Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /
PREMSA
6.000 exemplars
102.5 FM
. C A T Setembre 2019 / Núm. 286
Constituït el nou Consell del Districte de Sants-Montjuïc
Pàg. 9 ▶ Representants de tots els partits polítics i al centre, Neus Munté, presidenta del Consell i Marc Serra, regidor del districte.
El 25 de juliol es va convocar el primer plenari del nou mandat municipal amb l’objectiu de constituir el Consell de Sants-Montjuïc, òrgan de representació i participació col·lectiva del HISTÒRIA DEL BARRI
Crònica sobre Cases Barates, el barri que posa el punt final a les festes a La Marina Pàg. 13
ACTUALITAT
Entrevista a Esther Pérez Sorribas. L'experiència de passar de l'activisme a la política
Pàg. 8
districte. L'acte va servir també per a nomenar les conselleres i consellers de cada grup municipal de districte, designats pels partits en base als resultats electorals.
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
2
mirades
EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM
Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala Redacció Jesús Martínez, Laura Sicilia, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Victor Recacha, Alejandra Sánchez Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas
Responsabilitat en la gestió de seguretat de tots A hores d'ara ningú no pot negar que la seguretat a Barcelona s'ha de replantejar seriosament i que cal repensar l'enfocament de la gestió que se'n fa. La passivitat i l'oportunisme dels partits polítics, d'una banda i l'altra, passa factura al ciutadà comú, que ha d'afegir a la duradora precarietat que pateix, la percepció d'inseguretat al carrer. Hem d'entendre que en ser dos aspectes vitals, la precarietat i la seguretat, estan provocant que molts veïns i veïnes se sentin amenaçats. Cal doncs, no encasellar la seguretat en ideologies i relats partidistes i abordar-la des de la complexitat i la responsabilitat que demanda. Exigim la responsabilitat, serietat i compromís de totes les institucions i de tothom en un afer tan delicat com aquest. Que perme-
ti dotar als professionals de la seguretat dels recursos necessaris i vinculi la ciutadania a participar activament de les solucions que se'n facin. No obstant això, hem de parar atenció per no cedir a una lectura simplista i conservadora de la seguretat apadrinada per una elit amb molt poder mediàtic per crear "relats" i que posa en la diana els més desfavorits i obvia, interessadament, les condiciones de desigualtat que en gran manera ells, els seus lobbys i els seus interessos contribueixen a crear i que també són una part important d'aquest problema.
11 de setembre Enguany la celebració de l'11 de setembre ens troba enmig d'una conjuntura que torna a desafiar la nostra maduresa democràtica per a construir consensos entre diversos partits polítics, societat civil, entitats, actors i sensibilitats. Una
tasca àrdua però en la qual cal posar la millor voluntat des de totes les bandes per aconseguir acords que ens representin a la majoria. Aprofitem aquesta celebració per recordar i no deixar de reivindicar que en una democràcia del segle XXI, els ciutadans de Catalunya -i de qualsevol part del món- haurien de ser atesos quan reiteradament i exemplarment expressen una voluntat majoritària, en aquest cas, el consens de posar urnes i cridar a tothom a votar i a exercir el dret a decidir. A l'octubre s'espera la sentència que dictamini la responsabilitat dels líders independentistes, en una acusació de rebel·lió que exigeix l'exercici d'una violència que mai va existir, i que juntament la utilització de mesures com la presó preventiva, han fet palès la vulneració dels seus drets humans i polítics. Tant de bo tots reaccionem propiciant els espais de diàleg i l'entesa que calguin per construir els consensos necessaris.
Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.
ÍNDEX DE CONTINGUTS
Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07
Opinió
Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-
Amb el suport de:
Cròniques Candelianes: El Castell de Port
Pàg. 3
El pa que mengem a La Marina
Pàg. 4 Pàgs. 6-7
Entrevista Esther Pérez Sorribas
Pàg. 8
Nou mandat al Districte
Pàg. 9
Els nous regidors (article de la FAVB)
Pàgs. 10-11
Història del barri: Cases Barates Pàg. 13 Salut
Pàg. 14
Cultura
Pàg. 15
El Port de barcelona / El Consorci Pàg. 16 Reportatge: Tecnologia 5G
Pàg. 17
La Marina del comerç associat
Pàg. 18
Les vacances dels veïns de La Marina
Pàg. 19
L'entrevista: Tres joves veïns de Cases Barates Pàg. 20
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
cròniques candelianes
Primera memòria
L'entorn del Castell de Port, vestigi de l'Alta Edat Mitjana, pateix desperfectes || Jesús Martínez Quatre pedres, restes d’un mur, testimoni dels temps de glòria. A la part més inaccessible d’un monticle, els fonaments d’alguna torre o sagetera o fossat del Castell de Port, fortalesa dels regnes dels Ramon Berenguer i dels Berenguer Ramon, en les celebracions del primer mil·lenni català. El passat 3 d’agost, a l’hora de la migdiada, el destructiu sol d’agost queia amb els seus raigs refulgents sense tenir en compte a qui feria. Solemne, màxim, implacable. El sol de la Primera memoria d’Ana María Matute, «que atravesaba la niebla para convertirse en un fuego húmedo y lento evaporándose sobre los cálices de las flores». Possiblement, les altes temperatures (32 graus), el sòl ressec i l’elevada humitat van causar un petit incendi als rostolls, el llentiscle i l’estepa. En un parell d’hores, deu dotacions de Bombers de Barcelona van sufocar el foc, amb l’ajuda d’un helicòpter dels anomenats «bombarders», com els del model AS350 B3, i amb capacitat per a uns quatre mil litres d’aigua. L’helicòpter, amb base a l’heliport de l’Autoritat Portuària de Barcelona, va realitzar una desena de viatges mar endins. Bombers de Barcelona va relatar en un tuit el que havia passat: «Controlat un foc de matolls a Montjuïc, al c. Mare de Déu del Port amb c. Cisell. Hi Hem intervingut amb deu dotacions de #BombersBCN i la col·laboració d’un helicòpter de @Bomberscat». Precisament, el juny del 2009, el pilot i el copilot d’un helicòpter similar van morir a l’estavellar-se durant les operacions de càrrega i descàrrega d’aigua, en les tasques d’extinció d’un incendi a la localitat de les Franqueses del Vallès (Barcelona). Dies abans de l’incendi d’agost, el Castell de Port, les seves quatre pedres, ja era refugi de brètols que aprofitaven la solitud del lloc per celebrar minibotellones. Els vidres trencats de les Xibecas, negres de cendra. Així mateix, el cartell amb informació de l’Ajuntament de Barcelona havia estat pintat, ratllat amb cúter i cremat amb la flama d’un encenedor. Deia: «Cal destacar també que entre aquests penyals es troba una de les colònies urbanes de xoriguers més importants d’Europa».
El gran desconegut
Resulta fàcil equivocar-se de castell. Normalment, quan es parla d’un castell la gent pensa en el d’alt de tot de Montjuïc, no en el de Port. El Castell de Montjuïc, però, es manté intacte. El diumenge 15 de juny del 2008, ciutadans i capgrossos van pujar a Montjuïc per celebrar que Barcelona recuperava per a ús
C
social un espai d’infaust record. Al Castell de Montjuïc, fortí de finals del segle XVII, es va executar a diversos anarquistes de l’atemptat de la Processó del Corpus, el 1896; es va executar al pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, condemnat per instigar els successos de la Setmana Tràgica, el 1909, i es va executar el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, en l’onada de revenja dels vencedors de la Guerra Civil espanyola. Per només parlar de la història contemporània. En canvi, del Castell de Port només queden les cròniques. El Castell de Port, actiu del segle XI al segle XV, dominava el vessant sud-oest de la muntanya, de cara al mar. Des dels seus merlets s’endevinava l’arribada de sarraïns, a la costa de Can Tunis (potser, l’origen d’aquest nom provingui del temut turc). A prop de la Marca Hispànica, el Castell de Port, tot i ser considerat residència de la noblesa més que baluard, servia com a punt de vigilància davant dels atacs exteriors, com a lloc avançat de l’imperi carolingi. A prop del Castell de Port, a la falda de la muntanya, també es va aixecar fa mil anys l’ermita de la Mare de Déu de Port, fita que recorda el llibre El senyor és Déu, publicat per les parròquies Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu, el 2010: «El llibre ens fa descobrir un gran valor històric que molt poques parròquies tenen, que, on ara
període juràssic, quan els Brachiosaurus rastellaven tones d’herba. A dalt, una esplanada de pins pinyers. Des d’aquí, s’observa al Fossar de la Pedrera, amb la fosa comuna dels pàries del poder, entre ells el voluntari alemany de les Brigades Internacionals Hans Beimler. Al fons, les quatre pedres del castell, amb vistes als dipòsits de Cespa, a la flota d’autocars Izaro i l’edifici Ghostbusters (veure La Marina de maig del 2019). El Castell de Port, el primer castell de Barcelona, el bressol de Catalunya juntament amb el castell templer de Miravet. Tot i que si se li pregunta a un veí, et tornarà la pregunta: «De què castell m’estàs parlant?». O a un familiar: «M’estàs prenent el pèl?». A un conegut: «Mai vaig sentir parlar d’aquest lloc, existeix?».
La placa amb l’escut i les dites vermelles
▶ Foto aèria del cos dels bombers durant l'incendi.
CRÒNICA
3
hi ha l’església, des del principi dels anys mil ha estat lloc de pregària i de devoció a la Mare de Déu de Port amb l’antiga ermita, que va néixer com a capella del Castell de Port». Mil anys de la Mare de Déu de Port. Mil anys del Castell de Port.
Ascens
El Castell de Port, les seves quatre pedres, apareixen davant del visitant com un regal després d’una caminada d’estiu. Darrere del centre cívic La Bàscula, s’agafa l’antiga senda de l’Esparver, anomenada així per la presència de rapinyaires. Les aigües freàtiques del subsòl borbollegen, tenint en compte la gran quantitat de vegetació de les seves tortuositats (figueres, pins, canyars), contorns que un dia van fer les delícies de la colla d’amics del nen Paco Candel, com bé retrata en la seva novel·la Han matado un hombre, han roto un paisaje. Camí serpentejant que creua el terreny en el qual es conserva part de les ruïnes de la masia natal de l’historiador Ramon Anglès. Es puja uns tres-cents metres per una polsegosa pista on hi ha semienterrades desenes de turritelles, cargols marins del
«Mil·lenari de Catalunya. Restes de l’antic Castell de Port. Segle XI. Residència temporal dels comtes sobirans de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d’Estopa, i Berenguer Ramon II, El fratricida. Barcelona, 29 de gener de 1989. Associacions de Veïns, centre cultural i comissió del mil· lenari del barri de Port.» La placa commemorativa va ser renovada el 2000 pel Foment Excursionista de Barcelona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès. ■
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
4
actualitat
El pa que mengem a La Marina
La majoria dels establiments fan canvis a l’etiquetatge per adaptar els seus productes a la nova normativa productes, la qual cosa prova que la majoria no feien servir els ingredients adients. Una treballadora de Maxipan explica que “arran de la nova normativa ens han fet aprendre’ns els ingredients dels diferents productes” només a la seva cadena, mentre que moltes altres han canviat l'etiqueta de "pa integral" per la de "salvado".
|| Andrea Bello / Alejandra Sánchez Durant l’any, a Catalunya cada persona consumeix de mitjana uns 30 kg, de pa per valor d'uns 76€. Aquest aliment ha estat tradicionalment un dels indispensables de la nostra dieta mediterrània i la majoria de persones el consumeixen a diari. Però, sabem realment com és el pa que mengem? El passat mes de juliol, el Govern va aprovar una nova normativa sobre la producció de pa, que ha suposat la primera reforma a l'anomenada “llei del pa” de l’any 1984. Aquesta nova llei incideix en diferents aspectes. D’una banda, ara els productors han d’especificar els ingredients fets servir en la fabricació del pa, cosa que afecta sobretot al pa integral, ja que aquest només podrà anomenar-se d’aquesta manera si la farina que el composa és 100% integral i no amb una barreja com es feia fins ara. En aquest sentit un dels principals objectius que té la legislació és diferenciar el pa integral del pa fet amb segó (en castellà, “salvado”). El segó s’utilitzava fins ara per tal de donar-li al pa un color similar al del pa integral però ni té la mateixa composició quant a ingredients ni les mateixes propietats nutricionals. D’altra banda, la mesura que més afecta als consumidors és la baixada de l’IVA del 10 al 4% en tots els tipus de pa, excepte el de motlle. Arran d’aquest canvi normatiu, des del diari La Marina hem volgut explorar els punts de venda de pa al barri, per saber d’on prové el pa que mengem. A La Marina, la zona on més establiments trobem dedicats a la venda de pa se situa als voltants de la plaça de La Marina, entre els carrers de Mare de Déu del Port, Alts Forns, Zona Franca i Mineria. Tot i haver-n'hi d'altres punts com ara el forn de Cases Barates (Eduard Aunós).
Els forns artesanals a La Marina Al barri hi ha únicament dos forns completament artesanals, és a dir, que fan tot el procés d’elaboració al mateix establiment on es comercialitza el producte final. Un d’aquests dos forns artesanals, el forn d’Arnes, està situat al barri de Cases Barates i abasteix a molts altres locals que venen pa a diferents punts de La Marina. L’altre forn artesanal, l'Huguet, en canvi, està situat al carrer Alts Forns, en ple centre de La Marina. El seu propietari, Miguel Huguet, explica que la nova legislació no ha afectat de moment als forns tradicionals, ja que, “els productes que utilitzem en l’elaboració del pa no varien i, per tant, els preus i el procés de producció tampoc”. Tot i així, el propietari també comenta que “a llarg termini aquesta normativa acabarà fent que pugi el preu del producte final, sobre tot el pa integral, ja que ara tots els productors de pa buscaran comprar la farina 100% integral”, aquest augment de la demana farà que el preu d’aquest ingredi-
▶ Productes del forn de pa artesanal Huguet situat al carrer Alts Forns.
ent es dispari incidint indirectament en el cost del producte final, “de fet el meu proveïdor ja m’ha dit que a partir de setembre pujarà el preu perquè té més demandants”.
centre entre els carrers Alts Forns, Mare de Déu del Port i el passeig de la Zona Franca, mentre que la resta de cadenes en tenen un o dos com a molt.
Cadena de forns artesanals Al barri, a més, podem trobar pa fet en el mateix establiment també als locals de la cadena 365 que tenen obrador. No tots els locals en tenen, sinó que depèn de l’espai de l’establiment. Una de les treballadores ho explica “Als establiments més petits, com al que treballo jo, ens porten el
La formula clàssica de la Boutique La majoria d’establiments que venen pa al barri utilitzen la fórmula de la Boutique, un lloc on compren la massa ja cuita i el que es fa és acabar la seva cocció abans de vendre el producte final al consumidor. Aquest tipus d’establiment és el més típic i el que es troba majoritàriament al barri.
pa des de la central que es troba a Bellvitge i allà la fan de forma artesanal, mentre que els establiments grans tenen els seus propis forners i obradors”. D’aquesta cadena sorprèn el gran nombre d’establiments que té a La Marina, per exemple, els tres que hi ha en la zona
A la zona més comercial, els voltants de la plaça de La Marina, hi ha més de deu locals d’aquest tipus, ja pertanyin a una cadena o siguin comerços independents. Els treballadors d’aquest establiments ens informen que ja han hagut de fer algun canvi, sobretot en l’etiquetatge dels seus
Altres establiments que venen pa A banda de tots els tipus d’establiments anteriorment mencionats, el pa també es pot trobar a les grans cadenes de supermercats, a benzineres i altres botigues d’alimentació. Aquest acostuma a ser pa fet de forma industrial per grans empreses i no assegura ni la qualitat, ni les propietats nutricionals del pa tradicional. També cal destacar com a altres establiments els casos de les botigues del Polvorí i Can Clos, algunes reben el pa dels forns artesanals de Cases Barates i Alts Forns per vendre’l durant el matí. Diferències de preus marcades entre l’elaboració industrial i l’artesanal Encara que sembli que pot existir una gran diferencia de preus entre els diferents tipus d’establiments, la realitat no és aquesta en el cas de l’elaboració artesanal. A la majoria de comerços del barri, els preus oscil·len entre 0’60 i 1€ la barra de pa normal i entre 0’85 i 1,15€ la de pa integral. Tot i això, sí que hi ha una gran diferencia de preu amb el pa de les grans cadenes de supermercats, ja que, com diu Jaume Bertran, president del Gremi de Flequers de Barcelona, “la seva producció és més competitiva”, els preus del supermercat acostumen a anar dels 30 cèntims als 60, i sovint fan ofertes de lots que fan baixar encara més el preu. Aquesta és precisament la queixa principal del seu Gremi, que admet que la nova normativa “és adequada a nivell de producció, però li manca regular quins establiments poden vendre pa”. El cas de La Marina és completament representatiu de la tendència general que està prenent un mercat cada vegada més competitiu com ara el del pa. Com més va més s'industrialitza el procés d’elaboració d’aquest aliment, més valor nutricional del producte i més forns artesans es perden. ■
▶ Local de la cadena de forns artesanals 365 situat al carrer Mare de Déu del Port.
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
publicitat
5
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
6
opinió
¿Grandes marcas o tiendas de barrio, a quien reclamar? Montserrat Pozo i Jiménez
S
Me presento en la tienda para responder en persona que entonces deberían ponerles un GPS para saber por dónde ir y que no se pinchasen. Respuesta: “son como unas colchonetas de playa inflables”. Vaya! Osea que con las bambas no se camina, sino que se nada!, no había recambio y que si no me parecía que me quejase vía mail. Me pareció una falta de respeto. A la casa Nike, recordarle que las bambas se utilizan para caminar y no para levitar ni nadar, más si te cuestan 115 euros. La cantidad para ellos no significan nada, pero para mi hija fueron meses de esfuerzo de ahorro. Pero a todo esto, quien le cambia las bambas a mi hija, la casa Nike o SDJ Sports? Reclamo una respuesta y una compensación para mi hija, vamos que unas bambas nuevas, sean para nadar, levitar o andar por los centros Comerciales. ■
La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors
E
l día 11 de julio de 2019 mi hija de 15 años se compró unas bambas Nike en la tienda SJD Sports, ubicada en el gran vía 2, por un valor de 115 euros. Su precio inicial era de 150 euros y estaban de rebajas. Para nuestra sorpresa, solo un mes después, la cámara de aire de una de las recién estrenadas bambas se le pinchó. Realizada la reclamación nos avisaron que un perito la tendría que evaluar y nos contactarían. Una semana después, recibimos la llamada que nos notificaba, eso sí de manera muy educada, que no teníamos derecho al recambio del producto ya que las bambas se habían pinchado porque “habíamos andando por sitios incorrectos!, que resulta que estaban diseñadas para ir, “por sitios comerciales, por ejemplo”.
Cobrar als qui no es presenten ni anul·len la seva cita mèdica Ramiro López
egons dades publicades per l'Agència de Salut, l'any 2018, 5.218 persones no es van presentar a la visita del metge de família i 2.296 no ho van fer a la d'infermeria. Una falta greu de civisme i de responsabilitat que retarda encara més les llargues llistes d'espera. Com que els perjudicats en veritat som molts, en la línia de la genial idea de cobrar per les bosses de plàstic als comerços, crec que la solució seria cobrar una multa a les per-
Manca manteniment a l'espai per jugar a petanca, al parc Font Florida. Neus Borrell 12/04/19
sones que de manera reiterada no es presenten i tampoc tenen la consideració d'anul·lar la visita, 25 euros per exemple. De persistir en el seu incivisme, proposo que se'ls cobri la visita mèdica fins i tot. És una mesura dràstica, però penosament l'única forma que moltes persones reaccionin i tinguin en compte el mal que ens fan a tots quan es comporten d'aquesta manera. Clar que prèviament s'hauria de fer una campanya d'informació en els mitjans de comunicació. ■
És necessari fer manteniment al pipican de Mare Déu de Port amb C/Foc (Desguàs embussat, acumulació de sorra tocant a l'entrada, etc ...) Ramon Carner 25/03/19
Persisteix el problema a la Bòbila de Can Clos Mª Belen Rodriguez 25/03/19
Reparar el desnivell molt pronunciat pels cotxes entre carrer Motors i Ulldecona, a la sortida cap a Passeig de la Zona Franca Neus Borrell 15/04/19
Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
opinió
L'acomodador Juan Bibian
La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors
"El peral salvatge" (2018, de Nuri Bilge Ceylan)
V
eure una obra mestra com aquest llarg film del cineasta turc és un plaer inoblidable. Explicar i comentar aquesta obra magna del cinema ens portaria hores. Contempla el viatge espiritual d'un jove aspirant a escriptor que intenta descobrir què farà amb la seva vida i, en el procés, deixa de ser un cretí arrogant. Per a això, s'estructura a la manera d'una sèrie de converses llargues, tibants i fascinants; sobre el xoc entre el vell i el nou, sobre el sentit de l'art i la religió a Turquia, dirigides cap a un final emocionalment aclaparador. Seqüències amb la seva mare, els seus amics, amb dos imants, el seu amor de joventut, els seus avis, amb un escriptor famós, amb l'alcalde i sobretot amb el seu pare, un mestre d'escola somiador, idealista, optimista i jugador que
viu d'esquena a la realitat i només és feliç intentant, durant anys, treure aigua d'un pou. Coneixedor de les grandeses i baixeses de l'ésser humà i de les zones grises, on prevalen els dubtes, el director aborda a través d'una proposta amb múltiples arestes, la diferència generacional i els problemes i inquietuds que concerneixen als seus personatges, allunyant-se de veritats absolutes. Entén que res és blanc, ni negre i que estem sub-
Filmar el que és quotidià i arribar a l’universal jectes a diferents punts de vista des dels quals analitzar una mateixa realitat. Cinema emergent diem sovint al que prové de cinematografies de països no habituals en la indústria. El cinema, l'art no sap de llocs de procedència, només sap de qualitat i això està en poder de qualsevol amb talent en qualsevol lloc del món. Nuri Bilge Ceilan ho té de sobres. No us la perdeu! ■
Aconseguir que el barri i el Port es mirin Jose Mª Pérez
A
iniciativa meva, que soc veí de La Marina, la presidenta del Port de Barcelona ha convidat un centenar de persones, membres de les diverses associacions del nostre barri, a visitar el far (la nostra Farola), el proper dia 6 de setembre, per la presentació pública de l'espai ara rehabilitat que havia servit com a habitatge dels faroners. Les Platges de Can Tunis, lloc d'esbarjo i de bany durant molt de temps per als nostres avis i àvies, i que després cediria el seu pas a l'actual Port, són un emblema per a tots nosaltres. Aquest far, és al seu torn el segon més antic d'Espanya. Així les coses, la idea és crear vincles entre el Port i el barri i treballar per què aquest lloc també reculli la història del barri i per a aconseguir beneficis com l'obertura laboral de la institució a veïns i veïnes. A més, enguany i amb el suport del Port de Barcelona, hem celebrat la processó marinera de la Mare de Déu del Carme per tercera vegada consecutiva després de 65 anys de no ferse. Iniciatives com aquestes són fites reeixides d'un llarg camí per recórrer. La proximitat d'estructures i institucions com ara el Port, el Consorci de la Zona Franca, el mateix polígon industrial o Mercabarna, han de reportar al nostre barri beneficis socials, i no tan sols inconvenients. Esperem que tant El Port com l'Ajuntament estiguin a l'altura d'un barri exemplar com el nostre. ■
7
La gent opina Què saps i quina opinió tens sobre els incendis que s’estan produint a la selva de l’Amazònia? Andrea Bello / Yohany Limpias
David Morales, 29 anys
Es diu que són incendis provocats perquè volen destinar els terrenys per a l'especulació. A més, a les notícies com aquestes, igual que als incendis de Canàries, no se'ls hi dóna molta importància. Avui he llegit que el G20 donarà 20 milions de dòlars per ajudar, el que em sembla poc. Sóc conscient que individualment no es pot aturar el canvi climàtic, és una cosa en què hem de participar tots.
Lola López, 59 anys
M'afecta molt veure aquesta notícia, em deixa una sensació dolenta, ja que és una cosa que ens repercuteix a tots. La natura s'ha de preservar per davant de tot perquè els que vinguin darrere la puguin gaudir. Tinc esperança que es faci alguna cosa aviat, i no només al Brasil, sinó també aquí amb els incendis a regions com Galícia o Canàries. Sovint són incendis provocats o per negligències i això s'hauria de castigar durament.
Sergio León, 32 anys
Sé que és un fet important perquè l'Amazones és el pulmó del món, però no conec l'abast de l'incendi perquè no estic massa al cas. Com que no veig la televisió, tot el que he sentit sobre el problema és mitjançant el que la gent comenta.
Ana,
34 anys Amb aquests incendis estem perdent part dels nostres recursos naturals que ens donen sobretot l'oxigen per poder viure. Per part dels polítics hi ha hagut una manca de reacció davant del problema, intentant ocultar-lo. La reacció que he vist ha estat sobretot a xarxes socials, de persones influents que volen donar notorietat al problema.
Juan Fernández, 65 anys
Entre els meus amics i familiars es comenta molt i hi ha una gran preocupació per aquest fet, ja que, l'Amazones és la regió que produeix el 30% de l'oxigen del món. Un dels fets més preocupants és la inacció dels polítics que haurien de prendre mesures per evitar la situació actual. Estem destruint el planeta i ningú fa res per evitar-ho.
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
8
l'entrevista al conseller de barri
“La política és com l'imaginava però les institucions tenen moltes limitacions” Andrea Bello
|| Yohany Limpias Com arriba al món de la política? Sempre he treballat activament des del sindicalisme, no estava militant a cap partit però sí participava a les mogudes polítiques que hi havia. Fa molt anys, i entenent el context de llavors, em sentia molt més atreta al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), això és el que va sembrar les llavors de perquè ara estic a Barcelona en Comú. O sigui que és independentista? Per mi la idea d’independència sempre ha anat molt lligada a la justícia social. I mai he volgut posar una cosa per damunt de l’altre. Amb BcnenComú trobo que puc treballar les dues vessants: el dret a decidir i la justícia social. Ha dit que milita activament en sindicats, en quin? Comissions Obreres. Milito des que tenia 16 anys, que en aquell moment no era gens fàcil. Com ha estat l’experiència de ser consellera de barri? Venint dels moviments socials, sobretot del 15M, era un pas molt directe de la lluita pel barri i el transport públic en la que ens havíem significat una sèrie de gent. Aquests 4 anys han estat molt intensos. És veritat que en ser consellera s’ha de canviar el xip que es tenia abans. Han estat anys d’aprendre a polir el meu caràcter i tenir més paciència, però també de tractar la gent amb més empatia. Recordo que alguna vegada se la va qüestionar per la forma de dirigir-se als veïns. Sí però també és cert que venia d’un barri amb un passat de debats molt intensos, ens coneixien entre veïns i veïnes; i quan jo discutia amb algú amb el mateix posat, però ja sent consellera, si ho veies des de fora, sobtava. He après que no sempre he de contestar així, però també que és el meu caràcter i no m’estic excusant, però és aquest caràcter fort el que m’ha permès fer coses al barri de les que em sento molt orgullosa. De totes maneres, per molt que ens discutim en el barri i que a vegades saltin espurnes, ens sabem trobar. I si no, ho hem de saber fer. Què ha estat el més difícil d’aquests 4 anys? En el meu cas no només era consellera de La Marina, sinó també de dues sectorials més; mobilitat, habitatge i feminisme, a més de ser la consellera portaveu del grup al districte. Per tant, el primer que vaig trobar més difícil va ser organitzar les hores del dia, fins que vaig aprendre que només podia organitzar el temps fins a un cert punt, i que havia d’assumir els imprevistos com alguna cosa natural. .... I l’altra cosa difícil és la sensació que per molt que s’expliqui i es difongui el que fem, sempre hi haurà algú que no se n’assabentarà. I ja pots fer consells de barri, comissions de seguiment, accions diverses...
Esther Pérez Sorribas
Consellera per Barcelona en Comú al Districte de Sants-Montjuïc Barcelona. 61 anys. Llicenciada en ciències de la comunicació L’Esther és una persona coneguda al món associatiu del barri perquè és la consellera del districte per Barcelona en Comú i això l’ha convertit aquest quatre anys en l’enllaç més directe per travessar el procel·lós món burocràtic que mou qualsevol administració pública, en aquest cas la del districte. La limitació dels regidors amb què el govern d’Ada Colau va haver d’afrontar el mandat passat, però també una aposta del seu partit per retornar les decisions als nuclis més locals, li han permès incidir en decisions claus, com ara la participació de les associacions de La Marina no només a nivell d’opinió sinó també d’execució de molts projectes socials i educatius al Pla de Barris. No obstant això, la passió no sempre resulta bona companyera i l’Esther reflexiona respecte d’un dilema que molts dels seus han hagut d’afrontar: passar de l’activisme, idealista i combatiu, a l’exercici del càrrec públic, pragmàtic i dialogant. La combinació resulta positiva en el balanç que fa: “he après molt, sobretot a ser empàtica amb la gent”. A casa seva sempre es va mamar la política, republicanisme, comunisme o anarquisme. “Compràvem quatre diaris i dos d’esport, i tot s’analitzava i comentava” diu l’Esther per explicar d’on li ve l'interès per la política. Xarrem a la terrassa d’un bar en ple calor d’estiu de finals de juliol.
Els Comuns, en general, teniu la fama de no portar bé les crítiques. Què diu vostè? Al contrari, jo crec que som els que més les assumim. Jo relaciono l’actitud d’una critica portada al extrem quan es fa una ocupació, un "escrache" o es manifesten davant del Districte. Quan és així, m'ha preocupat el motiu de la protesta i en cap cas l’expressió d’aquesta reclamació. Pel que sí que no estàvem preparats és per les fakenews, les noticies falses, o les males interpretacions. I que et trobis 3000 likes a una noticia que és mentida! Això sí que sobta i molesta! Què ha estat el més bonic de tota l’experiència com a consellera? El més bonic de tot va ser l’inici del mandat, quan l’Ada Colau va anunciar que una de les tres prioritats del mandat seria fer arribar el metro a La Marina i que la gent se sentís formar part de la ciutat. Per mi va ser molt important perquè era pel que havíem estat lluitant. És la política com l’imaginava? Sí, no era innocent, potser per edat o per haver estat militant i per tot l’aprenentatge fet a casa. A la política una part és la feina que s’ha de fer i l’altra és saber transmetre-ho: s’ha de saber vendre el que es fa i a una mateixa també. El canvi més important ha estat la política institucional on, tot i que jo sí que coneixia les limitacions, no imaginava la dimensió que tenen. Què no ha estat possible, que li hauria agradat fer? M’hauria agradat que els ascensors de El Polvorí estiguessin acabats. Uns desajustos tècnics els han demorat. I a nivell personal? Tots venim d’un passat militant on les diferències es viuen des d’una vessant
més emocional, hi havia desconfiança i enfrontaments que en algun cas van ser provocats per l’anterior govern, perquè penso que ja li anava bé. Quan no es té cap càrrec institucional s’és més lliure de dir el que es pensa. Aquest passat ens ha marcat, i superar-lo, no oblidar-lo, és un canvi que m’hagués agradat haver fet de bon començament. Viure i treballar al mateix lloc també té inconvenients. Com ho porta això? El primer dia em va sobtar, vaig sortir de casa i de cop i volta em para una persona que no coneixia i em parla d’unes voreres d’un carrer determinat, li vaig contestar si podíem quedar un altre dia perquè m’esperaven a una reunió. I em va dir: “No te preocupes que ya sé dónde vives”. I vaig pensar: es presentarà a casa a les deu de la nit.. (riu) Quedar amb amigues als bars o terrasses del barri es feia difícil perquè contínuament algú demanava permís i s’aturava a parlar o preguntar alguna cosa. Però vaig acabar entenent que era un problema meu i no de la gent, i que jo havia de posar els límits. Un cop aprens que és responsabilitat teva, ho portes millor. Quina aportació feu els consellers del barri dins dels vostres partits i dins de l’administració del govern ? Sobretot aportem la visió del territori. Tant si vivim al barri com si no, tenim una visió més exacta perquè interactuem al territori i això ens dona un punt de vista més proper. I perquè tenim la sensació que els consellers de barri, tot i que sou els que treballeu al territori, no teniu pes dins dels vostres partits ni de l’administració? Perquè la normativa de l’administració diu que un consell de barri o un plenari de districte no és vinculant, però s’està treballant perquè això canviï. De totes maneres la força dels conselleres és a través d’altres nivells. Seria partidària que els consellers de l’Ajuntament fossin escollits directament pels barris? Aquest és un tema que s’ha treballat aquest mandat, però no s’ha aprovat encara de manera oficial. A mi sempre m’ha agradat molt la forma de fer anglesa, on cada diputat busca el seu electorat. Quina valoració fa de la situació del barri? En un principi, cadascú tenia un espai i treballava sense pensar en els altres... ara crec que hem canviat una mica i poc a poc estem aprenent el treball en xarxa. Per tant, plegats hem treballat molt i hem de tenir molta cura perquè en algun moment ens podem deixar portar pels egos partidistes. També s’ha de treballar perquè la gent continuï creient en les entitats, cadascuna amb el seu espai, amb la seva manera de fer, però plegades en un mateix objectiu. ■
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
actualitat
9
Arrenca el nou mandat municipal al Districte
Marc Serra s’estrena com a Regidor i Neus Munté com a Presidenta del Consell || Victor Recacha El 25 de juliol es va convocar el primer plenari del nou mandat municipal amb l’objectiu de constituir el Consell de Sants-Montjuïc, òrgan de representació i participació col·lectiva del districte. En l’acte, la regidora Neus Munté, de Junts per Catalunya, ha estat elegida presidenta del Consell del districte de Sants-Montjuïc. Es tracta d’un càrrec simbòlic sense competències executives —és el regidor del districte qui s’encarrega de gestionar el dia a dia dels barris— però que es reserva la competència de presidir les sessions plenàries del districte. L’exvicepresidenta de Catalunya ha estat validada pels vots dels consellers de districte per unanimitat en base a un acord de ciutat entre partits polítics que reparteix les presidències de districte entre grups d’oposició. Tot just estar escollida, la nova presidenta, que agafa el relleu en el càrrec de la socialista Montserrat Ballarín, ha fet un discurs en què s’ha mostrat disposada “a escoltar i garantir el dret a participar de tothom”. Ha expressat també el seu “compromís amb tots vosaltres, el progrés, la qualitat de vida de tots els barris de Sants-Montjuïc i de Barcelona, amb els drets i les llibertats dels veïns i veïnes” i “amb la complicitat per posar per davant tot allò que ens uneix, que és moltíssim més d’allò que ens separa.” La regidora ha explicat que la seva primera experiència laboral va ser precisament al districte, com a membre de l’equip jurídic de l’Ajuntament. També ha volgut recordar el seu company, l’exconseller Joaquim Forn, “pres polític i president del meu grup municipal”. En declaracions a aquest diari, la política assegurava que pretén “donar veu a tothom i prendre bona nota de quines son les necessitats dels barris i del conjunt de veïns i veïnes”. “Vull escoltar i treballar pels vuit barris”, espais que va qualificar de “densos”. Va assegurar que, com a presidenta, respectarà les opinions de tothom, tot i que no deixarà de reivindicar la llibertat del seu cap de files, Quim Forn. I amb una mirada cap a la legislatura que arrenca, va afegir que temes com ara la mobilitat, l’accés a l’habitatge i la seguretat marcaran el proper mandat. Problemes que aposta per abordar “de la mà de la societat civil i de la ciutat”, “escoltant els agents del territori”. En el cas de Sants-Montjuïc, té clar que existeix un teixit associatiu “molt propositiu”.
▶ Neus Munté i Marc Serra a la sessió plenària. Andrea Bello
voler respondre a la protesta d’un grup de veïns que van arribar fins a la seu municipal reclamant solucions d’habitatge. El regidor va reflexionar que es tracta “d’un districte especialment combatiu”, però va assegurar que “durant el mandat es podran abordar i vehicular aquestes reivindicacions” a través de l’espai de debat ofert pels consells plenaris. En declaracions a La Marina, el regidor també va fixar com a prioritats d’aquest mandat la seguretat i l’habitatge: promoure habitatge públic i aturar desnonaments a través de la unitat municipal de mediació en desnonaments. Anticipa projectes als barris de La Marina, que va visitar recentment amb motiu de la festa major de les Cases Barates, on va tenir ocasió de parlar amb els veïns. Pel que fa a La Marina del Prat Vermell, el regidor assegura tenir “un projecte urbanístic a llarg termini”. Entrant en temes generals, sobre les persones immigrades sosté: “hem de donar respostes i polítiques d’acollida dignes a les persones que venen
a viure als nostres barris.” “Amb condicions dignes, moltes vegades els conflictes s’esvaeixen”. En relació al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) —el regidor és membre de la plataforma Tanquem el CIE de la Zona Franca— recorda que l’Ajuntament l’ha portat als tribunals amb la voluntat de tancar-lo, i que un jutge haurà de decidir. Mentrestant, “Tenim un servei d’assessorament jurídic gratuït, convenis amb entitats de drets humans que hi fan visites per a donar suport als interns i estem fent tota una acció de denúncia que es dirigeix al Congrés dels Diputats”. Al seu parer, “necessitem derogar la llei d’estrangeria” per tal d’acabar amb la “privació de llibertat de persones que no han comès cap delicte.”
Configuració del Consell
El plenari, celebrat amb 18 dels 19 nous representants veïnals que comprendran el Consell del districte, per l’absència del conseller de BCN Canvi (la plataforma de Manuel Valls), ha servit també per a no-
Protesta veïnal
Debut del regidor de districte
L’inici de les sessions plenàries també ha comptat amb la participació de Marc Serra, que s’ha estrenat com a regidor de Sants-Montjuïc. En la seva intervenció va
menar les conselleres i consellers de cada grup municipal de districte, designats pels partits en base als resultats electorals. En aquest cas, 6 per a BComú, 5 per a ERC, 4 el PSC, 2 JxCat i un per a Cs i BCN Canvi, respectivament. Una composició que atorga al govern municipal de coalició (comuns i socialistes) una majoria de 10 sobre 19 membres. Al llarg de la sessió, alguns dels nous representants s’han limitat a “jurar” o “prometre” el càrrec, però altres han optat per elaborar fórmules més creatives. Des de prometre “per imperatiu legal” i amb el “compromís” envers “la llibertat dels presos i preses polítiques” fins la defensa “dels autònoms que aixequen la persiana cada dia”, passant per la “justícia social”, el “moviment veïnal i una ciutat de drets”, “la igualtat social de les veïnes” o “la gent dels nostres barris”. Aquest ha estat el primer de molts consells plenaris, amb el que les noves conselleres, consellers, portaveus, regidors i presidenta han donat el tret de sortida a la legislatura.
▶ Moment en què un grup d’activistes veïnals van interrompre la sessió.
Andrea Bello
Un dels moments que va marcar el transcurs del primer plenari de la legislatura ha estat la irrupció d’un grup d’activistes veïnals que han estès una pancarta davant del públic i els polítics assistents a la sessió. Eren veïns i veïnes vinculats als moviments en defensa del dret l’habitatge. Les seves pancartes exigien a l’Ajuntament “reallotjaments dignes” i una “solució per a Abdelah”, una persona afectada per un cas de desnonament. “La inacció ens deixa al carrer”, deia un dels cartells. ■
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
10
Qui són els nous regidors? || Andrés Naya / Cristina Palomar ARTICLE ORIGINAL PUBLICAT A LA VEU DEL CARRER 152 DE LA FAVB La fotografia del nou consistori barceloní sorgit de les urnes és sensiblement diferent a l’anterior. I no només perquè sigui menys paritari, s’hagi rejovenit lleugerament baixant dels 50 anys de mitjana i s’hagin renovat 29 dels 41 representants. És també perquè aplega un elenc de perfils polítics de procedències diverses i acostumats a manar que fan pensar en una legislatura molt entretinguda pel seu alt nivell dialèctic. En aquest segon mandat Ada Colau tindrà al davant una oposició amb molt afany de protagonisme on destaca un exprimer ministre socialista francès, un exministre de Treball del govern Zapatero i un reguitzell d’exconsellers dels governs Mas i Puigdemont. Afegir també l’anomalia que suposa que el cap d’un grup municipal estigui empresonat i hagi de demanar infructuosament permís per assistir als plens.
Valls: no sap, no contesta
Des de les eleccions del 2011 Carrer realitza una breu enquesta als regidors i regidores on els pregunta sobre qüestions relacionades amb la seva vida com la feina abans d’ocupar l’escó municipal, com es mouen per la ciutat, on viuen, on porten els fills a estudiar, si tenen mútua privada i si participen en algun moviment associatiu. Cal destacar la gran disponibilitat de la majoria a participar en l’experiment i també lamentar la impossibilitat de contactar amb el grup de Manuel Valls. A la centraleta de l’Ajuntament no sabien on passar la nostra trucada tot i que BCN pel canvi té dret a sou i despatx. El qüestionari de Carrer és una forma amena d’acostar els representants municipals a la ciutadania, àvida de tafaneries i alhora la primera interessada a saber de quin peu calcen els membres del nou consistori. La majoria dels enquestats té titulació universitària amb perfils molt diferents que van des dels advocats fins als engi-
ajuntament.barcelona.cat
nyers passant per periodistes, catedràtics, mestres, economistes, gestors culturals, biòlegs, politòlegs, empresaris i arquitectes. També hi ha dos funcionaris de carrera, una botiguera i un autònom sense especificar de què, i només un dels enquestats es defineix com a polític professional. Com a anècdota, destacar que no sempre el que més títols oficials té és el que més se’n vanta. Ada Colau no va acabar els estudis universitaris i ho compensa explicant que les seves competències professionals i polítiques “són fruit d’estudis acadèmics, de la tasca que he desenvolupat en organitzacions civils i de la participació en moviments socials”.
L’habitatge va per edats
El decalatge generacional es posa de manifest quan preguntem per l’habitatge. Mentre que els regidors de més edat disposen d’un pis de propietat (alguns l’atribueixen a la parella o a una herència familiar i
T TEMA DEL MES
declaren o pagar hipoteca o no tenir res al seu nom), entre els més joves s’imposa el lloguer. Quasi tots viuen a Barcelona tret d’un regidor que resideix a l’Hospitalet de Llobregat i una regidora que ha anat a viure recentment al Masnou. Ni Marilén Barceló ni Celestino Corbacho ni Laura Pérez -aquesta última diu que viu fora de Barcelona- especifiquen on resideixen exactament. En el cas de Corbacho, només explica que està buscant pis a la ciutat. Elisenda Alamany, que com Corbacho no estava empadronada a la ciutat en el moment dels comicis, viu actualment en un pis compartit a Gràcia. També són els regidors de més edat -independentment del partit polític al qual pertanyen- els que expliquen que gaudeixen d’una segona residència. El mapa és divers i va des de Cerdanyola (Josep Bou) a Falset (Miquel Puig) passant per Sabadell (Elisenda Alamany), el Maresme
Setembre 2019 // www.tiaflm.org
info 1
info Tornada a l'escola en família Setembre 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 59
pàg. 2
Dret a gaudir de les activitats de lleure per a tots els infants pàg. 3
Casals d'estiu a La Marina pàg. 3
TORNEM A L’ESCOLA! Nota Editorial
Aprendre a cooperar i cooperar per aprendre. L’educació del segle XXI. L’educació al nostre país ha canviat molt des de les reformes educatives que van transformar el model d’educació racista, classista i masclista que el Règim de Franco va imposar a les escoles. Segurament tothom recorda frases com “la letra con sangre entra” o “patria, família y religión”, frases que es repetien a les escoles del franquisme controlades per l'església catòlica. Sortosament, el franquisme ja fa molts anys que ha quedat fora de l’educació i aquesta, modernitzada als vuitanta, va esdevenir una peça clau per a la transformació del país. Actualment l’educació sofreix una altra transformació, ja que també ha quedat obsolet el model imperant al segle XX amb la revolució d’internet. Les avaluacions memorístiques, la divisió jeràrquica de l’aula entre professor i alumnes, la competència entre els estudiants per qualificacions numèriques i estímul de les conductes egoistes d’auto ajuda. Tot plegat genera una divisió jeràrquica dels alumnes i una competència i desconfiança entre ells que caracteritza les relacions socials a l’aula. Aquest marc, en un moment en el qual els alumnes estan construint la seva identitat, potencia la individualització en detriment de formes més col·laboratives i cooperatives. La societat que emergeix d’aquesta escola és una societat d’individus atomitzats i fins i tot amb dificultats per a compartir.
La societat del segle XXI disposa d’eines digitals per a facilitar la cooperació i col·laboració dels éssers de moltes maneres. Tot i que la tecnologia no és neutral, les noves eines digitals poden ser utilitzades tant en un sentit com en un altre. La nova tecnologia digital permet que sorgeixin noves formes de fer les coses que requereixen capacitats i aptituds que facilitin als individus treballar en el nou món que es construeix amb l’ajuda d’internet. En la mesura que puguem fer més coses plegats, les societats milloraran i no seran tan agressives per a l’entorn, tant el social com el natural. Una comunitat sempre serà més resilient si els seus llaços són més forts i sempre serà més resistent als perills que pot patir, també les persones que la formen. Per a aconseguir aquestes noves capacitats, l’educació cooperativa és la metodologia apropiada. Estimula la relació entre els alumnes, fomenta la col·laboració en les diferents tasques mitjançant una interdependència positiva de finalitats, concepte que vol dir que tot es faci entre tots i que tots aprenguin. Facilita que ningú quedi endarrerit, ja que les classes es divideixen en grups que permeten detectar i corregir les mancances dels membres treballant plegats, i els diferents ritmes d’aprenentatge queden compensats si es treballa la metodologia de manera correcta. Fomenta l’aparició i la pràctica d’habilitats comunicatives, essencials en el món digital de l’actualitat i indispensables també en el món social. En definitiva, construeix comunitat, la comunitat del futur. Carles Revenga Bagés
Setembre 2019 // www.tiaflm.org
2
info
TORNADA A L'ESCOLA EN FAMÍLIA Arriba setembre i comença un nou cicle, l'escolar. I amb ell arriba el període d'adaptació o període d'incorporació que suposa per a les criatures i per a les famílies enfrontar-se a reptes, sempre nous i enriquidors; els infants, perquè es troben amb un creixement personal, social i intel·lectual i les famílies perquè a més d'acompanyar a les seves filles i fills en la nova aventura, han de continuar creixent i acomodant les noves vivències en el seu dia a dia. En el període d’adaptació el que es pretén, és que els infants es familiaritzi amb l’escola, que dugui a terme una presa de contacte amb els seus companys i adquireixi confiança amb les persones que s’ocuparan d’ell durant la seva estança al col·legi. El període d'incorporació és un canvi a la seva vida, el infant passa d’estar en un espai conegut i amb una atenció màxima i individualitzada, a trobar-se a un lloc nou, rodejat d’iguals que coneix o no i amb els quals ha de passar una gran estona del dia compartint noves experiències i nous aprenentatges. L’acollida a l’inici del curs escolar va sempre acompanyat de preocupacions i emocions. Per un costat, després d’un període de vacances, es comença el treball amb forces renovades; per un altre, tornen els pensaments i les preocupacions per l’acollida dels infants i de les famílies que assisteixen a l’escola. Alguns nens i nenes acceptaran amb molta rapidesa la situació de l’any passat, altres estaran observant per un temps i, a uns altres, els hi costarà adaptar-se i necessitaran una mica més de temps que la resta dels infants. Hem de pensar que per a que es doni una bona adaptació a l’escola, el nen ha d’haver desenvolupat en un primer moment un bon desenvolupament emocional. El període d’adaptació també és bàsic per als professors/es, perquè comencen a conèixer a cadascun dels infants, els Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com seus hàbits i les seves reacciAdreça: La Bàscula Espai Musical ons. Hem de remarcar que la C. Foc, 128, 1a planta tasca del docent és molt im08038 Barcelona portant, ja que ha de treballar Tel. 93.965.007 juntament amb el nens i amb Consell de redacció: les famílies, per així poder arGrup de comunicació de la TIAF ribar a dur a terme un treball -Districte Sants-Montjuïc conjunt, en el qual l’escola i la Direcció de Serveis a les Persones i al família treballin junts. Territori: Lidia Pérez i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). -Carles Revenga (Tècnic auxiliar Dinamitzador comunitari-P.O.). -Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94
Segueix-nos a:
tiaflamarina
Aquesta relació ha d’estar basada en la confiança mútua i la comunicació. Per fer això hi ha dues vies, una formal (reunions, assemblees) i un altra més informal: entrades, sortides, tallers, xerrades, festes, etc.. Es tracta de fer coses amb les famílies potenciant la cooperació entre aquestes i els professionals. Les famílies troben avui en dia dificultats per a l’educació i criança en solitari. Per això és necessari promoure la participació i relació activa, amb altres famílies i compartir dubtes, interessos, preocupacions amb els professionals i també com ajudar a conèixer el creixement i aprenentatge dels seus fills/es, no només des del moment actual sinó aquell que susciti noves situacions. Participar significa formar part. Aquest període és complicat per a les famílies, hem de pensar que ells deixen als seus fills amb unes persones que quasi no coneixen de res i això pot ser un poc angoixant. Es requereix molta confiança en els professors que s’ocuparan de l’infant. La motivació dels progenitors és molt rellevant per a l'adaptació dels fills al context escolar. La família li mostra al nen o nena la forma de relacionar-se amb la resta d'ambients en els quals haurà d'interactuar. No obstant
això, no es tracta d'imposar als fills una sèrie de normes i conductes apropiades que han de seguir rigorosament, sinó d'establir una sèrie de regles, a seguir en diferents entorns, que siguin obeïdes no per por d'un càstig sinó perquè els pares s'han pres el temps d'explicar-les-hi de tal manera que siguin compreses i acceptades pels seus fills. No és un procés que es vagi a donar de forma immediata, sent necessari que els pares posin a prova la seva pròpia capacitat adaptativa, aprenent a proporcionar diferents formes de reforç i a comunicar diferents emocions en funció de les conductes realitzades pels seus fills i del context en què es donin. Tres són les condicions bàsiques de l'educació familiar perquè aquesta sigui de qualitat • Un afecte incondicional, que els doni seguretat sense protegir-los en excés. • Una cura atenta, adequat a les canviants necessitats de seguretat i autonomia que viuen amb l'edat. • I una disciplina consistent, sense caure en l'autoritarisme ni en la negligència, que els ajudi a respectar certs límits i aprendre a controlar la seva pròpia conducta.
Però aquestes condicions no sempre són fàcils de complir, ni tan sols d'entendre, per part dels membres de les famílies. Alguns dels factors de risc, dins del context familiar, que poden dificultar el desenvolupament adequat de la capacitat adaptativa, són les relacions conflictives en la família, l'ús de càstigs verbals i/o corporals excessius. I a més a més les famílies no disposen, sovint, del temps o la flexibilitat laboral suficient per acompanyar els seus fills i filles, o no ho fan per no ser conscients de la transcendència d’aquest despreniment respectuós i graduat. Però siguem optimistes: Entre l’ideal i el real, un canvi sempre és possible. La tornada a l'escola no és només una nova experiència per als alumnes i els docents sinó una oportunitat per a les famílies de donar
als fills unes eines per a créixer en comunitat, amb valors democràtics, on la diversitat, la inclusió, l'educació emocional, el respecte pel medi ambient i totes aquelles actituds i coneixements que ens facin millors persones i amb això millori la nostra societat. La família torna a l'escola i ha de participar en els canals que hi ha: L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) és un espai on tots els pares i mares trobem una manera de participar directament en l’organització de l’escola. Cada aportació és importantíssima per petita que sigui. En definitiva “L'escola forma part de la vida quotidiana de cada família” i entre tots i totes hem de cuidar i participar per a donar als nostres fills i filles el millor de nosaltres mateixos i això només ho podrem fer en col·laboració amb les famílies, els professionals i tots aquells que en el nostre entorn desitgin, com nosaltres, un món millor.
Victor Torres Dinamitzador Casal de Barri Sant Cristòfol
Setembre 2019 // www.tiaflm.org
info 3
AQUEST ESTIU, GAUDIM DE TOTS ELS DRETS! Principi 7 de la Declaració Universal dels Drets de la Infància
L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares. L'infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d'estar orientats a les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.
És important fomentar la igualtat d’oportunitats també a partir de les activitats d’estiu. Des de la Fundació Mans a les mans creiem que tots els infants tenen dret a gaudir dels avantatges de participar en activitats de lleure durant l’estiu sense excepcions. Els avantatges de les activitats de lleure educatiu a l’estiu són molts, alguns dels més rellevants: • ESPAIS D’APRENENTATGE i apropament a la natura o a entorns desconeguts. • ESPAIS DE PROGRÉS PERSONAL. Conviure i créixer amb altres, experimentar, atrevir-te a fer coses diferents, haver de solucionar dificultats quotidianes... Les vivències que tenen els acompanyaran durant tota la seva vida. • ESPAIS PER ASSUMIR RESPONSABILITATS i GUANYAR EN AUTONOMIA: parar taula, ajudar als altres, preparar-te la roba... aprendre a compartir amb els altres i haver de superar imprevistos els ajuda a créixer de forma sana. Així, gràcies a la col·laboració amb la Fundació Agbar, volem promoure que tots els infants puguin divertir-se i aprendre realitzant una
gran varietat de sortides, excursions i activitats atractives i de qualitat que sovint no estan al seu abast. Enguany, més de seixanta infants, adolescents i joves dels barris de la Marina han pogut participar en les activitats d’estiu organitzades per la Fundació Mans a les mans durant les vacances escolars. Al llarg d’aquestes setmanes han pogut anar de colònies a Cassà de la Selva, fer ruta amb bici d’Olot fins a Sant
Irene Aranda Fundació Mans a les Mans
CASALS D’ESTIU A LA MARINA Per tercer any consecutiu el barri de La Marina s’ha beneficiat aquest estiu del programa Baobab que impulsa l’organització de nou casals d’estiu a tota la ciutat de Barcelona. Els casals estan pensats per a infants d’entre 4 i 12 anys i es realitzaran durant tot el mes d’agost. L’escola Seat del barri és el lloc on es fan les activitats dels dos torns del casal, una quinzena per cadascun, tots dos amb 43 places que per a les quals hi ha hagut una forta demanda. La metodologia de treball que es va dur a terme va ser per projectes i els horaris d’aquest any van ser de 10 del matí a 16,30 de la tarda. La idea del programa no és passar el temps a dins de l’escola si no fer moltes sortides per a canviar la dinàmica de l’any escolar, prendre l’espai públic com a propi de forma crítica i fer-hi activitats per a explorar-lo. A més, també hi havia sortides programades a la Piscina Montjuïc i al final del mes d’agost, una trobada dels nou casals del programa Baobab, al Tibidabo. Un dels aspectes més interessants d’aquest programa és estimular la participació dels joves al barri i facilitar el desenvolupament dels esplais i reforçar-los, cedint-los l’organització de les activitats. Aquest any l’equip és totalment del barri amb tres monitors per part de cada esplai, Ensems i Splai T, que son els que van participar un any més, amb la participació per primer cop de la Cooperativa Esguard en la gestió.
Feliu de Guíxols, i anar d’excursió a la Font de la Budellera, a la piscina, al Tibidabo, a fer paddle surf i als laberints d'aigua del CosmoCaixa durant els casalets i casal d’estiu. Des del programa Mar Obert, també s’han estat realitzant diverses activitats de lleure paral·lelament. Els infants i adolescents del Servei de Dinamització Imagina’t ha realitzat un casal d’estiu amb un tastet de tallers d’activitats esportives i creatives, on han pogut descobrir la capoeira, el cant o la batucada, amb la qual donaran inici a les festes majors del barri Eduard Aunós (Cases Barates). Més de seixanta infants de l’esplai Spai-T han anat de campolònies de l’Spai-T a Planoles, on han pogut gaudir d’una meravellosa ruta des de Ribes de Freser i acampar sota les estrelles. A més a més, durant el mes d’agost, es realitza a la Fundació Mans a les mans també un casal d’estiu en col·laboració amb Càritas i la Fundació Pere Tarrés.
Tot plegat amb l’objectiu de vincular i estimular una dinàmica participativa que de moment ha estat un èxit, ja que el casal d’estiu genera trobades durant l’any escolar per a crear activitats que vinculen als nens i nenes amb els esplais i els obren la porta a una participació futura més gran.
Aquest any només començar el casal d’estiu, el dia 1 d’agost, ja va començar l’activitat inclusiva dels participants. Primer van decidir entre els participants les normes a seguir durant el temps que duri el casal. Ràpidament la motivació dels infants els va portar a definir el seu projecte a realitzar durant el primer torn del casal. Les activitats que van
construir van dividir-se en dos grups. Els participants més grans es van decidir per la creació d’un vídeo sobre el barri amb ells mateixos com a actors. El treball consistiria en un procés de recerca i creació dels continguts que acabarien reproduint a l’Escola, també amb caràcter reivindicatiu per a incidir en alguna realitat al barri. Pel que respecta l’altre grup, aquest crearia un museu al passadís de l’escola també sobre el barri, amb el necessari procés de recerca i debat sobre que exposar i com fer-ho. Al final del casal es convidaria a tots els pares que podrien veure l’exposició i finalment la reproducció del vídeo. La possibilitat de tenir un espai de lleure educatiu facilita als infants el desenvolupament d’habilitats individuals i comunicatives, al mateix temps que els permet adquirir autonomia per a la presa de decisions, estimular el diàleg i la responsabilitat individual. La creació de les activitats per part dels participants, és el producte d’un procés on els nens i nenes ja aprenen a prendre decisions conjuntament mitjançant assemblees, on es millora la seva assertivitat, entre d’altres, amb la necessitat d’arribar a acords. Preparar-los per a un futur participatiu centrat en els valors és un dels objectius de tot el programa que queda emmarcat dins de la “Cultura de Pau”, educant en temes com la resolució de conflictes, la interculturalitat i la igualtat de gènere.
Carles Revenga Bagés
Setembre 2019 // www.tiaflm.org
4
info
INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula
Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula
L’Espai Jove La Bàscula irromp Suport a grups musicals del disals instituts del barri! tricte de Sants Al juny l’Espai Jove La Bàscula i Brincadeira van irrompre als instituts i van omplir les aules de moviment, percussió, ritme i alegria. Bidons, pals, mans, peus, llapis, bolígrafs i inclús les provetes dels laboratoris… tot va servir per fer música.
Tot aquest procés creatiu de moviment i percussió el podeu veure els vídeos finals al nostre canal de Youtube de La Bàscula. Les i els protagonistes mostren com les aules, el pati, els passadissos, les escales, els laboratoris i tots els racons de l’institut i de l’Espai Jove La Bàscula vibren amb la música, el moviment i els riures del jovent. Una vegada més treballem colze a colze per poder teixir complicitats amb l’INS Domènech i Montaner i l’INS Montjuïc.
Tornem per esperar-te amb els braços oberts Aquest setembre obrim les portes amb més energia que mai! Construcció de gifs cinematogràfics, ping pong a la fresca, slackline són algunes de les propostes que tenim programades pel setembre. I estem oberts a les vostres propostes i tot el que se us acudeixi. Ja sabeu, passeu per aquí des de les 17 fins les 20:30h de dilluns a dissabte per gaudir de l’espai de trobada i fer les vostres propostes.
Aprèn i gaudeix amb els clàssics i els nous tallers Es pot gaudir i aprendre al mateix temps amb els nostres tallers. Si t’atrauen les arts plàstiques pots aprendre o millorar la tècnica amb el taller de còmic o explorar diferents tècniques amb el taller de graffiti. Practica els teus coneixements musicals amb els tallers de música electrònica, dj, cant, guitarra, bateria, o si ja tens un cert nivell, uneix-te als combos de La Bàscula. Si t’agrada el ball tenim molta varietat: dansa urbana (amb nivell inicial o avançat), shuffle, k-pop o twerk. Aquest últim, organitzat per l’Aquí t’escoltem. Si vols pots venir als tastos gratuïts d’alguns dels nous tallers!! Taller de dj el 16 de Setembre des de les 18:00 fins les 19:30 Taller de K-Pop el 17 de Setembre des de les 17:00 fins les 18:30
Des de La Bàscula apostem per la creació jove. L’Espai Jove La Bàscula dóna suport a nous grups de música, a través del projecte Pedrera 3.8, impulsat conjuntament amb el Centre Cultural Albareda. Del 16 de setembre al 25 d’octubre pots presentar la teva proposta per optar al programa d’acompanyament a grups musicals de Sants-Montjuïc, que inclou tutoria i assessorament musical per part d’un productor, residència als nostres bucs d’assaig, gravació en estudi, preparació del directe, formació en difusió, comunicació i management dins del sector i actuacions als dos equipaments i possibilitat de ser programats a diferents esdeveniments i espais culturals de la ciutat.
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
tema del mes 11 -Ernest Maragall no especifica el municipi-, Llessuí (Albert Batlle), Graus (Osca) (Montserrat Ballarín), Caldes d’Estrac (Óscar Ramírez) i Eivissa (Marga Marí-Klose). Com a curiositat, el regidor de BEC Jordi Martí diu que té “una casa de 30 metres quadrats al mig del bosc”, però no concreta quin bosc. Pel que fa als districtes, l’enquesta recull tres novetats molt destacades respecte a anteriors sondejos. La primera és el fet que no hi ha cap regidor que visqui al districte de Nou Barris. La segona, que el districte de Sarrià-Sant Gervasi (8) torna a imposar-se a l’Eixample (5). Fa quatre anys, una majoria de regidors i regidores vivia a l’Eixample (14). Li seguien Sarrià-Sant Gervasi (7) i Horta-Guinardó (6), Ciutat Vella i Sant Andreu (4), Nou Barris (2), les Corts i Sants-Montjuïc (1). Sant Martí era l’únic districte on no hi residia ningú. La tercera novetat respecte al sondeig anterior és que l’Hospitalet de Llobregat i el Masnou substitueixen Sant Cugat del Vallès i Esplugues de Llobregat. La raó és la renovació interna que han fet la majoria de partits a les seves candidatures per al 26-M.
Poc associacionisme veïnal
Entre els regidors hi ha poc activisme veïnal. De tots, només cinc asseguren pertànyer a alguna associació de veïns i la militància -sigui real o virtual- és transversal a excepció del grup popular, on vetlla per l’absència. Jordi Rabassa (BEC) és membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu i de l’Associació de Veïns del Casc Antic, Jordi Martí (JxC) destaca l’Associació de Veïns i Amics del Putxet, Montserrat Benedí (ERC) esmenta l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera i Jaume Collboni (PSC) assegura ser membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample. Entre tots despunta Paco Sierra (Ciutadans) com el regidor que més associacions veïnals col·lecciona: Associació de Veïns del Raval, Associació de Veïns de la Mercè i Associació d’Amics de la Rambla. Hi ha moltes formes de llegir aquestes dades. Si triem el criteri dels caps de llista, decep comprovar que no hi ha ningú tret de Collboni que destaqui la seva participació en l’associacionisme veïnal. Ada Colau
BEC i Ciutadans (3). Com a nota destacada, el fet que Joaquim Forn respongui a la pregunta recordant que “fa més de 20 mesos que sóc tancat a la presó” i que “aquí hi ha metge”. Pel que fa a l’àmbit de l’educació que els regidors han triat per als seus fills i filles, el primer que crida l’atenció és que hi ha molts regidors que no tenen criatures i no sempre la seva joventut n’és la raó. Dels que en tenen, molts són usuaris de l’ensenyament concertat i del públic indistintament, i aquest últim augmenta exponencialment quan es parla d’estudis universitaris. JxCat i ERC sovintegen l’escola concertada. A l’altra banda hi apareix BEC com a usuària de l’escola pública a excepció d’un cas. Ada Colau porta el seu fill petit a una escola bressol privada del barri perquè “no ens va tocar el sorteig de l’escola municipal”.
▶ Mapa que situa on viuen els regidors barcelonins, tret de Manuel Valls i Eva Parera, a qui Carrer no ha pogut localitzar.
assegura que “actualment com a alcaldessa no tinc temps per participar” mentre que la resta ni tan sols s’hi refereixen. En canvi l’associacionisme vinculat a la política hi apareix clarament i alguns esmenten el nom del seu partit polític o
det, Asfatac, Som Energia, Ecologistes en Acció, Plataforma pel Transport Públic...), així com els col·legis professionals i entitats privades relacionades amb l’ocupació prèvia dels enquestats tenen més presència, tot i que són pràcticament inexistents en el cas dels representants del partit taronja a excepció de l’intens activisme de Paco Sierra. De tots els membres del consistori que participen en l’ampli teixit associatiu barceloní destaca amb llum pròpia el popular Josep Bou: és l’únic que pertany a la Asociación de Amigos de la Guardia Civil.
Cap regidor viu a Nou Barris i SarriàSant Gervasi agafa el torn de l'Eixample en major nombre de Pública o privada? Quan es pregunta sobre sanitat i eduresidents cació, i si són usuaris de l’atenció pública similars (PdeCat i Crida Nacional, Federalistes d’Esquerra...). El que més destaca és la participació en entitats ciutadanes relacionades amb el processisme per part dels regidors d’ERC i JxCat, i per sobre de totes hi despunta Òmnium Cultural. També apareixen esmentats alguns sindicats (UGT, CCOO, Intersindical CSC). Les associacions culturals, esportives i socials (Intermón, Greenpeace, Metges Sense Fronteres, Fundació Vicky Bernar-
o la privada, les respostes són variades i transversals. Sobre la sanitat, la majoria reconeix ser usuari del CatSalut, però tot i que molts esmenten el nom del seu Centre d’Atenció Primària (CAP), també n’hi ha que no el posen probablement per desconeixement o falta d’ús. Pel que fa a l’atenció sanitària privada, el debat ja no va de dretes o esquerres si és que aquest debat és a hores d’ara en aquest àmbit significatiu. De tots els grups, el socialista és el que més utilitza les mútues (6), seguit dels republicans (4) i de JxCat,
Res de patinet i el cotxe oficial, depèn
El decalatge generacional també es dona, però molt més matisat, si parlem dels mitjans de transport que utilitzen per moure’s per Barcelona. L’ús habitual del metro i anar a peu sovinteja, i pocs parlen de fer servir el cotxe particular -algú, la moto-. Tanmateix, són els joves els que més marquen les bicicletes, elèctriques i normals, tot i que no especifiquen si són usuaris del Bicing o la bicicleta és de propietat. Hi ha el cas del republicà Max Zañartu que la comparteix amb la família i el comú Jordi Rabassa que en té dues. El patinet, tan de moda, encara no ha fet forat entre els representants municipals. Entre els que repeteixen mandat, n’hi ha que utilitzen el cotxe oficial de forma esporàdica i d’altres que ho fan habitualment per raons de responsabilitat de govern. Només l’alcaldessa s’hi refereix com a “cotxe de seguretat”. El vehicle privat segueix sent una valuosa possessió de tots els regidors. Tanmateix, de tots els grups municipals destaquen els comuns i els republicans com els que més cotxes i motos tenen. Com a anècdota destacar la caravana de Jordi Martí i la furgoneta compartida de Marc Serra (BEC), i també que només Janet Sanz (BEC) explica que el seu cotxe “és de segona mà amb motor de benzina de l’any 2002”. ■
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
12
publicitat
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
història del barri 13
Cases Barates té marxa, però també reivindicacions || Esther Pardo Les Cases Barates de Can Tunis van ser construïdes per l’empresa privada Fomento de la Vivienda Popular S.A., i inaugurades al mes de maig de 1929 quan Rius i Taulet era alcalde de Barcelona; després que s’aprovés la “Llei de Cases Barates”, promocionada, entre d’altres per Eduard Aunós, que en aquest cas els va donar el nom a les que es van fer a la Marina (n’hi va haver quatre grups més). Aquest senyor, va ser ministre en temps de la dictadura de Primo de Ribera. Anys més tard, també va ser ministre de justícia del dictador Franco. Aquest personatge va ser imputat en el sumari instruït pel jutge Baltasar Garzón, per delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la guerra civil espanyola i en els primers anys del règim franquista. Però llavors, ja era mort. Tot això que us he explicat a mode de pròleg, ve al cas perquè comprengueu els veïns de les Cases Barates quan no en volen sentir parlar de continuar anomenant-se Habitatges Eduard Aunós. No hi estan d’acord amb aquest nom, diuen, -perquè sempre hem estat gent de les cases barates: és el nom que l’identifica i no volem el nom imposat-. La finalitat de la construcció d’aquest barri, va ser allotjar-hi les persones que vivien a les barraques de Montjuïc, que havien arribat a Barcelona per treballar en la construcció de la Exposició Universal del mateix any 1929. Diu en Paco Candel en el seu llibre Donde la Ciudad cambia su nombre que en un principi, els carrers de les Cases Barates tenien nom de número, com a Nova York, però després els van canviar per noms de pobles catalans, que alguns dels seus habitants van adaptar a la seva parla: Ahora los nombres son: Calle Ulldecona, Pinatell.... Tragurà, Riudoms... Ellos, sus moradores, dicen: Calle Urdecona, calle Pinatey, calle Rudón, etc. Algunas gitanas enturbian más las cosas. A la calle Tragurà la llaman Trasgirà: A la calle Ulldecona, Urdecoña...” Aquest barri el Candel l’explica, el viu i el sent a molts dels seus llibres tot i que sempre hi ha alguna variació en el nom. En aquest barri dels barris de La Marina, és on els diumenges té lloc el mercat. Actualment, hi venen clients de tot Barcelona i els venedors són gent de fora del barri, però en el seu origen, eren els mateixos botiguers que treien les seves mercaderies a la porta de la botiga per apropar-se a més gent i també s’hi venien els fruits del camp i bestiar. Van ser els inventors de la “Botiga al carrer”, tant de moda actualment.
▶ La festa de la escuma enguany. Associació de Veïns de Cases Barates
És el barri que posa el punt final a les festes a La Marina
Volen atreure els nous veïns que arriben a la zona i busquen no quedar relegats
La festa major de les Cases Barates és al juliol, per la Mare de Déu del Carme. La varen triar els veïns la Verge marinera. L’any 2016, en Salvador Garcia, en Josep Maria Pérez, en Adolf Romagosa van organitzar, junt amb els veïns del barri, la processó de la Verge i la seva barca que no havia vist mai el mar, fins al port. Els artistes Benito Maín, Diego Garcia i Emilio Alcodoi van ser fer-li una barca. Allà la van dur en un catamarà a fer una volta pel tros de mar que toca el barri de La Marina, que anys enrere havia estat tant mariner i ara tant industrialitzat. La festa major d’enguany va començar divendres i va durar tot el cap de setmana amb tallers, batucada música, molts jocs infantils i campionat de petanca, sense oblidar el concurs de paelles. Hi van assistir les autoritats municipals com el Regidor del Districte. En Jordi Ortega, president de la AAVV de les cases barates ens explica: “La Festa ha estat molt satisfactòria, amb molta diversitat i molta música de diferent grups i orígens. Tothom ho ha passat molt bé, sobre tot els nens, que han pogut compartir jocs i diversió entre ells, cosa que no fan habitualment per les activitats diàries. També hem fet un campionat de petanca molt important, doncs, els participants fins i tot han fet una costellada en acabar, cosa que ultrapassa el joc i la
competició per fer el que no es pot habitualment, com és ajuntar-se amb els amics per divertir-se. És la segona festa que fem. Un grapat d’amics vam muntar-la i estem molt contents. Preparem activitats que poden atraure la resta de veïns d’altres barris de La Marina. Quant a la vida del barri, a mitjà termini, tenim en ment rehabilitar-ne el nom
Associació de Veïns de Cases Barates
i la seva fama. Quan es facin els nous habitatges, hem de treballar perquè les activitats com serveis siguem tant important com perquè qualsevol persona pugui venir a comprar i a utilitzar-los. Aquest any comença la construcció dels nous habitatges i hem pensat que volem ser el centre doncs som els més antics, ja tenim l’experiència i els serveis, El que volem és que els nous veïns s’integrin al nostre barri i s’hi identifiquen, el que no volem que passi és que es faci un barri nou, separat del nostre. Volem que els serveis els integrin a nosaltres, cosa que no els serà difícil perquè som gent molt agradable i atenem molt bé tothom”. ■
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
14
salut
Síndrome post-vacacional El síndrome post-vacacional produce una sensación de tristeza, apatía, falta de energía o motivación al incorporarnos a nuestro trabajo o rutina diaria tras acabar el periodo de vacaciones. El síndrome postvacacional no es una patología como tal, sino un «trastorno adaptativo».
Signos y síntomas:
- Bajo estado de ánimo, decaimiento, ansiedad, - falta de energía, cambios de humor, estrés agudo, - palpitaciones, sudoración, hiperventilación, - temblores, - percepción de incapacidad para realizar las tareas habituales en el entorno laboral, familiar, etc. El síndrome post-vacacional no suele durar más de 2 ó 3 de semanas. Muy pocos casos precisan ayuda profesional, pero en ocasiones la presión de la vuelta al trabajo y/o a la rutina diaria puede causar estrés agudo con todos los signos que lo caracterizan. Si estos síntomas debidos a los cambios adaptativos se perpetúan más allá de un mes, pueden dar lugar a un verdadero síndrome de ansiedad generalizada o un estrés crónico. Ante esta situación, lo mejor es consultar con un su médico de familia que valora enviarlo a un especialista.
Consejos para combatirlo:
Lo mejor para combatir el síndrome post-vacacional es prevenirlo para evitar su aparición. Para ello, pueden llevarse a cabo algunas conductas como: • Lo más importante es reservar unos días al final de nuestras vacaciones para nuestra adaptación y programar el regreso a casa de forma anticipada y relajada.
• No volver de las vacaciones justo el día anterior a la vuelta al trabajo, sino varios días antes. Esto nos permite prepararnos física y mentalmente para el retorno a la actividad laboral. • También es recomendable reanudar las actividades extra-laborales para adaptarlas lo antes posible a la rutina típica del periodo laboral y hacer ejercicio físico para mantenerse activo durante las vacaciones.
Salut emocional Quan parlem de salut o malaltia, el primer que ens ve al cap és la idea de benestar o malestar físic: un refredat, dolor, o una malaltia crònica, com la diabetis. No som conscients de la presència quotidiana de les emocions i amb prou feines sabem reconèixer la seva influència en la nostra salut global. Què són les emocions? Segons els experts, són reaccions psicofísiques a diversos estímuls que experimentem, moltes vegades de manera inconscient. Algunes han estat identificades com emocions bàsiques, entre elles, la por, la tristesa, el fàstic o la ira, però també l’alegria. S’elaboren a la part més antiga i oculta del cervell, l’amígdala, situada al seu torn en el sistema límbic, en el nostre cervell més primitiu, el més instintiu i que més ens assembla a la resta dels animals. La nostra capacitat per gestionar-les i elabo-
rar-les, influirà en que aconseguim mantenir o no una bona salut emocional, la qual influirà en la nostra millor o pitjor salut global. Amb salut emocional ens referim a un benestar psicològic general. Com ens sentim amb nosaltres mateixos, la qualitat de les nostres relacions, la capacitat de gestionar les nostres pròpies emocions i com afrontem les dificultats del nostre dia a dia. És més que no patir ansietat o depressió. Per mantenir, enfortir i millorar la nostra salut emocional és important prestar atenció a les nostres pròpies necessitats i sentiments i aprendre a expressar-los, relativitzar els problemes centrant-nos en les solucions, potenciar les relacions positives amb els altres, mantenir uns hàbits de vida saludables i utilitzar estratègies com la relaxació. En definitiva, una bona cura de la nostra salut emocional, es vincula directa-
• Adaptar los horarios a los habituales de forma suave y progresiva. Por ejemplo: podemos ir adelantando poco a poco la hora de acostarnos y levantarnos una semana antes del regreso al trabajo, para que después la incorporación laboral no nos cueste tanto. • No iniciar las actividades habituales de forma brusca e intensa, sino dándonos tiempo para adaptarnos a la nueva situación y programarlas a lo largo del día en función del nivel de energía y humor que tengamos. • Aunque no sea algo directamente relacionado con el síndrome post-vacacional, mantener una buena alimentación y unos hábitos saludables durante las vacaciones también puede ayudar. • No llevarse trabajo a casa, lo de cada lugar se queda en su lugar. • Utiliza las pausas para realizar actividades agradables, • Dormir adecuadamente y mantener horarios regulares. Realizar ejercicio y técnicas de relajación. • Tomarse con calma la vuelta a la rutina también es un factor clave. Se debe evitar, en la medida de lo posible, el estrés en el trabajo, en las actividades rutinarias y familiares habituales. ■ Ana I Prada Bardaji Infermera Cap Dr. Carles Ribas
ment amb el desenvolupament d’una sana autoestima i autocura. No oblidem que nosaltres mateixos podem influir de manera positiva en ella i actuar per millorar-la tant com ens sigui possible. S’ha escrit molt poc sobre el tema. Se sap que Darwin, el naturalista molt conegut per la seva obra “L’origen de les espècies”, també va escriure un llibre titulat “Les emocions en els animals i en l’home”, molt menys conegut. I d’això fa més d’un segle. En el món modern i occidental, fa tot just 15 o 20 anys que hem començat a preocupar-nos pel tema. En el nostre àmbit, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma i altres entitats, com Sant Joan de Déu, han creat grups de treball i investigació permanents sobre les emocions. ■ CAP La Marina
Per saber-ne més:
- Canal Salut http://canalsalut.gencat.cat - Ministerio de Sanidad, Consumo i Bienestar Social https://www.mscbs.gob.es - Bisquerra, Rafael coordinador: Punset, Eduard; Mora, Francisco; García Navarro, Esther; et al (2011): Com educar les emocions? La intel·ligència emocional en la infància i l’adolescència. Ed. Fars. Sant Joan de Déu. Observatori de salut de la infància i de l’adolescència. Disponible al web: www.faroshsjd.ne.
Esther Pardo i Gimeno
Naturòpata
El pulmó del planeta Suposo que tothom ha escoltat, vist o llegit la notícia de que s’està cremant una part de l’Amazònia. Sempre hem sentit a dir que aquesta massa de vegetació del Brasil és el pulmó del planeta. L’hem pogut veure en les fotografies des de l’espai, tot verd. I ara crema. És com si la Terra s’hagués tornat fumadora. El seu pulmó s’està tornant negre. És lluny nostre però l’efecte negatiu d’aquest incendi, tard o d’hora el sentirem en el nostre paisatge i en la nostra salut. I per si això no és prou, hi ha una part més gran del centre d’Àfrica, que afecta diversos països, que també crema. Aquests incendis, no han estat les restes d’un cap de setmana fent costellada ni l’espurna d’un llamp. Els propietaris dels boscos, en fan “incendis controlats” per, un cop el terreny net, poder convertir-ho en terra de conreu i es descontrolen, llavors, el foc no hi ha qui el pari. Aquestes terres, sense la vegetació tropical, serviran per plantar blat de moro, canya de sucre, cotó, palma o cautxú. Tots aquest productes, controlats per multinacionals que són les que proporcionen les llavors i hi posen el preu a l’hora de comprar-los. Molts d’aquest productes aniran a formar part del pinso que mengen vaques, pollastres, porcs i peixos que després mengem nosaltres. I aquí hem arribat on es tanca el cercle. Nosaltres, que mirem, escoltem i llegim les notícies dels incendis, en som, en part, responsables. A dia d’avui, ja hem consumit tot el que s’ha produït per aquest any. A partir d’ara, estem en préstec del futur. Això comptant amb els milions de persones que passen fam i per tant consumeixen molt poc; per tant, ens estem menjant molta part dels que els toca a ells. Per aquesta tornada després de vacances: “ Consum responsable”. ■
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
publireportatge / cultura 15
Cuina casolana i de qualitat a la Casa Patry V
a ser ara fa cinc mesos quan la Patricia Ferrada i el seu marit Mauricio Valdés van decidir obrir Casa Patry, un bar on es poden degustar menjars, tapes i entrepans ubicat als Jardins de la Mediterrània, just a tocar de la Plaça de la Marina.
La Patricia i el Mauricio han viscut a la Marina des de fa 13 anys i eren clients de l’establiment que hi havia anteriorment on ara és el seu bar. En assabentar-se de que el local es traspassava, no ho van dubtar i van decidir quedar-se amb el negoci, ja que tots dos tenien experiència prèvia en la restauració. La Patricia havia treballat a la cuina d’un restaurant i el Mauricio s’ha dedicat a l’hostaleria en diferents bars del barri. Va ser així com va néixer Casa Patry. Des de la seva inauguració al mes d’abril, la recepció per part dels veïns – tal com explica la Patricia – ha estat positiva, ja que han mantingut els clients de l’anterior establiment i n’han sumat de nous. Segons la propietària de Casa Patry, el que més destaquen els clients és que “el menjar els hi agrada molt, els productes són bones i el servei és de qualitat”.
Un dels principals punts forts d’aquest servei de qualitat, ens explica el matrimoni, són els suggeriments de cap de setmana, que inclouen truites amb verdures de temporada, carns a la planxa i a la brasa, pop i ara, a més, nachos amb guacamole, que la mateixa Patricia elaborada de manera casolana. Casa Patry obre la seva cuina per tots aquells i aquelles que vulguin degustar la seva cuina casolana de 9h a 16h i de 18h a 23h. A més, de dilluns a divendres, Casa Patry ofereix menús diaris amb tres primers i tres segons plats a escollir i postres pel mòdic preu de 11’50€. ■
|| Alejandra Sánchez
L'ESPAI 30 - Ateneu Sagrerenc del carrer Hondures, 30 de Barcelona presenta del 3 al 30 de setembre l’exposició Barcelona blanc i negre, 1971-1992, de José Antonio Andrés Ferriz, president de la Federació Catalana de Fotografia. La mostra presenta una col·lecció de fotografies que documenten els aspectes socials, culturals i esportius d’una ciutat a la recerca de la seva identitat en una etapa històrica que comença poc abans de la transició política i finalitza amb la celebració dels Jocs Olímpics.
Per obtenir aquestes imatges “vaig utilitzar tres càmeres: de 1971 a 1980 una Nera 600 compacta amb una òptica 1: 2.8 de 40 mm. A partir de 1980 fins a l’any 1987 una Konica TC reflex amb tres òptiques: un 28 mm., un 40 mm. i un 136 mm. I fins al 1992, vaig anar alternant, la Konica TC i una Mamiya C220 Professional 6×6 amb una òptica 1: 2.8 de 80 mm. Amb aquestes fotografies he volgut mostrar un document de les imatges que, en aquest període de vint-i-dos anys, vaig anar prenem a la ciutat de Barcelona: personatges, esportistes, edificis i monuments emblemàtics, estructures canviades o desaparegudes, fets, instantànies, anècdotes, efemèrides, etc“. texte de bonart.cat
El Far TANCAMENT DE LA BIBLIOTECA FRANCESC CANDEL PER OBRES DE MILLORA La biblioteca Francesc Candel tancarà fins al 4 de novembre per obres de millora i canvi en el sistema de climatització. Els documents que tingueu en préstec els podeu retornar a qualsevol biblioteca de Barcelona. Si no voleu retornar els documents no hi ha problema, perquè els documents queden renovats automàticament fins la data d'obertura. Les biblioteques més properes són: Vapor Vell (Ptge. Vapor Vell, s/n) Joan Miró (Parc de Joan Miró / Vilamarí, 61) Poble-sec – Francesc Boix (Blai, 34) Disculpeu les molèsties i esperem veure-us ben aviat.
Setembre // www.lamarina.cat
16
espai patrocinat
Èxit de participació en el concert de celebració del 150 aniversari del Port de Barcelona Unes 1.500 persones van gaudir de la música de cinema de l’Orquestra Simfònica del Vallès i la interpretació de les veus de dos actors de doblatge El concert públic que el Port de Barcelona va celebrar a mitjans de juliol al moll Bosch i Alsina per commemorar el seu 150 aniversari va ser tot un èxit de participació. Unes 1.500 persones van gaudir del programa titulat “De pel·lícula!”, ofert per l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). Sota la direcció de Rubén Gimeno, l’espectacle combinava les bandes sonores de pel·lícules ben conegudes per tothom amb les veus dels seus personatges cinematogràfics, interpretats pels actors de doblatge Jordi Brau i Lluís Posada. A l’escenari, més de seixanta músics van tocar les partitures dels grans compositors de cinema actuals, com són John Williams, Hans Zimmer o James Horner. A més, el programa també va incloure peces dels compositors més clàssics com Beethoven i Rossini, que també han passat a formar part de les bandes sonores d’alguns dels films més populars dels nostres temps. La posada en escena es completava amb una gran pantalla on es projectaven fragments dels films interpretats per l’OSV, juntament amb un guió creat espe-
marítimes gratuïtes a bord de Las Golondrinas, una exposició al Museu d’Història de Barcelona o una publicació commemorativa, que el Port està endegant amb motiu de la celebració enguany del seu 150 aniversari.
150 anys del Port de Barcelona modern
▶ L’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Rubén Gimeno, acompanyada pels actors de doblatge, Jordi Brau i Lluís Posada.
cialment per aquest projecte i interpretat per les veus doblades dels protagonistes de Forrest Gump, Pirates del Carib, Missió Impossible o Titànic, entre d’altres. El programa del concert, amb una durada de 90 minuts, reivindica el valor i la qualitat de les partitures que s’estan composant actualment per a cinema i que s’ha convertit en la música clàssica
dels segles XX i XXI. Durant la pausa del concert, el Port de Barcelona va presentar un vídeo sobre l’evolució històrica de la infraestructura, que en les darreres dècades s’ha convertit en una peça cabdal per al desenvolupament econòmic i social del país. Aquesta és una de les iniciatives, juntament amb una sèrie de visites
El 5 de febrer de 1869 es va constituir la Junta d’Obres del Port de Barcelona, la primera entitat responsable de l’administració i gestió de la instal·lació catalana, que va impulsar el finançament i construcció de les obres del port modern. Va ser la primera Junta d’Obres de l’Estat i amb les infraestructures que va desenvolupar va aconseguir superar un problema històric de la ciutat: proporcionar un resguard ampli i segur per als vaixells. Amb l’impuls de la Junta d’Obres, el Port de Barcelona es va transformar en la instal·lació marítima que l’economia catalana industrialitzada necessitava per connectar-se amb la resta del món. ■
Setembre // www.lamarina.cat
reportatge 17
La Zona Franca és escenari de les proves del 5G, la tecnologia puntera que Barcelona busca liderar || Victor Recacha Cirurgies amb el doctor a distància, vehicles connectats o sèries al mòbil en alta definició sense esperar que carreguin. Tot això pot passar a formar part de la realitat que ens envolta de la mà de les tecnologies 5G, que ja s’estan desplegant a Barcelona i que són presents a la Zona Franca a través d’una sèrie de projectes pioners. El terme 5G es refereix a la 5a generació de xarxes cel·lulars de comunicació telefònica, les xarxes sense fil que donen cobertura als terminals i els interconnecten. En principi, aquestes infraestructures, que requeriran dispositius o antenes molt més distribuïts pel territori, permetran comunicar un gran volum de dades mòbils: 1gbps (un gigabit per segon). I amb una agilitat de resposta situada en el milisegon, és a dir, sense latència o retard. En tant que ‘capital del mòbil’ i seu del MWC, Barcelona es perfila com a hub tecnològic 5G: un focus d’activitat i desenvolupament que aspira a ser una de les capitals digitals d’Europa. L’any passat, la ciutat es va postular com a candidata en un concurs de la Comissió Europea per a ser laboratori de proves de tecnologia 5G. La iniciativa va partir d’un acord entre administracions, centres de recerca, universitats i empreses, una aliança que va donar a llum el consorci 5G Barcelona, amb l’objectiu de convertir la capital catalana en el “hub 5G del Sud d’Europa”. Un altre fet a destacar és el recent desembarcament del 5G de Vodafone. A mitjans de juny, l’operadora britànica va llançar comercialment la connectivitat 5G a Barcelona i unes altres 14 ciutats d’Espanya. Això significa que alguns usuaris ja tenen accés a la nova xarxa en proves. A més, hi ha en marxa projectes pilot com el quiròfan d’operacions remotes al Clínic, el campus intel·ligent amb sensors IoT (Internet de les coses) a la UPC,
R
▶ Vehicle connectat per 5G circulant a l'entorn de Fira Gran Via.
REPORTATGE
proves amb un gran nombre de connexions simultànies (a Passeig de Gràcia), carrers amb conducció autònoma i realitat augmentada per al turisme al 22@ (Carrer Pere IV) o un espai de proves per a operadors al CTTC (Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, a Castelldefels). El Port de Barcelona
5G Barcelona
també invertirà 10 milions d’euros en el desplegament d’una xarxa 5G portuària que permetrà la conducció autònoma de mecànica pesada. No obstant això, la Zona Franca és també l’escenari d’un d’aquests projectes pilot. L’entorn de Fira Gran Via ha estat l’escollit per a experimentar amb tecnologies de vehicles connectats via 5G, així com semàfors i vies intel·ligents. Tot això mentre el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) prova d’impulsar l’àrea com “el primer polígon industrial amb tecnologies 5G”. La Zona Franca va ser, a més, l’escenari (al complex Sertram, a la frontera amb L’Hospitalet) d’una prova de connectivitat 5G que els organitzadors reivindiquen com la primera del món (es va produir al febrer de 2017) entre dos punts exteriors a distància. Eduard Martín, CEO (director executiu) de 5G Barcelona i director d’informació de MWCB (Mobile World Capital Barcelona), ha explicat a aquest diari que “la ciutat disposa de dos grans escena-
ris tecnològics”: El 22@ (“desenvolupament d’ecosistema empresarial TIC”), i Sants-Montjuïc, “el gran camp de proves en temps real de la ciutat”. L’enginyer, que també dirigeix el programa 5G de MWCB, creu que el vehicle connectat en proves a Fira Gran Via el passat MWC demostra que el 5G pot incrementar la seguretat en conducció. Assegura, a més, que la tecnologia permetrà “prioritzar els serveis d’emergències per a conformar vies intel·ligents i serveis de valor afegit”. No obstant això, Eduard Martín sosté que el seu potencial va més enllà de la indústria, logística o la Fira, i arriba a l’atenció social. Recorda que La Marina va ser (el 2014) escenari de “la primera experiència d’atenció municipal remota amb un punt d’atenció absolutament innovador”. Per tant, conclou que “apropar la tecnologia al servei de la ciutadania ha de tenir en aquesta zona un espai clau”. Del 5G, espera “una millora dels serveis d’atenció a les persones” (en teleassistència, cures de persones soles o grans o bé assistint les persones cuidadores). D’altra banda, Baltasar Pozuelo, president de l’Associació Empresarial Pedrosa (AEPe), destaca el caràcter estratègic de cara al 5G de l’àre@8, que inclou la Zona Franca, el districte econòmic de L’Hospitalet, el Port, l’aeroport i Fira Gran Via, i que atrau un gran nombre d’operadores telefòniques i empreses tecnològiques de la ‘indústria 4.0’. A més, segons l’empresari, el projecte àre@8 implica que “Barcelona, a través de Sants, pot sortir al mar”. El motiu és que “algunes terminals del Port quedaran obsoletes”. “En 5 o 10 anys hi haurà un projecte urbanístic d’excel·lència, oci, universitats o hospitals” per a obrir el districte al mar, augura el també director de l’Associació Area8. De produir-se, estaríem parlant d’un canvi llargament reivindicat i intensament debatut als barris de La Marina. En qualsevol cas, sembla que el 5G, de la mà d’altres canvis, dibuixa grans transformacions a la Zona Franca, la ciutat i el món. Canvis que, com tot apunta, arribaran en confluència amb altres processos de caire tecnològic, econòmic i social, també als barris de La Marina, esperem que per a bé. ■
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
18
La Marina del comerç associat
Ser soci de l’Eix comercial de la Marina et beneficia Comprant a l’eix comercial de la Marina , tindrem un barri millor!
Es responsabilitat de tots, dels establiments i dels emprenedors formar part de
l’eix Comercial. I també és responsabilitat de tots els veïns, comprar al nostre barri, evitant el tancament d’establiments, i empobrint-nos tots plegats.
Saps quins serveis oferim a l’Eix comercial de la Marina?
Informació i assessorament constant T’informarem en tot moment de la normativa de comerç (horaris comercials, vendes especials, etiquetatge…). Estaràs al dia de totes les novetats del teu sector, així com coneixeràs tots aquells aspectes imprescindibles per donar el millor servei i estar el dia de tot el que passa al nostre barri! Cursos de formació gratuïta És important formar-se per ser competitiu com a empresa en un món tan canviant. Amb la nostra formació i amb els millors professors us donem eines per ajudar-vos a millorar el dia a dia del vostre comerç. Estudiants en practiques al vostre negoci, sempre supervisats per un tutor. Campanyes i Fires L’Associació de Comerciants organitza diverses campanyes i una mostra comercial
Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA DE VIATGES ELECTRODOMÈSTICS VANWARD SEPTEM VIATGES Pg. Zona Franca, 124, Local. Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 535 52 52 Local 9. Telf. 938583562 ESCOLA D'IDIOMES AGÈNCIA IMMOBILIARIA KIDS AND US LA MARINA CENTURY 21 Dux3 C/ Mecànica, 17 c/Foneria, 33 Local 3 Telf. 934531994 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 244. MON ANIMAL Telf. 933326946 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANC Nº 276 ASSESORIES-GESTORIES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L FARMÀCIES Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 419 52 87 Telf. 934218129/ 606885784 BOFILL MARTINEZ FARMÀCIA PANADÉS ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Pg. Zona Franca, 226 Telf. 932989977 / 609932494 Telf. 93 332 34 47 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849
365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78
FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 21 94 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Pg Zona Franca, 122 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 933320210 / 608975406 87-89. Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 MUEBLES EL CISNE Telf. 934214922 / 601156042 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MacMOBLES ZONA FRANCA c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 TU CERRAJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Pg. Zona Franca, 173. Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 661 991 144
DROGUERIES I PERFUMERIES FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26
on participa tot el comerç del barri de la Marina: Fira Marinera i de Pagesia. La ruta de la tapa (La Marina Tapea). La Marina Shopping Festival (Black Friday). L’aparador Misteriós. Sant Jordi. l·luminació Nadalenca. Pare Noel. Resol l’enigma. Òpera al Comerç. BCN Shopping and Shooting. Defensor del client. Epais Liles. Projecte radars. Logotip Q de Quaitat. Agenda de l’any, bolígraf i caramels. Bosses. Sortejos de Nadal. Comerç Accessible.
Presència a la Web, xarxes socials i al Diari la Marina Incorporarem el teu establiment dins el directori de botigues de la nostra web corporativa i tindries presència del teu
ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 PLATAFORMA CÀRNICA MAVI MODA I COMPLEMENTS C/ Mare de Déu de Port, 355 Mare de Déu de Port, 264-266 Telf. 93 611 76 32 Local 2. Telf. 610075461 REFORMES INTEGRALS CALZADOS CISNE NOUESPAI, S.C.P Passeig de la Zona Franca, 220 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 933323594 Telf. 93.517.63.18 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22
PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75
Cursos en comunicació No saps on posar anuncis? Vols estar present a les xarxes i no saps com? T’oferim assessorament i cursos gratuïts en comunicació, publicitat i xarxes socials perquè les teves campanyes siguin eficaces. Borsa de Treball Busques una persona pel teu establiment i no saps per on començar? T’ajudem a trobar el candidat ideal. Ajuts i subvencions T’informem i et tramitem ajudes i subvencions per al comerç. Contacte directe amb les institucions administratives sobre qüestions que puguin afectar al soci (seguretat, mobilitat, urbanisme…) I molt més!!!
Apunta’t!!! www.comerciantslamarina.cat ■
LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46 CAP PATRY Jardins de la mediterrania, local 11. Telf. 931 66 76 23
CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 932 23 00 24 Telf. 629.82.92.85 JOJOTO BARCELONA RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842
BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, (Jardins de la Mediterrània) 155. Telf. 93 432 24 98 GRANJA ELENA, S.C.P VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Pg. Zona Franca, 228 Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Telf. 93 296 98 43 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94
comerç mensualment al Diari gratuït La Marina. Difusió dels establiments associats en les xarxes socials.
c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662
REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98
SALUT BAR JUEVES 5 CENTRE D’INFERMERIA Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn I PODOLOGIA Telf. 934324022 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 TOMA TAPA FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAJardins de la Mediterrània, PSICOLOGIA-OSTEOPATIA local 11. Telf. 93 166 76 23 (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 Telèfon 656187296.
PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX LA SAL DEL PORT Mare de Déu de Port, 413 bxs c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 local 3. Telf. 93 422 10 48 BAR PADDOCK DANI FERNANDEZ ESTILISTES Pg. de la Zona Franca, 145-149 Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 93 331 84 33 Telf. 934 32 15 90 BAR RTE. CAL CAMPÀ MANIKURAME Passeig de la Zona Franca, 109 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 Telf. 93 360 68 69 MI PELU BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, QUADRES I MARCS LA PLACETA D'EN MANU ART I DECORACIÓ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Gran Via Corts Catalanes, 144 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 938085215
TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17
www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386
Cada dia l’Associació de Comerciants de la Marina treballem per: PDefensar i representar els interessos del comerços associats davant l’administració. P Millorar el barri, si MILLOREM l’entorn, millorem la qualitat de vida del barri i, per tant, tothom en surt beneficiat, veïns i comerciants. P Crear sinèrgies entre els establiments associats. P Estem en contacte permanent amb els responsables de seguretat, de manteniment i de mobilitat del Districte. Els comerços donen vida al barri: P Perquè aporten vida al barri. P Perquè il.luminen els carrers P Pequè es preocupen dels nostres avis. (Projecte Radars) P Perquè col·laboren en activitats del barri. P Perquè donen aixopluc a les dones després d’una agressió masclista a la via pública. (Projecte Espais Liles) P Perquè et donen un tracte personalitzat.
Setembre 2019 // www.lamarina.cat
actualitat 19
Com vivim les vacances?
Els veïns de La Marina busquen alternatives econòmiques per poder viatjar durant els mesos d’estiu || Alejandra Sánchez / Andrea Bello L’estiu és l’època de l’any en què la majoria de la població aprofita per fer un descans i desconnectar de la rutina. Una bona manera de fer-ho és viatjant, però no tothom s'ho pot permetre. De fet, en els últims anys, el poder adquisitiu de les famílies del barri s’ha reduït. Segons les últimes dades, a La Marina la renda mitjana per família –la quantitat d’ingressos que té una família a l’any– és de 60.000 euros i, per tant, és inferior al 50% de la del conjunt de la ciutat. Hem parlat amb diferents veïns del barri perquè ens expliquin com s’ho fan per gaudir de les vacances, tot i el cost econòmic que això suposa i que, moltes vegades, implica que les famílies estalviïn durant tot l’any.
Un any d’estalvi no sempre és suficient
En alguns casos, sobre tot entre els joves, cal renunciar a les vacances i treballar també a l’estiu. Un exemple d’això és en Harold, de 20 anys, que es dedica a la logística i aquest estiu no ha viatjat per poder estalviar i fer unes vacances al seu país l’any vinent, ja que només el bitllet d’avió té un cost que supera el 1.000 euros. En altres ocasions, però, els diners que es guanyen no són suficients. És el cas de la Maria, una jubilada de 56 anys que explica que percep una pensió de 540 € al mes. Així com voleu que marxi de vacances?”. La Maria és vídua i pensionista i, combinant les dues pagues, només li arriba per cobrir les necessitats del dia a dia.
Com a ocasió especial
Fa 3 anys que la Maricarmen no marxava de vacances, perquè afirma que, per ella, viatjar és un luxe. Tot i això, aquest any ha fet una ruta pel nord d’Espanya amb la família. “Hem anat als hotels més econòmics que hem trobat” – explica. Anteriorment les seves vacances consistien en anar a visitar els seus fills que viuen a Andalusia.
▶ A l'esquerra, l'Anna durant el seu viatge a Bali. A dalt, la Maricarmen que ha fet una ruta pel nord d'Espanya. Abaix, el Rufino amb la seva família a París.
Un altre exemple és l’Anna, de 29 anys, que aquest any ha decidit anar a Bali durant dues setmanes per millorar el seu anglès. La jove professora de primària va trobar aquesta oferta a través d’una xarxa social que incloïa l’allotjament, les classes i les excursions. Explica que feia molt que no marxava de vacances i “Bali ha estat un lloc que sempre he volgut visitar i ho he fet per donar-me el gust”. Les vacances també són una ocasió per visitar la família que viu lluny o per tornar al país d’origen, tal com ens ex-
plica la Carla que ha aprofitat aquests dies per visitar el seu pare i el seu germà als Estats Units, on ha aprofitat amb la família per fer una ruta i conèixer diferents ciutats, com ara Washington o Nova York. Cal destacar que el viatge va ser al mes de juny “perquè els bitllets són més barats”. De no ser per aquesta ocasió especial, la Carla acostuma a estalviar per poder tornar al seu país d’origen, el Perú. “Els anys que no anem al Perú, ens quedem per aquí i anem de càmping”, explica.
▶ A l'esquerra, la Laura, que no ha pogut viatjar perquè ha sigut mare. Al centre, la Carla amb la seva família a Washington. A la dreta, el Harold tampoc ha viatjat per poder estalviar per l'any vinent.
Un esforç per sortir de la rutina
Una de les opcions més assequibles és viatjar fora de temporada, sobre tot aquest és el cas dels jubilats com en Rufino, que va viatjar amb la seva dona a Mallorca el passat mes de juny. “El viatge és el primer que hem fet amb l’IMSERSO, però cada any hem viatjat pel nostre compte”. Més enllà de l’IMSERSO, el Rufino va viatjar amb la seva família a París el passat hivern. Un altre viatge que va fer fora de temporada perquè, segons el Rufino, “a l’estiu tot està ple de gent i és millor quedar-se a casa”. També hi ha qui estalvia el que pot per poder viatjar. La Laura, tot i que aquest any no ha pogut anar enlloc perquè acabar de tenir un fill, explica que cada any intenta visitar algun destí vacacional, com per exemple Marràqueix on va anar el passat estiu. Ara està a l’atur però amb la seva parella sempre fan un esforç i afirma que “és un cost extra, però guardem la paga doble per poder marxar a algun lloc.” Les realitats dels veïns de La Marina són molt diverses, tot i això, tothom intenta buscar maneres creatives per poder fugir de la rutina un dies i recarregar les piles. Sigui fora de temporada o en ple estiu, un descans hauria de ser un dret que tots ens mereixem. ■
Setembre 2019
L'ENTREVISTA
“Cases Barates és un barri molt familiar i amb facilitats però encara hi manquen millores” Iker Navarro Linares. 16 anys. Estudiant de batxillerat de l'Institut Montjuïc. S’està plantejant triar INEF o fer un grau d’administració de empreses. Daniel Rodríguez Rodríguez. 16 anys. Estudiant d'informàtica a l'Institut La Mercè. David Piña Sánchez. 17 anys. Estudiant d'electromecànica també a La Mercè.
Q
uè fan els joves de la vostra edat al barri? Tots tres: Normalment ens trobem amb els amics per la Zona Franca (fora de Cases Barates) anem a fer una volta o quedem al Gran Via. Quin creieu que és el principal problema dels joves? Iker: Que vivim en un món de yupis. Els adolescents, en general, estem en una mena de bombolla i només volem viure el moment i ser feliços. No tenim gaires responsabilitats perquè, al cap i a la fi, tenim els nostres pares. Daniel: Però a vegades sí que pensem en el futur més pròxim. Per exemple, a l'hora de triar els estudis. Heu tingut en consideració si hi ha treball o no a l'hora de decidir els vostres estudis? David: Jo vaig triar la mecànica perquè sabia que no hi ha molta gent que s’hi dediqui. Daniel: Abans d'inscriure'm al grau d'informàtica volia fer imatge i so, però vaig descobrir que era difícil trobar una sortida laboral. Iker: Això d'administració d'empreses és perquè se'm donen bé els números i sempre m'he imaginat treballant en una
fàbrica portant la comptabilitat. I voldria estudiar esport perquè m'agrada. Però amb sortides laborals només veig als auxiliars d'infermeria i la gent de tecnologia, la resta estem en la incertesa. Ep, i també el tenen els Mossos d'esquadra. Què opineu de tot el que s'està veient de la seguretat? Iker: Ens sembla molt malament que les noies hagin de viure amb por o que no puguin tornar tranquil·les a casa. Com veieu el tema del masclisme entre la gent de la vostra edat? Iker: La societat continua sent masclista, però nosaltres no. Tots i totes tenim el mateix dret a viure i som iguals en drets. Daniel: Per exemple, els esports femenins estan infravalorats i no hauria de ser així. David: Tot això ve d’abans, però nosaltres amb les nostres parelles, per exemple, tenim clar que han de vestir-se, parlar i viure com i amb qui vulguin. Creieu que la vostra generació té integrat el respecte a la diversitat sexual? Iker: Avui això és molt normal, no comprenem la gent que no ho entén. Avui dia a tot arreu hi ha parelles de gais, lesbianes i heterosexuals. L'amor ha de ser lliure.
Xerrem amb aquest tres joves, veïns de Cases Barates, al carrer Ulldecona i en ple final d’agost. La seva mirada fresca i sense encasellaments, però a la vegada prou conscient de l’espai i els temps d’inestabilitat que els ha tocat viure, dona motius per tenir una mica d’optimisme. Són plenament conscients que en poc temps hauran de fer-se responsables d’ells mateixos, com ho viuen? Daniel: Però aquí en el barri no hi ha parelles homosexuals i hi ha persones que encara ho veuen malament, sobretot la gent gran. Què penseu de la política i dels polítics? Tots tres: No tenim molta idea però pensem que tots els polítics estan aquí per a treure benefici propi i no és normal que guanyant el que guanyen, actuïn com ho fan. Iker: Jo no penso votar, quan pugui ferho, perquè crec que tots són iguals. David i Daniel: Nosaltres sí, encara que ens informarem i ens llegirem bé els programes. Quina opinió teniu del conflicte de Catalunya? Tots tres: Estem a favor del referèndum i que es voti, tothom ha de tenir dret a
votar i seria la millor solució guanyi qui guanyi. Tots hauríem de respectar el resultat. Daniel: Prefereixo que no hi hagi independència, encara que crec que si hi hagués al principi ho passaríem malament però després ens aniria millor. Iker: Amb tot el respecte a les persones independentistes, però jo no veig que sigui un projecte seriós, ningú parla de quina moneda tindríem, ni de l'exèrcit, ni de la seguretat social... Què li diríeu a una persona que s'està plantejant viure a Cases Barates o a prop? Daniel: En general el barri és molt tranquil, però a vegades hi ha algun problema que si t'has criat aquí veus normal, però si ets de fora potser t'incomoda. Iker: Li diria que és un barri on hi ha moltes comoditats: farmàcia, supermercat, centre comercial... tot molt a prop. El barri està molt millor que altres anys. David: A mi el barri m'encanta perquè tinc aquí amics, família i tots ens coneixem. Heu estat en les festes del barri? Us agraden? Sou dels qui participen? Tots tres: Sí que ens agraden, però no participem molt perquè realment no hi ha moltes activitats per als joves tot i que cada any millora amb els veïns que l'organitzen. Però de petits les hem gaudit com fan ara els més petits. Què és el més bonic de viure a Cases Barates? Tots tres: Que és un barri molt familiar. Moltes vegades quan arribem a un lloc i diem que som de Cases Barates la gent ens agafa por. Això és bonic, perquè tens una gran defensa. Si algú et pregunta “d'on ets?” i tu dius “de les Cases Barates” i a més afegeixes el “i tu?” aquí ja es caguen a les calces (riuen). ■
Yohany Limpias