La Marina – Edició novembre 2022

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

6.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Novembre 2022 / Núm. 320

Crida del veïnat per la salut mental

Les situacions de vulnerabilitat socioeconòmica fan aflorar més trastorns mentals

Falten recursos comunitaris per atendre les necessitats del barri

Pàgs. 14-15

Alejandro Flores

Benito Maín dona l’escultura del Quixot a la Francesc Candel

Pàg. 8

15 anys de la mort de Paco Candel, un llegat humà i lliterari extraordinari

La Castanyada i Halloween il·lusionen la canalla Infants menjant castanyes al tradicional acte que organitza la Casa del Rellotge com a cloenda del Joc del Fantasma.

CRÒNICA

Entrevista amb l'enterrador de la Marina Julio Carrasco Pàgs. 12-13

CULTURA

El Festival 7Rings porta les arts urbanes als carrers de la Marina Pàg. 8

Pàg. 16

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Lourdes Tasies, Pau Espí, Chris El-Bahr i Joan Pejoan.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

Salut Mental Són moltes les estadístiques i els números que ens estan alertant sobre l’altre epidèmia silenciosa: la de la salut mental. I és que a la pressió quotidiana per la crisi que ja arrossegàvem s’han sumat els efectes de la recent pandèmia i la guerra. Un còctel que ens posa dels nervis a tothom.

Els especialistes diuen, i cada vegada són més els que en parlen en veu alta, que cal canviar una mica el ritme de vida que portem; qüestió gens fàcil perquè per a la majoria de la població aquesta no és una opció: els joves dediquen més de la meitat del seu salari a pagar lloguers, els sous han pujat un no-res i la inflació no s’atura. A més, la incertesa contribueix a què l’economia productiva, la que en veritat genera feina, s’alenteixi.

Això no obstant, les persones haurem d’aprendre a conviure amb un escenari marcat per la incertesa i la manca de perspectiva de futur, tal com estàvem acostumats a imaginar-lo. Un desafiament personal i col·lectiu que ens retrata com una societat hipertecnificada i hiperconnectada, però ben poc preparada per respondre als nostres reptes. A manca de polítiques públiques que donin respostes al conjunt, caldrà exigir-les, ressituar les nostres prioritats; canviar esquemes socials i treballar des d’on som i a consciència, en l’esforç de reconèixer altres formes de viure que no buidin de significat el dia a dia.

Victòria de Lula da Silva al Brasil Diuen que la història no es repeteix, però que rima. I és que el gir copernicà que ha viscut Brasil dona per molt. Finalitzada la primera presidència de Lula, al 2010, la candidata del mateix Partit dels Treballadors va guanyar les eleccions, i encara va repetir victòria al 2014. Les grans corporacions mediàtiques, empresarials

i financeres van maniobrar fins a destituir la presidenta Dilma Rousseff, el 2016, acusant-la de delictes comptables que just al setembre del 2022 el Ministeri Públic Federal (la Fiscalia brasilera) ha arxivat. I per evitar que el candidat Lula es tornés a presentar al 2018, les grans corporacions van contribuir a l’empresonament del líder del PT amb un procés plegat d’irregularitats –entre més, la manca de competència del jutge sentenciador—, procés que ha estat anul·lat pel Tribunal Suprem al març del 2021. A les eleccions del 2018, aquestes corporacions van apostar pel Jair Bolsonaro, que va ser escollit president. Ara, el mateix establishment ha fet costat a l’ex-treballador metal·lúrgic, en un gir de 180 graus. Al Brasil —i no només, sinó arreu—, la classe empresarial juga fort en política.

Això en part ha frenat la temptació bolsonarista de replicar Donald Trump desconeixent els resultats de les urnes i desestabilitzant la democràcia.

Govern de la Generalitat El canvi de govern a la Generalitat tanca un cicle. Democràticament era necessari i que el pols electoral que mantenen Junts per Calunya i ERC en l’espai independentista no paralitzés la gestió de govern ja que necessitem avançar en preocupacions com la política industrial, mediambiental, sanitària...

Són matèries que reclamen l’atenció i els esforços de l’administració catalana atesa la gravetat i la sensibilitat de la situació. És fonamental que la cosa pública estigui centrada en l’atenció de tots els sectors i col·lectius.

Al president Pere Aragonès se li acumula la feina i se li escurça el temps; és hora de mostrar el múscul de la gestió i desplegar l’aposta de govern que no ha arribat a materialitzar-se. Caldrà veure si Esquerra és capaç d’articular la resposta política, social i econòmica que tant necessitem, però cal deixar que el partit sortit de la dinàmica política faci feina. Temps hi haurà per tornar a les trinxeres partidistes i avalar o reprovar l’acció de govern. ■

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Viure amb mil euros

Demanem a alguns polítics com s'ho farien Durant la celebració de la Trepitjada del Raïm del Plus Ultra convidàvem alguns dels polítics que s'hi van apropar a fer l'exercici de tenir la perspectiva del veïnat Et trobes al barri de la Marina i...

1. És de nit i vols passejar. Que et sents segur/a?

2. Et dona la sensació d’estar en un barri cuidat i net o més aviat el contrari?

3. Has de desplaçar-te cap al nord, a Horta. Quin transport faries servir?

Ana Trapero, consellera BEC a Sants-Montjuïc 1) Soc veïna de la Marina de tota la vida, i sí, sempre m’he sentit segura, tant aquí com a la resta de la ciutat. Al barri no hi ha gaire vida nocturna, i això em fa sentir encara més protegida. Personalment, no trobo a faltar efectius policials, però ara s’ha augmentat la dotació de Guàrdia Urbana i suposo que es notarà.

2) El barri està una mica descuidat, però no pas per falta de neteja, sinó més aviat per l’incivisme; per molt que contractem més mitjans per netejar, si no fem pedagogia per fomentar el civisme, ens seguirem trobant igual. Les entitats i el veïnat han de col·laborar per poder tenir més eficàcia; l’Ajuntament té educadors de carrer i equips de dinamització que ja actuen a les zones més conflictives.

3) No condueixo, així que sempre vaig en transport públic; s’hi pot arribar a qualsevol lloc de Barcelona. Prefereixo el bus, tot i que podríem estudiar afegir una altra línia de bus o modificar-ne perquè s’aturi al barri. Ara que tenim el metro reconec que és molt més ràpid.

4) A l’estiu, les festes majors; també recomano gaudir del barri i del veïnat. Hem d’aprofitar l’oferta cultural: tenim el teatre de la Sala Maremar i altres equipaments.

5) Des de l’Ajuntament hem posat un telèfon gratuït i espais on poden acudir sense hora demanada amb el Konsulta’m, sobretot pel jovent, i ara s’està treballant per ampliar-ho a la gent gran.

6) Tant de bo els veïns de la Marina tinguessin aquest sou. Penso que regular els lloguers és bàsic, a més de posar un topall als preus. Recomano comprar als comerços de barri, perquè els comerciants són els teus veïns i no tenen uns sobre cost ni uns marges tan grans.

A.F. / L.T.C. / Y.L.A.

4. Vols gaudir d’un moment d’oci. De l’oferta al barri, què triaries?

5. Necessites d’un professional de la salut mental. Què hi fas?

6. Tens un sou de 1.000€. Com t’ho faries amb el lloguer i els aliments?

Maribel Sánchez, consellera PSC a Sants-Montjuïc 1) Sí, de fet moltes vegades surto de nit i torno sola en bus. No obstant això, és cert que hi ha espais de fàbriques on em sento més desprotegida, però mai quan estic en carrers on hi ha veïns. Crec que falten Mossos a tot el territori.

2) A Barcelona tenim un problema amb el tema de la neteja. Ara amb el nou contracte veurem què passa, però “no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta”, i tenim un problema de civisme. A les poques hores d’haver passat l’escombraire pel carrer un altre cop torna a estar brut. Es poden fer campanyes d’incivisme, però és un tema que s’ha d’abordar a les escoles i a les famílies.

3) Sempre vaig amb transport públic. Tinc vehicle, però mai l’agafo perquè és un conflicte anar per Barcelona en cotxe, és molt difícil aparcar i contamina. El vehicle només l’utilitzo per moments puntuals o per sortir de Barcelona. De totes maneres, el transport públic s’hauria de millorar, per exemple, fent una parada de bus al carrer Motors; és clau perquè al costat hi ha un barri nou i un institut com la Mercè.

4) Escolliria anar a prendre una copa amb els amics i alguna de les activitats dels centres cívics i entitats. Al barri tenim oferta, però no tenim cinemes ni teatres.

5) Aniria al CAP perquè em derivessin a un especialista. També tenim un programa de l’Ajuntament on els joves poden trucar si tenen cap problema, el Konsulta’m. Certament, els CAPS tenen un problema d’atenció i de demanda; a més, hi ha especialitzats que no s’hi fan i això s’hauria de mirar.

6) És evident que cal construir més pisos de protecció oficial i de lloguer. I en el tema alimentació, l’Estat podria aplicar alguna mesura de control dels preus de determinats productes perquè no pugin tant com ho ha fet la llum.

Neus Munté, regidora de JuntsxCAT a l’Ajuntament i presidenta de la taula del Consell Municipal de Sants-Monjuïc 1) Sí, tot i que en ser un barri molt gran hi ha zones fosques. Les dades parlen per si soles. Estem acostumats a sentir un discurs molt triomfalista sobre la reducció de delictes a Barcelona, però, per exemple, han augmentat els delictes de violència contra les dones.

2) A la Marina, igual que a altres barris, hi ha una deixadesa amb la recollida d’escombraries. Barcelona és una ciutat més bruta que uns anys enrere.

Quan es va ampliar el contracte de neteja, ens van prometre que seria la panacea. És cert que els veïns i veïnes ens hem de comprometre a mantenir un barri net, però hi ha una part que li pertoca a l’Ajuntament i que és molt millorable.

3) Faria servir el transport públic, com faig sempre. La Marina ha millorat la seva connectivitat, però queda molta feina per connectar els barris del districte, com el Polvorí, amb altres de la ciutat. S’hauria de millorar la xarxa dels busos de barri.

4) Si vull veure una pel·lícula i vull anar al cinema, on vaig? Hi ha una mancança. És un barri on estan arribant noves famílies a viure-hi, però cal garantir un oci que no passi sempre pels grans centres comercials. S’ha de diversificar per garantir que les persones es quedin al barri.

5) La meva primera aproximació seria a través del CAP. S’està fent una aposta important per la salut mental, tot i que encara s’ha de millorar. Així mateix, no és suficient perquè s’ha incrementat molt la demanda. És necessari contractar i formar nous professionals.

6) S’acosta una etapa molt difícil on la inflació dificultarà aconseguir la cistella bàsica.

S’han de millorar els lloguers assequibles per assegurar un habitatge a tothom que vulgui seguir vivint a la ciutat i al barri, i limitar els preus de l’habitatge, així com fomentar una feina ben remunerada.

Jordi Castellana, regidor d’ERC a l’Ajuntament 1) Les zones on hi ha més moviment són les més segures, per això s’ha de fomentar que hi hagi activitats. La necessitat de més cossos policials és infinita, i qualsevol augment dels efectius és positiu. En horari nocturn i estival hi ha manca de presència policial, i falta que la Guàrdia Urbana ampliï plantilla.

2) Entre tots hem d’obligar-nos a ser més nets i cívics, però l’Ajuntament té un paper molt important i la neteja és millorable. El contracte de neteja ha de pal·liar aquesta necessitat, i el consistori té la tasca de controlar i inspeccionar.

3) El transport públic, però la connexió és millorable. Quan la L9 i L10 estiguin acabades serà molt més fàcil anar a barris com Horta. Així mateix, la connectivitat del barri amb el centre de la ciutat és bastant complicada.

4) De les entitats i les activitats culturals que organitzen. És un plaer gaudir-ne, i hem de fer una crida a tots els veïns perquè les descobreixin. L’Ajuntament ha d’ajudar les entitats amb més recursos.

5) Hi ha un programa que s’està implementant als CAPs sobre salut mental: el psicòleg o psicòloga referent, però és incipient i encara té molt marge de millora. Un dels principals reptes que tenim com a societat és la salut mental i els problemes derivats.

6) El preu de l’habitatge és molt alt. Una bona eina era la llei de Contenció de Rendes de Lloguer de la Generalitat, anul·lada pel Tribunal Constitucional; va demostrar que era possible moderar el creixement dels preus de l’habitatge. A més, ERC va proposar un fons de rescat de les hipoteques finançat pels beneficis dels bancs, que tenen uns beneficis desorbitats. Amb aquests preus, és impossible fer front a totes les despeses sol, i s’està expulsant als veïns i veïnes de Barcelona.

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Gaudir del teatre des de la proximitat de la Sala Maremar || Alejandro Flores La Sala Maremar és un teatre situat gairebé al final del passeig de la Zona Franca.

A pocs metres de Cases Barates-Eduard Aunós. Al mateix edifici de l’Escola Bàrkeno i just enfront del Centre d’Aprenentatge de la SEAT. El ressonar dels motors dels cotxes i camions que creuen dia rere dia l’eix central de la Marina, però, no traspassa els murs infranquejables d’una sala plena de butaques on la gent del barri gaudeix de la cultura de proximitat.

“La Sala Maremar es va construir perquè molts veïns demanaven un espai per fer teatre i cultura. Quan la vam inaugurar, el 2019, però, va esclatar la pandèmia i vam passar de tenir un teatre nou a la Marina a no poder utilitzar-lo”, lamenta la dinamitzadora de la Sala Maremar, la Lídia Tortosa.

Com a tots els centres cívics, la programació es va haver d’aturar de cop per adaptar-la al format digital i, quan es va tornar a la presencialitat, “de les 164 butaques només podíem utilitzar 40 i amb moltes restriccions”.

Després d’uns mesos amb molta confusió per part dels assistents, que encara no tenien ben bé clar quines eren les restriccions, la Maremar tornava amb una nova

▶ 'Ombres gitanes', mostrada a la Sala Maremar, recorda la història de l'arribada dels gitans a la ciutat de Barcelona i la seva persecució durant segles. Alejandro Flores

normalitat, passant de tenir poc aforament a assistents que havien de quedar-s’hi fora.

En aquesta nova etapa, l’equipament reprèn la seva essència: la participació veïnal mitjançant la Comissió de Programació.

Es tracta de l’ens que dinamitza i coordina la sala. “El que fem des de la comissió és fer una crida a les companyies, grups i persones del barri perquè hi participin i

facin propostes de programació. La idea és que els veïns participin i s’impliquin de manera activa”, explica la directora de la Sala Maremar, la Casa del Rellotge i la Sala Pepita Casanellas, la Marta Morillo.

Assegura que molts dels espectacles tracten temàtiques socials, “que estan a l’ordre del dia, i més a un barri com la Marina, reivindicatiu i amb aquestes sensibilitats”.

N’és un exemple l’obra Ombres Gitanes, que va omplir la Sala Maremar d’espectadors. “Aquesta obra és la història dels gitanos: la nostra persecució i fugida. Malgrat que hi ha escenes crues, és una forma d’explicar la nostra història per combatre l’antigitanisme d’algunes persones”, comentava el Samuel García, director de lleure d’ètnia gitana, artista i mediador comunitari. Les ombres projectades per un grup de dones a un gran llençol de tela blanca mostraven la història d’una de les comunitats més perseguides del món, la seva arribada a Barcelona i com es van haver de fer un lloc per viure-hi en pau i reivindicar els seus drets.

El que es fa des de la Maremar és fomentar la cultura de base i la proximitat mitjançant espectacles íntims i que s’ajustin a la necessitat cultural de cada barri, coincideixen la Lídia i la Marta. És una reivindicació que neix des de les associacions i entitats culturals de la Marina, agrupades en la Unió d’Entitats, responsable de la gestió dels centres cívics i d’aquesta sala.

Així, la directora de la sala també defensa que totes les escoles haurien de tenir una sala d’actes “perquè la cultura i les arts escèniques serveixen per expressar-se a totes les edats, i més a un barri com el nostre, on tenir accés a la cultura és tenir accés a l’educació i a la realitat del que passa perquè ningú es quedi despenjat”. “El teatre és cultura, i la cultura és una eina de reivindicació per mostrar la realitat d’una altra forma”, reivindiquen les dinamitzadores. ■

El concert solidari L’Òpera contra l’Alzheimer recapta 5 mil euros La tarda del 23 d’octubre el Casinet d’Hostafrancs acollia el concert solidari “L’òpera inoblidable contra l’Alzheimer” a càrrec de l’Associació Projecte Òpera pel Foment de la Lírica i l’Escola Superior de Musica Jam Sessions; liderats pel mestre Daniel Muñoz, un a un i fins a 8 cantants d’òpera van delectar un auditori on es van congregar unes 250 persones.

L’actuació del duo Ludovico Monk, de l’Escola Superior de Música Jam Sessions d’Hostafrancs sorprenia gratament els assistents per l’originalitat i el to operístic versàtil. “Pel teu amor”, va ser la versió interpretada de forma conjunta al final de l’acte, dedicada a Maria Rosa Pérez, pel seu paper actiu en tota l’organització. A continuació, forts i repetits aplaudiments d’un públic satisfet i agraït reconeixien el grup d’artistes.

L’acte el va obrir en Josep Maria Pérez, veí de la Marina compromès i impulsor de la iniciativa i n’Arcadi Navarro, director de la Fundació Pasquall Maragall. El primer va agrair la feina d’una vintena de persones i d’associacions involucrades en l’organització; el segon va parlar de la importància de la recerca en aquest tipus de malalties: “fins ara la ciència ha donat resposta a tots els problemes i un exemple recent és la vacuna contra la COVID, cal treballar-hi”, concloïa Navarro.

Amanien una organització exquisida

▶ Cantants de l’Associació Projecte Òpera pel Foment de la Lírica a l'última actuació.

250 persones es van aplegar al Casinet d'Hostafrancs detalls com el còctel i els dolços que oferien un grup de persones voluntàries a l’entrada i durant la pausa en mig del concert.

Punt fort també per la presentació que va realitzar la periodista Yohany L. Ayala, col· laboradora i directora d’aquesta casa.

20 euros era el preu de l’entrada i es va aconseguir recaptar-ne 5 mil, incloses les donacions per internet, tot en benefici de

la Fundació Pasqual Maragall. Hi donaven suport una vintena de persones i associacions voluntàries, entre les quals, a més de les mencionades, hi van ser: La Marina FM (102.5), l’Associació de Comerciants, Granja Elena, la Marina Viva, el Secretariat i el Casinet d’Hostafrancs i la família Abdó Florencio i Maria del Pilar Vidal.

Segons la Societat Catalana de Neurologia l’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva i irreversible que suposa la principal causa de demència (un 60% de tots els casos) en el nostre entorn.

Es calcula que el nombre d’afectats es dobla cada cinc anys a partir dels 65 d‘edat. Segons

Josep Vicens

dades de la Generalitat, l’any 2014 hi havia 112.000 persones amb Alzheimer a Catalunya i 800.000 persones pateixen la malaltia a Espanya, segons les estimacions de la SEN (Sociedad Española de Neurología). És una iniciativa solidària a manca d’una inversió pública decidida que atengui la necessitat d'una major inversió per a la recerca i l’anhel de tantes famílies de trobar resposta en la ciència. Aquest era el sentiment que reflectia l’esperit de tots els allà congregats i el suport unànime a una fundació que treballa fent mans i mànigues i des de tots els camps per contribuir-hi. ■ Lourdes Tasies Cano

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

publicitat

5

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

6

actualitat

Jaume Collboni convida el veïnat a parlar El candidat busca una imatge de proximitat amb reunions als barris tradicionalment vermells Llibreta i bolígraf en mà, qui exerceix de primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, s’obria pas davant una sala Pepita Casanellas amb més d’un centenar de veïns i veïnes. Iniciava així la tradicional coreografia de campanya: escoltar el veïnat un a una en les seves demandes.

I van haver-hi moltes: “Falta una actitud pro-activa per part de l’Ajuntament”, deia un veí, en referència a la lentitud característica de qualsevol demanda o incidència que ha d’atendre l’Administració.

Igualment, la inseguretat i la brutícia han estat, des de sempre, els temes més importants en l’agenda dels barris. I també ho van estar en aquesta trobada, en què s’ha manifestat la preocupació veïnal, s’hi va incidir en la manca d’il·luminació a algunes zones de la Marina, com també en la falta de vigilància policial als parcs i jardins de la Marina. “El que es podria fer és contractar agents cívics amb armilles reflectants que passegin pel barri, i d’aquesta forma donar una sensació de més seguretat”, proposava un mateix veí encoratjant el candidat a alcaldable.

Una de les veïnes, que parlava en representació de l’Associació de Comerciants de la Marina, demanava que els serveis

▶ El candidat socialista, la regidora Montserrat Ballarí i Maribel Sánchez durant la trobada. Alejandro Flores

de neteja dels parcs i jardins del barri s’incrementessin “abans de construir nous espais verds”. D’altra banda, reclamava més atenció per als comerços de proximitat del barri, “que se senten descuidats i amb la sensació que tota l’atenció va a parar al Prat Vermell”.

El Prat Vermell és, ara mateix, un projecte que de mica en mica s’està fent realitat amb l’arribada de nous veïns i empreses que s’instal·len al seu voltant. I, per això, es necessita mà d’obra per incorporar a la seva plantilla. “S’hauria de vincular l’educació que es dona a les escoles i instituts de la

Marina amb les empreses de la Zona Franca perquè sigui una oportunitat de feina per a la gent del barri”, defensava una altra veïna, alhora que demanava mesures concretar per facilitar l’arribada de comerç de proximitat al nou barri, a més de convidar l’Administració a fer costat i reconèixer més i millor la tasca del món associatiu.

Pel que fa als serveis disponibles al barri, els assistents coincidien en dues mancances: residències públiques i el poliesportiu amb piscina. “Per quan ho tindrem?”, es preguntava reiteradament. “Les que hi ha al districte, o bé estan molt lluny, o són

Campanyes 2.0

Cartells i QR’s expliquen les inversions fetes a la Marina Fa setmanes que hem anat veien pòsters amb veïns als espais públics del barri.

Zones que, en els darrers anys, s’han anat transformant i revitalitzant gràcies a una inversió municipal. Canvis que, de vegades, han quedat camuflats entre d’altres transformacions urbanístiques de la ciutat que han rebut més atenció mediàtica.

Aquests pòsters de gran tamany amb fotografies impreses es troben a faroles i arbres. Llegeixen, #LaVidaEnComú, i a la

“Estem en un moment mediàtic de saturació d’anuncis i estímuls” cantonada d’abaix a la dreta hi ha un còdi QR. Quan s’escaneja s’obre un vídeo. En aquest cas ens porta al relat d’una dona que explica amb tendresa el canvi que ha viscut el seu carrer. “..i amb tota aquesta transformació hem guanyat i hem recu-

perat l'essència de barri. La gent gran pot tornar a sortir als carrers i es reuneixen a la petita plaça que tenim. Per mi, a nivell personal, veure el meu pare passejar pels carrers m’emociona.” És la Isabel i parla del canvi que han patit els entorns de la Colònia Santiveri.

El Daniel, fotògraf professional i veí del Districte, és un dels creadors de la campanya. “Estem en un moment mediàtic de saturació d’anuncis i estímuls, nosaltres

privades i molt cares”, es deia, referint-se tant a les piscines com a les residències.

I pel que fa a la mobilitat, els temes que més van sortir al debat van ser la manca d’aparcaments i la perillositat del carril bici “tant pels conductors, com pels vianants, les bicicletes i els patinets”. Una altra veïna deia: “Els bancs públics són molt alts i els costa molt aixecar-nos”.

La trobada es va fer el passat 18 d’octubre, set mesos abans de les eleccions que decidiran qui serà l’alcalde o alcaldessa de la ciutat; Collboni, acompanyat de la regidora Montse Ballarín i la consellera Maribel Sánchez, responien així demandes i inquietuds veïnals en un to calculadament serè i molt pròxim; conscients de l’ambient i els ànims al carrer.

La Marina havia estat un dels barris tradicionals del cinturó vermell des dels anys 80; amb la irrupció dels comuns va apostar-hi i poc després, amb la tensió del procés, va esdevenir taronja. Ara els socialistes proven de tornar a conquerir un electorat amb un alt grau de fidelitat, amb els comuns trepitjant-los els talons i l’amenaça d’enlairament d’ERC. Així doncs, la cursa és del tot oberta entre totes tres formacions i ja s’hi respira aires de campanya.■

A.F. no volíem sumar un cartell més a la paret, volíem fer un tipus de comunicació feta pels veïns sobre el seu barri.” Comenta que fa mesos ell i un grup de professionals de la comunicació van detectar la falta de reconeixement d’aquests espais transformats i van aprofitar l’ocasió per crear una comunicació “diferent, propera”.

“Una de les coses que més ens ha sorprès ha estat la predisposició de les persones d’explicar-nos el seu relat. Només calia encendre la gravadora per entendre la importància que tenia aquell espai i la lluita que havia hagut darrera.”

De moment s’està plantejant com evoluciona el projecte i seguir treballant al barri de la Marina. Sempre amb la idea de “que un barri el fa la gent que hi viu, i per entendre l’ànima d’un barri cal escoltar als seus habitants,” conclou Daniel. ■

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

8

actualitat

Benito Maín dona l’escultura del Quixot a la Francesc Candel L'escultor i veí de la Marina Benito Maín va presentar la seva escultura 'El Quixot', que ha decidit donar a la Biblioteca Francesc Candel. En l'acte també han participat els seus companys i companyes del grup d'artistes de la Marina mostrant les seves creacions.

La Neus Borrell, representant dels artistes de la Marina, va agrair el gest de Maín: "Dono les gràcies pel carisma i bondat del meu amic, una de les millors persones que he conegut i que estimo", deia al seu discurs.

El regidor del districte de Sants-Montjuïc, el Marc Serra, com la resta de consellers i conselleres, va participar de l'acte de cessió de l'escultura i, al seu torn, va animar a "fomentar i cultivar la creació artística i generosa a la Marina perquè tots la puguem continuar gaudint". ■ Redacció

▶ Benito Maín acompanyat de familiars i amics, i del regidor del Districte, Marc Serra.

Josep Vicens

Les arts urbanes prenen els carrers de la Marina

La tardor arriba amb la Castanyada i les festes de Halloween a la Marina

▶ L’skatepark de la Marina amb tallers d’skate i BMX gratuïts per a totes les edats.

▶ Veïns i veïnes d'El Polvorí disfressats.

Què és el carrer sense l’art urbà? Què és l’art urbà sense el carrer? Esport, música i pintura s’uneixen en tot un ventall de disciplines que tenen el jovent i la cultura disruptiva al centre de la seva ànima. L’skate, la BMX, el hip-hop, el rap i l’art mural també tenen el seu espai als carrers de la Marina, i més encara amb un lloc com és l’skatepark.

Així, del 21 al 23 d’octubre es van celebrar tot un seguit d’activitats organitzades pel Pla de Desenvolupament Comunitari de la Marina i altres entitats i grups per reivindicar que l’art urbà es desenvolupa al barri més que mai. Les jornades de 7Rings arribaven, un any més, amb les piles ben carregades d’activitats per a tots els públics.

Les jornades van començar de la mà de La Bàscula, que va preparar un itinerari on bicicletes amb altaveus omplien de música diferents punts de la Marina amb

Alejandro Flores

la companyia de rapers del barri com Lex, Erfus i Anez.

El dissabte, l’art urbà es traslladava a l’skatepark de la Marina amb tallers d’skate i BMX gratuïts per a totes les edats organitzats per Skatia i BMXFreeBCN. A la tarda, l’esport i la música continuaven amb un espectacle d’skate i BMX a càrrec de professionals del món de l’esport. I a la nit, tallers de dansa i actuacions tancaven el dia amb una baralla de galls i música de DJ Sudor.

L’últim dia, el carrer Energia es convertia en un gran llenç amb la jornada d’art mural, on diferents persones i col·lectius es van apuntar per pintar sobre diferents temàtiques. Entre les entitats i equipaments que van participar de les activitats, estan l’Espai Jove La Bàscula, el Punt d’Informació Juvenil, el Pla Comunitari de la Marina, els Joves d’Estrelles Altes i moltes més! ■ Redacció

A l'antic edifici d'El Polvorí ressonaven els crits de centenars de veïns i veïnes que assistien al túnel del terror que organitzava l'Associació de Veïns d'El Polvorí amb motiu de Halloween. "Tota la decoració està feta amb materials reciclats gràcies a la col·laboració dels veïns i veïnes del barri, que han donat objectes que ja no feien servir, per construir el recorregut", explica la Nati Bordonau, vocal d'esdeveniments de l'Associació de Veïns d'El Polvorí. Una nit de terror que molts recordaran!

Per la seva banda, el Centre Cívic de la Casa del Rellotge, amb la col·laboració de la Ludoteca Casa dels Clors i la Marina Viva, organitzava una festa amb animació; persones voluntàries regalaven castanyes als més petits. A més, es donava a conèixer el premi del Joc del Fantasma: la Mirab Nabi Parven el guanyava i, per tant, el seu dibuix serà la imatge del fantasma de l'any vinent.

Can Clos, per la seva banda, va dedicar

Alejandro Flores

tota una jornada de tallers infantils on els nens i nenes van gaudir pintant-se la cara, elaborant fanalets de Halloween i dibuixant sobre temàtiques de la tardor. El dia va acabar amb un sopar comunitari i un contacontes, a més de la tradicional recerca de la Castanyera per part dels més petits del barri per la muntanya de Montjuïc.

Una altre punt per a la canalla era la plaça Falset, on també hi va haver celebracions.

La Unió d'Entitats de la Marina, amb la col· laboració de l'Associació de Veïns d'Eduard Aunós, organitzaven una sèrie d'activitats per dinamitzar la celebració de la castanyada, i convidar els nous veïns i veïnes de la Marina del Prat Vermell a apropar-s'hi.

Alhora, el Casal de Barri la Vinya feia el seu propi túnel del terror infantil, amb una xocolatada, un concurs de disfresses i un pinta-cares, a més d'un taller de màscares i un photocall per a tota la família. ■ Redacció

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

publicitat

9

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

10

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

L'impacte de la guerra i el context general derivat està afectant l'estat d'ànim de tothom: por, ràbia i tristesa són emocions molt presents al carrer. Expliqueu-nos com feu front al desànim col·lectiu d'aquests dies i compartiu un parell dels recursos que utilitzeu al vostre dia a dia.

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de la Marina.

La pandèmia i la crisi econòmica han tingut un fort impacte emocional en les persones i, per tant, en tota la societat que viu moments convulsos. El pla de xoc en salut mental, impulsat pel govern municipal, ha aportat recursos econòmics i professionals, però és més necessaJosep Joaquim ri que mai l'actuació individual. Podem esPérez Calvo Albert Deusedes coltar, acompanyar, aportar prudència, Barcelona. Advocat procurador de desterrar la por i contraposar el bon Barcelona. Portaveu de PSC Santstribunals. criteri a les declaracions interessaMontjuïc, afiliat a UGT i soci de des d’aquells que volen crear Médicos sin Fronteras.

Compartir, tolerar, fer autocrítica i autoconun ambient tremendista i trol, i escoltar amb actitud d’aprendre de tot i Cadascú afronta aquestes situacions com pot i sap, treure'n profit. de tothom. És treballar cap enfora i igual endins. però jo, no sé si encertadament o no, ho afronto tot Semblen coses molt manides i per desgràcia molt amb el carpe diem, en el sentit de gaudir i valorar el banalitzades, però si les separem una a una i dedipresent i els petits moments i plaers que el dia a dia ens quem un temps a pensar-hi en cada una d’elles, les ofereix, i sobretot, una manera d’entendre la vida sense la anirem reconeixent, pacificarem el nostre llenguatge qual em seria molt difícil funcionar, és el sentit de l’huintern i serem capaços de traslladar aquest diàleg a l’exmor. És vital en quasi totes les facetes de la vida, per desterior pacificant el nostre entorn i escampant una pau comptat també en la política, i és que com deia aquell, tan necessària en aquests moments. no hi ha res més important i seriós que el sentit de l’humor.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Són sentiments fruit de l’empatia que, per sort, impera en la societat. Davant un conflicte, una manera de canalitzar els sentiments és implicar-nos en la seva resolució. En aquest cas resulta complicat, però des del nostre rol podem fer front a l’estat anímic bolcant-nos en iniciatives de solidaritat amb les víctimes i reivindicant la fi del conflicte armat. A llarg termini, cal que treballem per a erradicar els condicionats de les guerres i eliminar rols de poders que les fan aflorar.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Davant les diferents desgràcies que estem vivint (crisis econòmiques, pandèmies, guerres...), és evident que són coses que afecten l'ànim de la població. Jo intento ser sempre positiu davant la vida, i intento fer arribar a la gent aquesta sensació perquè ells també s'animin.

Hem de pensar que quasi tot té solució, i avui podem passar-ho malament, però segur que demà la cosa millorarà.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

publicitat 11

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

12

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez Camino del cielo, hacemos parada para repostar.

En la Divina Comedia, Dante Alighieri, enamorado de Beatriz, concebía el amor como muerte. La donna gentile (amada) y la bella donna (veneno) representan las dos caras de la misma mujer.

Situado geográficamente justo debajo de la ciudad de Jerusalén, en el Infierno se purgan las penas. Seres precitos, condenados. Dibujado, el infierno es un cono en cuya punta se yergue Lucifer, que, según el poeta del stil nuevo, no correspondía al número 666, sino al 515.

Dante quería escapar de la muerte y ascender a la vida, el Paraíso, el empíreo o el Reino de Dios. Por eso, para él, el amor también es vida.

Vida y muerte van indisolublemente de la mano.

Lo sabe bien el vecino y sepulturero Julio Carrasco (Barcelona, 1973), otro poeta de escritura dorada, compañero de Ramon Elies Hernández (ver La Marina, noviembre del 2021).

Vida

De abuelos que procedían de la localidad almeriense de Cuevas del Almanzora, Julio Carrasco nació en la calle Ancha, oficialmente calle Negrell, en el barrio de Port.

«La llamábamos calle Ancha porque era muy pequeña», alardea, rojo y negro, profeta de las cosas sencillas, rumboso.

La vida en la riba.

Con los amigos, jugaban en los sótanos de los edificios de Can Farrero, que antes de convertirse en garajes estaban siempre anegados, empantanados.

«Nos fabricábamos balsas de madera y navegábamos como si fuéramos piratas», dice, y la comparación no es baladí: «Allí, en esos escondrijos, los ladrones guardaban su botín: motocicletas, aparatos tecnológicos, ropa robada… Las ratas eran más grandes que los gatos».

Vida de caramillo y zambra.

«Mi familia tenía un huerto enfrente de la empresa Santiveri», evoca, y resplandece al hacerlo: «Los chavales nos comprábamos las bambas en una zapatería pequeña de Santa Eulàlia, en L’Hospitalet de Llobregat. Allí me hice con mis primeras Nike Río».

La vida cautiva.

Camino del cielo Entrevista con el enterrador de La Marina Julio Carrasco

C CRÒNICA

La vida presente.

La vida empreñada.

«Jugábamos al fútbol en el Fossar de la Pedrera, donde están los huesos de muchos brigadistas internacionales y el mausoleo del presidente de la Generalitat Lluís Companys.»

El escritor Francesc Candel cuenta que, en los años treinta, las familias iban de pícnic, todos los domingos, al cementerio del Sud-Oest.

La vida adunada.

«Yo he vivido en el Port, en Alts Forns y en la Seat, y fui al colegio de Can Clos, así que me conozco La Marina, de gente muy humilde. Pero cada vez más todo está cambiando», exhala, y contesta sin pensarlo mucho: Reportero Jesús.—¿Qué es la vida?

Julio Carrasco.—Un tránsito hacia no sé dónde. Quizá sea el Purgatorio la vida.

Efectivamente: en la Divina Comedia, el Purgatorio es la Tierra.

Caduceo. Magrura. Alpestre.

Muerte

R. J.—¿Qué es la muerte?

J. C.—Es un paso más hacia donde tengamos que ir si es que tenemos que ir a algún lado. Me sorprende que al nacer se sienta alegría y con la muerte, tristeza.

Si has vivido y has disfrutado, ¿qué más quieres? No hay que tenerle miedo a la muerte.

Desde 1993, Julio Carrasco trabaja como sepulturero en los nueve cementerios de Barcelona, incluido el de Montjuïc, que conoce como la palma de la mano.

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes 13

«Sé que no existe el infierno, y si existe, allí se lo han de pasar pipa» De la lápida de un famosillo: «Sí, la conozco, se encuentra en el departamento uve de las tumbas hebreas, en la vía San Josep, entrada segunda…».

Su padre ya ejercía este oficio.

La muerte dilacerada.

Aporta este dato: entre el 2008 y el 2015 enterró a muchos padres de compañeros de Zona Franca.

«No sé qué pasó, supongo que se hicieron viejos y mi generación despidió a la que le precedió. La cuestión es que me topé con amigos y conocidos de La Marina y me decían: “Mira que vernos aquí”. Y les dabas el pésame», acaricia sus recuerdos.

La muerte bruna, fusca, tralla.

«Decía que todo ha cambiado porque ahora en los entierros de los seres queridos puedes ver a gente consultando los wazaps en el teléfono móvil, vestidos con pantalón corto amarillo chillón y calzando unas chanclas. No se vela el cadáver en el tanatorio, solo unas horas por la tarde. Pero ya no molesta. Tampoco existe el duelo. Y el traspaso se convierte en un frío trámite», aduce, con el corazón afectado. «Aunque se nota las clases sociales. Los muertos de la zona alta vienen con un séquito de pocas personas, muy educadas y muy silenciosas. Los muertos de las zonas humildes vienen con mucha

También existen los cadáveres no identificados, los de la cola de la sociedad (indigentes, inmigrantes indocumentados).

Se depositarán en fosas numeradas, en el sexto piso de una sepultura con número de registro. Algo así: «Aquí yace difunto varón con número 6578».

La muerte superna, nefanda y aquilina.

Para Julio Carrasco, los ataúdes son cajas.

Y las anécdotas son bonitas, no son lamentos.

Por ejemplo: «Una vez, murió un matrimonio muy mayor, llevaban toda la vida juntos. Les gustaba ir a bailar. La familia me pidió si podíamos juntar las cajas, que estaban separadas una de otra un metro o así. Y las juntamos, y se hizo sonar la canción En un rincón del alma, de Alberto Cortez. Ahora estarán bailando allá arriba».

Por ejemplo: «Hace más de veinte años falleció un jugador del Barça muy conocido. Su querida, despampanante, iba cada semana a dejarle flores. Y luego venía la esposa, que tiraba al suelo estas flores y colocaba las suyas. Y así estuvieron meses y meses…».

Por ejemplo: «Yo tenía 23 años y me tocó el entierro de un chaval joven. Justo había acabado

prole y hacen mucho ruido, aun mostrando sus respetos.»

la carrera de Medicina y la palmó. En el nicho depositaron una corona de flores:

“De tus compañeros del Mir [médico interno residente]”. La familia, destrozada, lloraba a lágrima viva. Me impactó. Podía haber sido yo. A partir de entonces, abrí los ojos. Ya no discuto por gilipolleces.

Les digo a todos: “Has de aprovechar la vida sin hacer daño a los demás”. No dejes para mañana ir a comerte la paella.

Mañana puede que sea tarde».

La muerte enviscada.

La muerte volitada.

La muerte adamada.

Por otro lado, ahora, el enterrador de La Marina Julio Carrasco tiene que hacer frente a los jóvenes góticos, que visten con trajes de cóctel negro, con metales y calaveras.

«Alguna lleva incluso tanga y se pasea por el cementerio como si estuviese en un pub.»

No es serio este cementerio, de Mecano: «Y los muertos aquí lo pasamos muy bien / entre flores de colores…».

Vida y muerte.

Todo y nada.

Nada y todo.

«Sé que no existe el infierno, y si existe, allí se lo han de pasar pipa.»

En el perfil de WhatsApp de Julio, el cómico Groucho Marx fumándose un habano. ■

Desde 1993, Julio Carrasco trabaja como sepulturero en los nueve cementerios de Barcelona, incluido el de Montjuïc El enterrador tiene que hacer frente a los jóvenes góticos, que visten con trajes de cóctel negro, con metales y calaveras.

«Alguna lleva incluso tanga y se pasea por el cementerio como si estuviese en un pub.»

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

14

tema central

Es dispara l’interès del veïnat per la salut mental Parlem sobre salut mental amb Ylenia Garcia, metgessa de família del CAP la Marina || L.T.C. / A.F. / Y.L.A. De mica en mica, ens anem acostumant a parlar de la salut mental obertament.

Potser el fet d’estar enmig del que alguns especialistes han anomenat “pandèmia de salut mental” hi ha contribuït. A la Marina, la preocupació ha portat els centres cívics, equipaments de proximitat i els CAPs del barri a organitzar unes jornades, Trencaments, amb participació veïnal per parlar-ne. La metgessa les inaugurava amb una conferència on destacava l’estat d’aquesta problemàtica a la Marina.

Són dies de cares tristes al carrer.

Què diuen les dades de la Marina sobre salut mental i quina és la teva percepció?

Dades objectives no n’hi ha, però hem observat un augment de problemes com l'ansietat i la depressió. El tema de l'ansietat s'ha disparat arran de la pandèmia.

Les derivacions que fem a centres de salut mental són majors per la dificultat de fer contenció a les consultes, especialment en els casos més complicats. Hi ha un factor econòmic que està afectant molt a les persones. D'aquesta forma, hi ha diferents àrees de la vida que estan dificultant que la gent no pugui contenir l’ansietat.

Hem sentit molt la paraula ansietat, especialment després del confinament. Què significa patir-la?

El terme ansietat s'ha utilitzat molt en el llenguatge col·loquial per fer referència a certes situacions anímiques, quan més aviat es referien a un estat de nerviosisme.

L'ansietat és més complicada. Són una sèrie de símptomes físics que provenen d'una situació emocional mal treballada. És una resposta de l'organisme davant el perill, i és necessària per tenir una resposta. La resposta fisiològica és l’ansietat. Les situacions que detecto com a perill activen unes reaccions físiques al cos, com taquicàrdies, dificultat per respirar, angoixa al pit o un nus a l'estómac... cadascú la manifesta a la seva manera. Puc recordar experiències passades que em generen malestar perquè no s'han tancat i existeix la possibilitat que es tornin a repetir. També sentir por de trobar-me amb circumstàncies que no sé si podré afrontar. La por és un mecanisme bàsic de supervivència, però haig de posar el meu cos a funcionar perquè hi respongui.

Abans de la pandèmia la Marina ja se situava entre els barris de la ciutat amb un percentatge significatiu de casos de trastorns mentals. Què pot passar ara?

El fet que en un barri determinat es concentri una major proporció de problemes

Ylenia García, metgessa de familia del CAP La Marina, durant la conferència d'inauguració de les jornades sobre salut mental, Trencaments.

T

TEMA CENTRAL

de salut mental no és casual. No només influeix un factor biològic o genètic, sinó totes les circumstàncies que envolten una persona. Hi ha una part socioeconòmica, laboral o familiar important. Si no m'he de preocupar dels meus diners, estaré més tranquil i puc fer-hi front millor als problemes i tensions. A la Marina hi ha unes situacions de vulnerabilitat especials que fa que aquests trastorns aflorin més.

De tots els trastorns mentals, quin és el que més preocupa?

No s’ha de posar una etiqueta al trastorn, sinó a les emocions. Hi ha depressions greus que requereixen un suport psicoterapèutic important. L'activació del Codi Suïcidi ha augmentat un 300%, especialment en adolescents. S'estan destapant molts problemes de salut mental preocupants en infants. Situacions que comencen com a tristesa, molts cops acaben amb un quadre depressiu greu amb tractament farmacològic i suport psicològic. Això, en el millor dels casos. En altres, hi ha una mena de silenci de diagnòstic perquè la persona no s'atreveix a expressar-lo per por a l’estigmatització social. Afortunadament, cada cop hi ha més educació emocional, però falten recursos comunitaris per atendre les necessitats del barri. Hi ha molts problemes que no haurien de transformar-se en malaltia.

Alejandro Flores

Actuar "des de l'abandonament": • Tancar-te a casa • Recórrer a xarxes socials • Veure televisió durant hores sense cap interès • Descuidar les tasques de casa • Descuidar la imatge personal

Actuar "des de l'amor" per buscar allò que ens connecta amb el benestar emocional: • Ballar • Dibuixar • Llegir • Practicar esport • Fer un karaoke • Passejar • Escriure • Fer treballs manuals • Aficionar-te a la fotografia • Cuinar i escriure un receptari personal • Escoltar música • Jugar a jocs de taula • Fer un passatemps • Estar en companyia d'amics o familiars • Participar de grups, associacions o voluntariats • Fer activitats a qualsevol centre cívic o entitat de barri • Qualsevol cosa que t’ompli, menys les que ens fan abandonar-nos :)

Novembre 2022 // www.tiaflm.org

info 1

info L'escola Ramon Casas s'adapta a la nova situació

Novembre 2022 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 85

pàg. 2

20 de novembre: Dia Universal dels Drets dels Infants pàg. 3

Web: www.tiaflm.org A/e: tiaflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

APADRINAMENT LECTOR Hi ha moltes raons per les quals llegir esdevé una activitat molt enriquidora: per comprendre la vida, per viatjar sense moure’ns de casa, per aprendre, per somiar, per riure, per fugir de la realitat, per millorar el vocabulari, per emocionar-nos...i moltes d’altres.

Si ja sabem que llegir és bo, fer-ho acompanyats i acompanyades encara és millor. I amb aquesta idea al cap, ja fa uns quants cursos que vam engegar l’activitat d’apadrinament lector a la nostra escola. La pandèmia ens va obligar a aturar-la perquè no podíem barrejar grups d’alumnes, havíem de conviure sempre amb el nostre grup bombolla.

Però un cop arribats i arribades a aquest curs 20222023, ja sense restriccions Covid, ens vam plantejar tornar a fer aquesta activitat tan enriquidora per a pe-

tits, petites i grans. Alguns infants la demanaven quan encara no la podíem fer per la raó abans esmentada. I ara que la poden tornar a gaudir, estan molt contents i contentes.

L’apadrinament lector és una activitat cooperativa que es realitza per parelles, on un membre de la parella és un nen o nena gran que fa de padrí i/o padrina a un nen petit o a una nena petita. L’infant gran ajuda a aprendre a llegir a l’infant petit i, a més, procura encomanar-li el gust per la lectura quan l’engresca a llegir. I no només ajuda a millorar l’aspecte lector ja que crea vincles emocionals entre infants grans i petits que van més enllà de l’estona de l’apadrinament lector.

Escola Alfageme

Consell de redacció: - Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF - Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF: - Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

- Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

- Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

- Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

- Oriol Toronell (Espai Química Joves) - Loredana i Marta Díaz (Tècniques PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina Tiaf__lamarina

Novembre 2022 // www.tiaflm.org

2

info

L’escola en temps de canvis

A la Ramon Casas busquem respostes als reptes educatius A l’escola Ramon Casas ens fa molta il·lusió compartir el camí que vam iniciar fa tres cursos i que hem anat fent progressivament, adaptant-nos tant a la situació sanitària com al que significa un canvi en qualsevol aspecte de la vida.

La nostra escola està immersa en un projecte de transformació educativa, on els 7 Principis de l'aprenentatge ens han servit d’inspiració per SOMIAR l’escola que volem: 1. L’alumnat és el centre de l’aprenentatge 2. L’aprenentatge és de naturalesa social 3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge 4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals 5. L’esforç de tot l’alumnat és clau per l’aprenentatge 6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge 7. Aprendre és construir connexions horitzontals

A partir d’aquests 7 Principis, l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible (ODS) i l’objectiu prioritari del sistema educatiu català, treballem per desenvolupar un sistema competencial, amb una capacitat d’adaptació als canvis constants que apoderi als nostres infants situant-los

com a protagonistes actius del seu procés d’aprenentatge, desenvolupant les capacitats necessàries per esdevenir ciutadans crítics en una societat democràtica.

A la Comunitat Petita, hem iniciat els ambients d’aprenentatge, que són espais creats i dissenyats pels mestres. Els propis

Vera Vasquez Presidenta del AFA

Jo sóc d’aquelles mares que mor d'amor quan el meu fill troba un integrant de l'equip escolar fora d'horari lectiu i el saluda, o quan l'equip docent canta o balla una cançó per a l'alumnat. Entre totes les coses que m'ha fet sentir l’equip de l’escola, la més valuosa, és que adoren ensenyar, que veuen els nostres fills com a futurs adults però no obliden que són nens i nenes, ni que són persones, per la qual cosa s’ha de donar importància al seu desenvolupament emocional i acadèmic per igual.

Aquests últims anys hi ha hagut molts canvis sobtats de rutina i altres estructurals: vam estar en pandèmia, se n’han anat i hi han arribat profes... però l'esperit de l'equip es manté intacte. Continua havent-hi una relació pròxima, no som un número més i com a família ens sentim realment acollits i escoltats i els ho agraïm molt.

Així, com va dir el Howard G. Hendricks …

“L’ENSENYAMENT QUE DEIXA EMPREMTA NO ÉS EL QUE ES FA DE CAP A CAP, SINÓ DE COR A COR”

Aquest és l'ensenyament que volem… Seguim fent camí!

Escola Ramon Casas

L’ÀGORA de mestres i famílies Educar com actitud de vida

ambients fan d’agents educadors i connecten amb els interessos i les inquietuds dels infants, permetent construir els seus propis aprenentatges a partir del joc, l’experimentació, la relació i la comunicació.

A la Comunitat Mitjana i Comunitat Gran iniciem els racons i els tallers, que són propostes metodològiques obertes que promouen la descoberta de les pròpies habilitats i talents dels infants, i permeten que els infants puguin triar i realitzar de manera simultània diferents activitats de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic en base als seus interessos.

A més, totes tres Comunitats, seguim treballant per projectes, on els alumnes s’endinsen en processos de recerca complexos a partir de les seves pròpies preguntes i interessos.

Fem el món com el pati de l’escola!

Raquel Navarro Leoncio

Mestra de l’Escola Enric Granados

El timbre sonant, motxilles i material nou, carmanyoles preparades, nervis, molta il·lusió, abraçades, retrobaments, algun que altre plor dels nens més petits i, per fi, iniciem el curs amb els somriures destapats!

Ha estat un curs que va començar sense temps per planificar, organitzar ni anticipar res... Molt dur, no us puc enganyar... Representa un repte enorme aconseguir que la nostra escola funcioni; i si ho fa tan bé és per totes les ganes, la passió i les hores que hi destinen totes les persones que hi formem part. I crec que cal recordar-ho, valorar-ho i agrair-ho. Em sento afortunada de treballar amb companys i companyes humils que prioritzen el benestar del nostre alumnat, que intenten promoure activitats engrescadores sempre, que s’emocionen amb nous projectes i reptes, que s’ajupen per preguntar als nens i nenes com estan o com han dormit la nit anterior, que els hi piquen l’ullet com a gest còmplice, que els hi somriuen, que els hi parlen bé i que cuiden i valoren també els seus propis companys i companyes de feina. I l’escola és un ambient on molta gent té aquests detalls: els cuiners, la conserge, la TIS, l’equip de neteja, els i les mestres, els monitors i les monitores, les famílies, els nens i les nenes. La nostra escola està feta de detalls senzills que omplen molt i que cal cuidar per estar a gust. I si estàs a gust, segurament aprendràs més i millor.

segons...

Quins records t’emportaràs de l’escola?

actualitat Els alumnes de Primària de l’escola Bàrkeno

Martina Pérez Ariza, sisè de primària:

De l’escola recordaré que els professors han estat molt amables i simpàtics i que tenim un pati molt gran. M’emporto molts amics i molts aprenentatges que ja formen part de la meva personalitat.

Marc Quílez Caravaca, sisè de primària:

Jo recordo el castell que teníem al pati quan era petit, les estones de jocs al migdia i unes colònies que ens vam quedar desperts fins molt tard.

Mónica Ramos Miras, sisè de primària:

M’emporto el record dels professors que m’han ajudat moltíssim, de com han fet que les matèries siguin divertides. He passat molts bons moments aquí.

Izan Pérez Trujillo, sisè de primària

Recordaré els moments amb els amics, les colònies, els jocs al pati, la visita al Museu Blau i la sortida a la platja.

Novembre 2022 // www.tiaflm.org

info 3

La notícia educativa A 2 de cada 3 estudiants amb L’adaptació: la importància dels primers dies autisme els fa feliços anar a l’escola, segons un estudi als nostres majors tresors amb algú que no

Labressol t'acompanya

Som en Lluís i la Sandra, pares de la Montse que d'aquí a un temps ja serà germana gran.

Aquest any ha sigut el primer de l'etapa escolar de la nostra filla. Ha començat amb un any acabat de fer a l'escola bressol el Cotxet.

L'inici de l'etapa escolar és un pas dur, tant per a pares com per a infants. Deixem

coneixem i ens causa molta inseguretat. Els nostres fills són petits i no els hi pots explicar que has d'anar a treballar, que vindràs més tard a buscar-los. Desgraciadament, la conciliació familiar i laboral és una assignatura pendent per la nostra societat.

Tot i això, per la nostra tranquil·litat, podem comptar amb professionals que comprenen perfectament la situació. Tenen experiència amb els petits i poden ajudar-nos en el procés d'adaptació a la llar d'infants. L'Eva i la Sandra, les mestres de la nostra filla, ens han guiat en tot moment.

Vam poder fer el procés d'adaptació durant tota la primera setmana. Per sort, ens deixaven entrar a l'aula, el primer dia vam anar una hora.

Ens vam familiaritzar amb l'espai, les mestres i companys. Els següents dies gaudíem una estoneta juntes i ens acomiadàvem d'ella dient-li que dintre d'una estona tornàvem. No us enganyarem, al principi no li va agradar gaire, però ens vam sentir molt ben acompanyats. Finalment, podem dir que la nostra filla s'ha adaptat, va contenta a l'escola, fa una abraçada a la mestra que la rep als matins... i tot el patiment que teníem al principi va desaparèixer.

L’escola el Cotxet també hi és!

Segons l’estudi ‘Situació de l’alumnat amb trastorn de l’espectre de l’autisme’, publicat per la Confederació Autismo España, el curs 2020-2021 hi havia un total de 60.198 alumnes amb TEA a tot l’Estat espanyol, el que suposa un augment del 216% amb respecte fa deu anys, una variació que es relaciona amb les millores en la detecció del trastorn.

Dels que van participar a l’estudi, 2 de cada 3 estudiants els fa feliços anar a l’escola pels amics i amigues que fan, el temps de qualitat que gaudeixen a l’hora del pati, a més del tracte que reben del professorat del centre on estudien. Per altra banda, els que es formen a instituts destaquen com a punts negatius el professorat a més del soroll i els crits o tons de veu alts, que els molesten i els incomoden.

Amb tot, el que destaca l’informe és la xifra dels que reben bullying, que suposa el 12% del total d’enquestats i enquestades, i remarca la disconformitat del

El dia 20 de novembre se celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants Tots els infants (i quan parlem d’infants ens referim a tots els menors de 18 anys) pel sol fet d’existir tenen DRETS i aquests són innats, inalienables i imprescindibles per poder créixer i desenvolupar-se de forma sana.

La primera declaració dels drets de l’infant va ser la Declaració de Ginebra de 1924 i fou redactada per Eglatyne Jebb, fundadora de l’organització Save the Children. L’any 1959, les Nacions Unides van aprovar una Declaració que incloïa 10 principis contemplats en la Declaració Universal de Drets Humans, però no era suficient per a protegir els infants perquè no era obligatòria. Després d’anys de negociacions amb governs, líders religiosos, ONGs i altres institucions, el 20 de Novembre de 1989 es va aprovar el text final de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. La Convenció es va convertir en llei l’any 1990 i fou signada i acceptada per diferents països, però no tots. De fet, van ser només 73 els que la van acceptar en aquell moment. No a tot el món es reconeix que la infància té drets, no a tot el món es

veuen als infants com a persones i, per tant, resten indefensos.

Admetre que els infants tenen Drets no és baladí, significa que els sabem ciutadans, persones que poden opinar y decidir... Significa que hi ha una Llei que els empara i els ha de protegir.

Els DRETS de la INFÀNCIA, a la nostra terra, són d’obligat compliment, sent responsabilitat de tots i totes (persones, administracions, institucions) que es compleixin... però sabem que no és

així, sabem que no tots els infants tenen cobertes les seves necessitats més bàsiques o poden gaudir d’espais saludables i enriquidors. Moltes entitats i escoles treballarem en torn dels DRETS DE LA INFÀNCIA al voltant del dia 20 de novembre, per intentar fer ressò i posar veu a tots els infants que pateixen al nostre entorn i a tot el món.

Els quatre principis bàsics de la Convenció són els següents: 1. No discriminació

40% de les famílies amb els protocols contra el bullying que hi ha als centres educatius.

La María Verde, a declaracions fetes al Diari de l’Educació, explicava que l’alumnat amb TEA està doblament exposat a l’assetjament relacional, és a dir, al joc de “ser amics o no”, en el qual aquestes noies i nois no saben si els donen un consell o els prenen el pèl.

A més, recomanava que els centres facin un treball d’incidència des de l’acció tutorial i els departaments d’orientació per donar claus a noies i nois a l’hora d’identificar aquest tipus de situacions.

L’estudi destaca l’aïllament i l’exclusió social, i que la persona amb TEA té entre 2 i 4 vegades més risc de ser víctima d’aquest tipus de pràctiques. A més, el col·lectiu es troba barreres en l’accessibilitat a diferents espais i en altres etapes de la vida formativa que provoquen desigualtats amb respecte la resta de l’alumnat, malgrat que la majoria els fa feliç anar a l’escola.

2. Defensa del millor interès de l'infant/a 3. Dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament 4. Respecte per les opinions dels infants.

I aquí us deixem un resum d’alguns dels drets que es recullen a la Declaració 1. Dret a la igualtat, sense distinció d’ètnia, religió o nacionalitat.

2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.

3. Dret a un nom i a una nacionalitat.

4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.

5. Dret a una educació i atenció especials per als infants amb diversitat funcional.

6. Dret a la comprensió i l’afecte per part de les famílies i de la societat.

7. Dret a l'educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar.

8. Dret a una atenció i ajuda preferents en cas de perill.

9. Dret a la protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.

10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom.

Marta Díaz i Loredana Rando Tècniques Pla Desenvolupament Comunitari La Marina

Novembre 2022 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Els joves voten el mural de la façana principal de La Bàscula

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

des de La Bàscula i amb el suport del Pla de barris es portaran a terme als instituts del barri aquest curs.

Espai de trobada a ple rendiment

Aquest novembre la façana principal canviarà radicalment d'aspecte. Del gris actual als colors del futur mural. El 2020 ja es va pintar la façana que dona al carrer Ferrocarrils catalans, amb una obra de l'artista urbà Rughi. Ara és el torn de la façana principal. Onze propostes s'han presentat al concurs Murbas. Els joves ja han votat els murals que més els agraden, a partir de la votació online i dels punts de votació de Química, l’institut Montjuïc, l’institut Domènech i La Bàscula.

Qui ha guanyat? Ho sabrem pròximament.

Nou curs, nous projectes amb instituts Alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Domènech i Montaner ja fa un mes que es troben en ple procés creatiu per a l’elaboració d’un documental, que tractarà temes del seu interès i de proximitat. Professionals de Càmeres i acció són els encarregats de guiar als joves en aquest repte audiovisual.

Camera on és un dels quatre projectes que

Aprendre a estimar-nos més!

Com sabeu aquells que ens aneu seguint des de fa temps, el SDJ Química és un espai d'acompanyament emocional per a molts joves del barri. No entenem el nostre treball sense que ells i elles tinguin un suport amb el qual puguin explicar els problemes del seu dia a dia, deixar-se aconsellar en la gestió de les seves relacions o obrir-se per explicar problemes o debats interns.

Sempre ho fem a partir de l'informalitat, del "Com estàs?", del "Com ha anat avui a l'insti?" o simplement un bon somriure i una bona abraçada, això és la base del nostre dia a dia i sense això no podríem treballar i no hauríem arribat fins on som ara. Preguntes i gestos molt senzills però que ajuden a cuidar-nos.

Aquest juliol hem anat un pas més enllà i hem començat a explicitar amb L'ATE (l'aquí t'escoltem), un servei que de segur que coneixeu i si no, ho heu de fer. La Irene va ajudar a les joves de Química a entendre quines emocions i sentiments es converteixen en una construcció

del que pensem de nosaltres mateixos, de creences pròpies i de patrons que com a joves reproduïm en el nostre dia a dia.

I com ha de ser, aquestes coses s'han de fer en grup perquè compartir-les amb les nostres amistats ens ajuda a qüestionar-nos i el més important, que els altres ens ofereixin la visió que tenen de nosaltres, és a dir, noves perspectives que ens

Superades les diferents onades covid i en un estadi de relativa normalitat, l'espai de trobada torna a estar a ple rendiment. Cada tarda joves del barri fan ús de la sala per adolescents ubicada a la planta baixa. Partides de ping pong o cartes se succeeixen al llarg de la tarda, així com moments chill als sofàs. De fons música trap, reggaeton o rumba. La Clàudia, la dinamitzadora de l'espai s'encarrega de copsar els seus interessos per generar noves activitats.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

fan veure que no tot és tan negatiu com sempre i que realment, hem de veure les coses amb la positivitat que ens ofereix la gent que tenim al voltant. ■

Mariona Andreu i Oriol Toronell Servei de dinamització Juvenil Química

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

tema central 15

Les jornades “trencaments” posen en relleu la importància del benestar emocional

Coneixem les nostres emocions més negatives i com combatre-les? En situacions d’injustícia, la ràbia ens fa reaccionar amb ira o enuig, per això cal esperar a actuar, perquè ho fem des de l’impuls. La tristesa, per la seva banda, avisa d’alguna cosa que hem perdut, que enyorem o que no tenim.

Ens podem sentir decebuts, deprimits, apàtics o sols. Amb la por, el cervell es defensa davant d’una situació que pot ser real o no, és un mecanisme bàsic de supervivència per protegir-nos. I l’alegria... qui combat l’alegria?

Conèixer què sentim i posar-li una paraula és el primer pas per solucionar una situació de malestar emocional. Per exemple, si una persona se sent insegura és perquè té por, i és bo conèixer la forma de combatre aquesta emoció, si cal!

No explotis, explora cap endins!

Potser a algú li funcioni sortir a córrer per Montjuïc, un dels paratges naturals més pròxims al barri, o bé assistir a una classe d’arts marcials o boxa. Cadascú té la seva manera de fer front el seu malestar.

Des que la salut mental s’ha situat en una de les prioritats de la societat actual, amb una situació socioeconòmica complexa que difumina el futur, cada cop és més important saber cuidar de nosaltres mateixos. I no només físicament, sinó també mentalment.

A les jornades Trencaments, realitzades a la Marina per donar a conèixer la importàn-

cia de cuidar de la nostra salut mental, es va debatre sobre com identificar les nostres emocions i la importància de trobar alguna cosa que les gestioni.

La conclusió al taller ‘Kit de recursos emocionals’, impartit el passat 25 d’octubre a la Cadena, va ser clara: no hi ha cap fórmula màgica per treballar les emocions.

Aleshores, com saber el que ens funciona per gestionar les nostres pors, la ràbia i la tristesa? L’Ester Callado, psicòloga referent de benestar emocional i comunitària del CAP Dr. Carles Ribas es preguntava: “Te-

Joan Pejoan

nint en compte que l’alegria és l’emoció que sempre busquem, com hi arribem?”.

La psicòloga incideix en què hi ha dues formes de tractar els sentiments. La primera és “des de l’abandonament”; quan sentint tristesa o por decidim tancar-nos a casa veient qualsevol programa de televisió que ni tan sols ens importa. La segona és “des de l’amor”, fent un esforç per buscar alguna cosa que ens connecti amb un sentiment de benestar.

Així, identificant les emocions a través dels nostres actes podem controlar-les.

Potser, una persona que sent ràbia crida a qui té més a prop seu. Per exemple, si sentim que aquesta ràbia pot aflorar, podem deixar uns segons abans d’actuar per no fer-ho des de l’impuls. El primer pas, explica l’Ester, és conèixer-nos per saber la forma que tenim de manifestar les emocions. ■

“Hi ha un factor econòmic que està afectant molt a les persones; diferents àrees de la vida estan dificultant que la gent no pugui contenir l’ansietat” Ara tothom diu sentir ansietat, però quan s'hauria de consultar l’especialista?

Qualsevol persona pot identificar l’ansietat perquè es manifesta com una intranquil·litat interna. En el moment en què et condiciona la vida normal s'ha de demanar ajuda. Quan deixo de fer les coses que normalment feia perquè tinc por i angoixa, el pensament entra en bucle. Si això ocupa molt de temps del dia o la nit, em provoca insomni, no em concentro a la feina o no m'ocupo de les tasques de casa... són símptomes de què hauríem de demanar ajuda.

I amb tanta tensió diària, com podem evitar que l'estrès, la incertesa i la precarietat es converteixin en trastorns mentals?

Pel que fa a la precarietat, és difícil de tractar-la des d'una perspectiva emocional. El que s'ha de fer és treballar en els temes socioeconòmics, però això li toca a uns altres

actors. Si una persona està molt pressionada econòmicament, entra en crisi i angoixa, i percep una sensació de perill i por. Per prevenir l’estrès, primer s’ha d’identificar.

La paraula estrès no té la connotació negativa que li hem donat nosaltres. L’estrès ens permet estar alerta davant una situació perillosa per afrontar-la amb les capacitats que tenim.

Està bé una mica d’estrès, però una altra cosa és el distrès, que és l’estrès perllongat i que causa malestar. És l'estrès dolent el que hem de treballar. Cal identificar el que ens provoca angoixa per comprendre la situació, activar el cos i preparar-nos per lluitar o fugir amb les eines que tenim. No obstant això, ha d’haver-hi una part racional per avaluar la situació de la millor manera. Totes les emocions són vàlides. La por ens protegeix. La ràbia ens ajuda a afrontar la injustícia. La tristesa ens dona pistes del que vull canviar.

Si sabem què ens passa, és molt més fàcil

controlar-nos, per això és important fer divulgació sobre la salut mental i emocional, a més de formar-nos.

Com hauríem de reaccionar els familiars o les persones més properes quan tenim algú amb ansietat o angoixa?

Quan una persona està en plena crisi d'angoixa, mostra uns símptomes físics molt reals: té taquicàrdies, hiperventilació, sensació de formigueig a les mans, s'ofega, no li entra l'aire, té un nus a l'estómac, la vista borrosa, sensació que s’està morint. Dir-li a una persona que mostra tots aquests símptomes “estigues tranquil·la” no serveix perquè no pot analitzar la situació de manera racional. S’ha d’identificar el que està sentint i els símptomes que mostra perquè se senti reconeguda. En el moment que estigui més receptiva, podem recordar-li que l'angoixa té un límit, no és infinita. És fer-li entendre que compartim la seva situació i que hi som per acompanyar-la. ■

“Està bé una mica d’estrès, però una altra cosa és el distrès, que és l’estrès perllongat i que causa malestar” “Cada cop hi ha més educació emocional, però falten recursos comunitaris per atendre les necessitats del barri.

Hi ha molts problemes que no haurien de transformar-se en malaltia”

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

16

reportatge

15 anys de la mort de Paco Candel un llegat humà i literari extraordinari

del segle XX, a Barcelona no hi havia lloc per viure tanta gent com hi arribava a treballar i molts preferien fer-se una barraca en un tros de terra a Montjuïc abans d’anar a compartir pis amb altres famílies o malviure tots en una habitació rellogats.

Trobo que se’n parla poc de les barraques i de la gent que hi va viure. De barraques n’hi ha hagut en moltes altres ciutats europees sobre tot després de la segona guerra mundial quan es van haver de reconstruir de les runes. D’una d’aquestes ciutats, Lübeck, va venir una noia alemanya que estudiava castellà a fer la seva tesina sobre Paco Candel, el qual li va interessar perquè ella també havia viscut la seva infantesa en una barraca i es va posar en contacte amb ell per conèixer com eren les de Barcelona. Fins la mort d’ell, es van escriure. Transcric un tros d’una de les cartes ( juny de 1997) que ens ajudarà a conèixer una mica més com era el nostre veí.

|| Esther Pardo i Gimeno L’any 2002, com passa el temps.., l’Editor Pere Baltà em va fer l’encàrrec d’escriure un llibre sobre el Paco Candel i jo no sabia per on començar, així que me’n vaig anar a veure’l i li vaig dir a ell mateix que m’ajudés. Al Paco, que ja em coneixia la part literària, li va fer molta gràcia que volgués escriure coses sobre ell i em deia que no sabia a qui li podria interessar la seva vida, que era una vida normal i corrent, com ell mateix. Finalment me’n vaig sortir amb la seva ajuda i unes quantes hores de conversa amb ell, que no es cansava mai. El 2025 farà els 100 anys del seu naixement i el proper 23 de novembre en farà 15 de la seva mort. Els que vàreu ser a l’església de Port aquell dia, podeu donar testimoni de què l’enterrament no va ser el d’un home corrent; tant a dins com a fora era ple de gent de la Marina com d’altres llocs, i també de mitjans de comunicació que aprofitaven per fer preguntes a la mateixa porta de l’església, i de persones que potser no havien conegut en Paco però que havien llegit els seus llibres. Va ser un comiat molt emotiu on alguns dels assistents vàrem tenir l’oportunitat de parlar d’ell com a veí i com amic.

Candel va ser autodidacta, això vol dir que tot el que sabia ho va aprendre sense necessitat d’anar a estudiar ni de fer una carrera, cosa que molestava i crec que encara molesta, a alguns dels intel·lectuals d’aquest país. Però en Paco va arribar a aconseguir escriure, i fer-ho bé, perquè va tenir el més important que una criatura pot trobar a la seva vida i amb el que edificarà el seu futur: uns mestres que el van ensenyar a pensar i que van posar dins seu la llavor que serveix per fer créixer les ganes d’aprendre i de saber. Això el va portar a ser observador de la vida que tenia al voltant i a llegir tot el que queia a les seves mans, i és en els llibres, on va trobar històries semblants a les que veia al seu voltant en el barri on vivia. Una barreja perfecta per a convertir-se en el gran escriptor que va ser – tot i que ell volia ser pintor – utilitzant un llenguatge planer però culte al mateix temps. Ens parla d’aquests mestres i de la seva influència en ell a alguns del seus llibres com a Historias de una parroquia i Los avanguardistas y la guerra, en que hi dedica unes quantes pàgines a parlar de l’escola de les cases barates i del sistema que allà hi havia en temps de la República.

Els temps passen i la gent arriba i se’n va i en un barri tant gran com el nostre, i si hi ets a diari, és difícil percebre aquest moviment de les persones si no són els teus veïns més directes, per això, de tots els veïns que varen conviure amb en Paco, ja en queden pocs. Els fills d’aquests n’han sentit a parlar i alguns no saben qui va ser l’escriptor de On la ciutat canvia el seu

“L’escriptor, que va viure en les barraques de Montjuïc, no hi va perdre contacte mai”

“

“Actiu en causes polítiques, va estar compromès sempre amb la realitat de la Marina” “Treball, solidaritat i poesia definien el seu caràcter”

Josep Vicens

nom que en la seva època eren, com ell deia: “Aquests barris són com una perdigonada en un llençol”.

Avui, quasi no hi ha espais de camp entre uns i altres però en aquells anys eren: Can Tunis, La Colònia Canti, La Colònia Santiveri, Les Cases Barates (Grupo de viviendas Eduardo Aunós), la Colònia Bausili, El Port, Can Clos, El Grup d’habitatges SEAT, El Plus ultra, els pisos d’en Piulachs i El Polvorí. En total onze nuclis habitats, sense comptar amb els grups de barraques que hi havia a la muntanya de Montjuïc ( Cal Valero, Las Banderas, La Fosa, etc..) i a Can Tunis ( Jesús i Maria..) unes 6000 barraques amb més de 20.000 persones, que també eren veïns del barri i que Candel coneixia molt bé. Acompanyava algunes vegades al metge Dr. Ribas a fer les visites que ningú més no feia a aquells habitatges. També ha escrit sobre això en els seus llibres. Ell mateix va viure en una barraca que va construir el seu pare, amb el seu oncle quan, molt petit, va arribar a Barcelona amb la seva mare; i en tenia molt bon record d’aquells anys abans d’anar a les Cases Barates. Durant moltes èpoques

- Continuamente tengo que interrumpir el escribirte por culpa de otros trabajos que me apremian: escribir colaboraciones en los periódicos, preparar una colaboración semanal en Catalunya Ràdio, dar conferencias y participar en las luchas y reivindicaciones del barrio. Ayer por la tarde – cada viernes lo hacemos – nos manifestamos en contra de una incineradora de basuras que el ayuntamiento de Barcelona quiere ponernos en la zona.

Supongo que conseguirán ponerla, pero al menos que nos cojan resistiendo. De todas maneras, mucha gente es pasiva e indiferente ante estas luchas vecinales, así que tienes que luchar contra la inexorabilidad administrativa y contra la apatía de los ciudadanos….

- Yo ahora tengo un gato. Se llama Romualdo. Y en la terraza, que la tengo llena de plantas, he dejado sueltos unos caracoles que encontré en los descampados cercanos cuando salgo a pasear. Ellos, los caracoles, cuando llueve, también pasean por mi terraza. Cuando sale el sol se esconden tan bien que es imposible encontrarlos.

Treball, solidaritat i poesia. Aquestes poques línies ens fan un retrat de com era Paco Candel, a part d’altres coses. Per sort, la incineradora no va arribar a la Marina i encara podem adoptar cargols que viuen en algun lloc del barri.

Gràcies Paco. ■

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

18

publicitat

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

mirades 19

Las olvidadas fuentes de Montjuïc

La Font del Gat, del siglo XIX, ilustrada por Lola Anglada.

Rafael Ochoa El agua potable es un bien cada vez más escaso y un derecho universal para los seres vivos. En la montaña de Montjuïc existieron muchas fuentes naturales, incluso un acueducto trasladaba el agua desde Montjuïc al convento de Sant Pau con canalizaciones subterráneas a los pies de la montaña. De las fuentes de Montjuïc se captaba agua del Torrent dels Tarongers, según autores como Jorba (1589), Pujades (1831) y de la Peña (1709). También se suministraba agua de boca a las fuentes de la Boqueria. Fue en una época en que la Barcelona amurallada tenía problemas con los pozos de agua de boca, pues se contaminaban convirtiéndose en insalubres, así, el agua que aportaba Montjuïc, como el agua de la sierra de Collserola, aliviaron la escasez de agua potable de la ciudad.

En el siglo XIX, los días festivos, alrededor de las fuentes de la montaña, se celebraban “las fontadas”, donde los habitantes venían en familia a respirar aire puro lejos de la ciudad, bailar y disfrutar. Estas fontadas tienen su origen en la tradición de los devotos que subían a las ermitas en procesión (Sant Julià, Sant Ferriol, Sant Beltran o Santa Madrona).

Después de la liturgia comían allí mismo.

Con el tiempo, las familias dejaron de ir

a pie o en tartana y se usó el tranvía y el metro, y esto atrajo a los merenderos que se instalaron al lado de las fuentes.

Las fontadas también las organizaban cenetistas, anarquistas, republicanos, etc.

El baile más conocido era el Gurugú y las parejas bailaban al son de un piano de manubrio. Con el tiempo y la gran oferta de diversión en el Paralelo, las familias dejaron de acudir a la montaña, quedando las fuentes en el olvido.

Por eso, aquí vengo yo a rescatar el recuerdo de algunas: Font Trovada o fuente de la Magnesia. Situaba al final del Torrent dels Tarongers tocando Nou de la Rambla (Conde del Asalto), desapareció con la ampliación de la Piscina Municipal de Barcelona con motivo de los juegos Olímpicos del 92.

Font de Vista Alegre. Estaba cerca de Font Trovada y el dueño prohibió los bailes para evitar broncas.

Font del Tir. Quedó dentro de El Club de Tiro al Pichón, hoy es un recinto cercado.

Font d’En Conna (también llamada del recreo), estaba al final de la calle Conde del Asalto era muy concurrida por los soldados del castillo que bajaban a bailar con las jóvenes mujeres que allí acudían, desapareció con la construcción del funicular.

Font dels Tres Pins. Era la más alta de la montaña y se hacían paellas, costilladas y mariscadas en los merenderos, también se celebraba el día de la sardina, con orquesta incluida; quedó dentro del vivero Tres Pins.

Font d’en Pessetes. Situada cerca de la Font de El Gat, cuentan que en 1848 un habitante encontró una olla llena de oro.

Font del Geperut. Posiblemente la conocida Font de la Cova, o también llamada la Font d’Ocua se hace referencia de ella en el año 959, quizás la primera documentada, con la mejor agua de la montaña; se situaba al final de la calle Poeta Cabanyes.

Font del Gat. En los jardines de Laribal.

Font de la Satàlia. Al final de la calle Margarit.

Font de la Guatlla. Hoy día es un barrio y hay un monumento en recuerdo de ella.

Font de la Mina. Situada al final de la calle Font Florida, sin agua.

Hay otras que están muy próximas a nosotros: La Font de la Mamella. Ubicada entre el castillo y el cementerio.

La Font de l’Esparver. Se llegaba a ella por el Cami de l’Esparver al Pla del Gurugú, camino que conocía muy bien nuestro añorado Ramón Anglès. Otras más cercanas como las fuentes de l'Ecce-homo, la Pedrera, Can Tunis i Mare de Déu del Port, también aparecen en los documentos aunque no he encontrado sus relatos.

El vecino Pedro Valverde Daza recuerda una fuente, subiendo Can Clos, que llamaban La Mina. Trabajaba haciendo mantenimiento por la zona y reparaba fugas de agua de las tuberías en la montaña. Por ejemplo, una fuente dentro de una casa en “La Guatlla”, enfrente del pueblo español, llevaba filtrando agua desde 1920. Explica también que la falta de lluvias y el trazado de las carreteras dirigen el agua a las alcantarillas, pero la impermeabilización impide y dificulta la porosidad de la montaña y con ello el fin de los manantiales de agua.

Volviendo al hilo del inicio, sería muy bueno que los “políticos, arquitectos y urbanistas” empezaran a pensar y a referenciarse en la conservación de un recurso tan básico y elemental.

Como ha hecho, por ejemplo, el movimiento “slow water’ impulsado por el arquitecto chino Kongjian. Habla de hacer “ciudades esponjas” a las grandes tormentas e inundaciones que se producen durante el año (para que el agua de boca no desaparezca como las fuentes de Montjuic), para aprovechar este recurso natural de vida… ¡El Agua! ■

Viure poèticament Aleix Diz Ardid

On hi ha poesia?

Aquest mes us porto una pregunta i mitja resposta.

Què és més poètic: una bombeta o una espelma? En certa ocasió li vaig fer aquesta pregunta a uns alumnes de 3r d’ESO, i em varen contestar que, per suposat, era més poètica l’espelma... Jo vaig dir-los que pensessin que una bombeta era una esfera de vidre al buit, on el gas residual era argó, perquè no es cremés el filament de tungstè (wolframi). Que aquest, doblement recargolat, era llarguíssim per poder radiar tota l’energia sense cremar-se... El cas és que un noi em va llençar el repte: “Si és més poètica, fes-li un poema”...

A una ànima pura

Oda al filament de tungstè A més de dos mil graus, èmul del sol, Brilla sense flama el fil de tungstè Germano-espanyol com Carles cinquè Regna en sa atmosfera subtil d’argó.

El vidre és el firmament protector D’aquest món senzill, perfecte i serè L’exterior que il·lumina li és aliè Però cobeja la seva brillantor Tirabuixó fet d’un tirabuixó Tanta energia emet com consumeix Altrament es fondria en un instant

De l’espelma antiga no és ni el record Que sa llum vermellosa empal·lideix Quan una bombeta es troba davant Mentre la flama de cera cremant De forma incompleta brins de carbó El sostre mascara amb bruta negror

20

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

LA MARINA del comerç associat La Marina Tapea reedita edició

Restauradors participants: Bar las Palmeras La Placeta de les Bessones Restaurante Jojoto Bar Jueves Foc Blau Taberna del Conde Restaurant Enric i Pau Cada divendres des del 4 de novembre al 2 de desembre de 19h a 23h.

Qualsevol excusa és bona per fer una quedada amb els amics o amb la família i anar de tapes un divendres. Com ja és tradició a la tardor i amb l’arribada del fred diversos restauradors de la Marina oferiran innovadores propostes gastronòmiques en format de tapa, La Marina Tapea.

Empleneu el passaport que us lliuraran en els establiments participants a “La Marina Tapea”, vota la teva tapa preferida i participar en el sorteig d’un xec regal de 200 € per bescanviar en establiments associats a l’Eix Comercial de la Marina.

Per participar has de fer la ruta completa ’La Marina Tapea’.

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS ADMINISTRACIÓ FINQUES ELECTRODOMÈSTICS VANWARD ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ Pg. Zona Franca, 124, Local.

FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Telf. 93 535 52 52 Port, 385. 933327788 ESCOLA D'IDIOMES ANIMAL DOMÈSTIC KIDS AND US LA MARINA MON ANIMAL c/Foneria, 43 C/ Mecànica, 17 Telf. 934317402 ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL PELUTS Alts Forns, 69, local 16 TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 (Plaça Mediterrània) 934229079 Telf. 647 19 56 44 ARTS GRÀFIQUES ESTANCS CELIA SERVEIS GRÀFICS ESTANC ZONA FRANCA C/ Energia, 32 628635753 Pg. Zona Franca, 244. 933326946 ASSESORIES-GESTORIES ESTANC Nº 276 ANNA MARIA MADRID ASSESSOAlts Forns, 70-72. 93 332 65 66 RIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a FARMÀCIES Telf. 93 419 52 87 FARMÀCIA CUSCÓ BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784 c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 FARMÀCIA PANADÉS ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47 ASESOR EN SEGUROS c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 AUTOESCOLES FARMÀCIA FORNS I GIRÓ AUTOESCOLA ZONA FRANCA C/Mare de Déu de Port, 234 Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 332 21 94 Telf. 93 331 86 12 FARMÀCIA CARMEN BARENYS AUTOMÒBILS Pg Zona Franca, 122 KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 933320210 / 608975406 FARMÀCIA BELKIS BUGADERIA MARTÍNEZ SÁNCHEZ LA WASH-BUGADERIA C/ Ferrocarrils Catalans, 69 c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 08038 Barcelona Tel. 932980106 CELLERS FARMÀCIA DOMÈNECH CB CELLER LA MARINA Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 Aviador Duran, 2. 680188509

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FORN HUGUET C/ Alts Forns, 60. 645-944-419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ C/ Alts Forns, 74. 935318354 PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 IMMOBILIÀRIA PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075 IMMOBILIÀRIA GROCASA C/ Mare Déu de Port, 257 676585317 PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

CASA AGENCY PUNT ZONA FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS LA FRANCA 2021 BCN, S.L Mare de Déu de Port, 255 Foneria, 43 Telf. 934317977 Telèfon: 93-331-13-41 JOIERIES FARMÀCIA ENERGIA JOIERIA RAMON CARNÉ CORREDURIES D’ASSEGURANCES c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS FARMÀCIA DE LA MARINA LLAR D’INFANTS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Sovelles, 11 932232593 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Telf. 932233309 / 656369849 650706656 Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18 DROGUERIES I PERFUMERIES FERRETERIES-LAMPISTERIES DROGUERIA FELI BAYOT COLLADO Mare de Déu de Port, LLAR D’INFANTS XUMETS C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 168-170. 934214922 / 601156042 C/Energia, 10. 93 431 76 72 COOPERATIVES KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

PERRUQUERIES I ESTILISME ESCOLA BRESSOL LA PAU Mare de Déu de Port, 355 baixos BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs Telf. 930321306 local 3. Telf. 93 422 10 48 MANTENIMENTS DANI FERNANDEZ ESTILISTES FRISAL MANTENIMENTS Paseo de la Zona Franca, 132 Ferrocarrils Catalans, 115 Telf. 934 32 15 90 933023389 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

MOBLES QUADRES I MARCS MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698 ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03 MacMOBLES ZONA FRANCA QUEVIURES Pg. Zona Franca, 141 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 432 37 99 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 PEIX I MARISC Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, REFORMES INTEGRALS 191-205. Telf. 93 332 04 13 NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 CALZADOS CISNE Telf. 93 517 63 18 Passeig de la Zona Franca, 220 TENMAN REFORMES Telf. 933323594 c/Mare de Déu de Port, 407-409 JUBEL ZAPATERIA Telf. 629.82.92.85 c/Mare de Déu de Port, 252 RESTAURACIÓ Telf. 93 432 16 98 TABERNA DEL CONDE BOTIGA AMIGA MARINA Carrer de la Foneria, 46 Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93 527 08 42 934225367 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS (Jardins de la Mediterrània) RIOS MESSANA NOTARIO GRANJA ELENA, S.C.P Pg Zona Franca 242, Entlo C. Pg. Zona Franca, 228 Tel. 936282806 Fax 931210064 Telf. 93 296 98 43 ÒPTIQUES ENRIC I PAU JOSA ÒPTICS c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 Pg. Zona Franca, 155 LA SAL DEL PORT Telf. 93 432 24 98 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 VISTA ÒPTICA BAR RTE. CAL CAMPÀ Mare de Déu de Port, 252.

Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 331 40 47 Telf. 93 360 68 69 GENERAL ÓPTICA BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Passeig de la zona Franca, 174 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 934 31 03 22 LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 PAPERERIES Telf. 936 11 83 83 PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94 CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 272. Telf. 93 141 97 75 Telèfon +447826495662

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS 934218715 / 618566698 Mare de Déu de Port, 305-319 Pg. Zona Franca, 241 BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155 RESTAURANTE SALUS C/ Foneria, 9 934315909

(Jardins de la Mediterrània)

Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

FOC BLAU Passeig de la Zona Franca, 174 932969564 BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151 934324022 LA PLACETA DE LES BESSONES

(ANTIC LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296 HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71 ZONAFISIO CHALMETA Micaela Chalmeta, 9 609184361 SPORT ENERGY ALTS FORNS Mare de Déu de Port, 265 663994954 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

opinió 21

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Les millors pel·lícules de la història

A

quest 2022 -podria ser aquest novembre- toca de nou la llista més prestigiosa dels millors films de la història. Veurem si hi ha molts canvis o no. Jo encantat amb les dues primeres de fa 10 anys, que són les meves dues preferides de sempre. Encara que a la llista s’hi podrien incloure moltes més.

Vértigo pren el relleu de Kane

Cada 10 anys des de 1952, la revista britànica Sight & Sound publica una llista amb les millors pel·lícules de la història després de consultar a directors i crítics de cine de tot el món. Aquest any es publica la setena edició d’aquesta llista i, per primer cop, Ciudadano Kane no ocupa el nº1. Què passarà el 2022?

D’entrada, aquestes van ser les 10 primeres a la llista del 2012, l’última edició que es va publicar: 1. Vértigo (Hitchcock, 1958) 2. Ciudadano Kane (Welles, 1941) 3. Tokyo Story (Ozu, 1953) 4. La Regla del joc (Renoir, 1939) 5. Amanecer (Murnau, 1927) 6. 2001: A Space Odyssey (Kubrick, 1968) 7. Centaures del desert (Ford, 1956) 8. L’home de la Càmera (Dziga Vertov, 1929) 9. La Passió de Joana d’Arc (Dreyer, 1927) 10. 8 ½ (Fellini, 1963) Totes són grans pel·lícules, però podrien ser moltes altres llistes diferents.

Fora falsos triomfalismes. Vértigo és, per a mi, la meva favorita des de fa més de 30 anys, i s’ha anat col·locant a poc a poc en el lloc d’honor que mereixia. Però, dit això i fora eufòries i demés, hi ha moltes grans pel·lícules que podrien ser en aquesta llista i grans noms del cinema, també. S’ha de relativitzar tot i pensar que tenim la sort de tenir infinitat de grans pel·lícules. Kurosawa, Lang, Wilder, Hawks, Tarkowski, Bergman, Chaplin i alguns més i moltes altres de les seves obres, podrien ser perfectament aquí. En el fons és una mica un joc, sense més. Calibrar i puntuar les millors em sembla una audàcia excessiva, perquè és deixar obres meravelloses a la banqueta dels suplents i les grans obres totes són titulares, sense classificació ordinal. ■

Siniestras

H

oy voy a ser malota y a otorgar el protagonismo a unas mujeres asesinas. ¿Por qué? Porque me gusta analizar los hechos desde diferentes prismas, sobre todo cuando el componente psicológico es tan complejo como en este caso, que despertó mi curiosidad tras ver una película basada en el mismo. Me refiero a Las chicas Manson.

En los años 60, en California, Charles Manson fue el líder de una secta con apariencia de comuna hippy que atraía a jovencitas desarraigadas que no sabían qué hacer con sus vidas. Las más famosas fueron Leslie Van Houten, Patricia Krenwinkel y Susan Atkins, condenadas a cadena perpetua con apenas veinte años. Cuando miro las fotos reales de estas muchachas durante los juicios, veo unos rostros serenos, angelicales, y no puedo sentir más que compasión. Habían sido sometidas a un lavado de cerebro tan brutal que obedecieron a su amo con una fe ciega. Las condenó un juez, pero el mundo también. Los crímenes que cometieron, instigadas por Manson, fueron espeluznantes, pero lo hicieron convencidas de que hacían lo correcto. Hasta creían que en el nuevo amanecer de los días les crecerían alas y se convertirían en hadas. Susan murió de cáncer y las otras dos siguen encarceladas.

La única persona que las vio como víctimas y no como monstruos fue Karlene Faith, una trabajadora social a la que se le encomendó la difícil tarea de desenmascarar la figura de Charlie ante ellas y hacerles comprender el alcance de sus actos. Susan y Patricia jamás dejaron de ver a Charlie como un Dios. Solo Leslie aceptó la realidad y se convirtió en una presa modelo. ■

Chris El-Bahr

Derribando armarios

De armarios y privilegios Hace unos días vi un post de une activista de México, que hablaba sobre el hecho de salir del armario como marikas y del privilegio o no alrededor de esta idea.

En cuanto lo leí me sentí profundamente identificada. Me hizo regresar a mi infancia, planteando un tema que jamás antes se me había ocurrido. ¿Realmente tuve la opción de salir del armario? ¿Acaso alguna vez estuve dentro de este?

Como ya comenté en otros textos, fui apodada como "el maricón" a una edad muy temprana. Desde pequeña encarné una androginia y ambigüedad entre lo socialmente entendido como femenino y masculino.

Recuerdo la primera vez que, de forma masiva, unas quince criaturas de mi misma edad, se colaron en mi primera clase extraescolar de baile, en mi colegio, cuando tan solo tenía unos 7 años, para insultarme, llamarme “maricón” y acosarme. Aquello provocó que, sin entender el porqué de ese rechazo, yo comprendiera que la sociedad no veía eso como normal en "un niño" y acabé apuntada a fútbol y generando traumas que aún persisten a día de hoy alrededor de los deportes de pelota.

No fue hasta que tuve 13 años, que decidí contar a todo el mundo que era gay, en un instituto cuyo nombre hace referencia a las olimpiadas de Barcelona y que consiguió amargarme y robarme la adolescencia. Aún recuerdo un día en el que dos chicos no paraban de llamarme “maricón” en medio de clase y cuando me cansé, me encaré y les amenacé, se me expulsó a mí con un parte y se me llevó al despacho del jefe de estudios, el cual me dijo que el problema lo tenía yo, pues mostraba demasiado mi orientación sexual y que era normal el bullying que recibía.

Por otro lado, me gusta hacer la broma de que yo he salido del closet como tres veces en mi vida: primero como chico gay, después como persona no binarie, luego como mujer trans y, de hecho podríamos contar incluso una cuarta, si tenemos en cuenta que en la época actual me identifico como trans no binarie y marika. Siempre me ha molestado un poco que se me llamara valiente por mi ropa, por mi expresión, por mi actitud… porque para mí jamás ha sido una cuestión de valentía, sino de existencia, pues no comprendo ni puedo experimentar otra forma de existir.

A raíz de todo esto, concluyo en que salir del armario y también estar encerrada en este, a veces no es una opción para todes, sino un privilegio que gozan aquellas personas que encajan de forma visible en la cisheteronorma impuesta. Pues al fin y al cabo, a la sociedad le da igual lo que seas mientras no lo muestres o cambies el orden establecido. No importa que seas gay, mientras no seas femenino y cumplas el canon, contribuyas al sistema capitalista, te cases con otro hombre y formes tu familia normativa. No importa que seas trans+, siempre y cuando transites de forma medicalizada hasta tener el máximo cispassing. El resto, quedamos condenades a vivir en márgenes sin armarios ni inclusión pero, lejos de quedarme con lo malo, agradezco formar parte de esa periferia, en la que he podido formar una familia cuyo amor es incomparable a cualquier otro. ■

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

22

què fer al barri

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

cultura 23

L’art del cinema a Barna!

Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

Èxit del Cine Club la Marina Estem al mes d’octubre i el somni ha començat a fer-se realitat. Pandèmia, crisi i guerres han impedit durant molt de temps que el CineClub La Marina deixés de ser un projecte per convertir-se en una fantàstica realitat. El passat 14 d’octubre vam iniciar aquest camí amb el primer cicle. Després de la presentació del projecte per part de Juan Antonio Reyes, gerent i director de l’emissora La Marina FM 102.5, alma pater del projecte, i una petita introducció per part de Ruiz de Villalobos i d’un servidor, es va iniciar l’acte amb la projecció de la pel·lícula La piel quemada, de Josep Maria Forn.

Va ser un èxit d’assistència i la sala estava plena de gom a gom. Després de la projecció, es va obrir un interessant debat de la mà de Ruiz de Villalobos i de jo mateix. Va haver-hi preguntes, reflexions, records i molta participació. En aquest primer cicle, orientat a la temàtica social, tenim pensat projectar la pel·lícula Los Tarantos, de Rovira Beleta. Es tracta d’una producció que va estar a Hollywood competint per l’Oscar a la millor pel·lícula estran-

i seguim...

gera, i on la direcció de fotografia la portava el meu pare, Francisco Marín.

Ha estat rodada, en gran part, a les barraques de Montjuïc, on es projecten les disputes de dues famílies gitanes. Hi ha bones interpretacions per part de Carmen Amaya i Antonio Gades, acompanyats per un elenc fantàstic d’actors professionals i

no professionals (entre els quals destaca Peret, segurament a la seva primera aparició al cinema). Tot en conjunt, dona la màxima credibilitat a un món que conviu amb nosaltres i que, a vegades, ens costa reconèixer i valorar-lo.

Falta concretar, encara, el dia exacte de la projecció de la pel·lícula, però serà l’11

L'agenda de novembre Biblioteca Francesc Candel ACTIVITATS ADULTS

ACTIVITATS INFANTILS

Dimecres, 16

Poesia, música i pintura. Vetllada cultural amb poesies de Josep Maria Pérez, amb acompanyament musical d’Antje Morawetz, guitarra, i Gemma Capdevila, violoncel. Dins del marc de l’exposició dels Artistes de la Marina. Hora: 18:30h.

Lletra petita. Sac de rondalles. L’olla màgica, a càrrec d’Albert Estenegre. Un dia, un nen no es volia menjar la sopa. El pare, d'una olla màgica en va treure contes sorprenents. Aquest espectacle s’inspira en el llibre “27 contes sorprenents” d’Ursula Wölfel, escriptora i pedagoga alemanya. Hora: 17:30h.

Dimarts, 8

Dimecres, 23

Divendres, 4

Road Movies. El expresso de Shanghai (Josef von Sternberg 1932). Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Aforament limitat.

Hora: 18.30h.

Dilluns, 14

Jornades Trencaments. Los detectives de la realidad. Reportatge documental del projecte de dansa de creació col·lectiva amb persones que han viscut episodis de patiment mental, i conversa de Dominik Borucki (director del projecte) i Joaquim Noguero (professor de periodisme cultural a la FCRI Blanquerna-URL i crític de dansa de La Vanguardia), amb alguns dels participants del projecte. Hora: 18:30h.

Dilluns 28

Jornades Trencaments. En primera persona. Conversa amb testimonis i veïns i veïnes que han patit problemes de salut mental. Hora: 18:30h.

CineXic. Fem créixer el cinema en català. Projecció de la pel·lícula infantil Binti.

A partir de 7 anys. Hora: 17:30h.

Sala Pepita Casanellas

Divendres, 11

Sala Maremar

Diumenge, 20

RATOLINS I GUINEUS, UNA AMISTAT D’UN ALTRE MÓN. Després d’un accident, un ratolí i una guineu es troben al paradís dels animals, on hauran de renunciar als seus antics instints i seguir un camí cap a una nova vida.

Hora: De 12 h a 13.20 h Edat recomanada: a partir de 5 anys

Espai Jove La Bàscula

Dijous, 10

Bàscula TV: EKINE. Hip Hop. Hora: 20:00 - 21:00 - Gratuït

Divendres, 18

Concert: Flames of Foe + Decimals Rock. Hora: 20:30 - 23:00 - Gratuït TÉCNICAS PARA UN ABRAZO PERFECTO. Dansa a càrrec de la Cia LaBoda. Hora: De 20 h a 21 h. Preu: 5,45 €

Diumenge, 6

FLOW! MY(HIP HOP) STORY Taller de beatbox+ Espectacle a càrrec de Pulmon beatbox. Edat recomanada: a partir dels 8 anys Hora: De 11 h a 13 h. Preu: Gratuït

Dissabte, 26

Tarda “d” dansa: cia. Nishelma + cia.

Get Back. Dansa urbana Hora: 19:00 - 21:00 - Gratuït

o el 18 de novembre. La data s’anunciarà per ràdio, cartells i les xarxes socials del diari i emissora de la Marina.

Canviant de tema, ahir vam acabar de remuntar un curtmetratge que vaig gravar el 1986 amb mitjans molt precaris (una càmera VHS i editat de manera amateur).

El curtmetratge necessitava petits retocs, però gràcies a l’ajuda del meu amic Jesús Pelegrín l’hem deixat com nou.

El curt es titula Morales, i és el meu homenatge a l’humorista KIM, creador de l’entranyable personatge Martínez el Facha, i del señor Morales, el seu últim representant d’un passat que esperem no tornar a viure. ■

El Far

Contes transgressors a la biblioteca Francesc Candel Sovint volem protegir els infants de les qüestions controvertides de la vida.

Ens agradaria mantenir els nostres fills i filles al marge dels temes dolorosos o escabrosos. No sabem com donar-los la nostra versió dels aspectes complexos o tabú que formen part del dia a dia: Pot una nena de 5 anys interioritzar i superar la mort d’un familiar? Val la pena que li expliqui al meu fill de 6 anys que m’he quedat sense feina? Se li ha de parlar de sexualitat a una nena de 8 anys? És per això, que la biblioteca té el fons especial de contes transgressors. L’objectiu és acompanyar els petits lectors amb contes que els parlaran de diversitat sexual, gènere i igualtat, dones extraordinàries, pèrdues i dol, conflictes bèl·lics, famílies diverses, diversitat funcional o discapacitats, salut mental, interculturalitat, violències... Pensem que els infants són capaços d’entendre el món que ens envolta i ens sorprenem cada vegada que en posem a prova la capacitat per analitzar assumptes que, d’entrada, potser estimàvem massa pertorbadors per a ells. I els contes són instruments molt valuosos i poden esdevenir la porta d’entrada a converses que no sabem com encarar.

Us animem a que descobriu aquesta secció.

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

24

salut

Amb llum blanca...

Esther Pardo i Gimeno

Recentment, fa un any de l’aprovació de la Llei Orgànica Reguladora de l’Eutanàsia. La LORE ha estat una gran lluita per part de moltes persones i associacions com la de l’Associació pel Dret a Morir Dignament. Amb aquesta legislació, s’ha donat esperança en aquesta lluita a la gent que està patint i ho sol·licita.

La LORE és un procés garantista, perquè requereix de dues sol·licituds per part de la persona que ho demana, i de tres informes de metges diferents.

La persona que demana l’eutanàsia ha de ser major d’edat i tenir nacionalitat espanyola, o estar empadronada més de 12 mesos a Espanya, i ha de tenir una malaltia greu i que li provoqui un patiment incurable L’eutanàsia, que significa bona mort, és un dret de la persona. Així mateix, la persona sol·licitant té el deure d’acceptar que el professional sanitari al qual li sol·licita la prestació és Objector de Consciència i, per tant, ha de ser un altre professional el que realitzi la prestació.

Naturòpata

Aquesta tardor que no arriba

La persona que demana l’eutanàsia ha de tenir uns requisits específics: ha de ser major d’edat i tenir nacionalitat espanyola, o estar empadronada més de 12 mesos a Espanya. De la mateixa manera, ha de tenir una malaltia greu i que li provoqui un patiment incurable.

Quan a una persona se li aprova l’eutanàsia, pot optar entre l’eutanàsia activa o el suïcidi assistit, i en tots dos casos es considerarà una mort natural. La diferència és qui administra els fàrmacs, que en el primer serà un professional sanitari i, en el segon, se l’administrarà la mateixa persona. I també poden triar el lloc on re-

alitzar-lo, escollint entre casa seva o a un centre sanitari.

Si prèviament les persones tenen redactat el Document de Voluntats Anticipades, és la manera de deixar escrit els desitjos de cadascú. Per una banda, permet parlar amb els nostres familiars i/o amics de com volem que sigui el nostre final de vida. Per l’altra, si hi ha una pèrdua de capacitats, aquest document ajuda a poder sol·licitar l’eutanàsia sempre que estigui especificat com a tal. ■ Gemma Sáez Infermera CAP La Marina

Dia internacional contra la violència de gènere El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de l´Eliminació de la Violència Contra les Dones. Malauradament, aquesta celebració existeix per la necessitat de reivindicació en la desigualtat de gènere i l´abús de poder que s´exerceix contra les dones arreu del món.

Al llarg de la història de la humanitat, s´ha invisibilitzat i normalitzat la violència cap a les dones en totes les estructures de la societat, creant una tolerància social cap a múltiples accions d´atac envers elles. El sistema patriarcal, com a forma d´organització social on el model masculí està per sobre del femení, ha legitimitat una repartició de rols socials, laborals i familiars molt desiguals entre els dos gèneres.

La dona, en aquesta divisió de rols, s´ha mantingut en un valor secundari i inferior de dependència, submissió i vulnerabilitat.

Davant la magnitud de la violència de gènere i la seva repercussió a nivell social i personal, es fa necessari treballar de forma urgent en totes les estructures socials per poder combatre la desigualtat i totes les situacions de violència exercides cap a les dones.

Per tant, és important conèixer els diferents tipus de violència de gènere per a poder detectar-los i reconèixer-los. La violència física, la violència sexual, la vi-

olència psicològica, tant de control com emocional, la violència econòmica, la violència estructural, són les normes socials patriarcals i la violència espiritual, religions dominades per l´androcentrisme.

El treball per a poder combatre aquesta xacra ha de ser un treball constant i diari, tant a nivell personal, de comunitat, d´institució i d´Estat. Per això, el 25 de novembre ha de servir per recordar a la societat la importància per a prendre mesures sobretot el que causa violència vers la dona i assolir així un canvi de mentalitat. És molt important que si creus que pots estar davant d´alguna situació de violència de gènere, tant en el teu entorn familiar, social i/o laboral, coneguis quins són els diferents espais per poder compartir i/o denunciar la teva experiència.

El recurs més proper és el teu CAP. El teu metge/essa i/o infermer/a t´escoltarà i podrà assessorar-te en els recursos existents de la ciutat.

Serveis d´atenció a la violència masclista: - Punt d´Informació i Atenció a les Dones de Sants-Montjuïc (PIAD), telèfon gratuït 900 922 357, mail piad_santsmontjuic@bcn.cat - Servei d´Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), telèfon gratuït 900 922 357, mail sara@bcn.cat - Servei d´Atenció, Recuperació i Acollida (SARA Jove) adreçats a noies i nois víctimes de situacions de violència masclista, telèfon 93 291 59 59, mail sara. jove@bcn.cat - Centre d´Urgències i Emergències Socials, atén qualsevol situació d´urgència o emergència social durant les 24 hores del dia, tot l´any. Telèfon gratuït 900 703 030, situat al carrer Llacuna 25.

- Centre Municipal d´Acolliment d´Urgència per violència Masclista. Recursos residencials per a l´atenció de dones i els seus fills que viuen situacions de violència masclista. S´accedeix per derivació de serveis específics. ■ Lara Arévalo Blanco Infermera a CAP Doctor Carles Ribas

El mes passat em vaig quedar a mig escriure sobre els beneficis de les figues i el raïm, i ara, un cop passat l’estiu i la tardor que no arriba, he pensat que tant les unes com els altres ja deuen estar assecats. Abans es posaven les figues sobre un canyís a assecar i un cop eren seques, ja es podien guardar per l’hivern, quan tanta falta fa la fruita de l’estiu. Les figues seques són com capses plenes de vitamines i de fibra molt convenients per a l’aparell digestiu. Hem de tenir en compte que els falta l’aigua que sí que tenen les figues fresques. Per tant, té l’energia concentrada i la quantitat de minerals és més alta, com és el cas del calç. Així, és molt important en l’alimentació dels nens i també de les dones per prevenir l’osteoporosi. Aporta ferro, magnesi i sobre tot seleni, un gran antioxidant. També conté beta carotè i vitamines del grup B. A més s’utilitzen molt com a reconstituents perquè aporten molta energia. Estan indicades per les persones anèmiques i el seu xarop és un bon laxant.

I també el raïm, que ja és gairebé sec i per això augmenta la quantitat de sucre de fàcil assimilació. El raïm és sobretot desintoxicant i depuratiu perquè estimula el funcionament del ronyó, el fetge i els intestins, i afavoreix l’equilibri de la flora bacteriana de l’estómac. Conté gran quantitat de minerals i totes les vitamines del grup B. Esperem que no arribi l’hivern de cop i ens deixi glaçats! ■

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

BNEW 2022 finalitza una edició d'èxit amb l'assistència de més de 12.000 professionals La Barcelona New Economy Week (BNEW), l'esdeveniment de referència per a la nova economia impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, posa avui el fermall final a la seva exitosa tercera edició, consolidant a la ciutat de Barcelona com la capital mundial de la indústria 4.0.

Durant aquests quatre dies, més de 12.000 professionals, 6.000 presencials i 6.500 online, han gaudit de tots els continguts sobre els nous reptes socioeconòmics. A més, s'han establert prop de 5.500 contactes de networking, més de 2.000 gràcies a la plataforma digital desenvolupada específicament pel CZFB. L'edició 2022 ha girat entorn de set verticals clau: Digital Industry, Invest, Sustainability, Mobility, Real Estate, Talent i Experience. Set grans àrees temàtiques interconnectades entre si, promovent les sinergies entre àmbits complementaris per accelerar aquesta transformació mundial.

L'edifici singular DFactory, de 17.000 metres quadrats, situat a la Zona Franca de la ciutat comtal, s'ha convertit en el punt de trobada mundial dels actors clau per a la nova eco-

nomia, reunint 622 speakers que han ofert 180 hores de contingut distribuïdes en 131 panells, sessions i debats.

BNEW: un esdeveniment global El format híbrid de l'esdeveniment ha garantit el seguiment de totes les ponències en streaming, a més de facilitar l'accés als participants internacionals pertanyents a més de 100 països diferents, entre els quals predominen Colòmbia, l'Equador, l'Argentina i Mèxic, entre altres.

La Barcelona New Economy Week con-

Hem contribuït a generar noves oportunitats de negoci, a impulsar l'economia i Barcelona, una vegada més, s'ha posicionat com a epicentre de la innovació, la digitalització i el progrés”.

Així mateix, Navarro ha anunciat que ja estan treballant en la quarta edició de l'esdeveniment que se celebrarà en 2023 i que en breu donarà a conèixer les dates.

D'altra banda, Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i de BNEW ha manifestat que “organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud suposa un repte i una gran responsabilitat, però podem afirmar que BNEW s'ha consolidat com una cita imprescindible amb la innovació de manera transversal. Es tracta d'un esdeveniment B2B disruptiu, que evoluciona any rere any, i l'acollida que ha tingut en la seva edició més presencial evidència que és fonamental comptar amb un espai compartit per a avançar cap a la nova economia, tenint en compte el paper clau de la digitalització, la sostenibilitat i la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”. ■

clou, d'aquesta manera, una tercera edició marcada per una major presencialitat reafirmant el paper del Consorci de la Zona Franca de Barcelona com a motor de la transformació industrial en l'avanç cap a l'economia 4.0.

Tal com ha destacat Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona: “Estem molt orgullosos de tancar la tercera edició del BNEW amb unes xifres que evidencien la importància d'aquest esdeveniment, únic en el món, focalitzat en la nova economia.

Es consoliden quatre parelles de falcons pelegrins al Port de Barcelona Quatre parelles de falcons pelegrins s’han establert al Port de Barcelona els darrers anys, consolidant la població d’aquesta au de presa a la zona portuària 10 anys després dels últims alliberaments. Les parelles, que han fet niu a edificis del port però també a espais naturals com els penya-segats de Montjuïc, han disparat el nombre de naixements de falcons, que van arribar a una desena l’any 2021.

Aquesta creixent població de falcons reafirma l’èxit del projecte de reintroducció del falcó pelegrí a Barcelona, iniciat l’any 1999 i que va incloure fins a 12 alliberaments al recinte del Port de Barcelona. Aquella primera dotzena de falcons van participar en l’aparició de les primeres parelles reproductores establertes a Catalunya, la primera a Tarragona, i a Barcelona, concretament al penya-segat de Montjuïc i a Diagonal Mar, l’any 2004.

Aquest augment dels nius ha comportat també un increment dels polls, malgrat que les parelles d’Enagas i Ergransa han experimentat dificultats amb la cria.

El nombre de naixements, però, manté una clara tendència a l’alça i des del 2004 han nascut al Port de Barcelona 75 falcons, 30 d’ells només en els darrers quatre anys.

trobat amb problemes per les característiques de l’espai, com és el cas del dipòsit d’Enagas al moll de l’Energia.

Una espècie beneficiosa per a Barcelona

Polls de falcó pelegrí a la Torre de Jaume I, al Port de Barcelona.

Un espai ideal

L’entorn del Port de Barcelona s’ha revelat com un espai òptim per a la cria del falcó pelegrí, convertint-se en un punt clau del projecte de reintroducció d’aquesta au a Barcelona. Els amplis espais oberts i la gran quantitat de coloms i tórtores, les seves preses naturals, han afavorit la seva proliferació al recinte portuari.

Les excel·lents condicions del Port, especialment pel que fa a la quantitat de preses disponibles, es manifesten també en fac-

tors com la distància entre parelles. Mentre a l’àrea de Barcelona la distància mitjana és de 2,4 quilòmetres, al recinte portuari aquesta es redueix a 1,3 quilòmetres.

La disponibilitat d’indrets adequats per a la nidificació, però, és el principal factor limitant per a l’establiment de noves parelles. En aquest sentit, s’està treballant en la col·locació de caixes-niu en els indrets que es consideren més adients per a que s’hi estableixin parelles de falcons o en aquells espais on ja han fet niu però s’han

Els falcons pelegrins, que van desaparèixer de Barcelona l’any 1973 amb la pèrdua de la darrera parella reproductora establerta a Santa Maria del Mar, tenen importants beneficis ecològics, fins i tot per a una ciutat com Barcelona.

La seva dieta la formen principalment els coloms domèstics però també cacen de forma cada vegada més habitual tórtores turques i completen la seva dieta estornells, tords i espècies invasores com la cotorra argentina.

La reintroducció del falcó pelegrí, un projecte impulsat per l’Ajuntament i Galanthus Natura, entitat que ha fet el seguiment de la població d’aus des de l’inici, es va produir, de fet, en un context de creixent presència de coloms als carrers de Barcelona. Un cop establertes les primeres parelles reproductores, la presència de falcons pelegrins ha augmentat en paral·lel a la dels coloms i funciona com a element regulador de la superpoblació de les diferents aus urbanes que habiten a Barcelona. ■

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

26

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Pizza de queso de cabra Ingredientes:

Cordero con granada Ingredientes • 800 g de tacos de pierna de cordero • 1 cebolleta o cebolla • 2 pimientos verdes • 1 tomate • 1 hoja de laurel • 2 ajos, perejil picado

per Josefa Jerez Berbel

Preparación • 1 copa de vino de jerez • 2 granadas • Sal, aceite • ½ l de caldo de ave

Comentari nutricional: Proteïnes, greixos ferro, saturats, colesterol; s ine am vit i for fòs zenc, del grup B. Alt contingut de ants substàncies antioxid

En una cazuela con aceite ponemos el cordero sazonado a dorar. A continuación, añadimos la cebolla, el pimiento, el tomate, los ajos y el laurel (podemos agregar alguna hierba más).

Le damos un par de vueltas, lo regamos con el caldo y el jerez y dejamos cocer 40-45 minutos a fuego no muy fuerte. Si hace falta, podemos ligar la salsa añadiendo un poco de fécula (harina de maíz).

Espolvoreamos con perejil picado antes de servir el cordero. Salseamos y decoramos con granos de granada.

Comentari gastronòmic: El corder és una de les carns més tendres i delicades de la nostra gastronomia i combina molt bé amb espècies com el llorer, el coriandre, la menta, l’alfàbrega, l’all, el romaní i la farigola, entre d'altres, i amb fruites com la granada, les pomes, els caquis…

Com a primer plat podem fer un plat de pasta o de verdures.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina.

Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

• 1 kg de harina de media fuerza o panificable • 600 ml de agua tibia • 25 gr de levadura prensada fresca o 10 gr de levadura seca • 80 ml de aceite de oliva virgen extra • 20 gr de sal • Para condimentar la pizza: tomates cherry, aceitunas negras, espinacas, queso de cabra, queso mozzarella y aove.

• Opcional: 40 gr de azúcar para acelerar el proceso de fermentación (aunque a mí no me gusta)

Proceso:

Mezclamos todos los ingredientes hasta conseguir una masa fina y elástica. Una vez amasada, la dejaremos en reposo en un bol o recipiente durante 10 o 15 minutos tapada con un paño.

Transcurrido este tiempo, estiraremos la masa con la ayuda de un rodillo hasta darle el grosor y la forma que queramos. Tenemos dos tipos de masa: • Masa gorda estilo napolitano • Masa fina estilo romano Dependiendo de si le queremos añadir salsa de tomate como base o no, contamos con dos subtipos de pizza: • Rossa (si lleva salsa de tomate) • Bianca (si no lleva) Para que la corteza esté más crujiente, pintamos los bordes con aceite de oliva.

Metemos en el horno a 230º durante 16 o 20 minutos hasta que la pizza quede a nuestro gusto. Bon profit!

Observaciones: Para hacer la crema Pastelera la receta la podréis encontrar en el Facebook de Rubopan Master Baker

Novembre 2022 // www.lamarina.cat

esports 27

Les queixes de l’EFA Pedraza i la UE Sants envers el Camp Municipal de Futbol Ibèria donen els seus primers fruits El comunicat publicat el darrer tretze d’octubre de manera conjunta per l’EFA Pedraza i la UE Sants està començant a donar resultats. Després d’haver presentat ja una queixa formal a finals de la temporada passada, i en veure que la situació tan sols empitjorava, tant el Sants com l’Àngel Pedraza van exigir, ara en un comunicat públic, respostes a les seves demandes i “solucions immediates”.

Carlos Sarto, president de l’EFA Pedraza, explica que la situació del Camp Municipal Ibèria és límit i reclama que s’estableixi un pla d’actuació a mitjà termini per millorar els serveis del camp.

El president del Pedraza detalla que “les necessitats mínimes no estan cobertes”, ja que “hi ha pocs mòduls, no hi ha aigua calenta per a tothom, manquen els lavabos i l’espai on guarden el material esportiu és precari”.

El robatori de l’enllumenat del camp ara fa poques setmanes, que ja s’està treballant per substituir-lo al complet, i l’aparició de rates dins de les instal·lacions i del camp van ser els detonants d’aquesta queixa. Per la seva banda, fonts municipals afirmen que els nous focus LED milloraran la il·luminació, reduiran les avaries i tindran un consum més sostenible, i afegeixen que des del 15 de setembre les autoritats sanitàries ja estan fent un seguiment de control per evitar que tornin a aparèixer rates a les instal·lacions.

Des de fonts municipals asseguren també que l'Associació Esportiva Escolar Montse-

▶ Els jugadors del Club Atlètic Ibèria durant un partit al Camp Municipal de Futbol Ibèria.

L’aparició de rates a les instal·lacions a inicis de temporada va empènyer a l’EFA Pedraza i la UE Sants a fer públic el seu descontentament en un comunicat conjunt rrat, gestora del camp, farà durant el mes de novembre una inversió per a dotar la infraestructura d'uns mòduls amb banys i taquilles pels treballadors. I, en referència a

Albert Aguilar

les altres demandes, asseguren que “s’estan duent a terme reunions tècniques amb els gestors del camp per valorar les següents inversions que són necessàries”.

Tot i aquestes promeses, Carlos Sarto diu que encara ningú del districte s’ha posat en contacte amb l’EFA Pedraza formalment, deixant clar que “no existeix una relació institucional amb el districte ni amb el regidor Marc Serra”. En aquest sentit, el president de l’Àngel Pedraza no creu que puguin gaudir de “resolucions adequades” a curt termini, i confia que “amb el canvi de mandat de l’any vinent la situació pugui capgirar-se”. Tot i això, Carlos Sarto afegeix que no es plantegen en cap cas canviar d’estadi i recalca que “volen explicacions i solucions, no conflictes”. ■

El Poliesportiu la Marina es transformarà en un Centre Esportiu Municipal El fins ara Poliesportiu la Marina, inaugurat el 2017 amb tres pistes polivalents i serveis annexos, gaudirà d’una reforma prevista pel Mapa d’instal·lacions esportives del municipi de Barcelona que dotarà al pavelló de nous espais per a convertirlo en un Centre Esportiu Municipal.

El projecte d’ampliació, que compta amb un pressupost de 8,3 milions d’euros, preveu crear una piscina principal de més de 25×16,5 metres, acompanyada d’una de complementària de 16,5×6 metres. La nova zona aquàtica, a més, també disposarà de vestidors per als veïns. La reforma implicarà la creació de noves sales esportives i fitness equipades, on es podran dur a terme activitats dirigides.

Aquestes ampliacions comportaran que el nou CEM la Marina guanyi al voltant d’uns 4.640 metres quadrats, destinant 1.690 m² als espais fitness i 1.044 m² a la zona aquàtica. Un cop reformat, tot el Centre Esportiu Municipal es trobarà ubicat dins d’una gran parcel·la de 18.525 metres quadrats on també es troben altres equipaments públics.

Pau Espí

El Camp de Futbol de l’Energia estrena nou videomarcador

Els resultats dels Pressupostos Participatius comencen a materialitzar-se. Al Districte de Sants-Montjuïc, el videomarcador del Camp de Futbol de l’Energia era la iniciativa de la Unió Esportiva de Sants i la Taula d’Esports de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, amb una inversió de 35.000€ per part de l’Ajuntament de Barcelona.

El nou marcador farà possible que els partits al Camp de Futbol de l’Energia es visquin d’una manera més visual, ja que farà possible veure a temps real els resultats del joc a més del cronometratge del partit. Així mateix, s’ha millorat el sistema de megafonia de l’estadi, fet que facilitarà la comunicació amb el públic i els jugadors.

Per altra banda, el Centre Esportiu Municipal de l’Espanya Industrial també estrenarà nou videomarcador LED en el marc dels Pressupostos Participatius, malgrat que anirà finançat per l’Institut Barcelona Esports (IBE). Els dos projectes van rebre un suport de 1.824 vots.

A Sants-Montjuïc, les votacions per als pressupostos van tenir un gran clam per part d ela ciutadania, esdevenint un dels districtes més participatius amb 9.294 vots emesos. ■ Andreu Farrera, president de la Federació Taula d'Esports de la Marina, s’ha mostrat molt content, tot i l'estat embrionari d'aquest nou projecte. Farrera ha explicat que les obres s’iniciaran en el proper mandat, que s'obrirà a partir del maig del 2023, però que encara no sap amb exactitud quan començaran ni quan podran donar-se per finalitzades.

L’ampliació afegirà una zona aquàtica com a principal reclam, a més d'espais equipats dedicats al fitness que complementaran el nou CEM la Marina

▶ El Regidor Marc Serra (jaqueta beix) acompanyat de consellers, conselleres i representants de les entitats

impulsores del video marcador.

Tot i això, el president de la Taula d'Esports de la Marina, ha expressat que la piscina serà una molt bona notícia per als veïns i escoles, ja que permetrà fer cursets de natació al barri. Farrera declara que, d’aquesta manera, se solucionarà una de les reivindicacions que fan des de fa dotze anys i, alhora, demana que, durant les reformes es climatitzi el pavelló per a lluitar contra la calor i la humitat que, diu, es viu dins del poliesportiu durant gran part de l’any. ■

El nostre nord és el sud

Novembre 2022

L'ENTREVISTA

Alejandro Flores

“Comprar a la plaça alimenta les relacions humanes” Rosa García Martínez 63 anys (Barcelona). Casada amb Juan Pedro.

Tècnica en herbolari i dietètica i presidenta dels paradistes del Mercat de la Marina.

Religió? Cristiana, no practicant.

M’agrada respectar la creença de cadascú sempre que no sigui res d’extrems.

Política? L’esquerra moderada.

Q

ui és? D’on ve la seva família? A què us dedicàveu?

Jo soc nascuda al barri, la meva mare era de Lorca i va venir a Barcelona amb 6 mesos; el pare era d’Albacete, va venir després de la guerra civil fugint perquè era socialista.

Quan vaig fer 14 anys la família havia de sortir d’on vivíem, prop de Can Tunis, perquè llavors eixamplaven el port i nostre barri desapareixeria. La família necessitava un pis més gran del que ens proposàvem perquè érem 8 germans. Llavors jo estudiava en el Jesús i Maria i vaig haver d’ajudar combinant l’estudi i la feina.

Com viu el barri ara?

Sobretot es nota que es va perdent familiaritat. El fet que els nanos poguessin jugar al carrer era molt agradable, ara cada vegada costa més deixar que ho facin. Tampoc m’agrada la inseguretat.

En què nota la inseguretat?

Soc matinera i, per exemple, el caps de setmana, trobo gent borratxa i comportant-se de manera incívica. A un fill meu, quan anava a la feina de matinada, algú que anava mig passat de copes li va demanar un cigarret, ell no fuma i, en negar-se, aquesta persona li va clavar un cop a la cara.

Matina perquè és botiguera.

No sempre ha estat el meu ofici, abans havia treballat a Indo, una multinacional d’òptiques, vaig estar-hi durant 33 anys i estava molt a gust. De mica en mica van anar fent fora la gent i al final em va tocar a mi; poc després la van deslocalitzar cap a la Xina. Tenia 50 anys i fins llavors no havia sentit les crisis anteriors, ni la del 1982 ni la del 2008. Però, ara, aquesta, sí que l’estic notant molt al meu comerç.

Com arriba a tenir una parada al mercat de la Marina?

De ben jove m’agradava molt la medicina i no vaig poder estudiar-la. Així que feia el possible per anar aprenent de les plantes medicinals. Fins que vaig decidir fer un curs d’herbolari i dietètica durant 3 anys fins aconseguir el títol de tècnica.

En acabar vaig posar una fruiteria, però es necessitava molta força i no la podia fer.

Llavors decideixo posar aquest herbolari, ara hi porto 16 anys.

I què tal va el negoci?

Al principi molt bé, llavors venia molta més gent al mercat. Ara algunes dinàmiques han canviat: les famílies eren més nombroses i compraven més i més sovint, però això tampoc ja no és així. I a més, la gent cada vegada cuina menys, i els horaris de tothom són més complicats....

Què està passant amb els paradistes, hi ha relleus?

No. Abans les parades passaven de pares i mares als fills, però ara tant és que siguin fills o filles, no volen heretar un negoci així perquè és molt sacrificat: obrim al públic a les 8, però hi ha gent que matina des de les tres. Així que ara mateix ja tenim 6 parades tancades.

Expliqui la vida d’un paradista, què és el millor i el pitjor del seu ofici?

El millor és que som com psicòlogues amb les nostres clientes i clients. És un tracte molt familiar i això ens omple; és la calidesa de les relacions humanes i el benestar que ens aporten. I el pitjor, potser és la manca de flexibilitat en els horaris: tots hem de fer els mateixos i estan establerts amb criteris que no a tothom ens acaben d’anar bé.

Com li va aquest any al mercat?

Molt malament. Com a presidenta participo de l’Associació que agrupa a tots els

Assegudes a la terrassa del mercat de la Marina, parlem amb la Rosa sobre aquest moment inquietant per a les famílies per la pujada generalitzada de preus en la cistella bàsica. Volem conèixer la perspectiva del qui són darrera el taulell, entre carns, peixos, fruites, verdures... i el temor de les persones que atenen, amb qui han acabant teixint vincles gairebé familiars.

“Fa uns dies una clienta em va trucar a les 12 de la nit per demanar què es podia prendre”, explica. És la confiança que acaba generant el cara a cara característic del mercat, espais amenaçats de desaparèixer, assegura nostra entrevistada, amb coneixement de causa.

Evidentment, a un supermercat ningú faríem aquesta trucada i si la féssim no hi hauria ningú al darrera.

I si hi hagués algú, ens enviaria a pastar fang. “És una dona gran i passava un mal moment”, justifica la Rosa, esdevenint gairebé d’una altra època en no perdre el valor de les relacions humanes; essencials avui com ahir, i a manca de certeses, aquí tenim una: demà també!

paradistes de la ciutat i en les reunions tothom comenta el mateix. A més, nosaltres som en un barri de persones treballadores, llavors a la que ve una crisi es nota de seguida. La sensació ara mateix és que no aconseguim aixecar el cap.

Per entendre’ns, com es tradueix aquesta davallada en la seva parada?

Jo he perdut un 50% de la clientela, és molt!

Tot això malgrat que intenteu adaptar-vos fent comandes a domicili.

D’aquí a poc es llançarà una plataforma digital des d’on es podrà comprar i fer la comanda en línia als mercats. Ho havíem intentat abans però el cost era molt elevat i ara l’Ajuntament ens farà suport. La idea és aconseguir un preu atractiu per ser competitius. Tenim l’esperança que funcioni.

Els mercats han estat l’ànima de qualsevol lloc, què són ara?

Sempre han significat vida, jo mateixa soc una persona amb tendència a la depressió i quan vaig començar al mercat es van acabar les meves consultes al psicòleg. El fet de parlar amb les persones, de poder expressar-me, de no estar en un lloc tancat ha repercutit tan positivament en el meu estat d’ànim... sempre ens animem entre tots. L’any que ve aquest mercat farà 50 anys, comptant els anys que va funcionar a SEAT abans d’aquest emplaçament.

Què reté a la gent que us compra?

La confiança, la proximitat, l’atenció personalitzada i la qualitat del producte, sobretot els frescos. De fet, als que han apostat per la venda en línia els va millor.

Per això ara volem fer-ho entre tots.

Com us poden fer costat, què hi reclameu?

Que no posin tantes traves perquè les parades buides les ocupi un altre, per exemple. Una parada tancada no beneficia ningú, ni tampoc paga impostos, ni suma en res. Un altra tema és l’horari comercial. Les gran superfícies tenen més llibertat i els mercats en canvi estem més limitats, ens cal una mica més de flexibilitat.

Com s’imagina el mercat del 2050?

La veritat, i molt a pesar meu, dubto que hi arribem. Seria ideal recuperar l’ambient i l’esperit dels mercats d’abans, quan tothom hi era i allò donava molta vida, però tot apunta que a la llarga acabarem desapareixent o si més no, serem una cosa ben diferent: es tanquen parades i molts som gent que estem a punt de jubilar-nos. A mi em tocava l’any que ve, però m’estic plantejant fer-ho enguany si la cosa continua així, i en aquesta situació ens trobem molts. ■

Yohany Limpias Ayala