La Marina – Edició novembre 2020

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

3.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Novembre 2020 / Núm. 298

Això també ho superarem!

El veïnat de La Marina, treballadors que han superat des de generacions anteriors moltes embranzides, expliquen els seus neguits i diuen paraules de suport amb esperit de veïnatge, justícia social i solidaritat, la millor manera, coincideixen, per superar el moment actual.

Pàgs 14-15 COL·LECTIUS EN LLUITA

Els riders pendents d'una nova regulació que els reconegui com a treballadors

Pàg. 10

ACTUALITAT

L'antic cinema Capri es convertirà en una residència privada per a gent gran Pàg. 24

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Voluntat de crear consensos Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Kilian Rodríguez i Yaiza Sánchez.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 3.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

La situació que estem vivint és preocupant i desesperada per a moltes famílies i petites empreses, però fins ara la ciutadania ha fet prevaldre la voluntat d’entendre el que està passant i l’ànim de construir o reconstruir després de l’embranzida. Hi ha neguit i cada vegada més desesperació. Mentrestant, alguns partits, amb una irresponsabilitat majúscula, intenten treure'n rèdit enmig de la crisi.

Si hi ha una raó per creure que ens en sortirem és el capteniment majoritari dels ciutadans i ciutadanes. Tretes les excepcions, que sempre confirmen la regla, fins ara tothom ha entès la necessitat de protegir-nos davant d'un virus que ens amenaça la vida (i la bossa), sobretot les dels més febles. I tothom ha acceptat —a contracor— cada nova mesura de seguretat que dicta el govern, malgrat els drames personals i col·lectius que se'n deriven. Santa paciència.

Ara, dit això, ni les persones podem aguantar indefinidament ni la situació és sostenible sine die: hi ha d’haver una resposta d’estat. Perquè no es pot empènyer la gent a un carreró sense sortida. Els ciutadans hem de tenir un horitzó vital, i els governants han de cuidar el to, les formes i sobretot centrar la gestió en les necessitats més apressants. Perquè la propaganda té un límit. I la confiança i la paciència també.

Cal serietat, sentit de la responsabilitat i lideratge. I per això cal prendre també mesures i decisions que acompanyin els milers i milers de famílies que estan al límit. Cal que els estralls d’aquesta crisi es reparteixen, cal no tenir por als dogmàtics de tots els bàndols, perquè escanyar els més nombrosos i deixar indemne els més afavorits (les elits de sempre) no ajuda gaire a confiar que s’està mirant pel bé comú i decidint amb sentit d’estat.

Judicis o nyaps judicials

El que ha passat amb el Major Trapero hauria de fer avergonyir el poder judicial.

A ningú convé que un dels tres poders de l'estat caigui als nivells de descrèdit en què ho ha fet aquesta institució. Al poder judicial hi ha zones ombrívoles que continuen funcionant amb una lògica predemocràtica que fa palesa la persistència dels defectes de

la transició. Afegim-hi ara l’última operació de la Guardia Civil, batejada Vólkhov com la batalla protagonitzada el 1941 per les tropes hitlerianes i la División Azul franquista per intensificar el setge a Leningrad: Què ha de pensar el ciutadà? El català i el sevillà, l'independentista i el que no ho és. El fet només ruboritza, enfureix i tot plegat provoca encara més tristesa. Munició perquè uns i altres vagin fent propaganda enmig d’una situació sanitària i social sense precedents.

Ens alegrem pel Major Trapero i servidors públics com ell. I reclamen seny al poder judicial a l'hora d'aplicar el dret a les mesures sanitàries restrictives dels executius.

Saludem la recuperació de la democràcia a Bolívia

Al novembre de l’any passat el líder indígena, Evo Morales, expresident de Bolívia, després de 14 anys de govern, sortia del país entre acusacions de frau electoral que organismes internacionals posteriorment van descartar absolutament. Part de l’oposició boliviana, d’extrema dreta i populista, aliada obertament amb la cúpula militar, va aprofitar el descontentament social en una part de la societat, sobretot la classe mitjana ―cada vegada més estesa gràcies, contradictòriament, a les polítiques de redistribució

i dinamització econòmiques del govern del Movimiento al Socialismo (MAS), partit del líder indígena―. Aquesta classe mitjana no va acceptar l’intent de Morales de prolongar-se un mandat més al poder i un lideratge massa cabdillista.

Al país persisteix un racisme estructural envers els indígenes fortament arrelat en una part de la població que ve de la colònia.

A més de molts errors, Evo Morales i el seu partit també han tingut encerts importants: han dignificat la identitat indígena i portat una excel·lent gestió econòmica elogiada per tots els organismes internacionals (BM, FMI...) Com a resultat, un creixement sostingut que ha reduït la pobresa del 60 a un 35% i ha eixamplat la classe mitjana en un milió de persones.

La victòria del MAS per un contundent 55%, amb Luis Arce i David Choquehuanca, ministre d’economia reconegut internacionalment el primer, i líder indígena de tarannà dialogant el segon, subratlla l’avenc que s’ha fet en matèria d’inclusió dels sectors populars i la poca capacitat de l’oposició de convertir-se en alternativa de govern entre els sectors històricament marginats.

Saludem la recuperació de la democràcia en aquest país germà i els desitgem sort en els reptes de país que enfronten.

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat || Esther Pardo i Gimeno La frase del títol, l’escoltava jo de boca del meu pare quan tenia alguna conversa amb gent gran, llavors jo no en sabia el significat.

El meu pare també deia: “més val que t’ho prenguis amb filosofia”, quan algú havia de fer cua davant d’algun funcionari, o: “ja cal que ens ho prenguem amb filosofia”, quan ens trobàvem atrapats a l’entrada de Barcelona junt amb milers de cotxes més tornant de la sortida de diumenge.

Vaig saber què era la filosofia i que l’havia d’aprovar al batxillerat, quan em discutia amb el professor i ell em deia que no podia qüestionar res, només memoritzar el que havien explicat els grans filòsofs.

Quins temps aquells en que no et deixaven raonar perquè era perillós. Ara ja no cal que no ens deixin fer-ho, tenen “la caixa tonta” que ens adoctrina i ens impedeix raonar sense que ens n’adonem, i a sobre creiem que sí que ho fem i que podem decidir, però no és veritat. Estem tant adoctrinats que no sabem que no sabem res de res. Sòcrates, el filòsof més gran de l’antiga Grècia, en la seva humilitat, ja va dir que l’única cosa certa que tenia és que no sabia res. Però per arribar a aquesta conclusió se n’ha de saber molt perquè quan més saps, més te n’adones del que desconeixes, per tant, l’ignorant no sap que ho és perquè desconeix el que pot saber.

Us podeu preguntar si la filosofia té alguna utilitat o per a què serveix i això és una cosa difícil de respondre si no és posant-hi una mica de filosofia. El nom ve del grec i vol dir amor pel saber, així que el filòsof és una persona que ho vol saber tot, pel plaer de saber i s’ho pregunta tot (és provable que en tingueu algun a casa que no arribi al metre i mig d’alçada i que us posi el cap com un timbal de tantes preguntes). Tot, vol dir d’on venim, on anem o qui som en la nostra existència. El primer en aclarir-se va ser el filòsof Descartes que va arribar a la conclusió: “Jo penso, doncs jo existeixo”; ell considerava que tothom ha de filosofar, perquè si un no intenta buscar les respostes sobre el que passa al seu voltant, és com si portés una bena als ulls.

Però no només sobre l’existència es pregunten, sinó que els filòsof que hi ha hagut al llarg de la història també s’han qüestionat sobre la música, que mentre l’escoltem

▶ Nenes jugant al pati de la Colònia Bausili.

Alejandro Flores

3

ci: Carpe diem, viu el moment i no tinguis por del demà, ens estem prenent la vida amb filosofia.

Tot això que estic escrivint, no és preludi de res, sinó una reflexió que comparteixo amb vosaltres en aquest moment (en aquest espai en el temps, com diria Einstein) que ens ha tocat viure a tota la humanitat. Un bon moment, crec, perquè ens ho prenguem amb filosofia. Quan vàrem començar aquest any 2020 no en teníem ni idea de com ens canviaria la vida, ens hi vam trobar tot de cop, sense avisar, i estem desconcertats, espantats perquè no hi veiem el final i hem perdut bona part de la nostra felicitat, de la que segons el filòsof Arthur Schopenhauer el noranta per cent està fonamentada en la nostra salut.

En aquest moment tenim por de perdre la salut, doncs la conseqüència és que som infeliços. Ens costa mantenir el somriure i gaudir de la vida per por.

Pren-t'ho amb filosofia No hi ha res pitjor que perdre la consciència de viure “Com més gran és la dificultat, més gran és la satisfacció en superar-la” (Epicuri)

ens provoca emocions amb els seu llenguatge particular ple de ritme i harmonia; o sobre les matemàtiques, l’amor, l’ètica, els valors, i fins i tot sobre la realitat, la veritat, el bé i el mal o la llibertat, de la qui Plató, alumne de Sòcrates va dir: “Llibertat és ser amo de la teva pròpia vida”; curiosa frase en una època en que tenien esclaus per fer la feina que ells no volien fer.

Sigui quina sigui la professió o ofici que tinguem, sigui quin sigui el moment de la vida en què ens trobem, hem de tenir una actitud filosòfica o un pensament filosòfic davant la vida. Jo sempre procuro fer-ho; ho qüestiono tot i això em permet prendre una postura davant les coses més centrada, amb perspectiva, que és la que t’ajuda a prendre posició davant la vida amb més serenitat (no sempre ho aconsegueixo). Això ens dona un cop de ma per a sortir de la rutina, a no perdre la seguretat de que estem vivint el moment. No hi ha res pitjor que perdre la consciència de viure, que passin els dies, les setmanes i els mesos sense haver estat conscient de què els has viscut. I si ho fem gaudint del moment, com va dir el poeta romà Hora-

Doncs aquest és un bon moment per mirar-ho des de fora, prendre distància i posar-ho tot en dubte, però sobre tot, no prendre partit perquè ens podem equivocar. Sigui d’on digui que ha aparegut la pandèmia o qui la ha ideat o l’ha creat, és el moment de fer la reflexió filosòfica sobre si tu mateix n’ets responsable, poc o molt, del que passa. Aquí una reflexió de Tales de Milet: “La cosa més difícil és conèixer-nos a nosaltres mateixos. La més fàcil: parlar malament dels altres”. Potser la culpa de l’aparició d’aquest virus tant dolent també és nostra com a individus.

Mirem al voltant i veurem com estem destruint el nostre planeta, mirem cap a dins: si, de mi i de tu, que no fem res per canviar els hàbits, no ens hem de descarregar la responsabilitat dient només que son els altres. Tot és a les nostres mans. Ara que hem d’estar atrapats en aquesta situació podem posar-hi una mica de filosofia i canviar la manera de viure. Som el que pensem i per tant, podem pensar en com volem ser perquè es faci realitat.

“Com més gran és la dificultat, més gran és la satisfacció en superar-la” (Epicuri) ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

4

actualitat

La vacunació contra la grip, més necessària que mai

El departament de salut ha posat a disposició 230 mil vacunes més i ha habilitat espais extraordinaris per poder dur a terme les vacunacions amb seguretat.

A La Marina, s’han habilitat dos espais extres, un per cada centre d’Atenció primària: - El CAP La Marina vacunarà de la grip a l’Espai Química Jove (c/ Química, 8) de 10 a 14 h i al mateix CAP en horari de tarda de dilluns a dijous de 15 a 16.30 h i els divendres de 15 a 20 h.

- El CAP Doctor Carles Ribas farà les vacunacions al Casal de Gent Gran La Capa (c/ Alts Forns, 84-86) fins al 6 de novembre en horari de matí (10:10 a 12:50 h), i al mateix CAP en horari de tarda (15 a 19:45 h). Després del 6 de novembre es vacunarà només al CAP en horari de tarda.

En tots dos casos s’ha de demanar cita prèvia a través dels telèfons de cada CAP o al genèric: 93 326 89 01, així com a través de la web de programació de visites. ■ A.B.

Segona onada de Covid-19 al districte

|| Andrea Bello Des del passat mes de juny al diari La Marina hem estat fent un seguiment dels nous contagis en les diferents Àrees Bàsiques de Salut del districte Sants-Montjuïc, amb actualitzacions setmanals al nostre web lamarina.cat i les nostres xarxes.

Ara, i com bé es pot veure al gràfic, el nombre de casos positius al Districte, seguint la tendència general, s’ha disparat, superant les xifres setmana a setmana i arribant a màxims no registrats en el recompte.

Anàlisi de dades Aquesta darrera setmana han estat tres ABS les que han superat el llindar dels 100 contagis en una setmana: A Poble-sec que ja havia superat el llindar de 100 contagis per setmana a data 2 de novembre arriben als 125 nous positius, se li sumen Sants-Badal i Font de la Guatlla, amb 108 i 106 nous contagis respectivament i que registren les pujades més significatives.

Pel que fa a la resta, totes, sense excepció, han augmentat el nombre de conta-

gis. L’ABS que s’ha mantingut més estable aquesta darrera setmana ha estat Hostafrancs-La Bordeta que només ha pujat 3 contagis més que la xifra anterior situant-se en 85 nous positius, però que venia d’una gran pujada de fa dues setmanes.

Seguint a Sants-Badal i a Font de la Guatlla dues àrees que també han augmentat significativament el nombre de nous casos aquesta setmana han estat l’Espanya Industrial i La Marina del Port, situant-se a la meitat de la taula amb 75 i 73 nous positius respectivament.

Sants fins ara havia estat un dels barris que millor havia gestionat els casos de Covid-19 i havia mantingut la corba estable.

També és l´únic que des de l’inici d’aquesta segona onada a principis d’octubre ha aconseguit un descens significatiu de casos. Tot i això, les darreres dues setmanes els casos han tornat a pujar fins als 63 nous positius.

A la cua dels contagis trobem l’ABS de La Marina de Prat Vermell i zona Seat que des de setembre ha aconseguit mantenir-se a la part baixa del gràfic i que aquesta setmana registra 55 nous positius. ■

La “fusió” entre les escoles Can Clos i Enric Granados s’endarrereix al 2022 || A.B. El possible tancament de l’escola Can Clos o “la fusió” com l’anomena l’administració, ja que la previsió és que l’escola Enric Granados aculli l’alumnat de Can Clos, queda endarrerida fins a l’any 2022, inicialment prevista per a l’any vinent. Aquest és l’acord a què s’ha arribat a una reunió entre l’AMPA de Can Clos, el Regidor Marc Serra i la representat del Consorci d’Educació, Mercè Massa.

Després d’una reunió entre els membres de l'AMPA de Can Clos, el regidor Marc Serra i la representant del consorci d'Educació, Mercè Massa es va acordar que la fusió dels centres es postergués fins a l’any 2022. Així ho van confirmar al programa Sintonia Amb els Barris de La Marina FM el mateix regidor Serra i Ramon Noe, pare de l'AMPA Can Clos.

Fa setmanes que les famílies de l’AMPA Can Clos s’han mobilitzat per defensar un

La Marina celebra la Castanyada més casolana La crisi sanitària que vivim fa que la d'enguany aquesta castanyada sigui una de les més casolanes que es recorda a La Marina. La tradició del barri marca que cada 31 d'octubre les famílies juguin al joc de fantasma a la Casa del Rellotge i després es reuneixin totes plegades als Jardins de Can Farrero. Malgrat això, aquesta edició de la festa tindrà un caire força diferent.

Aquest any, la Marina Viva ha decidit crear una campanya per xarxes socials perquè la festa també estigui present.

Amb el hashtag #QuinaCastanya s'ha fet una crida perquè tothom comparteixi tot tipus de material multimèdia mostrant com està celebrant la Castanyada des de casa. El Dani Fernández, de la Marina Viva, comenta que “l'objectiu és fomentar la participació activa de la gent i que una festa tan històrica com la Castanyada no quedi cancel·lada”.

Altres associacions del barri, com l’Associació de Veïns de Can Clos, ja tenen a les envistes les properes celebracions nadalenques. Totes les associacions de veïns del barri tenen l'esperança que les celebracions no quedin apagades pel Coronavirus. ■ A.A.

L'Ajuntament ofereix un servei de canguratge Es tracta d’una iniciativa que pretén facilitar la conciliació laboral, familiar i personal, especialment a famílies monomarentals i amb pocs recursos econòmics oferint a les mares un servei gratuït d’acompanyament i de lleure amb activitat pedagògiques per als infants d’entre 4 i 12 anys.

El servei s’ofereix a la Sala Pepita Casanellas. Concilia està disponible de dilluns a divendres de 15h30 a 20h30 i caps de setmana i festius de 10h a 14h i de 15h30 a 18h30. La inscripció es pot fer en línia, mitjançant el correu electrònic concilia.lamarina@incoop.cat o bé telefonant al 722 204 259. ■ A.S.

El Pla de Barris s'amplia a Poble Sec projecte educatiu propi i es posicionen en contra del pla de tancament anunciat per l’administració. Entre altres motius asseguren que el nexe social que crea l’escola amb el barri és irreemplaçable i per això reclamen estudiar alternatives i treballar acompanyant la comunitat educativa per revertir la baixa ràtio, que el Consorci argumenta com el problema principal.

Al programa radiofònic, per la seva banda, el regidor Serra va afirmar que calia reconèixer la baixa matrícula de tots dos centres, Can Clos i Enric Granados. No obstant això, va deixar la porta oberta a treballar amb l’AMPA per analitzar diferents solucions que no sempre passin per fer “la fusió” de les dues escoles. ■

Juntament amb sis barris més, el Poble Sec se suma a la iniciativa i començarà el treball comunitari en els següents mesos per tal d'especificar quins programes es posaran en marxa a partir del 2021.

Amb l'objectiu de poder atendre les noves necessitats, s'han creat set oficines per acompanyar en la tramitació d'ajudes.

També s'ha reforçat l'oferta cultural i s'ha lluitat per reduir l'escletxa digital, entre més mesures. ■ Y.S.

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

Pla de Xoc municipal per impulsar l’activitat comercial del Districte || Alejandro Flores / Andrea Bello La pandèmia de la Covid-19 ha estat una de les causes de la destrucció de milers de llocs de treball arreu de l’Estat espanyol. Al Districte de Sants Montjuïc, on el comerç suposa el 25% de l’activitat econòmica, els efectes s’han notat en la reducció de la contractació laboral i l’augment de l’atur. És per aquesta raó, que el Districte de Sants-Montjuïc ha llançat avui al Plenari un programa d’ajuts per impulsar el petit comerç i minimitzar els efectes econòmics de la pandèmia.

El pla aborda dos eixos fonamentals: l’ajuda econòmica als petits comerciants i autònoms, i la formació i creació de noves xarxes de distribució per al comerç de proximitat. El petit comerç ha estat el més afectat per la crisi econòmica, i és per aquesta raó que s’ha impulsat un ajut de lloguer de 600€ per als propietaris de locals comercials que han vist rebaixat entre un 25 i un 50% els seus ingressos, i una dotació de 1.200€ si les pèrdues superen el 50%. Pel que fa als autònoms, es preveu unes ajudes de 300€ per a les persones més afectades, és a dir, les que hagin perdut el 75% de les seves vendes o que s’hagin vist obligades a tancar el negoci.

▶ Persianes tancades als comerços de la plaça Mediterrània.

El pla aborda dos eixos fonamentals: l’ajuda econòmica als petits comerciants i autònoms, i la formació i creació de noves xarxes de distribució per al comerç de proximitat

Alejandro Flores

“Si veig que la solució al que està passant passa per tancar el bar, estaré molt orgullós per haver-me sacrificat durant aquests últims mesos, però crec que així no es solucionen les coses”, comentava el Mauricio Valdés, propietari del Restaurant Casa Patry. Aquesta última setmana rebíem la notícia que el Govern de la Generalitat tancaria els bars i restaurants fins a finals del mes d’octubre, deixant en una situació d’alerta màxima els petits establiments de restauració. “El consum de la gent ha canviat: o té pocs diners o vol estalviar el que li queda. Ara la gent compra els productes més barats”, lamenta la

5

Elena Freire, del Celler La Marina.

Actualment, el comerç online ha agafat cada cop més protagonisme. En aquest sentit, i segons indica el nou Pla de Xoc del Districte, es vol incentivar la formació en la digitalització del comerç de proximitat, establint uns cursos i sessions informatives per a què petites empreses i autònoms puguin adaptar els seus negocis a l’àmbit digital. Aquests plans inclouen la cerca de noves estratègies de comunicació i màrqueting, la utilització de canals de venda online, i la digitalització dels processos de gestió de l’empresa.

El Pla de Xoc preveu la creació de noves iniciatives de distribució. L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona està treballant en la creació d’unes microplataformes de distribució d’aliments a domicili, que té com a objectiu facilitar la compra de productes frescs des de casa. A més, el Districte està dissenyant el que denominen ‘Botigues Tester’, petits establiments pilots arrendats per un temps limitat i que permetran comprovar la viabilitat dels nous negocis que s’obrin a Sants-Montjuïc.

El petit comerç porta arrossegant una crisi econòmica des de molt abans de la pandèmia de la Covid-19. El boom de les grans plataformes comercials i la normalització de les compres online a baix preu han tocat un sector en situació de vulnerabilitat. És per aquesta raó, que el petit comerç demana accions polítiques i econòmiques concretes i dinamitzar entre els veïns i veïnes el comerç de barri. ■

6

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Els establiments de proximitat són barri: ajudem-los! promís social sinó també perquè són part del teixit veïnal, el que passa a prop els afecta als seus negocis i a les seves vides, com a qualsevol altra veí o veïna. Un valor important.

Des de l’Associació de Comerciants la Marina els donem tot el nostre suport. Els ajudem a fer els tràmits necessaris per aconseguir els ajuts per a la seva supervivència, els ajudem a formar-se en les noves tecnologies i en tot allò que està al nostre abast.

En uns moments que sembla que el futur s’enfosqueix, volem posar un punt de llum en l’horitzó, un far, la nostra Farola, per a que il·lumini el camí cap a bon port. Estimats socis, sòcies i restauradors en general, per llarg que sembli el trajecte us volem acompanyar i estem segur que tant bon es pugui reobrir, el veïnat també ho farà, molta força!

I tothom recordem, la millor manera que els veïns tenim de fer-los suport és

ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIES I PERFUMERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 379-381 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Tel. 93 331 52 98 DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 228 Local 1 MON ANIMAL Tel. 93 332 22 12 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ELECTRODOMÈSTICS PELUTS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Pg. Zona Franca, 124, Local.

Mediterrània) Telf. 934229079 Telf. 93 535 52 52 ARTS GRÀFIQUES

(NOU SOCI) C/ Energia, 32

628635753

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

Telf. 661 991 144 FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946

CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122

ESTANC Nº 276 FOTOGRAFIA Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 FARMÀCIES Telf. 93 332 57 97 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 JOIERIES Telf. 934218129/ 606885784 JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 LLAR D’INFANTS Telf. 93 332 34 47 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Jardins de la Mediterrània s/n.

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Telf. 93 296 48 18

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI FARMÀCIA BELKIS C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 MARTÍNEZ SÁNCHEZ CORREDURIES D’ASSEGURANCES C/ Ferrocarrils Catalans, 69 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS 08038 Barcelona Tel. 932980106 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. FERRETERIES-LAMPISTERIES Telf. 932233309 / 656369849 BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 934214922 / 601156042

Josa Òptics Mavi Moda i Complements Calzados El Cisne Pastisseria Creativa Zas Cake Centre d’Infermeria i Podologia Drogueria Ramiro Joieria Ramon Carné Carnisseria Angel Farmàcia Carmen Barenys

consumint al barri!

Botigues associades:

▶ CELIA SERVEIS GRÀFICS

Estanco- Papeleria Lage

LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56 MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224.

93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 MANIKURAME Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 C/Foneria, 26.

Telf. 93 625 53 31 MODA I COMPLEMENTS MI PELU WALA SPORT Pg. Zona Franca, C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 191-205. Telf. 93 332 04 13 QUADRES I MARCS GARIBAL (Tienda de Cristales ART I DECORACIÓ y tachuelas) Mineria, 17. 93 296 70 03 c/Mare de Déu de Port, 252, QUEVIURES local 17. Telf. 93 192 73 66 CARNISSERIA ÀNGEL MAVI MODA I COMPLEMENTS Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Mare de Déu de Port, 264-266 CONDIS SUPERMERCATS Local 2. Telf. 610075461 Pg. Zona Franca, 210- 214 CALZADOS CISNE Telf. 93 431 84 78 Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594 REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P JUBEL ZAPATERIA Pg. de la Zona Franca, 177 c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.517.63.18 Telf. 93 432 16 98 TENMAN REFORMES NOTARIA c/Mare de Déu de Port, 407-409 MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 629.82.92.85 RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. RESTAURACIÓ Tel. 936282806 Fax 931210064 TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 ÒPTIQUES Telf. 95270842 GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 Telf. 93 431 03 22 (Jardins de la Mediterrània) JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, GRANJA ELENA, S.C.P 155. Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 228 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Telf. 93 296 98 43 Port, 252. Telf. 93 331 40 47 BAR JUEVES 5 PAPERERIES Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn PAPELERIA NAVARRO Telf. 934324022 Pg. Zona Franca, 181 ENRIC I PAU Telf. 93 332 57 94 c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de LA SAL DEL PORT Port, 272. Telf. 93 141 97 75 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

MacMOBLES ZONA FRANCA DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 934 32 15 90 Telf. 93 432 37 99

BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 Telf. 93 331 84 33 BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 Telèfon 656187296.

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Després d’una primavera plena de d’ensurts i patiments i d’un estiu com una muntanya russa, al final ha arribat la temuda tardor.

Una tardor en la qual ens havien anunciat més ensurts i més patiment. Els comerciants, els restauradors i les persones que es dediquen a oferir diversos serveis són gent acostumada a les dificultats . El seu tarannà emprenedor els empeny sempre a mirar de tirar endavant i trobar sortides allà on sembla que no hi hagin.

I és que al capdavant dels comerços de proximitat hi ha persones emprenedores, resilients, dedicades en cos i ànima a la seva feina, que és el seu mitjà de vida i on hi posen tot el seu saber i totes les seves esperances. Tenen capacitat de creació i força per reinventar-se i continuar endavant.

Són una part important del barri de la Marina, els establiments donen vida al barri i col·laboren amb les entitats locals per ajudar a fer un barri millor, més humà i més habitable. I no ho fan només pel seu com-

Llista d’establiments on es recullen pessetes:

7

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat FARMÀCIA CARMEN BARENYS

FARMÀCIA ROBERTESTELRICH

BAYOT COLLADO, S.L.

FARMACIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

JOSA ÒPTICS

VISTA ÒPTICA

FARMÀCIA CUSCÓ

Aprofita els serveis de proximitat Ara més que mai, aposta pels teus veïns i veïnes!

OPTICA GENERAL

KIDS AND US LA MARINA

#FemBarri LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

TU CERRAJERIA.COM PREMSA

102.5 FM

.CAT

CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA

FISIOTERAPIALOGOPEDIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L.

LLAR D’INFANTS XUMETS

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

opinió

V

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

L’humanisme d’Àragorn com a director

Instinto maternal

iggo Mortensen explica el que ha estat la inspiració per al projecte de “Falling”, el seu debut com a director : "El que sento que està passant a la nostra societat en els últims anys, la polarització, la incapacitat o la resistència que té la gent per comunicar-se, i com t’enfrontes al que veus i escoltes: llenguatge odiós, misogínia, racisme, homofòbia, aquestes coses surten".

Aquest conflicte està plasmat a la relació del veterà Willis (Lance Henriksen) amb la seva família, en especial amb el seu fill homosexual i pare de família (Viggo Mortensen).

A la primera seqüencia ja se’ns mostra l’essència de la història que ens explicarà: un vell impertinent i mal parlat viatja amb el seu pacient fill en un avió, i ambdós ens fan notar que aquest pare malcarat, bord i feixista està caient profundament en l’Alzheimer. Drama familiar d’aparent tall clàssic, amb el seu passat turmentós, amb profusió de «flashback» que procuren més claus, un present dolorós i feridor, i un futur inexistent.

A destacar la gran interpretació de l’actor Lance Henriksen, que dona vida al pare, amb unes idees ancorades en els ideals racistes i més tradicionals de la Nord-Amèrica profunda.

Destaca també com tracta el tema de l’homosexualitat del fill, sense fer ganyotes ni ornaments, però amb elegància.

"Falling" es una pel·lícula, suau, lenta, bella i sòbria, un viatge de la infantesa a la vellesa, de la vellesa a la infància i una profunda i reveladora reflexió en torn als enigmes que amaguen els afectes i els llaços sanguinis, el pes de l’herència, el perdó i la culpa. Si com actor, Viggo Mortensen és notable, aquí hi ha el seu premi a San Sebastian, com a director també ho és. ■

Cal podar els arbres al carrer Sant Eloi Maria 1/11/20

Cita Prèvia - Rubén Cruz Que potser vivim a un cul de sac de Barcelona?

Vicente Masip

L

eí en un artículo que un porcentaje nada despreciable de mujeres con niños de corta edad se cuestiona la decisión que tomó de ser madre. Vamos, que no todas somos unas súper madrazas, dispuestas a repetir la experiencia de la maternidad, que tan maravillosa y enriquecedora dicen que es. Me pregunto por qué se da por hecho que género femenino e instinto maternal van de la mano. Las de mi generación que no trajeron hijos al mundo, por voluntad propia, se enfrentaron al prejuicio social. Y me consta que esa presión la sufren también, a día de hoy, las féminas de treinta y tantos. Sigue resultando casi utópico conciliar la vida familiar con la laboral. Yo soy madre, y adoro a mi hijo, sin embargo, no he olvidado lo duro que fue. Para empezar, en cuanto se supo en el trabajo que estaba embarazada, me despidieron. Aquel no era el empleo de mis sueños, ni mucho menos, aun así, el impacto emocional que me provocó fue brutal. Cuando nació la criatura —que no trajo un pan debajo del brazo—, la mujer que había en mí quedó absorbida por la madre desgreñada y patosa en la que me convertí. No tenía ni idea de qué hacer con ese bultito llorón que exprimía hasta la última gota de mi energía, dejándome exhausta las veinticuatro horas del día, los trescientos sesenta y cinco días del año. ¡Y eso que contaba con la ayuda de mis padres! No conseguí un nuevo empleo hasta que cumplió ocho meses. Nada ni nadie te prepara para semejante impacto. Dejas de existir. El bebé lo eclipsa todo. Se nos muestra una imagen idílica de ser madre que no se acerca, ni de lejos, a la realidad. ■

Cal actuar contra la plaga de mosquits al parc de Can Farrero Pepin 1/11/20

Cal fer visibles els senyals de trànsit entre passeig Zona Franca i carrer Mineria, queden tapats pels arbres Ana soler 1/11/20

Imatge capturada del vídeo promocional de la zona, publicat per Gestió i Garantia Immobiliària Sóc el Vicente Masip, veí del barri d'Eduard Aunós.

Visc a una illa d'habitatges acabats de entregar si fa no fa quatre anys i, cada matí, quan surto al carrer per anar a la compra o a agafar l'autobús al Passeig de la Zona Franca, no me'n sé avenir de l'abandó que podem observar veïns i vianants.

Els elements que urbanitzen la nostres vides a una ciutat i que tant havien atret la nostra atenció per fer-nos venir a viure-hi, deixats de la mà de Déu.

Plantes de jardineria malmeses o mortes per manca de cura, cagallons de gossos que ningú no recull del terra, bancs de fusta arrencats i encara mai no reposats, bancs de formigó empastifats de gargots, brutícia al carrer Pontils en el tram comprés entre Motors i Ulldecona.

Potser a causa de les obres que envolten la nostra illa de cases encara no és l'hora que els jardiners tinguin cura de les plantes (regades amb un sistema de reg de degoteig) i arrenquin les males herbes del terra, que els vianants respectin la higiene i el mobiliari comuns del barri, i que els escombraires passin amb les seves eines a fer el net que tant convé.

Em sap greu l'estat de tot plegat, i penso que no hauria de passar si volem dignificar la vida als barris de nova construcció, que bé ens ho mereixem: els uns perquè comencen una vida nova, i els altres perquè hem patit condicions dolentes de vida durant massa temps.

Per això he demanat la regidora del Districte, la senyora Esther Pérez, que consideri la situació com és i rebi aquest denúncia amb la mateixa bona voluntat que jo hi poso en explicar-la públicament.

Cal prendre mesures davant l'augment alarmant de "botellón" en places i parcs dels nostres barris Veïns 1/11/20

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932965007

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

8

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

: La gent té al cap una idea de la política en funció de la crispació que hi ha hagut a nivell nacional.

Però com són les relacions en la política local en un moment com el que estem vivint?

Hi ha voluntat de construir o d’obstruir?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

A nivell municipal les relacions no són tan crispades, estem veient la facilitat amb que els municipis es posen d’acord en reclamar millores per a la ciutadania siguin del govern que siguin.

La major proximitat física i una incidència més directa de les polítiques i projectes que es decideixen són Josep Joaquim raons que ho afavoreixen. Tot i així, sempre Pérez Calvo Albert Deusedes hi ha actituts partidistes que s’han d’evitar Barcelona. Advocat procurador de doncs prioritzar l’interès partidista Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. pot fer guanyar vots però no miSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de llorar la vida del nostre veïnat.

Médicos sin Fronteras. És indestriable la política local de la nacional perquè les formacions polítiques ho són a La relació a la política local és molt normal, franca, tots els nivells. Això comporta que es trasllapropera i bona. Hi ha força empatia entre els consedin conceptes i comportaments d’un espai a un llers/es de les diferents formacions, des de la discrealtre. Però no es pot confondre la divergència popància és fàcil posar-se al lloc de l’altre que com tu no lítica amb el respecte democràtic que exigeix qualviu d’això i hi dedica molt temps personal. La voluntat de sevol mínim valor republicà. Diferent és que molts tothom és la de construir, cadascú des dels seus posiciomitjans i moltes formacions polítiques, responsables naments i punts de vista, i ara amb l’emergència sanitàde les informacions que es transmeten, respectin ria, econòmica i social que estem vivint, més. aquests valors de tolerància, d’igualtat de tracte i transparència. Construir sempre.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

La principal preocupació de Junts per Catalunya és el benestar dels veïns i veïnes de la ciutat. La nostra voluntat és la sumar i construir, a fi d’arribar a grans consensos per abordar la crisis econòmica i sanitària en la què ens trobem. Cal sumar esforços i alhora exigir les actuacions necessàries per part de l’administració que governa. En aquest sentit, la nostra acció és i ha de ser una oposició constructiva. És important la col·laboració i actuació lleial entre totes les administracions.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Des de Cs sempre hem defensat que és el moment de pensar més en el que ens uneix que en el que ens separa, per això hem col·laborat amb el Govern Municipal proposant diverses iniciatives per a prevenir i reforçar els serveis que ofereix l'administració. A l'inici de l'estat d'alarma, per exemple, vam proposar un Pla de Xoc Econòmic i Social amb mesures sanitàries, socials, de mobilitat, econòmiques, de transparència, etc.

El nostre objectiu és ajudar als barcelonins davant aquesta crisi.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

9

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

10

col·lectius en lluita

Treballadors sanitaris, extenuats, reclamen millores laborals || Alejandro Flores Els treballadors de l’atenció primària, els metges interns residents (MIR) i els treballadors del transport sanitari han protagonitzat durant l’últim mes vagues i manifestacions arreu de tot Catalunya.

Malgrat que cada sector té les seves particularitats, tots els col·lectius coincideixen en reivindicar millores laborals i el reconeixement per part de les administracions públiques del sobreesforç que està fent el respectiu sector. En un moment on els sanitaris arriben a una segona onada esgotats i amb les promeses d’inversió i millores laborals incomplertes, el gremi es pregunta si el reconeixement públic es transformarà en les millores llargament demandades.

El novembre del 2018 ja es van dur a terme tot un seguit de mobilitzacions arreu de Catalunya per demanar millores en el sector públic sanitari. Amb l’objectiu de reduir l’excés de càrrega assistencial que es denunciava aleshores, es va arribar a una sèrie d’acords amb el Departament de Salut per revertir els efectes de les retallades sanitàries. Així doncs, es contractaria a un total de 250 nous professionals de medicina de família, garantint un temps d’assistència mèdica de 12 minuts per visita presencial.

Malgrat tot, Metges de Catalunya estima que l’atenció primària necessita gairebé 1.000 facultatius per poder atendre en condicions òptimes. Si l’any 2018 es notaven els efectes de les retallades sanitàries, durant la crisi generada per la Covid-19 s’ha incrementat la necessitat de contractar encara més personal sanitari.

“La situació de l’atenció primària ara mateix és dolenta. La cita prèvia s’allarga molt i és bastant lenta”, explica l’Antonio Peña, usuari del CAP La Marina tot just sortint del centre. Segons dades de l’enquesta anual que realitza el Departament de Salut, l’any passat, el grau de satisfacció amb els serveis públic d’atenció primària estava al voltant del 90% en tots els grups d’edat, llevat de la puntualitat de les visites i la demora en programar-les. “Els sanitaris compleixen amb la seva tasca. El problema és que no hi ha suficients treballadors contractats”, afegeix l’Antonio, que destaca la quantitat de facultatius que estan començant en l’ofici i no han trobat feina en el sector, o bé han començat la seva carrera professional i treballen en condicions de precarietat. És l’exemple dels metges interns residents (MIR), que és el sistema de formació d’especialistes al qual s’accedeix a través de proves selectives, i que consisteix en una relació laboral especial de residència, en procés de formació. “Estem treballant teòricament com a personal en formació, però a efectes pràctics som imprescindibles en l’activitat assistencial”, explica l’Anna, que lamenta que aquesta pressió no es vegi reconeguda a la nòmina. Molt sovint, els MIR han de fer front a jornades laborals de 24 hores ininterrompudes, en una etapa on

▶ Treballadors d'atenció primària i MIRs durant una protesta a la plaça Sant Jaume.

Protesta dels treballadors del transport sanitari

El gremi demana que el seu conveni s’equipari al del Servei d’Emergències Sanitàries (SEM), pertanyent al sector públic.

Els MIR aconsegueixen un acord

Limitació de la jornada laboral a 48 hores setmanals i establir un descans mínim garantit de 12 hores entre el final d’una jornada i el principi de la següent.

A més, hi haurà un increment retributiu del 5% fins l’any 2021, quan l’augment de la retribució arribarà al 7%.

és essencial el temps per a adquirir coneixements i aprendre dels que en saben, de l’ofici. “Sortim de les guàrdies esgotades i es fa gairebé impossible compaginar-ho amb la formació”, afegeix l’Alba.

Des del Sindicat de Metges de Catalunya demanen garantir que el 15% de la jornada ordinària es destini a la formació, i també un mínim de 12 hores de descans després de cada jornada laboral. “El fet que sigui un treball tan vocacional és un dels motius que expliquen les condicions laborals que ens avenim a patir”, indica l’Anna. El Gerard, de 28 anys, reclama més reconeixement salarial i professional. “Aquesta formació ens la hem de pagar amb sous ridículs si els comparem amb els de la resta d’Europa.

Som gent que no hem deixat d’estudiar en tota la nostra vida, hem tret grans notes i hem superat exàmens molt durs com per entrar a una residència formativa on tenim el sou més baix de tot el sistema sanitari”, lamenta.

Després de molts dies de vaga i mobilitzacions, els MIR han arribat a un “acord històric”, segons expressava el Sindicat de Metges de Catalunya. Les reunions amb les patronals sanitàries i l’Institut Català de Salut van resultar en l’acord d’una limitació de la jornada laboral a 48 hores setmanals, i també es va establir un descans mínim garantit de 12 hores entre el final d’una jornada i el principi de la següent. A més, hi haurà un increment retributiu del 5% fins l’any 2021, quan l’augment de la retribució arribarà al 7%.

A aquesta aturada dels MIRs s’afegeix la protesta dels treballadors del transport sanitari, que també ha protagonitzat una vaga durant el darrer mes. El sector privat

Alejandro Flores

d’aquest gremi s’ha revoltat contra la infravaloració que pateixen i les seves condicions laborals, en jornades que molts cops arriben a les 24 hores de feina. Es queixen també de ser tractats com mers transportistes de persones, malgrat haver d’enfrontar-se a situacions sanitàries complexes dia rere dia. El sector privat del transport sanitari, que presta servei d’ambulàncies, depèn de la patronal ACEA, i forma tot un conglomerat d’empreses que, sovint, fa que les condicions laborals variïn molt entre treballadors del mateix sector. En aquest sentit, el gremi demana unitat i que el seu conveni s’equipari al del Servei d’Emergències Sanitàries (SEM), pertanyent al sector públic.

“Falten ambulàncies, i per això molts cops els serveis es van acumulant, i passen les sis de la tarda i no has dinat, i les dotze de la nit i no has sopat... Tant l’usuari com el treballador són els afectats”, explica el Jose, que porta 5 anys en l’ofici. Des que va començar en aquesta feina, ha patit la temporalitat del sector, i destaca les dificultats que tenen els treballadors per ser contractats de manera fixa. “Ens exigeixen els mateixos deures que tenen els treballadors sanitaris del sector públic, però no ens en reconeixen els mateixos drets”, explica el Raúl, que porta 20 anys en el sector i ha estat un dels portaveus del comitè que negocia amb l’administració pública.

Els MIR, l’atenció primària i el transport públic protagonitzen protestes per millorar condicions laborals en un moment on la segona onada de coronavirus està començant a prendre embranzida. Demanen estar preparats per al que pugui venir durant l’hivern. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

col·lectius en lluita 11

▶ Un rider esperant una comanda al Mc Donald's de Gran Vía.

Alejandro Flores

A l’espera de la següent comanda || Alejandro Flores Un migdia qualsevol, el Chela (el hombre que vuela), el Maikel (el rayo) i el Luis (a secas) s’asseuen al davant d’un McDonald’s, amb les seves bicicletes i motxilles, a esperar que sorti una comanda. “Encara no me n’ha sortit cap, així que pots parlar amb nosaltres mentrestant”, comenta el Chela, sempre atent al seu telèfon. No en volen donar el nom real per por a represàlies de Glovo, l’empresa per la qual treballen. El passat mes de setembre, el Tribunal Suprem va decidir que els seus repartidors (riders, com se’ls coneix) actuaven com a falsos autònoms, confirmant el que moltes inspeccions de treball havien publicat en diferents informes. “És el treball més factible que vaig trobar. La jornada és molt variable”, explica Chela amb un cert grau d’expertesa, com si hi portés dedicada tota la vida. Amb gairebé dos anys a l’empresa Glovo, ara està content de tenir una puntuació alta, que li permet d’escollir l’horari en el que vol treballar i li dona preferència en l’assignació de comandes. No obstant això, al tractar-se d’un treball amb una activitat tan fluctuant, cada mes es pregunta si podrà pagar les factures. Com tots els seus companys, és autònom i ha de pagar la seguretat social pel seu compte, i és aquest pagament la caixa de Pandora que porta polèmica a dins.

El passat setembre, el Tribunal Suprem va declarar falsos autònoms els treballadors de Glovo La patronal del sector insisteix en mantenir una relació mercantil, els sindicats defensen reconèixer-los com a treballadors El ministeri de treball assegura que té com a prioritat una normativa que reguli el sector

Cada persona treballadora disposa del seu vehicle (acostuma a ser una bicicleta o motocicleta) i un telèfon mòbil, tot de la seva propietat. El funcionament de la aplicació és molt simple: un establiment oferta un producte a través de la app de Glovo, el client realitza una comanda, y un repartidor la posa a disposició de l’usuari final. En principi, Glovo actuaria com a mera intermediària entre l’establiment i el client, ja que els repartidors no hi tindrien relació laboral sinó que només disposarien de l’eina tecnològica de Govo per poder fer efectiva la distribució del producte. De tot plegat, la treballadora cobra de Glovo o del client (segons que aquest hagi pagat o no per endavant) una tarifa pel transport de la mercaderia.

El punt més conflictiu és el de la puntuació del repartidor, que afecta de manera notable la seva teòrica independència envers Glovo, i que depèn de la valoració del client final, la eficiència demostrada durant la seva feina, i la realització dels serveis en les hores amb més demanda.

En aquest sentit, els algoritmes de l’aplicació donen preferència d’elecció d’horari a aquells riders amb puntuació més alta. “El sistema de puntuació l’han fet perquè els que estan a sota no puguin pujar”, indica el Chela. Aquesta restricció de la llibertat per determinar les condicions laborals dels glovers (determinada pel sistema de puntuació), la geolocalització a la que estan

subjectes (sumades al control del compliment d’objectius) i les normes d’obligat compliment que imposa l’empresa als seus col·laboradors, és el que ha determinat que el Tribunal Suprem declarés com a falsos autònoms els treballadors de Glovo.

El Luis i el José són el clar exemple de les conseqüències d’aquest sistema de puntuació. Els dos porten gairebé dos mesos a l’empresa, i amb prou feines reben comandes per dur a terme. Aquí, hi influeixen tant la puntuació (al principi sol ser reduïda i es veuen obligats a escollir horaris on la demanda és mínima, a més que tindran preferència els que porten més temps) i la gran quantitat de riders que hi ha en actiu degut a la facilitat que dona Glovo per a treballar amb ells. “Cada cop hi ha més repartidors, i per això la feina es distribueix més”, assegura el Luis, que destaca la gran inversió inicial que han de fer per disposar d’un telèfon mòbil adient i una bicicleta (normalment elèctrica, que sol ser més cara, per resistir els desnivells que hi ha a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana).

Al José, el dia que li fem l’entrevista, li ha tocat treballar amb pluja. Diu sentir por cada cop que ho fa. Malgrat que pot suposar un perill sortir en condicions meteorològiques adverses, la persona treballadora pot avisar a l’empresa si la pluja els hi dificulta el transport de mercaderies, però serà Glovo qui decidirà si els hi cancel·la la franja horària. “Alguns cops, he d’esperar gairebé una hora i mitja que surti una comanda. És temps que estic treballant, però el que cobres és ridícul”, assegura, sempre amb el telèfon a la mà esperant una notificació que li assigni una comanda. El José, degut als baixos ingressos que rep i la obligació de pagar la quota d’autònom, s’ha vist obligat a compaginar la seva col·laboració per a l’empresa Glovo amb UberEats, que presta els mateixos serveis, però té un sistema de retribució diferent.

Com s’indica a la sentència, “la independència [necessària per considerar els glovers autònoms i no treballadors en plantilla] era merament aparent i realment existia una subordinació” en el cas que es jutjava. El sistema de puntuació condiciona els treballadors en la seva tasca de distribució de les comandes que els hi arriben, pel que fa tant a la elecció de l’horari com al volum de comandes que reben els riders. Després de la sentència, molts es pregunten si hi haurà mesures concretes per regularitzar el sector. La ministra Yolanda Díaz ha dit que és una prioritat del govern però encara s’espera poder arribar als primers acords entre patronals i sindicats. Els primers advoquen per mantenir una relació mercantil que implica persistir en el model de freelance i els altres defensen la necessitat de reconèixer-los com a treballadors. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

12 economia

▶ L’alcaldessa Ada Colau, amb el delegat del Consorci Pere Navarro i altres autoritats, durant la inauguració de l’esdeveniment, que també va comptar amb la presència del president Pedro Sánchez i el Rei Felip VI.

Barcelona, “capital de la nova economia” || Víctor Recacha El futur econòmic de Barcelona passa, a hores d’ara, per afrontar una de les crisis més fortes de la història. Però, després d’això, sobre quins pilars es construirà l’economia del futur? La clau està en com sortirem de la recessió i quins sectors s’imposaran en els propers anys.

La Barcelona New Economy Week (BNEW) del mes passat va intentar donar resposta a aquestes incògnites en un context d’incertesa. Impulsat pel Consorci de la Zona Franca, l’esdeveniment vol situar la ciutat comtal com “la capital mundial de la nova economia”. La iniciativa ha aparegut com una alternativa a les grans fires internacionals que enguany no s’han pogut celebrar, com ara el Mobile World Congress.

En la seva primera edició, la BNEW ha aplegat uns 11.000 professionals de diversos sectors en actes presencials i telemàtics. Les indústries convocades han estat la digital, logística, immobiliària, comerç electrònic i àrees econòmiques —com la Zona Franca—.

Però en el futur s’hi podrien sumar més sectors. I és que l’organització considera que la BNEW ha estat un èxit i ja pensa en una segona edició: “Estem ja començant a preparar el del 2021”, explica a La Marina Pere Navarro, delegat de l’Estat a la Zona Franca. “Esperem que puguem fer un esdeveniment més presencial però en qualsevol cas el que farem és seguir amb format híbrid”, avança.

I com canviarà l’economia de Barcelona en els propers anys? Ara mateix, tres dels grans pilars de la ciutat, el turisme, la restauració i el comerç, estan pràcticament aturats. Això ha deixat milers de persones a l’atur o en ERTO i aprofundirà les conseqüències de la crisi. El comerç, l’hos-

“Una de les principals conclusions és que cal preparar-nos per a l’economia del futur i invertir en formació detectant noves professions i oportunitats i fer que la gent pugui capacitar-se” Mentre els ingressos de l’estat s’enfonsen, els ERTO, l'ingrés mínim vital i altres ajuts suposen una despesa pública sense precedents.

L’economia penja d’un fil i els fons europeus són una oportunitat única. Caldria una gran capacitat tècnica per fer les inversions en clau de futur des d’un present financer tant precari.

taleria i el transport són la principal font d’ingressos de la ciutat: suposen un quart (25,3%) de tota l’activitat econòmica.

El futur d’aquests establiments és, per tant, un dels grans reptes en la recuperació, o la tan invocada “reconstrucció” de l’economia. D’altra banda, serà definitiva l’embranzida que prenguin les indústries del futur. L’Ajuntament ha identificat com “sectors estratègics” la indústria, l’economia digital, les activitats creatives, l’economia verda, la salut i l’economia social. La capital catalana també és considerada per moltes empreses un nexe internacional per fer negocis.

Segons Navarro, “la pandèmia el que ha fet és accelerar processos ja presents”.

Un exemple: “ja sabíem que havíem de potenciar la indústria, però ens hem adonat que hem de fabricar més i com més a prop, millor.”

La Zona Franca del futur

En aquesta transformació industrial a tota la ciutat, la Zona Franca pot jugar un paper determinant. Una de les apostes del Consorci és la D-Factory, una nau industrial de 17.000 metres quadrats al cor dels polígons. S’hi fabricaran prototips de projectes d’impressió 3D, robots i intel·ligència artificial. En la segona fase del projecte, que està previst que comenci a partir de l’any vinent, la superfície d’aquesta factoria arribarà als 90.000 metres quadrats.

“Esperem que aquesta nova indústria impregni el conjunt de les empreses que hi ha al polígon”, destaca Navarro. “Al nostre polígon tenim unes 170 empreses. S’estan adaptant al nou mercat internacional.”

Malgrat el tancament d’empreses com Nissan o l’escorxador de Mercabarna a la Zona Franca, el delegat assegura que aquests polígons industrials tenen futur.

“Hi ha empreses que se’n van… Però sempre tenim propostes d’altres que es volen instal·lar. No serà un espai que quedi buit.”

De fet, segons Navarro, “està gairebé en plena ocupació. Algunes ho estan passant molt malament, però no tenim notícies que hagin de tancar.”

Pluja d’euros

L’actual crisi econòmica serà la pitjor dels darrers 80 anys. És a dir, pitjor que la de 2007. Així ho adverteixen les prediccions d’economistes i organismes financers. És més, segons el Fons Monetari Internacional, Espanya és el país desenvolupat que patirà una caiguda més gran en la seva economia, amb la pèrdua del 12,8% del producte interior brut (PIB). L’FMI també preveu una recuperació ràpida però no total a partir de l’any que ve.

Hi ha un factor que serà vital a l’hora de sortir de la crisi. I són el fons europeus: els 140.000 milions que rebrà Espanya per fer front a la situació. Aproximadament la meitat d’aquesta injecció serà en forma d’ajuts directes i l’altra meitat, deute que caldrà tornar. Amb aquest diners, el president Pedro Sánchez espera crear 800.000 nous llocs de treball. Segons les previsions del govern central, aquest any es destruiran 1,9 milions de llocs de treball.

El problema és que enguany, només amb la baixada en la recaptació d’impostos, l’Estat perdrà 40.000 milions d’euros.

Aleshores, els fons europeus s’invertiran en crear nova economia o només serviran per tapar forats? La Unió Europea no ho veu clar. Paolo Gentiloni, l’eurocomissari d’Economia, ha posat en dubte que Espanya pugui absorbir aquest gran volum de recursos i gestionar-los de manera ràpida.

Fins ara ha estat dels països que menys gasta dels fons comunitaris que rep.

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

economia 13

Els fons europeus s’invertiran en crear nova economia o només serviran per tapar forats?

Sectors econòmics. BCN, 2019

Font: Ajuntament Són nombroses les veus que han qüestionat la capacitat del govern espanyol per invertir estratègicament els 140.000 milions. Per exemple, Berlín ha instat a Espanya a utilitzar aquests diners de forma intel·ligent. Claudia Dörr-Voss, secretària d’Estat d’Economia d’Alemanya ha advertit que no es pot oblidar a sectors fonamentals: “A Espanya resultarà especialment rellevant el turisme, ja que és una activitat profundament afectada”, va dir a El Confidencial.

En definitiva, el que vol evitar la UE és que els fons es gastin en coses que no serveixin per refer l’economia. Cal recordar que venim d’experiències en infraestructures que no han tingut rendibilitat econòmica: autopistes costoses, aeroports sense avions, estacions d’AVE sense passatge… Per tant, Brussel·les no permetrà qualsevol inversió, exigirà reformes i revisarà els projectes perquè apostin per aspectes com el medi ambient.

Ara bé, qui serà l’arquitecte dels projectes?

Els polítics? Els experts? L’IBEX? De moment, només sabem que seran les autonomies qui gestionaran més del 50% dels projectes del pla de recuperació finançat per la UE. A Catalunya, el Govern es deixarà assessorar per especialistes de renom internacional a l’hora de dissenyar les inversions. Alguns dels noms seleccionats són els economistes Andreu Mas-Colell, Guillem López-Casasnovas i Carme Trilla. També hi ha científics, enginyers, arquitectes i empresaris.

Segons Pere Navarro, els fons no seran una oportunitat perduda: “la condició que hi ha és que aquests diners serveixin per reactivar l’economia, crear llocs de treball i noves activitats econòmiques. La selecció serà molt exigent amb la utilització d’aquests recursos”.

També es mostra convençut que la sortida de la crisi no tardarà: “En el moment en què desaparegui el perill des del punt de vista de

la salut, l’economia es refarà ràpidament. I si sabem invertir aquests 140.000 milions, encara més.”

Després de la BNEW, una de les principals conclusions del delegat de la Zona Franca és que per preparar-nos per a l’economia del futur, és essencial invertir en formació: “El que hem de treballar molt és el món de l’educació. Hem de detectar aquestes noves professions i oportunitats i fer que la gent es pugui preparar.”

El repte no és petit. Fins ara Barcelona ha depès excessivament del turisme. I quan s’ha esvaït, molts altres sectors han hagut de pagar les conseqüències. Caldrà refer-lo, el turisme i també el comerç, la restauració i totes les columnes que vertebren la ciutat.

Però també caminar cap a una innovació que cal saber explotar amb més encert.

De moment l’economia penja d’un fil i els fons europeus són una oportunitat única.

Però el forat a les arques públiques també és de dimensions escandaloses: mentre els ingressos s’enfonsen, els ERTO, l'ingrés mínim vital i altres ajuts suposen una despesa sense precedents. El govern d’Espanya vol apujar els impostos en els propers pressupostos, però el volum no és suficient. De nou, l’única carta són els 140.000 milions europeus. Podran salvar l’economia? Caldria una gran capacitat tècnica per fer les inversions adequades en clau de futur des d’un present financer tant precari. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

14 tema central

▶ Débora, professora d'infantil: "els nens estan molt ▶ Luís López: "aquest és el repte de la nostra generació i també el superarem". contents al poder tornar a l'escola"

|| Andrea Bello La pandèmia de la Covi-19 ens ha afectat a tots en major o menor mesura: després d’un confinament, un estiu que s’ha passat com s’ha pogut, una tornada a la rutina al setembre estranya i desigual, i ara amb noves mesures i restriccions, l’ànim col·lectiu està una mica decaigut i tocat, i amb raó. És per això que des del diari La Marina hem sortit al carrer per fer l’exercici de buscar la llum en aquest moments on tot sembla fosc, de buscar quelcom de positiu i d’enviar entre tots un missatge conjunt d’ànim.

I és que en aquest moments incerts també cal destacar la resiliència dels veïns i veïnes de La Marina que segueixen endavant malgrat els entrebancs i adversitats, les d’abans de la pandèmia i les arribades amb aquesta.

Encara que no surtin a les notícies, les coses bones segueixen passant

Actualment els grans mitjans de comunicació estan esmerçant esforços a informar sobre la gravetat de la pandèmia, la qual cosa és necessària per conscienciar a la societat. Però l’angoixa que estem patint, sovint provoca que ens hi centrem al cent per cent i perdem de vista que segueixen passant coses bones en el dia a dia. Per això hem demanat alguns veïns que comparteixin amb nosaltres les alegries recents que han tingut.

“Cal tenir molta paciència i encara que sigui difícil ho hem de fer pel bé de tothom” “Cal aixecar-nos cada dia amb bon esperit i no perdre l'esperança” “L’amor és el més important”, i és que ara valorem més la parella, la família, els avis...

“Sempre es deia "la salut és d'allò més important" i ara te n’adones que realment és així ...”

▶ Mari Carmen, propietaria de Café i Més: "en

aquest moments difícils has de creure que tu pots".

“A la nostra gener viure això i també

En temps de neguits al carrer, els

i missatges que els han alegrat recen Per exemple, hi ha veïns que, tot i la pandèmia, han trobat feina. És el cas del fill de la Maria Martínez, que“portava bastant de temps buscant una feina i el van agafar a un gran gimnàs prop d’on viu que va obrir a l’agost, i on se sent molt agust”.

La Maria estava conversant al carrer amb l’Artemia, totes dues mestresses de casa, i han acceptat el repte d’enviar un missatge encoratjador: “cal no rendir-se, perquè tot i que aconseguir feina està difícil, tot arriba si no es llença la tovallola”.

Una altra molt bona notícia és l’actitud i l’empenta d’en Jordi. Serà pare per segona vegada: “L’hem buscat, i en temps de crisi!

La nostra filosofia és viure l’ara i no intentar buscar el moment perfecte perquè mai no arriba”. Així el futur fill Hugo s’uneix a Elsa, la petita de la parella i “l’alegria de la casa”.

Pels que creuen que la situació no consent

complaença alguna, aquí tenen un exemple.

I a la sort (diríem ara) de trobar una nova feina i l’optimisme davant un nou membre de la família se li afegeix la resiliència en els negocis familiars. N’hi ha també per qui la crisi de la Covid-19 també ha estat un moment de reinvenció. És el cas d’una parella de veïns que treballen a una empresa d’alimentació gourmet.

“Al principi de la pandèmia vam veure que el túnel era molt negre, però li vam donar la volta amb comandes en línia i altres vies i l’empresa ha pogut tirar endavant”. Tots dos destaquen la importància de mantenir la serenitat, l’esforç i no rendir-se al tedi.

Més valor a les coses quotidianes

El mateix propietari de l’empresa gourmet ens afirma que “l’amor és el més important”, i és que ara valorem molt més la

Novembre 2020 // www.tiaflm.org

info 1

info La tornada a les classes a l'Escola El polvorí

Novembre 2020 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 71

pàg. 2

r é

Els alumnes l'escola Enric Granados ens recorden la responsabilitat de tenir una mascota

s

pàg. 3

n

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

Nota Editorial

LA COEDUCACIÓ COM A PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE Durant segles, el sistema patriarcal ha suposat la implantació, a l’escola, d’un model mixte que jerarquitza els valors masculins que es transmeten de manera transversal i que perpetua estereotips de gènere no igualitaris a través de l’ús del llenguatge, l’organització escolar, els manuals i unes pautes de conducta i expectatives diferenciades per a homes i dones.

Per combatre aquesta situació, algunes comunitats han impulsat projectes educatius que aposten per un canvi de mirada respecte al gènere a través dels valors de cura, respecte i empatia. En altres paraules, per la coeducació.

La coeducació no s’implanta per decret i només es pot dur a terme des de la voluntat i el treball dins i fora de l’escola. La Taula de Dones de La Marina, amb el suport del CIRD i del PIAD, vam dur a terme un projecte a les escoles i instituts públics amb dinàmiques i tallers amb perspectiva de gènere.

Aquestes sessions ens han permès constatar que nenes i nens s’adonen de les desigualtats a casa, a l’escola i a les relacions personals; però, sobretot, comprovem amb optimisme la voluntat de subvertir aquesta realitat. El reconeixement de les desigualtats és un primer pas i cal que famílies, escoles i el conjunt de la comunitat acompanyem els infants en la construcció d’un futur d’igualtat.

Pensem que la coeducació és fonamental per a construir una societat més justa, amb igualtat d’oportunitats i on es construeixin relacions que respectin les diferències i excloguin qualsevol tipus de violència.

Estem convençudes que aquest tipus d’educació assentarà les bases d’una societat sense violències masclistes i per això fem una crida a la seva implantació en els centres educatius dels nostres barris.

Taula de Dones de la Marina

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 3.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Novembre 2020 // www.tiaflm.org

2

info

TORNEM A L’ESCOLA!

La tornada a l’escola d’aquest setembre 2020 ens ha plantejat nous reptes tant als mestres com als alumnes. Les noves mesures implantades pel Departament d’Educació ha transformat l’escola tal com la coneixem.

L’organització dels espais ha estat la tasca més difícil, ja que es pretenia assegurar la seguretat dels nens i nenes i personal de l’escola sense deixar de banda l’essència del que simbolitza l’escola, que és un espai de socialització, de construcció de vincles i creixement personal.

Tot i les dificultats, s’ha aconseguit que els nens i nenes tinguin un clima de confiança i seguretat on retrobar-se amb els companys/es, sense por i angoixes.

Un exemple seria l’hora d’esbarjo, on cada grup classe ha creat un llistat de jocs per poder fer a l’hora del pati. Aquests llistat s’han posat en comú per entre tots crear dinàmiques alternatives.

Un altre cas, s’ha dotat a tots els alumnes d’un correu corporatiu on els nens i nenes poden accedir a tasques de la classe i aprendre a fer-lo servir (drive, gmail, blogger, classroom, hangouts...). D’aquesta manera, en cas de possible confinament d’alguna aula o la totalitat de l’escola, els alumnes podran seguir amb el ritme de l’escola amb la màxima normalitat possible, entenent que estar confinats mai serà el mateix.

Tot i les dificultats que han tocat viure, l’escola el Polvorí continua amb ganes, espenta i molta motivació per continuar endavant.

L’Espai Familiar Casa dels Colors És un servei educatiu Municipal que dóna resposta a les necessitats de criança i educació dels infants de 0 a 3 anys a les famílies. Oferim dos programes de manera presencial.

El programa. Espai Familiar, adreçat a les famílies amb infants d’1 a 3 anys. Hi trobareu un ambient adient pensat per acollir les necessitats dels infants i dels adults.

El programa. Nadons en Família, adreçat a les famílies amb infants de 0 a 1 any. Us acompanyem i us donem la possibilitat de compartir aquesta experiència tan intensa amb d’altres famílies en el mateix moment de vida.

Estem al Passeig Zona Franca 56-64, 1er pis.

Podeu trucar al 93.223.53.44 i visitar Instagram: efcasadelscolorsbcn

Novembre 2020 // www.tiaflm.org

info 3

ARRIBA MOSTRA I VIU 2020 Un any més arriba la jornada solidària ‘Mostra i viu.’ impulsada per La Marina Viva que enguany va dedicada a l’associació Aprenem, aquesta treballa per a la inclusió de les persones amb trastorn de l’espectre autista. Enguany tindrà lloc dissabte 21 de novembre dins l’entorn dels Jardins dels Drets Humans. A partir de les 11 hores podreu trobar en diferents espais activitats, tallers, actuacions, i mercat de segona mà tot amb l’objectiu de recaptar diners per la causa. Per participar caldrà reserva prèvia al correu lamarinaviva@gmail.com.

WE

ANIMALS

Som les nenes i els nens de 6è de l’escola Enric Granados i ens encanten els animals. Molts tenim una mascota i hem pensat que seria interessant parlar sobre aquest tema que tant ens preocupa. És innegable que l’any 2020 passarà a la història com l’any de la pandèmia, l’any Covid. S’ha escrit i se’n ha parlat molt sobre aquesta crisi sanitària que tan greument està afectant arreu del món. I com ja sabreu, els animals no han sortit pas ben parats d’aquesta situació.

Durant el confinament, molta gent va fer-se amb un gos. Moltes protectores van avisar de l’augment alarmant de la demanda de cadells (es va duplicar durant aquells mesos) però no es va prendre cap mesura al respecte.

L'inici de la 'nova normalitat', coincidint amb l'arribada de l'estiu, va provocar un augment del 25% en els abandonaments, ja que moltes llars no podien assumir el cost de cuidar una mascota ni la responsabilitat que comportava mantenir el benestar d'un animal (veterinari, aliment específic, vacunes, xip identificatiu...).

Una mascota no és una joguina. Un gos no és una excusa per saltar-se un confinament i sortir al carrer a fer una passejada. Un gos és un membre més de la família i comporta un seguit d’obligacions i tota una responsabilitat.

Abans de portar una mascota a casa, s’ha de meditar molt la decisió, ja que no serà passatgera sinó definitiva.

La situació dels animals és tan dolenta que fins i tot hi ha un mercat de compra-venda d’animals a aplicacions com Wallapop. IN-CRE-Ï-BLE! I ja no parlem del maltractament que pateixen molts animals fent-los servir com a instrument d’entreteniment, d’exposició o d’explotació.

I si a sobre tenim en compte que, amb el canvi climàtic, els hàbitats de moltes espècies animals estan desapareixent...tot plegat és LAMENTABLE. Els animals, s’han de protegir i cuidar, NO maltractar ni matar.

Gràcies per llegir-nos!

Novembre 2020 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Octubre i música en directe!

Durant el mes d’Octubre hem continuat amb la nostra programació de concerts a l’espai jove, en l’aposta per donar veu a artistes joves de la ciutat i del territori.

L’objectiu de donar suport a la creació i oferir plataformes d’expressió a grups, a l’equipament, s’ha trobat amb una bona acollida de públic; que en condicions de protocol i cultura segura, ha pogut gaudir d’espectacles musicals.

A l’Open MIC vam col·laborar amb Llobregat Block Party, associació de cultura urbana, que ens va acompanyar donant oportunitats a MC’s de la Marina i Bcn. A la Bàscula Fest vam tenir a tres grups sorgits dels tallers i finalment el dia 23 vam apostar per dues joves veus del trap, que feia mesos que no podien donar-ho tot a un escenari.

Tot per la cultura segura, tot pel jovent!

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

“A la nostra gener viure això i també

En temps de neguits al carrer, els

i missatges que els han alegrat recen

■ Refugi

Sembla que la Covid ha vingut per quedar-se, i allò que pensàvem que era normalitat ha desaparegut. S’han començat a aplicar mesures més dràstiques per lluitar amb més força contra el virus. Hem de veure com evoluciona la situació i el funcionament de totes aquestes mesures, més enllà de tot hem de ser nosaltres qui es responsabilitzi dels nostres actes, i amb aquests tenir cura de les persones del nostre entorn.

Hem d’aprendre a cuidar-nos entre nosaltres, d’una manera diferent però que sigui positiva per a totes, cuidant-se també a un mateix. És per això que els llocs on passem el nostre temps és molt important.

Serà complicat però haurem de passar una llarga estona a casa, a casa hi tenim el nostre espai, la nostra família, en definitiva, és el nostre refugi. Hem de procurar que sigui així sempre.

Després del llarg confinament, moltes famílies han començat a canviar coses de casa, fent canvis en l’estructura o en el mobiliari.

Però aixó és la part que es veu, la física potser hauriem de pensar també en estratègies per millorar la convivència entre la nostra família, buscar ocis allunyats de smartphones i ordinadors, ocis conjunts que ens apropin a compartir temps plegats, perquè casa és el nostre refugi quan ens cuidem les unes a les altres.

Per altra banda, un dels llocs on l’oci és primordial són els espais per a joves, Química, Bàscula i Imagina’t segueixen oberts, realitzant una tasca necessària per als joves, aportant espais de socialització i moments d’oci.

La nostra tasca és la d’acompanyar en tots aquests sentits, esdevenir un referent en tot aquest procés, sempre amb unes mesures de seguretat fortes.

Tots i totes necessitem desconectar del nostre dia a dia i connectar amb nosaltres mateixos, ja sigui a casa, el nostre refugi, o a partir

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

dels serveis juvenils que tenim a l’abast, una segona casa i un segon regufi per a moltes. On ho fas tu?

Sempre hi som, perquè volem ser-hi! ■

Paula Garcia i Oriol Toronell Servei de dinamitzador juvenil Química

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

tema central 15 Fotos: Yohany Limpias

parella, la família, els avis. Gairebé tots els entrevistats han destacat com el fet més positiu tenir la família sana i estàlvia.

Les germanes Montse i Olga ara troben més temps per estar juntes, de fet les entrevistem mentre fan un passeig plegades: “ens veiem molt més ara, també durant el confinament la família, tot i estar separada, va fer molta pinya, i moltes videotrucades!”.

En general tothom ha trobat més temps per estar amb la família. És el cas de la Isabel, que és capaç de trobar el punt positiu enmig de tota aquesta incertesa: “el temps que abans treballaves el pots dedicar a estar amb els fills, tot i que és cert que cal imaginació, nosaltres hem jugat molt a jocs de taula, per exemple”, diu. Mitja desena d’entrevistats coincideixen amb Isabel en afirmar que ara valorem més la família i els

▶ Treballadors d'una empresa d'alimentació gourmet: "al final les coses acaben sortint".

ració ens ha tocat é ho superarem”

s veïns comparteixen les notícies

ntment

nostres avis, i en general també el nostre entorn i les petites coses que ens envolten, com salutacions del veí o veïna de torn.

Fets senzills i quotidians s’han convertit en grans fites, com el mantenir les escoles obertes i poder fer classes. Débora és professora d’infantil i Inés, professora d’Institut, i totes dues asseguren que la tornada a l’escola i el fet d’haver pogut mantenir la presencialitat en el mes i mig que porten de curs són dues molt bones notícies.

“Veure que els menuts estan alegres tot i el que està passant a les famílies i la incomoditat de les mesures de seguretat. S’hi han adaptat molt bé, i ara com ara és molt reconfortant ”, explica la Débora.

I un aspecte tant bàsic com és la salut esdevé un tresor. “sempre es deia “la salut és lo més important” i ara te n’adones que re-

alment és així ...” reflexiona l’Inés. I tan és així que tothom a qui els hi hem demanat repetien la frase “de salut, per sort tots bé”.

tres i esperar que això passi. Serà dur, però passarà i ens en sortirem, cal tenir molta paciència i encara que sigui difícil ho hem de fer pel bé de tothom”.

El Jose i la Marina han perdut una oportunitat de feina a causa del coronavirus però afirmen que “estem amb ganes que això s’acabi per poder començar a treballar”. I aquesta és l’actitud de molta gent que ara s’ha quedat sense feina o ha hagut de tancar temporalment el seu negoci, com és el cas de la Mari Carmen, propietària del bar Café i Més. Ella ja ha passat per èpoques dures per al negoci però “aquesta és especialment dura perquè no depèn de que venguis més o menys sinó de que hi ha un virus que no et deixa treballar”. Tot i

▶ Marta: "la societat ha d'estar unida per donar-nos suport els uns als altres".

això, no es dona per vençuda “l’últim que hi ha és la mort i fins llavors s’ha de seguir endavant sense perdre els ànims i la força, perquè dels covards no s’ha escrit res”.

Ella seguirà lluitant i anima la resta a que també ho fem “aixecant-nos cada dia amb bon esperit i dient: jo d’aquí surto!”.

I és que com bé ens va explicar el Luis “sembla que estiguem vivint en una pel·lícula de ciència ficció, però és la realitat i l’estem vivint. De vegades és complicat no tenir por” i gallardament assegura que “els éssers humans sempre hem passat per situacions complicades, guerres, altres pandèmies... i seguim vius i aguantant. A la nostra generació ens ha tocat viure això i també ho superarem. D’això sortim segur”. ■

Mantenir els ànims perquè això també passarà

Per acabar l’exercici demanàvem als veïns i veïnes que enviessin un missatge d’ànims a aquelles persones que estan passant per situacions difícils o més complicades que les seves. Tothom va coincidir en un punt: no podem deixar-nos morir, hem de mirar el futur amb perspectiva i amb optimisme, tot i el panorama que deixa el bitxo.

L’exercici té la seva dificultat ja que com explica la Marta és complicat posar-se en la pell d’algú que ho està passant malament si no estàs en aquesta situació, però tot i així participa: “la societat ha d’estar unida per donar-nos suport els uns als al-

▶ Jose i Maria: "el coronavirus ens ha fastidiat la feina però mantenim les ganes de tornar a treballar".

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

16 actualitat

Joves impulsen una cooperativa d’ensenyament El projecte pretén reforçar no només els continguts sinó també els hàbits d'estudi de l'alumnat || Yaiza Sánchez CoopEduca, compost per joves universitaris, es desenvolupa principalment al barri de la Marina. La cooperativa pretén complir dos objectius: el principal és proporcionar als i les seves alumnes, que van des de Primària fins a Batxillerat, tota mena de serveis relacionats amb l’ensenyança, des de classes per assignatura i repàs general fins a preparació d’exàmens i ajuda amb l’organització dels estudis. Tal com afirma la professora de la cooperativa Lidia Gómez no només ajuden a la canalla a aprovar l’examen, sinó que “insistim en el fet que els alumnes estiguin atents i atentes a classe, facin els deures... Molts cops, suspenen per no tenir una bona rutina”, confirma la docent.

D’altra banda, CoopEduca també busca oferir una oportunitat laboral als més joves, en un context en què l’atur i la precarietat laboral són un fet. El professorat està compost per joves amb formacions universitàries (en la seva gran majoria) diferents, així que cada persona té unes competències acadèmiques o unes altres, adequant-se a la seva branca del coneixement. “Si, per exemple, un nen o nena necessita classes de ciències, és millor que un professor que estudiï un grau científic li doni classe, ja que el o la podrà atendre millor”, explica Lidia Gómez.

Pel que fa a les classes, quan alguna família es posa en contacte amb CoopEduca, des de la cooperativa es busca el o la millor professional per poder satisfer la demanda obtinguda. Després, es demana concertar una petita reunió, en la qual la família, inclòs l’infant que ha de rebre les classes, i el o la professora es coneixen i expliquen com funciona el projecte. És important destacar que, en cas que l’alumne no se senti còmode amb el o la professora, es pot notificar a CoopEduca, per tal de sol·licitar un canvi. Tot i que la situació pot semblar incòmode, des de la cooperativa entenen que no sempre l’alumnat i el professorat encaixen.

Per poder assistir a les classes de reforç, les famílies han de fer-se sòcies de la co-

▶ Una docent impartint classes al local de la cooperativa.

El projecte compta amb diversos perfils professionals i intenta consolidar-se al barri

CoopEduca també busca oferir una oportunitat laboral als més joves, en un context d'atur i precarietat laboral

operativa, fet que implica haver de pagar una quota anual i unifamiliar de 15 euros. Un cop s’hagi pagat el bonus mensual, es podrà anul·lar qualsevol classe, sempre que es notifiqui amb 24 hores d’antelació. Així mateix, les classes poden ser individuals o en grup, de 2 a 4 persones.

En el primer cas, l’alumnat de Primària i 1r i 2n d’ESO són 9 euros; 3r i 4t d’ESO, 10 euros, i Batxillerat, 11. Si s’opta per les classes grupals, Primària i 1r i 2n d’ESO són 6 euros, 3r i 4t són 7 i Batxillerat, 8 euros.

Les classes tenen lloc al local de l’Ateneu popular l’Engranatge, situat als Jardins de la Mediterranea. El local, malgrat estar disponible de dilluns a diumenge les 24 hores del dia, no sempre estarà en ús.

Cada professor i professora tenen disponibilitats diferents, així que s’haurà de pactar amb les famílies les hores i dies en què es fa classe. A més, també s’ofereixen classes en línia mitjançant la plataforma Zoom.

En vista del context Covid-19, en el local de CoopEduca es disposa de gel hidroalcohòlic que, tant els i les alumnes com el professorat, s’hauran d’aplicar abans de cada classe. També és obligatori l’ús de mascareta al llarg de tota la sessió.

“No volem que pateixin més del necessari per al coronavirus. Prenem les mesures indicades i, a més, a les classes hi seran molt pocs alumnes”, assegura la membre de la cooperativa Lidia Gómez.

Quant als propers reptes de CoopEduca, com explica la Lidia Gómez, s’estructuren al voltant de dos eixos. Per una part, poder obtenir un espai propi on la cooperativa

Alejandro Flores

“Insistim en el fet que els alumnes estiguin atents i atentes a classe, facin els deures...

Molts cops, suspenen per no tenir una bona rutina" pugui dur a terme les seves classes. “Volem que CoopEduca creixi, és clar, però cada cop serà més difícil de combinar les classes particulars amb la feina de l’Ateneu”, informa la docent.

Per una altra part, una idea a llarg termini és ampliar l’oferta de classes, tot oferint competències que no tenen per què complementar-se amb una ensenyança des de les escoles. “Per exemple, fer classes de piano. No és un projecte tancat, està encara sobre la taula”, especifica Lidia Gómez.

De moment, el que farà CoopEduca és consolidar-se com a associació, seguint les recomanacions del Pla Comunitari. “Tot i que volem posar-nos a la Seguretat Social i oferir un contracte als mestres, és difícil perquè s’hi posen molts impediments”, explica Lidia Gómez. Ara per ara, el que es farà des de la cooperativa és ajudar al barri oferint classes particulars a un preu econòmic i que permetin al jove professorat treure’s un sou. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

18

salut mental

La quarantena ha canviat la nostra forma d’actuar?

Parlem amb els veïns sobre els efectes emocionals del confinament || Yaiza Sánchez Fa uns vuit mesos que la vida va canviar de forma brusca. El coronavirus va desencadenar una quarantena a Espanya que va començar el març i es va allargar fins al juny, fet que va trasbalsar les emocions del veïnat i provocava ansietat, por i tristor. Després es tornava a una “normalitat” que, tot i el nom, no en tenia res, de normal: la mascareta es convertia en l’accessori imprescindible, el gel hidroalcohòlic s’esgotava al minut de vendre’s i s’havia d’estar a dos metres de les persones estimades. Des del diari La Marina hem parlat amb els veïns i veïnes sobre les emocions durant el confinament per veure com afrontem aquesta segona onada del virus.

El dia a dia durant la quarentena

Tres mesos tancats i tancades a casa donen per a experimentar moltes emocions. “Durant la quarantena, hi havia dies que no volia fer res. M’aixecava i pensava ‘cada dia serà així?’ ‘Quan s’acabarà tot plegat’?”. En Gerard Adell, de vint-i-vuit anys, resumeix així el seu estat anímic durant el confinament. Al principi de la quarentena vivia en un pis compartit i petit situat a la Sagrera. “Va ser terrible.

Recordo que va haver-hi un moment en què vaig tocar fons i necessitava sortir”, reconeix en Gerard. Una setmana després va tornar a viure amb els seus pares al pis de la Zona Franca i, citant les seves paraules, va ser “la millor decisió que he pres durant el confinament”.

La vida també va donar un revés a la Pilar Rubio, mestra i mare de 56 anys.

“Durant la quarantena vaig perdre a la meva mare” -anuncia la docent- “Som molts germans, i sempre estava molt ben atesa. Però durant els seus últims dies no vam poder ser al seu costat i va ser molt dur”, se sincera Pilar Rubio. Després del confinament, la mestra assegura que l’experiència d’estar tancada i viure el que li va tocar va modificar-li la manera de veure el món. “Era molt previsora i donava importància a coses que no en tenen. Ara visc el moment, no faig plans a llarg termini”, sentencia la Pilar.

L’Àlex Adell, estudiant de maquillatge de dinou anys, va prendre’s bé haver d’estar a casa, ja que el seu habitatge disposa de terrassa “i era una mica com estar al carrer”. Durant el confinament, allò que més va afectar-lo van ser les classes en línia. “Va ser molt estressant, fins a arribar a un punt on no podia més”, raona l’Àlex.

Per a la Fanny López, també de 56 anys, el confinament va estar ple de pujadas i baixades emocionals. “Al principi era estrany, casi lúdic. Després, quan es va veure que la situació era seriosa, va ser més angoixós”, explica. L’estat emocional de la Fanny anava a dies. Es trobava en un

Pilar Rubio:

“Vam aprofitar el confinament per fer activitats en família, fet que va enfortir el nostre vincle”

Àlex:

“Hem substituït les mostres d'afecte per mirades de complicitat i paraules d’estima”

Gerard Adell:

“Mentre estava tancat a casa vaig reprendre algunes activitats, com la lectura i l'esport”

debat entre sentir-se segura a casa, perquè el virus estava fora, i la necessitat de sortir a l’exterior i tornar a la rutina.

Temps d’oci per entretenir-se malgrat la pandèmia

El teletreball i les classes per Internet, sumat al fet que hi havia dies en què l’estat anímic no acompanyava, feien difícil trobar estones per gaudir i evadir-se de la pandèmia. Així i tot, l’entreteniment va ser clau per a molts veïns i veïnes de La Marina.

“Mentre estava tancat a casa vaig reprendre algunes activitats, com la lectura, i també vaig començar a fer esport a casa”, explica en Gerard Adell. A la pregunta de si s’ha avorrit en algun moment, respon amb contundència: “Contínuament. Van ser hores de no saber què fer, tot feia mandra. Va haver-hi un dia que vaig estar una bona estona mirant el sostre sense saber com passar l’estona”, recorda en Gerard.

En canvi, la Pilar Rubio no va tenir moments que se li fessin feixucs. Divertida, explica que va gravar un vídeo amb els fills fomentant el quedar-se a casa i el van publicar a YouTube. “Durant aquells dies vam fer moltes activitats junts, fet que va enfortir el nostre vincle. En la rutina cadascú fa el seu horari i no compartim tantes estones”, explica la Pilar.

La mateixa rutina, però amb una manera diferent de viure-la

Un dels moments més feliços va ser quan, al cap de noranta - nou dies sense sortir de les vivendes, van ser possibles les retrobades entre familiars i amics. Per l’Àlex Adell, l’haver de tornar a connectar amb la colla va ser singular. “Com portes dos o tres mesos

sense parlar amb algunes persones perds confiança i és més difícil obrir-te”, medita. No obstant això, els primers instants es trenquen quan, a poc a poc, “expliques com estàs i tornes a connectar”.

La Fanny López va viure-ho amb una certa eufòria que després donava pas a una amarga tristor. “Vaig tenir la sensació que el que m’envoltava era més trist”, assegura. Emfatitza que, tot i que el confinament semblava haver passat, tothom sabia que era qüestió de temps que el miratge es trenqués.

Les mostres d’afecte per contacte van haver de ser substituïdes per mirades de complicitat i paraules d’estima. A més, es va haver de renunciar a moltes activitats.

“Ara sortir de festa, celebrar aniversaris, vida noctura… Res de res”, lamenta l’Àlex.

Tot i que ja portem uns mesos fent vida normal, no tothom se sent satisfet amb el seu oci. “He après a agafar el que hi ha, encara que no m’agradi. Però tinc la sensació de què el que feia abans era més alegre, i ara tot destil·la pena…”, percep la Fanny.

Estar i sentir-se bé

El confinament i la vida que li ha seguit ha trasbalsat la salut mental col·lectiva, que és sovint estigmatitzada. En Gerard Adell, que va començar a anar al psicòleg l’any passat, afirma que “a vegades necessites algú que t’escolti, i que sigui aliè a la teva vida, i no per això ets boig”. De mica en mica s’obre una escletxa al tabú de la salut mental però encara queda molt per normalitzar allò que és humà, que és nostre. “Crec que en aquest país no s’hi està fent prou”, anuncia la Pilar Rubio. Ara per ara, al que es pot aspirar és a una normalització global progressiva. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes 19

CIE, el Guantánamo de Barcelona

Crònica d'una visita al centre d'internament d'estrangers de Zona Franca || Jesús Martínez Carrer E, 40.

Les coordenades del centre d'internament d'estrangers (CIE) de Zona Franca de res serveixen sense un potent GPS. Perdut en la immensitat del polígon industrial, el CIE de Barcelona s'aixeca com la Torre Fosca de Mordor, en l’univers fastuós de Tolkien de la saga del Senyor dels anells.

Al CIE es tanca a les persones que no tenen papers en regla, indocumentats.

El que es tipifica com a falta administrativa en qualsevol legislació, a Espanya mereix pena de presó. Les autoritats governatives utilitzen un altre terme més rocambolesc per evitar esmentar la paraula presó: «privació temporal de moviments».

Un podria oblidar-se el DNI a casa i acabar els seus dies al llimb alegal d'aquestes particulars txeques d'extraradi.

Les associacions de drets humans com Stop Racisme s'oposen a l'existència dels CIEs. Les associacions d'advocats interposen recursos per al seu tancament.

A l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau se li denega l'entrada, sense cap justificació.

Mentrestant, el virus de la mala llet s'acarnissa amb els interns, de qualsevol ètnia i país.

Del capítol 13, titulat «Los alfareros.

El primer día», en el reportatge narratiu «CIE, el Guantánamo de Barcelona. Historia del preso 861», que Reporter Jesús va escriure amb les peripècies del bolivià Miguel Aguilar Sejas.

A las siete sonó la sirena, la retreta especial de los sospechosos. En pie. Miguel se vistió tal como lo pillaron: camiseta lila sin estampados y pantalón corto de deporte.

Desayunó café y tostadas. A la hora, al patio. Aunque la capacidad del Centro de Internamiento de Extranjeros es de 250 personas, ese verano solo merodeaba un tercio entre sus altos muros: bolivianos, ecuatorianos, pakistaníes… Revoloteaban con movimientos de alfarero, rápidos y comedidos, y algunos habían recuperado, con el confinamiento involuntario, la facultad de caminar erguidos sin trancos de luto. Miguel dio unos pasos cortos y precavidos. Un hormigueo de angustias y lombrices le recorría el intestino, pellizcando la vesícula y lo que no era la vesícula. Competía consigo mismo, e intentaba deambular sobre el cemento sin llamar mucho la atención, porque quería estar solo, y pasar solo su cautiverio, con las alas cortadas y con el desierto en la mochila de su cogote atribulado. David, el compañero boliviano de su habitación, le vio y, en seguida, se puso a su vera, y juntos dieron vueltas por la imposibilidad de salir pitando hacia ninguna parte.

David.—¿Cómo estás?

Miguel.—No muy bien.

David.—Te acostumbrarás. El principio es duro, pero aquí hay buena gente. Aquí co-

C

▶ El Centre d'Internament d'Estrangers a la Zona Franca.

CRÒNICA

Al CIE es tanca a les persones que no tenen papers en regla, indocumentats Les autoritats governatives utilitzen un altre terme per evitar esmentar la paraula presó: «privació temporal de moviments»

noces a muchos que luego te podrán echar una mano ahí fuera, en caso de que no te deporten, claro. ¿Qué hiciste?

Miguel.—Nada, no hice nada.

David.—¿Dónde te pillaron?

Miguel.—Estaba en un bar tomando una Coca-cola y entraron los Mossos.

David.—Se están poniendo duros con las redadas. Ellos no son los que mueven el cotarro. Los políticos juegan a ver quién gana, quién es el que más inmigrantes ha expulsado.

Dos horas le valieron a David para constatar que Miguel era un tipo desmirriado, pero con suerte, pese a encontrarse en la situación en la que se encontraba. Tenía una familia que cuidaba de él, una madre y unos hermanos que se preocupaban. David solo contaba con su ego y con el amor propio para rebelarse, aun en los casos imposibles. Seguramente le retornarían a su país.

Miguel, a las 12, con más humor, pasó al comedor. Se tomó una sopa y un plato de arroz con un huevo frito. El rancho, aceptable. Unas semanas antes, los internos no habían querido ingerir nada como protesta porque corría el bulo de que no se trataba a un preso con tuberculosis.

Seguidamente, en la celda sin artesonado intentó leer algo, el Tratado sobre la tolerancia, de Voltaire, que alguien introdujo como si fueran los versos clandestinos de Salman Rushdie. Miguel fue al comedor, donde en una pequeña cabina telefónica los inmigrantes, escanciadores de sueños, depositan, a cambio de unas fichas –no se maneja dinero en efectivo–, sus más infortunadas frustraciones, sus secretos mejor guardados, sus cancioneros de ausencias, sus vomitonas de quejas y sus consentimi-

Alejandro Flores

Jesús Martínez

entos, sus cataplasmas, amén de los recaudos y los pedidos diversos, con los deseos de suerte en los monederos. Miguel llamó a su madre: Miguel.—Mami.

Adelaida.—¡Miguel, hijo! ¿Cómo estás, hijo?

Miguel.—Bien, mami, ¿cómo estáis vosotros?

Adelaida.—Todos bien, a Dios gracias. ¿Tú cómo estás? ¿Estás bien?

Miguel.—Bien, me tratan bien. Es… aburrido. Os echo de menos.

La comunicación se cortó. La máquina se había tragado, con avidez, las fichas que llevaba. Un nudo en la garganta unía a Miguel con su madre. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

20

reportatge

Història i psicologia per analitzar la pandèmia El psicoterapeuta José Aznar i l'historiador Quim Solias expliquen les claus de la crisi

el patogen, confiança en la tasca mèdica i científica i una organització fèrria per a assegurar que ningú es quedi enrere.

Respecte i optimisme

El psicoterapeuta José Aznar explica que la nostra actitud és clau per poder superar aquesta crisi sense que la nostra salut mental es ressenti greument.

Aznar explica que cal diferenciar entre dos conceptes bàsics: la por i el respecte.

“No s’ha de tenir por al virus, perquè sinó correm el risc que la por ens paralitzi”,

|| Alejandra Sánchez Mig any després que la pandèmia de la Covid-19 arribés a Espanya, es pot concloure que la crisi del Coronavirus ha estat molt més que una qüestió sanitària.

Als més de 34.000 morts que el virus ha provocat només a Espanya i els més de 43 milions d’infectats a tot el món, se li han se sumar les conseqüències econòmiques —com, per exemple, els ja famosos ERTOs, expedients de regulació temporal de l’ocupació—, els efectes socials —mesures de distància, reducció de les trobades socials i els cercles propers— i, fins i tot, les seqüeles emocionals que ens ha deixat la pandèmia, el confinament, la desescalada i la nova escalada en aquesta segona onada al llarg i ample del país.

Des del diari de La Marina hem parlat amb el José Aznar, psicoterapeuta i veí del Poble Sec, i en Quim Solias, historiador especialitzat en Època Moderna, per tal d’analitzar la crisi de la Covid-19 a fons i així mirar d'escatir com, basant-nos en els antecedents de la pandèmia i, a més, en tècniques de psicoteràpia, podem acabar superant de la millor manera possible una situació que afecta al nostre present i, de segur, marcarà el nostre futur a curt i mig termini.

Dos grans crisis pandèmiques precedents

L’historiador Quim Solias, explica que, tal com està succeint en el cas del Coronavirus, els contextos pandèmics es generen a partir d’una crisi biològica, que comporta també grans crisis econòmiques i socials. Solias apunta que “aquest tipus de crisis solen acompanyar nous períodes per a la humanitat, on res és com abans gràcies a la capacitat de la societat per a superar-se de les situacions més adverses”.

La primera gran plaga de la història, explica Solias, va ocórrer en temps de Justinià, l'emperador romà d'Orient, a mitjans del segle VI d.C., i se sap que va tenir afectació per tota la Mediterrània.

“Amb total seguretat, la malaltia a la que es varen enfrontar va ser la pesta bubònica i neumònica, totes dues provocades pel bacteri Yersinia Pestis”, apunta Solias, que inflamava els nòduls limfàtics i feia que la gent expulsés esputs de sang.

Solias destaca que fa ja 1.500 anys, les principals mesures envers aquella plaga van ser el confinament i la quarantena. “És curiós com, en aquella època, ja existia una por real a quedar-se sense aliments a les ciutats, la mateixa por va haver-hi al març amb les grans cues als supermercats arreu del món”.

Les claus des de la història per superar una pandèmia:

Lluita col·lectiva contra el patogen, confiança en la tasca mèdica i científica i una organització social fèrria Les claus del psicòleg per superar la situació:

R REPORTATGE

Una altra de les curiositats de la plaga d'aleshores és que, “rics i pobres esperaven des de casa la quarantena amb la roba més còmoda i menys elegant que trobaven”, tal com relaten les cròniques de l'historiador Procopi de Cesarea.

Potser la pandèmia més famosa de la història és la pesta negra, de mitjans segle XV. Solias explica que “aquesta malaltia va arribar a Europa des del centre asiàtic, i s'origina a les puces, que per mitjà de les rates, acabaven infectant als éssers humans”.

Alejandro Flores

Les pèrdues humanes d’aquesta pandèmia van ser absolutament devastadores ja que, només a Barcelona, “ van caure 15.000 persones de les 40.000 que vivien a la ciutat i encara trobem enterrades moltes d’aquestes víctimes sota la catedral de la ciutat”.

Les respostes a aquesta pesta van ser variades. Per una banda, “van ser molts qui es van encomanar a Déu”. D’una altra, es va començar a buscar en la ciència la resposta a una crisi que fins aleshores es buscava en els astres. “La conclusió a la que van arribar és que una conjunció astrològica negativa, és a dir, la alineació de planetes com ara Júpiter, Saturn i Mart, havia estat la causant de la malaltia”, explica Solias.

Però, més enllà de les diferents respostes a la pandèmia, el més important van ser els canvis en l’estructura social. “Després de la pandèmia, res va ser igual. El sistema feudal va canviar. En haver-hi menys mà d’obra, els salaris van pujar, les propietats buides es van tornar a ocupar i la societat va aconseguir recuperar-se amb tanta força que va lluitar sense defallir durant els següents 400 anys en què la malaltia encara els perseguia”.

En resum, que des d'una perspectiva històrica, tres han sigut les claus per superar una pandèmia: lluita col·lectiva contra

“Aprendre a relativitzar el que està passant i saber mirar-ho amb perspectiva”

però sí que l’hem de tenir respecte, sobretot “no relaxant-nos en les mesures de seguretat”, afirma el psicoterapeuta.

Una altra de les claus que ens dona Aznar és la d'aprendre a relativitzar el que està passant i saber mirar-ho amb perspectiva. “Hem de saber veure que sí, l’economia va malament, que hi ha risc de perdre les nostres feines, però que durant els últims mesos s’han perdut moltes vides i que, al menys, nosaltres continuem aquí.

Aquesta ha de ser la perspectiva.”

Per acabar, Aznar resumeix la crisi que estem vivint amb una metàfora. Ens explica el conte d'un avi que explica una antiga llegenda dels indígenes americans al seu net: dins de cada ésser humà hi ha dos llops en permanent enfrontament, el llop de l’ésser (el de la positivitat) i el llop de l’ego (el de la negativitat). El net pregunta quin dels dos llops guanyarà, i l'avi contesta: “aquell que tu decideixis alimentar”. És precisament aquest el consell que ens dona el psicoterapeuta per superar aquesta crisi, alimentar al llop de l’ésser i una mirada sempre amb perspectiva i una dosi d’alegria, perquè malgrat tot, seguim vius, i això vol dir que tenim esperança. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

la marina fm 21

Jordi Pérez, cap tècnic de la Marina FM

Entrevistem les conductores del programa Invisibles:

“Volem mantenir l’emissora com a referent de la comunicació de “Fomentem valors com la tolerància i el respecte proximitat i passar-nos-ho bé” || Alejandra Sánchez La Marina FM inicia una nova temporada i ho fa, en el vessant tècnic, sota el lideratge del Jordi Pérez, productor audiovisual de 22 anys i amb el suport de Joan Antoni Reyes i Blanco, gerent de l’entitat i qui el va fitxar. Tot i la seva joventut, el Jordi, de l’Hospitalet de Llobregat, compta ja amb anys d’experiència en l’àmbit radiofònic.

Més enllà dels seus estudis de producció audiovisual i la seva formació també en el camp multimèdia, Jordi ha format part ja d’altres emissores de l’àmbit local, com ara Ràdio Kanal Barcelona (RKB).

El seu amor per la ràdio es remunta a l’adolescència i la infantesa. “Quan era petit volia ser informàtic i, anys després, em va començar a agradar molt la música electrònica”, explica Pérez. Va ser aquesta passió per l’electrònica la que el va portar a unir-se a la ràdio online que tenia un amic seu.

Als 17 anys, el Jordi va conèixer La Marina FM i va presentar la seva primera proposta de programa. “En aquell moment, no sé per què, la cosa no va acabar de quallar, però l’any passat, quan va sorgir el projecte Ràdio a les Escoles va ser el meu moment i vaig tornar a l’emissora”.

Aquell adolescent que va presentar una proposta de programa als 17 anys és ara el cap tècnic de La Marina FM. “A l’emissora estem fent coses molt grans” – afirma Jordi Pérez – “però res d’això seria possible sense el companyerisme que regna en aquesta emissora i els interessos i objectius que tots compartim, tothom tenim clar que hem de ser el referent que sempre hem estat com premsa i mitjans de comunicació de proximitat a la ciutat” A més de com a cap tècnic, podeu trobar al Jordi Pérez al programa “Doble J” cada divendres de 17h a 18h. ■

i trenquem estereotips”

▶ La Jessica Sala, a l'esquerra, i la Judit Raso, a la dreta.

|| A.S.

▶ En Jordi Pérez a l'estudi de La Marina FM.

Alejandro Flores

La Jessica Sala i la Judit Raso són dues germanes que, des de sempre, han viscut al barri. La seva implicació social les va portar a formar part de l’Associació Guineocatalana Bisila i, ara, s’uneixen a la graella de La Marina FM amb el programa “Invisibles”.

“Invisibles”, segons expliquen la Jessica i la Judit, pretén posar el focus en “aquells col·lectius socials que pateixen diferents discriminacions i que tenen en comú la seva invisibilitat de cara a la societat, ja sigui per raça, gènere, classe, orientació sexual, etc”.

Les germanes comenten que la idea del programa té molt a veure amb el seu dia a dia. “Nosaltres som les invisibles més invi-

Kanal Jove, un mitjà d’expressió per a la interculturalitat del barri || A.S. La Ibtissam, l’Eneritz i l’Aya són tres joves del barri que, cada dilluns, ens parlen de les notícies més destacades, a més de portar-nos les novetats socials i culturals, amb un to jove i fresc i, a més, amb perspectiva cultural i de gènere.

Kanal Jove, tal com explica la responsable del projecte, la Ibtissam, va sorgir l’any passat com a mitjà d’expressió per a joves d’origen àrab i té la voluntat de “deixar clar que ser filla d’immigrats no vol dir res, simplement que els teus pares són d’una altra procedència”. Elles expliquen els temes que els interessen o els preocupen, com ara els estudis o la feina, que des de la seva pers▶ Les integrants de Kanal Jove abans de començar el programa.

@lamarinacat

sibles”, comenta la Judit, “i ho hem estat la majoria de vegades per motiu de la nostra raça”. La Jessica, per la seva part, comenta que, tot i que l’afrodescendència ha estat quelcom determinant en les seves vides, al programa es tractaran més temes. “Parlarem, per exemple, de com era ser homosexual a La Marina dels 90, passant també per ser invisible a la teva pròpia família, perquè, al final, les persones que sofreixen algun tipus de discriminació, sempre empatitzen entre elles”, comenta Sala.

“Volem fer d’allò invisible el més visible, i què millor que fer-ho a la ràdio del barri, davant de tothom”, expliquen la Jessica i la Judit, determinades a aconseguir el seu propòsit. Escolteu-les cada divendres de 18 a 19h al 102.5FM. ■

pectiva són els mateixos que a qualsevol altre jove o adolescent.

Més enllà d’aquesta voluntat de viure i parlar de la intercultura amb naturalitat, les integrants de Kanal Jove expliquen que fer ràdio els hi serveix molt en el seu dia a dia. La Ibtissam, per exemple, es dedica a la docència i afirma que gràcies a la ràdio ha après a “treballar la meva pròpia comunicació, a més de guanyar autoestima”.

D’altra banda, l’Eneritz està estudiant arts escèniques i explica que sempre li ha agradat molt parlar i expressar-se i es planteja la comunicació com a una possible sortida professional. A més, l’Aya comenta que “és genial poder parlar i que algú t’escolti, és el que més m’agrada del programa, perquè és un mitjà d’expressió que arriba a moltíssima gent i això em sembla brutal”.

Si voleu escoltar l’Ibtissam, l’Eneritz i l’Aja parlant de cultura, gènere, interculturalitat i molt més, només heu de sintonitzar La Marina FM cada dilluns de 18h a 19h. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

22

salut

La Meva Salut i el Covid-19 La Meva Salut, és una eina digital de la Generalitat de Catalunya amb la què es poden fer consultes i tràmits sanitaris. Aquesta eina està disponible en format de pàgina web per ordinadors, i en format aplicació per telèfons mòbils.

Els requisits per donar-se d’alta a La Meva Salut són: disposar d’una adreça de correu electrònic, un telèfon mòbil (on es rebrà uns SMS amb un codi), el document d’identitat, i la targeta sanitària individual (TSI). També es pot accedir amb el Certificat digital.

Per sol·licitar l'alta per accedir a La Meva Salut de fills i tutelats menors de 16 anys, cal que el tutor del menor disposi primer del seu accés personal.

En els moments que vivim de pandèmia, La Meva Salut és una alternativa telemàtica què pot ser de molta utilitat en el cas què sigui complicat desplaçar-se o comunicar-se amb el seu CAP, ja sigui per tenir símptomes o per haver estat en contacte amb un positiu.

La Meva Salut es pot tramitar als Centres d’Atenció Primària, però excepcionalment, per evitar desplaçaments innecessaris, du-

rant el període de pandèmia pel covid-19, es pot sol·licitar l’accés a La Meva Salut per les següents vies (veure quadre superior).

Dins de l’aplicació La Meva Salut podem trobar quatre pestanyes principals: Informes i resultats: Es poden consultar i descarregar els informes i els resultats que consten a la història clínica compartida.

Si us heu fet una prova PCR i voleu saber-ne el resultat, el trobareu aqui.

L'eConsulta d'atenció primària és un servei online que permet fer consultes als professionals de manera segura i confidencial a través de La Meva Salut. En accedir a l'eConsulta, es poden fer consultes als professionals d'atenció primària, rebre indicacions dels professionals sense necessitat d'una visita presencial, enviar documents

de format divers (PDF, JPG, etc.) directament als professionals, rebre i descarregar documents. També pots demanar els informes i certificats com son: informe de salut, informe de baixa laboral, renovació del pla de medicació, entre altres.

Medicació: Es pot descarregar el pla de medicació per anar a la farmàcia, consultar la informació de cada medicament i les dates de les properes dispensacions.

Cita prèvia: Des d’aquí podem accedir a la web de programació de visites d’atenció primària.

Actualment, la pàgina de programació de visites ens ofereix la possibilitat d’ajudar-vos sense haver de desplaçar-se al centre d'atenció primària.

Expliqueu el què necessiteu, al quadre que es troba a la pàgina web de programació, i el centre es posarà en contacte amb vostè. Per rebre una resposta, haurà de confirmar el seu número de telèfon i donar-li a l’opció ‘Contacteu amb mi’. ■ Equip de Gestió i Serveis CAP LA MARINA

Davant la pandèmia, cuidem-nos!

Fa gairebé un any des que va començar la pandèmia pel “nou” coronavirus. En aquest temps hem vist com els centres sanitaris han col·lapsat per tot el món, tant a nivell ambulatori com hospitalari, a causa d’aquesta malaltia.

No obstant, tot i que el nostre estil de vida hagi canviat substancialment, les principals patologies al nostre medi no ho han fet pas: els infarts, els ictus o aguditzacions de malalties cròniques com l’asma o les insuficiències cardíaques segueixen essent-hi, i és convenient seguir-les prevenint i tractant per tal de disminuir el seu impacte a la vida dels pacients.

Per això, és fonamental la conscienciació dels usuaris per a cercar atenció mèdica quan és necessària. Tot i que pot existir la por a contraure la covid-19 a les sales d’espera, demorar una valoració mèdica en una circumstància urgent pot tenir conseqüències greus, fins i tot fatals. Així doncs, resulta crític discernir una situació de urgència que requereix un reconeixement al mateix dia, que motius de consulta que poden esperar a ser atesos amb demora.

Val la pena recordar que les causes més freqüents de mort al nostre medi són les malalties cardiovasculars. Reconèixer els símptomes de manera ràpida i rebre un tractament precoç són les principals mesures que ajuden tant a augmentar la supervivència com a reduir les seqüeles. A més a més, pacients que presentin factors

de risc (fumadors, pacients hipertensos, diabètics, amb obesitat o colesterol elevat, edat avançada, antecedents d’altres malalties cardiovasculars...) haurien de tenir encara més presents els símptomes que han de fer saltar l’alarma.

Entre aquests símptomes, trobaríem: - Dolor intens al pit (en ocasions esquena o boca de l’estómac), sobretot acompanyat de suor freda, mareig, nàusees/ vòmits, sensació de batec del cor molt ràpid al pit o al coll, pèrdua del coneixement, poden fer pensar en un infart del cor entre d’altres causes. Fer un electro-

cardiograma a qualsevol centre de salut en els primers minuts, de la mà d’unes poques preguntes, ens ajuda a decidir si es tracta d’un possible infart (i iniciar el tractament de seguida).

- Desviació de la comissura de la boca d’un costat del cos (dret o esquerre), pèrdua de la força d’una extremitat o d’un costat del cos (per exemple braç dret i cama dreta) o alteracions de la parla (la persona afectada no pot parlar de sobte, diu coses estranyes o sense sentit) han de fer pensar en un ictus.

Un ictus és com un infart del cervell; detectar-lo i tractar-lo el més ràpid possible augmenta les possibilitats de recuperar-se amb les mínimes seqüeles. Si algun símptoma et fa dubtar, no deixis passar el temps i que algun professional ho valori.

Al marge d’aquestes recomanacions, davant qualsevol dubte sempre podràs consultar per telèfon al 061, 112 o als CAPs del Foc i de la Marina, encara que atesa la situació actual les línies estiguin saturades i hagis de insistir. Està bé tenir cura de la covid-19, però que la por no ens faci descuidar altres aspectes de la nostra salut! ■

David Riaza García Metge resident de Medicina Familiar i Comunitària CAP Doctor Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

El dia s'escurça

No entenc la gent que diu que li agrada la tardor. Potser sí que té paisatge i imatges de ciutat que tenen una bona foto, però poc més. Els dies s’escurcen, molt, i al matí sembla que al sol li costa sortir per l’horitzó. I a la tarda, terrible la manca de llum. En contraposició, la natura ens dona fruits de color viu i alegre com son les carabasses, els moniatos, els caquis, sense oblidar les taronges i les mandarines. Aquestes dues últimes van venir de la Xina “només” fa mil anys i mireu com s’han adaptat al clima mediterrani.

Ara que veiem varietats de fruites noves per creuament d’altres, hem de saber que s’ha fet sempre i que els xinesos ja van aconseguir fer taronges de la barreja de l’aranja i la mandarina i els va sortir una fruita una mica amargant però amb el temps es va anar endolcint. Tant les taronges com les mandarines porten dins un magatzem de vitamina C per protegir-nos dels refredats d’aquest temps.

També és temps de collir cireretes d’arboç, tant dolces i toves però de les quals no en podem abusar perquè el sucre que contenen fa que ens maregem com si haguéssim begut vi. I no puc oblidar-me dels bolets, que segons si el final de l’estiu ha estat plujós n’hi haurà molts o pocs si ha estat sec. Molts anys enrere li’n deien “ la carn dels pobres” i no anaven errats doncs és considerable la quantitat de nutrients que contenen.

Ben mirat, potser tots aquests aliments del que he parlat em faran oblidar que es fa fosc molt aviat i que el sol triga a sortir de bon matí. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

cultura 23

Com un joc de rol pot fer desaparèixer la identitat

Nous colors a la façana de La Bàscula Alejandro Flores

|| Alejandra Sánchez Alguna vegada us heu plantejar com desfer-vos de vosaltres mateixos? És a dir, alguna vegada heu pensat en desaparèixer? Aquesta és la qüestió que planteja la performance artística i social Call Me: una investigación sobre la desaparición temporal que s’ha pogut gaudir al barri durant tot el mes d’octubre de la mà del taller de creació El Graner.

Tal com explica una de les responsables de Call Me, Marta Solinas, aquest projecte “és una mena de joc de rol que es construeix al voltant de quelcom molt filosòfic i espiritual: la desaparició de la pròpia identitat”.

El joc comença quan l’usuari truca a un número de telèfon i, a partir d’aquí, se li plantegem preguntes durant una setmana amb una trucada diària. Segons les respostes que hi dona, es va configurant el recorregut. “És com un entrenament virtual” –explica Solinas– “en que cada elecció que prens suposa una manera diferent de desenvolupar el joc interactiu”.

Al final d’aquesta setmana d’entrenament, els usuaris viuen una “experiència” que culmina amb la desaparició de la pròpia identitat i de la que Marta Solinas assegura que no pot explicar massa. “La principal regla del joc és que no es poden explicar les regles” –comenta la responsable de Call Me– “però sí puc dir és que hi ha moltíssima gent que no vol acabar l’experiència i que se sent entrar a formar part d’una comunitat de còmplices que han viscut el mateix”.

Tot i el secretisme que l’envolta, Call Me: una investigación sobre la desaparición temporal té ja una llarga trajectòria internacional d’èxit. El projecte s’ha desenvolupat a Itàlia, Portugal i Espanya i el context, segons afirma Solinas, és molt important per dur a terme el joc.

“Call Me és un projecte sitespecific, és a dir, adaptat al lloc on es realitza. A La Marina, al ser un barri tan divers, hem trigat més de quatre mesos en poder preparar-lo, perquè s’adeqüés al barri i al moment històric tan particular que ens ha tocat viure”.

Molts veïns i veïnes de La Marina ja s’han deixat seduir per Call Me: una investigación sobre la desaparición temporal, un projecte que, tal com explica Marta Solinas, té la intenció de seguir realitzant-se a Barcelona, sempre que la pandèmia i el seu pressupost ho permetin. ■

|| Yaiza Sánchez L’Espai Jove La Bàscula llueix nova façana gràcies al muralista El Rughi, l’autor de “Jovedelik”. El projecte d’intervenció del mural s’ha coordinat amb B-murals, una entitat amb una àmplia experiència en aquest camp i que també es farà càrrec del projecte de les futures obres de l’skate park. El resultat ha estat d'allò més interessant i en tot el procés han participat joves del barri. ■

L'agenda de novembre Tots els dissabtes de Dimecres, 11 Dimarts, 24 Producció musical: bases de rap i trap 25-N: Art contra les violències masnovembre i desembre ACTIVITATS ADULTS Inici 7 novembre: Fem fanzines al barri!

Taller d’autoedició: retalla, enganxa, fotocopia i grapa. A partir de 14 anys i adults: de 11 a 12h / Nens i nenes de 9 a 14 anys: de 12.30 a 13.30h Cal inscripció prèvia, cabuda limitada.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 10

ACTIVITATS ADULTS Road Movie. Náufragos (Alfred Hitchcock, 1944). Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Cal inscripció prèvia, cabuda limitada.

Hora: 18.30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 11

ACTIVITATS INFANTILS Lletra petita, primeres passes. De 6 mesos a 3 anys. Cal inscripció prèvia, cabuda limitada. Hora: 17.30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 11

Graffiti. Taller jove de 12 a 29 anys.

Ens endinsarem al món de l'art urbà a través de la tècnica de l'stencil.

Inici: 11 de novembre - 5 sessions.

Lloc: Espai Jove La Bàscula

Taller jove de 12 a 29 anys. Crea les teves bases electròniques.

Inici: 11 de novembre de 2020 - 5 sessions Lloc: Espai Jove La Bàscula

Dimarts 17 o 24 de novembre

ACTIVITATS INFANTILS Taller de Claymation. Fes el teu personatge amb plastilina i anima’l. A càrrec d’Alejandro Popoca, il·lustrador i animador en stop motion. A partir de 7 anys. Cal inscripció prèvia, cabuda limitada. Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 17

25-N Feminisme al carrer Espai de Trobada. Sortirem al carrer per enregistrar i comentar quina és la percepció i la perspectiva de les violències en vers les dones en la nostra societat.

El barri de la Marina es convertirà en un plató per poder copsar com es viuen i es confronten les violències en vers les dones dins de la seva quotidianitat.

T’animes? - Gratuït Hora: 18:00 - 20:00 Per a joves de 12 a 20 anys Cal inscripció previa.

Lloc: Espai Jove La Bàscula

clistes. Exposició Conversarem amb els i les joves participants de l’exposició col.lectiva “25N: Art contra les violències masclistes”, que es pot visitar a la Bàscula des del 16 de novembre fins a finals d’any.

Hora: 18:00 - 20:00 - Gratuït Cal inscripció previa.

Lloc: Espai Jove La Bàscula

El Far Taller de fanzines a la biblioteca Francesc Candel.

Què és un fanzine? La paraula prové de la combinació de "fan" i "magazine".

Més concretament, un fanzine és una publicació especialitzada que es basa en la cultura Do It Yourself o "fes-t'ho tu mateix": això suposa que tant els materials com els mitjans que es fan servir per editar-la solen ser de baix cost.

Associat històricament als moviments contraculturals, el fanzine han fet de la seva naturalesa casolana una virtut, explorant límits temàtics i gràfics, i obrint camins nous, arribant a convertir-se en el contrapunt necessari a les publicacions produïdes dels canals comercials.

Us hem preparat un curs per iniciar-vos en la creació de fanzines.

També us proposem crear un fanzine col·lectiu sobre el barri de La Marina i la seva memòria. El taller, impartit per l’il·lustrador i autor de còmics Irkus M. Zeberio i organitzat per Memòria Viva-Xarxa de comunitats de memòria, tindrà lloc tots els dissabtes a partir del mes de novembre d’11 hores a 12 hores pel grup d’adults (a partir de 14 anys) i de 12:30 a 13:30 pel grup d’infants (de 9 a 14 anys). Cal inscripció prèvia perquè l’aforament és limitat.

Què us caldrà: ganes d'aprendre i passió! La resta la posem nosaltres.

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

24

actualitat

Una residència a l’antic Cine Capri 63 anys de Cine Capri

La nova residència s’instal·larà al número 29 del Carrer Foneria, al costat de l’Escola Seat, el Jardí dels Drets Humans, la Plaça de La Marina, el Passeig de la Zona Franca i l’estació de metro de Foneria. És on durant gairebé dues dècades va funcionar el Cine Capri, l’única sala de projecció que tenia el barri.

L’edifici està al barri de Sant Cristòfol, a l’illa Philips, que rep el nom de l’antiga fàbrica de la multinacional holandesa.

L’edificació formava part del complex d’habitatges dels treballadors de la Seat. El cinema va aixecar el teló al 1957 i va tancar al 1974. Les instal·lacions es van transformar en un gimnàs una dècada més tard.

Aquest negoci també va funcionar durant uns 20 anys però en fa 10 que va haver de tancar, segons el document presentat per l’arquitecta i el portal Barcelofília. Per tant, fa anys que la construcció torna a estar buida.

Tot i que el relleu no va ser immediat, al 2002 va obrir el centre comercial Gran Via 2, situat a L’Hospitalet. Des de llavors, el seu cinema és el més proper per als veïns de La Marina.

▶ El local del cine Capri actualment. Alejandro Flores

|| Victor Recacha L’antic Cine Capri es convertirà en una residència privada. Aquest és el pla que ha presentat una operadora de geriàtrics a l’Ajuntament de Barcelona i tot apunta que tirarà endavant. El nou espai sanitari s’ubicarà al mateix edifici que va fer de sala de barri de la Zona Franca fa mitja dècada.

La promotora és La Vostra Llar, que gestiona vuit residències i centres de dia a Catalunya. El consistori està tramitant el pla presentat per l’empresa, que ja ha estat aprovat pel Consell de Districte al darrer plenari. La proposta urbanística també ha rebut el vist-i-plau de la Comissió de Govern. Això vol dir que només queda pendent de validar a nivell municipal: a les votacions de les comissions i del ple de la ciutat, segons ha informat el districte de Sants-Montjuïc al diari La Marina.

Tot i que el solar és privat, algunes entitats del barri esperaven que el govern municipal l’adquirís per convertir-lo en un equipament públic. Fins i tot el veien com un dels possibles emplaçaments per a l’hotel d’entitats, una reivindicació que el teixit associatiu de La Marina arrossega des de fa anys.

Les associacions consultades per aquest diari asseguren sentir-se enganyades.

Denuncien que les pegues que l’Ajuntament posava per refer l’edifici s’han esvaït quan ha aparegut un inversor privat: “La resposta era que el propietari demanava molts diners, que l’edifici té aluminosi i que s’havia d’enderrocar i fer-lo de nou”, explica Abdó Florencio, president de la Coordinadora de Veïns i Comerciants.

“Ara aquesta empresa manté l’estructura actual. No s’enderroca. Ens han aixecat la

“Portem molts anys darrere d’aquest edifici i ara el problema de l’aluminosi es veu que no existeix”

L’avantprojecte preveu una residència de 80 places amb 40 places més de centre de dia per a gent gran

El cinema va aixecar el teló al 1957 i va tancar al 1974

camisa. El projecte és mantenir l’edifici, rehabilitar-lo i muntar un geriàtric”, protesta.

Neus Borrell, presidenta de la Unió d’Entitats de La Marina, també lamenta que l’Ajuntament no hagi comprat l’espai: “Portem molts anys darrere d’aquest edifici i ara el problema de l’aluminosi es veu que no existeix…” Segons ella, el problema no està en l’equipament sinó la titularitat: “No em sembla malament que posin un geriàtric. La pega que li veig és que podien haver fet un geriàtric públic. És el que necessita el barri”, opina.

“Durant molts anys els veïns hem demanat el Cine Capri com a centre per als veïns”, recorda Florencio. “Es podia fer un teatre-auditori de 500 places, ampliar els serveis socials…”

A finals d’octubre, els veïns van reunir-se amb el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Segons les fonts consultades, aquest va ser un dels temes dels que es va parlar, però l’equip de govern s’hauria limitat a tirar pilotes fora i donar per fet que el projecte tirarà endavant.

La reforma presentada per la promotora compta amb un pressupost de 3,5 milions d’euros per fer la rehabilitació de l’edifici.

L’avantprojecte preveu una residència de 80 places amb 40 places més de centre de dia per a gent gran. La proposta de l’arquitecta descarta pujar en alçada i aposta per aprofitar les tres plantes i el soterrani existents. El terrat es convertirà en una zona d’esbarjo ajardinada amb un hort urbà.

Actualment, la finca té diversos propietaris particulars. La Vostra Llar ha justificat al consistori que hi ha un preacord per comprar l’immoble. Però aquest compromís està condicionat a l’aprovació del pla per part de l’administració.

▶ El cinema Capri poc després de la seva inauguració.

http://barcelofilia.blogspot.com

Les sales de barri

El Cine Capri no ha estat l’únic cinema de barri de Barcelona. Aquestes sales de proximitat, més petites que les de grans estrenes, han anat desapareixent de la ciutat al llarg de les darreres dècades.

El Cine Pere IV va ser una doble sala al barri del Besòs, però va acabar compartint destí amb el Capri. Va tancar l’any 2000 i un any més tard va ser substituït per unes grans sales de cinema al centre comercial Diagonal Mar. En aquest cas, l’Ajuntament sí va comprar l’edifici, situat just davant de l’estació de Besòs Mar. En els propers anys, s’hi ha de construir una nova subseu de districte que farà tant de centre de serveis públics com d’oficina administrativa. Comptarà amb un auditori i una sala d’estudi, i s’hi desplaçaran un centenar de funcionaris. És una de les grans esperances per impulsar el barri del Besòs: el consistori espera convertir l’espai en un “pol d’activitat” i els veïns hi veuen una peça clau per dinamitzar l’economia i la realitat social de la zona. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

El Port de Barcelona redueix un 20% la seva petjada de carboni • El Port es converteix en el primer del món en aconseguir l’estrella Lean & Green, distinció que s’atorga a les empreses que han reduït la petjada de carboni un 20% en 5 anys.

El Port de Barcelona ha reduït un 20% les emissions de CO2 i es converteix en el primer port del món en aconseguir l’estrella de la iniciativa Lean & Green, impulsada per l’Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC), per assolir aquesta fita en un període màxim de 5 anys a través d’un conjunt d’accions concretes.

La consultora Ernst & Young ha estat la responsable de certificar que el Port de Barcelona ha assolit l’objectiu de reducció de les emissions de CO2 en el període establert, utilitzant com a indicador de referència la petjada de carboni de la infraestructura i la consecució del pla d’acció establert conjuntament amb AECOC. Per a la presidenta del Port, Mercè Conesa, “aquest premi demostra, un cop més, que estem plenament compromesos amb els objectius que han fixat la UE i la OMI derivats dels Acords de París per a la reducció d’emissions en l’horitzó 2030 i 2050 que s’emmar-

El Port de Barcelona és el primer port del món en obtenir l’estrella Lean & Green.

quen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides”. Conesa ha volgut destacar un dels principals projectes que portarà a terme el Port de Barcelona en aquest àmbit com és l’anomenat Power to Ship, que per-

metrà la connexió elèctrica dels vaixells a moll eliminant les emissions dels motors auxiliars durant la seva estada a port o, també, l’aposta per la mobilitat elèctrica i la promoció del gas natural liquat (GNL) com a combustible alternatiu de transició per a vaixells, camions i maquinària de terminal per a reduir de forma significativa les emissions i lluitar contra el canvi climàtic.

El Pla d’Acció del programa Lean & Green al que s’ha adherit la infraestructura catalana marca el 2016 com l’any escollit per començar a mesurar la reducció d’emissions de CO2 del Port de Barcelona i l’indicador clau d’eficiència com a mètode de mesura són les tones de mercaderia transportades anualment per les instal·lacions del Port.

En aquest sentit, la infraestructura ha posat en marxa diverses mesures de reducció que compleixen amb els requisits de sostenibilitat i també de rendibilitat.

Dins del Pla, una primera actuació fa referència a la renovació de la flota

pròpia de vehicles amb turismes i motocicletes 100% elèctriques, fet que ha permès la reducció d’emissions acumulades en 50 tones de CO2eq.

La segona actuació consisteix en la modernització de l’enllumenat públic amb tecnologia LED i en l’estalvi d’emissions degut a l’adquisició del 100% de l’energia amb certificació de procedència de fonts renovables, el que suposa una reducció total de gairebé 5.000 tones de CO2eq.

Lean & Green, present a 14 països i més de 600 empreses, és la major plataforma europea de col·laboració especialment dirigida a reduir les emissions associades a la cadena de subministrament. Es tracta d’una iniciativa internacional que treballa amb empreses de tots els sectors per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle derivats de les activitats logístiques i aconseguir els objectius definits en la Convenció del Clima a París (COP21) d’emissions neutres de carboni per a l’any 2050. ■

Aquest acord es produeix en el marc de la Barcelona New Economy Week que organitza el Consorci de la Zona Franca de Barcelona

Barcelona tindrà un espai central d’economia digital, formació i recerca a les actuals oficines de Correus de Ciutat Vella El Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i Correus acaben de signar un protocol d’intencions per convertir els actuals edificis de la seu central de Correus a Barcelona de la plaça Antonio López i el carrer Ángel Baixeras en un pol d’activitat econòmica i empresarial. Es tracta d’una iniciativa pública per reeconomitzar el districte de Ciutat Vella, regenerar el teixit productiu i impulsar l’ocupació d’alt valor afegit al centre de la ciutat.

Amb la signatura del protocol, Correus cedeix aquests espais a la ciutat perquè el Consorci els rehabiliti i l’Ajuntament en pugui fer ús com a equipament al servei de l’economia digital, la formació, la recerca, l’emprenedoria i el talent.

L’objectiu de la proposta és transformar un edifici històric i emblemàtic que actualment està infrautilitzat, ubicat en la ròtula entre dos eixos fonamentals del districte de Ciutat Vella i de la ciutat de Barcelona, en un pol de dinamització econòmica, de generació de llocs de treball d’alt valor afegit i de serveis per al barri.

L’edifici vol ser una porta d’innovació d’entrada a la Via Laietana, i contribuir al procés de “reeconomització” del

centre, amb una major diversificació de l’economia en aquest territori i l’atracció d’activitat econòmica que porti llocs de treball també al centre per a permetre usos més equilibrats en el futur i

que també permetin una reactivació de sectors com el comerç i la restauració a la zona. La intervenció contribuirà a la transició de l’economia de Barcelona cap a una economia sostenible basada en

el coneixement i dinamitzarà la vida dels barris Gòtic i de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, generant sinèrgies entre les activitats intensives en coneixement i els usos de proximitat de barri. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

26

seguretat / opinió

Jordi Fàbregas: “Complir les mesures

és necessari per evitar el virus” || Yaiza Sánchez Des del diari La Marina parlem amb Jordi Fàbregues, cap de la Comissaria de Mossos d’Esquadra de Sants - Montjuïc.

L'Estat espanyol ha decretat un toc de queda de les 23:00 de la nit fins a les 6:00 del matí, però aquí a Catalunya comença a les 22:00 h. Com ho afronteu des del districte?

Nosaltres vam iniciar-lo el 25 d'octubre i informàvem del nou decret a les persones que trobàvem pel carrer. Però a partir d'aleshores, serem més restrictius i aplicarem les sancions. Per tant, és important destacar que a partir de les 22:00 de la nit tothom ha de ser a casa. No és fàcil, perquè hi ha persones que surten de la feina o d'altres llocs, però qui no pugui justificar-ho es veurà penalitzat.

Tot i que durant la primera nit es va fer una tasca més pedagògica des de la policia, a Plaça Espanya va haver-hi una manifestació en contra de les restriccions horàries.

Són els que nosaltres anomenem negacionistes. Però no només estan en contra del toc de queda, sinó que estan posant en dubte la veracitat de la Covid-19. Estan en contra de les normes i qüestionen que existeixi fins i tot el virus.

Ha parlat de les sancions dirigides a aquells que no puguin justificar la

presència als carrers. De quines xifres estem parlant?

Poden anar de 300 a 6.000 euros. Segons les circumstàncies de cada cas s'aplica una quantitat determinada.

Una de les situacions més comentades als mitjans de comunicació i rodes de premsa donades per les forces i cossos de seguretat i les institucions polítiques ha estat les festes il·legals que continuen havent-hi a la nit. Aquí al districte s'han produït aquestes conductes?

La veritat és que sí, hem trobat diversos casos durant els darrers mesos. Es nota les ganes de la gent jove d’aplegar-se i de sortir de festa. En aquests casos hem fet més pedagogia que no pas sancions. Això sí, no és

el mateix una festa organitzada que un festa alcohòlica on hi ha vint persones. Hem actuat en tots dos casos, és clar, però als assistents de les festes sí que els hem sancionat; en canvi, amb els grups de quinze o vint persones hem recollit el material i cadascú ha marxat cap a casa. Un exemple de les festes multitudinàries de les quals parlava és una celebrada al costat de la comissaria, que en un local va reunir unes 200 persones.

A banda de les noves mesures per aturar la propagació del coronavirus, l'actualitat del barri continua passant per les protestes veïnals davant la inseguretat als carrers de La Marina.

Si realment comparem dades policials, al llarg del 2020 hi ha hagut un 40% menys de delictes que l'any passat. No és en si una qüestió de xifres, sinó que el problema radica en el fet que en l'interval d'un mes i mig s'hi han produït molts robatoris amb ús de la violència i enfocats a gent gran, fet que incrementa notablement la sensació de desprotecció. Però cal destacar que des dels Mossos d'Esquadra hem tingut un 100% de resolució en els casos de robatoris a La Marina, i a més els autors estan ingressats a la presó. Ara mateix la situació està molt més tranquil·la i tenim més presència policial als carrers. Malgrat que, amb base en les dades, no sigui necessària més vigilància policial, volem focalitzar-nos en recuperar la sensació de seguretat, ja que de vegades és pitjor la percepció d'inseguretat que les dades en si. ■

Sobre la inseguridad en el barrio || Rafael Ochoa Me imagino que muchos de los lectores estarán un poco intranquilos por los últimos acontecimientos ocurridos en cuanto a la seguridad ciudadana con respecto a nuestro barrio: en los últimos meses ha habido un repunte de delincuencia agresiva con violencia, en la que han resultado heridos varios vecinos y vecinas, también robados varios comercios con agresión.

Esto ha dado lugar a que se organicen vecinos comunicando a las entidades y asociaciones para que intervengan como tal. El resultado de estas actuaciones de las entidades y asociaciones junto con los vecinos han sido cuatro concentraciones; una en la Báscula y tres en Can Farrero, la última con una manifestación espontánea discurrida por el Paseo de La Zona Franca para protestar y conseguir que se pongan los recursos necesarios para parar este repunte violento.

La Plataforma Vecinal Zona Franca La Marina ha reaccionado junto con la Coordinadora de A.A.V.V. i Comerciants convocando las últimas tres concentraciones con el apoyo de otras entidades del barrio. Se ha informado de una reunión con Ariadna Ros y su equipo técnico y político, así como representantes de los Mossos d’escuadra y Guardia urbana han

informado que la inseguridad en nuestro barrio es similar a la de los otros distritos; y en consecuencia han reforzado temporalmente las fuerzas de seguridad para controlar los diversos actos recientes.

Se debe reconocer el interés i la actuación de los Mossos d’Esquadra y Guardia Urbana, es de agradecer que sea así.

Dicho esto, existe la sensación que los actos delictivos son casi a diario por lo que se ha insistido en que los refuerzos

no sean temporales, sino permanentes para asegurar la tranquilidad de todos y prevenir en el futuro.

Pienso que se debería solicitar reuniones de alto nivel con las administraciones para confeccionar un plan integral de seguridad en la que se aumenten los recursos y medios para afrontar los próximos años y perfilar qué tipo de barrio queremos: uno seguro donde nadie sienta miedo de salir a la calle o uno inseguro donde la delincuencia campe a sus anchas. He escrito este artículo el 16 de octubre, cuando se publique el diario seguro que habrán pasado más cosas, espero que positivas.

Los responsables políticos no pueden pretender que los vecinos resolvamos la delincuencia, los escogemos para que solucionen problemas, no para crearlos. ■

Pau Espí

L’altra cara de la moneda L'any 2020 serà, sens dubte, un dels anys més recordats de la nostra història, ja que per una cosa o per una altra, aquest any marcarà un abans i un després a la nostra societat. Sé que és difícil de creure, però, tot i les moltíssimes coses dolentes d'aquest any, també n'hi ha hagut de bones i, tranquils, que aquí estic jo per explicar-vos-les.

Tot i l’insuportable que se'ns va fer el confinament, no podem negar que va ajudar el nostre planeta a recuperar-se, climàticament parlant. El fet de saber que som nosaltres els qui destrossem el nostre propi planeta em fa pensar en com és d'idiota la nostra societat i en com de millor estaria el planeta sense els humans.

La mascareta és, segurament, l’objecte més odiat del món en aquests moments.

Però no podem oblidar les seves coses bones que comporta. A part d’evitar la propagació del virus, la mascareta evita que hàgim de veure-li la cara a la gent que ens cau malament, o almenys sencera.

No us ha passat mai això de trobar-vos a algú a qui no teniu cap ganes de veure?

Doncs esteu de sort, perquè la mascareta us ajudarà a dissimular l’avorriment i evitarà que hàgiu de veure la cara de la persona que està consumint la vostra poca energia.

I parlant de tapar la cara, no estaré mai prou agraït a la mascareta per com m’ajuda a dissimular els meus badalls constants a classe perquè la majoria de professors, encara que estiguem vivint en una “nova normalitat”, segueixen ensenyant amb els mètodes amb els quals els espartans aprenien a llegir i escriure.

I ara que estem parlant de com es fan les classes, us vinc a explicar el meu punt de vista com a estudiant. Al meu institut, tenim la sort d’estar molt ben preparats contra la Covid, ja que fem les classes de manera semi presencial. Ara podria començar a anomenar-vos un llistat dels grans inconvenients que té fer classe en línia: que si se sent malament, que si tens més dificultats per seguir les matèries, que si no et pots concentrar bé… Però en lloc d’això, jo agraeixo cada un dels vint minuts de descans extres que tinc cada matí que faig classe des de casa, perquè em donen més energia que un cafè amb Red Bull.

Amb això no us vull dir que la Covid sigui una cosa positiva, tot el contrari, però us vull transmetre que no tot és tan dolent com sembla, bé, tot i que en aquest cas sí, per això, va bé agafar-se les coses amb humor. I pensar, que si no veus la llum al final del túnel, sempre pots treure la llanterna del mòbil, que més o menys, també il·lumina. ■

Novembre 2020 // www.lamarina.cat

esports 27

Les competicions esportives locals tornen a aturar-se pel Coronavirus || Albert Aguilar La segona onada de la pandèmia ha provocat que s'hagin aturat sobtadament totes les competicions esportives dels clubs de La Marina. El recent augment de casos a Catalunya ha fet aplicar el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), i la Generalitat ha ordenat cancel·lar totes les proves esportives no professionals fins al mes de novembre.

La mesura s'ha pres com a resultat de la reunió que el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, ha mantingut amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i totes les federacions esportives catalanes amb. L'objectiu del Govern és reduir significativament el trànsit de persones durant els caps de setmana.

Aquesta decisió només afecta les competicions, ja que els entrenaments i els gimnasos romanen actius fins a un nou avís. A més, les instal·lacions i els equipaments esportius es poden utilitzar sempre

L'Emilio Fernández Pinto, el nou president del Club de futbol Zona Franca, assenyala que l'aturada de la competició no és cap inconvenient per a ells, ja que es

L'objectiu és reduir el trànsit de persones durant els caps de setmana

▶ Partit de futbol de l'Ibèria de la temporada 2019-2020.

que no se superi el 50% de l'aforament, que hi hagi control d'accés i que es compleixin les indicacions contingudes als plans sectorials aprovats pel PROCICAT. El president del Club Esportiu La Marina, Andreu Farrera, es mostra preocupat per la possible aturada dels entrenaments

esportius. "Ens han aturat els partits de bàsquet, però si cancel·len els entrenaments haurien de deixar unes setmanes de marge per recuperar les proves esportives". Hi afegeix: "el que no poden fer és iniciar la temporada sense un mínim de rodatge pels jugadors".

Suport del Districte al canvi de nom de La Bàscula

troben a la recerca de jugadors alevins per poder formar un equip de competició i d'aquesta forma han tingut més temps per fitxar. El president també afirma que la situació esportiva empitjoraria en el cas d'una cancel·lació de les proves esportives.

El president de la UFEC, Gerard Esteva, va expressar que tot i que els esportistes s'hi han de resignar, l'esport no és responsable d'aquesta nova pujada de casos de Coronavirus. ■

La taula d’esports de Sants inicia un projecte per la gent jove S'han organitzat dues xerrades gratuïtes de coaching amb l'exentrenador i jugador d'Handbol català Xesco Espar || A.A.

|| A.A. El darrer mes de setembre ens va deixar l'Emilio Fernández, el president del Club de Futbol Zona Franca. L'entitat vol rendir homenatge a la seva figura i una de les idees del Club és que l'actual Complex Esportiu La Bàscula s'anomeni a partir d'ara Complex Esportiu La Báscula-Emilio Fernández.

Tal com ens explica el fill del president, l'Emilio Fernández Pinto, la idea del canvi de nom va néixer a la missa que es va organitzar en el seu honor. En aquell homenatge, el responsable del patrocinador del club, Enrique Torres, va expressar que el barri de La Marina té un deute amb ell per tota la seva tasca amb l'esport del barri.

"El mateix dia que vam posar a les xarxes socials el missatge amb la proposta del canvi de nom, el Districte de Sants-Montjuïc es va posar en contacte amb nosaltres per començar la tramitació" ha expressat l'Emilio. La iniciativa va guanyar difusió ràpidament i va aconseguir més de 300 signatures en 24 hores.

La iniciativa va guanyar difusió amb gran velocitat i va aconseguir més de 300 signatures en 24 hores Tot seguit, el Districte va organitzar una conferència en línia amb el regidor i els representants del Club de Futbol Zona Franca, la Taula d'Esports de La Marina, la Taula de Memòria Històrica i altres clubs que practiquen esport al Complex Esportiu La Bàscula. En aquesta trobada cap organisme ni entitat va posar tatxes a la proposta i el Districte es va comprometre a tirar endavant la tramitació.

"Rebre tot aquest suport després de la seva marxa em fa sentir molt orgullós del meu pare i del president del nostre club" afegeix l'Emilio Fernández tot recordant el seu pare. ■

Un grup d'entitats esportives del Districte de Sants-Montjuïc de la mà del Secretariat d'Entitats de Sants i la Taula d'Esports ha posat en marxa una plataforma anomenada Sants Esports, que té l'objectiu de promoure l'esport juvenil i amb perspectiva de gènere.

La missió del projecte és generar una marca esportiva de qualitat compartida per totes les entitats esportives del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta que desitgin treballar coordinadament per afavorir i garantir processos d'aprenentatge i entrenament de qualitat, construint itineraris esportius de continuïtat per a la població menor de divuit anys.

Les entitats participants són les següents: ACE SANSUR Futbol Sala, Club Esportiu Sants Gimnàstic, Club Ciclista Catalunya Barcelona, Club Beisbol Barcelona, Gòtics Rugby Club, Unió Esportiva de Sants, JAC Sants, Club Bàsquet Institució Montserrat (BIM), Societat Esportiva Mercat Nou Magòria, Club Esportiu Mediterrani, Club Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM), Club Gimnàstic Barcelona, Club Esportiu Màgic Sants Futsal, Club Esportiu Handbol BCN Sants i Club Petanca Sants.

Tot i que la plataforma té poc temps de vida, ja es troba organitzant les primeres activitats com ponències esportives en línia. El 20 i el 24 d'octubre s'han organitzat dues xerrades gratuïtes de coaching amb l'exentrenador i jugador d'Handbol català Xesco Espar. ■

Novembre 2020

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA “ Treballar i lluitar molt per cada oportunitat ha estat la meva recepta per fer carrera professional” Josep Manuel Ogalla Rodríguez.

V

ull preguntar-li primer, com neix el seu vincle amb el barri?

Vaig arribar amb 15 anys, del carrer Mallorca. Els meus pares sempre havien viscut a Barcelona tot i que tinc avantpassats de dins i fora de Catalunya. El barri llavors era molt diferent, ara no hi té res a veure. Jo estudiava COU dels Salesians Don Bosco Navas. Des de Mallorca m’anava bé per anar-hi, però des d’aquí havia de creuar tot Barcelona. Va ser un canvi important. Recordo que només hi havia les vivendes d’Estrelles Altes i les del costat.

Va fer carrera professional en una època que no era gaire comú arribar-hi, què li ha significat?

Sobretot molta feina. Vaig començar a treballar als 16 anys en una fàbrica que es deia Hidroservicios. Era el noi de les fotocopies i els plànols. Amb el sou que guanyava em pagava els estudis d’infermeria i podologia. Treballava de dia i estudiava per les nits. Més endavant vaig rebre molt suport familiar.

La meva dona, Marisa em va fer costat per poder viatjar als Estats Units a formar-me, primer, i després a Portugal per crear l’escola de podologia perquè allà no tenien aquesta especialitat. Les coses han anant sortint però sempre treballant i lluitant molt per cada oportunitat que m’hi he trobat. Tota la base és feina, feina i més feina.

Com és que decideix estudiar podologia?

A casa, els pares eren Ajudants tècnics sanitaris (ATS), la mare era podòloga i jo ja feia infermeria i medecina. Vaig marxar a la mili i allà vaig acabar la carrera d’infermeria i podologia. Els 18 mesos els vaig aprofitar per estudiar. En acabar em va sortir feina d’infermer ra-

Podòleg, antropòleg, radiòleg i infermer. Es va jubilar de la docència l’1 d’octubre i ha estat nomenat professor honorífic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de la Universitat de Barcelona. Casat amb Marisa. Dos fills: en Víctor (36 anys) i en David (30 anys). “Em vam batejar com a bon catòlic Apostòlic i Romà però ni crec ni practico cap religió”. Política? D’esquerres. diòleg i vaig obrir la consulta que tinc al barri, ara ja fa 40 anys.

40 anys de consulta fan suposar una molt bona acollida.

Quan vaig començar érem uns 50 especialistes a Barcelona i uns 500 a Catalunya. Ara a Catalunya som prop de 1.300 i a Barcelona uns 300. Tot i així continuo rebent visites de fills i nets de les persones que he visitat. Ara estic jubilat però en cap moment he pensat en tancar la consulta, mentre pugui seguiré oferint el servei.

Què recorda de l’època en què va obrir?

Que llavors era l’únic servei de podologia en tota la zona, i ha romàs així fins fa uns 10 anys. En aquell moment aquest era un barri obrer però a la vegada molt lluitador. No hi havia serveis bàsics. El centre de salut més proper era el de Numància i per posar-te una injecció anaves als serveis de SEAT o t’ho havies de pagar. Així que va ser aquesta combinació —de ser una bona oportunitat professional i alhora un servei social que podia oferir als meus veïns— la que em va empènyer a obrir la consulta. Al començament treballàvem dissabtes, diumenges i dies de Nadal....

Ajudi’ns a aprendre alguna cos dels peus. Quins són el mals que ens demanen d’anar a visitar un especialista com vostè?

De xacres, n'hi ha tres grups: Primer, les de la pell com poden ser les callositats, berrugues, fongs... habitualment te n’adones en veure-les.

Segon, les afectacions biomecàniques i musculars. Són dolors que fan mal a la musculatura per un salt, perquè no calentes, perquè no utilitzes un bon calçat. I tercer, les deformacions òssies, els galindons, els peus plans.

Què ocorre? Que totes són patologies

En Josep Manel Ogalla és un destacat professional en el camp de la podologia, en què ha exercit durant més de 40 anys. La seva vocació professional li ha portat a implicar-s’hi i comprometre’s durant més de la meitat de la seva carrera: Ha estat 8 anys president del Col·legi de Podòlegs de Catalunya i 4 anys com a Secretari General de Consejo General de Podólogos (entitat on són representats els col·legis autonòmics), i encara molt anys més, vinculat a les entitats representatives de la professió.

“Als anys 80 un grup reduït vam viatjar primer a Filadèlfia i després a Chicago per estudiar cirurgia del peu i portar aquí tot aquell coneixement que, llavors, era una novetat, per això vam aconseguir que a les universitats s’estudiés podologia”. Diu explicant la seva formació als Estats Units i com ha canviat el seu camp acadèmic. La podologia era una especialitat d’Infermeria i ara és un grau universitari.

d’evolució lenta, que es formen o van deformant el peu amb els pas dels anys.

En no provocar dolor agut la gent les suporta sense tenir l’hàbit de consultar al podòleg quan té cap molèstia. A Espanya els ciutadans no tenim la cultura de la cura dels peus ni les autoritats li donen la importància que té.

Així s’explica que només els diabètics puguin consultar-vos mitjançant la Seguretat Social.

Hem lluitat molt perquè a la sanitat pública s’inclogués el servei de podologia. És una cosa que no existeix enlloc més.

I únicament a Catalunya vam aconseguir implantar el Servei d’Atenció als diabètics. El malalts d’aquestes patologies poden anar tres vegades a un podòleg dirigits sempre des del seu CAP. Ara que hi ha el confinament molta més gent fa exercici. Què cal saber a l’hora de comprar una sabata d’esport.

El primer és pensar el tipus d’exercici que es practicarà. La sabata més especialitzada és l’esportiva. I el segon, és saber quin tipus de peu tinc: plano, prona, supina... això ho dirà un podòleg. Cal comprar-les a partir d’aquesta informació, i no gaire en funció del preu, la marca o la moda.

Cada vegada més gent opta per les bambes per a gairebé tot.

Perquè l’esser humà aprèn i quan ha provat la comoditat, aquesta ha cobrat valor. Això ara està començant a passar sobretot en la gent jove. Un taló pot fer una cama molt elegant però no és recomanable perquè el peu està dissenyat per anar en pla no a 90 graus.

Expliqui consells bàsics per tenir cura dels peus a diari.

El detall és mirar-se els peus. Cal tenir una cura bàsica: bona higiene, s’han de rentar a diari, i si suen s’han de rentar dues vegades al dia. Utilitzar mitjons o mitja a ser possible de fibres naturals, ni poliamides ni el niló ja que irriten la pell, usar un calçat adequat a l'activitat que es farà durant el dia. I hidratar la pell.

En què pot derivar un problema al peu que no es tracta a temps?

Una durícia, un simple ull de poll o berruga amb dolor fa que el cos instintivament adapti el moviment per evitar-lo.

Això comporta que tota la musculatura del peu i les cames canviïn la seva forma de treballar. A llarg termini, pot provocar deformitats importants com ara dismètria pelviana, dolors lumbars, problemes d’esquena... Si és en els diabètics, un problema molt simple com una ungla encarnada que es clava a la pell pot derivar en l’amputació del peu.

Per la resta, si el pacient té una bona salut, en general les patologies dels peus acaben per deformar-los. ■ Yohany Limpias Ayala