La Marina – Edició octubre 2021

Page 1

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

5.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Octubre 2021 / Núm. 308

Sense veure la llum

Molts veïns pateixen la pujada de la factura elèctrica S'imposen els canvis d'hàbit i les limitacions a l'hora de fer servir els aparells elèctrics

S'espera un hivern difícil, ja que l'increment de preus continuarà almenys fins a la primavera Alejandro Flores

Pàgs. 14-15

L'Ajuntament de Barcelona estudia traslladar els animals de la Masia Can Mestres

Pàg. 12

Entrevista al Director del nou hotel Leonardo Royal al carrer Alts Forns, 40

Posar poc la rentadora i passada la mitjanit, no engegar el ventilador, cuinar al microones o no encendre la llum, són alguns dels mecanismes que les veïnes i veïns estan fent servir per fer front al preu desorbitat de la factura elèctrica, tot i les mesures governamentals perquè, almenys enguany, no notem la pujada. CULTURA

Les activitats de la Mercè tornen un any més a la Marina Pàg. 4

ESPORTS

Les dones de la Marina gaudeixen d'un merescut "Temps d'Esport" Pàg. 27

Pàg. 6


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Dels canvis que vindran

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala. Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Patrícia Mampel, Albert Muro i Afrika Hidalgo. Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Ferran Pedret, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas. Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Les imatges del Regne Unit amb cues quilomètriques de gent intentant fer-se amb combustible, l’aturada obligada que han hagut de fer algunes empreses per l’escassetat de matèries primeres, la manca d’alguns tèxtils i materials electrònics que arribaven des de la Xina i el flux dels quals la pandèmia ha alentit, són alguns elements que ens conviden a preguntar-nos si cal veure’ls com peces d’un tot per extreure alguna conclusió. Alguna cosa està passant al mercat que està precipitant molts canvis. Els experts diuen que té a veure amb l’onada nacionalista i proteccionista que s’ha instal·lat en diversos països després de la pandèmia. De moment al Regne Unit no saben com afrontar-ho i a Boris Johnson li pot costar el càrrec. A més, la geopolítica es complica per la pugna entre EEUU i la Xina per liderar els mercats. Enmig d’aquesta crisi, que encara no sabem ben bé de què va, la vida continua. La gent intentem aixecar el cap després de la patacada que ha significat la COVID sobretot per empleats i treballadors autònoms, ja tocats amb l’anterior crisi. Les grans empreses, malgrat la caiguda de la demanda en alguns sectors, han mantingut i incrementat els guanys. La tendència és a agreujar encara més les desigualtats. Després de cada crisi no n’hi ha cap mecanisme ni de correcció ni de compensació. Els ERTOs són una política encertada en aquest camí, tot i que del tot insuficient si la situació no millora a la velocitat que s’esperava.

Als barris com el nostre la sensació és de prudència, de prendre-s’ho amb calma i amb esperança, d’una banda. I d’altra hi és la por, la incertesa i la ràbia. Moltes famílies han quedat enfonsades i d’altres continuen amb les seves feines penjant d’un fil, a l’espera de saber com s’aconseguirà tornar al nivell que ja estàvem abans de la COVID. Hi ha por de quedar enrere, de no poder aixecar-se. I enmig d’aquestes emocions, molt accentuades socialment, se sumen els esdeveniment de la natura. A Palma, l’illa bonica, el magma del volcà no s’atura. Allò que inicialment es va veure com una cosa espectacular ara es viu amb molt de pesar. Son milers de famílies que s’han quedat sense res. El Govern ha promès ajudes, però encara és aviat per saber si realment seran efectives o pal·liaran, almenys en part, tantíssima desgràcia.

Intuïtivament i malgrat l’opinió dels experts, relacionem aquest fet amb el canvi climàtic. Tot plegat configura un estat d’ànim social. Els sondejos electorals canvien amb molta velocitat. En poc temps, el favor de la majoria s’inclina i es regira cap a un altre cantó per tornar-se en contra de qui el gaudia. El temps líquid ha fet curt. És difícil orientar-se en una conjuntura així, però de ben segur que tenir menys soroll i estridències pot ajudar. Cal alentir els tempos per actuar amb qualitat en tots els àmbits: personal, social o polític. No és fàcil però potser és la primera de totes les tasques col·lectives que tenim al davant. La segona és afrontar-ho amb la consciencia i el consens que no podem tornar enrere en cap dels drets guanyats sobretot per col·lectius com les dones, les persones LGTBI o les migrants. ■


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Nou curs, també en pandèmia

Les escoles l'afronten amb l’experiència amb la Covid-19 || Yaiza Sánchez

3. L'ús de mascareta és obligatori pels nens i nenes majors de sis anys. Només se la podran treure en espais exteriors quan estiguin en contacte amb el grup bombolla. En cas de relacionar-se amb d’altres, caldrà mantenir-la. Enguany hi ha novetats, com la diferenciació entre la canalla vacunada i la que ha passat el coronavirus en cas de fer confinament si s'és contacte estret. Un altre dels canvis és l'obertura del menjador, que en alguns centres romania tancat.

Després de l'inici de curs escolar més estrany de les últimes dècades, les aules del barri han tornat a ser freqüentades per l'alumnat i el professorat. Un curs escolar que encara no pot acomiadar-se del tot de la Covid-19, però que s'hi enfronta amb la tranquil·litat i experiència adquirides enmig de les inquietuds de l'any passat. La serenor està justificada gràcies a l'índex de vacunació a Catalunya, que supera el 73%. Tot i que la canalla és encara pendent de la pauta completa, la malaltia no és tan encomanadissa ni greu entre els infants.

La tornada a la calma dels centres escolars

"Hem aprofitat el plantejament del curs anterior, amb actualitzacions, ja que ens va funcionar molt bé", assegura el director de l'Escola Pau Vila, Lluís Mur. A banda de les bones xifres, ha estat crucial l'actitud de les famílies i el professorat. "L'any passat estàvem neguitosos, perquè era una situació nova. Enguany hem estat optimistes, i es nota", opina la directora de l'Escola Seat, Júlia Beltrán. Per l'Escola Can Clos és un curs especial. Després de l’amenaça de tancament, en el que l’administració va anomenar “fusió” amb l’escola Enric Granados, roman oberta gràcies a la lluita de les famílies i la implicació del barri. "És dur començar amb la gairebé certesa de tancar al juny, damunt la taula", reflexiona l'actual directora, Yolanda Cruz, sobre el curs anterior. Tot i el canvi de direcció de l'escola, l'organització ha seguit les petjades de l'any passat, que va ser molt efectiva. "Ens hi sentim molt a gust i això fa que el dia a dia sigui més fàcil", assegura la secretària acadèmica del centre, Adriana Garcia.

I com ha anat amb el programa Protegim les escoles? ▶ Primer dia d'inici de classes a l'escola Can Clos.

Andrea Bello

Una de les majors satisfaccions enguany és

Tot i que el virus la presencialitat. "Els i les adolescents estan contents d'assistir a l'institut, tot i que fan no ha desaparegut, veure que no", bromeja el professor Martí els centres educatius Carandell, de l'Institut Domènech i Montaner. A banda dels avantatges que ofereix donen la benvinguda l'educació presencial, amb la qual es pot a l’alumnat i les atendre millor l'alumnat, els centres edufamílies amb la serenor catius són punts de socialització claus pel jovent. "És una època de canvi personal i viuque provoquen les re-ho amb persones que passen pel mateix és xifres de contagiats, maco i necessari", considera el mestre. la bona gestió del Quines mesures de seguretat hi curs anterior i l’alt ha vigents? La Generalitat ha publicat unes mesures índex de vacunació d'obligat compliment per a les escoles i instituts, tot i que s'hauran d'actualitzar en cas d'una variació notable de les xifres. Són les següents: 1. Bona higiene de mans 2. A excepció dels grups bombolla de les classes, caldrà mantenir una distància de seguretat 1,5 metres.

El programa Protegim les escoles va posar-se en marxa durant l'estiu a més d'un centenar d'escoles arreu de Barcelona per crear accessos segurs i millorar les infraestructures. A la Marina són una desena els centres implicats, entre els quals es troben les escoles Pau Vila, Enric Granados i Seat. "L'entrada de l'hort ha quedat més amable, però no s'han fet cas a les propostes que des de l'escola veiem més interessants", afirma la directora de l’Escola Seat. "No ha estat negatiu, però es podria haver fet més", reflexiona Júlia Beltrán. El cas de l'Escola Pau Vila és similar. El director, en Lluís Mur, informa que al llarg de l'estiu s'han fet petites millores, però d'altres resten pendents d'implementació. Incideix en el fet que Protegim les escoles no ha recollit totes les necessitats que requereix el centre: "L'escola està en un entorn de muntanya i hi ha aspectes que no s'han tingut en compte. Un d'aquests és la rampa pronunciada de l'entrada, que és perillosa, sobretot quan plou", exemplifica. "La iniciativa ens ha ajudat, però encara hi ha punts de millora", conclou Lluís Mur. ■


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Les activitats de la Mercè tornen un any més a la Marina || Alejandro Flores Les festes, siguin quan siguin, donen vida a qualsevol barri. La Marina ha estat, enguany, acollidora d’una part dels espectacles celebrats amb motiu de La Mercè. Durant la tarda del divendres, desenes de famílies es van desplaçar als Jardins dels Drets Humans per assistir als esdeveniments organitzats amb motiu de la festivitat. Prop de cinc escenaris donaven lloc a les diferents actuacions: en acabar una, els pares, mares, nens i nenes corrien cap al següent escenari desitjant agafar el millor seient per veure l’obra. Eren La Industrial Teatrera, amb la seva actuació sobre la importància de reciclar per preservar el nostre planeta; els Ertza, amb l’espectacle d’arts visuals (on es van mullar, literalment, cosa que va agradar molt al públic més jove), el Duo Kaos sembrant el caos fent de contorsionistes amb bicicletes, La Tal conscienciant dels bons hàbits de consum i d’alimentació, i tot un seguit d’actes que van omplir els patis de la Pepita Casanellas durant tres dies consecutius. Can Clos tampoc es va quedar curt. Gairebé era de nit quan els llums de l’escenari muntat a la Plaça del Mig del barri enllumenaven els edificis i les cares dels nens i nenes que esperaven el pallasso i mag Micki. Amb un humor que feia caure de les seves cadires els més petits de Can Clos, el Micki va omplir de felicitat i rialles tots els que hi eren presents aquella tarda de La Mercè, inclosos els més veterans del barri. Els veïns i veïnes s’enfilaven a les finestres per veure l’actuació, i les escales de la plaça eren plenes de famílies que s’apropaven a contemplar l’espectacle. La tarda va terminar amb un berenar ofert per l’Associació de Veïns de Can Clos, que amb uns batuts i unes pastes van donar cloenda a aquesta festa. ■

▶ Primera i segona fila, espectacles als Jardins dels Drets Humans. Última fila, espectacles a Can Clos.

Alejandro Flores


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

5

Surt la licitació per l’avantprojecte de la piscina municipal de la Marina

|| A.B. Amb un pressupost de més de vuitanta mil euros, el govern fa el primer pas per materialitzar el complex esportiu la Marina. Segons ha comentat el regidor del districte, Marc Serra, "volem que el projecte tiri endavant el mes ràpid possible, tot dependrà de la seva complexitat, però, si més no, el volem deixar enllestit i amb les obres programades abans d'acabar el mandat, i si fos possible amb les obres ja iniciades". La licitació de l'avantprojecte de la piscina municipal i les sales de fitnes completarien l’actual poliesportiu de La Marina, convertint-se l'equipament en un Centre Esportiu Municipal (CEM). La piscina municipal és una vella recla-

mació veïnal i un dels compromisos que el govern Colau adoptava amb el barri, "ja es va complir una primera part amb el poliesportiu, però encara quedava la piscina. Ara que tenim un marc pressupostari una mica més clar, després de la pandèmia de la Covid-19, s'ha decidit apostar per la piscina i així fer efectiu el nostre compromís" explica el regidor. Des d’Esquerra Republicana, els consellers recorden que el pressupost per aquest projecte surt del pressupost de l’Ajuntament, no del districte, per la qual cosa venen apostant des de fa temps. El projecte permetrà construir 4.640 m2, repartits entre el centre fitnes i el centre aquàtic. El primer disposarà de diverses sales i vestidors, i el segon de dues piscines, de 312,5 m2 la més gran i de 75 m2 la petita. El procés encara està en una fase inicial, però segons afirma el regidor, “hi ha propostes molt interessants “. El termini per presentar els projectes a la licitació acaba el 29 de setembre, a partir d'aquí s'escollirà el guanyador i es treballarà amb l'equip d'arquitectes i el veïnat per atendre a les necessitats i concretar el projecte definitiu del futur CEM La Marina. ■

Jaume Collboni visita el CEM amb entitats esportives La tarda del divendres, 24 de setembre, inici de la Mercè, el tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, visitava l'espai on es preveu la construcció de la nova piscina municipal amb un grup d'entitats amb les quals s'havia reunit prèviament amb l'ànim de valorar les necessitats del territori, i també perquè ara a hores d'ara tots els partits polí-

tics tenen la mirada posada en les eleccions municipals vinents . Participaven de la trobada una desena d'entitats entre les quals es va poder parlar principalment de la situació dels equipaments esportius, però també de la realitat del comerç de proximitat i altres temes que van sorgir a la taula. ■

espai retribuït Ante la evidente inacción del gobierno de Colau y el PSC

Ciutadans apoya siempre a los comerciantes David Labrador

Conseller portavoz de Ciutadans en el Distrito de Sants-Montjuïc

Después de unos meses complicados a causa de la pandemia, parecía que paulatinamente estábamos recuperando la normalidad en los barrios de la Marina y en el resto de Sants-Montjuïc, siendo el ejemplo más visible la vuelta de las celebraciones en el Distrito, como por ejemplo la “XXXV Trepitjada de Raïm al Carrer” en el barrio de Plus Ultra o las Fiestas de La Mercè. Desgraciadamente, en este último acontecimiento nos hemos encontrado con el enésimo caso de vandalismo y violencia que sufre nuestra ciudad. Y es que ya es habitual que los barceloneses tengamos que ver como algunos grupos radicales no dudan en destrozar el mobiliario urbano, romper todo lo que se encuentran a su paso o atacar a la Policía Nacional, Guardia Urbana y Mossos d´Esquadra, contribuyendo todo ello a desprestigiar todavía más la imagen de Barcelona. Estos deplorables hechos son muy frecuentes desde que gobiernan los Comunes y el PSC en el Ayuntamiento y ERC y Junts en la Generalitat. Ambos gobiernos

han promovido la sensación de impunidad que tienen actualmente los violentos, que les anima a seguir ocasionando desperfectos y a causar estragos por toda la ciudad, o la degradación permanente a nuestras normas, ordenanzas y leyes, con algunos políticos irresponsables animando a no cumplirlas si no te gustan. Volviendo a lo que ha pasado en este último episodio violento durante las Fiestas de La Mercè en el Distrito, hemos podido comprobar que, nuevamente, el sector más afectado ha sido el de los comerciantes, sufriendo la rotura de los escaparates de sus negocios, robos e incluso intentos de agresión. Si los comerciantes no tienen suficiente con todo lo vivido durante la pandemia, que han derivado en graves secuelas económicas, encima tienen que hacer frente a todas estas acciones violentas que les impiden trabajar con normalidad y les complican gravemente su futuro. Si hablamos del caso concreto de la Marina del Prat Vermell y de la Marina de Port, debemos recordar que, lamentablemente, los barrios de la Marina siempre están en las listas de los barrios con la tasa más alta de paro de toda Barcelona, y que este elevado desempleo es uno de los problemas que hay que intentar

revertir para mejorar la vida de nuestros conciudadanos. Eso no se conseguirá si encima no se apoya a nuestros comerciantes, pymes y autónomos, quienes prácticamente no han recibido ninguna ayuda por parte del Gobierno municipal. Es más, hay que recordar que Colau y el PSC, en el mismo año que empezó la pandemia, lo primero que hicieron fue subir los impuestos y tasas, perjudicando nuevamente al pequeño comercio. Como ejemplos tenemos la subida de la factura del agua y del IBI, o el aumento de las tasas para los comerciantes y los autónomos en once millones de euros más respecto al año anterior. Desde Ciutadans (Cs) siempre hemos sido muy propositivos para intentar encontrar soluciones que beneficien a la ciudadanía, por ello, nada más empezar la crisis de la COVID-19, presentamos en el Ayuntamiento de Barcelona un Plan Económico enfocado, sobre todo, en ayudar al comercio, los autónomos y pymes. Este Plan constaba de una primera fase que buscaba evitar el cierre de los negocios de nuestra ciudad e intentar que se perdiera el menor empleo posible durante la pandemia, aplicando medidas fiscales, reducción de impuestos, medidas de ayudas directas para

salvar negocios, etc. La segunda fase de nuestro Plan era la de buscar la reactivación económica una vez se estabilizara un poco la situación respecto al virus, buscando entonces medidas de impulso para el comercio. Quiero remarcar que todas estas medidas de Cs estaban acompañadas con las pertinentes explicaciones de cómo poder financiarlas. Por ejemplo, utilizando los fondos de las inversiones que no se iban a realizar por la pandemia, usar los fondos extraordinarios que vienen tanto de la Generalitat como del Gobierno de España o, sobre todo, emplear los fondos extraordinarios europeos, que contienen los importes más elevados. Además de eso, también solicitábamos al Gobierno municipal que reclamara la deuda que la Generalitat tiene con el Ayuntamiento de Barcelona, de casi 300 millones de euros, y que todavía no ha devuelto a los barceloneses. Es evidente que los comerciantes de la Marina y del resto de la ciudad necesitan que no les pongan palos en las ruedas, y por eso quiero reivindicar en este artículo su gran sacrificio durante todos estos meses, y solicitar que entre todas las fuerzas políticas podamos llegar a consensos para mejorar su situación. ■


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

6

actualitat

Entrevista al Director del nou hotel Leonardo Royal

“La Marina és un barri emergent i això el fa molt atractiu per invertir” || Y.L.A / A.B. Coneixem el nou hotel Royal Leonardo, situat al carrer Alts Forns núm. 40, de la mà del seu director, Ivan Lara. Aquesta cadena fa anys que opera a Barcelona amb hotels al centre de la ciutat. La cadena és part d’un grup hoteler israelià, que opera a Europa i a Israel 220 hotels amb més de 42 mil habitacions en 107 destinacions i 19 països i cotitza en la borsa de Tel Aviv. Vosaltres teniu també hotels a la Gran Via, a les Rambles i la Sagrada Família, i ara decidiu apostar per la Marina, per què? Aquest hotel va ser el primer aprovat després de la moratòria del 2016, que tenia per objectiu desmassificar les zones del centre i apostar per barris perifèrics. Nosaltres com a Leonardo (la marca), en el procés d’expansió, buscàvem zones amb atractiu no només turístic, sinó també corporatiu. Aquesta zona està dins de Barcelona i alhora té accés directe des de l’aeroport, del port, de la Fira de Barcelona, això fa que per nosaltres sigui una ubicació perfecta. No és un hotel al centre de la ciutat, però està en una zona emergent. En el balanç que vau fer inicialment, quins inconvenients trobàveu a la zona? Sincerament, ben pocs. S’hauria de millorar la comunicació en transport públic. Per un congressista no influeix tant perquè esta acostumat a viatjar en taxi, però per un turista de cap de setmana és una mica difícil accedir als atractius principals de Barcelona si no coneix el sistema de transport. Amb la pandèmia pel mig, quin balanç feu a hores d’ara? La pandèmia ens ha fet canviar a tots de mentalitat, tant a títol personal com de negoci. Aquest hotel hauria d’haver obert al desembre del 2019, però ho ha fet el 15 de setembre de 2021. Ara mateix, estem molt engrescats, sembla que la pandèmia està remetent i el turisme internacional torna a venir a la ciutat. El nostre objectiu és ser un model híbrid de negoci: no només dedicar-nos al client de turisme i fires i congressos sinó cobrir les necessitats també d’empreses de la vora. Quines característiques té l’hotel? L’Hotel té 204 habitacions, dividides en tres categories: confort, de luxe i suite. Té 650 m2 de salons interiors, dividits en sis sales, i 700m2 de jardí urbà, comunicat

“Volem col·laborar amb les necessitats que pugui tenir el barri i crear sinèrgies entre tots” amb els mateixos salons. Després, entre altres serveis, tenim una piscina infinity pool a la part superior i gimnàs. Oferim una amplia oferta gastronòmica al nostre restaurant “Tramuntana” que, de moment, està obert de dilluns a divendres amb menú de migdia i el bar que està obert de 10 del matí a 12 de la nit. Després contemplem tot el que és càterings i esdeveniments, menús especials per celebracions com Nadal… A part també tenim pàrquing privat amb 110 places. Són espais molt grans i totalment exteriors que compleixen les mesures de política Covid, per tant, ens donen avantatge respecte altres hotels ubicats al centre.

Quins objectius de negoci teniu a curt termini? Ara mateix l’objectiu fins a final d’any és donar a conèixer l’hotel, tant a nivell nacional com a nivell internacional. Començar, de la mà d’entitats com Turisme de Barcelona, Barcelona Convention Bureau o Fira de Barcelona, a posar el granet de sorra perquè tot comenci a funcionar un altre cop. A hores d’ara estem contents perquè no marxa malament. Per exemple les últimes setmanes de setembre, coincidint amb la primera fira, IAAPA, hem tingut un 60% d’ocupació, i el primer cap de setmana d’octubre entorn d’un 50%. Quantes persones hi treballen a l’hotel? Ara mateix, directes, són unes vint-i-cinc, però cal tenir en compte que l’hotel encara està a mig gas, en fase de pre-apertura. Calculem que quan estigui a ple rendiment seran entre unes cinquanta, seixanta persones. Quan estarà a ple rendiment? Creiem que el tret de sortida serà al febrer, pel Mobile Word Congress, que es fa amb una altra fira igual d’important, l’ISE. Llavors l’hotel funcionarà al 100%.

La ciutadania està molt sensibilitzada amb que les iniciatives empresarials que s’instal·lin acabaran repercutint també allà on actuen. En aquest cas concret, heu intentat prioritzar la gent de la zona, per exemple a l’hora de contractar-ne? Ara mateix ha estat difícil perquè com que tenim més hotels a Barcelona, amb la pandèmia molts dels empleats estaven afectats per ERTOs i per tant hem intentat recuperar la gent de l’empresa. Hem vist que alguns currículums són de gent de la zona, i els hi donarem prioritat, primer per un aspecte social, per beneficiar la gent de l’àrea, però també perquè per nosaltres és molt més beneficiós tenir algú que conegui la zona i tingui facilitat d’accés per venir aquí. Pel que fa a d’altres iniciatives, per exemple el Leonardo Rambles col·labora amb entitats de barris del Raval, en temes ja no solament d’inserció laboral, sinó de tallers, de formació, visites a l’hotel... i això és el que a nosaltres també ens agradaria fer aquí al Leonardo Royal quan serem instal·lats del tot i esperem que les coses hauran millorat una mica. Volem col·laborar amb les necessitats que pugui tenir el barri i crear sinèrgies entre tots. ■


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

7

actualitat

Canvis al sector de l’automoció

Continua la recerca de projectes per substituir Nissan || Alejandro Flores Les negociacions per decidir el futur de les plantes de Nissan situades a Barcelona han continuat durant tot l’estiu. Les plantes de la Zona Franca, Sant Andreu de la Barca i Montcada i Reixac s’enfronten a un futur incert arran del seu tancament, previst que sigui definitiu el 31 de desembre d’aquest mateix any. Ara, un total de set empreses lluiten per impulsar llurs projectes, un moviment que ajudarà a mantenir gran part dels llocs de treball directes i indirectes que es podrien perdre en el cas que les plantes tanquessin de manera definitiva. Per altra banda, Seat negocia la posada en marxa d’un ERTO que afectarà prop de 1.300 treballadors diaris. Pel que fa al futur de la Nissan, les negociacions estan sent moderades per una comissió de treball integrada per la mateixa empresa, sindicats, Govern espanyol i Generalitat de Catalunya. El secretari general de la Indústria i de la PYME, en Raül Blanco, va assegurar a un debat organitzat per la Comissió d’Economia Catalana del Col· legi d’Economistes que les negociacions “no estan sent fàcils, però hi ha projectes i estem convençuts que reindustrialitzarem una zona tan emblemàtica com la Zona Franca i les plantes complementàries”. Per ara, una de les ofertes que més ressò ha tingut és la de la belga Punch, una empresa que aposta per la inversió de 650 milions d’euros en noves instal·lacions i tecnologies que donin impuls a nous productes. A més, garanteix la creació de 2.000 llocs de treball cap a finals de 2025, a més de mantenir la majoria dels llocs de treballs directes i indirectes que, ara mateix, es troben en perill de desaparèixer si no hi ha acord. “Les instal·lacions de Barcelona són perfectes per a les ambicions de Punch, tenint en compte les nostres necessitats de mà d’obra qualificada i una base sòlida de proveïdors”, assegurava el CEO de Punch, Guido Dumarey. També està l’opció dels projectes d’Inzile i QEV Tech Holdings, un hub català que té la intenció de fabricar furgonetes elèctriques, tot i que en un menor volum que Nissan en fabricava. Així doncs, no ocuparia tota la planta de la Zona Franca, malgrat que asseguraria la creació de 4.000 llocs de treball directes i prop de 10.000 indirectes mitjançant una xarxa de proveïdors, tot això amb l’ajuda d’una inversió de 1.000 milions en els pròxims cinc anys. D’aquesta manera, el conglomerat d’empreses que impulsen aquest projecte convertirien Barcelona en capdavantera de la fabricació de components per a la mobilitat elèctrica. Una de les sorpreses del procés de negociació ha sigut la renaixença de la mítica Ebro, que vol tornar a l’asfalt amb una

▶ Una de les protestes del treballadors de Nissan a plaça Sant Jaume.

L’ERTO a SEAT Afectarà 11.348 treballadors entre el 27 de setembre i el 30 de juny de 2022 per la crisi de semiconductors

pick-up elèctrica fabricada a les plantes de la Zona Franca. L’empresa d’energia renovable Acciona ja ha avançat que, si la proposta d’Ebro sortia endavant, encarregaria un número determinat de furgonetes per a diferents usos als seus parcs. L’any 2022 tenen la previsió de fabricar 4.000 unitats. En tot cas, les diferents propostes semblen anar encaminades a mantenir la línia sostenible que ja estava aplicada a les plantes de Nissan, on la e-NV200 (una de les furgonetes elèctriques més conegudes de la marca) feia de Barcelona capdavantera de la fabricació de vehicles i components elèctrics automobilístics a Catalunya. Així doncs, no serà fins a principis del mes d’octubre quan la comissió de treball negociï el contracte final amb els diferents projectes, i també quin serà el futur de les plantes de Nissan Barcelona a partir de l’any vinent. Des de SIGEN-USOC, el sindicat majoritari, han difós un comunicat junt amb altres sindicats per pressionar el Govern en el procés de negociació, que està “en la seva fase decisiva”. També recorden que es tracta d’un procés que no s’acabarà fins que “es garanteixin les condicions dels treballadors i treballadores” de la planta.

Projectes per substituir NISSAN Per ara les ofertes que més ressò han tingut son la belga Punch, una empresa que aposta per la inversió de 650 milions d’euros en noves instal·lacions i tecnologies que donin impuls a nous productes, i l’opció dels projectes d’Inzile i QEV Tech Holdings, un hub català que té la intenció de fabricar Seat fa un ERTO que afectarà furgonetes elèctriques 11.348 treballadors

Pel que fa als expedients de regulació temporal d’ocupació que es posaran en marxa a les plantes de Seat Barcelona, i en especial la de Martorell (malgrat que també afectaran a la de Zona Franca), obeeixen a les incidències en l’abastiment de chips que pateix la companyia des de fa uns mesos. La demanda de vehicles no ha parat d’aug-

Arxiu

mentar, i ja es situa en nivells anteriors a la pandèmia. Aquest ERTO afectarà a un total de 11.348 treballadors entre el 27 de setembre i el 30 de juny de 2022 fins que la crisi dels semiconductors, que és una problemàtica global i que afecta a companyies de tot el món, no comprometi la producció de les fàbriques d’automòbils i altres productes tecnològics. La crisi dels semiconductors neix arran de l’augment considerable de la demanda en tecnologia durant els primers mesos de la pandèmia. Ordinadors i telèfons mòbils en veien créixer la demanda, impulsada per la implementació del teletreball a moltes empreses i les classes en línia a escoles, instituts i universitats d’arreu del món. Aquest augment tant important de la demanda en aparells electrònics ha provocat una escassetat de components com els chips i semiconductors, que s’utilitzen tant per a la fabricació d’ordinadors i targetes gràfiques com per a automòbils. El problema ve quan la producció d’aquests components està en mans de poques companyies, el que dificulta la seva producció en massa i de manera diversificada. D’aquesta manera, el sector de l’automòbil a Barcelona viu moments de canvi, ja sigui per interessos estratègics de les pròpies empreses o per crisis globals que afecten a una multitud de companyies arreu del món. Els sindicats de Nissan i Seat han dut a terme negociacions perquè l’impacte d’aquests canvis afecti el menys possible la plantilla de les plantes de Barcelona, ja que les sinèrgies amb l’entorn també es poden veure afectades per les decisions que es prenguin. ■


La instantània

La Rosa, veïna de la Vinya, aprofita les hores de sol per fer les feines de la llar. La llum va molt cara (203,68 euros/MWh) tant que en tot l'estiu no ha gosat engegar l'aparell d'aire condicionat perquè ha de mesurar-ho tot amb molta cura: intenta cuinar el menjar al microones o posar menys rentadores, entre altres accions quotidianes, per arribar a pagar, i amb dificultats, la seva factura d’energia. Foto: Alejandro Flores


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

panorama al barri

9

Commemoració del 50 aniversari de la mort d'Antonio Ruíz Villalba

|| Andrea Bello Parlem amb Carlos Vallejo, director de Memorial SEAT, sobre el 50 aniversari de la mort de l'Antonio Ruiz Villalba durant el desallotjament de la fàbrica SEAT el 1971. Per què Antonio Ruíz Villalba és una figura destacada per al barri de la Marina i per la SEAT? Més que la figura en si, Antonio Ruíz representa el moment històric de lluita més àlgid de la SEAT, al barri. A Barcelona i

fins i tot a Espanya no s’ha donat un cas semblant de lluita obrera. Què va passar el 18 d’octubre de 1971? Aquell dia, tots els treballadors en assemblea van decidir fer una vaga general per demanar la reincorporació dels treballadors acomiadats per ser sindicalistes, i per una millora en el conveni. La resposta de l’empresa va ser tancar-se al diàleg i va demanar la intervenció de les forces policials, que van entrar de manera

agressiva, a cavall i amb pistoles. Els obrers que estaven a l’assemblea van arrecerar-se als tallers i es quan van ferir de mort a Antonio Ruíz i molts altres també van estar ferits greus en una autèntica batalla campal, quelcom que no havia passat mai a cap altra fàbrica. Va ser una lluita continua del 71 fins a la fi de la dictadura al 75 i la Llei d’Amnistia general a tots els treballadors sindicalistes, al 77.

▶ Carlos Vallejo, director de Memorial SEAT.

Quines activitats teniu preparades pel 50 aniversari? El dissabte abans ens reunirem en assemblea amb treballadors i sindicalistes actuals, i el dia 18 farem com cada any una ofrena amb parlaments a la sortida de la fàbrica d’aquí de la Zona Franca. A les 12 anirem a la plaça del Moviment Obrer, on inaugurarem un faristol que ens ha concedit l’Ajuntament. Tot seguit ens desplaçarem al barri de la SEAT, al carrer Bronze on es pintarà un mural que explicarà els fets d’aquest 18 d’octubre d’ara fa 50 anys. I acabarem el recorregut pel barri al carrer Antonio Ruíz també amb un petit homenatge. A la tarda, a la seu de CCOO presentem un llibre de recull de testimonis i que explicarà aquest 18 d’octubre.

Per què és important fer aquest acte i tenir una entitat com Memorial SEAT al barri de la Marina? El barri de la Marina es on va néixer la SEAT i els habitatges, una de les primeres colònies industrials. Estem lligats a la història del barri, que ha estat testimoni de totes les grans mobilitzacions. Aquest era un barri industrial i volem mantenir aquesta memòria, no tant pels fets històrics, sinó pels valors de la lluita obrera: la solidaritat, la consciència de classe i la insistència de la lluita i la mobilització per assolir drets i millors condicions. Hem de transmetre a les noves generacions que no s’han de deixar perdre els drets assolits amb la lluita de tants anys. ■

35 anys de la Trepitjada de raïm a Plus Ultra || A.B. Tot i les previsions de pluja, el diumenge 19 de setembre es va despertar amb un sol radiant, un dia perfecte per una jornada molt especial pels veïns i veïnes de la Marina, sobretot pels del barri del Plus Ultra, perquè tornava la seva particular festa: la Trepitjada de raïm. El Plus Ultra ja és sempre un barri amb una aura diferent, sobretot pel seu aspecte, que et transporta als orígens ramaders i pesquers de la Marina. El dia de la Trepitjada però, brilla d’una manera molt especial. Els carrers s’omplen de gent i de paradetes, la música ressona per tot arreu, tot son cares familiars, la gent s’atura, se saluda i passa l’estona xerrant, i en el punt de mira central dos barrils plens de raïm i els nens fent cua per trepitjar-lo. Ai, si no ho havíem trobat a faltar! Després d’un any sense poder-se celebrar, la Trepitjada ha tornat! “L’any passat no la vam poder fer i ha crescut el sentiment de continuar la tradició i unir el barri amb la festa” comenta Miguel Jiménez president de l’AVV de Plus Ultra. Una festa única que encara té molt futur, igual que el Miguel, l’ actual president, i que recorda “la sensació de com el raïm es xafava sota els meus peus quan era petit. És una experiència molt enriquidora per tots els nens i nenes que coneixen aquesta part de la nostra cultura, de segur que entre els nens que avui trepitgen el raïm es troben aquells que continuaran la tradició”. Hi coincidia en ponderar el valor de fer barri de la festa l’Abdó Florencio, qui continua col·laborant-hi molt activament. Trenta-cinc edicions a les seves espatlles, enguany una de diferent, en part per les restriccions, i en part per l’absència de Francesc Boix, president històric de l’Associació de Veïns. Tot i això tothom va poder gaudir-la amb gran alegria; això sí, els nens amb bosses de plàstic als peus i sense poder servir el most. Un petit tast de recuperació de la normalitat, i una gran esperança per retrobar-nos tots, veïns i veïnes, amb la tradició. Per molts anys, la Trepitjada de raïm! ■

1. Grans i petits gaudeixen de la trepitjada del raïm, tot i que enguany el most no es va poder servir. 2. La gent passeja pel barri del Plus Ultra entre les paradetes d'entitats i artesans convocats a la fira.

3. Els parlaments van anar a càrrec de la presidenta del Consell de Districte, Neus Munté, de la consellera Esther Pèrez i el rector Josep Hortet. A la festa també hi va haver representació de la resta de partits polítics. Josep Vicens

Alejandro Flores

4. Les restriccions de la pandèmia van limitar l'aforament, van obligar a mantenir les distàncies i durant la Trepitjada tothom va haver d'enfundar els peus i les mans amb bosses de plàstic. Alejandro Flores


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

10

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Com llegiu el fenomen dels macrobotellons a Barcelona i d’altres ciutats on està passant el mateix?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Existeixen des de fa 30 anys, i des de l'inici, amb actuacions puntuals tan agressives com les actuals i independentment del signe de govern existent. Ens equivoquem si només ho llegim com un problema d'ordre públic (on la major part de les competències les té la Generalitat de Josep Joaquim Catalunya). Ens ha de preocupar tant el "perPérez Calvo Albert Deusedes què passa" com el "què passa". Què hi ha Barcelona. Advocat procurador de darrere d'aquesta ràbia? Com ens inBarcelona. Portaveu de PSC Santstribunals. terpel·la com a societat? Amb noMontjuïc, afiliat a UGT i soci de més mesures punitives l'únic Médicos sin Fronteras. Si es mira com a fenomen, és un tema comque aconseguim és que plex amb diferents components: la precarietat canviïn de lloc. El fenomen dels botellots no és exclusiu de Barceeconòmica general, exageradament influent als lona. Localitats com Girona, Tiana o Bellaterra han sectors més joves, el concepte d’oci i la diversificaestat escenari d'aquestes concentracions que com a ció que necessita, evidentment el concepte que es govern municipal no tolerarem. Per la deriva violenta transmet mediàticament de la pandèmia, les xarxes que han adquirit, perseguida per l'acció policial, i pels socials i els moviments de masses, i en molt més petita problemes de fons que ha posat en relleu, especialment el mesura les restriccions siguin temporals, siguin espaconsum d'alcohol per part de menors. Per això, centracials de l’oci nocturn. Cal treballar colze a colze amb rem la nostra actuació immediata en l'augment d'insles organitzacions i entitats juvenils a la cerpeccions i sancions a locals on es ven alcohol ca i promoció d’alternatives. fora de l'horari i a menors d'edat.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Certament els botellots són un fenomen global, però que requereix una resposta local, resposta que no s'està produint. La pandèmia ha tingut una forta afectació en la relació de la ciutadania amb l'espai públic, però això no ha de ser l'argument per no fer una bona tasca de prevenció. Els fets succeïts les passades nits durant les festes de la Mercè són l'evidència d'un govern municipal desbordat en matèria d'ordre públic, de seguretat i de tasques de prevenció. Permissivitat i manca de planificació.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Creiem que el motiu és que els joves no tenen alternativa. La Generalitat ha decidit tancar l'oci nocturn, encara que és un sector que compleix les normatives sanitàries i poden vigilar que es respectin. Des de Cs defensem donar suport a la reobertura de l'oci nocturn, i que sigui declarat un servei essencial i un sector especialment vulnerable. La Generalitat ha descartat posar una data d'inici d'aquesta activitat. Als carrers, amb els botellots, no hi ha controls com sí que es podria fer a les discoteques.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

opinió 11

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

Abdó Florencio

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

A Mario Camus

E

La "milana bonita" i Barcelona

l director de l’eterna 'Los santos inocentes', el cronista infatigable de l’España de sempre, el millor adaptador de textos literaris com "La Colmena" o "Fortunata i Jacinta" que ha vist el cine espanyol. Si se li preguntava pel seu estil, contestava que la seva única obsessió era desaparèixer. Format a la mítica Escola Oficial de Cine de Madrid i, en conseqüència, precursor del Nuevo Cine Español junt a gent com Carlos Saura, Basilio Martín Patino o José Luis Borau, lluny d’ell l’obstinació per la firma. -No li peguis al cap que està estudiant"Young Sanchez" (1963) de Mario Camus. Veure de nou ahir aquest film de Camus, el seu debut en la distància, em va portar infinitat de records i, en especial, el de les grans obres sobre el món de la boxa que han estat i són. Vista avui, els seus punts d’interès es multipliquen i milloren en molt el meu record. Adapta, Camus, un excel·lent relat curt de Ignacio Aldecoa i porta la història d’un púgil prometedor (un notable Julián Mateos) a la Barcelona de primers dels anys 60 amb el Price i el barri xinès sempre presents. La història és poc nova: noi de classe treballadora que té condicions i que rep el recolzament del seu entrenador, el gran campió Luis Romero i del seu millor amic. Però els cants de sirena i els negocis tèrbols trucaran a la seva porta en forma de mafiosos que només busquen el diner fàcil sense pensar en les persones i aplicant el tongo si és necessari. Però Camus converteix el tema en un recorregut per una Barcelona, protagonista pobra prop del mar, on viu el protagonista i els seus amics, i rica de Gran Via cap a munt, on ho fan els mafiosos i extorsionadors. Serveixi aquest text de homenatge al gran cineasta de Santander. ■

La constant manca de neteja provoca una sensació de deixadesa i brutícia generalitzada en els jardins del barri Marga 01/10/21

Calen actuacions al cementiri de Montjuïc

Valientes

A

dmiro el coraje de ese puñado de mujeres que ha salido a protestar por las calles de Kabul, desafiando al régimen talibán. Se resisten a perder los logros alcanzados en las dos últimas décadas; quieren seguir ejerciendo sus profesiones y ocupar puestos gubernamentales; se niegan a ser simples bultos bajo sus prisiones de seda azul. Aunque sus derechos se han visto vilipendiados en numerosas ocasiones, la lucha por el progreso también ha sido constante. La reina Soraya, esposa del rey Amanulá de Afganistán —19191929—, fue pionera entre las activistas afganas y musulmanas. Con la constitución de 1964 consiguieron la igualdad y el sufragio universal, al menos sobre el papel, porque en las zonas rurales el cambio fue nulo o imperceptible, debido al gran peso de la tradición patriarcal. Aun así, el país avanzaba. Algunas mujeres se hicieron profesoras, médicos, periodistas. Se crearon colectivos como la Asociación Revolucionaria de las Mujeres de Afganistán o el Consejo de Mujeres Afganas. Hasta que el poder talibán tomó el control de Kabul en 1996 y les arrebató todo. Se les prohibió estudiar, trabajar, mostrarse en público. Eso no impidió que muchas maestras continuaran enseñando en la clandestinidad de sus hogares. Cuando acudían a estas escuelas secretas, las avispadas alumnas usaban el burka para ocultar sus cuadernos, lápices y libros. Menuda ironía. ¿Y ahora qué? ¿La historia se repite? Occidente sabe que sus vidas están en juego y ellas alzan sus voces clamando ayuda internacional. Confío en que sean escuchadas. Mientras haya mujeres valientes queda esperanza. ■

Màquina espenedora de bitllets de transport públic al passeig de la Zona Franca espatllada i sense solucionar des de fa molt de temps

Luisa Sánchez 01/10/21

A Barcelona tenim moltes coses per fer i arreglar, però avui us vull comentar el deteriorament que en els darrers anys està patint el cementiri de Montjuïc. El seu estat deplorable i això no només ha estat causat per la desídia del govern que tenim a ciutat des de fa sis anys, sinó també dels anteriors. Entre l'any 2006 i 2016 l'Ajuntament va gastar en feines de manteniment 10,2 mil d'euros quan va ingressar 21 milions. Tot un negoci per no donar res a canvi. Fins al 2019 pagàvem una quota de 16,82 €, a partir de l'any 2020 van passar a cobrar el doble per fer la mateixa feina: NO RES! L'any 2017 malauradament va quedar palesa la manca de manteniment en les estructures dels nínxols. Tot i les queixes d'esquerdes i del mal estat d'aquestes, les restes de 400 difunts van quedar escampades pel terra en ensorrar-se 144 nínxols! L'any següent encara quedaven restes de la runa i vidres per terra... avui en dia fa pena anarhi, passegeu-hi per comprovar-ho vosaltres mateixos. A les excavacions d'altres cultures una de les coses que més es cuiden és l'art funerari i jo reflexiono: que pensaran aquestes cultures de la nostra si alguna vegada han d'excavar en les nostres tombes?

De la excelencia profesional y personal de nuestro médico Se jubila el Dr. Francesc Rams. Después de 32 años de dedicación médica en el Cap Carles Ribas y prolongando voluntariamente un tiempo adicional por el problema de la COVID, nuestro querido médico de familia ha decidido tomarse un merecido descanso y dedicarse a sus temas personales. El Dr. Rams ha sido un referente en la dedicación de su profesión y trato amable a sus pacientes en nuestro CAP, le recordaremos siempre por su seriedad y sonrisa comunicativa, que intuía nuestros problemas sanitarios. Nunca tenía una negativa a nuestras inquietudes y daba la confianza suficiente para sincerarnos a contarle nuestros problemas de salud, nos alegramos y estamos agradecidos a su buena labor y por haber tenido un referente de atención sanitaria familiar tan profesional y cercano a sus pacientes. Igualmente queremos tener un reconocimiento a todo su equipo colaborador, enfermeras y demás personal administrativo, a todos ellos nuestro agradecimiento. Gracias. Familia Gómez García

Soroll nocturn al barri del Plus Ultra Neus Borrell 01/10/21

Tanques trencades als Jardins de la Mediterrània Elena Garcia 01/10/21

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932968000


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

12

cròniques candelianes

“No se pueden llevar los animales”

C

El Ajuntament de Barcelona estudia trasladar los animales de la Masia Can Mestres || Jesús Martínez «Arrogante irrumpe el gallo.» El poeta Jorge Guillén empieza así su soleado «Gallo del amanecer». Se trata de un canto a la vida, no exento de fe. Por alumbrar los días, a esta ave doméstica se le perdona la chulería en el corral. El viejo gallo Manolo de la Masia de Can Mestres (Ferrocarrils Catalans, 12) va camino de cumplir los diez años. Y su cacareo amarillo y señorón despierta a más de uno en el barrio de Can Clos. Le echa maíz el vecino de los Pisos de Núria Benito Sánchez (Bélmez de la Moraleda, Jaén, 1943). Voluntarioso, noblote, fumador de rubio, Benito abre la verja de Can Mestres a las siete de la mañana, si no antes. Desde hace cuatro años, labra el huerto de la parcela número 36, en la que ha plantado acelgas, tomates, pimientos, berenjenas, lechugas, rábanos y espinacas. «A mí me gusta. Aquí, dando el callo, yo he perdido cinco kilos», se complace, y se quita la camiseta para que se vean bien sus octogenarios abdominales. De manera altruista, da de comer a los animales que viven en la granja. A todos ellos les distingue por algún rasgo característico o peculiar, ya sea el color del pelaje o del plumaje, o el barbillón, la cresta o las patas cortas. En la Masia Mestres convive el gallo Manolo con dos cabras locas, cinco patos, dos ocas, seis conejos y diez ovejas, una de las cuales se llama Filomena, nombre que le puso Benito por haber nacido en enero del 2021, durante la borrasca que sepultó de nieve media España. «Filomena es mi niña, si me oye hablar se acerca.»

CRÒNICA

Pedro: «No se pueden llevar los animales, son la esencia de Can Mestres». Benito: «No entendemos las cosas de la Administración». Antonio: «¿Por qué lo hacen?».

«A primera hora esparzo el pienso y el maíz, y abro las casetas para que puedan pastar en el prado. Luego remojo algo de pan duro para dárselo a los patos», dice, con el sudor seco en el cuerpo. «Pero no se trata solo de darles de comer, luego hay que limpiar las cuadras, barrer bien. Y poco antes de las dos los encierro. Mientras, me pongo con el huerto.» Benito Sánchez ya sabe lo sacrificado que es el trabajo en el campo. Él llegó a Barcelona en 1950, y se instaló con la familia en las barracas que había detrás del cuartel de Lepanto, donde hoy se alza la Ciutat de la Justícia. Con el pasar de los años, se haría un hombre de provecho, con las mismas ganas de progresar que le ponían los protagonistas de La familia de Pascual Duarte. Acabó como oficial de primera en la factoría automovilística Seat, donde se jubiló. A Benito le ayuda con los animales Pedro Climent (Barcelona, 1957). Pedro cuida del huerto de la parcela 33, su «despensa»: ajos, cebollas, guindillas, calabazas, brócoli, patatas y calçots. «Vas aprendiendo de los demás las temporadas de cada semilla. Yo venía aquí porque mi vecina Julia tenía un huerto urbano, y al final me fui aficionando. Y ahora que estoy jubilado, tengo tiempo y paciencia. Disfruto viendo crecer las matas. Y luego, a la cazuela…», explica Pedro, de voz cavernosa, romana altura y brazos de cabestrante. «A veces no crece nada. Y tengo mala mano para según qué siembra. Claro, tendría que ser ingeniero agrónomo para conocer de veras la calidad de esta tierra, si le sobra hierro o le falta manganeso.»

Pedro Climent montaba ferias y congresos, nada que ver con la labranza. Empadronado en Consell de Cent, se desplaza de lunes a viernes hasta la Marina. «Fíjate que aquí también tienen huertos entidades como Cáritas, para conseguir alimentos sin depender de donaciones», anota. La pareja formada por Benito Sánchez y Pedro Climent nunca pierde de vista el rebaño. En este cometido de tener cura de las bestias, sustituyen a Antonio Cuevas (Reocín, Cantabria, 1930), que reside en la calle Olzinelles, en Sants. Por su edad, Antonio ya ha dejado la carretilla, aunque sigue disfrutando de las visitas a la masía. «Los fines de semana esto se llena de familias con niños pequeños», presume, con los ojos del filósofo Emilio Lledó (El epicureísmo). Algo de Sófocles, de epigrama y de espartano tiene este hombre sencillo y hecho de miel y corteza. «Con menos de 14 años ya me empleaba en una vaquería, y estuve en las minas de sal de Cardona», echa la vista atrás, con la mirada serena y la mascarilla puesta. «Frecuentaba la Marina. Vi a la familia Mestres, cuyo patriarca [Albert Mestres, hijo de Bienvenido Mestres], que se fue a El Prat con un hijo, falleció hace muy poco. Recuerdo que, en 1992, antes de los Juegos Olímpicos, los camiones se llevaban esta tierra, que es buena para el regadío, y luego nos traían los escombros de cualquier otra parte de la ciudad. Hasta hace poco me encargaba de los animales, con un tal José, al que le operaron de la cadera y ya murió.» Últimamente, los voluntarios de la Masia de Can Mestres Benito Sánchez,


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

panorama al barri 13

La notaria Ríos Messana trasllada el seu local Amb gairebé tres anys de feina a la Marina, la única notaria que hi ha al barri es trasllada a un local més ampli al Passeig de la Zona Franca 219, a peu de carrer. Al setembre del 2020 entrevistàvem Amparo Ríos Messana, notaria al capdavant, qui explicava que havia escollit el barri perquè “em va sorprendre tanta activitat que hi ha… i sense cap altra notaria als voltants”. Tant ha estat així, que gràcies a aquesta activitat ara han pogut traslladar-se a un local més ampli i millor situat. ■

Protesta contra l’ampliació de l’aeroport

▶ Els veïns i veïnes, convocats per l'Engranatge, es sumen a la manifestació contra l'ampliació de l'Aeroport del Prat. Ateneu l'Engranatge

Dissabte 19 de setembre, dia atapeït d’activitats al barri, també va haver-hi lloc per la reivindicació, molts van ser els veïns que van decidir sumar-se a la gran manifestació contra l’ampliació de l’aeroport que ara es troba suspesa temporalment. La necessitat de preservar l’espai natural dels aiguamolls del Prat, molt propers de fet al barri, va mobilitzar els veïns i veïnes. Convocats per l’Engranatge es van reunir a la Plaça Marina per sumar-se des d’allà a la columna que venia del Llobregat tallant la Gran Via i així arribant a sumar-se a la manifestació principal al carrer Tarragona. Segons la Guardia Urbana a la protesta van assistir-hi 10.000 persones, mentre que l’organització la plataforma Zeroport ho situa en 90.000. ■

Can Clos celebra la Festa de la Gent Gran Les i els avis de Can Clos van gaudir de diverses activitats organitzades per l'Associació de Veïns i Veïnes. "L'objectiu ha estat recuperar una mica els espais de socialització i fer arribar el caliu de tot el barri a les nostres veïnes i veïns grans", afirmava la Presidenta Rosalia Fernández.

Un jove se suïcida des del pont de plaça Cerdà

Al voltant de les 12 hores un jove s’ha llançat des del Pont de plaça Cerdà malgrat l’esforç d’una vianant d’evitar-ho, segons testimonis que han presenciat el moment. Al lloc han arribat els Serveis d’Emergència quer l’han atès i l’han intentat reanimar sense èxit. El tràgic fet ha provocat grans retencions en ambdós sentits de la Gran Via i Mossos d’Esquadra col·labora en la circulació del trànsit ja que encara no s’ha aixecat el cadàver. A hores d’ara es desconeix la identitat de la persona però, a manca d’informació oficial, i segons testimonis, el jove seria d’origen marroquí. ■

Aturat el desnonament d’un veí a Estrelles Altes

En José, de 70 anys i amb una angoixa que se li reflexa a tot el cos i el rostre, ha rebut el suport de molts activistes de la PAH per impedir-ne el desnonament als edificis d’Estrelles Altes-La Cadena. Des de fa més de 30 anys que ha anat pagant la hipoteca del pis on viu. Amb 600 euros de pensió pagar rebuts o menjar era una tria obligada i diària, així que amb la idea d’ajudar-se va vendre’l amb dret d’usufructe. El van acabar estafant perquè, tot i haver-hi un contracte, el jutge no el va considerar com a vàlid en no estar registrat davant notaria. Al final, la que ha estat casa seva, després de passar pel BBVA, ha acabat en mans d’un fons voltor que, tot i la situació crítica de José i la publicitada moratòria del govern, no entén de raons socials i pretenia executar-ne el desnonament. Al final, els activistes celebraven l’aturada al crit de “Sí se puede” i amb una foto conjunta que elogia l’organització davant el govern de la plutocràcia immobiliària. ■

En la Masia Mestres convive el gallo Manolo con dos cabras locas, cinco patos, dos ocas, seis conejos y diez ovejas, una de las cuales se llama Filomena, nombre que le puso Benito por haber nacido en enero del 2021, durante la borrasca que sepultó de nieve media España Pedro Climent y Antonio Cuevas andan algo taciturnos, entre mustios y apesadumbrados. Resulta que el Ajuntament de Barcelona quiere llevarse su particular ganado, incluida la oveja Filomena y el gallo Manolo. Ninguna explicación convincente les han facilitado. Pedro: «No se pueden llevar los animales, son la esencia de Can Mestres». Benito: «No entendemos las cosas de la Administración». Antonio: «¿Por qué lo hacen?». Este verano, un representante del Districte de Sants-Montjuïc se reunió con los tres. A Antonio, que ha dado el biberón a Filomena («la madre tenía muy mala uva»), se le saltaron las lágrimas, como al abuelo de Heidi. Y con 92 años, balbuceó: «Prefiero que me llevéis a mí primero». ■

Manifest de l’Ateneu L’Engranatge contra el trasllat dels animals de Can Mestres: “Fa unes setmanes es va conèixer la decisió per part de Parcs i Jardins de traslladar els animals de la granja de Can Mestres a un altre emplaçament fora del barri. Des del primer moment, veïnes i veïns hem manifestat el nostre desacord i ens hem mobilitzat per aturar-ho. La masia de Can Mestres és un espai clau per als barris de La Marina i acull en els seus terrenys uns horts urbans i la granja on hi viuen diversos animals. Es tracta

d’una de les poques masies històriques conservades a la ciutat, amb un important valor educatiu a més de preservar la memòria del passat rural i agrícola. La importància de la granja i els seus animals com a recurs educatiu sobre la naturalesa i el medi ambient es manifesta en les constants visites escolars i familiars. Per aquests motius, volem: Que s’aturi el trasllat dels animals de la granja de Can Mestres. Que des de les administracions es garanteixin els recursos per a que els animals estiguin en les

condicions adequades, així com es posi el personal necessari per a la seva cura. Fins al moment, ha estat a càrrec de persones voluntàries Els animals de la granja de Can Mestres formen part d’un espai viu i comunitari que és a la vegada recurs educatiu i de memòria dels barris de La Marina. Des de la Coordinadora d’Associació de veïnes, veïnes i Comerciants també han reclamat que s’aturi qualsevol trasllat i s’expliqui les raons que motiven els canvis.


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

14

tema central

La quotidianitat afectada per la pujada del preu de la llum

T

Alejandro Flores

|| Andrea Bello Darrerament les notícies van plenes de volcans i tempestes que destrossen tot allò per on passen. Ara també, als informatius sentim des del mes de juliol que “el preu de la llum torna a batre rècords històrics”. La factura elèctrica puja i es dispara, sense que entenguem nosaltres un borrall perquè de sobte paguem el doble, o més, del que pagàvem l’any passat fent el mateix consum de llum.

Causes

El Banc d’Espanya feia a principis d’agost un informe detallant els motius d’aquesta pujada de la factura elèctrica que sembla no tenir fi, sobretot a Espanya. La primera i principal causa és la pujada del preu del gas natural en el mercat internacional. Una part de l’energia es produeix en centrals de cicles combinats, les quals utilitzen gas natural per aconseguir-la. Així, si el preu del gas natural puja també ho fa el preu de la producció d’aquesta electricitat, que, dins del sistema de subhasta actual, es marca com a llindar màxim de preu en el mercat. Això fa que els altres tipus de producció (hidràulica i nuclear), més barates de produir, acabin venent-se també al mateix preu. El gas natural és un recurs limitat i del qual actualment Rússia en té controlada gran part de la seva producció, que ha reduït. A la vegada, ha augmentat la

TEMA DEL MES

Un hivern que es preveu difícil “tinc una estufa elèctrica però no la podrè conectar, hauré d’estar al sofà o al llit tapada amb mantes”

demanda dels països asiàtics, entre més estratègies geopolítiques que n’expliquen aquest augment de preu pel gas. La segona causa, que representa un 30% de la pujada, és el sistema d’impostos que tenim a Espanya. Per una part hi ha l’impost que s’aplica al preu del consumidor que fins ara era del 21%, i com a mesura temporal el govern l’ha abaixat al 10% fins a finals d’any. Per una altra part, hi ha els impostos que el govern cobra a les elèctriques per la producció, i que acaben repercutint també en la factura del consumidor. En són dos: l’impost de generació elèctrica, un 7%, actualment suspès de manera temporal, i l’impost especial sobre l’electricitat, d’un 5,11%, el qual s’està mirant de rebaixar. Finalment, la tercera causa que també hi influeix, tot i que en menor mesura (un 20% segons el banc d’Espanya), és la regulació d’emissions contaminants de la Unió Europea. Aquelles empreses que contaminen més del que està estipulat han de pagar uns canons d’emissions. Darrerament la UE ha augmentat els preus d’aquests i les empreses elèctriques, que són en la seva majoria contaminants, els han de pagar, fet que també afecta el preu final de l’electricitat. El govern, com hem vist, està mirant d’abaixar el preu mitjançant la reducció dels impostos, entre altres mesures, com la d’expropiar els beneficis de les elèctriques, calculat en 2.600 milions, per sufragar en part la pèrdua per la rebaixa

d’impostos, la reforma del sistema de subhasta, la reforma de la llei d’aigües per controlar les hidroelèctriques o la creació d’un subministrament mínim vital . El govern està fent esforços per parar aquest cop que afecta a gran part de la ciutadania, tot i això, els experts auguren que el preu seguirà augmentant almenys fins la primavera.

Efectes...

L’efecte principal és com ja hem comentat la pujada de la factura de la llum dels veïns i veïnes, que qui més qui menys ha notat en la seva butxaca. Hi ha els qui podem considerar “afortunats”, aquells que han notat la pujada en menor mesura. És el cas per exemple de la Rosi una veïna que mantenint el contracte que te des de fa anys ens explica que “no he notat massa la pujada, de segur no tant excessiva com diuen a la tele”. També un altre veí, Luís de Rivas, admet “no m’ha pujat molt el preu”, però seguint els trucs següents: “soc client d’una cooperativa de consum, i el que si que fem a casa es posar la rentadora i el rentaplats passada la mitjanit o els caps de setmana, quan la tarifa és menor”. Una gran majoria dels veïns han adaptat els horaris d’activitats que comportin l’ús d’electrodomèstics, una pràctica recorrent però ara molt més estesa. Així ho explica la Pepi: “jo recentment he començat a mirar el con-


Octubre 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info Activitats per la festa de la Mercè a l'escola Enric Granados

Octubre 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 80

pàg. 2

Arriba el Seven Rings Fest, primer festival d’Arts Urbanes de la Marina pàg. 3

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: -Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF

A L’ESCOLA SEAT TEIXIM VINCLES! A través dels cercles de paraula a l’escola Seat treballem la cohesió grupal, el benestar emocional i la cura d’un mateix i dels altres. Els cercles de paraula s’entenen com un element ritual per poder treballar amb la infància per teixir comunitat i escoltar les diferents experiències, usant el cercle, un objecte de la paraula – es tria un element significatiu per al grup classe amb qui es realitza el cercle i serà per visualitzar qui té el torn de paraula en cada moment – i unes breus consignes per guiar-lo. Cada cercle té un propòsit específic que es transmet al grup a través de pregunta o de tema abans de començar.

Els cercles els fem a tots els grups classe de Primària i també a nivell d’escola, amb les assemblees de delegats i delegades. L’escola ja té una trajectòria de quatre cursos implementant aquesta metodologia. Enguany, a més, formem part del projecte En cercle, del Consorci d’Educació de Barcelona, que ens permet continuar-ho treballant amb el nostre alumnat. Son vincles de comunitat que ens permeten educar en una cultura participativa i crítica des de la infància. Escola SEAT

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). -Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Marta Díaz (Tècnics de PDC la Marina). Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 5.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina


Octubre 2021 // www.tiaflm.org

2

info

Com ens agrada la festa!

La Mercè a l’Enric Granados Setembre ha arribat i un nou curs ha començat. Els alumnes/as de l’escola Enric Granados teníem moltes ganes de tornar per continuar treballant i compartint aprenentatges amb companys i companyes. Com cada any, l’inici de curs coincideix amb les festes de la Mercè, una de les patrones de la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu, la ciutat realitza una sèrie d’activitats lúdiques i festives on hi pot participar tothom. Una d’aquestes activitats és el Correfoc, on les colles de diables de la ciutat surten pels carrers amb uns bastons llargs anomenats maces per tirar foc. També podem observar les colles castelleres, les cercaviles amb gegants i capgrossos i altres figures com dracs, àguiles, bous, cavallets cotoners, lleons etc.. Al nostre barri hi ha programats diferents espectacles, gratuïts, als Jardins dels Drets Humans com pallassos, música en directe, dansa urbana, circ i teatre. A més a més, passejant per la ciutat podem trobar grups de persones ballant la dansa tradicional catalana, les

buig, per cuidar el planeta!! Les danses que farem seran la sardana i el ball de bastons, molt divertides i mogudes, per fer molta festa! Gràcies per llegir-nos i que tingueu unes molt bones festes carregades de tradició i diversió. Animeu-vos que de ben segur ens trobarem allà.

sardanes. També es realitzen diferents concerts amb escenaris repartits per tota la ciutat. Per acabar els dies de festa major, es realitza un espectacle amb focs artificials i música a les fonts de Montjuïc anomenat Piromusical. A l’escola Enric Granados estem fent moltes activitats relacionades amb la festa major de la ciutat: gegants, cap-

grossos, dracs i balls i danses tradicionals, entre d’altres! Els gegants els estem construint amb capses de cartró, paper de diari, goma eva, pintures i papers variats de colors llampants. Els capgrossos els fem amb un globus molt gran cobert de paper maixé pintat de colors. El drac el fan amb materials de re-

L’ÀGORA de mestres i famílies Educar la ment sense educar el cor no és educar (Aristoteles) Luisa Montero Mare INS Montjuïc Això jo ho posaria a l'entrada de l'INS Montjuic perquè crec que respon a la feina que fa el centre. Com a mare estic ben contenta amb la tasca que estan fent educant el cor. No només formen bons estudiants sinó millors persones. Estic molt satisfeta amb el projecte i amb les eines que es posen a l'abast de l'alumnat. Tot l'equip docent fins a la resta de professionals que treballen a l'institut fan una tasca molt laboriosa i amb cura d’atendre cada estudiant. Trobo un gran privilegi el tracte que el centra dona als alumnes de primer de l'ESO: pati a banda, tallers, tutories ... Per a un alumne, el trànsit de primària a secundària és molt important acadèmica i emocionalment, l'institut ho sap i és d'agrair que acompanyi ben de prop aquesta etapa. També vetllen pels que no volen o no poden entrar dins el sistema educatiu convencional fent-los suport perquè guanyin autonomia. Per tot plegat, vull reconèixer el compromís de l'equip docent, l’equip social i l'equip de medicació amb tots els i les estudiants. Gràcies INS Montjuïc per la bona feina que feu!

Pal de paller al barri Joan Bozzo Professor de Matemàtiques de l’Institut Montjuïc Aquest serà el meu vuitè any com a professor de matemàtiques a l’Institut Montjuïc, i per mi ha estat una gran alegria poder repetir un cop més malgrat la gran quantitat de desplaçaments de professors que hi ha hagut aquest estiu. No tenia clar si podria continuar-hi… Puc explicar moltes coses bones d’aquest institut. M’hi vaig trobar a gust des del moment en què hi vaig posar els peus. Per l’equip humà i per la bona harmonia que s’hi respira entre els professors, i també per la gran implicació i professionalitat amb què tots treballem sense descans, colze amb colze, per tots els nostres alumnes sense excepció. No sabria dir què és, però el Montjuïc té alguna cosa que el converteix en un pal de paller per al barri, i això els tutors ho notem quan parlem amb les famílies. Tan ple de vida, de dificultats, d’alegries... tan interessant i tan apassionant. Ple de present i de futur. Desitjo que l’entusiasme no ens abandoni mai. Aquí teniu l’Institut Montjuïc a tota màquina!

Els nens i nenes de Cicle Superior de l’Escola Enric Granados

segons...

Què és el que més t’agrada de la teva escola?

els alumnes de 5è i 6è del Col·legi Alfageme

Mireia, 5è: Una de les coses que més m’agrada de l’escola és com està decorada. Aquest any la decoració està basada en l’ alimentació sostenible. A l’ entrada de l’escola hem fet un mercat, EL MERCAT ALFAGEME. A més, els dimecres esmorzem fruita, i gairebé tots el dies hi ha fruita de postres al menjador de l’escola.

Jonathan, 5è

Una de les coses que més m’agrada de la meva escola és quan fem sortides. Un dia vam anar d’excursió a un museu de música amb instruments molt antics i molt bonics, també posaven música antiga. Hi havia fotos de cantants famosos que canten cançons espectaculars.

Iago, 6è

Jo, el que més valoro de l'escola són les mestres perquè t'ajuden a aprendre allò que no entens, a solucionar conflictes amb els teus amics, et fan riure, i, si s'enfaden, és pel nostre bé; totes les mestres són bones.

Nerea, 6è

Jo, el que més valoro de l'escola és que les mestres t'expliquen el que no entens, et deixen temps per a fer els deures, et tracten bé, fem jocs que fan que tot sigui més divertit, i t'ajuden si no saps fer alguna cosa.


Octubre 2021 // www.tiaflm.org

info 3

#

JOC DEL FANTASMA 2021 Autor del dibuix guanyador del 2019: Elena Hernández

La notícia educativa

AMPAs protesten contra les retallades als centres educatius que perden la catalogació d’alta complexitat

Membres d'AFA i AMPAS, davant el Consorci d'Educació de Barcelona.

Si participes al Joc del Fantasma, retalla aquest quadre (en la versió de paper del diari), o imprimeix-lo (en la versió digital), i enganxa’l al teu full de recerca. El teu equip té 5 punts extres (màxim 1 dibuix per equip)

#

omunitària feina c

Les AMPA/AFA En Lluita i les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFAC) s'han manifestat en contra la decisió del Departament d'Educació de revisar la catalogació de "màxima complexitat" que provocarà una reducció dels recursos addicionals que, fins ara, rebien i que utilitzen per a la contractació de personal i d'altres suports econòmics a famílies en situació de vulnerabilitat. Membres de les organitzacions es van reunir davant del Consorci d'Educació de Barcelona per protestar contra les retallades al·legant que la decisió presa pel Departa-

Alejandro Flores

ment està sustentada en dades de l'any 2018 - 2019 i, per tant, no es va tenir en compte la crisi de la COVID que, malauradament, ha empitjorat la situació socioeconòmica de moltes famílies. Finalment, sembla que els reclams i les pressions per la revisió de la decisió han donat el seu fruit, ja que el conseller d'Educació, Josep González-Cambray, anunciava el 28 de setembre, l'elaboració d'un nou estudi el curs vinent on s'inclouran les dades de la pandèmia. Marta Campos

Arriba el Seven Rings Fest, primer festival d’Arts Urbanes de la Marina Els proper mes d’octubre tindrà lloc el Seven Rings Fest, els primer festival d’Arts Urbanes de la Marina, que tindrà una durada de tres tries, començant el divendres 22, abarcant el dissabte 23 i finalitzant el diumenge 24. Aquesta iniciativa ha estat impulsada per un grup motor de joves que participen en d’altres entitats del territori, han decidit les activitats que es duran a terme, el calendari, les artistes que participaran i tots els detalls entorn al Seven Rings Fest. Entre aquestes joves trobem: - Els integrants de Sudor, un col·lectiu que aposta pels nous talents de la ciutat de Barcelona i ofereix un espai per visibilitzar a les artistes. - Les joves de l’Associació Generació Guineo-Catalana Virgen de Bisila. Aquestes joves ballarines apropen al barri la dansa afrobeat en diferents formats (tallers, espectacles, etc.). - Les joves del projecte Dona’t més del Centre Cultural Estrellas Altas, des d’on treballen per fer sensibilització, conscienciació i formació entorn el feminisme i la igualtat de gènere, amb una perspectiva molt enfocada al barri de la Marina - L’escola d’skate Skatia, l’objectiu de la qual és aconseguir que més gent patini cada dia, sense importar la seva edat. A part de les entitats i associacions de joves que han format part del grup motor del Seven

Rings Fest, s’ha comptat amb el suport tècnic de les educadores de carrer del Centre de Serveis Socials de la Marina, de l’Espai Jove La Bàscula, l’Espai Jove Química i el Pla de Desenvolupament Comunitari de la Marina. Finalment, l’ajuntament de Barcelona i l’Ateneu l’Engranatge també han donat suport a aquesta iniciativa. Oi que sona bé? Doncs encara no sabeu tot el que es farà, pareu atenció: El divendres dia 22 tindrà lloc a l’espai jove de La Bàscula una presentació del seven rings fest seguida d’un DJ Set i els concerts de tres joves artistes locals: C.veintitr3s, Filew i John Fresh. El dissabte transcorrerà internament als jardins de Can Ferrero, iniciant la jornada amb un torneig de bàsket 3x3, seguit d’una demostració i taller de dansa Afrobeat i finalitzant amb un concert de les artistes Kyne i Nico Miseria. Finalment el diumenge podreu participar novament d’experiències emocionants i creatives, ja que durant el matí, a l’skate park del barri podreu aprendre, des de zero, a patinar en skate o millorar les vostres habilitats. De forma paral·lela, al carrer Energía, tindrà lloc una activitat oberta d’intervenció mural on les veïnes i veïns de la Marina podeu plasmar les vostres idees creatives. Si voleu participar de qualsevol d’aquestes activitats només heu de fer arribar un mail a participaciolamarina@gmail.com i us farem arribar un breu formulari d’inscripció. Podeu venir com a públic a la presentació del divendres, crear un

equip per participar al torneig de 3x3, assistir al concert de dissabte i al taller d’afrobeat. També podeu apuntar-vos per aprendre a anar en skate o venir a demostrar les vostres habilitats artístiques fent un grafiti o un mural el diumenge. Animeu-vos, us esperem!


Octubre 2021 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Informació i assessorament per a joves Busques feina? Vols ampliar la teva formació? Estàs pensant en marxar una temporada a l’estranger? Vols crear una associació i no saps per on començar? Sents angoixa o desànim? A la Bàscula donem resposta a aquestes i altres situacions en les que com a jove et pots trobar. Posem a la teva disposició diferents serveis que

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

Si sents angoixa o desànim, pots recórrer a les professionals de l’ATE. Una educadora i una psicòloga t’orientaran sobre com superar aquesta situació de malestar. I per a altres consultes, no dubtis en recórrer al Punt InfoJove, que t’informarà sobre els recursos que com a jove tens disponibles a Barcelona: temes formatius o laborals, sobre habitatge, planificació d’estades a l’estranger, salut, voluntariat, associacionisme, alternatives d’oci i lleure… Trobaràs més informació sobre cada servei a labascula.cat/serveis

et donaran un cop de mà en l’àmbit laboral, formatiu, salut emocional, associacionisme, estades a l’estranger, habitatge, oci i lleure… Per a feina o formacions laborals, pots consultar als serveis de Barcelona Activa que atenen a La Bàscula: la Referent d’Ocupació Juvenil i el referent del projecte Fem feina, fem futur.

La Bàscula: el teu espai per passar les tardes! Cada tarda de dilluns a dissabte de 16 a 20h pots gaudir de la zona chill amb wifi, micròfon, altaveu, jocs de taula, pissarra, taules, sofàs..., un espai per a joves a partir de 12 anys. Aquest curs disposes també d’aula d’estudi de 16 a 18h. A més, pots proposar activitats diverses i reservar la sala amb el teu grup d’amistats. Fàcil i ràpid via: 682 642 116 @labascula038

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

Costureo del bo Com ja sabeu des del servei de dinamització juvenil de Química fem molts tallers i cada cop fem més coses. Aquest curs seguim amb un dels nostres tallers preferits, el de Costureo. Diem preferits per moltes coses, sobretot perquè sembla que no entri dins dels interessos que els adults tenim establerts dels joves i perquè és una activitat per la qual pocs centres aposten. A nosaltres el que ens agrada més del taller és que les joves tenen una llibertat total de creació i d’experimentació. Amb el canvi de tallerista, aquesta any estem enfocant la dinàmica d’una manera diferent. Aprenem a cosir, però ho fem en base a allò que ens agrada i ens motiva, creant els nostres propis dissenys i posant

totes les nostres ganes en que es duguin a terme. I això al final és or per als joves, estem dotant del taller de costura d’un espai on ells i elles es marquen objectius a través de dissenys propis i proven de cosir-los amb el que tenen, sempre assessorats per una persona, que tampoc no és adulta, que té més experiència i que només els guia i acompanya. El mètode funciona, les joves estan a gust i en tenen ganes, així que hem de seguir explorant aquestes vies en molts aspectes pedagògics. ■

Oriol Toronell i Paula Garcia Servei de dinamització Juvenil Química


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

tema central 15 Augment diari del preu de la llum des de l'inici del 2021

Dues setmanes sense llum!

Dades de OMIE-epdata

sum dels electrodomèstics i a quines hores és més barat posar-los, perquè sinó el preu se’t dispara fàcilment, estem tots pendents de no tenir cap ensurt quan arriba la factura”. “Per qualsevol cosa necessites la llum, i com la cosa segueixi així al final no la podrà pagar ningú” exclama José Pèrez, un veí ja d’avançada edat que tot i viure sol també ha estat afectat per la pujada. I de fet el José no va gens desencaminat, ja que hi ha veïns i famílies que fins ara podien pagar les seves factures i que comencen

Els veïns i veïnes utilitzen diversos mecanismes per no tenir ensurts quan arribi la factura a tenir dificultats per pagar-les. És el cas de la Maria Asumpción Chavero, i la seva família, que amb dos sous i ella a l’atur “hem d’estar fent grans esforços per poder pagar la llum… arribem a pagar-la però traient els diners d’un altre lloc”. En una situació semblant es troba la Rosa Martínez actualment pensionista per lesió:

“fa poc el meu fill em va posar vitroceràmica perquè és més segura, i ara fer un caldo em surt per un dineral”, explica. En la situació que es troba. ha hagut d’adaptar-se per consumir menys: posar poc la rentadora, no posar el ventilador tot i la calor d’aquest estiu, cuinar el menjar al microones… Són alguns dels mecanismes per fer front a aquests preus desorbitats. A més, la Rosa augura un hivern difícil. “Tinc una estufa elèctrica, però com el preu segueixi tant alt no la podré connectar, m’hauré d’estar al sofà o al llit tapada amb mantes, no hi ha més”. De moment vol mirar si pot accedir a alguna ajuda o descompte però aquests processos acostumen a ser enrevessats i complicats de fer. El veïnat de la Marina reclama responsabilitat social, la Rosa demana una unió clara que planti cara a la situació. “Hauríem de ser més solidaris i anar tots més a una, sortir al carrer a reivindicar que aquest preus no són justos”, al que la Pepi afegeix: “s’hauria de fer una vaga general, estar un dia sencer sense utilitzar la llum com a protesta”. També reclamen polítiques efectives, com ara el Luís, qui creu que cal “crear una empresa energètica pública i canviar la regulació europea que impedeix que els governs puguin posar topalls de preu a energies com l’electricitat o el gas”. És clar que si la situació continua com fins ara, com diu el José, malament rai. ■

És 16 de setembre. Fa 15 dies que la calor no dona treva i un grup de veïns i veïnes de l’edifici 214-210 del Passeig de la Zona Franca, ventalls en mà, han dit prou. Porten des del dia 2 amb talls en el subministrament de l’energia elèctrica a diari a tot l’edifici, sense que ENDESA, el seu proveïdor, els faci cabal, denuncien. Hores i hores a les fosques... i sense ascensor, matí, tarda o nit, i els últims tres dies de manera permanent. Són 15 dies! S’indigna la Conchita. “Això no hi ha nevera ni persona que ho aguanti”, rebla Paquita, veïna que entre una desena avui ha fet torn per cridar l’atenció. Majoritàriament dones, majoritàriament grans. Fins i tot l’ascensor està esgotat pels talls. Ressentit, s’ha aturat. Els plou sobre mullat. Son 120 pisos en tota l’escala i pujar fins a la planta 10 amb la compra a la mà és gairebé una tortura diària per a un octogenari i per a qualsevol persona. Motius dels talls? “Primer deien que era un fusible, després que una altra cosa i així han anat canviant. Ara resulta que és el cable sota el terra...”. Uns obrers de la companyia fa estona que obren el carrer “però

diuen que no el troben, ha d’estar a l’infern”. “A més ja ens han dit a la cara, no el canviarem fins que rebenti”, continuen les veïnes. Just aquest dia tota la premsa fa atenció a l’extraordinària pujada dels preus de la llum. Fregava la cota psicològica dels 200 euros tot i que en tancar l'edició ja l'ha superada. Quan va començar la preocupació per les pujades el preu no superava els 100 euros el megawatt-hora. Les veïnes ho comenten escandalitzades i amb ràbia. Sobre l’anunci de les mesures del govern per evitar que el preu repercuteixi directament en el consumidor no diuen res. ENDESA, per la seva banda, va assegurar que tenia constància de la incidència feia només 4 dies, ja que les potències de les línies elèctriques que afecten aquest bloc havien saltat i, finalment, van arreglar-ho el mateix dia, després de la protesta. “A sobre, cobren els que els dona la gana”, es queixen les veïnes, que se senten enfadades, indignades, impotents... una sensació generalitzada al carrer aquests dies amb les companyies elèctriques. ■


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

16

actualitat

Conversamos con Abdó Florencio

El negocio de las lavanderías en el barrio Rafael Ochoa

En la antigüedad la gente lavaba la ropa en los ríos, golpeaban la ropa con piedras para sacar la suciedad. Luego los romanos usaban la orina para limpiar las manchas difíciles hasta que llegaron los primeros jabones que utilizaban grasa de animal y cenizas de plantas, llegando a utilizar aceites y flores para quitar el olor tan fuerte de la grasa. No fue hasta finales del siglo XVII o principios del XVIII que la gente empezó a lavar la ropa en casa, en una tina o barreño de madera. Con la llegada de las primeras lavadoras eléctricas, fueron apareciendo las primeras lavanderías industriales, así como las primeras lavanderías. Abdó Florencio es un emprendedor y vecino del barrio nacido en las Casas Baratas, de padre extremeño y madre catalana. Su padre montó una de estas lavanderías-tintorería en 1970 y que dió servicio en el barrio hasta hace 6 años. ¿Cómo empezó tu negocio de la lavandería? Mi abuelo era de Esquerra y después de la guerra tuvo que marchar a Francia con su mujer, 5 hijas, el carro, la mula y un cerdo. Llegaron, pero se volvieron y se establecieron en Sants. luego compró una casa en el barrio Plus Ultra que todavía está. Mi madre se fue a vivir a las Casas baratas a cuidar a su tío “Juan de los cuentos” el pregonero de entonces. Allí montó una peluquería y también ofrecía el servicio de corte de pelo a domicilio, desplazándose con una bicicleta. Conoció a mi padre y se casaron. Ell también fue emprendedor, montó un negocio de excavadoras que funcionó y estaba en lo que hoy es “talleres Unión”, pero hubo un cliente que le

dejó en la estacada pues no le pagó 300.000 pesetas de aquella época. Eso hunde a cualquiera. Tuvo que vender toda la maquinaria y entonces se interesó por las lavanderías, invirtió en nueva maquinaria para instalar una. Lo más gracioso es que mi madre siempre lavaba a mano, decía que las lavadoras eran para las marranas. Mira por donde, tuvo que utilizar las lavadoras para sí en el negocio que abrió en el año 1970 en la calle Alts Forns. ¿Cómo le fue con este negocio? En el barrio hubo hasta siete negocios parecidos, había menos población, pero nos daba para vivir. Cuando me casé con mi mujer, Pilar, que trabajaba en Philips nos quedamos al frente del negocio, año 1976. Trabajamos codo a codo en la Bugadería Tintorería Mari. Antes mucha gente vestía con traje, con chaquetas de pana, pantalones de tergal etc. Hoy la moda ha cambiado y se viste diferente, un poco más informal, y eso ha provocado la crisis en el sector de las tintorerías, de manera que solo queda una en la calle Minería. Siempre has estado implicado en el barrio, ¿cómo empieza tu inquietud por colaborar? Bueno, los comerciantes estábamos más preocupados de los negocios que de los movimientos sociales del barrio, pero hará unos 33 años me impliqué un poco con las movidas de Can Clos, de Can Farrero y el ambulatorio. Promocionadas por la asociación de vecinos Nuestra Señora de Port que presidía Basilio, un gran luchador.

Entonces no había todas las asociaciones de hoy. Rafael Aguilar, presidente del centro cívico la Casa del Rellotge pidió colaboración a los comerciantes para la cabalgata de Reyes, colaboramos y nos vimos en la necesidad de hacer una asociación que, junto con Cirilo Peña y José María Jiménez, fundamos… “La Asociación de Comerciantes de los Barrios de la Zona Franca” con colaboración del distrito. Me impliqué mucho y fui vicepresidente, ahora ya no estoy activo, pero soy presidente honorario y sigo colaborando en lo que puedo. También te conocemos porque por la fiesta de la Trepitjada y tu programa de radio. Hace unos 15 años entré en la junta de la asociación de vecinos Plus Ultra y desde entonces hemos organizado unas 15 Trepitjades del Raïm. También conduzco un programa de radio los martes de 7 a 8 de la tarde que se llama Comerç de barri, en La Marina FM (102.5). Veo que tienes una memoria de elefante y una gran vitalidad. Para terminar ¿Cómo ves, según tu experiencia, los comercios del barrio? Las nuevas tecnologías como Amazon y las grandes superficies como Gran Vía 2 han acabado dañando a los comerciantes de barrio. En su momento hicimos oposición, pero ¿qué hace una hormiga contra Goliat? Los comerciantes nos tenemos que poner al día, la formación es indispensable, hacer cursos de escaparatismo, de paquetería, de técnicas de venta, etc. Siempre va bien para tener nuevas ideas, si tu competidor vende por internet… haz lo mismo, date publicidad en todos los medios posibles y, sobre todo, la especialización en lo que vendes para que el cliente quede totalmente informado y satisfecho. En la Asociación de Comerciantes de la Marina dan cursos y mucha formación, es bueno aprovecharlos. ■

Pau Espí

Escèptics extrems Vivim en una societat, i això no és cap novetat, com tampoc ho hauria de ser que dins d’aquesta hi hagi gent de tota ètnia, religió, sexe, gent alta, guapa, lletja, intel·ligent... I sabeu quina mena de gent no falta mai a les societats? Els escèptics. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, una persona escèptica és aquella qui dubta o desconfia de la veritat o de l'eficàcia d'una cosa. Jo, personalment, no considero que tenir una visió escèptica, és a dir, seguir el corrent filosòfic de l’escepticisme, sigui dolent, ja que penso que és bo qüestionar-se les coses, però, com sempre es diu, tots els extrems són dolents. De la branca de l’escepticisme, fa poc que n’està naixent una de nova, la dels negacionistes. No sé si ho recordeu, però fa uns mesos ja vam parlar del tema. Aleshores alguns es dedicaven a negar la Covid i altres la neu del temporal Filomena i, quan jo pensava que ja ho havia vist tot, han aparegut uns altres negacionistes. Suposo que tots estareu al corrent de la situació que s'està vivint a l'illa de La Palma degut a l'erupció del seu volcà, doncs bé, fins i tot hi ha gent que posa en dubte un fet com aquest! Així és, alguns escèptics extrems (o negacionistes) neguen rotundament que l’erupció del volcà de la Palma hagi estat un fenomen natural! Jo, el primer cop que ho vaig veure, me’n feia creus, i me’n segueixo fent. No aconsegueixo comprendre com poden arribar a pensar que l’erupció del volcà hagi estat forçada pels humans, fins i tot hi ha gent que acusa al Govern Espanyol de ser-ne els responsables. Jo sé que els humans fa segles que estem arrasant amb la natura i destrossant el planeta, però ella ja hi era quan vam arribar nosaltres. D'altra banda, trobem els escèptics extrems que estan en contra de la vacuna per a la Covid. Si noi, els humans som ben bé molt capritxosos, és paradigmàtic veure com nosaltres mateixos trobem solucions als problemes, però també som nosaltres mateixos qui evitem que aquests s'acabin solucionant. Aquests negacionistes fan afirmacions com que les vacunes són obra de Bill Gates o que serviran per esterilitzar a la població o que ens volen infectar amb 5G. Sí, com veieu són teories molt elaborades. I no és que tingui cap prejudici específic en contra dels escèptics extrems ni res per l’estil, si fins i tot és graciós veure com ells mateixos es creuen les ximpleries que surten de les seves boques o els tweets que escriuen, és com anar al teatre. El problema arriba quan les decisions d’aquestes persones acaben condicionant a tota la societat, perquè això és el que estan fent quan decideixen no vacunar-se. A mi tant me fa que uns pensin que la neu és falsa o que els altres afirmin que el magma del volcà és plastilina roja, el que ells puguin dir no té cap repercussió directa a la nostra vida, però els seus actes sí. És per això que apel·lo al sentit comú i, encara que ho faci amb poques esperances, els demano als escèptics extrems que es vacunin, que ho facin per ells i per a tots. Perquè per molt que els agradi rebutjar el irrebutjable, quan la mort els vingui a buscar, no crec que aconsegueixin negar-la. ■


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

memòria de barri 17

Li deien “ La voz de los sin voz” || Esther Pardo Recordo el dies en que, fent el recull d’informació entre la gent del barri per a iniciar l’escriptura del meu llibre “Els carreres de Paco Candel” vaig a anar a les Cases Barates, em vaig asseure a la taula d’un bar per entrevistar alguns dels veïns que havien estat amics d’en Paco, a la infantesa i la dona que era darrera la barra del bar, quan se’n va assabentar del que volia fer, se’m va acostar i em va dir:- Aquí no queremos saber nada de Candel, sacó a mi abuela en un libro hablando cosas que no eran verdad. I d’altres coses que el temps m’ha fet oblidar. Aquesta dona, no sabia que tant si li agrada com si no, el que Candel escrivia és només la història del barri de la Marina i de la seva gent. I que haver compartit temps i espai amb ell l’ha fet ser com ella és ara; perquè tots i cada un de nosaltres no seriem com som si no haguéssim conegut a tal o qual persona o si els nostres pares ens haguessin matriculat en una escola en lloc de una altre; o be que l’ofici del veí del davant de casa ens ha marcat per a tota la vida al compartir amb nosaltres la feina que feia i l’amor que li tenia. O potser, ens n’adonem que som al costat d’un grup de persones que te unes inquietuds semblant a les nostres i cada un de nosaltres som un tros del lloc on som. Tinc la sensació de que tots els racons del barri tenen un tros del Paco, que ha estat i serà, potser, part de tots els veïns, de les veïnes, de les criatures i dels grans de la Marina que han estat retratats pel seus ulls i que a través de la seva màquina d’escriure, ens hi hem vist una mica els que som d’aquí. Fins a tal punt en Paco Candel era de la Marina que des que hi va arribar amb els seus pares, mai nova marxar. Va canvia d’habitatge un parell de vegades però casa seva era tot el barri. Tal com ell va anar envellint, nosaltres també ho hem fet tot observant la transformació del barri que a alguns ens ha deixat descol·locats. Però va descriure tant bé als seus llibres els llocs, els racons, els forats de la nostra muntanya de Montjuïc, les cases, aquests església de la Mare de Deu de Port i les persones (tant les que han marxat com les que encara som aquí), que no podrem oblidar mai com érem i qui érem. Si alguna vegada, alguns de nosaltres perdem la sensació de pertinença a aquest lloc que s’està transformat tant ràpidament, només hem d’agafar qualsevol dels seus llibres i llegir-ne alguna pàgina a l’atzar per retrobar-nos. Quasi no ens calen velles fotografies o converses amb algun amic per recordar; ens ho va deixar tot escrit. - (Recomano a qui estigui llegint aquest article que s’acosti a la biblioteca que porta el seu nom i comenci per “Donde la Ciudad cambia su nombre”, és la seva segona novel·la, i a partir d’aquí, anar fent). El llegat que ens ha deixat escrit es molt important, tant pels seus llibres, més de cinquanta, com pels articles que publicava als diaris, on acostumava a denunciar

Viure poèticament Aleix Diz Ardid

Fruir de les petites coses

“Tinc la sensació de que el Paco ha estat part de tots els veïns i veïnes la Marina que han estat retratats pel seus ulls”

injustícies, i en aquesta revista, tenien milers de lectors; sense oblidar la capacitat de captar l’atenció de tots els qui tenia al voltant quan ens explicava qualsevol cosa que fos (comentava en els seus darrers anys, que havia passat d’escriptor a “conferenciant”) Qualsevol cosa que passés al seu voltant podia convertir-se en una història. Candel duia una càmera indiscreta dins els seus ulls sota del seu aspecte humil, d’home senzill, discret i dolç. L’home tranquil i callat era un pou sense fons de saviesa i només l’hi havies de demanar una mica perquè ell t’ho donés tot. Quan era jove va voler ser pintor i és el que va fer, pintar amb les paraules tots i cada un dels protagonistes de les seves novel·les i els espais per on es movien. En el seu cas, l’autor, el personatge i la gent, son tot una sola cosa i es difícil de separar i com a persona, va estar realment un filantrop. Al Paco li agradava l’ésser humà. Per ell, darrere de tothom sempre hi havia alguna cosa bona

per aprofitar; veia la bondat de dins on els demés només hi veien l’exterior. El seu afany per col·laborar el va portar a ser al costat de qualsevol moviment cultural que hi hagués, als suburbis però sobre tot al seu barri. En temps de la república, quan encara era un nen, a la parròquia de Port, s’editava una revista anomenada L’Ideal i ell ja hi participava i es va seguir publicant intermitentment, i ell col·laborant, en l’època de la dictadura. També va ser a prop de les associacions de veïns i de l’associació d’artistes de la Marina. En cap moment va estar separat de la gent que l’envoltava. Al seus llibres hi son explicades aquestes històries i segurament deu ser per això i per la seva manera d’escriure tant peculiar, que la majoria d’escriptors de la època no el consideraven tant bo com ells. Però va ser l’any 1965, quan es publica “Els altres catalans” que la figura de Candel sobrepassa el barri, la ciutat i fins i tot Catalunya. En aquesta assaig posa sobre paper la realitat de la immigració, de la gent que ho ha deixat tot per anar a buscar-se la vida a un altre lloc i també de què pot passar amb el transcórrer dels anys, quan els “Xarnegos” ja no fossin res diferents dels catalans. ■ Si en voleu saber més per lletra d’altres: Genís Sinca : “La Providència es diu Paco” Pilarin Bayés – Genís Sinca: “Petita història de Paco Candel” Esther Pardo i Gimeno: “Els carrers de Paco Candel” A part d’articles, entrevistes i tesis doctorals que de ben segur que trobareu a la Biblioteca del barri que porta el seu nom.

Us saludem, des del grup de poesia dels nostres barris, Montjuïc Poètic. En aquest primer contacte volem explicar-vos què pretenem i, per això, res de millor que parlar del títol. Ens costaria tant d’explicar què és la vida com d’explicar què és la poesia, però podem explicar, més fàcilment, el que significa viure poèticament. Hi ha moltes maneres de viure i moltes són, en realitat, una forma de no viure. Però viure poèticament significa habitar el món amb novetat, com si acabessis de néixer. Significa fruir de les petites coses, descobrir coses cada dia, voler acabar el dia havent fet coses noves, havent après quelcom. Viure poèticament comporta establir relacions entre coses que d’antuvi, podien semblar-nos diferents, però entre les quals podem trobar una mena de misteriós lligam. I, en definitiva, viure poèticament vol dir cercar l’harmonia en tot; no és que tot hagi de rimar, necessàriament, però sí hem de procurar-hi un ritme i un sentit que els transcendeixi. Hi ha autors que pretenen que la seva filosofia és una manera d’habitar poèticament el món. El mateix podem llegir del budisme zen. I del mindfulness, tan de moda ara, i que es un entrenament a viure conscients. Ara que tant es parla d’empoderament, com el que pretenem per al veïnat des dels nostres mitjans, val a dir que cap empoderament no és possible si no es fa des de la consciència. No es tracta de poder per poder, sinó de poder per fer canviar les coses que coneixem. I ja que hem parlat del zen, tan lligat a la cultura japonesa, no ens acomiadem sense portar-vos, si més no un parell de haikus, que ens facin pensar: Espera el ximple que l’eternitat vingui I ja és aquí! Has oblidat que has de cercar la música entre les notes


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

18


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

19


20

Octubre 2021 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Els Comerciants de l’Eix de la Marina aposten per la digitalització del BCN - MARKET

Des de el mes de juny que els comerços associats de l’Eix de la Marina estan treballant per adherir-se a la gran botiga en línia que serà BCN Market (Bcnmarket. barcelona). És una eina impulsada per Barnacom, que agrupa els eixos comercials de la ciutat adscrits a Barcelona Comerç i Barcelona Oberta, i té el suport de l’Ajuntament. El comerç de proximitat de la ciutat de Barcelona mostrarà un aparador per donar a conèixer i vendre en línia els seus productes- serveis i, com fan les grans plataformes de

comerç electrònic, permetrà comprar i que et portin el producte a casa (s’estudia una distribució el màxim sostenible possible) o, atès que el servei és de proximitat, hi haurà altres opcions: pagar per internet i recollir el producte a la botiga, encarregar per internet i pagar i recollir a la botiga, etc. Es preveu que per la campanya de Nadal la nova web ja estigui oberta a la ciutadania i en podreu trobar els productes -serveis dels comerços de la Marina digitalitzats.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

FERRETERIES-LAMPISTERIES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 934214922 / 601156042

Comerços de la Marina que ja s’han adherit a BCNMARKET:

• Bofill Peraire i Asociados, S.L • Drogueria Ramiro • TuCerrajeria.com • Café i Pa més que Bó • Zas! Cake • Mobles el Cisne • Nou Espai, S.C.P • Art i Decoració • Papereria Navarro • La Whash-Bugaderia • Celler la Marina • Calzados Cisne • Jubel Calçats • Restaurant Jojoto • Centre d’infermeria i podología • Six Centre terapeutic • Peluts • Icaly Correduria d’assegurances • Taller Midas

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

• • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Ectrodomestics Vanward Estanc Zona Franca Estanc, 276 Paperia Lage Farmàcia Santiago Torrents Bayot Collado Llar d’infants els Xumets MAC Mobles Inmobiliària Pisos la Marina Immobiliària Grocasa Galera Fotografia Ballester Perruquers Unisex Dani Fernández Estilistes Carnisseria Àngel Congelats Aliss Restaurant Enric i Pau La Sal del Port Lys (Cuina Xinesa) Theragrans Theranens Clínica podológica Huellas

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

MANIKURAME LYS (CUINA XINESA) LLAR D’INFANTS XUMETS C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 Carretera del Prat, 40 C/Energia, 10. 93 431 76 72 Telf. 936 11 83 83 MI PELU ELECTRODOMÈSTICS ESCOLA BRESSOL LA PAU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 CAL TETE ELECTRODOMÈSTICS VANWARD COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L Mare de Déu de Port, 355 baixos c/Mare de Déu de Port, 84 ADMINISTRACIÓ FINQUES c/Energia, 20 Telf. 930321306 QUADRES I MARCS Pg. Zona Franca, 124, Local. Telf. 932 23 00 24 ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ ART I DECORACIÓ Telf. 934215977 / 677565089 Telf. 93 535 52 52 FINQUES PÉREZ MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ JOJOTO BARCELONA Mineria, 17. 93 296 70 03 Mare de Déu de Port, 385 TU CERRAJERIA.COM ESCOLA D'IDIOMES MACARRO Ferrocarrils Catalans, c/Ferrocarrils Catalans, 43 933327788 Pg. Zona Franca, 173. QUEVIURES KIDS AND US LA MARINA Telèfon +447826495662 87-89. Telf. 93 332 78 56 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 661 991 144 C/ Mecànica, 17 ANIMAL DOMÈSTIC MOBLES Foneria, 26 b. 93 332 64 44 PEIX I MARISC MON ANIMAL FORNS DE PA ACADÈMIA D' ANGLÈS MUEBLES EL CISNE Mare de Déu de Port, 257 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 CONDIS SUPERMERCATS SMALL TALK 365. CAFÈ I FORN DE PA Pg. Zona Franca, 224. 933322698 Tel. 934322108 Pg. Zona Franca, 210- 214 Plaça de Sant Cristofol, 19 C/ Mare de Déu de Port, 271 PELUTS MacMOBLES ZONA FRANCA Telf. 93 431 84 78 Telf 647 19 56 44 Telf. 93 421 87 26 RESTAURANTE PALACIO Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Pg. Zona Franca, 141 MANDARIN CONGELADOS ALISS Mediterrània) Telf. 934229079 ESTANCS 365. CAFÈ i FORN DE PA Telf. 93 432 37 99 934218715 / 618566698 Mare de Déu de Port, 407 ESTANC ZONA FRANCA C/ Mare de Déu de Port, 379 Pg. Zona Franca, 241 ARTS GRÀFIQUES MacMOBLES ZONA FRANCA -2 696824448 Pg. Zona Franca, 244. Telf. 93 422 38 47 CELIA SERVEIS GRÀFICS Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 933326946 BAR LAS PALMERAS REFORMES INTEGRALS 365. CAFÈ FORN DE PA I C/ Energia, 32 628635753 C/ Mare de Déu de Port, 252 ESTANC Nº 276 DEGUSTACIÓ MODA I COMPLEMENTS NOUESPAI, S.C.P 633266155 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 Pg. de la Zona Franca, 365 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Pg. de la Zona Franca, 177 ASSESORIES-GESTORIES 191-205. Telf. 93 332 04 13 RESTAURANTE SALUS Telf. 93.517.63.18 ANNA MARIA MADRID ASSESSO- FARMÀCIES CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Foneria, 9 934315909 RIA / AMM ASSESSORIA, S.L C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 CALZADOS CISNE TENMAN REFORMES Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a FARMÀCIA CUSCÓ Passeig de la Zona Franca, 220 c/Mare de Déu de Port, 407-409 FOC BLAU Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 419 52 87 EL TALLER Telf. 933323594 Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 629.82.92.85 Telf. 934218129/ 606885784 C/ Alts Forns, 61. 938289122 932969564 BOFILL & PERAIRE JUBEL ZAPATERIA RESTAURACIÓ FARMÀCIA PANADÉS FORN HUGUET TAX&LEGAL c/Mare de Déu de Port, 252 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR TABERNA DEL CONDE Pg. Zona Franca, 226 C/ Alts Forns, 60. 645-944-419 c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 93 432 16 98 CERMASA CENTRE MÈDIC Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 332 34 47 Telf. 932989977 / 609932494 Gran Via, 162. 93 431 41 40 Telf. 95270842 FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ NOTARIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/ Alts Forns, 74. 935318354 SALUT AUTOESCOLES MARÍA DE LOS DESAMPARADOS BAR GARRIDO C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 CENTRE D’INFERMERIA AUTOESCOLA ZONA FRANCA RIOS MESSANA NOTARIO c/Foneria, 40 Local 3 PA DE CARPES I PODOLOGIA Pg. Zona Franca, 186 Pg Zona Franca 242, Entlo.C. (Jardins de la Mediterrània) FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Mare de Déu de Port, 321 local 7 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 Telf. 93 331 86 12 Tel. 936282806 Fax 931210064 C/Mare de Déu de Port, 234 636836708 GRANJA ELENA, S.C.P Telf. 93 332 21 94 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAAUTOMÒBILS ÒPTIQUES Pg. Zona Franca, 228 FOTOGRAFIA PSICOLOGIA-OSTEOPATIA KIA AR MOTORS FARMÀCIA CARMEN BARENYS JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Telf. 93 296 98 43 GALERA FOTOGRAFIA (THERAGRANS-THERANENS) Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 Pg Zona Franca, 122 155. Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 177-179 Carretera del Prat, 5. 656187296. 933320210 / 608975406 ENRIC I PAU Telf. 93 332 57 97 BUGADERIA VISTA ÒPTICA Mare de Déu de c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA FARMÀCIA BELKIS Port, 252. Telf. 93 331 40 47 LA WASH-BUGADERIA IMMOBILIÀRIA Telf. 622169239 MARTÍNEZ SÁNCHEZ LA SAL DEL PORT c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 PISOS LA MARINA PAPERERIES Passeig de la Zona Franca, 106 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 08038 Barcelona Tel. 932980106 Passeig de la Zona Franca, 177 PAPELERIA NAVARRO CELLERS CROSFFIT LA FIRA 936057058 934311020 / 637526075 BAR PADDOCK Pg. Zona Franca, 181 CELLER LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 220 FARMÀCIA DOMÈNECH CB Pg. de la Zona Franca, 145-149 Telf. 93 332 57 94 Aviador Duran, 2. 680188509 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 IMMOBILIÀRIA GROCASA Telf. 93 331 84 33 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Mare Déu de Port, 257 CORREDURIES D’ASSEGURANCES PASTISSERIA CREATIVA C/ Foneria, 38 local, FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS 676585317 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, BAR RTE. CAL CAMPÀ telèfon 34 637 52 59 71 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Mare de Déu de Port, 255 272. Telf. 93 141 97 75 Passeig de la Zona Franca, 109 PISOS BARCELONA Telèfon: 93-331-13-41 Telf. 932233309 / 656369849 Telf. 93 360 68 69 Alts Forns, 71-73. 935365919 TALLERS MECÀNICS PERRUQUERIES I ESTILISME ▶ FARMÀCIA ENERGIA (NOU SOCI) DROGUERIES I PERFUMERIES BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN TALLERES J.F JOIERIES c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Mare de Déu de Port, 279 DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 413 bxs Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 JOIERIA RAMON CARNÉ Telf. 93 332 89 95 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 local 3. Telf. 93 422 10 48 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

MIDAS FOC C/ Foc, 88-92 Telf. 93-223-71-33 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

La Covid-19 ha provocat una gran pandèmia sanitària amb un impacte en la salut de les persones mai vist, i una crisi econòmica que costarà remuntar. L’ús més intensiu de les noves tecnologies ha canviat la nostra manera de treballar, de comprar i fins i tot de relacionar-nos. Ens ha fet obrir els ulls i ara és el moment, sí o sí, d’impulsar i accelerar la transformació digital del comerç.



Octubre 2021 // www.lamarina.cat

22

cultura

|| Redacció Les fonts de Montjuïc són conegudes per la seva màgia i aquest dissabte lluïen especialment bé, una aura marinera s'havia colat al bell mig de la muntanya de Montjuïc gràcies a la tornada de La Nit de l'Havanera en la seva 31a edició. L'escenari ben preparat amb motius mariners, els focus de colors que ressaltaven les quatre columnes i, a un cantó, unes cassoles de fang preparades per quan sigui l'hora. El presentador juga amb l'audiència, "Quants són del barri? I de Barcelona? De l'AMB? I de fora? Que hi ha algú que ve de Saragossa!" unes 500 persones expectants. I per fi sona la música, les veus en harmonia amb els instruments comencen la primera cançó "Cuando salí de La Habana, válgame Dios", la reconeguda havanera de "La Paloma" marca el tret d'inici a l'actuació del grup Folk Montjuïc, que tot i un any d'aturada i la dificultat per assajar claven el número. Les llums del castell de Montjuïc s'encenen i la música no s'atura. Després del grup Folk Montjuïc, mestre de cerimònies, també actuen d'altres com l'Havaneres Montjuïc, Barca de mitjana i l'Empordanet, que va ser l'encarregat d'homenatjar Càstor Pérez Diz, un pioner de l'havanera. Entre tot, quan la música s'acaba ja està preparat el Rom cremat, que després de

Les havaneres tornen a les fonts de Montjuïc

▶ L'escenari davant les quatre columnes il·luminades per la Nit de l'Havanera. Josep Vicens

molts mesos de no estar permès, per fi les restriccions deixen gaudir d'aquesta cirereta final de la nit. Una nit de tradició i màgia que per uns moments ens transporta des de Montjuïc i les seves llums a la vora del mar... l’organització, un any més, és gosadia de l’Associació Folk Montjuïc amb la col·laboració de Districte, Associació d’Artistes La Marina-Montjuïc, Marina Viva i La Marina FM. ■

▶ Homenatge a Càstor Pérez Diz durant la Nit de l'Havanera.

Josep Vicens

Una tarda plena d’emoció, enyorança i havanera || Redacció El mar blau fosc reflecteix els núvols que amenacen pluja, mentre a la Sala Pepita Casanellas tot es prepara per gaudir d’una tarda d’havaneres amb el triple concert organitzat per La Marina FM en el marc de l’Associació de Mitjans de Comunicació. Una aposta per la cultura feta des del i per al barri que va tenir lloc dissabte 18 de setembre. A les sis de la tarda el públic s’asseia expectant mentre acabaven d’enllestir les proves de so. Tot preparat, el primer grup, els Faroners de Calella, entre bromes comencen la seva actuació amb els ritmes cubans que ens tornen a la platja. Abans de prosseguir amb el concert, una petita aturada per homenatjar Francesc Sarriera, pare d’uns dels integrants dels Faroners i compositor de més de 20 cançons. Amb 90 anys va pujar a l’escena-

▶ Reconeixement al veí Salvador Garcia per la seva feina per la cultura al barri. Josep Vicens

ri, ulls cristal·lins per l’emoció en què es reflectia el seu jo de joventut amant de les havaneres. Després d’entregar-li un petit record, tots en conjunt, en Francesc inclòs, van entonar la Bella Lola, mocador en mà. Després un petit canvi de ritme va arribar de la mà dels Borinquen del Masnou amb un repertori més animat i tirant cap a la rumba. I finalment va arribar el torn

▶ Homenatge al compositor Francesc Sarriera durant el concert d'havaneres.

del grup que jugava amb l’avantatge d’estar a casa: Marina Musical. Abans d’acomiadar-se, però, també va haver-hi temps per un segon reconeixement, aquest cop a Salvador Garcia, activista veïnal molt vinculat a la cultura i a l’havanera i una de les veus de Marina Musical. Un cop fets els reconeixements i

Josep Vicens

les bromes, el grup va convidar a pujar a l’escenari tothom que volgués sumar-se a cantar la mítica havanera El meu avi, que va culminar amb un “passi-ho bé i fins l’any que ve”. Tant de bo que no haguem d’esperar un any per tornar a gaudir de l’havanera a la Marina! ■


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

cultura 23

L’art del cinema a Barna! Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

Anècdotes de cinema, i des d’un càmera Després d’un dels pitjors mesos dels últims anys (per a mi), reprenc la sana costum d’escriure, cosa que m’apassiona i em permet recordar i reviure situacions i etapes de la meva vida professional. Uns dies enrere, parlant amb Juan Minguell, director de fotografia i company en múltiples rodatges, vam arribar a la conclusió de que son més importants els records, anècdotes, persones, dificultats, viatges, etc. etc. que el resultat final de la pel·lícula. Exemple, “Un verano para matar”, pel·lícula del director Antonio Isasi. Especial record de Karl Malden, excel·lent actor amb una filmografia extensíssima amb pel·lícules com “Un tranvía llamado deseo”, “Jo confesso”, “La ley del silencio”, “El árbol del ahorcado” i moltíssimes més, era una persona educada, professional, simpàtica i bon conversador. En una protesta de l’equip per l’excés de hores extres (sense cobrar-les) es va unir a nosaltres i ens va donar la raó. Raf Vallone, actor italià dels grans, amb pel·lícules de la

talla de “El padrino”, “Cañones para Córdoba”, “El cardenal”, ”El cid”, “Arroz amargo”, “Delirio” o “La violetera”, que malgrat el seu aspecte tosc era simpatiquíssim i un don Joan, es passava el dia intentant lligar i sovent, li sortia bé. Christopher Mitchum, fill de Robert Mitchum, un tipus genial. Esportista, sempre disposat a parlar del seu pare, de Burt Lancaster o de John Wayne. Durant el rodatge de la pel·lícula vàrem assistir a una festa privada a Sacedón (Guadalajara), sense saber que la amfitriona era Mª Carmen Mar-

tinez-Bordiu Franco, neta del dictador. Chris va estar molt incòmode i vam marxar abans que la festa acabés. Olivia Hussey, la inoblidable protagonista del “Romeu i Julieta” de Franco Zefirelli, encantadora, guapíssima i molt accessible, venia amb el seu representant, un americà “de fines formes” que s’equivocava constantment en els seus intents de fer amistats. El director de fotografia, Joan Gelpí, era cunyat d’Antonio Isasi i tenia interessos en

L'agenda d'octubre Dimecres, 6

ACTIVITATS INFANTILS Sac de rondalles, Narració "Contes a la mà", a càrrec de Núria Clemares Hora: 17:30 h. Per a nens i nenes a partir de 2 anys. Cal inscripció prèvia al correu b.barcelona.fc@diba.cat o trucant per telèfon al 93 332 53 75 Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Diumenge, 10

MÚSICA DE L’INSÒLIT Amb objectes insòlits aquest trio farà un recorregut de músiques i contes per a sensibilitzar-nos sobre la necessitat de canvi d'hàbits. Hora: De 12 h a 14 h. Preu: 3 € Lloc: Sala Pepita Casanellas

De l’11 al 30 d’octubre

ACTIVITATS ADULTS Exposició La lluita contra les discriminacions. A càrrec de Centre de Recursos en Drets Humans / Human Rights Resourse Center Dimecres 20 a les 18.30h. Inauguració. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 15

#LOVEWINS. Avui dia expressar-se verbalment s’ha convertit en una situació incòmoda per a moltes persones. Abordar segons quins temes és més fàcil gràcies als SMS i les apps, que si es tracten en persona. Hora: De 20 h a 21.30 h Preu: 3 €

Lloc: Sala Pepita Casanellas Festival Brot: Final de l’Embrió Hora: 20:00 - 21:30 Gratuït Festival de música jove de Barcelona. Acollim la final de l’Embrió (la categoria de 14-18 anys) Lloc: Sala Gran - Espai Jove La Bàscula

Dimarts, 19

ACTIVITATS ADULTS Road Movies. Soy un fugitivo (Mervyn LeRoy, 1932). Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Cabuda limitada. Hora: 18.30h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 20

Casal de barri La Vinya CAMINADES PER A GENT GRAN Sortides tots els dimarts a les 17:00 hores a partir del 05 d’Octubre. Vine a gaudir amb nosaltres i a conèixer gent. XARXA DE VOLUNTARIAT Oferim un servei d’ajut a les persones necessitades. Acompanyaments a la compra, al metge, a fer algun tràmit…tenim una borsa de nois i noies amb les que poder comptar. Truquen’s amb temps i en parlem.

Festival Munt de mots. Espectacle "Acampada", a càrrec de Joaquim Casamitjana. Hora: 17.30 h. Cal inscripció prèvia al correu b.barcelona.fc@diba.cat o trucant per telèfon al 93 332 53 75 Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Diumenge, 24

EL CARGOL I LA BALENA Petit cineclub. Un petit cargol, cansat de la seva avorrida vida es passa el dia somiant que viatja i coneix nous indrets. Un dia apareix una balena geperuda que el convida a viatjar a la seva cua i navegar pels oceans d’arreu. Hora: De 12 h a 14 h. Edat: A partir de 8 anys Preu: Gratuït Lloc: Sala Maremar

Carrer dels Alts Forns, 87 622 91 22 37 93 331 44 40

infocblavinya@gmail.com

la producció i vàrem tenir sèries dificultades amb ell. Del cap de producció Antonio Irles m’estimo més no parlar-ne. També hi va participar Victor Israel, entranyable actor molt estimat per tothom. Victor era tot senzillesa i humanitat. La pel·lícula es va rodar a Barcelona, Sacedón (Guadalajara), al sud de França i a Lisboa. Especial record de Lisboa on hi vaig tornar anys més tard per rodar “Los mil ojos del asesino” de Joan Bosch, bon director i millor persona. Les aventures viscudes a Lisboa omplirien varies pàgines. Algunes per intranscendents i altres d’índole personal, prefereixo que continuïn guardades en aquesta petita caixa que tinc al cervell i al cor. També hi va intervenir al rodatge Rémy Julienne, el cap d’especialistes francès que, per cert, ens va deixar el passat gener als 90 anys i que ens meravellava amb les seves cabrioles amb la moto i la perícia a les persecucions de cotxes. Amb totes aquestes referencies, descripcions, només pretenc reafirmar-me en la primera part de l’escrit. Les pel·lícules sempre són dels directors, i el resultat final tant si és una pel·lícula excel·lent como si és un fracàs, sempre és la seva responsabilitat. De res serviria si ara jo fes una crítica (bona o dolenta) de la pel·lícula. El que puc afirmar és que el treball del departament de càmera, del que jo formava part, va ser impecable i els bons records segueixen vius.. i alguns de dolents també. ■

El Far

Nova temporada de road movies a la biblioteca Francesc Candel El dimarts 19 d’octubre reprenem el cicle de cinema de road movies d’aquesta temporada 2021-2022. Pels qui no hi coneixeu el cicle us adrecem a la definició de Pere Vall, periodista i conductor del cicle: "Què és una road movie? Una pel·lícula de carretera, sí. Però és molt més. I no és que el quitrà, els motels, els camions, l'empedrat, les voreres i les benzineres no tinguin importància dins d'aquest gènere tan nou, que és una barreja de molts altres en un mestissatge enriquidor, sinó que tota aquesta part externa es complementa amb una intensa vessant interna. A les road movies, els personatges viatgen físicament, però també psíquicament. El mateix viatge, els obliga a prendre decisions noves...” Si voleu consultar els títols previstos per a la nova temporada, pregunteu al personal de la biblioteca. Les projeccions es fan el segon dimarts laborable de mes (sempre que no sigui festiu) i comencen a les 18:30h. L'entrada és lliure. Bon viatge!


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

24

salut

Què fer quan et proporcionen un nou diagnòstic a tu o a algú de la teva família? Com viure aquest procés? Sovint no valorem l'absència de problemes de salut quan ens trobem bé, i quan emergeix el diagnòstic sanitari es genera un procés d'acceptació, assimilació i comprensió pel qual, a vegades, no trobem acompanyament pel procés de maduració. La mirada biopsicosocial en el procés de malaltia és de gran importància si observem els aspectes físics, emocionals, sistèmics i racionals de la nova realitat. Quan emergeix la malaltia, el nostre entorn, la xarxa que disposem i els professionals que ens acompanyin faran que el cicle vital sigui més o menys dolorós. Quan els professionals sanitaris filiem un diagnòstic i quan ho comuniquem a la persona interessada i al seu entorn aquesta notícia farà que el sistema familiar i el mateix sistema de la persona s'hagi de reorganitzar. Des d'EAP la Marina aprofitem a recordar-te que en qualsevol procés de malaltia pots contactar amb treball social sanitari per l'acompanyament relatiu a la situació vital, per poder fer una anàlisi conjunta de l'organització del sistema familiar i obtenir major perspectiva i un acompanyament terapèutic i/o familiar en cas de ser necessari. A més a més, et proposem orientació relativa a fundacions i/o associacions relatives a diverses patologies, de les que enumerem tres com a títol d'exemple.

Naturòpata

ALZHEIMER CATALUNYA FUNDACIÓ alzheimercatalunya.org Alzheimer Catalunya és una fundació que treballa incansablement des del 1988 per millorar la qualitat de vida de qualsevol persona afectada per una demència. Conscienciem la societat i generem propostes que incloguin a aquestes persones, a les seves famílies i entorn. FUNDACIÓ ONCOLLIGA www.oncolliga.cat La Fundació Oncolliga és una entitat sense ànim de lucre que ofereix atenció psicosocial a persones amb càncer i als seus familiars, durant tot el procés de la malaltia, amb l'objectiu de millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida. Alhora també du a terme activitats de sensibilització, divulgació i prevenció. 'ACAF - Associació Catalana d'Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d'altres Síndromes de Sensibilització Central, www.fibromialgia.cat/ Associació Catalana d'Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d'altres Síndromes

de Sensibilització Central, la primera associació de Catalunya formada per persones afectades de fibromiàlgia (FM), síndrome de fatiga crònica / encefalomielitis miàlgica (SFC/EM), sensibilitat química múltiple (SQM), electro hipersensibilitat (EHS) i altres processos de sensibilització central relacionats amb les esmentades malalties.

greix que pot comprometre la seva salut. Així doncs, això posa de manifest que cal conscienciar-nos sobre la importància de mantenir un pes adequat a l’alçada i sobre com fer-ho. En realitat, la teoria és molt fàcil de comprendre: el greix és la manera que té el nostre cos d’emmagatzemar energia. Dit d’una altra manera, quan al nostre cos li sobra energia, guarda aquesta energia en forma de greix per a poder-la fer servir quan la necessitem en un futur. Llavors, l’obesitat es tracta d’un problema on estem emmagatzemant massa energia… I d’on prové aquesta energia? Com podem fer que el nostre cos deixi de fabricar greix? Doncs bé, si el greix és un dipòsit, un magatzem d’energia, si volem desfer-nos de l’excés de greix el que hem de fer són dues coses: disminuir l’entrada d’energia al dipòsit i incrementar-ne la sortida. D’aquesta manera, les reserves d’energia les anirem gastant mica en mica i, d’aquesta manera, perdent l’excés de pes.

Hem perdut el somriure?

Associació Catalana per al Parkinson http://www.catparkinson.org L'Associació Catalana per al Parkinson (ACAP) és una entitat sense ànim de lucre que va iniciar la seva activitat el gener de 1985. La nostra missió és donar atenció i assessorament a les persones afectades per la malaltia de Parkinson i les seves famílies. Complint amb els criteris de qualitat, claredat i actuació va ser declarada, pel Ministeri de l'Interior, entitat d'Utilitat Pública el juliol de 1999. Recorda des d'EAP la Marina proporcionem atenció biopsicosocial, si així ho valores pots demanar contactar amb treball social sanitari. ■ EAP La Marina Silvia Manzanares- Treballadora Social

L'obesitat L’obesitat representa un problema de salut considerable a dia d’avui. Incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars (com la hipertensió arterial o els infarts cardíacs), de desenvolupar diabetis mellitus, trastorns respiratoris i fins i tot pot augmentar el risc d’aparició de certs tipus de càncer. Es defineix l’obesitat com aquell excés de pes corporal a expenses de teixit greixós. Per a calcular l’excés de pes, s’utilitza una fórmula coneguda com a índex de massa corporal (o IMC per les seves sigles), que agafa el pes de un individu (en kilograms) i el divideix dues vegades per la seva alçada (en metres), obtenint com a resultat un número. Si aquest número és més gran de 30kg/m2, llavors es considera que la persona en qüestió pateix obesitat en base a la seva alçada (ja que no és el mateix pesar 90kg fent 2 metres d’alçada que fent 1,60 metres). Així doncs, ja sabem que l’obesitat pot esdevenir un factor notable que empitjora la nostra salut, i sabem calcular si estem a prop de patir-la o si ja la patim, però… Què causa l’obesitat i, sobretot, què podem fer evitar-la o fer-la desaparèixer? Tot i que pot semblar una pregunta fàcil de respondre, en realitat no ho és tant. I és que a Catalunya, al 2014, un 33,3% de la població d’entre 18 i 74 anys patia sobrepès (un IMC entre 25 i 30 kg/m2) i un 15,1% obesitat.1 Això vol dir que un 48,4% de la població, és a dir, gairebé la meitat de catalanes i catalans patien un excés de

Esther Pardo i Gimeno

L’entrada d’energia al nostre cos és l’alimentació (en forma de calories), i la perdem mitjançant l’activitat, fonamentalment física (també en forma de calories). D’aquesta manera, és tot matemàtic: si gastem més calories fent exercici de les que guanyem en la dieta, anirem perdent pes mica en mica. No hi ha dietes màgiques, ni productes miraculosos que facin perdre pes: aquesta és l’única manera que tenim de perdre pes fins ’arribar a un pes saludable. Si tens dubtes sobre com fer una dieta saludable baixa en calories, com fer exercici... demana hora al CAP i et podrem donar més informació! ■ 1 Observatori del Sistema de Salut de Catalunya: Enquesta de Salut de Catalunya 2014. Departament de Salut (Generalitat de Catalunya).

David Riaza García Metge resident Medicina Familiar i Comunitària. C.A.P Doctor Carles Ribas

Ja fa un any i mig que portem amb una peça de vestir més als nostres calaixos. És petita i es pot comprar per dotzenes com els mitjons. Com ja heu pogut endevinar, parlo de la mascareta o morrió com m'agrada nomenar-la a mi. Potser la paraula més correcta seria: tapa-boques, però seria molt dur per als polítics i sanitaris que des dels mitjans de comunicació ens diguessin que ens obliguen a tapar la boca. La subtilitat de denominar-les "mascareta" ens recorda a les festes de disfresses i ens fa entrar en el joc. Fora bromes. Aquesta pandèmia ha donat espai als animals, ha fet regenerar platges, ha netejat una mica l'aire a causa de la disminució dels viatges en avió... però ha omplert la terra de mascaretes, de material no reciclable i sobre tot perquè la gent les llença indiscriminadament on li peta sense pensar en res més que en ells mateixos i la seva comoditat. Doncs ja tenim el paisatge del barri tot guarnit, a més de les bosses de plàstic (que teòricament ja no es poden donar) i de les llaunes de begudes esclafades per qualsevol lloc, de les mascaretes que, imagino el que li passa a la persona que li cau a terra la seva; que ja no es molesta en agafar-la perquè com que se l'ha de posar a la boca, fa molt de fàstic que hagi tocat el terra i allà la deixa. I a qui la troba, només la mirarà, però no l'agafarà perquè també li fa fàstic. I aquesta deixalla anirà a parar als llocs més impensables. Però, tot i els avantatges de portar la mascareta a l'hora de no contagiar-se de virus i bacteris, i de la manera com l'anomenem; el que ha passat és que tots plegats, hem perdut el somriure. Esperem no trigar gaire a recuperar-lo. ■


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

BNEW 2021 inicia el curs dels esdeveniments econòmics amb una internacionalitat rècord • Organitzada pel Consorci de la Zona de Barcelona, la segona edició de BNEW ha generat 200 llocs de treball directes i 700 indirectes. La segona edició de la BNEW – Barcelona New Economy Week (BNEW), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), es celebra del 5 al 8 d’octubre amb l'objectiu de consolidar-se com el gran esdeveniment híbrid multisectorial de referència de la nova economia. L'esdeveniment, ha doblat les dades de l’any anterior sumant-hi temàtiques arribant a un total de 10 verticals. D’igual manera passa amb els escenaris que estaran a espais emblemàtics de Barcelona, com per exemple La Pedrera. Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha assenyalat que "la nova economia evoluciona a un ritme trepidant i amb BNEW volem no només analitzar els reptes que presenta per a cada sector, sinó anticipar-nos per a estar preparats per a les oportunitats que sorgiran d'aquesta transformació".

Internacionalitat i creació d'ocupació Amb 11.000 empreses participants, de les quals més de 1.000 són start-ups, aquest

"Al Consorci de la Zona Franca de Barcelona tenim una gran tradició en l'organització d'esdeveniments, però, sens dubte, BNEW és un repte al tractar-se d’un format i unes temàtiques totalment innovadores. Estem molt orgullosos de poder celebrar aquesta segona edició i d’ampliar el nostre abast al món", afirma Blanca Sorigué, directora general de l'entitat.

La nova edició de l'esdeveniment comptarà amb 10 verticals i arribarà al 50% d'internacionalitat, amb participants de 145 països

any BNEW arriba al 50% d'internacionalitat i comptarà amb assistents de 145 països diferents. D’altra banda, el 50% dels speakers de BNEW seran dones, aconseguint una paritat real.

Amb la celebració de BNEW el CZFB genera 200 llocs de treball directes i 700 indirectes, contribuint a la vegada a l'economia local.

Totes les sessions de l'esdeveniment es poden seguir en format online des de la plataforma digital de l'esdeveniment. D'aquesta manera, el CZFB vol mostrar el seu compromís i el seu interès per treballar en la reactivació econòmica, amb l'esperança de poder arribar a tot tipus d'empreses per ajudar el teixit empresarial a nivell mundial a afrontar els reptes que planteja la nova economia. ■

El Port de Barcelona endega un projecte per afavorir la igualtat de gènere • El primer pas és la realització d’una enquesta entre tota la Comunitat Portuària i, a partir d’aquí, “definir

objectius realistes i avançar, tant en el compliment normatiu d’igualtat com en donar solucions a les possibles desigualtats”

El Port de Barcelona ha endegat un projecte que té com a objectiu afavorir la igualtat de gènere dintre de la Comunitat Portuària. El primer pas dintre d’aquesta iniciativa, que s’emmarca en les polítiques de sostenibilitat impulsades des del port català, és la distribució d’una enquesta, anònima i confidencial, entre totes les empreses de la Comunitat Portuària per obtenir una visió sobre les actuacions o iniciatives que s’estan portant a terme en matèria d’igualtat de gènere. “La informació obtinguda a través d’aquesta enquesta ens permetrà conèixer quin és el nivell de compromís actual de la Comunitat Portuària amb l’ODS 5 −Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes− per, a partir d’aquí, definir objectius realistes i avançar, tant en el compliment normatiu d’igualtat com en donar solucions a les possibles desigualtats. Els resultats de l’enquesta es presentaran de forma agregada, la qual cosa permetrà fer una comparativa de la situació particu-

nació de les barreres socials i econòmiques segueixen sense assolir-se. De fet, com consta al mateix informe, aquest objectiu probablement ara està més lluny que mesos enrere, ja que les dones han estat durament afectades per la pandèmia COVID-19. El Port de Barcelona creu que el principi d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes ha de regir totes les seves actuacions i volen ser un referent a nivell internacional.

Millora del capital humà Commemoració del Dia Internacional de la Dona al Port de Barcelona el mes de març de 2019.

lar de cada empresa respecte a la Comunitat Portuària en el seu conjunt, alhora que contribuirà a l’assoliment d’un Port i d’una societat que millori la vida de totes les persones, sense deixar cap enrere. La Comunitat Portuària de Barcelona té alineades les seves estratègies amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Reflex d’aquest compro-

mís és el IV Pla Estratègic, que s’articula d’acord amb aquests objectius. D’especial relleu és l’ODS 5, perquè empoderar a les dones i posar fi a totes les formes de discriminació no és només un dret humà bàsic, sinó que té un efecte multiplicador en totes les altres àrees del desenvolupament. Segons el darrer informe de Nacions Unides, la plena igualtat de gènere i l’elimi-

D’altra banda, el Port de Barcelona participa en el Grup de Treball International Human Capital for Ports, que té com a missió dissenyar plans i alinear estratègies per desenvolupar la capacitat laboral derivada de l’increment de la formació i dels coneixements dels treballadors. Una de les accions prioritàries dintre d’aquest grup de treball és detectar les necessitats actuals i futures de les empreses per portar a terme accions que permetin cobrir aquestes mancances. ■


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

26

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Rosquetes fritos (Receta de agudo)

Receta para una familia

Ingredientes:

Pincho de salmón y anchoas Ingredientes • Pan de molde sin corteza • Salmón ahumado • Filetes de anchoa • Gambas peladas • Huevos duros • Mayonesa

Comentari nutricional:

s Ric en àcids grasso omega 3. Podríem fer més saludable aquesta tapa si canviem el pa de ral. motlle per pa integ

Preparación

per Àngels Burgui Tapa típica de El Bierzo

Ponemos todos los ingredientes uno encima de otro: primero un trozo rectangular de pan de molde tostado sin corteza, una loncha de salmón ahumado, un filete de anchoa, una gamba pelada, medio huevo duro y, por encima, una cucharada de mayonesa.

Comentari gastronòmic: Hi ha qui diu que l’origen de la tapa es remunta al rei Alfons X el Savi, que va disposar que no es podia servir el vi si no era acompanyat d’alguna cosa de menjar per evitar que pugés al cap. Aquest menjar es disposava sobre la boca del vas o de la gerra del vi i la «tapava». És una tapa o entrant ideal per fer l’aperitiu, però ho hem de tenir present i després disminuir la ingesta del dinar.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

8 huevos XL 550 gr. harina (aprox.) 80 ml. de aceite de oliva virgen extra 160 gr. de azúcar

32 gr. de Royal (2 sobres) 75 ml anís 1 limón (solo la ralladura) 1 naranja (solo ralladura)

Proceso de elaboración:

Una vez batidos los huevos, el azúcar, el anís y el aceite continuaremos batiendo las ralladuras. A continuación, cambiamos el batidor por el gancho. Echamos la harina junto con el Royal, poco a poco. La textura final de la masa es pegajosa (nunca líquida) debe desprenderse bien de las manos untadas de aceite. Por eso la cantidad de la harina es aproximada, fijaros en la textura. Dejaremos reposar la masa una hora aproximadamente, cubierta con un film. Nos untaremos las manos de aceite y comenzamos a hacer las bolitas. Cojamos pellizcos, no hace falta pesarlas. (como en la foto). Juntad dos bolitas, una sobre la otra. Meted el dedo en el agujero y abrid poco a poco. A la sartén. Eliminad el exceso de aceite con papel de cocina. Rebozad con azúcar y listos. Observaciones Veréis que no lleva leche ni zumo porque ambos endurecen la masa. Cuidado con el aceite reutilizado. Por si el truco facilita la elaboración, yo amasé todo con mi batidora amasadora KirchenAid. Cualquier marca valdrá.

Trobareu la receta en el Facebook de Rubopan Master Baker


Octubre 2021 // www.lamarina.cat

esports 27 Albert Aguilar

Les dones de la Marina gaudeixen d'un merescut "Temps d'Esport" Gimnàstica a les cadires, pilates, ioga, rumba catalana, afrobeat... són exemples d'exercicis que van fer les més de cent dones que van assistir a la matinal esportiva El Centre Cultural Estrelles Altes ha tornat a dinamitzar el barri de la Marina i, en aquesta ocasió, ho ha fet promovent l'esport femení. El darrer 18 de setembre, els Jardins dels Drets Humans acollia la setena edició de la matinal esportiva "Temps de dona, Temps d'Esport". Aquesta matinal se celebra cada any el 8 de març per commemorar el Dia Internacional de la Dona, però a causa de la crisi sanitària que encara ens envolta l’esdeveniment es va endarrerir uns mesos. "Mai no vam pensar en cancel·lar la jornada i sempre hem mantingut moltes ganes de celebrar-la", va afirmar la presidenta del Centre Cultural Estrelles Altes, Toñi Fernández. La gimcana esportiva va començar passades les 10:30 del matí i es va estendre fins

"Tot i que semblava que el clima no acompanyaria, i malgrat que encara estem sortint de la pandèmia, el balanç de la jornada és molt positiu", assegurava Toñi Fernández a l'hora de dinar. La jornada va començar amb els parlaments protocol·laris on representants del barri i del Districte van agrair la celebració i l'assistència a l'esde-

veniment. Tal com va dir la mateixa presidenta del Centre Cultural Estrelles Altes, les activitats esportives van succeir "sense pressa però sense pausa". Gimnàstica a

El C.E La Marina celebra el segon homenatge a l'Alejandro Pardo La gran final va ser entre el BAM i el CBSAPS amb victòria pels de Sant Antoni i el Poble-sec per només un punt (59-60) Fa gairebé dos anys, els aficionats a l'esport del barri i tota la família del Club Esportiu La Marina es van llevar amb la sobtada notícia de la mort d'un jove esportista del Club, l'Alejandro Pardo. El noi, que només tenia disset anys, va perdre la vida després d'un coma provocat per un accident mentre feia esport amb bicicleta. Aquest dissabte 18 de setembre de 2021, el Club Esportiu La Marina ha organitzat el segon torneig en memòria d'Alejandro Pardo. La competició era de caràcter amistós i va tenir quatre participants: el C.E. La Marina, el Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM), el C.B. Sant Antoni i el Poble-sec (CBSAPS) i el Sant Medir. En relació amb la participació, el president del C.E. La Marina i organitzador del torneig va expressar que els agradaria reunir a tots els equips del Districte per les següents edicions del memorial.

les cadires, pilates, ioga, rumba catalana, afrobeat... només eren algunes activitats del gran ventall d'exercicis que van fer les més de cent dones que van assistir a la matinal esportiva. "Tot i que semblava que el clima no acompanyaria, i malgrat que encara estem sortint de la pandèmia, el balanç de la

▶ C.E La Marina jugant la semifinal del torneig Alejandro Pardo.

Andreu Farrera:

“Ens agradaria reunir a tots els equips del Districte per les següents edicions del memorial”

Les semifinals van enfrontar al BAM amb el Sant Medir i al C.E. La Marina amb el CBSAPS. Després de dos partits molt disputats, la gran final va ser entre el BAM i el CBSAPS

amb victòria dels de Sant Antoni i el Poble-sec només d’un punt (59-60). Després d'aquest torneig amistós, els quatre equips ja miren cap als primers partits de la temporada. El president del club del barri, Andreu Farrera, expressava que tot i les dificultats dels últims mesos, afronten la temporada amb molt d’optimisme i amb moltes ganes de començar a jugar els partits. ■

jornada és molt positiu", assegurava Toñi Fernández. Les organitzadores van regalar 100 samarretes commemoratives de l'acte esportiu a les 100 primeres inscrites. ■

El C.C.Catalunya-Bcn celebra una marxa cicloturista solidària per l'ELA La BICICatELA és una marxa cicloturista de 112,3 km que se celebrarà el pròxim 31 d'octubre al municipi de Moja (Olèrdola) Després d'organitzar l'Escalada Solidària al Castell de Montjuïc en col·laboració amb La Marató de TV3, el Club Ciclista Catalunya-Bcn ha tornat a fer una prova ciclista amb l'objectiu de recaptar diners, la BICICatELA. La BICICatELA és una marxa cicloturista de 112,3 km que se celebrarà el pròxim 31 d'octubre al municipi de Moja (Olèrdola). El recorregut de la prova es caracteritza per una constant de petites pujades i baixades en un terreny conegut pel món ciclista com "trencacames". La cursa no serà competitiva i l'escamot farà pauses conjuntes pels avituallaments. En aquest cas, el Club Ciclista del districte ha col·laborat amb l'Associació Catalana d'Afectats d'ELA (CATELA), que serà la destinatària de tots els diners que es recaptin per la marxa. "Creiem que és una molt bona oportunitat de donar visibilitat a la malaltia de l'ELA i de poder aconseguir una petita suma de diners per la seva investigació" assegura el President del C.C.Catalunya-Bcn, Josep Beltran. Amb la inscripció de la marxa cicloturista solidària, els participants compartiran una dinada feta per cuiners locals i s'emportaran a casa un mallot commemoratiu de la jornada ciclista. ■


Octubre 2021

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“Si em donessin a escollir barris on viure-hi, tornaria a triar la Marina” Elena García Romero

E

ns agradaria saber com arribeu al barri. Quan em vaig casar, una veïna que coneixia molt al meu pare i que vivia als edificis de La Caixa (Carrer Química amb Mare de Déu de Port) va marxar i ens va preguntar si volíem entrar a viure-hi nosaltres. El pis era magnífic per a aquells temps, any 1971, i no ens ho vam pensar gaire. La família vivia a Poble Sec, al carrer Tapioles. Què havíeu fet abans de casar-vos? Vaig exercir uns anys com a mestra. Des del 18 anys fins que vaig tenir la primera filla, uns quatre anys. El meu marit va muntar una botiga de lampisteria i algú l’havia d’atendre. Ens sortia més a compte quedar-m’hi jo que contractar algú altre. D’on ve la vostra família? La meva mare era de Burgo de Osma, però va venir amb un any i mig a Barcelona. El meu pare era argentí de pares espanyols i va venir-hi amb quinze anys. La família dels avis era de Saragossa, però l’avi patern, que ja aleshores era ben avançat per l’època, va considerar que calia sortir d’allà per l’excés, deia ell, de cures i militars i llavors van fer cap a Barcelona. Com veu la transformació del Prat Vermell i com creu que el veïnatge pot participar-hi?

71 anys. Mestra de primària de formació. D’ofici? Molts. Vaig portar una botiga de lampisteria, altra de sanitaris i fins i tot vaig fer de comercial. Política. Independentista i militant de JuntsxCat. El meu suport serà sempre als partits que ens orientin cap a la independència. Religió. Catòlica no practicant. Crec que el primer manament és el millor de tots: Amaràs al proïsme com a tu mateix. És normal que els barris es facin més grans, amb l’arribada de gent i empreses, crec que pot ser una oportunitat. Ara, el que trobo més problemàtic és la dependència de Sants tot i ser la Marina un barri tan diferent i amb una dinàmica pròpia. Sants-Montjuïc és un districte massa gran i amb problemàtiques molt diferents. Molts veïns coincidim que la Marina hauria de ser un Districte nou, crec que així podríem arribar més ràpidament amb els nostres problemes davant l’Ajuntament i aquest podria ser més efectiu. Ara amb l’excusa que és un Districte tan gran, tothom acaba tenint la sensació que no ha estat prou ben atès. Amb una pandèmia pel mig i una situació econòmica que malgrat els ajuts continua deixant molta gent enrere, com veieu la sortida? Totes les generacions hem tingut etapes més fàcils o còmodes i d’altres de més difícils. És cert que la joventut avui té molts problemes, el principal crec jo que és l’adaptació. Pel que sigui, hem trencat una etapa i s’ha obert una altra de nova. Tothom hem d’entendre-ho, tant la gent gran com la gent jove, perquè a tots ens costarà. Molts poden quedar enrere però qui no s’adapti encara quedarà pitjor.

I si li posem “la mosca cojonera”? em va proposar l’Elena quan treballàvem la secció del Formiguer veïnal i li buscàvem noms. Ho deia per il·lustrar que quan es reclama alguna cosa, si algú ha de cansar-se són els altres, no tu. Aquesta premissa orienta no només la secció en la qual col·labora en aquest diari sinó també la seva militància política. Dona compromesa en totes les mogudes i el teixit associatiu i veïnal. De tarannà alegre, caràcter fort i conviccions fermes. Coneix i estima el barri, i és part d’aquella generació que va haver de qüestionar-ho tot per canviar situacions que semblaven impossibles. D’ulls encuriosits i cara de trapella, assegura: “Tot era inviable i vam haver de vèncer l’“ha de ser així, i ves amb compte, que encara pot ser pitjor”. Xerrem a l’ombra de les palmeres de la terrassa del bar La Rosa, al carrer Mare de Déu de Port, 336.

Hem parlat del futur, i dels joves hem passar a referir-nos a la gent gran. Vull preguntar-vos, és la Marina un bon lloc per viure i envellir? Si li ho preguntaves a la meva gent més propera et dirien que sóc una enamorada del meu barri i que no em mouran mai d’aquí! Amb això ja t’ho dic tot! El barri en el seu conjunt és molt bon lloc per viure-hi, i sí, per envellir també! És la primera vegada que milita activament en un partit. Com feu el pas? Sou independentista de tota la vida? De tota la vida no, perquè amb al meva edat la política estava molt restringida en certs moments. Amb la història de l’Estatut és quan veus com va tot i dius “Fins aquí hem arribat. No retrocediré ni un pas més”. Els meus fills em diuen “Potser algun dia acabaràs a la presó”. “Doncs és l’únic lloc on no hi he anat encara. Si passa, llogueu el pis mentrestant” (Riu) Sou el que el periodista Enric Juliana anomena el català emprenyat. Sí, però ja no només emprenyada, ara també desorientada. Però prefereixo morir dempeus que viure agenollada, com deia el Che, i si he de morir entre la espasa i la paret, prefereixo l’espasa perquè la paret ja no dona per més. Sí que jugueu fort! Tot i així la cosa pinta malament entre els partits independentistes. Deslleialtat hi ha hagut per totes les bandes. En aquest moment hi ha dues tendències i les dues estan enfrontades. Hem d’arribar a una entesa. I si no hi ha res més enllà d’una lluita de poder? Uns més que uns altres en aquest moment. Si no espavilem anirem perdent un llençol més a cada bugada. Realment creieu que s’arribarà a la independència? La meva il·lusió és que sí. Trigarem, però l’hem d’aconseguir. És una època de transformació i hem de formar-ne part. ■ Yohany Limpias Ayala


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.