La Marina – Edició octubre 2023

Nou cicle polític al districte de Sants-Montjuïc

Raquel Gil, la regidora; Marc Serra, el president de la Mesa del Consell

Al centre, de blanc, Raquel Gil; al costat, de beix, Marc Serra. Entre els consellers hi ha noves incorporacions i marxen cares conegudes de la Marina. Els i les portaveus són perfils amb trajectòria als seus respectius partits polítics.

Pàg. 3

Ajuntament de Barcelona

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, María Aroca, Chris El-Bahr, Pau Llopis i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP SantsMontjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i

Benvinguda la normalització lingüística a l’estat!

Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

El català, com les altres llengües que es parlen a l’estat, ja es pot utilitzar al Congrés dels Diputats. I la Unió Europea tampoc no ha tancat la porta a què es faci servir al seu parlament. Que se’n parli a les institucions contribueix sens dubte a prestigiar la llengua a ulls dels seus potencials usuaris, de marcar-la com un aprenentatge valuós, però sobretot, té una càrrega positiva en la línia de reconèixer el caràcter divers, multicultural i plurinacional de l’estat. Una bona notícia!

Ara bé, a Catalunya convé tenir especial cura en identificar el seu ús i defensa amb el nacionalisme o bé amb l’independentisme. Al igual que altres senyes d’identitat o espais i eines compartides, la llengua i la catalanitat haurien de ser d’àmbit compartit, una matèria no partidista i excloent. Cal no donar més ales al nacionalisme espanyol, que l’ha censurada històricament, i mantenir-la com el lloc de trobada que sempre ha estat a casa nostra.

El repte, encara més majúscul, persisteix en el seu ús social. I en aquest sentit a la llengua li passa com al comerç, a l’urbanisme o les modes. Que han de competir amb un sentit de la practicitat que va en contra de les més locals; així el castellà o l’anglès s’acaben imposant per la dinàmica globalitzant i caldrà redoblar esforços i compromisos per protegir-les i mantenir-les en forma.

Sobre la investidura de Govern

Entre tot el soroll que ha aixecat el Partit Popular per aguantar la pressió de tenir dos mesos per negociar una investidura que ja sabíem que no aconseguiria, cal destacar el paper exercit per Alberto Núñez Feijóo en el debat d’investidura.

Ha resultat un parlamentari eficaç, i sembla que de moment aguanta la seva cadira, tot i que viu una situació complicada, on el perill més gran per a la seva carrera política és dins del seu propi partit. Això sí, si la oratòria i les mitges veritats les controla bé –ha tornat a donar dades falses—,no acaba de dibuixar una projecte de país i no té cap proposta per la crisis territorial.

100 dies del nou govern a l’Ajuntament de Barcelona

Els 100 primers dies de l’alcalde Collboni han estat una aposta per l’agenda política que reclama la ciutat; neteja, seguretat i habitatge són algunes de línies abordades en aquesta etapa que serveix per establir les prioritats.

Traslladar el missatge que s’escolta el reclam ciutadà és un exercici sempre plausible; malgrat això, la tasca és enorme perquè a Barcelona se li acumulen els reptes. Pot ser el principal és com traslladar les bones xifres econòmiques de què gaudeix la ciutat a les butxaques dels qui no tenen cap patrimoni immobiliari i que, per tant, han de viure del seu sou i no ho aconsegueixen.

Barcelona ha de ser puntera en diversos sectors, sí, però a la ciutat li podria passar igual que fins ara amb sectors com el turisme. Que ha acabat generant descontentament creixent perquè els guanys arriben a pocs i la resta es limita a pagar un cost massa elevat perdent condicions de benestar.

La inèrcia ens hi porta i convé actuar amb decisió i determinació per transformar aquesta dinàmica, caldrà molt d’esforç per construir consensos que aglutinin sinó totes, la majoria de les forces polítiques, i treballar des dels pactes i aliances que permetin abordar els problemes amb l’ambició de contribuir a millorar la situació en el temps més curt possible. ■

Amb el suport de:

Amb la nova legislatura municipal inaugurada, el Consell Plenari del Districte de Sants-Montjuïc es va constituir el passat 13 de setembre. La regidora Neus Munté cedeix la presidència de la Mesa del Consell a Marc Serra, exregidor de districte, càrrec que ara recau en Raquel Gil.

Els consellers i conselleres, veïns i veïnes, cares conegudes als seus barris i que participen en la política intentant amplificar l’eco de les necessitats veïnals, ja han pres possessió del càrrec. De la nova etapa cal destacar els canvis del nombre de representants degut al resultat electoral. Així BEC passa de 6 a 5; PSC de 4 a 5; Trias per BCN de 2 a 4; i ERC de 5 a 3. El PP recupera representació al districte, perduda la passada legislatura, i Vox també obté una cadira a la Sala de Plens.

Per gènere preval una majoria masculina: hi haurà 8 dones i 11 homes. Si centrem la mirada generacional, la mitjana d’edat entre tots ells és de 43 anys. El grup

Constituït el nou Consell Plenari del Districte de Sants Montjuïc

La Marina passa de tenir 4 veïnes com a conselleres a només una: surten Maribel Sánchez, Lourdes Vidrier i Esther Pérez, i es manté Ana Trapero

més jove és el de Trias x Barcelona (26,5 de mitjana) i a l’altra cantó, hi és el grup amb una mitjana d’edat més gran ERC (55 anys de mitjana) i el PSC (48 anys de mitjana). Finalment, per formació, cal destacar que d’entre els 19 representants, 15 tenen formació superior, tot i que els 19 tenen formació especialitzada en alguna àrea.

Per barris, on actualment resideixen més consellers és la Bordeta, amb 4; li segueix

Sants i Poble-Sec, amb 3 cadascú; Hostafrancs n’acull 2, i la Marina de Port i Font de la Guatlla se’n porten un. Els barris que no tenen cap veí assegut al ple del Districte són la Marina del Prat Vermell i Sants-Badal. Dos consellers són veïns de l’Hospitalet i un viu a Premià de Mar (VOX). Cal destacar que la passada legislatura hi havia fins a 4 veïnes conselleres de diferents partits: Maribel Sánchez (PSC), Lourdes

Vidrier (ERC) i Esther Pérez i Ana Trapero de (BEC) ara, però, només es manté aquesta última. Pel que fa als portaveus, tots coneixen el funcionament del Districte i repeteixen en el càrrec, tret del de Vox. Qui son i a què es dediquen aquests representants que miraran d’incidir en la realitat dels barris del Districte de Sants Montjuic? Al web www.lamarina.cat, tot el detall! ■ A.F. / Y.L.A

Barcelona en Comú

Ancor Mesa (portaveu)

Carolina López

Ana Trapero

Jorge Trujillo

17 de setembre

Ana María Sans

PSC

Albert Deusedes (portaveu)

Núria Pey

María Conesa

Manuel Ferrando Eudosio Gutiérrez

ERC

Pepe Pérez (portaveu)

Francesc Almacelles

Verònica Vives

JUNTS

Georgina Lázaro (portaveu)

Jofre Mont

Laura Cuadrado

Albert Torelló

PP

José Antonio Calleja (portaveu)

VOX

Miguel Martínez (portaveu)

Els nous consellers i conselleres van debutar a la 37a Trepitjada del Raïm el passat

(

1) De Barcelona En Comú, Ancor Mesa, conseller portaveu; Juani Pérez, consellera suplent; Ana Trapero, consellera de la Marina; Marc Serra, exregidor del Districte i president del Consell Plenari; i Jorge Trujillo, conseller.

(

2) De Junts Per Catalunya, Georgina Lázaro, consellera portaveu; Neus Munté, regidora i expresidenta del Consell del Districte; i Jofre Mont, conseller.

(

3) Del Partit Socialista, Albert Deusedes, conseller portaveu, que va participar acompanyat d'Eudosio Gutiérrez.

(

4) D’Esquerra Republicana, Francesc Almacelles, conseller; Jordi Castellana, regidor; i Pepe Pérez, conseller portaveu.

(

5) Del Partit Popular, José Antonio Calleja, conseller portaveu que recupera representació.

Es tracta d’un servei que el Consorci d’Educació de Barcelona treu a concurs anualment. El projecte té per finalitat complementar l’atenció educativa que ofereixen els centres educatius a l’alumnat; en la pràctica, és un recurs per intentar reorientar els i les joves que no s’han adaptat al sistema educatiu perquè no abandonin la seva formació. A la unitat d’escolarització compartida (UEC), els joves d’entre 14 i 16 anys rebien atenció personalitzada que els permetia seguir els cursos de l’ESO amb més facilitat. La idea és introduir-los en itineraris d’oficis per provar de motivar-los a continuar el cicle educatiu, segons s’explica al web del Consorci d’Educació de Barcelona.

Fins aquest curs la Fundació oferia els serveis de la UEC Bon Port (alumnat de 14 a 16 anys) i el projecte Pas Endavant ( per joves de 16 a 22 anys) itineraris per aprendre oficis com ara hostaleria, esports, maquillatge, mecànica, atenció sociosanitària o producció i so, entre d’altres, per ajudar-los a trobar la seva vocació i que poguessin encaminar un futur laboral que els agradés.

Ara bé, bona part de tot això no es podrà continuar, aquest curs la Fundació només podrà mantenir el projecte Pas Endavant per joves de més de 16 anys, ja que ha perdut el concurs de la convocatòria de la UEC. El servei passarà a prestar-se a les Corts, donat que la licitació ha estat guanyada per una escola concertada d'aquell barri en presentar un pressupost més reduït en uns 4 mil i escaig euros de diferencia. Les bases del concurs puntuaven fins a un 51% a l’opció més barata en comparació amb el 49 % de punts pels aspectes tècnics i pedagògics.

Enguany, a més, el concurs ha suprimit el criteri de territorialitat “per tal de donar cobertura a tot el territori i procurant que el servei es presti de la forma més extensa possible...”, s’apunta al plec de condicions, que no obliga a situar el servei en un lloc específic. Un criteri cabdal fins ara, segons l’entitat, perquè facilita l’assistència de l’alumnat i aprofita les sinergies que es donen entre la resta d’agents que hi treballen a la zona, a més d’atendre més directament la desigualtat.

Així, immediatament de saber la notícia, l’entitat ha contactat amb les famílies per informar-les del nou centre i que els

Marxa del barri un servei d’atenció als joves que han abandonat els estudis, la Unitat d'Escolarització Compartida

l’àmbit de l’educació, la formació i la integració sociolaboral d’infants, adolescents i joves”, deia el reconeixement aplaudit per les famílies i l’entorn en què actua l’entitat. Un any més tard, al 2022, el diari Ara i la Fundació la Caixa ratificaven la bona feina i li atorgaven el premi Tatiana Sisquella a la integració social.

joves no es vegin perjudicats, alhora que ha enviat un escrit amb “reflexions” al respecte al Consorci d’Educació de Barcelona. Fons del mateix Consorci apunten que les dues empreses van empatar en els criteris tècnics i l’escola de les Corts va guanyar en la proposta econòmica, en ser més barata. A la pregunta de com és possible que no es tingui en compte la realitat socioeconòmica i cultural de la zona, es limiten a

respondre que les UEC atenent alumnat de tot Barcelona. Així estan les coses en la Conselleria que acaba de canviar el Conseller Cambray, combatut per bona part del sector educatiu i que recentment lidera la filòloga Ana Simó.

Igualment, del tema es va informar a l’Assemblea de la Unió d’Entitats de la Marina, en què participen una cinquantena d’associacions vinculades al barri. “Estem preocupades perquè l’administració sovint ensopega amb coses que per nosaltres ja són bàsiques, i és que per tenir incidència real els projectes educatius han de tenir continuïtat; a la Marina el repte educatiu és majúscul, per això des de la junta directiva i a iniciativa de la Luisa Montero, que és promotora escolar, hem informat la nova regidora Raquel Gil”, ha expressat la Rosalia Fernández, presidenta de l’entitat, consultada per aquest mitjà.

Fa nou anys que la Fundació Mans a les mans venia fent aquest acompanyament, avalada pels projectes d’èxit amb infants i adolescents. Precisament, l’Ajuntament els va reconèixer amb la Medalla d’Honor de la Ciutat, l’any 2021, “per la seva tasca en

Tants d’èxits es deuen a la metodologia emprada per la Fundació, adquirida d’anys de feina amb la canalla i el jovent; va néixer d’un esplai i ha anat creixent fent suport a la població més vulnerable del barri. L’objectiu ha estat acompanyar les famílies per crear vincles emocionals, facilitar un entorn amable i fer-los costat en les passes més difícils. Així, un cop acabat l’horari lectiu, es dona un reforç escolar a nens i joves d’entre 6 i 17 anys, una mena de classes de repàs, i també volien tenir la possibilitat de fer tallers com música o cuina amb la idea que els nois i noies es divertissin al centre i tinguessin ganes de seguir venint-hi.

I és que mirant les estadístiques és paradoxal: el 34,6% de la població barcelonina té estudis universitaris o un grau superior. Aquest percentatge baixa dràsticament en barris com el nostre (la Marina de Port), on només en tenen un 17,5%. A més, Catalunya, amb un 14,8% és una de les comunitats amb una de les taxes més elevades d’abandonament escolar, només superada per Andalusia (17,7%), Murcia (17.3%), Castella la Manxa (15.5%) i Balears (15,4). Lluny de les dades del País Basc (4,8) o Cantabria (6,4%), millor situades en aquest aspecte.

A això cal afegir la complexa realitat social que va originar el projecte de UEC a la Fundació, animada pel mateix Consorci d’Educació: la Marina no només és un barri amb nivell educatiu molt per sota de la mitjana de Barcelona –cosa que explica l’atur estructural que patim— sinó que encara és un barri pobre: un barcelonès mitjà ingressa 1.852 euros/mes comparat amb els 1.416 d’un veí de la Marina de Port o els 1.044 d’un veí de la Marina del Prat Vermell. ■

La Fundació Mans a les mans portava el projecte en concurs amb el Consorci d’Educació de Barcelona; ara l’ha guanyat una escola de Les Corts

▶ Els projectes de la Fundació, entre els quals la Unitat d’Escolarització Compartida, han rebut diversos reconeixements. A la fotografia, l'atorgat per la Fundació La Caixa i el diari Ara.

La Unió d'Entitats fa balanç d'un any amb una gran activitat associativa

|| Alejandro Flores

El que portem de 2023, les entitats de la Marina s'han deixat veure al carrer a tots els actes que organitzen afiliades a la Unió d'Entitats. Una fita que ha celebrat la federació durant l'assemblea general d’enguany, que ha tingut lloc al Centre Cívic La Cadena el passat 7 de setembre. La junta i les entitats assistents van destacar el compromís que s'està fent per recuperar vida i dinamisme al barri amb les festes i les diverses activitats que s'han impulsat.

Com a primer punt de l’ordre del dia, la Junta ha fet balanç sobre l'estat de situació de la Unió d'Entitats, tot incidint en la voluntat de liderar-la amb transparència. Així, pel que fa a les subvencions que rep la federació destaquen les que donen suport a les activitats culturals que organitzen durant tot l’any. També la del Servei d’Ocupació de Catalunya (projecte ACOL) per a contractar una persona en situació irregular durant tot un any.

Quant a col·laboracions amb altres entitats, enguany la UE ha afegit Trinijove, fundació privada que treballa en l'àmbit de la formació i la inserció sociolaboral des del 1985. I en Manel Coronado, de la junta directiva, en destacava les habituals: “El conveni de publicitat amb l’AMCL és la clau per enfortir el teixit associatiu de les entitats, perquè totes puguin visibilitzar la seva activitat”.

Juan Antonio Reyes, de l’AMCL intervenia: “Hi ha hagut un canvi molt important a la Unió d’Entitats, i esteu demostrant un treball esforçat, d’equip i amb transparència i amb amabilitat a l’hora de parlar. Dintre d’uns anys serem uns 60 mil habitants a la Marina, i convé plantejar la idoneïtat de crear un nou districte, perquè s’haurà de veure si Sants-Montjuïc té la capacitat d’arribar a tots els barris, inclosos els dos barris de la Marina”.

Tancava valoracions la presidenta, la Rosalia Fernández: “Les festes que s’han organitzat enguany han demostrat que el múscul associatiu de la Marina, unint forces, pot construir coses molt maques. I hem demostrat que, plegades, podem fer coses que valguin la pena i aportin i millorin el nostre barri”. Destacava, a més, la incorporació d’una nova entitat a la Federació, l’Associació Musical Umbel·la.

Les comissions celebren el ventall d'iniciatives que s'han organitzat Des de la Comissió de Cultura, feien balanç de les festes que millor havien funcionat durant tot l'any. Explicaven que la iniciativa de celebrar el Sant Jordi havia estat un èxit, i que la seva intenció és que continuï. A més, destacaven la bona recepció de la Festa Major, amb més d'una cinquantena d'activitats descentralitzades que han buscat l'apropament a tots els barris. De la mateixa manera, la Comissió de Feminisme, LGTBI+ i Ocupació resumia les propostes, com ara el Dia de la Dona (amb les activitats a la Pepita Casanellas), el

La Junta i les entitats assistents van destacar el compromís que s'està fent per dinamitzar el barri amb les festes i activitats que s'han impulsat Recels entre el veïnat per les afectacions dels partits del Barça als barris més propers de l’Estadi Olímpic com Can Clos i El Polvorí; s’ha demanat un distintiu pel veïnat per facilitar-los la mobilitat els dies de partits

mural feminista o el Dia de l'Orgull. I s'han fet una sèrie de reunions perquè la Fira i el Port de Barcelona treballin des de la sensibilitat de contractar veïns i veïnes del barri.

Així mateix, la Comissió de Gent Gran i Infància ha treballat perquè aquests dos col·lectius sentin que el barri també pensa en ells. Així, a la Festa Major s'han dedicat activitats específiques, donant-los un espai exclusiu: la Festa de Gent Gran el passat 7 de gener n'és un exemple.

Respecte a la Comissió de Seguretat, Civisme, Urbanisme i Territori es va recalcar que l'incivisme és un problema "que encara és latent al barri", com explicava la presidenta de la Unió d'Entitats, Rosalía Fernández, i s'estan portant a terme reunions trimestrals amb la Guàrdia Urbana i Districte per fer-los sabedors de les zones més problemàtiques en aquest sentit.

Gràcies a moltes gestions, s'han millorat alguns aspectes que afectaven els i les paradistes del Mercadillo de la Zona Franca, que enguany estrenen nova localització al carrer Mare de Déu de Port, a tocar amb el cementeri de Montjuïc. En són exemples la incorporació de lavabos i més aparcaments.

Una federació representativa de la realitat social del barri i compromesa Nascuda l’any 1986 de la unió de set Associacions de Veïns i Veïnes (Can Clos, el Polvorí, Eduard Aunós, la Vinya, Port, Sant Cristòfol i el Plus Ultra), continua reivindicant l’esperit amb el qual va sorgir: unificar els esforços de diverses entitats compromeses amb el barri, des del barri i pel barri, aquesta és la filosofia, en el benentès que cal que la ciutadania hi participi i actuï per avançar i millorar els barris de la Marina.

Actualment, aplega una cinquantena d’entitats i diverses iniciatives en camps com l’esport, la cultura, la comunicació, l’atenció a col·lectius vulnerables, la salut o les reivindicacions de millora a tots els barris. L’objectiu és impulsar projectes conjunts que fomentin la cohesió social i el benestar del conjunt.

També, són els gestors d’alguns equipaments de la Marina, com és el cas del Centre Cívic Casa del Rellotge, el Centre Cívic la Cadena, la Sala Pepita Casanellas i la Sala Maremar. ■

Preocupació a Can Clos i El Polvorí per l’aglomeració de cotxes durant els partits del Barça

Des del Districte i la Guàrdia Urbana hi ha una comissió per seguir de prop les afectacions que puguin tenir els partits del Barça (que ara se celebren a l'Estadi Olímpic Lluís Companys) als barris més propers com ara Can Clos i el Polvorí. La Rosalía Fernández, presidenta de la Unió d’Entitats i de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos, assegurava a l’assemblea que el Pla de Mobilitat està en marxa i a l'espera de poder mesurar la seva eficàcia durant esdeveniments amb la màxima concurrència.

També afegia la queixa de molts veïns i veïnes ja que “els aparcaments de les barriades ja estan plens abans que actuï el Pla i abans que tanquin l’accés a Can Clos i el Polvorí” quan hi ha un partit. Per aquesta raó, la comissió ha traslladat al Districte “la necessitat de crear un distintiu per al veïnat de les barriades afectades, de la mateixa manera que es va fer pels Jocs Olímpics del 92”, de tal manera que els residents tinguin preferència a l’hora d’aparcar el seu vehicle i puguin accedir a les seves residències.

▶ Assemblea General de la Unió d'Entitats celebrada al centre cívic La Cadena el passat mes de setembre. Alejandro Flores

LaMarina un barri MEMÒRIAamb LaMarina un barri MEMÒRIAamb

A dalt, Salvament d'una barca a Can Tunis, arxiu fotogràfic de Barcelona. A abaix, escenes quotidianes dels veïns i veïnes de les Cases Barates cedides de l'arxiu col·lectiu recopilat per la Montserrat Higueras al Facebook “Las Casas Baratas (Eduard Aunós)”.

La memòria col·lectiva és una reconstrucció del passat en el present carregada de significat i, en tant que recordem amb els altres, la memòria és per naturalesa compartida també. Són molts i diversos els relats i les vivències que li donen forma, i hi ha iniciatives per a recuperar-la i garantir-ne la continuïtat social. I per agrupar-les a la Marina hi treballa l'Eix de Cultura i Memòria, integrat per equipaments, entitats i veïns i veïnes del barri que busquen posar a disposició de tothom aquests relats i coneixements i promoure o crear d'altres imaginaris col·lectius.

Hom diu que cada memòria individual és un punt de vista particular sobre la memòria col·lectiva, una perspectiva que depèn del lloc que ocupem i canvia segons les relacions que establim amb altres actors socials.

D'aquí la importància de les temàtiques triades pel grup: memòria obrera i lluita veïnal; memòria agrícola i de l'aigua; i la memòria feminista

Així per exemple, hi ha els itineraris narratius que segueixen la petjada de la Fàbrica Seat i la de l'escriptor Paco Candel, l'una, emblema de la zona per excel·lència i l'altre, humanista compromès, qui va situar els barris de la Marina al mapa. Els habitatges de la SEAT o l'Escola d'Aprenents del passeig de la Zona Franca, 53, són part d’aquesta ruta organitzada pel Memorial Democràtic de la SEAT, amb la col·laboració de moltes altres entitats i equipaments, que centren la mirada

Relats de barri

Relats de barri

Recuperar el nostre passat per projectar-nos al futur

en aquesta colònia industrial de la segona meitat del segle XX.

Alhora, l’itinerari de qui va reflectir la realitat d'Els Altres Catalans, ha estat impulsada per Òmnium Cultural en el marc del cicle (Re)volta. A més d'un recorregut històric a través dels complexos fluxos migratoris, es visita el paradigmàtic barri de la Torrassa, frontera entre Barcelona i l'Hospitalet; després, s'endinsen al nostre barri per conèixer el dia a dia de l'escriptor Paco Candel;

Itineraris històrics

Les rutes segueixen la petjada de Paco Candel, de la fàbrica Seat o el Canal de la Infanta, en són tres exemples, però n’hi ha més.

la Parròquia Mare de Déu de Port és una institució cultural, però també ha estat la llar de la infantesa d'en Paco. Finalment, l'antic estudi al carrer de la Muga, el qual ara gaudeix d'un fantàstic mural en memòria de l'escriptor, i la Fundació Paco Candel són les últimes parades.

Altrament, de la memòria agrícola i de l'aigua destaca la ruta del Canal de la Infanta Carlota. Es tracta d'una infraestructura hidràulica que es va construir fa dos-cents anys i que regava els

camps del Baix Llobregat. Es proveïa d'aigua del Llobregat i desembocava al mar, des de Molins de Rei fins a Sants. Enguany, el canal ha caigut en l'oblit. I per rescatar-lo d’aquest oblit, la Cooperativa la Fundició ha organitzat una ruta ciclista que s’inicia a l'encreuament del carrer Mare de Déu de Port i Alts Forns, per seguir els rastres del Canal de la Infanta a la trama urbana de la Marina, així com la connexió de la Marina amb Montjuïc. La ruta acaba a Cal Trabal,

Xerrades i activitats

“Aigua Font de Vida”, converses amb experts i amb famílies promouen la divulgació de la memòria col·lectiva del barri.

l'última zona agrícola de la ciutat on es veu la producció agrària al pla del Llobregat i el seu delta, regada amb aigües provinents del Canal de la Infanta, mitjançant les sèquies de la Feixa Llarga i de Vora el Riu.

També, sobre l'aigua i amb l'objectiu de reivindicar l'espai de la platja de Can Tunis com a protagonista, hi haurà el cicle «Aigua, font de vida». Durant els mesos d'octubre i novembre s'organitzaran diverses xerrades i

una exposició a la Biblioteca Francesc Candel. Accions encaminades a visibilitzar que a la Marina, anys enrere, teníem una porta directa al mar Mediterrani, i que portem aquest vincle amb l'aigua a l'ADN de la nostra comunitat. Hi participen l’Associació de Comerciants de la Marina, la Marina Viva, Artistes de la Marina i la Biblioteca Francesc Candel, entre d’altres agents. Igualment, la muntanya de Montjuïc reclama un lloc en aquesta me-

Els testimonis veïnals, la clau Les iniciatives sorgeixen de persones i entitats veïnes; dones de la Marina protagonitzen un documental feminista.

mòria. Les jornades Viu Montjuïc, enguany el 7 i 8 d’octubre, amb més de 60 activitats conviden a la ciutadania a viure-la. La Biblioteca Francesc Candel organitza la ruta històrica i natural dels barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell. S’inicia als jardins de Can Farrero, passa per la masia de Can Mestres, i puja pel camí de l'Esparver per acabar al damunt

Passeig de la Zona Franca. Fotografia cedida de l'arxiu col·lectiu recopilat per la veïna Montserrat Higueras al Facebook “Las Casas Baratas (Eduard Aunós)”.

La memòria col·lectiva de la Marina

del Fossar de la Pedrera.

Pel que fa a la memòria feminista, el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) de la Marina, liderat per l'Ateneu Popular l'Engranatge, juntament amb l’Associació CooperAcció Feminista, preparen un documental feminista que té com a protagonistes les veïnes de la Marina. Una feina que reflectirà la mirada de les dones del barri, les quals han participat en tot el procés d'elaboració i guió, i que ja té data d'estrena: 23 de novembre a la Sala Maremar.

Davant aquestes iniciatives, que no són totes perquè també n’hi ha les que rescaten la memòria pesquera, o la Farola del Llobregat, per exemple, hi ha la intenció de reunir la feina de tots aquests diversos mediadors socials que han recuperat llocs emblemàtics, protagonistes de fites històriques o personalitats que d'una manera o l'altra formen part de l'imaginari col·lectiu de la Marina.

L’objectiu del projecte Memòries Col·lectives de la Marina és explicar els relats i tot el contingut en una pàgina web interactiva i posar-ho a disposició del veïnat, les escoles, les entitats i la resta d'institucions per facilitar-ne la divulgació. S'hi recollirà tota la informació al respecte i els llocs significatius per passejar-hi. A més, s'ha previst un suport físic, en format de moble mòbil, que contindrà material pedagògic dividit per temàtiques, entre els quals també es prepara un joc de taula que contingui part d'aquesta memòria de barri i en el que participen joves del Servei de Dinamització Juvenil Química establint-ne les normes. Aquesta feina està coordinada per Marta Carrasco Bonet i Sergi Selvas de l’associació Mixité, amb el suport del Pla de Barris i el Districte de Sants-Montjuïc (Ajuntament de Barcelona), i tenen previst presentar-la cap a final d'any.

Finalment, l'Eix de Cultura i Memòria de la Marina, i que ha fet costat a la majoria d'iniciatives, acaba de formar un grup de treball per conèixer com funciona el nomenclàtor de la ciutat i preparar propostes de noms pels nous carrers que s'urbanitzen actualment a la Marina del Prat Vermell. És obert a la participació veïnal i el lidera el PDC.

Bé, son unes quantes iniciatives, però és que habitar un lloc vol dir no només tenir-hi una relació física, sinó sobretot una relació emocional: són "llaços intangibles" que carreguen d'humanitat els espais de la Marina. Un barri amb memòria.

Bingo musical i fanzine per reviure les festes de les Cases Barates

Cases Barates ha estat, és i serà sinònim de festa popular, entre moltes altres coses. Cada vegada que se'n parla, els veïns i veïnes s’omplen d'orgull evocantne les celebracions. La festa del barri de la Marina del Prat Vermell s'organitza per la Verge del Carmen, patrona dels

pescadors. I amb la idea de recuperar la memòria de camps i masies, de cases baixes i revetlles, d’immigració i lluites, a la festa d'enguany s'hi va organitzar un bingo musical: cada casella del cartó portava el nom d'una peça musical proposada per les mateixes veïnes que així revivien anys de joventut.

Entre les peces que configuraven les línies del bingo hi eren: Como una ola, de Rocío Jurado; La vida es un carnaval, de Celia Cruz; Sarandonga, de Lolita; Angelitos Negros, de Antonio Machín; Volver, de Carlos Gardel; El rock de la Cárcel, en les seves diferents versions; La chica de ayer, de Nacha Pop; Olvídate y pega la vuelta, de Pimpinela; We will rock you, de Queen, entre molts altres èxits de l'època que s'hi van rememorar entre les 17 i les 20.30 hores a la

plaça Falset, el 15 de juliol.

Diu l'antropòleg Manuel Delgado que "la festa ens permet percebre'ns com realment una sola cosa, com si poguéssim sentir com cadascú de nosaltres continua en l'altre que tenim al costat”...

“A les antigues Cases Barates d'Eduard Aunós hi ha un gran llegat de celebració i desobediència. Precisament aquesta barriada de la Marina del Prat Vermell va ser un dels punts neuràlgics de la vaga dels lloguers que es va organitzar durant la dècada dels 30, rebutjant d’assumir una pujada de preus dels lloguers i organitzant-se per reclamar equipaments educatius, sanitaris i millors transports.

Les formes d'organització col·lectiva i suport mutu que van permetre sostenir la vaga dels lloguers són també aque-

de 50 famílies d'Eduard Aunós ha organitzat el que oficiosament podria dir-se el fons fotogràfic de les Cases Barates. Tot va començar a la mort del seu avi. En recuperar les fotos de la seva infantesa, va rumiar la idea de fer-se amb les d'altres veïns i veïnes del barri. Després, l'impacte de la mort del seu pare la va empènyer: "necessitava compartir "la bona vida" que m'ha donat aquest lloc i fer-li memòria als meus, jo no n’he marxat mai i hi he estat molt, molt feliç", assegura.

Llavors, cada vegada que un veí o veïna moria, Montse demanava permís per accedir a les fotos del difunt en què destacava la gent del barri, retornant les més personals a cada família. Així va néixer el grup de Facebook Las Casas Baratas (Eduard Aunós). Aviat la

Les iniciatives

► ► ►

S’està treballant una web interactiva que vol posar a disposició de tothom la memòria dels relats recollits.

Estan elaborant un joc que recupera la memòria col·lectiva i els joves del Servei de Dinamització Juvenil Química participen en la creació de normes.

S’ha format un grup de treball per conèixer com funciona el nomenclàtor i fer-hi propostes de noms pels nous carrers del Prat Vermell

lles que es posaven en funcionament per organitzar revetlles: ocupar els carrers, compartir menjar i beure, trobarse i prendre cura les unes de les altres assegurant temps d'alegria i desfici".

Així ho explicava el fanzine editat per l'AAVV Eduard Aunós i la Xarxa de Comunitats de Memòria Cultura Viva, amb la participació de la cooperativa la Fundició.

Exposició fotogràfica de les Cases Barates

Qui explica la memòria?, per què i de quina manera ho fa?, per a qui la conta?, i sobretot per a què la hi conta? El gran potencial de la memòria col·lectiva esdevé inesgotable: el caràcter inacabat i la constant reinterpretació en l'aquí i l'ara dels records obre innombrables lectures que permeten una comprensió profunda del nostre context.

Això és precisament el que ha mogut veïns i veïnes de les Cases Barates, i sobretot una persona: la Montse Higueras Álvarez, amb 59 anys viscuts a Cases Barates, des del seu naixement al carrer número nou, carrer Pinatell i fins ara. Amb la col·laboració de més

trucarien famílies de Sevilla, Algeciras i altres regions per contribuir-hi amb les seves imatges.

Ara l'arxiu fotogràfic que ha aconseguit ens ha ajudat a il·lustrar aquest suplement i s'utilitzarà en una exposició fotogràfica que prepara el Programa d'Acompanyament Comunitari de la Marina del Prat Vermell, amb col·laboració de l'AAVV d'Eduard Aunós, per a la inauguració del futur parc verd del Prat Vermell, actualment en construcció.

La memòria és narrativa per naturalesa i constructora de discursos. Contribueix a configurar realitats i serveix per validar tota pràctica social: "Lo mío era de todos y lo de todos era mío", recorda la Montse al·ludint al que ells i elles entenien com important: "Amb moltes més limitacions que ara tenim, la meva àvia va acollir a casa una vídua que pidolava al carrer i al seus fills, i els va donar abric fins que el fill va ser gran. No era una excepció, la gent era molt humana i s’ajudava si es podia i, si no, també”, explica alhora que reclama més implicació i compromís per recuperar el sentit de comunitat que, amb gent com ella, persisteix al barri.

Veïnes de Cases Barates llegeixen el faristol col·locat a la plaça Falset i que rememora la Vaga de Lloguers de 1931. Alejandro Flores

Dimarts i dijous, dies d'esbarjo juvenil i familiar a les noves pistes del Prat Vermell

Que siguin els mateixos joves els que convidin la colla a ser part del joc o del lloc de trobada en què es volen convertir aquestes pistes, rodejades d'edificis que s'aixequen per totes les bandes del carrer Acer i situades al número 12-14, al costat del que serà el futur parc verd de la Marina del Prat Vermell. L'objectiu és incidir en l’atractiu de l'espai per fer que el jovent i el veïnat se’l facin seu.

La dinamització es realitzarà els dimarts i els dijous de 17.30 a 19.30 de la tarda. "És obert a tothom, tot i que els dimarts prioritzarem els joves d'entre 12 i 16 anys i els dijous els infants i les famílies", aclareix la Neus Cerdà, de la Fundació Mans a les Mans, entitat que liderarà les activitats que s’impulsin. S’iniciaran el dimarts, 3 d'octubre i romandran al llarg de tot el curs que comença.

"El nostre paper és el de facilitar i acompanyar, però la idea és que el lloc sigui a l'imaginari d'usos compartits i comunitaris que té el barri, i esperem que se segueixi en la línia d'ara en què diversos grups de joves ja han començat a fer-ne ús", continua la Mercè Zegrí, del Programa d'Acompanyament Comunitari, que promou aquesta tasca.

Tanmateix, de les pistes en gaudei-

La

xen tots els grups que ho volen fer, ja que són obertes: l'Associació de Veïns i Veïnes Eduard Aunós, la Fundació Esclat, de persones amb capacitats diverses o d'altres grups de joves, que prac-

tiquen voleibol o bàsquet, estan entre els més assidus.

"Ara entre els joves està de moda el ball de k-pop, a l'aire lliure; si volen venir a ballar-lo aquí també seran benvinguts i benvingudes", segueix la Neus.

“I és que cada generació té una manera diferent de divertir-se i passar-s'ho bé en colla, però totes han de ser compatibles i intentem incidir-hi”, acaba Cerdà.

Tot plegat és l'aposta per crear i consolidar espais oberts, de trobada entre els veïns i les veïnes que porten tota la vida vivint-hi i les persones nouvin-

gudes, reforçant els vincles i dirigint i orientant la mirada cap al barri.

Una feina a contracorrent de la creixent atomització social, però alhora una demanda del veïnat, el marinenc i el barceloní, que s'hi resisteix a la pèrdua de la identitat local i que reclama més espais de vida compartida com aquests. La ciutat la conformem i configurem sobretot les persones, d'aquí la resposta amb accions com aquesta dinamització, potenciant els espais de trobada als barris, en concret el de la Marina del Prat Vermell.

"És obert a tothom, tot i que els dimarts prioritzarem els joves d'entre 12 i 16 anys i els dijous els infants i les famílies".

dinamització serà de 17.30 a 19.30 de la tarda.

Grup de veïnes d'Eduard Aunós a la jornada d'inauguració de les pistes al maig passat. Alejandro Flores

L’acord entre l’Escola de futbol Ángel Pedraza i el Club Atlètic Ibèria ja és una realitat. El pacte d'afiliació al que han arribat les juntes directives dels dos clubs ha entrat ja en vigor, i té com a objectiu aconseguir revitalitzar l’Ibèria.

Carlos Sarto, president de l’Escola Ángel Pedraza, es mostra molt satisfet d’haver apropat postures definitivament. El pacte comporta que la junta directiva del Pedraza es faci càrrec, també, de la direcció del Club Atlètic Ibèria. Tot i aquesta vinculació, la gestió dels dos clubs serà independent l'una de l’altre, sent així que ambdós equips hauran de ser capaços de mantenir-se de forma autosuficient. “La gestió econòmica i jurídica es farà totalment per separat”, diu Carlos Sarto.

L’acord garanteix que el Club Atlètic Ibèria continuarà existint com a entitat, se li mantindrà el nom, el camp, l’escut i tots els elements propis, i, jurídicament, serà un club independent de l’Ángel Pedraza. “L’objectiu és aconseguir que l’Ibèria torni a ser econòmicament viable”, explica Carlos Sarto.

Però, que hi guanya l’Escola de futbol Ángel Pedraza amb aquest acord? El seu president ho deixa clar: “Nosaltres som un club que se centra en el futbol base, en potenciar i fer créixer els nanos, i el que ens passa és que, com que no tenim equip sènior, molts jugadors decidien marxar abans d’acabar la seva etapa de juvenil per garantir-se poder continuar jugant. Ara, l’acord de vinculació els garanteix als nostres jugadors que podran jugar a l’Ibèria un cop finalitzin la seva etapa de formació.”

“L’Atlètic Ibèria és el club del barri, té una història i una massa social úniques”, argumenta Carlos Sarto, i afegeix que “el

Acord històric entre l’Escola de futbol Ángel Pedraza i el Club Atlètic Ibèria

hem parlat amb alguns patrocinadors i el primer contacte ha estat molt positiu. Ens diuen que ells ja volien invertir-hi, però necessitaven veure que el projecte tenia garanties, i nosaltres els donem aquesta seguretat.”

El president del Pedraza recalca que el projecte també buscarà recuperar el patrimoni històric de l’Ibèria: “Posarem en marxa una campanya de captació de massa social i de socis. Volem rescatar la memòria històrica del club, crearem una web perquè la gent pugui explicar la seva història amb l’Ibèria, per commemorar exfutbolistes i persones importants en la història del club. I també intentarem crear un museu virtual que serveixi per mantenir viva la història de l’Ibèria.”

“El pacte comporta que la junta directiva del Pedraza es faci càrrec, també, de la direcció del Club Atlètic Ibèria; la gestió dels dos clubs, però, serà independent”

projecte Ibèria no és un projecte només d’un equip de futbol, és un projecte esportiu, social i històric. Volem recuperar la història gairebé centenària del club, despertar la seva massa social que fa anys que està adormida. Tenim clar que aconseguirem que l’Atlètic Ibèria sigui autosuficient, i podrem potenciar el futbol base a l’Escola Ángel Pedraza i crear un primer equip de nivell a l’Ibèria”.

És ambiciós, però segons explica Carlos Sarto, tenen molt clara la línia que han de seguir per aconseguir salvar l’Ibèria: “Hem de renegociar acords amb partners i sponsors, aconseguir millors acords. Ja

I, en un futur, tindrem un Ibèria femení? “Des de l’Escola de Futbol Ángel Pedraza sempre hem apostat pel futbol femení”, explica el seu president, “i a mig o llarg termini crearem un primer equip femení a l’Ibèria perquè les jugadores de l’escola puguin continuar jugant quan siguin amateurs”.

Carlos Sarto es mostra molt satisfet de l’acord al que ha arribat amb l’Atlètic Ibèria, però que en pensaria l’Ángel Pedraza si fos viu? “Estic convençut que estaria molt content”, explica l’actual president de l’Escola de futbol Ángel Pedraza, “jo vaig anar moltes vegades amb l’Ángel al camp a veure al Ibèria, i estic segur que estaria molt orgullós d’aquest pacte”. ■

(Llegeix l’article sencer a lamarina.cat)

El Club Natació Montjuïc remodela les seves instal·lacions i

Can Clos i els barris de la Marina

El passat cap de setmana del 16 i 17 de setembre, el CN Montjuïc inaugurava noves pistes de pàdel i pickleball al seu recinte durant la Diada del Soci. Es tracta d'una aposta de reestructuració que està portant a terme la nova Junta Directiva i que pretén millorar la relació del club amb els barris de la Marina, especialment amb Can Clos, barri veí a la seva instal·lació, i alhora potenciar els serveis que ofereixen als socis i sòcies.

Durant la jornada es van organitzar diverses activitats per a tots les edats, una festa que se celebra cada any, però que enguany arriba amb les novetats de la reforma que ha portat a terme el CN Montjuïc a les instal·lacions. El club ha construït dues pistes de pickleball i nou de pàdel, uns serveis que els assistents a l'acte inaugural van provar jugant tornejos amistosos.

De la mateixa manera, com explica el president del CN Montjuïc, Josep Maria Valls, s'ha reestructurat la disposició de les pistes. El club ha pres nota de les queixes

d'alguns veïns de Can Clos sobre la sonoritat dels partits de pàdel, unes pistes que abans es trobaven a tocar dels blocs de la barriada. Així, el que s'ha fet ha sigut situar-les el més allunyat possible dels edificis, i en el seu lloc s'han traslladat les de tennis, que no produeixen un soroll tant fort.

"Volem involucrar-nos més amb el barri,

entrant a la Taula d'Esports i mantenint contacte amb l'Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos, el Poliesportiu La Marina i alguns centres educatius per millorar les relacions i organitzar activitats plegats; el veïnat ens demanava obrir-nos a ells, i això és el que estem fent", explica el president, que afegeix la seva voluntat de convertir-se

"en una peça més del barri”. Una altra de les accions que s'està portant a terme és la prioritat de contractar treballadors i treballadores veïnes del barri.

La zona on es troba el CN Montjuïc, que l'any vinent celebrarà el seu 80è aniversari, es troba en un procés d'urbanització important, ja que durant els pròxims dos anys s'inaugurarà la Ciutat Esportiva de la Fundació Damm i un gran parc de 24.000 metres quadrats. A més, de mica en mica arriben nous veïns i veïnes a la Marina del Prat Vermell, i s'espera que hi arribin més als nous blocs que previsiblement es construiran al parc de Can Clos.

"Ho tindrem tot. Estem en una situació privilegiada de Barcelona i som un pulmó verd per a la ciutat. Hem de ser el barri del futur, si no del present", afegia el Josep Maria Valls durant una diada amb força activitat a Montjuïc entre la cursa de la Mercè, la Trepitjada del Raïm i les activitats habituals que s'hi celebren cada diumenge. "Ens trobem a la muntanya màgica de Montjuïc, tot és possible", concloïa. ■

▶ Els jugadors del Club Atlètic Ibèria, de blanc, durant un partit al Camp Municipal de Futbol Ibèria. Arxiu

busca més interacció amb

▶ Arturo puerto, vicepresident del CN Montjuïc; Laura Castillo, tresorera; Josep Maria Valls, president; Albert Nogueras, membre de la Federació Catalana de Pàdel i Eudosio Gutiérrez, conseller de la Marina. @eudosioPSC

|| Redacció

Símbiosy, destacada consultoria i enginyeria d’Economia Circular s’incorpora al DFactory Barcelona

DFactory Barcelona, impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, segueix consolidant-se com el major ecosistema de la indústria 4.0 del sud d’Europa amb la incorporació de Símbiosy, prestigiosa consultoria estratègica especialitzada en l’exploració d’oportunitats de negoci publicoprivades per a la transició energètica i economia circular, a través dels recursos excedents i la descarbonització de la indústria. La companyia analitza l’ecosistema industrial, mapejant els fluxos de materials excedents per ajudar a les empreses a establir sinergies entre elles, pel que és facilitadora de simbiosis industrial, promovent negoci a través de la col·laboració entre actors (el residu d’una empresa pot ser matèria prima d’una altra). Símbiosy fomenta l’eficiència en l’ús dels recursos, millora la innovació, competitivitat i la descarbonització de la indústria a la vegada que promou un desenvolupament sostenible del territori.

Per a la implementació de projectes de simbiosis industrial, l’empresa ha desenvolupat la plataforma digital SYNER. Amb l’ajuda de SYNER s’identifiquen i es quantifiquen els residus agroindustrials i urbans que poten-

cialment es poden convertir en recursos a través de la SI, i s’identifica amb qui. Amb això Símbiosy pot mapejar els fluxos de recursos d’un determinat ecosistema industrial gràcies a la gestió i anàlisi de grans volums de dades heterogènies mitjançant algoritmes matemàtics de codificació. Símbiosy treballa per a empreses industrials, clústers i associacions empresarials i entitats públiques identificant noves oportunitats de negoci a partir de

El Port de Barcelona i Tech Barcelona

recursos no valoritzats, connecta diferents sectors productius i fomenta un sistema de governança multinivell i sostenible.

L’ecosistema de la indústria 4.0 de referència al sud d’Europa

El CZFB va obrir les portes del DFactory Barcelona fa només un any i mig amb l’objectiu de ser la fàbrica del futur, fomentant i desenvolupant la indústria 4.0, el nou talent i les noves tecnologies i inver-

Inauguren BlueTechPort, el hub d’innovació en economia blava

El Port de Barcelona i Tech Barcelona han inaugurat el BlueTechPort, un nou espai d’innovació per a empreses que té com a objectiu impulsar la innovació en tots els sectors relacionats amb l’economia blava. L’espai, ubicat al Pier 01 que Tech Barcelona té al Palau de Mar, acollirà empreses i projectes emprenedors vinculats al sector portuari, logístic i del turisme blau, però també a sectors més disruptius, com la robòtica submarina, la intel·ligència artificial aplicada al medi marí, la recuperació de la biodiversitat del mar o components farmacèutics fets a base de productes marins, entre d’altres.

L’espai BlueTechPort, el primer d’aquestes característiques al Port de Barcelona, suposa un pas més en el compromís amb la innovació en l’economia blava, tal i com està plasmat en el Pla d’Innovació aprovat l’any 2021. Mitjançant aquest pla, materialitzat en iniciatives concretes com el BlueTechPort o la Fundació BCN Port Innovation, el Port de Barcelona integra la innovació en la seva

estratègia global per esdevenir un port més sostenible i competitiu i generar beneficis per la comunitat logístic-portuària, per als seus clients i per a la ciutadania.

La col·laboració amb Tech Barcelona, permetrà a les empreses que s’instal·lin al BlueTechPort gaudir de tots els beneficis de que disposen les startups que formen part de l’ecosistema i és una mostra més de la xarxa

d’aliances sobre la que el Port de Barcelona està construint la seva estratègia d’innovació oberta. Aquest ecosistema innovador configurarà el Blue District, pensat en generar sinergies entre les diferents institucions i empreses presents al Port de Barcelona però alhora obert a atreure empreses i centres de recerca de referència més enllà del recinte portuari.

El Pier01, un antic magatzem situat al

sions, en un espai inigualable. En aquest entorn es materialitza una nova manera de produir, molt més sostenible. Les empreses, que desenvolupen projectes punters en el terreny de la impressió 3D, robòtica, ciberseguretat i Blockchain, Intel·ligència Artificial i sensòrica, tenen la possibilitat de generar sinergies i establir aliances amb la resta d’organitzacions presents a l’edifici.

El projecte està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, facilitant la digitalització de la indústria com a palanca clau per a la transició ecològica i potenciant l’economia circular mitjançant l’adopció de nous sistemes productius i de la manufactura avançada sostenible.

Actualment el sistema compta amb unes instal·lacions de 17.000m2 en quatre plantes, on ja s’han instal·lat prop de 30 companyies i on treballen aproximadament 500 persones, amb ara un 80% d’ocupació en tan sols un any.

A més, està previst que en breu es comenci a projectar la segona fase del major ecosistema d’indústria 4.0 del sud d’Europa i que li permetrà aconseguir en els pròxims anys uns altres 72.000 metres quadrats. ■

costat del mar i propietat del Port de Barcelona, és des de 2016 la seu de Tech Barcelona, l’associació pionera que vertebra i impulsa l’ecosistema tecnològic i digital de Barcelona. L’associació representa a més de 1.300 empreses, des d’startups a grans corporacions, sempre amb la innovació i la tecnologia com a comú denominador.

L’edifici, reconegut l’any 2017 com un dels cinc centres d’innovació més importants del món segons la revista Forbes, acull desenes de projectes: des d’startups innovadores en salut o energia, fins a espais d’innovació de grans companyies com CaixaBank, Naturgy o Damm, a més de venture builders com Antai o Napptilus.

La sostenibilitat és un dels eixos estratègics de les empreses que integren l’ecosistema tecnològic i digital de Barcelona. L’aliança entre el Port de Barcelona i Tech Barcelona, per tant, representa una oportunitat única per a desenvolupar l’economia blava de la ciutat i consolidar el sector com un referent internacional. ■

El president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, acompanyat per la directora d’Innovació del Port, Emma Cobos, i el CEO de Tech Barcelona, Miquel Martí.

LA MARINA del comerç associat

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43

Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16

(Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSO-

RIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a

Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186

Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28

641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs.

Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126

Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES

KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL

TALK Pl. de Sant Cristofol, 19

Telf. 647 19 56 44

ESTANCS

ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234

Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69

08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB

Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593

650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20

Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271

Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379

Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365

CAFÈ I PA MÉS QUE BO

C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179

Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA

C/ Mare Déu de Port, 257

676585317

PISOS BARCELONA

Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos

Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155

Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252.

Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PAPERERIES

PAPELERIA NAVARRO

Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132

Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME

C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY

c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

SARANG BEAUTY CENTER

Foneria, 38. 676084465

QUADRES I MARCS

ART I DECORACIÓ

Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC

Mare de Déu de Port, 257

Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177

Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409

Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE

Carrer de la Foneria, 46

Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109

Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151 934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144

Telf. 938085215

BAR PADDOCK

Passeig de la Zona Franca, 145-149

930293972

LA LOLA 1967

Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ Carretera del Prat, 40 local 2

651857026

CERVECERÍA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 603510229

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local

Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

CENTRE MÈDIC APTITUD Y PREVENCIÓN

C/ Mineria, 54 Telf. 933285152

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

“Em jubilo feliç d'haver viscut la meva vocació professional”

Carmen Asensio Pascual

65 anys. Oftalmòloga. Dues filles, Carmen i Laura.

Ha canviat molt la manera d'envellir de la vostra generació. Els bommers l’afronten d'una manera diferent. Com s'ho planteja vostè?

És curiós, perquè realment, no em veig com una jubilada. Em sento com quan tenia 40 anys. Faig la mateixa vida. No és que sigui molt esportista, però soc activa, m'agrada caminar, passejar amb la bicicleta, fer pàdel... no en soc experta, però ho faig. No obstant això, hi ha activitats com anar a concerts, conferències, cursos o viatjar, que per falta de temps no puc fer-les. Ara que em jubilo, tindré temps i crec que en gaudiré.

Amb el debat per la desigualtat entre homes i dones, la medicina ha estat un camp que s'ha feminitzat. Quina ha estat la seva experiència des que va començar fins ara?

L'any 83 vaig arribar a Barcelona, aleshores vaig fer l'especialitat i vaig començar a treballar el 89. A la facultat, gairebé la meitat de la classe ja érem dones. Sí que quan sorties al món laboral, gairebé tot eren homes. Afortunadament, això ha canviat. Jo no soc partidària de penalitzar l'home perquè sí; les persones formem equips i tenim diferents peculiaritats, però hem de procurar paritat i igualtat, entenent això com la possibilitat de gaudir de les mateixes oportunitats. Però sempre s'ha de tenir sentit comú.

Un camp inicialment tan masculinitzat l'ha limitat en alguna ocasió professionalment?

Quan vaig començar i els clients veien que eres una dona jove, algun cop si que em pre-

guntaven, "on és el doctor?", "la doctora soc jo", els responia. Però un cop els tractes, mai no he tingut la sensació que desconfiessin de mi. Potser a l'inici els sobtava més perquè estaven més acostumats al fet que els tractessin homes, però de mica en mica això també ha canviat.

Des que les dones treballem ningú no té temps per la vida i la cura a la llar. Com va lidiar amb la conciliació familiar?

Quan vaig començar a treballar, no es tenia gaire en compte la conciliació i la baixa maternal era molt curta. Actualment, això ha millorat, malgrat que jo crec que l'ideal seria de 8 mesos, i s'ha de lluitar per aconseguir-ho. Però el pare també ha de tenir la mateixa baixa que la mare, perquè és anar els dos alhora.

Mantenir el nucli familiar em sembla bàsic per a una societat sana. Durant els cinc primers anys dels infants és quan es forma la psicologia dels nostres fills. Em sembla molt important que tinguin als pares a prop durant tot el seu creixement, que puguin controlar també el temps que estan davant de les pantalles, perquè és un tema que afecta molt al desenvolupament psicosocial dels nens. No es tracta de donar-li l'esquena a la tecnologia, però els nens i nenes necessiten relacionar-se directament amb el seu entorn.

Cada vegada es fa més difícil competir amb les grans corporacions i sovint provoquen el tancament de les botigues de l'entorn. Darrerament, hi ha hagut una presa de consciència, però quina és la seva reflexió al respecte?

Crec que cada cop es valora més el tu a tu.

"Tot el que comença té un final. I l'important és que el trajecte sigui satisfactori. Me'n vaig feliç d'haver desenvolupat la meva activitat vocacional durant tots aquests anys. Ha estat molt gratificant perquè he tingut la confiança dels meus pacients", diu la Dra. Asensio, com se la coneix al barri.

Té dues filles que viuen fora de la ciutat, acaba de ser àvia i no es vol perdre l'etapa nova que li ve. Així, nosaltres també l'acomiadem compartint les seves experiències professionals i vitals i amb l'ànim que l'esperit de superació i servei sigui una constant en la generació que li pren el relleu.

Els humans som éssers molt sociables. A les grans empreses això es perd perquè al treballador ni el coneixen, és un número i li exigeixen una productivitat. A les empreses petites és més fàcil conèixer la gent i potenciar la iniciativa que tingui cada treballador. La pandèmia ens ha fet reconsiderar moltes coses. Hem vist que es pot teletreballar, un fenomen que ha facilitat la conciliació familiar. També hem vist que no és necessari viure tots en les grans ciutats. Podem viure als afores, més en contacte amb la natura. Crec que cada cop se li dona més importància al benestar del treballador i que tingui el seu espai lúdic, que pugui desconnectar, perquè s'ha demostrat que rendirà millor. No només és important la productivitat, sinó les condicions físiques i psicològiques de les persones.

Quin missatge deixa als pacients i als veïns de la Marina? És optimista amb el context en el qual estem vivint?

Soc molt optimista. Hi ha un context on la informació és molt alarmista, a totes les èpoques hi ha hagut problemes. Ara tenim un benestar social que no havíem tingut mai. Tenim millor salut, millors condicions per a la gent més gran. Ara els joves tenen unes condicions més bones tot i els problemes nous, com la substitució dels treballadors per màquines, però crec que hi ha massa pessimisme per la informació tan negativa que hi ha.

És veritat que hi ha països del tercer món amb unes condicions molt dolentes, però ha baixat molt la mortalitat, i hi ha més vacunes contra malalties mortals, etc. Es pot fer molt més del que es fa?, sí, però això és feina dels polítics. Nosaltres no podem fer gaire cosa, a més de votar. Crec que la nova tecnologia ha ajudat a la polarització. I és una pena perquè la tecnologia ens ha d'unir. Realment, què és el que vol tothom?

Millorar les seves condicions. Si tots anem a una, el rendiment és molt millor. Però si ens enfronten entre nosaltres, ens manipularan més fàcilment. Què s'emporta d'aquest barri i que li diu als seus pacients?

D'aquest barri només puc dir coses bones. Ens coneixem tothom, sempre hi ha gent al carrer, conversem, tenim mercat, farmàcies, metges, botigues, bars, forns de pa... És un barri especial en el sentit que t'ajuda quan ho necessites. Només puc estar agraïda de l'acollida que he tingut. Als meus pacients, els dic que estic molt contenta i agraïda per la confiança que m'han fet.

M'emporto un record molt feliç, i gràcies per tot! ■

Yohany Limpias Ayala

nostre nord és el sud

Alejandro Flores