La Marina - Edició octubre 2015

Periòdic gratuït Octubre 2015 / Nº 242

Associació de Mitjans de Comunicació Local

'Festes i tradicions de La Marina dels 80' una exposició de Josep Vicens (Pàg. 19)

L’èxode dels refugiats sirians posa a prova les fronteres europees (Pàg. 3)

www.lamarinadigital.cat Ludoteca Casa dels Colors Busca el teu fantasma i suma punts al joc

I ara què?

Els catalans exigeixen respostes socials Tema del mes

Preocupació per la disminució del personal sanitari als CAPs. La gent reclama la reobertura del servei d'urgències al barri.

(Pàgs. 10-11)

Actualitat

Les escoles de la Marina busquen alternatives a les retallades

(Pàgs. 4-5)

2 MIRADES

amcl

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat



mirada crítica Rafel Vidal

associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Coordinadores Anna Rabassó, Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Jordi Gispert, Judit Valdés, Anna Rabassó, Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Sergio Segura, Soraya Diebra, Iris Vieiros, Esther Pardo, Juan López.

Fotografia Rafel Vidal, Sandra Cabrerizo, Thaís Campmany, Sara Valero, Agustín Forteza, Jordi Gispert Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

“No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta”

Entre el carrer de la Mare de Déu de Port i la plaça de La Mediterrània trobem aquest munt de runa que empobreix la vista d’un passatge del barri. Tot i haver-hi espais destinats a tirar aquest tipus de deixalles hi ha gent que continua pensant que el carrer és un bon lloc per dipositar tot el que ja no serveix. Recordem que el més net és sempre qui menys embruta. ■ Anna Rabassó Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

I ara què? Els catalans exigeixen respostes socials Catalunya ha viscut una de les seves eleccions més emocionants en els últims temps, el desig d'expressar-se i fer sentir la seva paraula ha fet que la participació dels i les catalanes en les eleccions del 27 de setembre no tingui cap precedent en la història democràtica del país. És d'esperar per tant, que amb aquest nivell de participació totes les forces polítiques aconsegueixin un quefer polític que respongui a l'altura de la conjuntura històrica que vivim.

Ara bé, les interpretacions d'aquests resultats es fan interessadament per tots els bàndols.

L'independentisme ha guanyat les eleccions. A hores d'ara fa falta una anàlisi d'estat i una lectura social amb molta profunditat. Les realitats són canviants i el que ahir va funcionar avui pot estar desfasat. L'independentisme deixa clar que existeix un clam popular per canviar aquest valuós però desgastat pacte de 1978.

D'altra banda, els independentistes han d'apuntar el que els seus votants han matisat amb l'ascens de la CUP. El vot independentista no significa un sí a les polítiques fins ara aplicades pel govern de la Generalitat de Catalunya que quasi no han diferit de les aplicades pel govern central. Reflecteixen, més aviat, un desig d'equilibris necessaris per recompondre la situació de crisi social que travessa el país.

Una recomposició que necessàriament haurà de centrar la mirada en l'alta taxa d'atur, en les retallades i la preocupant privatització dels serveis públics com la sanitat i l'educació, la llei de dependència i la lluita per la no privatització de l'aigua. Sectors fonamentals en l'aposta per una Catalunya justa i d'iguals.

Aquesta és la il·lusió de la ciutadania que ha votat independència i també de la qual no l'ha votat.

En aquest context els ciutadans, veïns i veïnes de la Marina, de Barcelona i de Catalunya hem de mantenir activa la nostra participació en tots els espais que la democràcia ens possibilita. La nostra participació no acaba cada quatre anys emetent el nostre vot sinó que és necessari exercir-la cada dia exigint als qui deleguem la nostra representació, els partits polítics, tot allò que per dret “ciutadà” ens correspon, qualitat de vida, digna per tots. ■

ACTUALITAT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

|| Esther Pardo || Redacció Doncs ja ha passat el dia 27 de setembre i tothom que ho ha volgut, (érem cinc milions i mig de catalans amb dret de vot) ha anat a votar. Vaja, tots no; hi ha catalans que han tingut dificultats per fer-ho si es trobaven en algun país estranger. El funcionament del CERA (Censo Electoral de Residentes), que és l’encarregat d’enviar les paperetes de vot a les persones registrades als consolats, ha estat nefast, com en d’altres ocasions com també el funcionament del servei de correus. Moltes persones han rebut les paperetes després de la data en que s’havia de retornar. I això no ha passat en països del tercer mon, ha estat a Europa, al Estats Units, que acostumen a tenir uns bons serveis; Segons l’ambaixador d’Espanya a Roma, els vots dels residents a Itàlia s’han perdut tots perquè les paperetes anaven al carrer del consolat de Milà però a la ciutat de Roma.

Això vol dir que la gent tenia ganes de dir el que pensa, ho ha dit, i per suposat que ho ha fet perquè se l’escolti.

A l’estranger hi ha uns 200.000 votants catalans i degut a aquestes traves, molts han decidit canviar les vacances o agafar-se uns dies de festa per venir personalment a votar i així evitar els problemes que ha han tingut en altres ocasions.

Com deia, ja hem votat. El que és difícil de saber és com han anat les eleccions. Ha guanyat el que diu que ha guanyat, o en realitat encara que hagi guanyat en realitat no?. El que ha quedat segon ha guanyat encara que ha perdut perquè no és el primer ni de bon tros?. I el que ha perdut menys del que pensava, doncs també ha guanyat. I per acabarho de fer més embolicat, el que ha perdut del tot, doncs no ha perdut, perquè és generós i com que ha pogut demostrar que Catalunya és un poble plural, doncs ja està content. Fins i tot els que han desaparegut del mapa, estan contents perquè així tindran més temps per preparar-se per a les eleccions generals. Els únics que no estan contens, es conformen perquè aquestes eleccions no anaven amb ells, era una pugna entre els independentistes i el nacionalistes espanyols i la cosa social, en aquest moment no interessa a massa gent.

Apa! Celebrem-ho! Tots contents!. El qui no es conforma és perquè no vol.

Si heu tingut temps de veure la televisió, escoltar la ràdio i llegir algun diari, veureu com n’hi ha per triar i els números es poden fer a gust de tothom. El cert és que aquesta vegada ha votat molta més gent que a les eleccions anterior i que amb el mateix número de vots, qualsevol dels partits ha tingut menys escons. I la maleïda o lloada llei d’Hondt, que sempre critiquen els que perden escons però quan els guanyen gràcies a ella, callen. I després d’unes eleccions, tots diuen que s’ha de reformar la llei electoral mentre no manen i quan arriben al poder se n’obliden. Esperem que arribi el moment en que un partit que mani, tingui el valor de reformar-la.

El cert és que hem anat a votar el 77’4% de les persones amb dret a vot. La província que

3

Ja hem votat!

Resultats del 27S a la Marina desglosats per barris Ciutadans s'imposa a la majoria dels barris seguit de prop per Junts pel Sí i PSC. CSQEP, PP i CUP queden per darrera.

Font: Ajuntament de Barcelona

més ha anat a votar ha estat la de Girona i la que menys ho ha fet Tarragona, on tot i així, es varen quedar curts de sobres i van haver d’esperar fins que els reposessin. Per fer-nos una idea del que significa aquest percentatge, cal dir que per a la Constitució espanyola va participar-hi el 67’9%. Mai s’havia arribat a aquest percentatge. Això vol dir que la gent tenia ganes de dir el que pensa, ho ha dit, i per suposat que ho ha fet perquè se l’escolti. Mobilitzar tanta gent costa. Ara esperem que els polítics tinguin les orelles netes i se’ns posin de cara i no d’esquenes a la gent que els dona suport, recolzament i el sou que cobren.

A l’estranger hi ha uns 200.000 votants catalans i degut a aquestes traves, molts han decidit canviar les vacances o agafar-se uns dies de festa per venir personalment a votar Sempre que hi ha eleccions es fa real la dita: “Tot és segons el color del cristall amb que es mira”. Aquesta vegada tothom estava esperant la data, tant els independentistes com els unionistes com els del dret a decidir o la tercera via o els federalistes (quin garbuix veritat?); il·lusionat amb la seva aportació del petit sobre blanc amb una llista del color triat. En aquestes eleccions hem tingut quasi bé tots els colors del l’arc de Sant Martí: El vermell del PSC, el taronja de C’s, el groc de ERC, el verd dels ICV, el blau del PP, el blau marí d’UdC i el violeta del Podem. S’ha de dir però que JpS, han fet un color turquesa que no és habitual. I que CsqP els hi ha posat quasi tots.

I mentre a Catalunya anàvem votant amb tranquil·litat i concòrdia, tots junts, tret d’algun pany de col·legi amb la silicona de torn; a la Puerta del Sol de Madrid, hi havia uns quants falangistes desplegant una bandera espanyola de 300 metres quadrats amb l’aguilot, demanat la unitat d’Espanya i que han acabat cantant el “ Cara al Sol”. I perquè

I la maleïda o lloada llei d’Hondt, que sempre critiquen els que perden escons però quan els guanyen gràcies a ella, callen no, algun que altre patriota dels que surten per la tele, (vull dir d’aquells que volen que Catalunya segueixi sent Espanya), declarant que no compraria mai més productes catalans. El que em va sorprendre més però és alguns del motius que deien els enquestats que els havia portat a votar i a quin partit.

Des de la senyora que va dir:- “es que tengo miedo de que pase alguna cosa y que se lie” Marina del Prat Vermell

Quadres: Mauro Sturlese

o, -“Los he votado porque son guapos y jóvenes” o també: - Ho he fet pel meu pare, que és mort, fins als que cantaven obertament la cançó del Super3 Uh! “Oh! No tinc por!” o que recordaven que no es pot ser corrupte i quedar-se el 3%.

Ara ens queden uns quants dies d’espera fins que es pugui formar govern, i ja veurem com es posen d’acord unes persones que políticament son tant lluny en les seves idees, de com resoldre els problemes d’aquest país.

De qualsevol manera, no ens hem de posar tràgics, la vida no és seria, encara que ens la prenguem seriosament, la prova és en que tots aquests polítics seran capaços de pactar amb el seu pitjor enemic de campanya per tal de agafar una mica del pastis de poder i mentrestant nosaltres haurem d’aguantar amb el que passi que per això els hem votat. ■

La Marina sorprèn

|| Anna Rabassó En un barri de tradició obrera i socialista ha augmentat considerablement els vots cap a Ciutadans, una alternativa política que no es situa ni a la dreta ni a l’esquerra sinó que assegura intentar ocupar un espai polític lliure. Per altre banda, l’agrupació independentista de Junts pel Sí ha aconseguit un gran nombre de vots situant-se, encara que a molt poca distancia, com a primera força política als barris de La Marina.

Una mica més lluny trobem al PSC, seguits de Catalunya Sí que es Pot, una força que semblava tenir més oportunitats en aquesta zona però que finalment no ha trobat la confiança del votant que esperava. La llista de les forces votades en aquest 27S al barri

Marina de Port

Resultats totals dels barris de la Marina

la tanquen el PP, el qual ha rebut molt pocs vots a la Marina del Prat Vermell. Per últim, la CUP ha augmentat significativament les seves xifres des de les passades eleccions del 2012.

4 ACTUALITAT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les escoles de la Marina busquen alternatives a les retallades Davant la manca de pressupostos, professors i pares de família prenen la iniciativa || Yohany Limpias || Redacció Amb l'arribada de setembre, els nostres barris canvien la seva dinàmica, els nens tornen a l'escola i els pares fan comptes per afrontar l'inici escolar. Els mestres, per la seva banda preparen un nou curs a fi de buscar activitats alternatives i pal·liar les retallades pressupostàries.

En educació, les estadístiques estan agrupades per districte. Així a Sants Montjuïc hi ha 65 centres d'educació infantil i primària, dels quals 33 són públics i 32 són privats, 25 són els centres d'educació secundària; 11 públics i 14 privats.

A la Marina, segons les dades amb què treballa la Ludoteca “Casa dels Colors” existeixen aproximadament 20 centres entre públics i privats d'educació primària i secundària, incloses les escoles bressol per als més petits.

Quina és la situació de les escoles de la zona pel que fa al tema d'equipaments i manteniment dels centres educatius?.

Marta Pascual, directora de l'escola de SEAT afirma que des de la gestió 20102011 els pressupostos dels centres escolars estan congelats al "mínim" i que han patit retallades en diferents àrees. El "mínim" és el pressupost que manegen les escoles per al funcionament regular dels centres: guixos, pissarres, mapes, etc. El manteniment dels edificis, amb problemes més estructurals, el realitza la Generalitat.

Un dels camps on les escoles van sentir les retallades va ser a les substitucions.

Pascual explica: "Quan un mestre es posa malalat, sol·licitem un substitut al Consorci d'Educació de Barcelona, d ​​ ependent de la Generalitat i l'Ajuntament. Abans, ela hi ho comunicaves dimarts i dijous, i els reemplaçants venien dijous o dilluns depenent del dia de la sol·licitud. Quan va començar la crisi ho van allargar i no era fins al cap de sis dies que venien; si era una tutoria (professor que fa funcions d'orientador) i si era un mestre que no tenia tutoria venien al cap de deu dies. Això està començant a millorar amb una normativa de l'any passat. Ara els tutors d'infantil, que són els de P3, P4 i P5 els cobreixen el mateix dia i els de primària, el sisè dia.

Els directius de l'AMPA del centre Barkeno també van assenyalar sentir-se afectats en aquest aspecte. Esther Darder, la seva presidenta explica: "l'any passat un tutor de cinquè va agafar la baixa perquè va emmalaltir molt greu i vam estar amb un professor d'educació física. No va anar gens bé; els pares vàrem reclamar i el que es va fer va ser agafar reforços interns, però això va significar que igualment quedessin altres estudiants sense atendre " La Directora de Barkeno, Isabel Castelló manté l'accent en aquestes retallades. Assegura que el centre que dirigeix ​​no sobreviuria si només depengués del pressupost que li assigna el Consorci d'Educació de Barcelona. Explica que els pares de família paguen

▶ Nens a l'hora de classe en l'escola El polvorí.

unes quotes per al material i les acampades dels nens i nenes i que s'intenta estalviar el màxim aquestes aportacions per anar tirant i poder cobrir el més necessari.

“La reutilització dels textos escolars és la mesura estrella assumida a les escoles davant la impossibilitat d’algunes famílies d'adquirir-los nous” Destaca per exemple, que fruit de l'esforç molt important d'un estalvi de quatre anys, l'escola va poder dotar-se d'eines pedagògiques com les pantalles digitals a cada aula, des p3 a Sisè a més de les aules de música i anglès. “Ho hem pogut fer gràcies a estalvis, no pel Consorci d'Educació de Barcelona,​​ finançat per l'Ajuntament i la Generalitat, perquè el pressupost que ens donen està congelat. El nivell socioeconòmic de les famílies és molt complicat”.

Diana Seras, directora de l'escola El Polvorí ratifica aquesta valoració al mateix temps que pondera la creativitat del personal docent de tots els centres educatius per pal·liar aquestes retallades. Sosté que "hi ha un gran esforç a les escoles per buscar activitats al-

ternatives". Explica per exemple que al seu centre s'han reemplaçat les acampades per passejades al barri: "Per estudiar les matemàtiques o els vegetals ens en anem al mercat de La Marina o la muntanya", va afirmar.

No obstant això, i malgrat aquestes retallades, les escoles de la zona tenen bones condicions i gaudeixen d'espais amplis. Així ho sosté Assumpta Bosch, directora de l'escola Can Clos. A les instal·lacions d'aquest centre, per exemple, ressalta el seu pati i el seu hort. Merche Castaño, presidenta de l'AMPA d'aquest centre ressalta el compromís dels professors i reafirma el caràcter familiar i el tracte personalitzat que gaudeixen estudiants i pares de família a l'escola.

En la línia de buscar alternatives pal·liatives a les retallades, Assumpta Bosch

Rafel Vidal

és contundent i assegura que els nens i nenes de l'escola Can Clos, sense diferència de la seva situació socioeconòmica disposen des del primer dia de classes de tots els seus textos escolars, gràcies a la reutilització dels llibres, mètode que també fan servir les escoles de SEAT, Barkeno, Pau Vila, Polvorí i la majoria de les escoles públiques.

Coincidint amb aquesta apreciació. Meritxell Joan directora de l'escola Pau Vila, destaca la qualitat i calidesa dels centres en afirmar: "som escoles petites, familiars i per tant d'una gran qualitat educativa; crec comparada a vegades amb altres aspectes de Funcionament que no han estat a l'escola pública ". Això pel que fa a les escoles que anys anteriors van ser gestionades per l'ajuntament.

CENTRE DE FISIOTERAPIA I OSTEOPATIA Els nostres èxits son els vostres èxits

Especialitats: · Readaptació i prevenció de lesions musculars · Possibilitat de servei a domicili · Fisioteràpia Esportiva Pediàtrica C/Alts Forns, 57 baixos, Barcelona Hores concertades Rehabilitació Telèfon: 615.64.78.50 · Osteopatia Correu: albert@fisiounic.es · Acupuntura antiàlgica Web: www.fisiounic.es

ACTUALITAT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

der i Ramon Alberca, l'AMPA de l'escola Barkeno expressen: "Fins i tot són moltes les famílies que no poden fer front als pagaments escolars".

La reutilització dels textos escolars, en la majoria dels casos és organitzada i gestionada per les AMPAS. La vida útil dels llibres es calcula en quatre anys i per això el seu preu es divideix en quatre, de manera que a cada família correspon pagar una quarta part del preu total del llibre. Per la seva banda les famílies assumeixen el compromís de retornar els textos en condicions per seguir sent utilitzats.

Beques menjador Pel que fa a les beques menjador Pascual, directora del centre SEAT explica que les beques menjador són finançades pel Consorci d'Educació de Barcelona, organisme ​​ que depèn de l'Ajuntament i la Generalitat conjuntament. Les beques menjador es concedeixen en dues modalitats: una cobreix al voltant del 50 per cent i una altra cobreix gairebé el 100 per cent.

A ressaltar el caràcter familiar i el tracte personalitzat que gaudeixen els estudiants i els pares de família a les escoles de la zona Assegura que al centre que dirigeix, les ​​ ajudes de menjador arriben a tots els nens que la necessiten: "aquí a l'escola cada vegada hi ha més ajudes de menjador i no hi ha problema", va assegurar. Aquesta versió va ser ratificada per les directores de tots els centres consultats en aquest article: Pau Vila, Polvorí, Can Clos i Barkeno.

Les directores coincideixen que la situació socioeconòmica de les famílies en general continua sent molt complicada. Per il·lustrar-ho, Castelló directora de Barkeno, en referència al seu centre explica: "hi ha gairebé un centenar de nens que demanen beques, de les quals el 80 i 90 per cent són adjudicades" i Bosch, directora de Can Clos

Activitats extraescolars ▶ Nens a l'hora de l'esbarjo en l'Escola Barkeno.

afegeix: "quan un nen té la necessitat d'aquest ajut i els serveis socials, per diverses raons no poden fer viables les beques, l'escola aporta el percentatge que falta, cap nen que ho necessiti es queda sense aquesta ajuda".

"Els pares havien de comprar els llibres i després demanaven una ajuda i els tornaven una part dels diners que havien avançat per als llibres de text. Això quan va començar la crisi a Barcelona es va acabar o sigui, a dia d'avui aquesta ajuda no existeix ", afirma Marta Pascual. Totes les directores han palpat el que Esther Dar-

Material Escolar La reutilització dels textos escolars és la mesura estrella assumida en totes les escoles per fer front a la impossibilitat d'algunes famílies d'adquirir els textos nous. Comprar, significaria a cada llar al voltant de 200 i escac d’euros per nen, mentre que aquest mètode els permet un estalvi de més del 70 per cent.

Les directores dels centres Barkeno i SEAT, Castelló i Pascual informen que abans de la crisi el departament de textos del Consorci de Barcelona concedia una ajuda als pares per a la compra dels textos escolars.

Escultures i projectes

Arriba a la biblioteca Francesc Candel l’exposició de Ferran Soriano. || Esther Pardo || Redacció

El passat dia 1 d’octubre, es va inaugurar a la sala polivalent de la Biblioteca Francesc Candel l’exposició del escultor Ferran Soriano. Encara que no és una persona del barri, està molt lligat a ell per ser un dels patrons de la Fundació Candel, on el va portar la seva amistat amb ell des que era

5

molt jove i amb el qual va col·laborar en moltes ocasions. Com ell diu, és un “mariner no per naixement sino per amistat” En aquesta exposició, que va presentar el crític d’art Josep M. Cadena, hi trobarem fotografies de les seves obres i els projectes en que està treballant. El més important en aquest moment, és l’escultura de Paco Candel, la qual ja te un lloc assignat per l’Ajuntament, al costat de la Biblioteca. ■

Rafel Vidal

Una de les apostes més generalitzades en les diferents escoles de la Marina són les activitats extraescolars que els AMPA gestionen en coordinació amb els centres educatius. D’activitats n’hi ha de quasi tot tipus i tenen preus més que assequibles malgrat els retalls, que també en aquest camp han patit les escoles. Els centres consideren aquestes activitats com una altre manera d’obrir l’escola en un horari més ampli i a més nens. ■

Oferta de activitats extraescolars Can Clos

Barkeno

Pau Vila

SEAT

Polvorí

Taller de psicomotricitat en anglès per als d’infantil Hoquei Patinatge artístic Piscina

Karate Hoquei Anglès Piscina Bàsquet Ball Iniciació esportiva

Futbol masculí Futbol femení Teatre en anglès Piscina

Piscina Fútbol Anglès Dansa Lego league Judo Patinatge

Hoquei Ball modern

Joc del fantasma

del 27 al 30 d’octubre de 2015 El Joc del fantasma és una activitat que es realitza des de fa 25 anys al barri de la Marina, la darrera setmana d'octubre.

Té com objectius celebrar festivament la tradició de la Castanyada, conèixer el barri, la seva geografia, equipaments, història, personatges, participar en equips, i promoure el joc net i el civisme.

Si participes al Joc del Fantasma, retalla aquest quadre i enganxa’l al full de recerca.

El teu equip té 5 punts extres (màxim 1 dibuix per equip)

# Autor: Adrià Herrero, guanyador del concurs 2015

▶ Ferran Soriano durant la inauguració de la seva exposició a la biblioteca Francesc Candel.

Rafel Vidal

Inscripcions a partir del 21d’octubre a Ludoteca Casa dels Colors i CC Casa del Rellotge

6 OPINIÓ

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les millors piulades L'Associació de Comerciants la Marina presenta una iniciativa per desvincular els barris de La Marina d’etiquetes negatives.

Jordi Mateu Gómez Tothom coneix als nostres barris, per lo bo i lo dolent, com a la Zona Franca. De fet, jo si dic que sóc de La Marina m'ubiquen allà per on comença Poblenou. Però si dic la Zona Franca no hi ha dubte. Cal ser més pràctics.

Mauro Stig Estic totalment en desacord. Negar el caràcter industrial d'aquests barris és negar aquests barris.

I canviar-li el nom al Passeig no farà que canviï en res la suposada imatge negativa.

Abdó Florencio

@

Plus Ultra els nous carrers El passat mes de setembre per fi van finalitzar les obres dels carrers de Plus Ultra i els veïns estan força contents del resultat final, però sempre tindrem un però, del que es tracta ara és que entre tots tant residents com visitants el conservem i no aparquem, recordem que als carrers de vianants només es permesa la parada, no plantem la piscina a l’estiu, ni posem estenedors de roba a les voreres així com recordem que les papereres són per llençar les deixalles de pas (papers, burilles de cigarreta, etc.) no la brossa de la llar i que aquesta l'hem de llençar al contenidor corresponent, que el dia dels trastos és el divendres que sembla que a una minoria se’ls oblida el dia en què viuen.

Ah! De pas voldríem recordar als propietaris de gossos que tant l’animal com les seves caques són responsabilitat seva i per tant les han de recollir, perquè el parterre no és un pipican ni el camp del Barça que el barri és de tots i no d’uns pocs.

Elsa Garcia Lloris Que poca faena parecen tener algunos! !!!!! Que limpien la purria que hay por las calles de dia y de noche...pagamos impuestos igual que en Pedralbes!

Alguns veïns ja han començat a arreglar les seves façanes i crec que aviat alguns més també faran tant exterior com interior.

Un 73% dels espanyols están satisfets amb la seva ocupació, i vosaltres?

FE D'ERRATES: A la portada on hi havia “Arriba la XX trepitjada...” era la XXX Trepitjada. A l’article “Entitats de La Marina aproven a l’alcaldessa i desconeixen el regidor Jaume Asens” de la pàgina número 4 i 5 no va aparèixer l’Associació de Veïns La Cadena-Estrelles Altes que també va ser una entitat consultada.

Miguel Biel Cetina Clar, més val tenir treball que estar en atur.

Després caldria mirar les condicions econòmiques, la conciliació laboral i familiar, etc. @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Si tots col·laborem, tindrem un barri que farà molt de goig.

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: Considera necessari que reobrin el servei d’urgències

Dani F. Estévez / Rafel Vidal

del Carles Ribes?

Clar que sí, per si algun dia algú em poso malalta seria necessari tenir-ho a prop. Tot el que sigui a prop de nosaltres em sembla molt bé.

Antonia Garcia, 70 anys

Maria Luisa Petit, 48 anys, mestressa de casa Si, perquè si tenim una urgència, nosaltres tenim cotxe però hi ha gent gran que no i aleshores com hi han d'anar a Manso. Seria important que hi hagués un servei d’urgència o en un o en l’altre.

Sí, millor, estaria més a prop per alguns.

David, informàtic, 45 anys

David Sigüenza, 18 anys, autònom de reformes Sí, perquè alguna vegada que he anat d’urgències quan m’he vaig trencar el dit, em van enviar al Sagrat.

Sí, necessari i urgent, perquè hi ha moltes senyores majors, embarassades i amb nens petits es important tenir un servei d’urgències les 24 hores, quan es pasa l'hora de consulta tens d’anar-te’n algun altre hospital.

Montserrat Fit, 25 anys, advocada

OPINIÓ

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

La cambra fosca

Columna grega Myriam Reyes

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Opacitat en la política informativa

Quins imports ha rebut aquest grup i la resta de mitjans.

El poder que exerceixen els grans grups de comunicació sobre les Administracions públiques és gran, i la relació entre ells, confusa. Els governs actuen en molts casos a la defensiva: és millor tractar els mitjans generosament per estalviar problemes. Els compensen amb convenis o acords opacs perquè limitin la crítica i no posin en marxa campanyes que puguin desestabilitzar-los.

El nou consistori ha d’aixecar catifes i conèixer què hi ha o què hi va haver en el passat. La política informativa ha de ser transparent, no marginar alguns mitjans de comunicació i beneficiar-ne d’altres. No es poden pagar amb diners públics pàgines que fan passar la propaganda per periodisme. Ho posem a La Cambra Fosca perquè el controvertit periodista Alfons Quintà, primer director de TV3, va publicar al seu blog el titular: “Ada Colau ja ha comunicat al Grup Godó que La Vanguardia es

quedarà sense els 5 milions anuals que va pactar amb Xavier Trias”. La noticia bomba no la va reproduir cap mitjà més.

S’ha d’aclarir en quines condicions s’ha fet aquest conveni, si és que existeix.

Un altre exemple. La capçalera Linia, amb el nom de cada districte, s’edita en tota la ciutat i s’en reparteixen milers d’exemplars de manera gratuïta. Una part dels ingresos de la publicació (del Grup 21, propietat de David Centol Lozano), provenen d’un acord amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. El grup és conegut per haver tingut conflictes laborals amb els treballadors.

Amb l’arribada de Trias es va expandir per la ciutat I es caracteritzava per tractar el govern amb guant blanc. El tuf de clientelisme és evident. Quants diners se li ha donat? Hi ha un acord? Quan acaba? Continuarà amb l’actual govern?

La ciutat té dret a saber-ho.

FAVB

L’acomodador

Xavier Sanz

Juan Bibian

Aquestes línies s’escriuen en plena recta final de la campanya electoral del 27S i en mig de la Barcelona de festa, la Mercè 2015. Uns dies on conviuen la transcedència i seriositat del moment polític i la festa, la cultura i l’oci de les festes patronals de la ciutat. Interessant barreja de sensacions que em recorda aquell tòpic de les nits electorals de “la festa de la democràcia” La campanya electoral no ha tingut l’èpica que se suposa hem d’esperar dels anomenats moments històrics, més aviat ha estat una campanya de poc debat i molts debats, és a dir, un espai on tothom parla però ningú escolta. Com si tot ja estigués decidit, cosa que no és certa. Segurament, l’èpica a la història és una salsa que s’afegueix amb posterioritat als moments viscuts.

No obstant, malgrat les amenaces, les pors, i els discursos apocalíptics, la gent fa la seva vida amb total normalitat. Les festes arriben i es celebren com cada any, els nens van a escola i els treballdors (els que ténen feina), doncs a treballar.

Vides reals i vides virtuals; les primeres al carrer i les altres a algunes tertúlies ben allunyades de la realitat. ■

#

LA VEU DEL CARRER

-Mozart era altiu i obstinat, i potser era inevitable...eh! Que no toca això. És veritat, deixem la vida de Mozart per a un altre dia, potser avui solament ens ajudi la seva música per escriure la columna.

Doncs això, bona música que estimula una part del cervell que potser es emmudida. Estic tremendament a l'expectativa mentre escric ...camino vivint l'experiència de "l'adaptació...en els primers anys de vida i en els successius" i m'adono que m'envolta una sensació estranya en escoltar tantes vegades ...la paraula "normal".."sempre costa adaptar-se però és el que toca"..clar, estem programats per sobreviure davant situacions extremes..podem enumerar centenars d'exemples ..i sobrevivim..després aquesta les adaptacions que fabriquem en la nostra societat occidental i vivint amb els nostres parametres i en els nostres estils de vida, la nostra economía..

Després trobo tanta teoria que versa sobre el tema per aplicar-ho i justificar i tractar de NORMAL aspectes que no ho són...com diu una molt bona amiga a la qual fa anys que no tinc la sort de veure i que considero una dona amb el cap ben moblat..- Normal és un programa de la meva rentadora- ...així que ... de vegades si tenim la sort i els recursos de poder decidir ...potser NO VOLEM adaptar-nos a tot allò que es NORMAL. Toca PENSAR si és possible...

La tardor ja ens acompanya...benvinguda encara que les ultimes noticies són desoladores...! ■

El jardí

"La festa de la democràcia"

7

'La Visita' M. Night Shyamalan, recordat director de l’excel·lent “El Sisè sentit” ens arriba ara amb “La Visita” film de baix pressupost, pocs actors i situació claustrofòbica que treu partit a les seves innegables capacitats com a director: crea un estat d’ànim desassossegant i viciat amb elements mínims. Només calen uns germans adolescents (ella directora en potència, ell raper) vocacional), uns avis peculiars i una granja recòndita i nevada per crear una història plena d’humor negre i corrosiu, angoixes i sobresalts molt del gènere, el formato de suposat vídeo casolà és una troballa plena d’encerts que augmenta la tensió i és dut amb solvència i vigor i alguna sorpresa que no per previsible deixa de ser eficaç i estar justificada.

Potser la novetat més gran i el seu màxim èxit sigui l’ús de l’humor com a contrapunt a l’horror quotidià que retrata. Prendre’s amb humor la pròpia narració i les tortuositats argumentals permet sostenir l’artifici fins al desenllaç. Algú trobarà a faltar alguna volta de rosca addicional, però tal com està, en la seva modèstia ben travada, resideix la seva millor destresa.

A més compta amb dues interpretacions destacables. Per una part el jove Ed Oxenbould fa una creació primorosa i captivadora, del tot allunyada de l’embafador nen repipi. Per altra banda Deanna Dunagan ofereix un retrat de l’àvia càndida i vulnerable que ens evoca la imperible memòria de Lillian Gish, però amanida d’un insistent resplendor de misteri. En conjunt, sòbria però molt gaudible. ■

8 ACTUALITAT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Èxit de la Trepitjada de raïm del barri de Plus Ultra || Yohany Limpias || Redacció Els carrers del barri de Plus Ultra es varen engalanar aquest 18, 19 i 20 de setembre per celebrar la seva festa major o més ben coneguda com a la tradicional trepitjada del raïm.

En un marc d’activitats que va arrencar el divendres 18 a la nit amb una missa en record dels difunts del barri i es va estendre fins al dissabte i diumenge, veïns i veïnes, a més dels visitants, van gaudir d’un exquisit programa que va incloure actuacions artístiques, gairebé totes del barri, a més de jocs infantils, una exposició d’artesans i entitats, a més i mes de l'exponent més gran de la festa: la trepitjada de raïm, entre d’altres.

“Veïns i veïnes, a més dels visitants, van gaudir d’un exquisit programa que va incloure actuacions artístiques, gairebé totes del barri” Els organitzadors de la festa, l’associació de veïns del barri, encapçalada per Francesc Boix i Abdó Florencio van expressar la seva satisfacció i van valorar com molt positiva la participació de la gent que va acudir a la cita. La participació va ser desbordant, per exemple, en la paella popular del diumenge, que en principi va ser pensada per 200 persones però es va quedar petita, doncs va haver-hi qui per no ser previngut i reservar el seu tiquet amb antelació es va quedar amb ganes de provar-la. Els directius de l'associació van ponderar, no obstant això que el barri sencer hagi gaudit de la festa, encara que també han assenyalat trobar a faltar més col·laboració en l’organització.

El bon temps i l’estrena de les obres, pavimentació de carrers i placetes, que s’acaben de concloure al barri va ser un altre motiu per festejar. Així ho van esmentar aquests dirigents, els qui també van voler destacar l’assistència de les altres entitats i institu-

▶ Nens fan la trepitjada de raïm

▶ Arribada dels veremadors

▶ El Showman Martin Gallardo en plena actuació

▶ Grup de ball regional fan el seu espectacle Fotos: Rafel Vidal

cions de la Marina i de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que des de fa vuit anys participa en la festa. Van estar també els exregidors del districte de Sants Montjuïc, Jordi Martí, de CIU i Pere Alcover, del PSC. Per part del nou consistori, l’alcaldessa Ada Colau es va excusar formalment i el regidor del districte Jaume Asens no va poder estar present. En la seva representació va assistir la Consellera de la Marina- Zona Franca, de Barcelona en Comú en el districte, Esther Pérez.

També van participar els consellers i conselleres de la CUP Maria Lluïsa Pahissa, del Partit Popular, José Antonio Callejas i de Ciutadans, Ángel Federico Lao Peña.

Enhorabona a tots els veïns i veïnes per la seva festa. ■

L'Associació Catalana de Fibrosi Quística, agraeix a les entitats de la Marina: Casa Santiveri SL, La Marina FM i Diari La Marina la seva col·laboració i aportació desinteressada en ajuda i informació de la Fibrosi Quística.

Fdo. Asociación Catalan FQ. - La Marina.

9

ACTUALITAT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

L’èxode dels refugiats sirians posa a prova les fronteres europees Els refugiats acosten a Europa el drama de la guerra que no van saber aturar. || Mauro Sturlese || Redacció L’escalada del conflicte que afecta Síria des de ja fa quatre anys, està deixant una situació de violència insostenible per a milions de famílies d’aquest país àrab, moltes de les quals veuen com a única esperança de supervivència fugir del país. El nombre creixent de persones que marxen de la guerra civil de Síria, en molts casos cap a Europa, ha traslladat al nostre continent aquesta crisi humanitària, en una situació que no té precedents des de la Segona Guerra Mundial.

La Guerra Civil Siriana com a origen de la crisi

A principis de 2011, durant la Primavera Àrab, es van produir les primeres protestes de grups opositors al govern de Síria, liderat pel president Bashar Al-Assad. La violència amb què el règim va reprimir les protestes va fer que el conflicte derivés ràpidament en un enfrontament armat. Els diversos grups opositors van encapçalar la revolta contra les forces governamentals i, més tard, s’hi van incorporar altres actors al conflicte, com Estat Islàmic i les regions de majoria kurda del nord. A més, malgrat tractar-se formalment d’una guerra civil, també és un conflicte subsidiari amb implicació internacional, ja que les forces governamentals tenen el suport d’Iran, Rússia i Hezbollah, mentre que els opositors són recolzats per França, Regne Unit, Turquia, Estats Units i Aràbia Saudita.

Actualment, després de 4 anys de guerra que sembla lluny d’acabar, el règim controla la zona sud i oest de Síria, amb la capital i les principals ciutats, els opositors mantenen Alep i regions del nord-oest, l’Estat Islàmic controla la meitat oriental del país (desèrtica però rica en petroli) i els grups kurds mantenen la franja nord-est, on han establert un govern semi-autònom.

Al llarg d’aquests 4 anys de conflicte hi ha hagut unes 220 mil morts (segons xifres del gener passat de l’ONU, tot i que l’Observatori Sirià pels Drets Humans les eleva fins a 320 mil), entre les quals més de 70 mil civils. La guerra ha devastat completament moltes de les regions del país i ha generat també uns 7,5 milions de desplaçats interns i 4 milions de refugiats, xifres esfereïdores si tenim en compte que la població total de Síria és de només 18 milions d’habitants.

L’èxode cap al nord i la reacció dels països europeus

A l’inici del conflicte, els primers sirians que fugien de la guerra ho feien cap als estats fronterers de Jordània, Líban i, sobretot, Turquia. Amb l’agreujament del conflicte, la saturació dels camps de refugiats d’aquests països limítrofs i la impossibilitat d’accedir a altres estats àrabs més segurs, cada cop més sirians van començar a marxar cap al continent europeu. Les principals vies d’entrada són per mar, cap les costes del Mediterrani oriental de Grècia i Itàlia, o per terra, a tra-

▶ Refugiats sirians arriben a l'illa grega de Lesbos, després de creuar una part del mar Egeu de Turquia.

vés de les fronteres que Turquia té amb Bulgària i la mateixa Grècia. Des d’allà inicien un llarg recorregut cap els estats europeus que donen majors drets i garanties als refugiats, com són Alemanya i Suècia.

Durant aquest estiu, l’èxode dels refugiats sirians cap als països del centre i nord d’Europa ha arribat al seu màxim. A la ruta principal per Macedònia, Sèrbia, Hongria i

Les xifres de la guerra: més de 200.000 morts, dels quals més de 70.000 són civils Àustria s’hi ha viscut escenes dramàtiques, amb passos fronterers, vagons de tren saturats i estacions que s’han convertit en camps de refugiats improvisats.

Aquestes situacions, han posat la crisi dels refugiats sirians al centre de l’agenda de les institucions europees, que s’apressen a trobar una solució assumible pels estats membres. Tanmateix, entre els diversos estats membres hi ha postures molt diferents, que van des de la predisposició a l’acollida del govern alemany d’Angela Merkel, al rebuig de l’executiu hongarès de Viktor Orbán. Hongria, de fet, està construint a marxes forçades una tanca de separació al llarg de la seva frontera amb Sèrbia per impedir l’entrada tant de refugiats com d’immigrants en general, la qual cosa està fent que el recorregut dels refugiats sirians entre Sèrbia i Àustria darrerament s’estigui fent a través de Croàcia.

Després de complexes negociacions, i malgrat l’oposició de països com Espanya i

els de l’est del continent, l’Unió Europea va aprovar un pla el passat 21 de setembre per tal de repartir 120 mil refugiats d’entre els que ara estan a Itàlia i Grècia entre la resta d’estats membres. En una primera fase, la majoria aniran a Alemanya (17 mil), França (13 mil) i Espanya (8 mil). Tanmateix, aquesta crisi està posant en qüestió el model fronterer europeu i està reforçant les tesis dels partidaris de reformar el Tractat de Schengen d’una manera més restrictiva.

La solidaritat amb els refugiats des de diversos sectors de la societat

Alhora, imatges com la del nen de 3 anys Aylan Kurdi mort a la sorra d’una platja grega o la de la traveta d’una reportera a un

Reuters

refugiat sirià que fugia de la policia hongaresa amb el seu fill a coll, han desfermat una important reacció social a la majoria de països europeus, reclamant una major solidaritat envers aquest col·lectiu. Hi ha hagut múltiples manifestacions ciutadanes de suport als refugiats, s’han multiplicat les donacions solidàries i fins i tot, des de diversos ajuntaments europeus s’està organitzant una xarxa de ciutats refugi per tal de canalitzar l’acollida tant per part de les institucions municipals com de nombrosos ciutadans que s’hi estan oferint a nivell particular. A nivell espanyol, les primeres ciutats que han mostrat una major implicació són Barcelona, Badalona, Cadis, Saragossa, La Coruña, Santiago, Madrid i Pamplona, la majoria de les quals coincideixen en tenir nous alcaldes provinents dels moviments socials. ■

Què significa ser un refugiat?

• Un refugiat es diferencia d’un emigrant en el fet que abandona el seu país d’origen per fugir d’un conflicte armat o per ser perseguit per la seva ètnia, religió, nacionalitat o orientació política. Tot i que no estan formalment reconeguts com a tals, també hi ha països que concedeixen l’asil a persones perseguides per la seva orientació sexual o a noies en risc de mutilació genital.

• El 1949, després de les dramàtiques conseqüències de la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides creen un alt comissariat per a la protecció dels refugiats (l’ACNUR), que vetlla pel respecte als drets humans dels demandants d’asil, de manera que puguin quedar acollits al país de destí o bé que puguin retornar voluntàriament al país d’origen en condicions de seguretat.

• Tot i que es tendeix a creure el contrari, no són només els països més desenvolupats els qui acullen un major nombre de refugiats, ja que sovint es desplacen a països en vies de desenvolupament propers, com ara Pakistan, Iran, Tanzània.

• Sovint la condició de refugiat és temporal, però en certs casos de conflictes enquistats, pot perllongar-se durant dècades: per exemple, als camps sahrauís (a Algèria) o palestins (al Líban i Jordània) hi conviuen diverses generacions de refugiats.

• L’asil polític no és només un deure moral, sinó també una obligació jurídica per aquells estats que estan adherits a la Convenció de Ginebra de 1951, entre ells, tots els de l’UE. Per saber-ne més: http://www.acnur.org/t3/a-quien-ayuda/refugiados/quien-es-un-refugiado/

10 TEMA DEL MES

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Preocupació per la disminució de personal sanitari en els CAPs de la Marina L’ICS elimina una plaça de metge i una d’infermer al CAP Dr. Carles Ribas || Judit Valdés || Redacció El Centre d'Atenció Primària Dr. Carles Ribas compta amb una metge i una infermera menys que el curs anterior. El SAP Litoral de l'Àmbit d'Atenció Primària de Barcelona de l'Institut Català de la Salut, que gestiona el CAP, ha decidit retirar aquesta Unitat Bàsica Assistencial (UBA), com se l'anomena, i traslladar-la "a un altre centre", explica la doctora Belén Enfedaque, directora operativa del SAP Litoral. La Unió d’Entitats de La Marina, des d’on assenyalen que no estaven al cas d’aquest moviment, comunica a aquest diari que els sembla malament: “En principi, estem en contra de tot el que sigui treure serveis al barri”. "El Carles Ribas continua tenint un 25% més de professionals per pacient que la mitjana" dels altres centres que gestiona l'Institut Català de la Salut, justifica la doctora Enfedaque. El doctor Josep M. Cots, director del CAP La Marina, l'altre centre d'atenció primària del barri, apunta que ells també compten amb un equip menys "perquè hem anat perdent població".

"Tot i això, el nombre de pacients que té cada metge és adequat, es pot treballar", afegeix.

Al diari La Marina hem volgut fer una anàlisi de l’atenció primària del barri.

Als veïns els preocupa les retallades de personal sanitari i reclamen la reobertura del servei d'urgències al Carles Ribas

La Nieves B., veïna de La Marina, formava part de la llista de pacients assignats a la metge del Dr. Carles Ribas que ara han traslladat de centre. “Veig malament que treguin gent, fa que el servei sigui pitjor”, es queixa. “En altres ambulatoris, per gent que conec, també han tret doctors”, diu la Laura F., una altra veïna en la mateixa situació. “La sanitat cada vegada va pitjor”, es lamenta. El servei d’urgències nocturnes als mateixos centres d’atenció primària és un dels que primer es van veure afectats per les retallades en salut, l’any 2011, quan es van tancar les urgències nocturnes de 73 centres. Fora d’horaris, és a dir, a partir de les vuit del vespre, els veïns del barri s’han de dirigir al CAP Manso, situat al barri de San Antoni o al hospital Clinic. D’altra banda, la Laura F. comenta la incomoditat que suposa haver de trucar al CAP La Marina si necessita que un doctor d’urgències la visiti: “Va per zones, i en canvi tinc la meva doctora al Carles Ribas”. Els veïns reclamen la reobertura dels serveis d'urgències en aquest cap.

Una altre de les coses que preocupen a la Nieves és “la gent que té un historial que s'ha de conèixer”, “els malalts crònics”, afegeix la Laura. El doctor Manel Anoro del CAP Besòs, membre del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), creu que la “continuïtat” és important: “Considerem que el millor és que algú pugui consultar sempre a la mateixa persona els seus problemes de salut”.

“Que la família tingui un referent en la salut, ja sigui un metge o una infermera”, afegeix.

En el cas de la Nieves, la doctora que la visitava a ella i als seus pares li havia facilitat un número de contacte: “Em va dir que si tenia algun problema, la truqués”.

El FoCAP és “un espai de debat, independent, crític”, segons el seu lloc web, obert a tots els professionals de l'àmbit de l'Atenció Primària. Entre altres coses, “busca defensar aquest model de continuïtat”, explica el doctor Anoro, que critica que a les administracions es prenguin decisió a partir de "números". "Quan un centre perd un professional sempre hi ha un número, una divisió, que et dirà que no el necessiten", argumenta. En el cas del CAP Dr. Carles Ribas, on s'ha tret una UBA (una unitat formada per un metge i un infermer), la directora operativa del SAP Litoral indica que s'han seguit els criteris que es fan servir per distribuir recursos personals i que es fa "seguiment de la qualitat del servei que es dóna, de la cartera de serveis que s'ofereix a la població". "Hem de redistri-

buir els recursos, però després hem de fer el seguiment perquè la qualitat no baixi pel fet d'haver pres aquesta decisió", afegeix la doctora Enfedaque.

Uns 1049 pacients per metge van al CAP Dr. Carles Ribas.

La mitjana a Catalunya és de 1400 pacients per metge L’Atenció Primària en xifres El pressupost del Departament de Salut aquest any 2015 supera en un 2,3% el pressupost de l’any 2014, degut a un augment dels pressupostos globals i a una lleu disminució de la població de Catalunya, el que fa que els recursos es reparteixin entre menys gent. En la mateixa línia, el pressupost dedicat a l’Atenció Primària ha augmentat quantitativament però també en relació al pressupost de Salut. Així, si l’any 2014 li corresponia un 16,82% del pressupost total, enguany la xifra és del 17,58%.

La Nieves B. i la Laura F. diuen haver notat “canvis progressius” al CAP Dr. Carles Ribas. “Si abans demanava visita i me la donaven per dos dies i ara he d’esperar dues setmanes, alguna cosa falla”, diu la Nieves, que dedueix que ara els metges han d’atendre a més persones que abans.

Al CAP Dr. Carles Ribas cada metge té assignats 1049 pacients. La mitjana a tota l'Atenció Pública de Catalunya és, aproximadament, de 1400 pacients per metge.

"Entenem que els equips de les zones més desfavorides poden tenir més necessitat, la

▶ CAP Carles Ribas en horari d'atenció.

gent va més als centres de salut", explica la directora operativa del SAP Litoral. "S'ha de vetllar perquè aquests centres tinguin més professionals", continua. El CAP La Marina, en canvi, té 1368 pacients per metge. "Crec que l'atenció que podem donar als pacients és bona", opina el director del centre, el doctor Cots. El nombre de pacients per metge d'aquest altre centre d'atenció primària del barri s'aproxima més a la mitjana catalana.

En total, la quantitat de població assignada al Carles Ribas volta els 13.000, mentre que al CAP La Marina, sense comptar la línia de pediatria, sobrepassa els 15.500, segons dades de l'Àmbit d'Atenció Pri-

info 1

Setembre 2015

info

Consulta Jove pàg. 2

Octubre 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 16

La

Tarda Jove pàg. 3

Nota Editorial

L'

adolescència és aquella etapa de transició entre la infància i la vida adulta marcada per un important desenvolupament físic i psicosocial. Sabem que la identitat de les persones es conforma per diversos aspectes, però és en aquesta etapa en la que prenen especial rellevància alguns d’aquests com: l’autoestima, l’autoimatge corporal, la sexualitat i l’afectivitat, els valors ètics i la formació entre d’altres. Tambè sabem que és un estadi on l’adolescent inicia una desvinculació dels pares prenen importancia els referents socials externs (els ídols, els amics, i d’altres adults).

Des del centre de salut Dr. Carles Ribas i sent coneixedors d’aquests trets característics de l’adolescent, volem jugar com a referents externs oferint una oportunitat més de treball i acompanyament en aquesta etapa.

Utilitzant el Pla d’adolescència i Joventut 20132016 com a full de ruta per actuar en aquesta línea ajudem a aconseguir els dos objectius principals per abordar en aquesta etapa: facilitar l’autonomia personal i empoderar l’adolescent en camps importants del seu entorn.

En el primer aspecte, el d’autonomia personal, allarguem la mà sanitària facilitant la informació amb diverses mirades per l’autocura del cos: dieta, exercici físic, drogues i alcohol, salut sexual i reproductiva, ...

I en el segon d’empoderament, volem reconéixer l’adolescent i afirmar-lo com a ciutadà que viu de manera conscient i participativa de tots els projectes sanitaris que es realitzen al centre.

Amb el treball d’aquests dos objectius ajudem a que la presa de decisions en aquesta etapa faciliti la construcció d’una vida més sana tan a nivell individual com col·lectiva.

Vine al CS Dr. Carles Ribas, Tenim molt camí per trepitjar plegats!!!

Mariam de la Poza Directora EAP Dr. Carles Ribas

Adolescents, joves i… Salut!

Felicitats!!!!!!, ja tens 15 anys.......

Treball Social pàg. 3

A poc a poc et vas fent gran i entres en una nova etapa de la teva vida, l’ADOLESCÈNCIA. La teva relació amb el centre de salut i l’equip sanitari canvia. Si fins ara cada any havies d'anar a una revisió anual per veure com anaves creixent, ara ja no hi has d'anar. Però saps que l’adolescència és un dels períodes més importants de la teva vida. En aquesta etapa establiràs hàbits de vida (d’alimentació i exercici físic, que continuaran al llarg de tota ella, et posaràs en contacte amb situacions noves i de risc: el sexe, les drogues, l’alcohol.) que si no les afrontes amb seny, potser et poden perjudicar a llarg termini. Però nosaltres estem a l’ambulatori per resoldre tots els teus dubtes i acompanyar-te en aquest procés.

Per damunt de tot volem que et converteixis en un adult sa, feliç vivint i desfruitant de totes les oportunitats que et doni la vida i pots venir a la nostra consulta sempre que vulguis, les seves portes estaran obertes sempre.

Com pots arribar a nosaltres? Molt fàcil, a partir del dia que facis 15 anys ja vindràs a la consulta del metge/infermera de família; per això has de desplaçar-te fins a l’ambulatori i demanar que t’assignin metge i infermer/a; habitualment aquest tràmit el fan els pares però tu els pots acompanyar i demanar el professional sanitari que vulguis (pensa que serà el que t’ajudarà a mantenir una bona salut la resta de la teva vida).

A partir d’aquí pots demanar visita directament amb el metge/essa i amb l’infermer/a quan vulguis i pel motiu que vulguis.

Pots demanar visita per telèfon (93 3268901), per Internet (https://ws1.ics.gencat.cat/VisitesIServeis/programacio_visites/Visites.aspx) o venint directament al taulell del Centre i demanar hora. ¿És imprescindible que vagi a la consulta amb els meus pares o puc anar sol? Pots venir sol i pots venir acompanyat. És important que encara comparteixis les coses amb la teva família, ells t’ajudaran perquè t’estimen i hi haurà moments i ocasions que necessitaràs la seva ajuda. Per exemple, si tu vols fer una dieta sana i tenir uns hàbits alimentaris correctes, a casa, ¿fas tu el menjar o el fa la teva mare? Com la resposta serà “el fa la meva mare”, ella ha de saber que és bo per la teva salut i per la de tota la família i si no ho sabeu, serà el metge o l' infermera qui t’ho expliqui i així us beneficiareu tots.

Sempre mantindrem la CONFIDENCIALITAT i si hi ha alguna cosa que no vols que compartim amb la teva família, no ho farem; però has de saber que la majoria d’edat sanitària s’estableix als 16 anys i que si el problema de salut pel qual ens consultes suposa un risc real per a tu, hagis estat víctima d’un delicte o hi hagi motius de salut pública, s’ha d’informar els pares, i sempre serà millor que els hi diguis tu, sol o amb la nostra ajuda.

També tens deures respecte a la salut: has de tenir cura d’ella i ser-ne responsable, has d’adoptar hàbits saludables i deixar-te aconsellar tant per part dels pares com dels professionals, has de conèixer els hàbits i factors que poden comportar un risc per la teva salut i has de participar en les decisions que l'afecten.

Pares, el vostre fill ja es fa gran, impliqueu-lo en la cura de la seva salut i ensenyeu-li que pot anar al metge i a la infermera sòl; continua creixent i s’ha de cuidar, fomenteu-li aquesta responsabilitat.

2

info

Octubre 2015

Arriba la CONSULTA JOVE Aquesta tardor, hem iniciat un nou servei que és la “Consulta Jove” adreçat a adolescents i impulsat per la Fundació Sant Pere Claver (www.spcsalut.org/salut-mental. php) en el marc de la TIAF (Taula Infància Adolescència Família).

L’experiència dels diferents serveis de la Fundació ens ha dut a pensar que calia un nou recurs amb un caire preventiu, al que es pugui adreçar qualsevol adolescent, família o professional amb dubtes o preocupacions diversos en relació a la salut mental. És per això que s’engega un nou programa, vinculat a la resta dels equipaments de la Fundació, que vol complementar-los des d’una vessant preventiva i que anomenen “Consulta Jove”.

Perquè pensem que cal aquest nou programa?

Durant l’adolescència, disminueixen molt les consultes als serveis sanitaris. És una contradicció, donat que és un període de gran fragilitat principalment en l’esfera de la salut mental. Entre l’inici de la pubertat i els 21 anys, comencen els canvis físics que impliquen la pubertat, després donen lloc a canvis psicològics en el sentit de com la persona es sent amb si mateixa, noves idees, pensaments propis i per tant acaba canviant la manera de relacionar-se amb el seu entorn. Vol dir que les relacions amb la família, l’escola i els amics prenen uns colors ben diferents. Tot plegat ha de culminar en una nova identitat.

Tots els canvis que succeeixen, tenen com a característica que son sobtats i en un temps molt retallat de la vida. Per tant la persona, en ocasions, no té el temps necessari per pair el que li està passant i això pot portar a inestabilitat, incertesa, malestar, pors. És un moment difícil i de patiment per el propi adolescent i la família, en el que es donen situacions més o menys conflictives en el nucli familiar, escolar i social.

La “Consulta jove” vol afavorir una porta oberta i àgil per a tot aquell adolescent que vulgui expressar, preguntar, tingui dubtes o estigui amoïnat. També, pels pares i els professionals, que treballen amb adolescents i vulguin contrastar amb nosaltres les seves experiències. Aquesta necessitat està prou documentada i hi ha molta coincidència alhora de valorar aquest tipus de serveis tant entre nosaltres com a la resta de Europa. Esperem que aquest nou programa pugui assolir aquestes fites.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Jordi Picart (Tècnic de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Així doncs, iniciem aquesta experiència, una tarda a la setmana, els dimecres i que consistirà: És un servei públic, gratuït.

Interdisciplinar: Psiquiàtric, psicològic, social i educatiu.

Per a nois i noies entre 12 i 21 anys.

Per les famílies.

Per els professionals implicats.

Podeu venir o trucar espontàniament. No cal derivació.

Us atendrem sense llista d’espera.

Facilitarem la derivació al servei que calgui, si així es requereix.

Al mateix edifici del l’hospital de dia per a adolescents: C/ Mare de deu del port 344-346. Telèfon 934317162. consultajove@fhspereclaver.org Qualsevol jove pot en algun moment tenir la necessitat de consultar o requerir ajuda, per diferents aspectes en relació al seu moment evolutiu. L’aposta que fem es perquè creiem que l’adolescència, si bé és un període crític, també està ple de possibilitats. És un moment en el que cal prendre moltes de les decisions que després marcaran el futur de cadascun, per tant l’atenció precoç i l’ajuda davant de les problemàtiques que sorgeixen en aquestes edats, és un repte de gran rendibilitat social.

Dra. Assumpció Soriano Sala Psiquiatra i Psicoanalista Responsable Assistencial de “Consulta Jove Sant Pere Claver, Fundació Sanitària

Antena del CAS-Sants a Zona Franca Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències Que és? És un centre ambulatori i públic, és a dir, d’accés directe i gratuït.

Atenem a tota persona que vulgui informació, assessorament, tractament i seguiment sobre una situació de consum de substàncies addictives al CAP Carles Ribas els Dimecres de 09.00 a 20.00.

Qui el formem?

Som un grup de professionals de diferents disciplines; Psicòloga, Treballadores Socials, Infermera, Metgesses.

Com podem ajudar-te?

Si tens dubtes o curiositats sobre substàncies, si creus que t'estàs passant una mica o si vols compartir qualsevol cosa, posa't en contacte amb nosaltres!

A qui ens dirigim?

Estem aquí per ajudar a persones de més de 18 any substàncies o les seves famílies per so o assessorament.

Si ets menor de 18 anys, pots adreçardubte que hi tingueu sobre el tema, podrem derivar al Servei d’Orienta cents i joves consumidors i les seves llorca Núm. 221,7º2a. Telèfon: 93 2

Si vols contactar amb el CAS-SANT nos al 93 4901940 o enviarnos un E

I si..... t'avorreixes a Barcelona?

Et recomanem www.sortimbcn.cat divertides i diferents de la ciutat!!! Pe riures, balls, converses, espectacles, i h

info 3

Octubre 2015

Ets jove i vius en una època privilegiada ¿Per què?

Perquè tens un espai exclusiu per a tu, per poder parlar d’un tema tan important i íntim que fins fa poc era un gran Tabú, La Sexualitat-Afectiva. ¿Parles d’això amb els teus pares, professors, tietes? segurament no. ¿D’on obtens la informació? Doncs probablement dels teus amics i amigues o d’internet.

Et puc assegurar per la meva experiència professional que la majoria de vegades la informació que t’arriba és errònia, per això la sanitat pública t’ofereix LA TARDA JOVE, un lloc específic per a tu on un grup de professionals et podem atendre (llevadores, ginecòlegs i psicòlogues si la visita ho requereix).

T’informarem de tots els problemes o dubtes en general que tinguis sobre sexualitat-afectiva; mètodes anticonceptius, prevenció d’malalties de transmissió sexual, què fer si estàs embarassada, resoldre els teus dubtes sobre algun problema relacionat amb els teus genitals, identitat sexual, ajuda si creus que estàs tenint abusos sexuals i no saps a qui consultar, etc.

Són consultes personalitzades i confidencials per a gent de 13 a 23 anys. No cal que demanis hora ni que vinguis acompanyat dels teus pares. Si vols pots fer-ho amb la teva parella o els teus amics.

Estem a l’ambulatori de Numància, a la tercera planta, dimarts de 15 a 20 h.

ESPAI ZONA SALUDABLE CAP Carles Ribas Us preocupa estar guapos, sans i voleu aprendre a cuidar-vos menjant correctament i conèixer els beneficis de l’exercici?

Doncs l’ESPAI ZONA SALUDABLE és el lloc ideal per poder aprendre a cuidar-vos.

Està situat a l’entrada del centre on en uns plafons es pengen consells sobre hàbits de vida saludables, de forma clara, simple, precisa i de forma visual per millorar els hàbits i aconseguir que la nostra forma física i salut millori cada dia.

L’espai està dirigit a qualsevol edat, potser algun cop i alguna secció trobareu que no és adient a la vostra edat però, penseu que us fareu grans i, aquests consells que ara no van amb vosaltres, després si us seran útils.

ys amb situacions de consum de ol·licitar tractament, informació

-te al centre per aclarir qualsevol informació, orientació, etc. i et ació sobre Drogues per adoless famílies (SOD) al Carrer Ma237 87 56.

TS ZONA FRANCA pots trucarEmail a alopez@aspb

t per a trobar les activitats més er omplir el teu temps lliure de hores entretingudes i sanes!

Una secció que us serà molt útil és “ELS PETITS CANVIS”; on es donen 2 senzills consells amb una frase cadascun d’ells, sobre exercici i alimentació per ajudar a modificar els hàbits que poden perjudicar la salut i si els seguiu, la millorareu. Això si, no penseu que menjar sa NO està renyit amb el bon menjar en l'àmbit gastronòmic.

Us avancem el tema del proper espai: MENÚ DEGUSTACIÓ: LA FUSIÓ DE LA GASTRONOMIA I LA SALUT, on explicarem que el menjar saludable no està renyit amb el menjar d’alt nivell gastronòmic.

Animeu-vos a venir a visitar aquest espai i a seguir els consells.

Des de TREBALL SOCIAL també estem per a tu.

El període dels 14 als 21 anys és una etapa de transformació. Us trobeu en plena descoberta i construcció tant de la vostra identitat, com dels referents que us serviran de model a l’hora de definir les vostres relacions afectiu-sexuals, i que determinaran la manera de relacionar-vos amb nois i noies. És una etapa on els sentiments jugant una part molt important.

A les nostres vides diàries, observem les angoixes i trastorns emocionals, provocades molt sovint pels nostres pensaments distorsionats.

Per aquest motiu, utilitzem la teoria racional emotiva comportamental (REBT) basada en la idea que tant les emocions com les conductes són producte de les creences de l'individu i de la interpretació de la realitat. És a dir: “la pertorbació emocional no és creada per les situacions, sinó per les interpretacions d’aquestes situacions”. (Epicteto) L’objectiu seria detectar quines són les interferències sobre un mateix, els altres i el món en general, per poder arribar a conèixer la nostra pròpia filosofia.

La manera de detectar aquestes creences seria amb l’auto observació dels nostres sentiments com l’ansietat, ràbia, depressió, vergonya, gelosia, enveja, odi, etc.

Identificar quins són aquests pensaments o creences disfuncionals que provoquen aquestes emocions i sentiments desajustats i plantejar-se si aquests pensaments ens beneficien o no. Per després poder conèixer i interioritzar altres pensaments més ajustats i efectius.

Però des del treball social clínic no sols atenen de manera individualitzada, sinó que també es treballa en la prevenció i el foment de la salut. Amb aquesta finalitat participem activament en la Taula d’Infància i Famílies de la Marina desenvolupant projectes d’educació afectiva i sexual amb adolescents, projectes de voluntariat, xerrades de dones...

Tant si necessites una atenció individualitzada, com si vols prestar part del teu temps per ajudar als altres, no et tallis i posa’t en contacte amb nosaltres, en el CAP CARLES RIBAS, t’acompanyarem en aquest procés.

4

info

Octubre 2015

TEMA DEL MES 11

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

ha de ser dinàmic, “per poder-te adaptar en cada moment a les necessitats”, encara que destaca que aquest centre d’atenció primària continua tenint menys població per professional que la majoria.

Una salut pública guanyada amb reivindicacions Fins l’any 2005, el barri de La Marina comptava amb un únic centre d’atenció primària, el Dr. Carles Ribas. El doctor Josep M. Cots, que n’havia estat director abans que s’habilités el CAP La Marina, recorda: “No donàvem l’abast: 30.000 persones posades en un centre de 15 metges i on no hi havia més espai”. En una carta a aquest diari amb motiu del desè aniversari del CAP La Marina, la primera directora del centre, la doctora Rosario Hernández, destacava el treball conjunt d’administracions, professionals del CAP i veïns i veïnes del barri, així com el paper de la Unió d’Entitats. “El moviment veïnal va ser molt important”, explica l’actual director del CAP La Marina, que va obrir el 5 de juny del 2005. “Això no s’aconsegueix en un dia, ni en un mes”, determina.

Les demandes veïnals d’ampliació del CAP Dr. Carles Ribas van concloure amb la construcció del CAP La Marina

Agustín Forteza

mària Barcelona Ciutat de l'ICS. "En nombre de visites no s'ha notat un canvi tot i que en població ha perdut una mica", explica el Josep M. Cots sobre el CAP La Marina. "La demanda de la població ha augmentat", diu Manel Anoro, que és membre del FoCAP i metge del CAP Besòs, un centre que, com el CAP Dr. Carles Ribas, es troba en una zona desfavorida segons els criteris de l'Institut Català de la Salut. "I això és exponencial a les zones amb més dificultats econòmiques", afegeix. La població que s’atén al CAP La Marina ha disminuït un 3,7% respecte del 2014, però el nombre de visites s’ha mantingut, segons dades del centre.

La directora operativa del SAP Litoral de l’ICS, Belén Enfedaque, destaca la bona valoració que fa la ciutadania de la sanitat pública. “Això no vol dir que no hi hagi problemes”, adverteix. Tant la Nieves B. com la Laura F.es mostren contentes amb l’atenció donada pel personal del CAP Dr. Carles Ribas. “Jo no he vist mai cap metge amb presses si se li passa l’hora de sortir”, comenta la Nieves. Però sí que els preocupa que s’eliminin places de personal sanitari, “fa que el servei sigui pitjor”.

L’Institut Català de la Salut vol servir-se de la comunicació amb els usuaris d’atenció primària per millorar els serveis als centres que gestiona: “Volem saber què li pas-

sa a la població i què necessita”, explica la doctora Enfedaque. Sobre la Unitat Bàsica Assistencial eliminada del Dr. Carles Ribas, afirma que el moviment de personal

Les reivindicacions veïnals també van ser essencials per a l’obertura, l’any 1989, del CAP Dr. Carles Ribas, el primer centre d’atenció primària del barri, després de gairebé vint anys de reclamacions. El problema és que aquest centre no era prou gran com per poder atendre a tots els habitants del barri. “Va anar creixent el barri i era impossible atendre’ls a tots”, explica el doctor Cots. “Com no hi havia espai físic, no podies posar més metges ni més infermeres”, afegeix. Les demandes d’ampliació del CAP Dr. Carles Ribas van concloure amb la construcció del CAP La Marina, 16 anys més tard que el naixement del primer centre. ■

12 ACTUALITAT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Els McGregor busquen integrar l’espectador en les seves obres teatrals La jova companyia confia en la qualitat i planteja un teatre no convencional que apropi el públic a totes les realitats socials grat el dramatisme temàtic està servit des de la comèdia. La peça, en aquest cas, sí es representarà al teatre. La seva estrena serà al Teatre Tantarantana el 6 de Gener i la companyia hi estarà fins el 17.

Eleazar ha explicat que la seva representació de l'obra de Shakespeare ha estat seleccionada a la Mostra de Teatre de Barcelona,

|| Sergio Segura || Estudiant en pràctiques de l'UPF En una situació cultural i econòmica delicada tant a Espanya com a Catalunya, el teatre de carrer comença a agafar més protagonisme que mai. Aquestes escenificacions es fan en espais urbans més o menys improvisats i a l'aire lliure, basades en una ideologia de rebuig cap als recintes teatrals convencionals i en busca d'un públic que no viu d’a prop el món del teatre.

Els McGregor neixen com una col•laboració d’estudiants de l’Institut del Teatre amb una inquietud: muntar un projecte propi sota la mateixa mirada. Marta Figueras, Lara Correa, Anna Berenguer, Laura Riera, Xavier Alomà, Eleazar Masdeu, Raül Perales i Boris Cartes van treure el seu teatre al carrer. Judit López Torras i Aleix Duarri des de la direcció i Helena Torres des del vestuari i també han fet possible que Els Mcgregor actuïn per a tots els públics.

La Marina ha parlat amb Eleazar Masdeu, integrant d'aquesta jova companyia teatral i nascut al barri de La Marina. Tal i com ens ha explicat, alguns dels alumnes de l'institut teatral conversaven al bar i tenien una confluència d'interessos comuns. "La Marta, el Raül jo vam entrar més tard. A partir

▶ El teatre McGregor en la representació d'una obra a la Festa de la Marina.

d'aleshores ens hem anat creant poc a poc fins al naixement d'Els McGregor", assegura. Aquesta incorporació i integració de gent nova va sumar personalitat a la companyia.

Amb "Up All Night", basat en l'obra de William Shakespeare "El Somni d'una Nit d'Estiu", Els McGregor van centrar l'acció en la trama dels quatre enamorats i els éssers màgics per portar al públic a una reflexió sobre l'amor i la llibertat. L’obra va ser estrenada en la darrere edició del Festival Shakespeare de Barcelona.

Fora de les convencions de sempre, l'objectiu del seu teatre al carrer és permetre reflexionar sobre els temes profunds i universals; tot això, a partir de la senzillesa i la

Anna Rabassó

comèdia de les seves representacions.

Aquest projecte van poder-lo realitzar gràcies a un micromecenatge a través de la plataforma Verkami: és un procés de cooperació i confiança pel qual tots aquells que vulguin poden aportar diners per tal de donar suport a idees o projectes nous i que aquests puguin tirar endavant.

El seu teatre va recorre moltes parts de Catalunya i va arribar fins i tot a participar al Concurs "Almagro OFF" a la 38ª Edició del Festival Internacional de Teatre Clàssic d'Almagro Ara, tal i com ha confirmat Eleazar Masdeu a La Marina, la companyia teatral inicia un nou projecte: "Ròmul, el gran", una obra contemporània alemanya que mal-

L'objectiu del seu teatre és reflexionar, a partir de la senzillesa i la comèdia un projecte sociocultural i artístic que té l'objectiu de promocionar els espectacles de petit format i fomentar l'activitat artística i teatral. Per 10 euros el públic podrà gaudir de la seva obra en català "Up All Night" durant 75 minuts al Teatre del Raval. Els McGregor participen al concurs el dimarts 27 d'octubre a les 21h. "Un total de 13 companyies teatrals actuarem entre el 5 d'octubre i el 2 de novembre per obtenir el premi del concurs: la programació al Teatre del Raval. A més a més, els espectacles guardonats formaran part de l’oferta artística del Circuit d’Espectacles Professionals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona”, va informar. ■

Volem canviar el món, comencem pel nostre barri!

Des del 15 de maig del 2011 la gent normal i corrent hem omplert els carrers reivindicant el dret a una vida digna en un país democràtic. Aquell clam contra les injustícies i barbàries de la societat on vivim segueix més viu que mai per a moltes de nosaltres.

L’Assemblea 15M de La Marina-ZF continua aquesta cursa, llarga però necessària, que és canviar el món començant pel barri.

“L’Assemblea 15M de La Marina-ZF és un espai obert a tot el veïnat que tingui inquietud, voluntat o necessitat de transformar el barri i el món” Desprès de 4 anys s’han aconseguit resultats: Les grans mobilitzacions pel transport i el Consell de Barri “Alternatiu” que vam celebrar van portar-nos la constitució d’una Taula de Mobilitat (exigida també a l’Audiència Pública) i la convocatòria d’un Consell de Barri monogràfic sobre el transport amb la presència de més de 150 persones; petites millores en la freqüència de pas d’algunes línies i, malgrat que l’obertura de dues estacions de metro és encara una possibilitat, el cert és que els representants polítics saben que és un problema que han de solu-

▶ Membres de l'Assemblea la Marina.

cionar ja. Hem aturat desnonaments, hem aconseguit habitatges dignes per les famílies afectades, hem acompanyat algunes amenaçades per l’estafa que ha colpejat el barri i els hem assessorat jurídicament per evitarlos altres perjudicis esdevinguts d’aquest engany. Veïnes i Veïns en situació de pobresa energètica i amb talls de subministraments bàsics per no poder fer front als rebuts, han vingut a consultar-nos i han pogut mantenir els serveis d’aigua, gas i llum. Es va instar l’anterior govern de districte perquè apliqués les mesures ocupacionals en les que tenia competència i que poc desprès es va concre-

tar en un pla d’ocupació. Conjuntament amb la Marea Pensionista s’ha portar als tribunals la retallada i congelació de les pensions i avui podem dir que ja hi ha una sentència favorable a dos pensionistes que van reclamar. La col.laboració amb les organitzacions que treballen contra l’existència del Centre d’Internament d’Estrangers ha significat que el nostre veïnat conegués com funcionen aquests centres, els vergonyosos criteris d’internament i cada cop són més els veïns i veïnes que donen suport a la campanya Tanquem els Cies i a les mesures que s’estan prenent.

I tot i que només és una petita part del que l’Assemblea 15M La Marina-ZF es va proposar com objectiu en els seus inicis, cal remarcar la recuperació del caràcter inconformista, lluitador i solidari que havia caracteritzat fa uns anys el nostre barri. Ara ja no ens conformem amb les engrunes, ja sabem que tenim drets i els reclamem, ja no ens ho mirem tot des del sofà de casa i això és el que més valorem però no podem aturar-nos. Som un barri de treballadors i treballadores de la perifèria de Barcelona, un barri històricament oblidat i dels més colpejats per la crisi (estafa) econòmica. Hem de seguir treballar de valent, hem de ser molts més.

L’Assemblea 15M de La Marina-ZF és un espai obert a tot el veïnat que tingui inquietud, voluntat o necessitat de transformar el barri i el món. Un espai on ningú és més que ningú i on cadascú posa el límit a la seva participació. Ens reunim cada dijous a les 19h: el primer de cada mes a la Plaça de La Marina i la resta a l’Ateneu l’Engranatge (Alts Forns 69, local 8). Vine i fes escoltar la teva veu! ■

Indigna't, organitza't i actua!

Vine a l'assemblea!

Xavier González Membre de l'Assemblea la Marina-Zona F

ACTUALITAT 13

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

L’exposició “Price dels Poetes” a la biblioteca Francesc Candel || Esther Pardo || Redacció El passat dimarts 22 de setembre, va tenir lloc a la Biblioteca Francesc Candel la inauguració de l’exposició “El Price dels Poetes.

De la poesia en temps de misèria”.

L’acte inaugural es va celebrar a la Sala Polivalent de la biblioteca, i la xerrada va ser a càrrec de Pere Baltà, president de la Fundació Candel i del poeta i filòleg Pere Balasch.

Tots dos varen parlar de la importància que van tenir als anys setanta el grup de poetes que intervingueren en aquella trobada, que es va anomenar: “Primer festival de Poesia Catalana” al 1970. Els seus promotors varen ser tres poetes: Joan Coromines, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú. El lloc triat, el Gran Price on habitualment s’hi feien vetllades de Boxa i Lluita Lliure.

Aquest festival va tenir dues edicions més: el Gespa-Price, celebrat al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra, el 15 de maig de 1975, on hi varen participar setanta poetes i el públic estava format per més de dos mil estudiants. El següent va ser el Price-Congrés, celebrat el dia 21 de maig de 1977 al Palau Blaugrana sota el lema “Els poetes dels Països Catalans per l’ús oficial del català”.

El senyor Pere Baltà va ressaltar les inquietuds d’aquells poetes per la situació política

(recordem que eren els últims anys de la dictadura franquista) i sobre tot per la llibertat d’expressió, la qual ja era reclamada al carrer per la ciutadania. També va nomenar els poetes que hi van intervenir, entre d’altres: Vinyoli, Espriu, Leveroni, Palau i Fabre, Ferrater, Brossa, Foix, Pere Quart, Bartra...

Després, el senyor Pere Balasch, va parlar d’aquella jornada i de la relació que va tenir amb alguns dels poetes que hi van participar, explicant-nos que tot i sent de diferents procedències socials i ideologies i fent un tipus de poesia totalment diferent, van compartir el projecte.

“Montjuïc Poetic” està acostumat als èxits de públic sempre que organitzen un acte També es va presentar el documental on Pere Portabella i Vicens Altaió parlen de les dificultats del muntatge i organització i de com es va poder fer la filmació de l’acte, tot i la presència de la policia social franquista, a la qual van poder enganyar amb la col·laboració del personal del Price, i de

▶ Pere Baltà i Ramón Balasch, acompanyats d'alguns components del "Montjuïc Poètic".

bona part del públic que va treure les películes d’amagat.

Un cop acabats els parlaments, alguns dels membres de Montjuïc Poètic van fer una lectura de poemes de Rosa Leveroni, Tomàs Garcés, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joaquim Horta, i del mateix Ramon Balasch. Per acabar, el conjunt musical “Tast de Sons” ens van oferir unes quantes peces instrumentals i van cantar i recitar les Corrandes d'Exili de Joan Oliver (Pere Quart), juntament amb en Josep Vicens.

La sala era força plena, cosa que és

Rafel Vidal

d’agrair per part dels organitzadors, però hem de constatar que “ Montjuïc Poètic” ja està acostumat als èxits de públic sempre que organitzen un acte. Ells son també els que han realitzat el muntatge i la coordinació de l’exposició. Gràcies des d’aquí per acostar els barris de la Marina a la cultura.

Vull convidar-vos a visitar l’exposició que serà oberta fins el dia 22 d’octubre. L’acte de clausura tindrà lloc el dia 20 a càrrec d’Agustí Pons, periodista i escriptor, amb la projecció de la pel·lícula Documental clandestí del Price de Pere Portabella. ■

14 SALUT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

El CAP Carles Ribas t'orienta

Menú degustació:

Gastronomia saludable

Durant les vacances, qui mes qui menys, hem sortit de la rutina i hem menjat més del compte i ara volen perdre aquells quilos de mes i venen els propòsits de fer DIETA. Ara que estan de moda els programes de cuina amb grans xefs que cuinem plats espectaculars, podem pensar que fer dieta és igual a un menjar poc saborós i que menjar bé requereix molt de temps. I no és així. Més que fer dieta hem d’aprendre a menjar bé, a fer exercici, a gaudir cuinant implicant a tots els de casa i a sentir-nos a gust amb nosaltres mateixos.

Sabeu que un menú degustació és l’agrupació de molts plats petits. Nosaltres no volem que mengeu massa. Sí que feu un menú gastronòmic saludable entenen com a tal aquell en què apliquem les tècniques de cuina per mantenir el valor nutricional dels aliments sense renunciar al plaer i sabor en menjar-los.

I com ho fem això? Molt fàcil, seguint la nostra dieta mediterrània: abusem de les fruites I verdures, però no fa falta que siguin bullides. Mengem cada dia làctics i fruits secs i no obliden els cereals a cada àpat. Mengem

més peix i carns blanques que les vermelles i els llegums i patates 3 cops a la setmana.

Fins ara no hem descobert cap cosa. On està la diferència entre seguir una dieta saludable i una dieta gastronòmica i saludable?

La diferència està en vosaltres mateixos: - Gaudiu cuinant - Innoveu i presenteu els plats amb cura - Aprofiteu tota la tecnologia moderna per reduir el temps a la cuina (microones, congeleu, olla a pressió…).

- Disminuir el tamany de les racions - Impliqueu a la família i quan us diguin “que bo que està això”, us sentireu molt feliços - I porteu una vida activa Si voleu saber més, veniu al nostre centre a visita l’espai Zona Saludable i podeu consulta la web de la Fundación Dieta Mediterránea http://fdmed.org/.

Aprofitem per comunicar-vos que el dia 21 de setembre, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), durant la celebració de la Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat de Catalunya (OIGS) ha atorgat a l’experiència Espai Zona Saludable la qualificació de CERTIFICADA. Aquest és el màxim reconeixement possible, atorgat a un nombre reduït d’experiències que reconeix la qualitat de la metodologia d’avaluació aplicada, així com l’impacte positiu de l'experiència en el marc de la nostra organització. ■

Com segueixo una dieta baixa en sal? || CAP La Marina És molt important reduir el consum de sal a la nostra dieta.

Per compensar l'excés de sal, l'organisme reté líquid, provocant un excés de líquid que fa treballar més al cor. Una dieta baixa en sal (hiposòdica) no només s'aconsegueix reduint o anul·lant l'ús de sal per cuinar, ja que hi ha molts aliments rics en sal. Encara que de vegades sigui difícil seguir estrictament una dieta baixa en sal, és essencial, ja que l’ajudarà a sentir-se millor.

Què és una dieta hiposòdica? És aquella que no supera una ingesta de més de 2-3 grams de sal al dia. Perquè ens fem una idea, una cullereta de cafè suposaria 2,3 g. de sal.

Com puc seguir una dieta hiposòdica?

Les mesures bàsiques són les següents: No tiri sal als menjars L’ajudarà, el no col·locar el saler sobre la taula i no tirar sal al moment de cuinar.

Amb aquestes mesures ja reduirà en un 30% el consum. La queixa més sentida és que els menjars “no tenen gust de res sense sal”: experimenti per donar més sabor amb espècies baixes en sal com el romaní, canyella, pebre o julivert o provi d’amanir les amanides amb suc de llimona natural.

Triï productes que per naturalesa són baixos en sal.

Els productes frescos són tots per naturalesa baixos en sal; això es pot aplicar a la fruita, verdura, carn o peix. Llegums com els cigrons o les llenties són productes també permesos, sempre que no estiguin precuinats. Eviti tot tipus d'embotits (xoriço,

llonganissa, pernil tan serrà com, els productes congelats, qualsevol tipus d'aliment cuinat i envasament i els productes enllaunats (per exemple el tomàquet).

Llegeixi les etiquetes dels envasos Llegint atentament les etiquetes aprendrà que productes són alts o baixos en sal. En les etiquetes, així com es nomena el valor energètic, es nomenen els mil·ligrams de sal.

Consells per fer el canvi més fàcil Canviar els hàbits en l'alimentació pot ser molt difícil, pot portar setmanes fins que s'acostumi al sabor dels menjars sense sal.

Seguint aquests consells esperem fer el canvi més fàcil: Faci els canvis lentament, en comptes d'una forma radical.

Adapti els aliments que més li agraden en comptes d'intentar canviar tota la dieta.

Mantingui a la vista una llista d'aliments baixos en sal.

Aprengui quins aliments són alts en sal i no els compri per evitar temptacions.

Coses a tenir en compte - Eviti, en general, qualsevol medicament en forma efervescent.

- El símbol químic del sodi és Na, pot trobar-li-ho així en les etiquetes o com a

clorur sòdic (NaCl).

- Eviti les begudes gasoses, ja que gairebé sempre contenen bicarbonat o carbonat sòdic.

- Gran quantitat de conservants utilitzats en alimentació tenen sodi en la seva composició. Ho veurà en forma de sulfit sòdic, caseïnat sòdic o benzoat sòdic.

- Vagi amb compte amb els productes etiquetats com a “bons per al cor”, generalment són baixos en greix i per afegir-los sabor s'utilitza una quantitat alta de sal.

Com menjar en restaurants sense saltarme la dieta hiposòdica?

Pot ser difícil però amb unes normes senzilles pot reduir la ingesta de sal al màxim.

• Triï restaurants que utilitzin fonamentalment productes frescos.

• No prengui productes empanats.

• Sol·liciti que li preparin el menjar sense afegir sal.

• No demani plats que continguin salses.

• Limiti al màxim l'ús de condiments rics en sal com el quètxup, la mostassa i la maionesa.

• Compte amb plats gratinats amb formatge, sofregits i guisats.

• Altres productes a evitar són pa fregit, olives verdes o negres, formatge ratllat, amanida de pasta, amanida russa, amanida de col, pipes de gira-sol, vinagretes i amaniments preparats.

• Tots els aperitius com a patates fregides de borsa, crispetes de blat de moro, galetes salades o cacauets són molt alts en contingut de sal.

En restaurants de menjar ràpid com pizzeries o hamburgueseries és pràcticament impossible aconseguir aliments baixos en sal; intenti evitar aquest tipus de restaurants. ■

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Entrem a la tardor!!

I hem de canviar moltes de les coses que hem fet a l’estiu. Hem d’anar reduint els aliments que ens refreden i augmentar els que ens començaran a escalfar l’organisme per preparar-lo per l’hivern que vindrà després. Per això, el millor és apropar-nos al mercat i veure què ens ofereixen els botiguers. Pregunteu sempre la procedència del que mengeu; per sort, la ciutat de Barcelona i el nostre barri en concret, tenen encara molts horts al voltant, on es poden trobar fruits del camp de molt bona qualitat i del temps. Ara, és temps de carabasses.

Hi ha moltes varietats de carabasses. És un dels fruits més espectaculars de la terra per la seva gran varietat i vistositat; poden variar de color, de textura i de forma. Les mides exuberants i la possibilitat de emmagatzemar-les durant molt temps, han fet que en molts llocs del món la carbassa sigui una de les principals fonts d'alimentació.

La polpa de la carabassa resulta sana i saborosa. Te poques calories pel que es pot menjar en grans quantitats. Una ració de 100 g cobreix més del 40% de las necessitats diàries de beta carotè (precursor de la vit. A) i el 15% de las de vitamina C, a més d’aportar molts minerals en petites quantitats.

Les seves llavors també aporten nutrients. 30 g de llavors cobreixen el 15% de las necessitats diàries de proteïnes i quasi el 50% de minerals com el fòsfor i el magnesi. També aporten ferro, manganès, zinc i coure. De vitamines, ens proporciona àcid fòlic i les del grup B. La carabassa es destaca també per els beneficis que aporta en la millora en les inflamacions del digestiu. El seu consum és molt beneficiós en cas de gastritis crònica, síndrome del colon irritable i la malaltia de Crohn. Com que també és diürètica, pot evitar els càlculs renals i problemes de la bufeta. A més estimula la funció del pàncrees, i és un aliment apropiat per als diabètics. I com ja és conegut per a molts de vosaltres, menjar llavors de carabassa és molt útil per als homes amb hipertròfia benigna de prostata.

A la cuina, aprofitarem la polpa, les llavors, i fins i tot les flors, que resulten exquisides farcides o arrebossades. La menjarem crua en amanides, cuita en purés, estofats, escudelles, o també en rebosteria és un excel·lent ingredient que val la pena d’incloure en la dieta diària. També les llavors poden servir per a donar un toc original a pans, amanides, rebosteria i salses.

A l’hora de comprar-les és important triar les que siguin madures. Les millors son les que tenen la pell ni molt brillant ni massa aspre. Les carabasses és poden conservar fins a 6 mesos, en un lloc sec i ben airejat, a temperatura no superiors als 15º. Un cop està encetada, s’haurà de tapar amb film transparent y guardar-la a la nevera.

CULTURA 15

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

“REVOLUCIÓ” tot un projecte musical || Soraya Diebra || Redacció Benvinguts a la nostra secció de música de la Marina.

Després de l'estiu toca posar-se les piles i tornar a la feina així que aquí estem de nou amb un nou grup del barri anomenat REVOLUCIÓN. Es tracta de Raúl i Aaron, germans i músics.

Hola Raúl i Aaron. Vau començar la música al carrer o a l’escola?

Hola! Vam començar a casa, ja que el nostre pare era músic, sempre hi havia instruments a casa i allà va començar tot.

Com va començar el vostre projecte de banda REVOLUCIÓ?

Tot comença quan decideixo tocar la guitarra (Raúl) i el meu germà (Aaron) es llança amb el baix i vam decidir fer un grup.

Vau tenir més projectes musicals?

Al llarg de la nostra carrera musical han passat molts músics però sempre el mateix projecte REVOLUCIÓN. Recordeu el vostre primer concert? On va ser?

Si clar, com per no oblidar-la! Va ser al restaurant d'una gasolinera jajaja moltíssima gent fumant al costat dels sortidors de benzina. El concert va acabar amb cinc cotxes de policia (riu a carcajadas) Componeu sols o amb més músics?

Composem nosaltres sols els nostres temes.

Expliqueu una mica les vostres influències.

Les nostres influències: Parrita, Ketama, Chichos, Los Banis, Sabor de Gracia i molts més.

Parleu d'alguna sala o personatge que us hagi ajudat a la vostra trajectòria musical.

Per sort hem tingut l'ajuda de grans músics sempre i artistes com ara: Juan de Los Banis o Sicus Carbonell (Sabor de Gracia).

Si haguéssiu de canviar alguna cosa del barri que seria?

Ara mateix no sabríem que dir, perquè ens hem criat en aquest barri i del que era a com està ara sempre va a millor.

Alguna anècdota musical? Segur que en tot aquest temps teniu diverses.

Hi ha moltes. Una molt bona va ser quan el Raúl enmig d'un concert en un concurs de bandes a causa de la pèssima sonorització, va deixar de tocar, va aixecar la mà i va dir a tota la banda: "PAREU!!!! Així no se segueix. Cal arreglar aquest so boníssim".

Segurament teniu alguna cançó inspirada

“Vam començar a casa, ja que el nostre pare era músic, sempre hi havia instruments”

L'agenda de octubre Biblioteca Francesc Candel Dilluns, 19 ADULTS

Dijous, 1

Hora: 19.00h.

Inauguració de l’exposició: Ferran Soriano. Escultures i projectes.

Col·labora: Centre d’Estudis Montjuïc, Fundació Paco Candel L’exposició es podrà visitar fins el 22 de desembre a la sala polivalent i en diferents espais de la biblioteca.

Dimarts, 6

Hora: 19.00 h.

Inici del cicle Road movies. Projecció d’Alma Salvaje (Jean-Marc Vallée, 2014).

Conductor: Pere Vall Karsunke (redactor en cap de la revista Fotogramas).

Dijous, 8

Hora: 19.00h T'interessa: 'Estratègies per sobreviure a la feina' A càrrec de: Mar Boix, mestratge en Alta Funció Directiva (EAPC) i autora del llibre Manual de supervivència del bon professional.

Dijous, 15

Hora: 19.00h.

T'interessa: 'Productes de proximitat i agricultura ecològica' A càrrec de: Josep Ma Garcia i Bolea d' Ecoglobal BCN.

Hora: 19.00h.

T'interessa: Xerrada-Taller. Sexualitat per a viure Xerrada-Taller. Descobreix i transmet el que tens viu.

A càrrec de: Mercè Gaspà

Dimarts, 20

Hora: 19.00h.

Activitats cloenda exposició El price dels poetes.

Personatge convidat, Agustí Pons, periodista i escriptor català.

INFANTIL

Dimecres 7

Hora: 18.00h Taller infantil. Diversió al bany: fem sabó i bombes de bany.

A càrrec de Laura González. Cal inscripció prèvia

Dimecres 28

Hora: 18.00h.

Hora del conte. Contes de Hans Christian Andersen A càrrec d'Eva González Asensio

Centre Cívic Casa del Rellotge Divendres 30

Festa de la castanyada Hora: 18 h, al Centre Cívic Casa del Rellotge ( Jardins de Can Farrero ). En cas de mal temps la festa es traslladarà a la Sala Pepita Casanellas.

Col·laboració: Associació d’Artistes la Marina, Diables de Port

Espai Musical La Bàscula Divendres 9

Concert R de Pólvora (reggae) Hora: 20:30h - Gratuït

Divendres 16

Concert Axter (Heavy) Hora: 20:30h - Gratuït

Dijous 29

Concert Evoéh (música sefardí) Hora: 20:30h - Gratuït

en històries de barri. Explica'ns alguna que t'hagi marcat.

Vam fer una cançó a Can Clos que parlem dels veïns, de com s'arriba, de l'autobús d'aquí, dels bars fins de quin color són els pisos jajaja a la gent li agrada molt.

El teu ídol?

Parrita ha estat un referent tota la nostra vida.

Algun músic al quin admireu i us agradés col·laborar amb ell?

Ens agradaria molt que el dia de demà pogués col·laborar amb nosaltres "Camborio" de Ketama.

Algun concert a la vista?

A principis d'octubre estarem a Andalusia presentant el nostre disc a Sevilla, Cádiz, etc.

Anomeneu algun músic o grup del barri el quin penseu que podríem entrevistar en un proper número.

Hi ha un grup del barri que ho fan molt bé que es diuen LOS CHANELA. Aprofitant aquesta entrevista deixeu la web del vostre projecte. Una cosa on la gent us pugui escoltar i seguir com a públic.

Tenim els comptes de Facebook: Revolució (pàgina oficial), de Twitter: @RumbaRevolucion i de Youtube: revolución apariencias Aquí trobaran tota la nostra informació, fotos, vídeos, etc.

Fins aquí, un altre revista, un altre mes i una altra entrevista més a un altre projecte musical del nostre barri. Ens acomiadem amb REVOLUCIÓN i ens veiem a la propera edició! Feliç octubre! ■

El Far T'apuntes al road movie?

Comencem amb “Alma Salvaje” El dimarts 6 d’octubre torna el cicle de road movies a la biblioteca Francesc Candel amb la pel·lícula Alma Salvaje.

Però què és una road movie? Una pel·lícula de carretera, sí. Però és molt més. A les road movies, els personatges viatgen físicament, però també psíquicament. El mateix viatge, i el fet de deixar la seva casa habitual i els seus éssers més propers, els obliga a prendre decisions noves, a actuar d'una manera inèdita, a improvisar, a adequar-se a les circumstàncies i a descobrir coses del seu interior que desconeixien.

Així la defineix Pere Vall, redactor en cap de la revista Fotogramas i conductor del nostre cicle de projecció + tertúlia anomenat: "Road movies: quilòmetres de cinema.

Les projeccions es fan el primer dimarts laborable de mes i comencen a les 19h. L'entrada és lliure.

Totes aquestes pel·lícules es poden emportar en préstec. Podeu consultar els títols previstos per a la nova temporada a la pàgina web de la biblioteca. Bon viatge!

16

ACTUALITAT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

El Port informa

El Port de Barcelona, pioner en la implantació d’un pla per esdevenir un port neutre en emissions de carboni El projecte BCN Zero Carbon calcula les emissions de cada activitat portuària, incentiva la seva reducció i compensa la resta mitjançant la compra de crèdits de carboni El Port de Barcelona ha endegat el programa BCN Zero Carbon amb l’objectiu d’esdevenir en l’horitzó de l’any 2020 un port neutre en emissions de carboni per al pas de la mercaderia, un projecte pioner en l’àmbit portuari.

El programa consta de tres parts: el càlcul d’emissions de CO2 de les diferents activitats portuàries; la implantació d’accions per tal de reduir-les al màxim; i la compensació de la petjada de carboni1 resultant mitjançant la compra de crèdits de carboni generats per projectes d’estalvi d’emissions, que permeten neutralitzar les emissions pròpies.

Segons un estudi de l’Organització Marítima Internacional (IMO, en les sigles en anglès), el transport marítim és responsable del 2,7% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que tenen un impacte global amb independència del lloc on s’emetin. Les principals fonts d’aquests gasos contaminants són la industria energètica (35%), el transport per carretera (21,3%) i el sector productiu i de construcció (18,2%).

A Europa, alguns d’aquests sectors ja estan obligats, per llei, a comptabilitzar i reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle, com ara les empreses energètiques, les instal•lacions de tractament de residus o les cimenteres. El transport marítim encara no està regulat, però la Unió Europea es proposa

reduir un 40% la petjada de carboni d’aquest sector per l’any 2030.

El Port de Barcelona, capdavanter en diferents iniciatives mediambientals com ara l’impuls del gas natural liquat (GNL) com a combustible o el servei de l’Ecocalculadora (que permet calcular les emissions de CO2 de les cadenes logístiques i buscar rutes alternatives més sostenibles), serà també pioner en la gestió de les seves emissions de carboni.

“Els ports són actors clau per reduir la petjada de carboni del transport, ja que a les nostres instal·lacions conflueixen la majoria de les cadenes logístiques i diversos modes de transport, de manera que podem facilitar canvis modals que afavoreixen la sostenibilitat. Com a port, estem compromesos a reduir al màxim el nostre impacte sobre l’entorn”, ha manifestat el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, qui ha afegit que ara són també els clients qui demanen reduir l’empremta de carboni de les mercaderies.

Implicació de la Comunitat Portuària

El programa BCN Zero Carbon pretén, mitjançant la col·laboració amb els diferents operadors de la Comunitat Portuària, assolir la neutralitat d’emissions de CO2 del pas de la mercaderia pel Port de Barcelona. El projecte s’ha començat a treballar en tres àrees:

la manipulació de contenidors i de vehicles i en l’activitat de creuers.

Les dues primeres parts del programa (l’inventari d’emissions de cada activitat i la reducció de la petjada de carboni mitjançant accions concretes) seran certificades per la norma ISO 14069, que permet calcular l’empremta de carboni d’empreses i organitzacions. A continuació, el Port de Barcelona estudiarà quines són les millors opcions per a la compensació de les emissions que no sigui possible reduir.

Els mercats de carboni voluntaris donen resposta a aquelles organitzacions o activitats que, tot i no estar regulades (i, per tant, no obligades per llei a gestionar les seves emissions), es comprometen voluntàriament a compensar la seva petjada de carboni. En

aquest àmbit, bona part dels projectes elegits per comprar crèdits de carboni i compensar les emissions pròpies corresponen a activitats forestals, fogons solars per cuinar i energia eòlica. Les principals agències de verificació d’aquests sistemes de compensació són Clean Development Mechanism (Nacions Unides), Verified Carbon Standard i Gold Standard.

“BCN Zero Carbon forma part de l’estratègia climàtica del Port de Barcelona i de la nostra aposta per consolidar-nos com a smart port. Som conscients que, a partir de la propera Cimera sobre el Canvi Climàtic que se celebrarà el mes de desembre a Paris, haurem de combatre més activament les emissions d’efecte hivernacle i volem estar preparats”, ha declarat el president del Port, Sixte Cambra.

breus El dia que cobrem la pensió cal anar en compte.

De totes les formes de delinquir amb les que es troba la policia, hi ha algunes que són especialment reprovables, atès que destaquen pel qui són les víctimes del delicte, i quin modus operandi dels delinqüents.

En aquesta ocasió ens referim aquells que estan especialitzats en robar, mitjançant la violència i la intimidació, a les persones grans que els darrers dies del mes retiren la seva pensió de les entitats bancàries.

Cal saber que aquests individus es prenen moltes molèsties per seleccionar una víctima. Ho fan quasi sempre observant les persones grans que, descuidades, entren i surten de les entitats bancàries els últims dies de cobrament de la pensió. Generalment vigilen i segueixen a la víctima que han seleccionat, fins on ells creuen que poden cometre el robatori de manera impune. El lloc preferit per cometre el robatori és al replà de l’escala. Un cop al lloc s’acosten a la víctima i, sense més, li prenen els diners que porta a sobre.

Des de l’Oficina de Relació amb la Comunitat de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra de la comissaria de Sants-Montjuïc, es realitzen campanyes

i xerrades preventives adreçades a gent gran, atès que aquest és un dels delictes amb possibilitats d’evitar-ho sempre que es segueixen un seguit de senzills consells de seguretat.

“És convenient que les persones grans no vagin soles a fer determinades gestions a les oficines bancàries” En primer lloc és convenient que les persones grans no vagin a fer determinades gestions a les oficines bancàries soles, sobretot els dies que s’ingressa la pensió. És bo anar acompanyats d’un amic o amiga, o d’un familiar.

Cal saber que no és imprescindible retirar tots els diners de cop. Si necessitem treure una quantitat important de diners,

és bo treure petites quantitats de diners en diferents dies, d’aquesta manera és difícil que es fixin en nosaltres i, si fóssim víctimes d’un robatori, no ens ho prendrien tot. És convenient trencar les rutines. Per això es recomanable no anar sempre a la mateixa hora i, si podem, evitar fer sempre el mateix camí. D’aquesta manera, com que no podran estudiar els nostres costums, és possible que ens descartin. Hem de saber que aquests individus es senten més atrets per aquelles persones que els hi posen fàcil.

Així mateix, cal afegir que una bona mesura de seguretat seria no portar els diners tots junts dins el moneder. És recomanable repartir-los de forma discreta entre el moneder i algunes butxaques.

I el més important, si veiem algun individu que ens està observant, per la rodalia de la caixa o banc, cal que ho posin en coneixement de l’empleat de la mateixa entitat bancària, al director de l’oficina o directament ens ho facin saber, trucant al telèfon d’emergències 112.

ORC ABP Sants - Montjuïc

>> Els nens ja no poden viatjar al

seient del copilot

El mes d’octubre ha començat amb l’entrada en vigor d’un decret que modifica el Reglament General de Circulació. Aquest text regulatori recull que els nens que mesuren menys d’1’35 metres d’alçada no poden viatjar al seient davanter dels vehicles. L’objectiu, avalat per diversos experts, és minimitzar el risc de lesions en els més petits en cas d’accident.

>> Un 20% dels joves a Espanya són

ni-nis

Es calcula que un 20% dels joves espanyols són ni-nis, ni estudien ni treballen, segons l’últim informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). A més, es calcula que hi ha 10 milions d’adults amb un nivell molt baix de comprensió lectora. Una situació que afavoreix l’atur i els contractes laborals precaris.

>> El PP exigeix l’enderroc de Can

Vies

El líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, exigeix l’enderroc de l’edifici de Can Vies. Fernández demana a l’alcaldessa Ada Colau “fermesa” per “no anteposar el col•lectiu okupa als veïns de Sants, que estan essent perjudicats pel manteniment de l’edifici”.

COMUNICACIÓ 17

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Acabar amb l'atur significa un altre tipus de política industrial, laboral i social || Juan López || Redacció Parlar de crisi i d'atur, és parlar d'un tema que segueix preocupant enormement.

Aquest monstre nascut inicialment fruit d'una crisi especulativa i financera mundial, que al nostre país es va agreujar per diverses causes, algunes d'elles molt interrelacionades, -la bombolla immobiliària, la corrupció, la crisi financera i les males polítiques en foment de la industrialització i inversions en R + D-. Agreujat tot això amb les polítiques d'austeritat i retallades, les "reformes laborals" dels actuals governs, preocupats més en facilitar l'acomiadament i endurir les condicions dels aturats i de les seves famílies, que de polítiques socials i industrials que pal·liïn seus efectes.

Malauradament, en el segon semestre de 2015 segons l'INE, el conjunt de l'estat espanyol, se situa com el segon amb més atur de la UE, amb un 22.37%. I Catalunya en un 19.1% d'aturats segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2n trimestre de 2015.

La contractació que es crea té elevats índexs de temporalitat, més del 25%.

A LA MARINA som conscients que darrere de les fredes estadístiques, hi ha drames familiars, dels que poc o gens se’n sap, per això ens hem posat en contacte amb Joan Mestres, membre de l'Assemblea de Treballadors / es en Situació d'Atur de la Marina-

Zona Franca i portaveu autoritzat per aquesta entrevista.

Joan, que us mou a organitzar-vos?

La idea sorgeix fa uns 4 anys, a partir de persones en atur dels nostres barris, preocupats davant l'índex d'atur existent en el conjunt de barris que componen la Marina, (un dels més alts de tot Barcelona).

Com us organit Olga Berrios. flickr zeu? Som part de l'assemblea 15M i de la coordinadora La idea, explica Mestres, és entendre que d'assemblees d'aturats /es de Catalunya. A l'atur no és un problema individual i té per tant, solucions col·lectives. Per això estan integrats a la “Coordinadora laboral de la Marina”, en la qual hi son presents col·lectius d'empreses en conflicte, pensionistes i jubilats, el que permet posar a l'afectat en contacte amb assessorament especialitzat, advocats, sindicats, etc.

Igualment, formen part de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, una plataforma la nostra assemblea tots som iguals, cadascú integrada per la PAH i l'Assemblea d'Aturats realitza les propostes que considera, hi ha qui entre altres, que han impulsat la Iniciativa està organitzat política o sindicalment, altres Legislativa Popular (ILP) recentment aprono, però el carnet es deixa a la porta, defensem vada al Parlament. La llei conté mesures per la pluralitat; ni som apolítics, ni partidistes. resoldre els riscos d'exclusió social, impaga-

“Som conscients que darrere de les fredes estadístiques, hi ha drames familiars, dels que poc o gens se’n sap”

ment hipoteques, lloguer d'habitatge, llum, aigua o gas; implicant a Generalitat, Ajuntaments, serveis socials, propietaris immobiliaris i empreses energètiques.

Quina problemàtica hi trobeu en les famílies a l'atur? Sobretot desnonaments i pobresa energètica són les principals conseqüències, cobrim dos fronts: un, suport i assessorament immediat a les famílies, (desnonaments, talls de llum, aigua) i un altre, amb entrevistes prèvies a la Direcció de Serveis Socials Municipals per aplanar el camí.

Reconeixen que la resposta d'aquest organisme ha estat molt positiva. Posteriorment acompanyen als afectats perquè davant la difícil situació que travessen se sentin recolzats en tot moment.

Quins són els vostres objectius? La idea, diu Mestres que les empreses per si soles creessin ocupació, s'ha demostrat ineficaç. Cal impulsar canvis, les polítiques d'austeritat han desindustrialitzat el país, la reforma laboral ha destruït molts llocs de treball i retallat drets perjudicant al treballador. Cal un altre tipus de política industrial, laboral i social; acabar amb els contractes precaris i en frau de llei, eliminar hores extres, frenar les externalitzacions i altres formes de precarietat encobertes.

Ens queda claríssim. I per acabar, el parat a on pot acudir? Ens reunim tots els dimarts a les 10h a la casa del rellotge i els dijous a les 19h a l'Engranatge. ■

18 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Consolidem "La Marina Tapea" amb la segona edició l'Ajuntament, aproparà d'aquesta manera a tots els veïns i veïnes una oferta gastronòmica de gran varietat.

Establiments cèntrics i altres no tan coneguts sorprendran amb les seves noves creacions especialment fetes per aquest itinerari amb una cuina tradicional, exòtica, popular, mediterrània i, sobretot, de qualitat.

Qui faci la ruta completa pot guanyar un sopar per a dues persones.

Des de l’Associació de Comerciants de la Marina per a aquesta tardor consolidem la segona edició de l'activitat gastronòmica de la ruta de la tapa .

Els cuiners dels barris de la Marina ja tenen a punt els fogons.

Tenim la millor base, els millors fonaments: la restauració del barri i ara amb més experiència!!!. El resultat únicament pot ser unes tapes encara millors.

Aquest interessant esdeveniment començarà el pròxim 30 d'octubre fins al 18 de desembre, cada divendres de 19 h a 23 h.

Tothom qui vulgui podrà gaudir i descobrir les originals tapes que els establiments col·laboradors han preparat per a l'ocasió. Una tapa + beguda (canya de cervesa, copa de vi o refresc) costarà només 1,95 euros.

La ruta convida a descobrir vells i nous establiments i passejar pel barri. L'Associació de Comerciants, amb el suport de

Recordeu, del 30 d'octubre al 18 de desembre,

"LA MARINA TAPEA"

ADMINISTRACIÓ LOTERIA COPISTERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port, 379-381 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Tel. 93 331 52 98 CORREDURIES AGÈNCIA IMMOBILIARIA D’ASSEGURANCES CENTURY 21 Dux3 ICALI CORREDURÍA Foneria, 33 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 ANIMAL DOMÈSTIC Telf. 93 223 33 09 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET PERRUNIS Alts Forns, 78. 93 421 17 89 c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ELECTRODOMÈSTICS ASSESORIES-GESTORIES VANWARD ANNA MARIA MADRID PG. Zona Franca, 124 ASSESSORIA SLP Telf. 93 535 52 52 Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 ESTANCS GESTORIA FRANCISCO ESTANC ZONA FRANCA JAVIER BOFILL LAMA Pg. Zona Franca, 244 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Tel. 93 332 69 46 Telf. 609932494 / 932989977 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 ESTÈTICA Telf. 93 331 86 12 LOVE NAILS Mare de Déu de Port, 260 AUTOESCOLA FIRA Telèfon: 691593302 Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN Telf. 610 16 84 07 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ AUTOMÒBILS Pg. Zona Franca, 162 KIA AR MOTORS Telf. 93 421 81 29 Pg. Zona Franca, 6- 8 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Telf. 93 223 92 88 Mare de Déu de Port, 234 BRICOLATGE Telf. 93 332 21 94 (Parquet, portes, cuines) BRICOLAGE ZONA FRANCA FERRETERIES -LAMPISTERIES BAYOT COLLADO, S.L Foneria, 43. 93 432 32 54 Mare de Déu de Port, 168-170 BUGADERIA-TINTORERIES Telf. 93 421 49 22 BUGADERIA-TINTORERIA MARI COMERCIAL ÁLVAREZ Alts Forns, 81 Energia, 20. 93 421 59 77 Telf. 93 332 28 96 CELLERS CELLER PEÑA Aviador Franco, 15 Telf. 93 332 63 95

TU CERREJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173 Telf. 661 991 144

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

MacMOBLES QUEVIURES MIQUEL CARNÉ BRACAFE ZONA FRANCA -2 Mare de Déu de Port, 198 Mineria, 12 Telf. 635602604 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 93 250 22 96 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205 Telf. 93 332 04 13

RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 ÒPTIQUES 365.CAFÈ FORN DE PA I Telf. 93 296 98 43 JOSA ÒPTICS DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 LA PATATONA Mare de Déu de Port, 379 Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 Telf. 93 422 38 47 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 ROSTISSERIA LA PLAÇA FOTOGRAFIA Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 174-176 GALERA FOTOGRAFIA Telf. 93 432 25 96 PAPERERIES PG. Zona Franca, 177- 179 PAPELERIA NAVARRO Telf. 93 332 57 97 WOK PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 181 Pg. Zona Franca, 241-243 Telf. 93 332 57 94 JOIERIES Telf. 93 421 87 15 JOIERIA RAMON CARNÉ PASTISSERIA CREATIVA Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 BAR EL BOCAITO ZAS! CAKE c/Mare de Déu de Port, 261 Mare de Déu de Port, 272 JOYERÍA LURA 93 422 15 99 Telf.

93 141 97 75 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 PERFUMERIES I DROGUERIES CERVECERIA EL PORT LLAMINADURES c/Mare de Déu de Port, 321 DROGUERIA FELI LA PIRULETA Telf: 666 363 155 Alts Forns, 74.

688 89 30 77 Aviador Ruiz de Alda, 6 Telf. 93 667 22 77 DROGUERIA RAMIRO CA LA JUANI LÓPEZ GARCÍA c/Ferrocarrils Catalans, 83 LLAR D’ INFANTS pg. Zona Franca, 228 EL GALL I LA GALLINA BAR JUEVES 5 Tel. 93 332 22 12 Mare de Déu de Port, 355 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Telf. 93 332 26 78 PERRUQUERIES 934324022 BALLESTERS PERRUQUERS LLAR D’ INFANTS TOMA TAPA UNISEX ELS GEGANTS Mare de Déu de Port, 413 bxs Jardins de la Mediterranea, Jardins de la Mediterrània s/n. local 11. Telf. 93 166 76 23 local 3. Telf. 93 422 10 48 Telf. 93 296 48 18 ENRIC I PAU QUADRES I MARCS LLAR D’ INFANTS XUMETS Minería, 4-6. 93 332 25 62 ART I DECORACIÓ Energia, 10. 93 431 76 72 Mineria, 17. 93 296 70 03 LA SAL DEL PORT MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ QUEVIURES Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 MACARRO ALIMENTACIÓN RUIZ Ferrocarrils Catalans, 87-89 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 BAR CANITO Telf. 93 332 78 56 Mare de Déu de Port, 305 CARNISSERIA ÀNGEL MOBLES Foneria, 26 b. 93 332 64 44 BAR PADDOCK MUEBLES EL CISNE Passeig de la Zona Franca, Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 CHARCUTERIA SANTY 145-149. Telf. 93 331 84 33 Alts Forns, 74. 93 431 01 82 MacMOBLES BAR MAJONIA ZONA FRANCA CONDIS SUPERMERCATS Gran Via de les Corts Pg. Zona Franca, 141 Pg. Zona Franca, 210- 214 Catalanes, 144 interior Telf. 93 432 37 99 Telf. 93 431 84 78

BON PROFIT Mineria, 25 Telf. 93 298 02 16 BAR JAUME c/Foneria, 22. 933315079 BAR FRANKFURT Ctra.del Prat, 42 Barcelona CA LA MARINA Pg de la Zona Franca, 137 Telèfon: 637708261 CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89 SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17 Telf. 93 332 14 98 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Dèu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

CULTURA 19

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat

“Tot necessita la seva oportunitat” L’exposició 'Festes i tradicions de La Marina dels 80' recull les fotografies que va realitzar Josep Vicens a través d’una mirada capaç de captar moments inoblidables pel barri || Anna Rabassó || Redacció Josep Vicens Busquets, fotògraf amateur i veí de La Marina, presenta la seva exposició 'Festes i tradicions de La Marina dels 80' que estarà oberta fins el 22 d’octubre. Aquesta exposició, situada al Centre Cívic Casa del Rellotge mostra els diferents aspectes humans, socials i paisatgístics del barri entre els anys 1975 i 1993. El Vicens assegura que “aquest és un reportatge sense la pretensió de que siguin grans fotografies. És simplement un manera de fotografiar que vaig aprendre en els meus inicis. També m’agrada fer bodegó i fins i tot m’atreviria amb la publicitat.”

“Per tirar les activitats culturals endavant és molt important l’entusiasme de la persona, el voluntariat, i no tirar el barret al foc a la primera” Quan l’hi preguntem per quina fotografia de la exposició escolliria com el moment més important afirma que totes són un moment especial. La inauguració del Centre Cívic Casa del Rellotge, el concert del Serrat, l’homenatge de la Pepita Casanellas...

Segons Vicens no hi ha res espectacular ni important. És més un reportatge sentimental. Per ell, el més important d’aquesta feina és quan l’hi diuen com va ser d’oportú. El simple fet de ser en el lloc exacte i captar el moment en el què aquests actes van tindre lloc. Per ell “tot a la vida necessita la seva oportunitat. “Hi ha molta gent que fa fotografies i que mai sortirà enlloc. Hi ha persones amagades que fan coses molt bones i queden en un calaix” declara.

Per què va decidir-se amb aquesta exposició, quina era la seva intenció?

Des de bon principi ho vaig tenir molt clar. L’any passat vaig col·laborar amb l’exposició dels 30 anys del Centre Cívic Casa del Rellotge, les responsables em van dir si volia fer una exposició del que volgués. Així, jo vaig considerar de fer aquesta exposició de coses que han

▶ Josep Vicens ens mostra les fotografies de la seva exposició.

passat al barri. Fer un seguiment dels fets els quals es important tornar-los a reviure. No vaig dubtar en què aquestes fotografies dels anys 80 podien conformar una exposició que ajudés a reviure la història i la il·lusió d’aquell moment en el qual les entitats varen trobar un espai per tirar endavant els seus anhels i aspiracions.

tivament va ajudar a les activitats del barri.

Influeix el canvi generacional en la continuació d’aquestes activitats?

La gent continua implicant-se, el carnaval és un gran exemple. Jo crec que no ha anat en detriment, al contrari. Tot i que algunes festes podrien tindre més difusió, intentar que vingui més gent o buscar dates perquè més persones hi participin. En

Anna Rabassó

Quins elements són essencials per tirar-ho endavant?

L’entusiasme de la persona és molt important i no tirar el barret al foc a la primera.

Cal tenir fe i creure en el que fas. Més implicació que pot tenir en Pitu dels diables de Port o la Joia de Montjuïc és impossible.

Sempre cal esgotar fins a l’última oportunitat i intentar-ho al màxim.

“No vaig dubtar en cap moment en fer una exposició que ajudés a reviure la història i la il·lusió d’aquell moment”

Gràcies al Centre Cívic les activitats culturals es van poder expandir?

El Centre Cívic va ser el motor perquè això funcionés.

Potser sense Centre Cívic la gent no hagués trobat un espai per fer les coses. Moltes entitats sense aquest espai només obrien dues hores a la tarda, en canvi això estava tot el dia obert. No va ser total, però defini-

general, com tots els centres cívics, tenen molta disposició i molta força per tirarho endavant. Coses culturals, com cantar en una coral, portar gegants o fer, que no s’ha intentat, una colla castellera, tot això si que potser costaria però si un grup de persones volen és possible. El voler és una cosa important. El voler fer-ho i ajuntar un grup de persones que ho puguin fer possible tot i les dificultats. Tot depèn del sentiment de la gent cap a aquestes coses que son més difícil d’aixecar.

Les subvencions influeixen en què cada cop costi més esforç dur a terme les activitats?

Jo no estic a cap entitat però pel que sento s’ha reduït bastant tot i que ningú es pot escudar en les subvencions ja què amb ben poc a vegades es poden fer moltes coses.

Tot i així, les entitats poden continuar fent menys però sempre treballant amb il•lusió.

Bàsicament, aquestes activitats es realitzen gràcies al voluntarisme.

Com valora la introducció d’aquests actes culturals catalans als barris de La Marina?

Molt positiu. La roda d’espectacles és un dels punts que va ajudar molt. El fer un espectacle cada mes mentre a les escoles s’anava introduint al català va ajudar a que no hi haguessin problemes. La gent de fora ho acceptava perfectament. No van haverhi problemes. Els gegants, les festes majors... tot ha participat a introduir el català i a unir tot un barri. Tots els fills i néts dels que varen venir lluiten com el primers, han donat molt perquè tot això fos possible. ■

20 PUBLICITAT

Octubre 2015 // www.lamarinadigital.cat