La Marina - Edició setembre 2022

Sentir el canvi climàtic en pròpia pell Associació de Mitjans de Comunicació Local Setembre 2022 / Núm. 318Periòdic gratuït / 6.000 exemplars P R E M S A 1 0 2 . 5 F M . C A T Usuaris denuncien el mal estat de les instal·lacions de les Piscines Picornell Sant Cristòfol, la Vinya, Eduard Aunòs i Plus Ultra tanquen el calendari festiu Pàgs. 4-5 Pàgs. 16-17 Les altes temperatures que hem viscut durant l'estiu han obligat a les famílies i a la canalla a buscar fòrmules per a refrescar-se. A la foto, una nena jugant amb aigua durant les Festes d'Eduard Aunós. Alejandro Flores Les onades de calor i els incendis de l'estiu impacten en la consciència ambiental Veïns de diferents generacions opinen sobre com fer front a l'escalfament global CULTURA Una edició més de les Havaneres amb nit tòrrida i el fresc de Montjuïc Pàg. 22 CULTURA Nova columna Derribando armarios. L'experiència LGTBIQ+ Pàg. 9 Pàgs 14-15

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 2

Tel.

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Directora Yohany Limpias Ayala. Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Albert Muro, Marta Campos, Joan Cascante, Carlos Ruano, Lourdes Tasies i Chris Soler. Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Esther Pardo, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

comunitatAlEDITORIALcostatdelaeducativa

80 www.lamarina.catredaccio@lamarina.cat00102.5 FM Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis 08038 Barcelona mirades

Poden les institucions donar resposta als problemes que estan cridats a resoldre, sense que els seus ciutadans se'n refiïn del que fan? No. Com a mostra, mireu si no el que està passant al EEUU o el que sempre ha passat als països de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina. La confiança és el fo nament del pacte social i el que possibili ta que un país tiri endavant, que funcioni. A la classe política se li suposa una certa capacitat d'entendre això i de lectura i in terpretació de la realitat social.

I en aquest sentit el Govern de la Ge neralitat havia deixat d'emetre senyals d'intel·ligència política. Se li ha esgotat el crèdit ciutadà en la seva capacitat de mi llorar i afrontar els reptes actuals. Els se nyals i l'escenografia de tot el que veiem, sovint ens fan qüestionar si la Generalitat compren la dimensió i la gravetat de la feina que se li requereix en aquesta crisi. Qui feina té, si no aquesta? No obstant això, el cop aconseguit amb el pacte amb l'educació atenent les seves demandes i reivindicacions i garantint així un inici de curs sense vagues, torna una mica de tranquil·litat. És un bon inici per trencar la percepció d'inacció que ha calat en una part significativa de la ciuta dania, esgotada i tensa pel context social. S'ha de reconèixer l'encert de la mesura, ja que situa la resposta de l'administració catalana des de la complicitat i empatia social envers l'estil de l'"és el que hi ha" "és el que toca" i l'enfrontament, davant la resposta social, que hem de tenir quan s'actua sense consens i contra els interes sos de sectors que ja han suportat molt de retrocés en els drets laborals, com els mestres i docents. Perquè arribats on som ja no esperem avançar. Només dei xar d'anar enrere, no perdre més qualitat social, democràtica, educativa, sanitària, laboral... benestar, en definitiva. Aleshores, igualment cal posar en qüestió a la classe política i l'elit tecnò crata i financera. A la de fora, a la naci onal i a la local. On és el límit per anar enrere? —Compte!, perquè la resposta espanta—: no n'hi ha! Es pot anar tan lluny com ho permetem. És el sistema. Escanya tot el que pot i fins quan pot. Les elits temem l'esclat social només si aquest els amenaça. La reflexió ve a tomb perquè tothom ha advertit d'una tardor calenta. Això és: problemes en el subministrament de bens essencials i l'encariment de produc tes bàsics. Doncs l'actuació i organització d'estructures representatives i democrà tiques com els sindicats serà cabdal, com ha passat a l'educació. La mobilització i el suport majoritari i contundent de les bases al sindicat de l'ensenyament ha trencat una inèrcia de no atenció que fins ara havia tingut la Generalitat i l'ha obli gada a prendre mesures que fins fa no res advertirà com inviables. Un aplaudi ment per al sector i també per la resposta final de l’administració. Cal continuar en aquestaL'escoladinàmica.éspeça social cabdal per no retrocedir en tots els camps, i de la qual tothom s'omple la boca dient que sí, que importa molt i bla, bla, bla, però rep l'atenció que li cal? És va i superflu el que reclamen els mestres i docents? La majoria sabem, intuïm, que hi ha motius de fons i estructurals que no necessitem conèixer en detall per saber que hi són. Que a la catifa on s'amaga tot el que no es vol posar a la llum pública ja no hi cap més brossa. S'ha omplert. Per tant, fem costat als mestres en les seves demandes, assumim les seves reclamacions com nostres i en el marc del país que volem construir: amb jus tícia social. Perquè la ignorància i la manca d'oportunitats ens surt molt més cara. I encara més als barris com els nostres en què els indicadors socioeconòmics i educatius són a la cua dels de la ciutat. Volem escoles potents i amb qualitat educativa, amb l'alumnat ben atès i amb mestres i docents ben formats, ben trac tats, ben pagats i ben considerats. Cal invertir en ells i en tot el sistema educa tiu. Ho necessitem i ho reclamem com a societat i els governs ho han de fer pos sible. Perquè retrocedir en més drets i en al qualitat de serveis essencials ja no és una opció. No pot ser-ho. ■ 93 296

Heu denunciat manca de diàleg i de negociació, aquesta dinàmica comença amb el conseller o venia d'abans?

El conseller va oferir reduir les hores lectives de primària (hores d’atenció di recta als alumnes, fent classe) deixant de banda els alumnes de secundària, que són els més afectats amb aquesta mesura.

La dinàmica de negociació en si mateixa s'havia trencat des de molt abans. A les meses en què participem els representants sectorials es relaten les propostes, i tot i tenir la comunitat educativa en contra, i expressar el desacord o intentar buscar opcions, el Departament portava a terme les seves decisions sense considerar res del quePerexpressem.aixòvam veure necessari trencar aquesta dinàmica: vam deixar d'assistir-hi quan hi havia un tema que rebutjàvem, perquè no puguin dir que han fet el tràmit de consensuar-ho amb el sindicat.

Mestra de música, del Cos de Mestres d'infantil i primària. La seva militància ac tiva i la preocupació genuïna pel rumb de l'educació, la van significar entre els seus companys sindicalistes, que el desembre del 2020 en fan la portaveu nacional d'US TEC-STEs, sindicat majoritari en l'edu cació. Ve del camp de la cultura, i fa uns quatre anys desconeixia la dinàmica sin dicalista, confessa.

3 Setembre 2022 // www.lamarina.cat actualitat

No la vam acceptar, perquè nosaltres repre sentem a tot el col·lectiu...

Què li suposa al professorat l'avanç del calendari escolar? El calendari escolar amb la canalla abans començava el dia 12 de setembre.

Ara per a primària començarà el 5, i per a secundària el 7. Els centres utilit zàvem aquests dies per acabar de pre parar-ho tot. I a sobre hi ha el tema dels canvis en el currículum. Per molt que ens esforcem, necessitem un temps per preparar i coordinar amb els equips i les famílies per garantir una bona aten cióTanmateix,pedagògica.al setembre encara s'incor poren mestres, i ara arribaran amb el curs ja començat. Tampoc podrem fer les re unions amb les famílies prèvies a l'inici deAcurs.més, es va dir de fer una jornada intensiva al setembre i les famílies van acceptar perquè se'ls prometia que hi hau ria extraescolars gratuïtes a la tarda. Des d'Educació, finalment, no ho podran fer perquè no hi ha monitors suficients. I a sobre, ara això ho gestiona la direcció i els han tret la funció a les AMPAs, diuen que perquè no estan organitzades. Per tant, només es custodiarà la canalla. Enguany, a més, perdríem els recursos covid, això volia dir perdre més de 3 mil docents. Ara com serà aquest retorn a les aules? El curs passat, al segon trimestre vam fer tres vagues i al tercer semestre en vam fer nou. Les primeres van ser massives i feia molt de temps que no s'aconseguia aques ta mobilització. A les darreres, el nombre de persones va disminuir perquè al final la vocació ens pot. I sempre hi ha la pre ocupació pel que tenim programat amb els estudiants, a més del tema econòmic, perquè per cada dia de vaga ens retallen 100 euros de sou. El retorn es preveia difícil, però hem pogut arribar a un acord. A la Conselleria li ha costat entendre que necessitàvem re cuperar una certa normalitat abans d'im plementar més canvis, poder parlar de tot, però ja no podem assumir el nivell d'im provisació que s'ha tingut, i tot perquè la Conselleria només tirava cap endavant el que beneficiava la seva imatge.

|| Y.L.A. / L.T.C.

Entrevista amb Iolanda Segura Corrales, portaveu nacional d'USTEC-STEs, sindicat amb més implantació en l'ensenyament “Si no es duu a terme tot el pactat, les vagues hi tornaran”

Ara, però, entre la feina, la responsa bilitat de representar un sector cabdal i la d'educar la seva filla de setze anys i a punt de fer el batxillerat, és el rostre de la regene ració d'una organització, el sindicat, cridat a recuperar protagonisme en aquesta crisi de dimensions encara incalculables. Iolan da és dona, jove, connectada amb la realitat social i explica el conflicte sense grandilo qüències, segura que l'evidència l'avala. Parlem amb ella per conèixer la situació a la qual faran front els centres escolars aquest curs. Com s'hi arriba a la mobilització del curs passat? Amb la covid-19, tots vam posar el focus en la sanitat i l'educació. Sempre han es tat àmbits fràgils, però amb la pandèmia la situació s'aguditza. A Catalunya es va evidenciar que el sistema feia aigües per tot arreu, hi havia manca de recursos i de satenció a l'alumnat vulnerable, que es va veure encara més afectat i mancat de tot. A més, durant el confinament els mes tres no teníem un horari regulat. Treballà vem a qualsevol hora del dia, els 7 dies de la setmana, i cuidant els fills. No estàvem preparats per fer classes telemàtiques i tot plegat va causar molt d'estrès. També van voler que treballéssim la Setmana Santa; vam viure un abús. Amb el desconfinament, el Departa ment d'Educació pretenia recuperar la normalitat sense oferir-nos mitjans. Als cursos postpandèmia la qualitat s'ha res sentit. La cura de l'alumnat i del professo rat ha estat nul·la. N'és una mostra el que va passar amb la sisena onada i l'aparició de la variant òmicron: no es van fer cri bratges ni res i la variant va arrasar molts mestres. Hi havia molt d’esgotament. Llavors el conseller anuncia un nou ca lendari, sense cap consulta, consens o negociació. El va fer públic a la prem sa abans que a la comunitat educativa. I llavors tothom vam tenir consciència que així no podíem continuar-hi. Això va ser la gota que va fer vessar el vas. La sobrecàrrega de feina i l'actitud del De partament no són acceptables i ens vam plantar. Des de llavors, com ha anat el diàleg amb el Departament d'Educació? Els hem recriminat que no poden comen çar una negociació quan ja ho han decidit i anunciat públicament tot. Per què seure, si tot ja està decidit?, per perdre un temps tan valuós? Al principi ni tan sols escolta ven, però en veure el suport a les vagues van convocar una mediació.

Tot i així, si no es duu a terme tot el pac tat, les vagues hi tornaran. ■

Finalment, després de la darrera reunió convocada per Treball hi ha hagut acord. Les vagues que teníem previstes han estat desconvocades, ja que per part del Departament hem arribat a un acord. A partir del dia 1 de gener es farà una re ducció d’una hora lectiva a secundaria i primària, tal com es feia abans de les re tallades.Totique no són les mesures que volíem, perquè aquestes s’hauria de dur a terme a partir del dia 1 de setembre, hem signat l’acord per dos motius: la incorporació d’una plantilla de 3.500 docents i també el canvi d’actitud per part d’Educació, ja que s’ha flexibilitzat a properes negociacions, basades en les nostres reivindicacions.

“Hem acordat una hora menys fent classe i la contractació de 3.500 docents més des de gener”

||

Les piscines Picornell

Usuaris denuncien manca d'inversió i un servei de neteja deficient Lourdes Tasies Cano

Les denúncies dels abonats: Els vestidors són el punt més crític pel seu deteriorament, denuncien els usuaris. A la sensació d’una neteja deficient se suma l’aparició de paneroles humitat dels materials, inclosa la fusta in corporada, i una rutina de neteja que no acaba de convèncer-nos... sembla que vul guin que marxem", es queixa el grup de dones. El dia que ens vam endinsar a les instal·lacions de l'espai, en uns deu minuts als vestuaris de dones vam comptabilitzar un total de 6 paneroles. Tanmateix, dels assecadors disponibles només en funcio nava bé un. "Ara a l'estiu no importa tant, però a l'hivern... imagina't sortir d'aquí amb tot el cabell xop", diu una dona gran que hi practica natació des de fa anys. I la imatge a simple vista als interiors dels vestuaris els fa costat: Les dutxes mostren marques de la calç i el ferro, n’hi ha residus visibles acumulats en algunes columnes, “i els sanitaris no fan confiança d’entrar-hi”, afegeix un usuari del vestidor d’homes, marques de goteres i un estat mig ruïnós d’una part del sostre accentu en la sensació de deteriorament. Moltes de les queixes assenyalen so bretot la manca de personal del servei de neteja. "Tot està brut", reclamen els abo nats. Com a resposta, l'Oliver Orellana, i el David Paredes, director i coordinador de les instal·lacions, respectivament, deta en desús del vestuari masculí del centre esportiu Picornell.

▶ Zona

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 4 actualitat Situades a l'olímpica avinguda de l'Esta di, es van inaugurar el 1970 amb motiu del XII Campionat Europeu de Natació (1972). Amb la febre olímpica es millorà tota la instal·lació per acollir diverses mo dalitats de natació el 1992. Amb els anys, destaquen els nous espais incorporats: una sala de fitness, dues sales d'activitats dirigides, ludoteca, sala de bike, tres pistes de pàdel i quatre vestuaris, dels quals dos compten amb jacuzzi i sauna. A 50 anys des de la seva obertura i des prés d'haver arribat a un màxim de 15.000 abonats els anys 2000, el descens és més que notable, han baixat fins a 5.000, tot i tenir una de les tarifes més assequibles entre els equipaments de natació públics. Els abonats es queixen per la manca de manteniment de les instal·lacions Un dia qualsevol del mes de juliol ens endinsem a les instal·lacions per compro var algunes de les queixes que, en reitera des ocasions, han arribat a la redacció de LA MARINA. "Les últimes reformes es van fer l'any 1992 per acollir les compe ticions de natació i això és insostenible", assegura un dels usuaris veterà que pre fereix no donar el seu nom. "El servei de neteja és mínim, la meitat de les dutxes no funcionen, ni tampoc la majoria dels assecadors. El que ja és preocupant és que trobem paneroles arreu... ens hem queixat i no hi ha manera que ens escoltin", asse nyala una usuària al vestidor de dones i un grup allà present la secunda. Els vestuaris, Les queixes d'aquests espais ja són des de fa anys, però "amb la pandèmia han anat a més", segons molts usuaris. Asse guren que són principalment els vestidors els que acusen un deteriorament sostingut des de fa temps. Amb la Covid es van fer canvis per limitar els espais on no es podia accedir, com els jacuzzis i les saunes. Uns taulons de fusta encara separen la zona habilitada i la que va quedar en desús per les mesures higièniques. No obstant això, la incorporació d'aquesta fusta, que s'humiteja, i un servei de neteja que no satisfà, han contribuït a l’aparició de paneroles. "Entre la calor, la

▶ Les dutxes del vestuari femení.

En definitiva, que no se puede juzgar la his toria con los ojos actuales, pero si vas empezar a hacerlo, lo mínimo es que seas objetivo.

▶ Estat del terra del vestuari femení, zona al costat de les aixetes.

5 Setembre 2022 // www.lamarina.cat actualitat

David Labrador Conseller portavoz de Ciutadans en el Distrito de Sants-Montjuïc Estimado lector, si usted sigue habitu almente la política municipal, se habrá dado cuenta de que una de las acciones más característica (e innecesaria) del Go bierno de la Sra. Colau y del PSC ha sido cambiar el nombre de numerosas calles de Barcelona. Si se fijan bien, y observan el modus operandi que tienen los comu nes y socialistas en hacer dichos cambi os, verán que las personas afectadas son claros ejemplos de la historia común que tenemos los catalanes con el resto de Es paña. Es decir, que suenan demasiado “español”, lo que provoca urticaria en más de una persona. Evidentemente, qui tar esta nomenclatura por parte de Colau y de Collboni cuenta con el apoyo entu siasta de los partidos separatistas, ya que para ellos es un sueño “desespañolizar” el callejero de nuestra amada ciudad. Para ponernos en antecedentes, em pezaré con un caso flagrante y vergonzo so como fue el retirar su calle al almirante Cervera. Don Pascual Cervera y Topete fue un conocido militar que participó en la Guerra de Cuba. También defendió el orden constitucional de la Primera Repú blica. Era una persona liberal y bastante progresista en su época, y, recuerden esta fecha, murió en 1909. Bien, pues la ex cusa para quitarle su calle por parte de la Sra. Colau fue que era “un facha”. Parece difícil que el Sr. Cervera pudiera serlo, te niendo en cuanta que murió incluso años antes de que apareciera el fascismo, por lo que la excusa de la alcaldesa no hay por dónde cogerla. Después tuvieron la idea de quitar la calle dedicada a los Reyes Católicos en Barcelona. Es curioso, porque este Gobi erno municipal, que se autoproclama “fe minista”, quitó la calle a una de las mujeres más poderosas de la historia como fue Isa bel la Católica. Por no hablar de Fernando el Católico, admirado por sus coetáneos y que sirvió de inspiración a Maquiavelo para escribir “El Príncipe”. ¿Van ustedes viendo lo que tienen en común todas estas personas? Pues hay más ejemplos: Se retira la calle del almirante Aixada, un marino catalán que fue hombre de confianza de Carlos I, la calle dedica da al almirante Churruca, marinero vasco conocido por su heroísmo en la Batalla de Trafalgar, etc. También está en proceso quitarle la calle al teniente Flomesta, que era un militar murciano que fue torturado y murió en cautiverio por no colaborar con sus enemigos en la Guerra del Rif, lo que salvó la vida a muchos de sus compañeros. También han existido intentos (aunque no han fructificado) de quitar del callejero de Barcelona a Carlos III, seguramente uno de los mejores reyes que ha tenido España, como a Luis Daoiz y a Pedro Velarde, héroes de la Guerra de la Independencia y que murieron en el Levantamiento del 2 de Mayo contra las tropas francesas.

También resulta curioso que, a los almo gávares, con varias calles dedicadas por Barcelona, y conocidos por sembrar el ter ror en los Ducados de Neopatria y Atenas (tanto que hoy en día se les sigue utilizan do como una especie de “coco” para los niños que se portan mal en algunas zonas de los Balcanes) no se les haya quitado ninguna calle por su comportamiento. Por no hablar de lo exigente que es Colau con los monarcas comunes de toda España, pero lo comprensiva que es con los an teriores a los Reyes Católicos, ya que, si cogemos a Jaume I, por poner un ejemplo, no sale muy bien parado con todo lo que hizo con la población existente en Balea res y Valencia durante sus conquistas.

llen les actuacions que han realitzat a fi d'atendre les reclamacions que els hi arriben. "Hem reforçat la neteja amb aparells intel·ligents com ara les mà quines digitals d'escombrar, els clients potser per això no veuen el personal, i també mantenim els equips de neteja ben actius. Després de 1992 també s'han fet reformes de manteniment, s'ha solucionat una pèrdua d'aigua que hi havia a la piscina i pro vocava humitats, va tenir un cost de 200.000 euros, per exemple. Això no es veu, però s'ha fet.” No obstant això, reconeixen que arran de la pèrdua d'abonats han hagut de reduir més de la meitat del personal de la neteja. Orellana defensa: "Hi ha coses que semblen brutes, però és perquè són velles, d'aquí aquesta sensació”, assegura i al hora defensa que si tot estigués tan brut, no supe rarien el control de sanitat que tenen cada mes. Sobre el calendari de reformes, expliquen que es va fer una remodelació en diferents fases: La primera, i ja acabada, ha estat la nova sala de fitness. Va suposar un avenç, ja que es va passar d'un petit gimnàs a un més contemporani, "que ha agradat molt als abonats perquè compta amb maquinària adaptada a qualsevol necessitat", de talla Paredes. La segona fase, i la de major rellevància per la seva urgència, són els vestidors. El 2019 es va for mular un projecte de reforma que no es va arribar a executar arran de la COVID, justifiquen els res ponsables. Ara el projecte està aprovat a l'Ajunta ment, i resta pendent de la llicència d'obres. "És prioritari i tan bon punt la tinguem començarem la reforma". Inclourà algunes innovacions, com ara vestidors familiars i per a persones transsexu als, saunes noves i un vas d'hidromassatge al final del pàrquing, entre altres. "Hem de tenir pacièn cia perquè estem parlant d'una quantitat de sis xifres",Finalment,demanen.hihaurà una tercera fase que con templa la redistribució de les sales dirigides, ac tualment molt atomitzades. Es vol millorar la complexa circulació que han de fer ara els usuaris arran del disseny arquitectònic. Tot plegat la necessitat d'inversió es fa palesa en unes instal·lacions que van formar part de les icòniques olimpíades que van projectar Barcelona com “la ciutat”, amb una capacitat extraordinària d’organització i amb unes institucions còmplices de les necessitats i anhels de la seva ciutadania. Què queda d’això? Ara la percepció és de desa tenció i fins i tot abandonament. A causa de les brutals temperatures amb les quals haurem de conviure a la ciutat, cal una acti tud i actuació diligent dels líders i gestors, ja que són cada vegada més necessàries en molts espais de la ciutat i a les Picornell els abonats les recla men ja amb certa desesperació. A més, alguns perfils freqüents entre els usuaris són veïns i veï nes que no tenen l'opció d'accedir a espais privats i més cars, i pels quals, sovint, el servei té a veure amb una pràctica esportiva de recuperació per re comanació mèdica. ■ 4 6 espai retribuït mecanitzat el servei de neteja i s'han fet reformes, la resposta dels responsables

La hispanofobia de la Sra. Colau y el PSC en el callejero de Barcelona

S'ha

■

Curiosamente, la retirada de calles siempre va hacia un mismo lado, y me explico. Con lo exigentes que son los mi embros del Gobierno del PSC y Comuns con estas personas, y la manga ancha que tienen con otras. Para empezar, los socialistas y comunes han rechazado va rias veces la propuesta de Ciutadans de cambiar el nombre a la calle dedicada al racista y misógino Sabino Arana. Es bien conocido por todo el mundo los escritos de Arana, llenos de insultos al resto de españoles (catalanes incluidos, por cier to) y a las mujeres (a las que consideraba ciudadanas de segunda). Pero claro, el Sr. Arana es el fundador del PNV y tiene el aval de los partidos separatistas, por lo que ni Colau, ni Collboni se atreven a tocarlo. Existe también el caso del Sr. Pompeu Gener, con una plaza en Barce lona, y conocido también por sus escritos racistas, donde diferencia racialmente a los españoles según donde hayan nacido y utiliza términos despectivos y xenófo bos contra las personas del centro y del sur de España, en contraposición a las nacidas en Cataluña. No se crean que esto era algo solamente de este señor, ya que muchos miembros del nacionalismo/ independentismo catalán, con calle en nuestra ciudad, utilizaban estas compa raciones racistas tanto en el siglo XIX, como buena parte del siglo XX. Incluso hoy en día alguno de ellos lo sigue haci endo. Pues bien, a ninguna de estas per sonas se les ha quitado su calle, ya que a la Sra. Colau parece preocuparle no pa recer lo suficientemente “progresista” si toca alguna figura del secesionismo.

Algunos lugares de la Marina los recono cemos fruto del origen de la comunidad que se ha establecido. Así por ejemplo los bloques de la calle de la Anoia, junto a la plaza Buenventura Durruti, son popular mente conocidos como los "pisos de los gallegos".Ysivamos hacia las Casas Baratas, muchas familias serían "los de" Cuevas de Vera, de la Garrucha, de Macael o Cuevas del Almanzora, todos pueblos almerien ses. Familias recién llegadas en la década de los 70, a consecuencia del franquismo y de la situación económica que los obligó a migrar hacia la grande Barcelona. Así pues, a pesar de del paso del tiem po, los vínculos entre familias y pueblos están. Por eso, algunos vecinos se han acercado al municipio de Cuevas de Al manzora y con motivo de las fiestas pa tronales del Pueblo de San Diego, el 13 de noviembre, el alcalde y las autoridades locales los han invitado a visitar el pueblo y a disfrutar de la celebración. Las Fies tas de San Diego tienen su origen en que residía la orden de unos monjes francis canos, la comunidad de los cuales hacía vida a la ermita de San Diego. Y como allá donde hay una fiesta nos sentimos invitados, desde viernes 11 y hasta el domingo 13 de noviembre se está organizando un viaje de hermanamiento con todo aquel quien se quiera sumar. El objetivo es reencontrarse con las raíces y con las fiestas que un día muchos y muc has celebraron de niños. Todos los interesados pueden obtener la información y los detalles respecto del precio y las reservas de las plazas a partir del 10 de septiembre. Tendréis que con tactar al teléfono 637481997. Animaros! ■ L.T.C.

La Marina del Prat Vermell és més a prop de tenir un nou parc, el que supo sarà un nou pulmó verd no només per al barri, sinó també per a la ciutat de Barcelona. El nou parc s'ha començat a construir a l'illa situada entre els car rers de Pontils, Ulldecona, Cal Cisó, del Ferro, i d'Arnès, i tindrà una superfície de 20.886 metres quadrats, amb 233 ar bres i una zona de jocs per als més pe tits, de 200 metres quadrats. A més, comptarà amb una placeta central que té com a objectiu ser un espai de trobada entre els veïns i veïnes, i que separarà dos grans prats verds envoltats de vegetació. El nom, escollit per vota ció popular, recorda el grup de les tretze noies, membres de les Joventuts Socia listes Unificades, que van ser afusellades pel règim franquista en acabar la Guerra Civil Espanyola, i que s'han convertit en tot un símbol de resistència republicana i militància ciutadana. ■ A.F.

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 6 actualitat Es reprèn

Les obres per connectar les línies de fer rocarrils de Llobregat amb la del Vallès s’han engegat. De moment, el que es farà durant aquest estiu i fins a la tardor del 2023 consistirà en tots aquells tre balls previs per detectar els serveis que es veuran afectats per la construcció del túnel que connectarà les estacions de Plaça Espanya amb Passeig de Gràcia, com per exemple canonades d’aigua i suministrament de llum o gas. Quan es tinguin desviats aquests serveis, es farà un forat entre els car rers Llançà i Vilamarí, d’aproximada ment 100 metres de llarg per uns 20 d’ample, per fer entrar la tuneladora que s’obrirà pas al llarg de quatre qui lòmetres. En la connexió de les línies del Llobregat i del Vallès es construi ran, també, tres noves estacions.

Així mateix, es contempla la remodelació del vestíbul de l’estació de plaça Espanya, a més del trasbord amb les línies L1 i L3 de metro. La Marina es troba al costat de l’esta ció de ferrocarrils de Magòria-La Campana.

Hospital Clínic, al carrer d’Urgell entre Roselló i Còrsega, que permetrà el tras bord amb l’L5 del metro.

L’ampliació del túnel, prevista que finalitzi d’aquí a 4 anys, permetria els veïns anar fins a Gràcia (que connecta amb les línies de Sa badell i Terrassa) sense fer ús del trasbord de Plaça Espanya. ■ A.F. @FGC twitter almeriaisdifferent.com

Viaje de hermanamiento a Cuevas de Almanzora

La tuneladora encarregada de perforar el tram central de l’L9, que connecta la línia sud (Aeroport fins a Zona Universitària, passant per la Fira de Barcelona) i amb la nord (Can Zam fins a la Sagrera) ja ha re près la seva activitat. Es tracta d’un projecte que portava atu rat una dècada, amb unes despeses acu mulades en manteniment de 7,5 milions d’euros, i unes obres que costaran 926 milions d’euros (16 mil milions d’euros en total des de l’inici de construcció de l’L9). La previsió del Govern és que les obres del túnel finalitzin el 2027 i que el tram central entri en funcionament el 2028. El vicepresident del govern de la Generalitat, Jordi Puigneró, ho celebrava assegurant que “és l’obra civil de Catalunya més im portant dels darrers 20 anys”. Per la seva banda, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, lamentava “els 15 anys d’endarreriments” d’unes obres “tan necessàries i que tancaran una ferida oberta”. Tots dos s’hi referien en el marc de la visita oficial al tram en obres el pas sat 15 de Malgratjuny.que a la Marina no arriba l’L9, sí que podem arribar a través de l’estació de Can Tries-Gornal, que connecta els trams sud de l’L10 amb l’L9. Quan fina litzin les obres, podrem arribar a l’estació de Gorg, a Badalona, mitjançant l’L10, o a Can Zam, situada a Santa Coloma de Gra menet, agafant l’L9. ■ A.F. ▶ Tuneladora encarregada de les obres de l'L9. @jordiPuignero

▶ Espai on s'urbanitzarà el Parc de les Tretze Roses, al costat de Cases Barates. Ajuntament de Barcelona

Comença la connexió de les línies Llobregat i Vallès d’FGC

Arrenquen les obres del nou Parc de les Tretze Roses

l’L9 amb la perforació del tram central

Francesc Macià, al carrer d’Urgell entre Buenos Aires i la Plaça Francesc Macià, que afavorirà l’intercanvi amb el Trambaix. Gràcia, a Travessera de Gràcia entre Bal mes i Via Augusta, que serà la connexió entre les dues línies de ferrocarrils.

7 Setembre 2022 // www.lamarina.cat publicitat

Fotos:

1 Presentació del llibre Memòries del Districte. 2017. 2 Festa major del barri de Port. Partit de veterans IBÈRIA-Barcelona, de dansa de Port. 1987. 3 Amb el matrimoni Candel a la seva actuació al Teatre Bàrkeno. 1986. 4 Amb el grup 5 La tamborinada amb els components del Centre Cultural de Port. 1990.

L’adeu a Núria Feliu, la dona de la cançó catalana, símbol de la cultura popular i de Sants El 22 de juliol ens deixava la gran artista Núria Feliu a la seva casa del jardins de Can Mantega, de Sants. La seu del Districte de Sants-Montjuïc ha acollit el seu taüt —cobert amb una estelada per exprés desig de la Núria— i innumerables personalitats del món de la cultura, la política així com de l'associacionisme i el veïnatge li retien homenatge i Fillal'acomiadaven.detreballadors, va començar en agrupacions de la cultura popular i el teatre. Seria, però la seva extraordinària veu la que impulsaria una carrera apoteòsica amb més de 40 discos enregistrats, actuant al Waldorf Astoria de Nova York amb Tete Montoliu, i a la majoria dels països d'Europa i a Sud-Amèrica. Va normalitzar el fet de cantar en català i que tothom la hi entengués, com als seixanta i setanta es van popularitzar a Espanya les melodies dels Beatles sense que la immensa majoria en sabés un borrall, d’anglès. Alguna cosa semblant va fer la Núria primer, i en Lluís Llach després, amb la nova cançó catalana. Malgrat els seus èxits mai va deixar de ser una referent en les causes socials i nacionals que s'impulsaven des dels barris, la Marina també, i especialment el seu Sants natal. Una artista que deixa un gran llegat musical i a la qual recordarem sempre compartint, pròxima, generosa i espontània. Núria serà l'eterna veïna nostra i la icona que ha estat el millor exponent del que som, de la calidesa i la qualitat humana, artística i cultural que hi ha en els nostres barris. Adeu-siau a la més gran artista que ha donat Sants, adeu-siau a l'orgullosament veïna nostra. T’estimarem sempre, Núria! Josep Vicens La instantània

Segons diuen alguns, astròlegs i religi osos inclosos, l’any 2000 la humanitat canvia de cicle. Per als hippies entrava l’era d’Aquari i l’anterior era havia estat la dels peixos, dominada per la religió. El món, tot ple de flors, havia de canviar i tots faríem l’amor i no la guerra. Tot i que això no ha estat la realitat per a la majoria de persones, perquè les elucubracions mentals dels blancs domi nadors de tot el que es mou sobre la terra no arriben, i quasi mai, no interessen a la resta de la humanitat; però de ben segur que hi ha grups de persones escampades per tot arreu que sí que ho creuen i que intenten viure en la utopia -feliços ells-. Ara ens diuen els que comuniquen, (sigui dit de passada, que comuniquen el que els diuen els qui manen que co muniquin) que tot això és un desastre, que hi ha una guerra a prop, que la Terra s’escalfa i que s’acaba el petroli i per tant, també el gas natural perquè tots dos venen del mateix lloc: de l’interior de la bola del món. Com tot en aquesta vida, això que diuen ho hem de passar pel garbell abans de creure’ns res. En primer lloc, hem de pensar en qui ens dona la notícia, vull dir, qui és el seu amo; després, quin interès hi pot tenir aquest, ja sigui econòmic o de qualse vol altre tipus, malgrat que quasi sem pre va a parar a l’econòmic. En segon lloc, quan es dona la notícia; penseu que sempre busquen el millor moment: quan baixem la guàrdia i no estem aler ta amb el que passa al nostre entorn. En quart lloc, ens hem de preguntar en el perquè, per què ens ho diuen ara? En cinquè lloc, a qui va dirigida la notícia: a les famílies? als treballadors? a la gent gran?... I ja tenim els ingredients llestos. No dubteu que els qui manen, ho planifiquen absolutament tot. I la seva feina és manipular el nostre pensament i, per tant, guiar les nostres accions. I ara és el moment de preguntar-se: I qui són aquests? Doncs jo no tinc la resposta, tot i que puc tenir-ne una idea. Ara diuen que ens espera una tardor calenta, que amb l’estiu que estem pas sant, no crec que ens ho sembli. Repas sem d’on vindrà aquesta escalfor, però sobretot no ens deixem prendre el pèl. I com acostumo a pensar sempre, el poder és a les nostres mans, el que passa és que no sabem que el tenim i o que no sabem utilitzar-lo. No cal que el govern europeu ens digui que hem de reduir la despesa del gas i que el president espanyol els res pongui que aquí farem el que voldrem. Ja fa molts anys, des del passat segle, que sabíem que el petroli s’acabaria en un moment o altre i que no trigaria gaire. Doncs ja hi som; i ara tothom a corre cuita, sense saber la direcció de cap a on anar. Doncs no importa el que diguin els mandataris. Els ciutadans som respon sables individualment i si pensem en els anys en què a casa només hi havia una estufa de butà, un braser de carbonet sota la taula i carregàvem el llit de mantes, ben bé podrem abaixar un o dos graus la calefacció. Tot el que estalviem els que el podem pagar (ep! Anant amb compte!), anirà cap a les persones amb problemes econòmics que, segons la llei de l’oferta i la demanda, el pagaran més barat. Però aquesta qüestió del gas va més enllà. Ja fa anys que els EEUU volen anar a extreure gas i petroli a Alaska, com sempre no de la manera més ètica amb les persones ni més responsable amb la Natura, i ara tenen l’excusa per fecta per fer-ho: la guerra dels russos contra Ucraïna. Si és a les nostres mans estalviar gas per afavorir la Terra, po sem-nos-hi sense importar el que facin els altres. Tenim tota la tardor per pen sar que hem de pensar en gran, però actuar en petit, que sí que és al nostre abast i segur que ho aconseguirem. Podem seguir amb l’electricitat. La península Ibèrica, el lloc d’Europa amb més hores de sol i, en proporció, la que menys produeix energia solar. Recordeu quan es castigava les persones que po saven plaques solars a casa seva perquè els hi sortís més cara i no ho fessin? Ja n’hi ha prou de tenir dependència de les companyies elèctriques que apugen el preu dels kilowatts i ells tenen una mi lionada de beneficis que es reparteixen entre els directius.

canvi

Cuando era una criatura inocente de apenas siete años, ajena a aspectos tan arraigados en la sociedad como son el juicio, la discrimina ción y la opresión, le pregunté a mi madre si era normal que a un chico le gustaran los chicos y a una chica las chicas. Respondió que sí, con naturalidad.Nomucho después, la palabra “maricón” se convirtió en algo común en mi día a día, en boca de los mismos niños que me usaban para su des pertar sexual en los baños del colegio. Crecí pen sando que era el único “maricón” del barrio. Me robaron la adolescencia a base de golpes y besos clandestinos. Crecí soñando con una vida más allá de estas calles en los confines de Barcelona, anhelando entre lágrimas la libertad que, cierta mente, encontré lejos de aquí. Desde entonces varias identidades, hormo nas y alguna cirugía han atravesado mi cuerpo, que hoy se erige como trans. Salir del barrio me regaló una apertura al mundo exterior, pero sobre todo hacia mí misma, nutriendo sentimientos que tan solo eran una se milla en mi interior. Y fue justo esa huida la que me hizo reconciliarme con este lugar.

Bona entrada de curs i CARPE DIEM! ■

El exilio me dio alas, pero también me enrai zó, enorgulleciéndome de quien soy y haciéndo me comprender que, aunque la huida es a veces necesaria, en ocasiones se requieren personas dispuestas a quedarse o bien a regresar, para así tratar de cambiar las cosas desde dentro. ■

Hem passat un any terrible cada matí escoltant el preu que tindria la llum durant el dia i fent càlculs per saber a quina hora podies encendre la rentado ra. No hi ha dubte que el famós “estat del benestar” s’ha acabat, almenys com el coneixíem fins a l’any 2010 i que va costar, als nostres pares i avis, vagues i mobilitzacions per a aconseguir-ho i, si no, penseu en els mileuristes de l’any 2000 i en els d’ara, això que 1.000 € és avui el Salari Mínim Interprofessional. Aquí algú, que no som nosaltres, ha gastat per sobre de les seves possibilitats. A tot això, els polítics d’esquerres han venut la seva ànima al dimoni i s’han estovat, ja no existeix l’esquerra tirant a radical que portava els treballadors al carrer i a la població a lluitar pels seus drets; els han domesticat i s’han tornat animals de companyia que només de tant en tant es fan pipí a terra i això em pipa una mica, però tenen el seu coixí al costat de la tele i d’allà no es mouen. El pitjor d’això no és l’esquerra domes ticada sinó la dreta ultra galopant a les seves i on abans s’avançava ara es va enrere, entre d’altres coses gràcies a la por que ens encomanen aquells dels qui parlàvem al començament, els comuni cadors. Hem de tenir criteri abans d’es coltar o llegir notícies; hem de buscar les fonts i els interessos amagats perquè estem entrant perillosament en un món més virtual del que ens pensem. El futur serà el que nosaltres pensem, sempre que estem disposats a lluitar per aconseguir-ho. Aneu amb compte que diuen que quan arribi l’hivern el virus tornarà a martiritzar-nos, però recor deu que fa cent anys, la grip espanyola va durar dos anys i nosaltres ja els hem passat des que va començar la pandè mia. Però sobretot, fem els gestos que són al nostre abast per canviar el món, començant per tancar l’aixeta per estal viar aigua i agafar el transport públic en lloc del cotxe. I parlant d’això, bona no tícia que siguin gratuïts els abonaments de la RENFE i d’alguns transports me tropolitans. Ja era hora que ells hi poses sin de la seva part i que es notés!!

actualitat

Del privilegio de poder dedicarse en cuer po y alma al activismo, pasar los días en char las, asambleas, dando formaciones y que, aún quede tiempo para devorar libros; el privilegio que supone poder permitirse estar siempre en primera fila en las manifestaciones, que te identifiquen o detengan, pues nada va a supo ner una multa de 600€ o porque tampoco exis te el riesgo de enfrentarse a una deportación; el privilegio de poder estudiar en un instituto del centro de la ciudad, como yo misma experi menté durante mis años en bachillerato, en los que no recibí ni una sola mirada de juicio por mi identidad, frente a la violencia diaria que sufrí en mi barrio.

IBÈRIA-Barcelona, amb Eduard Manchón i els nens i nenes de l’escola grup Leza. Maig 1990.

i Gimeno Dibuix humorístic de l'evolució de l'ésser humà. @LaGranÉpoca Chris Sexilio armariosDerribando

No tardé en descubrir que aunque a todes nos unía la misma causa, los orígenes propios de cada une marcaban a fuego una brecha de privilegios que se reflejaban en su activismo.

Hice las paces. Jamás olvidaré el manto de dolor que cubre todos los recuerdos de mi adolescencia, el temor que aún me causa salir a la calle, los traumas que florecen cada vez que me relaciono con hombres cisgénero, pudiendo contar con una mano los vínculos verdaderos, sexoafectivos o de amistad, que en toda mi vida he sido capaz de formar con ellos (y me sobran dedos). Pero, aunque no olvide, soy consciente de los privilegios o no, que a todes nos atraviesan.

9 Setembre 2022 // www.lamarina.cat

|| Esther

Un de cicle per a la humanitat Pardo

Antes pensaba que las siglas LGTBIQA+ se reducían únicamente a la “G”. Una vida que pa recía sacada de un cartel publicitario del Pride BCN. Tuve la suerte de toparme con colectivos activistas y descubrí aquella cara de mi comu nidad consciente de nuestra lucha y que reso naba más conmigo.

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 10 calidoscopi

Josep Joaquim Pérez Calvo Barcelona. Advocat procurador de tribunals. Albert Deusedes Barcelona. Portaveu de PSC SantsMontjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de la Marina. Estem parlant de l'educació de les noves generacions, prou impor tant com perquè es tracti amb serietat i sense tanta improvi sació. Educar és molt més que ensenyar una assignatura i no podem reduir-ho a un titular sobre horaris. Les retallades van recaure en l'alumnat, molts amb situacions que requereixen una atenció més personal. La Generalitat ha d'entendre que si volem que tothom tingui les mateixes oportunitats, cal avaluar consensuadament quin és el model a seguir i prioritzar els recursos necessaris.

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

Esther Pérez

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

L’esclat de la pandèmia ha suposat una intensificació de la situació laboral del professorat. Compartim, i ens fem nostres, les actuals demandes de la comunitat educativa. Considerem que ha mancat capacitat de diàleg per part del Departament amb el sector. N’és un exemple el calendari o l’adjudicació de les tècniques d’educació infantil. Cal sensibi litat i empatia per entomar debats sobre el sistema català d’educació. En matèria de finançament creiem important abordar la relació entre concertada i pública.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de profes sió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Revertir les retallades és raonable i necessari. El Departament continua millorant l’educació, reduint la ràtio a L3 a tots els centres per primer cop (20 o menys alumnes per grup), l’escolarització gratuïta a L2 a les escoles bressol públiques, la crea ció d’escoles bressol rurals a 52 municipis, la dotació de 94M€ per construir o rehabilitar 3 nous centres, 4 nous instituts escola i 11 més en obres a finalitzar aquest 2022. També proposem que es contractin 3500 pro fessionals de reforç per recuperar els horaris anteriors a les retallades.

Des de Cs considerem lògiques les demandes dels profes sors. No podem oblidar que per exemple, Catalunya li dera el rànquing d'alumnes en barracons. Aquesta dada indica la nul·la inversió del Govern de la Generalitat en matèria educativa, ja que prefereixen destinar els diners necessaris en educació o sanitat en altres te mes que no són prioritaris pels catalans. Hem vist durant els darrers mesos com el conseller Gon zález Cambray i la Generalitat han actuat amb prepotència davant la comunitat educativa. Les demandes dels i les docents són més que raona bles, doncs no només no s'han revertit les retallades fetes pels governs d'Artur Mas, sinó que segueixen amb el de dretes i neocon de Pere Aragonès. Des del PSC fa anys que denunciem l'infrafinançament de l'educació, no estem ni al 3% d'inversió respecte al PIB quan hauríem d'estar al 6%. A més, se suma una crisi de governança, cal que el govern impulsi un acord social, doncs els canvis s'han de consensuar i aquest govern no ha cercat complicitats amb la comunitat en cap moment.

Amb l'augment de la pressió laboral durant la pandèmia, els mestres reclamen que es reverteixin moltes de les retallades que arrosseguen des de l'any 2014. En la vostra opinió, són raonables les seves demandes? I què us diu l’abordatge del conflicte del Departament d'Educació de la Generalitat?

En els afores de Peníscola hi ha el Camí de Cervera. Arribant a una urbanització, hi ha un vell mur trencat i la terra del bancal que sosté vessa sobre el camí.

Tu, acostumat als cants de vells eixuts que regaven la terra amb la seva suor cada jornada de feina, per arrencar-te quatre espigues més per al netet que venia. Vell mur caigut. Avui ningú no et plora. ¿Només jo sento el teu gemec? Un mil·lenni plora el teu final, però ja no hi són els que van acariciar el miracle del teu creixement.

Ara et veig caigut i sento un gran dolor. Potser et refacin de formigó, només perquè la terra del bancal no vessi al camí.

¡Que no et va aixecar ningú! Tu vas anar sorgint del terra, pedra a pedra, per sostenir el bancal i donar a l’arada un pas triomfal.

Vell mur caigut. Qui t’aixecarà?

L'acomodador ientras escribo estas líneas, un puñado de políticos de cide si le otorga el visto bueno o no a la Ley de Ga rantía Integral de Libertad Sexual, y yo me pregunto, como siempre, por qué algo que resulta tan obvio provoca tanta polémica. Para mí está claro que solo sí es sí . Cuando salió a la luz la noticia de la violación múltiple que tuvo lugar duran te los Sanfermines, hace seis años, sentí tal repulsa y me afectó tanto como si la chica agredida hubiese sido mi propia hija o her mana. Había pruebas palpables de lo ocu rrido, y los señores jueces se limitaron a acusar a los miembros de La Manada —a quienes no puedo calificar de humanos— de un delito de abusos continuados o algún disparate similar. La consecuencia positiva de aquello es la ira que despertó entre las mujeres que, como yo, salieron a la calle al grito de «Hermana, yo sí te creo» y ahora esta ley sin precedentes que supondría un gran avance para el feminismo. Es terrible que la Justicia no sea justa. Y de leznable que algunas personas defiendan/jus tifiquen actos tan viles. Sin embargo, lo que más me entristece es tener la certeza de que existen hombres capaces de hacer algo así, hombres jóvenes, incluso adolescentes. Con tinúan habiendo violaciones —individuales y en grupo— y se sigue culpabilizando a la víc tima. Lo que más me gusta de la ley del solo sí es sí es que pone el énfasis en el consentimien to libre y expresado claramente, pero también que obligará a los agresores menores de edad a someterse a programas formativos sobre educación sexual y educación en igualdad. La clave está en educar. ■ Solo sí es sí Mauline a la platja" (Pauline à la plage,1983) d’Erich Rohmer. Amanda Langlet, Arielle Dom basle, Pascal Greggory, Féodor Atkine. Hi ha quelcom de l’estiu, de la tristesa o alegria de les vacances, segons ens vagi, en aquesta pel·lícula. Alguna cosa de la nostàlgia pel cinis me a l’hora de viure el romanticisme d’uns i la candidesa d’altres, per la ingenuïtat perduda, per la nostra mania d’enganyar-nos, d’avorrirnos uns dels altres, per obsessionar-nos amb algú que no podem tenir, per posseir-nos en lloc de gaudir-nos. Un fresc de les relacions hu manes. El que avui ens crida més l’atenció, a part de la seva qualitat, són certs hàbits i costums di ferents després de 40 anys de la pel·lícula, que no pretén ser provocadora, és que avui no po dria filmar-se de la mateixa manera tenint en compte la mirada activa i sexualment curiosa d’una noia de 15 anys de vacances a la costa amb la seva cosina de 30. Tot i semblar estrany, Pauline acaba sent la més coherent, seriosa i responsable dels protagonistes. Jo respiro amb les pel·lícules de Rohmer, especialment si aquestes són del caràcter de La Col·leccionista, Pauline a la Platja, El Raig Verd, Conte d’estiu o altres títols, sempre amb un equip reduït, quasi familiar, i la complici tat de Nestor Almendros, el gran mestre català de la càmera i la llum. No m’agrada imposar opinions subjectives, especialment pel que fa als gustos, però no considero que s’hagi de ser erudit per a trobar bellesa i emoció en aquesta pel·lícula. L’espontaneïtat i sensació de proxi mitat que molesta a tants crítics de Rohmer, penso, és el seu més gran encant. En canvi, opino també que per gaudir de Rohmer és ne cessari, això sí, gaudir de les idees, de la cons ciència del pas del temps, de la seducció sense pell i, especialment, del gust pel diàleg.

“Pauline a la Platja”, com quasi tot Rohmer, és un cine optimista en la mesura que acon segueix transmetre que les "senzilleses" de la vida mereixen ser resoltes i viscudes, que qual sevol moment i espai pot ser bell, pot ser expli cat, pot ser cinema. ■ Rohmer i els seus estius

Vell mur caigut Aleix Diz Ardid poèticamentViure

¡Ningú no sap el teu secret!

Juan Bibian Retahílas Mar Montilla P

11 Setembre 2022 // www.lamarina.cat opinió MarinaLa col·laboradorsseusdelsopinionslesderesponsabilitzaesno

Sentiràs músiques estranyes de turistes, quan van de la platja al supermercat.

La teva era ha passat. ¿Qui et recordarà?

Camí que es farà carretera i, més tard carrer, per on arribarà la metàstasi urbanitzadora.

Se’ls ha endut el riu del temps, antany pausat, avui dia impetuós.

Centenars de mans, dia rere dia, jorn a jorn, estació a estació, any rere any, amb carícies et van aixecar. Així, lentament, vas anar creixent al ritme que augmentaven les collites i les famílies.

Finalment, el dia tan desitjat va ser per a ell el pitjor de la seva vida. A la cerimònia la dona li va fer un petó a boca i li digué: ''No em casaré amb tu. Sé que m'estimes, però ara vull que sentis el buit que vaig sentir jo quan vas assassinar a la meva filla''. Aquell dia vaig entendre que pots morir en vida.

REPORTATGE “Vaig tenir més sort que altres i he entès que hi ha morts en vida”

L'única certesa que tenia era com i on mo riria. I malgrat això, intentava distreure a la mort estudiant. De 1985 al 2004, Mario Flores Urbán va estar pres en una cel·la de 1,5 per 2 metres, en una presó d'alta segu retat d'Illinois (Estats Units). Originari de la Ciutat de Mèxic, va arribar als set anys a Chicago. A més, l'habilitat del noi en l'es port va fer que arribés a ser considerat una esperança olímpica estatunidenca en salt de trampolí, per als Jocs de Seül de 1988. A l'agost de 1985 va ser condemnat a mort per l'assassinat d'un pandillero. Encara que ell va negar l'acusació, va estar més de 6.500 dies pres. En aquest temps, va apren dre a pintar i va exhibir a Mèxic, els EUA i Europa. També va estudiar la carrera de lleis per correu i amb la seva assessoria va ajudar en l'alliberament de 12 condemnats. En el 2000, després que es comprovés els errors en les decisions d’algunes de les sen tències del sistema judicial estatunidenc, el governador d'Illinois, George Ryan, va es tablir una moratòria de les penes de mort.

Era complex, però no estava tot perdut. En Toni portava un parell d'anys car tejant-se amb una dona, de la qual es va enamorar. Per a ell, ella ho era tot, fins a tal punt que li va demanar matrimoni, ja que a un condemnat a mort si no té fami liars les seves cendres són lliurades dins la presó, en canvi, si aquest té familiars, són ells qui decideixen què fer amb aquestes.

Un cas extraordinari. Amb moltes emocions al límit com és d’imaginar. La por sempre m’havia acompanyat i em va donar forces per voler avançar. Per això vaig estudiar dret, per certificar la meva innocència. Vaig convertir la por en la meva gran companya i amiga. Por a morir tampoc en tenia. A la presó pots morir cada dia. Quan hi ets allà cada dia pot ser l’últim, al cap i la fi estàs envoltat de persones agressives, i jo ja sabia que cada dia podia morir. Tot i això, entre els companys, tenir coneixements de dret em donava prestigi. El dret va ser com la meva reina, com si la vida fos una partida d'escacs. Ha fet referència als seus companys i la seva influència amb ells mitjan çant el dret. De tots els casos que va tractar, quin et va impactar més?

El cert és que arrossego un conflicte d'iden titat. Vaig entrar a la presó amb dinou anys i vaig sortir amb trenta-i-nou, ara vull fer coses de persones joves amb un cos d'una persona gran. He de reconèixer que la meva vida no és del tot fàcil. He hagut d'adap tar-me a un món ple de tecnologia, comen çar a menjar amb tranquil·litat, aprendre a caminar correctament de nou, i un llarg etcètera. Així i tot, em sento molt afortunat d'aquesta vida que m'ha tocat i sempre tinc ganes d'ajudar els altres amb el meu testi moni, es el camí que Déu m’ha donat.

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 12 actualitat || Lourdes Tasies Cano El cas d'en Mario Flores Una vida després del corredor de la mort i 20 anys de presó

Flores Urbán va ser el número 45 d'entre 54 mexicans condemnats a mort als Estats Units pels quals el govern mexicà va inter posar en el 2003 una demanda davant el Tri bunal de Justícia Internacional de la Haia. Al final, la condemna de l'ex esportista es va canviar a 40 anys de presó, just quan era el tercer en la llista de reus que serien execu tats. Altres no van tenir la mateixa sort. L’entrevistem al programa Trapos Sucios, cada dijous de 6 a 7 de la tarda, a la Marina FM (102.5). Són molts els mitjans que han trac tat el teu cas, però pocs han tingut el teu testimoni de primera mà, per això volem saber l'inici de tot. Què succe eix a l'any 1984? Aquests dies la societat espanyola està es coltant i llegint molt el terme ''bandes'' per alguns fets que han tingut lloc a les ciutats. Doncs bé, justament són aquestes ''agru pacions de persones'' les quals tenien un gran impacte l'any 1970 a Chicago, ciutat a la qual vaig emigrar amb pocs anys. Per aquella època, la banda amb més reper cussió fou la dels anomenats "Latin Kings". Tots els membres residien al barri on vivia amb la meva família. Així, vaig fer relacions amb els germans petits dels que es coneixien com a ''caps de la banda". Amb el transcurs del temps, el meu pare em va demanar que prengués distància d'aquelles amistats, conscient del perill que podia representar ser a prop. La família em va animar a practicar esport d'alt rendiment per mantenir-me ocupat. Tot i així els dis sabtes a la nit continuava trobant-me amb ells, perquè al cap i la fi eren els meus amics.

Llavors, l'any 1984 la situació a EEUU es va complicar encara més, les bandes esta ven en lluita unes contra altres, de mane ra que els homicidis eren el dia a dia a les ciutats. Els latin kings cada vegada tenien major repercussió, i Chicago es va conver tir en la zona més conflictiva. La policia buscava els ''líders'' per trencar el caos de la situació i van dur a terme una investigació infiltrada i anònima a la qual es van fer fo tografies i vídeos diàriament de la banda, en aquestes hi apareixia jo. Llavors, jo era campió de ''salt a trampo lí'' i estava cursant el batxillerat més pres tigiós de tots els qui hi havia. Hi ha haver una mena d’exaltació de la meva figura i això va provocar que em convertís en l'epi centre de tot per a la policia. Així doncs, com hi havia tants homicidis a certificar, els policies necessitaven i volien tancar expedients tan si com no. Van utilitzar a dos dels meus amics perquè diguessin que havia estat jo el protagonista d'un homici di comès a principis del gener del 84. Després de vint anys empresonat i amb tres dates fixades per la meva execució, que no es van dur a terme, Francisco de Paula, activista pels drets humans, va conèixer el meu cas i va fer que una part important de la ciutadania d'Espanya s’assabentés del meus cas per aconseguir la meva llibertat, i així va ser.

■ R

Podria parlar ara mateix d'expedients de companys els quals havien matat a fami liars, enterrat a persones a fosses comuns, etc. El nivell de delinqüència era molt ele vat així que ja et pots fer una idea del que suposava això. Però, va haver-hi un cas que em va influir i molt. Hi havia un company de nom Toni, que estava a la presó per casos de violacions i homicidis. Un dia em va demanar ajut en l'àmbit judicial, vaig acceptar, i en veure el seu expedient vaig començar a estudiar-lo.

La pregunta que molts es fan és què és de la teva vida ara, després de vint anys a la presó.

Se hizo querer. Se hizo escuchar. Se empeñó en progresar. Se puso a estudiar. Frecuentó la primera biblioteca Francesc Candel…Se cuadró.

13 Setembre 2022 // www.lamarina.cat cròniques candelianes || Jesús Martínez La otra alcaldesa Entrevista con la educadora Judit Raso

Llegó. Se fue. Volvió. Se vistió de organza, de un blanco ibi cenco resplandeciente. Se recompuso. Se serenó. Se replanteó losLahorizontes.educadora infantil afrocatalana Judit Raso (Barcelona, 1974) será todo lo que quiera ser. Por ahora, se erige como la auténtica alcaldesa de los barrios, porque nos conoce a todos y a todos nos asiste con una sonrisa voraz y contagiosa. Llegó a La Marina en 1983. Se fue en el 2000. Volvió en el 2010. DeLlegó.padres guineanos, creció entre dos mundos sin sentirse realmente de ningu no de ellos: «En verano todos se iban al pueblo, pero mi pueblo es Guinea, así que me quedaba jugando en el parque con mis hermanos [Boye y Jessica]», dice, con el cabello escarolado, unas gafas habaneras y la clarividente intuición de quienes han transitado por las dunas de varias vidas. El parque al que hace mención es Can Sabaté, cuya inauguración presenció, en 1984.«Mis tíos, los Coffi, llegaron a Estrellas Altas en 1983, cuando se pusieron a la venta los primeros pisos. Ellos nos dije ron: “Venid aquí, que es muy buen sitio”. Entones nos trasladamos al paseo de la Zona Franca. Nosotros residíamos en Riera Blanca, y antes estábamos de alqui ler en Sant Isidre, en el Poble Sec», expli ca. «Jugábamos en los parques, como los descampados junto al cuartel de Lepanto [Jardins del Valent Petit]. Y en la pista de fútbol de Can Sabaté. Allí nos conocíamos todos, como un pequeño pueblo. Recuer do a Tamauca y al que luego fue portero del Espanyol [Alfredo] Argensó.» Se movió. Fisgó. Cruzó el Pecos que divide en dos La Marina. Como la nati va Sacajawea que guió a los exploradores hasta el estado de Oregón, se adentró en la inmensidad del barrio de la Seat, que con fundió con Casas Baratas. Memorizó los números. Se quedó con las caras. Se relacionó con los de más edad y con los menores que ella. Se hizo querer. Se hizo escuchar. Se empeñó en progresar. Se puso a estudiar. Frecuentó la primera biblioteca Francesc Candel, aquella que guardaba con celo de Sauron la almerien se María Suceso Valverde, Susi. Se cuadró. «Cursé el bachillerato en el instituto Montjuïc, que justo había sido inaugura do en su nuevo emplazamiento, en la calle Cisell; antes ocupaba un edificio en Can Tunis. Y luego, en la Universitat de Bar celona, me gradué en Magisterio. Siempre me han gustado la docencia y los niños. Aunque mi plan A era estudiar Derecho, menos mal que no me hice caso», ríe. «Fueron años muy chulos. Con mi gente (Santos, Ana, Raquel, Carlos, Eva…) pa saba las tardes en el 2001, nuestro parti cular bar de Nat [por el Peach Pit de la serie norteamericana Sensación de vivir]. Y también en el bar Castilla, en lo que hoy es el Salus, en la calle Foneria.» Se enraizó como una acacia. Se formó. Se expandió. Se rodeó de amigos. Se apar tó del mal camino. Se exigió. Se puso las pilas. Arriesgó. Se expuso a los encuentros fortuitos. Aprendió de los errores. Se en mendó. Se profesionalizó. Judit prestó sus servicios en las esco las bressol municipales Bellmunt (Font Florida, 93), Collserola (Mare de Déu de Port, 183) y Niu d’Infants (Pedrera del Mussol,Como10).maestra de educación infantil, también impartió clases en la Escola Gui nardó (Dr. Valls, 22). Desde el 2008, forma parte de El Cotxet (Platí, 8). Se fue. Volvió. En el 2000, Judit se fue. En el 2002, se casó. Se enseñoreó con su destino. Se ins taló en la urbanización Eixample, en Sant Joan Despí (Barcelona). Se separó. Se fortaleció. Se las ingenió para seguir adelante sin permisos ni con traseñas.Enel2010, volvió al paseo de la Zona Franca, al bloque de delante del quiosco de la señora Milagros, ya desaparecido. Se lanzó. Rindió. Se esforzó al máximo. Tuvo dos niños, N. (2011) y A. (2017) Se multiplicó en el tejido asociativo. Se integró en la junta de la Unió d’Entitats de la Marina y en la junta de la Associació de Mitjans de Comunicació Local, y en la Taula de Dones y en la Taula d’Intercul turalitat.Enel2015 fundó la Associació Guineo catalana Bisila, que da cabida a la veintena de ciudadanos de La Marina procedentes de la antigua colonia española de Guinea Ecuatorial.«Entreotros temas, trabajamos el con cepto de personas racializadas, que sufren racismo por el color de su piel», declara. En esta línea, y junto con Jessica Sala, dirige el programa radiofónico de La Ma rina Invisibles, en el 102.5 de la frecuencia modulada (viernes, de 18 h a 19 h). La afrocatalana Judit Raso, la alcaldesa de La Marina, llegó, se fue, volvió. Y aquí sigue. ■

En el 2015 fundó la Ecuatorial.españoladeMarinaciudadanosaBisila,GuineocatalanaAssociacióquedacabidalaveintenadedeLaprocedenteslaantiguacoloniadeGuinea

No. No estic disposat a això. No ho trobo bé perquè es llença molt menjar. Els envasos sempre existi ran només que si eliminem el plàstic utilitzarem menys petroli.

Els governs haurien de fomentar polítiques per con sumir productes de proximitat, i totes aquestes cam panyes per fer-nos més conscients sobre l'impacte al medi s'haurien de comentar des de petits.

No hi estic d'acord. La gent es gasta uns diners en els seus cotxes i ho fa per a aprofitar-los, no per te nir-los guardats per les restriccions. A més el metro i el bus no sempre funcionen bé El racionament d'aigua i electricitat és ximpleria. Imaginem que hi ha 500.000 llars amb 500.000 piscines, i em diuen que no em puc dutxar perquè he d'estalviar aigua. O tots o ningú. T'ensenyen els pantans buits, però les piscines continuen plenes.

Estic d'acord, hi ha massa camp abandonat al nos tre país i hauríem de donar-los ajudes per a sem brar. Per què hem de comprar blat a Rússia si aquí es pot obtenir?

ni mica estaria disposat a què ens racionin l'electricitat i l'aigua, és molt extrem. Sí que penso que s'han de fer campanyes de conscienciació per fer-ne un bon ús.

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 14 tema central

Sí, ben d'acord. Jo ja no faig la compra i si puc, compro productes de proximitat.

Entre les sis persones que hem entrevis tat, hem trobat diversament representats els tres perfils més freqüents també, socialment. Primer, aquells que no creuen en el canvi cli màtic o l'escalfament global i en conseqüèn cia es comporten com si res no passés (1 de 6). Després, els que estan conscienciats sobre Eva Gómez 57 anys, mestra José Luis Portolés 83 anys, mecànic d'hidropneumàtics jubilat Roberto Cavallin 61 anys, enginyer electrònic No em preocupa que tornem compra a granel amb els nostres néixer així. Ara mateix he pres teixa i compro moltes coses a granel nim en productes envasats. Sí, estaria disposada a què ens per complet l'ús del cotxe dins sempre vaig en transport públic Nocotxe.estaria disposada que ens racionin d'aigua i electricitat que utilitzem, conscient quer no hi ha més remei cap al caos esgotant-ho tot.

El nostre planeta s'està cremant. Aquest estiu hem viscut onades de calor i incen dis que han deixat desenes de morts arreu del món, una situació alimentada per l'emergència climàtica com més va més evident. El clima cada cop esdevé més ex trem tant en èpoques d'estiu com d'hivern. I ja veiem a casa nostra fenòmens atmosfè rics propis d'altres zones del planeta. L'evidència del canvi climàtic no és in ventada ni construïda pels mitjans de co municació. La ciència ho deixa clar amb algunes dades que hem estat sentint du rant els últims anys, quan cada vegada més estudis avalen una tendència que, si no s'atura, anirà a pitjor. I és que l'onada de calor que hem patit el passat mes de juliol, i que roman fins ara, ha estat la més extre ma des que hi ha registres, la temperatura ha pujat 4,2 °C respecte a anys anteriors, provocant la mort de més de 500 persones arreu d'Espanya en només una setmana. L'escalfament global que estem patint ve marcat, principalment, per l'augment en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle provinent de la crema de combustibles fòssils, com el petroli, el carbó o el gas na || Alejandro Flores / Y.L.A.

No. No estaria disposat a què ens limitin els enva sos i haver de tornar a fer tota la compra a granel, és massa radical. Hem de ser pràctics i buscar la mane ra de donar comoditats a les persones, fent plàstics o altres envasos més degradables, per exemple.

▶ Veïna de Cases Barates refrescant-se amb aigua durant les festes del barri a la Plaça Falset. Alejandro Flores !

tural. A més, la contaminació produïda per vehicles de combustió, avions i grans vaixells ha empitjorat la situació. Tot això, sumat a l'augment exponencial de la població i la des trucció d'ecosistemes terrestres i marins per aprofitar-ne els recursos naturals, han fet que la situació sigui insostenible fins i tot a curt termini.Així,el 28 de juliol ha estat el dia de la so brecapacitat de la Terra d’enguany que, com si fos un pressupost d’ingressos i despeses, ens ve a dir que ens hem acabat els recursos del planeta abans d’acabar l’any, i que haurem de viure a crèdit fins a l’u de gener vinent. Però no hi ha un planeta B que ens doni crèdit. (Vegeu la Desprésinfografia).del'estiuque hem passat i de les dades que reflecteixen les conseqüències de l'escalfament global, volem saber què pensa el veïnat de la Marina sobre un problema que ja està afectant el nostre dia a dia i que incidirà, ja no només en les vides de les pròximes genera cions sinó a tothom i des d'ara mateix. Atesa la situació, sembla que hem esgotat els terminis. Per això hem parlat amb veïns i veïnes de dife rents edats per preguntar-los fins a quin punt estarien disposats a canviar les seves accions quotidianes per pal·liar la situació.

6 0

EL VEÏNAT, MÉS CONSCIENCIAT PERÒ TAMBÉ HI SÓN ELS DESCREGUTS DEL CANVI CLIMÀTIC

El cotxe implica un cert grau de llibertat de mo viment. Si s'eliminés, l'Estat hauria de garantir un transport públic de qualitat per no perdre aquesta No,llibertat.gens

El rècord de tempera impacta en la consciència am

Fem un joc amb els nostres entrevistats i us animem a contestar a vosaltres com a lectors/es també. Fins a quin punt, estaries disposat a ... Nivell de preocupació pel canvi climàtic de l'1 al 10 Canviar la forma en què consumim aliments, per exemple, comprant tot i sempre a granel? Reduir l'ús del cotxe i substituirlo pel transport públic o bicicleta (com per exemple Zones de Baixes AcceptarEmissions)?queensracionin el consum d'aigua i energia? Canviar els hàbits de consum assumint que podrem comprar menys i a preus més justos.

El Pla de Barris és l’instrument que tenim a l’Ajuntament per definir actuacions que millorin al guns barris de la ciutat de forma conjunta amb els veïns i veïnes. Moltes vegades, les propostes aca ben en inversions en l’espai públic, però en el mateix procés els veïns i veïnes també demanen millores en equipaments i serveis públics i posar en funcio nament polítiques innovadores que responguin a les necessitats dels seus barris. Aquesta forma de fer permet que a cada barri el Pla de Barris sigui diferent, i en el cas de La Marina, un barri amb reivindicacions històriques i alhora en procés de transformació, s’ha fet un impuls especial en dotar al barri d’equipaments que facin d’espai de ver tebració veïnal i comunitària. Per això el primer Pla de Barris de La Marina ha potenciat els equipa ments comunitaris i educatius existents que així podran afrontar el creixe ment demogràfic del barri fruit de l’arribada de nous veïns i veïnes als 1.500 habitatges públics i privats que es construiran d’aquí al 2026. La millora de l’Escola Enric Granados ha servit per impulsar un nou projecte educatiu i obrir-la al barri; amb la generació de la Sala Maremar, a l’Escola Bàrkeno, s’amplia l’oferta artística al barri i s’apropa la cultura al veïnat; la construcció dels locals per a entitats al carrer de la Química, ofereix un espai a joves i adolescents que promou la participació, la igualtat de gènere i la intercul turalitat. També s’ha generat un nou espai comunitari de caràcter esportiu:

tornem un altre cop a la nostres envasos, jo vaig la iniciativa jo ma granel i gasto el mí prohibissin gairebé dins de la ciutat. De fet, públic malgrat que tinc racionin la quantitat utilitzem, però soc ben remei perquè anem compra per internet, proximitat.

Setembre 2022 1La Marina del Prat VERMELL

l’Skate-park, on no s’entendria el seu extraordinari èxit de públic sense la participació del jovent de La Marina en la seva coproducció.

La feina en matèria de planificació urbana també està enllestida perquè a mitjà i llarg termini es desenvolupin els nous equipaments que preveu la modificació de planejament aprovada. En aquest sentit, serà clau el paper de l’Oficina de la Marina, un òrgan de lideratge públic per definir i executar la transformació del barri amb criteris de sostenibilitat ambiental, mirada social-comunitària, promoció de l’activitat econòmica i qualitat urbana. Un dels primers equipaments, de caràcter socioeducatiu i de titularitat privada, que s’hi situarà serà la seu de la Fundació Pere Tarrés.

Més enllà de tots els programes i inversions desplegades o que es faran en un futur, el Pla de Barris ha deixat en herència la manera de fer de l’actual estratègia social-comunitària a l’hora d’intervenir a La Marina. Amb aquesta mirada, i per tal que pugui ampliar el seu espai per créixer com a projecte, impulsarem el trasllat de l’Imagina’t, una iniciativa de dinamització i facilitació d'un espai socioeducatiu obert als nens i nenes del barri basat en l’experiència implementada durant cinc anys i que va demostrar la seva eficiència i utilitat per cobrir les necessitats d'atenció socioeducativa a una part del barri. El Pla de Barris va néixer com un instrument contra la desigualtat, fer barri, construir comunitat i generar espais de veïnatge i de cohesió social. Avui, el Pla de Barris de La Marina és un exemple de com es poden assolir aquests objectius, gràcies, sobretot a la participació dels seus veïns i veïnes, dels que porten més anys al barri i dels que han anat arribant, perquè són qui prota gonitzen i defineixen el Pla.

Jordi Martí Grau, Sisè Tinent d'Alcaldia Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

CAI en construcció a Cal Sèbio. Alejandro Flores

2022Setembre 5Núm. La MarinadelPrat VERMELL un barri en transformació equipamentsESPECIAL

temperaam

Per a Mari Carmen Porto lés, de 71 anys i amb malalties cròni ques, és cabdal el servei d'emergència i la proximitat de l'atenció de salut. El veïnat debat sobre les prioritats de l'arribada dels serveis i les opinions va rien en funció de l'edat, però "cal ferho tot perquè el cert és que no hi ha res", conclou Portolés. Segon, i en la línia dels serveis es sencials, hi ha previst rehabilitar un edifici de l'antiga fàbrica del Prat Ver mell per ubicar-hi un nou mercat mu nicipal i un equipament cultural, que constituiran un espai central del barri davant del nou parc de les Tretze Ro ses. És interessant perquè ara mateix no tens alternatives pròximes d’aquest tipus", afegeix la Sheila López.

L

El centre atén una altra de les reivindicacions veïnals dels anys setanta, un institut d'ensenyament mitjà per al barri. Llavors l'educació que ara equival a secundària era a càrrec de l'Instituto de Enseñanza Media Casa Antúnez, a Cases Barates. Les ampliacions del port i l'augment de l'alumnat van fer necessari traslladar-lo a l'emplaçament actual, inaugurat per al curs 1987-1988 com a l'IES Montjuïc. La conservació de l'edifici de l'antiga fàbrica de Can Farrero i dels seus encontorns com a zona verda és fruit de la lluita veïnal. És un dels primers espais de la Marina que va destacar als anys vuitanta com un agent de cohesió social. Des de la seva inauguració, el 23 de juny del 1984, ha acollit tot un seguit de tallers i activitats que dinamitzen la vida cultural i d'oci de la Marina.

Garantir els serveis bàsics i els comunitarisequipamentsalaMarina

Setembre 20222 La Marina del Prat VERMELL equipamentsESPECIAL

Reportatge

El Alejandro Flores

Institut Montjuïc, 1987Centre Cívic Casa del Rellotge, 1984

a història dels equipa ments o serveis públics de Barcelona està íntima ment vinculada a la lluita de la gent dels seus barris per fer una ciutat més de mocràtica i ha estat cabdal perquè els serveis i espais de la vida en comunitat estiguin a l'abast de tothom. A la Marina, un passeig per a qualsevol d'aquests espais, n'és una bona mostra. Que a la Barcelona del segle XXI cal, encara, tallar un carrer per aconseguir el servei d'una escola, un centre cívic o un CAP? Afortunadament no. Fruit de la seva evolució, la ciutat té mecanis mes que preveuen i projecten les ne cessitats de barris com el Prat Vermell, en plena transformació urbana, a fi de garantir tots els serveis. Així, els processos i tràmits per començar la posada en marxa dels serveis públics per a les prop de 28 mil persones que vindran, ja han co mençat. El punt de partida ha estat un estudi demogràfic. S'hi han projectat els serveis futurs tenint en compte l'estimació del total de persones que hi viuran i els equipaments existents. Tanmateix, s'ha treballat en funció de l'última proposta de Modificació de Pla General Metropolità (MPGM). Lla vors quins són aquests equipaments previstos pel futur a la Marina? Primer, el planejament aprovat si tua com a prioritaris els de l'àmbit educatiu i sanitari. Hi ha previstos set nou centres educatius entre educació primària i secundària i dues esco les bressol que vindrien a completar l’oferta de centres existents, tots ells amb projectes educatius i espais reno vats i actualitzats. "Fins ara les escoles de la Marina donaven l'abast, però aviat estaran superades. Conec famí lies que s'han quedat sense plaça en alguna d’elles, per exemple" assegura la Sheila López, veïna des de fa cinc anys i mare de tres fills, corroborant les necessitats en què ja s'hi treballa. A més a més d’aquests centres, tam bé hi ha la previsió de reforçar l’educació superior. El desenvolupament previst a la Marina, a més de mantenir les instal·lacions de l'Institut la Mercè, centre de formació professional de re ferència a Barcelona, preveu un espai al costat on està previst que la Fundació Pere Tarrés hi instal·li la seva seu que in clou una facultat universitària. A l'àmbit sòcio-sanitari hi ha previs tos un nou Centre d'Atenció Primària, actualment s’està concretant el pro grama amb el Consorci de Salut, i una residència per a gent gran o altres col·lectius.

El planejament també determina els equipaments culturals i esportius que ajudaran a fer comunitat. Es pre veu un nou centre cívic, una biblio teca i dos casals, un per a joves i un altre per a gent gran. A més, es po tenciarà el servei “Imagina't” per a infants i adolescents, traslladant-lo a unes instal·lacions més grans, una ac tuació prevista pels anys 2023-2024. Pel que fa als equipaments esportius, al carrer Motors s'ha reservat un espai per situar una instal·lació de caràcter esportiva i es traslladaran les pistes del carrer Arnés a una nova ubicació. També els serveis tècnics i adminis tratius de la ciutat s’adapten a la nova configuració de la Marina. La proposta del planejament és la generació d’un nou punt verd, un centre de neteja i un dipòsit de recollida d'aigües plu vials que garantiran un barri més net i ecològic.Entreels equipaments existents, la comissaria dels Mossos, la Fundació Esclat, la Casa de la Pagesia i actualment està en construcció el Centre d'Atenció Integral (CAI) a Cal Sèbio Als anys 70 la velocitat amb què creixien els polígons d'habitatges con trastava amb la lentitud de l'arribada de serveis als barris. Ara l'administració s'esforça perquè totes les persones que ja han començat a arribar al Prat Vermell tinguin les facilitats i els serveis garantits paral·lelament a la urbanització en curs. "Estem molt contents i la valoració de tot el que hi ha previst és molt bona, ara caldrà veure-ho", coincideixen, la Ginesa Pérez, la Maria Angeles Juá rez i Manel Coronado, de l'Associació de veïns i veïnes d'Eduard Aunós. “Ens han informat que res de tot això serà immediat, però tenim l'esperança d'arribar a gaudir-los", comenten. La materialització de la majoria d'aquests equipaments és responsa bilitat de diverses administracions, l’Ajuntament facilita el sòl i n’executa una part i la Generalitat de Catalun ya té les competències en matèria de salut i sanitat, entre d’altres. El que és important és que totes les parts s’estan coordinant des de ja, per garantir-los.

CAP Dr. Carles Ribas, 1989

L'octubre de 1989 entrava en funcionament el primer Centre d'Atenció Primària a la Marina, després de dècades de protestes pel dèficit en l'atenció mèdica. El seu nom és un homenatge a la tasca assistencial solidària que va fer el metge Carles Ribas durant 45 anys continuats, dedicant les seves hores lliures a oferir consultes gratuïtes a la gent de les històriques barraques de Montjuïc. Infants jugant a l’aire lliure en una de les activitats proposades pel Servei de Dinamització Infantil i d’Adolescents Imagina’t.

La CIUTADANALLUITA pels equipaments bàsics

El novembre de 2006 s'inaugurava el lluminós edifici de dues plantes i dos mil metres quadrats que actualment acull la biblioteca al recinte de l'antiga fàbrica Philips. Substituïa el local petit situat als jardins de Can Sabater que havia funcionat des del 1987. Dóna nom a la biblioteca el reconegut escriptor, cronista i veí compromès del barri, Paco Candel, qui va plasmar la vida i la quotidianitat de les gents de la Marina.

Alerta, !això t'interessa

EQUIPAMENTS Socials i comunitaris

3La Marina del Prat VERMELL equipamentsESPECIAL

Biblioteca Francesc Candel, 2006 Imagina't, 2011 Centre d'Atenció Integral, en construcció

Ha estat el primer equipament que ofereix servei in situ al nucli d'Eduard Aunós. El que inicialment era un taller pels infants ha derivat en un exitós servei de dinamització infanto-juvenil que atén una seixantena de menors, dividits en diverses franges d'edats i amb temàtiques que van des del reforç escolar fins al suport emocional o l'ús adequat i saludable de les noves tecnologies. D'aquí a poc estrenarà seu nova i ampliarà serveis. El Centre d'Atenció Integral situat a Cal Sèbio, i actualment en construcció, pretén ser un equipament pioner a la ciutat de Barcelona, ja que integrarà diferents serveis d'atenció a la ciutadania simplificant tràmits a les famílies i persones que requereixin suport. Es preveu que entri en funcionament el segon semestre del 2023 i contribuirà a marcar una nova centralitat en trobar-se en un enclavament entre els barris de Port i el Prat Vermell.

L'any vinent s'estrenarà el Centre d'Atenció Integral a Cal Sèbio, actualment en construcció Es tracta d'un servei pioner que innovarà en l'atenció dels serveis socials, integrant-los per evitar l'excés de burocràcia a les famílies que viuen situacions de complexitat social, econòmica i emocional. La idea és tenir referents pròxims que coneguin la realitat i acompanyin i facilitin tota l'atenció. La sala Maremar, nou espai de les arts escèniques i artístiques de la Marina El gener del 2019, i en el marc del Pla de Barris de La Marina, obria les portes la nova sala Maremar com a un nou equipament de proximitat al barri. Recentment, s'ha constituït una Comissió de Programació perquè tothom qui vulgui pugui participar fent propostes. Si en teniu alguna, feu-nos-les arribar fins del 15 de setembre, descarregant el full de petició del web del centre cívic Casa del Rellotge i enviant-lo a salamaremar@casadelrellotge.net previstos

Mariam: Després de la Covid s'han fet molts canvis en els centres de salut. S'ha ampliat la mirada als menys afa vorits de la població arran d'un estudi que va detectar què calia reforçar. Lla vors s'han contractat nous perfils pro fessionals. Per exemple, ara al centre tenim una psicòloga que treballa te mes emocionals i ens relaciona molt més amb la comunitat i els equipa ments del barri. També s'ha incorporat una nutri cionista, que ve un cop per setmana, i la figura del fisioterapeuta. Són es pecialistes que reforcen i amplien els serveis de salut. Cal que puguin estar més dies perquè s'impliquin en els equips, la població i la comunitat.

Lourdes: I han fet un skatepark, però hauria d'anar tot lligat perquè l'alum nat es quedi al barri i els puguem oferir activitats també de lleure. Com a formació professional engeguem projectes per treballar la innovació amb empreses i associacions. Moltes vegades no es consoliden perquè les persones o entitats interlocutores no tenen les capacitats per a fer-ho. Per tant, tot això que hem fet bé cal po tenciar-ho en el temps.

Després d'un estiu que ens ha deixat ben torrats, tornem amb ganes de conversa i dialoguem amb dues professionals dels àmbits de la salut i Mariaml'educació.de la Poza Abad és metgessa de família al CAP Dr. Carles Ribas, centre en el qual s'ha desenvolupat professionalment i fa 12 anys que el Lourdesdirigeix.

Lourdes: Tenim un mòdul d'estètica i bellesa al cicle d'imatge personal, on necessitem clients per depilar-los o fer-los la manicura, però no hi ha ma nera que la gent dels voltants vingui, tot i que el preu és simbòlic. Mariam: Nosaltres estem fent feina amb els casals, penso que s'avindrien i els pot interessar molt un servei com aquest. Lourdes: Necessitem aquests enllaços per poder entrar-hi. Hi ha moltes ganes de fer coses, però necessitem una línia de treball planificada i consolidada, al trament perdrem oportunitats tots. Com contribueix la transforma ció del Prat Vermell a tots els ob jectius que perseguim?

Metgessa de família i directora del CAP Dr. Carles Ribas Enginyera de telecomunicacions i directora de l’Institut Mare de Deu la Mercè

Com valoreu la feina dels equips professionals i la ciutadania, el ve ïnat en el nostre cas? Ja aprofiteu el que esta passant al Prat Vermell com una oportunitat des dels vos tres respectius camps d'acció? Mariam: Des dels Centres d'Atenció Primària fem moltes activitats dirigi des a la comunitat, ens desplacem a casals per parlar amb la gent gran i amb els joves, també fem tallers als equipaments. Però necessitem que el veïnat s'hi impliqui més. Ens agradaria

No em preocupa que tornem un pra a granel amb els nostres envasos, xer així. Ara mateix he pres la iniciativa compro moltes coses a granel productes envasats.

Mariam: Si pel que diuen la població pràcticament es duplicarà caldria pre veure duplicar els serveis, igualment. S'hauria de lluitar per tenir un CUAP, que és un centre d'urgències d'atenció primària. Potser és l'oportunitat d'acon seguir-ho. Almenys hauríem de tenir-ne un per tot la Marina i que estigués equi pat amb radiografies i analítiques, són serveis que es necessiten abans de derivar a un tercer nivell hospitalari. Lourdes: Penso que les escoles de pri mària estan ben dimensionades, són importants perquè les famílies amb canalla jove tinguin un lligam amb el barri, cal potenciar molt més el tema cultural i ben segur que el fet d'incre mentar els instituts de secundària farà que alguns estudiants més triïn el nos tre centre.

Gonzalez Campos és enginyera de telecomunicacions i directora de l'Institut Mare de Déu la Mercè, centre de formació professional que enguany compleix el seu 75 aniversari. Després d'una etapa com a cap d'estudis, també l'ha acabat liderant. Després d'unes merescudes vacances som a la nostra conversa sobre el Prat Vermell. En aquesta cinquena entrega parlem sobre els equipaments que vindran al barri. Feu una primera valoració sobre com estan els serveis a la Marina en el vostre àmbit. Mariam: A la Marina hi ha dos CAPS que estan ben dimensionats per la població que atenem. Cal un espai per a urgències 24 h com el CUAP de Manso perquè hi ha pacients als quals se’ls complica anar-hi. Arran de la crisi es van treure l'atenció de 24 hores, però és necessària. Lourdes: Als centres de formació pro fessional donem servei a tota la ciu tat, no ens focalitzem al barri, perquè tenim alumnat que arriba d'arreu Ca talunya, d'altres comunitats i d'altres països de la Unió Europea via Eras mus. Llavors no treballem cap criteri que prioritzi l'alumnat de la Marina. Tothom pot anar-hi allà on desitja en funció de la formació que triï i el cen tre que l'ofereixi. La formació profes sional funcionem així... Quants alumnes teniu? Lourdes: Som 1.800 alumnes i 150 professors, és un centre enorme. Per ordre de dimensió, a la ciutat hi ha l'Escola del Treball, nosaltres i el Sal vador Seguí. Som la formació posto bligatòria i no tenim oferta de totes les famílies professionals, per tant, un alumne que vol estudiar hoteleria s'ha d'anar a l'altra banda de Barcelona, a l'Escola d'Hoteleria, per exemple. Que fan bé i que poden millo rar les institucions en els vostres camps de feina?

Lourdes: A nosaltres ens han incor porat la figura de l'orientadora per als alumnes que la necessiten i per atendre els problemes derivats de la salut mental. També ha estat positiu dotar d'ordinadors a tot l'alumnat tant de grau mitjà com de grau supe rior, però cal continuïtat i pensar com cobrim aquestes necessitats al llarg del temps. A banda, trobo a faltar un espai a prop amb ordinadors i que ser veixi com un lloc lúdic i de lectura. Precisament hi ha previst un casal per a joves entre els equipa ments que vindran.

comptar amb la implicació no només dels veïns sinó de totes les entitats, cada cop ens relacionem més i estem veient les dificultats per treballar-hi. Des de l'equip professional hem de buscar més relació amb les oficines de farmàcia comunitàries també les que són al Prat Vermell. Lourdes: La formació professional es treballa per projectes, es busquen referents dins del món empresarial o professional per a portar-los a ter me. Evidentment, el primer que hem intentat és fer-ho a la Marina. Tenim empreses, precisament al Prat Ver mell, que funcionen molt bé i on els estudiants fan pràctiques i a vegades hi aconsegueixen un contracte laboral. Cal continuar lligant en aquesta línia. Imagineu algun exemple concret de necessitats on es pugui fer feina des de ja?

equipamentsESPECIAL mbientalatures

Setembre 20224 La Marina del Prat VERMELL

Sí, ben d'acord. Jo ja no faig la compra i si puc, compro productes de proximitat.

Mariam de la Poza Abad

Sí, estaria disposada a què ens per complet l'ús del cotxe dins sempre vaig en transport públic Nocotxe.estaria disposada que ens racionin d'aigua i electricitat que utilitzem, conscient quer no hi ha més remei cap al caos esgotant-ho tot.

Lourdes Gonzalez Campos en la conversa ElPrat VERMELL

Mariam: La gent que arriba té un po der adquisitiu més alt, el gran repte és aconseguir integrar-los al barri. Penso que és encertada la feina des de l'Ajuntament d'obrir espais i tren car llocs que havien estat com fron teres, que s'interactuï més i s'enri queixin mútuament, guanyarem tots socialment i culturalment. Lourdes: És complex lligar-ho tot, però és important facilitar i crear les condicions perquè les famílies escola ritzin la canalla al barri, s'ha de dotar de recursos els centres nous perquè puguin engegar línies de treball po tents, atractives i que sedueixen les famílies nouvingudes. Cap de les dues viviu a la Marina, però participeu alguna vegada de la vida de barri? Lourdes: Francament, res de res, ar ribo en cotxe directa al centre i quan acabo la jornada marxo. Tampoc no hi ha res a prop allà, encara. Mariam: Jo sí faig ús dels serveis del barri com l’oferta gastronòmica, com pres, perruqueria i, com havia estat vivint al barri, quan els meus fills eren petits els vaig portar a l'escola bressol del Polvorí, tinc molt bones experièn cies de tot en el conjunt. Per acabar, que us diu la planifi cació d'equipaments prevista per l'Ajuntament amb l'increment de població?

No ho tinc clar això, no sé si estaria disposada a què ens racionin l'aigua i l'electricitat, depèn de com es plantegi. Però tenint en compte que els recursos s'esgoten, igual sí, perquè soc conscient que tal com anem no tenim cap futur, és insostenible.

15 Setembre 2022 // www.lamarina.cat un altre cop a la com envasos, jo vaig néi iniciativa jo mateixa i i gasto el mínim en prohibissin gairebé dins de la ciutat. De fet, públic malgrat que tinc racionin la quantitat utilitzem, però soc ben remei perquè anem compra per internet, proximitat.

està bé, sí. Canviaria els meus hàbits de consum per consumir més productes d'aquí.

Sovint ja faig la compra a granel i és una mesura amb la qual hi estic d'acord. Si fos obligatori d'un dia per l'altre, ho acceptaria, però sé que això no és Sí,possible.perquè tenim el transport públic i Barcelona està molt ben connectada. Ara, si es vol limitar també per a sortir de la ciutat, s'hauria de millorar molt les connexions del transport públic.

tema

Consuelo Cano 52 anys, dependenta Abdulah Butt 18 anys, tècnic de mòbils

Hi estaria d'acord. M'agradaria comprar-ho tot a granel perquè soc conscient que hem de fer un es forç per no seguir llençant-ho tot i generant tant Sí,residus.però

■Elaboració pròpia

L’acceptaria si és una mesura que ens afecta tothom per igual. Sovint, les grans empreses i el govern gaudeixen d'unes llibertats que a nosaltres com a ciutadans ens les volen restringir.

Joinevitable.crecque

8 7 6

Valentina Orozco 24 anys, estudiant d'Odontologia

Molt d'acord, reduiria el consum d'aquestes grans plataformes que venen per internet i potenciaria el comerç de productes de proximitat

si ho fem tothom, tant els ciutadans com els polítics i els que més tenen. Així i tot, em sem bla bé reduir l'ús del cotxe dins de la ciutat.

10 central Sí, estaria disposat a comprar els aliments a granel. Per què no? Trobo que tampoc no és una cosa greu o difícil. Ens poden acostumar i ens vindria bé fer-ho a tots. També valoraria positivament que es limités l'ús del cotxe a dins de la ciutat, però sempre que hi hagi bon transport públic. Hem de cuidar el clima, i per això crec que estaria disposat a què ens limitessin l'ús de l'electricitat i l'aigua. Sembla que arribarà un punt en què serà

mbientalatures

Totalment d’acord. Estaria disposada a reduir el consum a les plataformes i de fet jo ja ho faig. Sem pre que puc compro productes de proximitat i a les botigues de barri.

el problema i a manca de mesures col·lectives han pres la iniciativa ells mateixos fent tant com poden en el seu dia a dia (3 de 6). I per acabar, aquells que, reconeixent el problema, no estan prou motivats ni conscienciats, fan alguna cosa, però no és fins ara que el tema realment els comença a preocupar (2 de 6). Per què? Doncs no és el mateix sentir notí cies sobre desplaçament de persones i catàstrofes naturals que viure els canvis en pròpia pell, com ens ha tocat amb temperatures típiques d'agost des del mes de juny i molt més en juliol. L'Eva Gómez és una mestressa de 57 anys i és de les conscienciades. Des que té records recicla i sem pre que pot utilitza materials sostenibles. Pertany al grup convençut que cal actuar immediatament i amb mesures que a d'altres els resulten "radi cals". "És un problema real i sembla que anem cap al desastre", es preocupa. Com a ciutadana i com a mestra s'implica molt en la causa i es considera absolutament insatisfeta per la manca de mesures dels governs. Lamenta el pensament dels que diuen que "els que vinguin darrere, ja espavilaran"... El Roberto Cavallin té 61 anys i treballa com a en ginyer electrònic. És del grup que tot i tenir el tema present fins ara no l'havia representat una preocu pació del dia a dia. "Jo vinc de Veneçuela, i noto que aquí hi ha més preocupació, ara cal elevar-la a es cala d'actuació dels governs i d'altres iniciatives. Tot és conseqüència del ritme de consum al qual ens hem acostumat i de la indústria contaminant." No es considera activista, però es reconeix sensibilitzat. La seva aposta és fer més pedagogia i treballar-hi a les escoles. Però no li convenç cap mesura restric tiva ni una tornada al passat en alguns usos, com ara els envasos. "Millor crear alguns de degradables que tornar a anar-hi a la compra carregats amb recipients!" Recicla i intenta estalviar energia. Del mateix grup és la Consuelo Cano, de 52 anys i que treballa com a dependenta. Cano, però es mostra més disposada als canvis, sempre que s'imposin per a tothom. Adinerats i polítics inclosos. O tothom o ningú, és la seva visió. El José Luis Portolés és un mecànic d'hidropneumàtics, jubilat, i de 83 anys. És del grup dels nega cionistes, diu: "Tot és fruit de les fake news", i "de jove recordo els passeigs per Montjuïc buscant les fonts per a refrescar-me. Sempre ha fet molta calor a la ciutat només que ara han de buscar algun culpa ble de la ineptitud dels governs, però durant tota la meva vida he patit la mateixa calor". No li alarmen les onades que estem vivint últimament. De totes maneres, explica: "no em preocupa el canvi climàtic perquè estic proper a la "línia vermella" i em queda poc al món, així que el canvi climàtic no m'afectarà". Tanmateix, recorda i lamenta un incident de la seva època com a mecànic, en què es van desaprofitar un milió de litres d'aigua d'una canonada. Entre els joves ja es coneix que la preocupació i la sensibilització sobre el medi ambient hi és. Abdulah Butt de 18 anys i tècnic de mòbils i Valentina Oroz co de 24 anys I estudiant d'Odontologia hi coinci deixen en el grup dels que consideren que cal actuar des de tots els àmbits, perquè no hi ha altra opció. Així doncs, animem els nostres entrevistats a "jugar" intentant tastar l'opinió que tenen davant mesures extremes. Algunes irreals, però altres, si tot va com ara, molts experts i científics advertei xen que tard o d'hora arribaran. Fins a quin punt estem disposats a canviar els nostres hàbits per posar el nostre gra de sorra per salvaguardar el pla neta Terra?amb dades de Oxfam Intermon

Fotos: Alejandro Flores i Josep Vicens “ ”

El barri de barris que és la Marina, propicia que cada nucli de veïnat celebri, a més de la festa Major de juny, una pròpia. Hi ha hagut un esforç especial per proposar activitats per a la gent gran a més de les famílies i la canalla. Els sopars i les activitats als carrers són les propostes més complaents pel veïnat, que tenia ganes de retrobar-se i de festa!

Festes de barri i d'estiu a la Marina!

▶ Festes d’Eduard Aunòs. Un grup de nens i nenes del barri juga a una “guerra” d’aigua a la Plaça de Falset. Els Falcons de Vilafranca fan aparició a Cases Barates amb els seus particulars castells.

La Marina és un barri de barris. I aquests donen la benvinguda a l'estiu amb les se ves festes majors, realçant la singularitat del teixit veïnal. Així festes com la de Sant Cristòfol, la Vinya i Eduard Aunòs s'han celebrat durant el mes de juliol. Un calen dari en què el tret de sortida és la festa de Can Clos i la festa grossa, la Festa Major de la Marina al juny (reviseu l'edició de la Marina de juliol i agosts). Tanca la ruta festiva la Trepitjada del Raïm de Plus Ul tra. Enguany es farà el 17 i el 18 de setem bre. Volíem festes? Són aquí! A la Vinya, l'1, 2 i 3 de juliol, la música, els concerts, els espectacles i els jocs per a tota la família van omplir de gent els Jar dins de Ca l'Alena, a l'interior dels blocs de la Capa. Els assistents van gaudir d'un programa que incloïa espectacles de ball i música en directe, una sardinada, la pae llada popular... tot impulsat per persones voluntàries. La majoria de les propostes van comptar amb una afluència impor tant de públic, famílies senceres van fruir del munt d'activitats. Entre totes destaca ven els jocs d'aigua refrescant la canalla de l'abraçadora calor d'aquells dies. Les con selleres Esther Pérez i Maribel Sánchez començaven amb paraules que convida ven a celebrar "Projectem el nostre barri com el que és, dinàmic, solidari, ben actiu i amb un futur ple d'oportunitats", era el seu"Hamissatge.estatuna festa molt completa, per què hem inclòs activitats per a gent de diferents edats i gustos. És valuós conti nuar celebrant-les perquè així ens animen a conèixer-nos i compartir entre els que hi vivim, són moments bonics per com partir entre la família i els veïns i ajuden a mantenir una bona convivència", comen tava la Carmen Higueras, presidenta de l'Associació de Veïns de La Vinya, entitat que lidera l'organització. Els tres dies van ser un no parar de cantar, menjar, riure, ballar i, entremig, reivindicar la identitat de barri de la Vinya! Gairebé enganxada a aquesta, comença va també la celebració de Sant Cristòfol, patró dels conductors, al barri de la SEAT. Peculiar inici: un concurs de pesca de mar! I pels que havien perdut la destresa amb la canya o no van tenir-hi sort, tenien des del 2 i fins al 10 de juliol, 8 dies, per escollir espectacles, entre propostes per als infants, les famílies i la gent gran. El cap de setmana del 9 i 10 de juliol va estar marcat per la sardinada popular que es va organitzar a la plaça de José Sánchez Ríos, el ball popular i el sopar amb l'objectiu de crear comunitat amb els veïns. La jornada de festes va termi nar amb la tradicional benedicció de cotxes, amb llargues cues i molta gresca per demanar que, si us plau, Cristòfol faci la seva obra i doni llarga vida als cotxes i prosperitat a les persones con ductores. Tothom que hi portava un motoritzat per a beneir-lo estava con tent. Malgrat això, en el fons, donem més feina al Sant quan precisament la terra i el planeta volen que el deixen una mica de vacances. Però no es pot, senyor meu, sembla que diem, si pringuem els mortals, els sants i el planeta també. Així que Cristòfol va haver de beneir tots els cotxes, un munt, per cert. Després, la tradicional missa a la pa rròquia de Sant Cristòfol i l'homenatge a la gent gran del barri, ben cuidats en totes lesLescelebracions.festesdel barri dels treballadors de la SEAT havien estat un reclam no només per a veïns de la zona sinó per a molts de la resta de Barcelona per la seva espectacula ritat i organització. Ara, fonamentalment, es manté viva gràcies a l'empenta i la resis tència del tossut president de l'Associació de veïns i veïnes, Fernando Abat. Que Cristòfol ens faci un miracle i el multipli qui! En necessitem molts més! I quan ja tots només teníem al cap les maletes i anàvem a sortir corrent cap al poble de la família, o a la caseta aquella que diem "torre" i que ens dona tants mals de caps tot l'any com felicitat a l'estiu, o ens resignaven a passar l'agost en casa o treballant, arribaven les festes d'Eduard Aunós (Cases Barates) els dies 15, 16 i 17 deArranjuliol. la transformació urbana que viu el barri, enguany la celebració cobrava un significat especial ja que tenia la intenció de seduir als nouvinguts perquè també hi facin vida i xaxar veïnal i evitar que s'instal·lin en la dinàmica de barri-dormitori. Al primer dia, el Regidor Marc Serra inaugurava formalment les reformes de la Plaça Falset. S'hi ha millorat l'asfaltat, l'enllumenat i s'hi ha instal·lat un nou parc infantil. Serra destacava la importància d'estrènyer vincles entre els veïns del barri

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 16 reportatge

|| A.F. / Y.L.A.

▶ Festes de La Vinya. Un grup de voluntaris i voluntàries prepara una paellada popular.

17 Setembre 2022 // www.lamarina.cat reportatge

▶ Nens i nenes de La Vinya juguen amb jocs d’aigua.

▶ Festes de Sant Cristòfol. Els cuiners de la sardinada preparen l’àpat pel migdia.

Sant Cristòfol, la Vinya, Eduard Aunòs i Plus Ultra tanquen el calendari festiu

La Ginesa Pérez, la Mari Ángeles Juá rez i el Manel Coronado, de l'Associació de Veïns, van valorar molt positivament la implicació de tothom els tres dies de festa. I és que hi va haver de tot: gimcanes, festes de l'escuma, el campionat de futbol i petanca, paella i musclada al carrer i en colla, concerts a la nit, així com la pro cessió i la missa a la Verge del Carmen, la verge dels antics pescadors, primers veïns d'aquest cantó de Barcelona! Van ser dies en gran a la barriada i de molta feina per l'Associació de veïns i veïnes que ha volgut celebrar els canvis que vindran i que espe ren contribueixen al benestar de tothom. La guinda del pastel festiu i apetitós que són les festes d'estiu es tanca amb l'esperada Trepitjada del Raïm de Plus Ultra. Per fi es podran fer amb normali tat. Els icònics carrers d'aquell antic poblet passegen cavalls i carruatges que, amb un seguici al darrere amb la il·lusió que els peus se'ns posin vermell trepitjant el raïm, ens recorden el poble que va ser i que volem mantenir ben viu! ■

"l'extraordinària qualitat humana i el ta rannà solidari que tant caracteritza el veï nat fa d'Eduard Aunós, Cases Barates, el barri més empàtic el món" deia. L'Ajuntament tenia paradeta per infor mar els veïns dels canvis i les noves instal lacions que s'hi faran.

i l'impuls d'activitats i iniciatives perquè es faci vida en comunitat: "tot i que és una obra petita és important perquè arriba en un moment en què tothom parla de la transformació del barri" comentava. Tot seguit, el pregó de les festes el va protagonitzar la periodista Yohany Limpias Ayala, directora d'aquesta casa

▶ Festes de Sant Cristòfol. Sardinada popular a la plaça de José Sánchez Ríos.

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 18 Somla que identificael ràdio barri Som davant qualsevol comunitatdificultat La Marina CAT @ lamarinafm @lamarinacat @lamarinacat lamarina.cat 618 477 517 participa dels teus programes! En temps de canvis ..... sintonitzem amb les teves emocions. La arinaFM102.5

A principios del siglo XX, se cons truyó un paseo que vertebraba y suministraba las diferentes necesi dades de las industrias que se habían instalado en zonas de la Marina, a este paseo se le llamó “Paseo de la Industria” también se llamó “Paseo del Puerto Franco” antes de llamarse como lo conocemos.

ElBarceloneta.pasado6de

damente fueron ignorados. Diver sos historiadores creen que había un puerto ibérico en esa zona para transportar el grano, como también en la época romana. Es más, algunos consideran que el origen de Barcelo na se produjo aquí. Por lo tanto, veo razonable po nerle al Paseo de la Zona Franca un nombre relacionado con la historia de nuestra zona, como por ejem plo el Paseo del Port de Montjuïc, o Paseo del Canal de la Infanta, o Paseo de la Playa de La Marina, o Paseo a la Playa de Can Tunis en recuerdo a cuando íbamos andando a la playa por el “Paseo del Puerto Franco” que se ve en la foto de 1932, entonces llamado así. Estos nombres, por ejemplo, remi ten a algo tangible; nuestra historia, cosa que no pasa con los nombres de opinión antes mencionados. Pienso que es importante darles sustancia a las cosas con nuestro entorno, no con los de afuera. Cuando hay cambios de nombres y decisiones relevantes, me asom bra que con el tiempo que llevamos de democracia, todavía decidan entre unos pocos. Te encuentras algún caso alucinante como el nombre de la “Plaza de La Marina”, que su nombre oficial es “Plaza de La Marina de Sants” ¿Qué pinta el nombre de “Sants” aquí?... Pues eso, al final no sé qué harán, pero sería maravilloso que se explicara bien a una gran mayoría de vecinos qué se va a hacer y qué y cómo se decidirá el nombre de esta icónica vía para el barrio. ■

El setembre ja és aquí! Possiblement el mes més odiat, o menys estimat (digueu-ho així si preferiu no ferir sensi bilitats) per la majoria de catalans, ja que, setembre, és sinònim de final de vacances, de retorn a la feina o als estudis, és sinònim de tancar el parèntesi d’uns dies de descans en les nostres vides per tornar a entregar-nos en cos i ànima al sistema de producció capitalista que ens envolta. En el meu cas, aquest setembre jo no “tornaré” enlloc, sinó que començaré una nova aventura a la uni versitat, envoltat de joves que, igual que jo, persegueixen un somni, buscant una feina que, quan siguin grans, els regali unes quantes setmanes de vacances, però tampoc moltes, eh, que hem de seguir produint. Tenint en compte l’escassetat de dies de gaudi que tenen la majoria de catalans amb feina estable, ja que si no tens feina deus tenir més dies de preocupació que de descans, és important aprofitar-los bé per poder fer el que un “bon català” anomenaria unes “vacances com Déu mana!”. El primer és decidir els dies del viatge, que normal ment serà durant l’agost i durarà entre uns quatre o cinc dies (si votes a ERC o al PSC) o set o vuit dies (si votes a Junts (és a dir Convergència, o al PP), a no ser que sigueu tan alternatius de decidir marxar durant la pri mera setmana de setembre (si ho feu, segurament sou votants d’En Comú Podem). Que sí, Josep Maria, ja hem vist que has anat a Praga del 3 al 8 de setembre quan tots estàvem tornant a les nostres vides quotidianes. Un aplaudiment per aquest mestre, espavilat fins i tot, quan, després de passar-se tot l’estiu esparracat al sofà mirant programes refregits a TV3, decideix marxar de viatge en el moment en què absolutament tothom comença a as sumir que l’estiu ja s’està acabant. El segon punt és el lloc on aniràs de vacances. Deci dir-ho és ben fàcil. Un “bon català” no marxarà de viatge a l’altra punta del món, però tampoc pot anar per Espanya, que ja els donem prou diners entre tots. Arribats a aquest punt, les opcions acaben sent França (mai París), el País Basc, Portugal o Itàlia. Cal dir també que, si ens decidim a “llençar la casa per la finestra” ens podem donar el luxe d’anar a Berlín o fer una escapada transgressora per anar a veure les platges de Croàcia o Albània. El tercer punt és essencial, ja que si parlem de l’equi patge, un “bon català” ha d’emportar-se sempre més roba de la que utilitzarà. Que estem a ple agost i anem de vacances a Roma? Doncs agafem cinc o sis dessuado res i algun anorac per si plou, per si de cas, per si de cas. Això sí, entre les muntanyes de roba innecessària ”un bon català” no hi trobarà el seu banyador o el raspall de dents que es va deixar a casa perquè abans de marxar estava massa estressat pensant en si arribar a l’aeroport amb tres hores d’antelació era marge suficient per no perdre el vol.

Más abajo había unos grandes silos ibéricos de grano, que desafortuna

Sobre el futuro y el nombre del paseo de la Zona Franca ¿Cómo se decidirá?

levard, como también cambiar de cambiar el nombre de la vía. Para el nuevo paseo no tengo claro qué es lo mejor para la ma yoría; si “Rambla” o “Boulevard”. Sí que coincido, pienso que con una gran mayoría también, es que el carril bici debe mejorarse e ir por el medio. Bien resuelto, como ocu rre en otras vías. Sobre cambiar el nombre, hace tiempo se recogieron opiniones en el barrio para darle un nuevo nombre al paseo, como Paseo de la Marina de Ponent, carrer Gran de la Marina, Rambla de la Marina y Paseo de la Mediterránea. El castillo del Port, situado en la ladera de Montjuïc con vistas al barrio, data del siglo X (hoy solo quedan las ruinas de los cimientos).

Zona Franca ya tiene su historia: el “Consorcio del Depósito Franco” fue el origen del nombre de “Zona Franca”, que ya en 1711 la primera versión “Zona Franca”, era la de un edificio llamado “Casa de Puerto Franco”, impulsado por el empresa rio textil Narcís Feliu de la Penya, en la mayo, en las Fies tas de la arquitectura organizada por el COAC, en la sala Pepita Casanellas, expusieron diferentes personalidades qué modelo de transformación es el mejor para modificar este eje. En base a la ex periencia de representantes de la Avenida Meridiana que asistieron al acto, se insistió en la necesidad de hacer un nuevo paseo que me jorara el actual. Se habló de hacer un paseo Rambla o un paseo Bou

Rafael Ochoa Pau Espí

En resum, el viatge d’un “bon català” és un element indispensable en la vida dels catalans de classe treba lladora, que els aporta moments d'estrès i nervis que es compaginen amb l’indescriptible gaudi de prendre’t una cerveseta ben freda al vespre mentre degustes uns festucs o unes olives i sona, de fons, un batibull de con verses en un idioma estranger que no comprens però que et fa sentir lluny de casa, desconnectat. Tot i això, un bon català, vagi on vagi, no perdrà mai el costum de dir “merci” i “adéu”, i de somriure quan, de viatge, senti a algú parlar català. Perquè sí, el meu país, el nostre, és molt petit, però els catalans estem i estarem sempre orgullosos d’haver nascut en aquesta terra anomenada Catalunya. ■

Vacances d’un “bon català”

Foto del paseo en el año 1932, autor desconocido, imagen obtenida del Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. Es necesario que se explique bien a la mayoría de vecinos qué se va a hacer y cómo se decidirá el nombre de la icónica vía del paseo de la Zona Franca

19 Setembre 2022 // www.lamarina.cat opinió

El nombre “Zona Franca” es un nombre que a algunos les produ ce rechazo, o bien por su pareci do con el dictador o bien por su pasado industrial (de la industria vivimos muchos/as). Los “revisio nistas” deberían de darse cuen ta que el nombre que se le ponga siempre irá ligado al de “Zona Franca” precisamente por la ubica ción del Consorcio.

20 Setembre 2022 // www.lamarina.cat LA MARINA del comerç associat www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com 934212386fax:iTel Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98 ADMINISTRACIÓ FINQUES ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385. 933327788 ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402 PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079 ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSO RIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

A més, aquest any  sortegem dues entrades per al Liceu en homenatge al 175 aniversari d’aquest Teatre, referència mundial de l’Òpera. Pots participar do nan-te d’alta d’Eixos Pass als comerços associats a l’Eix Comercial de la Marina. Òpera al Comerç és una  activitat gra tuïta i oberta a tot el públic, coordinada per Barcelona Comerç i l’Associació de Comerciants La Marina que setmanal ment, fins al mes de desembre arriba a un eix comercial de proximitat de la ciutat. PAPERERIA E. NAVARRO, Passseig de la Zona Franca, ELECTRODOMÈSTICS181. VANWARD, Passeig de la Zona Franca, 124. KIDS & US LA MARINA, Mecànica, 17. FARMACIA SANTIAGO TOR RENTS, Avinguda Mare de Déu de Port, 255. CELLER LA MARINA, c/ Aviador Dura,LLAR2. D’INFANTS ELS GEGANTS, Jardins de la FARMÀCIAMediterrània.ZONAFRANCA, Pas seig de la Zona Franca, 162. ESCOLA BRESSOL LA PAU, Mare de Déu de Port, 355. (Can Sabaté). A-Barcelona,

BOTIGA AMIGA MARINA Mare de Déu de Port, 337 934225367 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47 GENERAL ÓPTICA Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849 FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90 MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03 QUEVIURES CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44 PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108 REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18 TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània) GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43 ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

12 ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local. Telf. 93 535 52 52 ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17 ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946 ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94 FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406 FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106 FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41 FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 FARMÀCIA DE LA MARINA Sovelles, 11 932232593 650706656 FERRETERIES-LAMPISTERIES BAYOT COLLADO Mare de Déu de Port, 168-170. 934214922 / 601156042 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FORN HUGUET C/ Alts Forns, 60. 645-944-419 FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ C/ Alts Forns, 74. 935318354 PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 IMMOBILIÀRIA PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075 IMMOBILIÀRIA GROCASA C/ Mare Déu de Port, 257 676585317 PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919 LA CASA AGENCY PUNT ZONA FRANCA 2021 BCN, S.L Foneria, 43 Telf. 934317977 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72 PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48 DANI FERNANDEZ

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

Òpera en el comerç de proximitat de la Marina

Vine a gaudir de les àries més fa moses de la història de l’Òpera interpretades per cantants pro fessionals a les botigues del barri. Passeja per l’eix comercial de La Marina i deixa’t sorprendre per les actuacions d’artistes com el contratenor Sergio Mon salve, el baríton Fernando Álvarez o les sopranos Charo Tris i Sara Bermúdez, entreTotes altres. les actuacions començaran a les 17,30h  als establiments  d’aquesta quar ta edició d’Òpera al Comerç a l’Eix de a Marina, i s’allargaran  fins a les 20,30h, perquè tot el públic que vulgui pugui fer la ruta completa per aquests comerços i gaudir de la veu i actuació dels artistes d’Òpera Jove Catalunya. Els comerços participants són: JOIERIA RELLOTGERIA RAMON CARNÉ, c/Ruiz de Alda, 8. LA PLACETA DE LES BESSONES, c/Gran Via de les Corts Catalanes, 144. LA TABERNA DEL CONDE, c/Fo neria, 46.

77 DROGUERIA

ROSTISSERIA LA CUINA DE LA IAIA Mare de Déu de Port, 305-319 Telf. 604281860 BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151 934324022 LA PLACETA DE LES BESSONES (ANTIC LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 (THERAGRANS-THERANENS)PSICOLOGIA-OSTEOPATIAFISIOTERAPIA-LOGOPEDIACarretera del Prat, 5. 656187296 HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. Passeig622169239delaZona Franca, 106 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71 ZONAFISIO CHALMETA Micaela Chalmeta, 9 609184361 SPORT ENERGY ALTS FORNS Mare de Déu de Port, 265 663994954 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17 ESCOLA BRESSOL LA PAU Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306 MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS Ferrocarrils Catalans, 115 933023389 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56 MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698 MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA

JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698 Pg. Zona Franca, 241 BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155 RESTAURANTE SALUS C/ Foneria, 9 934315909 FOC BLAU Passeig de la Zona Franca, 174 932969564

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ASESOR EN SEGUROS c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

42351

A-Barcelona, amb Eduard Manchón i els nens i nenes de l’escola p Leza. Maig 1990.

El Graner torna amb l’aposta cultural de cada estiu amb la cinquena edició del Bo ombeta, un cicle de propostes artístiques i tallers perquè participin els veïns i veïnes de la Marina. Enguany, el programa ha coincidit amb el Festival Grec de Barce lona, que ha donat suport al Graner en la preparació de les activitats, a més de l’Es pai Jove la Bàscula i el Centre Cívic Casa delLesRellotge.propostes artístiques han anat enca minades a activar punts de contacte amb els veïns i veïnes de la Marina mitjançant tallers interactius, on els ciutadans es mes clen amb els artistes per generar una con nexió mitjançant les arts escèniques. Entre les activitats realitzades es troba la dansa improvisada, la performance i les arts vives mitjançant la implicació del públic. L’activitat de cloenda va estar impulsa da pel col·lectiu Big Bouncers, que va fer durant cinc dies un estudi respecte de les conductes dels veïns i veïnes del barri. Fi nalment, després de tota la tasca que van elaborar, el 22 de juliol van poder visualit zar la seva feina. Més de 10 actors es van infiltrar entre els veïns per fer-los sentir el dia a dia de les persones del barri. Es desta ca, en especial, com els aparells tecnològics omnipresents entre nosaltres. La descon nexió de la realitat cada vegada costa més de combatre, també a la Marina. ■

Enguany, el procés es torna a obrir per pintar una de les altres fa çanes de l’Espai Jove. En aquest cas, serà la principal, on es troba la porta d’entrada als equipaments. La convocatòria es va obrir el passat 18 de juliol i es poden presentar projectes fins al 21 de setembre. Dos mesos on els creadors podran repensar quins dissenys substituiran el color gris que fins ara ha caracteritzat aquest edifici.

Alejandro

|| Alejandro Flores / || Lourdes Tasies Cano

L’Espai Jove de La Bàscula va estrenar, fa un parell d’anys, un colorit mural que decorava una de les seves façanes, visible des del carrer Mare de Déu de Port. La intervenció era obra de l’artista El Rughi, amb una proposta anomenada Jovedelik, i que va comptar amb la participació dels joves dels equipaments i del barri.

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 22 cultura

Encara podeu presentar les vostres propostes omplint el formu lari que trobareu a www.labascula.cat (on també surten publicades les bases del concurs) i enviant un correu electrònic a info@labas cula.cat, o bé entregant el projecte de manera presencial a l’Espai Jove de La Bàscula. ■ A.F.

El cicle Boombeta omple d’oferta artística la Marina

D’aquesta manera, La Bàscula serà encara més visible per als via nants que caminin pel seu voltant. “L’objectiu és fer de l’equipament un espai proper al públic jove, als veïns i veïnes i a totes les persones usuàries o potencials usuàries que passin per la zona”, expliquen des de l’Espai Jove. L’artista o col·lectiu guanyador serà seleccionat per un jurat i percebrà un import de 2.000€ bruts per dur a terme l’obra.

La Bàscula treu a concurs un mural per a la seva façana principal Havaneres amb nit tòrrida i el fresc de Montjuïc

"Des de ben petit escolto havaneres. M'om plen d'alegria perquè, per moments, retor no a la meva infància." Comentava en Josep Maria a la seva filla de 7 anys, la Marta. Dissabte, 3 de setembre, a les Fonts de Montjuïc el capvespre donava la benvin guda a tots aquells que prenien lloc per gaudir d'una nit màgica. A les 20:40 co mençava l'espectacle, presentat pel Gerard Carrión, presentador del programa Sons de la Terra a Ràdio Estel. Després d'ell, i amb l'amenaça d'una tempesta que finalment va respectar tota la vetllada, van pujar a l'escenari els grups. El primer van ser Folk Montjuic, que fa més de tres dècades que puja als escenaris, amb afi nitats compartides per la música. Després, a l'escenari pujava el grup d'Havaneres de Montjuïc, aquests amb més de trenta anys fent havaneres per molts indrets de Catalu nya. Un cop iniciada la mitja part, era el torn de Son de l'Habana, un quartet format per Josep Lluis Blázquez (tenor i veu), Llorenç Fernández (guitarra i veu, líder i cantant, l'Oriol Roca, (cors i contrabaixista de jazz, cobla i mediterrani), i Jose m. Olaya. Final ment, acomiadava la nit el grup Barcarola, nascut l'any 1993 a Vilassar de Mar fruit de la unió de diversos músics i cantaires ex perimentats en el món de l'havanera. A la mitja part, i amb les fonts de Mont juïc lluint, els veïns s'acostaven a prendre el corresponent Rom Cremat. "Això sí que és vida!" s'escoltava. "Fa mesos or ganitzem aquesta nit. No és fàcil perquè som moltes persones i tenim opinions diverses. Però dona goix compartir ple gats moments com aquests.", comentava en Daniel Fernández, de la Marina Viva i col·laborador de la iniciativa. Hi fa suport igualment la Marina FM i l'Ajuntament deTambéBarcelona.feia valoració la Isabel Valiente, presidenta del Grup Folk Montjuïc, entitat organitzadora "Costa de fer, però és molt satisfactori veure gaudir tota la gent del barri i portar endavant un acte que ens fa trobar, ens fa feliços i ens vincula amb la cultura popular i amb la ciutat" deia. Una vetllada d'ensomni, que va ser pos sible gràcies a l'empenta de persones que s'estimen la cultura i a la participació del prop de milers de persones que s'hi van apropar. ■ L.T.C. Agustín Forteza Flores

▶ Una proposta de carrer que ens parla del contagi com un valor positiu i transformador, del Col·lectiu Big Bouncers. Mila Ercoli

ACTIVITATS INFANTILS Setmana de la mobilitat Circuit infantil amb bicicleta. Hora: 17:30h. Taller on oferim les eines bàsi ques per moure's amb bicicleta. Els nens i nenes hauran de superar diferents proves per treballar aspec tes d'habilitat necessaris per a la cir culació en bicicleta. Cal portar bici i Escasc.realitzarà jardí dels Drets Humans. Cal inscripció prèvia. A càrrec de BACC, Bicicleta Club de Catalunya Dimecres, 21

L’art del cinema a Barna!

La programació prevista és la següent: Octubre: La Piel Quemada, de Josep Maria Novembre:Forn Los Tarantos, de Rovira Desembre:Beleta A Tiro Limpio, de Paco Perez Dolz Aquesta és la nostra proposta, però volem sessions vives de debat i de diàleg i estem oberts a qualsevol nova proposta que si gui positiva i constructiva. Espero i desitjo que el CineClub La Ma rina pugui complir tots els seus propòsits i que a tothom ens aporti i enriqueixi. Visca el cinema! Ens veiem a l’octubre carregats d’il·lusió i de ganes d’aprendre i compartir. ■

Hora: 20:30 - 23:00 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula - Sala gran Dilluns, 19

23 Setembre 2022 // www.lamarina.cat

ACTIVITATS INFANTILS Hora: 17:30 h. Lletra petita. Llibres a escena. El senyor Borra a la bibli oteca. A càrrec de Microtroupe. A partir de 4 anys. El senyor Borra ha estat voltant arreu del món amb les seves històries. Ara decideix anar a la biblioteca i, un cop allà, ens proposa endinsar-nos amb ell en el merave llós univers dels contes i els llibres.

L'agenda de setembre

Lloc: Biblioteca Francesc Candel Divendres, 30 Divendres concert: Trinxera + BKG Reggae, Concert, Pop-Rock Hora: 20:30 - 23:00 - Gratuït

ACTIVITATS INFANTILS Hora: 18:00 h. Lletra petita. Taller de descoberta. Refem els contes. A partir de 6 anys. Cal inscripció prèvia. Lloc: Biblioteca Francesc Candel Dimarts, 13 ACTIVITATS INFANTILS Lletra petita. Taller de descoberta. Cone guem el sol i com ens afecta. Hora: 18 h. A partir de 6 anys. Cal inscripció prèvia. Lloc: Biblioteca Francesc Candel Dijous, 15 Concert a la terrassa: River Omelet River Omelet és un trio de indie-folk format a Barcelona el 2020. Hora: 20:30 - 22:00 - Gratuït Lloc: Bar Espai Jove La Bàscula Divendres, 16 Divendres concert: Kireon + Milk Electrònica, Hard-rock. Kireon és una banda de rock electrònic formada al 2014 a La Plata, Argentina. Nostàlgia futurista, potser és la millor manera de definir el #powergrunge dels barcelonins Milk.

Paco Marín Andreu Director de fotografia jubilat togràfic amb una àmplia experiència en tot el que representa la divulgació i el co neixement del cinema en totes les varietats d’expressions. També hi serà un servidor, Paco Marín, per compartir l’experiència de cinquanta anys, molts com a director de fo tografia de nombroses pel·lícules.

CineClub La Marina El Far 100% estiu a la bibliote ca francesc candel Per tercer any consecutiu, la campanya 100% Estiu de l’Ajuntament de Bar celona es reprèn per dotar als barris d’una oferta d’activitats per a infants, adolescents i joves, amb l’objectiu d’afa vorir el seu benestar físic i emocional, per promoure les seves oportunitats de socialització, i també per facilitar la conciliació de les famílies. I la biblioteca Francesc Candel, com en cada edició, tornem a participar-hi amb 3 propostes adreçades a nens i nenes a partir de 6 anys. Esperem que les propostes que us hem preparat us agradin:Dimarts 6 de setembre un taller on farem Dijousllibretes.8desetembre un activitat on escriurem i refarem contes. Dimarts 13 de setembre un taller on descobrirem com és el sol i com ens Aquestesafecta. activitats comencen a les 18h. Per a participar-hi, és ne cessari realitzar la inscrip ció prèvia.

Dijous, 8

TRINXERA és una banda jove de Cor nellà de Llobregat. Les seves cançons, en català i castellà, combinen diferents es tils (rock, pop, reagge i ska). BKG és un duet de Barcelona format per dos joves músics. Toquen cançons de diversos es tils, des de R&B a Pop. Lloc: Espai Jove La Bàscula - Sala gran

cultura

Comptarem també amb la presència de diverses persones, tècnics, actors i crítics que hagin treballat a les pel·lícules i que ens aportaran informació del rodatge i les seves anècdotes i vivències. Pretenem i esperem crear un clima d’amistat, de col laboració, i de complicitat. Que hi hagi suggeriments, crítiques, aportacions de caràcter intel·lectual i de coneixement.

Per a tots aquells que encara tenen la capacitat de riure, plorar, patir, emocio nar-se, vibrar, estimar, odiar i sentir-se vius veient una pel·lícula. La funció social del cine a través de les seves pel·lícules és distreure’s, denunciar, recordar... Si una pel·lícula és capaç de despertar qualse vol de les emocions mencionades, ja està complint la seva missió. Jo diria, com a persona que li agrada el cinema, que no hi ha pel·lícules bones ni dolentes si acon segueixen despertar-nos i que prenem referències que ens permetin ser millors persones, més tolerants, més bona gent i, després d’enriquir-nos amb tot el positiu, rebutjar tot el dolent. A la segona quinzena d’octubre inau gurarem el CineClub La Marina amb un cicle de pel·lícules de problemàtiques socials filmades a Barcelona. Comença rem amb la projecció de la pel·lícula La Piel Quemada, rodada a Lloret de Mar i Barcelona l’any 1967, i que tracta el món de la immigració amb gran duresa i crua realitat. Dirigida per Josep Maria Forn, bon director, dotat d’una gran sensibilitat i amb un ample historial com a productor i com a director a la indústria cinemato gràficaGràciescatalana.alagentilesa i col·laboració de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local i de l’Espai Veïnal Química, prete nem mostrar un cinema social i de pro ximitat. Immigració, educació, guerra, ètnies, integració, delinqüència, política, burgesia... són aspectes de la societat que ens poden i han de fer-nos reflexionar. A cada pas, comptarem amb la col·labo ració de Ruiz de Villalobos, crític cinema

Quan algú emmalalteix o presenta algun tipus de dependència, dins del sistema familiar hi sol haver una persona que as sumeix les tasques de cura bàsiques, amb les responsabilitats que això implica, i que és percebuda per la resta de la família com a tal, sense que generalment s’hagi produït un acord explícit a la família perquè sigui aquesta persona qui assumeixi el paper de cuidador principal. Encara que de vegades són diversos els membres de la família que atenen al familiar dependent, en la majoria dels casos el pes de la cura, almenys el pes principal, recau sobre una única persona, que sovint és una dona. Les xifres asseguren que el 85% dels cuida dors no professionals són dones. El més habi tual és que la cuidadora principal sigui la filla (50%) o la dona (12%) i, en menor mesura, les nores (9%). Percentatges que contrasten amb els cuidadors fills, espòs o gendres que són del 8%, 5% i 2% respectivament.

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 24

Cuidem la nostra salut emocional!

Aquestes característiques s'han mantin gut al llarg del temps i, malgrat els avenços en matèria d'igualtat de gènere que s'estan donant en els darrers temps, no hi ha gaires perspectives de canvi a curt termini. Prestar ajuda requereix una despesa significativa d'energia i de temps per al cuidador, sovint durant mesos i anys i que té conseqüències en les vides dels que tenen cura: en la salut física i emocional, en l'ús del temps, en la vida social i en la situació econòmica. Des de la perspec tiva de gènere les cuidadores informals veuen limitada la seva participació social i la suficiència econòmica, conseqüència de l'escàs valor social de la cura, a més de bregar amb la disjuntiva moral del deure cap als altres davant de la necessitat de go vernar la pròpia vida. Cal reivindicar el dret de la dona a gau dir de la seva salut de forma integral, sense restriccions ni exclusió i que pugui com paginar-ho amb el seu treball i vida social. Perquè això sigui possible, cal més respon sabilitat, compromís i participació de la societat i dels governs, i, per descomptat, continuar educant en igualtat de gènere. Tenir cura és una feina invisible que cal fer visible. ■ Encarna Medina Treballadora social sanitari CAP Dr. Carles Ribas Pardo i Gimeno Naturòpata Anirem tots cap al cel Vaig descobrir la Núria Feliu, sent encara una nena, gràcies a la afició a la música de jazz que tenia el meu pare. Va ser als anys seixanta del segle passat, en temps del dictador Franco; una dona amb veu de negra can tant en català la música de Ray Charles, Lou Bennet o Frank Si natra. Després, crec que la seva discografia ha estat segurament la més àmplia de qualsevol altre artista de totes les èpoques. Va cantar tots els estils que li agra daven, sempre en català i sempre amb els seu estil particular que ho feia sonar tot bé. Però a part de per la seva mú sica, va ser una persona molt coneguda al nostre barri. La vàrem veure i escoltar a la Bi blioteca el 2017, fent un recital de poemes patriòtics. Un any abans, va rebre el “Memorial Francesc Candel de Cultura” per part de la Fundació Candel i la darrera vegada ha estat, fa molt poc, inaugurant l’exposició fo togràfica dedicada a ella del fo tògraf i veí nostre, Josep Vicens, per celebrar el vuitantè aniversa ri de la cantant. No hem d’obli dar que la seva relació amb la Marina també venia donada per la seva amistat amb el Paco Can del i també amb Pere Baltà, fins fa poc president de la Fundació que porta el nom del nostre es criptor.Com deies a la teva cançó: No ens caldrà portar bastó, ni sandà lies ni sarró. Bon viatge cap al cel Núria Feliu. ■

Molts cops, quan parlem de salut, ens fo calitzem amb la salut física. És una relació innata que s'ha fet durant molts anys. Però, també existeix la salut emocional, i de fet és un element essencial per a poder sen tir-nos plens amb nosaltres mateixos. Una bona salut emocional implica un estat de benestar psicològic en el qual sentim que podem desenvolupar les nostres capaci tats, afrontar qualsevol situació quotidi ana d'estrès, tenir relacions satisfactòries i/o treballar de manera eficient. Per tant, ens ajuda a poder fer front als reptes i alts i baixos que ens trobem diàriament. No obstant això, no vol dir que sem pre hàgim d'estar feliços i contents amb qualsevol esdeveniment que transcorri a les nostres vides. Hi ha moments de tot. Moments de la vida que estarem millor i altres que no tant. I això és normal. Na turalment, som ésser humans que sentim, que tenim emocions, i al llarg de la vida passem per fluctuacions del nostre estat emocional. Tanmateix, molts cops va re lacionat pel context del qual estem rode jats. És a dir, de l'ambient en el qual ens movem o bé de les persones amb qui ens relacionem. Però també depèn de nosal tres, de com estem en aquell moment. No sempre afrontem les coses que ens passen i necessitem demanar ajuda de professio nals, per ordenar i desbloquejar aquestes emocions.Caldir,però, que no sempre aquests es deveniments són reals, molts cops els anti cipem o imaginem, tot i ser situacions que no estan passant sí que tenen influència per generar reaccions emocionals. Si ens parem a pensar, la majoria de vegades no passa allò que hem anticipat i que ens ha fet estar tant malament en aquell període deAixítemps.doncs, hem de saber que les emo cions formen part de nosaltres, que no sempre depenen de nosaltres però sí que som nosaltres els que decidim què neces sitem. Prioritza i cuida la teva salut emo cional! ■ CAP La Marina

El 85% dels cuidadors no professionals són dones. El més habitual és que la cuidadora principal sigui la filla (50%) o la dona (12%) i les nores

Josep Vicens

salut Esther

Quan elles cuiden de la mateixa manera, ja que influeix molt la situació en la que ens trobem en aquell precís instant. A vegades, passen fets inesperats que ens des taroten, sentim que ens superen i que ens continuarimpedeixenamblarutina diària que tení em. Encara que tots hem sentit algun cop totes les emocions, hi ha moments que ens costa més fer un bon maneig de les matei xes emocions. Això fa que ens bloquegem

Ares Alaminos

cuidadorscontrastenPercentatges(9%)queambelshomesUnabonasalutemocionalensajudaapoderferfrontalsreptesialtsibaixosqueenstrobemdiàriament

Naturals del Delta del Llobregat Barcelona, 28 de juny de 2022 – La BNEW (Barcelona New Economy Week), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), celebrarà la seva tercera edi ció a DFactory Barcelona del 3 al 6 d'octubre. L'edifici més singular, tec nològic i disruptiu d'Europa, impulsat pel CZFB, serà la seu dels platós en els quals s'abordaran els diferents ver ticals de l'esdeveniment, tots sota el paraigües de la nova economia: Real Estate, Digital Industry, Mobility, Ta lent, Invest i Experience. A les temàtiques d'altres edicions s'uneix la d'Invest, l'objectiu de la qual és debatre sobre el futur de la inversió a Europa, Amèrica Llatina, Estats Units, Àfrica i Medi Orient, i abordar els ris cos i oportunitats que ofereix l'econo mia post pandèmica tant per a les grans empreses com per a les pimes.

Un total de 20 empreses, algu nes de les quals distingides amb la certificació EMAS i altres amb l’ISO 14001, així com l’Autoritat Portuària de Barcelona, s’han adherit a aques ta iniciativa, que ha estat impulsada pel grup de treball de Medi Ambient del Consell Rector de la Comunitat Portuària.Lesempreses adherides són: APM Terminals Barcelona, Autoterminal, Bunge, Cargill, CILSA, Exolum, Decal, Tradebe Port Barcelona (Ecoimsa), En agás, Ergransa, Hutchison Ports BEST, ICL Iberia-Tramer, Marina Barcelo na’92, Marina Port Vell, Portcemen, TEPSA, TMA, Tradebe Port Services, COSCO Shipping i Vopak Terquimsa.

Format híbrid i televisat La trobada reunirà 600 speakers de primer nivell nacional i internacional, donant lloc a 180 hores de contingut distribuïdes en 130 panells, debats i sessions. L'esdeveniment mantin drà el seu format híbrid per facilitar l'assistència de persones de qualsevol part del món i augmentarà el seu afora ment presencial davant la millora de les circumstàncies sanitàries. En aquest sen tit, BNEW compta amb una plataforma digital d'última generació des de la qual els participants de qualsevol país podran seguir en directe o en diferit els contin guts que tindran lloc als platós ubicats al DFactory Barcelona. L'únic vertical que només es desenvoluparà de forma presen cial serà el BNEW Experience, nou nom per a la temàtica City de les prime res dues edicions, que busca que els assistents a l'esdeveniment coneguin l'oferta d'oci, cultural i gastronòmica de la ciutat de Barcelona. Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZFB, destaca que "no hi ha millor lloc on celebrar BNEW, que s'ha consolidat com l'esdeveniment de referència de la nova economia, que en un espai pioner en matèria d'indústria 4.0 com ho és DFactory Barcelona. Estem orgullosos de con tribuir a impulsar la imatge de Bar celona a nivell internacional com un enclavament privilegiat per al desen volupament d'una economia més di gital i sostenible" Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha ex plicat que "en aquesta nova edició esperem comptar amb 400 empreses participants i més de 12.000 assis tents". Alhora, també ha recordat que "el 2021 es va assolir una internaci onalitat del 47% amb participants de 145 països diferents, entre els quals van predominar, més enllà d'Espa nya, Colòmbia, Mèxic, Equador, i Argentina" ■

La tercera edició de BNEW se celebrarà al DFactory Barcelona

• La Barcelona New Economy Week (BNEW) 2022, l'esdeveniment de referència de la nova economia, se celebrarà a l'edifici més singular, tecnològic i disruptiu d'Europa, impulsat i gestionat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

Treballadors de 20 empreses de la Comunitat Portuària han participat en la iniciativa.

SE CELEBRARÀ DEL 3 AL

La iniciativa, coordinada i dirigida pels tècnics del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llo bregat, ha consistit en la retirada, i poste rior eliminació en planta de compostatge, de la vegetació herbàcia exòtica que conviu amb la vegetació autòctona en el sotabosc de la pineda de Can Camins. Aquest espai té un alt valor ambiental perquè és una de les últimes pinedes litorals sobre dunes amb

L'ESDEVENIMENT 6 D'OCTUBRE

bon estat de conservació que queden a Ca talunya. L’acció pretén contribuir a la con servació d’aquest hàbitat tan valuós i ric en biodiversitat integrat en els Espais Naturals del Delta del Llobregat i catalogat d’interès comunitari prioritari per la Unió Europea. Aquest és el segon any que es realitza una acció compartida entre les diferents orga nitzacions de la Comunitat Portuària i de mostra la vocació de continuïtat d’aquesta

25 Setembre 2022 // www.lamarina.cat espai patrocinat

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, la Co munitat Portuària de Barcelona va organitzar una acció voluntària de conservació de la pineda de Can Ca mins. L’acció ha consistit en la retira da de la vegetació exòtica invasora, contribuint d’aquesta manera a la preservació i conservació de l’espai natural del delta del Llobregat.

celebració del Dia Mundial del Medi Ambient. L’any passat es van realitzar diverses accions simultànies de sen sibilització adreçades als treballadors de les empreses del grup de treball de Medi Ambient del Consell Rector de la Comunitat Portuària. Aquesta celebració del Dia Mundial del Medi Ambient posa de manifest que tant el Port de Barcelona com la seva Comunitat Portuària estan fent una aposta ferma en el camí cap a la sostenibilitat ambiental, “una acció en la qual és imprescindible la implicació de totes les empreses i operadors que desenvolupen la seva activitat dintre del recinte portuari”, ha explicat el president del Port de Barcelona, Damià Calvet. El comportament ambiental del Port de Barcelona ha de susten tar-se en el “compromís i participació de totes les persones i les empreses que desenvolupen la seva activitat en el recinte portuari. Només d’aquesta manera serem capaços d’aconseguir el repte de la neutralitat en carboni i, alhora, de millorar la nostra petjada ecològica”, ha dit Calvet. ■

La Comunitat Portuària de Barcelona celebra el Dia del Medi Ambient amb una acció de conservació dels Espais

• Ajo • Comino Para el

• Pan

gastronòmic:Comentari Si volem que la salsa sigui més espessa, podem trencar el tros fi nal de les patates quan les tallem per tal que deixin anar el midó. Es pot acompanyar d’un primer plat de verdures. la picada tostado moscada secos sofrito

¡Buen provecho a todos! • 1 kilo de harina de fuerza • 10 huevos • 700 gramos de azúcar • 250 mililitros de leche • 600 mililitros de aceite de girasol • 2 sobres de levadura Royal • 450 gramos de arándanos • Esencia de vainilla Hidrats

Descarregueu-lo

Ingredientes: Preparación Sazonamos el cordero y lo pasamos ligeramente por harina. Lo freímos en una sartén, pero evita mos que quede muy hecho. Cuando esté marcado, ponemos el cordero en una olla a presión. A continuación, hacemos un sofrito con el tomate, la cebolla y un ajo y, cuando esté hecho, añadimos la picada. Mezclamos y lo echamos a la olla con la carne. Añadimos agua hasta sobrepasar la carne y ponemos a hervir con tapa. Cuando empiece a hervir bajamos el fuego. Dejamos cocinar unos 20 Abrimosminutos. y echamos las patatas troceadas. Mez clamos y añadimos pimentón y corregimos de sal. Tapamos de nuevo y dejamos cocer durante unos 10-15 Apagamosminutos.elfuego y dejamos reposar antes de comer. 4 patatas medianas tiras largas de pecho de cordero

• 2

Observaciones: Para hacer la crema Pastelera la receta la podréis encontrar en el Facebook de Rubopan Master Baker Preparación: Comenzaremos batiendo a marcha lenta todos los ingredientes durante 1 mi nuto, exceptuando los arándanos. Seguidamente, seguiremos batiendo, pero esta vez a marcha rápida durante 10 minutos. Después, echaremos los aránda nos a marcha lenta, pues se trata de mezclarlos con la masa. Una vez acabado todo, solo quedará llenar los moldes o petifours Ahora llega el paso que menos nos gusta, precalentaremos el horno a 250º arriba y abajo entre 10 y 12 minutos. E importante, la cocción debe hacerse en base a unos 230º-240º durante 12 minutos. Una vez pasado ese tiempo, solo queda saborear esta delicia. de carboni, proteïnes, baix en greix, antioxidants (licopè pel sofregit i al·licina per l’all), vitamines i minerals Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

Setembre 2022 // www.lamarina.cat 26 Patatas con carne per María Josefa López García Magdalenas de arándanosDe pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker nutricional:Comentari

Ingredientes •

Para

• Nuez

• Frutos

• 2 o 3 tomates • 1 cebolla • 1 ajo

27 Setembre 2022 // www.lamarina.cat Albert Aguilar esports

El Club Arc Montjuïc en col·laboració amb el Club Panteres Grogues presenta la competició de tir amb arc que forma part de Panteresports, el torneig LGTBQIA+ multiesport de les Panteres Grogues a la ciutat de Barcelona.

Panteresgrogues.org És un

Arriba el Panteresports de la mà del Club Arc Montjuïc

Paralímpics de Barcelona

El torneig de tir amb arc es durà a terme el 17 de setembre al Castell de Montjuïc

La cerimònia d'inauguració, en l'Estadi Olímpic del Montjuïc, va reunir 65.000 espectadors International Paralympic Commitee

Aquesta serà la quinzena d'un esdeve niment esportiu, lúdic i cultural que pro mou la pràctica de l'esport i que fomenta la inclusió del col·lectiu LGTBQIA+ en l'esport. Totes les activitats, lluny de per seguir la victòria com a únic objectiu, prioritzen la participació. La intenció és que sigui un esdeveniment integrador, transversal i pensat per a tots i totes, en un dels camps de tir amb arc amb més bellesa del territori espanyol, el Castell de Montjuïc, camp municipal de tir amb arc de Barcelona. Es durà a terme el 17 de setembre.ElPanteresports és un projecte au togestionat i sense ànim de lucre, or ganitzat per persones voluntàries. Els ingressos que s'obtinguin es destinaran a la continuïtat del projecte per fomentar la pràctica de l'esport entre el col·lectiu LGTBQIA+ i fer-la visible al conjunt de la Entresocietat.els propòsits de l'entitat es troben incentivar la pràctica de l'esport entre el col·lectiu LGTBQIA+, fomentar els valors ètics, saludables i socials de l'esport, pro moure la integració, la diversitat i la visi bilitat del col·lectiu LGTBQIA+ i inspirar a més persones perquè s'impliquin en el Panteresports.Amés,per a aquells esportistes que vinguin de fora de Catalunya, el Club Arc Montjuïc posarà a la disposició dels ins crits el camp de tir amb arc del Castell de Montjuïc, de manera que puguin realitzar entrenaments durant els dies anteriors a la competició. ■

Després de les celebracions al juliol de les tres dècades dels Jocs Olím pics de Barcelona’ 92, arriba el mo ment de recordar una de les millors edicions dels Jocs Paralímpics de la història.EnlaIX edició dels Jocs Paralím pics es van reunir 3.020 esportistes i al voltant de 1.000 oficials d'equip de 82 diferents països. La Cerimò nia d'Inauguració es va celebrar el 3 de setembre a l'Estadi Olímpic del Montjuïc i va tenir una assistència de 65.000Durantespectadors.elsdotze dies de compe tició més de dos milions tres-cents mil espectadors van assistir a les 487 competicions dels 15 esports del programa paralímpic, entre els quals es va introduir per primera vegada el tennis en cadira de rodes. Quant a resultats en xifres, a Barcelona es van batre 279 rècords mundials i es van lliurar 431 me dalles d'or. La final de la marató en cadira de rodes va ser presenci ada per 65.000 persones en l'Esta di Olímpic durant la cerimònia de clausura.Unaltre nombre important és el dels voluntaris: 8.000 persones van col·laborar desinteressadament a la celebració dels Jocs de Barcelona' 92. Una altra de les grans innovacions de Barcelona '92 va ser la de comp tar amb un senyal propi de televisió, posant a la disposició de la resta de cadenes mundials la possibilitat de cobrir tota la informació i distri buir-la a milions d’espectadors. L'èxit també va arribar des del panorama esportiu. La selecció espa nyola va comptar amb 299 esportistes (217 homes i 82 dones) i el seu ban derer en la Cerimònia d'Inauguració va ser l'atleta amb paràlisi cerebral Javier Salmerón. Com a país amfitrió, va participar en tots els esports pro gramats i va aconseguir 107 metalls i un cinquè lloc en el rànquing. ■

endelqueesportiu,esdevenimentlúdiciculturalfomentalainclusiócol·lectiuLGTBQIA+l'esport

Trenta anys dels Jocs

El Club Ciclista Catalunya-Barcelona celebra la segona edició de la seva volta més emblemàtica, la Volta al Penedès. La prova tindrà lloc del 30 de setembre al 2 d’octubre i sortirà des del municipi pene desenc d'Olèrdola.

La cita ciclista més rellevant del club del districte es podrà materialitzar després de diversos ajornaments provocats per la crisi sanitària de la Covid-19. Malgrat que la competició habitualment s'ha dispu tat just abans de les vacances d'estiu, “les noves dates permetran gaudir dels grans talents juniors tant nacionals com inter nacionals”, afirma l’entitat esportiva.

La primera edició de la "Volta Ciclista al Penedès" júnior de caràcter nacional i internacional es va dur a terme l'any 2019. El guanyador de la "Volta" va ser el brasiler Vinicius Rangel, que actualment forma part de l'equip professional UCI World Tour, Movistar Team. ■ Els caresesciclistesmillorsjuniorsveuenlesalPenedès

“L'actitud irreverent dels joves sovint és la nostra manera d'expressar que no estem disposats a perdre drets”

Q

Yohany Limpias Ayala

El nostre nord és el sud

És una manera d'expressar-nos molt boni ca i diferent. De la filosofia? Que és necessària. Fa falta pensar i refle xionar sobre l'entorn i el que ens passa. És una eina que ens ajuda a replantejar-nos moltes coses. Dels diners? Que són necessaris, però mouen massa coses que ens fan mal. És complicat per què permeten fer coses bones, però també les més dolentes que tenim. Són com les monedes, tenen les dues cares. Essencialment, què li demanes a la vida? Ser feliç, no tota l'estona perquè les dificul tats són part de la vida, però vull tenir una vida amb un balanç positiu de les decisions que prengui. Vull poder dir: "he estat feliç, he fet el que he pogut, però en general bé, Andrea!" ■ o impulsar altres iniciatives que poden ser boniques. Però l'oci i la cultura no són gaire accessibles. Els que em parlen de Madrid destaquen que anar-hi de ca nyes amb els amics és molt més barat, per exemple. Aquí també ho fem, però menys perquè és molt car i els joves tenim el pressupost ben ajustat, sempre. Què t'ha aportat treballar a prime ra línia en la premsa de proximitat enmig del desprestigi social dels pe riodistes? És cert que ara mateix hi ha un cert des prestigi del nostre col·lectiu professional, però penso que no és el cas de la premsa de proximitat. Aquí hi ha una relació dels periodistes amb la gent que ens llegeix, els nostres veïns i veïnes, i això ho fa tot molt més curós i alhora satisfactori, perquè en coneixes la repercussió de primera mà. A vegades, quan la gent ens veu amb els micròfons, costa que ens atengui perquè desconfien dels periodistes, però a la que diem "som el diari del barri", llavors s'hi avenen i es mostren còmodes i fins i tot ens animem i agraeixen la feina. Això és bonic. A més, ho toquem tot, fem tot el procés de principi a fi nosaltres mateixos. He après molt a tenir tracte i tacte amb tota mena de gent... és molt important!

aniran a millor. Hem de treballar i persis tir, cal tenir un esperit de cerca constant i, sobretot, no desesperar, tard o d'hora en sortirà alguna cosa. Fes una autocrítica a la teva gene ració.

L'ENTREVISTA Setembre 2022

Com a ciutat Barcelona no té res a envejar de la resta, ho té tot, és cert, però anar al teatre, als museus... és molt car. Reconec que s'està intentant donar ajuts als joves

24 anys. Soltera, periodista. Atea. Soc d'esquerres, però no m'iden tifico amb cap partit. L'estudiant que arribava a la recerca d'aprenentatge és ara una professi onal cercant oportunitats que l'aju din a créixer. Va començar la seva petjada laboral en aquesta casa i, com tants joves del sector de la co municació, ara ha decidit d’explorar ÉsMadrid.partd'una generació castrada en la seva aspiració a gaudir de l'estat del benestar, i alhora és l'esperança en ser la més formada, ja que enfronten un moment en què tot el que havíem conegut s'ha fet un trencadís. Tot i les etiquetes que uns i altres ens posem en funció de referències gene racionals pròpies i compartides, en el fons, reconeixem que no té trellat ni sentit comú una cultura que soci alment valora la respectiva capacitat d'adquirir béns. Arribats al límit, què hi fem? És la pregunta en l'aire aquests dies a tots els efectes. I a manca d'ide es millors, fem camí caminant, que és l'actitud dels més joves.

Andrea Bello Españó

Què t'emportes de la Marina com a barri, venint de Sant Genís? Sempre he dit que em recorda molt el meu barri. La Marina té molt de caràcter. M'em porto aquest caràcter persistent i tossut en el reclam de ser escoltat, de lluitar fins a aconseguir que els serveis bàsics hi arribin, de reclamar a la ciutat que escolti les seves necessitats, d'exigir el seu lloc. Hi ha molts joves tocats després de la pandèmia i per la manca de pers pectiva de futur. Com et trobes tu? I què els dius als teus companys? He de dir que també ho he notat tan emocionalment com socialment. De bon començament pensava que no, però al final ha sortit. Entenc que la nostra gene ració estigui una mica tocada perquè si ho mires fredament hem encadenat una conjuntura social que és realment dolenta amb un panorama que ve gens encoratja dor. No obstant això, penso que sempre hem de tenir l'esperança que les coses ui ets i a què aspires? És una pregunta molt fi losòfica, ha! ha! ha! Pro fessionalment, soc una periodista en aprenentat ge. I tant en el camp per sonal com el professional m'agradaria ser una persona en qui la gent pugui confiar, que inspiri confiança i respecte. Vull ser com els meus avis, que imposen respec te perquè són exquisits respectant els al tres... No vull posar barreres a ningú mai. Després de tres anys com a redac tora en aquest diari, marxes cap a Madrid. Què en vols, d'allà? Tinc moltes expectatives. Hi faré un màs ter, vull dedicar-me a la televisió, tant davant com darrere de càmeres i espero aprendre-hi molt. Fer un màster s'ha con vertit en una mena de tràmit que gaire bé has de fer; òbviament que t'emportes un aprenentatge, però també en soc ben conscient que pago per intentar que se m'obrin portes. Altrament, canviar de ciutat és obligar-me a viure sola, aprendre a treure’m les castanyes del foc jo mateixa i sense els pares, conèixer gent nova... Com a jove, què li reconeixes i què li reclames a Barcelona?

Als joves ens han educat d'una manera en què demanàvem i sempre se'ns donava, mai ens ha faltat menjar, roba, joguines... I ara quan no se'ns dona, la nostra resposta és una mica de "rebequeria", ho reconec. Ara, també dic que tenim un avantatge: coneixem els nostres drets i ens neguem a perdre'ls. Es diu que som ganduls, però en veritat és perquè ens neguem a acceptar unes condicions que, si les mires objecti vament, són indignes. Al mercat laboral hi ha una cultura de l'abús. No és que no es pugui pagar més, no volen fer-ho! Ara vull que juguem a respostes breus. Què penses de... l'amor? Soc una romàntica i m'agrada pensar que existeix. No només l'amor romàntic sinó també amb els amics i amigues, amb la fa mília, al final som éssers sociables i hem de creure en l'amor, és el que ens uneix. De la poesia?