La Marina – Edició novembre 2019

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

5.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

La Castanyada triomfa entre grans i petits

. C A T Novembre 2019 / Núm. 288

Al Polvorí van fer cua per visitar "el túnel del terror"

Can Clos es va sumar a la festa amb música i la castanyera Pàg. 5 Fotos: Alejandro Flores García

L’Helena, de l’Escola SEAT, va ser premiada per un jutjat popular que havia escollit el seu dibuix entre les 10 il·lustracions finalistes del concurs pictòric infantil per representar el Joc del Fantasma de l’any vinent.

TEMA DEL MES

La mirada dels veïns i veïnes del barri sobre la situació política Pàgs. 10-11

REPORTATGE

L'emergència climàtica vista pels joves de La Marina Pàg. 4

Pàg. 5

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Eleccions 10N Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala Redacció Jesús Martínez, Laura Sicilia, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar i Alejandro Flores Edició i maquetació David Edo Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Alguna cosa està passant i ens l'hem de mirar entre tots per poder processar i determinar què és? Què està canviant i en quina direcció? Estem vivint moments d'incertesa política i ara diuen que s'aveïna també la incertesa econòmica. I no només a casa nostra sinó també a molts països. És evident que la incompetència i la corrupció de bona part de la classe política ha desgastat la nostra confiança en el funcionament democràtic del sistema. Ens sentim espremuts i sense perspectives de millores ni de justícia, estem esgotats i molt cansats.

De tot. Així, a poc a poc hem anat pujant el grau d'indignació que ja portàvem. I s'ha instal·lat la desorientació tot i les ganes de fer i d'aconseguir canvis que mantenim.

I arribats aquí, ara ja no ens valen les paraules, perquè no ens les creiem. Les de ningú, volguéssim que tots marxessin, però alhora estem cridats a escollir entre els mateixos o fins i tot algú de pitjor presentació s'ha afegit (Vox) que, espavilat i sense vergonya, recull el fruit de la irresponsabilitat dels anteriors, i canta versos

a demanda de l'oïda dels que han perdut la capacitat de reflexionar. O dels que mai l'han tinguda.

Per tant, la nostra resposta, d'esgotament i d'apatia és lògica i legítima, però alhora no ens eximeix de ser conscients que aquesta conducta, natural i espontània, algú l'està aprofitant, en benefici propi, d'uns pocs. Mentre que la majoria pot continuar igual o pitjor. A l'hora de decidir si votem o no, i a qui ho hem de fer, ens convé més fer-ho amb el cap i no amb el cor, conscients del que està per venir en tots els àmbits. Fem-ho com a Catalans, espanyols o la identitat que sigui que tinguem, però també reivindicant-nos com a treballadors. Així que tot i el cansament, el 10N, sortiu i voteu!

Catalunya?

Com que estem en època electoral i en plena campanya rebem missatges emocionals que busquen captar la nostra atenció de qualsevol manera, caure simpàtics i apel·lar als sentiments. En el cas català, d'una banda, als que aspiren a la independència, i de l'altre, als que això mateix els treu el so a les nits. I així, altra vegada, Catalunya monopolitza el debat. De cop i volta tot es redu-

eix a estar a favor o en contra, encara que a vegades no sabem expressar ben bé de què.

I és que els arbres no ens deixen veure el bosc. Fer una lectura de la situació actual a Catalunya només des de la qüestió nacional és equívoc i reduccionista. Per un minut preguntem-nos si el que està passant a Xile, Equador, Bolívia, EEUU, Gran Bretanya, o altres països asiàtics i africans, té alguna connexió amb el que està passant a casa nostra?

Potser és hora de reconèixer que estem vivim la conseqüència d'un esgotament del sistema neoliberal, abonat per la corrupció i la inacció institucional, que ens està avocant a un retrocés social i democràtic i a la pèrdua de l'estat de benestar, al qual les elits econòmiques, amb la complicitat de bona part de la classe política, han mirat de manera indiferent.

Perquè potser "la solució" que tots voldríem no existeix com a tal i hem de reinventar-nos, revisar i desaprendre molts paradigmes que fins ara havíem acceptat com a vàlids per explicar-nos. Hem de buscar altres maneres d'entendre el món i de viure, que no depenguin de la noció de riquesa i pobresa enteses des d'una mirada merament capitalista.

ÍNDEX DE CONTINGUTS Buscar pis a La Marina

Pàg. 3

L'emergència climàtica

Pàg. 4

Festa de la Castanyada

Pàg. 5

Comerços Liles

Pàg. 6

Entrevista a Albert Deusedes

Pàg. 8

Col·legi Cal Maiol

Pàg. 9

Tema del mes: Quatre mirades sobre la situació politica a Catalunya Pàgs. 10-11 30 anys del Cap Carles Ribes

Pàg. 13

Salut

Pàg. 14

Cultura: Veïns guardonats amb el Premi President Lluís Companys d’ERC Pàg. 15 El Port de barcelona / El Consorci Pàg. 16 Esports

Pàg. 17

La Marina del comerç associat

Pàg. 18

Cròniques Candelianes: La realitat social dels barris de La Marina Pàg. 19 L'entrevista: Esther Piqueras Liras Pàg. 20

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Busco pis || Andrea Bello A l'hora de fer aquest reportatge em vaig plantejar "Com puc explicar la situació actual de l'habitatge a La Marina?", i la resposta em va venir tota sola: intentant trobar jo un pis. Com que tinc 21 anys i trobo que amb els pares es viu molt bé, ara mateix no necessito buscar-ne, però m'he volgut posar a la pell d'algú que sí que ho fes.

Imaginem doncs que tinc 25 anys, he acabat la carrera ja fa un temps i tinc una feina precària per la qual cobro el salari mínim. Aquest és el cas de molts joves d'avui en dia. Fins i tot posem per cas que tinc parella i ens volem anar a viure junts.

Amb aquest perfil comencem la recerca de pis.

Primer miro de llogar un piset, ja que no tinc prou estabilitat per a comprar-ne un. I què és el primer que fa algú que busca pis? Avui dia, mirar l'oferta per internet.

M'hi poso mans a l'obra i trobo un munt de llocs web d'oferta de pisos: idealista, habitaclia, fotocasa, yaencontre i, fins i tot, milanuncios. Trobo la primera oferta interessant, un pis per 650 € al mes, i em fixo en les seves característiques: bona localització, just enfront de la Gran Via, però espai molt reduït, només 54m2 amb només una habitació. No està malament, potser una mica angoixant per manca d'espai, així que continuo buscant.

Després d'una estona navegant sense èxit desisteixo: el lloguer de la resta de pisos que trobo està sobre els 850 €, la majoria són o molt petits o envellits, i si busquem alguna cosa de major qualitat el preu puja fàcilment als 1.200 € mensuals.

L'oferta als webs és poca, en la majoria només hi surten uns 10 pisos a la zona de La Marina del Port, i encara es redueix més a la zona de La Marina del Prat Vermell, on sovint no es publiquen ofertes.

Un cop feta aquesta primera recerca, el següent pas és consultar als professionals, les immobiliàries. Per sort a la zona de plaça Marina en trobem unes quantes de disposades a aconsellar-nos-hi.

Començo per Pisos La Marina, on em confirmen allò que ja he estat veient als

▶ Part posterior de l'edifici La Vinya, conegut com el convent, del carrer Ferrocarrils Catalans.

webs: Actualment, l'oferta de pisos de lloguer a La Marina és molt reduïda i inferior a la demanda, la qual cosa significa poques oportunitats de remenar i de triar-ne, i uns preus més alts: la majoria de pisos de lloguer no els trobarem per menys de 700-800 euros, tot i que de tant en tant hi ha una bona oferta, com a molt una cada cinc mesos.

Segons dades de l'Ajuntament, la mitjana de lloguer a La Marina és de 714 euros, uns 40 € menys que al trimestre anterior.

Tot i ser una bona notícia, aquesta baixada lleu és lluny dels preus que hi havia l'any 2017 d'11 € per metre quadrat, ja que ara com ara el metre es paga a 14 €, segons ens informa la immobiliària Tecnocasa.

Davant aquesta situació, a Pisos La Marina ens recomanen de comprar un pis, si tenim l'oportunitat, perquè actualment a La Marina n'hi ha més oferta i els interessos que el banc demana per una hipoteca estan més baixos. A més, es tracta d'una inversió, perquè un cop pagada l'hipoteca el pis passa a ser nostre i no haurem perdut els diners.

Tot i així, des de la immobiliària ens

avisen que per fer aquesta operació necessitaríem tenir diners estalviats, ja que l'hipoteca no finança el 100% de la compra, i una feina amb ingressos estables, per dos motius: perquè si no el banc no ens concedeix la hipoteca o perquè si la deixem de pagar, adquirim un deute amb el banc i ens poden treure el pis.

Sabent això busco per quant em podria sortir comprar-me un pis. Actualment el preu mitjà d'un habitatge és de 151.400 €, segons les dades facilitades per Tecnocasa, però hi ha ofertes de més barates. Tot i així, agafo aquesta dada com a punt de partida per calcular el cost d'una hipoteca.

A internet podem trobar diferents bancs que ofereixen un calculador en línia. Els resultats a diferents calculadors és semblant: entre 420 i 480 euros al mes, amb interès fix, és a dir sense variacions i amb una durada de 30 anys. A primera vista sembla assequible i molt més barat que un lloguer, però, com ja he dit, el banc no finança el preu total de la compra sinó fins a un 80%, i ens caldrien 30 mil euros estalviats d'entrada més gairebé 17 mil euros per despeses que s'haurien de pagar

Alejandro Flores

al moment de signar l'operació. Per tant, hauríem de tenir 47 mil euros estalviats per començar, i com que no els tenim ja podem descartar la compra.

L'última opció que ens queda és apostar per l'habitatge dotacional. Justament a la Marina del Prat Vermell s'acaben de construir 60 pisos que l'Ajuntament arrendarà per 360 € al mes. Miro les condicions i, en principi, crec que les complim: menors de 35 anys, amb ingressos anuals, entre els dos membres de la parella, inferiors als 27 mil €, no tenir cap altra pis en propietat...

Ben aviat s'obrirà la convocatòria i, encara que suposa molta paperassa, ho podem intentar. No tenim massa esperança perquè la llista d'espera d'habitatge d'emergència ha crescut en els darrers anys: durant el 2018 de 422 peticions només en van adjudicar 198. Caldrà esperar el resultat.

De moment una cosa està clara: ni de lloguer, ni de compra i difícilment de protecció oficial, trobar un pis avui dia és molt complicat per un jove o per qualsevol família. ■

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

4

reportatge

L’emergència climàtica arriba al radar dels joves de La Marina || Victor Recacha Set milions de persones, segons els organitzadors de les protestes, van sortir als carrers de tot el món en l’anomenada “setmana pel futur” que va culminar en les vagues pel clima i les multitudinàries manifestacions del passat 27 de setembre. Una concentració que hauria aplegat 20.000 manifestants a Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, o 100.000, segons l’organització.

Al darrera hi ha Fridays for Future (F4F), o Divendres pel Futur, moviment juvenil d’abast mundial per combatre l’emergència climàtica. Un desafiament que posa en risc el futur de la humanitat, especialment el de les generacions més joves.

Les repercussions d’aquesta revolució verda, impulsada per la jove activista sueca Greta Thunberg, s’estan estenent per tot el món i Barcelona no és una excepció. Tampoc ho són els barris més obrers de la ciutat comtal.

“Les classes treballadores són les que més pateixen els efectes del canvi climàtic”, va afirmar l’activista i excoordinadora d’Ecologistas en Acción Yayo Herrero a Público davant la percepció que la consciència sobre la crisi climàtica està menys estesa entre les classes populars. L’ONG de desenvolupament internacional Fundació Codespa adverteix que “els pobres són els més desafavorits pel canvi climàtic” i Intermón Oxfam manté que “combatre el canvi climàtic significa combatre la desigualtat social” per la seva relació amb la pobresa i la gana. A més, la pol·lució té efectes sobre la salut: segons dades oficials difoses per Medium, un barri obrer com el Bronx Sud (Nova York), conegut com la “illa de contaminació”, pateix alts nivells d’asma entre els seus habitants.

La mirada dels joves marinencs

Els nois i noies locals no queden al marge d’uns canvis que es produeixen a nivell mundial. Joves de La Marina que estudien 4t d’ESO al Centre Sopeña (una escola concertada de Badal) indiquen a aquest diari que han estat estudiant una peça d’El País sobre Greta Thunberg a classe.

A més, els estudiants, d’entre 14 i 16 anys, expliquen que van assabentar-se de la manifestació pel clima del passat 27S per la televisió i que valoren positivament la iniciativa malgrat no haver-hi assistit.

No obstant això, “tampoc canviarà res”, segons la Yaiza, perquè “a la majoria de gent li dona igual”. “Si ens unim tots, sí”, discrepa un company.

En el mateix grup, hi ha qui es mostra més preocupat pels riscos que representa la crisi climàtica i hi ha qui ho està menys.

“M’és igual, la veritat”, confessa la Gemma, amb qui coincideix la seva amiga Nerea: “a mi tampoc és que m’incumbeixi molt”.

D’altres, com el Raul, expliquen que el tema els inquieta “una mica”, o de manera tèbia —“més o menys”—, com ara l’Arnau.

▶ Els joves entrevistats per aquest reportatge. Victor Recacha

Les dades científiques Dada

Font

2018: rècord històric d’emissions de Carboni

Global Carbon Project (consorci d’investigadors)

Juliol de 2019: mes més càlid de la història mundial

NASA, NOAA

Pujada sense fre de les temperatures mundials de 0,2 graus per dècada

Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l’ONU

Increment acumulat de 0,93 graus des de l’època preindustrial

Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l’ONU

Pujada del nivell del mar de 16-21cm durant Programa de Recerca de Canvis Globals els segles XX i XXI (govern dels EUA)

En canvi, per a uns altres, es tracta d’una qüestió més greu: “Els meus pares diuen que és una cosa molt important” perquè “pot acabar amb la humanitat”, explica la Mar, lleugerament preocupada. Per a l’Óscar, la contaminació és un problema perquè “em preocupa la salut de tots”. Per part seva, El Paul considera que, a causa de la crisi climàtica, “ens podem extingir”, una visió amb la qual coincideix el Carlos: “Al 2050, ens extingirem”, sentencia.

Com a possibles solucions, proposen “recollir escombraries del carrer” o reciclar. Tanmateix, encara no aconsegueixen que el seu nucli familiar separi els residus “per falta d’espai a casa” o perquè els seus pares no volen comprar més cubells d’escombraries. “Estem començant al col·legi ara” amb el reciclatge, expliquen.

Una revolució verda a Barcelona

Les dades catastròfiques que la ciència aporta i l'activisme ecologista difon no són

Desastres climàtics Vanuatu (arxipèlag a Oceania)

Barcelona

Desaparició de cases i carreteres a peu de costa La resposta a la crescuda del mar ha estat la reconstrucció uns metres més endins, però el govern ja ha avisat que segurament caldrà tornar a repetir l’operació a mesura que el nivell del mar segueixi pujant. Apareix el concepte de “refugiats climàtics”.

Inundació absoluta d’Arc de Triomf, la Ciutadella i les Rambles David Garcia, professor de matemàtica aplicada a la Universitat d’Alacant i expert en canvi climàtic, va afirmar en una entrevista a RAC1 que “si la temperatura del planeta puja entre 1,5 i 1,8 graus no es podrà detenir el desgel de Groenlàndia i el nivell dels mars i els oceans pujarà 12 metres”.

Aeroport del Prat

Inundació de l’aeroport Segons una simulació disponible al web Climate Central, una pujada dràstica de 4 graus causaria la inundació gairebé total del Delta del Llobregat, incloenthi l’aeroport del Prat.

La Marina

Barris portuaris negats d’aigua Segons la mateixa simulació, també quedarien potencialment inundats el Port de Barcelona i bona part dels barris de La Marina.

cap novetat, res que la comunitat científica no ens vingui advertint de fa anys. Tanmateix, on les veus dels investigadors no arribaven, moviments com ara Fridays for Future aconsegueixen un fort impacte a la consciència del jovent, que ha sabut organitzar-se i situar aquesta onada ambiental al debat públic.

A Barcelona, Fridays for Future s’autodefineix com un moviment estudiantil assembleari i horitzontal per assolir una “reducció dràstica” en l’emissió de gasos hivernacle (causants de l’escalfament global) i reclamar polítiques ambientals.

Maria Marcet, una de les portaveus de F4F Barcelona, sintetitza aquestes aspiracions en el concepte de “justícia climàtica” i al lema “canviem el sistema, no el clima”.

Aquesta idea al·ludeix al fet que “el poder se centralitza en grans empreses que no tenen en compte el clima”.

Des de l’organització verda, s’oposen a iniciatives del govern d’Ada Colau com les superilles: “no creiem que siguin [polítiques] ecologistes”. Tampoc validen la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE) perquè consideren que penalitzarà els més pobres, en haver de comprar cotxes nous per renovar els més vells, a més de la contaminació i consum de recursos que suposaria la seva fabricació. En canvi, l’alternativa d’un peatge ambiental reduiria encara més les emissions, segons calculen.

El col·lectiu es va reunir recentment amb l’Ajuntament per plantejar fins a 7 propostes: la no ampliació del port i aeroport, la desinversió fòssil, una política de "residus 0", difondre informació responsable amb el medi ambient, la sobirania energètica i alimentària o promoure els horts urbans.

L'Ajuntament no té totes les competències per aplicar algunes de les mesures (en matèria de port i aeroport, per exemple).

En canvi, sembla més fàcil avançar pel que fa a horts urbans o en una qüestió clau, la incineradora: segons Maria Marcet, les negociacions entre F4F i el consistori apunten que “es tancaria TERSA”.

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

5

Castanyada i Halloween s’apoderen del barri || Alejandro Flores Els veïns i veïnes del barri han organitzat diferents activitats pels nens i nenes que, amb motiu de la celebració la castanyada i de Halloween, s’han disfressat per acomiadar el mes d’octubre i donar la benvinguda al novembre.

La Ludoteca Casa dels Colors acollia una festa infantil amb animació pels més petits, organitzada per la companyia La Contrapunt.

L’Helena, de l’Escola SEAT, va ser la més afortunada de la nit: un jutjat popular havia escollit el seu dibuix entre les 10 il·lustracions finalistes del concurs pictòric infantil per representar el Joc del Fantasma de l’any vinent. Després dels jocs pels més petits, entre els quals tallers de maquillatge facial –a càrrec de l’Associació Mexicana Mexcat-, les castanyes ja són torrades, i els nens i nenes, pares i mares que abans ballaven i jugaven, ara s’apropen a la petita cuina improvisada a un racó de la Ludoteca i les enllesteixen en poc més de mitja horeta –les castanyes van ser subministrades per La Marina Viva-.

El Polvorí també va fer la seva festa.

Com si de l’Hotel de Freddy Krueger del Tibidabo es tractés, l’Associació de veïns i veïnes de El Polvorí va organitzar un ‘túnel del terror’ molt original.

“Ens ho hem treballat molt aquest any”, deia una de les organitzadores, entre les quals es troben la Natàlia Rodríguez, la Eva García, la Tania López i la Nati Bordonau. A l’entrada de l’antiga fortificació, un cementiri decorava un dels patis exteriors, creant un ambient de ‘casa encantada’.

I la festa també va arribar al barri de Can Clos. A la Plaça del Mig, envoltada dels edificis del barri, els més petits pintaven dibuixos i menjaven llaminadures. A un cantó de la Plaça, els cuiners es posaven mans a l’obra amb les castanyes, el plat més esperat del vespre. Però abans de córrer a menjar-les, els nens i nenes s’adonen que hi falta el veritable estel vespertí. “On és la Castanyera?” es pregunten. Ràpids es dirigeixen cap al bosc, on els diuen que s’ha perdut. Minuts més tard, com si es tractés de la cerca d’un tresor, trobaven la Castanyera amb el seu cistell, que ompliria de castanyes tots els veïns del barri. ■

Imatges de les festes a La Casa del Rellotge, El Polvorí i Can Clos.

Alejandro Flores

La veïna Adelaida Torres rep La Marea Pensionista de La Marina homenatge pel seu 105è aniversari i es manifesta a Madrid com a supervivent de la guerra civil || A.A.

fotos: @ancormesa @corpenmadrid

orbitabcn.com

|| Albert Aguilar Torres va treballar a l’Hospital Clínic després de fer d’infermera al Front durant la Guerra Civil. L’acte es va realitzar el passat 21 d’octubre i l’eix central van ser un seguit de relats de les seves experiències durant la guerra. L’esdeveniment, organitzat pels familiars i amics de la protagonista va comptar amb la presència d’alguns dels representants del Districte de Sants-Montjuïc, que li van fer entrega d’una placa a mode de recordatori. ■

La portaveu es mostra conscient de la dificultat de conscienciar els joves, sobretot de barris amb més dificultats socioeconòmiques, perquè “no ens acabem de creure que el nostre futur, el de les generacions joves, pot veure’s greument afectat”. Però “la ciència ens avisa del col·lapse ecològic”, diu, preguntant-se què passarà també a nivell social quan comenci a haver-hi més refugiats climàtics.

Citant l’exemple de Síria, explica que hi hauria hagut una sequera de 10 anys al país abans de la guerra. D’aquesta manera, il·lustra que, tot i que el clima no té per què ser la causa directa de conflictes en “pot ser el detonant”. ■

Un grup de veïns i veïnes de l’associació La Marea Pensionista va reclamar el dret a unes pensions dignes a la manifestació del passat 16 d’octubre a Madrid de la mà de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions. La intenció d’aquest moviment és garantir millors pensions per les generacions venidores. L’associació es reuneix tots els dimarts i dijous a la Casa del Rellotge i al Carrer dels Alts Forns. ■

Perfil dels cinc portaveus de F4F Barcelona

Maria Marcet

Gemma Barricarte

Guillermo Chirino

Maria Serra

Aitor Urruticoechea

Estudiant de Ciència Política i Sociologia (UAB).

19 anys. Rubí

Estudiant d’Arquitectura (UPC).

Activista d’Ecologistas en Acción

Secretari del Consell Nacional de Joventut de Catalunya.

Responsable d’ecologisme del sindicat d’estudiants AEP

Estudiant de segon de batxillerat (Institut Montserrat) 17 anys. Barcelona

Estudiant d’Enginyeria Aeroespacial (UPC).

Voluntari de Greenpeace 19 anys

@gbarricarte

@guillechirino_

@a_urruti

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

6

actualitat

Dotze establiments del barri tenen el distintiu de ‘punt lila’ i han rebut formació per atendre dones assetjades o maltractades || Alejandra Sánchez “Quan em sento assetjada, truco a un familiar o a un amic per si passa alguna cosa”.

“Normalment, si és de nit, intento buscar un lloc segur per refugiar-me o em fico al transport públic”. “En casos extrems, he intentat parlar amb algú altre que hi hagués al carrer per dir-li que m’estaven perseguint”.

L’assetjament al carrer segueix sent, malauradament, una realitat diària per a la majoria de dones. Tant és així que, a Espanya, segons dades del Primer Baròmetre Feminista de la revista Contexto, el 63’5% de les dones han patit situacions d’assetjament físic o psicològic, mentre que el 26% han estat víctimes d’alguna agressió física o sexual.

Com a resposta a les diferents violències masclistes que es poden donar en totes les esferes de la vida, tant públiques com privades, des de La Marina s’ha desenvolupat el projecte dels Espais Liles als Comerços, impulsat per la Taula de Dones del barri i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Comerciants.

La Mei Márquez, propietària de l’establiment Art i Decoració (Mineria, 17) i presidenta de l’Associació de Comerciants de La Marina, explica que la tasca dels comerços que han esdevingut Espais Liles és la de ser un “primer refugi i un lloc segur quan una dona és maltractada o assetjada, de manera que pugui entrar al comerç i sentir-se fora de perill”.

Una vegada la dona en qüestió demana ajuda, el protocol per part dels comerciants consisteix en donar “aixopluc” a la víctima i, a partir d’aquí, proporcionar la informació necessària a les víctimes per tal que siguin elles mateixes les que es posin en contacte amb les autoritats o administracions pertinents per demanar ajuda psicològica o jurídica, per exemple.

Els dotze comerços que participen dels Espais Liles van rebre una formació per part

▶ La Mei Márquez, propietària d'Art i Decoració i presidenta de l’Associació de Comerciants de La Marina. autor

de les tècniques de feminismes de l’Ajuntament abans de començar aquesta iniciativa, el projecte inicial de la qual es remunta a finals de l’any 2017. Tal com explica la presidenta de l’Associació de Comerciants de La Marina, la formació als comerciants té l’objectiu de “poder atendre a les dones que ho necessitin en àmbits com la seguretat i l’atenció psicològica o jurídica”.

A més, la Mei aclareix que la iniciativa dels Espais Liles té dues vessants: servir de primera acollida a les dones que se sentin assetjades al carrer, però també de confident a aquelles dones que siguin víctimes de violència domèstica. En tots dos casos, tal com explica la Rosa Belda, propietària del Celler Marina (Aviador Duran, 1), la funció dels comerços és simplement informar. “Això va quedar molt clar des del principi –afirma Belda– i és el primer que ens van dir a les sessions formatives: informar, no implicar-s’hi. Bàsicament perquè no tenim prou coneixement en matèries psicològiques o jurídiques”.

es va apropar al punt lila de Mavi Moda (Mare de Déu de Port, 262) per tal de denunciar diversos episodis de maltractament psicològic per part de la seva família.

Mentre Coronado responia l’entrevista del nostre Diari de La Marina, una de les seves clientes -que aleshores estava comprant a l’establiment –s’hi va acostar per demanar-li informació sobre què es podia fer exactament des del punt lila.

La dona, d’uns 70 anys i veïna de tota la vida del barri, va denunciar també maltractaments, sobre tot psicològic, per part dels seus tres fills.

Entre llàgrimes i visiblement compungida, la clienta va donar les gràcies a la propietària de Mavi Moda i va lamentar que la iniciativa dels punts liles als comerços “no és molt coneguda, sinó la utilitzaria molta més gent”, a més d’afirmar que “és molt útil, perquè aquest tipus de coses amb familiars, amics o veïns no les pots parlar per vergonya”.

Sis mesos, un sol cas

Una iniciativa en plena expansió

En aquests primers sis mesos de funcionament dels Espais Liles als comerços, només s’ha atès un cas. La María Coronado va atendre una clienta que

El projecte Espais Liles busca en una segona fase que s’hi adhereixin comerços que estan oberts també de nit, com

Òpera al Comerç, un passeig líric de botiga a botiga 10 botigues de l'Eix Comercial la Marina, el proper dijous 7 de noviembre, es convertiran en l'escenari per l'actuació de cantants d'Òpera que interpretaran diverses àries i cançons napolitanes, relacionant cada peça lírica amb l'activitat del comerç que acull l'actuació.

La Placeta d'en Manu, Pa i café més que Bó, Calzados Cisne, Restaurant Lys, Mavi Moda i Complements, Món Ànimal, Celler la Marina, Casa Patry, Farmàcia Ortopèdia Zona Franca, Bayot Collado, S.L Totes les actuacions començaran de

forma simultània a les 17.30h i es repetiran cada 15 minuts fins a les 20.30h, facilitant, així, el passeig de botiga a botiga, a tots aquells que vulguin escoltar les diferents peces i fer la ruta sencera.

Dur l’òpera allà on no arriben els grans teatres i les grans produccions, treballant colze a colze amb persones que estimen la lírica com nosaltres" Entre els cantants participants al programa Òpera al Comerç cal destacar les veus que en l'edició anterior van robar el cor a milers de veïns que, de tota la ciutat, van apropar-se als comer-

ços on ella cantava per escoltar-la una estoneta, com la soprano Charo Tris, a més a més de les sopranos Charo Picazo, Alina Furman, Mireia Dolç, els barítons Joan Sebastià Colomer i Fernando Álvarez i el contratenor Sergio Monsalve. Noves incorporacions com Natasha Tupin o Sara Bermúdez, entre d'altres, aniran desgranant també petites joies de la lírica el proper dijous 7 de novembre envaïts per la fusió d'òpera i el comerç de proximitat de la ciutat.

Podreu recórrer tot el barri escoltant bona música! ■

ara bars o d’altres dedicats a la restauració ja que, com apunta la presidenta de l’Associació de Comerciants de La Marina, Mei Márquez, “està bé que els comerços siguem refugis durant el dia, però la majoria de perills i d’agressions es produeixen durant la nit”. Aquesta opinió és compartida per la majoria de comerciants que participen dels Espais Liles, com ara la Rosa Belda del Celler Marina, per qui “la capacitat d’actuació dels comerços que obren de dia és limitada, perquè quan es donen més episodis on les dones poden necessitar refugi i ajuda és a la nit”.

Márquez, d’altra banda, destaca la importància dels Espais Liles i la seva contribució a l’eix social del barri, afirmant que “el comerç, sigui punt lila o no, sempre tendeix a donar aixopluc però, de totes maneres, el que es vol és potenciar, juntament amb la Taula de Dones, la sensació de que al barri les dones es poden sentir protegides”.

Aquesta iniciativa vol incidir també en els més joves. A més de la formació als punts liles instal·lats als comerços, s’ha anat fent una sèrie de tallers en igualtat i rols de gènere als instituts del barri. L’experiència als instituts ha quedat plasmada en el llibre “Els barris liles de La Marina”, editat del Districte de Sants-Montjuïc, i que recull de manera gràfica les impressions dels estudiants que participaren als tallers feministes. El llibre està disponible a escoles, instituts, entitats i a la biblioteca del barri.

La Marina esdevé així prova pilot de com el teixit associatiu i social d’un barri aposta de manera determinant per la igualtat de gènere. Tot i que encara queda molt per fer, el projecte dels Espais Liles, pioner a la ciutat, situa al nostre barri com a abanderat del feminisme i la lluita contra les violències masclistes. ■

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

“A vegades el silenci és la pitjor mentida”

A

Acoso

mb 'Mientras dure la guerra', Amenábar pretén conciliar, el que l'honora; perquè si alguna cosa necessita Espanya ara mateix, és acord, apropament i pacte. Karra Elejalde interpreta Miguel de Unamuno i se centra en el cop militar amb el qual Franco va començar la Guerra Civil i aconseguir instaurar el feixisme a Espanya durant mig segle XX. Unamuno va anar canviant la seva posició política al llarg de la seva vida, i de fet, en un principi va recolzar el cop de la dreta pel seu descontentament amb els resultats de la Segona República. A poc a poc, s'anirà trobant amb les conseqüències reals del levantamiento i adonant-se de quin és el propòsit dels militars, fins que no li queda altra que denunciar la barbàrie públicament amb el famós discurs en el qual pronuncià allò de "venceréis, pero no convenceréis".

Humanitza el franquisme i les seves intencions, almenys en els seus primers passos, uns anys abans que Franco guanyés la guerra i instaurés la seva dictadura. Veiem el joc de poder del cabdill, la seva templa i la seva agudesa a l'hora de posicionar-se com el líder de l'aixecament. Interpretat per Santi Prego, Franco se'ns mostra com un homenet afable, intel·ligent i molt bon marit i pare. Si hi ha un malvat aquí, és José Millán-Astray, interpretat per un Eduard Fernández que evita, per poc, caure en la caricatura.

Unamuno mentrestant, viu somiant despert amb el passat i fent figures de papiroflèxia. Amb tant d'animalet de paper, ha oblidat que aquestes fulles serveixen per a escriure-hi paraules. És un dels diferents detalls que eleven a 'Mentre duri la guerra', més enllà de la seva faceta més política: el gradual despertar d'Unamuno és el gran assoliment de la pel·lícula i culmina en l'emocionant i catàrtica escena del discurs. ■

Es reclama més presència de policia de proximitat al barri.

Abdo Forencio 27/03/19

7

R

egresaba de una cena, bajé del metro en plaza España y decidí continuar andando. Soplaba una agradable brisa de verano que invitaba a pasear.

Me sorprendí al comprobar que no eran ni las doce. Recordé aquella época, ya lejana, en la que mis padres me obligaban a llegar antes de las once a casa, y yo, que me las daba de rebelde, pero en el fondo era una niña buena, obedecí durante mucho tiempo —hasta que me eché novio, y empecé a saltarme el toque de queda día sí, día también—. En esas cavilaciones andaba cuando un joven, montado en patinete, pasó por mi lado diciendo «guapa». Esbocé una tenue sonrisa y continué mi camino, sin darle mayor importancia. Hasta que descubrí que me perseguía. Procuré comportarme con naturalidad, pero el chico empezó a decirme cosas que hicieron que pasara de sentirme halagada a hostigada, en décimas de segundo. Mantuve la compostura y le dije que se lo agradecía, pero que no necesitaba que me acompañara. Me planteé recurrir al viejo truco de hacer ver que llamas a alguien que te está esperando, aunque acabé rechazándolo, por la indefensión que implica. Crucé a la otra acera y el acoso continuó. Ya estaba pensando en desviarme del trayecto para que no averiguara dónde vivía, hasta que, como por arte de magia, desapareció de la misma forma misteriosa que había aparecido. Pienso en mi hijo, y en las hijas de mis amigas, y me pregunto ¿qué está pasando? ¿Cómo estamos educando a las nuevas generaciones?

Me niego a volver al toque de queda; me niego a cambiar mis hábitos; me niego a anclarme en el miedo por el mero hecho de ser mujer. ■

Manca reparació del forat en el pas de vianants a Mare de Déu de Port / plaça Marina / Aviador Ruiz de Alda

Millorar el servei de bicing al carrer Foneria amb Plaça Marina, a les 7h del matí mai es troba bicis

Neus Borrell 15/04/19

Isabel Egea 28/06/19

Necessitat de realitzar actuacions de manteniment als carrers, ja que segueixen produintse embassaments d'aigua per les pluges.

Vicenç Larrotge 12/06/19

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

8

l'entrevista al conseller de barri

“Coneixem com funciona l’Ajuntament per dins, i és el que aportem a la coalició de govern” || Yohany Limpias Ayala En què creu Albert Deusedes? Perquè hi és, a la política?

La meva màxima és la igualtat entre les persones; tots sabem que depenent de la casa on es neixi, no tothom té les mateixes oportunitats i la política ha de corregir això, per això sóc aquí.

Des de quant és president de PSC al Districte?

Fa 8 o 9 anys que sóc el primer secretari del Districte, em vaig afiliar al partit quan l’Aznar va guanyar les eleccions per poder votar a les primàries on es postulava Josep Borrell contra l’Almunia. A favor de Borrell, és clar.

Ara al districte heu de compartir govern amb els comuns. Com afronteu aquesta tasca? És històric perquè és un govern molt fort, tenim 18 regidors i això fa molts anys que no passava. Al Districte de Sants-Montjuïc també fa molts anys que el govern no tenia majoria en el ple, ara BComú i PSC sumen 10 dels 19 consellers totals i això ens dóna moltes possibilitats. No obstant això, la voluntat tant de BComú com nostra és aprovar els pressupostos i la resta de polítiques amb el major consens possible.

A Barcelona i Catalunya ja hi ha hagut experiència de governs de coalició, i no sempre amb bons resultats.

Quines dificultats preveieu?

Sempre faig la mateixa broma: nosaltres som un govern, no una secta. Això vol dir que amb moltes coses som diferents, fins i tot entre els consellers del PSC. És bo que en un govern hi hagi diferents punts de vista sobre algunes polítiques. Un altra cosa és que hi ha d’haver una coordinació, una sola veu i unitat d’acció.

Quina serà l’aportació especifica del PSC a les propostes dels Comuns al districte?

Els que seguiu la política municipal del districte sabeu que compartim gairebé un 90% de les prioritats, com i quan s’han de fer. El PSC en aquest govern està per sumar.

Posi un exemple concret de què suma el PSC al govern.

Sobretot l’experiència. El PSC ha governat la ciutat 32 anys i això vol dir que coneixem la casa per dins, com funciona l’Ajuntament, tot i que certament ells ho coneixen una mica millor que quan van arribar ara fa quatre anys. També sumem perquè ens entenem amb sectors de la ciutat que BEC no, i ells tenen millor relació amb altres sectors als quals nosaltres no hi arribem. És una suma d’aliances que li va molt bé a la ciutat.

Parlem de la conjuntura. Vostè és catalanista?

Sí.

Alguna vegada s’ha sentit incòmode amb algun posicionament del PSOE respecte Catalunya, amb el 155 per exemple?

Precisament si ets catalanista estàs d’acord

Albert Deusedes.

44 anys.

Visc en parella i tinc dos fills, la Berta i en Lluc.

Professió: Tècnic de màrqueting i comunicació, però he estudiat dret.

Treballo a Barcelona Serveis Municipals, empresa de l’Ajuntament.

Religió: El Barça Primer Secretari del PSC al districte de Sants-Montjuïc i portaveu del PSC al districte de Sants-Montjuïc.

amb el 155, perquè és restablir la legalitat i les institucions que determinats polítics independentistes van posar en risc. Els responsables que s’aprovés el 155, que vull recordar que és un article de la Constitució, no van ser els partits que el van aplicar amb l’aprovació al Senat, sinó els partits polítics que des del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat van posar en risc la Generalitat i les institucions catalanes.

Per a vostè són presos polítics o polítics presos?

Per a mi són polítics presos. Espanya es una democràcia, homologable a les democràcies de la resta del món, i no hi ha presos polítics.

Faci autocrítica del propi costat. O que potser tot es va fer bé?

Evidentment, qui més ha generat independentistes ha estat el Partit Popular i la presi-

dència de Mariano Rajoy, la nul·la capacitat de veure la realitat i de gestionar-la no ha ajudat a mitigar el conflicte. Les vergonyoses carregues policials de l’1 d’octubre són responsabilitat del govern de Mariano Rajoy. Jo no estava d’acord amb aquell referèndum, no vaig anar a votar, però la resposta que va tenir el govern d’Espanya va ser una salvatjada. Així no pots crear ponts ni acostar postures. Tot el contrari.

Però tots els partits aprofiten per fer electoralisme amb la qüestió de Catalunya.

Sempre dic el mateix, hi ha uns sectors separatistes que volen, legítimament, la independència del país, però hi ha altres sectors separadors com el Partit Popular, Ciutadans i ja no diguem Vox, que en lloc de bastir ponts sembla que els vulguin ensorrar. Quan sentim barbaritats com l’aplicació del 155 permanent, o que la Junta d’Andalusia destinarà diners per ensenyar castellà a Catalunya... són declaracions o mesures que no fan res més que agreujar la separació.

El PSC també hi ha estat un actor clau.

Quan hi ha hagut polarització no ens hem beneficiat electoralment, sinó Ciutadans.

Segurament no vam saber convèncer la gent que no es deixés portar pels sentiments i es prengués la política de manera més raonada, mai hem volgut fer polítiques amb les vísceres i confio que ara la gent se n’adonarà.

Què opina de les protestes en contra de la sentència dels líders independentistes?

Evidentment la ciutadania és lliure de protestar, sempre que es faci de forma pacífica

i dintre de la llei; però el que més preocupa no és la reacció de la gent sinó la del govern de Catalunya. Tots els ciutadans tenim l’obligació d’acatar les resolucions judicials, les poden criticar i no estar-hi d’acord però s’han d’acatar. Preocupa que el govern cridi a la desobediència, i que el president es comporti com un activista i es desentengui de governar.

Com a socialista, parli'ns de la reforma laboral. Que s’ha de derogar?

A banda del PSC, sóc militant de l’UGT, i crec que la reforma laboral s’ha de derogar, o que s’han de modificar aquells aspectes que més perjudiquen als treballadors. No soc tècnic en matèria laboral, però alguns que ho són diuen que és més fàcil derogar segons quines parts de la reforma laboral que derogar-la tota. Però és claríssim que s’ha de modificar, perquè la reforma que el Partit Popular va fer perjudica la classe treballadora.

Confia que els seus dirigents, a nivell nacional, compartiran aquesta creença i seran capaços de portar a terme el que demaneu des de les bases?

Que voldran i seran capaços de fer-ho, sí. Si serà possible, no ho sé perquè no en depèn només d’ells. Per derogar una llei orgànica es necessita majoria absoluta en el Congrés, per la qual cosa el PSOE no ho pot fer tot sol, llevat que tregui majoria absoluta el 10 de novembre. Tant de bo, jo estaria contentíssim.

A propòsit, convindrà amb mi que a molta gent li ha semblat una gran irresponsabilitat tornar a convocar eleccions... I no són minoria, precisament.

A la gent que pensa que és una irresponsabilitat el tornar a convocar eleccions, els dic: donar-li la veu als ciutadans és una irresponsabilitat?

Per què ja hi ha hagut eleccions i els ciutadans ja han dit la seva.

Però si no hi ha acord és lògic que els ciutadans tornin a decidir, votar no és cap problema.

Això mateix diuen els que reclamen un referèndum a Catalunya i se’ls nega.

No és el mateix, miri, el que és inconcebible és que un partit com Unidas Podemos no hagi facilitat la investidura, perquè hauria passat a la història com el primer partit que trencava amb el bipartidisme a Espanya i hauria hagut estabilitat. Crec que s’han equivocat i em consta que alguns d’ells estan d’acord amb aquest afirmació.

I vosaltres no us vau equivocar també?

Quan una negociació no surt bé, les dues parts tenen responsabilitat, això és claríssim. Però em sembla obvi que qui ha bloquejat un govern és una formació que té 4 milions de vots, i no la que té 7 milions i mig. De forma partidista, sincerament, espero que el 10 de novembre els socialistes tinguem un bon resultat. ■

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

9

Les famílies del col·legi Cal Maiol rebutgen el parc de neteja a sota de la futura escola a Can Batlló || Vanesa Alemán Fa molts anys que les famílies dels alumnes i la comunitat educativa de Cal Maiol lluiten de costat per trobar una solució al dèficit de places escolars públiques a la zona. Fins ara, la Bordeta era l’únic barri sense un institut públic propi. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona ha informat que es construirà un nou edifici als terrenys de les antigues fàbriques de Can Batlló, concretament al bloc 19. Amb aquest trasllat, Cal Maiol serà no només una escola sinó també un institut, i els alumnes no hauran de desplaçar-se cap altres barris per cursar l’educació secundaria obligatòria.

El passat 7 de març, l’Ajuntament de Barcelona va publicar la licitació del concurs públic per a redactar el projecte de rehabilitació del bloc 19 i afegir-hi un nou edifici annex de tres plantes on s’instal·larà la nova escola-institut. No obstant aquesta bona notícia (que havia de ser celebrada), es va desencadenar una mobilització contundent de les famílies de l’escola juntament amb altres entitats dels barri pel fet que, alhora, l’Ajuntament va anunciar que sota el patí de l’escola es construirà un “parc de neteja” i una zona destinada a parc i jardins.

Arran de la notícia, alguns pares i mares de l’alumnat van crear una plataforma en contra de la construcció del parc de neteja. El seu portaveu, Tomeu Simó ha indicat que “l’Ajuntament vol construir l’escola i el parc de neteja conjuntament per estalviar-se diners, sense pensar en les conseqüències”. També afegeix que “no es coneix un altra cas similar ni a l’estat espanyol ni al món”.

Davant el malestar de les famílies, l’Ajuntament va encarregar al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) un informe de compatibilitat d’usos del Parc de Neteja amb un centre educatiu.

L’informe indica que l’escola i el centre de neteja compartiran “un espai comú pel

▶ Famílies de l'escola Maiol protestant davat la seu del Districte.

que fa a l’edificació, però són perfectament separables pel que fa a impactes de les activitats”. Això serà possible, segons l’Ajuntament, perquè el centre de neteja complirà tots els requeriments tècnics: un sistema de ventilació, un altre d’abatiment d’olors i un de detecció de fums, entre més. I també perquè les zones potencialment molestes com ara la d’aparcament, la de transferència de residus i la industrial, estaran sota el pati de l’escola per evitar sorolls i vibracions. La contaminació dels vehicles tampoc no serà un problema, ja que la gran majoria d’ells seran híbrids i elèctrics.

Tot i això, Tomeu Simó es mostra disconforme amb l’estudi i assegura que els tres enginyers que el signen estan relacionats amb l’administració o amb empreses del sector. “Un d’ells va ser director tècnic i cap de l’àrea de desenvolupament tecnològic de Ferrovial, empresa que s’encarrega de la recollida i neteja d’escombraries d’una part de la ciutat. Un altre va ser director de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i l’últim és Conseller Dele-

gat d’AUMA, empresa consultora en medi ambient i energia per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona” assegura en Simó.

Els fills de la Ruth Mellado cursen P3 i P5 a Cal Maiol. Ella és una altre mare neguitosa pels efectes de tenir al soterrani de l’escola un parc de neteja, per exemple a l’hora d’utilitzar productes químics.

“Tenim dues mares que son químiques i pares que són enginyers industrials. Es posen les mans al cap quan veuen que l’informe tècnic és favorable” assegura Mellado, per qui “la lluita està sent molt desgastant”. La plataforma va mantenir nombroses reunions amb organismes del barri per obtenir una solució. Per exemple, van assistir a l’últim plenari de Sants-Montjuïc i van demanar personalment al nou regidor Marc Serra d'aturar aquest projecte. “Ningú et dóna una resposta i a sobre sents que et fan xantatge. Si no acceptem l’escola amb el parc de neteja, no hi haurà escola” va explicar.

Per tal de mostrar amb més claredat l’oposició de les famílies, el passat mes

▶ Veïns i veïnes de Can Clos porten la seva protesta a la seu del Districte.

Alejandro Flores

Alejandro Flores

d’abril la plataforma va fer una consulta per conèixer l'opinió dels pares i mares.

Els participants van respondre dues preguntes: si estaven a favor del parc de neteja i si volien que la plataforma es mobilitzés en contra del projecte. Amb una participació del 43%, es van mostrar en contra del parc de neteja el 89% dels enquestats, i a favor d’una mobilització el 64%.

A més a més, Simó va recordar que ja l’any 2013 va haver-hi problemes amb un parc de neteja a l’avinguda de Roma. Els veïns i veïnes dels voltants van denunciar la situació tan dolenta que patien i, finalment, l’Audiència Provincial de Barcelona va determinar que “l’activitat portada a terme al parc de neteja alterava greument la convivència de la comunitat de propietaris”. ■

La protesta de Can Clos al Districte Casualment, en aquell mateix consell plenari del passat 3 d’octubre, les famílies i els infants de l’escola Cal Maiol van coincidir amb els veïns i veïnes del barri de Can Clos que reclamaven una solució a les inundacions pels aiguats al barri al peu de la muntanya de Montjuïc. Fa aproximadament cinc dècades, Can Clos també es va mobilitzar per tal d’evitar que es continuessin llençant les escombraries de tota Barcelona al barri, i aconseguia la seva victòria després d’una protesta col·lectiva que fins i tot va bloquejar carrers. El 24 de desembre del mateix any (el 1973), les brosses deixaven de llançar-se a Montjuïc. 46 anys més tard, els veïns i veïnes de Clan Clos ja no demanen deixar de viure entre brossa, mentre que les famílies de Cal Maiol encara demanen als polítics el fet de no permetre que els seus fills estudiïn entre brossa.

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

10 “L’independentisme és un moviment que a mesura que anava creixent ha deixat de ser només un sentiment identitari” Helena Máñez. 52 anys, gestora d'assegurances Creu que Catalunya té la capacitat de ser un estat independent?

Sí, i avui dia té més possibilitats de ser-ho. No serà d’avui per demà, però tampoc trigarà massa perquè la situació està molt al límit, amb la vulneració de drets per part de l’Estat espanyol i la manera com es comporta. No pot ser que no es pugui votar, organitzar-se o manifestar-se lliurement. No hi ha tornada enrere, ni que ara diguin que serem federals, perquè això ja ho hem sentit massa anys.

Segons la seva visió, doncs, l’única sortida és la independència?

Si, perquè l’independentisme és un moviment que a mesura que anava creixent ha deixat de ser només un sentiment identitari, "sinó que hi ha gent que s'hi ha adherit per defensar els drets de tothom i la democràcia, a més de lluitar contra la situació econòmica, en veure la corrupció que hi ha, el nostre empobriment i la manca de moltes de les inversions compromeses per l'estat a Catalunya" Què opina de l’actuació policial? És sorprenent que des del minut u hagin volgut fer entendre a la gent que si sortia al carrer s’emportaria hòsties. Els meus pares m’havien explicat la versió dels “grisos”, i fins a l’1 d’octubre això era només allò, el que t’havien explicat. A partir de llavors, fer manifestacions o exercir altres drets democràtics no impedeix la intervenció de la policia. Just al contrari, que carregui malgrat ser manifestacions pacífiques i democràtiques ja no és cap novetat.

Però també hi ha alguns joves independentistes que causen aldarulls.

Penso que una part d’aquests suposats joves són policies infiltrats, tal com s’ha pogut demostrar en molts vídeos. Penso que aquests infiltrats han encès la metxa i la policia no els ho ha impedit ni detingut sinó que ha carregat contra el jovent a segona línia, que aquesta vegada s’ha plantat. Però cal diferenciar “la violència” (de la que fa propaganda l’estat) dels “aldarulls”. Som una societat que n'hem viscut moltes, de violències, i no ens hi podem enganyar: Violència és l’actuació policial, són cops de porra, detencions sense garantia... a la qual hi han donat carta blanca.

Confia en els polítics que estan dirigint el moviment independentista?

En alguns sí, i en altres absolutament no, perquè se’ls ha vist el llautó. Si en els que hi confio es captinguessin de manera incoherent o inapropiada, perdrien la meva confiança i la credibilitat, òbviament, no som cap secta.

Què diria a una hipotètica proposta de pacte fiscal o federalisme?

No m’ho crec això, ni tan sols crec que ho proposin! I si ho fessin ens estaríem enganyant com a un xino, ells ja tenen tot decidit. I també veig molt difícil que de TEMA DEL MES cop i volta acceptin fer un referèndum, però nosaltres hi estaríem disposats. ■

T

Xerrem amb veïns i veïnes.

Quatre mirades d situació polític “Un estat federal és la solució, no sóc independentista però tampoc partidari de continuar com ara” Rafael Ochoa Marín, 60 anys, tècnic d’indústria Per vostè són presos polítics o polítics presos?

Són presos polítics, perquè són a la presó per les seves idees. Han desobeït, sí, però per desobediència no es pot estar tant de temps a la presó. La sentència és completament desproporcionada.

Creu que la sentència marca un precedent negatiu pel que fa al dret de manifestació i lliure expressió?

No em preocupa gaire això, perquè estem veient que la gent surt al carrer i es manifesta, fins i tot més que abans. La sentència ha desfermat molta tensió acumulada i per això està passant el que està passant, sobretot als carrers de Barcelona.

S’ha judicialitzat un tema polític, doncs? És clar que sí, perquè tot sorgeix del problema de l’Estatut i de la crisi econòmica.

Com que hi havia molta corrupció tant a Espanya com a Catalunya, el tema de la independència s’ha utilitzat per “tapar” moltes altres qüestions.

Té Catalunya la capacitat de ser un estat independent?

La capacitat de ser independent la té gairebé qualsevol estat. La pregunta és com serà aquest estat. És vostè independentista?

No, però tampoc m’agrada la idea de continuar com ara, sóc partidari d’un estat federat, però per aconseguir-ho s’hauria de canviar la Constitució i reconèixer a Catalunya com a estat confederat dins d’Espanya. Seria semblant al que té Bèlgica, una federació asimètrica, on hi ha diferències entre les estructures que composen l’estat. Penso que aquesta seria una molt bona sortida.

Què opina dels aldarulls de les últimes setmanes i de l’actuació policial?

Opino que sense violència no hi ha independència, això ho sap tothom. Sí que és cert que la majoria de manifestacions són pacífiques, però hi ha accions, com ara els talls de carreteres, que tot i que no són violentes, acaben generant violència en els altres, en els afectats. ■

Novembre 2019 // www.tiaflm.org

info 1

info

d c

La gegantona de La Marina Novembre 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 61

pàg. 2

Skate Park a La Marina.

Els nois opinen. pàgs. 2-3

Activitats pel dia universal dels drets dels infants pàg. 3

Nota Editorial

25N: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones La violència contra les dones té moltes formes i és present en cada etapa de la vida. Ve de lluny. Pot ser evident, escandalosa, irreversible, subtil, puntual, sostinguda. La volem combatuda, erradicada. Superada. Les dones ens enfrontem a la violència a la feina, a casa, al carrer, als llocs d’oci. A tot arreu. És estructural. Això significa que en el conflicte entre gèneres (evitable però persistent) el repartiment, accés o possibilitat d’ús dels recursos es resol sistemàticament a favor d’una de les parts: la masculina. El terme violència estructural és aplicable en aquelles situacions en què es produeix una vulneració de les necessitats humanes bàsiques (supervivència, benestar, identitat o llibertat) sense necessitat de formes de violència directa. La violència masclista té com a objectiu que es perpetuï la subordinació al gènere masculí hegemònic. No donarem xifres de la cara més cruenta i execrable d’aquesta violència. És fàcil, i dolorós, trobar-ne.

El que sí que tornem a reclamar és implicació personal i col·lectiva, així com els recursos públics imprescindibles per a la seva erradicació. No ens cansarem de lluitar-hi: ens hi van la salut, la convivència i l’alegria. La vida. La Taula de Dones de La Marina hem impulsat activitats als instituts del barri i una xerrada a proposta del PIAD (Punt d’Informació i Atenció a les Dones) al voltant del 25N. Novembre-desembre de 2019, a l’IES Domènech i Montaner. Xerrades participatives sobre consciència de gènere i música. Amb aquest taller, Sarah Ardite interpel·la els participants sobre aspectes de les cançons de rap, trap i reagetton que incideixen en les desigualtats de gènere, classe i origen, per tal d’incitar a la reflexió col·lectiva sobre els missatges denigrants d’algunes lletres.

Xerrada "Desactivem els masclismes quotidians". Organitza: PIAD de Sants-Montjuïc, Biblioteca Francesc Candel i Taula de Dones de La Marina. Parlarem de com exercim violència amb les nostres paraules, actituds i comportaments en el nostre dia a dia, que perpetuem o reforcem sense serne conscients. Reflexionarem sobre els masclismes quotidians presents en els rols i relacions socials, l’ocupació de l’espai o l’ús de la paraula per tal de fomentar una societat més equitativa i respectuosa, lliure de discriminacions i violències. La xerrada serà a l'Aula Polivalent de la Sala Pepita Casanelles el dimecres 20 de novembre de 18.30 a 20.00 h.

Novembre de 2019, a l'IES Montjuïc. A partir d’una obra de teatre: Això és amor? amb debat i reflexió posterior de l’alumnat, Trama.org proposa un treball al voltant dels mites, prejudicis i estereotips de gènere, així com de la violència masclista, entre d’altres aspectes culturals i socials vinculats a l’amor romàntic i la desigualtat de gènere.

24 de novembre de 2019, a les 12h, a la plaça de La Marina al cantó del carrer Mare de Déu de Port, la Taula de Dones convoca un “Vermut contra la violència masclista”, amb un mural participatiu on “Hi podràs dir la teva”.

25 de novembre de 2019 ens trobarem a les 18:00 la plaça de La Marina abans de la manifestació unitària de Barcelona per anar-hi juntes.

Novembre 2019 // www.tiaflm.org

2

info

EL PLANETA ESTÀ EN PERILL!!!

Les nenes i nens de cinquè de l’escola Enric Granados estem molt preocupats pel medi ambient...

El passat 27 de setembre va ser la Vaga Mundial pel Clima i a l’escola ho hem treballat perquè ens interessa a tots... i molt!!

La Terra s’està destruint! Resulta que la humanitat estem provocant una malaltia al planeta que es diu escalfament global o canvi climàtic, és a dir, que la temperatura del planeta està pujant i provoca que tots els sistemes comencin a tornar-se bojos: onades de calor amb temperatures extremes, inundacions, incendis forestals, desgel, desertització, malalties, etc...

Tot això passa perquè a l’atmosfera s’estan acumulant uns gasos dolents que es diuen CO2 i CH4... tot plegat és complicat i una mica difícil d’entendre però nosaltres hem decidit que volem col·laborar per ajudar a recuperar el planeta.

Hem acordat que: farem servir més embolcalls sostenibles, no llençarem papers al terra, no malbaratarem paper a classe i aigua als lavabos i que tancarem els llums sempre que no els necessitem.

Us animeu vosaltres també a cuidar del planeta? És cosa de tots i totes!!!

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Carles Revenga (Tècnic auxiliar Dinamitzador comunitari-P.O.).

-Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

ELS NOIS DE LA M El passat dissabte 28 de setembre es va inaugurar el nou Skate Park de la Marina en la plaça del moviment obrer.

Aquesta proposta es va treballar en un procés participatiu en el qual van estar implicades entitats, veïns i veïnes de la Marina, entre ells l'Andy i l'Adnane, Els hi hem volgut preguntar la seva opinió sobre l'Skate Park ara que ja l'han vist acabat.

LA GEGANTONA DEL BARRI DE LA MARINA Als nens, nenes i a tots els que treballen a l'escola del Polvorí ens rep cada matí quan arribem la Marina Polvorina, la gegantona del barri. S’inspira en el dibuix d’una ex alumna de l'escola, la Iris Egea, que va guanyar el concurs Marina on ets? i és obra dels alumnes de sisè del curs passat que amb molta dedicació i amb l'ajut d'un artesà i de la seva tutora van aconseguir que fos una realitat. La proposta la van fer des del Pla de barris i va ser un gran repte. Es va realitzar amb cartró i paper de diari.

La Marina ens recorda, cada dia, els bons moments que hem passat amb ella sobretot quan vam fer la cercavila pel barri acompanyats per una batucada. Mai havíem pensat que portar una geganta era tan complicat.

Per sort vam rebre l'ajuda de l'Elisabeth dels Diables del Port que ens va explicar com podíem fer-ho. Estem molt contents i orgullosos perquè treballant en equip hem aconseguit fer la gegantona del barri. Volem agrair a tots els que han participat en aquesta feina i ens han deixat que els nens més petits, tota l'escola i els veïns de la Marina en puguem gaudir.

Moltes gràcies a tots!

Alumnes de quart Escola El Polvorí

Novembre 2019 // www.tiaflm.org

info 3

MARINA OPINEN SOBRE...

Y: AND

K R A P E T A K S EL NOU

Me ha gustado mucho que se haya hecho el skatepark. Mola mucho, aunque no voy. Pero está bien porque ahora el barrio es popular y viene mucha gente.

ANE: N D A

Algunos niños, niñas, jóvenes y algunos mayores esperábamos a que lo construyeran porque el skatepark más cercano está bastante lejos. Me ha encantado!

SABIES QUÈ?

El 20 de novembre és el dia universal dels drets dels infants i a la Marina s'organitzen diverses activitats per celebrar-ho.

Divendres 22 de novembre, Jam Sessions Infantil amb la Marina Sona a la Sala Pepita Casanellas amb entrada lliure.

VOLS CONTRIBUIR A MILLORAR EL BENESTAR DE LES PERSONES GRANS? HAS PENSAT MAI EN FER VOLUNTARIAT? El projecte RADARS, és un projecte comunitari format per entitats, comerços, voluntariat, veïns i professionals, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones grans.

Amb el teu voluntariat, podem fer que les persones grans no es sentin soles, millorin el seu estat d'ànim i la seva qualitat de relacions amb el seu entorn. Aportant una part del teu temps, pots ajudar a millorar la vida d'altres persones.

Si estàs interessat/da col·laborar amb el projecte RADARS, pots demanar informació al Centre de Serveis Socials de la Marina (Passeig de la Zona Franca, 185), trucar al telèfon 936197311 o enviar un correu electrònic a radarsgentgrancn.cat.

Entre tots i totes, fem de la Marina un barri amable per les persones grans.

Dissabte 30 de novembre, la Fundació Mans a les mans s'organitza una jornada amb les famílies.

Infants, joves i famílies podran gaudir d'un concert ofert per la Banda Simfònica de Barcelona i es contarà amb la participació dels diferents grups per a presentar el treball fet al voltant de la temàtica.

L'acte tindrà lloc al teatre Sala Maremar a l'Escola Bàrkeno.

Novembre 2019 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Setze barris, mil ciutats: La Marina

Des del 16 de setembre fins al 31 d'octubre es va poder veure l’exposició de fotografies dels barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell, que documenta el present de dos dels setze barris on es desenvolupa el Pla de Barris de la ciutat.

forma reivindicativa de La Marea Pensionista de Catalunya, projecte de dansa Vulnus (El Graner), Teatre dels Sentits, La Marina Viva, Ateneu Popular l’Engranatge, Associació Guineocatalana Bisila, Arrels ( La Marina FM), She’s i La Marina és Rap (La Bàscula), Associació de Veïns de les Cases Barates, Veïns de la Colònia Bausili, Treballadors de la fàbrica Santiveri i del Forn d’Arnes.

“Fusión Urbana”

El passat 19 d’octubre el centre d’atenció del món de la cultura hip hop a Barcelona va tenir un nom: Poder Latino Fest. I “casualment” l’esdeveniment es va produir a casa nostra. La Bàscula va acollir aquesta producció proposada per un col·lectiu de joves de la ciutat que utilitzen la cultura urbana com a forma d’expressió.

Les fotografies van ser realitzades entre juliol i desembre de 2018 per WerkerCollective. A la Bàscula, presentem doncs una part de l’exposició que es va presentar al març de 2019 al Borsí.

En el procés de documentació dels barris de la Marina van participar el Memorial Democràtic dels treballadors de SEAT, Casino SEAT, Plata-

■ Tens Química?

Química ha de ser un lloc on els joves trobeu nous interessos i noves maneres de fer i entendre les coses. Vosaltres ens heu ajudat a posar en marxa aquest espai i junts hem preparat La Química Jove. Aquesta activitat ha esdevingut una proposta del grup de participació juvenil que es va dur a terme entre els dos instituts de la Marina. L'objectiu d'aquest grup és millorar l'oci alternatiu del barri i és per això que des de Química i amb la vostra ajuda hi hem volgut donar-hi resposta, proposant activitats que per alguns de vosaltres eren desconegudes.

La Química Jove es durà a terme el divendres 8 de Novembre a partir de les 4 de la tarda. Tindrem tallers de salsa, twerk, cuina i afrobeat, a la sala polivalent, i a la sala superior, un torneig de clash royale i una xerrada sobre l'oblit de les dones al món de la ciència a càrrec de la Marina Viva.

Hi col·laboren, La Casa del Rellotge, Aquí t'escoltem, la Bàscula, els educadors de carrers i l'associació de Guineocatalanes de la Marina.

Apunta’t els horaris i passa la veu! ■

d c

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

elements bàsics del hip hop com el freestyle, graffiti, beatbox o breakdance i per altra banda un concert amb grans Mc’s del moment.

Aquests artistes van venir des del Perú, Màlaga, Bcn o l’Hospitalet.

El jovent no solament va gaudir de tallers i del directe sinó també van poder participar d’un micro obert. Inclús alguns rapers del barri, convidats per la dinamització, van poder gaudir del concert i pujar a “tirar-se” uns temes.

La jornada es va conformar en dos grans eixos: una proposta de tallers en relació als

Seguim treballant amb joves des de la cultura, cultura urbana.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

La Química Jove 16:00 - 17:00 Salsa 17:00 - 18:00 Twerk 18:00 - 19:00 Taller de Cuina 19:00 - 20:00 Afrobeat ________________ 17:00 - Torneig de clash royale 18:00 - Taller de la Marina Viva I si vols participar, contacta amb nosaltres Whattsapp: 676 00 28 60 Instagram: espaiquimicajoves

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

tema del mes 11 Textes: Andrea Bello, Alejandro Flores, Alejandra Sánchez i Yohany Limpias. Fotos: Alejandro Flores

diverses sobre la ca a Catalunya

“Sóc filla d’immigrants i no he mamat el sentiment catalanista a casa, però m’ha indignat la resposta de l’estat” Mercè Cocero Gracia. 46 anys, administrativa Creu que Catalunya té la capacitat de ser un estat independent?

Si, estic convençuda que ens en sortiríem.

Es vostè independentista?

Fins fa poc no ho sentia així, ja que sóc de pares immigrants i no tinc aquesta herència catalanista a casa. Però d'uns anys ençà, la situació que estem vivint m’ho ha fet replantejar i ara és una opció que veig realment possible.

Expliqui com es que ha fet aquest gir.

No m’ha agradat gens ni mica com ha actuat el govern espanyol. He sentit que per ser catalans ells es permetien no escoltar ni atendre res. També crec que hi ha interessos que fan que el conflicte no se solucioni, a molts els hi convé, perquè mentre estan parlant de Catalunya no estan parlant d’una altra cosa. És partidària que es faci un referèndum?

Si, perquè si no aconseguim posar-nos d’acord, aquests senyors que haurien de fer política i no la fan, han de deixar que el poble voti, és el que estem reclamant de fa molt.

Com es viu tot aquest tema en el seu entorn? Que estan dividits?

Cadascú té la seva opinió: per exemple, el meu pare és de Jaen i no entén el que està passant, ell encara és constitucionalista, però tots som bastant respectuosos i no discutim.

Com ha viscut les setmanes de manifestacions i aldarulls a Barcelona? És una pena que no s’hagi donat massa visibilitat a les manifestacions pacífiques, sobretot en els canals de televisió. Pel que fa a la violència, no l’accepto de cap manera.

Quina opinió té de la sentència contra els líders independentistes?

Em sento desbordada, amb pena, tristesa i impotència per ells i les seves famílies. Jo crec que ha estat una venjança.

Li preocupa que la sentència marqui un precedent respecte a drets de manifestació i expressió?

Sí, de fet penso que la sentència és un avís per les accions que es puguin portar a terme en un futur.

Quins errors ha comès l’independentisme?

Van córrer massa, però també crec que no els van deixar massa alternatives. Es van sentir pressionats per la gent del carrer, que també és poble, i que exigia una resposta.

Quina sortida hi veu?

Crec que s’hauria de fer un referèndum. El que està passant als carrers de Barcelona és perquè estem farts i volem una solució de manera immediata. ■

“Crec que els polítics presos han de complir tota la sentència, perquè han estat irresponsables en haver creat divisió social” Virginia Giménez Montes. 52 anys, Comerciant Com ha viscut tot el que està passant?

En el meu negoci la veritat és que es viu amb molta tranquil·litat perquè, tot i que tinc la meva opinió, m’agrada molt respectar-ne la de tothom. A casa hi ha de tot i en general no hi discutim, però he de reconèixer que a Facebook he bloquejat algun parent.

Quina és la teva posició sobre la independència?

Crec que cap polític ha tingut la valentia de fer ni que sigui un vídeo, explicant als treballadors que és la independència i en què ens beneficia, perquè si ja estem malament, com es diu “virgencita que me quede como estoy”.

Tinc quatre banderes: Espanya, Catalunya, Barcelona i Europa.

Creu que com a societat catalana estem dividits per aquesta qüestió?

Sí, i ara ja es nota molt. En el meu cas, vaig amb la meva bandera espanyola on vull i no m’ha passat mai res. Al meu bar, on també tinc la bandera espanyola, ve gent que porta la independentista i ho vivim amb normalitat, perquè primer de tot som persones malgrat que els polítics ens tractin com a borregos. Però també reconec que hi ha famílies que s’han deixat de parlar.

Què pensa de la sentència del líders independentistes?

Vaig estar en desacord amb la presó preventiva que tenien, però una vegada fet el judici, crec que han de complir tota la sentència i no només tres mesos com ara diuen que pot passar, perquè han estat irresponsables en haver creat aquesta divisió social que ara tenim.

Què opina de les manifestacions pacífiques i dels aldarulls a BCN i l’actuació policial?

Malgrat no compartir les idees, admiro la manifestacions pacífiques que els independentisme han fet. La violència només condueix a més violència i penso que els aldarulls no representen els independentistes, fins i tot sospito que és gent pagada o d’un altre lloc.

Creu que fer un referèndum i que puguem votar continua sent una sortida?

Sí, però més que això crec necessari que els polítics s’asseguin, dialoguin i facin la seva feina. És partidària del 155 o de treure competències a la Generalitat, tal com proposen PP, Cs o Vox? Sí, perquè estic cansada i penso que ja està bé de tant de “Cachondeo” i vull que com sigui això se solucioni.

Creu que els partits que es diuen constitucionalistes tracten la qüestió de Catalunya de manera exclusivament electoralista?

Per suposat, totalment. Només ho fan per la cadira. Jo votaria per no anar a votar.

Creu que hi ha nacionalisme espanyol?

Sí, ara ens mirem en bàndols. D’un i de l’altre costat hi ha nacionalismes, i tant! ■

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

12

publicitat

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

història del barri 13

30 anys del CAP Doctor Carles Ribas || Esther Pardo Aquest més ha fet trenta anys de la inauguració del CAP al barri de la Marina; després de 10 anys de lluites veïnals i de molts anys de mancança. Sempre tornem al mateix lloc en aquest barri. Sempre som al final de la cua de tot el que es relaciona amb serveis, a la ciutat de Barcelona. No és una queixa, és una constatació.

No va ser fins el 2 d’octubre de l’any 1989 que es va inaugurar el CAP Carles Ribas. Actualment aquest nom ha anat desapareixent per agafar el del carrer del Foc, on hi és situat. I així es va difuminant el metge que dedicava les seves hores lliures a tenir cura de la gent del barri sense cobrar o que fins i tot donava diners als seus pacients. La història d’aquest metge dono per fet que la coneixeu doncs el barri mai no l’oblidarà i Paco Candel va parlar d’ell en els seus llibres. Jo recordo les cues que hi havia a la porta de la casa del senyor Pedro, sagristà de la parròquia de Port i pare d’en Paco Candel de persones esperant poder ser atesos pel doctor Ribas. El nostre barri va anar creixent en nombre d’habitants i l’atenció sanitària era no només insuficient, era quasi inexistent.

Als anys seixanta, havíem d’anar al dispensari de Pere Camps, situat al barri del Raval, on encara hi és. Llavors era més difícil moure’s perquè la gent no tenia cotxe i només s’hi podia anar amb tramvia i uns anys més tard amb l’autobús número 8 que passava pel morrot (avui ronda litoral).

▶ Foto d'arxiu de l'equip del CAP Doctor Carles Ribas.

Anys després ens feien anar al carrer Manso i també a l’ambulatori del carrer de Cristo Rey al barri de Sants – no sé perquè, però cada vegada que hi anava pensava en la falange i en el dictador-.

Fixeu-vos que ja parlo dels anys setanta del segle passat i a la Marina, res. Uns anys més tard, ens van enviar al carrer Vila i Vilà, al costat del Paral·lel. Era una peregrinació haver d’anar al metge i això per no parlar de l’hospital Clínic, que no hi havia autobús directe.

Avui dia, i després de 30 anys, el CAP

CAP Doctor Carles Ribas

Al CAP hi tenen lloc xerrades i formació per als veïns, inclosos els més joves, per aprendre a mantenir bona salut

Carles Ribas és un centre docent. En aquest lloc s’hi formen metges i infermeres, cosa que segurament desconeixen la major part del veïns que hi van quan estan malalts. Ja fa uns quants anys que això passa i hauríeu de veure l’entusiasme i agraïment que demostren noies i nois que passen per l’aprenentatge i saber fer dels professionals que hi treballen.

També el CAP és un espai públic, que el barri s’ha fet seu, on s’hi dona cabuda a tothom. En un barri amb tanta mancança de llocs per a la gent, on s’hi puguin reunir, aprendre i compartir, al CAP hi tenen lloc xerrades, i formació per als veïns, inclosos els més joves, sobre qualsevol qüestió que tingui a veure amb el manteniment de la salut.

I per acabar, dir que també, formen part del barri perquè així ho volen, els professionals que es preocupen de tenir, cada mes el seu espai en aquesta publicació, fent difusió dels temes de salut que poden afectar a tots els veïns. Hi ha hagut, en altre temps, també participació també a l’emissora de la Marina.

Com podeu veure, després de molts anys de situació precària de l’atenció primària al nostre barri, avui dia gaudim d’un centre que compta amb un bon equip no només mèdic , sinó també humà.

Per molts anys!!! ■

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

14

salut

El perill del 0% sucres Els aliments 0% sucre són aquells que contenen menys de 0,5 grams de sucre cada 100 grams o 100 mil·lilitres en el cas dels líquids.

Existeixen dos grans grups d’ edulcorants : - Els acalòrics (sacarina, ciclamat i l’estevia, entre d’altres).

- Els polialcohols (aspartam E-951 o acesulfam E-950). És important llegir les etiquetes atès que hi ha molts productes de fabricació industrial que no són dolços però porten edulcorants afegits, com per exemple les conserves o els embotits.

El principal error és creure que els aliments 0% no engreixen o no fan elevar els nivells de glucosa en sang i en conseqüència se’n poden menjar tants com es vulgui.

La realitat és que, aquest productes han substituït el sucre per altres edulcorants i sovint es fabriquen amb farines refinades, i s’hi afegeixen greixos de baixa qualitat per compensar la manca de dolç.

Posem un petit exemple, si comprem pastisseria 0% sucre tindrem un producte format per edulcorants, hidrats de carboni i greixos amb un alt potencial calòric i contingut amb colesterol. Correm el perill

Esther Pardo i Gimeno

doncs de menjar-ne més del compte pensant que no engreixen tant, però la realitat és que fan pujar el nivell de glucosa en sang pel contingut en farines (perillós per als diabètics), i fan pujar les xifres de colesterol pels greixos animals que contenen, augmentant també el risc cardiovascular.

Aquests aliments, sovint molt processats, generen la falsa sensació de tenir poques calories i es consumeixen en major quantitat que la resta, igualant o superant el nombre de calories que hauríem pres de qualsevol altre aliment no catalogat com 0% sucre.

Naturòpata

Més fruita Cal doncs ser prudents en l’ elecció d’ aquells productes alimentaris que poden semblar més sans o dietètics i que finalment no aporten tants beneficis com esperàvem.

La principal recomanació seria “consumeixi aliments, no productes”. Compri carn, peix, ous, llet, fruites i verdures crues i prepari vostè mateix/a els seus àpats en funció de la dieta que més convingui a la seva salut. Evitarà així el consum d’alguns additius, conservants, colorants i edulcorants i serà vostè el/la que controli la qualitat i la quantitat del que ingereix.

I si té qualsevol dubte consulti amb la seva professional d’ infermeria. ■ CAP Carles Ribas

Fibroscan, un nou mètode de detecció de fibrosi i esteatosi hepàtica (fetge gras) La malaltia per fetge gras (esteatosi) és la malaltia hepàtica més freqüent al món.

Es caracteritza per l’acumulació excessiva d´àcids grassos i triglicèrids a les cèl·lules del fetge i dona nom al conegut com “Fetge Gras”. En la majoria de casos s´associa a altres malalties cròniques com la hipercolesterolèmia, la diabetis, el sobrepès i l’obesitat. Tot i així també hi estan molt relacionats els estils de vida: una dieta alta en greixos i la manca d’activitat física promouen la seva aparició.

A més a més, es tracta d’una malaltia silenciosa, no dona símptomes i per aquesta raó poden passar anys fins a la seva detecció. Quan l’esteatosi és molt avançada pot donar lloc a la coneguda com fibrosi hepàtica que es caracteritza per un enduriment de les cèl·lules del fetge i que pot acabar causant una cirrosi. Donat això, és important una detecció precoç de la malaltia per tal de poder tractar-ne les causes i millorar l’evolució.

Fins fa poc l’única forma de detectar aquestes dues malalties era fer una biòpsia de fetge, però a l’actualitat existeix una

prova semblant a una Ecografia anomenada Elastografia Transitòria (Fibroscan) que permet detectar l’elasticitat del fetge i la quantitat de greix que té sense necessitat de biòpsia.

Per tal de fer una detecció precoç de la malaltia s’ha iniciat un estudi, on participen cinc països europeus, per a la detecció de la Fibrosi i Esteatosi hepàtica en la població general. L’estudi anomenat Liverscreen pretén fer un cribratge de

malaltia hepàtica en les persones majors de 40 anys.

El CAP La Marina és un dels centres que participa en l’estudi de cribratge de malalties de fetge. Prop de 800 pacients del barri han pogut conèixer l’estat del seu fetge gràcies al Fibroscan i una analítica de sang. Si teniu més de 40 anys, no patiu cap malaltia hepàtica prèvia i voleu més informació sobre l’estudi, podeu contactar amb el vostre CAP de referència.

Per últim, recordar que la malaltia per fetge gras no alcohòlic no dona símptomes fins a fases avançades, és per això que és molt important una bona detecció precoç. La millor manera d’evitar-la és mantenir un estil de vida saludable basat en la dieta mediterrània, reduir el consum de greixos, fregits i carns vermelles. A més a més, mantenir-se actiu i realitzar 30 minuts al dia d’activitat física, redueix la incidència de la malaltia. ■

CAP La Marina

Quan ja hem acabat de menjar raïm i els préssecs de Calanda ja no es troben a les fruiteries, comencen a aparèixer les mandarines tímidament i amb més força els caquis i una fruita rara que no massa gent consumeix: la xirimoia.

L’arbre del caqui, palosanto en castellà, que va venir del japó, però que ara també n’hi ha de procedència xinesa, tot i que ja fa molts anys que el trobem en molts jardins i horts del nostre país.

S’està convertint en un cultiu de substitució de les taronges, a València.

Una varietat del caqui, és l’anomenat Persimons, que és el mateix fruit però collit encara verd i madurat els magatzems amb tractaments especials perquè conservin la duresa i no siguin tant astringents.

El caqui és molt recomanable per a la salut perquè conté carotens, rics en vitamina A; també aporta vitamina C i potassi. Hem de dir també que força quantitat de sucres. Al ser astringent va bé per combatre la diarrea. Com que conté antioxidants , menjar caquis ens protegeix de malalties degeneratives.

I de la xirimoia us puc dir que ens ha arribat d’Amèrica central i que els seu aspecte ens recorda a una pinya.

Es conrea a la costa andalusa. La seva polpa és molt dolça i s’ha de menjar quan la pell és tova, sempre en compte de no menjar les llavors perquè son verinoses. Per la seva textura, ( si la batem, té aspecte de crema), la podem combinar en molts postres, i també amb d’altres fruites. És una fruita rica en vitamines C, A, i també del grup B; i minerals com el Potassi, calci i fòsfor. Per tant, ens anirà bé per combatre constipats, activa el cervell i té un efecte una mica laxant.

Si no les mengeu habitualment, proveu-les. Totes dues son molt bones per a nens i avis!!

Que vagi de gust!! ■

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

cultura 15

Els veïns Toni Ayala i Llum Ferrero guardonats amb el Premi President Lluís Companys d’ERC || Andrea Bello Els organitzadors, Esquerra Republicana de Catalunya a Sants-Montjuïc, han escollit la sala Pepita Casanellas per l’entrega dels Premis Nacionals Lluís Companys, celebrada el passat 25 d’octubre.

L’edició d’enguany és la primera que surt del seu escenari tradicional al barri de Sants per celebrar l’acte a La Marina. El representant d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, l’Ernest Maragall, explicava que amb això “Esquerra vol fer una afirmació, aquí estem!, i també vol reconèixer i enviar un missatge de voluntat d’entendre, de compartir i de treballar per La Marina”.

Aquest premi reconeix l’activitat pública de personalitats d’àmbits molt diversos bo i honorant-los amb el record de la figura de Lluís Companys. En paraules d’en Maragall, “atorgant aquest premi, els militants reconeixeu aquelles persones que, com ara el president Companys, aporten un valor afegit a la societat catalana amb la seva actuació”.

La primera en recollir el guardó va ser la atleta i actual diputada al Parlament Núria Picas, que va aprofitar l’oportunitat per re-

▶ Els veïns de La Marina, Llum Ferrero i Toni Ayala, rebent el premi de la mà de l'Ernest Maragall.

cordar la figura d’en Companys. Va agafar el relleu el fotoperiodista Jordi Borràs, bo i recitant un poema propi on descriu de primera mà la reacció a la sentència al carrer d’uns joves que han perdut la por, i va dedicar el premi “als que ens precediren en la lluita, a tots nosaltres que treballem per la llibertat de la terra, i als petits, als

L'agenda de novembre Tot el mes

Per al mes de Novembre tenim una activitat que forma part del nostre projecte comunitari de dinamització i cohesió social dels jardins de ca l'Alena. "La Tarda de Ca l'Alena" És una activitat de promoció de l'ús comunitari i intergeneracional dels espais públics comuns al veïnat.

Es tracta d'una sèrie de berenars que realitzem als jardins de ca l'Alena amb diferents temàtiques i en col·laboració amb la Ludoteca la casa dels colors, el Casal i Apartaments de gent gran la Capa.

En aquest cas, l'activitat conflueix amb un altre projecte del casal de barri la vinya: "hàbits saludables" i comptarem a més amb l'ajuda de la Taula Salut (Agència de salut pública i Pla de barris) En aquesta ocasió, a més de promoure la convivència, l'ús de l'espai public i la participació ciutadana, promourem alguns hàbits saludables, a través de diferents activitats:

17.00 h: Activitat rotativa Zona 1: jocs tradicionals!

Zona 2: bombes de llavors!

Zona 3: plantem les aromàtiques de ca l'Alena! (3 espais amb un mini jardí comunitari a la disposició de tots i totes els veïns per al seu ús i manteniment.

18.00 h: Presentació del projecte "El receptari" i intercanvi de receptes saludables!

18.30 h: Berenar Saludable!

Lloc: Casal de barri La Vinya

Josep Vicens

que vindran, i que un dia o altre lluitaran.

Ho fem per vosaltres, el futur és vostre”.

El següents guardonats van ser el grup musical Doctor Prats, que no van poder assistir a l’acte a causa d’una actuació. Tanmateix, el seu portaveu, l’Albert Salvat, va recollir el premi en el seu nom.

Però el moment més emotiu va arribar

amb el reconeixement als veïns de La Marina i activistes de la Flama del Canigó, Llum Ferrero i Toni Ayala, els quals van voler compartir el premi amb la família, amics, el centre cultural de Port, i veïns de La Marina. En acabat el seu discurs, van rebre una gran ovació del públic.

Finalment, també l’associació sense ànim de lucre Integrasons, va rebre el guardó per la seva tasca d‘inclusió social a través d‘activitats musicals.

L’acte va concloure amb la lectura del llistat de “tots aquells que avui no poden ser aquí” a càrrec dels consellers d’Esquerra al districte de Sants-Montjuïc, on es van incloure els presos polítics, exiliats i els detinguts en aquestes darreres setmanes, i amb el cant dels Segadors.

L’Ernest Maragall ha assegurat a aquest diari, La Marina, que es repetiran actes com aquest al barri, amb voluntat de “treballar i tirar endavant el nostre programa, amb idees, ganes de canvi i ambicions que s’han de dur a terme a La Marina” perquè ERC vol “ajudar a canviar la realitat per cobrir les necessitats i interessos de tota una població, que mereix més a nivell d’equipaments, comunicació i moltes més coses”. ■

La Marina Cuinera, pot de cultures

El menjar és una dels elements central en les nostres vides, és el moment per compartir i gaudir amb la família i les nostres amistats. A la Taula compartim les nostres vides, les nostres cultures, allò que transmetem de generació en generació, com a les patates de l’àvia, l’arròs de la tieta o el cuscús del pare. El mateix passa amb els amics quan sortim de tapes, és el moment de compartir riures, d’apropar-nos, fins i tot de fer barri; menjar ens fa sentir acompanyats.

L’any 2017 l’Agència de Salut Pública de Barcelona, dins del programa de Barcelona Salut al barris, va fer un diagnòstic de salut comunitària on veïns i veïnes i professionals del barri ressaltaven la necessitat de poder treballar la promoció d’hàbits saludables al barri de la Marina. El grup de

treball d’hàbits saludables*, un espai creat per abordar aquest tema on hi col·laboren els diversos equipaments, serveis, entitats i veïns del barri, vam decidir que no hi havia millor manera de treballar aquest tema que amb les pròpies receptes dels veïns i veïnes del barri de la Marina.

A partir de compartir el coneixement de tots i totes i amb el treball de professionals de la salut del barri crearem el nostre receptari saludable de la Marina. Un receptari que serà tan deliciós i divers com el nostre barri. Sona bé, oi?. Però ja sabeu que en aquest barri no ens conformem amb poc i per això ja estem en marxa treballant conjuntament amb l’associació de comerciants de la Marina per tal d’organitzar “La ruta de la tapa saludable de la Marina” amb la selecció de les millors receptes del barri. ■

Novembre // www.lamarina.cat

16

espai patrocinat

El Port de Barcelona rep la certificació Port Environmental Review System de l’ESPO Jordi Vila ha participat en el GreenPort Cruise & Congress on s’ha debatut sobre la transició energètica, la qualitat de l’aire i la descarbonització dels ports

▶ Isabelle Ryckbost, secretaria general de l’ESPO; i Jordi Vila, cap de Medi Ambient del Port de Barcelona.

El Port de Barcelona ha rebut oficialment la renovació de la certificació PERS (Port Environmental Review System), l’estàndard ambiental específic per a ports creat per l’ESPO (European Sea Ports Organisation). La secretaria general de l’ESPO, Isabelle Ryckbost, va lliurar la setmana passada aquesta certificació al cap de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila, en el marc de la reunió del Comitè de Desenvolupament Sostenible de l’ESPO, organitzat paral·lelament a la 15a edició del GreenPort Cruise & Congress, que s’ha celebrat a Oslo entre el 16 i el 18 d’octubre.

La certificació PERS, impulsada dins de la iniciativa ECOPorts de l’ESPO, és una de les tres certificacions del sistema de gestió ambiental del Port de Barcelona -juntament amb la ISO 14001 i la inscripció en el registre EMAS- renovades durant els darrers mesos. Aquestes certificacions, d’aplicació voluntària, són un reconeixement explícit a la seva política mediambiental i recolzen

la seva voluntat d’actuar a tots els nivells en la lluita contra el canvi climàtic.

El sistema de gestió ambiental ha esdevingut una eina efectiva per implantar una política mediambiental en tots els àmbits del Port, implicant-hi a les administracions, les empreses i els operadors, i facilita la consolidació progressiva dels temes ambientals en la seva planificació i en la gestió diària.

aconseguir la descarbonització efectiva dels ports.

Per assolir aquests objectius s’ha debatut sobre les diferents solucions que els ports tenen actualment al seu abast, destacant especialment el desenvolupament d’infraestructures que permetin la connexió elèctrica dels vaixells i la incorporació de nous combustibles nets derivats de l’hidrogen.

300 experts ambientals de Suport i finançament tot el món

Els participants en el GreenPort Cruise & Congress han coincidit en la necessitat de rebre suport i finançament per part de les diferents administracions implicades per a realitzar aquesta transició energètica i minimitzar l’impacte dels ports en l’entorn. En el mateix sentit, s’ha destacat la importància de millorar el diàleg amb les comunitats portuàries i els territoris per aconseguir la seva implicació en el desenvolupament d’una xarxa mundial de ports sostenibles. ■

El GreenPort Cruise & Congress ha aplegat a 300 experts i responsables ambientals de ports de tot el món, entre els quals Barcelona, per debatre sobre els grans reptes que les infraestructures tenen plantejades pels propers anys. Durant la conferència s’han palesat les tres grans prioritats actuals de les administracions portuàries: millorar la qualitat de l’aire als ports i a l’entorn; endegar una transició energètica realista, eficient i competitiva; i

El RACC i el Consorci de la Zona Franca posen en marxa un servei de trajectes de cotxe compartit per facilitar la mobilitat dels seus treballadors || Vanesa Alemán El President del RACC, Josep Mateu, i el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, han signat un acord per posar en marxa el servei de trajectes de cotxe compartits anomenats RACC Hop. Aquest nou projecte millorarà la mobilitat de més de 4.000 treballadors de 10 empreses instal·lades al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

RACC Hop és una plataforma de mobilitat que posa en contacte a passatgers i a conductors d’una mateixa empresa o d’empreses ubicades en una mateixa zona i que fan el mateix trajecte de forma quotidiana. Els usuaris poden compartir trajecte i així estalviar temps i diners en els seus desplaçaments a la feina. Aquesta aplicació mòbil de carpooling beneficia també a les empreses que poden optimitzar l’ús dels seus aparcaments.

Els treballadors i treballadores interessats en fer-la servir, tan sols han de descarregar-se-la de la plataforma Google Play per a mòbils Android o App Store per a mòbils Apple. I fer-la anar és encara més fàcil: només obrir l'aplicació, el sistema pregunta a quina comunitat o

empresa pertany l’usuari i... ja pot compartir els seus viatges amb la resta de la comunitat.

Els impulsors del projecte asseguren que és innovador, fomenta una mobilitat més respectuosa amb el medi ambient i ajuda a disminuir la congestió a les principals artèries viàries que connecten les ciutats amb els nuclis industrials i empresarials situats a les àrees metropolitanes. La mobilitat compartida pot reduir la contaminació ambiental i acústica així com les emissions de CO2 i, en conseqüència millorar la qualitat de l’aire. Tot

plegat, fomenta un model d’economia circular i suma noves accions a favor dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Tant el RACC com el Consorci volen fer palesa la preocupació pel medi ambient que tots dos comparteixen.

Per una banda, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona és una institució pública compromesa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides que vol aplicar en l’àmbit industrial. L’objectiu número 13 del pla tracta del clima i el número 17 de la

necessitat de crear aliances entre institucions per assolir els objectius, cosa que han fet amb l'aplicació RACC Hop. Cal destacar que el CZFB també participa en la Taula d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, creada per lluitar contra l’elevada contaminació a la ciutat.

D’altra banda, l’empresa RACC promou una nova forma de mobilitat més segura i respectuosa amb el medi ambient alhora que fomenta les habilitats per competir entre els joves pilots i els valors humans que tot esportista ha de tenir en competició. ■

Novembre // www.lamarina.cat

esports 17

La Marina, barri d'acolliment de l’esport

Cara i creu de l’arribada d’equips de fora del barri: oportunitats i limitacions || Albert Aguilar Al barri de La Marina hi ha trenta-una instal·lacions esportives: vint a La Marina de Port i onze a La Marina de Prat Vermell. Aquests emplaçaments els fan sevir equips i entitats del barri, però també clubs del Districte de Sants-Montjuïc o de la ciutat de Barcelona. La convivència amb equips forans, sovint més consolidats que els del barri, genera oportunitats d’intercanvi entre entitats esportives, alhora que també recels entre els clubs arrelats al barri per la manca d’espais.

Una entitat esportiva es trasllada al barri de La Marina per dos motius principals: el primer, optimitzar les seves activitats esportives i el segon, canviar per causes alienes al club.

Un equip acollit al barri és el Barça de voleibol, que juga com a local al Poliesportiu Municipal de La Marina per quarta temporada. El responsable de la direcció tècnica del club, n'Adrián Fiorenza, valora l'acolliment com "estupendament bo" i subratlla que "amb aquesta experiència tenim la sensació que el voleibol ha aconseguit calar en el barri i que cada vegada n'hi ha més coneixement i interès".

Actualment, l'equip utilitza totes les setmanes les instal·lacions del Poliesportiu Municipal La Marina per disputar-hi els seus partits. Tant la direcció com el personal del Poliesportiu estan ben disposats a donar totes les facilitats perquè el club pugui afrontar una competició d’alt nivell.

El Poliesportiu Municipal de La Marina és un dels més importants del barri, on conflueixen entitats esportives de barri, de districte i de ciutat. El seu director, en Sergio Delgado, pensa que s’ha de prioritzar equips de La Marina, sense oblidar que totes les agrupacions esportives s'han de sentir "com a casa" i que "es tracta d’actuar amb sentit comú" perquè al final "la solució és intentar quadrar horaris". Pel que fa a l'acolliment del Barça de voleibol, Delgado valora com "molt bona" la recepció que se li fa a l’entitat, i que també ho és "la visibilitat que aquest club pot donar tant al Poliesportiu com al barri de La Marina”.

Des de l'entitat, es busca un punt mig entre guanyar aquesta visibilitat i que cap equip gran passi per davant dels equips locals.

Un altre cas d’acolliment és el de la Unió Esportiva Sants. Aquest és un cas futbolístic particular. L’any 2009, el club va haver de deixar el camp de Magòria i es va mudar al barri de La Marina per la decisió

▶ Nens i nenes del barri practicant esport a les instal·lacions del Complex Esportiu La Bàscula.

de l’Ajuntament de reformar el Complex Esportiu de Magòria i construir-hi habitatges propers a la zona esportiva. De bon començament, la reforma s’ha anat demorant en el temps fins al punt que des del club reclamen de tornar a jugar-hi. De fet, el compte oficial de Twitter de l’equip manté de forma fixa el missatge de “#RecuperemMagòria”, expressant el seu desig de tornar al seu barri. No obstant això,

La convivència d’uns equips de fora genera oportunitats entre entitats esportives, però també recels entre els clubs del barri deu anys després del trasllat, la U.E. Sants encara utilitza el Complex Esportiu de La Bàscula i el Camp de l’Energia pels partits de l’equip. El director del Complex Esportiu La Bàscula, en Pau Aparicio, apunta que totes les entitats són acollides de la millor forma possible, però que les del barri de La Marina hi són "prioritàries”.

Als camps del Complex juguen dos equips del barri, sis del districte i un de la ciutat de Barcelona.

Tot i així, hi ha sectors esportius del barri que veuen amb un cert recel l'aco-

lliment de clubs i entitats foranes perquè “cada vegada són més i desplacen les del barri”. Aquesta és l'opinió del president de la Federació de la Taula d'Esports de La Marina, n'Andreu Farrera, per qui els forans “són una competència directa i desigual per les entitats locals perquè s’orienten al mateix públic i utilitzen els mateixos espais, cosa que resta possibilitat de consolidar-se o d’expandir-se o als equips locals". Des del seu punt de vista, “no és lògic tenir equipaments preparats com el del Camp de l’Energia i que no hi hagi cap club del barri jugant-hi”. I reparteix les responsabilitats entre totes les entitats esportives del barri a causa de la mala gestió anterior.

Un exemple dels efectes d'aquesta competència és el Club de Futbol Zona Franca. Els seus set equips de futbol juguen els seus partits al Complex Esportiu de La Bàscula, on competeixen per l'espai de les instal·lacions amb els 14 de la Unió Esportiva Sants. El director del Zona Franca, Emilio Fernández, assegura que “el club s'ha vist reduït a la mínima expressió”. Afirma que els nens i nenes veuen el Sants com un equip més gran, tot i que això fa també que els locals no disposin de prou de temps per jugar o de recursos econòmics per mantenir la quota”. Com a resultat, es frena l’expansió dels equips amb seu o arrels a La Marina. Tot plegat mostra la cara i la creu del fet que La Marina actuï com a centre d’acolliment esportiu. ■

Estem treballant per tornar el més aviat possible amb l'emissió de La Marina FM (102.5).

Disculpeu les molèsties.

Alejandro Flores

El consell esportiu Men sana in corpore sano Durant l’exercici físic no només passen coses en els teus músculs, sinó també en el teu cervell.

L’exercici físic regular produeix canvis en l’estat emocional de les persones i t’ajuden a mantenir l’equilibri, a millorar la memòria, l’autoestima, millora la depressió, retarda l’envelliment i afavoreix a l’energia pel teu dia a dia.

Quan fas exercici s’allibera al nostre cervell, una hormona que es diu de la felicitat (endorfina), que provoca una major sensació de benestar emocional.

L’esport en companyia a més millora les relacions socials ja que fa que et motivis mútuament. Quan fas exercici habitualment el teu cos es defineix i tens una millor imatge de tu mateix, el que provoca que la nostra percepció de nosaltres mateixos canviï i així millori la teva autoestima i confiança.

L’esport relentitza l’envelliment i l’aparició d’enfermetats ja que en qualsevol etapa de la nostra vida, fa que augmentin les defenses i les substàncies químiques del cervell, el que preveu la degeneració de les neurones, augmentant així la memòria i la capacitat de concentració.

Fer exercici i acompanyar-lo d’una dieta saludable farà que la nostra vida sigui una mica millor. ■

YOLANDA GUTIÉRREZ

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Ja és aquí “La Marina Tapea” Arriba la tardor, torna la Marina Tapea, des del 8 al 29 de novembre gaudeix cada divendres de 19.00h a 23.00h d’una Tapa + Beguda per tan sols, 2.45€.

Deixa’t sorprendre pels diferents sabors de les millors tapes fetes pels locals de restauració de la Marina. (La Place-

ta d’en Manu, Jojoto, Enric i Pau, Bar Paddok, Bar Jueves 5, Bar Rte Xinés Lys, la Taberna del Conde, Casa Patry).

Empleneu el passaport que us lliuraran en els establiments participants a “La Marina Tapea”, vota la teva tapa preferida i participar en el sorteig d’una

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA IMMOBILIARIA ELECTRODOMÈSTICS VANWARD CENTURY 21 Dux3 Pg. Zona Franca, 124, Local. c/Foneria, 33 Local 3 Telf. 93 535 52 52 Telf. 934531994 ESCOLA D'IDIOMES ANIMAL DOMÈSTIC KIDS AND US LA MARINA MON ANIMAL C/ Mecànica, 17 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANCS ▶ PELUTS (NOU SOCI) ESTANC ZONA FRANCA Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Pg. Zona Franca, 244.

Mediterrània) Telf. 934229079 Telf. 933326946 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ FARMÀCIES Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 JOYERÍA LURA Telf. 934218129/ 606885784 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 21 94 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Pg Zona Franca, 122 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 933320210 / 608975406 87-89. Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 MUEBLES EL CISNE Telf. 934214922 / 601156042 Pg. Zona Franca, 224.

93 332 26 98 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MacMOBLES ZONA FRANCA c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 TU CERRAJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Pg. Zona Franca, 173.

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 661 991 144

DROGUERIES I PERFUMERIES FORNS DE PA DROGUERIA FELI 365. CAFÈ I FORN DE PA Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

estada d’hotel, a l’Hostal Estrella de Rupit (habitació doble superior i esmorzar inclòs) per a dues persones. Per participar has de fer la ruta completa ’La Marina Tapea’.

Una vegada finalitzada la ruta, es farà el recompte de vots, i s'otorgarà un reconeixement a la tapa més votades. Activitat organitzada pels restauradors de la Marina i l’Associació de Comerciants la Marina. ■

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44

BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 PLATAFORMA CÀRNICA MAVI MODA I COMPLEMENTS C/ Mare de Déu de Port, 355 Mare de Déu de Port, 264-266 Telf. 93 611 76 32 Local 2. Telf. 610075461 REFORMES INTEGRALS CALZADOS CISNE NOUESPAI, S.C.P Passeig de la Zona Franca, 220 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 933323594 Telf. 93.517.63.18

EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

JOJOTO BARCELONA TENMAN REFORMES c/Ferrocarrils Catalans, 43 c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telèfon +447826495662 Telf. 629.82.92.85 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR RESTAURACIÓ CERMASA CENTRE MÈDIC TABERNA DEL CONDE Gran Via, 162. 93 431 41 40 Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, (Jardins de la Mediterrània) 155. Telf. 93 432 24 98 GRANJA ELENA, S.C.P VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Pg. Zona Franca, 228 Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Telf. 93 296 98 43 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

CASA PATRY Jardins de la mediterrania, local 11. Telf. 935341162

SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn FISIOTERAPIA-LOGOPEDIATelf. 934324022 PSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) ENRIC I PAU Carretera del Prat, 5 Minería, 4-6. 93 332 25 62 PASTISSERIA CREATIVA Telèfon 656187296.

ZAS! CAKE Mare de Déu de LA SAL DEL PORT Port, 272. Telf. 93 141 97 75 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F PERRUQUERIES I ESTILISME BAR PADDOCK BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Pg. de la Zona Franca, 145-149 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 Mare de Déu de Port, 413 bxs Telf. 93 331 84 33 local 3. Telf. 93 422 10 48 TELECOMUNICACIONS BAR RTE. CAL CAMPÀ DANI FERNANDEZ ESTILISTES Passeig de la Zona Franca, 109 I.T.C. SYSTEMS Paseo de la Zona Franca, 132 Mare de Déu de Port, 305-319 Telf. 93 360 68 69 Telf. 934 32 15 90 (Jardins de la Mediterrània) BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Tel. 93 421 56 17 MANIKURAME Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 LA PLACETA D'EN MANU MI PELU Gran Via Corts Catalanes, 144 C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 938085215 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, QUADRES I MARCS LYS (CUINA XINÉSA) ART I DECORACIÓ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Carretera del Prat, 40 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telèfon 936 11 83 83

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

18

Novembre 2019 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes 19

Gigantes La realitat social dels barris de La Marina

FOTO: Irene, Fundació Mans a les mans

|| Jesús Martínez «Mire vuestra merced que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que, volteadas del viento, hacen andar la piedra del molino.»

El capítol vuitè de la primera part de El ingenioso hidalgo... és una quimera, una faula i l’aventura més miraculosa mai explicada, pel títol d’aquella pel·lícula del guionista Jim Kouf.

Recordeu, Don Alonso transmutat en el cavaller Don Quixot fent cas omís del seu vilatà escuder.

«Aquests dos tipus estaven bojos», es reafirmarà Alexander (nom inventat; Tarragona, 2006), que està embrancat en passatges solts del Quixot i que fica en el mateix sac la laxitud de Sancho i la noblesa del seu senyor. «Lo petan, és un llibre divertit.»

L’està llegint ara.

Alexander és un noi madur per la seva edat, que és la edad del pavo. Es troba en el moment just de la pubertat en què un es tanca a la seva habitació i es posa a tot drap el Tubthumping dels divertits anglesos Chumbawamba («He sings the songs that remind him of the best times»).

Això faria Alexander sent un nen normal –ho és– en un món normal –no ho és.

Fa uns mesos a la seva família la van desnonar. Viu amb la seva mare, que neteja cases. Té dos germanastres, i a un d’ells no l’ha vist mai: «ens enviem wazaps». El seu actual padrastre li comprèn. Potser ell també va viure en un món anormal, un món boig.

La família ha ocupat un pis a Sant Boi de Llobregat.

Tot i la distància, cada dia, Alexander agafa el 72 i el V5 i assisteix a l’institut Bosc de Montjuïc, a l’anell olímpic.

Li agrada l’assignatura de Socials, li entusiasma la Història, sobretot la dels romans.

«Voldria fer alguna cosa d’això, estudiar el de Roma i el d’Egipte, coses així», perd la mirada, agafant fortament el Samsung, mentre es passa la mà pel cap com si espantés les mosques invisibles que mai l’han molestat. Li costa concentrar-se.

C CRÒNICA

A les tardes, al sortir de l’insti, Alexander no va a la seva nova casa, on li falta el quart per poder tancar-se i escoltar a tota llet More fire, de Shakira («Que mientras más te acercas / más aumentas mi ansiedad»).

A les tardes, aquest cavaller de l’edat moderna rep classes de reforç a la Fundació Mans a les mans («Les mateixes oportunitats per a tothom»), al carrer Foc, 100, al costat de la parròquia de Sant Bar-

tomeu, a la Marina-Zona Franca. Ell ho explica a la seva manera: «Em ajuden a fer els deures. Ara estic amb l’anglès, amb el verb to have».

Fundada el 2004, Mans a les mans va arrelar molt abans. En els anys setanta, al casal El Submarí, al soterrani de l’església, els monitors ja es barallaven amb la burocràcia perquè sortissin endavant els fills de les famílies obreres.

El barri ha canviat molt en aquests quaranta anys.

Però la pobresa mai s’ha marxat.

«Si em preguntes què és el que veig ara en la societat et diré que una major desigualtat. És curiós. Tenim molta riquesa, cada vegada més desenvolupament i la generació millor formada, però els seus treballs són precaris i molts d›ells amb prou feines aconsegueixen prosperar», reconeix la directora de Mans a les mans, Neus Cerdà (Alacant, 1970), experimentada educadora social.

Especialitzada en la construcció de somriures, Neus és la responsable que augmenti en uns quilets el benestar dels 226 nois als que tutoritza, d’edats compreses entre els 6 i els 22 anys. Hi ha llista d’espera.

«Podria explicar-te històries molt molt difícils, veritables drames. Famílies que viuen en habitacions, no en pisos, i que amb prou feines poden pagar els quatre-cents euros mensuals de lloguer. Famílies que mai desempaqueten les seves coses perquè sempre estan pendents de la nova ordre de desnonament. Que ho tenen tot en contra, tot», repassa la Neus, de guant blanc, de fina intel·ligència, de gallet fàcil perquè repeteix les frases dels xavals que han impactat en els murals dibuixats a les parets: «Jo i els meves pors: ni

elles són tan grans ni jo, tan petit»; «La por és una muralla»; «L’autoestima és la clau de la llibertat»; «Mai et rendeixis»; «Sols podem fer poc, junts podem fer molt»...

Acaba Neus Cerdà, la directora: «Quan jo tenia 18 anys i començava a col·laborar en una escola de l’Hospitalet de Llobregat, els nens rebien un got de llet diari gràcies als fons de la Unió Europea, com si fóssim un país tercermundista. Això es va superar. Avancem. Però des de fa uns anys, amb la crisi, he tornat a veure els gots de llet. És difícil traçar la línia divisòria que deixi fora la precarietat. Avui tots podem perdre-ho tot amb molta facilitat.

I la nostra societat està cada vegada més crispada».

I li dóna la volta a la situació, somrient: «Per a molts nois nosaltres som la seva família, i tornen al cap dels anys i ens presenten les seves parelles i ens ensenyen les seves notes i es mostren agraïts: “Ho vaig aconseguir gràcies a vosaltres”» .

La Fundació Mans a les mans no es recrea en la misèria. La seva meta consisteix a treure el potencial humà de cadascun de nosaltres. Com ells mateixos difonen en els seus fullets: «Busquem donar oportunitats a infants i joves a través de l’educació i la formació».

En un racó, la «bústia de desitjos».

Alexander dóna exemple.

S’esforça. Vol. Ho nota el seu educador, Roberto, Rober, Cobo (Barcelona, 1989), ​​ que podria passar per un dels globetrotters que es diverteixen a la pista mentre resolen els problemes, els conflictes quotidians.

Globetrotters de la «empatia grupal» com ell ho anomena.

«A ningú li agrada explicar que li faran fora de casa, però un també deixa pistes de com se sent. Al final, els xavals s’acaben obrint. I en molts casos, ningú està per ells, ningú els obliga a deixar de jugar a la Play encara que siguin les tres de la matinada. La situació familiar d’Alexander és molt dura. I això fa que es mostri agressiu. La seva primera reacció no és el diàleg, sinó la violència. Està aprenent a conviure, a deixar enrere la frustració», comprova Roberto, allunyat de l’electocracia i unit a la minisocietat dels amics: «Falten recursos. I moltes vegades hem de suplir el treball de l’Administració».

La trentena de professionals de la Fundació Mans a les mans fa el que pot.

En una vitrina, clavilles, ossets de peluix i El joc de les habilitats socials, de Berthold Berg.

«M’agradaria dedicar-me a la música: ser cantant o productor», s›imagina Alexander, que fa rap i no trap (rap + reguetón) i que s’evadeix practicant kick boxing.

«M’agradaria lluitar contra la contaminació, perquè el planeta s›enfada i això no mola.»

Li agradaria viatjar.

Només ha sortit un cop d’Espanya. Va visitar la ciutadella emmurallada de Carcassona, al sud de França.

Les seves monumentals torres com a caps nuclears li van recordar la història dels molins que són gegants, dels gegants que són molins.

Sancho tanca el capítol: «Dios lo haga como puede». ■

Novembre 2019

L'ENTREVISTA

“Quan cau la vida al terra, o t’aixeques tu o no t’aixeca ningú” Esther Piqueras Liras 67 anys. Feliçment casada.

Dues filles: Carme ( ) i Mireia.

De professió, advocada i vicepresidenta de la Fundació Carme Chacón.

Política: sóc d’esquerres i milito al millor partit, el PSC. Religió: Atea.

Q

uè li deixa aquesta acció solidària com experiència de vida?

M’omple moltíssim veure la satisfacció i l’agraïment de les famílies. Penso que amb el cor d’aquestes nenes viu la meva filla. Veure que les nenes venen malaltes i se’n van sanes és el més satisfactori. La Carme no va tenir aquestes possibilitats perquè, en aquest aspecte, va néixer abans de temps. Avui dia, la cardiopatia que tenia, que és una de molt complicada, ja es pot intervenir. Ella no va arribar-hi a temps. Els voluntaris també fan una feina encomiable. I tota la resta, que fem una feina més de lampisteria.

Expliqui algun cas concret.

La Romelia, que és l’última nena que hem operat, de vuit anys, tenia una cardiopatia semblant a la de la meva filla, una transposició de grans vasos: l’arteria que regava els seus pulmons, havia de regar una altra òrgan i a l’inrevés. Se li ha hagut de canviar tot el seu sistema circulatori, una cosa que abans era impensable. Tot això, m’ho expliquen els metges, esclar, que jo sóc advocada.

Tots són infants?

De moment sí, perquè els adults ja no es poden operar o és més complicat de fer-ho. En el meu cas, per exemple, van detectar el problema mentre estava embarassada de la Carme. Hi ha molta gent que no, que en néixer no se'ls detecta, com passa encara en aquests països, on se n’adonen més tard perquè una característica de la malaltia és que les persones no es desenvolupen correctament. Triguen més a caminar, es cansen aviat, són escanyolits... En veure aquest endarreriment de les criatures les famílies s’adonen que passa alguna cosa. Mai va ser el cas de la Carme. Al contrari, ja que cada cardiopatia és diferent.

Parlem de la família Chacón. Qui sou, d’on veniu?

La meva mare era de Nava de Roa, a Burgos i el meu pare va néixer a Alcubierre, a Osca, però als tres anys ja vivia a la colònia Castell del barri de les Corts, que en aquell moment era una colònia d’àcrates. Érem una família humil. El meu pare era anarquista i ens van educar amb els valors de la llibertat, la solidaritat i la humanitat. A casa meva es deia: “Mi patria es el mundo y mi família la humanidad” Jo he seguit aquesta pauta i vaig transmetre això a les meves filles.

Com porta el fet de gestionar el que d’alguna manera és el llegat de la seva filla?

Potser el primer any no haguéssim pogut fer-ho. Però arriba un moment que quan cau la vida al terra, o t’aixeques tu o no t’aixeca ningú. Aquí has de triar entre la vida i la mort. Vaig dirme: “has de seguir endavant. Tens el teu home, una altra filla, nets, entre els quals el fill de la Carme...” Avui dia, a vegades costa. Actes tan emotius com el que es va fer al Parlament de Catalunya, o a Madrid. Però també ens reconforta molt veure com l’estimava la gent, i que sembla que està viva, la recorden contínuament.

La seva filla era una catalana que es va significar a la política espanyola. Quina és la seva reflexió del moment polític actual?

Parlo per mi ja que la Carme no pot parlar, però penso que estaria realment molt disgustada. Nosaltres hem conviscut sempre. La meva llengua vehicular és la catalana. A casa meva s’ha parlat sempre en català. La Carme parlava català al seu fill, que es diu Miquel, no Miguel. Catalunya és això. Seure a una taula i parlar en català o castellà

La idea d’una fundació de cardiopatia rondava pel cap de la seva filla, encara que sense poder-la concretar, quan va morir l’any 2017 com a conseqüència d’una cardiopatia congènita. Després d’aquest tràngol i amb la necessitat de continuar amb la vida, l’Esther va acceptar la proposició del cap de servei de cirurgia cardiovascular de l’hospital Vall d’Hebron, el Dr. Raúl Abella, i l’empresària i exsenadora socialista, Maria José Elices, de participar d’una fundació amb el nom de la seva filla, Carme Chacón.

L’entitat ajuda nenes i nens de Panamà amb operacions del cor que als seus països serien impossibles per ells, tant per l’especialització mèdica que requereixen i que no troben als seus lloc d’origen, com pels costos, molt elevats. Enguany van per la tercera nena operada, i tenen deu intervencions més de previstes. La idea és arribar a centres amb capacitació i professionals que puguin atendre els nens als països on viuen. Un somni que encara arrenca i que expliquen detalladament a fundaciocarmechacon.com. L’Esther és veïna nostre, de Sants, i xerrem també sobre l’actualitat política.

segons a qui miris. És el bilingüisme a tope. Tenim la sort de poder parlar en dues llengües. Això és positiu.

Però...

No m’agrada la divisió que s’ha donat a la societat catalana i quan diuen que “no és real”, no és cert. Hem deixat de relacionar-nos amb amics amb la mateix assiduïtat que ho fèiem. Hi ha famílies que es barallen, la fragmentació social no es pot justificar de cap manera. Deien “España nos roba” quan ens estaven robant aquí mateix... La família Pujol ens robava “a manta” i no ho volen reconèixer.

El càrrec de Presidenta es resisteix a Espanya. De fet, la seva filla va ser una de les persones que més possibilitats va tenir d’arribar-hi quan gairebé va guanyar l’elecció com a presidenta del PSOE. Es va presentar a la Secretaria General del PSOE i va perdre per 22 punts amb males arts. Aquesta va ser la qüestió, que era dona i catalana... tot i que no sé si només va influir això. Crec que quan va dir que s’havia d’obrir portes i finestres, a algú no li va interessar obrir-les i va pensar “Niña, tu vales mucho pero para ser mi secretaria”. El masclisme hi és present a tots els partits. També al nostre. La Carme se’n va anar a dormir guanyadora i es va despertar perdedora, així va ser.

Tot i l’onada feminista que recorre Espanya, no hi ha cap candidata a la presidència. Cridaner, oi?

No hi ha cap candidata ni cap candidat que pugui liderar avui dia aquest país.

Ni a Catalunya, ni a Espanya. Aquest és el gran problema que tenim.

I a què ho atribueix vostè?

Suposo que a la mediocritat. Hi ha bons polítics, però no surten a la palestra. O no els deixen. Estem en un moment de fer política, amb majúscules. Política, política i política. I la gent ha d’anar a votar. No podem deixar la situació d’aquest país en mans d’uns quants que tenen uns interessos determinats i que s’obliden de la classe treballadora.

Vostè entenc la reacció de la gent que creu que els seus líders són presos polítics?

Pres polítics va ser el meu pare, que va haver de marxar a França i allà l’esperava un camp de concentració, i quan va tornar a Espanya el van enviar als “campos de trabajo”, que en deia el règim, a la Jonquera, Cadis, Mallorca... Ells són uns polítics que estan presos perquè han corromput la llei i la llei s’ha d’aplicar a tothom. És el que considero com a jurista, com a persona i com a ciutadana. ■

Yohany Limpias