La Marina – Edició setembre 2023

Clam contra el masclisme imperant en el futbol professional

Clubs locals condemnen els fets i defensen els esforços des dels clubs de base

Raquel Gil Eiroá, nova regidora del districte de Sants-Montjuic Pàg. 4

"Volem ser molt propers, posar les persones al centre. Hem de donar solució als temes de ciutat a la vegada que resolem aquelles qüestions que afecten el dia a dia de tothom, i això es fa amb la proximitat "

Jugadores de l’equip infantil B del Pedraza amb el hashtag que ha utilitzat el club per denunciar el petó de Rubiales a Jenni Hermoso.

Tel. 93 296 80 00

redaccio@lamarina.cat

www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr, Pau Llopis i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP

Doctor Carles Ribas, l'ABP SantsMontjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat ·

93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Luis

Rubiales... s'ha acabat!

Per què el cas Rubiales ha transcendit de la manera en què ho ha fet? Malgrat que la victòria i el triomf de l'extraordinari equip femení de la selecció espanyola ha quedat en segon pla, convé destacar el canvi social, profund, marcat per la reacció de la societat i dels mitjans de comunicació en suport a la futbolista. I la nefasta gestió de la RFEF.

És importantíssim perquè, primer, s'ha aixecat la veu davant comportaments masclistes que teníem interioritzats des de feia anys. Als futbolistes homes se'ls dona la mà, se'ls posa una medalla i hi ha rigor en tota la cerimònia. Amb les dones, les seves victòries professionals solen estar acompanyades de floretes i condescendència; reben un "que és maca", "que és simpàtica" o "que és bonica".

Tot plegat escenifica una relació de dominació i poder que, aquesta vegada, ha rebut sanció de l'opinió pública, i evidencia la desigualtat entre homes i dones que continua havent-hi en els entorns professionals.

Segon, l'acte ha estat un abús de poder d'un superior cap a una subordinada. La futbolista estava celebrant la victòria que acabava d'aconseguir l'equip i el seu cap li va plantar un petó quan menys s'ho esperava i amb milions d'espectadors veient-ho. Ni tan sols ho va poder processar. Sovint, en aquesta mena de situacions no se sap com reaccionar i ara és la futbolista la que ha de carregar amb el pes de tenir els focus mundials a sobre d'ella, i amb un sector ranci de la societat qüestionant-la.

Tercer, malgrat el cost, la Jennifer Hermoso ha estat valenta, i per protegir-la convindria acompanyar el seu recorregut professional, amenaçat per la polèmica. Fins ara, les reaccions de les dones havien de ser com ells proposaven: una broma, un gest d'eufòria... ella ha parlat expressant el que significa per a ella –per a elles— també: "Me sentí vulnerable y víctima de una agresión, un acto impulsivo, machista, fuera de lugar y sin ningún tipo de consentimiento por mi parte... sencillamente no fui respetada" expressava la jugadora en un comunicat.

Malgrat que totes les persones hem estat educades en el sexisme i el masclisme; a Rubiales i a molts com ell se'ls nota més perquè es neguen a fer l'exercici d'analitzar la seva conducta i corregir-se. Com va dir l'oncle de Rubiales, aquest home i tants i tants com ell, necessiten una reeducació en la seva relació amb les dones. La bona notícia és que la societat ja no els empara.

Finalment, una reflexió de fons. El sistema judicial ha de canviar perquè es donin les condicions perquè les víctimes no vegin molt més difícil el camí de la denúncia que el camí del silenci. Ara s'exigeix a la jugadora que denunciï i s'enfronti a un aparat i a una superestructura plena de Rubiales... Que no hauria de ser suficient que ho facin altres agents socials? Si aquests fets han succeït davant dels ulls de mig planeta, i malgrat això certs sectors qüestionen la víctima, ¿que no passarà quan els fets succeeixen en llocs privats i sense testimonis? Si fins i tot quan hi ha proves i testimonis la víctima acaba revictimitzada i assetjada. S'ha acabat, no ho podem consentir!

Negociació del govern espanyol amb partits independentistes i Diada!

El resultat de les eleccions generals del passat juliol ens van alleugerir perquè hi havia el temor de l'entrada de l'extrema dreta al govern, i tot el profund retrocés democràtic i que això implica. El resultat ha estat de seny social i la conjuntura pot representar una oportunitat en tota regla per les esquerres i els grups bascos i catalans. D'una banda, el govern a Espanya ha d'abordar el problema del centralisme i l'infrafinançament de les comunitats autònomes. I, d'altra banda, a casa nostra s'ha de fer un exercici analític i crític sobre tot el procés i els aprenentatges socials i polítics que ens ha deixat. Cal treballar sobre la base del diàleg i ser pragmàtics i assertius, ja que necessitem avançar i la conjuntura és favorable perquè els partits responguin davant qui representen.

Potser aquest ha de ser l'esperit de la Diada, una convocatòria massiva perquè ens manifestem a favor del diàleg entre tots els actors polítics per aconseguir respostes als molts i difícils reptes que hi ha al davant. Bona Diada a tothom! ■

Amb el suport de:

|| Alejandro Flores / Y.L.A.

El passat mes d’agost, la selecció espanyola de futbol s’alçava amb la victòria contra Anglaterra. Un extraordinari partit, renyit, net i ben disputat que catapultava les espanyoles a aconseguir ser campiones del món. La celebració, però, va durar poc als mitjans de comunicació, i un altre focus mediàtic tacava la històrica victòria. El petó del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Luís Rubiales, a Jennifer Hermoso, una de les campiones, encenia les alarmes.

Era un dels moments més simbòlics de la celebració. Durant l’entrega de medalles, on la reina Letizia i la infanta Sofia felicitaven les guanyadores i les subcampiones, Rubiales li dona un petó a la galta a Jenni Hermoso. Després, li agafa del cap i li dona un altre als llavis. “Em vaig sentir vulnerable i víctima d’una agressió, un acte impulsiu, masclista, fora de lloc i sense cap tipus de consentiment”, deia la jugadora en un comunicat a les seves xarxes socials.

Moltes personalitats de diversos àmbits es van posicionar en contra d’un gest que demostrava la manca d’avenços cap a la igualtat al futbol femení. Igualment ho van fer els clubs de futbol, sobretots els locals, entre els quals hi era el Sants i l’Escola de Futbol Ángel Pedraza i el Club Atlètic Ibèria. Aquests últims comunicaven el seu “total i implacable rebuig davant les actituds masclistes i d’abús de poder”. “Des del club hem fet una aposta clara pel futbol femení, i defensem la igualtat i el màxim respecte pel futbol femení”, declarava el Carlos Sarto, president dels clubs.

L’opinió pública es posiciona davant del cas Rubiales

La mediatització del cas ha calat al carrer, i hem recollit algunes de les veus que opinen sobre el petó de Rubiales a Jenni Hermoso i la situació del futbol femení. Entre la dotzena de persones entrevistades per aquest reportatge hi ha unanimitat en la incorrecció de la conducta de Rubiales. Sobre la gravetat dels fets hi ha més matisos.

“Em sembla molt malament el que ha fet Rubiales. Un cap hauria de tenir un bon comportament i donar exemple”, comenta Úbeda (nom fictici), un aficionat del futbol de 76 anys. Afegeix que les dones haurien de tenir les mateixes condicions que els

El petó de Rubiales a Jenni Hermoso impacta en l’opinió pública

El cas exemplifica el masclisme i l’abús de poder contra

homes, i que encara queda molt per fer. A més, felicita les jugadores, ja que “han donat un exemple de primera per haver guanyat”.

La Montserrat Vela, de 57 anys, hi coincideix amb què Rubiales “es va excedir en els seus gestos durant la celebració”. No obstant això, creu que “va ser l’emoció del moment el que el va impulsar a fer-li un petó”.

És el torn del Juan Ignacio, un exjugador de futbol de 67 anys: “les accions de Rubiales estan deixant molt malament el futbol espanyol...” “És impresentable el que ha fet, un president no pot actuar com un hooligan i la seva reacció davant de les denuncies ha estat nefasta, impròpia d’un cap d’una federació” I, taxativament, afegeix “no pot seguir ni un minut més, és una vergonya”.

La Cristina Escoda, de 65 anys i mare d’una dona futbolista, ho ha viscut de ben a prop. “El masclisme impregna aquests organismes, on només hi ha homes i les dones som un zero a l’esquerra”. Sobre la polèmica de Rubiales reflexiona: “Ell és el seu superior, però ningú té dret a agafar a una altra persona i fer-li un petó. I no és ell qui ha de decidir si és consentit o no ho és, sinó la jugadora”.

En la mateixa línia, es manifesta en mateix el Luís San Martín, de 36 anys. “La reacció ha estat molt prepotent, s’aferra al seu lloc i no el deixa pels diners que cobra”. Si anem a les dades, Luis Rubiales percep 675.761 euros bruts anuals com a president de la Reial Federació Espanyola de Futbol i 250.000 euros bruts anuals com a vicepresident de la UEFA. A això se li suma un ajut de 36.000 euros anuals per residir a València i haver de treballar a Madrid.

Això no pot continuar així, és asfixiant i cal cridar, rebel·lar-nos, dir prou perquè del contrari mai s’aturarà.

No respectar la voluntat d'una dona és violència

El Juan Ignacio, però, creu que el masclisme cada cop està quedant més enrere al futbol, malgrat que “s’ha de seguir lluitant”. Exemplifica la manca d’igualtat amb un cas que va presenciar. “El futbol segueix sent un entorn masclista. He vist com a una dona àrbitra li cridaven que anés a cuinar”.

@Jennihermoso

“Això no pot continuar així, és asfixiant i cal cridar, rebel·lar-nos, aixecar la veu, dir prou perquè del contrari mai s’aturarà. No tractar de manera professional les dones o no respectar la seva voluntat és violència, greu i molt greu, segon el cas, però violència cal cap i a la fi i com a societat més ens val posar-li nom i no consentir-ne cap, encara menys en el context actual”, sentència la Julia amb aquesta contundència als seus vint i pico anys. ■

les dones al món del futbol

Entrevista a Raquel Gil Eiroá, la nova regidora del districte de Sants-Montjuic

|| Y.L.A. / A.F.

Raquel Gil Eiroá és la nova regidora del districte de Sants-Montjuic. Succeeix en el càrrec a Marc Serra. És advocada de formació i ha orientat la feina de jurista cap al món laboral i als drets de les dones a l’UGT; també ha estat presidenta de l’Asociación de Ayuda Mutua de Inmigrantes en Cataluña. Més recentment, la seva trajectòria se centra en l’Administració pública. Primer a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i, el mandat passat, ha estat la Comissionada de Promoció d’Ocupació i Polítiques contra la Precarietat Laboral a l’Ajuntament de Barcelona.

Ens obre un espai en l’atapeïda agenda que ha hagut d’afrontar el nou govern municipal. Al calor de l’estiu aprofitem per conèixer-la. Està casada, és mare de dues filles, els seus gustos musicals són variats: Salvador Sobral, Frank Sinatra, Aretha Franklin, Rosalia o fins i tot Harry Styles estan en la seva llista. Llegeix novel·la negra i policíaca. Va xalar Joc de trons i l’última sèrie que ha vist és Sherwood, un conflicte vaguista en un poble miner britànic.

Quina és la seva relació amb el districte?

De veïnatge, fa 11 anys que visc a la Bordeta, però he viscut a Sants durant 8 anys i a Poble-sec un parell d'anys també. A la Marina vaig aconseguir la meva primera feina, a la pastisseria que tenien uns tiets al carrer Foneria.

A què es dedicava la seva família?

El meu pare era mecànic de cotxes i després va treballar a altres feines. I la meva mare treballava de secretària i els últims anys en feines de servei domèstic.

Com entén Sants-Montjuic, quin són els seus reptes?

La regidoria m’il·lusiona molt en tant que veïna, no només per la seva història, sinó perquè la meva família està vinculada als moviments associatius i, a més, és un districte que sintetitza moltes de les coses que té Barcelona: tenim activitat logística, el port, l'estació de Sants, Montjuïc, el cementiri; és el districte amb més metres quadrats de Barcelona. Per tant, l'agafo amb moltes ganes i conscient dels temes que s'han de solucionar i que els veïns ens reclamen.

Parlem del barri. Si la Marina fos una persona, entraria en l’estadística de “amb poca formació”, precària i pobre. Com a barri, en termes de dades socioeconòmiques, som on les persones no voldríem ser-hi. Com incidir en un problema ja crònic?

Hem d'apostar per la formació i ser capaços de motivar, no només amb centres de formació com la Mercè, sinó també fent entendre al nostre jovent que la ciutat ge-

nera oportunitats per a ells. També, hem de mirar quines altres polítiques públiques hem de posar en marxa per fer que totes les oportunitats estiguin a disposició dels veïns. Dit això, s’ha de dir que els nivells d’atur de la ciutat són més baixos que mai gràcies a la darrera reforma laboral, però només que tinguem una persona cercant feina i no en trobi, hem de seguir millorant els mecanismes per arribar-hi.

Alguna de les actuacions del Pla de Barris van ser els ascensors del Polvorí i la rehabilitació de tres finques, la pista de patinatge, la millora dels Jardins de la Mediterrània, de l’Escola Enric Granados, de la Sala Maremar, entre d’altres. A més d’alguns projectes educatius i d’inserció laboral. Malgrat tot això el repte hi és encara aquí, seguirà el Pla de Barris a la Marina? Estem confeccionant uns pressupostos nous, que són els que ens han d'ajudar a què els projectes tirin endavant. I la prioritat és que les inversions tinguin molt present els barris. Tenim un regidor que portarà tot el tema del Pla de Barris, perquè considerem que és molt important analitzar la realitat de cada barri, i volem que les inversions continuïn.

Hi ha projectes importants en marxa, la reforma del passeig de la Zona Franca n’és un. Quin és el vostre compromís?

La reforma s'ha de fer amb ambició i tenint present que la realitat del barri està canviant perquè vindran nous veïns i nous equipaments, i això ha d'afectar la mobilitat. Hi ha coses a millorar com el carril bici, però la reforma ha de ser un dels eixos centrals. També hem d’empènyer la resta d'administracions competents, com la Generalitat, a què inverteixin en els equipaments que el barri necessitarà.

El Pla del Litoral i l’obertura del Morrot millorarien la connectivitat de la Marina amb Drassanes amb un corredor urbà que faci del Morrot un espai

accessible pels vianants i les bicicletes, a més a més del transport públic. És un procés complex però una oportunitat de recuperar la connexió perduda amb el mar.

És complex, però hi ha maneres de començar i una d'elles és reforçar les línies de transport públic per facilitar-ne la mobilitat. Em consta que TMB està començant a projectar aquesta connexió amb transport públic, i després mirarem la transformació més de fons. La Marina ha tingut un dèficit que amb el metro s'ha solucionat o comença a solucionar-se, tot i que encara hi ha coses pendents, però creiem que no és suficient i que hem de mirar totes les potencialitats.

A la Colònia Bausili els veïns tenen una situació de desallotjament imminent. Què passarà amb aquest indret?

Hi ha veïns preocupats perquè és una de les zones afectades per la remodelació del barri, i s’han de buscar solucions. Els equips estan treballant per avaluar quines són les sortides possibles.

Quines prioritats tindrà el seu mandat per al Districte i els barris de la Marina?

Sobretot volem ser molt propers, que els veïns ens sentin al seu costat. Som un districte molt divers amb moltes necessitats. Hem d’agilitzar els projectes urgents i buscar solucions a aquells que estan sobre la taula. Volem posar les persones al centre, i hem de tenir una visió integral dels veïns i les veïnes. Estem parlant d'urbanisme i també de seguretat, de gestió de l'espai públic, de neteja... Hem de donar solució als temes de ciutat a la vegada que resolem aquelles qüestions que afecten el dia a dia de tothom, i això es fa amb la proximitat. Ha arribat precisament a l'estiu, explosió de festes majors.

M'he sentit molt ben acollida a tot arreu. Tenim un districte que celebra molt, i això és senyal que hi ha un moviment associatiu fort. La feina comunitària és una riquesa.

El debut de l'alcalde Collboni a Can Clos va ser una bona notícia. És una aposta de mirar cap als barris tradicionalment socialistes?

Som una ciutat bregada. La gent és lluitadora, i precisament nosaltres hem tret bons resultats als barris més humils de la ciutat, que són els més exigents. Que l'alcalde vingués aquí el primer dia no és casualitat. Va ser una declaració de principis, no només de proximitat sinó d'aposta pels barris. El concurs de paelles a Can Clos, que aplegava tantes entitats, era una bona manera de començar un mandat i d'enviar aquest missatge: que volem estar amb els veïns i les veïnes. ■

Alejandro Flores

"Volem ser molt propers, posar les persones al centre. Hem de donar solució als temes de ciutat a la vegada que resolem aquelles qüestions que afecten el dia a dia de tothom, i això es fa amb la proximitat "

“Que l'alcalde vingués a Can Clos, la Marina, el primer dia no és casualitat, va ser una declaració de principis”

El veí Adrián Agenjo, becat per estudiar a la London School

of Economics

Es tracta d'una prestigiosa beca que atorga la Fundació La Caixa i entreguen els reis d'Espanya a només 100 estudiants dels gairebé 1.000 que se'n van presentar en aquesta edició. Els becats passen per un llarg procés de selecció, i en superar-ho reben un ajut que consisteix en el pagament de la totalitat de la matrícula a les millors universitats del món, a més d'una retribució mensual. L'Adrián ha rebut una beca de posgrau per estudiar un màster a l’estranger de Dret Internacional i Drets Humans a la London School of Economics and Political Science.

De ben jove i fa uns anys, l'Adrián ja apuntava maneres des de l'IES Montjuïc. El 2017, quan tenia 17 anys, La Marina va fer un reportatge on explicàvem que havia estat la segona millor nota del barri a la selectivitat en tota la seva promoció, aconseguint un 12,77, fet que li va permetre estudiar el doble grau de Dret + Criminologia i Polítiques Públiques a la Prevenció, a la Pompeu Fabra, del qual es va graduar

La Nit d’Havaneres reedita edició homenatjant una de les primeres dones impulsores del gènere

primer de la seva promoció l'any passat.

Al 2016, havia estat el guanyador de la III Olimpíada Filosòfica a Catalunya, on s'hi van presentar 75 estudiants d'entre 43 centres educatius catalans, fet que també vam recollir al periòdic de La Marina. Una mostra del talent de la Marina i que quan les oportunitats es posen a l'abast de tothom, impacten en la vida del jovent.

Actualment, es troba treballant al tribunal de Nacions Unides que va perseguir el genocidi de l'ex-Iugoslàvia, a la Haia. ■ A.F.

S’apropa la celebració de la 37a Trepitjada del Raïm!

El cap de setmana del 16 i 17 de setembre i com cada any, el Plus Ultra celebrarà la seva festa més popular. La trepitjada només serà una de les moltes activitats que s’hi faran

durant la Diada, que comptarà amb dinars i sopars populars, concerts amb música de gèneres ben diversos, i activitats per a tota la família. ■ Redacció

Com cada any, Montjuïc es vesteix de mariners i marineres per acollir el tradicional concert d’havaneres. L’escenari de les Quatre Columnes de la Font Màgica ha acollit l’actuació dels grups locals Folk Montjuïc i Havaneres Montjuïc, a més del grup Xarxa (Poble-sec) i Ultramar (Girona). Malgrat que hi havia l’amenaça de pluja no va quedar cadira buida.

Durant el concert, la Fundació Ernest Morató, que té com a objectiu investigar les havaneres i documentar el seu origen, ha homenatjat la Núria Berengueras i Costa, primera dona a impulsar un grup d’havaneres a Catalunya. Nascuda a Sant Feliu de Codines, va fundar el grup Quatre Veus a Granollers juntament amb Andreu Tura, Joan Colomer i Antoni Uyà.

Les havaneres van sorgir a Cuba durant el segle XIX. Gràcies al seu ressò social, l’any 1966 es va iniciar la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell i per primer cop tenien un reconeixement de més alt nivell. L’any 1990 el grup Folk Montjuïc va apostar per reunir diferents grups d’havaneres a l’ombra de Montjuïc i celebrar una nit al més pur estil de l’Havana. L’esdeveniment ha acabat convertit en tradició i un espai de retrobada en tornar de l’agost, un espai liderat per la Isabel Valiente, que a mes compta amb la col·laboració d’entitats de la Marina com la Foixarda Barcelona Universitary Club, la Marina Viva, el Grup d’Artistes del barri, i els mitjans de comunicació de La Marina, a més del Districte de Sants-Montjuïc. ■ Y.L.A.

ACTIVITATS CENTRES CÍVICS

LA CADENA TASTOS GRATUÏTS TALLERS

- BENESTAR TOTAL PER HOMES, 16 de setembre d’11 a 13 h

- ARTTERÀPIA, 18 de setembre de 17 a 18 h

- TEATREVEIXES, 22 de setembre, de 18 a 19.30 h

CICLE: TERRASSA ESTIU

Al Parc de Can Sabaté. Activitats gratuïtes

- COMANDO IMPRO: OPERACIÓ LLIBRE

Dimecres 13 de setembre a les 18.30 h

Un espectacle que crea històries amb els suggeriments del públic. Cia. Impro Barcelona

- EL GUARDIÀ DELS JOCS

Dimecres 20 de setembre a les 18.30 h

El Guardià dels Jocs recorre places, escoles, teatres i carrers per evitar que el joc espontani, lliure i cooperatiu desaparegui.

Cia. Tager

Setembre

CICLE: DISSABTES EN CADENA

Activitats gratuïtes per a tota la família amb inscripció prèvia. Espai de joc lliure, racó de lectura de la biblioteca Francesc Candel, zona d’alimentació saludable i esmorzar, un contacontes i l’activitat mensual corresponent.

- IOGA EN FAMÍLIA

Dissabte 30 de setembre, a partir de les 11 h A través del joc, aprendrem a estar presents, respirar, meditar i treballar la concentració i l’equilibri.

A càrrec d’Emma Ayala, d’IMAGINA

CASA DEL RELLOTGE

TASTOS GRATUÏTS TALLERS

- Dansa creativa infantil dilluns 18 de setembre a les 17.30h a 18.30h

- Txi-kung dimecres 19 de setembre de 11 a 12.30h

- Risoteràpia dimecres 19 de setembre de 17.30 a 19h

- Moviment Acrobàtic 21 de setembre de 19.45 a 21h

Máximo García (Fundació ”la Caixa”)

La Marina estrena nou Centre Integral Atenciód’

Els Jardins de Cal Sèbio, ubicats a la cruïlla dels carrers Foc i Mare de Déu de Port, acullen ara un nou veí: el Centre d’Atenció Integral de la Marina. És un equipament pioner a Barcelona situat equidistant de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell i que té l’objectiu d’atendre integralment la zona, aplegant, aproximant i facilitant serveis, alhora que també simplificant gestions administratives a la ciutadania.

Qualsevol persona que necessiti informació o orientació podrà adreçars’hi. L’aposta és per la millora continua en el model d’atenció, incloent-hi una perspectiva més acollidora. Així, hi ha la determinació que totes les persones se sentin escoltades, ben ateses i acompanyades en la situació delicada que travessen i els fa arribar fins aquests serveis. Ser un reforç veritable per explorar sortides i cercar suport en matèries relacionades amb la pobresa energètica, l’ocupació, entre moltes altres necessitats bàsiques, és el que pretén aquest nou espai municipal a la Marina en resposta a la demanda ciutadana d’una atenció de qualitat.

Per això fins a set serveis tindran oficines al nou espai de manera permanent i es preveu que altres serveis i/o projectes també en podran fer usos puntuals. Entre els primers, hi ha el Centre de Serveis Socials (CSS la Marina) que funcionava a la Sala Pepita Casanellas, i des del juliol passat atén al nou edifici.

També hi atendran el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD-Proximitat), el Punt d’Informació i Atenció a les

Proximitat i atenció a les persones

Més de set serveis reforcen l’atenció social a la Marina al nou CAI

El CAI atén integralment la zona, aplegant, aproximant i facilitant serveis, alhora que simplifica gestions administratives

L’aposta és per la millora continua en el model d’atenció, incloent-hi una perspectiva més acollidora per a la ciutadania

S’atenen matèries relacionades amb l’habitatge, la pobresa energètica, l’ocupació, entre d'altres necessitats bàsiques

La recepció del nou Centre d'Atenció Integral.

Alejandro Flores

Alejandro Flores

Dones (PIAD), el Punt d’Assessorament Energètic (PAE), Konsulta’m+22, VilaVeïna, Xarxes de Resposta Socioeconòmica (XARSE) i l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC), (vegeu el detall de les prestacions que ofereixen a la contraportada). Tanmateix, l’espai s’aprofitarà per a usos comunitaris i a partir del 18 de setembre tots els serveis estaran actius.

Així, la planta baixa estarà oberta a la ciutadania i tindrà accés al Centre de Serveis Socials mitjançant una recepció i sales d’atenció individualitzada. A la primera planta, hi haurà altres sales d’entrevistes (16 a tot l’edifici), un vestíbul i més espais de reunió. La segona planta està restringida al públic i l’utilitzen els professionals. A més, hi ha el semisoterrani, que tindrà usos polivalents per als serveis del CAI i les diferents entitats i col·lectius d’acció comunitària.

Precisament, el passat mes de març es feia una jornada de portes obertes, amb veïns, veïnes i entitats. Entre els aspectes més ben valorats per les persones assistents destacava el fet que hi coincideixin diversos serveis, que s’hagi pensat espais oberts a la ciutadania, i el canvi d’enfocament en l’atenció a les persones, amb espais molt més amables.

La construcció del nou CAI de la Marina és una de les actuacions més importants del Pla de Barris, i ha comptat amb una inversió de 4,8 milions d’euros. És part del compromís de garantir la universalització dels drets socials i donar resposta a les necessitats, expectatives i demandes cada vegada més complexes, plurals i canviants de la ciutadania i per les quals treballa Barcelona. Ha de contribuir a garantir els drets socials i les necessitats bàsiques de les persones, i

depèn de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS).

El canvi del model: d’agents d’informació a acollidors

Es tracta d’un equipament innovador en l’atenció social i se sustenta en tres pilars fonamentals. Primer, ofereix un model d’atenció integral i acollidor, que orienta i acompanya amb recursos i serveis per resoldre les necessitats socials, però que també treballa des de la perspectiva de potenciar les fortaleses de les persones.

Segon, integra diversos serveis; el nou model promou la coproducció entre tots els serveis que atenen dins o fora del CAI, però que participen de l’atenció social a les persones com una aposta per enfortir les estratègies comunitàries.

I el tercer pilar és la integració amb el territori, millora la implicació i la interacció de tots els agents socials, definint objectius compartits i aprofitant sinergies, sobretot entre els serveis socials i les xarxes de veïnatge actives.

Un espai acollidor, funcional i sostenible

Amb una superfície total de 1.593,57 m2 i quatre plantes d’oficines i espais compartits, es va idear pensant en criteris de sostenibilitat amb la utilització de materials que redueixen l’impacte ambiental. A més, la coberta tindrà un espai verd per reduir la generació de residus i les emissions de CO2.

Al seu interior predomina la fusta i els grans finestrals, un disseny que facilita la climatització de l’edifici alhora que millora la relació amb l’entorn. Llum arreu i una arquitectura moderna deixen a la vista el formigó i la fusta de marcs de portes i finestres, a més de tot el mobiliari.

Així mateix, la volumetria i distribució interior de totes les plantes permet la ventilació creuada i la il·luminació

natural en pràcticament tota la seva superfície, augmentant el confort interior i reduint la demanda energètica.

T’interessa!

Horari d’atenció presencial al setembre

Dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 9 a 13.30

Dijous de 15 a 18 hores.

Horari d’atenció hivern

De l’1 d’octubre al 30 d’abril

Dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 9 a 13.30

Dijous de 15 a 19.30

Telèfon de contacte: 900 922 357

Reunió informativa sobre els nous serveis amb veïns i veïnes.

Alejandro Flores

Dues professionals a la segona planta.

Alejandro Flores

Punt d’Assessorament Energètic (PAE)

serveis al CAI

Informa i intervé quan cal perquè les persones puguin exercir els seus drets energètics i les companyies no els neguin l’accés als subministraments bàsics.

Oficina Virtual d’Atenció a la Ciutadania (OVAC)

Comunica directament els usuaris amb els serveis socials que no són al Centre d’Atenció Integral de manera presencial, tant si són competència de l’Ajuntament com si es tracta d’una matèria que atén la Generalitat o l’Estat.

Informa, assessora i orienta a les dones en diferents àmbits, amb serveis gratuïts i confidencials. A més, ofereix atenció psicològica i assessorament jurídic

Centre de Serveis Socials La Marina (CSS La Marina) Konsulta’m+22

Informa, orienta i atén les sol·licituds de diferents ajudes i prestacions de serveis socials.

Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD)

Servei de suport psicològic dirigit a joves, adolescents i persones adultes, atès per professionals de la salut mental. És anònim, gratuït i no requereix cita prèvia.

Informa dels recursos i serveis més propers per a la cura de persones i col·lectius com ara gent gran, infants, persones amb discapacitat, etc.

Servei d'atenció integral a les persones, sigui el seu problema de l'àmbit que sigui, i de suport pràctic derivant-la als recursos que més s'adeqüin a la seva necessitat.

Xarxes de Resposta Socioeconòmica (XARSE)

Vila Veïna

Entrevista amb Lluis Salvadó, president del Port de Barcelona

El president de Port de Barcelona ho és des del novembre de 2022, quan va a substituir en Damià Calvet. És enginyer industrial de professió, ha estat vinculat al món de la política com a secretari d’Hisenda, secretari general adjunt d’Esquerra Republicana, diputat al Parlament de Catalunya i alcalde de la Ràpita, on hi va néixer. Ens atén als micròfons de La Marina FM (102.5) i aprofitem per plantejar-li els reptes d’una infraestructura cabdal per la ciutat i el país, però també sobre la relació amb els barris dels voltants, entre els quals el nostre.

El Port ha tingut uns resultats econòmics molt bons malgrat una conjuntura internacional delicada...

Som un dels ports més diversificats d'Europa, i això et permet que, davant de crisis sectorials, aguantem la situació. Per exemple, tenim sectors que estan pujant moltíssim com és la importació del vehicle elèctric. Un altre exemple, derivat de la guerra d'Ucraïna, és que hi ha una pujada de preus del combustible, però tenim la planta de regasificació de gas liquat més important d'Europa i això ens permet subministrar a mig continent. De la mateixa manera, la sequera provoca que Europa no produeixi prou gra i necessitem importar-lo. La nostra funció és facilitar que arribin els productes als ciutadans o les matèries primeres a les empreses.

S'ha destacat el paper estratègic de reforçar aquesta infraestructura durant la conjuntura internacional, però també l’impacte contaminant a la ciutat.

Una economia, sense estar connectada, no és competitiva. Per a una economia, poder transportar mercaderies de forma directa significa menys temps i menys cost. Hi ha debats que són fets des d'una perspectiva massa local; quan algú planteja que el port de Barcelona té un impacte en les seves emissions. Per importar o exportar, ho pots fer de dues maneres: o poses el vaixell i l’envies cap a la seva destinació de forma directa, o puges a un camió, fas alguns centenars de quilòmetres i portes la mercaderia a un altre port per, d’aquí, enviar-la cap a un altre lloc de nou. Les emissions i l'impacte són molt superiors si no tens una connexió directa.

Què passa amb els creuers? Compensa el que aporten amb el que contaminen?

El debat sobre el turisme és un debat que s'ha de fer amb rigor. El 80% de les persones que visiten la ciutat de Barcelona arriben per l'aeroport en vols a baix cost, però es posa en dubte el 2% del turisme de Barcelona que arriba a través del creuer. Som els primers que posem damunt de la taula un model de gestió del turisme sostenible. Des del port tenim una avantatge respecte a altres nodes de transport. Dels creuers, sabem a un any vista quan arribaran i quines característiques tenen les persones que arriben i, per tant, podem aportar un cert grau de gestió. Estem parlant d'un perfil de turista que a Barcelona busca una oferta cultural, visitar espais emblemàtics, que té un poder adquisitiu bastant superior al de la mitjana...

Però l’emergència climàtica obliga a actuar tothom per baixar emissions.

ENTREVISTA

“Amb la Barceloneta tenim l’experiència de fer arribar les ofertes laborals als veïns, i ho volem extrapolar a la resta de barris canalitzant-ho a través de les entitats”

“La utilitat del port en l'àmbit local és transmetre, divulgar i informar a les escoles locals que tenim els instituts de formació professional”

ETé marge de millora el port de Barcelona? Amb quines mesures? És segurament l'element central de les nostres prioritats. En l'àmbit de la contaminació, el que genera més pressió és el tema de les emissions de monòxids de nitrogen, el contaminant que han observat i assenyalat les institucions europees i que tant Barcelona com Madrid, puntualment, superem els nivells recomanables. Tot i així, de les emissions que arriben a la ciutat, el port genera el 6,7%, i els creues l'1,7% d’aquest total.

El que s'està treballant és que quan arribi una embarcació, es pugui endollar a un sistema elèctric i que, per tant, durant el període que l'embarcació estigui amarrada deixi de fer cap mena d'emissions. Començarem a posar els primers endolls en funcionament a finals de l'any vinent i preveiem acabar-ne la instal·lació l’any 2028.

La segona actuació que ja hem fet és desenvolupar el subministrament de gas natural liquat, amb una gran embarcació, que subministra directament les embarcacions. I un tercer element és desplaçar l'activitat més propera a la ciutat cap al sud. El proper 22 d'octubre tancarem la primera terminal de creuers més propera a la ciutat amb l'objectiu d'allunyar-la 3 quilòmetres al sud.

Al barri tenim la percepció que no hi ha gaire relació de veïnatge amb el port i amb l’activitat econòmica del voltant, som zones veïnes però vivim d'esquenes.

El port de Barcelona té molta més relació amb barris com la Barceloneta, la Rivera o el nucli històric perquè ens en separa un carrer. Les entitats utilitzen els nostres espais públics. Els barris de la Marina ens queden una mica lluny. Sí que és cert que hi ha una relació emotiva i històrica de quan fa cent anys no hi havia més que camps o les platges a la zona de la Farola... Hem començat a reprendre algunes activitats com la visita a la Farola de veïns i veïnes que vam fer el passat 1 de juliol, i volem intensificar la relació especialment en l'àmbit de la formació i de l'ocupació.

Al port de Barcelona treballen 38.221 persones amb feines de tot tipus. Tenim una necessitat enorme de perfils i persones per a treballar. Amb el barri de la Barceloneta hem portat a terme una experiència a través d'un espai que fa aquesta funció de fer arribar les ofertes laborals als veïns del barri, i ho volem extrapolar a la resta de barris canalitzant-ho a través de les entitats. I l'àmbit de la formació també és un espai que necessitem millorar.

Tenim l'Institut de Nàutica, l'Institut de Logística, però malgrat això la sensació és que no acaben de ser coneguts en aquells barris més propers a nosaltres, com és el cas de la Marina. Però hem aconseguit fer allò que sovint no acaba de funcionar al món de l'ensenyament, que és que les empreses que necessiten la mà d'obra participen dins del consell rector d'aquests instituts i per tant la formació que es genera en aquests espais està molt vinculada a les necessitats de recursos humans que tenim al port de Barcelona.

Al barri es debat molt com és possible que durant tants anys tinguem oportunitats al costat i no acabin de beneficiar la gent d’aquí. Si anem a mirar el nivell de formació de la zona, encara hi ha un repte important.

La nostra aproximació com a empresa pública és intentar alinear la nostra participació amb l'eficiència, i en aquest sentit tenim força identificats una sèrie d'oportunitats laborals que són importants. La millor aportació que podem fer a la societat és oferir una formació útil per al nostre sector, primer, perquè en resol problemes i, després, perquè oferir formació que no tindrà un recorregut professional és llançar sal a la mar. En el cas concret de la Marina, la utilitat del port en l'àmbit local és transmetre, divulgar i informar a les escoles locals que aquí al costat hi ha instituts de formació professional amb empreses que estan esperant que surtin els joves formats per tenir ocupació. Per això, hem creat una estructura a través d'associacions veïnals per donar servei als veïns dels barris del nostre entorn. ■

Alejandro Flores

“Tenim una necessitat enorme de perfils diversos per a treballar al port ”

La Zona Franca de Barcelona tanca els comptes de 2022 amb un lleuger benefici de les operacions ordinàries

El consell plenari del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha aprovat els comptes anuals auditats de l'exercici 2022, que registren un benefici de les operacions ordinàries de 14,8 milions d'euros, la qual cosa suposa un lleu augment respecte als resultats de l'any anterior (14,1 milions d'euros). D'altra banda, durant l'any 2022 el CZFB ha continuat consolidant la reducció del deute financer, que va tancar amb una reducció del 25,1% respecte a l'exercici de 2021, situant-se la mateixa en 8,7 milions d'euros. El patrimoni net de l'entitat ascendeix als 573,9 milions d'euros. Cal destacar que l'entitat pública es finança íntegrament de fons propis i amb la seva gestió patrimonial, per la qual cosa tots els seus beneficis són destinats a impulsar la innovació i dinamitzar l'economia de la ciutat comtal.

Informe d'activitat

El plenari també ha servit per repassar els principals projectes en els quals ha estat centrada l'entitat en els últims mesos, entre els quals destaquen el Saló Internacional de la Logística (SIL), la primera fase de la fàbrica del futur, DFactory Barcelona, el llançament de la in-

cubadora d'alta tecnologia en Logística 4.0 (Logistics 4.0 Incubator), els objectius més que aconseguits de la Incubadora d'impressió 3D o els preparatius de la 4a edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW) i la XXVI Conferència de Zones Franques d'Iberoamèrica que tindrà lloc del 8 al 10 de novembre i en la qual el Consorci de la Zona Franca actuarà com a amfitrió. Respecte al SIL, el seu 25a aniversari s'ha tancat amb un gran èxit superant l'assistència

dels 15.000 experts del sector procedents de 91 països, consolidant-se com la fira de referència del sector de la Logística, Transport, intralogística i Supply Chain i el referent a Espanya, el Mediterrani i Amèrica Llatina. Així mateix, l'entitat està treballant en els preparatius de la 4a edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), l'esdeveniment que ha aconseguit posicionar a Barcelona com la capital de la nova economia, i que enguany comptarà amb verticals de

sostenibilitat, mobilitat, talent, indústria digital, proptech, health i experience. En el cas de DFactory Barcelona, s'ha consolidat com el major ecosistema d'industrial 4.0 del sud d'Europa amb la presència de 30 companyies instal·lades, que donen treball a unes 500 persones, la qual cosa suposa una ocupació del 80% dels 17.000 metres quadrats de la seva superfície. Actualment s'està projectant la segona fase que augmentarà la seva superfície en més de 70.000 metres quadrats.

El delegat especial de l'Estat en el CZFB, Pere Navarro, ha destacat que “enguany hem inaugurat projectes disruptius i innovadors que ens permeten continuar liderant el camí cap a la nova economia. El desenvolupament i transformació de la indústria 4.0 és el focus de la nostra activitat, creant solucions i projectes per al sector logístic, la societat i el nostre entorn amb l'objectiu final de generar oportunitats de futur per als ciutadans en forma d'ocupació de qualitat i molt qualificada. El CZFB som agents de canvi i motor de la dinamització de l'àrea metropolitana de Barcelona, i continuarem apostant per la innovació, la transformació i el talent en els pròxims anys”. ■

El Barça inaugura la seva nova llar a Montjuïc

|| Pau Espí

La gespa de l’Estadi Olímpic Lluís Companys ja ha estat trepitjada per als seus nous i temporals amos. El Barça de Xavi ha jugat durant aquest mes d’agost els dos primers partits com a local a la que serà casa seva fins a finals del 2024, mentre durin les obres del Spotify Camp Nou.

La prova pilot ha estat el 8 d’agost, a la celebració del Trofeu Joan Gamper contra el Tottenham Hotspur. El tradicional partit amistós que disputa cada any el Futbol Club Barcelona abans del començament de la temporada oficial ha servit per veure que l'assistència dels aficionats culers no seria tan alta com es pensava en un inici. Han estat 35.224 (segons dades oficials del club) els qui van reunir-se per veure un partit que el Barça va acabar emportant-se per 4-2 davant el combinat anglès.

El debut oficial a l'Estadi Lluís Companys ha estat aquest 20 d’agost, en un partit contra el Cadis corresponent a la segona jornada de La Liga. En aquesta ocasió, i ja en partit oficial, han estat 39.603 (segons dades oficials del club) els aficionats culers que han vingut a l’estadi de Montjuïc a animar al seu equip. Aquestes dades superen per poc les del dia del Trofeu Joan Gamper, però es queden encara lluny del ple absolut, que són 49.472 localitats.

Aquestes dades, però, s’han d’agafar amb pinces, ja que els partits del mes d’agost

acostumen a ser un epicentre de turistes més que un espai de trobada dels socis blaugranes. Tot i això, cal recordar que el Barça comptarà amb al voltant de 17.000 abonats per aquesta temporada; una xifra molt baixa tenint en compte que el club va posar 27.000 abonaments a disposició del soci.

Molts dels socis culers que han acudit a

l’estadi diuen que “el trajecte és molt llarg i tediós”, tot i que també en trobem d’altres que defensen que “vagi on vagi el Barça, nosaltres també hi anirem”. La Clara, abonada des de fa més de cinc anys, explica que continuarà anant a veure el Barça amb el seu fill “tot i que pujar fins a Montjuïc es faci molt cansat”. En Lluís i la Mercedes, dos abonats al Barça des de “que es van casar”, asseguren que "pujar fins aquí és un moment” i afegeixen que “tot esforç que hàgim de fer val la pena”.

És d’hora encara per dictar sentència sobre el nivell d'assistència a l’Estadi Lluís Companys, ja que amb tan sols dos partits disputats (i només un d’oficial) seria precipitat treure cap conclusió. El que sí que

és un fet, és que els autobusos llançadores que surten des de Plaça Espanya cada quatre minuts s’han vist col·lapsats per llargues cues aficionats blaugranes, és per això que molts decideixen pujar caminant i amb les escales mecàniques un cop arriben a Plaça Espanya.

Sigui acompanyat d'uns milers més o menys d’aficionats, el Barça ja s’ha instal·lat a Montjuïc, i l’arribada del club al districte ha generat una divisió d’opinions entre els veïns i veïnes. Molts decideixen no posicionar-se, ja que, diuen, que la seva vida no variarà per molt que el Barça vingui a jugar l’Estadi Olímpic. D’altres, però celebren que els blaugranes “juguin més a prop de casa”. El José, veí del districte, comenta que “com a aficionat del Barça m’agrada tenir-los aquí al costat” i assegura que intentarà anar a veure algun partit a l’Estadi Lluís Companys. Altres veïns, però, es mostren més contraris a l’arribada del club, assegurant que “només servirà per enviar turistes cap aquí i tallar els carrers els dies de partit”. “Quan juga el Barça sembla que s’aturi el món!”, comenta una veïna entre riures.

Amb tan sols dos partits jugats durant l’agost, seria prematur extreure qualsevol conclusió, excepte que, agradi més o menys als aficionats culers o als veïns del districte, el Futbol Club Barcelona jugarà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys fins a finals del 2024, i, tots plegats, si hauran d’acabar acostumant. ■

El Futbol Club Barcelona ja ha disputat dos partits a l’Estadi Olímpic durant el mes d’agost

“Els veïns del districte es mostren dividits pel que fa a l’arribada del Futbol Club Barcelona a l’Estadi Olímpic”

FCBarcelona

LA MARINA del comerç associat

Celebra la Màgia de la Fira Marinera i de Pagesia el 7 d'octubre!

Estimats veïns i amics, Una oportunitat única s'apropa al nostre estimat barri de la Marina. La Fira Marinera i de Pagesia, un esdeveniment que ens convida a viure una experiència màgica i inoblidable, tindrà lloc el 7 d'octubre al passeig de la Zona Franca.

Els comerciants locals estan preparant amb entusiasme aquesta jornada tan especial. Fins a 70 paradetes oferiran una mostra dels millors serveis i botigues que representen la varietat i l’essència de l’eix Comercial de la Marina. Des de centres de salut i establiments dedicats als animals, fins a serveis de fisioteràpia, immobiliàries, escoles bressol i molt més. Aquesta diversitat ens enorgulleix i reflecteix la vitalitat del nostre estimat barri de la Marina.

La Fira no només serà una oportunitat per realitzar compres, sinó

també una oda als sentits culinaris. Endinsa't en l'espai gastronòmic, on establiments prestigiosos com el Celler la Marina, el bar las Palmeras o La Lola 1967 et seduiran amb delícies que faran ballar les teves papil·les gustatives. L'aire es farà ressò de melodies encisadores, ja que la música en directe serà un dels pilars d'aquesta festa. El country del grup

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43

Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16

(Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSO-

RIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a

Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186

Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28

641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs.

Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126

Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES

KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL

TALK Pl. de Sant Cristofol, 19

Telf. 647 19 56 44

ESTANCS

ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234

Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69

08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB

Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593

650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20

Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271

Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379

Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365

CAFÈ I PA MÉS QUE BO

C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179

Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA

C/ Mare Déu de Port, 257

676585317

PISOS BARCELONA

Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos

Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

QuímiCountry, les danses del Centre cultural d’Estrelles Altes i el concert de rock del grup musical L80 P, amb la col·laboració especial de Dani G. Napos, guitarrista de Jarabe de Palo, faran vibrar el teu esperit.

I per als més petits, un món d'aventures i diversió els espera en un espai de joc infantil pensat especialment per a ells.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155

Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252.

Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO

Pg. Zona Franca,

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132

Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

QUADRES I MARCS

ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177

Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES

c/Mare de Déu de Port, 407-409

Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE

Carrer de la Foneria, 46

Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO

c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228

Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU

c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT

c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ

Passeig de la Zona Franca, 109

Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN

Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40

Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84

Telf. 932 23 00 24

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN

934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252

633266155

Us convidem a no perdre aquesta ocasió de ser part d'una experiència que marcarà una data especial al calendari del nostre barri. Vine el 7 d'octubre a la Fira Marinera i de Pagesia i deixa't embolcallar per la màgia i l'encant d'aquesta jornada única.

És amb profund pesar que ens adonem de la partida de l'associat Agustí Julia Arnal restaurador de Cal Tete del carrer Mare de Déu de Port, 84. El seu compromís inquebrantable amb el comerç i la restauració ha deixat una empremta indeleble. Recordarem sempre la seva passió contagiosa i la seva calidesa humana. En aquest moment de dol, les nostres pensades estan amb la seva família i éssers estimats.

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151

934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144

Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149

930293972

LA LOLA 1967 Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània)

930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ

Carretera del Prat, 40 local 2

651857026

CERVECERÍA EL PORT

c/Mare de Déu de Port, 321

603510229

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA

c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 38 local

Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA

c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local

(part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

CENTRE MÈDIC APTITUD Y PREVENCIÓN

C/ Mineria, 54 Telf. 933285152

TALLERS MECÀNICS TALLERES

El nostre nord és el sud

“Promoure discursos d’odi i assenyalar col·lectius és l’inici de sistemes autoritaris”

Oliver García González

15 anys. Estudiant Religió? Ateu. Política? D’esquerres.

Amb 15 anys, què penses de la vida?

La incertesa pel futur em fa por. Amb tot el que està passant no sé si podré treballar del que vull, si podré viuré aquí o allà... és una cosa que em genera dubtes i neguits. Vull estudiar antropologia, però és una carrera amb poca sortida i gairebé sempre acabes de professor, o bé d’investigador.

Què penses de la política?

Els grans partits no satisfan els meus interessos, tinc un pensament proper al comunisme, encara que sembli radical, però per això m’aproximo més a Sumar i al PSOE, i estic molt lluny de PP i VOX.

Molts jovenets s’apropen a l’extrema dreta ara...

Al meu institut, i en general a tots els espais que comparteixo amb gent de la meva edat, soc conscient d’un gran auge de les dretes i les extremes dretes. I és una cosa que em preocupa; hi ha molta gent de la meva edat que pensa igual que fa 50, 60 o 100 anys...

Per exemple en quins temes?

Es qüestiona el feminisme i hi ha negacionisme de la violència de gènere, sovint es diu que el col·lectiu LGTBI no mereix cap tipus de drets, que som uns malalts... Tinc amics i amigues racialitzades i moltes persones, sobretot les del meu col·lectiu transsexual, ens sentim insegures.

S’intenta arribar als joves per les xarxes socials.

Tots els partits polítics s’han ficat a les xarxes socials per arribar als més joves, i crec que és una bona estratègia. Ara, uns ho fan millor que altres i el que més arriba als joves és VOX,

i ho fa amb fal·làcies i mentides, o dient una veritat tergiversada perquè sembli que qui ho diu té la raó.

Aleshores, com vius les xarxes socials tu?

Has de saber utilitzar-les, perquè de la mateixa manera que són un entreteniment, poden resultar perilloses. Publiquis el que publiquis, malgrat que ho eliminis, es queda allà enregistrat. També estan els scammers o estafadors que roben dades personals. I finalment, hem de ser curosos amb els comentaris que fem a qualsevol persona i també als famosos, ja que la crítica destructiva i els insults afecten tothom.

Sent del col·lectiu trans, com vius l’auge de l’extrema dreta?

Em sembla que creen odi. Derogar la llei trans o prohibir banderes LGTBI és fastigós. Em fa por el que està passant en alguns municipis o comunitats autònomes on han entrat al govern. Les restriccions de llibertats han començat des del minut zero. I allò de prohibir manifestacions... quan prohibeixes la llibertat d’expressió comença el control d’una societat. Per sort no han guanyat ara, però el que fan sembla el començament d’un sistema autoritari.

Com veus que al barri tinguem uns mitjans de comunicació de proximitat?

Demostra que la Marina no és de segona, que som importants; són un espai obert a tothom i a les diverses realitats que tenim. Hem de poder parlar amb llibertat i sobre allò que realment ens afecta. Són notícies que no apareixeran als grans mitjans de comunicació, però són les que ens afecten directament.

Què penses de la gent adulta?

He vist persones de la meva generació que tenen una mentalitat molt més tancada que

L’Oliver és un veí interessat per la política, reflexiu, carregat de projectes i idees de futur. Una mirada esperançada i esperançadora. Un record que la vida va d’això, de viure-la, gaudir-la i d’anar fent camí. Creu que amb sort i empenta podrem fer petjada, petita, però significativa per contribuir als que venen darrere nostre i no oblidar els que es vam precedir.

Conversem entre les seves rialles, però toquem temes profunds. I és que malgrat la seva curta edat és conscient de la complexitat del moment social que vivim. La seva generació està preocupada perquè creuen que el progrés no els arribarà i busquen i reclamen altres mirades. La democràcia no ens ha igualat en oportunitats, però ens ha obert moltes més finestres. En la recerca de referents, joves com l'Oliver tornen a mirar el passat, volen entendre on som i com seguirem construint els nostres barris i ciutats.

la gent gran, però la gent adulta, a vegades, s’ha de deixar ensenyar pels més joves. Tinc la sensació que els costa aprendre’n perquè pensen que perden autoritat. Hi ha molts conceptes i temes nous. I podrien preguntar-nos, no saber-ne no és sinònim de debilitat, al contrari, demostra intel·ligència perquè en comptes de parlar d’alguna cosa que no saps, t’informes abans per poder opinar. No ha de fer por que la gent jove intercanviï coneixements amb els més grans.

Ara parla de la teva generació, els adolescents.

Distingeixo com dues bandes. Hi ha un bàndol més conservador i un altre que és tot el contrari, on soc jo mateix, amb una mentalitat molt més oberta, disposats a aprendre i a tenir un sistema igualitari. Són dues franges molt separades i fins i tot una mica radicals totes dues.

Com és la Marina per a un noi de la teva edat?

La Marina és casa meva, on em sento segur. De fet, sortir-ne em produeix angoixa. Estant aquí, sé que si em passés o em preocupés alguna cosa, els veïns o les veïnes, malgrat que no els conegués, m’ajudarien; tinc aquesta confiança, i això en una altra part de Barcelona o Catalunya no em passa perquè no controlo els llocs i la gent de l’entorn. Si poguessis, què canviaries del barri?

(Rumia) Potser tres coses: els sorolls de la matinada, la gent ja podria ser més cívica; la brutícia als carrers i el poc respecte que alguns veïns amb gossos tenen per l’espai públic. Hem de cuidar el barri i els nostres veïns.

I que t’escoltin! Ara que encara som a l’estiu parlem d’oci. De quina música gaudeixes?

A casa escoltem rock i jo ara m’he endinsat al món del metal. També segueixo el pop i el rock alternatiu, música grunge i una mica d’indie.

I què llegeixes?

Novel·la romàntica, d’adolescents (riu avergonyit). Sempre era dels que deia que no m’agradava, però ara m’hi he enganxat. Estic llegint Rojo, Blanco y Sangre Azul, tracta sobre l’amor entre el fill d’una hipotètica presidenta dels Estats Units amb el príncep d’Anglaterra (ha ha ha).

Què et fa riure?

Tot el que sigui absurd. Ric molt de situacions surrealistes.

Finalment, què et fa sospirar, algun desig? Desitjo tenir la confiança de fer tot el que vull fer. Soc molt desconfiat amb mi mateix. Molts cops sé el que vull i com fer-ho, però no tinc prou confiança. Vull tenir la força per fer tot el que vull sense importar com de difícil sigui! ■

Yohany Limpias Ayala

Alejandro Flores