La Marina – Edició octubre 2020 by La Marina

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

3.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Octubre 2020 / Núm. 297

El drama de l’habitatge forada el teixit veïnal

Pàgs 14-15

Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Poble Sec, entre els barris més afectats per l’especulació

A la Marina el preu del lloguer, tot i que ha

pujat, es manté per sota de la resta de la zona

Foto: Alejandro Flores

Pàgs 18-19

L'informe sobre les primeres setmanes a les escoles del barri

Pàg. 10

La Marina FM 102.5 engega nova temporada

Pàg. 23

Veïnes que es reuneixen al centre cultural Àncora, mantenen activitats amb totes les mesures de seguretat

Les seqüeles emocionals de la pandèmia en els més grans CULTURA

L’edició d’enguany de La Mercè i La Marina surt al carrer Pàgs. 4 i 27

ANÀLISI

On som? Dades de l'infrafinançament crònic de la salut i l'educació Pàgs. 12-13

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala. Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Kilian Rodríguez i Yaiza Sánchez. Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas. Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 3.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

L’habitatge és un dret, aquesta és la qüestió!

Entre tants assumptes per atendre, la preocupació i el pànic guanya l’ànim en molts sectors que estan veient com en un tres i no res els seus negocis no suporten l’embat d’aquesta crisi. Són molts els front oberts: la sanitat, l’educació, la crisis econòmica i els mil i un drames que se'n deriven. Parlem dels sectors però cal parlar també i sobretot de tants milers de famílies que venien d’una crisi anterior i de la qual no van acabar de sortir-se'n mai. La crisi nova (pel seu origen) els ha trobat en una situació de fragilitat que, és clar, només pot empitjorar. Així s’entén que cada vegada se sumin moltes més persones a una situació de vulnerabilitat habitacional. La magnitud d’aquest problema és tal que fins i tot les entitats que atenen persones sense llar han donat el crit d’alarma. Centenars de famílies, per impagaments, per pujades de lloguers inassolibles o perquè han perdut la feina i no poden fer-hi front, es troben al carrer sense cap més sortida ja que les opcions institucionals no donen a l’abast. Estan desbordades i l’única manera d’aturar la crisi habitacional, as-

a un pis buit, es confon amb les ocupacions abusives per organitzacions mafioses per extorsionar els propietaris. Amb aquesta confusió interessada, el lobby immobiliari (i el de les alarmes) busca la complicitat de les classes mitjanes per endurir la llei. Quedi ben clar que el problema de les ocupacions per màfies hi és, i que ha hagut certa passivitat en les administracions, també. Però ni de bon tros té la magnitud que es reflexa als mitjans, ja que segons les xifres oficials la immensa majoria d’ocupacions són casos de famílies vulnerables, pobres, siguem que no tenen cap altra sortida habitacional. Cal mantenir la humanitat i la solidaritat que ens pertoca. I esperem que les administracions afrontin el problema.

seguren els col·lectius que hi treballen, és regulant els lloguers. Tardanament la Generalitat ha abordat la qüestió, conscient de la gravetat del problema. La tasca del Govern Central hi és encara molt més limitada: només s'ocupa de les afectacions arran la pandèmia mentre que la bombolla dels lloguers i la dificultat de moltes famílies per accedir a l’habitatge ve de molt abans. A Barcelona, la vivenda està entre les principals preocupacions dels barcelonins, però paradoxalment el drama de no tenir alternativa on viure no és gaire present a l’agenda mediàtica. I aquí ve la paradoxa, perquè tot i que els últims anys l’opinió pública veia amb solidaritat les actuacions del moviment d’ocupacions de famílies desnonades, els mitjans exploten ara fins a l’espectacularitat el problema de les màfies que han trobat en els pisos buits la seva manera de viure extorsionant propietaris. La immensa majoria bancs i fons voltors. En l’abordament de la qüestió s’ha evadit el veritable problema: tantíssims pisos buits a Espanya de grans tenidors! Aquest aspecte —el més important— ni es considera problemàtic, i així el drama de les persones que decideixen, amb angoixa i vergonya i sense cap més sortida, mirar d'exercir el seu "dret a gaudir d'una vivenda digna i adequada" (article 47 de la Constitució) i entrar

Quim Torra i la Justícia

La inhabilitació del president Quim Torra ha estat un altre cop una aposta de la cúpula judicial per dirimir conflictes polítics sense tornar-los-els a mans dels actors escollits democràticament pels ciutadans per fer-ho. Si la primera autoritat catalana no va actuar amb prudència per mirar de no provocar el Sistema, aquest ha demostrat una vocació repressora de la qüestió catalana més enllà del Dret i de la Justícia, que sempre vol dir mesura i objectivitat.

ALGUNS DELS CONTINGUTS D'OCTUBRE Cròniques Candelianes: Els nois del carrer Pàg. 3 Les activitats culturals s'adapten a la pandemia

Associació de Comerciants La tornada a l'escola

Pàg. 4

Pàgs. 6-7 Pàg. 10

L'estat de la salut i l'educació Pàgs. 12-13 El drama de l'habitatge

Pàg. 14-15

Entrevista coportaveu del Sindicat de Llogaters Pàgs. 16 La soledat de les àvies i avis Pàgs. 18-19 La Marina FM Pàgs. 20-21 Salut

Pàg. 22

Cultura

Pàg. 23

El repte de la salut a La Marina

Pàg. 24

Esports

Pàg. 27

L'entrevista: Josep Vicens Busquets Pàg. 28

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes || Jesús Martínez LID: El 9 de setembre passat cremava el camp d’immigrants i refugiats de Moria, a l’illa grega de Lesbos. Unes tretze mil persones es van quedar sense res. Si ja res tenien, ara tenen molt menys. L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el programa Nausica («servei pioner d’acollida, atenció i orientació per a persones refugiades»), ha posat instal·lacions a disposició de les autoritats europees per acollir part de les persones que esperen refugi. Barcelona pot acollir i acull. Els responsables institucionals també han de destinar recursos per millorar la situació dels mal anomenats menas, els menors no acompanyats. Molts d’ells, sols i sense ningú, dormen al ras a la falda de Montjuïc que dóna el port, prop de Miramar. El consistori apunta a la Generalitat de Catalunya, i entre uns i altres la situació està encallada. La solidaritat per als invisibles d’aquí, encara que siguin d’aquí o siguin d’allà. menas v. ep. a. C. Menors no acompanyats, terme inadequat per parlar de xavals mancats d’afecte. Preferible el concepte cfc, pel Club de los Faltos de Cariño, del periodista Manu Leguineche («Cada vez agradezco más la presencia de gente que no se queja») || D’una entitat que els ajuda: «Es va tancar el centre per previsió fins a final de mes: els voluntaris són persones grans i/o molt grans, són un grup de risc; els espais que tenim són molt reduïts i gairebé estan un sobre l’altre. No podem garantir de l’alumnat la higiene domèstica ni que truquin al metge si tenen senyals de no trobar-se bé» || A les notícies sobre els menas es fa menció, sovint, als antiavalots brimo i arro.

«Aquest jardí mínim, d’1,62 hectàrees, ocupa els terrenys que envolten el monestir romànic de Sant Pau del Camp. A més, té un valor simbòlic, ja que representa un urbanisme nou que introdueix el verd en una zona molt densa i històricament mancada de jardins com és el barri del Raval. Va ser inaugurat el 1992.» Ningú llegeix mai el cartell amb les dades bàsiques dels jardins que envolten el monestir mil·lenari de Sant Pau de Camp, al costat del carrer del Carme, al barri del Raval (Ciutat Vella). Ni els autòctons o nadius ni els de fora, siguin turistes o menas. Un dels menas (menors no acompanyats) a qui li queda poc per ser mana

▶ Barraques de gent malvivint a les proximitats de l’hotel Miramar de Montjuïc.

Alejandro Flores

defenso. Baralles, sí. El carrer és perillós. Són llops tots», diu Rachid, amb una samarreta de la moda juvenil, del grup de break dance Street Squad. La paraula llops la pronuncia amb certa acarnissament. No té a ningú. Va arribar a Barcelona fa poc més de tres anys; no porta el compte dels mesos ni dels anys. En pastera va tocar la costa gaditana (creu haver estat a Cadis, però podria ser Màlaga). I a Barcelona va venir en autocar; el passatge s’ho va pagar un amic del carrer («li vaig fer un favor»). Des de llavors, al carrer. En alguna ocasió, ha passat les nits a Casa de Nico, a l’Ateneu del Raval, lloc que coneixen els nois del Club de los Faltos de Cariño, del periodista Manu Leguineche. I en altres ocasions, en pisos ocupats. En determinats moments ha tingut la seva pròpia habitació en un pis proper als Jardins de Sant Pau de Camp, i pel qual paga cent euros.

La solidaritat d'aquí

Crònica dels nois del carrer que dormen a Montjuïc

CRÒNICA

(major no acompanyat) és Rachid (pseudònim; Saâdi, Marroc, 2002). És un dels nois que deixa passar la vida tirat en els parterres d’aquest parc. El seu pare va morir. La seva mare no l’espera. Els seus quatre germans encara han de créixer. Els cabells del color del préssec, escàs, el nas arromangat i una primmirada manera d’atendre amb detall que converteix en periscopis els seus dos ulls. Rachid es té a si mateix. Dorm al ras, cada dia en un jardí: a les Tres Xemeneies, al Poble-sec; a Rubió i Lluch, al costat de la Biblioteca de Catalunya; als voltants dels jardins de Mossèn Costa i Llobera, a prop de Miramar, a Montjuïc... De vegades no dorm. Ara porta unes vint hores despert, i es nota en les respostes lentes, clarament apegades al paladar. «Jo visc al carrer, i és molt dur el carrer. He d’estar lluitant, és clar, perquè em

«Reuneixo els diners, no és molt cent euros. Robo als turistes, com si no podria aconseguir els diners?» Ha robat. Assegura, a dia d’avui: «Ja no vull robar. Jo només vull el meu futur: tenir núvia, tenir una família, la meva casa... Vull el meu futur, fer la meva vida, arreglar la meva vida», es reprèn. Subratlla el verb arreglar. Per això cada vegada es droga menys (una mica de cost i una miqueta de maria). S’ajunta amb males companyies. Com ell, estan perduts els nois del Club de los Faltos de Cariño de Sant Pau del Camp. Els xavals conviuen amb els gossos dels veïns que es pixen a la gespa d’aquest parc dissenyat per l’arquitecte Lluís Nadal. Mastins millor alimentats que els nanos. Continua a la pàgina 4

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

Les festes majors i les activitats culturals s’adapten a la pandèmia || Alejandro Flores El sector cultural ha estat un dels més afectats per la crisi de la Covid-19. Les entitats que gestionen les festes majors, un dels grans exponents de la cultura popular, han hagut de decidir entre adaptar el seu programa o suspendre-les (els casos de Can Clos, Polvorí, La Vinya, Sant Cristòfol...) per evitar nous contagis, i moltes de les activitats culturals celebrades al Districte han hagut d’avenir-se al nou context sanitari (Festes majors de Sants, Hostafrancs...). Uns dels exemples és la Trepitjada del raïm del barri del Plus Ultra, que s’ha convertit en tot un esdeveniment pel conjunt dels barris de La Marina i el Districte de Sants Montjuïc. “És una llàstima que s’hagin cancel·lat perquè són un punt de trobada entre veïns, familiars i amics”, lamenta el president de l’Associació de Veïns del Plus Ultra, Miguel Jiménez. Les restriccions a l’aforament a una plaça tan petita haguessin impedit la celebració popular, i la incertesa general pel transcurs de la pandèmia ha acabat de convèncer els organitzadors de renunciar-hi. “El sentiment de soledat ha estat molt present durant aquests mesos, i per l’any vinent intentarem organitzar-la amb totes les mesures de seguretat possibles”, explica el Miguel. La cultura popular i la germanor entre veïnat, familiars i persones estimades són els eixos que mouen una festa major. “És tornar a recuperar durant unes hores el contacte personal que has perdut durant tot l’any”, assenyala l’Abdó Florencio, vocal de l’Associació de Veïns del Plus Ultra. Malgrat la situació d’excepcionalitat, hi ha entitats que han intentat adaptar les seves festes majors al transcurs de la pandèmia. És el cas de les festes de Sants, organitzades per la colla de castellers del barri (els Borinots), i que han experimentat tota una transformació en el seu programa. “Pensàvem que, un cop passat l’estat d’alarma, podríem celebrar les festes amb normalitat, però els primers rebrots van aparèixer d’hora. Vam adaptar-ho tot a limitar l’aforament

▶ Parla la presidenta de la Unió d'Entitats a la Ballada-Concert de sardanes a la plaça Marina. Josep Vicens

▶ Jocs infantils a Can Sabaté durant les jornades de "La Marina surt al carrer".

dels espectacles”, explica el Pau Granell, un dels organitzadors de les festes de Sants i membre de la colla castellera. En un context marcat per la incertesa, els organitzadors van decidir tirar cap endavant una festa que, en un any normal,

@UE_La_Marina

hagués tingut un 90% més d’assistents que la d’enguany. “Per la festa major, normalment, no obtenim cap benefici econòmic, però aquest any a més hem perdut diners. Ara mateix, si haguéssim decidit no muntar-la, tindríem més diners al calaix, però

▶ Cabaret a plaça Falset.

@UE_La_Marina

aquest no és el nostre objectiu”, comenta el Pau. El membre dels Borinots insisteix en la tasca dinamitzadora que té la cultura popular per ser accessible a totes les persones. Així mateix, la presidenta de la Unió d’Entitats de La Marina, Neus Borrell, ha pogut experimentar els canvis en les activitats culturals a l’exposició ‘La meva ombra, l’altre jo’, una mostra artística que es va presentar a la Sala Pepita Casanellas el mes passat. “Les persones necessitem sortir de casa i fer altres coses que no pensar tota l’estona en la pandèmia. La cultura ens dona vida i és una forma d’evadir-nos”, explica Borrell. Gel hidroalcohòlic, distància entre persones, grups reduïts i espai ampli amb possibilitat de ventilació són algunes de les mesures per adaptar-s’hi. Així les restriccions han afectat també les festes de La Marina d’enguany en què s’ha hagut de reduir les activitats a tres jornades amb activitats emmarcades dins “La Marina Surt al carrer” amb concerts, espectacles, tallers, que han gaudit de d’entusiasme de bona part del veïnat. ■

Ve de la pàgina 3

“Jo només vull tenir futur, una núvia, una família, la meva casa...” El contrasentit és evident. No poden treballar. Rachid voldria portar carretons a Mercabarna (algú li ha ficat al cap). I voldria ser electricista. No té permís de treball. Ni targeta sanitària. Per descomptat, tampoc té mascareta. Es busca la vida. Va acabar a la presó de Quatre Camins, a la qual va estar tres mesos. «Em van ficar dins per la cara, no vaig fer res.» Ja coneix la presó. «La policia ve i ens molesta.» Els Mossos d’Esquadra mantenen dis-

putes amb els nois. Se’ls acusa d’intentar robar maletes o maletins i telèfons mòbils i rellotges. Rachid tracta bé a qui l’estima. Va fer un curs de castellà i de català en una entitat de la qual no sap pronunciar el nom. Ha fet els seus primers passos de perruquer a La Pelu (Casanovas, 48), que més que un negoci és una entitat social. Amb la crisi de la nova pesta, la perruqueria va tancar. Agraeix qualsevol intent d’ajuda. A les voluntàries que li porten menjar, les adora. Són les seves mares.

Li agradaria enviar a la seva mare real una mica de diners, però no té res. «No vaig poder estudiar, només vaig estar dos anys. La meva mare em va dir que no podia seguir pagant l’escola. Al Marroc tot es paga», explica, sense lamentacions. No és ximple. Potser per ser tan llest i espavilat és tan insegur. Sap que la gent l’acusa, li assenyala amb el dit, i sap que el sistema li ha encasellat i li ha posat l’etiqueta de conflictiu. No entén el concepte mena. Entén el que significa tenir o no tenir papers.

Mira amb recel els moviments de la mà de Reporter Jesús. Mesura les seves paraules. Com si no acabés de fiar-se de l’interlocutor que té al davant, o de les seves pretensions. Al suggeriment de retornar al Marroc, la cara de fàstic: «Allà no hi ha res». No espera res de ningú. Ningú l’espera. Obre la boca, com una punxada: «Mai m’havia imaginat així Barcelona». Es comença a dormir. Abans d’aclucar els ulls, s’acomiada. Es posa la mà al cor. ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

publicitat

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

L’Associació de Comerciants la Marina estrena nova imatge corporativa Els comerciants de la Marina canvien la seva imatge corporativa, conservant l’essència del color blau i incorporant la imatge del far de la Marina, “La Farola“ Quina és la motivació principal darrere del canvi d'imatge?

mentada, fiable i amb capacitat de desenvolupament de futur.

Quin procés s'ha dut a terme per al redisseny de la marca?

L’Associació de comerciants la Marina ha decidit renovar la imatge per fer-la més moderna i dinàmica per posicionar el comerç de la Marina dins i fora del seu propi territori, davant de la ciutat de Barcelona i les diferents institucions (Ajuntament, Fundació Barcelona Comerç, Generalitat i d’altres institucions..). Amb voluntat de reforçar l’Eix Comercial de la Marina i generar l’orgull de sentiment de pertinença. La marca es fonamental per projectar la imatge d’associació experi-

Pel redisseny de la marca els comerciants han aprofundit en el coneixement de la història del barri. La “Farola“ pertany des del 1920 a Barcelona amb ubicació al port en els barris de la Marina, a Can Tunis. Forma part del patrimoni del barri. El repte és mirar cap al futur sense perdre la memòria del passat. La nova imatge introdueix un estil visual més modern amb un nou logo, en que s’ha volgut destacar la

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local. Telf. 93 535 52 52

ANIMAL DOMÈSTIC ESCOLA D'IDIOMES MON ANIMAL KIDS AND US LA MARINA c/Foneria, 43 Telf. 934317402 C/ Mecànica, 17 PELUTS ACADÈMIA D' ANGLÈS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça SMALL TALK Mediterrània) Telf. 934229079 Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSES- ESTANCS SORIA / AMM ASSESSORIA, S.L ESTANC ZONA FRANCA Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Pg. Zona Franca, 244. Telf. 933326946 Telf. 93 419 52 87

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

GARIBAL (Tienda de Cristales y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93 192 73 66

365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

EL TALLER DE L'ÀNGELS Jardins de la Mediterrània, local 23. Telf. 640 521 415

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365

MAVI MODA I COMPLEMENTS Mare de Déu de Port, 264-266 Local 2. Telf. 610075461

CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 616 04 67 32

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA FARMÀCIES Pg. Zona Franca, 177-179 FARMÀCIA CUSCÓ Telf. 93 332 57 97 Pg. Zona Franca, 162 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Telf. 934218129/ 606885784 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Pg. Zona Franca, 186 FARMÀCIA PANADÉS Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 Telf. 93 331 86 12 Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47 AUTOMÒBILS LLAR D’INFANTS KIA AR MOTORS FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Pg. Zona Franca, 6-8 C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 223 92 88 Telf. 93 296 48 18 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ BUGADERIA LLAR D’INFANTS XUMETS C/Mare de Déu de Port, 234 C/Energia, 10. 93 431 76 72 LA WASH-BUGADERIA Telf. 93 332 21 94 c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ FARMÀCIA CARMEN BARENYS MACARRO Ferrocarrils Catalans, CELLERS Pg Zona Franca, 122 87-89. Telf. 93 332 78 56 CELLER LA MARINA 933320210 / 608975406 Aviador Duran, 2. 680188509 MOBLES ▶ FARMÀCIA BELKIS COPISTERIES MARTÍNEZ SÁNCHEZ (NOU SOCI) MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. COPISTERIA SANT JORDI C/ Ferrocarrils Catalans, 69 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 08038 Barcelona Tel. 932980106 93 332 26 98 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ROBA AMIGA (Projecte home) MANIKURAME c/Mare de Déu de Port, 337 C/Foneria, 26. Telf. 93 298 98 75 Telf. 93 625 53 31

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. Telf. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

MI PELU LYS (CUINA XINESA) C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ BAR CARRIE Mineria, 17. 93 296 70 03 Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 QUEVIURES CARNISSERIA ÀNGEL CAL TETE Foneria, 26 b. 93 332 64 44 c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 JOJOTO BARCELONA Telf. 93 431 84 78 c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P ▶ PEIX I MARISC (NOU SOCI) Pg. de la Zona Franca, 177 Mare de Déu de Port, 257 Telf. 93.517.63.18 Tel. 934322108 TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Telf. 629.82.92.85 Gran Via, 162. 93 431 41 40 RESTAURACIÓ SALUT TABERNA DEL CONDE CENTRE D’INFERMERIA Carrer de la Foneria, 46 I PODOLOGIA Telf. 95270842 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIA(Jardins de la Mediterrània) PSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) GRANJA ELENA, S.C.P Carretera del Prat, 5 Pg. Zona Franca, 228 Telèfon 656187296. Telf. 93 296 98 43

TALLERS MECÀNICS BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 934324022 Telf. 93 332 89 95 ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS PASTISSERIA CREATIVA LA SAL DEL PORT Mare de Déu de ZAS! CAKE c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Mare de Déu de Port, 305-319 CORREDURIES D’ASSEGURANCES FERRETERIES-LAMPISTERIES MacMOBLES ZONA FRANCA Port, 272. Telf. 93 141 97 75 (Jardins de la Mediterrània) Pg. Zona Franca, 141 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS BAYOT COLLADO, S.L. BAR PADDOCK Tel. 93 421 56 17 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 432 37 99 PERRUQUERIES I ESTILISME Pg. de la Zona Franca, 145-149 Telf. 932233309 / 656369849 Telf. 934214922 / 601156042 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Telf. 93 331 84 33 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Mare de Déu de Port, 413 bxs DROGUERIES I PERFUMERIES COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L BAR RTE. CAL CAMPÀ local 3. Telf. 93 422 10 48 c/Energia, 20 DROGUERIA FELI Passeig de la Zona Franca, 109 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Telf. 934215977 / 677565089 MODA I COMPLEMENTS DANI FERNANDEZ ESTILISTES Telf. 93 360 68 69 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Paseo de la Zona Franca, 132 DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ TU CERRAJERIA.COM 191-205. Telf. 93 332 04 13 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Telf. 934 32 15 90 Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Pg. Zona Franca, 173. Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 Telf. 661 991 144 Tel. 93 332 22 12 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

lletra i amb uns colors més elegants i actuals. Us animem a visitar les botigues associades, les quals les identificareu amb el nou vinil penjat a l’entrada de les botigues.

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat ICALI, CORREDURÍA DE SEGUROS

TALLERS J.F.

I.T.C. SYSTEMS, TELECOMUNICACIONS

AMM ASSESSORIA, S.L

LA WASHBUGADERIA TENMAN REFORMES

MÓN ANIMAL

Aprofita els serveis de proximitat PELUTS

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Ara més que mai, aposta pels teus veïns i veïnes!

GESTORIA BOFILL MARTÍNEZ ASOCIADOS, S.L.

#FemBarri PREMSA

102.5 FM

.CAT

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

CERMASA CENTRE MÈDIC PAPELERIA NAVARRO

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RÍOS MESSANA

NOUESPAI, S.C.P. (Reformes integrals)

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Cita Prèvia - Rubén Cruz

Juan Bibian

Mar Montilla

Las Niñas

Mascarillas

Si a la teva mascota li passés com a la meva Duna, tu què en faries?

a vida d’una nena d’onze anys, alumna d’un col·legi religiós a l’Espanya dels anys ’90, és el centre narratiu de l’opera prima de la saragossana Pilar Palomero; una pel·lícula amb alguns punts de contacte temàtic i de to amb “Estiu 1993”, de Carla Simón. La protagonista d’aquest retorn a la infància - adolescència, Celia travessa aquest moment en que els seus interessos i curiositats personals se xoquen amb l’estricta educació religiosa que rep a l’escola de Saragossa a la que concorre. I el que farà entrar a la noia en conflictes encara més grans és l’arribada d’una noia nova a la classe, de Barcelona, més oberta en el seu modo de vida i eleccions. Una seqüencia magistral, la que obre aquesta esplèndida òpera prima, concentra el sentit del film: un cor de nenes canta. Però de la seva boca no surten sons: se tracta d’un assaig gestual, no d’un cant pròpiament dit, tal como veiem quan la veu de la monja que dirigeix el cor obligui a cinc d’elles a que es limitin a fer gestos, no cant. En el seu debut premiat en el recent festival de Málaga, Palomero explora doncs les relacions d’un grup de nenes a Saragossa, en una època fàcilment identificable: 1992, els Jocs Olímpics de Barcelona, l’Exposició Universal de Sevilla. Tot és molt ben explicat i interpretat. L’actriu que interpreta Celia, la principal protagonista, té una mirada que en alguns primers plans recorda a la mirada meravellada d’Ana Torrent a ”El espíritu de la colmena” de Victor Erice, gran obra del cinema espanyol, quelcom que la puja fins el notable. ■

Isabel Valiente

ba en el L94 camino de la playa, cuando un murmullo de voces me arrancó de mi sopor. No entendía el porqué de semejante alboroto, pero la palabra mascarilla adquirió el protagonismo en cuestión de segundos. No tardé en comprobar que una chica había osado subir al autobús con el rostro descubierto. Permanecía desafiante y erguida, ocultándose detrás de unos documentos que fingía leer, a escasos centímetros de la conductora. Numerosos pasajeros increparon tanto a la una como a la otra. Observé con estupor la indiferencia de ambas. El rumor y el descontento se acrecentaron hasta tal punto que la chófer detuvo el vehículo, se puso en pie y le pidió a la joven que hiciera el favor de ponerse la mascarilla o apearse. Sin abrir la boca, la acusada rebuscó en su bolso y no encontró nada. Expresiones como «qué cara más dura» y «sinvergüenza» se fueron sumando al «blablablá mascarilla». Un señor le ofreció una nueva, sin usar, que la mujer solo aceptó cuando la conductora amenazó con llamar a la policía. Como la causante del escándalo estaba de espaldas, no puedo afirmar con seguridad si los espasmos que sufrió a continuación fueron de llanto desesperado o de pura carcajada. Al cabo de unos minutos recogió sus bártulos, se desprendió con furia de la prenda de la discordia, se dirigió a la salida, aporreó los cristales sin cesar hasta que se abrieron las puertas, y se bajó en la parada siguiente. Un silencio preñado de preguntas sin respuestas impregnó el aire. Sigo confusa. Defiendo el uso de la mascarilla y estoy convencida de su eficacia. Aun así… ¿qué nos está pasando? ■

Agraïment a un paradista del mercat de La Marina Estimat Martí. Som l’Albert i la Rosa. Primer, els teus agraïts amics, i després els teus fidels clients... Aquestes lletres que et dediquem són febles i poques, i aquests dolços que els acompanyen són pobres pel teu gran i ric cor, que ens ha salvat la vida quan podríem haver-la perdut sense la teva solidaritat plena d’amor i tendresa. Tu, estimat Martí, has estat el germà pel meu fill en aquests moments tant durs en què estàvem sols i malalts. El teu gest és més que un favor, és honrar el teu pare i la teva mare, perquè una persona de tants bons sentiments, i valent com tu, no pot ser una altra cosa que el mirall dels valors en què t’han educat, i això honora els teus pares. Per això, tant si ells estan a la terra com si estan al cel, també va per ells la nostra estimació i gratitud. En el teu mostrador, ple dels millors fruits de la mar, hi tens la figura d’un capità de vaixell: tranquil, serè i humil. Sembla que estiguessis portant, sense por i amb fermesa, el Fanal podrit davant Perruqueria Ballester i al costat dels contenidors. C/Mineria i Mare de Déu del Port Elena Garcia 1/10/20

teu rumb tot i les fortes onades. Sembles la llum del far que un dia de Nadal ens vas regalar. Ben bé es podria dir que la teva figura forta, senzilla i humil, en silenci i sempre amb un somriure és un model de capità del vaixell que porta dins la família, els amics, els empleats, els clients... de tots es fas responsable i estàs atent a les seves necessitats. A tots ens regales el millor de tu, ets molt generós. Per tot això, estimat Martí, el teu cor mai es podria haver parat, perquè mai es pararà, bategarà eternament amb el record de tothom que, com bon capità, ens has deixat aquesta carta de navegació. Sigueu valents, generosos, somrieu a les males onades, confiats els uns dels altres. Per tot això, estimat Martí, mai oblidaré que tu vas ser el meu fill i un germà per el meu fill. Una abraçada dels teus amics, a qui mai podrem tornar-te el que ens has donat, però ens has ensenyat a donar el màxim pels altres.

Quin sentit té la barana de la rampa de l'ambulatori Carles Ribas? Resulta un impediment pels qui van amb pressa per agafar el bus Benito Main 1/10/20

Sóc la Isabel Valiente, i he patit molta impotència aquest mes d’agost per la meva gosseta Duna, que va morir el 17 d’agost. Sense temps de pair el tràngol, el 31 d’agost li he escrit un correu al David Pumarola, director del centre veterinari Animàlia BCN del carrer Creu Coberta, 130, on la van atendre i els he dit ineptes als veterinaris que la van visitar.

La meva gosseta Duna. Isabel Valiente

Em respon al dia següent amb un correu que volia ser conciliador, però jo no estava per punyetes. Com que totes les proves del protocol científic sortien correctes i l’animal es trobava clínicament bé mentre estava (dues vegades) ingressat, és clar que han pogut descartar múltiples malalties tot i els símptomes inespecífics de la Duna… però, què m’està dient, aquest home? A la fi li troben un què a la Duna, una possible lesió neurològica. “Duna va tenir complicacions anestèsiques i va entrar en coma, són els riscos inherents a la medicina”, afirma el director sense ferse’n responsable dels riscos evitables. Des de la clínica veterinària m’ofereixen quedar per donar-me explicacions, els informes i les proves realitzades, però jo no tinc ganes. En un correu posterior, en Pumarola se’ns vol rifar amb bones paraules. Ni senyal de reconeixement de cap mena d’error o de culpa. Com si la sorpresa i l’aprenentatge pagat amb una vida (diners a banda) justifiquessin la manca d’una explicació creïble i entenedora. Li he dit al Pumarola de deixar-ho estar… El 16 de setembre he concertat Cita Prèvia amb La Marina i m’han ajudat a expressar els meus desitjos contradictoris. El Rubén m’ha rebut i escoltat el meu cas i m’ha aconsellat de presentar una reclamació al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona. Si més no que la mort de la Duna no hagi estat del tot inútil i serveixi per evitar nous fracassos inherents o no a l’anestèsia.

Manca de canviadors per a nadons als espais tant públics com privats.

Manca de manteniment al parc Can Sabaté, hi ha perill de plagues en temps de pluja

Alfons 1/10/20

Julio Baños 1/10/20

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932965007

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Quina valoració fa sobre la sentència d’inhabilitació del president Quim Torra pel Tribunal Suprem de Justícia?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

La inhabilitació del President Torra és desproporcionada, per moltes discrepàncies que tinguem. Que s’hagi posat tant d’èmfasi en la retirada d’una pancarta i al mateix temps s’exoneri els responsables del frau de Bankia demostra un cop més la politització de la cúpula del poder judicial. Ara Josep Joaquim cal encetar una nova etapa a Catalunya, conPérez Calvo Albert Deusedes vocant eleccions, apostant pel diàleg i un Barcelona. Advocat procurador de lideratge que fins ara no hem tingut al Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. front del govern de la Generalitat Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de especialment en moments de Médicos sin Fronteras. No reconeixem l’autoritat, no ja política, si no crisi com aquest. tampoc jurídica, en aquest cas pel propi desEl PSC respecta, com sempre, les decisions judicicrèdit del tribunal, demolició de molts principis als, com correspon a un Estat de dret amb separació jurídics que afecten a aquesta sentència i a tantes de poders. Com era previsible, el Tribunal Suprem ha d’altres. confirmat la sentència dictada pel Tribunal Superior de “Primer s’enduren els jueus, però com jo ho era, no Justícia de Catalunya. Com sempre hem dit, ni la il·legaem va importar. Després s’enduren a comunistes, però litat ni la unilateralitat són camins viables. Ningú no està com que no ho era, tampoc em va importar. Després als per sobre de la llei, i els responsables polítics, més que obrers, però com no ho era, tampoc em va importar. ningú, estan obligats a complir-la i fer-la complir. “-“ Ara venen per mi, però és molt tard”. (Bertolt Brecht).

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

La inhabilitació del MH President Torra és una inhabilitació a la democràcia. La interferència del poder judicial en la política catalana suposa la vulneració del drets de la ciutadania i la desautorització de la sobirania del Parlament. És una sentencia repressiva que hauria d’interpel·lar a tots els demòcrates ja que la repressió neix per la defensa del dret a la llibertat d’expressió com a dret fonamental. No podem reconèixer una justícia que fa política situant-se per damunt la democràcia.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Sobre la sentència d’inhabilitació de Quim Torra, des de Cs volem refermar el nostre respecte absolut per a totes les decisions judicials. Encara que els separatistes parlin d’una sentència condemnatòria per no treure una pancarta, la realitat jurídica és que Torra ha estat inhabilitat per desobediència, ja té el que buscava: s’ha tret la responsabilitat de continuar enganyant al seu electorat i com a premi s’ha guanyat una jubilació pagada per tots els catalans de 120.000€.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

Confinaments d’aules mínims refermen l’aposta per una presencialitat segura dels centres educatius del barri La prioritat és el suport emocional i la seguretat de l'alumnat i les famílies enmig d'un clima de canvis continus || Yaiza Sánchez Després de la tornada a les escoles més estranya i meditada de les últimes dècades, la canalla ha tornat a les aules enmig d’un context marcat per la Covid-19. Els centres educatius han obert les portes desplegant totes les mesures d’higiene i protecció de les que disposen, però aquestes es modifiquen constantment d’acord amb les circumstàncies que es trobi cada escola. “La tornada està sent una mica precipitada. Tens la sensació que, al llarg del dia, has anat apagant focs”. La directora de l’Escola El Polvorí, Marta Torrent, defineix així les primeres setmanes de jornada escolar. Com explica la directora, malgrat que al llarg del mes de setembre es valoressin i meditessin normes i maneres de protegir a l’alumnat, el professorat i el personal de servei dels centres, cada dia sorgeixen situacions noves a les quals fer front. Torrent ho compara amb els fenòmens meteorològics. “Teníem uns protocols d’entrada i sortida, però és clar, amb la pluja, es van haver de modificar i adaptar” raona. Un dels majors reptes que les escoles han hagut de fer front han estat als casos positius de coronavirus. Ara per ara, les escoles Seat, Ramon Casas, El Polvorí i Can Clos no han registrat cap cas positiu dins dels centres. En canvi, a l’Escola Bàrkeno hi ha actualment una aula confinada. En una situació similar es troba l’Institut Domènech i Muntaner, qui va tenir dues aules confinades, però ja han passat la quarantena i s’han reincorporat a l’activitat escolar. Actualment compten amb algun cas positiu, però no s’ha hagut de confinar cap aula. Pel que fa al professorat, una gran preocupació ha estat que arribessin els recursos necessaris (gel hidroalcohòlic, mascaretes, personal extra...) proporcionats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Com afirmen les escoles, el material que ha arribat, la majoria de vegades, ha estat insuficient. És per això que els propis centres escolars han hagut d’adquirir-ne l’imprescindible per oferir una tornada segura a les aules. “Tots els professionals estem donant el màxim i, si no arriba, ja buscarem com obtenir-ho. Ens hem de posar a la pell de tothom i és molt difícil gestionar-ho tot”, explica la directora del centre educatiu Ramon Casas, Núria Buyreu. En referència a l’alumnat, el comportament general ha estat exemplar. No només s’han adaptat a les noves mesures de seguretat sense problemes, sinó que han adoptat un comportament atent i meticulós.

▶ Estudiants entrant a l'escola SEAT, amb les mesures de seguretat contra la Covid-19.

Els mestres destaquen:

El comportament de l'alumnat ha estat exemplar. S'han adaptat a les noves mesures de seguretat sense problemes i han adoptat un comportament atent i meticulós

Els centres educatius han aplicat una sèrie de polítiques amb la intenció d'alleujar la càrrega econòmica i donar suport emocional a les famílies

“Com sempre, els nens i nenes s’ajusten millor a les circumstàncies que els adults”, coincideix la directora de l’escola Enric Granados, María Gómez. Quant a les famílies, encara hi és la sensació de por i, fins i tot, hi ha pares i mares que han optat perquè el fill o la filla no assisteixi a les classes presencials. De fet, un dels obstacles que els centres escolars han hagut d’afrontar, derivat del temor dels pares i mares, és la no assistència de la canalla a les aules. No obstant això, a mesura que han passat els dies, el els estudiants s’han anat reincoporant. Així i tot, des de les escoles destaquen que la immensa majoria de les famílies entenen i respecten el conjunt de protocols activats des dels centres educatius. “Els pares i mares, i l’alumnat, s’han mostrat col·laboratius i, en comptes de queixar-se, entenen molt bé la situació, fet que ens facilita la feina”, confirma la directora de l’escola Enric Granados, María Gómez.

Suport emocional i econòmic

Enmig de tot plegat cal tenir present que hi ha pares i mares que han perdut la feina, o bé que n’han vist afectats els ingressos. Amb l’objectiu de tranquil·litzar i ajudar a les famílies en un context de necessitat (tant psicològicament com econòmicament), els centres educatius han aplicat tota una sèrie de polítiques amb la intenció d’alleujar la càrrega econòmica i donar-los suport emocional. En l’àmbit econòmic, s’han destinat mesures que inclouen reduir la quota del material a la meitat o condonar els deutes del curs anterior. “Sabem que hi ha famí-

Andrea Bello

lies greument afectades per la Covid-19. Volem ajudar-les en tot el possible”, afirma la directora de l’Escola El Polvorí, Marta Torrent. Una altra novetat ha estat adquirir llibres de text pels i les alumnes. “D’aquesta manera, en cas que hi hagi un segon confinament serà més fàcil per la canalla seguir les classes des de casa”, informa Marta Torrent. Així mateix, gestionar el vessant emocional ha estat fonamental per les escoles. A banda de comunicar-se de manera freqüent amb les famílies, posant-les al dia amb les novetats, també s’han obert línies de missatgeria privades, per respondre dubtes individuals dels pares i mares. A més, el professorat ha rebut una formació especial, en què se’ls ha ensenyat a bregar amb problemes emocionals dels alumnes. “Tanmateix, ens hem trobat que, en moltes ocasions, la felicitat de poder tornar a l’escola superava una mica els problemes que es puguin tenir. Entenem que a les cases hi ha molts imprevistos durs, però les ganes dels nens i nenes de tornar a la rutina els carrega d’energia”, assegura la directora de l’Escola Ramon Casas, Núria Buyreu. Després de gairebé tres setmanes de classe, les escoles del barri de La Marina afronten el nou curs escolar amb calma i optimisme i segueixen apostant per donar un missatge de tranquil·litat i responsabilitat davant el virus de la Covid-19. “Sabem que el risc 0 no existeix, però hem lluitat molt perquè l’escola sigui un entorn segur. Els i les alumnes són el motor del dia a dia i demostren que val la pena seguir vetllant per l’educació”, resumeix la directora del centre Ramon Casas, Núria Buyreu. ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

publicitat 11

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

12 anàlisi

▶ Protesta d'els MIR a l'Avinguda Maria Cristina.

Alejandro Flores

La salut i l’educació arriben a la segona onada amb falta d’inversió || Víctor Recacha El Govern d’Espanya ha confirmat que estem davant d’una segona onada de la pandèmia de coronavirus. I que no hi ha prous sanitaris per fer-hi front: “Nos gustaría tener tres, cuatro, cinco, seis veces más médicos de los que tenemos, pero los que hay son los que hay", reconeixia a finals de setembre Fernando Simón, director del Centre d’Emergències Sanitàries. Aquest gran rebrot té com epicentre Madrid, on el sistema hospitalari s’apropa cada cop més al seu límit. Amb les dades disponibles al tancament d’aquesta edició, 18 hospitals madrilenys ja estan al 90% de la seva capacitat. Segons denuncien els professionals, pràcticament tots els llits de cures intensives (UCI) estan ocupats per pacients de Covid. A més, als hospitals de la Comunitat de Madrid els està costant trobar més metges. El govern madrileny demana ara a l’Estat els doctors estrangers que fa uns mesos no volia. I fins i tot ha sol·licitat suport militar per fer testos i construir hospitals de campanya. Isabel Díaz-Ayuso, presidenta de Madrid, s’ha justificat assegurant que “no hay médicos en España”. La realitat la contradiu: malgrat les necessitats del sistema hospitalari, hi ha 2.000 doctors i 90.000 sanitaris a l’atur, segons dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). I a Catalunya? De moment el risc de rebrot segueix molt per sota del de Madrid. Però està pujant i a les autoritats els preocupen els contagis creixents a Barcelona. De fet, és probable que en el moment en què estàs

Aquest gran rebrot té com epicentre Madrid, on el sistema hospitalari s’apropa cada cop més al seu límit

A les autoritats els preocupen les dades creixents de contagis a Barcelona

Catalunya és la segona comunitat que ha rebut més fons Covid de l’Estat per a les escoles: 337,4 milions d’euros

“Amb l’excusa de la Covid, estem acceptant perdre molts drets que ja veurem si algun dia tornaran”

llegint aquestes paraules la situació ja hagi empitjorat. El sistema sanitari haurà de fer front a aquesta segona onada amb una falta crònica d’inversions públiques. El Cercle de Salut calcula que la sanitat catalana necessita 5.000 milions d’euros més cada any. El Síndic també ha demanat inversions urgents en salut i serveis socials. Rafael Ribó proposa un pacte de país per abordar l’emergència sanitària. I quan el personal sanitari és més necessari que mai, els metges interns residents (MIR) catalans han fet vuit dies de vaga per les seves condicions laborals. De cara al 2020, el Govern té pressupostats 9.739 milions d’euros per a Salut. Una xifra que previsiblement es desviarà per la pandèmia. En els darrers anys, la despesa sanitària pública a Catalunya ha estat a l’entorn del 5% de l’economia del país (PIB). La proporció està més d’un punt per sota de l’espanyola (6,3%) i de la mitjana europea (6,4%). El Govern d’Espanya s’ha compromès a pujar la inversió a un 7% al 2023, objectiu que ara es vol avançar per la Covid. Un 10% de l’economia mundial és despesa sanitària, segons l’Organització Mundial de la Salut. L’OMS també afirma que els països han d’invertir un 1% més del PIB en atenció primària. I que el 20% de la despesa en salut ha d’anar dirigida a aquest sector. Aquí el Govern encara no té els deures fets: només hi dedica un 13,4%. És la setena comunitat d’Espanya que menys inverteix en la primària. Aquest infrafinançament públic ha existit des que la Generalitat va assumir les competències de salut al 1981. Però encara es va agreujar més durant les retallades dels governs convergents del president

Artur Mas (2010-2016). Els professionals estimen que la tisorada va ser d’uns 1.500 milions d’euros anuals respecte el govern tripartit (2003-2010). La caiguda va ser del 8,6% del pressupost. Amb l’entrada d’Esquerra Republicana al Govern i, tot sigui dit, en plena recuperació econòmica, la despesa sanitària va tornar a remuntar. En els comptes d’enguany, pactats amb els comuns, la despesa pública total augmenta en 3.070 milions, dels quals salut i educació són les prioritats. La despesa sanitària supera els nivells precrisi, però en inversió, encara hi estem per sota. El pressupost de 2020 és el primer en ser aprovat des de 2017. Ara està pendent de ser actualitzat per la crisi del virus. D’altra banda, el Govern deu 79.429 milions d’euros, un 33,7% del PIB , la majoria a l’Estat. La Generalitat necessita el govern central per endeutar-se, ja que les agències financeres consideren el seu deute “bons escombraria”, cosa que dificulta la seva col·locació al mercat. A això cal afegir els límits d’endeutament imposats per l’Estat. Del dèficit inversor, els barris com La Marina han patit tradicionalment la pitjor part. El CAP va ser una reivindicació arrossegada durant anys fins que va arribar. Avui, problemes com la salut mental, l’obesitat i les malalties cardiovasculars s’han cronificat i segueixen castigant els veïns del barri amb molta duresa. Passa el mateix amb l’educació. A La Marina de Port, només un 16% de la població té estudis universitaris o un grau superior de formació professional, aproximadament la meitat que al districte de Sants-Montjuïc. En el cas de La Marina del Prat Vermell, menys d’un 7% té estudis superiors.

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

anàlisi 13 L’infrafinançament sanitari Pressupost de salut a Catalunya (euros)

2010 9.875 milions

Radiografia de l’educació 2020 9.739 milions

Ideal (Cercle de Salut) 15.000 milions

Pressupost Professionals Llits d’hospital sanitaris Recursos retallats 1.500 milions 2.400 1.100 en salut d’euros Despesa en salut Catalunya Espanya Unió Països Món (% del PIB) Europea desenvolupats (OCDE) Sanitat pública 5,2% 6,3% 6,4% 6,6% Total (privada i pública) 7,5% 8,9% 8,5% 8,8% 10%

Inversions a l’escola La Covid està afegint encara més tensions al sistema educatiu català. Si durant les retallades les classes es van anar omplint d’alumnes i buidant de professors, ara els grups s’han de reduir per minimitzar els contagis. Per aconseguir-ho, els professionals qüestionen que els 5.000 mestres extra anunciats siguin suficients. Sobretot tenint en compte que a Catalunya hi ha 5.450 centres educatius, dels quals gairebé 4.000 són escoles.

En el marc d’aquesta polèmica, van ser especialment sonades les discrepàncies, dins del mateix Govern, entre els departaments d’Educació i de Salut. Després que el conseller d’Educació, Josep Bargalló, proposés classes de 30 alumnes als instituts de secundària, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, se’n va desvincular per demanar grups més petits i va titllar la controvèrsia de “malentès”. Finalment, els dos departaments van acordar classes de 20 alumnes. Poc després, Bargalló en desvelava la lletra petita:

Professors extra Els números del curs escolar 5.000

Centres educatius 5.450

Escoles 3.967

La Marina La Marina Sants-Montjuïc Barcelona de Port del Prat Vermell Població amb 16,2% 6,9% 27,5% 32,8% estudis superiors

Nou curs escolar

Fons Covid educatiu (Espanya)

Fons Covid educatiu (Catalunya)

Digitalització Inversió Portàtils dels instituts en portàtils nous

Inversió extra 2.000 milions 337,4 milions 184,7 milions 99,7 milions 300.000 (fins al 2025) d’euros ordinadors

hi hauria excepcions. A la pràctica, quan el curs escolar va començar, el 30% de les classes superaven aquesta xifra. Malgrat la crisi, Unicef ha demanat més inversió en educació i de moment sembla que serà així, segons ha anunciat la ministra d’Educació Isabel Celáa. Catalunya és la segona comunitat que ha rebut més fons Covid de l’Estat per a les escoles: 337,4 milions d’euros. La Generalitat destinarà gairebé 100 milions a comprar 300.000 ordinadors portàtils i compensar la bretxa digital.

Veurem com s’aborden tots aquests reptes. De moment, tots hem assistit al paper dels governs en la gestió d’aquesta crisi. I a la poca crítica articulada per la societat, més enllà de les gesticulacions i improperis vociferats periòdicament al Congrés dels Diputats: entretenen l’atenció dels mitjans mentre avorreixen a tothom. Els estats han dimitit d’assumir poca més responsabilitat que fer propaganda i oferir alguns serveis. I amb l’excusa de la Covid, estem acceptant perdre molts drets que ja veurem si algun dia tornaran. ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

14 tema central

▶ Reunió de l'assemblea del grup d'habitatges de Sants, persones afectades per l'especulació dels lloguers.

L’habitatge

Organització veïnal davant la desprotecció || Yohany Limpias Grup d’habitatge de Sants, organització davant la desprotecció Un bloc de pisos ubicat a la plaça Joan Corrades, carretera de La Bordeta, a Hostafranc, abans propietat de la SAREB i ara habitat per famílies i utilitzat per l’organització veïnal de la zona per diverses activitats (Escola popular de la Bordeta, la xarxa d’aliments...), cada dilluns acull també l’Assemblea del grup d’habitatge de Sants. Claudia Ruscalleda, 29 anys, cambrera d’ofici i una de les participants del grup d’habitatge, explica que la iniciativa va néixer el 2017 en coincidir un grup de gent que es veia obligada a marxar de casa seva i del seu barri pel mateix problema: una pujada abusiva dels preus de lloguer dels seus l'habitatge que els impedia fer-hi front. Una dinàmica que havia començat anys abans i que no ha parat. “L’Administració ha estat incapaç de plantejar respostes així que hem hagut de posar-nos-hi. La idea és trobar solucions col·lectives a una varietat de casos: pujades de lloguer, pèrdua de feina i impossibilitat de seguir pagant la mateixa quantia” Des que es van organitzar el 2017 s’han

implicat en centenars de casos i han aconseguit aturar o endarrerir molts desnonaments. Auxiliar algú, orientar-lo, acompanyar-lo i fer-li costat en cas que la Policia piqui la seva porta, la tasca quotidiana que afronten. L’assemblea. A l’assemblea es classifiquen els casos com a urgents, antics i nous , i hom decideix l’orde del dia amb els que es tractaran a la sessió. Hi ha una cinquantena de persones: Joves i gent gran, dones i homes, els d’aquí i els d’allà, com diu en Jesús Martínez (pàg.3). Totes estan passant o han passat per una situació de vulnerabilitat habitacional, és a dir, veure’s al carrer sense cap possibilitat d’accedir a una vivenda, per dolentes que en puguin ser les condicions.

Els casos L’urgent: un parell de germans afronten una ordre de desnonament imminent. La negociació amb el propietari ha fracassat. Demanaven quedar-s’hi fins a desembre perquè no han trobat cap més alternativa. Però no voleu romandre-hi? pregunta alguna de l’assemblea. No, en cap cas poden seguir pagant els 1300 euros, responen. Marcel, un dels afectats, té una nova feina on li han millorat el sou i pensa

La magnitud del drama sobrepassa les capacitats de les administracions locals

11 desnonaments en un sol dia al Districte L'1 d'octubre, més enllà del record tràgic de la data per bona part de la societat catalana, als barris del Districte es tornava a evidenciar el drama de l'habitatge que pateixen molts veïns i veïnes a Barcelona. Només al Districte de Sants-Montjuïc aquell dia s'executaven 11 ordres de desnonaments. La mediació de l'Ajuntament aconseguia aturar cinc dels casos. Dos se'n van haver de suspendre per l'organització veïnal que s'hi va concentrar i a quatre casos finalment es van executar acompanyant les famílies amb alguna alternativa residencial. Així ho denunciava el Regidor del Districte i de Drets Socials, Marc Serra alhora que demanava una normativa que aturés els centenars de desnonaments setmanals que s’estan produint a la ciutat.

que aviat trobarà una altra opció, però el propietari no s’ha avingut a esperar i el desnonament segueix el seu curs per l’1 d’octubre. Demanen suport perquè no els facin fora. S’organitza una comissió negociadora amb el propietari i una altra per parlar amb els Mossos. Són quatre persones, dues amb experiència i dues més sense, que vindran a aprendre i fer suport. Quan se sàpiga l’hora del llançament judicial es convocarà la concentració perquè acompanyi qui pugui. Finalment el desnonament se suspèn.

Els antics. Isabel. Ha rebut una notificació que no sap interpretar. Preocupada i confosa exposa que li han denegat un advocat d’ofici per manca d’uns papers que ara acaba de complimentar, però no sap què més ha

de fer. En llegir la notificació li aclareixen que es tracta d’un ajornament del judici de llançament fins que hagi designat un advocat. De moment podrà quedar-se a casa seva. S’ha d’estar ben alerta per quan es reprengui el procés. No s’explica més del cas perquè ja és dels coneguts. Abnàs. Viu a Espanya des de fa vuit anys. Sense permís de residència no pot signar un contracte de vivenda. Treballa en negre al Raval i té un fill de dos anys. El pis que habita és un cinquè de 25 metre quadrats, propietat de la immobiliària Divarian, que l’ha ofert 500 euros perquè marxi. Abnàs paga la llum i l’aigua i els seus veïns li donen suport. Fins i tot s’han negat a declarar en un judici de la immobiliària. Vol aconseguir un contracte que podria signar el seu germà, així ha solucionat la resta de

Octubre 2020 // www.tiaflm.org

info 1

info Desconcert davant la situació que estem vivint. Què podem fer per superar-ho?

Octubre 2020 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 70

pàgs. 2-3

JOC EN FAMÍLIA Ludoteca Casa dels Colors, Centre cívic La Cadena i Casa del Rellotge pàgs. 2-3

Les activitats de l'Espai Jove La Bàscula i l'Espai Química Jove pàg. 4

Nota Editorial

EL CONFINAMENT HA EVIDENCIAT LES MANCANCES QUE COM A SOCIETAT TENIM ENVERS LA DISCAPACITAT Recordo que aquell dijous 12 de res amb fills amb discapacitat la feina març; el Joan havia de fer la seva era doblement complicada. La disclasse de música setmanal i ja no va capacitat sempre afegeix un plus de poder ser, allò va ser relativament fàcomplexitat en tot. cil d’explicar-li, però l’endemà no va El més dur va ser veure com es anar al cole, ni tampoc a la seva classe connectava molt feliç amb els seus de rugby inclusiu, dissabte tampoc companys i companyes, però pasva poder fer la seva classe d’equinosada una estona es desconnectava teràpia. Moltes notícies i canvis dràsmentalment perquè no podia seguir tics en poc temps, molt poc temps el ritme de la mestra, que feia tot el perquè els pogués digerir bé. possible perquè el Joan seguis la Com a pares ens abordaven moltes classe, però era molt complicat: la sipreguntes i incerteses, una compatuació no acompanyava. No només nyia habitual dels pares d’un nen o és important la bretxa digital; sinó nena l’autisme. que també la bretxa afectiva, imDissabte 14, un cop vam tenir noprescindible en l’aprenentatge d’un tícies més o menys fiables de què nen que, a més, s’accentua en un estava passant, vam seure al Joan i En Joan connectat a una de les seves clases. nen amb discapacitat. li vam explicar amb imatges i vídeos Ara, amb la tornada a l’escola, els què era allò del coronavirus i quin impacte tindria a la seva pares de nens amb discapacitat tenim un doble problema, vida; no poder sortir al carrer, no poder anar a l’escola, no si confinen els nostres fills, hem de fer front a la conciliaveure els seus amics i amigues. Ens mirava incrèdul i estra- ció laboral com a tantes famílies, però també a donar als nyat. Com sempre, va acceptar-ho, és un bon nen. Ara que- nostres fills una atenció escolar com es mereixen i que no dava la part més complicada estar a casa i fer “vida normal”. es vagarantir durant el confianent de la primavera ni es gaEls dies van començar a passar i apreníem dia a dia sobre rantirà ara. com fer les coses amb el Joan en confinament. El més senLes persones amb discapacitat són ciutadans i ciutadazill va ser mantenir una rutina d’àpats, son i jocs. nes de ple dret especialment vulnerables per la seva diEl més complicat de gestionar van ser les tasques esco- versitat. Cal doncs garantir-los els suports necessaris en lars. Atendre el Joan amb una certa qualitat i fer-ne el se- tots els àmbits per a la inclusió educativa, laboral i social. guiment es va fer difícil i dur. Malgrat tenir tots els recursos El confinament ha evidenciat, un cop més, les mancances tecnològics i personals no servia de res si no estaves amb que com a societat tenim envers aquestes persones. ell, ja que les seves tasques no les podia fer sol. El Joan Si vols seguir el dia a dia d’un nen amb autisme, visita el necessita un acompanyament exclusiu pel seu aprenenmeu Instagram: La Ternura de Joan tatge, com la majoria dels nens i nenes amb necessitats educatives especials. Així que els pares ens vam convertir Mar Alegret Valdivia en mestres d’educació especial. Sóc conscient que molts Mare del Joan pares han hagut de fer de mestres, però en el cas dels pa-

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). -Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 3.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Octubre 2020 // www.tiaflm.org

info

QUALSEVOL TARDA, A LA LUDOTECA CASA DELS COLORS SE SENTEN FRASES COM:

Els infants venen a la ludoteca a fer allò que millor els defineix: JUGAR. Els més petits (0-4 anys) han d’estar acompanyats d’una persona adulta, tal com ho marca la llei (decret 94/2009 de la Generalitat). Jugar és un dret i un aprenentatge que ens prepara per a la vida. A més, jugar junts és necessari. Als adults ens permet conèixer millor els seus interessos, gustos, limitacions, destres, saber què senten, etc. Durant el temps de joc els podem motivar, acompanyar, ajudar-los a adquirir hàbits, a relacionar-se amb altres infants, resoldre conflictes, etc. i tot això en un ambient distés, segur, ric en estímuls i divertit. Jugar amb els fills i filles reforça el lligam afectiu. Fer coses junts i passar-s’ho bé teixeix uns vincles que afavoreixen unes relacions sanes i proporcionar records positius i potents. I tot això, només jugant, sense expectatives, simplement gaudint del moment. Els infants són els protagonistes però quan ens posem en actitud de joc, la diversió és conjunta. Val la pena, oi? Equip educatiu de la ludoteca Casa dels Colors

DESCONCERT... a l'escola, a casa, a la vida! Desconcert, inici de classes, mascareta, protocols d'actuació, distanciament, grups bombolla, etc. La veritat és que aquest mes de setembre i l'inici de classes està sent ben particular, bé!, com tot l'any! Si a nosaltres sent adults ens afecta la situació, també aquest desconcert els afecta als nostres infants i adolescents. Si, els afecta, i de diferents maneres; potser has observat i sentit que protesta, que té mal humor, que ho critica tot, potser no vol anar a l'escola, o amb tot, el que més vol és anar a l'escola, o a l'institut. Cada persona, incloent-hi les nostres filles i fills estem reaccionant davant el desconcert de manera diferent. Cap de les reaccions és ni bona ni dolenta, simplement, és. És per això que en aquest moment és molt important tractar-nos a nosaltres mateixos i als altres amb gentilesa. Totes les persones en aquest moment, estem passant per una situació desconeguda, és nova per a tots /es. En major o menor mesura cadascun estem sentint incertesa, que es caracteritza per no saber el que passarà, i especialment el que més ens afecta és no tenir el control de les situacions que puguin presentar-se. Fins aquí, estic segura que coincidim! El que els vull explicar, és que sí que hi ha coses sobre les quals podem tenir cert grau de control, i amb això, podrem baixar encara que sigui una mica, el nostre nivell d'ansietat i desconcert.

Octubre 2020 // www.tiaflm.org

info 3 PER QUÈ ÉS IMPORTANT PASSAR TEMPS AMB ELS NENS I LES NENES?

Passar temps amb els teus fills és important perquè ells ho necessiten per al seu desenvolupament emocional i psicològic. T'has parat alguna vegada a pensar que tu ets la persona més important en la vida dels teus infants? Encara que ja no siguin uns bebès, continuen necessitant-te i tu pots donar-li el que ells necessiten, i no ens referim només a la roba, l'habitatge i el menjar: tu pots regalar-los el més valuós que tens en la vida. Sí, el teu temps. Els teus fills i filles són a la teva casa, esperant que els dediquis temps. I amb temps, no ens referim al fet que renunciïs als teus passatemps i passis amb ells dia i nit sinó a temps de qualitat, és a dir: temps realment dedicat a ells. No necessites estar 10 hores seguides, sinó estar al 100% el temps que puguis estar al seu costat. Res de mòbils, ni de televisió (tret que sigui per a veure una pel·lícula junts) la teva atenció ha d'estar enfocada al 200% en ells i elles. Només uns minuts poden fer la diferència. Una idea? Pren-te 5 minuts per a despertar als teus fills i filles amb amor i tranquil·litat. No corris, no els apuris, només desperta'ls parlant-los dolçament i digues-los quant els vols. Sembla una ximpleria però existeix millor manera de començar el dia?

PER QUÈ ÉS IMPORTANT FER ACTIVITATS EN FAMÍLIA?

La comunicació familiar és vital i necessària per a una vida més plena. És important saber que en estar amb els nostres essers estimats i realitzar activitats obtenim molts beneficis,

especialment en els més petits, ja que: disminueix problemes de salut, ajuda al desenvolupament de la personalitat, augmenta l'autoestima en tenir una major sensació de benestar i optimisme, facilita la socialització, millora la coordinació motora i afavoreix a l'estabilitat emocional. Ens hem acostumat a les presses del dia a dia, portar als nens i nenes al col·legi, anar corrent al treball, sortir a menjar, tornar a treballar i recollir als nens i nenes en sortir de classe, però la situació de confinament que hem viscut ens ha recordat la importància de fer activitats en família. Existeixen moltes raons per les quals fer activitats en família és important: - És una oportunitat per a ensenyar valors als nens i nenes. Durant les activitats en família no sols ens divertirem, sinó que també tindrem l'oportunitat d'ensenyar als nostres

Què és el que sí que està a les nostres mans? Mantenir el nostre sistema immunitari funcionant el millor possible. I què és el sistema immunitari? És un conjunt de processos biològics que tenen lloc dins del nostre organisme, i té com a objectiu protegir-nos davant agents externs. Amb el que si el nostre sistema immunitari està enfortit, hi ha menys possibilitats que ens emmalaltim; i en cas d’emmalaltir, serà més fàcil que el nostre organisme es defensi de la malaltia, i sanar-nos abans. I de què depèn que el nostre sistema immunitari estigui fort? Interessant! Aquí justament és on sí que tenim el control! Podem realitzar accions destinades a enfortir el nostre sistema immunològic, com són: P Alimentar-nos de manera saludable. Ingerir llegums, verdures, fruites i cereals integrals. Reduir el possible les llaminadures, la pastisseria, els sucs envasats i refrescos. P Dormir prou cada nit. Entre 9 i 11 hores els infants en edat escolar, entre 8 i 10 hores els adolescents, entre 7 i 9 hores els adults, P Practicar algun esport o exercici. Caminar és una bona opció si volem començar amb aquesta pràctica, no necessitem inscriure'ns en cap gimnàs i podem fer-ho a prop de casa. P Mantenir les rutines diàries. Això és respectar les hores de menjar, de son, de realitzar deures, de descans, el temps per compartir en família.

fills i filles valors com la pau, la tolerància, el respecte o la solidaritat. - Ajuda a millorar la comunicació. Les activitats en família són una ocasió perfecta per a parlar amb els més petits de la casa, saber el que els preocupa i generar un ambient de confiança en el qual se sentin còmodes per a expressar-se. - Contribueix a generar interès. Els nens i nenes són curiosos per naturalesa i si realitzem activitats en família relacionades amb la cultura, la música, la pintura, les manualitats o la cuina, entre altres, podrem contribuir al fet que neixi l'interès per aquestes activitats. - Fomenta l'empatia. Amb les activitats en família i la millora en la comunicació que generen, es fomenta també l'empatia. Aprendrem a posar-nos en el lloc dels altres. Els adults en el lloc dels infants i dels altres adults, pares i mares

com a nosaltres però diferents . Els infants en el lloc dels altres infants i dels adults. Aprendre no ocupa lloc i, a més, l'aprenentatge no té per què estar renyit amb la diversió. No consisteix a convertir-nos en professors ni tampoc en animadors o monitors de temps lliure sinó a divertir-nos en família. Així us esperem a les activitats que per a les famílies estem realitzant en el Centre Cívic La Cadena, DISSABTES EN CADENA, cada últim dissabte del mes d'11 a 14 hores i en el Centre Cívic de la Casa del Rellotge, TEMPS EN FAMÍLIA tots els dimecres de 18 a 19.30 hores i ART EN FAMÍLIA els dijous de 17.30 a 19 hores. Victor Torres

Mestre de Educació Infantil. Dinamitzador de les activitats DISSABTES EN CADENA del Centre cívic La Cadena i de TEMPS EN FAMILIA de la Casa del Rellotge

P Gestionar el nostre món emocional. Això vol dir permetre'ns observar què estem sentint i reconèixer-ho, i en la mesura del possible, expressar-ho a algú proper i amb qui tinguem confiança. A baix, algunes pistes sobre la informació que hi ha darrere de cada emoció.

TRISTESA

Sensació de pèrdua d'algú o d'alguna cosa.

IRA

Sensació d'injustícia.

POR Sensació de risc, percepció de no tenir el control o no saber com actuar. FÀSTIC

Sensació de repugnància.

ALEGRIA

Sensació de benestar, de felicitat, de satisfacció.

Ocupar-nos d'estar el més saludable possible i enfortir el nostre sistema immunitari, ens permet sentir-nos més segurs i en control davant de qualsevol amenaça de malaltia. Nieves Batista SDD Imagina’t

Octubre 2020 // www.tiaflm.org

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Nou servei d’informació juvenil a La Bàscula Aterra a La Bàscula l'Antena del Punt infoJOVE de Sants-Montjuïc, servei d'informació juvenil que atén a joves de 12 a 35 anys per informar, orientar

i assessorar sobre els estudis, la recerca de feina, mobilitat internacional, habitatge, oci i lleure i tot els que ens preguntin! Des d’aquest servei, anteriorment situat al Centre Pepita Casanellas, podem ajudar-vos a tramitar les beques, a trobar cursos de formació professional, us ajudem a fer el vostre CV, a buscar el vostre perfil professional, i molt més. L'Antena La Marina disposa d'una gran experiència al barri de La Marina i compta amb el suports

d'altres serveis juvenils per tal de donar resposta a totes les inquietuds dels i les joves oferint atenció individualitzada, presencial o telemàtica, activitats per a grups classe, xerrades informatives i activitats a demanda. Estem a la vostra disposició, dimarts i dijous de 16 h a 20 h a l'Espai Jove La Bàscula.

Aquí T’escoltem Els punts Aquí T’escoltem forma part del Servei per a adolescents i Famílies de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest servei municipal és gratuït i té la finalitat d’oferir un acompanyament als adolescents i a les seves famílies des d’una mirada positiva d’aquesta etapa vital, incorporant la perspectiva de l’educació emocional per afavorir al benestar i la millora d’habilitats socials i personals.

■ Els serveis juvenils reprenen la seva activitat

Ha començat un dels cursos més complicats que es recorden, els instituts es veuen envoltats per un gran nombre de mesures sanitàries que, en molts casos, són gairebé impossibles de complir: rentats constants, distàncies socials, menys interacció entre companyes, mascaretes, grups bombolles i confinaments preventius, en definitiva, soledat i poc afecte. Adults, mestres, professors i educadors estan treballant per tal que els joves complim aquestes

mesures. O potser ho estem enfocant malament tots plegats, almenys des de la nostra perspectiva. “Hem de fer-los complir unes mesures”, diuen. Ens sembla que si ens ho plantegeu així no aconseguireu gran cosa. Acompanyeu-nos a seguir unes mesures col·lectives que ajudin a cuidar-nos a nosaltres i a vosaltres. Deixeu de centrar el vostre discurs en la norma, centreu-vos en el seu resultat i la incomo-

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

Per dur a terme aquesta tasca compta amb dos dispositius (els ATE i el Centre per a famílies) per promoure la salut emocional durant l’adolescència i la joventut, tant per a les persones joves, com per a les seves famílies. S'ofereix dues vies d'atenció a les persones joves que arriben a l'ATE: - Assessorament individual: espai d'escolta amb una professional de la psicologia per a aquelles persones que es senten preocupades, desconcertades, desbordades... i cerquen l'acompanyament d'un professional. Hi ha la possibilitat de coordinar-se amb el Centre per a famílies amb adolescents en el cas que es valori la possibilitat de fer atenció familiar. - Activitat grupal: espai d’atenció grupal amb una professional de l’ambit de l’educació social, qui organitza diferents tipus d'activitats (tallers, jocs, cercles de paraula,...) per a proporcionar les eines necessàries per a l’autoconeixement, potenciar l’autoestima, i afavorir la pressa de consciència de la regulació emocional per aquest nou moment vital de la persona arribada a l’adolescència. Aquest curs podreu comptar entre altres amb twerking, entre joves, o altres activitats a la Bàscula!

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

ditat que totes aquestes mesures generen als adults, però també a nosaltres com a adolescents i joves, també patim. Centrem-nos en que aquestes mesures són complicades, dures i inflexibles, parem atenció en que la seva acceptació ens porta al benestar col·lectiu, però fem-ho des d’una perspectiva emocional, posant en evidencia el malestar que ens provoca tot això. O és que pensin o sentin l’alumnat dels instituts no ens importa? Parlem sobre el covid, sobre com ens hem sentit aquests últims mesos, de com hem viscut,sobre què en pensem de la normativa que ens han imposat, parlem de com pot canviar la nostra societat i de com ha canviat la nostra família. Necessitem descarregar coses i necessitem la vostra ajuda per fer-ho. Cuidem-nos i seguir totes aquestes mesures serà molt més fàcil per a tots i totes. Si els adults sou l’experiència, demostrem-ho, naturalitzem les coses i abordem-les, perquè aquesta és la manera d’incloure els joves, sumar-los a tot el que ens ve a sobre. Fem-ho juntes perquè recordeu, totes som al mateix vaixell. ■

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

tema central 15 Taules i infografies: Andrea Bello

1 2

Dada aconseguida establint un habitatge de característiques comunes per veure la variació de preu per zona segons l'Índex de preus de la Generalitat. La renda familiar respecte a la mitjana de la ciutat situada en 100. Dades extretes de la web idealista.com i del portal de dades de l'Ajuntament de Barcelona

serveis. Però l’advocada se n’ha desentès i ni tan sol li agafa el telèfon. Es conclou que cal fer que l’advocada presenti la seva renúncia, ja que no està atenen el cas, per desencallar la situació. El millor és que Abnàs la hi demani acompanyat d’algú, que l’advocada no cregui que està sol, tasca per la qual s’apunta una voluntària. Joselin. Ha estat desnonada de la casa que tenia llogada i els propietaris s'havien compromès a pagar-li el trasllat de les seves pertinences a un altre habitatge. És a llista d’espera per poder accedir a un lloguer social a la Taula d’emergència habitacional, on hi ha milers de famílies esperant. En veure’s al carrer ha hagut d’ocupar un pis. L'arrendatària s’excusa ara en aquest fet per incomplir el compromís del traslladar-li les pertinences. La seva situació és crítica, no pot pagar i vol demanar acompanyament de l’assistenta social perquè l'ajudi. Mentrestant, al pis que ha entrat, els veïns, la majoria gent gran, segons explica ella mateixa, estan alarmats. Ha intentat parlar-ne però de moment se'n malfien, de la Joselin. Tampoc no ha aconseguit internet perquè la canalla pugui fer els deures. Fa poc van aparèixer els advocats i també els de Telecinco. Els primers van intentar atemorir-la però ella ja estava informada. D’allà no la pot treure ningú més que un jutge. L’Assemblea li demanen confiar que el veïnat es relaxarà

quan conegui el seu cas. I sinó, tant és! Ha d’esperar la decisió del jutge. Iván, el marit d’África. L’Àfrica està embarassada i com a persona de risc davant del virus ha d’evitar llocs concorreguts. Per això, qui ara es presenta és l’Iván, el seu marit. Bàsicament exposa que no hi ha novetats des que el seu desnonament va quedar aturat per decisió governamental durant la pandèmia. Demà rebrà una notificació del jutjat i n'informarà en la propera assemblea. Algú diu “és part dels de SAREB”. SAREB. Són diversos casos, però tots vinculats a propietats de la SAREB. En Josep, que està entre els afectats informa que ara mateix hi ha 17 casos a Barcelona. S’està negociant amb l’Ajuntament perquè totes aquestes famílies puguin accedir a un lloguer social. Informa de la data de la pròxima reunió i convida qui vulgui a afegir-s'hi. Moment en què algú adverteix que tothom ha d’estar atent perquè se sap que el Govern central anunciarà noves pròrrogues pels llogaters. Al dia següent, efectivament hi ha 6 mesos més de pròrroga.

Els nous. .... La reportera marxa comprenent que el drama realment és enorme. I encara serà pitjor.

Un dels casos a La Marina

Font: Portal de dades de l’Ajuntament de Barcelona i de l’informe de propietat de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona

Anna Maria Sáez Sánchez té 57 anys i treballa a una empresa de neteja. Sap de la incertesa que se sent quan a algú li fan fora de casa seva. “Mai a la vida havia pensat que em podria passar i no sóc capaç d'explicar l’angoixa que es viu en saber que et pots veure al carrer”. En separar-se del marit va aconseguir un lloguer accessible amb una família amiga. 300 euros per 29 metres quadrats per ella i un fill. Li arribava justet però ho aconseguia. Era feliç. Fins que fa més d’un any una immobiliària va temptar els propietats i els va anar comprant els seus pisets. La idea era reformar-los per treure més renda. La veïna de l’Anna era una dona gran que vivia sola i de la qual es cuidava una cosina. Tant la iaia com l'Anna eren llogateres de casa seva. De cop, a totes dues dones van deixar de passar-los a cobra-

ment el rebut de la mesada i van rebre notificació demanant-los que marxessin de les vivendes. Totes dues es van apropar a l’Ajuntament i a la PAH... A l’àvia no la van poder fer fora gràcies a la reacció a temps de la cosina en adonar-se de la jugada de la immobiliària de deixar de fer-li el cobrament per després al·legar impagament. I després de moltes batalles, a l’Anna tampoc. Li han apujat el preu i, tot i que ara guanya menys, pot pagar el lloguer gràcies a l’ajut de l’habitatge que li facilita l’Ajuntament i que li cobreix una part. “Fins que no et passa a tu no ets conscient de com de greu és el problema, hi havia moltíssimes persones en la mateixa situació i pitjors perquè hi ha famílies amb nens”. No vol pensar en el futur, “treballo en la neteja i cada vegada em faig més gran, amb la meva edat fer altra cosa està complicat”. De moment el seu contracte té una durada de set anys. ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

16 entrevista

Entrevista a Alexandra Francés, coportaveu del Sindicat de Llogaters

“La solució al problema de l’habitatge passa per més oferta pública i per sancionar els pisos buits” || Yohany L. Ayala / Andrea Bello Davant de l’espectacular pujada dels lloguer els últims anys a Barcelona, l’àrea metropolitana i mols altres municipis de la rodalia va néixer el Sindicat de llogaters, en 2017. Ara mateix aplega unes dos mil famílies a Catalunya i per formar-ne part només cal omplir el formulari i participar de les reunions de l’assemblea. “La idea és organitzar-nos per demanar que s’actuï concebent l’accés de l’habitatge com un dret i reclamant als tenidors que compleixin la funció social que té”, diu l’Alexandra a la seu que tenen al Carrer Villarroel, número 10. Finalment s’ha aprovat al Parlament que es limiti els preus dels lloguers. Quines són els avantatges i els inconvenients d’aquesta norma? És una llei històrica que bàsicament fa una regulació dels preus de lloguer. S’ha aconseguit després de molt de temps lluitant perquè s’implementi a Catalunya, tot i que ja existia a molts altres països d’Europa. Els últims 5 anys hem viscut una bombolla dels preus dels lloguers que han apujat entorn d’un 45%. Pensem que cal dir prou i posar limitacions a aquest comportament especulatiu dels tenidors d’habitatges. Així la llei principalment evita que es facin pujades de preus entre contracte i contracte. A més, si el preu del contracte en vigor està per sobre del que indica l’índex de la Generalitat, hauria d'abaixar-se. Van ser de molt sonades les esmenes de Junts per Catalunya. En què han quedat? Com afecten als arrendataris que tenen llogats 1 o 2 pisos a qui anaven principalment destinades. Un cop ja estava tota la llei acordada tant amb el Govern com amb Junts per Catalunya, Esquerra, Comuns i amb la CUP, JuntsxCat es va desmarcar en l’últim moment i va trencar l’acord presentant-hi vuit esmenes. Sortosament, al final vam aconseguir que en retiressin sis i van poder acordar les dues restants. Una d’elles permet que els propietaris en situació de vulnerabilitat, segons recull la llei d’habitatge de Catalunya, puguin aplicar augments en els preus dels seus lloguers, sempre que els llogaters no estiguin

nonaments causats per la Covid-19. La gent que ha fet impagament per situacions derivades de la pandèmia comença a rebre ara les notificacions de desnonament, que pels tempos judicials no seran efectives fins d’aquí mig any. Per tant, ara com ara no s’estan executant llançaments. Els centenars de desnonaments a Barcelona aquestes setmanes són els que es van aturar a l'inici de la pandèmia, que s'arrosseguen de fa un o dos anys i tenen a veure amb la crisi econòmica de la que mai no vam sortir. Per tant la mesura no serveix per aturar els desnonaments que s’estan produint.

“No podem garantir les condicions sanitàries si la gent no té una llar on viure i poder mantenir aquestes mesures de seguretat”

▶ L'Alexandra Francés davant del local del Sindicat de llogaters.

també, de la seva banda, en igual situació de vulnerabilitat. La segona esmena possibilita que si es fan obres de millora, no de manteniment requerit, es pugui augmentar la renda en el nou contracte. La llei estableix uns paràmetres en funció de la inversió realitzada per avaluar quin és l’augment de preu que es pot realitzar, que en cap cas podrà superar el 20%. Però tot i que la llei ha estat aprovada, pot ser impugnada. Ara per ara, la llei és vigent a Catalunya. Hi ha tres mesos des que entra en vigor perquè pugui ser recorreguda al Tribunal Constitucional. Una part de l’oposició vol recórrer-la. Haurem d’esperar. A partir d’aquí, quins passos més es poden fer per protegir l’habitatge a Catalunya o a l’Àrea Metropolitana? Un tema clau és aturar tots els desnona-

ments. Encara més en una situació de pandèmia com la que estem vivint, no podem garantir les condicions sanitàries si la gent no té una llar on viure i poder mantenir aquestes mesures de seguretat sanitàries. I l’altra trema crucial que és augmentar el parc públic d’habitatge. A Catalunya no arribem al 2% quan la mitjana europea està entorn al 15%. A més de la gent que està en una situació de vulnerabilitat també hi són les persones joves, que no poden accedir-hi. Els arrendataris han alertat que la mesura podria limitar l’oferta i tenir un efecte invers al desitjat, d'apujar els preus. Cal diferenciar els propietaris: Un 60% viuen de rendes de 1 a 5 pisos. Dubtem molt que en aquest casos decideixen treure-les del mercat si viuen d’això. L’altra part dels tenidors són fons voltors, bancs i especuladors que porten jugant amb l’oferta tots aquest anys. Utilitzaven la tàctica de d’anar traient habitatges del mercat per fer pujar els preus. La idea és posar-los un límit perquè no puguin apujar preus, malgrat aquesta pràctica especulativa. El Govern central acaba d’aprovar una pròrroga de sis mesos més pels llogaters. Sí, serà obligatòria per als propietaris. L’altra mesura, que genera molt titular tot i que és poc efectiva, és l’aturada dels des-

Hi ha un sector rendista que ha intentat posar a la taula que s’està atacant la propietat privada. Òbviament això és fals perquè ningú els hi treu la propietat dels seus habitatges. Però cal raonar que quan parlem d’una propietat privada que té una funció social, com garantir un dret (el de la vivenda), el de la propietat s'ha de regular "d'acord amb l’interès general per evitar l'especulació", com diu l'article 47 de la Constitució. Regulacions com aquesta sotmeten la propietat privada a condicions per evitar l’enriquiment il·lícit a costa dels 300 mil desnonaments que hi ha hagut en els últims 5 anys. Tinc la sensació que ara a la gent li preocupa més les ocupacions que els desnonaments. Suposo que els mitjans tenim alguna cosa a veure. L’agenda mediàtica està posada pels interessos dels rendistes. És la manera de pressionar els governs perquè reglamentin l'execució molt més ràpida dels desnonaments. Al final el que fan no és atacar ni les màfies ni l'1% d’ocupacions abusives, sinó que faciliten que moltes famílies es quedin al carrer perquè els rendistes i grans tenidors puguin seguir especulant amb ells. S’ha de ser molt clar, el 99% de les ocupacions es donen en pisos buits de grans entitats i són per part de famílies que no tenen els mitjans per accedir a una vivenda. Si realment es vol acabar amb l’ocupació, n'hi ha dues mesures molt fàcils: una és garantir que totes les famílies puguin tenir una llar i l’altre és no mantenir pisos buits. ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

reportatge

La COVID-19 agreuja la soledat de les àvies i avis

Conseqüències determinants en la salut mental i emocional de les persones grans

REPORTATGE

|| Alejandra Sánchez La crisi sanitària de la Covid-19 ha canviat les nostres vides per complet, però si ha afectat especialment a algun sector de la població ha estat a la gent gran. La conseqüència més evident que ha tingut la pandèmia en els ancians ha estat la

▶ La Mariana i el José a la plaça de Llorca durant l'entrevista.

Yaiza Sánchez

Poques relacions socials i contacte mínim amb la família determinen el seu dia a dia

▶ El grup de gent gran de Can Clos.

mort de molts d’ells, tan en residències com hospitals o, fins i tot, als seus propis domicilis. Segons les últimes dades, Espanya supera ja les 30.000 morts per Covid, de les quals més 20.500 han estat traspassos d’ancians en residències d’avis. Però, més enllà de les conseqüències fatals de la pandèmia i els irrecuperables costos humans, la vida dels ancians ara es veu amenaçada per molts factors derivats del Coronavirus. El més evident és el ser població de risc per la seva edat i el fet de,

moltes vegades, tenir algun tipus de patologia prèvia que podria derivar en una complicació fatal en cas de contraure el virus. Però, més enllà de la salut física, la Covid-19 està tenint conseqüències determinants en la salut mental i emocional de les persones grans que es veuen abocades a la soledat i a l’abandonament per part de les institucions i, moltes vegades també, de les seves famílies. Des del diari de La Marina hem sortit al carrer per preguntar al veïnat més longeu com afronta la nova normalitat.

Alejandra Sánchez

Poques relacions socials i mínim contacte amb la família

La Mariana, de 60 anys, viu amb la seva filla, el seu gendre i la seva neta d’11 anys al barri del Polvorí. “Van venir a viure amb mi perquè van haver d’entregar el seu pis al banc”, assegura, “i jo com a mare estava en l’obligació d’acollir-los”. Tot i viure amb tres persones més, la Marina explica que, des que va començar la crisi sanitària, no tenen pràcticament contacte per por a contagiar-la. La Marina assegura que s’ha plantejat anar a

viure a una residència d’avis, però afirma que “per molt ben atesa que estiguis, el que ens cal a la gent gran és el caliu dels nostres familiars i éssers estimats i això la pandèmia ens ho ha robat”. Una de les poques persones amb les que coincideix la Mariana en el seu dia a dia és el José, de 84 anys, i també veí del Polvorí. Tots dos prenen el cafè del matí al bar situat a la plaça de Llorca. Pel que fa a la resta del dia, tots dos afirmen que continuen vivint pràcticament confinats. “Surto al matí a prendre alguna cosa i també quan he de fer la compra, però procuro comprar grans quantitats i que així em duri tota la setmana”, explica el José. Tot i tenir 84 anys, assegura que es pot valdre per si mateix, i per això “no necessita l’ajuda dels seus fills”. Tot i així, des de la desescalada, passa temporades curtes a casa d’algun dels seus fills per no sentir-se tan sol, però “clar, si estan treballant tot el dia i només venen a casa a la nit, al final acabem tenint molt poca relació”, comenta.

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

reportatge 19 L’Aurora, de 83 anys i veïna de Can Clos, també assegura que la relació amb el seus familiars s’ha reduït pràcticament fins al no res. “El meu fill viu aquí al barri i abans venia a dinar, però des de la pandèmia em deixa el menjar a la porta i se’n va”. A més, l’altra filla de l’Aurora és professora i, tal com explica, des de que es va tornar a les escoles, ha estat confinada diverses vegades per possibles positius al seu lloc de feina. “Em fa patir molt i, és clar, ja no em visita per no contagiar-me”.

Soledat i abandonament per part de les institucions

La Marina, a més de per la seva edat, també és població de risc per, entre d’altres, les insuficiències cardíaca i pulmonar que pateix. Tot i així, assegura que des de l’esclat de la crisi sanitària de la Covid, no ha aconseguit que la seva metgessa l’atengués ni un sol cop. “Hi ha coses que per telèfon no es poden arreglar”, assegura, en referència a les consultes telefòniques que s’ofereixen actualment. En la mateixa línia, la Teresa, de 72 anys, i veïna del barri del Can Clos explica que tot just ara li han fet la prova serològica per comprovar si ha passat el virus i, en cas afirmatiu, si té anticossos. El test serològic ha arribat sis mesos després de la mort del seu marit a causa de la Covid que, comenta la Teresa, encara està paint. La Teresa explica que “ja li és igual viure que morir” i relata com s’ha sentit molt desprotegida i abandonada per part de les institucions, tant quan va morir el seu marit com im-

mediatament després, quan es va quedar sola i sense saber si estava contagiada.

Inseguretat i por al contagi

“Quan tot això va començar, no li vaig donar importància”, explica l’Aurora, “però ara sí que tinc por de veritat, perquè estic veient que això de la pandèmia no s’acaba”. L’Aurora explica que no té por a morir, però sí al sofriment i creu que, en cas de contagiar-se, les conseqüències seran fatals. La Cari, de 81 anys i també veïna de Can Clos, assegura que ella, com l’Aurora, també està atemorida. “Realment fa por quan ho vius de prop”, afirma abans d’explicar que la setmana passada se li va morir un familiar a causa de la Covid. “El pitjor és que això (el virus) no es veu venir”, diu la Cari, “si no fugiríem totes corrent”. A més, assegura que hi ha una gran part de la població – “tant joves com vells”, comenta la Cari – que no està conscienciada i no sap veure que la Covid és un problema de tots. Tots els entrevistats sense excepció asseguren que, a més de la por al contagi, també se senten insegurs en les poques sortides al carrer que realitzen. “Mira al teu voltant i diga’m”, pregunta la Mariana, “a qui veus que porti la mascareta?”. A la Plaça de Llorca del Polvorí, en el moment de l’entrevista amb la Mariana i el José, no la portava ningú. “Ningú, no la porta ningú”, continua la Mariana. La Teresa, la Cari, l’Aurora i el José també coincideixen: calen mesures de seguretat per part de tots que facin sentir segurs als més grans i que ajudin a frenar l’impacte irreparable de la Covid-19. ■

Testimoni dels efectes del Coronavirus

“És real i ho he passat molt malament” || Rafael Ochoa Ramón Nogues, veí del barri, de 67 anys, ha superat el coronavirus i vol compartir la seva experiència; cosa que li agraeixo molt i de tot cor. - Bon dia Ramón ¿Cóm te trobes i que et va passar? - Bé, bé, força bé; Vaig estar quasi 4 mesos ficat a l’hospital. Va ser un malestar como grip, em van atendre i em varen donar antibiòtics; però al poc em vaig trobar a 40 graus de temperatura, i la meva dona, Gloria, va haver de trucar una ambulància. Em van portar al Clínic i em van posar allà, a urgències, i li van dir a la meva dona que era coronavirus, que no sortiria de l’hospital. Estava tan malament que em van ingressar a la UCI. - I te’n recordes de la UCI, que van fer? -Vaig ser-hi 42 dies ingressat a la UCI, recordo que tenia varis tubs pel cos, amb respiració assistida i crec que fortament sedat perquè si no fos així crec que no hauria pogut aguantar. Cada dia trucaven la Gloria per dir-li com em trobava, una de les vegades li van dir que no sabien si tiraria endavant perquè estava molt malament, que em

podia morir. Recordo que 3 vegades vaig somiar amb una cosa fosca; hi ha gent que veu una llum blanca. La cosa fosca em deia: me’n falta un, me’n falta un, o sigui que vair morir varies vegades en somnis, pel que es veu se’m va presentar el de la dalla, y vaig pensar… doncs busca’n un altre. - M’estàs acollonint Ramón. - Estan al Clínic, em van veure el cor i que estava malament o que havia tingut alguns infarts o alguna cosa, segur que pel Coronavirus i la edat. M’han tret una vena de la cama i obert el pit per posar un bypass al cor; això es va fer després de recuperar-me del coronavirus, sense sortir de l’hospital. Pesava quan vaig entrar al Clínic uns 90 kg i vaig sortir amb uns 60 kg. En una ambulància em van portar aquí, a la clínica Sant Antoni del barri a recuperar-me, hi vaig ser un mes i una setmana. - Cóm veus la clínica Ramón? Doncs se’n parlen moltes coses. - La veig malament Rafa, no em van agradar coses que hi vaig veure en la meva estança, sobre tot amb altres persones. La recuperació va ser molt dura, tenint en compte que després de molts mesos no tens força ni tant sols per aixecar-te de la cadira en la que t’han posat, després

vaig començar poc a poc amb el taca-taca i finalment ja vaig poder anar caminant recolzant-me en una barana. Unes 5 setmanes vaig estar recuperant-me. Ara camino normal però amb molta prudència, poc a poc. - Què opines del Clínic i de la seguretat social? - Per a mi el Clínic és el millor que hi ha, i el tracte molt bo. I la Seguretat Social és bona en general, però li manquen molts recursos humans, econòmics i de fabricació pròpia amb I+D+I. - Moltes gracies Ramón per la teva enteresa afrontant aquesta entrevista i pel teu testimoni i me n’alegro molt de veure’t aquí i recuperat. Per últim Ramón quins consells donaries als demés i si fossis polític que faries? – Si fos polític lluitaria per millorar la sanitat pública i potenciar-la, i el consell que dono és, perquè afortunadament ho puc explicar, que no es prenguin en broma això del Coronavirus. És real i ho he passat molt malament a punt de morir, és una cosa molt seria. Estic esperançat en que surti una vacuna per posar-nos i poder tenir una vida normal, que com mínim els ciutadans del món és el que mereixem. ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

la marina fm Temps de Sarsuela, dissabtes dâ&#x20AC;&#x2122;11 a 12h

Kanal Jove, dilluns de 18h a 19h

Sintonitza el q

Som 30Mil, dimarts de 17h a 18h

engega Arrels, dijous de 19h a 20h

Sintonia amb els barris, dimecres de 17h a 18h.

Doble J, divendres de 17h a 18h

ConnexiĂł Esportiva, dijous de 20h a 21h

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

la marina fm 21 Guitarra para todos, dimarts de 20h a 21h

Comerç de Barri, dimarts de 19h a 20h

que vius!

No Som Sants, dilluns de 19h a 20h

Amb veu de dona, dimarts de 18h a 19h.

Festa Major, diumenges de 10h a 12h

la nova temporada!

Informació de proximitat Històries

La millor música

del veïnat

Preocupacions del carrer

El Despertar de la Fe, dijous de 18h a 19h

Más Allá de la tierra, dimecres de 20h a 21h

Invisibles, divendres de 18h a 19h

Més aprop teu, de dilluns a divendres de 9 a 13h El Jardín de las 12 lunas, de dilluns a divendres de 22 a 1h

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

salut

I ara què? Què tal? Com ha anat aquest estiu? Diferent..., oi? Mentrestant ens han anat arribant informacions diverses: que si el risc de rebrot continua alt, que la corba s'està estabilitzant però no acaba de baixar, que si ara que comença molta activitat augmentarà el risc de contagi, que si la vacuna està a punt d’arribar... I ara que la majoria ja estem a punt de tornar a les rutines , com ara anar a treballar, a l'escola, a l'institut, universitat..., com ho farem? I ara què?, us pregunteu. Fem un repàs. El comportament individual serà clau per evitar rebrots. Per això , cal saber on hi ha més risc de contagi i prendre les mesures de protecció adients. En termes generals, cal tenir en compte que els espais oberts suposen menor risc de contagi que els espais tancats, que si és un espai ventilat és encara millor, que si és un lloc ample i espaiós és millor que un espai petit i estret, i, per últim que la concentració de gent afavoreix el

contagi, i per tant cal fer trobades amb poca gent (menys de 10, ens diuen). Ah! i és molt important que recordem amb quines persones hem estat, per poder fer el seguiment de contactes si això fos necessari. Cal recordar que el risc zero no existeix, per tant i sabent que sempre assumim un risc, hem de veure de quina manera fem que aquest risc sigui el mínim possible, per a la nostra seguretat i també per a la seguretat de totes aquelles persones que ens envolten i ens importen, no? I aquí és on cal tenir en compte tres coses: la màscara, el rentat de mans i la distància. La màscara és aconsellable portar-la sempre que ens movem per ciutat, transport públic i espais tancats. I, això sí, recorda que cal portar-la bé, és a dir que cal que tapi completament la boca i el nas, perquè sinó no ens serveix de res (ni a tu ni als altres...), i quan ens la trèiem cal ferho agafant-la pels extrems (mai per la part central) i després rentar-nos les mans. El rentat freqüent de mans amb aigua i sabó és una mesura altament efectiva en tots els virus, perquè resulta que el sabó destrueix la capa de greix que envolta el

virus i d'aquesta manera l'inactiva, per tant aquest virus ja no té capacitat per infectar. El sabó és la mesura més efectiva de totes les que es coneixen, i en cas de no tenir-ne (per exemple al carrer, al supermercat, al transport, ...) podem fer servir el gel hidroalcohòlic (perquè l'alcohol també resulta efectiu, encara que una mica menys que el sabó). I per últim, la distància. Si podem mantenir una distància social de 1,5-2 mètres, això ajudarà molt a frenar els contagis, així com evitar les abraçades i petons sempre que sigui possible, perquè posarem en perill a la persona a qui abracem ara, i a les que després veurem i potser també tocarem... Per últim, en cas de trobar-te malament, o tenir un possible símptoma, ara caldrà ser molt responsable i evitar el contacte amb el nostre entorn per a no posar en perill als altres. I consultar al CAP: a partir d'aquí serà qüestió de seguir les indicacions que es donin en cada cas, i si cal fer aïllament fer-ho ben fet per a no posar a ningú més en perill. Com veieu tenim feina, i una gran responsabilitat, personal i col·lectiva, que ha de fer possible la convivència amb aquest virus fins que en tinguem remeis eficaços per poder-lo combatre. Ara cal fer les coses tan bé com sapiguem: els governants, els responsables de serveis de salut, d'educació, de treball, i en general tots plegats. Sí, tu també. ■ CAP La Marina

Com cuidem la teva salut durant aquests mesos al CAP Dr. Carles Ribas Estimat/da pacient, des de fa uns mesos que segur que t'has adonat que el CAP Dr. Carles Ribas no està funcionant com abans. Les persones que treballem voldríem explicar-te el perquè i també, que coneguis el funcionament per poder entendre millor. Quan arribes al CAP, cal fer la cua, donat que l'entrada està limitada: Trobaràs a la porta un/a administratiu/va amb una metgessa o infermera que et farà preguntes. Volem saber què necessites, per diferenciar si el motiu pel qual has vingut al CAP requereix una resposta a curt, a mitjà o a llarg termini. Potser tens un símptoma compatible amb la covid, que farà que t'atenguin en una part del CAP reservada. Potser tens un dolor al pit, que necessita ser atès de forma urgent, o potser necessites el resultat d'una analítica, que la resposta pot ser a mitjà termini. Tot això ho intentem gestionar d'una forma ràpida, per poder distribuir la teva demanda en els diferents serveis del CAP. Després, si el teu problema així el requereix, el missatge que et donarem és: ja et trucarà la teva infermera o metgessa. Això és, perquè d'ençà que va començar la pandèmia, per disminuir la mobilitat, vam començar a realitzar trucades telefòniques per atendre-us. I tu potser et preguntaràs, però si no em veus, com pots saber què és això que tinc

a la pell? Doncs, aquí ho expliquem. La primera trucada que fem, la utilitzem com a cribratge i et farem unes preguntes per saber què és el que et passa. En cas que no tinguis símptomes compatibles amb la covid19 i et necessitem veure, buscarem un espai segur per la teva salut, perquè puguis venir al centre. Per altra part, durant aquests mesos també hem desenvolupat una altra tasca. La del seguiment dels i de les pacients amb símptomes de covid19 i els seus contactes estrets. Potser has rebut una trucada nostra informant-te d'algun resultat o preguntant-te com et trobes. O potser esperaves que et truquéssim i no ho hem fet, amb tota la població que tenim, també se'ns ha pogut passar. Sense oblidar, que també fem seguiment dels i de les pacients amb patologia crònica, les visites domiciliàries, les cures, les baixes laborals, la realització i resul-

tats de proves. Ens hem hagut d'adaptar molt de pressa, per intentar respondre a les necessitats que els i les nostres pacients continuen tenint en la seva vida diària. I tot això durant un període que ha estat molt difícil com és l'estiu, on les nostres professionals, per fi han pogut gaudir de dies de descans. És un temps molt difícil per tothom, les incerteses són, continues i compartides, tant per la població com per les sanitàries. Nosaltres tenim moltes ganes de tornar a atendre-us a prop, de tornar a exercir la nostra feina que és la d'estar al costat de la persona, l'atenció primària i la comunitària. Però les circumstàncies estatals ens demanen que encara siguem cauts amb l'obertura total dels centres. Per quant temps? Esperem que el menys possible. ■ CAP Doctor Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Temps de carabasses

Doncs arriba la tardor i amb ella les carabasses amb tot el sol de l’estiu dins elles guardat per repartir vitamines a qui les vulgui cuinar i menjar-les. És una de les hortalisses ideals per comprar i tenir-les a casa fins que les necessitem o per un dia d’emergència. La podem menjar crua o cuita ja sigui en puré, fregida, al forn, en sopa o incorporant-la a l’escudella. És plena de vitamines i minerals fins i tot a les llavors, tant que la podem utilitzar per ajudar a resoldre alguns problemes de l’aparell digestiu, com ara gastritis, inflamacions d’estomac i d’intestí, a més estimula la funció del pàncrees, té molta fibra i és una mica laxant. Les llavors de la carabassa contenen molt de Zinc A mi m’agrada cuinar-la a la tardor i a l’hivern. El plat que més cuino és la que jo anomeno “Sopa vermella” i us explico com la faig. Ingredients: Un tall de carabassa, un moniato, un parell de pastanagues i una ceba. Peleu i talleu a trossos d’un centímetre tots els ingredients. Poseu oli en una olla i sofregiu la ceba, a continuació hi tireu la carabassa i li doneu unes voltes, després el moniato i la pastanaga, salpebreu i deixeu coure fins que sigui al vostre punt. Si un ha agradat, un altre dia, un cop feta, la passeu per la batedora i us quedarà una crema boníssima. Si trobeu una remolatxa també li podeu posar però tallada més petita perquè costa més temps de coure. Bon profit!!! ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

cultura 23

Noves propostes i programes clàssics marquen la nova temporada de La Marina FM 102.5 El poder de la paraula del veí i la veïna, la filosofia de la casa || Jordi Pérez Un any més La Marina FM 102.5, engega temporada i ho fa amb la convicció de fervos companyia ara més que mai! a casa, al cotxe, a la vorera, mentre passegeu, feu exercici o aneu a la feina! Iniciem temporada amb moltes propostes noves i amb una programació per a totes les edats i sensibilitats. Després que al juliol s’hagi posat el punt final a una temporada marcada pel confinament de la covid-19 i la més atípica en més de 30 anys d’història, ara l’emissora arrenca una de nova adaptada a la situació actual i amb grans espais radiofònics per acompanyar els nostres oients en el seu dia a dia. Entre les novetats d’enguany s’incorporen a la graella espais molt més variats i que aposten per seguir teixint els interessos i preocupacions dels veïns i veïnes des de la més estreta proximitat. Així s’estrenaran: Comerç de barri, un espai que busca reivindicar les botigues més antigues de la zona però també visibilitzar les noves i acompanyar un sector molt tocat per l’actual crisi. Ajuntem-nos i repensem-ho plegats, és la idea de n’Abdó Florencio qui condueix el programa. Altra de les novetats serà l’espai “Invisibles” que pretén apropar-nos a realitats en les quals habitualment no posem el focus. Reflexionar, seduir des de la diferència o ampliar horitzons propis, és l’aposta de

Judit Raso Eho i Jessica Sala Eho de La Marina, veïnes compromeses amb l’associació Guineo-Catalana i conductores de l’espai. I entre les novetats també guanyen espai l’esport, la política i la sorna. Connexió esportiva serà el programa dedicat al seguiment de l’activitat esportiva als nostres barris, impulsada des de la base i on se cimenten els futurs talents, però també els valors. Assumeixen el repte Albert Aguilar, Pau Espí i Marina León. Així mateix la política arriba de la mà del programa Sintonia amb els barris, un espai on es trobaran els protagonistes de la crònica política. Qui són, què fan i com es tradueix la seva feina en els nostres barris? Un to de conversa i la participació veïnal

marcaran el programa que serà conduit per les periodistes Yohany L. Ayala i Andrea Bello. I per adobar la variada oferta d’aquesta temporada Doble J, Jordi i Joan Antoni aprofitaran el surrealisme del moment que vivim per treure-hi punta i riure de les paradoxes en què ens veiem abocats. Les últimes novetats són Montjuïc Poètic i la Butaca de la luna, totes dues sorpreses de la temporada! Alhora, tornen els clàssics de la casa com el Més a prop teu, i el Jardín de las 12 lunas. Un, el matinal estrella i l’altre el programa que ens acompanya fins tancar els ulls. Tot dos conduits per un mestre de la ràdio i una personalitat de la casa, en Javier Artiga. I entre els programes que

també juguen en lliga major torna Som 30 mil, i No som Sants, tota l’actualitat informativa dels barris de Sants-Montjuic, a més de diversió i entreteniment, i amb la participació dels serveis públics locals, entitats i el veïnat. I encara més clàssics, com són els programes Arrels, Festa Major, i Temps de Sarsuela amb la cultural popular com a eix principal. Hi apostem fort, amb personalitats de diverses disciplines. Tornem també Amb Veu de Dona, una aposta per tractar temes des d’una mirada més escodrinyadora. Guitarra para todos, aprendre i gaudir dels acústics! I Kanal Jove, que té entre el seu públic la comunicat àrab catalana del barri, una aposta d’allò més interessant. Hi són també les propostes que busquen parlar a l’esperit. Així Despertar de la fe i Más allà de Tierra seguiran la temporada plens de reflexions, les quotidianes i també les majúscules. Acaben de consolidar l’oferta radiofònica Cocodril Club i la millor selecció musical perquè desconnecteu gaudint de les sensacions sonores de la vida! Enguany l’emissora local compta amb programació en directe durant la major part del dia. Si voleu saber més sobre el que passa al vostre entorn o desconnectar de les vostres cabòries una estona, ja sabeu, sintonitzeu el 102.5 de l›FM, hi és La Marina! ■

‘Capdavanters en el progrés’, exposició en memòria del pintor Josep Maria Torres un recull dels seus quadres més importants, molts d’ells amb històries del barri i que pretenien ser una crítica al sistema, Josep Maria Torres il·lustra tot un seguit de lluites veïnals encarades a millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores del barri, impulsar una millora dels serveis públics, i inspirar els veïns i veïnes per prendre consciència del món que ens envolta, tot plasmat en les més de 500 obres pictòriques que conformen la memòria col·lectiva de La Marina. ■

|| Alejandro Flores La Biblioteca Francesc Candel ha fet un recull de les obres més importants de l’artista i veí Josep Maria Torres, que ens va deixar durant el confinament per la crisi sanitària. Es tracta d’un dels artistes més reconeguts i compromesos amb les causes de La Marina, capdavanter en la lluita per la justícia social, i que ha deixat en pintura la memòria de tot un barri. <<Faig quadres, però no busco interès comercial; el negoci és secundari. Vull transmetre idees i aclarir les ments dels companys ciutadans, aquest és el meu objectiu>>, explicava al llibre Un país llamado Zona Franca, del nostre company Jesús Martínez. L’exposició ‘Capdavanters en el progrés’, celebrada recentment a la Biblioteca Francesc Candel -com tantes altres exposicions del pintor- commemora i fa homenatge a una figura clau de la cultura marinenca, molt crítica amb les elits polítiques i econòmiques que busquen el benefici individual.

▶ L’exposició Capdavanters en el Progrés a la Biblioteca Francesc Candel.

“El Josep Maria va ser una persona admirable. Quan veia que hi havia una injustícia, agafava el pinzell i començava a pintar”, assenyala la directora de la Biblioteca Francesc Candel i amiga del pintor, l’Àngels Migueles. Molts dels seus quadres, degut a la forta càrrega política que representaven, no s’han pogut exposar. La directora explica que en un espai públic com

Alejandro Flores

és la biblioteca, han de mantenir una certa neutralitat, perquè al barri hi ha veïns de moltes ideologies. La exposició s’hauria d’haver inaugurat amb un acte presidit pel propi artista, però la pandèmia i la seva mort ho van impossibilitar. <<Jo vull la riquesa col·lectiva [...] La nostra vida ha d’estar fonamentada en la casa de tots>>, explicava el pintor. Amb

▶ Detall d'una de les obres.

Alejandro Flores

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

història del barri

El repte de l’educació a La Marina, l’altra corba pendent de doblegar || Esther Pardo i Gimeno Quan era a punt per començar a escriure aquest article, m’he assabentat que aquesta setmana li donen la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a la Senyora Teresa Codina. Al número anterior en parlava d’ella i de la feina que va fer a Can Tunis, però el que no vaig dir és que vaig ser alumna seva; vaig tenir el privilegi d’anar a l’Escola Talitha, una escola de nenes (en aquella època hi havia segregació per sexes) que ella va fundar quan era molt jove junt amb d’altres mestres i pares situada en una casa del barri de Sarrià. Com ens passa a totes, els fonaments del que som cada una els tenim a la família però també a l’escola, i sobre ells anem posant els totxos cada una de nosaltres com bonament sabem o ens deixen; però si els fonaments son forts, l’esperit del què som també ho és i ens ajuda a afrontar la vida en millors condicions. Tampoc no vaig dir el mes passat que el meu pare va ser mestre a l’escola de Port des de finals dels anys quaranta del passat segle, amb un interval de temps, fins als seixanta i que després va crear l’escola del Plus-Ultra on va ser-hi fins que es va jubilar. Als anys seixanta, amb l’arribada de gent de tota Espanya (els altres catalans) que venien a treballar a Barcelona, les escoles eren insuficients i a més, l’índex d’analfabetisme entre els adults era molt alt. Recordo que l’escola del Plus-Ultra, a partir de les sis de la tarda i fins les nou del vespre, s’omplia de nens a fer repàs que venien d’altres escoles, de joves a aprendre per millorar el futur en la seva feina i d’homes acabats d’arribar d’altres llocs que aprenien a llegir i escriure per poder treure el permís de conduir o per fer la prova per entra a treballar a moltes de les fàbriques que anaven creixent al costat del mar i fins al Llobregat. Molts d’aquests homes venien per treballar a la fàbrica de cotxes SEAT. L’empresa, va construir l’any 1956, per als fills dels seus treballadors, una escola al mig del

▶ L’entrada a una de les escoles del barri.

La Marina és d’entre tots els barris de Barcelona, un dels que tenen un nombre més alt de persones sense alfabetitzar i dels que tenen el nombre més baix en formació universitària grup d’habitatges; millor dit dues, una per a les nenes on la formació la feien les monges i l’altre per als nens en què la feien els pares marianistes. Aquesta escola va ser exclusiva per als fills dels treballadors fins l’any 1980. L’any 1991 es van traslladar tots junts, nens i nenes a l’edifici nou. També la SEAT va crear l’escola d’aprenents com en dèiem abans, on s’ensenyava la Formació Professional als nois que esperaven començar a treballar a la fàbrica de cotxes. Totes dues escoles encara existeixen però han evolucionat molt des de llavors i són

Andrea Bello

absolutament obertes al barri i a la resta de Barcelona en el cas de la de Formació. Aquells anys seixanta del segle passat, com que no hi havia escola pública van crear-se escoles privades per acollir la quantitat de criatures que anaven omplint tots els edificis d’habitatges del barri de La Marina. Un d’aquells col·legis, que l’any passat va celebrar el seu 50è aniversari és el Col·legi Alfageme, que està situat al passeig de la Zona Franca; en aquells anys representava l’escola privada que va venir a donar el servei que no podia proporcionar l’escola pública per a la gran quantitat de nens que en molt pocs anys van arribar al barri acompanyant els seus pares. Una de les grans mancances que tenia el barri en aquells temps era la formació secundaria, no hem d’oblidar aquells anys en què també hi havia molts joves que feien la jornada de feina i després anaven a l’institut. Era doncs imprescindible una formació en franja horària nocturna. A La Marina no hi va haver cap institut ni de dia ni de nit fins l’any 1976 en què es va inaugurar l’institut Luís Antúnez, dos anys després de tancar l’escola de Can Tunis i

al mateix lloc. L’any 1988, pressionat per la transformació del barri és traslladat a l’edifici de l’Asil de Port, al costat de l’escola Barkeno, amb el nom d’Institut Montjuïc. A dia d’avui, el barri de La Marina és d’entre tots els de Barcelona, un dels que tenen un nombre més alt de persones sense alfabetitzar i dels que tenen el nombre més baix en formació universitària. Potser hi té a veure, un cop més, la falta de inversió en ensenyament en època de la dictadura i després també; que la millor escola que hi hagués fos la parroquial, lloc del qual també sortia la poca difusió cultural que hi havia al barri, juntament amb altres associacions veïnals; o que les escoles tinguessin una ràtio incompatible amb l’ensenyament de qualitat, la majoria d’elles encara tenen més nens a l’aula del que seria bo per a assolir els aprenentatges. Feu un exercici per saber a quin nivell d’oferta cultural estem al nostre barri on hi vivim més de trenta-mil habitants: - Sortiu a passejar i anoteu quants teatres, biblioteques, cinemes, associacions culturals, escoles de música, grups de teatre, llibreries, botigues de jocs educatius, botigues d’instruments, centres d’avis per fer trobades o centres de joves per fer formació artística hi ha. I dels que trobeu, quants tenen subvenció per tirar endavant en bones condicions? Agafeu els programes del centres cívics i mireu quants clubs de lectura, tallers de teatre, intercanvi de llibres, exposicions, concerts, etc. etc., programen. Quan tingueu la llista feta, veureu que la poca oferta cultural que hi ha està sempre plena. No és que els veïns de La Marina no demanin cultura ni hi tinguin interès; el que la vol, se n’ha d’anar a un altre barri. És indubtable que la cultura i l’ensenyament van lligats. Si aquest és de qualitat, els alumnes demanaran més cultura. Si hi ha més oferta cultural, augmentaran les ganes d’aprendre i les estadístiques del barri de La Marina pujaran, sempre per la corba positiva. ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

El Port de Barcelona rep el premi Lean & Green pel seu compromís de reduir les emissions de CO2 La infraestructura catalana, adherida a la iniciativa impulsada per AECOC per minimitzar l’impacte dels processos logístics, porta a terme accions concretes per esdevenir un port neutre en emissions. El Port de Barcelona ha rebut el premi de la iniciativa Lean & Green, impulsada per l’Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC), per assumir el compromís de reduir un 20% les emissions de CO2 en un període de 5 anys a través d’un conjunt d’accions concretes. La infraestructura catalana es va adherir al programa el juliol passat, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte dels processos logístics en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. La consultora Ernst & Young és la responsable de certificar que el Port de Barcelona ha assolit l’objectiu de reducció de les emissions de CO2 fixat en el període establert, utilitzant com a indicador de referència la petjada de carboni de la infraestructura i la consecució del pla d’acció establert conjuntament amb AECOC. El 2016 és l’any escollit per començar a mesurar la reducció d’emissions de CO2 del Port de Barcelona i l’indicador clau d’eficiència com a mètode de mesura són les tones de mercaderia transportades anualment per les instal·lacions del Port. En aquest sentit, la infraestructura ha posat en marxa diverses mesures de reducció que

El Port de Barcelona ha renovat bona part de la seva flota pròpia amb vehicles 100% elèctrics.

compleixen amb els requisits de sostenibilitat i també de rendibilitat. Dins del pla d’acció, una primera actuació fa referència a la renovació de la flota pròpia de vehicles amb turismes i motoci-

cletes 100% elèctriques, fet que ha permès la reducció d’emissions acumulades en 50 tones de CO2eq. La segona actuació consisteix en la modernització de l’enllumenat públic amb tecnologia LED i en l’estalvi

d’emissions degut a l’adquisició del 100% de l’energia amb certificació de procedència de fonts renovables, el que suposa una reducció total de gairebé 5.000 tones de CO2eq. D’aquesta manera, el Port de Barcelona mostra, un cop més, el seu compromís per reduir al màxim les emissions de la seva activitat. Un compromís pel qual porta dues dècades treballant i que es complementa amb els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire i de l’Aigua, l’aposta del GNL com a combustible net i pel projecte d’electrificació de molls, entre d’altres. Lean & Green, present a 14 països i més de 600 empreses, és la major plataforma europea de col·laboració especialment dirigida a reduir les emissions associades a la cadena de subministrament. Es tracta d’una iniciativa internacional que treballa amb empreses de tots els sectors per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle derivats de les activitats logístiques i aconseguir els objectius definits en la Convenció del Clima a París (COP21) d’emissions neutres de carboni per a l’any 2050. ■

La Zona Franca de Barcelona constitueix el Consell de la Dona per a impulsar la igualtat de gènere en l'àmbit industrial La directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Blanca Sorigué, va liderar el passat 15 de setembre la reunió constitutiva del Consell de la Dóna de la Zona Franca, segona trobada que va tenir lloc per a l'equiparació de gènere en l'àrea productiva i en el qual es va abordar el protocol d'actuacions a promoure per part d'aquest. Es reprenen així les accions de l’associació de dones i empreses per la igualtat de gènere després de l’assemblea del passat 25 de febrer i l’obligada aturada degut al Covid-19. A part de Sorigué, a la reunió telemàtica també van participar dones directives de set de les vuit empreses que conformen el Consell: Eva Comellas, coordinadora de recursos humans d’AMB; Yolanda Menal, global people director de Cellnex; Montserrat Pallarés, presidenta de COCEMFE Barcelona; Mercè Roigé, responsable de HSEQ de Covestro; Gemma Nespral, HR & General Affairs director de Nissan; Carmen Macías, directora de Bon Govern de TMB i Montse Novell, directora de RSC-ODS del Consorci. Tanmateix, també forma part del consell Íngrid Buera, directora de l’àrea de negoci de Mercabarna. Mitjançant aquest protocol, les companyies i les seves directives busquen

contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU, concretament al número 5, dedicat a la igualtat de gènere. En aquest sentit, es treballarà per impulsar la igualtat entre homes i dones a l’àmbit industrial i laboral, afavorint la perspectiva de gènere i l’equiparació de drets, centrant-se especialment en la Zona Franca de Barcelona. Així mateix, també es proposarà donar visibilitat al paper de la dona a la indústria. El document tindrà una vi-

gència d’un any, amb la possibilitat de prorrogar-lo fins a tres. El protocol contempla accions concretes com diagnosticar la situació de gènere al polígon de la Zona Franca de Barcelona, afavorir l’accés de la dona en l’àmbit educatiu i laboral per contribuir a eliminar el biaix de gènere en les professions, i actuar com organisme de caràcter consultiu i d’assessorament per a polítiques d’equiparació de drets de la dona a la Zona Franca.

Blanca Sorigué va voler destacar que “és essencial que treballem de forma conjunta per a aconseguir millorar la igualtat de gènere en un àmbit tradicionalment masculí”. “Des del Consorci de la Zona Franca agraïm la resposta de totes les empreses disposades a treballar en aquest objectiu i estem convençuts que aconseguirem que la Zona Franca es converteixi en un exemple a seguir per donar visibilitat a les dones de la indústria”, ha afegit Sorigué. ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

barri

Mor l'Emilio Fernández, un veï compromés amb els clubs esportius del barri La intenció del Club de Fútbol Zona Franca és mantenir-lo com a president honorífic || Albert Aguilar L'any 2020 serà recordat per tots com un any molt dur per l'esport local de La Marina. A totes les pèrdues humanes i econòmiques que ens ha deixat la Covid-19 durant aquests últims mesos, hem de sumar també la sobtada mort del president del Club de Futbol Zona Franca. Des que l'Emilio Fernández es va posar malalt fa un temps, feia rehabilitació un cop a l'any. De pocs dies ençà, el van ingressar als serveis mèdics per una pedra al ronyó i, ja de tornada a casa, ha perdut sobtadament el coneixement i la vida minuts després, divendres dia 11 de setembre. La seva relació amb l'esport de La Marina va començar a la porteria del futbol base del Club de Futbol Zona Franca, on va coincidir amb els seus germans, també jugadors. Més tard, i amb el suport de molts entrenadors del barri, va agafar la presidència i no va abandonar en cap moment el càrrec fins que ha mort. L'Emilio Fernández no era pas un president que mirava pels seus interessos econòmics, la seva mentalitat era treure a la

El club reclama que el Complex Esportiu La Bàscula passi a anomenarse Estadi Municipal Emilio Fernández

gent jove del carrer per acostar alguna mena d'entreteniment als nens i nenes. El Kiko Enrique Rubio, mà dreta de Fernández al club, expressa la intenció que l'Emilio sigui nomenat President honorífic del club i que el Complex Esportiu La Bàscula passi a anomenar-se 'Emilio Fernández". A La Marina també hem tingut la sort de gaudir en primera persona de les ensenyances del director esportiu ja que ha estat un dels entrevistats de la primera

temporada del programa radiofònic Som30mil. En totes les seves intervencions l’Emilio deixava clara la passió que sentia pel que feia i la seva voluntat d’ajudar els joves del barri a través del futbol. La Federació Catalana de Futbol també ha volgut "traslladar el seu més sincer afecte cap a la família i amics", i ha agraït a tots els clubs i persones del futbol català que n'han manifestat el condol davant d'aquesta irreparable pèrdua. ■

Adéu a Pere Traveria, històric activista LGTBI del barri || Alejandra Sánchez

▶ L’activista Pere Traveria a la ràdio de La Marina l’any 2015. Autoria pròpia

El passat 22 de setembre ens va deixar als 78 anys d’edat Pere Traveria, històric activista LGTBI i veí de La Marina. Traveria va tenir un paper clau durant la transició democràtica i va ser un dels fundadors del Front d’Alliberament Gai de Catalunya l’any 1975, organització responsable de la primera manifestació LGTBI a l’estat espanyol, a més de ser l’embrió de la Coordinadora de Fronts d’Alliberament Homosexual de l’Estat Espanyol, que va aplegar col·lectius de gairebé 10 comunitats autònomes. En els darrers anys, Traveria es dedicava a reivindicar i visibilitzar la realitat de la gent gran LGTBI. En una entrevista al diari de La Marina al desembre del 2015, Traveria explicava que continuava “lluitant cada dia” i, tot i la seva edat, no pensava “fer ni un pas enrere ni amagar-me a l’armari després d’haver assolit tantes fites pel col·lectiu gai”. A més, Traveria també va reivindicar els drets de les persones amb

mobilitat reduïda, que coneixia de primera mà ja que ell mateix es movia en cadira de rodes. Així ho expressava en una columna d’opinió al diari de La Marina al desembre del 2018, en que demanava que es pensés en

Va ser un dels fundadors del Front d’Alliberament Gai de Catalunya l’any 1975, organització impulsora de la primera manifestació LGTBI a l’estat espanyol les dificultats d’aquest col·lectiu i en el qual concloïa amb una frase que bé podria servir per definir la seva vida i el seu activisme: “Com que sóc corcó, no m’aturo i continuaré protestant on faci falta perquè estic convençut que, amb voluntat, es poden fer moltes millores”. ■

Pau Espí

Eufemismes Avui en dia, tothom sap què són els eufemismes. Però per si de cas algú porta els últims vint anys vivint amagat dins una cova i no n’està al corrent, l’hi explicaré. Segons el Diccionari de la llengua catalana, un eufemisme és: "Una paraula o expressió més suau que en substitueix una altra considerada de mal gust, grollera o massa franca." És a dir, que en comptes de dir que els bancs fan fora de casa a les famílies que no poden pagar el lloguer, hem de dir que les desnonen, o en lloc de dir d'algú que és cec, hem de dir que és invident, o per dir que cal acomiadar a algú del seu lloc de feina, hem de dir que hi ha un ajustament de plantilla, o en lloc de dir retallades salarials, direm ajustaments econòmics… I així em podria passar hores i hores escrivint paraules i el seu respectiu eufemisme. I no és que no ho faci perquè no tingui el temps suficient (perquè sóc adolescent i que escric aquests article estic de vacances), no ho faig per dos motius: El primer és perquè no puc fer l'article massa llarg i el segon, perquè ja estic cansat d'escoltar eufemismes. A la societat a la qual vivim avui en dia, hem de vigilar molt a l'hora d'obrir la boca, perquè depèn de la paraula que diguis pot ser que la societat et catalogui directament com un irrespectuós o un mal educat. En aquest sentit, envejo els muts, ells no s'han de preocupar per si la paraula que diran és o no correcta. Tot i això, no vull que se'm malinterpreti. És a dir, jo penso que hi ha situacions que cal cuidar ser correcte en parlar, ja que si no, pots arribar a diverses persones o quedar-te en un molt mal lloc, però en la majoria dels casos, penso que s'han de dir les coses pel seu nom, sempre i quan no faltis al respecte a ningú. En aquest aspecte, els joves estem acostumats a parlar clar. Segurament per la innocència que tenim a aquesta edat, o senzillament perquè com som joves, pensem que mai ens farem grans i ens és igual que la gent pensi que utilitzem paraules o expressions que estan fora de lloc. A grans trets, el que vull expressar, és que amb els eufemismes, el que aconsegueixen els governs i les entitats poderoses del país, és tenir-nos sota control. Ja que ells utilitzen els eufemismes per camuflar certs actes irresponsables i desproporcionats els quals la majoria de la població es queda sense tenir-ne constància. Així que crec que hauríem d’intentar parlar clar perquè tal com anem, sembla que acabarem perdent aquella bonica expressió que diu que hem de “parlar clar i català”. ■

Octubre 2020 // www.lamarina.cat

esports / actualitat 27 || Albert Aguilar La situació d'excepcionalitat creada per la crisi sanitària deguda a la propagació del coronavirus ha provocat que la 42a edició de la cursa de La Mercè es celebrés de manera tant presencial com virtual. Els diners recaptats han servit per donar suport a La Marató de TV3, que enguany està dedicada a la lluita contra la Covid-19. Les curses presencials van tenir lloc el 19 i 20 de setembre a l'Avinguda del Litoral amb el carrer de Josep Pla. Ambdues proves van ser cronometrades amb sortida i arribada en diferents ubicacions i un total de 10 quilòmetres en un circuit de 5 (dues voltes).

La Cursa més atípica de La Mercè és un èxit Artur Bossy va fer el millor temps de la prova amb una marca de 30:20

|| A.A. La prova Salomon Run Barcelona que estava prevista celebrar-se el pròxim 11 d’octubre finalment s’ajorna al 2021. L'organització esperava trobar una millor situació respecte a la del mes d'abril. No obstant això, els organitzadors afirmen que aquest segon rebrot impedeix de celebrar una festa del running a les Fonts de Montjuïc. Aquesta cursa de 10 quilòmetres té

Els participants van acabar satisfets amb les mesures de seguretat A la primera jornada de la prova, el corredor marroquí nacionalitzat espanyol Naouf el Erraoui (Trespack Team Cantàbria) va guanyar amb un temps de 31:01, i l'egarense Montse Estany (J.A. Sabadell) va aconseguir el mateix resultat amb un registre de 37:54. Pel que fa a la segona jornada, els guanyadors van ser els mateixos que a l’edició de 2019, l’Artur Bossy va fer un temps de 30:20 i la Gema Barrachina va acabar la cursa en 34:19. Una de les corredores de la prova, la Marta, va exposar que aquest any es troba-

Els corredors de la Salomon Run no pujaran Montjuïc fins al 2021

▶ La Cursa de La Mercè, cel·lebrada a Diagonal Mar.

va més còmoda que no pas altres perquè en aquesta edició es podia córrer sense persones de costat. L’Albert, un altre participant, va expressar que estava molt content amb les mesures de seguretat de l'organització i va afegir que la de La Mercè cada cop s’assembla més a les grans curses professionals que es disputen als Estats Units. Pel que fa a les proves virtuals, també es van disputar el 19 i 20 de setembre i

van estar controlades per una app que registrava el recorregut de cada participant mitjançant la geolocalització. En aquest cas les curses tenien diferents distàncies, la més llarga de les quals de 10 quilòmetres, la intermèdia de 5 i n'hi havia una de més curta de 2 pels qui no tenien prou condició física per a fer una distància major. ■

La Mercè arriba al barri

▶ La Salomon Run Barcelona del 2019.

running.es

un caire bastant diferent de la resta. La SalomonRun és la cursa amb més desnivell de la ciutat perquè els seus participants han de pujar corrent més de 1000 esglaons del cim mentre passen per alguns llocs emblemàtics de la ciutat com l’Estadi Olímpic, el Poble Espanyol o el Museu Nacional d’Art de Catalunya. ■

Un robatori violent a una dona major de 60 anys mobilitza els veïns per exigir més seguretat || A.S.

|| Alejandra Sánchez Els passats 26 i 27 de setembre, els Jardins dels Drets Humans es van convertir en l’escenari d’excepció que va acollir, per primera vegada en la història, espectacles de la Festa Major de La Mercè celebrats al barri. “No es tracta d’un fet casual”, va assegurar el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, en arribar a l’espectacle. Segons Serra, la programació d’espectacles a la Marina i molts altres barris perifèrics de Barcelona, “respon a una visió de la cultura menys basada en el centre i més pensada per integrar les perifèries, que esdevenen els nous centres, creant una ciutat que en té molts”.

A un d’aquests nous centres, concretament a La Marina, les companyies La Tal, la Industrial Teatrera, el Fedito, Hotel Iocandi i Mumusic Circus van delectar els més petits de la casa amb humor, música, dança, circ i malabars, durant tot el cap de setmana. Les entrades pels espectacles que, per motius de seguretat, tenien aforament limitat, van quedar exhaurides pocs dies després de posar-se a disposició del públic. Segons Serra, aquest èxit de convocatòria és una altra demostració que la cultura és segura i que “tot i la necessitat de complir amb el màxim rigor les mesures sanitàries, no podem renunciar a fer activitat cultural i associativa”. ■

El cas de la Conchi Postigo, la veïna de Can Clos de 67 anys que va ser agredida el passat 4 de setembre, ha posat en alerta el barri. La Conchi va ser asfixiada i fins que va quedar inconscient quan en caminar per Montjuïc prop de les sis del matí. Els lladres li van robar les bambes i dos telèfons mòbils. Tot i que els autors de l’agressió van ser detinguts gairebé d’immediat, el seu cas ha mobilitzat molts veïns per la inseguretat que asseguren sentir. Des de setembre s’han convocat diverses concentracions de protesta, algunes amb més d’un centenar d’assistentes. La última es va efectuar el passat divendres dos d’octubre als Jardins de Can Farrero per protestar contra el que asseguren és una inseguretat constant durant les últimes setmanes. L’acte va comptar amb els parlaments, entre altres, del president de la Coordinadora d’Associacions de Veïns, Abdó Florencio, que va posar l’èmfasi en la importància de denunciar el mínim acte delictiu, ja que, d’aquesta manera, va explicar, “les autoritats en tindran constància i es destinaran efectius policials al barri”. Durant la concentració també va prendre la paraula la Laura Martínez, filla de la Conchi Postigo, veïna agredida fa ara un mes, que va demanar “presència policial continua” i va destacar la importància de la unitat de la Marina per fer front a aquesta crisi. “El barri ja no és Seat, ja no és Cases Barates, ja no és Polvorí, ja no és Estrelles Altes, ja no és Can Clos... ara som tots un i hem de lluitar plegats”, va reclamar la Laura Martínez, que va continuar agraint el suport cap a la seva mare i va acabar demanant civisme “i tenir el cap ben fred per poder servir d’ajuda”. ■

Octubre 2020

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA “Hi haurà cultural popular sempre que algú se l’estimi” Josep Vicens Busquets. 71 anys. Casat amb la Carme. Tinc dues filles (La Martha i la Montserrat) i 4 nets (Carla, Arnau, Alba i Paula). Catòlic. Catalanista, sempre he votat Convergència.

ui és vostè? Expliqui'ns una mica la seva història. La família som de l’Escala, Girona. Vaig venir a Barcelona amb 16 anys i en 1969, quan en tenia 20 i era solter vaig arribar als pisos de la Vinya amb la meva mare. Com era la Barcelona de llavors? Pràcticament hi havia feina per a tothom, jo sempre m’esforçava per millorar. Mica en mica es va obrir pas la democràcia i la història ja la coneixem, però mai no he tingut la sensació que fos una ciutat grisa ni m’he sentit maltractat, he après a estimar sempre allà on visc. I el barri? M'hi vaig integrar de seguida, em vaig casar, vaig viure la il·lusió de les filles, que van estudiar a la llavors escola de Port, on hi havia la mestra Pepita Casanellas, i d’altres persones molt estimades. Mica en mica al barri vam començar a fer activitats. Un dia van formar l’equip de futbol i em vam dir que s’havia de fer fotos als nens... I comença la seva aventura amb la càmera fotogràfica. De fet ja havia començat molt abans. Als 16 anys treballava en un bar al carrer Llúria i a l’altra banda hi havia el Noticiero Universal, un diari vespertí amb més de 70 mil exemplars de tirada. Encara no havia sortit el Tele Exprés i al matí només s’editaven La Prensa i La Vanguardia Española, llavors del Movimiento. El Correo Catalán i Diari de Barcelona tenien les seves seus al carrer Diputació, també molt a prop del bar. Era un no parar de gent amunt i avall. Allà enmig de copes, cafès i tot aquell tràfec de gent, un dia m'agafa per comprar-ne una màquina, 500 pessetes. I allà mateix em poso a fotografiar la pla-

ça Catalunya, les estàtues, les fonts... encara les guardo! Treballava envoltat de gent del món del fotoperiodisme. Al bar prenia el cafè el senyor Xavier Brangulí, fotògraf de El Noticiero Universal (El banc d’imatges d’aquesta nissaga de fotògrafs de reputació és una de les col·leccions més apreciades a l’Arxiu Nacional de Catalunya). Em vaig animar a explicar-li la meva afició, i primer no em va fer gaire cas, però amb el temps em va permetre fer-li d’ajudant. Ell feia els reportatges als matins i a les tardes tenien molta feina per a particulars. Els seus clients eren la Caixa de Pensions (ara CaixaBank), el Metro de Barcelona, La Fira de Mostres. Estem parlant de la dècada del 60 i el 70... S’ho combinava amb el bar, és clar. A les 17 acabava la feina al bar i pujava a l’estudio fins a les 9.30 10 de la nit. Ell s’hi estava a l’ampliadora i jo anava revelant, rentant i esmaltant les fotos. Les havia de rentar bé perquè al cap de poc no sortissin aquelles taques grogues. Esmaltar significa posar una placa de metall polida i calenta a sota de les fotos i anar donant-los la volta fins que estiguessin seques. Vaja, que s’ho passava bé vostè! A més, el diumenge hi havia els partits de futbol. A la tarda el Barça o l’Espanyol. I al matí alguns dels que jo cobria pel Noticiero Universal: el Sant Andreu, l’Europa i el Fabra i Coats. Les publicaven l’endemà de dilluns tarda perquè al matí només n'hi havia La hoja de Lunes. També feia fotos per al Mundo Deportivo i Barcelona Deportiva. M’enviaven a Montcada, amb el Sant Boi i al camp del Gramenet. Vaig fer les fotos de l’ascens del Sabadell a primera divisió i les del Sant Andreu quan va pujar de tercera a segona, i no hi havia ningú més que jo fent-les!

És col·laborador de diversos espais culturals entre els quals els actes de la Fundació Francesc Candel i els Amic de Jaume Aragall, fa les fotografies per a totes dues entitats. És Cantaire al Grup d’Havaneres, que l’any vinent farà 30 anys que va començar a La Marina. Així mateix, canta a la Coral del Conservatori Municipal i a la de Sant Medir. És també un dels cronistes gràfics del barri i conductors del programa Arrel de la Marina FM 102.5, dedicat a la cultura popular. Mare meva! Escoltar en Josep és viatjar enrere mitjançant el relat dels diaris de la ciutat. Em fa un repàs de les capçaleres editorials des del 70 i de com llavors, entre bars i copes, ja que sempre ha treballat a l’hostaleria, li va atrapar l’art per la fotografia. Per aquelles meravelloses coincidències de la vida, ha conegut personalitats com la nissaga dels Brangulí, va ser ajudant d’un dels fills, en Xavier, fotògraf del llavors El Noticiero Universal. Reflexionem també sobre la seva altra gran passió, la cultura popular.

Poc després va aconseguir una feina on havia de pencar també els diumenges. Exacte. I això em va impedir seguir cobrint partits, però el barri començava a guanyar dinamisme. La inauguració del Centre Cívic Casa del Rellotge va potenciar molt les activitats culturals: tallers d’esmalt, ceràmica, classes de balls, teatre, circ... De seguida es va inaugurar la Cadena, la Bàscula, Can Sabaté, tot en un període de dos o tres anys. Què més recorda? Els primers anys de Carnaval van ser preciosos. L’arribada de la democràcia va revifar les ganes de fer. Recordo també els Jocs Florals, les festes de primavera, els primers cursos de català, l’actuació de la banda municipal. La posada en marxa de les escoles Bàrkeno, Ramon Casas, Alfageme. Es va fundar el Centre Cultural de Port, i a partir del 1989 es torna a revifar la Festa Major. Tinc un arxiu de tots aquests esdeveniments culturals de l’època i mai no he deixat de col·laborar amb organitzacions d’actes. Va ser membre de l’entitat la Roda d’Espectacles, significativa per la seva tasca cultural en barris amb tantes mancances. Jo participava a la Junta directiva i demanàvem un espectacle cada mes. Va fer una gran feina perquè tenien tota la carta de titelles (BoniCaroli, La Seragata... ), grups d’animació... Feien 4 o 5 espectacles de festes tradicionals bàsics: La Castanyada, on l’Angeleta feia de torradora, un personatge simpàtic i bondadós; El Cagatió, on venia la Dolors (Maria) Laffitte i es cantaven cançons tradicionals; Sant Jordi, on a més de vendre llibres, un grup d’animació cantava; la Flama del Canigó i el 15, 16 i 17 de juny la festa major de Port i la Trepitjada de raïm de Plus Ultra. El coronavirus ha petat el sector de la cultura popular? Ha fet mal però esperem que torni a revifar. A vegades diem que la cultura popular està de baixa però no és veritat, hi ha grans corals i cantants però a vegades no es veu. El món casteller per exemple cada vagada està millor. Hi haurà cultura popular sempre que algú se l’estimi i s’hi comprometi. La gent ha de participar-hi. Hem de sumar i fer-ho possible entre tots. Com veu la cultura en endavant? Sóc positiu. Només cal que s’estimi la cultura perquè tiri endavant. S’ha d’anar millorant sempre i no buscar un protagonisme excessiu. S’ha de fer sempre amb voluntat de construir. ■

Yohany Limpias Ayala