades per a les empreses i usuaris del port.

- Una infraestructura oberta per a les més de 500 empreses que operen al port i que contribuirà a impulsar el seu desenvolupament tecnològic.

Joaquín Colino, director general B2B

d'Orange, assenyala que “som el primer operador a Espanya en llançar una xarxa comercial 5G SA (que nosaltres denominem 5G+), i aquest projecte és un excel·lent exemple dels nous i avançats serveis que aquesta xarxa pot proporcionar en l'àmbit empresarial i industrial.

Per la seva part Víctor Vera, director territorial Catalunya d'Empreses a Orange, ha ressaltat que “aquest projecte tindrà un elevat

impacte territorial així com per a l'ecosistema d'empreses que interactuen diàriament amb el Port de Barcelona; així mateix, i gràcies al seu elevat component innovador, s'espera que actuï com a accelerador per a la resta de ports a Espanya i a Europa, per tal com millora clarament la gestió eficient i responsable dels recursos, així com la traçabilitat i seguretat dels seus actius”.

Lluís Salvadó, president del Port de Barcelona, explica que “el desenvolupament d'aquesta moderníssima xarxa de telecomunicacions és un exemple més del paper del Port de Barcelona com a tractor de la digitalització i de la innovació oberta, fent partícips tots els ciutadans dels beneficis que se’n deriven i, també, ens converteix en un port més eficient i amb avantatges competitius per sobre de la resta de ports europeus, obrint noves possibilitats i permetent un gran ventall de casos d'ús en els àmbits de comunicacions d'emergències; transmissió de vídeo en alta qualitat i temps real; o millora i optimització de les operatives portuàries, dotant-les de connectivitat 5G fins i tot a la làmina d'aigua, entre altres aplicacions”. ■

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

18

esports

|| Redacció El Club Gimnàstic Barcelona, dedicat a la gimnàstica artística, va tancar la temporada amb uns resultats excelsos, que han deixat el nom i prestigi de casa nostra pels núvols. El darrer mes de juny, van concloure el Campionat d’Espanya Base 2023 amb un total de nou medalles i dues copes, uns resultats a l’abast de molt pocs.

En concret, en aquest campionat, Danae Molina es va coronar com a campiona d’Espanya de salt a la categoria Base 6, quedant quarta a paral·leles. A Base 10, Clàudia Sánchez va ser subcampiona a la general i a la competició de salt, així com medalla de bronze a paral·leles i quarta a barra.

La regidoria de Sants-Montjuïc homenatja el Club Gimnàstic Barcelona per la seva espectacular temporada

“El darrer mes de juny, van concloure el Campionat d’Espanya Base 2023 amb un total de nou medalles i dues copes” ▶ La regidoria de Sants-Montjuïc rep el Club Gimnàstic Barcelona.

@deusedes

Victòria dels veïns de Can Clos i el Polvorí en vigílies del Clàssic entre Barça i Reial Madrid || Redacció El passat dissabte 28 d’octubre es va celebrar “El Clàssic”, l’històric partit que enfronta al Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid. Es tracta d’una de les jornades que genera més expectació a escala mundial. Sense anar més lluny, la semifinal de la Copa del Rei entre els dos quadres de la temporada anterior, que es va poder veure en obert a La 1, va aplegar més de cinc milions i mig de persones, aconseguint el 40,7% d’audiència, amb un màxim de més de sis milions d’espectadors, i això comptant exclusivament els teleespectadors d’Espanya.

Amb aquestes dades a la mà, es podia preveure que el xoc no seria menys en aquesta ocasió, sobretot tenint en compte que els dos conjunts estaven separats a la Lliga per tan sols un punt i que Vinícius Jr., jugador del Reial Madrid, es troba al focus d’atenció mediàtica pel seu recent judici contra el València C.F. i la seva confrontació amb els aficionats del Sevilla C.F. la jornada anterior.

▶ L'Estadi Olímpic Lluis Companys.

“Els veïns podran, arribar sense massa problemes a casa seva els dies que la muntanya aculli concerts o els partits del club blaugrana”

Pau Llopis

Es podia esperar, per tant, que l’afluència d’aficionats a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, on es disputava el partit, fos considerable. Això, en termes de barri, es tradueix en una massificació de les àrees dels voltants, com són per exemple Can Clos i el Polvorí, una situació que preocupa i genera malestar

El mateix mes de juny, van participar en el Campionat de Catalunya de Base i Escolar federat, en el qual un total de quaranta-nou gimnastes del club van aconseguir la classificació al Campionat de Catalunya, tot recollint un impressionant total de vint-i-dues medalles, desglossades en set ors, nou plates i sis bronzes.

Com era d’esperar, aquesta estel·lar temporada ha rebut un més que merescut premi, ja que el club va rebre un especial homenatge a la Sala de Plens del Districte de Sants-Montjuïc, amb la presència de la regidora del Districte, Raquel Gil i del regidor de Barcelona en Comú a Sants-Montjuïc, Marc Serra, entre d’altres.

Aquest acte suposa posar la cirereta a una temporada estel·lar que ha elevat el club al nivell dels més grans en l’àmbit autonòmic i nacional. ■ als veïns i veïnes que es veuen impossibilitats d’accedir als seus domicilis o d’aparcar els seus vehicles a les places habituals, ocupades pels aficionats culers que s’apropen al camp.

Recentment, però, Can Clos i el Polvorí han aconseguit un avenç que pot semblar petit, però suposa una gran victòria pels veïnats. I és que, després de molt insistir, per fi han obtingut els distintius perquè els vehicles privats dels veïns puguin accedir als seus barris els dies que el F.C. Barcelona jugui a Montjuïc o bé hi hagi altres esdeveniments als diferents recintes ubicats allà. En altres paraules, els residents podran, per fi, arribar sense massa problemes a casa seva els dies que la muntanya aculli concerts o els partits del club blaugrana.

Això ha estat possible gràcies a la incansable tasca de l’A.V de Can Clos, entitat que ha mantingut nombroses reunions amb l’Ajuntament i diversos representants de Montjuïc. L’associació, a més a més, s’ha ofert per ser l’encarregada de distribuir els distintius als residents amb la finalitat d’agilitzar el procés, com assegura la seva presidenta, Rosalia Fernández.

D’aquesta manera, els veïns de Can Clos i el Polvorí disposaran d’una via d’accés més àgil als seus domicilis els dies que se celebrin els diferents esdeveniments que acull la muntanya màgica de Montjuïc, posant un punt final satisfactori a una reclamació veïnal que ve de lluny. ■

Novembre 2023 // www.lamarina.cat

què fer al barri 19

El nostre nord és el sud

Novembre 2023

L'ENTREVISTA

Alejandro Flores

“El futur el construïm cada dia” Jessica Sala 35 anys. Advocada, funcionària de Justícia. Membre del Consell de Ciutat, màxim òrgan de participació ciutadana del consistori barceloní, i vicepresidenta del Consell de Dones del Districte de Sants-Montjuïc.

Q

uina és la seva història?

La d’una noia que ha viscut tota la vida a la Marina; he crescut aquí i vaig estudiar a l’Enric Granados i al Montjuïc. Llavors no hi havia tanta diversitat al barri però gairebé sempre em vaig sentir una més. Ens barrejàvem les famílies guioneocatalanes amb les àrabs, les xineses, llatines i gitanes. No hem de negar que havia alguns incidents, però les famílies sempre cuidaven la convivència.

Intueixo que ho explica perquè en algun moment això ha canviat.

Quan començo a treballar i anar a la universitat. A la universitat no només es fixaven en el meu color de pell, sinó del barri del qual procedia. Vaig descobrir que, des de fora, viure a “la Zona Franca” ens feia sospitosos d’un munt d’etiquetes que m’estalvio. Per mi va ser una sorpresa, perquè no n’era conscient!

Per què escull dret?

Primer vaig fer educació infantil, però quan començo a treballar m’adono que no m’agrada. En començar a mirar opcions descobreixo que tot el tema de dret m’apassiona; el vaig entendre com a una eina per a la meva pròpia defensa. I també m’atreia molt entendre l’estat i les estructures que el fan funcionar.

Arribo a la universitat amb l’ajut d’una beca.

Un dia, però, un catedràtic, del no res, em pregunta: parla castellà? Sap quina assignatura és aquesta? Ha estudiat el batxillerat a Espanya? Jo a tot anava responent: sí, sí, sí... i una d’aquestes em diu: Miri, agafi el manual d’Història d’Espanya i quan l’aprengui i es posi al nivell dels seus companys, llavors torni. Això amb micro a la mà i amb un auditori ple.

Com reacciona?

Mastegant-me la ràbia. Jo pensava que si

contestava em ficaria en problemes i podia perdre la beca. En tota la sala, ningú no va reaccionar, això em va marcar, de negres a la facultat només hi havia jo.

Per què?

Cal insistir en aquesta pregunta. Per què les minories no arribem a la universitat? On són les persones gitanes, àrabs; fins i tot hi ha pocs fills de gent treballadora. És evident que ho tenim molt més difícil. Hi ha famílies en què ningú no ha anat a la universitat i sovint, tampoc no veuen el sentit d’anar-hi.

La discriminació és estructural i és un problema social que cal combatre des de tots els àmbits, i els institucionals els primers.

Estudiar dret és fer confiança al sistema? És una eina per defensar-me i defensar-nos davant discriminacions i abusos. Nosaltres no som estrangers, un altre col·lectiu que ho té força complicat. Però sovint ens tracten pitjor.

Com valora la feina de les institucions en aquest sentit?

Mira la gent que treballa en les polítiques d’inclusió: tots blancs o blanques, no dic que no n’hi hagi els que s’esforcen, però en general tenen poca idea del que significa viure aquí sent diferent a la majoria, i parlen i parlen d’inclusió, au!

Quantes negres, gitanes, llatines, àrabs trobes a una Oficina d’Atenció Ciutadana? On són als mitjans? Al parlament? A la docència? El tema no va de fer xerrades només, cal molta feina i la visibilitat ajudaria una mica a canviar els prejudicis socials.

Tres dècades i mitja, parlem de la seva generació?

Ja et dic que si l’ascensor social alguna vegada va funcionar, porta molt de temps espatllat.

Som els “sobrequalificats”. Jo he fet el TEI, els estudis d’advocacia, el màster corresponent

Jessica és una veïna moguda per qüestions que afecten la seva generació, però amb l’afegit d’haver hagut d’enfrontar-se a mentalitats anacròniques que insisteixen en diferenciar les persones en funció del seu origen social o cultural. Es nega a la autocomplaença pel que fa a les oportunitats socials de les persones “no blanques” en la Catalunya (Europa) moderna. “Hem avançat en alguns drets, però si no els aprofundim cuidant d’aplicar-los, al final acabarem retrocedint”, expressa.

La decisió d’estudiar dret, fins fa poc una carrera exclusiva de llinatges l’ha motivada a fer valer les seves aspiracions.

Després de posar-nos una mica profundes, totes dues riem. “El futur es construeix cada dia”, diu ella amb uns ulls que projecten confiança, i jo assenteixo!

i tot per acabar lligant un munt de contractes precaris: temporals, d’obra i servei, d’auxiliar administrativa.... fent d’advocada eh? i sempre amb una exigència màxima. He cobrat més amb les meves feines d’estudiant que als despatxos que vaig aconseguir feina com advocada, malgrat el tipus de contracte. I tota la meva colla està igual, de fet, molts amics han marxat fora. És vicepresidenta al Consell de dones del Districte, com veu la feina feta en igualtat?

El moviment feminista té reptes importants: als avanços aconseguits majoritàriament accedeixen les dones blanques, la resta encara no en gaudim, ens costa el doble o el triple arribar-hi i la majoria, directament no hi arriba. La paritat, per exemple, es mira en termes de gènere, però sovint, del 40 % que correspon a les dones, totes són blanques. I no serà que la resta no lluitem pel mateix.

Quan sento parlar de “polítiques de discriminació a les administracions públiques” em pregunto: Quants treballadors/es d’identitats culturals diferents hi ha dins les seves plantilles?

No tenim gaires dades perquè llavors el discurs de la inclusió cauria sol, són de vergonya.

Se’ns gira molta feina. Canvio de tema, què li fa feliç?

Ajudar a les persones. Vaig estudiar dret motivada per defensar les persones.

Què li mou a la vida, ara mateix? És una mica trist el que diré però és la veritat, estic molt centrada en fer carrera professional perquè vull tenir fills; soc conscient que quan arribin aturaran tot possible ascensor professional, i alhora no em queda gaire temps. Francament, tot plegat em causa una mica d’angoixa. És optimista?

Sí! Tot va molt lent, però tinc confiança que serem capaços de seguir avançant. Tot i el retorn de l’extrema dreta, tinc la sensació que arran d’això molta gent ha pres més consciència de certs temes, de les discriminacions, per exemple.

Ara contesti el que pensa de cada qüestió en una o dues paraules. Comencem amb habitatge.

Car i gairebé un impossible!

Feina?

Des que vaig aconseguir la plaça de funcionària és estabilitat i una certa tranquil·litat. Per la majoria en canvi, és precarietat, incertesa i angoixa.

Igualtat d’oportunitat?

No existeix.

Democràcia?

Crisi!

Futur?

Benestar, m’agrada pensar que el construïm cada dia. ■ Yohany Limpias Ayala