La Marina – Edició octubre 2022

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

EDITORIAL

Sobre el nostre desànim col·lectiu

més descaradament i amb major èxit que els governs democràtics. Recull la ràbia i la desesperació dels ciutadans mal informats i d'aquells que militen en aquesta vella ideologia criminal.

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Lourdes Tasies, Pau Espí, Chris El-Bahr i Joan Pejoan.

Edició i maquetació David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada 6.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Venim d'una crisi que arrosseguem des de fa anys i ara l'escenari que tenim al davant no és gaire encoratjador. El desà nim és col·lectiu i l'apatia i la desconne xió del que esta passant és una reacció lògica i fins i tot saludable en determi nats moments. Centrar-nos en això que podem controlar evita pensar en la situ ació i el context general que ens generen ansietat i angúnia a parts iguals.

És sa buscar un equilibri, no obstant això, cal comprendre igualment que els problemes no es resoldran per si sols evadint-nos de la realitat. És important esforçar-nos per entendre una mica els assumptes col·lectius més urgents i tenir-ne un criteri propi: els impos tos, el mercat de l'energia i l'aigua així com la salut, entre altres. Darrerament, els treballadors de la salut mental han alertat sobre la impossibilitat d’abordar individualment problemes de natura lesa social i col·lectiva, sense caure en l’angoixa.

Atès l'esdevenir econòmic i polític: peti qui peti (i aquí em refereixo a tothom: la iaia o al nadó que no tindran calefacció i així com infinitats de famílies que a més hauran de limitar el cistell de la com pra) els accionistes han de tenir garan tit no només els seus guanys; sinó que aquest han de ser milionaris. Oligopolis que li han guanyat la partida a l'estat i a tots nosaltres en tant que consumidors i afectats forçosos. Des d'aquesta lògica s'han marcat les directrius del Govern espanyol i les europees que es venen amb molta publicitat, com l'excepció Ibèrica, però que no solucionen res, en tant no toquen l'estructura d'un funcionament sense lògica econòmica ni de mercat.

Entendre el que passa, el perquè, te nir-ne idea, és una forma de contribuir a canviar l'estat de les coses. Altrament, l'extrema dreta pots-feixista que atempta contra els interessos d'una majoria té tot el camp obert. L'extrema dreta menteix

Crisi al govern de la Generalitat

Tres lliçons sobre tot el que va sig nificar l'1 d'octubre de fa cinc anys i el moviment independentista ara en crisi. A saber: a) és incontestable la dimensió democràtica i l'exemplaritat de la mobi lització pacífica que va tenir la ciutada nia. Canvis, volien canviar l'statu quo en tant es percep com un límit al progrés i el benestar. Això el va convertir en transversal; no era un moviment iden titari del nacionalisme català, tot i que n'hi havia i n'hi ha.

b) La reacció que va tenir l'estat: les porres atonyinant gent de tota mena que votava, i la posterior persecució política amb les eines d’un estat de dret interpretat per una cúpula judicial amb

pensament franquista, amb condemnes desmesurades i que no van contribuir a la reflexió sobre els erros que s'havien comès, que n'hi va haver de greus, va servir per il·lustrar el que es denuncia va: un estat on tot passa per Madrid i des de Madrid. “Espanya és Madrid” és la concepció, ben curta de mires i gens democràtica, tant a les institucions com al govern de torn.

c) Uns líders independentistes que arran d'un discurs un xip populista en el seu moment, van mentir fent creure a una part de la població que la inde pendència es feia vist i no vist, només amb reivindicació ciutadana. No van explicar que la política és matèria com plexa, un equilibri de forces i resultat d'un determinat context històric i so cial. Ara una part d'aquest moviment reclama allò que al seu dia es va com prometre. En directe, la lluita de poder entre els dos partits al govern per posi cionar-se en la cursa electoral de l'any que ve mentre no es debaten projectes estratègics que podrien marcar el futur de Catalunya ■

Carpe diem i ves fent!

viure l’avui el millor possible. Només mi rant a la muntanya i les possibilitats que té i pensant en el passat, que sempre ens acompanya, quan Montjuïc era el jardí particular dels veïns i veïnes del barri i pujàvem a berenar i des de l’alçada mirà vem el mar. Ben poca gent de Barcelona té aquest privilegi i és una bona cosa de fer de tant en tant per recordar qui som i d’on venim.

|| Esther Pardo i Gimeno

Sembla que l’amenaça del virus ja ha pas sat, tot i que hi ha gent que no n’està massa convençuda, sobre tot aquells que volen continuar posant vacunes. Però realment, ja podem estar contents perquè ens po dem veure les cares i comprendre el que ens vol dir qui tenim al davant veient els gestos que fa quan parla, i, sobre tot, ja ens podem fer petons i abraçades sense límit! Agafeu el consells que es troben en aques tes tres cançons, que us aconsello que es colteu:

El “Bon dia” de Els Pets

El “Bon dia Vida” de Gertrudis

I, tot i que és una nadala, no cal esperar a Nadal per a escoltar-la: “Regala petons” d’Obeses

Totes tres, amb els seu ritme i la seva lletra, són capaces d’aixecar un mal dia a qualsevol. Segur que vosaltres en sabeu moltes més. Només cal pensar-hi i com partir-ho amb els que tenim al costat. Si estem contents és més difícil que els virus ens facin mal, perquè ens pugen les defen ses i els podem combatre millor.

Una altra cosa que ens puja l’estat d’ànim és saber que podem combatre en els que ens fan la vida difícil, com ara les grans empreses que ens venen els serveis del gas, la llum i el telèfon. Se les saben totes per no abaixar els preus malgrat el govern se’n faci càrrec de part dels impos tos. I són elles mateixes les que ens diuen

Josep Anselm Clavé:

“Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeuvos i sereu feliços"

El percentatge d’associacions a Catalunya quasi quadruplica les de l’Estat. Al barri hi ha molts llocs on implicar-se

com ho hem de fer per gastar menys ener gia. Quina ironia!! Per estalviar llum, hi ha moltes fórmules i una de les més efectives és apagar-la quan no l’has de menester. “L’electricitat és un lladre que et roba sense que te n’adonis”. Posar un dibuix divertit sobre els interruptors i els endolls avisant que l’hem d’apagar, ens ajudarà a gastar menys i a fer un somriure perquè no gas tarem. Sé que hi ha persones que, quan deixen de fumar, fan una guardiola amb els diner que s’estalvien i a part de millorar la seva salut també milloren la seva eco

nomia i aprofiten per fer un viatge o per comprar alguna cosa que, fumant, no ha guessin pogut. Animo a fer una guardiola amb el que estalvieu apagant llums i des connectant electrodomèstics quan no els fem servir. Es pot fer a títol individual o amb amics fent un pot comú i a l’estiu del proper any, anar a gastar-ho junts!!

Fins ara encara no he dit què volen dir les paraules en llatí del títol: Carpe Diem, paraules que s’utilitzen per definir una manera d’entendre la vida, que ve a dir “aprofita el dia” i que s’atribueixen al poeta romà Horaci amb la frase: Carpe diem, quam minimum crédula postero, que vol dir “aprofita el dia d’avui, no confiïs en el demà”. Us convido a pensar en això i sobre tot, a aplicar-ho encara que al principi costi una mica; ajuda a portar-ho millor tot plegat. Si vivim el moment, és això el que tenim. Si estem massa preocupats pel que passarà demà, no podrem gaudir mai del que està passant en el moment present. I en aquesta època que estem vivint, tots estem centrats en pensar en què ens depa rarà el futur més pròxim i no tenim massa opcions per estar contents.

Una de les coses que ens posa contents als humans, és estar amb altres de la nostra espècie. No importa el motiu que tinguem per estar junts, i a més, podem fer-ho sense conèixer-nos si ens uneix alguna de les aficions que tenim, alguna cosa que ens agrada o per provar coses noves. Al barri de la Marina tenim moltes possibilitats de

Venim d’un barri en què molts anys en rere, com a la resta de Catalunya ens agra dava, a més de ajuntar-nos per fer coses, associar-nos per legalitzar la nostra unió. La primera associació la va crear Josep An selm Clavé i és el llegat que va deixar a tots els catalans, que en fem un bon ús, doncs el percentatge d’associacions quasi qua druplica les de l’Estat. Portar un projecte lúdic-cultural endavant també reforça el sistema immunitari, no només del cos sinó també de l’ànima. Ara em ve al cap el grup musical “DESCONTAMINACIÓN”; bons amics des de petits i avui, dalt d’un escenari com els més grans grups musicals.

Quants de vosaltres no heu cantat o tocat un instrument només per divertir-vos sense esperar res del demà artístic? Només per passar-ho bé en el moment? D’altres s’estimen més practicar algun esport per gaudir l’estona amb els amics i competir amb els no tant amics i després celebrar la victòria o la derrota, això no és tant impor tant. El que importa és el temps que hem passat en el moment.

Com també la passem bé fent tapissos o les disfresses del carnaval de cada compar sa; o preparant les castanyes o el pessebre, o la part de la festa major que no fa l’ajun tament. Al barri hi ha molts llocs on impli car-se, on participar, on fer costat als que ja porten anys fent cultura popular, com la Joia de Montjuïc que és a punt de fer 100 anys, l’associació més antiga de la Marina on els cantaires són feliços de cantar i tocar en grup i mostrar-ho a tot el veïnat.

Cantar en grup és una de les coses que es pot fer més gratificant. Us aconsello que ho proveu un dia, acosteu-vos a una assaig i participeu-hi una estona unint la vostra veu a la d’altres persones.

Com va dir el mestre Clavé, que va viure al segle XIX, en mig de revoltes, guerres i canvis socials molt importants: “Associ eu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços" ■

barri

activitats de dinamització del Prat Vermell.

Alejandro Flores

El veïnat de la Mediterrània demana el tancament dels jardins durant la nit

Quan cau la nit als Jardins de la Mediter rània, els veïns saben que hi haurà xivarri. Soroll de cadires arrossegant-se per terra, vianants parlant fort fins a altes hores de la matinada, joves que de tant en tant fan botellots, baralles... una dinàmica que els veïns denuncien des de fa molts anys. Mal grat les actuacions urbanes que han millo rat el parc, implementant jardins perquè hi guanyi el verd i pintant acolorits murals a les façanes, la percepció veïnal és que en termes de civisme la situació empitjora.

El problema són els decibels, que pugen fins a nivells “insalubres”, tal com es quei xen reiteradament el veïns. La ubicació dels jardins entre els edificis de la plaça de la Marina, el passeig de la Zona Franca, el carrer d’Alts Forns i el carrer Mare de Déu de Port, augmenta la sonoritat i tensa les relacions entre el veïnat, els comerciants i els seus clients.

Les persones que tenen el seu balcó a tocar de la Mediterrània responsabilitzen l’excés de soroll nocturn a l’incivisme dels clients dels bars i restaurants que tanquen terrasses a altes hores de la matinada, al fet que els jardins no tanquin de nit, i a la inacció i l’absència de la Guàrdia Urbana a la zona.

El juliol, l’Ajuntament va instal·lar una sèrie de sonòmetres que mesurarien du rant 9 setmanes si el soroll excedia dels límits recomanats per la Organització Mundial de la Salut (53 decibels de dia, 45dB de nit). Com aquest límit es supera, es limitarà l’horari de les terrasses en zones on es tensa la convivència veïnal, com als Jardins de la Mediterrània. Entre setmana, les terrasses hauran d’abaixar la persiana a les 23 h, mentre que els divendres, dis sabtes i vigílies de festius ho hauran de fer a mitjanit. A més, els mateixos bars i res taurants hauran de tancar a la 1:30 h de la matinada entre setmana i a les 2 h els di vendres, dissabtes i vigílies de festius. Per tant, es tracta de la reducció d’una hora dels horaris de tancament a tots els casos.

“L’incompliment dels horaris per part dels bars i els xivarri i els aldarulls de la clientela són els 365 dies de l’any; hi ha es tabliments que tanquen a les 5 o, fins i tot, a les 7 de la matinada, i això ens fa estar tota la nit desperts a centenars de famílies”, explica V.R., un veí que té el seu balcó a tocar dels Jardins, i que prefereix no donar el seu nom perquè assegura que ha tingut problemes quan ha denunciat la situació. “Tothom té dret a guanyar-se la vida, però han de complir l’horari perquè nosaltres puguem viure-hi”, sentencia.

Tot i que confia en la mesura del Dis tricte i espera que funcioni i millori la situació “substancialment”, insisteix que mai serà suficient mentre el parc estigui obert a les nits, “perquè en tancar els bars molts s’hi instal·len als bancs que n’hi ha i continuen la festa”. A més, assegura que els sorolls són cada nit, però que quan arriba

Entre setmana, les terrasses hauran d’abaixar la persiana a les 23 h, i els divendres, dissabtes i vigílies de festius a mitjanit

Una sèrie de sonòmetres mesuren si el soroll excedeix els límits recomanats per la OMS

La reacció veïnal:

“Les mesures mai seran suficients mentre el parc estigui obert a les nits”

l’estiu, “els veïns tremolem”, perquè han de dormir amb les finestres obertes i, com és un espai tancat, “es genera un eco i una so noritat notòria”.

Malgrat que els veïns han expressat les seves queixes tant als establiments com als clients, arribant fins i tot a penjar cartells que pregaven el descans dels veïns, “els vam haver de retirar perquè la gent no els feia ni cas”, denuncia V.R, que assegura que tant ell com els seus veïns estan cansats i farts de dècades de reclames a l’Ajuntament. Alho ra, s’hi suma el xivarri i la música dels joves que decideixen establir els Jardins de la Mediterrània com a lloc predilecte per fer botellots, d’igual forma que passa a la plaça de la Marina i l’skatepark.

Dels comerços afectats, la Patricia Fer rada, del bar Casa Patry, defensa que compleixen amb totes les normes “tant d’horaris com d’aforament”. Reclama, però que “la Guàrdia Urbana patrulli més so vint per sancionar els botellots que es fan tant a la Mediterrània com a la plaça de la Marina”, un reclama comuna amb els veïns. Per la seva banda, el Ramón San doval, regent d’un dels bars, recrimina les mesures perquè creu que l’Ajuntament “ens limiten molt”.

La majoria d’establiments dels Jardins de la Mediterrània són del sector de la restau ració, siguin bars o restaurants. També hi ha botigues petites que coincideixen amb que, durant el dia, hi ha molt bon ambient i que és a la nit quan hi ha problemes. La Laura Julivert, dinamitzadora de l’Associ ació de Comerciants, reconeix que el repte és “ coexistir veïns i comerciants”, però ex plica que “després de la remodelació dels

jardins ja s’ha pres espai a la restauració, amb menys taules permeses a les terrasses i ara, a sobre, els limiten els horaris”.

Coincideix, no obstant, en el reclam veïnal de tancar els Jardins durant la nit. “Que els clients es quedin als jardins des prés de tancar les terrasses no és culpa dels restauradors”, adverteix. A més, planteja la possibilitat de repensar l’adjudicació de les llicències als establiments de la zona afec tada: “a mesura que van tancant els bars i restaurants, no s’haurien de tornar a donar llicències per a la restauració, i s’haurien de poder obrir un altre tipus de negocis”.

Des del consistori, sobre la demanda de més presència de la Guàrdia Urbana a la zona, responen que depèn dels efectius disponibles en cada moment en què es rep una trucada. “Els recursos no són infinits, es prioritzen els requeriments i s’arriba on s’arriba”. S’ha informat que dels 238 nous agents de la policia municipal que se sumen a Barcelona, 24 arribaran al distric te de Sants-Montjuïc.

Sobre el reclam del tancament dels Jar dins de la Mediterrània durant la nit, re marquen que molts cops s’ha posat sobre la taula, però és una mesura que ara ma teix no es pot efectuar perquè xoca amb els horaris de tancament dels establiments.

“Tancar els Jardins de la Mediterrània hauria de ser un objectiu i hem de cami nar cap aquí, però hi ha una normativa i uns procediments que s’han de seguir”, explicava la tècnica municipal durant la sessió informativa celebrada el 21 de se tembre en la Sala Pepita Casanellas amb motiu d’informar el veïnat sobre les noves mesures preses.

||

▶ Sessió informativa sobre les restriccions horàries als comerços dels Jardins de la Mediterrània, realitzada per l'Ajuntament.

Alejandro Flores

Josep Hortet es retira com a rector després de 33 anys de servei a la Marina

Les vistes a les roques de Montjuïc, situ ades darrere de l’altar de la parròquia de Sant Bartomeu, abracen la silueta de Josep Hortet en la seva última cerimònia com a rector al comiat, que va tenir lloc el passat 25 de setembre, amb el temple ple de gom a gom de veïns, veïnes i amistats. Hortet canvia d’etapa i deixa la tasca com a rector. “Vaig arribar amb 52 anys i ara, als 85, és prudent i saludable fer aquest pas”, detalla va a la celebració.

El mossèn va fer un repàs històric de les dues capelles i de la seva trajectòria tant professional com espiritual al barri. Va acabar amb unes paraules que destacaven el sentiment de comunitat “mogut per la fe i l’amistat” i els aprenentatges que ha anat adquirint al llarg d’aquestes tres dècades de feina a la Marina, “gràcies a les vibra cions que em transmetíeu i a les experièn cies viscudes”.

Finalment, deia, “mai hem de renunciar a fer el bé en cada situació, no hem de tenir una conducta rígida ni inflexible de ment i de cor amb les persones, la seva cultura, les seves situacions i opcions de vida. També, davant les crisis polítiques i ecològiques de la humanitat, des de la nostra condició de gent treballadora, ens resulta evident que no podem ser neutrals o indiferents, i que

no basta amb les ajudes assistencials a les persones que ho necessiten, sinó que s’ha de tractar a cada persona amb respecte, contribuir entre tots perquè tothom pugui tenir un bon desenvolupament personal i una vida plena eliminant les causes de la injustícia estructural al nostre món, a les nostres societats i també als nostres barris”.

Una cerimònia emotiva i en la qual tothom li feia un reconeixement per la seva tasca àrdua, propera i sempre exemplar.

■ A.F.

Activitats gratuïtes al Prat Vermell

Dansa urbana, bodyfit, country, Pilates, batucada familiar o treballs manuals són algunes de les activitats que arriben al Part Vermell per fer-nos gaudir d’una bona es tona en família i entre el veïnat.

El passat dissabte, 1 d'octubre, s'obrien les inscripcions pels tallers gratuïts que s'oferiran des de l'octubre i fins al desembre i que busquen crear vincles entre els nous veïns i veïnes i els que ja hi vivien al Prat Vermell. "L'objectiu és unir i integrar, ja que, al cap i a la fi, tots vivim aquí i hem de do nar-li vida al barri i ensenyar a tothom que arriba a estimar-lo tant com l’estimem no saltres", explica la Rosalia Fernández, pre sidenta de la Unió d'Entitats de la Marina.

La plaça de Falset és el centre neuràl gic d'Eduard Aunós, que de mica en mica veu com al seu voltant s'erigeixen nous edificis i, amb ells, veïns i veïnes que se sumen a l’antic nucli d'habitatges. Mostrar als nouvinguts les alternatives d’oci que ofereix la zona i l'escalfor d'associacions i entitats que, amb tot un seguit d'activitats i tallers, aposten per crear comunitat i no deixar que es perdi el tret més distintiu de Cases Barates: tothom es reconeix.

La jornada va estar organitzada per la Unió d'Entitats i amb la col·laboració de l'Associació de Veïns d'Eduard Aunós, la Marina FM i l'Ajuntament de Barce lona.■

▶ Mossèn Josep Hortet presideix la cerimònia del seu comiat a la parròquia de Sant Bartomeu.

Josep Vicens

▶ Dinamitzador amb la canalla, en la jornada de tasteig de les activitats que ofereix la Unió d'Entitats. A.F.

Comiat a l’artista Josep Maria Torres, "pintor de pancartes"

“Pintava per sentir-se acompanyat de la seva pintura, expressar-la i sentir-se reconegut per les persones”, explicava la filla de l’artista, la Núria Torres. Amb els ulls brillants, sorpresa i emocionada per la quantitat de gent que havia assistit a un acte “fascinant” on “tothom ha posat el seu gra de sorra” contemplava com les obres del seu pare es repartien entre els ve ïns i veïnes de la Marina i amics i amigues de l’ar tista. “Li hagués encantat que tothom tingués algun quadre o alguna cosa seva i de les reivindicacions socials que plasmava”, comentava la Núria.

I és que l’artista és un pintor reconegudíssim a la Marina per la seva significació i compromís amb les lluites veïnals i el jovent del barri, i per la par ticular forma que tenia d’implicar-se en els mo viments socials: compartint les seves reflexions pintant. “Col·laborava creant pancartes cada cop que hi havia una moguda, no he vist ningú fer-ho més ràpid i millor que ell”, afegia la Mercè, amiga seva i continuava: “Malgrat ser gran, tenia els ulls de nen, una curiositat infinita per totes les causes, i una cerca permanent de la justícia i del que era bo”.

També hi va haver literatura i poemes dels seus amics, amigues i companys i companyes. Josep María Pérez rememora el pintor que “va denunciar a les seves obres els abusos sobre la gent de barri i el poble”. Tanmateix hi era el cronista Julio Baños: “portava els joves a activitats nobles, honestes i agradables; tenia unes inquietuds molt comparti des al barri. La seva implicació amb els més desfa vorits socials era absoluta”.

L’acte es va realitzar en una sala polivalent de la Pepita Casanellas plena de gom a gom i va ser molt emotiu. ■ A.F.

Una Trepitjada del raïm amb entusiasme i sense restriccions

A.F.

La ‘Y’ que conforma el barri del Plus Ul tra es va omplir, un any més, amb cente nars de veïns i veïnes per gaudir de la seva trepitjada. El ressonar de la percussió va inaugurar unes festes que han durat dos dies, amb activitats tant pels menuts com pels més grans del barri. Així, els carrers van potenciar el sentit de comunitat que caracteritza l’antic poblet del Plus Ultra amb activitats com la sardinada, la xoco latada i la paellada popular.

La festa va estar marcada per l’allibe rament de restriccions davant la covid19. Acostumats a unes celebracions on la mascareta havia estat obligatòria fins i tot al carrer, la trepitjada d’enguany reivindi cava la nova normalitat, en ser la primera sense mascaretes.

Com és habitual, la benedicció la va donar el mossèn Josep Hortet, que justa ment s’ha jubilat aquest setembre després d’una trajectòria de 33 anys de servei a la Marina. Entre la gentada que va gaudir la trepitjada, el most, i tota la festa al voltant de la celebració hi eren representants dels diversos grups polítics. Neus Munté, regi

dora municipal i presidenta de la Mesa del Districte i Maribel Sánchez, conse llera de la Marina, cadascuna al seu torn de paraules destacava la “festa de la recuperació”. També hi eren els regidors Jordi Marti (Junts) i Jordi Castellana (ERC) a més de les conselleres de districte Ana Trapero (BEC) i Lourdes Vi drier (ERC).

L’Abdó Florencio, veí i un dels impulsor i motor de la festa, destaca que la trepitjada d’enguany ha estat dedicada als joves, “perquè no es perdi aquesta tradició, una festa catalana i del barri”. Així, les dues primeres persones que van participar de la trepitjada eren dos joves emocionats i amb ganes de trepit jar el raïm per omplir l’estómac dels veïns i veïnes de la Marina de molt most.

celebrada es va fer el cap de setmana

Chris El-Bahr

Derribando armarios

Reflexiones viajeras

Escribo esto desde el Lago Atitlán, en Guate mala. Profunda y hermosa laguna rodeada de volcanes donde yacen en su fondo los restos de Samabaj, antigua ciudad maya; donde según la mitología de su gente, habita el Quetzalcoatl, la serpiente emplumada; la misma población en la que pervive su cultura ancestral y sus lenguas indígenas.

En este viaje de tres semanas por Guatemala y México, país que me enamoró cuando resi dí en él por algunos meses en 2021, he podido reflexionar sobre la realidad a la que se enfren ta el colectivo LGTBIQA+, sus diferencias con cómo se vive en mi lugar de origen y el colonia lismo aún vivo a día de hoy en nuestras prácti cas y juicios.

Guatemala, país que legalizó las relaciones homosexuales en 1834, donde es legal también ser transgénero, aunque las personas trans+ tan solo pueden cambiar su nombre y foto en su documentación, pero no el género; donde la comunidad LGTBIQA+ no tiene ningún tipo de respaldo a la discriminación, la persecución y la violencia que se vive en cualquier ámbito; o donde, por ejemplo, me saltan alertas de seguri dad cuando entro en alguna aplicación para ligar.

Tuve el placer de compartir mis días en Ciu dad de México con una persona muy amiga mía y estuve rodeada de gente disidente sexual y de género. Pudieron contarme sobre la situación de las personas trans+ en el país, las dificultades a las que se enfrentan, por ejemplo, si desean co menzar a hormonarse.

Me hablaron sobre la ardua gestión psicológi ca que supone tener que realizarte unos exáme nes de infecciones de transmisión sexual (ITS), en ocasiones hechos en furgonetas en medio de la calle, formándose grandes colas que exponen y estigmatizan a la gente que allí acude.

Todo esto me hace reflexionar sobre el gran privilegio que gozamos en Occidente, donde a pesar de todo, nada es perfecto, aunque lo dis fracen de ello; donde se sigue viviendo mucha violencia institucional contra el colectivo, agre siones constantes en las calles o estigma cuan do solicitas hacerte un test de ITS. Pero, aunque sea así, preferimos juzgar lo ajeno, lo lejano, or gulloses de un privilegio colonial.

No debemos olvidar que fue la colonización la que impuso las leyes LGTBIQAfóbicas en el resto de continentes. Que uno de los argumen tos utilizados en esos tiempos para legitimar las masacres era que la población colonizada llevaba a cabo prácticas sexuales inmorales. Coloniza ción que impuso a su vez el binarismo de género (mujer/hombre) en tierras donde este no existía.

Sin embargo, a día de hoy, realizamos ese mismo juicio a la inversa, justificando en oca siones el racismo y la violencia debido a la reali dad conservadora, machista, LGTBIQAfóbica, etc., que se vive en según qué países. Tachándo los de "atrasados", cuando fue la misma moral eurocristiana la que impuso tales creencias, en terrando las originarias.

i

de setembre.

Es nuestro deber formarnos, conocer la his toria, asumir nuestros privilegios y reparar todo el daño que incluso a día de hoy seguimos causando.

Mostra d'algunes de les obres de Josep Maria Torres durant l'acte d'homenatge. Josep Vicens / Alejandro Flores

Alejandro Flores

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Cal un Govern centrat en millorar el dia a dia de les persones i resoldre els problemes que ens impedeixen avançar, com el conflicte polític amb l’Estat. Els acords hi són i s'estan desplegant. No es tracta de la falta d'acord sobre uns punts concrets. Una part de Junts fa temps que treballa per trencar el Govern. Junts ha d'aclarir-se i decidir: o som Govern o som oposició. Esperem continuar governant plegats, amb respecte, lleialtat i corresponsabilitat treballant pel país. Sigui quina sigui la decisió, és el que farà Esquerra Republicana.

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de la Marina.

El govern de la Generalitat ha de respondre a les demandes so cials que reclama la ciutadania, gent que està vivint situaci ons molt difícils i necessita una acció de govern ferma en qüestions tan importants com l'habitatge o l'educació, entre d'altres. Aquesta ha de ser la prioritat del Govern i les diferències entre els dos partits no ho poden bloquejar més. I no podem obviar que la credibilitat de la Gene ralitat de Catalunya també està en joc, haurien de tenir-ho en compte.

Barcelona. Portaveu de PSC SantsMontjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

No sabem si es pot reconduir la situació. El tema im portant és quan el govern de Pere Aragonès comen çarà a governar i a ocupar-se dels problemes de la gent. Estem vivint moments molt difícils amb la crisi provo cada per la guerra de Rússia contra Ucraïna i hi ha molta gent que necessita un govern que prioritzi la solució dels problemes que tenim sobre la taula, i ara mateix això no està passant. Els conflictes entre ERC i Junts i els interns no ens importen, necessitem, exigim, un govern que governi i deixi de fer especta cles i vodevils.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de profes sió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

És notable que hi ha incomoditat pels incompliments i abusos d’ERC en la seva forma de portar la coalició de govern. Després de l’auditoria sobre el grau de com pliment de l’acord, Junts va instar a ERC a complir amb la creació de l’espai de coordinació estra tègica, la coordinació a Madrid i que la taula de diàleg parli d’autodeterminació. Ara, hi ha oberta una consulta a la militància so bre la continuació al govern. En cas que surti afirmatiu, la reconducció passa pel compliment dels pactes de l’acord de govern per part d’ERC.

Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

El que és evident, és que les baralles internes entre Junts i ERC, i entre Junts i Junts, l'únic que fan és paralitzar el Govern de Catalunya. El que haurien de fer és governar per tots els catalans, ja que estan més pendents de les seves baralles internes que de governar. Des de Cs, a diferència d'ells, tenim un projecte clar en matèries econòmiques, de seguretat, de treball, etc. Aquestes mesures de Ciutadans posarien a Catalunya com a locomotora econòmica d'Espanya i recupera ríem l'embranzida que hem perdut.

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

La coalició de Govern entre JuntsxCat i ERC ha viscut moltes tensions, però ara passa un moment especialment crític, tot plegat enmig d’una crisi de dimensió colossal per a la ciutadania i que s’agreuja cada dia més. Es pot reconduir la situació? Com veieu tot plegat?

Albert Deusedes

David Labrador

Esther Pérez

L'acomodador

85 anys del humanisme de Renoir

Les fronteres no es veuen, són un in vent de l’home. A la naturalesa no li importen"

Jean Renoir/Charles Spaak

"La Gran Il·lusió" (1937) de Jean Renoir. Jean Gabin, Erich von Stroheim, Pie rre Fresnay, Dita Parlo.

Prenent com a fons el començament de les hostilitats europees als albors del segle vint, Re noir dona un pas de gegant cap a aquest cinema de qualitat indiscutible en el que es reunei xen tots els elements que donen forma a una pel·lícula venerable. Un guió agut i lúcid, que conjuga emoció, humor i tragèdia sense senti mentalismes ni escarafalls, un repartiment sen sacional, una fotografia minuciosa i nítida, una banda sonora digna i una utilització sòbria però afinada dels diversos recursos cinematogràfics a l’hora d’explicar a l‘espectador una història sobre l’autèntica amistat, la que no hi entén de nacionalitats, ni de fronteres, ni de creences, ni de diferències socials. Renoir dibuixa una anà lisi sobre la universalitat dels sentiments i de les afinitats i desavinences humanes.

Si la guerra és un medi de confrontació, Re noir agafa la confrontació i la trasllada a un te rreny més lúdic, a un joc d’oposats que, en lloc de mostrar el seu enfrontament bèl·lic, intentarà expressar un desig latent i compartit pels homes: viure en pau i en llibertat. Aquesta és la il·lusió que proposa; una il·lusió que pregona una socie tat sense diferència de classes ni divisió de races.

La gran il·lusió és la que manté les energies dels cors que somien en el final de la guerra, i que esperen un futur sense presons ni carcellers en el que caminar per un sol aliè a les fronteres hu manes, dirigint-se cap a les ales de la llibertat. Utopia? Potser….i? ■

Retahílas Mar Montilla

Iracundas

Viure poèticament

Aleix Diz Ardid

Aquest mes us portem la lletra d’una rumba. L’Isidre Prats, que llavors era company nostre al grup Folk Montjuïc i li va posar la música.

E

staba en la playa. Había ido sola, como de costumbre. Extendió la toalla, se untó la crema y se tumbó. Se entregó a la placentera modorra que provoca la caricia del sol, con el rumor del mar de fondo. Al in corporarse, vio que un hombre la miraba con insistencia. Lo ignoró y fue a darse un baño. Cuando emergió del agua, se enfrentó de nuevo a aquellas pupilas. Aunque la incomodaba, trató de restarle importancia. Se echó y cerró los pár pados, pero si los entreabría, pillaba a aquel tipo cada vez más cerca. No logró relajarse. Quería gritarle que la dejara en paz, pero sus cuerdas vocales se negaban a obedecer. La persecución se hizo más descarada. De repente, ya no eran solo unos ojos, sino una cámara de móvil. Al darse cuenta se levantó de un salto, se vistió, re cogió sus bártulos y se alejó a toda prisa. Tenía ganas de llorar y estaba rabiosa, ¡rabiosa! Por no defenderse; por escapar.

Mientras leía un artículo que trataba sobre cómo se nos enseña a las mujeres, desde niñas, a guardar la compostura y contener la ira, no podía dejar de pensar en esta anécdo ta que me contaron. Le sucedió a una amiga, pero podría haberte pasado a ti, o a mí. Él violó su intimidad; ella se enfadó consigo misma. Él robó su libertad; ella se sintió cul pable. Él le impidió disfrutar de su tiempo de ocio; ella abandonó el lugar. ¡El mundo al revés! Violencia machista, agresiones sexu ales, sumisión química, pinchazos, abusos, acoso... ¿Cuánto más debemos soportar para ganarnos el derecho a expresar nuestra furia sin avergonzarnos? Nos quieren dóciles, su misas. Nos sentimos iracundas. ■

Els gitanos d’Hostafrancs Rumba

Escolta nena ves al mercat demana tinta de calamar.

Faré arròs negre pels convidats que això els agrada i em surt barat.

Els gitanos d’Hostafrancs, es busquen Els gitanos d’Hostafrancs, la vida Els gitanos d’Hostafrancs, pel barri. Els gitanos d’Hostafrancs.

Jo l’altre dia volia comprar, però aquella paia no em va fiar. Jo no en portava per ‘nar al mercat p’rò tinc paraula, sempre he pagat.

Els gitanos d’Hostafrancs, que compren Els gitanos d’Hostafrancs, i paguen Els gitanos d’Hostafrancs, quan poden. Els gitanos d’Hostafrancs.

Per fer-me uns euros per ‘nar a comprar surto de casa per vendre uns alls. Són bons i macos són dels morats i perquè ho vegis ja els he pelat.

Els gitanos d’Hostafrancs, es busquen

Els gitanos d’Hostafrancs, la vida

Els gitanos d’Hostafrancs, pel barri.

Els gitanos d’Hostafrancs.

Aquí el gitanos parlem ben clar.

Les coses clares i en català.

I ara ja us deixo, he de marxar, per veure els oncles a Perpinyà.

Els gitanos d’Hostafrancs, simpàtics

Els gitanos d’Hostafrancs, que ballen

Els gitanos d’Hostafrancs, la rumba.

Els gitanos d’Hostafrancs.

Obre la botiga de productes agroecològics Keras Buti

Al costat de taules plenes d’aliments ecològics com hummus de remolatxa, amanida de cuscús amb quinoa o pa de pessic amb pastanaga, fotografies que recorden el passat agrícola de la Marina i un gran grup de gent atenta a la nova botiga que s’inaugurava al barri. La cooperativa Keras Buti veia materialitzar-se, de nou, un altre gra net de sorra cap a l’agroecologia.

El passat 22 de setembre, els baixos de l’edifici cooperatiu de La Chalmeta obrien un nou establiment d’aliments sostenibles i respectuosos amb les con dicions laborals de qui els produeix. El local, que està situat al número 26 del carrer Ulldecona, en un dels nous edi ficis de la Marina del Prat Vermell, és un dels primers comerços de proximi tat que té el nou barri.

“L’accés als aliments ecològics i pro duïts en el marc de l’economia social i en condicions dignes per als treba lladors del camp no era accessible a barris amb rendes baixes i amb menys

poder adquisitiu: els aliments ecolò gics s’estaven convertint en un arti cle d’elit”, explica el Francisco Rubio, membre de la cooperativa Keras Buti i de La Fundició.

Rubio comenta que l’enclavament de la nova botiga i de La Chalmeta “és estratègic perquè és a les perifèries de la ciutat on trobem aquesta dificultat per accedir a aquesta mena de pro ductes”. Així, els seus socis i sòcies s’han organitzat per poder adquirir a preus justos productes agroecològics i de proximitat per diverses raons fonamentals: “consumir aliments sa ludables i que no malmeten el medi ambient en la seva producció, posar en pràctica la sobirania alimentària, sostenir els socio-ecosistemes del delta del Llobregat i, més específica ment, del Parc Agrari del Baix Llo bregat contra la pressió urbanística i el desmantellament del sector pri mari, o fomentar l’economia social i solidària”.

Juan Bibian

Jesús Martínez

Yo esperé en el balcón tan enlutado, como ayer con las yedras de mi infancia que la tierra extendiera sus alas en mi amor deshabitado.

El orondo, frondoso y panhispánico Pablo Neruda (Confieso que he vivido) sintió de esta manera el «Jardín de invierno», con el adjetivo preciso en su poema: deshabitado.

Así se puede encontrar María Candel, la hija de Francesc, Paco, Candel (Han ma tado a un hombre, han roto un paisaje). Quizá lo contrario que el Premio Nobel: escuálido, mínimo y devoto de la parcela en la que reinó. María lo define mejor: «Mi padre era un escritor obrerista y popular inmerso en los barrios».

Francesc Candel murió en el 2007.

María Candel nació en la década pro digiosa («No se acepta la pregunta de qué edad tengo»).

Con el amor y el alma deshabitados, María Candel visita el estudio de su padre, en un segundo piso de El Polvorí, en La Marina.

Cada semana coge el autobús y el metro que la transportan desde Gràcia, distrito en el que reside, hasta las calles en las que se crió.

«Este pisito lo compró mi padre a fina les de 1962, y aquí pasamos los primeros años de infancia, mis padres, mi hermano, Paco, y yo. Luego nos trasladamos a Fo neria. Pero mi padre conservó este lugar, ya de propiedad, y aquí realizó su obra magna, por ejemplo, Els altres catalans [1964]», recuerda María, que brilla como la lucecita de una vela litúrgica, con la vo cecita atiplada, y armada con el estilete de sus recuerdos, «la memoria que fija la vida», como dijo Conchita García Lorca, la hermana menor del poeta, otro creador distinto a los mentados, igual de estimado.

Del diario de Candel, El gran dolor del mundo. Jueves 3 de enero de 1963: «Escri bo esto ya en el nuevo piso. Ayer efectua mos la mudanza. Un verdadero lío, tanto trasto tenemos. Ordenarlo ha sido una locura. Suerte de Soledad, la padrina del crío, que estuvo ayer todo el día, esta ma ñana y esta tarde. Yo ya he arreglado mi despacho. Resulta pequeño, el piso, nada te cabe. Están hechos de cartón y todos los ruidos se oyen. Ya nos habituaremos. Tra jeron esta mañana los muebles del come dor: mesa redonda, seis sillas, aparador, juego tresillo y mesita pequeña…».

De unos cuarenta metros cuadrados, el estudio de Paco Candel contrasta con las suntuosidades de los literatos que han disfrutado y trabajado, ufanos, en salones recargados y en espacios de luminosas claridades. No es el villorrio de Rosalía de Castro (En las orillas del Sar) ni el casón

Visita a la futura casa museo Francesc Candel La casa

de Benito Pérez Galdós (Fortunata y Ja cinta) ni el pazo de Emilia Pardo Balzán (Al pie de la Torre Eiffel). Pero también pretende ser una casa museo: «El pro yecto en el que estoy metida es convertir este sitio en una casa museo, que la gente pueda venir acompañada de un guía, para que se mantenga tal cual se quedó. Yo tenía dos opciones: o reformarlo y venderlo o dejarlo como está. Y eso he hecho, dejarlo como lo ves, porque me duele cuando algo se pierde».

Y así se conserva. Solo falta la figura compasiva de Candel riñendo con las letras.

En el vestíbulo con dos picaportes es maltados apenas entran dos personas. El recibidor alberga un espejo ovalado, tres cuadros de regencia sin corona y el estante de tornillo y taco sobre el que reposan las Páginas amarillas.

El salón da cuenta de la humildad de las familias que despegaron tras la posguerra. Las palomas se acercan a la ventana, in trigadas. Los libros se han ido comiendo el yeso.

Libros libres: La alternativa comunista, de Enrico Berlinguer; Así cayó Alfonso

XIII, de Miguel Maura; Desfeta i redreça ment de Catalunya, de Josep Benet; Ho menatge a Catalunya, de George Orwell; Cuatro problemas de la economía espa ñola, de Ramón Tamames; No fue posible la paz, de José María Gil Robles; Nuestra guerra, de Enrique Líster; Lenguaje, gente, humor…, de José Polo; De qué viven y por qué no mueren los españoles, de Eliseo Bayo; la Constitución española, del tama ño de un diario sábana, y las firmas cata lanas de siempre, la taiga siberiana que va de Víctor Català (Solitud) a Pere Calders (Ruleta rusa).

Descansa de pie esta postal con los ver sos del Che Guevara: «Mañana, cuando yo muera, no me vengáis a llorar, nunca estaré bajo tierra. Soy viento de libertad».

«Yo siempre he dicho que mi padre era como una termita. A la que podía, se montaba su montañita de papeles y libros. Una termita afable, bondadosa y extraor dinaria», remacha la hija, profesora de primaria. «Guardo la imagen de mi padre sentado, leyendo mucho. Siempre le po días interrumpir, era conmovedor en ese sentido. Como si te estuviera esperando para tomar una Coca-Cola.»

▶ Cristian i Yassin jugant davant el mural de Francesc Candel a les escales d'El Polvorí.

Alejandro Flores

“La idea es que la gente pasee acompañada de un guía”

El comedor requiere lo básico para la concentración: un sofá verde aguado, una mesita con un cenicero comprado en París y las fotos enmarcadas de los hijos (María y Paco, sonriendo; la cámara no intimida, atrae). Y una mesa de madera de nogal sobre la que se han desplomado multitud de ideas.

Hoy, María ha rescatado dos carpetas: en una, el manuscrito de su padre Frutos de mis lágrimas, inédito, y en la otra, las cartas a los Reyes Magos que ella misma escribió cuando no tenía edad, porque aún no la tiene: «Queridos Rrelles, quiero una cocina eléctrica, una muñeca de goma y un juego de peluquería». Reyes lo escribe así: Rrelles. «Nadamás.»

En una de las paredes, un detalle que rememora la primera edición de Donde la ciudad cambia su nombre (1957), con este recorte de prensa que acaba tal que así: «… lo hace con autenticidad y honradez, con prosa en la que campea el lirismo más de licado».

En otro de los tabiques, el cabriolé tiznado del pintor andaluz Juan Manuel Seisdedos (Paisaje de pueblo), y la abs tracción de los artistas a los que ayudó, más el realista Lluís Gallart (Naturaleza muerta. Homenaje a Wilhelm Leibl), que retrató a Candel en la madurez, con los ojillos pícaros del hombre resuelto que se ha abierto camino.

A la izquierda, se va a la cocina, desvir gada, con los azulejos que la compusieron, intacta en su génesis.

En el pasillo, más libros (The american worker in the twentieth century, de Eli Ginzberg). Un grabado de Eduard Llorens (Manifestación) y el teléfono de la Com pañía Telefónica Nacional de España, que podría formar parte del set de decoración de la serie Downton Abbey. «No girar el disco hasta oír la señal para marcar.» El número: 2245006.

El baño, cartujo.

Del pasadizo se abren tres puertas: 1. una que da a la habitación de matrimonio, con esas camas que flamean porque se fabri caron en la época de los dragones chinos –nada que ver con las camas Dormity–; 2. una que da a la habitación de los niños, que en lugar de juguetes esconde más libros (La solución del cangrejo, de Felipe Gámez), y esconde cartas de presidiarios –novelistas en ciernes– y sombreros de fieltro, y 3. una puerta que da al escritorio de Paco Candel, como un óleo de Girgio Morandi.

Preside el escritorio la máquina de escri bir alemana Torpedo, azul cerceta, de te clas con anillos niquelados, y todavía con carrete. Junto a la máquina, la radio Inter, con la antena desplegada. El lápiz Staedtler y el reloj de bolsillo con leontina.

Y libros (Los hombres lloran solos, de José María Gironella).

Participaciones para la Lotería de Navi dad de 1980 a cargo del Partit dels Socia listes de Catalunya (número 38572), pipas como la que usaba Chanquete, caracolas.

Y más libros (Comunistas, judíos y demás ralea, de Pío Baroja).

Quiere ser museo la casita de papel de Paco Candel. Apoyan el proyecto los auto res Isidre Grau (Groc d’Índia), Maria Bar bal (Mel i metzines), Joaquim Carbó (L’àvia Teresa i el sol)…

Confiesan: «Candel es como un pasa porte con el que puedes viajar, porque todo el mundo le quiere».

En algún clasificado hallará el estudio so la correspondencia que mantuvo con Carmen Laforet (Nada), Miguel Delibes (El hereje) y Salvador Espriu (Les cançons d´Ariadna).

«Mi padre era un calígrafo.»

Calígrafo: m. y f. Persona que escri be a mano con letra excelente

María Candel, la hija, sostuvo un largo duelo que duró años.

«Hay gente que dice que se pasa en uno o tres años, yo estuve mucho más tiempo, estaba muy apegada a mi padre.»

La frase que se le cae sobre la mesa de nogal la resalta, la engrandece y no la abandonará nunca:

«Esta atmósfera tiene algo de mi padre, que sigue vivo dentro de mí» ■

María Candel

“Esta atmósfera

tiene algo de mi padre, que sigue vivo dentro de mí”

No es el villorrio de Rosalía de Castro (En las orillas del Sar) ni el casón de Benito Pérez Galdós

(Fortunata y Jacinta). Pero también pretende ser una casa museo.

El valor d’una motxilla, l’or dels estudiants

Família de la Mónica i el Miguel, administratius, i amb 4 fills

Els menors, el Marc i el Jan, bessons de 13 anys, i el del mig, l’Óscar, estudien en les escoles PIA de Sant Antoni. Cursen segon de l’ESO i segon de batxille rat, respectivament.

El major, Nicolas, té 20 anys i és a la Universitat de Barcelona.

Mitjana d’ingressos: entre 2.000 i 3.000 mil € mensuals.

Família de l’Arantxa. 40 anys, cuinera, 2 filles.

L’Ainhoa, la petita, estudia primer de batxillerat a l’Institut Domènech i Montaner; Andrea és a la Universitat Rovira i Virgili.

Mitjana d’ingressos: 1.000 € mensuals

Família de la Míriam. 36 anys, caixera de supermercat, 2 fills

El petit, el Derek d’11 anys fa 6è de primària en la Escuela del Parque al Prat del Llobregat i el gran, l’Adam, amb 17 anys, fa un grau mitjà d’informàtica.

Mitjana d’ingressos: 1.100 € mensuals.

Prat

És emocionant compartir amb vosaltres el naixe ment d’un barri nou: la nova Marina del Prat Ver mell ja està en marxa. Un escenari de convivència, oportunitats i projectes de vida que estic segur que serà motiu d’orgull per a tots els barcelonins i barcelonines.

Jaume Collboni Cuadrado, Primer Tinent d'Alcaldia Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda

La Marina del Prat Vermell és un barri ple d’història: des de les peces de roba vermelles de la indus tria tèxtil del segle XIX fins a l’arribada de la SEAT al 1955, sense oblidar els terribles bombardejos de la Guerra Civil. Una història amb un deno minador comú al llarg dels anys: la voluntat de ferro dels seus veïns i veïnes per construir un barri amb tota la dignitat.

Una voluntat que ara recollim en la nova etapa que estem obrint al barri, a on volem seguir fent realitat el futur que vam somiar, amb un salt sense precedents. Aquest és el gran salt de la Marina del Prat Vermell: fer realitat un barri per viure i treballar, amb oportunitats, amb qualitat de vida i si tuant a les persones al centre de les actuacions.

Per a què us feu una idea de la magnitud de la transformació que impul sem: parlem d’una zona de 75 hectàrees, equivalent a 42 illes de l’Eixample amb 12.000 habitatges nous, (on tindrem la concentració d’habitatge pro

tegit més elevada de Barcelona), la nova línia L10 del Metro i el nou parc de les Tretze Roses.

Alhora, el volem convertir en un barri carregat d’oportunitats per a guan yar-se la vida. Preveiem que l’atracció d’empreses lligades a la nova econo mia generarà entre 8.000 i 11.000 llocs de treball. Les famílies heu de tenir la seguretat que aquesta transformació permetrà que els vostres fills i filles puguin optar per quedar-se al barri a viure, treballar i, el més important, fer realitat el seu projecte de vida.

En definitiva, on abans tan sols hi havia indústria i magatzems, ben aviat hi veureu un entorn que fomentarà la vida veïnal, amb habitatge assequi ble, carrers segurs, nous equipaments veïnals, espais verds i noves activitats econòmiques.

La gent de la Marina sou oberts i compromesos amb el vostre barri, amb unes entitats i associacions que treballen dia a dia, per crear vincles i fer comunitat. Els darrers anys heu anat veien com poc a poc s’erigien nous edificis i serveis. Ara ha arribat el moment que la Marina del Prat Vermell guanyi el futur pel qual heu lluitat tant.

Ben aviat, passejarem pels seus carrers i parcs per anar a treballar, a com prar, fer esport o visitar uns amics. En definitiva, per viure amb plenitud i gaudir del que serà un dels millors barris de Barcelona.

Conjunt d’edificis a l’entrada del Prat Vermell on s’hi instal·len nombroses oficines i els centres logístic d’algunes empreses.

Alejandro Flores

Fer l’exercici de veure el Prat Vermell al mapa permet entendre com d’estratègic n’és per la seva ubicació a tocar del port, l’aeroport, de Montjuïc, del Llobregat i al cor de l’àrea metropo litana. També per la contribució econò mica a Barcelona derivada de l’activitat que s’hi fa.

Al llarg dels anys, oficis ancestrals com els de pescadors i pagesos convi vien amb les instal·lacions portuàries. Més endavant, amb l’arribada de la in dústria, sobretot als anys 60, oficis i pai satge s’aniran transformant per acollir nou veïnat i noves infraestructures. S’hi instal·len empreses tèxtils i manufactu res que produeixen tot tipus de produc tes i que requeriran molta mà d’obra. Hi neixen també les colònies fabrils.

A poc a poc i ja al segle XXI aquesta realitat canvia novament, i a hores d’ara la zona continua oferint oportunitats econòmiques extraordinàries: 211 em preses operen en l’espai comprès entre el Prat Vermell, Porta Fira i el Districte 38, la majoria de les quals en la branca de la distribució i del comerç a l’engròs (sense incloure les de comerç en detall i la restauració). 137 d’aquestes empreses estan assentades al Prat Vermell i en des taquen les del sector de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), agru pades principalment a l’edifici Sertram.

I encara més. Si obrim la mirada, al mapa hi trobem les 250 empreses que operen al Polígon de la Zona Franca i les 47 que ho fan a la Marina de Port. En conjunt, més de 8.500 persones hi tre ballen diàriament, la meitat de les quals –prop de 4 mil treballadors— aplegades en 12 empreses com Suez, TechData, Esteve o en edificis de servei públic com l’Agència Tributària. A més a més, s’hi ha instal·lat Wallbox.

Aquest nombre de treballadors crei xerà, segons l’Oriol Ollé, tècnic especia lista en sectors estratègics de Barcelona Activa, qui declara: “s’està atraient ac tivitat econòmica a la zona i encara té molt de potencial per desenvolupar”.

La previsió és que en les pròximes dècades a l'espai en transformació s'apleguin entre 8 i 10 mil llocs de feina. Es treballa des d’ara i durant els pròxims anys en diverses actuacions per millorar els serveis a les empreses i els seus tre balladors i amb l’objectiu de contribuir a consolidar la zona com a pol tecnològic de referència.

Reportatge

Alejandro Flores

L’activitat econòmica al Prat Vermell, una oportunitat compartida

Iniciatives de territori com la Taula d’Empreses, la Taula d’Economia Soci al i Solidària i la Taula Socioeconòmica en què participen actors socials, em presarials i institucionals coincideixen en aquest objectiu. “Arran la pandèmia les trobades es van aturar però aviat reprendran activitat. La mobilitat i el desplaçament de les plantilles o la for mació, l’ocupació i les necessitats que tenen les empreses, són entre els temes immediats de l’agenda compartida”, ex plica Roger Chiva Blanch, tècnic Coordi nador Desenvolupament de Proximitat Sants-Montjuïc de Barcelona Activa.

Una bona mostra de les empreses i les oportunitats que hi ha al Prat Ver mell és el cas de V.I.Serveis, cooperativa dedicada a la reparació i manteniment de vehicles industrials, sobretot d’au tobusos híbrids i elèctrics, així com a la recàrrega dels mateixos.

Inicien l’activitat fa 9 anys a causa del tancament del taller mecànic en què treballaven l’Antonio Agüera i la Mónica Gutiérrez, dos dels quatre so cis fundadors que en veure’s a l’atur es reagrupen en la cooperativa.

El 2015, amb el taller en marxa, TMB aposta per vehicles sostenibles amb un projecte de busos elèctrics. La coope rativa ho aprofita i ara com ara compta amb més de 40 professionals en plantilla i amb bones perspectives de creixement. Formen els seus treballadors en aliança amb institucions com l’Institut la Mercè. “Hem enviat nois de 18 anys a formar-se a Polònia i unes 25 persones de la plan tilla s’han quedat amb nosaltres després d’haver cursat la formació professional dual”, diu l’Antonio. Electricista industri al, informàtic, tècnic de sistemes i tècnic en híbrids són alguns dels perfils que sol·liciten, i prop d’una desena dels seus treballadors són veïns de la Marina.

Estan situats al carrer Acer, 26, a l’edi fici Sertram, i els preguntem per què són a la Marina? “Perquè és una zona estra tègica, té bon accés des de Gavà, Vilade cans i hi és el Port, comenta l’Antonio. I com hi contribueix la transformació urbana? La zona és residencial i disse nyada amb criteris de sostenibilitat, per tant, és possible que s’obrin altres opor tunitats de negoci per a nosaltres. Serà un barri innovador en aquest sentit i ho

afavoreix el fet que hagi empreses que hi estem apostant”, afegeix la Mònica.

Altrament, l’altra cara de l’activitat econòmica al Prat Vermell és el comerç de proximitat. De mica en mica s’obren més serveis. Al nucli d’Eduard Aunós hi ha bars i restaurants i també una carnis seria, una farmàcia, un servei de fisiote ràpia i la cooperativa Keras Buti que ofe reix productes ecològics i de proximitat a l’edifici de la Chalmeta.

“La zona va guanyant dinamisme i és innegable que ens estem beneficiant; però encara serà millor quan la resta de comerços també s’hi instal·li”, apura la Laura Campo, dependenta de l’única farmàcia situada al carrer de Sovelles. L’associació de comerciants de la Marina també està animant els seus socis a arri bar-hi amb els seus serveis ja que la plani ficació urbana ha reservat els baixos dels edificis, i a la ciutat hi ha diversos incen tius per a botigues i iniciatives comercials.

S’hi fa feina perquè l’activitat econò mica repercuteixi més, i positivament, entre el veïnat i perquè la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port es mantinguin connectades també en l’àmbit econòmic.

El comerç marítim, l’agricultura i la pesca (inicis segle XIX)

Des de l’època Ibèrica, el port de Barcelona estava situat on actualment hi és la Marina. Amb el pas dels anys, s’expandirà transformant tot el paisatge. Tanmateix, durant molt de temps les instal·lacions portuàries conviuen amb els pescadors i els camperols que feinejaven a la zona amb embarcacions i amb plantacions agrícoles a petita i mitjana escala.

L’esbarjo i l’oci a la platja i a l’hipòdrom (final del segle XIX)

La platja de Can Tunis l’aprofitaven per al bany els seus veïns, però també els que venien de Sants, l’Hospitalet i altres parts de la ciutat. Tanmateix, a finals del segle XIX s’hi estableix l’hipòdrom de Can Tunis, lloc d’oci de les classes benestants barcelonines. També hi és un aeròdrom des d’on s’enlairarà Hélène Dutrieu, la primera dona en volar a tot l’estat espanyol.

La industria incipient i l’arribada de les colònies

A mitjans del segle XIX, la indústria barcelonina amb les seves colònies de treballadors es trasllada als afores de la ciutat i una d’aquestes zones n’és el Prat Vermell, anomenada així pel color que agafava el terra quan s’eixugava la roba tenyida de les fàbriques d’indianes que s’hi van establir. El 1819 s'inaugura el canal de la Infanta i l’any 1929, amb l’expansió del port, desapareix la platja de Can Tunis.

Botiga de queviures, un dels serveis al Prat Vermell que celebra l’augment del dinamisme econòmic arran l’arribada de nous veïns i veïnes.

La

Alerta, !això t'interessa

TAULA SOCIOECONÒMICA Marina va per feina!de la

La Taula socioeconòmica és un dels espais de trobada entre entitats, ens públics sociolaborals i empreses, amb l'objectiu d'aprofitar les oportunitats laborals per al barri i alhora fomentar la vinculació de les empreses amb el teixit associatiu de la Marina.

Actualment, els participants treballen una mostra per donar a conèixer les seves necessitats de professionals i al mateix temps arribar al veïnat de la Marina perquè conegui les oportunitats laborals que hi té.

El grup es reuneix periòdicament a l'espai Bàrkeno.

l'economia

El PRAT VERMELL

un enclavament estratègic al cor de l'àrea metropolitana

La gran fàbrica de Barcelona

En 1955 es va inaugurar la fàbrica SEAT, que va portar milers de treballadors i treballadores al barri. Durant aquest període, també s’hi instal·len empreses que es convertiran en auxiliars d’aquesta. A més s’hi establiran altres companyies significatives com Bayer Hispania, Motor Ibérica i el complex automobilístic d’ENASA (Pegaso), fins aleshores ubicat a Sant Andreu, entre altres empreses químiques, fusteres, manufactures...

la logística amb noves sensibilitats

Actualment, un total de 211 empreses operen entre el Prat Vermell, Porta Fira i el Districte 38, amb predomini del sector de la distribució i el comerç a l’engròs. A més s’hi afegeixen les 250 empreses que operen al Polígon de la Zona Franca i les 47 que ho fan a la Marina de Port. En conjunt més de 8.500 persones hi treballen diàriament.

Pol d’empreses tecnològiques i noves oportunitats (2020...)

L’estratègic enclavament de la zona atreu empreses de telecomunicacions de la mà de les més punteres en el camp de les TIC i les xarxes 5G. A més, l’aposta de l’Ajuntament d’un barri sostenible i la xarxa de TMB pel vehicle elèctric converteix la Marina del Prat Vermell i el seu entorn en un pol d’oportunitats econòmic, sobretot pel sector de les tecnologies. Es preveu que s’hi generin entre 8 i 10 mil llocs més de feina en les pròximes dècades.

Vista aèria de la zona urbana en desenvolupament al Prat Vermell i del conjunt de barris de la Marina, Fira de Barcelona i Montjuïc.

Jordi Balcells

Director d'inversions de Sertram

Situeu-nos, a què es dedica l'empresa i l'associació que lidereu?

Jordi: L'empresa familiar comença l'any 1905 amb una lleteria: les vaques de cal Magí. La granja estava a sobre de la ronda litoral, a primera línia de mar. L'any 1950 passem d'aquesta eco nomia primària a industrialitzar la pro ducció làctia. Primer érem llet Balcells i després ATO. I ara, des de l'any 1987 ens dediquem a donar serveis immobi liaris a les telecomunicacions.

Núria: A més, la que va començar l'em presa era l'àvia, la matriarca, empre nedora, motor de tot i mare de sis fills, una senyora amb molt de caràcter.

Quan neix l'associació de comerciants de la Marina i per què?

Mei: Es funda l'any 1990, l'objectiu és fer costat al comerç de proximitat i actualment som uns 100 associats. Abans, les compres es feien a Sants, Hostafrancs o Sant Antoni, però a mesura que el barri creix i es posen a l'abast locals baixos la gent comença a obrir negocis i a donar serveis més prò xims. La Marina necessitava un arrela ment dels nostres comerços al barri, i així recuperar una identitat pròpia.

Quantes persones treballen a l’edifici de Sertram?

Jordi: Abans de la pandèmia unes 1.200 persones diàries, i ara amb el te letreball varia molt però poden arribar a ser unes 500 persones.

Hi sou des de l'any 1905. Per què seguiu a la Marina?

Jordi: No és un tema d'arrelament sen timental, que també. Al principi, amb la granja familiar això era el nucli, en l'eta pa industrial vam començar a Sants, però a mesura que el barri es feia més residencial les indústries es desplaça ven cap aquí. Un cop retornades les instal·lacions a la Marina, vam passar a donar serveis terciaris i de telecomuni cacions. Aleshores, el sentiment de per tinença que tenim amb el barri és abso lut, malgrat que la raó principal perquè ens hem quedat és que els terrenys ja estaven aquí físicament i hi ha unes condicions bones pel servei que oferim.

Núria: Tota la instal·lació de fibres que hi ha a sota i que convergeix aquí a la

Núria Balcells

Directora comercial i de vendes de Sertram

en la conversa ElPrat VERMELL

Tots tres tenen formació superior. Mei és graduada social i màster en prevenció de riscos laborals. Les circumstàncies familiars l'han posada al davant del negoci familiar: Art i Decoració, un taller on es fan marcs, fundat pels seus pares l'any 1975. Núria és psicòloga de la salut, doctorada en neurociències i ha exercit en laboratoris de farmàcies. Formada també en l’administració d'empreses, al 2005, però, fa un gir laboral i s'incorpora a l'empresa familiar. Jordi té tota la seva trajectòria i formació en el camp de l'administració i direcció d'empreses. Un grau en la UB i postgraus en Staffordshire i en Hult, uni versitats anglesa i nord-americana, respectivament. Els conviden a parlar sobre com aprofitar les oportunitats econòmiques que s'obren per a la Marina. Hola, benvingud@s de nou, reprenem la nostra conversa sobre el Prat Vermell!

Marina per distribuir-se per Barcelona, Catalunya i altres nodes més importants és un valor de subsol que hi ha a la zona i que la configura com el centre de tele comunicacions més important de Cata lunya i un dels més importants del sud d'Europa. Això té un valor i un efecte crida, són uns terrenys privilegiats.

Jordi: A més, la zona residencial que s'està configurant està annexa a la zona industrial més important de Catalunya.

La gent que visqui al Prat Vermell tin drà oportunitats de treball al sector in dustrial i al costat de casa.

Núria: El barri és una zona molt privile giada per a la logística i les comunicaci ons. Des d'un punt de vista econòmic i empresarial, això és importantíssim.

Com està el comerç de proximitat al barri?

Mei: En un moment molt complicat, i des de les associacions treballem per revertir-lo. Cada cop ens estem recon vertint en una activitat de servei més que de venda de productes. Tots hem d'evolucionar cap a botigues del futur: digitalització, tenir una persona forma da darrere del taulell que innovi...

Quin vincle teniu amb el barri com empresa i associació?

Núria: Els nostres pares vivien aquí i nosaltres hi hem crescut. Ho hem here tat com a una cosa natural, i a les activi tats de responsabilitat social corporati va busquem que repercuteixin al barri.

Mei: La majoria dels socis són del barri i hi viuen. Això comporta que ens im pliquem en reivindicacions com per exemple la reforma integral del passeig de la Zona Franca o la de recuperar la

Mei Màrquez

Presidenta de l'Associació de Comerciants de la Marina i vicepresidenta de la fundació Barcelona Comerç

merç, però cal continuar treballant-hi. Què podem fer per apropar la realitat empresarial al veïnat?

Mei: A més de sensibilitzar a les em preses per buscar serveis pròxims, ha vent-hi tot el sector de la tecnologia trobo a faltar una col·laboració amb les escoles i instituts. Les empreses tenen manca de certs professionals i tenim molts joves a l'atur.

nostra història; teníem una platja i una sortida al mar que vam perdre i la ciu tat encara no ens ha compensat.

Quin és el perfil de treballador que teniu?

Jordi: Sobretot enginyers en telecomu nicacions i informàtics. Gent que entén una mica d'això i té dots comercials.

Mei: Molts dels nostres associats són ti tulats superiors que per diverses raons emprenen els seus negocis. Cada vega da més, són professionals del camp. Quines oportunitats econòmiques destaqueu al Prat Vermell?

Mei: Hi ha molta dinàmica econòmi ca, però la gent hi ve, treballa i marxa. Hem d'aconseguir oferir-los serveis, de menjar, d'esport, d'oci… Núria: Precisament el 22@ és atractiu per aquesta diversitat que ofereix i allà hi ha interacció entre els que treballen i els que hi viuen.

Jordi: Al Prat Vermell tenim l'oportu nitat de fer un projecte de quilòmetre zero. Comptem amb un port, un aero port, espais propers a nosaltres i que econòmicament representen molt per a l'economia de la ciutat.

Núria: Som un barri ideal per posar en marxa projectes i models que podri en servir de prova pilot, així que hem d'atrevir-nos a més.

Què heu fet des de l'associació per intentar arribar als tre balladors de la zona?

Mei: Hem intentat portar les comandes a les llars i les oficines, però no ha acabat de funcionar perquè el procés s'encareix massa per assumir-ho i no és competi tiu. També hem editat una guia de co

Núria: Les empreses estem alineades en aquest interès mutu dels comer ciants i el veïnat. Fan falta estibadors, operaris de clima, electricistes... Hi ha feina d'això i ben pagada, al costat de casa. Això ens ha interpel·lat, però no hem trobat la manera.

Mei: Potser les mateixes empreses haurien de tenir una figura que ho ex pliqui a les escoles.

Núria: Les empreses van per feina, però se’ls ha de donar una mica feta. Fa falta la figura que ho posi fàcil.

Jordi: La responsabilitat també és en mans dels empresaris. O ens arreman guem a complementar aquesta manca i formem els treballadors o no podem avançar. Un cas d'èxit de formació és la Cooperativa Viserveis.

Com podem avançar des d'on som empreses, comerciants, veïnat i administracions?

Jordi: No es pot exigir res a ningú, ni a les empreses, ni als comerços ni als veïns perquè estem vivint unes circumstàncies excepcionals. Tots posem la millor vo luntat per continuar existint en aquest context. Al Prat Vermell érem un polígon i serem un barri, però ara mateix no som ni polígon ni barri. La zona s'està dotant d'estructures i a poc a poc va agafant for ma. Però; tot i això, el repte és tan ma júscul que calen moltes més actuacions per respondre al que el barri necessita.

Mei: Hem d'aconseguir accions en caminades a què interactuem més el veïnat i tot el sector d'empreses. No podem continuar sense barrejar-nos. Núria: L'urbanisme avança, però urgeix millorar la connectivitat. Com a barri la part més difícil ja està feta, les empre ses i el veïnat ja hi som i l'administració està fent feina, però la necessitem en cara més visionària i atrevida en la seva aposta pel barri.

Neguit en les famílies, trampegen la inflació buscant alternatives

El retorn a l’escola ha fet que les famílies es retrobin amb una situació que, almenys durant les vacances, alguns no volien re cordar: vivim una inflació pel núvols i que no deixa d’anar amunt.

Segons el darrer índex de preus al con sum (IPC), elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística, les famílies han fet front a un retorn a les aules molt més car: 405,76 euros és la despesa per cada alumne (un 4,8% més que l’any passat). Com a respos ta la gran demanda de beques, préstecs i tot tipus d’ajudes s’ha disparat, ja que, facin els comptes que facin, les famílies no hi arriben.

El gruix de la despesa: els llibres de text

Els llibres de text representen el percen tatge més elevat de les compres escolars i ha crescut un 4,1% respecte l'any anterior, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). A l’ABACUS un llibre de text d’anglès que l’any passat costava 21,6 euros, enguany costa 24,90. Tres eu ros més.

La Martina Jiménez, dependenta de la cooperativa, explica la sensació general en les famílies: "Abans la gent comprava amb il·lusió; ara, en canvi, entren amb la seva llista i cares llargues. És normal, si jo fos mare en aquest moments estaria molt amoïnada amb aquests preus. Si tens un sou de mil euros, no pots fer-hi front”. A la Martina li ha picat la curiositat per anar observant i seguint la pujada de preus d’alguns productes. “Les diferències són abismals, recordo un llibre de matemàti ques de l’any passat que ara costa 15 euros més, i així amb gairebé tot”.

La venda de llibres de segona mà, una sortida per a moltes fa mílies

Davant el panorama cal buscar alterna tives. La web milanuncios.com, plataforma digital de venda de productes de segona mà, ha fet un estudi que revela que la de manda dels llibres de text de segona mà ha

TEMA CENTRAL

Tcrescut un 67% a tot Espanya durant els mesos de juny, juliol i agost. Igualment, l'oferta s’ha elevat fins a un 242% des de la fi del curs escolar. El preu mitjà per a cada llibre, tot i ser de segona mà, ha pujat un 8% respecte de l'any anterior. Els llibres d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) són els més sol·licitats per les famílies. I si parlem concretament de cursos, el que més triomfa en vendes és el de primer de batxillerat, i acapara el nombre més gran de visualitzacions a la pàgina.

I les famílies de la Marina, com ho afronten?

de tot durant les vacances per poder as sumir les llistes”, assegura l’Arantxa. “He hagut de marxar de casa meva per bus car un lloguer més assequible. Desgra ciadament, amb el meu sou, anem molt ofegats, així que hem de diferenciar entre ‘’l’important’’ i ‘’l’indispensable’, il·lustra el drama la Míriam.

Mònica:

“Intentem estalviar al màxim, però tot i l’esforç és impossible d’ arribar-hi”

Arantxa:

“He hagut d’estalviar durant sis mesos per poder fer front a la tornada a l’escola”

Miriam:

“He hagut de marxar de casa meva per buscar un lloguer més assequible, amb el meu sou anem més ofegats”

Des de la Marina hem entrevistat tres famílies amb diferents nombres de fills, i ens expliquen com s’ho han fet per afron tar el nou curs escolar enmig d’un context de pujada generalitzada de preus. De les tres consultades, dues han demanat ajuts però no els han aconseguit. Són els casos de l’Arantxa i la Míriam, famílies mono parentals. “Estic en llista d’espera des de fa anys, enguany he hagut de recórrer a una empresa de venda de llibres de segona mà i així estalviar-me una mica, no sé com podré tirar endavant les filles”, es preocupa l’Arantxa.

Similar és el cas de la Míriam, que ha sol·licitat un ajut i encara espera respos ta. “Sabia que els preus augmentarien així que he estalviat des de fa 6 mesos per fer front a la tornada a l’escola”. La Mónica en canvi no l’ha demanat perquè està con vençuda que tampoc no l’hi donarien en comptar amb dos sous a casa. Reconeix, però, que “realment em vindria molt bé ja que som una família nombrosa i això ens condiciona molt”.

Entre tant, els sous no pugen i el que té la sort de tenir una feina més o menys estable s’ho mira tot amb lupa: “Intentem estalviar al màxim, però tot i l’esforç és im possible d’arribar-hi. No li veig fi a la situa ció i cada cop és més difícil fer front. Em preocupa molt el futur dels meus fills”, diu la Mònica. “Ho estem patint i per aquesta tornada a l’escola ens hem hagut d’evitar

Totes tres coincideixen en què al final ho paga també la canalla. Han estat pe dagògiques advertint-los de la necessi tat de saber tirar endavant amb el que hi ha, intentant treure ferro a la situació. Alhora han hagut d’incidir més que mai en la cura del material. “Sempre els hem comentat el mateix però aquest any en cara més. També han reutilitzat tot el material que han pogut de l’any passat (gomes d’esborrar, bolígrafs, estoig...) són nens encara i per l’edat ho han comprès bé”. “Enguany hem comprat els llibres per wallapop. Alguns pares senten rebuig a aquesta aplicació i el fet de comprar lli bres de segona mà, però a nosaltres, en aquests moments, ens ha salvat”, assegura la Mònica.

Tot seguit, valoren l’atenció als centres educatius i hi ha experiències diferents. L’Arantxa està molt satisfeta: “Com és tracta d’una escola pública i ens conei xen, es preocupen per nosaltres i afortu nadament rebem tot tipus d’ajut”. No és el cas de la Míriam i la Mònica. “No ens han donat un cop de mà en res i no n’hem rebut cap, és molt dur”, diu la primera. “La directiva de l’escola sap que a casa tre ballem tots, som conscients que no en re brem , tot i que, sincerament, ens vindria molt bé”, se suma la segona.

Hi ha preocupació i neguit en moltes famílies. I no és per menys. Quan acabem el reportatge, el 28 de setembre, és notícia l’informe de l’OCU en el que resulta que els productes que componen la cistella han incrementat el seu preu en un 15,2% de mitjana des de l’últim estudi, la major pujada des que l’organització de consumi dors va començar a realitzar aquest estudi fa 34 anys.

■

Joan Pejoan

Patrimoni històric a la Marina Plus Ultra i la colònia Santiveri

Al barri destaquen edificis que, per la seva bellesa o antiguitat, ens traslladen a una època que molts de nosaltres no hem conegut. Són edificis on encara viu gent. Molts d'ells han passat de generació en generació i a d'altres s'han instal·lat noves famílies, però continuen conservant trets d’un passat on el xivarri de la ciutat era llunyà.

La Marina és un barri amb molta histò ria. Dels camps de conreu, passant per la industrialització de la zona i fins avui dia, el recorregut històric del nostre barri es re flecteix en els edificis que ens envolten. El patrimoni, en definitiva, que ha vist créi xer nombroses famílies, i que només amb la seva façana ens expliquen d’on venim.

Sants-Montjuïc és el segon districte de la ciutat de Barcelona amb més edificis catalogats com a patrimoni arquitectònic, amb 447 edificis protegits, només per dar rere de Ciutat Vella, que és "l'àrea de la ciu tat on s'han desenvolupat de manera més seguida i densa operacions de creixement i transformació urbana des de l'època ne olítica fins als nostres dies", apunta el catà leg de l'Ajuntament.

I si observem la classificació del pa trimoni per barris al Districte de Sants-Montjuïc, Sants suma 171 conjunts protegits, Hostafrancs, 51, Font de la Guatlla, 11 i la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell apleguen un total de 14, una dada força inferior si atenem a la di mensió territorial i de població.

En aquest reportatge ens centrarem només en dos dels conjunts d'edificis que estan catalogats per l'Ajuntament de Barcelona com a patrimoni, és a dir, la Colònia Santiveri (carrers Gabriel Miró i Torres de Marina) i el Plus Ultra (carrer del Mecànic Pablo Rada i l’Aviador Ruiz d’Alda). Parlem amb alguns veïns que hi viuen als barris i repassem la seva conser vació durant els últims anys.

La singularitat de la colònia Santiveri

Per una banda, la colònia Santiveri, a tocar de la ronda del Litoral i a una zona cone guda com a Pont de les Vaques, forma un conjunt d'habitatges just al costat de la Casa que li dona nom. Es tracta de l'edi fici que originalment acollia la residència i oficines dels propietaris de l'empresa Santiveri, una societat fundada el 1885. La colònia va ser construïda pels mateixos propietaris amb l'objectiu de servir com a habitatges pels obrers de l'empresa, espe cialment els edificis del Carrer de Gabriel Miró, amb dates de construcció entre els anys 1915 i 1920. Ara, de cases originals

en queden poques, malgrat que encara hi viuen alguns veïns.

La Fina Flores, del Bar Flores, va néixer al barri quan els seus pares iniciaven el negoci que ella ha continuat. Recorda que de petita hi havia més vida i més nego cis per a la gent que hi vivia. "Les poques cases que queden es conserven prou bé, i ara estem millor que abans perquè ens han reformat els carrers. Se'ns ha escoltat, i molta gent que no sabia on era la colònia Santiveri ara la sap localitzar", diu. Tan mateix, reivindica "no oblidar-se de la his tòria del barri i recordar d'on venim per ser capaços d’avançar amb encert".

Entre finals de 2018 i principis del 2019, un projecte d'urbanització va millorar la il·luminació i la vegetació i va ampliar les voreres, tot amb l'objectiu de millorar en la seguretat de la zona, ja que a l’estar en voltada de magatzems industrials al ves pre és molt silenciosa i feia molt de temps que el veïnat ho reclamava. L’àrea està catalogada com a bé d'interès documen tal, amb el nivell D i, per tant, "es permet l'enderroc després de presentar i ser apro vat un estudi historicoarquitectònic", tal com especifica el portal de patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona.

En el cas de la Casa Santiveri, sí que està catalogada com a bé d'interès urba nístic amb el nivell C, és a dir, no es pot enderrocar i és obligat el manteniment de la volumetria (amplada, alçada i llargada)

i les façanes originals, a més de conservar els elements decoratius que són d'interès. Malgrat que la zona està afectada per la Modificació del Pla General Metropolità del Prat Vermell, la projecció no dibuixa la forma final o els edificis a mantenir, sinó que tot això es concretarà més en davant. “El MPGM té una clara voluntat de mantenir i conservar el patrimoni, i es valorarà la possibilitat d’incorporar a l’or denació les edificacions existents segons els usos previstos, i treballarem per a con servar-los en un sentit ampli”, asseguren fonts de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajunta ment, tot i que encara no hi ha novetat de l’inici d’aquests tràmits.

Les particularitats urbanísti ques del Plus Ultra

Per altra banda, trobem la "Y" que formen els edificis del barri del Plus Ultra, situats a pocs metres de la Plaça de la Marina. Conegut per la seva trepitjada del raïm, festa que recorda el passat viticultor de la zona. Es tracta d'un conjunt d'habitatges unifamiliars d'una sola planta, majoritàri ament, i alguna d'elles amb un petit jardí davanter. Es van construir entre el 1925 i el 1930 i ens recorden a un poble petit en mig dels alts edificis que l’envolten.

Una veïna del barri, que prefereix no donar el seu nom, defensa la importància de protegir el patrimoni arquitectònic del Plus Ultra per tenir una identitat de zona,

|| Alejandro Flores

Parlem amb experts i el veïnat per posar en relleu l’estat de conservació d’aquests dos conjunts d’edificis històrics a la Marina, catalogats com patrimoni de la ciutat

▶ El conjunt de casetes de Plus Ultra, construïdes als anys 20, vist des de la terrassa d'un dels edificis.

Alejandro Flores

“Feia molt de temps que reclamàvem la reforma dels carrers de Santiveri i finalment se'ns ha escoltat, molta gent que no sabia on érem ara ens sap localitzar”

“Per conservar el patrimoni de Plus Ultra es necessiten cèntims, però els ajuts no han arribat”

“

”

Sants-Montjuïc és el segon districte de la ciutat amb més patrimoni arquitectònic; la Marina compta amb 14 conjunts catalogats

es considera un conjunt singular i amb una identitat específica. L'any 2015, la Comissió d'Habitat Urbà va impulsar una modificació puntual del Pla Gene ral Metropolità que afectava 37 habi tatges a tocar del Carrer Mare de Déu de Port, previst que desapareguessin amb l'ampliació de la via. D'aquesta forma, es va aconseguir conservar la zona i es van millorar els carrers que la componen.

al mateix carrer, davant del Sorli. S’ha enderrocat l’edifici que hi havia i resten pendent les obres que el convertiran en una altra via d’accés a Plus Ultra, encara sense calendari.

però creu que els polítics s'han oblidat d'ells. "La trepitjada es va idear per reivin dicar el barri, per dir: el Plus Ultra existeix. Han vingut tots els alcaldes i regidors, però només per fer-se la foto", lamenta. La veïna comenta que abans hi havia comerços que donaven vida al barri i, que per conservar el patrimoni "es necessiten cèntims". As segura que, a principis dels 2000, l'Ajunta

ment els va prometre ajudes per reformar les façanes dels edificis protegits, però "avui aquests ajuts no han arribat". "A vegades pensem que ens han fet lluitar durant tant de temps per veure si ens avorríem i ens cansàvem", es lamenta.

Els habitatges del Plus Ultra estan ca talogats, també, com a bé d'interès docu mental, amb el nivell D. A més, la barriada

Així doncs, queden dues intervenci ons sobre la taula. La primera; la del solar situat entre els carrers Aviador Ruiz d’Alda, Alts Forns i Ferrocar rils Catalans que s’ha de netejar per a destinar-lo a altres usos. Per a això, l’Ajuntament va haver d’expropiar un dels edificis que connectava amb el pati interior (i que dona al Plus Ultra). S’han contemplat diverses possibilitats per al futur d’aquest solar, entre elles la construcció d’un aparcament de cotxes, no obstant això, “no hi ha res definit i s’han de valorar les necessitats de l’entorn. Ara bé, la prioritat és obrirlo i netejar-lo a fons”, explica l’Esther Pérez, consellera de BComú al Distric te de Sants-Montjuïc.

La segona intervenció és la connexió del Plus Ultra amb el carrer Mare de Déu de Port. Es farà a través del solar ubicat

Ara bé, malgrat la millora urbana que s’ha fet a Plus Ultra s’hi manté en l’am bient un cert aire de degradació arran l’abandonament i l’ocupació d’alguns habitatges i l’incivisme, ben palpable i reiteradament denunciat pels residents, gent que reclamen a l’administració més inversió i projectes ambiciosos.

El Xavi Callejas, arquitecte i veí des de fa diverses generacions a Plus Ultra, explica que al voltant del 30% dels ha bitatges supera la volumetria marcada al Pla General Metropolità. “La majoria d’edificis històrics de la Marina tampoc no estan adaptats energèticament”, diu, alhora que proposa conservar-ne les façanes enderrocant l’interior per a re habilitar-los. Reclama sancionar els pro pietaris que especulin amb els habitatges buits o els lloguin sense complir els es tàndards d’eficiència. Igualment, emfatit za en la necessitat de donar més ajudes per a reformar els edificis històrics: “Això s'hauria d'aplicar en tota la ciutat, però especialment en teixits degradats arran d'antics plans urbanístics com és el cas de Plus Ultra”, conclou. ■

▶ La Fina Flores, del Bar-Restaurant Flores, davant d'una de les casetes velles de Santiveri. Alejandro Flores

La Marina FM arrenca nova temporada i amb nous fitxatges!

Dues noves cares, dues il·lusions

Ingrid Moreno Esteve i l'Aina Yu Flo res són les noves incorporacions a l'equip de La Marina FM (102,5), com a responsable tècnica l'una i auxili ar l'altra. Són les dues noves cares que més veureu si ens veniu a visitar a l'emissora. Parlem amb elles per conèixer quines novetats porta La Marina FM en la nova temporada que arrenca aquest octubre.

Ingrid Moreno Esteve

Com vas saber que t'agradava la ràdio?

Des de petita he escoltat la ràdio a casa, al cotxe... era part del meu dia a dia. Sempre m'he imaginat darrere de tot el que confor ma una emissora. Amb els anys, tenia més ganes de fer realitat el meu somni. Vaig llui tar per ell, i per amor a l’art he anat fent tre balls d'audiovisuals que m'han obert molts camins, he après molt. La Ingrid del passat no es creuria que arribaria fins on soc, i el que queda...

Com arribes a La Marina FM?

És una casa acollidora i vaig tenir la sort de realitzar-hi les pràctiques professionals com a tècnic auxiliar el 2021. Ja llavors em vaig sentir molt a gust i tot l'equip sentíem el projecte com a propi. Tornar-hi és un plaer.

Ara, com a nova tècnica de so, quins canvis fareu?

L'emissora té una molt bona programa ció, són al voltant de 30 programes. Crec que la fusió és prou bona! Tot i així jo vull posar el meu granet de sorra i apostar per inserir-nos i posar-nos al dia amb les pla taformes digitals, com ara Twitch. Tenim continguts de qualitat extraordinària, tot i la limitació de pressupostos, així que la idea és arribar a més persones perquè pu guin gaudir-ne. Som una emissora de barri i ens sostenim gràcies a una xarxa de gent compromesa i amb moltes inquietuds, i és emocionant contribuir a tot aquest esforç. Ara s'han renovat alguns equips, la taula de

mescla, per exemple, i s'ha fet amb aportaci ons i préstecs dels mateixos socis. Vivim un moment complicat per a tothom però enca ra més pels projectes comunicatius. Existir i ser on som és encoratjador per seguir enda vant. D'aquí a res fem 40 anys de trajectòria!

Aina Yu Flores Perera

Ets la nova tècnica auxiliar de la ràdio des del juny, com va l'experiència?

Estic omplint la meva motxilla de milions de moments. M'ho passo bé i aprenc tant que no vull pensar en el dia de marxar. A l'estiu vaig estar fent tota la feina com a tècnic de so i, sincerament em va emocionar la confiança que des de l'AMCL van dipositar en mi.

Quin és el teu moment preferit de la tarda?

Hi ha molts, però el d'acabar un programa i veure sortir als locutors o locutores feliços... és el millor! Em dic a mi mateixa ''una passa ben feta".

Com et veus en un futur? Francament, no ho sé, el futur és incert.

Totes dues tenen l'encàrrec d'avaluar les millores a fer a l'emis sora, que n'hi ha! Els preguntem com ho veuen tot plegat?

Quina creieu que és la filosofia de La Marina?

A: Col·laboració i feina a quatre mans.

I: És difícil definir-ho en només un parell de paraules. Jo en destaco el seu com promís amb causes socials com el feminisme, la interculturalitat, i sobretot que viuen, estimen i treballen pel barri. També m'agrada que deixen que cadascú voli una mica. És interessant per a nosaltres que som més joves perquè podem créixer i experimentar.

Expliqueu-nos algun projecte nou que tingueu entre mans ara a l'emissora?

A: Estem treballant per marcar un perfil més juvenil, creiem que és necessari se duir i arribar a la gent jove del barri, que ens coneguin més i millor i sobretot que es posin la samarreta i sentin orgull de ser de la Marina. Hi ha molt camí a fer en aquest sentit, però ens hi hem de posar i nosaltres també volem contribuir-hi, entre d’altres iniciatives que ja ho estan intentant.

I: Coincideixo amb l'Aina. Estem treballant molt en donar aquest nou enfoca ment, però estem engrescades i ben animades.

Quin és el tret que ens fa diferents com a emissora?

A: La varietat i el potent que és la programació malgrat la nostra dimensió. També la sensibilitat i la molta entrega de tots els que participem, som unes 70 persones, i hi ha de tot! Aquí, a més de periodistes formats, hi ha programes que els fan mag@, metg@s, músic@s, ballarin@s, poetes, comerciants i un munt de gent que té inquietuds diverses. I quant a l’edat, la més jove té 18 anys i el més gran d'aquí a poc en farà 80. I tots estem en molt bona forma!!

I: ha ha ha per l'edat, és veritat que aquí hi ha de tot, som la mostra del que vam ser, el que som, i el que serem gairebé! ■

Textes: Lourdes Tasies Cano / Fotos: Alejandro Flores

El ajedrez, mucho más que un juego

Rafael Ochoa

El juego del ajedrez data del siglo V o VI en la India. Antiguamente se llamaba ¡charatunga! (o juego del ejército, que constaba de 4 partes), otros lo sitúan en el siglo III a.C. en China. Con el tiempo, fue evolucio nado hasta que en el siglo XIII Al fonso X el Sabio mandó escribir el Libro de los Juegos, donde constan las normas, la importancia de las fi guras y las formas del juego, y es de esta manera como lo conocemos en la actualidad.

Carlos Fernández, presidente del Club d'Escacs La Cadena y miembro de La Taula d'Esports en el barrio, nos ofrece un resumen de la histo ria y la actualidad del ajedrez en la Marina, cosa que le agradezco pro fundamente.

Carlos ¿El ajedrez es deporte o juego de mesa?

En mi opinión puede ser ambas co sas, si juegas un rato para entrete nerte, entonces es un juego de mesa. En cambio, si compites, se convierte en un deporte. Tres horas de juego, mantener la atención, calcular la ju gada sin levantarte de la silla, esperar la jugada del rival y planear el ataque requiere una concentración y una tensión corporal que lo convierte en un deporte.

Los campeones del mundo juegan partidas de hasta 7 horas, además tiene su propia olimpiada oficial de equipos desde el año 1927 (antes hubo 2 com peticiones no oficiales), es reconocido como deporte por el Comité Olím pico. Este verano hubo olimpiada de ajedrez en la India y ganó Uzbekistán en torneo abierto, y en la categoría fe menina ganó Ucrania.

¿Cómo se juega en equipo? En primera división, por ejemplo, cada equipo competimos con 8 ta

bleros y se ordenan los competido res en función de las puntuaciones.

Cada partida tiene un resultado y tienes un punto por cada partida que ganas. Si pierdes, tienes cero. Si hay tablas es medio punto, luego se suman los puntos de los 8 enfrenta mientos. Nuestra liga se juega en el primer trimestre del año, dura me nos que en otros deportes y compi ten 10 equipos en 9 rondas. En las olimpiadas se juega con 4 tableros y puedes tener en el equipo 6 ó 7 juga dores alineando 4 para jugar.

¿Cómo empezaste con el aje drez?

De pequeño lo jugábamos en casa y lo he mantenido siempre. Un famili ar que ya participaba en un club me invitó y me acabé apuntando, ya lle vo 18 años como miembro del Club d'Escacs La Cadena. Empezamos a dar clases en el centro cívico La Ca dena, el equipo lo formábamos 10 jugadores y actualmente somos alre dedor de 20.

¿Antes había ajedrez en el barrio?

Las viviendas SEAT tenían un equi po de ajedrez muy potente y con muy buenos jugadores. Cuando la SEAT social despareció algunos de ellos fundaron nuestro equipo. Hace unos 4 años pasamos a un local com partido, el Espai Veïnal Química.

Nos reunimos los lunes y los jueves dando clases a niños y mayores, y los jueves además jugamos entre los mi

embros del club: La primera hora y media, a partir de las 18:30h, puede jugar todo el que quiera, i a partir de las 8 viene nuestro maestro, José Luis Ayala, a entrenarnos a los del club. Poco a poco nos hemos ido hacien do más visibles para otra gente inte resada en el barrio.

¿Qué otras actividades hacéis? Jugamos la liga y vamos a torneos. A título individual te apuntas al torneo que quieras, por ejemplo, el inter nacional de las fiestas de Sants. En general hay una buena oferta y orga nización de competiciones.

El día 3 de octubre empezarán las clases en el horario de 16:30h (para los adultos) y de 17:30h a 18:30h (para los más pequeños). Pueden venir los que tengan un cierto nivel y los que comienzan o quieren apren der a jugar, tanto pequeños como grandes. Igualmente, a partir de octubre la Taula d'Esports ha ofre cido a los colegios el ajedrez como actividad extraescolar, el año pasado dimos clases en el Ramón Casas y en el Bàrkeno y ha ido muy bien. Para más información pueden llamar al 650 006 319.

Seguro que tienes un mensaje para la gente del barrio…

El ajedrez es bueno para mejo rar la agilidad mental, su práctica mantiene la memoria, desarrolla la atención, el cálculo y ya se empieza a utilizar como una herramienta de carácter terapéutico. Es una activi dad intelectual que ejercita el cerebro y por eso se recomienda para los pe queños y los mayores. El cerebro es como un músculo: si no lo ejercitas, se atrofia. Últimamente se animan a jugarlo mucho más las mujeres, así que animamos a que los hombres también se apunten.

Pau Espí

A poc a poc i mala lletra

La frustració és definida pel DIEC com l’estat de qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon Segurament, molts dels qui ara em llegiu, us sentiu així, frustrats, com jo em sento. La meva frustració no neix pas d’una única cosa específica, però sí que es podria englobar en un pla general.

Sento frustració cap a la humanitat, cap als meus contemporanis que, dia a dia, destrossen una mica més el món. Em repugna la societat on visc i de la qual, com un més, en formo part. I em repugna, encara més, saber que no puc fer res per aconseguir que les coses millorin, és més, que no puc evitar que les coses empitjorin.

Tan de bo pogués liderar una revolta del poble ca talà i espanyol en contra dels líders que ens asfixien i oprimeixen i junts, el proletariat, poguéssim enderro car aquest sistema feudal anomenat monarquia que es basa en un capitalisme que ja ha demostrat com fa anar les coses. Però això és utòpic, com tota esperan ça d’una realitat millor. És utòpic pensar que el poble sap decidir què és el que més li convé. I, si m’ho voleu negar, només cal que mireu els resultats de les elecci ons d’Itàlia de l’altre dia, on el feixisme, sí, el feixisme en majúscules, va aconseguir altre cop el poder (si és que no el tenia ja).

La banalització del feixisme que s'han dedicat a fer moltes de les elits europees durant aquest inici de segle, ens ha abocat, altre vegada, a una situació insostenible. Malauradament, no són poques aquelles persones que, sense cap mena de vergonya, s'autodefineixen com a feixistes i que, a banda de tenir tendència a aturar taxis (no sé si m'enteneu…), s'enorgulleixen de defensar una ideologia que es basa en reprimir i extorsionar a la gran part de la població. En aquest sentit, l’amenaça feixista és un moviment creixent a Europa els últims anys, i, com no podia ser d’altra manera, sobretot a Espanya. Quina sorpresa que en un país que s’aferra a un passat dictatorial i intenta camuflar les vergonyes i atrocitats del règim franquista tingui encara una bona part de la població d’extrema dreta. I por em fan les pròximes eleccions generals d’Espanya, on VOX, que tots sabem cap a quina ideologia tira, té tots els núme ros d’acabar entrant al govern o essent un líder fort a l'oposició.

De debò que sembla que no n’aprenem. Com hem d’estar orgullosos de nosaltres com a societat si no només acceptem les normes de joc que se’ns imposen, sinó que, a més a més, votem perquè ens prenguin els pocs drets que tenim?

El temps passa i nosaltres avancem a poc a poc, do nant cops de cec en una direcció que ja sabem el que ens presenta: Patiment i anys molt foscos per a tots.

Però tranquils, calma, els catalans podem agafar aire i respirar còmodament gràcies als nostres líders polítics. Gràcies a l’alcaldessa de Barcelona, qui ha organitzat unes festes de la Mercè que han deixat morts, detinguts i una ciutat destrossada al seu pas. Però no ho digueu gaire fort, que l’alcaldessa és de llàgrima fàcil i, a la mí nima, us acusarà de difamar-la. I d'altra banda, el molt honorable president Pere Aragonès, aposta per salvar la crisi de govern amb petites ajudes econòmiques per als lloguers fins als trenta-sis anys i allargant la T-Jove fins a complir la trentena. Així, quan amb trenta anys estiguis a l'atur, continuaràs pensant que ets jove. Pobre, però jove. Tot i així, ben mirat, m’agradi més o menys el meu voltant, jo també soc un ésser humà i encara tinc un bri de confiança en un canvi, perquè ja ho diuen que: L’últim que es perd, és l’esperança ■

Primer Torneig d’Escacs Espai Química.

El ajedrez mejora la agilidad mental, la memoria, la atención y el cálculo

del comerç associat

Neix Barcelona Convida

Barcelona Comerç va presentar la guia Barcelona Convida el passat 29 de setembre, un magazine del comerç de la ciutat de Barcelona amb edicions impreses i en format digital.

Barcelona Convida és una iniciativa de Barcelona Co merç que neix amb la voluntat d’informar del que passa a la ciu tat de Barcelona a través de la mirada dels eixos comercials de proximitat, i l’Eix comercial de la Marina n’és un d’ells. El magazine apropa a la ciutadania la di versitat de plans que hi ha per gaudir del comerç des de diferents facetes: cultura, gastronomia, salut, història, tecnologia, innovació, família, lluita social, ecologia....

L’edició en paper de Barcelona Convi da es publicarà dos cops l’any, al maig-

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385. 933327788

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSO

RIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca,

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local. Telf. 93 535 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESTANCS

ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES

FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA Sovelles, 11 932232593 650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES

BAYOT COLLADO Mare de Déu de Port, 168-170. 934214922 / 601156042

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET C/ Alts Forns, 60. 645-944-419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

LA CASA AGENCY PUNT ZONA FRANCA 2021 BCN, S.L Foneria, 43 Telf. 934317977

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf.

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934

PAPERERIES

PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona

181.

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS!

juny i al novembre-desembre, amb un tiratge de 50.000 exemplars. La revista es distribuirà gratuïtament a través dels comerços associats dels 23 eixos comer cials de Barcelona Comerç. I al portal barcelonaconvida.com, a més de trobar la revista en format digital, on també es publicaran continguts re gularment.

La redacció de Barcelona Con vida està formada per un equip pluridisciplinari de professionals del perio disme, la fotografia i el disseny. El director és Miguel López, l’editor és Javier López, i el consell de redacció està participat per la direcció i junta de Barcelona Co merç i tots els eixos comercials adherits a l’entitat.

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 LYS

JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698 Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

RESTAURANTE SALUS C/ Foneria, 9 934315909

FOC BLAU

Passeig de la Zona Franca, 174 932969564

ROSTISSERIA LA CUINA DE LA IAIA Mare de Déu de Port, 305-319 Telf. 604281860

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151 934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES (ANTIC LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA Micaela Chalmeta, 9 609184361

SPORT ENERGY ALTS FORNS

Mare de Déu de Port, 265 663994954

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS

Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

La instantània

Un gran ventall de disciplines culturals, artístiques i diverses activitats de tota mena arriben a l’octubre de la mà dels Centres Cívics i equipaments de la Marina. Ho tenen tot a punt per a la nova temporada de tallers i activitats que s’inicien a la tardor. Durant el setembre han organitzat tastets gratuïts per ensenyar a tothom qui està interessat a gaudir coneixent, xerrant i passant una bona estona en grups amb afinitats compartides. Una excel·lent forma de donar la benvinguda a la tardor i que ens convida a participar a tots i totes dels cicles culturals organitzats al barri, amb molta cura i estima, després dels anys de pandèmia.

Fotos: Alejandro Flores

els més petits del barri com a protagonistes.

Quatre veïns i veïnes

la veu al tastet gratuït ‘Canta Jazz’, realitzat a la Sala Polivalent de la Pepita Casanellas. impartit a la Cadena.

La música que escoltem al llarg de la nos tra vida marca les etapes per les quals hem passat. Cala en la nostra ment i ens fa traslladar-nos a etapes passades, i també obre la porta a unes de noves. La música, per tant, és una de les eines fonamentals per a la ment d’un malalt d’Alzheimer.

“Els records que estan lligats a les emocions són els que costen més d’obli dar, i a través de la música és molt més fàcil connectar amb les persones que tenen Alzheimer”, explica l’Oriol Car rasco, educador social i coordinador del Programa de Gent Gran del Districte de Sants-Montjuïc. Emmarcades dins del Dia Mundial de l’Alzheimer, celebrat el dimecres 21 de setembre, es va organit zar una sèrie de xerrades i tallers que in cidien en el paper que té la música en la nostra memòria.

“És una malaltia en la qual cal molta paciència, perquè el malalt viu en una realitat que és diferent. Negar-se-la no és convenient perquè ell ho viu d’aques ta manera. La confrontació no soluciona res, i és important el suport cap al malalt i també als que el cuiden”, detalla l’Oriol.

El Carlos Armengol, coordinador de Promoció i Participació de Gent Gran del Districte de Sants-Montjuïc, inci deix en la importància de la prevenció i d’acudir al metge tant bon punt sos pitem que tenim un familiar amb Al zheimer. “Sovint ens costa acceptar-i ho

L’impacte de la música en els malalts d’Alzheimer

“Els records lligats a les emocions costen més d’oblidar, i a través de la música és més fàcil connectar amb les persones amb Alzheimer”

disfressem amb situacions com l’estrès o la demència per l’edat”, afegeix l’Oriol.

Les jornades han estat complementà ries a les activitats celebrades amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, amb conferències que han tractat l’im

pacte emocional de la pandèmia, el trac tament de la gent gran a la història del cinema, un taller d’educació financera per a persones de la tercera edat, i acti vitats per a moure el cos, com ara balls i caminades. ■

Òpera per impulsar el comerç de barri

Durant la tarda del passat 22 de setembre gairebé a cada carrer de la Marina se sentia música. Era la veu tendra i potent dels cantants d'òpera professionals que, amb la seva tècnica, se situaven al da vant dels comerços del barri amb l'atenció atònita de qui passava pel davant.

"És la conjunció entre promocionar i divulgar l'òpera, molt neces sari per treure-la del teatre i que la gent es tregui la idea que és només per a gent entesa, i promocionar els comerços de proximitat ", deta lla la Cecilia Ferraioli, cantant d'òpera professional des de fa gairebé 20 anys i que enguany participava al bar de les Bessones.

Òpera al Comerç és una activitat gratuïta i oberta a tot el públic que s'apropi als diferents establiments del barri on se celebra, impul sada per la Fundació Barcelona Comerç i l'Associació de Comerci ants de la Marina. Setmanalment, i fins al mes de desembre, arribarà a cada un dels eixos comercial de la desena que té la ciutat. ■ A.F.

▶ Xerrada sobre música i memòria a l'Espai Municipal de Gent Gran d'El Polvorí.

Alejandro Flores

▶ Una cantant d'òpera al centre, envoltada de comerciants, veïns i representants polítics. Alejandro Flores

L’art del cinema a Barna!

Paco Marín Andreu Director de fotografia jubilat

Cinema Club la Marina

Avui arrenca el camí. El projecte de Cinema Club la Marina, que té l’objectiu d’iniciar tot un seguit de cicles de cinema al nostre barri, comença a agafar forma: cicles on el mateix públic anirà suggerint temàtiques, gèneres, directors, actors o actrius per gaudir del seu art. Després de les projeccions, s’obrirà un debat per intercanviar impressions creant un am bient que convidi a fomentar la passió pel cinema.

En aquest primer cicle, tractarem la temàtica més social des d’una perspec tiva molt propera. El primer trimestre constarà de la projecció de tres pel·lícu les, una cada mes. Estan rodades a Bar celona als anys 60 i es tracten tres temes que segueixen sent d’actualitat, malgrat que ja han passat gairebé 60 anys.

La primera, La piel quemada, de Josep Maria Forn, ens parla de la immigració mostrada des de la part més dura i cruel dels llocs d’origen, a la crua realitat dels destins triats. Cinema realista i molt pròxim amb Antonio Iranzo, Marta May, Sílvia Solar i un ampli elenc d’ac tors i actrius del món del cinema bar celonès.

La segona pel·lícula del cicle serà Los Tarantos, de Rovira Beleta, que tracta sobre el món gità i està rodada a la bar riada del Somorrostro. Està interpretada, magistralment, per Antonio Gades, Car men Amaya, Sara Lezana, Daniel Martín i una gran varietat d’actors i actrius gitanos.

A més, compta amb una esplèndida foto grafia de la mà de Màssimo de la Mano i Francisco Marín (el meu pare).

I la tercera serà el film A tiro limpio, de Paco Pérez Dolz, una pel·lícula que tracta sobre la postguerra a Barcelona on un grup d’atracadors exerceixen la delin

L'agenda d'octubre

ACTIVITATS INFANTILS Dissabte 15

ACTIVITATS ADULTS

Dissabte, 8 i diumenge, 9 d’octubre

Lletra petita. Desplaçades. A càrrec de l’Associació Iurta. Coneixerem la histò ria de la Berta i l'Anna, dues nenes que per diferents motius s'han vist obligades a marxar de casa. Hora: 12h.

Dimecres, 19

Viu Montjuïc. Itinerari/Ruta històrica i natural del barri de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell. A càrrec de Mò nica Navarro. Cal inscripció prèvia.

Dilluns, 17

T’interessa. Traient la pols als clàssics: li teratura i cinema. A càrrec de Lídia Bar dina Molina. Hora: 18:30h.

Dimarts, 18

Road Movies. Río Lobo (Howard Hawks, 1970) Projecció i posterior de bat amb Pere Vall, periodista de cinema. Aforament limitat. Hora: 18.30h.

Dimarts, 25

Kit de recursos emocionals. Vine a crear de forma col·lectiva el teu kit d’eines de gestió emocional.

A càrrec de VilaVeïna i professionals del CAP de La Marina i del CAP Doctor Carles Ribes. Cal inscripció prèvia. CC La Cadena. Hora: 18:30h.

Lletra petita. Primeres passes. A la vore ta dels núvols. A càrrec de la Cia Patawa. Espectacle visual i poètic. Ens permetrà fer un passeig pels núvols. Per a nens de 6 mesos a 3 anys. Cal inscripció prèvia. Hora: 17:30h.

Dimecres, 26

CineXic. Fem créixer el cinema en ca talà. Projecció de la pel·lícula infantil El regal de la Molly Monstre. Per a nens a partir de 3 anys. Hora: 17:30h.

Divendres, 14

Stephane Laidet (harmònica diatònica). Hora: De 20 h a 21 h. Preu: 5,45 €

Diumenge, 9

L’AMÀLIA I LES OMBRES LUNARS

Teatre d’ombres a càrrec de la Compa nyia Animamundi Hora: De 12 h a 13 h. Preu: 3 € Edat: A partir de 2 anys.

Diumenge, 23 SUPERCUC Tres curtmetratges

qüència a la ciutat. Intèrprets com José Suárez, Luís Peña, Carlos Otero i Gustavo Re encarnen personatges polifacètics que creen situacions confuses amb l’ajuda de l’excel·lent fotografia de Francisco Marín.

STÉPHANE LAIDET ET LE PETIT

COMITÉ. Música a càrrec de Pancho Garcia (guitarra), Paco Bastida (guitar ra flamenca), Joange Torredeflot (violí) i

Una pel·lícula encantadora acompanya da d'altres petites històries sobre l'amis tat i l'harmonia entre companys. Hora: De 12 h a 12.45 h. Preu: Gratuït

Divendres 21, dissabte 22 i dilluns 24

7RINGS Festival d’arts Urbanes de la Marina. Festival coorganitzat per joves, diferents col·lectius i serveis del barri com Pla Comunitari, PIJ, BMX, Skatia, Joves Estrelles Altes etc...

Concerts, dansa urbana, “batalla de ga llos”, exhibicions de Bmx i skate i tallers.

Amb Paco Pérez Dolz vaig rodar molta publicitat i un film a Almeria anomenat A través del salvaje Kurdistán. Fa unes setmanes, vaig assistir a l’últim dels me rescudíssims homenatges que se li han fet a la Filmoteca, i es va projectar un docu mental que ell mateix va encarregar sobre la seva vida (Genio y figura). Va ser un home molt generós i no va voler marxar sense deixar-nos el seu testament cine matogràfic.

Espero i desitjo que el bon cinema ens permeti conèixer-nos i enriquir-nos amb pel·lícules que ens faran passar una bona estona i ens faran pensar. ■

El Far

Trencaments. Jornades cul turals sobre el benestar emo cional al barri de la Marina Arrenca “TRENCA/MENTS” una pro posta per parlar col·lectivament sobre els malestars emocionals. Aquestes jor nades neixen amb la voluntat de coordi nar diferents agents del barri i promoure la cultura de l’autocura respecte la gestió de les emocions i la salut mental. Alhora es vol aprofitar per donar a conèixer els recursos existents a La Marina en relació a la salut mental i emocional.

Les jornades donaran el tret de sor tida el 10 d’octubre en motiu del Dia Mundial de la Salut Mental a les 18:30h a la biblioteca Francesc Candel i aca baran el 13 de desembre a l’espai Jove Química. Aquesta edició s’ha organit zat des dels equipaments culturals del barri, el Centre Cívic Casa del Rellot ge-Sala Pepita Casanellas, el Centre Cívic La Cadena i la biblioteca Francesc Candel, també des dels centres de salut, CAP de La Marina i el CAP Doctor Carles Ribes i amb el projecte de Vila Veïna, amb el suport de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Servei de dinamització Juvenil Química.

Podeu consultar la programació a les webs dels centres organitza dors, on també teniu infor mació impresa.

Biblioteca Francesc Candel

Sala Pepita Casanellas

Sala Maremar

Espai Jove La Bàscula

La vacuna de l’herpes zostèr

habitual és al tòrax, però pot afectar la zona de l'ull i del pavelló auricular, amb compli cacions que poden ser greus. La seqüela més freqüent és el que coneixem com a neuràlgia postherpètica i que correspon a la persistència del dolor després de la cura ció de les lesions cutànies.

La infecció té un tractament específic que és important que sigui administrat de forma precoç per reduir la duració de les lesions cutànies i l'aparició de complicacions. Les raons que han fet que des del depar tament de salut s’hagi pres la decisió d'in cloure aquesta vacuna en el nou calendari vacunal són les següents:

• La combinació d'un percentatge elevat de persones que poden patir la reacti vació del virus

Molts de vosaltres haureu escoltat o llegit als mitjans de comunicació que el depar tament de salut començarà a vacunar a les persones de 65 i 80 anys contra l'her pes zòster, el que farà que Catalunya sigui una de les primeres comunitats autònomes que incorpori aquesta vacuna al seu ca lendari vacunal. Com molts de vosaltres ja sabeu, l'herpes zòster, també es coneix col·loquialment com la "culebrilla" o "foc de Sant Antoni". La seva causa és el virus de la varicel·la- zòster (no confondre amb el virus de la verola del que tant s'ha parlat arran de l'epidèmia de la verola del mico). La infecció inicial per aquest virus provoca la molt coneguda varicel·la, que té la pecu liaritat que quan la passem, el virus queda al nostre cos. La seva reactivació és la que

La pauta d'administració consisteix en dues dosis amb un interval de dos mesos

provoca l'herpes zòster. Aquest mecanis me fa que no es pugui tenir l'herpes zòs ter sense haver passat la varicel·la i que no sigui contagiós.

La infecció provoca una erupció cutà nia, amb vesícules agrupades que gene ralment evolucionen bé i que es poden acompanyar d'un dolor intens que conei xem com a neuràlgia. A vegades, el dolor apareix abans de les vesícules i pot arribar a ser molt incapacitant. La localització més

• La possible aparició de la neuràlgia postherpètica amb importants limita cions funcionals

• La necessitat de receptar fàrmacs pel tractament del dolor amb efectes se cundaris no desitjables

• La potencial afectació ocular i òtica amb complicacions greus i la possible descompensació de malalties cròni ques com a conseqüència de la infec ció i el seu tractament. Recordeu, per tant, que les persones de 65 i 80 anys són candidates a rebre la vacuna i que la pauta d'administració consisteix en dues dosis amb un interval de dos mesos entre les dues dosis.

■

Dr. Manel Garcia Lareo CAP LA MARINA

Demana ajuda, no tinguis por

La salut, en especial la Salut Mental, està vinculada a determinants socials i biolò gics com són l'àmbit laboral, les condicions socioeconòmiques i culturals, els estereo tips socials i els estils de vida, i per això és necessari entendre-la com un aspecte més de benestar personal. Segons l'últim estudi realitzat pel Ministeri de Sanitat, les malal ties mentals són un dels motius de consul ta més freqüents en Atenció Primària, sent l'ansietat i la depressió les més freqüents. La prevalença és més elevada en les dones, augmenta amb l'edat i existeix una gran in fluència sociodemogràfica.

Malgrat que les patologies mentals estan cada vegada més reconegudes com a malalties d’igual gravetat i importàn cia que qualsevol altre problema de salut, requerint una atenció i tractament espe cífic, encara mantenen un estigma social negatiu. Les malalties mentals comporten conseqüències en diferents àmbits. Per una banda, suposen una major mortalitat i menor esperança de vida, principalment pel perill de desenvolupar malalties cardi ovasculars, respiratòries i càncer, i no tant pel major risc de suïcidi com es podria pensar. Per altra banda, els costos socials, laborals i econòmics generats pels tras torns mentals són extremadament elevats perquè causen desocupació, una menor productivitat laboral, més ús dels serveis sanitaris, i un impacte en les famílies i cuidadors.

Antigament, una persona amb una ma laltia mental era considerada com a boja o embruixada i se la ingressava en un manicomi per sotmetre's a un tractament intensiu i agressiu. Per sort, avui en dia aquesta concepció ha millorat, però en cara es conserva l'estigma negatiu amb les consegüents repercussions laborals, socials i personals. De fet, els recursos econòmics i sanitaris destinats a la Salut Mental són inferiors a la resta d’especialitats. És per això que a la societat li és difícil consultar un trastorn emocional o cognitiu davant

d’un professional. Això acaba resultant en un infradiagnòstic, un retard de l’inici del tractament, l’escàs seguiment, una negació a possibles recaigudes i una atenció inade quada i deficitària de les persones afectes.

L'Atenció Primària és clau per la iden tificació, valoració i primer abordatge d'aquestes patologies. També és l'àmbit idoni per les essencials mesures preven tives per 3 raons: és el dispositiu social al que contacten major nombre de ciutadans al llarg de l'any i de la vida; és el recurs on pacients amb trastorns mentals recorren de manera repetitiva; i s'ha vist que a nivell pragmàtic i sanitari, els trastorns emocio nals que no es detecten precoçment pels professionals d'Atenció Primària tenen una pitjor evolució.

Aquest 10 d’octubre se celebra, un any més, el Dia Internacional de la Salut Men tal, un dia que es mereix ser reconegut per lluitar perquè les patologies mentals siguin valorades com qualsevol altra patologia. Animo a les persones afectes que sol·lici tin ajuda sense recança ni por a què diran, perquè el seu motiu de consulta és tan acceptable com qualsevol altre problema mèdic i requereix d'una atenció individu alitzada i especialitzada.

■

Berta Elias Canals metgessa resident de Medicina Familiar i

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

La sandàlia del romà o com enrotllar-se abans de dir el que volies

Pels temps dels romans, al delta del Llobregat hi havia un port molt gran, on hi arribaven els vaixells per carregar diversos productes que els comerciants compraven als pobles que hi havia, i hi ha, a les dues bandes del riu Llobregat. Un dels pro ductes més important que tenia aquest comerç era el vi. Diuen, que prop de Roma, encara avui dia, hi ha un turó que es va anar fent de trossos d’àmfores que allà hi llençaven; i que moltes d’elles porten el segell d’aquestes locali tats catalanes i que dins d’ells s’hi transportava sobre tot vi.

Una té sensació de pertànyer a un lloc quan es fa seva la histò ria d’aquest lloc. A la Marina ara som molts veïns, en l’època dels romans no érem tants però ja te níem tractes comercials amb al tres llocs de la Mediterrània, com actualment, però ara arribem fins les antípodes. Ja veieu, dos mil anys d’història i d’evolució fent el mateix, però ara, en lloc d’àm fores el que enviem son conteni dors, palets i caixes de plàstic.

Se m’acaba l’espai i vull dir que tot això venia per arribar a parlar del vi que s’exportava cap a Roma i al raïm que hi havia al nostre barri, també a la muntanya de Montjuïc; i a les figues, les més bones del món i de la vida d’una criatura quan per menjar-la ha de pujar a la figuera. Totes dues fruites per berenar, amb pa, els joves ja no sabeu el que és, però ho podeu preguntar a la gent gran que teniu a casa i us diran exactament on eren les vinyes i les millors figueres de la tardor ■

El Consorci de la Zona Franca suma VDMHealth al seu ecosistema empresarial 4.0

En línia amb el seu objectiu de con tinuar fomentant i desenvolupant la indústria 4.0, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) incor pora Virtual Doctors and Medicines (VDMHealth) al seu ecosistema d'em preses a l'edifici de DFactory Barcelo na, un espai de 17.000 metres quadrats destinat a la innovació.

VDMHealth és una companyia que, mitjançant algorismes i Intel·ligència Artificial, ofereix solucions innovado res de gran valor afegit per a la millora de l'atenció mèdica a tots els àmbits as sistencials, amb beneficis garantits per a professionals i pacients. Compta amb una plataforma intel·ligent que com prèn eines de suport per automatitzar i guanyar precisió en les tasques d'ava luació prèvia i diagnòstic, prescripció farmacològica, tractaments i cures en temps real i sota demanda. Aquest sis tema està en constant desenvolupament i aprenentatge de nous tractaments per a les malalties més comunes, com ara el càncer, l'Alzheimer o altres malalties cròniques. Gràcies a la formalització de l'acord de col·laboració amb el CZFB, l'organització ara disposa d'una oficina pròpia a DFactory Barcelona on podrà

• La companyia que impulsa millores en l'atenció mèdica mitjançant IA s'instal·la a DFactory Barcelona, on continuarà desenvolupant solucions tecnològiques innovadores, així com generar sinergies amb la resta de les empreses.

continuar treballant en innovadores solu cions tecnològiques, així com començar a generar sinergies i establir aliances amb altres empreses presents a l'edifici per de senvolupar conjuntament noves iniciatives.

L'objectiu d'aquest edifici sostenible i singular és crear un entorn adequat per al

desenvolupament de les empreses emer gents amb una proposta de valor diferen cial, així com donar visibilitat i suport a l'ecosistema promovent activitats per atraure talent i inversió, convertint DFac tory Barcelona en un espai de referència internacional. Es pot considerar com el

El Port de Barcelona estrena un accés directe i un mirador entre la platja de Sant Sebastiá i la plaça Rosa dels Vents

El Port de Barcelona ha estrenat un accés directe entre la platja de Sant Sebastià i la plaça Rosa dels Vents, així com un mira dor privilegiat per gaudir del litoral de Bar celona i la Mar Mediterrània. Les Escales i el Mirador Vela, que combinen l’arqui tectura d’avantguarda amb l’enginyeria civil, connecten els dos espais habilitant per als vianants la zona de l’escullera ubi cada entre l’hotel W Barcelona i el mar.

Aquest nou espai suposa la culmina ció del Passeig Mare Nostrum, ampliant i connectant el espais per als ciutadans de l’entorn del Port de Barcelona, en una zona molt transitada per veïns i vi sitants, que a partir d’ara podran accedir de forma molt més fàcil a la plaça Rosa dels Vents.

L’obra, a càrrec de Nova Bocana Bar celona i que ha tingut un cost d’1,5 mi lions d’euros, ha estat projectada per l’arquitecte Carmelo Zappulla, de l’es tudi barcelonès External Reference i ha estat construïda per Construcía, sota la direcció d’obra de Pigra Engineering.

L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació del president del Port de Barcelona, Damià Calvet, el director ge neral, José Alberto Carbonell, el regidor

del Districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, així com el director general de Nova Boca na, Javier Casado.

En la seva intervenció, Damià Calvet ha explicat que aquesta obra confirma el compromís del Port amb els ciutadans de Barcelona, “ampliant els espais oberts i ac cessibles per als veïns alhora que posa en valor la riquesa paisatgística de la platja de

Sant Sebastià i el litoral de Barcelona amb una intervenció integrada estèticament en

un entorn excepcional. Una vegada més, des del Port s’ofereix a Barcelona un nou espai amb el que seguir construint la ciutat que volem. Avui obrim un nou carrer amb vistes a tot Barcelona i des d’on també es podrà veure, de forma privilegiada, la Copa Amèrica que acollirem l’any 2024.”

El director general de Nova Bocana, Ja vier Casado, ha destacat la voluntat de la concessionària, la primera que es va instal· lar a la zona i la promotora de les obres de

node principal d'indústria 4.0 del sud d'Europa, ja que reuneix grans corpo racions empresarials, startups, centres d'innovació i laboratoris. L'edifici ja té una ocupació del 40%, amb 30 com panyies i 150 persones treballant en un espai únic.

"Les nostres instal·lacions compten amb totes les característiques neces sàries per liderar la transformació cap a una nova economia, però per això resulta imprescindible continu ar potenciant la col·laboració publi coprivada", explica Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZFB.

"La incorporació de VDMHealth a DFactory, companyia amb què com partim la visió del projecte, suposa un gran avenç per al nostre ecosistema d'empreses 4.0 que ens ajudarà a con tinuar creixent i a consolidar aquesta evolució", afegeix.

Per la seva banda, Jordi Ferrer, CEO de Virtual Doctor and Medicines comenta que "estem molt contents d'haver estat convidats a unir-nos a DFactory Barcelona i ser part de l'ecosistema que està encaminant a Espanya per liderar la digitalització a Europa i la resta de països".

l’escala i el mirador, de tenir un impacte positiu en la ciutat: “Cal fer el que estigui a les nostres mans per retornar a Barcelo na i, sobretot, als seus ciutadans el màxim possible del que aquesta ciutat ens dona.”

També ha intervingut a l’acte l’arquitec te responsable de l’obra, Carmelo Zappu lla, que ha explicat que “la culminació del passeig Mare Nostrum amb una façana transitable es proposa com un element fonamental que reconfigura la relació de la ciutat de Barcelona, la gran protago nista del projecte, amb el mar.”

Les escales i el mirador s’alcen sobre una estructura de formigó oculta cimen tada sobre l’escullera, que serveix de base per a una segona estructura metàl· lica sobre la que s’assenta l’estructura a la vista de panells de formigó, integrant estèticament el conjunt en l’entorn al hora que garanteixen la màxima resis tència de les estructures en condicions climàtiques extremes, com les que es donen en un trencaones.

L’actuació també ha inclòs un sistema per reciclar les aigües grises que gene ra l’hotel W Barcelona i utilitzar les per regar les plantes que s’integren en el nou espai.

Acte d'inauguració de les Escales i Mirador Vela. D'esquerra a dreta, Javier Casado, director general de Nova Bocana; José Luis Blanch, propietari de Pigra Engineering; Carmelo Zappulla, arquitecte d'External Reference; i Damià Calvet, president del Port de Barcelona.

Rabo de ternera con patatas per María

Ingredientes

Para

Comentari nutricional:

Hidrats de carboni, fibra, proteïnes, greixos saturats i monoinsaturats, vitamines A, C, E, B folats, sodi, potassi, fòsfor

De pans i postres

amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Flan de huevo con naranja

Ingredientes: Preparación

En una cazuela grande con un poco de aceite ponemos a sellar el rabo. Una vez sellado le añadimos la cabeza de ajos, la cebolla cortada en cuatro trozos y la hoja de laurel. Cuando la cebolla esté casi doradita, le añadi mos los tomates pelados y troceados y lo removemos hasta que el sofrito esté listo. A continuación, incorpo ramos un vaso de vino blanco, dejamos que reduzca el vino y cubrimos los ingredientes con agua. Dejamos cocer a fuego medio durante una hora y media. Cuan do el rabo esté tierno, le añadimos las alcachofas tro ceadas, seguido de las patatas cortadas y continuamos la cocción. Una vez la patata esté tierna, retiramos del fuego y dejamos reposar 10 minutos. Mientras tanto, hacemos la picada con los frutos se cos y la añadimos posteriormente junto con el huevo duro a trocitos pequeños. Rectificamos de sal si fuera necesario y añadimos, por último, el pimentón y el azafrán. Servimos caliente.

Comentari gastronòmic:

La cua de bou és un plat típic de la cuina cordovesa, però ja es cuinava

Roma

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

• 250 gramos de Leche condensada

• 2 ralladuras de naranja

• 4 huevos XL

• Caramelo líquido

Proceso:

Primero de todo, cogeremos un molde y batiremos los huevos. Después, echa remos la ralladura de naranja, la leche condensada y el agua, y lo batiremos todo hasta que quede bien mezclado.

RECOMENDACIÓN: si tenéis una varilla, usadla, os facilitará el trabajo. Posteriormente, verteremos la crema en el molde en la que anteriormente ha bremos puesto el caramelo líquido.

Una vez tengamos todo esto hecho, viene el paso más lento. Precalentaremos el horno a 180 grados, dejaremos esta temperatura todo el rato. El tiempo de cocción al baño maría será de 30-35 minutos, aproximadamente.

Una vez lo saquemos del horno, lo dejaremos enfriar y desmoldaremos. Después de todos estos pasos y de la larga espera, ya estará listo para disfrutar.

¡Buen provecho, como siempre!

Observaciones: Para hacer la crema Pastelera la receta la podréis encontrar en el Facebook de Rubopan Master Baker

“Cal viure en un ‘realisme esperançat’

i contribuir amb accions quotidianes”

Josep Hortet Gausachs

Capellà de les parrò quies de Mare de Déu de Port i de Sant Bar tomeu. Política? Ser fidel a la classe tre balladora i a la fe en Crist.

la pena, jo estic ben content de com la gent jove ha estat capaç de treballar i entendre's per aixecar la Fundació Mans a les Mans i també ho experimento en l'equip de monitors i moni tores de l'esplai Spai-T, que saben com actuar. Inicialment, amb el Lucio (company seu) vam picar molta pedra. Ja hi ha hagut tres relleus i va bé... això ens dona esperança.

I què li diu que molts treballadors de fensin els baixos impostos dels més rics i l'auge de l'extrema dreta?

D'

on ve Josep?

Començo a la parrò quia de Santa Engràcia de Nou Barris. Hi vaig estar dotze anys després d’ordenar-me com a capellà i en tornar de Roma, on havia fet dret canònic i ciències socials arran d’un conveni entre el bisbe de Barcelona i mossèn Manel i Moixí, jutge del Tribunal de la Rota Romana, qui de manava un aprenent perquè li fes de secre tari a canvi de pagar-li els estudis. Llavors hi havia l'Alegria (José María Díez-Ale gria, jesuïta asturià, gran teòleg i professor universitari expulsat del clergat per defen sar una església més humanista i al costat dels obrers, recollint valors del marxisme, i carregar contra la cúria vaticana). Vaig ser un privilegiat, era l'època del Concili Vati cà Segon i recordo haver pogut participar a la inauguració, l’11 d’octubre del 1962.

Què el motiva a fer-se rector? Des de jove tenia una certa vocació socio lògica. Ho vaig mamar des de petit perquè els meus pares participaven molt a la par ròquia, i ja d'adolescent, buscant el sentit de la vida, començo a fer el meu propi camí. En aquell temps al barri tothom treballava o a Fabra i Coats o la Hispano Suïssa, i els meus companys d'edat de 14 a 18 anys ja feien d'aprenents o tenien algun treball, amb alguns formàvem grups de la JOC per valorar i promocionar la seva vida. Jo havia sentit "un aprenent, val més que tot l'or del món". I volia ser al costat d'ells i no allunyar-me de la meva classe social, els obrers. Reflexionant-hi vaig en tendre la fe com un servei cap als treballa dors i decideixo entrar al seminari.

La posició oficial de l'església era més aviat la contrària, al bàndol fran quista. Com ho fèieu?

La feina consistia a fer servir els privilegis que tenia l'església pel Concordat, en favor dels obrers. Miràvem de fer-los costat. Els facilitàvem llocs per a les seves reunions dins les esglésies, interveníem amb rangs més alts quan venia la policia i impedíem

que se'ls emportessin. Teníem una gran re lació amb les entitats i les associacions ve ïnals. Recordo que quan va morir Franco jo ja estava a Santa Engràcia i els de l'Asso ciació de veïns van venir a portar-me tots els arxius perquè els guardés, per por que vinguessin a buscar-los per fitxar la gent o cremar informació. Una època vaig ser al bisbat i atenia tot el Besòs, Poble Nou, Nou Barris, la Sagrera, Sant Andreu... i la feina es va multiplicar perquè les esglésies en barris de treballadors sempre han tingut una sensibilitat més pròxima a la gent del barri i en defensa de la dignitat humana.

Com arriba a la Marina i per què? Sentia que després del Concili l'Església s'havia aproximat més al poble, però el pa pat de Joan Pau II va ser dur pel retrocés. Llavors vaig tenir un any i mig sabàtic i em plantejava abandonar el ministeri pensant que era més útil en algun ofici o militant en algun sindicat. A banda, se'm sumen pro blemes personals. Finalment, torno i em requereixen a la Marina, llavors cap aquí.

Com li ha tractat la Marina? Arribo el setembre de 1989, ara fa 33 anys. La gent aquí es coneixia molt perquè la mi gració ja havia arrelat i llavors començava una dignificació de la zona per la proximi tat de les olimpíades. És un barri en el qual no et pots avorrir mai perquè tot es mou molt de pressa, això és una dinàmica que l'has d'agrair a la vida. Trobo a faltar la gent de 40 i 50 anys compromesa i més consen sos de barri. He sabut que igual que a San ta Engràcia aquí s'havia fet molta tasca de lluita i reivindicació fins a aconseguir que els primers governs democràtics s'acostin una mica més als barris i atenguin les seves demandes. L'esperit de participació i en tesa, fins i tot entre grups polítics diferents era important i se'ls ha de reconèixer una bona part de la feina ben feta.

Ara sembla que costa més enten dre'ns entre tots.

Hem de tenir una pràctica d'entesa de tota mena, cultural, política i també religiosa, viure l'ecumenisme. El treball concret val

Després de trenta-tres anys a la Marina, dotze anys abans a la parrò quia de Santa Engràcia a Nou Barris, i entre mig molta més tasca, Josep Hortet es jubila de rector per a com partir amb altres com panys de formació i també de ministeri una nova etapa. "Vull ser-hi un bon company", diu mentre m'explica que intentarà la coherència de sentir, viure i fer co munitat com ha après i practicat amb molta més gent.

Perquè està conven çut que malgrat que tot ha canviat, l'essencial es manté: la comuni tat roman en el centre i viure-la té validesa avui i demà com sempre l’ha tinguda. Acomiadat el 25 de gener en una càli da i desbordant cerimò nia a Sant Bartomeu, ha agraït i encoratjat tothom a fer-nos costat i no perdre l'esperança. Que ens caldrà!

Pels que naveguem en aquesta qüestió sempre se'ns trenquen els esquemes. A vegades en barris d'obrers es pensa d'una manera més conservado ra perquè socialment enaltim els títols i les rique ses. Ara bé, sovint passa que el debat en qüestió no s'entén ben bé i quan s'explica amb detall i la gent ho acaba entenent llavors ja no té tan clar el suport a qualsevol qüestió que, per sentit comú, li va en contra. Llavors has de tenir molta paciència.

M'escandalitza l'extrema dreta a Itàlia, refle xiono que potser l'esquerra ha de saber estar molt més al costat i en contacte amb la gent. Perquè el nostre, si no és cultural no pot ser. Perquè si només és política, aquesta no sempre hi cap. Han de baixar dels discursos a dir, fer i atendre coses concretes.

Doni exemples de coses concretes.

S'ha de donar més informació, invertir molt més en cultura, tenir presència i proximitat amb la gent. Recordo que estant a Nou barris, quan era president de la Generalitat Jordi Pujol, que el coneixia de l'època de la clandestinitat, cada any li demanava una visita per comentar-li alguns punts concrets que afectaven a Nou Bar ris i algunes coses es movien. Ens hem de saber entendre i resoldre qüestions concretes del dia a dia de les persones. La societat l'hem de fer una mica entre tots.

Parlem de l'Església, se li acumula la feina.

Hi ha molta gent que des d'una mirada humanista vol fer-ho bé. No m'importa tant que el cristianis me sigui més petit si contribueix a universalitzar valors compartits. Dit això, l'Església és molt més que el que surt en les notícies. Hi ha una feina de base amb sensibilitat social i amb xarxes i conne xions petites però importants. Jo procuro que tot hom que ve a la parròquia marxi confortat, amb esperança i sense odi cap a ningú. Però per mi també està clar que calen canvis, el debat sobre el matrimoni dels clergues n'és un exemple.

Creu que arribarà?

El papa Francesc està intentant fer canvis, però hi ha molts grups a l'Església que prioritzen el seu interès als valors cristians.

Deixi un missatge per a la gent que sent por davant el context difícil que tenim.

Sobretot cal no deixar-nos aclaparar perquè ara sembla que tot sigui dolent, però només cal veu re com està la resta del món, Àfrica per exemple, penso que hem de tenir un ‘realisme esperançat’.

No podem ser ingenus, però hem de fer l'esforç de no perdre l'esperança i con tribuir tots a fer una societat millor des de les nostres acci ons quotidianes. ■