La Marina - Edició setembre 2020

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

3.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Setembre 2020 / Núm. 296

Els estudiants, preparats per a la tornada!

Foto: Alejandro Flores

Pàgs 4-5

Coronavirus: Fràgil estabilitat en els contagis al barri i al Districte

Us mostrem les dades barri per barri i tota la seva evolució des de juliol fins a setembre.

Pàgs. 10-11

Visitem la seu de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona.

La pobresa s'ha disparat, ens alerten

Els germans Martin Bernal, tots tres estudiants de l’escola el Polvorí: Zuleima (a l'esquerra), i Thomas enguany cursaran sisè i l’Angela ara comença l’institut.

“Ara sí que tenim ganes de tornar a l’escola” asseguraven mentre el focus de la càmera els captava a l’entrada del seu centre educatiu.

ACTUALITAT

Nissan a l'espera d'un inversor Pàg. 12

ACTUALITAT

El Govern enviarà al barri el 19% dels presos de Catalunya, tots els de Barcelona Pàg. 18

La gran esperança és un suposat fabricant de bateries elèctriques que estaria disposat a pagar 3.500 milions d’euros per les instal·lacions.

La inversió vindria acompanyada d’uns 3.000 llocs de feina directes i 18.000 d’indirectes, uns números similars als actuals.

Pàgs. 14-15

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Educació sempre educació....

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Kilian Rodríguez i Yaiza Sánchez.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Incertesa i desorientació en els pares, en el mestres i en la comunitat educativa en general han marcat aquesta tornada a l’escola en el que està significant una mostra més de tot el que la pandèmia de cop ens revela amb descarnada realitat: l’educació (com la salut) no és una prioritat dels governants, malgrat el seu capital social, econòmic i el profund poder transformador que té.

Fins ara es percep improvisació en resposta a la incredulitat, el qüestionament i la pressió que fa la comunitat educativa, perquè no hi ha hagut prou planificació per cobrir les carències que el sistema ja arrossegava.

Ara a més, es pretén fer com si res no passés i augmentar les responsabilitats i tasques que els mestres ja porten després de tant anys de retallades; sense escoltar les organitzacions sindicals que demanen recursos (humans i materials) i una eterna promesa d’inversions que mai no acaben d’arribar per fer front a una crisi sense precedents.

Però aquesta incertesa no és pot justificar perquè ja no ens agafa desprevinguts, des-

prés de la experiència de la primera onada de la pandèmia i els seus efectes. Urgia prendre les coses amb la serietat i responsabilitat pròpies d’una situació excepcional de dimensions colossals, que amenaça greument amb deixar sense cap perspectiva de futur milions de famílies. Entre les quals una immensa majoria dels nostres veïns i veïnes, treballadors en sectors precaris.

La pandèmia serveix alhora de coartada per evitar tota mena de manifestacions i protestes socials que ara per ara es canalitzen a les xarxes socials. Haurem de veure si la sanitat, l’educació, la recerca, la innovació i la defensa del teixit comercial i industrial s’assumeixen com a prioritats d’un país que ara mateix està en greus dificultats i que no acaba de invertir en despesa pública els fons europeus rebuts i els encara no demanats per reactivar un dels seus motors gripats.

Veient-la fer, la nostra classe política ens desagrada perquè tenim la sensació que viuen en bombolles alienes a la gravetat i urgència social del moment.

Necessitem pensament crític en totes les esferes i un debat al voltant de com construir una societat justa. De la classe governant s’espera més que fotos, piulades, eslògans i llargues conferències de premsa

per no dir res, que tinguin capacitat per entendre de la realitat complexa, que creïn les condicions per arribar a consensos i confiança entre sectors i per últim que tinguin una mica d’empatia amb els més castigats mentre ells gaudeixen del benestar que brinda un alt càrrec públic.

Llatinoamèrica fa passes enrere

Després d’unes dècades de governs progressistes on la reducció de la pobresa havia estat significativa en molt d’ells (Bolívia, Brasil, Equador...) ara a més de la crisi de la pandèmia i el fràgil (o inexistent en alguna zones) sistema sanitari, la regió travessa una greu crisi de respecte als drets humans.

Els avenços socials de l’última dècada havien significat l’ingrés de sectors històricament marginats en les institucions de l’estat i en les seves polítiques púbiques: dones, negres, indígenes, camperols... No obstant això, l’oligarquia desplaçada del poder que durant anys havia ocupat, aprofita el desgast, els errors i la temptació de perpetuar-se en el poder dels governants esquerrans per crear caos i restituir-se en les institucions des de posicionaments antidemocràtics.

ALGUNS DELS CONTINGUTS DE SETEMBRE La Colònia Bausili Les escoles preparen la tornada

Pàgs. 4-5

Associació de Comerciants

Pàgs. 6-7

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07

El calidoscopi

Impressió: GestXXI Tirada 3.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Nissan....

Amb el suport de:

Pàg. 3

El Coronavirus a La Marina

Pàg. 9 Pàgs. 10-11 Pàg. 12

Visita a la Fundació Banc d'Aliments

Pàg. 14-15 La tasca solidària dels casals de barri Pàgs. 16 Zona Franca acollirà els presos de Barcelona

Pàg. 18 Història del barri: les escoles Pàg. 20 Vacances en temps de Covid

Pàg. 21

Francesc Boix i Torres

Pàg. 26

Esports

Pàg. 27

L'entrevista: Pilar Gil Portela, del bar de l Mercat de La Marina Pàg. 28

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

3

|| Alejandro Flores “Quan sortim de la Colònia Bausili i anem al carrer del costat, com per exemple a Alts Forns per fer la compra, diem: ‘Vaig a la Zona Franca!’. Si, per exemple, anem a Plaça Espanya, diem ‘Vaig a Barcelona!’. És el costum.”, expliquen la Lourdes Martínez i la Isabel Vicente, veïnes de la Colònia Bausili. <<Com si visquéssim a la Xina o a l’estratosfera>>, afegiria Francisco Candel al seu llibre Donde la Ciudad Cambia Su Nombre.

A la Colònia Bausili no hi ha blocs de pisos, ni tampoc una gran avinguda on passen els cotxes i el xivarri és a totes hores del dia. És un carrer tranquil encapsulat entre els blocs de les Cases Barates i una benzinera que els hi fa de mur amb el Passeig de la Zona Franca, eix vertebrador entre el barri de La Marina de Port i el Port de Barcelona. “A on pots trobar a la ciutat de Barcelona un carrer per a vianants, amb el seu pati, i on els nens i nenes poden jugar sense que hi hagi cap perill?”, es pregunta la Isabel, que porta més de 30 anys a la Colònia.

Ara, el petit reducte d’habitatges es troba en perill de desaparèixer després que l’any 2016 la immobiliària Global Blue Center comprés tota la Colònia. Als veïns amb contracte ocupacional temporal, de moment, els estan oferint una pròrroga de 6 mesos d’habitabilitat, que es perllonga dos cops a l’any, i que causa incertesa als que la tenen. “Quan passen sis mesos sempre tenim por del fet que no ens renovin el contracte i quedar-nos al carrer”, lamenta la Lourdes, segona generació que viu a la Colònia Bausili, on viuen també la seva mare, els fills i els nets. Als llogaters antics, com és el cas de la Isabel, els hi han notificat que, en cas d’enderrocar-se els seus habitatges per fer-hi edificis residencials (com es preveu fer), serien reallotjats en pisos de l’Ajuntament. “No volem anarnos-en. Volem quedar-nos-hi, perquè aquí està la nostra vida i la nostra història”, adverteixen les veïnes.

Durant la dècada del 1920, i aprofitant la fàbrica d’estampats dels germans Bausili, es va urbanitzar el carrer principal construint un conjunt de 22 cases adossades, de bon principi amb un hort per cadascuna, que la construcció de la benzinera es va menjar. És per la seva antiguitat que els habitants d’aquest petit nucli històric

▶ Una imatge habitual, en un veïnat molt cohesionat, on les veïnes fan petar la xerrada.

Alejandro Flores

La Colònia Bausili resisteix al pas del temps de La Marina demanen a l’Ajuntament que els concedeixi la protecció especial d’edificació històrica, de la mateixa manera que es va fer amb el barri del Plus Ultra i la Colònia Santiveri, amb l’objectiu d’evitar-ne el possible enderrocament i protegir el patrimoni històric, un dels últims vestigis de l’antiga Barcelona industrial.

A l’estiu, el carrer s’omple de nens i nenes que juguen a pilota, a les cartes i al parxís. De fet, un dels elements més destacat de la Colònia és la taula de fusta on els mes petits passen l’estona jugant a jocs de taula. “Sempre estan al carrer jugant, els nens i nenes, i d’aquesta manera fan comunitat”, explica la Isabel, mare i àvia. Quan fa calor, els patis de les cases es converteixen en el seu principal atractiu, ja que moltes

El petit reducte d’habitatges es troba en perill de desaparèixer després que l’any 2016 la immobiliària Global Blue Center comprés la Colònia Els veïns amb contracte ocupacional temporal tenen incertesa perquè han d'actualitzar-los cada 6 mesos Als llogaters antics els hi han notificat que, en cas d’enderrocar-se els seus habitatges (com es preveu), serien reallotjats en pisos de l’Ajuntament

d’elles tenen piscina -inflable-. Quan se’n va el Sol, toca prendre la “fresca” al carrer principal, escenari de festes majors, casaments, batejos, i inclús de pel·lícules i anuncis, dels quals la Isabel recorda els guions i s’atreveix a representar-los de memòria.

“Lo millor d’aquesta forma de vida és que, si necessites alguna cosa, tots els veïns ens coneixem perquè hem crescut junts. Més que amics i veïns, som família”, adverteixen. Durant la crisi de la Covid-19, les persones més grans han necessitat l’ajuda dels més joves per coses tan simples com fer la compra, i d’aquesta manera evitar sortir al carrer i arriscar-se a contraure el virus. Aquesta solidaritat entre veïns ha estat sempre, fet que atribueixen a les similituds que té la Colònia Bausili amb un poble. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

4

actualitat

▶ El claustre de professors/es de l'Escola El Polvorí preparant l'obertura del centre durant els dies previs a la tornada.

Alejandro Flores

Serenitat i responsabilitat, el missatge dels educadors del barri en la tornada a l’Escola || Yaiza Sánchez Després de l’estiu més estrany de les últimes dècades, s’engega el compte enrere per l’inici de curs. Les aules tornaran a ser freqüentades per l’alumnat i el professorat, fet que destil·la un clima d’incertesa davant de l’augment de casos de la Covid-19 i els possibles contagis que poden desencadenar-se en un espai com són els centres educatius.

Per tal d’evitar-hi brots i rebrots, la Generalitat de Catalunya ha proporcionat a les escoles un seguit de mesures de protecció que els centres hauran d’aplicar de forma estricte i responsable, entre les quals l’ús obligatori de mascaretes als més grans de dotze anys (i de 6 quan les circumstàncies ho requereixin), un control diari de la temperatura de la canalla o reduir la ràtio a 20 alumnes als grups de segon cicle d’infantil i primària.

Tanmateix, el govern català ha rebut crítiques que li acusen d’una insuficient dotació de recursos materials i humans per fer possible una tornada a les escoles amb seguretat. El mateix Conseller d’Educació Josep Bargalló ha reconegut que un 30% dels grups d’alumnes a les escoles públiques incompleixen les ràtios, en declaracions a Rac1.

Veiem, però, com estan abordant aquest retorn escolar al barri. Per la directora de l’Escola Seat, la Júlia Beltrán, la infor-

mació ha arribat molt tard als centres tot i que la Generalitat ha tingut força temps per fer un protocol d’actuació més concret. Beltrán reconeix que la situació no té precedents, la qual cosa obliga tothom a adaptar contínuament els plans fets. Així i tot, la directora assegura que des del centre es prenen decisions de forma raonada i que actuaran “amb tots els mitjans que tenim, i intentarem que els nens i nenes estiguin el millor possible”.

Per la seva part, la directora de l’Escola Bàrkeno, la Isabel Castelló, comparteix amb Beltrán la novetat de la situació a la qual s’enfronten, i que comporta una certa indecisió. “A vegades les mesures ens han semblat una mica contradictòries, però ens quedem amb les últimes i amb aquestes tirem endavant”, confirma Castelló.

Com també assegura la Cristina Pujolar, mestre de la mateixa escola, la manera en què afronten el nou curs escolar és amb “molta feina, treball en equip i confiança”.

Tot i que ara les escoles tenen instruccions precises i han treballat prèviament per oferir un ambient el més òptim possible a l’alumnat, el professorat i les famílies, és inevitable que la incertesa sigui protagonista en l'obertura dels centres educatius. “Vetllarem per la seguretat dels i les alumnes per davant de tot, però és innegable que haurem d’anar adaptant-nos contínuament”, afirmen des de l’Escola Ramon Casas.

Els centres educatius obren les portes el pròxim 14 de setembre La directora de l’Escola El Polvorí, la Marta Torrent, tenint present l’escenari ple de dubtes, afirma que obriran les portes del centre amb optimisme. “Som conscients que la situació és difícil i que suposa un gran repte, però estem adaptant els protocols i prenent noves mesures més estrictes. Volem afrontar-ho amb il·lusió, ja que en aquests moments és fonamental el suport del centre cap a les famílies”, afirma Torrent.

Una de les situacions més difícils a la qual les escoles hauran de fer front (i que més preocupa als pares i mares) és què succeeix si es dona un cas positiu de coronavirus als centres. Tal i com informen les escoles, se seguirà el protocol proporcionat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

En cas que hi hagi un cas confirmat de coronavirus, tot l’alumnat del grup estable i el o la docent es posarà en quarantena catorze dies, malgrat que els resultats de

la resta donin negatiu. Però mentre el cas sigui només sospitós, es confinarà a casa només la persona afectada i la resta s'hi sumarà si es confirma el positiu.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló ha insistit que la intenció del govern català és no tancar els centres. Només en cas de confinament total tancarien les escoles; així i tot, la Generalitat de Catalunya farà el possible per mantenir els centres educatius oberts, amb l’objectiu d’atendre als alumnes les famílies dels quals treballin en serveis essencials. Tanmateix, i com han anunciat els representants de la Generalitat, si hi ha dos casos positius de coronavirus en dues aules diferents seria decisió de les autoritats sanitàries el possible tancament de l’escola. Aquest sobretot és el punt on encara no hi ha decisions preses ni exemples de situacions concretes per la variabilitat de casos que poden haver-hi, però per això mateix és el que punt que més incertesa genera.

Quan es pregunta als centres educatius si és possible una tornada a les escoles segura, la resposta és unànime: i tant!, sempre que s’actuï amb serenitat i responsabilitat des de totes les bandes. “Es farà tot el possible perquè hi hagi un entorn segur pels alumnes i un clima de treball, confiança i normalitat per l’alumnat”, explica la Marta Torrent, directora de l’Escola El Polvorí.

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

5

Incertesa per l’augment de casos de coronavirus i crítiques al Govern marquen el retorn a les classes Amb les dades de risc de contagi a la mà, és evident que entrem en una època nova i complexa, en què els i les educadores han d’estar a l'aguait per tal d’evitar propagacions del coronavirus. Però, des dels centres escolars de La Marina se segueixen les recomanacions sanitàries dictades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya al peu de la lletra, i s’insisteix que es treballarà per la seguretat dels i les alumnes i el seu dret a l’educació. Com recomana la comunitat educativa: confiança i responsabilitat de tothom, governants primers; serenitat i feina dia a dia, les claus perquè el curs escolar sigui òptim i segur.

“Tot i el retard de les mesures de seguretat apostem per la presencialitat”, l’opinió de pares i mares.

La sensació d'incertesa que s’ha estès en les famílies envers l'obertura de les escoles, és present també a les AMPAs dels centres educatius de La Marina. Com explica Montse Sotoca, presidenta de l'AMPA de l'Escola Ramon Casas, s'han rebut mesures de precaució per aplicar al dia a dia en les escoles, però admet que cada centre ha hagut de decidir per si mateix com proce-

▶ Els germans Martin Bernal: Zuleima, Angela i Thomas.

dir en alguns aspectes concrets i segons les seves circumstàncies particulars.

A més, destaca que, a gairebé dues setmanes de l'obertura, encara hi ha qüestions a valorar. "Hi ha molts temes que poden sorgir i que no estan previstos. Ja

al març s'augurava una nova onada de coronavirus a l'octubre, però tot i això encara queda molta feina per fer", raona Sotoca.

Reconeix que, en cas que les classes fossin telemàtiques hi hauria una millor

Alejandro Flores

organització aquesta segona vegada, però assegura que els pares i mares tenen clar que el més beneficiós per la canalla és anar a l'escola. "Els nens i nenes necessiten relacionar-se i tenir una rutina. Apostem per la presencialitat", referma la presidenta. ■

Què diu... ?

El SINDICAT D’ESTUDIANTS DE CATALUNYA Reduir a 15 alumnes per aula Habilitar edificis i centres educatius per poder respectar la distància de seguretat i garantir la protecció davant el virus.

Contractar personal sanitari i 165.000 professors més Destinar una major proporció del pressupost a l’educació pública.

Garantir els permisos als pares i mares per tal de fer possible la conciliació familiar.

EL SINDICAT DE PROFESSORS DE SECUNDÀRIA (ASPEPC·SPS) I UNIÓ DE SINDICATS DE TREBALLADORS/ES DE L’ENSENYAMENT DE CATALUNYA (USTEC) Reducció de la ràtio dels alumnes: 10 estudiants a infantil i 15 a primària, secundària i la resta de nivells educatius.

Incrementar el personal docent, d’atenció educativa i de serveis.

Adoptar mesures de prevenció i protecció, com l’ús obligatori de mascaretes a partir dels sis anys o garantir EPI’s i mascaretes FFP2 i pantalles facials pels treballadors i treballadores.

Que els treballadors i treballadores vulnerables no s’incorporin fins a tenir informació sobre la seva consideració de sensibilitat o vulnerabilitat.

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE PARES D’ALUMNES DE CATALUNYA Garantir una presencialitat segura establint mesures de protecció i higiene, tot evitant nous contagis Erradicar l’escletxa social i digital, i assegurar una educació pública de qualitat.

Més recursos (humans i materials) per fer front a la crisis.

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Que s’ha de seguir el protocol de neteja, desinfecció i ventilació, ja que és necessari ventilar les instal·lacions interiors com a mínim abans de l’entrada i la sortida dels alumnes i 3 vegades més durant el dia.

Indicacions sobre les mesures de protecció, com grups de convivència estables, higiene de mans i ús de mascareta, entre d’altres.

Establiment de requisits d’entrada, on no podran accedir als centres educatius aquelles persones que presentin símptomes compatibles amb la Covid - 19 i les que hagin estat en contacte amb un positiu o possible cas de coronavirus en un temps inferior de catorze dies.

El control dels símptomes de la canalla el realitzaran els pares i mares.

Que els centres tenen autonomia d’acció per emprendre altres mesures que considerin necessàries en funció de les seves circumstàncies.

Descobreix la vida a pagès a la Cerdanya A Turisme Cerdanya podràs conèixer com és la vida a pagès i com produeixen i elaboren els seus productes.

Hi ha diverses opcions de visites: des d’anar a veure una masia regentada per una família, fins a realitzar una excursió per arribar a una finca on donaràs menjar a les gallines i altres avirams, coneixeràs l’ecosistema dels horts i colliràs verdures i aprendràs que és la Permacultura.

També si ets fan del formatge, tenen l’opció de descobrir com s’elaboren els formatges de cabra a 1.600 metres en una granja.

Més info: www.origencerdanya.cat

L’Associació Agroalimentària de Cerdanya

Camins infinits per gaudir de la natura i desconnectar A les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà es troba Itinerànnia, una xarxa de senders de gairebé 3.000 quilòmetres que ha recuperat els antics camins que es feien servir per anar d’un poble a l’altre. La xarxa uneix 108 municipis del Pirineu al mar. Pels amants del senderisme i la natura és una activitat ideal per realitzar diferents itineraris bàsics o inclús temàtics. N’hi ha més de 150 per escollir!

Més info: www.itinerannia.net

Itinerànnia

Vall de Boí, on sembla que els Pirineus toquen el cel A la Vall de Boí sentiràs el so de l'aigua dels rius i estanys, tastaràs el sabor de la cuina tradicional elaborada amb producte local, gaudiràs de l'olor de l'herba fresca i de la teia de les falles i del tacte de la pedra dels monuments mil·lenaris declarats Patrimoni mundial per la UNESCO. La vall és un lloc ideal per relaxar-te observant les muntanyes que toquen un cel, declarat destinació Starlight, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes.

Més info: https://www.vallboi.cat

Vall de Boí

6

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Ser soci de l’Eix comercial de La Marina et beneficia Comprant a l’eix comercial de la Marina , tindrem un barri millor!

• Defensar i representar els interessos del comerç associats davant l’administració.

• Millorar el barri, si MILLOREM l’entorn, millorem la qualitat de vida del barri i, per tant, tothom en surt beneficiat, veïns i comerciants.

• Crear sinèrgies entre els establiments associats • Estem en contacte permanent amb els responsables de seguretat, de manteniment i de mobilitat del Districte.

El comerç dona vida al barri...

• Perquè aporten vida.

• Perquè il·luminen els carrers.

• Perquè es preocupen dels nostres avis.

(Projecte Radars).

• Perquè col·laboren en activitats del barri.

• Perquè donen aixopluc a les dones que han patit alguna agressió masclista a la via pública. (Projecte Espais Liles).

• Perquè donen un tracte personalitzat.

Es responsabilitat de tots, dels establiments i dels emprenedors formar part de l’eix Comercial. I també és responsabilitat de tots els veïns, comprar al nostre barri, evitant el tancament d’establiments, i empobrint-nos tots plegats.

Saps quins serveis oferim a l’Eix comercial de La Marina?

Informació i assessorament constant T’informarem en tot moment de la normativa de comerç (horaris comercials, vendes especials, etiquetatge…). Estaràs al dia de totes les novetats del teu sector, així com coneixeràs tots aquells aspectes imprescindibles per donar el millor servei i estar el dia de tot el que passa al nostre barri!

Cursos de formació gratuïta És important formar-se per ser competitiu com a empresa en un món tan canviant. Amb la nostra formació i amb els millors professors us donem eines per ajudar-vos a millorar el dia a dia del vostre comerç.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS ANIMAL DOMÈSTIC ELECTRODOMÈSTICS VANWARD MON ANIMAL Pg. Zona Franca, 124, Local. c/Foneria, 43 Telf. 934317402 Telf. 93 535 52 52

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

PELUTS ESCOLA D'IDIOMES Alts Forns, 69, local 16 (Plaça KIDS AND US LA MARINA Mediterrània) Telf. 934229079 C/ Mecànica, 17

365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32

BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK (NOU SOCI) Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ FARMÀCIES Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784 LLAR D’INFANTS AUTOMÒBILS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS KIA AR MOTORS FARMÀCIA PANADÉS Jardins de la Mediterrània s/n.

Pg. Zona Franca, 6-8 Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 296 48 18 Telf. 93 223 92 88 Telf. 93 332 34 47 LLAR D’INFANTS XUMETS BUGADERIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Energia, 10. 93 431 76 72 LA WASH-BUGADERIA Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ FARMÀCIA FORNS I GIRÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, CELLERS Mare de Déu de Port, 234 87-89. Telf. 93 332 78 56 CELLER LA MARINA Telf. 93 332 21 94 MOBLES Aviador Duran, 2. 680188509 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MUEBLES EL CISNE Pg Zona Franca, 122 Pg. Zona Franca, 224.

COPISTERIES 933320210 / 608975406 93 332 26 98 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 FERRETERIES-LAMPISTERIES MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 CORREDURIES D’ASSEGURANCES BAYOT COLLADO, S.L. ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 432 37 99 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 934214922 / 601156042 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Telf. 932233309 / COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 656369849 c/Energia, 20 DROGUERIES I PERFUMERIES Telf. 934215977 / 677565089 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 TU CERRAJERIA.COM 191-205. Telf. 93 332 04 13 Pg. Zona Franca, 173.

Telf. 661 991 144

AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

Estudiants en practiques al vostre negoci, sempre supervisats per un tutor.

Campanyes i Fires L’Associació de Comerciants organitza diverses campanyes i una mostra comercial on participa tot el comerç del barri de La Marina: • Fira Marinera i de Pagesia.

• La ruta de la tapa (La Marina Tapea).

• la Marina Shopping Festival (Black Friday).

• L’aparador Misteriós.

• Sant Jordi.

• il·luminació Nadalenca.

• Pare Noel.

• Resol l’enigma.

• Òpera al Comerç.

• BCN Shopping and Shooting.

• Defensor del client.

• Espais Liles.

• Projecte Radars.

• Logotip Q de Qualitat.

• Agenda de l’any, bolígraf i caramels.

• Bosses.

• Sortejos de Nadal.

• Comerç Accessible.

ROBA AMIGA (Projecte home) MI PELU c/Mare de Déu de Port, 337 C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 93 298 98 75 QUADRES I MARCS GARIBAL (Tienda de Cristales ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, QUEVIURES local 17. Telf. 93.192.73.66 CARNISSERIA ÀNGEL MAVI MODA I COMPLEMENTS Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Mare de Déu de Port, 264-266 CONDIS SUPERMERCATS Local 2. Telf. 610075461 Pg. Zona Franca, 210- 214 CALZADOS CISNE Telf. 93 431 84 78 Passeig de la Zona Franca, 220 REFORMES INTEGRALS Telf. 933323594 NOUESPAI, S.C.P JUBEL ZAPATERIA Pg. de la Zona Franca, 177 c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.517.63.18 Telf. 93 432 16 98 TENMAN REFORMES NOTARIA c/Mare de Déu de Port, 407-409 MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 629.82.92.85 RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. RESTAURACIÓ Tel. 936282806 Fax 931210064 TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 Telf. 93 431 03 22 (Jardins de la Mediterrània) JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, GRANJA ELENA, S.C.P 155. Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 228 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Telf. 93 296 98 43 Port, 252. Telf. 93 331 40 47 BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn PAPERERIES Telf. 934324022 PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 ENRIC I PAU Telf. 93 332 57 94 Minería, 4-6. 93 332 25 62 PASTISSERIA CREATIVA LA SAL DEL PORT ZAS! CAKE Mare de Déu de c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Port, 272. Telf. 93 141 97 75 BAR PADDOCK PERRUQUERIES I ESTILISME Pg. de la Zona Franca, 145-149 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Telf. 93 331 84 33 Mare de Déu de Port, 413 bxs BAR RTE. CAL CAMPÀ local 3. Telf. 93 422 10 48 Passeig de la Zona Franca, 109 DANI FERNANDEZ ESTILISTES Telf. 93 360 68 69 Paseo de la Zona Franca, 132 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Telf. 934 32 15 90 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

Presència a la Web, xarxes socials i al Diari la Marina Incorporarem el teu establiment dins el directori de botigues de la nostra web corporativa i tindràs presència del teu comerç mensualment al Diari gratuït La Marina. Difusió dels establiments associats en les xarxes socials.

Cursos en comunicació No saps on posar anuncis? Vols estar present a les xarxes i no saps com? T’oferim assessorament i cursos gratuïts en comunicació, publicitat i xarxes socials perquè les teves campanyes siguin eficaces.

Borsa de Treball Busques una persona pel teu establiment i no saps per on començar? T’ajudem a trobar el candidat ideal.

Ajuts i subvencions T’informem i et tramitem ajudes i subvencions per al comerç. Contacte directe amb les institucions administratives sobre qüestions que puguin afectar al soci (seguretat, mobilitat, urbanisme…)

I molt més!!! Apunta’t!!!

www.comerciantslamarina.cat

LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 Telèfon 656187296.

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Cada dia l’Associació de Comerciants de la Marina treballem per:

7

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

BAR JUEVES 5 TABERNA DEL CONDE

BAR PADDOCK ENRIC I PAU GRANJA ELENA

LA SAL DEL PORT LYS (CUINA XINESA)

BAR RTE. CAL CAMPÀ

És qualitat i bon preu És excel·lència en el tracte És seguretat És proximitat És suport mutu...

És el bar-restaurant de tota la vida, el del barri!

#GaudeixLaMarina BAR-RESTAURANTE O’RINCÓN

CAL TETE

BAR GARRIDO

JOTOTO

PREMSA

102.5 FM

.CAT

LA PLACETA D’EN MANU

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

Olivia, adéu a l'última gran

E

Elena Garcia 01/09/20

Ramiro. L. Grimau

Extraordinarias

l passat mes de juliol ens deixava Olivia de Havilland a l'edat de 104 anys. Amb ella se'ns n'ha anat l'últim vestigi d'art escènic de l'època més glamurosa del cine de Hollywood. La meva mare sempre la recordava com la bondadosa Melania d'"allò que el vent s'endugué" I no era l'única en fer-ho.

En canvi, per a mi, a banda d'aquest famós film i de les seves pel· lícules d'aventures al costat d'Errol Flynn, el seu millor treball va ser en "La Heredera"(The heiress, 1949) de William Wyller, al costat de Montgomery Clift.

Olivia de Havilland ens regala la millor interpretació de la seva carrera, que no és poca cosa. Un cop vista a la pell de la senyoreta Sloper, no seria fàcil imaginar ningú millor per a mostrar l'essència del personatge. La submissió, la seva irritant innocència, les pors, la decepció continguda, la dignitat i fins i tot la crueltat de l'hereva queda patent gràcies a ella i al seu curós treball d'expressió verbal i corporal, que ens mostra la complexa evolució que pateix Catherine tot al llarg del metratge.

Wyler li va fer repetir una i mil preses i li va omplir una maleta de pedres per fer més creïble la càrrega del seu personatge mentre puja l'escala, el resultat va ser extraordinari. L'evolució de nena acoquinada a dona cruel com la fel, continua posant la pell de gallina quan es torna a veure la pel·lícula.

Per al que subscriu, un dels Òscar més merescuts de la història.

Excel·lent Olivia. També va ser precursora en la lluita pels drets de les actrius, reduint als contractes les lleonines exigències de temps i dedicació a les que eren sotmeses pels grans Estudis. ¡Gran Olivia, dins i fora de la pantalla! ■

No és pot tenir palomars a casa, és incívic

Gossos incívics o propietaris incívics?

H

ay mujeres célebres cuyos nombres nos suenan a todos, en mayor o menor medida. ¿Quién no ha oído hablar de Marie Curie, por ejemplo? Fue la primera mujer científica premiada con el Nobel en el año 1903. ¿O de Frida Kahlo? Que rompió con el esquema de supremacía del macho que marcaba el México de su época, convirtiéndose en símbolo feminista. ¿O de Clara Campoamor, precursora del sufragio femenino en España durante la República? ¿O de Simone de Beauvoir, que revolucionó el feminismo con la publicación de su obra El segundo sexo, en 1949? Pero hay muchas más. ¿A que no sabías que la aviadora estadounidense Amelia Earhart consiguió su primer récord de altitud en 1922? ¿O que Clärenore Stinnes fue la primera fémina en dar la vuelta al mundo en automóvil en 1927?

La primera persona en dirigir una película de ficción, en 1896, fue una mujer y se llamaba Alice Guy. Lilí Álvarez fue la primera deportista española que participó en unos Juegos Olímpicos.

Camille du Gast fue la segunda mujer que compitió en una carrera de coches internacional, en 1901. En 1954, la fotografía en blanco y negro de una joven motorista encaramada sobre una BMW R67/3 recorrió el planeta. Se trataba de Anke-Eve Goldmann, fundadora de la Asociación Internacional de Motociclistas Femeninas de Europa. No es ningún secreto para nadie que la historia de la humanidad se ha forjado a base de pequeñas y grandes aportaciones realizadas no solo por hombres increíbles, sino también por mujeres extraordinarias —aunque los logros de estas queden a menudo reducidos a migajas y sean engullidos por el anonimato—. ■

Les administracions, Estat, Generalitat i Ajuntament, han de tenir en compte les limitacions tecnològiques de la gent gran en les OACs Neus Borrell 01/09/20

Es reclama una neteja més exhaustiva per part del departament de Parcs i Jardins Josefa Pejo 01/09/20

Com és que els propietaris de gossos no entenen que no recollir-ne els excrements és una vergonya?. A ningú li fa gràcia arribar a casa i veure aquest “regalet” enganxat a la sola de la sabata!.

Que no seria possible ensinistrar-los des de cadells a fer les seves necessitats a casa, en un lloc adient?

Tampoc no entenc que se’ls permeti de pujar al sofà, al llit o, fins i tot, a la taula i, a sobre, petonejar-los el morro amb què ha ensumat tota la brutícia del carrer i els anus dels altres gossos.

Si jo pogués, tindria una casa amb jardí i hortet, i un gos a la seva caseta i un gat dins la llar. De ben segur que seria més feliç, jo els hi donaria afecte i companyia i ells a mi.

Tot i que els animals es fan estimar perquè estimen les persones sense condicions, encara més s'ho mereixen pels serveis que ens presten, com ara als invidents i als discapacitats de tota mena.

Hi ha veïns/es que encara no han après a aplicar la distància de seguretat arreu.

Cal vigilar.

Marga Alonso 01/09/20

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

8

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Com valoreu la gestió del Govern en la qüestió educativa?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

El Govern de la Generalitat ha mostrat un cop més la seva ineficàcia en aquesta crisi. Un protocol de tornada a les escoles que no explica com es desenvoluparà i mesures que no van acompanyades dels recursos necessaris provoquen neguit tant a les famílies com al professorat. Com en Josep Joaquim d’altres ocasions, el govern municipal ha hagut Pérez Calvo Albert Deusedes d’aturar aquest desgavell cedint espais muBarcelona. Advocat procurador de nicipals per ampliar aules i ampliant, Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. d’acord amb les seves competènciSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de es, els recursos humans amb la Médicos sin Fronteras.

El treball ja realitzat i que s’està realitzant per figura dels orientadors. part del Departament d’Ensenyament i el ConLa gestió del Govern de la Generalitat, que és qui sorci d’Educació de Barcelona i totes les entitats en té la competència, ha estat com en tot, tard i mai institucions docents permeten garantir el dia a lament, encara a data d’avui ni les famílies ni els tredia d’aquest proper inici de curs, on s’han previst balladors de les escoles, saben com, quan i en quines totes les possibles incidències i s’atenen i s’atendran condicions s’obriran les escoles. Hi hagut una enorme totes les que la incertesa del desenvolupament de la manca de previsió, inversió, comunicació i tacte, que per pandèmia que vivim ens aporta a diari i que també altra banda, res sorprenent venint del govern Torra. depèn i dependrà de tots i cadascú de nosaltres, i de la resposta que l’estat està obligat a donar per atendre possibles baixes per la cura d’aïllament.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

La Covid19 ha posat a prova la gestió de tots àmbits de l’administració, i l’educatiu no és cap excepció. Amb la informació que tenim ara sobre la malaltia es podríem haver pres altres decisions. Però en el moment en què es van tancar les escoles no sabíem el que sabem sobre la propagació del virus i l’impacte en els infants, a part que hi havia risc de col·lapse dels hospitals. Amb l’experiència d’aquests mesos, s’està treballant per donar una resposta àgil i clara als centres i a les famílies.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Creiem que s'havia d'haver realitzat un Pla Nacional des del Govern d'Espanya coordinat amb totes les comunitats per a la tornada al col·legi. Estem davant una situació de caos i deixadesa de funcions de l'administració estatal, autonòmica i local, ja que totes han abandonat a les famílies i als docents deixant-los en la incertesa de saber com serà el retorn a les aules. És necessari plantejar mesures i accions que garanteixin un retorn segur.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

9

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

10

actualitat

Coronavirus

Urgeix aturar la tendència a l’alça, alerten els sanitaris

Gràfics i taules: A.B.

|| Andrea Bello / Y.L.A. Fràgil estabilitat en els contagis al barri i al Districte Les dades publicades al Portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya ens mostren un agost relativament estable al Districte quant a creixement del nombre de casos. Hi ha certa variabilitat entre setmanes amb algunes pujades significatives però lluny de les dades de principis de juliol. Així a Font de la Guatlla, per exemple, a mitjans de juliol es va arribar a un pic de contagis setmanal de 93 persones, xifra que ha anat a la baixa fins l’ultima setmana d’agost quan els contagis han tornat a pujar.

Des del juliol la tendència a la baixa i cap a una fràgil estabilitat l’han seguida la majoria de barris del nostre Districte. Nota relativament positiva per a Bordeta-Hostafranc que ha aconseguit rebaixar les xifres setmana a setmana, exceptuant un petit repunt la primera setmana de setembre. En el pol oposat hi és Poble Sec, que tot i que al juliol registrava xifres baixes la incidència de casos ha anat en augment.

Hi ha barris on el gràfic de l’evolució dels contagis ens mostren una dinàmica molt variable: hi són La Marina del prat Vermell (que inclou també zones del voltant del Cap Dr. Carles Ribas entre les quals part de les vivendes de SEAT), l’Espanya Industrial i Sants-Badal. Pel contrari entre els barris que han aconseguit mantenir més estabilitat en les xifres de positius hi són Sants i La Marina de Port.

Com a casos a destacar en el munt de dades trobem certes baixades significatives, com el registre de només 4 casos en una setmana a la zona atesa pel Cap Dr. Carles Ribas.

En un intent d’entendre aquesta variació, on cada vegada hi ha més coneguts sospitosos o confirmats com a positius del virus, hem acudit als professionals dels CAP’s. En correspondència amb les dades genèriques, afirmen que la tendència continua clarament a l’alça. En les darreres setmanes han notat un augment progressiu de les proves a sospitosos i dels casos positius. Des de l’Institut Català de la Salut expliquen que les dades són molt dinàmiques i que al darrera de les pronunciades variacions poden haver-hi diversos factors, com ara els brots familiars.

Què estem fent malament?

Comencem pel més greu. Segons diversos professionals sanitaris consultats sobre què és el que pitjor que estem fent des de la responsabilitat que ens per-

La incertesa del setembre

La tornada a l'activitat educativa i laboral té incògnites El desgast i esgotament natural dels professionals A la COVID-19 se li sumen la grip, pneumònies i altres patologies estacionals

toca, la resposta acoquina: el confinament. Si resulta que hem estat entre els contactes d’un positiu per coronavirus, a efectes mèdics ens tornem sospitosos de ser portadors del virus i, per tant, també possibles contagiosos. Llavors els sanitaris ens contacten, ens fan les proves PCR i triguen un parell de dies en confirmar-nos els resultats, dies durant els quals ens hem d’estar quiets, a casa.

O comunicar si tenim alguna dificultat de fer aquest confinament. Doncs bé, aquest “estar-se quiet”, no ho hem entès encara. “Quan truca un rastrejador i els pregunta on són, lidiuen que a casa... mentre se sent soroll de transport públic o de carrer, de fons”, ens expliquen des dels centres sanitaris.

Fins i tot alerten que hi han hagut algun cas de positiu confirmat que tampoc no ha respectat aquest confinament.

La gravetat d’aquesta conducta sorprèn els sanitaris que remarquen que tothom hem d’actuar amb responsabilitat. I de pas ens recorden que els professionals, tot i la ferma vocació i compromís, arriben esgotats a aquesta segona onada després de mesos sense relaxar el ritme, ni tan sols a l’estiu, com s’esperava.

Què estem fent bé?

Tot i algunes conductes totalment censurables, els professionals també destaquen el que fem bé: interioritzar l’ús de les mascaretes. El fet que tothom les porti al carrer és un bon senyal, asseguren bo i matisant que encara ens falta saber portar-les. Això vol dir posar-nosles amb les mans netes i adequadament: les que són de roba amb el filtre adequat, i les que són d’un sol ús del costat blanc

La desigualtat es reflecteix en l'afectació de la pandèmia que incideix més en els barris de treballadors que no pas en barris amb rendes altes.

Actualització del 31/08/2020

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 11

Fràgil estabilitat en els contagis al barri i al Districte

Font: Portal de Dades Obertes - Generalitat de Catalunya Alejandro Flores

per dins i el blau per fora, mirant sempre de fer neteja de les mans abans de col·locar-nos-les.

Tot i que el distanciament social també està més o menys interioritzat, hi ha una certa relaxació en les reunions familiars i d’amics. “Pensem que tots som negatius, ens traiem les mascaretes i després resulta que hem infectat tota la família perquè hi havia algú de positiu que ho desconeixia”, remarquen els sanitaris recomanant persistir en tot moment en les mesures preventives de seguretat, distanciament social i higiene i no relaxar-nos.

Què he de fer si tinc símptomes de coronavirus?

Si teniu símptomes que creieu que es poden correspondre amb els de la Covid19 el primer que heu de fer és confinar-vos i trucar al vostre CAP de referència. És important trucar abans i no anar-hi directament perquè l’espai d’atenció als centres és reduït. Pel que fa a La Marina i a la majoria de centres sanitaris, només s’hi estan atenent emergències en dos espais separats: una zona destinada a pacients positius o sospitosos de COVID-19, i una altra per la resta de patologies.

Un metge atendrà la vostra trucada, decidirà en primera instància si és necessari fer-vos la prova i, si ben convé, la programarà al CAP. És important que des d’aquest moment la persona romangui confinada i només surti per fer-se la prova PCR. A l'hora concertada al CAP, un Gestor Covid us demanarà els noms de les persones sospitoses o contagiades amb que heu estat en contacte (durant més de 15 minuts, a menys d’un metre i mig de distància i sense mascareta), i una infermera us prendrà la mostra de mucoses per analitzar.

En un màxim de 48 hores arriba el resultat de la prova, que es comunica mitjançant una trucada del mateix CAP. Tant sí com no, la quarantena durant 14 dies és inevitable perquè, malgrat ser negatiu el resultat, la PCR té un cert marge d’error que no es pot negligir. En cas de positiu, els anomenats “escoltes” del 061 són els encarregats de rastrejar els seus contactes a partir del moment de l'informe per fer-ne el seguiment i programar-los una prova al respectiu CAP de referència, i així es torna a iniciar el cicle.

“Un sopar familiar, una partida de dòmino o una trobada d’amics, sense mascareta, pot acabar amb tothom qui participa contagiat”

Què faig si sóc contacte d’un positiu en coronavirus En el moment que arriba l’avís o sospita que algú del vostre entorn pot estar contagiat us heu de confinar. Si el contacte ha donat positiu, heu d’esperar que us truquin del 061 o bé trucar un mateix

al CAP de referència per demanar una prova. Només prendran nota dels vostres contactes si la vostra prova dona positiu.

Mentre se n’espera el resultat i durant 14 dies després de la data del possible conta-

gi s’ha d’estar confinat encara que la prova sigui negativa.

Què faig si em trobo malament o tinc alguna dolència no relacionada amb la Covid-19?

En aquest cas els professionals del CAP recomanen el contacte telemàtic que es pot fer a través de diferents vies: - Trucant per telèfon al CAP on un metge l’atendrà i valorarà si és necessari programar una visita presencial o només per telèfon.

- Connectant amb l'aplicació o la web de La Meva Salut, per demanar una consulta en línia amb el metge o infermera de referència.

- Connectant amb la web de cita prèvia, també per demanar consulta. És recomana que només en cas d’emergència s’acudeixi a al CAP, perquè l’espai i el personal s’han vist reduïts per la divisió per zones lliure de Covid i d'atenció a casos Covid.

Cal no relaxar-se, alerten els sanitaris.

Els CAPs ens avisen que la situació comença a ser preocupant. Més enllà de les responsabilitats de govern en la gestió, planificació i inversió de recursos, els sanitaris ens demanen de fer la part que ens pertoca per aturar o controlar l’increment de casos que es preveu al setembre.

En sintonia amb el que les autoritats sanitàries fa dies que repeteixen, que cal no relaxar-se sobretot en les reunions familiars i d’amics i evitar en la mesura del possible les trobades socials, els sanitaris fan la mateixa observació: hem de tenir més cura en el dia a dia, ja que, un sopar familiar, una partida de dòmino o una trobada d’amics, sense mascareta, pot acabar amb tothom qui participa contagiat. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

12 reportatge

Nissan encara el seu últim any a l’espera d’un inversor

R

Crisi de proveïdors

▶ Els treballadors d'Acciona protestent a la Plaça Sant Jaume.

|| Víctor Recacha Nissan marxa de Catalunya al juny del 2021. Si abans no arriba un nou inversor, la catàstrofe industrial serà majúscula.

Cal trobar una empresa que substitueixi la marca a les tres fàbriques que quedaran lliures l’estiu de l’any vinent: Zona Franca, Montcada i Sant Andreu de la Barca. En cas contrari, hauran de tancar.

La gran esperança és un suposat fabricant de bateries elèctriques que estaria disposat a pagar 3.500 milions d’euros per les instal·lacions. La inversió vindria acompanyada d’uns 3.000 llocs de feina directes i 18.000 d’indirectes, uns números similars als actuals.

Ho ha revelat Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball. “Puc anunciar que hem aportat solucions perquè puguin venir projectes de fabricació de bateries elèctriques a la Zona Franca en substitució de la fàbrica de Nissan”, ha explicat en una entrevista a l’agència ACN. El líder de la patronal no ha donat gaires detalls més enllà que els projectes són “bastant elaborats” i que Generalitat i govern central n’estan al corrent.

El poc que sabem de la misteriosa empresa és que proveiria a Seat i altres fàbriques europees. Això resoldria la manca d’una fàbrica de bateries per cotxes elèctrics a Espanya. És a dir, una de les grans assignatures pendents del sector.

Les paraules de Sánchez Llibre han trencat el silenci. Fins ara, hi havia un secretisme gairebé absolut sobre les empreses interessades en invertir en aquestes fàbriques. Els integrants de les negociacions han signat un acord de confidencialitat, tot i que fa setmanes que confirmaven que hi havia opcions en moviment.

Fa mesos que el Govern té en ment reconvertir la planta de la Zona Franca en

REPORTATGE

La plantilla d’Acciona queda fora de l’acord de Nissan en no ser treballadors directes un ‘hub’ o centre d’activitat que agrupi la producció de vehicles elèctrics. Però com sempre, les administracions implicades tenen més traça en imaginar idees que capacitat per executar-les.

El principal repte del projecte és l’envergadura de les instal·lacions. Més de mig milió de metres quadrats; uns 72 camps de futbol. La indústria catalana no passa pel seu millor moment històric, així que l’espai serà difícil de col·locar al mercat.

Però no oblidem que fa gairebé un any Reuters ja avançava que dins del sector automobilístic hi havia productors xinesos interessats. Una opció que no convencia la direcció de Nissan, que no vol cedir les plantes a potencials competidors.

Per cert, Àngels Chacón és qui encapçalava la delegació de la Generalitat a la nova Comissió per donar continuïtat a les plantes de Nissan. Només ha durat una reunió.

Els sindicats ja s’han posat les mans al cap. El més crític ha estat Javier Pacheco, líder de CCOO a Catalunya. “L’anunci d’eleccions i la remodelació del Govern evidencien que la cursa electoral paralitza les polítiques”, ha dit a Twitter.

Pacheco sap del que parla: abans de sindicalista, va treballar molts anys com a operari de Nissan. A més, forma part de les negociacions per trobar-hi un inversor.

El nou conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, ja ha reaccionat a la possibilitat que un fabricant de bateries compri la fàbrica: “És una molt bona notícia saber que hi ha empreses de mobilitat sostenible i això ens interessa molt”, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Les declaracions de Tremosa s’han creuat amb les de la seva predecessora: “El temps i la feina persistent acaben donant fruits”, ha destacat Chacón en una piulada.

Dos punts de vista.

@ccoonissan

L’altra opció és repartir la planta a trossos. Fa uns mesos transcendia que una de les candidates era Silence. L’empresa que fabrica les motos elèctriques de Seat podria estar interessada en el complex de la Zona Franca, però per ara només en necessitaria una part.

A tot això, els polígons industrials van buidant-se. A la fugida de la multinacional japonesa cal afegir el tancament de l’escorxador del Mercabarna. Caldrà veure quanta indústria sobreviu a l’actual tempesta econòmica. I cal afegir-hi les 400 empreses proveïdores que té Nissan, algunes de les quals situades al mateix entorn de la fàbrica principal. Sense les peces desaparegudes, el trencaclosques no serà fàcil de tornar a muntar.

Malgrat tot, aquesta és la missió de la nova Comissió de reindustrialització de les plantes de Barcelona. En formen part empresa, sindicats, Govern i Estat. Aquesta taula de treball s’enfronta a un compte enrere de menys d’un any per trobar “alternatives de futur”. És a dir, un relleu que solucioni la situació de treballadors i proveïdors.

Purga a Palau

Un cop més, la inestabilitat política posa pals a les rodes en la cursa que tenen per davant els treballadors de Nissan. L’automobilística afronta el seu últim any a Catalunya amb problemes de proveïdors, una producció sota mínims… I ara també una batzegada provinent del Palau de la Generalitat.

El president Quim Torra ha fulminat tres dels seus consellers, entre els quals Àngels Chacón. Això implica la sortida de la fins ara titular d’Empresa, que s’encarregava de la reindustrialització de Nissan.

Torra l’ha substituïda per l’exeurodiputat Ramon Tremosa.

Després d’un estiu de paràlisi per la Covid primer i per la vaga indefinida després, Nissan Zona Franca ha tornat a activar-se el passat 24 d’agost. Almenys sobre el paper, perquè la realitat és que les produccions són “mínimes”, segons fonts del departament de fabricació.

Per ara, només hi ha una línia en marxa a la fàbrica, la de la furgoneta elèctrica e-NV200. Això implica que no tota la plantilla està cridada a la feina: “De moment hi ha gent treballant-hi presencialment i gent en teletreball”, apunten.

El motiu és el trencament unilateral del contracte per part d’un dels principals proveïdors de la marca, Acciona. El resultat és que arriben poques peces i la línia de producció ha d’anar parant per falta de material.

Acciona ha presentat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per acomiadar 500 persones que treballen indirectament per a Nissan. Plantilla i sindicats acusen l’empresa d’actuar “amb mala fe”.

De fet, en una de les darreres manifestacions, centenars de treballadors van bloquejar un dels accessos al Port de Barcelona per reclamar la retirada d’aquest ERO. El principal punt de conflicte és que en no ser treballadors directes de Nissan, la plantilla d’Acciona queda fora de l’acord més favorable pactat dins la marca. I les condicions de l’acomiadament presentades pel proveïdor són pitjors.

La direcció de Nissan ha pactat amb els sindicats unes indemnitzacions amb les quals els treballadors estan “contents”, segons fonts properes a la plantilla. Un cop s’hagin tancat definitivament els centres, els majors de 51 anys seguiran cobrant retribucions d’entre el 75 i 90% del seu salari actual. La resta rebran una compensació equivalent a 50 dies per cada any treballat.

I el més important, els acords han obert la porta a trobar aquest nou inversor substitut per a l’estiu vinent. Haurem de veure si finalment arriba i com. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 13

Els Esplais d’Estiu se'n surten malgrat la crisi desencadenada per la Covid–19 || Yaiza Sánchez Pel que fa als esplais, la crisi del coronavirus els ha afectat de ple. Han estat necessàries diverses adaptacions, que perseguien l’objectiu d’oferir unes activitats divertides i lúdiques, però que respectessin les normes de protecció i seguretat.

Neus Cerdà, directora de l’esplai “El submarí”, explica que ha estat fonamental agrupar els nens i nenes en nuclis de 10 persones. A més, s’ha proporcionat espais aïllats i fixes per cada persona, així com material propi. “En cas que no portessin mascareta, els n’hi hem donat una”, continua Cerdà, “i quelcom important ha estat donar a cadascú el seu espai on treballar i el seu propi material”. Entre altres mesures, destaca la incorporació de més personal de neteja, la divisió d’horaris per evitar aglomeracions i oferir menjar individual.

Cerdà assegura que es continuen fent les excursions, però es desplacen a llocs propers i on no calgui usar el transport públic. “Tenim molta sort aquí a La Marina. Cada dia anem amb un grup diferent a fer sortides per Montjuïc: un dia anem al Port Olímpic, un altre al Poble Espanyol...”, enumera la directora.

▶ Els nens i nenes de colònies amb l'Spai - T el 2018.

“Hi ha infants i adolescents que han patit molt perquè no podien connectar amb ningú de la seva edat” “Necessitem relacionar-nos i veure els altres”

Spai - T

En el cas de l’Esplai “Tr3smon”, l’única activitat que s’ofereix a l’estiu són les colònies. “Teníem la casa reservada des d’abans de la pandèmia, però vam mantenir-la per veure com avançava tot i comprovar si finalment seria possible anar-hi, cosa que no hem sabut fins a l’últim moment”, explica el monitor Sergi Dot. I continua, “havíem de prendre mesures de seguretat més estrictes: agafar la temperatura dels nens i nenes diverses vegades al dia, fer obligatori l’ús de

mascaretes fora de la casa i aïllar a alguns membres del personal, per exemple”.

Per la seva part, el director de “Spai – T”, Salvador Calvo, també emfatitza la tasca de protecció durant el temps en què els petits i petites comparteixen un mateix espai.

Així mateix, Calvo parla de la importància d’educar als nens i nenes en la nova normalitat: “Han d’entendre que les colònies seran una mica diferents. S’ho passaran bé igual, però són necessàries unes mesures que hem de complir”, explica el director.

Per altra banda, per poder garantir que tothom tingui accés al lleure, Xitlali Hernández, cap del projecte del Pla de Barris a La Marina, explica que s’ha ampliat la proposta de casal d’estiu de Baobab, que ofereix casals gratuïts pels nens i nenes del Pla de Barris durant l’agost. “Normalment es fan unes 80 places i enguany hem obert unes 120”, explica Hernández.

Tots els testimonis coincideixen en com de vital és que la mainada faci aquesta mena d’activitats. “Necessitem relacionar-nos i necessitem veure els altres. Hem vist que hi ha adolescents i nens i nenes que han patit molt perquè no podien connectar amb ningú de la seva edat”, informa Cerdà. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

14 cròniques candelianes

▶ Banc dels Aliments del carrer Motors, 122. Alejandro Flores

L'albarà || Jesús Martínez La Senyora S s’acosta amb un carret a la parròquia de Sant Cristòfol, al barri de la Seat.

I a la parròquia de Port, base del Grup Solidari Mare de Déu de Port.

Durant unes setmanes, l’església va tancar, a causa de la pandèmia del maleït virus.

No van tancar els problemes, ni les penalitats ni les urgències.

La Senyora S és un ésser invisible en una cua llarguíssima, la Gran Cua: es tracta d’una de les gairebé cent seixanta mil persones que menja gràcies a la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona («Lluitem contra la fam d’aquí»).

Ella rep oli, llet i conserves (peix i verdures).

L’acompanya el seu fill petit.

La Senyora S és la colombiana Erika (La Marina de juliol passat). El seu fill es diu Gustavo (pseudònim).

«Hi ha molta gent que ho passa mal a Barcelona, ​​i el pitjor encara no ha arribat», dedueix Ramon Bagunyà (Barcelona,​​ 1945), voluntari sense descans, frondós, cautelós, amb el cor titil·lant. S’aixeca a les cinc i quart del matí i a les set ja està traginant amb el carretó de la «xarxa de fred» (zona de congelats). «Tenia clar que no em volia quedar a casa. Vaig acabar aquí com podia haver acabat a Càritas. Per a aquesta gent necessitada és una qüestió de subsistència.»

Les caixes de tonyina en oli vegetal ocupen diversos palets.

Les borses isotèrmiques guarden preuats condiments.

Ramon Bagunyà creua Barcelona per

Crònica d’una visita a la seu de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona

La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona.

Gairebé 160 mil persones mengen gràcies a la seva feina Ha distribuït més de cinc milions de quilos d’aliments durant els tres mesos d’estat d’alarma assolint les xifres més elevades en 32 anys d’història L’entitat alerta, l’alimentació només és una part de la pobresa. El gran drama és l’habitatge, unit a la necessitat de beques escolars, ajudes sanitàries i educació infantil

fer hores al Banc dels Aliments, al carrer Motors, 122, a La Marina del Prat Vermell.

Ajuda en el que pot. Procedent de les arts gràfiques, la seva família editava les revistes i revistetes que van ser l’emblema d’una generació, la dels perseguits. Els Bagunyà, de Gràfiques German, feien els Cu-Cut!, El TBO, En Patufet...

Riure per no plorar.

La Senyora S, Erika, mai ha llegit aquestes historietes.

D’alguna manera, Ramon Bagunyà prepara les bosses que rebrà la Senyora S mitjançant alguna de les 382 entitats amb les que col·laboren, dins la xarxa de serveis socials: Grup Solidari Mare de Déu de Port (Sant Eloi, 9), Associació Espai Escola Dominical Undebel (Passatge Daró, 2), Parròquia de Sant Medir (Constitució, 17)...

Es prepara l’albarà: Nom 5634X Tipus: associacions Data de recollida: 2 de juliol de 2020, a les 8.30 hores Total beneficiaris: 2 447 persones Magatzem: Sec * Amb asterisc, indica caducitat; sense ell, consum preferent X Amb ics, indica que hi ha certificat de consum del proveïdor Relació d’articles: conserves de tonyina, llegums cuites, suc de fruita, patates, plàtans, pot de fruites, diversos a pes, préssec, cafè en càpsules, batut de cacau, preparat per a pastissos, farina de blat, pasta (macarrons i espagueti), arròs, llegums secs, sales per a cuinar, begudes d’ametlla, vinagre, conserves de tomàquet...

Total: 11. 269 quilos de productes alimentaris.

Un albarà entre tants...

Preparat per...

Lliurat per...

Rebut per...

Data i signatura.

Fa unes setmanes, uns quants d’aquests albarans sumaven un total de cinc milions de quilos d’aliments.

De la nota de premsa: «El Banc dels Aliments de Barcelona ha distribuït 5.203.276 quilos d’aliments durant els tres mesos d’estat d’alarma. [...] L’activitat de l’entitat ha estat frenètica, sense interrupció, i s’han assolit les xifres més elevades en 32 anys d’història».

«Temem una tardor calenta, això pot arribar a col·lapsar. Pensa que la pandèmia ha colpejat als més vulnerables, a la feina en negre, i és veritat que amb l’ingrés mínim vital podem pal·liar una mica la pobresa més severa, gent fora del nostre radar social, però tot i així molts no arriben a fi de mes...», raona Belén Giménez (Barcelona, ​​ 1973), una de les treballadores en l’administració de la fundació. Despresa, lluminosa, pura, Belén comptabilitza la factura del desastre humà que ha portat l’actual crisi sanitària. Se suma a la precarietat d’una crisi socioeconòmica de la qual mai vam sortir. «El punt àlgid de la crisi de 2008 el vam assolir el 2014, amb més de cent cinquanta-dos mil veïns atesos mensualment. Ara hem superat la xifra.»

La seva companya Sabine Hindersin, organitzadora de les campanyes de recapte, és del mateix parer: «El futur no és favorable si no hi ha una reforma dràstica en tots els àmbits, en tots els camins, en totes les funcions».

Setembre 2020 // www.tiaflm.org

info 1

info Nombroses activitats als casals d'estiu de La marina

Setembre 2020 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 69

pàgs. 2-3

Parlem amb els artistes participants de l’exposició ‘Confinada Il·lustrada’ de l'Espai Jove La Bàscula pàg. 4

Web: www.tiaflm.org

NO HA ESTAT FÀCIL PERÒ HA VALGUT LA PENA Nota Editorial Conviure, créixer, guanyar autonomia, descobrir l'entorn, gaudir... Les activitats de lleure a l'estiu, en especial les colònies i els campaments, sempre han estat una molt bona oportunitat per tots els infants i adolescents.

Aquest estiu és diferent, la primavera ha estat un repte per tothom, però especialment dur per algunes famílies o persones del nostre entorn que han perdut tots els ingressos, que no tenien un pis en condicions o que patien situacions no desitjades dintre de la seva llar; i la incertesa sobre la tardor... bé, encara no sabem que esdevindrà.

Sense certeses ni experiències prèvies, el que fem és buscar "pedaços" que ens ajudin a millorar en la mida del possible situacions no desitjades i urgents... i un dels "pedaços" més valuosos que hem posat, ha estat, sense cap dubte, els casals que s'han dut a terme al barri. Casals organitzats (o reorganitzats deu/cent vegades) per equips de monitors i monitores plens de dubtes que reinventaven els jocs i les dinàmiques per tal d'adaptar-se als nous protocols i normatives.

Espais on els infants han pogut compartir pors i neguits, treballar pautes de seguretat i higiene, retrobar-se amb els companys i companyes, jugar en grup, créixer, descobrir i redescobrir el seu barri i la seva muntanya (Montjuïc), refrescar conceptes i aprenentatges, gaudir i viure experiències diferents, reinventar jocs per no tocar-nos però si sentir-nos ben a prop... tanmateix, per alguns (i no pocs) els casals han significat un espai on es garantia un àpat saludable (fa una mica de vergonya admetre avui dia no tothom té garantit el dret a l'alimentació, però és així).

Els casals han portat molts somriures al barri: somriures dels infants, adolescents, de les famílies i de tothom que mirava als diferents grups de criatures i respirava pensant que, en algun moment, hem de poder tornar a la normalitat.

No ha estat fàcil però el resultat ha valgut la pena.

Neus Cerdà Fundació Mans a les Mans

A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 3.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Setembre 2020 // www.tiaflm.org

2

info

AQUEST ESTIU A LA MARI

MOLTS INFANTS I ADOLESCENTS HAN POGU MOLTES ACTIVITATS EDUCATIVES I DE LL IMAGINA’T

FUNDACIÓ MANS A LES MANS 110 infants i joves han pogut tenir les mateixes oportunitats a la Fundació Mans a les mans aquest estiu. Han estat cinc setmanes d’activitats molt intenses i enriquidores que ens han carregat bé les piles de somriures i experiències i acabar aquest curs tan especial amb un bon regust de boca. Gràcies a totes les que ens heu ajudat a fer que els infants i joves poguessin gaudir d'un bon Estiu!

Aquest any tot i tenir un estiu diferent desde l’Imaginat hem tornat a tenir casal d’estiu. Hem hagut de fer un casal una mica diferent a altres vegades degut a les noves normatives pel Covid 19. Tot i així tant els infants com nosaltres ens ho hem passat molt bé!

Hem pogut parlar amb els infants sobre la situació actual del Covid i com això ens ha afectat i els canvis que han hagut en el nostre dia a dia des de llavors. Ha sigut una bona oportunitat per parlar sobre com es sentíen i tornar a relacionar-se amb altres infants. Tampoc han faltat els nostres jocs a les pistes, els treballs manuals, petites excursions per diferents parcs del barri (Can Sabaté, Can Ferrero, Sant Cristòfol), fer un tram de la ruta de la pedrera o espais com el Jardií Botànic de Montjuïc.

Hem pogut gaudir d’un dia fent escalada al Climbat i un últim dia de casal a la piscina! Amb el que més han gaudit els nostres infants ha sigut amb les esperades batalles d’aigua on hem acabat sempre ben xopes!

Sens dubte aquest ha sigut un casal diferent però no menys especial!

AL CASAL MONTJUÏC HEM CREAT HISTÒRIES AQUEST ESTIU

sonava el riu i que imaginessim moltes coses va ser molt divertit era tan relaxant que ens vam quedar adormits, m'agrada quan ens mullem amb els de l'altra classe, el meu estiu s'ha fet una mica més divertit.

CREACIÓ DE JOCS AL CASAL

CASAL DE L’INS MONTJUÏC

En la primera setmana ens van comunicar que per a la darrera setmana d’agost hauríem de preparar un joc per a l’altra equip. Ens donaven a triar entre jocs d’aigua, reptes i jocs de coneixement em va semblar molt divertit poder preparar jocs per a l’altre grup. Jo vaig escollir el de reptes perquè m’agrada ajudar a que puguin aconsegueixen les seves proves festes per mi i la meva companya. I el més important és que es puguin divertir i treballar en equip.També amb l’ajuda dels educadors podem treure més profit als nostres jocs.

Jo a el principi no volia venir per què no volia fer casal aquest any i vaig creure que seria un mal casal, després de venir els primers dies em vaig adonar que el casal hi havia poques persones, però fem coses interessants, unes de les coses que més m'agrada són els jocs d'aigua.

Els monitors són macos i són molt bons escoltant, ajudant, t'ajuden en el que necessitis i intenten que et diverteixis més.

Aquest casal a estat molt millor del que creia i em diverteixo fent les activitats

EL CASAL I LA MÚSICA

CASAL…

m'agrada venir a casal perquè distreure la meva ment en altres coses em perdo un moment de la meva vida quotidiana, m'agraden les classes per que són divertides, m'agrada quan escoltem música i fem temàtiques noves. m'agrada una classe en especial en la qual ens vam relaxar a terra i escoltàvem música relaxant i carlos ens deia que imaginessim com

Al principi m'imaginava que anava a ser un lloc a l'aire lliure amb molts nois i noies si que anàvem a fer molt reforç i jocs d'aigua, però quan vaig arribar, vaig veure que era un institut i no hi havia molts nois i noies com m'ho imaginava però malgrat això no está malament, m'entretinc força amb els jocs que fem.

Setembre 2020 // www.tiaflm.org

info 3

INA HA ESTAT FANTÀSTIC!

UT VIURE ELS CASALS D’ESTIU, CARREGATS DE LEURE. AQUÍ TENIU ALGUNES MOSTRES. Habia una vez un casal que se llamaba casal montjuÏc.

Un dia habia una excurcion en un bosque, ese dia era martes. Los monitores ni los niños y niñas sabia lo que hiba a pasar en esos momentos... los niños y niñas llegaro temprano al casal y con la emocion de que hiban a ir al bosque. Los monitores tomaron lista y los conto todos para saber cuantos habian. ya estaban en el autobus y todos estaban esperando para llegar al bosque.

Los niños y niñas se bajaron del autobs, angustiados para ir al bosque. Todos fueron caminando al bosque. alfin entaron al bosque, ( todos estaban caminando...).

Llegaron todos a un sitio donde podian almorzar. Ya todos habian almorzado, pero, un niño se fue corriendo hacia un arbol que vio muy intersante y salio corriendo sin saber, lo que se le venia. El niño se quedo mirando el arbol fijamente hasta que vio a una niña, entonces el niño salio corriendo para hablar con ella, pero... vio que no era una niña sino que era un extraterrestre.

Entonces el niño se asusto y salio corriendo pero el extraterresre lo cogio y lo mató.

Los monitores escucharon gritos y se preguntaban de quien era pero una monitora se dio cuenta que faltaba un niño y salio corriendo donde se escucho el grito pero en ese momento cuando se hiba acercando vio manchas de sangre entonces, vio al niño muerto, la monitora se hiba acercando para coger al niño pero ella sabia que no estaba sola y se fue a esconder en un arbuzto. entonces el extraterrestre la escucho y fue a por ella, encontro a la monitora y la comenzo a ahorcar, pero vino otro minitor y con un palo le pego al extraterrestre y el extraterrestre cogio con el otro brazo al monitor y con su fuerza les decapito. el extraterrestre estaba oliendo a Imagina't los otros que estaban

en la excurcion y fue a por ellos... entonces comenzo matando al ultimo monitor y matando a todos pero dejo a una niña viva y se la llevo a su planeta. fin !!!

Mans a les mans

Imagina't

EL MISTERIO DE GRAVITY FALLS NOA TOUZA MORALES / LUCIA SANCHEZ

En 1895 se volvio famoso un pequeño pueblo a las afueras de la ciudad, su fama surgio gracias a sus pequeñas actividades que preparaban para los turistas, estaba en medio de las montañas.

En un lugar apartado. Tambien se preparaban excuriones y juegos para los mas pequeños, Uno de sus fenomenos era la cabaña del misterio, que tenia un pequeño patio , era el unico sitio que podias uilizar el telefono, ya que no habian rastros de ordenadores, cobertura, ni nada que tubiera que ver con eso. El misterio te lo explicare ahora, era un sitio muy extraño donde facilmente desaparecian niños, la primera fue Lucia Sanchez, gracias a esto perdio su buena fama. Hace unos años, en agosto de 1980 se descubrio un bunker debajo de la cabaña de los misterios donde nadie se atrevia a entrar, los niños desaparecidos y ahora esto. Cada noche se escuchaba algo, parecia una niña pero nadie estaba seguro, se decia el rumor de quera la voz de la primera niña que desaparacio . Tambien habia un rumor de que habian cosas "paranormales", mucha gente pensó que era mentira pero no era asi, despues de 2 años dos hermanos escucharon de este pueblo, y decidieron buscarlo, lo raro es que no habia ubicacion, fueron a preguntar a la policia sobre el pequeño pueblo y sus extraños sucesos, de los niños que desaparecieron. No había ni un misero registro, ni de los niños, ni del pueblo.

Investigaron pero no vieron nada, en el 2020 volvio aparecer este pueblo que ahora nadie conocia, y volvio a pasar todo, cada unos cuantos años aparecia pero nadie parecia acordarse de su existencia, para que mentir? seguramente se me olvidara tambien a mi, por eso escribo esto esperando encontrar este pequeño relato, pues llevo encerrada aqui mas de 3o años, aunque nunca me acuerdo de nada, ahora es muy tarde, voy dejando pistas para acordarme, a si que Lucia, te deseo suerte. Lo unico que te voy a decir, huye. Ellos te intentaran buscar, pero moriran en el intento, Otra vez moriran, y todo volvera a suceder.

Setembre 2020 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Converses amb joves artistes participants de l’exposició col·lectiva ‘Confinada Il·lustrada’ ‘Confinada Il·lustrada’ és una exposició col·lectiva d’il·lustracions fetes per joves menors de 30 anys. Vint joves han participat en aquesta exposició per mostrar l'obra realitzada durant el confinament.

Conversem amb vuit de les artistes participants de l’exposició col·lectiva per tal que ens expliquen detalls sobre el seu procés creatiu i l’experiència de participar en aquesta exposició. Per escoltar l’entrevista completa, visiteu el canal d’instagram de @basculajove.

Ja s'han publicant les obres rebudes al canal Instagram de @basculajove i també les podeu veure en directe a les parets de l’Espai Jove la Bàscula.

Aquesta exposició pretén posar en valor la creació artística jove durant aquest període de confinament i establir un pont entre allò virtual i allò presencial.

Parlem amb Maruxi, Inés Shuai, Annoncia, Judith Tarrés, Tatiana Klemen, Victoria Grillo, Rot i Alfonso Rodríguez

Quan fa que dibuixes?

Inés: Sempre m’ha agradat dibuixar, des de ben petita Judith: Porto dibuixant tota la vida, des que era petita Annoncia: Des de ben petita que dibuixo, pinto, faig manualitats i aquestes coses però fins 4t d’ESO que no vaig començar a pintar a diari.

Mar: Digital des dels 18, fa quatre anys. Que no sigui digital des de sempre.

Tatiana: Des de que tinc memòria, des de molt petita. Si bé un temps no vaig fer tant, sempre he dibuixat.

Rot: He dibuixat molt de nena, m’agradava molt.

Vaig ‘tornar a començar’ a dibuixar quan tenia 20 anys. Vaig dir ‘Vull començar a dibuixar una altra vegada’ Vaig anar provant. Al principi pensava que no ho podia fer i al final, Bueno.... ho vaig fer!

Victoria: Des de tota la vida. Des de molt petita.

La veritat és que no me’n recordo des de quan...

Des de sempre.

Alfonso: No es que dibuixi, però m’agrada molt gargotejar. Sempre gargotejo quan puc. Si estic al metro, i hi ha un paper a terra i tinc un boli, doncs començo a ratllar qualsevol cosa.

Quin material o tècnica t’agrada més?

Inés: M’agrada molt l’aquarel·la, el llapis i el carbonet Judith: M’agrada molt experimentar en diferents tècniques, però últimament he estat provant amb retoladors amb base d’alcohol.

Annoncia: Aquí no puc triar perquè bàsicament em moc amb tot. Puc pintar amb oli, acrílic, boli, llapis, rotus... o sigui tot. No puc decidir-me per cap tècnica perquè totes m’encanten.

Tatiana: M’agrada molt la combinació de materials, secs i humits. Utilitzo aquarel·les, grafit aquarel·lable i el mesclo molt amb llapis o retoladors.

Mar: M’agrada molt el dibuix tradicional però últimament dibuixo en digital tot.

Victoria: A mi m’agrada molt pintar però ara estic fent molt més digital.

Rot: M’agraden molt els llapis i llapis de colors.

També utilitzo pinzells, guixos... el que sigui.

Alfonso: M’agrada pintar amb bolígraf, perquè és quelcom barat i ho tinc a mà. El paper... qualsevol! De fet, més que dibuixar m’agrada recopilar coses.

Havies exposat abans?

Inés: Vaig participar a una exposició amb els de batxillerat a La Fontana. Aquesta és la meva segona exposició Judith: Vaig participar d’una exposició, també col·lectiva, a l’Espai Jove La fontana.

Annoncia: Sí, justament aquí a La Bàscula, cap al febrer d’aquest any Tatiana: Sí, he exposat a Barcelona, Buenos Aires i Eslovènia.

Mar: Sí, fa un any, aquí a la bàscula Victoria: Si, a Buenos Aires. Quan era més jove feia pintura en acrílic, dibuix de figura humana i mural.

■ No fer res per poder fer-ho tot Ja tornem a tenir el setembre aquí! Com cada any l’agost ha estat el moment d’acompanyar els joves en un mes on la majoria d'activitats del barri eren tancades. Ha estat important ,durant aquestes setmanes, del curs passar el temps lliure, desconnectant del moment i connectant amb un mateix. Sobretot perquè han estat dies són complicats, noves maneres de fer, mesures de seguretat i situacions complicades.

Esperem que hagueu descansat perquè aquest curs que comença serà tant diferent com dur. Tenim el repte de seguir la nostra tasca pedagògica reinventat-nos i oferint el millor de nosaltres a infants i joves. Però insistim en que

necessitavem descansar, i segurament això és el que més toca aprendre. Aprendre a no fer res, per ara poder fer-ho tot.

Com a adults exigim als joves que facin coses, que no poden estar sense fer res, oblidant que

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula Rot: No, la veritat és que mai havia participat d’una exposició.

Alfonso: No, és la primera vegada que participo d’una exposició i m’ha agradat molt conèixer a la gent que està aquí.

Què t’ha semblat participar a l’exposició ‘Confinada Il·lustrada’?

Inés: Doncs m’ha semblat molt interessant i també un acte molt bonic d’exposar dibuixos que hem fet durant el nostre confinament, aquesta experiència tant heavy que hem passat tots.

Judith: M’ha semblat una experiència molt interessant i molt guai. M’ha agradat molt participar amb altres artistes, poder-los conèixer i veure les obres tan diferents de tothom.

Annoncia: Doncs super interessant, més que res perquè veus les obres de tothom, des d’un mateix enfocament, però cadascú a la seva manera i amb les seves tècniques. Cadascú fa servir les seves coses i els seus recursos i és molt divertit. I també el fet de trobar-nos amb tots els artistes ha estat interessant perquè hem pogut comentar el que hem fet. Ho he trobat molt xulo.

Tatiana: M’ha agradat molt. M’agrada molt participar de les exposicions col·laboratives. Està molt bé per conèixer gent i intercanviar idees i opinions.

Mar: Doncs molt bé, hi hagut moltes artistes i molt bon rotllo així que molt bé.

Victoria: Bé, m’ha agradat molt! A part és la meva primera exposició aquí a Barcelona i m’ha agradat molt perquè tenia moltes obres que havia realitzat al confinament i m’ha agradat molt participar amb les obres.

Rot: M’ha agradat molt perquè he vist obres diferents i he conegut gent super guai, que t’ensenyen moltes coses perquè tenen una altra visió, unes altres tècniques i es poden veure diferents perspectives.

Alfonso: Som un grup d’amics que hem estat parlant molt del que fem. Un va comentar d’aquest lloc i l’exposició i vaig dir: ‘endavant!’ Perquè m’agrada molt el suport.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

no fer rès és fer alguna cosa en si mateix. Sempre, sent conscients què fem i quin és el nostre objectiu en el nostre dia a dia.

Per tant, cuidem-nos, aprofitem els moments com aquests i preparem-nos per seguir endavant, ho necessitarem. ■

Paula Garcia i Oriol Toronell Servei de Dinamització Juvenil de Química

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

C

cròniques candelianes 15

CRÒNICA

▶ Voluntaris de la Fundació allisten els productes per entregar a entitats socials.

«En todos los segundos, en todas las visiones», com cantaria el cubà Silvio Rodríguez (Ojalá).

La Gran Cua. El Gran Recapte.

El Gran Col·lapse.

Continua Belén, aguerrida, encegadora, marinada: «Pensa que la mala alimentació és una cara més de la pobresa, que té moltes cares: el gran drama és l’habitatge.

S’uneix a això la necessitat de beques escolars, ajudes sanitàries i educació infantil. La crisi de 2008 mai es va superar del tot, era un miratge. La crisi s’ha cronificat i s’ha acarnissat amb els treballadors: no hi ha fair play. Avui treballar no vol dir viure amb dignitat. I ara tenim pobres més pobres i rics més rics».

Els rics, els nous rics, s’engreixen tant com el seu ego s’infla.

Els rics i els nous rics no es destaquen per l’excel·lència i la generositat.

Els pobres, i els nous pobres, s’aprimen tant com s’esvaeix la seva esperança.

Els pobres i els nous pobres no es destaquen per malgastar.

Es carrega menjar al ventre daurat dels camions asturians del grup Casintra («Transport i logística»). Es carrega i es descarrega. Tràilers descomunals que només entenen de pesats comptes i grans operacions.

Els voluntaris, grans i joves, s’esforcen per contenir la fam.

Omplen i buiden allò que els camions porten des de les indústries, les fàbriques i els centres d’emmagatzematge.

Al carrer, les xarxes de suport veïnal teixeixen els favors donats. Ells pengen als barris cartells que mai deixen d’impactar: «Com et podem ajudar?».

Els que menys tenen s’organitzen per donar el poc que tenen.

Els que més tenen s’organitzen per acumular més del que tenen.

Els que més tenen més guanyen i més defrauden.

Els que menys tenen menys guanyen i més paguen.

Puja la pobresa al mateix ritme que puja l’evasió d’impostos.

El llenguatge varia segons qui sigui el que intenti pagar menys: amb els rics i molt rics i els nou rics es diu: «enginyeria fiscal». Amb els pobres i molt pobres i els nou pobres, «pillatge».

La riquesa desmesurada, insultant i frívola és inversament proporcional a la pobresa diabòlica, inacceptable i extrema.

Ous, pollastre i mantega, el luxe dels pobres, dels més pobres i dels nou pobres.

Iot, Jaguar, àtics, el luxe dels rics, dels més rics i dels nou rics.

Com més tenen els rics i els molt rics, més volen.

Com més tenen els pobres i els molt pobres, més comparteixen.

Segons dades de l’Agència Tributària, el

El vergonyós contrast:

La crisi s’ha cronificat i s’ha acarnissat amb els treballadors: no hi ha fair play.

Avui treballar no vol dir viure amb dignitat

Mentrestant, segons dades de l’Agència Tributària, el nombre de superrics creix el 150% respecte a fa deu anys

Alejandro Flores

nombre de superrics creix el 150% respecte a fa deu anys.

Segurament són més. Es reflecteixen modestes quantitats en les rendes dels rics, els molt rics i els nous rics. Els diners se’ls emporten fora, en maletins bruts, tant els Pujol (política) com els Cymerman (periodisme) i com els Botins (finances).

Afloren xifres ridícules en les declaracions de la renda dels pobres, els molt pobres i els nous pobres. Amb els pocs diners que tenen, intenten estalviar.

Segons l’oenegé Intermón Oxfam, set-centes mil persones ingressen en el compte dels pobres o molt pobres. Els nous pobres.

Alguna vegada, un ric o molt ric ha visitat la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona. I s’ha fet una foto.

Alguna vegada, sobretot en les terribles setmanes de confinament en què es va tancar tot menys el rugit dels budells, una senyora s’ha acostat al moll de càrrega: «Tenen una mica de menjar?», sabent que la institució no serveix a granel, que canalitza i distribueix. Coses de tenir gana.

«La misèria era més forta que la por», escriu Albert Camus a La pesta.

Els informes de beneficis, les cotitzacions, els bons, per als que més tenen.

Els albarans són paperots que només fan servir els que menys tenen: els pobres, els més pobres i els nou pobres.

Els rics no saben què són els albarans. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

16 actualitat

Els Casals de Barri de La Vinya i Sant Cristòfol fan suport en la tasca solidària i d’atenció a col·lectius vulnerables || Alejandro Flores Els Casals de Barri de La Vinya i de Sant Cristòfol miren amb incertesa l’augment de contagis a la ciutat de Barcelona i els seus efectes en les famílies de La Marina.

Malgrat tot, el seu paper durant la pandèmia ha estat importantíssim per oferir ajuda a les persones més vulnerables, i tot i que la seva feina se centra, generalment, en servir de dinamitzadors culturals per als veïns i veïnes del barri, han hagut d’adaptar-se per gestionar un altre tipus de necessitats i, d’aquesta manera, col·laborar amb les administracions municipals a la ciutat.

“El mes de març vam començar a detectar cada cop més famílies que no podien comprar productes de primera necessitat, i d’aquesta manera vam establir una cadena solidària entre els veïns i veïnes del barri”, explica el director del Casal de Barri de La Vinya, l’Enrique Rubio (Kiko, pels amics).

La Vinya ha comptat amb el suport d’Associacions de Veïns com la de Can Clos, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya i l’Església Dominical Filadèlfia per impulsar la xarxa de repartiment d’aliments, i també amb l’ajuda d’alguns veïns voluntaris que han donat productes de primera necessitat al Casal.

“Les xarxes de solidaritat s’han estès fins a les mateixes comunitats de veïns”, assegura el president de l’Associació de Veïns i Casal de Barri de Sant Cristòfol, el Fernando Abat. El projecte Radars, que funciona des de fa gairebé un any, tindrà una funció importantíssima a partir d’aquests mesos. “Radars ha estat treballant per buscar persones amb disponibilitat que poguessin fer acompanyament a les persones més necessitades, en especial a la gent gran. D’aquesta manera, hem creat una xarxa de contactes per ajudar als col·lectius més vulnerables”, indica el Fernando.

El Kiko assegura que des del Casal de Barri de La Vinya han establert un mecanisme de recapte molt efectiu. Es tracta de recollir diners als establiments de La Marina mitjançant bústies solidàries, per comprar aliments a les mateixes botigues del barri. D’aquesta manera, a l’hora que es dona suport al comerç local, s’incentiva als veïns que poden a donar suport a aquest tipus d’iniciatives solidàries. Un exemple n’és el cas del Banc d’Aliments i el menja-

▶ Kiko Rubio, president de l'AAVV i director del Casal de Barri La Vinya, junt a una voluntària.

dor social que han estat operatius durant els mesos de confinament. A La Vinya, durant l’estat d’alarma, s’han arribat a repartir gairebé 420 àpats diaris, el que suposa una ajuda per a prop de 250 famílies del barri de La Marina.

“Fa tres mesos era una persona amb treball, i me’l compaginava amb els estudis de Dret a la universitat, però em vaig quedar a l’atur i sense poder pagar-me l'allotjament”, explica la Carolina Casas, que va haver de recórrer a les xarxes solidàries per demanar menjar. Des del Casal de Barri de La Vinya, amb la col·labora-

Els casals de barris, que tenen a com base les seves associacions veïnals, han hagut d’adaptar els seus serveis a les necessitats més urgents

▶ Espais del Casal de Barri Sant Cristòfol.

Alejandro Flores

ció d’altres entitats, l’han ajudada a tirar endavant, i ara ella mateixa hi col·labora com a voluntària. “Com que em vaig veure en aquesta situació, em van venir ganes d’ajudar els qui m’havien ajudat a mi, i d’aquesta manera em vaig fer voluntària del Casal”, explica.

L’Associació de Veïns de Sant Cristòfol, durant l’estat d’alarma, va continuar amb els cursos i classes programades, tot i que de manera telemàtica per evitar el contacte

Alejandro Flores

social. Ara que han reprès l’atenció presencial, han impulsat tot un seguit de classes de castellà per a nouvinguts, adaptant els espais per garantir l’ensenyament presencial amb la distància mínima assegurada i les mesures d’higiene.

“Hem ajudat a persones que fa unes setmanes tenien un bon sou i que, arran dels efectes econòmics de la pandèmia, es van quedar sense feina”, lamenta el Kiko, que destaca la xarxa que s’ha creat entre les persones més vulnerables. “Hi havia gent que ens portava bosses plenes de menjar, tot i que nosaltres sabíem que les necessitaven i la feina conjunta amb les altres entitats ha estat molt important”. A més, l’Església Evangèlica Filadèlfia ha esdevingut el punt neuràlgic de l'entrega de productes de primera necessitat.

L'Ajuntament de Barcelona també ha contribuït en les labors socials dels Casals de Barri de La Marina, però des de les entitats li demanen més constància i implicació, i que agilitzin els tràmits dels serveis socials, ja que hi ha molta demanda. Des del Districte donen suport a la tasca de les entitats i en un intent d’atendre algunes de les seves demandes més bàsiques per continuar amb la feina solidària s’han aprovat 15.500€ (150 mil a la ciutat) que s’administraran des del Casal de Barri la Vinya amb la resta d’entitats locals, en el marc del Pla de Xoc Social que implementa l’Ajuntament, i que serviran per finançar diverses accions com la compra de mascaretes, gel hidroalcohòlic o la contractació de serveis addicionals, segons s’indica a l’esborrany de la Taula Social La Marina.

Amb tot, ambdós casals, que tenen com a base organitzativa les seves Associacions Veïnals, destaquen la solidaritat entre els veïns i veïnes de La Marina, que en temps difícils han sabut organitzar-se per donar una resposta conjunta a la crisi. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

18

reportatge

Zona Franca, la presó de Barcelona El Govern enviarà al barri el 19% dels presos de Catalunya, tots els de Barcelona || Víctor Recacha 18:54 h d’un dia qualsevol. El Dani condueix pels carrers solitaris de la part industrial de la Zona Franca. Bellvitge, Granvia Sud, La Marina; els darrers nuclis urbans abans d'arribar als polígons. És l’any 2025 i no puc dir-vos com és l'entorn que veu el Dani, protagonista imaginari d’aquest escenari futur que ara només podem intuir.

Com són els edificis o quines fàbriques hi ha. Només sé que va a veure la seva mare a la presó de dones de la Zona Franca.

No a La Model. No a la Wad-Ras. Les preses de Barcelona ja no aniran a l'Eixample... Ni a la Vila Olímpica. Ni a la Trinitat.

Aniran a la Zona Franca. Aquest és el pla del Govern, construir dos centres penitenciaris al barri perquè no n'hi hagi a la resta de la ciutat. És 2025 i la Zona Franca ha deixat de ser la fàbrica de Barcelona per convertir-se en la presó de Barcelona.

Un pla que compta amb més de 100 milions d'euros d'inversió... i que cau com una bufetada a la vella reclamació veïnal per la falta d'equipaments al barri, com les residències públiques, habitatge social, equipaments municipals o una piscina també pública. Que enguany s’han trobat a faltar especialment.

En aquest projecte, la Generalitat va trobar al 2017 la complicitat de l'Ajuntament, que li ha cedit els terrenys on es construiran els centres. El consistori ens ha explicat que va signar el conveni perquè "tenia l'objectiu de recuperar sòl públic per a equipaments i habitatge en zones densament poblades de la ciutat, com l'Eixample i la Trinitat Vella".

En el plenari telemàtic del passat abril, una majoria del ple de Barcelona va aprovar la cessió dels dos terrenys.

L’acord s'ha hagut d'adaptar perquè, per variar, el calendari no s'estava complint. A finals de juny, el Govern publicava un comunicat en què anunciava que havia aprovat un segon conveni amb "nous terminis i condicions" que no especificava.

Però el text ha desaparegut del web del Departament, que s'ha limitat a dir-nos que "el que s'ha signat és una pròrroga" de l'anterior conveni. "Encara no és definitiu", afegeixen. Tot i així el diari La Marina, La Vanguardia, Betevé i Metrópoli Abierta es van fer ressò del contingut, que parlava de "reordenar els centres penitenciaris de Barcelona" per buidar el centre de la ciutat de presons. El Govern prepara una presentació pública amb els nous detalls del projecte; d’aquí el mutisme.

2025. 19:03 h. El Dani arriba a la presó i aparca el cotxe a un carrer proper. Els últims raigs de sol ataronjat donen un aspecte fosc als nuvolots violetes que planen sobre l'antiga Nissan. Tal i com van profetitzar els treballadors.

I aquest vespre qualsevol, el Dani es veu caminant pels carrers gairebé desèrtics del no-res urbà. "El lloc inhòspit idoni per una presó", pensa.

R

▶ Solar de la futura presó de dones i preventius.

REPORTATGE

Estava programat que les obres comencessin al 2018, però encara no han començat

En el pla inicial, el centre penitenciari de dones ha d’acabar-se al 2025. La segona presó havia d’obrir al 2021, i estava programat que les obres comencessin al 2018. És a dir, en aquest cas ja és segur que no es compliran les dates, ja que la primera pedra de totes dues presons encara està per posar. Un fet que es pot corroborar amb una simple visita als solars.

Estic davant la futura presó de la mare del Dani, al número 34 del carrer E. Dins només hi ha arbustos verds i marrons, algun cable trencat i un pardal. Els crits de les gavines que sobrevolen el descampat es fonen amb el soroll de motor que arriba des del carrer d’algun vehicle ocasional. La porta, tancada i retolada amb un cartell: “Salida camiones”. Però no sembla que hi hagi entrat ningú en molts anys.

El solar no és excessivament gran. Són 20.000 metres quadrats, uns tres camps de futbol. Costa de creure que aquí hi haurà unes grans instal·lacions penitenciàries amb “visió de gènere”. Serà la casa de 400 preses, a més de 300 interns en presó pre-

Centres previstos a la Zona Franca Presó de dones Inversió estimada Reclusos

75 milions €

Generalitat

ventiva —a Espanya un 16% dels empresonats ho estan sense sentència—. Tots els preventius del Barcelonès vindran a la Zona Franca. I els fills de fins a tres anys de les recluses també hi viuran —"quan els infants assisteixen a escoles que donen més valor a la disciplina i la seguretat que al coneixement i al desenvolupament intel· lectual, assisteixen a escoles preparatòries per a la presó", ens recorda Angela Davis.

La porta automàtica rovellada, les reixes i el filferro de punxes que cobreix el solar són una premonició, l’únic indici que el futur d’aquest indret no pertany a la llibertat.

Aquest terreny desolat està darrere de la Nissan. “Fabricado en Barcelona”. “Desde Barcelona al mundo entero”, proclamen les pancartes que pengen de la planta, esperant impassibles a ser despenjades.

A l’altra banda del terreny, hi ha un taller de Ford que també és record del passat. Així va arribar l’automoció a la Zona Franca: primer Ford, després Motor Ibérica, més tard Nissan i de sobte, el no res.

D’aquí a poc temps només quedarà la Seat.

Centre obert 31,8 milions €

Total 106,8 milions €

700 800 1.500

Superfície (solar)

20.000 m2

6.500 m2

26.500 m2

Superfície construïda

55.000 m2

13.000 m2

68.000 m2

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat en breu 19

“La meva ombra, l’altre jo”: l’exposició que sorgeix d’un homenatge || Alejandra Sánchez La veïna i membre de l'Associació d'Artistes de La Marina, Neus Borrell, volia homenatjar una de les seves companyes de feina i, per tal d’amagar-li la sorpresa, es va inventar una exposició que ara es fa realitat Des de fa uns anys, la Neus Borrell, presidenta de la Unió d’Entitats de La Marina, té el costum de fer retrats dels seus companys de feina com a obsequi quan aquests es jubilen.

El passat mes de maig, l’Amparo, una de els companyes més estimades per la Neus, s’havia de jubilar i, per això, tant Borrell com els seus companys, buscaven un regal original per celebrar l’ocasió. Després de molt rumiar-hi, van decidir que la seva estimada Amparo es mereixia un homenatge i que, a més, la Neus, com ja és habitual, li faria un retrat en blanc i negre.

Tots els companys i les companyes van preparar l’homenatge a l’Amparo amb gairebé un any d’antelació i, per poder amagar-li la sorpresa, van decidir utilitzar l’excusa que la Neus estava preparant una exposició. És així com va sorgir “La meva ombra, l’altre jo”, que s’inaugura a la Sala Pepita Casanellas el proper 12 de setembre.

L’exposició –i l’homenatge– estaven inicialment previstos pel mes de maig passat, però es

van haver de posposar per la pandèmia de la Covid-19. Tot i així, “La meva ombra, l’altre jo” no ha perdut el factor sorpresa. Per tal de preparar l’exposició, la Neus necessitava un mínim de quadres, així que durant un any (de maig del 2019 a maig del 2020) s’ha dedicat a retratar a familiars, amics, companys i veïns del barri, en el dia dels seus aniversaris.

Les persones retratades, però, encara no han vist el resultat final de les creacions, així que el proper 12 de setembre hi hauran moltes sorpreses. Si voleu ser testimoni de “La meva ombra, l’altre jo” i de totes les sorpreses que promet aquesta exposició, acosteu-vos el pròxim 12 de setembre a la Sala Pepita Casanellas entre les 17h30 i les 21h. ■

L’executiu de Sants-Montjuïc de JuntsxCat trenca amb el PdeCat en bloc

|| A.S. L’executiu de Sants-Montjuïc del Partit Demòcrata va anunciar la seva dimissió en bloc a través d’un comunicat a xarxes socials. Segons l’escrit, Junts per Catalunya rebutja “el camí de judicialització iniciat per l’Executiva General de Partit Demòcrata”. La portaveu del partit al Districte, Georgina Lázaro, assegura que el PdeCat “ha decidit deixar el diàleg de banda i ficar la justícia pel mig”. Un gest que, segons Lázaro, no casa amb el tarannà del partit, “que defensa posar les urnes i resoldre els conflictes amb diàleg” sense necessitat d’haver de recórrer als tribunals. Ara, segons es diu al comunicat, l’executiu de Sants-Montjuïc se centrarà en “construir Junts per Catalunya” un espai que, segons Lázaro, ha de ser plural i en el que les bases han de tenir poder de decisió. “Els actius d’un partit són les persones”.

La dimissió en bloc de l’executiu del Districte no ha estat un fet aïllat, sinó que 13 dels 15 responsables sectorials del Partit Demòcrata han comunicat la seva baixa com a associats de la formació, tal com ja va fer l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a més de diversos consellers. ■

Concerts al Districte... Viu La Mercè a prop!

24 de setembre

26 de setembre

27 de setembre

• Concert 'Escenari Europa FM' amb "Blaumut" i "Varry Brava", dins de "Les Ràdios de la Mercè".

20:00 h a l'Anella Olímpica

• Concert "Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic: El ball i el plany", dins de "La Mercè és Música". 18:30 h al Teatre Grec

• Concert 'Escenari ELS40' amb "31 FAM" i "Flashy Icecream", dins de "Les Ràdios de la Mercè", 20:00 h a l'Anella Olímpica

• Concert "Maria del Mar Bonet i amics: Un mar de complicitats", dins de "La Mercè és Música".

21:30 h al Teatre Grec

• Concerts 'Escenari Cadena 100' amb "Siderland" i "Hotel Cochambre", dins de "Les Ràdios de la Mercè". 20:00 h a l'Anella Olímpica

• Concert "Maria Rodés: Lilith", dins de "La Mercè és Música". 21:00 h al Teatre Grec

• Concert "Roger Mas", dins de "La Mercè és Música". 18:30 h al Teatre Grec

• Concert "Quico Pi de la Serra", dins de "La Mercè és Música". 12:30 h al Teatre Grec

• Concert "Enric Montefusco: Diagonal", dins de "La Mercè és Música". 18:00 h al Teatre Grec

Programació publicada el 7/9/2020

No es tanca el Centre d’Internament d’Estrangers, i s’afegeix un segon i un tercer centre de reclusió.

La quietud es trenca només uns segons i un escombriaire saluda el conductor d’autobús. Segueixen la conversa d’ahir com si el temps s’hagués aturat. Després d’una estona, passa caminant una netejadora amb mascareta. Treballa a una empresa propera. Totes estan gairebé buides; la Covid ha instal·lat sobre els polígons una boira fantasmagòrica.

Mentre em miro la futura presó de dones de la Zona Franca, em pregunto com serà l’edifici i si la inauguració es farà a temps o se seguirà prorrogant.

També em pregunto si la mare del Dani arribarà a coincidir-hi amb la Carme Forcadell, a qui el Suprem ha suspès

la “semillibertat encoberta”, i que està complint a Wad-Ras una pena d’11 anys i mig. 2025.

Però sobretot, em pregunto com serà la Zona Franca. Què hi haurà a la fàbrica de Nissan? I a tots els polígons que s’estan buidant? A la llarga, potser promocions d’habitatges de luxe, si la desertització industrial no s’atura i tampoc ho fan les pressions immobiliàries.

De moment, l’únic que sembla clar és que després d’anys de manifestacions de Tanquem els CIEs, en comptes de perdre el Centre d’Internament d’Estrangers, el que farà la Zona Franca es afegir un segon i un tercer centre de reclusió.

A 40 minuts caminant, hi ha l’altra futura presó, que ara com ara tampoc no és més que un altre solar buit al carrer A, número 109. I molt més petit que l’anterior. Els seus companys de paisatge són una torre de control aeri, les vies de la Línia 10 del metro, la Ronda Litoral i la seu de TMB. Aquest centre serà de règim obert, per a interns en tercer grau (semillibertat). Hi dormiran no totes les nits 800 interns.

A diferència de l’altre solar, en aquest hi ha una mica de formigó entre els arbustos. També hi ha ratpenats, mosquits i insectes que piquen amb insistència. I piquen molt. Per escriure aquesta cròni-

ca, he hagut d’aguantar-los durant una tarda… I una eruga ha intentat escapar-se del seu hàbitat trepant a la meva motxilla. Però algú ha de suportar les picades cada vespre en anar-se a dormir i cada alba en despertar-se: A l’altra banda de la reixa, hi ha una hamaca coberta de pedaços de tela. I a fora, un matalàs amb roba.

En un temps, aquest veí serà desnonat del descampat perquè hi arribaran centenars d’interns preventius. Ni erugues, ni mosquits, ni ratpenats. No sé on anirà ell. Tampoc sé què passarà amb la mare del Dani. Els desitjo el millor. I a la Zona Franca, també. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

20

història del barri

Ens ensenyen o aprenem?

La història del nostre barri està lligada, com ha de ser, a la de les escoles || Esther Pardo i Gimeno Fa un parell de mesos parlàvem de l’escola de Can Clos. A dia d’avui, desconec com serà el començament de curs en aquesta i en les altres del barri de La Marina.

La paraula prové del grec skolé que vol dir lliçó, estudi i també temps lliure. Però nosaltres utilitzem moltes vegades la paraula col·legi, que ens ha deixat el llatí de collegium i vol dir: associació o grup de persones que tenen un interès comú, o sigui, col·legues. I deu ser per això que els nens diuen que “van al cole”.

La història del nostre barri està lligada, com ha de ser, al la de les escoles i per tant a la dels seus mestres. Un cop som adults, recordem moltes vegades les paraules dels mestres que hem tingut i fins i tot expliquem als nostres fills com era abans això d’anar a l’escola i moltes vegades ens sembla (molt objectivament) que qualsevol temps passat va ser millor en qüestió d’ensenyament.

Els que hem tingut pares i avis a les escoles de La Marina en temps de guerra i de la postguerra (Can Tunis, Cases Barates i Port i l’Asil de Port) tenim un cronista d’aquells temps que és en Paco Candel.

Quasi tots els llibre en que parla del nostre barri nombren en alguna pàgina les escoles o els mestres. Us en recomano la lectura tant per als qui ho van viure com per als fill i nets. A les Cases Barates van tenir la sort de què els seu mestre fos un seguidor de Ferrer i Guardia, el creador de l’escola moderna. Aquest, va ser un gran pedagog i lliurepensador. Va morir afusellat a Montjuïc després de la setmana tràgica, acusat de ser-ne un dels instigadors.

La cultura sempre ha estat malvista en aquest regne. El mestre del Paco, el senyor Josep Maria Cabo, en acabar la guerra es va quedar sense feina ( el van depurar ) per ser republicà. Segurament, els que manaven van pensar que ho tornaria a fer, que tornaria a ensenyar educació i amor per la cultura a les criatures i això no es podia consentir.

No va ser l’únic, al Plus-Ultra, hi havia una mestra ( La senyora Carmen) que ensenyava a casa seva perquè també la van fer fora de l’estructura d’Educación y descanso per ser republicana.

Alguns dels mestres de post-guerra van ocupar els llocs dels represaliats, per tant van arribar amb idees molt clares per tirar endavant l’adoctrinament de les criatures i la manipulació de la història, no només de la del nostre país sinó també en general, la de tota la humanitat. I les nenes, a aquesta manipulació hi teníem afegida la obediència als homes. Sempre considerades menors d’edat i amb la obligació de deixar-se aixecar les faldilles.

Molts anys, la vida del barri de Port va girar al voltant de la parròquia i per tant, de l’escola. Una escola en un ou, semblava rodó l’espai on hi confluïen les aules;

▶Maria, Noa, Gisela i Leyre jugant al pati interior del carrer Mineria.

on ens trobàvem els nens i les nenes amb parets de color verd enciam pansit; el lloc de les vacunes, de la llet en ampolles quasi rodones, per berenar; dels crits de les mestres i les bates igualitàries. El lloc perfecte

El mes de setembre sempre és bon moment per recordar les persones que van contribuir en la nostra educació i en que siguem qui i com som No en tingueu cap dubte que dins el cap de qui us ha ensenyat sempre hi ha la vostra imatge i que és l’únic lloc en què encara sou la nena o el nen que un dia vàreu ser

per anar-te a refugiar les nits d’insomni quan ets adult i trobes a faltar la seguretat d’aquell lloc. És comuna a totes les escoles i a quasi tots els adults que han estat nens feliços, des del present és clar, perquè tots hem patit a l’escola per haver d’aprendre.

L’any 1978, la pedagoga Maria Teresa Codina, junt amb Basilio Gonzalez, van crear l’escola Avillar chavorrós a Can Tunis, on van fer una feina extraordinària i on la senyora Codina va posar de nou al servei de les criatures la seva manera de fer escola, i que coneixem les que hem estat alumnes seves, tot i els entrebancs que va tenir amb les administracions. Aquesta escola va estar en funcionament 25 anys i va desaparèixer juntament amb el barri.

Hi ha escoles amb històries molt llargues, d’altres amb històries curtes i algunes amb grans transformacions, com és el cas de l’escola Bàrkeno que es troba en una part del que va ser l’asil de Port, molts anys un lloc sinistre per els nens que veiem des de fora d’altres nens i nenes tancats rere finestres enreixades només per tenir una família que no se’n podia fer càrrec d’ells.

Alejandro Flores

Com sol passar, m’he quedat sense espai per escriure sobre les altres escoles de La Marina, i en falten unes quantes, des de a dalt al Polvorí fins la SEAT. I no només de les escoles, sinó també de les llars d’infants, i els instituts; no oblidem el primer del barri a Can Tunis. Com tampoc he pogut repassar les escoles que ja no hi son com l’escola de Port o la del Plus-Ultra.

I quan ens fem grans, junt amb l’escola hi deixem els i les mestres i hem de passar el dol d’haver-los perdut, i quan creixem ens fa vergonya adreçar-nos a ells si alguna vegada ens els trobem; més que res per si ens han oblidat i no recorden qui som. Però no en tingueu cap dubte que dins el cap de qui us ha ensenyat sempre hi ha la vostra imatge i si us els trobeu, segur que és l’únic lloc en què encara sou la nena o el nen que un dia vàreu ser.

El mes de setembre sempre és bon moment per recordar les persones que van contribuir en la nostra educació i en que siguem qui i com som. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 21

L’estiu de la Covid || Alejandra Sánchez Les vacances d’estiu són quelcom immensament esperat per tothom. Ens passem tot l’any planejant què farem durant els calorosos mesos de juny, juliol, agost i, fins i tot, setembre. Entre les opcions més habituals es troba, per exemple, visitar els nostres familiars al poble d’on és originària la nostra família i on estiuegem habitualment. D’altra banda, també es pot optar per quelcom més exòtic i decidir viatjar lluny de casa, per conèixer altres països, cultures, tradicions, etc.

Però, enguany l’estiu —com la resta d’aquest 2020— ha estat marcat per la crisi sanitària de la Covid-19 que, segons un estudi de la Asociación de Fabricantes y Distribuidores (AECOC), també ha afectat notablement a les nostres vacances.

L’AECOC apunta que gairebé la meitat dels espanyols, concretament en 49’3%, no han viatjat aquest estiu, sinó que han passat el període estival a casa. De la meitat restant, segons un altre estudi, en aquest cas de The Cocktail Analysis, el 45% han optat per fer una escapada dins del territori nacional i només un 6% ha viatjat a l’estranger.

Però, què han fet els marinencs i les marinenques aquest estiu? Des del Diari de La Marina hem sortit al carrer per preguntar com ha passat el veïnat aquestes vacances.

Vacances cancel·lades La Natalia i en Marc són una parella jove amb una criatura petita, l’Ainhoa.

La Natalia explica que l’any passat sí que van viatjar durant les vacances, però que enguany s’han quedat a casa. El Marc ha passat tot l’estiu treballant a Barcelona ja que, assegura, “s’ha de recuperar, sobretot econòmicament, el que s’ha perdut durant aquests mesos”.

Per la seva part, mare i filla tenien pensat fer una petita escapada a Gandia, al País Valencià. Una de les principals tendències d’aquest estiu tan atípic ha estat precisament el canvi de concepció de les vacances, convertint els grans viatges en petites escapades a indrets propers. Segons The Cocktail Analysis, aquest estiu no s’han buscat majoritàriament destinacions exòtiques per tal de conèixer noves cultures, sinó que, tal com tenien previst fer la Natalia i l’Ainhoa, la tendència ha consistit en explorar allò més local i proper, tot intentat desconnectar de l’experiència encara present del confinament.

Tot i els seus plans inicials, finalment la Natalia i l’Ainhoa han passat l’estiu a Barcelona. “Gandia estava col·lapsada de Coronavirus”, es lamenta la Natalia, en referència al tancament dels locals d’oci nocturn de la ciutat valenciana com a conseqüència d’un brot amb gairebé un centenar de contagiats.

El seu viatge es va cancel·lar. Aquesta ha estat una de les altres tendències d’aquest estiu: la contractació amb condicions flexibles. D’aquesta manera, en cas de sorgir qualsevol imprevist —com, per

Les vacances d’enguany han estat caracteritzades per plans familiars i de proximitat

estat en un punt de rebrot és més que recomanable guardar una quarantena de 14 dies per a evitar la transmissió comunitària, és a dir, portar el virus cap al nostre cercle proper i començar així una nova cadena de contagis en el nostre barri, ciutat, municipi, etc.

Com en el cas de la Natalia i el Marc, la família formada per la María, el Miguel, la Rocío, la Maira i l’Eduardo expliquen que, sempre respectant les mesures de seguretat, han fet plans junts per no estendre riscos cap al seu cercle social i així evitar possibles contagis. “Han estat unes vacances locals. Locas i locals”, afirma el Miguel, “però és el que toca”.

Gairebé la meitat dels espanyols no ha viatjat aquest estiu, el 45% han optat per fer una escapada dins del territori nacional i només un 6% ha viatjat a l’estranger, segon un estudi de l’AECOC

▶ A dalt, la Natalia i en Marc; al mig en Miquel i la María amb les seves filles i el seu gendre; a baix el Juan i la Lucía.

Alejandro Flores

exemple, un rebrot a la zona que es volia visitar— la reserva es podia cancel·lar amb un cost mínim o sense.

Tot i quedar-se a Barcelona, la Natalia i el Marc no s’han estat a casa aquest estiu.

La parella explica que, sempre mantenint les mesures de seguretat, han sortit a dinar fora o anar a la platja els diumenges a la ciutat.

Tendència als plans familiars i de proximitat “Si haguessin tancat tot, ja em diràs com tornes a casa” afirma el Miguel, en referència als confinaments perimetrals. La seva parella, la María, és mare de dues filles, la Rocío i la Maira, casada amb l’Eduardo.

Tots cinc han passat els mesos d’estiu a Barcelona.

Les filles i el gendre expliquen que aquest any s’han quedat sense vacances per motius econòmics. “Com hem estat un temps sense treballar, no ens ho podem permetre i ens hem de recuperar de cara al futur per si ve un altre confinament”, afirma la Rocío.

A més, l’Eduardo explica que hi havia certa “incertesa” per saber si podran tornar a casa o no en cas de marxar fora, dubte en el que coincideix amb el sogre.

Convé aclarir que, en cas d’un confinament perimetral de l’àrea d'estiueig o qualsevol altra que no sigui la nostra àrea de residència habitual, les autoritats, abans de tancar el municipi en qüestió, sempre donen un temps prudencial de marge per a que els turistes puguin marxar. Això sí, una vegada es torna a casa després d’haver

Por al contagi entre els grups de risc El Juan i la Lucía són un matrimoni entrat ja a la vuitantena i ells tampoc han marxat fora aquest estiu. “Mira les nostres vacances”, diu en Juan referint-se a la seva neta petita, la Laia.

El matrimoni explica que han passat l’estiu al barri per la por de poder contraure el Coronavirus i asseguren que, sempre que han sortit i han tingut contacte amb altra gent, han mantingut les mesures de seguretat de manera molt estricta.

“Tenim por a agafar el virus” explica el Juan, “pensa que jo en tinc 80 i la jefa (la Lucía) en té setanta i pico ja, gairebé 80”.

A més, expliquen, que “el tema econòmic està xunguillo”. La Lucía comenta que tots dos són pensionistes i que “si ja normalment no arribem, imaginat després del confinament”.

Tot i quedar-se a la ciutat, el Juan i la Lucía han aprofitat les vacances per anar a la platja o a passejar i, en aquest sentit, expliquen que “normalment solen sortir i anar on van els seus fills i nets”.

L’estiu de la Covid-19, com hem vist, més enllà del virus, ha estat marcat pels plans familiars i locals, que ens han permès descobrir allò que tenim ben a prop de casa. De qualsevol manera, cal recordar sempre la importància vital de respectar les mesures de seguretat i no oblidar que, tot i estar ja immersos en la “nova normalitat”, el virus continua entre nosaltres. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

22

salut

Del desconfinament al càncer de pell, si no hi posem remei Què sabem?

El càncer de pell és el més freqüent a nivell mundial. Anualment es diagnostiquen un milió de casos i cada 4 minuts es produeix una mort per aquesta causa. Els raigs ultraviolats (UV), provinents tant de l’exposició solar com de l’exposició a cabines bronzejadores, penetren la pell i són els responsables de les cremades solars, l’envelliment prematur de la pell i també de les lesions cancerígenes, que en ocasions no es manifesten fins anys després.

Des de 1956 es coneix prou bé la relació entre l’exposició solar i el càncer cutani i tot i que un 92% de les persones són conscients dels efectes nocius de les radiacions UV, el 61% considera que és atractiu estar bronzejat. Per tant, malgrat ser coneixedors dels perjudicis, no acabem d’establir uns hàbits saludables que minimitzin aquests riscs i encara calen moltes campanyes de conscienciació.

Com se’ns presenta aquest estiu?

Enguany hem passat del confinament a la platja o a la muntanya directament i ens hem saltat el període de preparació de la pell. Fins fa poques setmanes hem hagut de romandre confinats i privats de la llum

solar, la qual és necessària perquè el nostre organisme fabriqui la melanina, que és el fotoprotector natural que ens ajuda a preparar la pell per encarar l’estiui i evitar danyar l’ADN de la pell. Així doncs, a causa de la pandèmia per Covid19, la majoria de la població aquest any serà més sensible a les radiacions UV. Què podem fer?

Aquest estiu, més que mai, caldrà protegir-se i les mesures són ben senzilles: - Beu aigua freqüentment per prevenir la deshidratació.

- Evita l’exposició solar entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda, que són les hores de màxima intensitat.

- Alterna llocs amb ombra.

- Utilitza fotoprotector (FP) sempre. A continuació detallem com utilitzar-lo de la manera més idònia: • No és aconsellable usar el FP de l’any anterior ja que perd efectivitat.

• Utilitza’l inclús si el dia és ennuvolat.

• Quan l’apliquis la pell ha d’estar seca i has d’evitar aplicar perfums o locions que continguin alcohol.

• Cal aplicar-lo 30 minuts abans de l’exposició a fi que deixis prou temps

La malaltia d'Alzheimer El dia 21 de setembre se celebra el dia mundial de la Malaltia d'Alzheimer, és un dia per a visibilitzar i conscienciar sobre aquesta malaltia, que afecta no sols els pacients sinó també als cuidadors directes i familiars.

L'Alzheimer és una malaltia mental incurable que va degenerant les cèl·lules nervioses del cervell i va disminuint la massa cerebral. Els pacients mostren una deterioració cognitiva important que es manifesta en dificultats en el llenguatge, la pèrdua del sentit de l'orientació i dificultats per a la resolució de problemes senzills de la vida quotidiana.

No existeix un tractament per a prevenir la malaltia ni per a frenar el seu avanç.

Sí que es prescriuen medicaments que ajuden amb alguns símptomes de la malaltia i per a millorar la qualitat de vida dels pacients, però només sol ser útil en les primeres fases.

L'Alzheimer no sols afecta al malalt sinó als seus familiars i l’entorn, ja que és molt dur veure la deterioració d'una persona estimada.

El símptoma cardinal en la malaltia d'Alzheimer és la pèrdua de memòria, la

qual cosa es tradueix en una pèrdua en la capacitat de memoritzar i recordar la informació recentment apresa. La malaltia d'Alzheimer dificulta la concentració i el pensament, presentant problemes en el llenguatge oral i escrit.

Factors de risc: Falta d'exercici, obesitat, fumar o ser fumador passiu, pressió arterial alta, colesterol alt, diabetis tipus 2 mal controlada.

Tots aquests factors poden modificar-se.

Fer exercici regularment i tenir una dieta saludable, baixa en greixos i rica en fruites i verdures s'associen amb un menor risc de desenvolupar la malaltia.

La malaltia d'Alzheimer no és un tras-

perquè s’absorbeixi.

• És convenient aplicar-se’l cada 2 hores o bé després de suar o de banyar-se.

• Per persones de pell clara i nens es recomana utilitzar FPS molt alt o extrem (50 ó 50+) i preferiblement que sigui resistent a l’aigua.

• Per persones de pell fosca cal FPS alt (30).

• És aconsellable intensificar la FP en les zones més exposades, inclosos els llavis on es poden usar llapis o barres fotoprotectores.

- També és important utilitzar barreres físiques: para-sol, roba, barret i ulleres de sol.

- Vigila amb determinats fàrmacs, que poden reaccionar amb el sol i provocar fotosensibilitat - Hidrata’t la pell després d’haver-te exposat al sol.

En definitiva, recorda protegir la teva pell i la dels teus a fi de prevenir el càncer de pell ja que és fàcilment evitable. ■ Ana Gonzalo Voltas CAP La Marina

torn que es pugui prevenir, però existeixen opcions d'estil de vida saludables per al cor, que poden reduir el risc d'Alzheimer, entre les quals s'inclouen les següents: Realitzar exercicis físics periòdicament, consumir una dieta rica en productes frescos, olis saludables i aliments baixos en greixos saturats, controlar la pressió arterial alta, la diabetis i el colesterol alt i si fumeu, demaneu-li al vostre metge que us ajudi a deixar de fumar.

Relacionat amb la labor de cuidar a un malalt d'Alzheimer, donem pautes per a facilitar la realització de les activitats: Portar una rutina i desenvolupar una actitud positiva, recórrer a activitats del passat que fossin plaents com per exemple, la lectura. Convé simplificar les seqüències en els procediments complicats, guiar-los pas a pas.

Encara que en un primer moment pugui semblar que és impossible superar aquesta situació familiar, és imprescindible mantenir una actitud positiva. L'important és gaudir de la companyia de la persona estimada i sentir-se orgullós de ser capaç d'ajudar-la quan més ens necessita, malgrat els reptes que comporta aquesta malaltia. ■ Dra Yudit Sosa J EAP Doctor Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Receptes de colors Moltes vegades hem sentit que el menjar entra pels ulls i això és ben cert; si el que tenim davant és atractiu, tenim més ganes de provar-ho. A finals d’estiu, els camps en proporcionen pebrots i albergínies madurs, dolços i saborosos; serà doncs un bon moment per fer escalivades i si us animeu, posar-les en conserva per l’hivern, quan només trobem aquestes hortalisses amb l’origen sota els plàstics dels hivernacles.

Aquest plat, a més, porta carbassons que son uns dels protagonistes de l’estiu. Espero que us agradi.

Us proposo una escalivada amb alls cruixents.

Preparació: Posem les hortalisses pintades amb oli a la safata del forn prèviament escalfat. Es deixen coure uns 30 min. Mentrestant en un cassó posem l’oli d’oliva, el bitxo i els claus i es cou a foc suau uns 5 min; apugem el foc i hi afegim els grans d’all pelats i tallats en làmines fines per torrar-los evitant que es cremin.

Rentem l’escarola i trossegem junt amb les herbes aromàtiques. Retirem les verdures del forn i les deixem refredar, després les pelem tallem en tires fines. Es munta el plat posant al centre l’escalivada, per sobre l’escarola i les herbes i finalment, l’oli i els alls.

Ingredients:

Quantitat

Pebrots vermells

2

Pebrots verds

2

Albergínies 2 Carbassons 2 Cebes 3 Escarola 1 Alfàbrega, julivert Alls vermells Bitxo, 2 claus, oli d’oliva i sal Que vagi de gust!!!!! ■

1

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

cultura 23

Un mural de grans dimensions donarà color a la façana de La Bàscula || Espai Jove La Bàscula L’edifici de l’Espai Jove La Bàscula es prepara per una renovació estètica. A partir del novembre, el gris dels maons de la façana orientada al carrer dels Ferrocarrils Catalans quedarà cobert un mural de grans dimensions, que li donarà color a aquest edifici del barri de La Marina aixecat fa 30 anys.

L’autoria del mural està encara per determinar. L’Espai Jove La Bàscula ha obert un concurs per seleccionar la proposta mural que decorarà la façana lateral de l’edifici, amb l’objectiu de donar visibilitat i singularitat a l’equipament. Fins al 15 de setembre artistes i col·lectius artístics poden presentar les seves propostes al Murbas, projecte que compta amb el suport de Difusor, entitat especialitzada amb art urbà que ha liderat nombroses intervencions al paisatge urbà de Barcelona.

Joves del barri o vinculats a l’Espai Jove seran els encarregats de decidir quina serà l’obra guanyadora que es plasmarà a les parets de La Bàscula. Ho faran amb l’assessorament d’un artista que guiarà aquest jurat amb informació i detalls tècnics per tal de facilitar la decisió.

Joves del barri o vinculats a l’Espai Jove seran els encarregats de decidir quina serà l’obra guanyadora que es plasmarà a les parets de La Bàscula

Totes aquelles persones joves menors de 30 anys que vulguin participar com a jurat, encara estan a temps de fer-ho.

A part de la possibilitat de formar part del jurat, els i les joves del barri que ho desitgin, tinguin o no coneixements artístics, també podran col.laborar en l’execució

Els centres cívics tornen amb un munt d'activitats || Andrea Bello Després de molts mesos sense gaire activitat els centres cívics de La Marina engeguen motors de cara a un nou curs ple d'activitats, aquest any adaptades a les mesures de seguretat per la Covid-19. Us hi podeu inscriure fins a finals d'aquest mes de setembre, per iniciar el curs a l'octubre, quan les sales dels centres es tornaran a omplir amb música, dansa i tallers.

blic: jove, veïns i veïnes del barri i totes les persones usuàries o potencials usuàries que passin per la zona. També vol posar en valor l’art urbà com a generador d’obres d’art de grans dimensions, que acaben formant part del paisatge del barri i de la ciutat.

El projecte Murbas s’emmarca en un projecte més ampli de La Bàscula de suport a la creació jove en l’àmbit de les arts

El Centre Cívic la Cadena i el Centre Cívic Casa del Rellotge/ Pepita Casanellas ens ofereixen un gran sortit de tallers, des de gaudir de l'art en família a itineraris temàtics pel barri i la ciutat. A banda dels clàssics de ioga i diferents danses com zumba o dansa africana i el tradicional ball en línia, també hi trobem activitats sorprenents com risoteràpia o il·lustració amb tinta xinesa. I no us voldreu perdre les activitats culinàries, tot i que aquest any es

i materialització del mural i endinsar-se així en el món de l’art urbà, coneixent de primera mà com treballa un artista i quines tècniques i trucs utilitza.

Amb la renovació de la imatge de l’edifici, l’Espai Jove La Bàscula vol fer de l’equipament un espai més atractiu cap a tot el púfaran en línia. Un gran sortit d'activitats per activar cos i ment que no us voldreu perdre.

Per consultar tots els tallers us podeu dirigir web de cada entitat. Recordeu que les inscripcions es tancaran el 20 de setembre.

També per als joves de la casa tornen les activitats de l'Espai Jove La Bàscula.

Aquesta tardor s'inicia amb tallers de dansa amb ritmes urbans i llatins, d'arts plàstiques amb dibuix, color i grafitis, entre altres, i els seus ja famosos tallers de música per aprendre a tocar qualsevol instrument o a fer les millors sessions de DJ. Podeu consultar el calendari d'activitats al seu web, les inscripcions estaran obertes fins al 30 de setembre per aquells que estiguin interessats. ■

▶Maria, Noa, Gisela i Leyre jugant al pati interior del carrer Mineria.

Alejandro Flores

visuals i plàstiques. L'equipament dóna la possibilitat d’exposar la seva obra a artistes amateurs o professionals, sent en alguns casos la primera vegada que exposen, doncs es prioritzen les propostes dels menors de 30 anys.

I en la línia de la formació, l’Espai Jove realitza de manera continuada tallers de tècniques artístiques específiques, com il· lustració o pintura, i altres orientats a l’art urbà, com graffiti o stencil. ■

El Far Apunta’t al bibliocasal de la biblioteca Francesc Candel

Aquest estiu us proposem un bibliocasal que us prometem serà una activitat que no oblidareu. Si tens entre 6 i 12 anys, no ho dubtis i apunta’t.

Quan?

Durant tot el mes d’agost i la primera quinzena de setembre: els dilluns i dimarts de 17 a 19h. i dijous i divendres d’11 a 13h.

Els dimecres també tindrem activitats obertes Que farem?

A partir de l’eix temàtic, dones que fan història, us hem preparat moltes aventures seguint les petjades de moltes dones que han destacat per les seves fites, i que segur us deixaran sorpresos. Farem teatre, manualitats, coreografies, cantarem cançons, i moltes més activitats.

L’activitat serà dirigida per Mosaïcs Llibres.

Inscripcions Si voleu participar a l’activitat ho haureu de fer a través de la pàgina web de la biblioteca www.bcn.cat/bibfrancesccandel o bé venint presencialment a la biblioteca. Recordeu que l’aforament és limitat, i només poden assistir 10 nens.

Totes les activitats són gratuïtes.

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

24

actualitat

Francesc Boix i Torres,

un exemple de generositat Abdó Florencio El passat dia 9 d’agost ens va deixar un gran home, parlo d’una persona que ha destacat molt tant en la seva vesant familiar, professional com en el món de l’associacionisme, parlem d’en FRANCESC BOIX I TORRES. Va néixer l’any 1927 a casa dels seus pares Pepeta i Francesc en l’acabat d’estrenar Barri del Plus Ultra. Al barri hi passarà tota la vida i on era casa dels seus pares va formar la seva pròpia família. Sempre deia ser la persona més gran que havia nascut i viscut a la mateixa casa del seu barri.

La seva infantesa la va passar entre l’escola, el futbol i la guerra, la qual per ell no va suposar massa trauma, o això explicava sempre des dels seus ulls d´un nen de 9 anys.

L’escola estava situada al mateix Plus Ultra i acabaria els estudis a l’escola “El Asilo de Port”. Una de les seves grans passions fou el futbol i molt abans de ser culé fins a la medul·la el seu gran equip fou el Club Atlètic Ibèria: l’Ibèria !!! Arribant a ser el soci num. 1 com indica el seu carnet que mostrava sempre orgullós.

Un cop acabats els estudis va entrar a treballar a la fàbrica de Sabons Barangé situada al carrer Gayarre de Sants. Un dels molts records de la fàbrica va ser el tras-

▶ A la foto d’esquerra a dreta estan alguns dels membres de la junta antiga de Plus Ultra, els que estan en negreta ja ens han deixat: Montse Cantó, Francisco González, Damián Torres, Jesús González, Francisco Yeste, Francesc Boix , Abdó Florencio i Jesús Arteaga.

llat a Santa Perpètua de la Mogoda el que va fer que aprovés el carnet de conduir en una setmana.

A la seva dona, la Maria, la va conèixer en una sala de cinema veient la pel·lícula “Qué bello es vivir”. Del matrimoni en nasqueren dues filles, la Mília i la Conxi, 5 néts i una besnéta. Per a ell el més important era la família.

Una de les més grans satisfaccions va arribar quan es va desafectar i arreglar el barri.

Amb tot, el seu llegat és l’agraïment infinit

de tots el que l’han conegut per la seva manera de sembrar l’harmonia, d’estar sempre disponible amb sentit de l’humor, respecte, SEMPRE COM UN SENYOR. En la vida associativa cal mencionar que va ser un dels fundadors de l’A.V.V. Plus Ultra de la qual va ser president durant molts anys, també va ser un dels fundadors de la Unió d’Entitats i de la Coordinadora de A.A.V.V. i Comerciants, molt orgullós de la festa de la Trepitjada de Raïm que al principi va començar la

FAMILIA PEÑA, i que després es va afegir l’A.V.V. fins que anys més tard es va fer càrrec la pròpia associació. L’única que es fa a la ciutat de Barcelona! - això sempre ho deia tot orgullós.

Va ser condecorat amb la MEDALLA DE LA CIUTAT l’any 2003, i durant els anys del seu mandat l’associació va rebre el premi del districte. Durant molt de temps els seus amics i col·laboradors inseparables van ser Francisco Yeste i en Damián Torres, amb els quals assitia a totes les reunions que es feien a nivell de barri, districte o ciutat. En els darrers anys vaig tenir la sort de poder estar al costat d’aquests gran homes i entrar a formar part de la junta i des d’ aquell moment convertint-nos en els tres mosqueters i el seu “JEFE”: Dartanyan.

Els darrers anys tenia el costum de passar cada matí pel meu establiment quan anava a comprar el diari i petàvem la xerrada. Un cop a l’any, fèiem una visita d’obra: havíem d’anar a veure el pessebre que feia l’Abdó. Realment, era una excusa, per fer un esmorzar de forquilla!.

Podríem omplir moltes pàgines parlant de la seva vida amb anècdotes, però crec que les persones que el coneixien saben reconèixer l’esperit i el tarannà humà, generós i compromès que sempre el va caracteritzar. Per a mi i la meva família en Francesc va significar-ne un exemple. ■

Pere Casaldàliga,

una vida entregada a los más pobres Lucio García Espiga El obispo Pere Casaldàliga (no le gustaba el título de don ni monseñor) nos dejó el día 8 de agosto de 2020, a la edad de 92 años. El impacto de su muerte ha tenido una resonancia inmensa no solo en ambientes religiosos sino reconocido a nivel mundial.

En 1928, Pere Casaldàliga, nació en Balasareny en una familia “pagesa”.

En 1940 ingresa en el Seminario de la Gleva y en 1952 es ordenado sacerdote en Montjuïc. Siempre tuvo el deseo de ser misionero. Y en 1968 fue enviado a Brasil, concretamente a Sao Felix do Araguaia, Moto Grosso donde en 1971 fue consagrado obispo, por cierto, primer obispo de la Prelatura.

Cumplió su deseo: “Había logrado por fin, escribe, lo que tanto había soñado y buscado: un clima heroico para vivir heroicamente”. Nuestros barrios de La Marina en el Centro Pepita Casanellas del 1 al 30 de octubre de 2008, tuvieron el honor de ver la exposición: Pere Casaldàliga: una veu compromesa. En ella nos acercó a conocer la trayectoria de su vida, sus

ideas y las causas por la que ha luchado hasta dar su vida totalmente.

Como él mismo dijo: “yo soy yo y mis causas, y mis causas valen más que mi vida. Por tanto, hablar de mí mismo y de mi vida, No; hablar de las causas que han centrado mi vida, Sí”. Esas causas son: la tierra, los indígenas, el pueblo negro, las mujeres, la ecología, la erradicación de toda marginación, de todo imperialismo, de todo colonialismo, el diálogo interreligioso e intercultural, la superación del estado de esquizofrenia humano, que es la existencia de un primer mundo y un tercer mundo (y un cuarto también), cuando somos un solo mundo, la gran familia humana, hijos del Dios de la vida. Dice: “A mí siempre se me ha quebrado el corazón (siempre) el ver la pobreza de cerca”… “lo que pretendemos al asumir las causas es humanizar la humanidad practicando la ‘projimidad’. La más esencial tarea de la Humanidad es humanizarse…y esto nos compromete a transformar el mundo juntos. Es hora de creer en el Dios de la vida y del amor y de practicar la religión como justicia, servicio

y compañía. Un Dios que separa la humanidad es un ídolo mortífero”.

Pere fue un pastor ejemplar, el obispo de los pobres, que vivió pobre y sencillo en medio del pueblo, caminando y sufriendo con él. Fue un luchador en la defensa de los indígenas y los peones, expulsados de sus tierras por los latifundistas. Varias veces amenazado de muerte, fue un hombre de profunda fe y confianza en el Dios de la vida: “Me siento tranquilo en las manos de Dios. Yo estoy aquí para servir y defender a este pueblo y el Dios de la vida me defenderá porque estoy defendiendo lo más sagrado del Dios vivo, que es productor de vida”.

Pere es un gran poeta y en su poesía de gran belleza espiritual y mística “de ojos abiertos y manos trabajadoras” nos alimenta como profeta de la esperanza y así él se imaginó el Gran Encuentro con Jesús Resucitado: Al final del camino me dirán: Y tú. ¿viviste?... ¿amaste?

Y yo, sin decir nada, abriré el corazón, lleno de nombres.

Gracias, Pere, por tu transparente vida evangélica: Has seguido fielmente a Jesús y por el legado que nos dejas para toda la Humanidad y que bien puede enorgullecerse: “hemos conocido alguien que nos honra como ejemplo de humanidad”. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

El Port de Barcelona celebra 10 anys treballant per la igualtat En els últims anys, són moltes les reivindicacions que omplen carrers i places d’arreu del món a la recerca d’una societat més justa i igualitària. El Port de Barcelona té el compromís amb les persones, la gestió ètica i professional, i la responsabilitat social que regeixen el comportament de l’entitat. Per això, el Port porta deu anys treballant per a millorar les polítiques amb perspectiva de gènere, a través de diversos plans d’igualtat.

Enguany, la infraestructura catalana ha aprovat l’edició 2020-2022, una guia per seguir amb la responsabilitat d’avançar en drets, deures i respondre com demana la societat i com s’espera que ho faci una entitat pública.

Dins del nou pla es planteja diverses accions a implementar a mig i llarg termini: incrementar la difusió de les accions dutes a terme pel Comitè Permanent d’Igualtat i de l’existència del Protocol d’Assetjament; fomentar la sensibilització de tota la plantilla mitjançant els protocols laborals; detectar carències que puguin existir dins l’organització, a través de l’enquesta interna Great place to work, per poder millorar-les; i promoure el Pla Concilia, un servei de suport i assessorament de professionals especialistes que cobreix di-

Infografia del Pla d’Igualtat del Port de Barcelona.

versos aspectes de l'atenció a la família, atenció social i atenció a la dependència, entre els empleat/des.

En aquests deu anys, el Port de Barcelona ha elaborat quatre Plans d’Igualtat: maig 2010, maig 2012, desembre 2019 i gener 2020. Els objectius generals dels quals són clars: fer possible el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitat entre

homes i dones en el conjunt de les seves polítiques; facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral; fomentar la formació en igualtat; promoure la presencia equilibrada entre homes i dones en els òrgans de selecció i valoració; establir mesures efectives per eliminar la discriminació per raó de sexe i de protecció davant l’assetjament sexual.

Destaca en l’àrea de conciliació, mesures com l’excedència o la reducció de jornada per la cura d’un/a fill/a i la flexibilitat horària en l’horari d’entrada i de sortida i en l’horari d’estiu. També, el 2015 s’elabora la Guia de la conciliació i la de maternitat, paternitat i lactància on es recullen totes les informacions, permisos i tràmits relacionats amb la conciliació i la gestació de prestacions.

El 2011, el Port de Barcelona aprova el protocol d’actuació per gestionar l’assetjament sexual per tal de donar resposta i assistència a la víctima. En aquest sentit, s’implementen també mesures de protecció i recolzament a nivell laboral, psicològic i econòmic a les persones víctimes de la violència de gènere.

Ara amb més força després d’aquesta crisi generada per la COVID-19, la societat reivindica poder generar noves oportunitats que permetin el sorgiment d’una economia millor, d’un ecosistema i una vida més igualitària, inclusiva i sostenible.

Està demostrat que empoderar les dones té un efecte multiplicador i ajuda a promoure el creixement econòmic i el desenvolupament a nivell global. Per això, el Port creu fermament en incrementar la presència de dones dins els òrgans de govern. ■

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona tanca els comptes de 2019 amb un volum de negoci de 55,5 milions d'euros El consell plenari del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va aprovar el passat 10 de juliol els comptes anuals de 2019, que van registrar un benefici de més de 14,1 milions d’euros i uns ingressos nets de 55,5 milions d’euros. El CZFB consolida un any més la tendència positiva d’augment de volum de negoci i reducció de deute financer, que va tancar l’any passat en els 24,1 milions d’euros. Les despeses d’explotació es van situar als 49,5 milions.

L’entitat va celebrar la seva sessió plenària, presidida per l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i encapçalada tanmateix pel delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro. A part de validar els comptes de 2019, el plenari va abordar també el rumb del Consorci, destacant l’important paper de l’organització com a dinamitzador de l’economia i posant en valor la seva aportació clau a la reactivació després de la crisi del Covid19. Els dos eixos en què treballa l’empresa pública amb aquest objectiu són l’impuls del BNEW, la primera gran cita per a la reactivació de l’economia, concebut com un esdeveniment B2B híbrid i totalment disruptiu que se celebrarà

entre el 6 i el 9 d’octubre a diferents edificis singulars de Barcelona. Tanmateix, el Consorci treballa per la inauguració de la DFactory, un hub tecnològic per al foment i el desenvolupament de la indústria 4.0, prevista per finals d’any.

El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, va voler ressaltar la importància de l’esforç

A part de validar els comptes de 2019, també es va abordar el rumb del Consorci, destacant el seu paper com a dinamitzador de l’economia i posant en valor la seva aportació clau a la reactivació després de la crisi del Covid-19.

del Consorci per adaptar-se a un context completament canviant i anticipar-se a les necessitats dels diferents sectors en els quals treballa. Segons Navarro, “el nostre objectiu és contribuir a ajudar a les empreses del nostre entorn, així com a la ciutat de Barcelona, a sortir reforçades d’aquesta època d’incertesa”. ■

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

26

la mirada

Torre Atalaia del castell de Montjuïc || Rafael Ochoa La vigilància de la costa ha estat essencial al llarg de la història per a prevenir atacs, controlar el tràfic marítim i avisar de naufragis per poder socórrer als tripulants de les embarcacions afectades. La torre Atalaia del Castell de Montjuïc o torre de vigia és la construcció més alta del recinte. Durant molts anys va complir aquesta missió, situada al pis superior del pati d’armes del castell.

Està datat de l’any 1073 la construcció d’una torre de vigilància en la qual un mariner comunicava a la ciutat qualsevol incidència, mitjançant veles durant el dia i fogueres durant la nit. I també baixant de la muntanya per comunicar a les autoritats qualsevol albirament important. Possiblement es comunicava també amb el castell del Port i amb l port primitiu que teníem al barri. Aquesta situació es va mantenir fins el segle XVII en què es va fortificar la zona davant el perill d’un atac de la flota de Felipe IV, cosa que va passar en 1705: l’anomenada Batalla de Montjuic.

En successives batalles i guerres, el castell va anar remodelant-se fins arribar al que és avui dia. En 1792 i 1793 aquesta torre va ser utilitzada per l’astrònom francès Pierre Mêchain de l’Acadèmia de Ciències de París per a obtenir les coordenades geogràfiques de Barcelona i establir el punt geodèsic que serviria per mesurar l’arc meridià de Dunkerke.

segle XX va deixar de tenir la seva funció a causa de l’aparició de nous sistemes de comunicació i es va convertir en l’allotjament d’oficials de la propera caserna de Carabiners. Actualment l’edifici és un mirador amb vistes a l’estany de la Magarola i de la Ricarda.

Les de coses importants que han passat al nostre barri que no paren d’astorar-me. ■

▶ Semàfor d'El Prat.

Centrant-nos en les comunicacions, es va millorar el sistema al segle XVII col·locant tres pals en forma de triangle amb el vèrtex a terra, un d’ells estaria orientat cap a la costa de llevant, l’oposat cap a ponent i el tercer seria el central. Els pals dels extrems servirien per a indicar de quina banda de la costa procedien els vaixells i el central per als que provenien de mar endins (extracte d’Antonio Casines del seu bloc En Visita de Cortesía).

Es pot observar a la imatge la disposició dels tres pals que és un gravat de l’any 1662 per Beaulieu Sébastian de Pontault. El vigia i mariner Agustí Mauri l’any 1858 dissenyà un codi de comunicació anomenat telegrafia òptica per aquests pals mitjançant

l’aplicació d’unes boles i banderes, desplaçant-les pels quadrants que formaven els pals, servien de comunicació amb els vaixells i departaments militars, amb 220 combinacions d’informació.

Amb aquest sistema es van poder connectar amb altres llocs a distància com el Semàfor d’El Prat (la casa de les senyals). El Semàfor va ser construït a finals del segle XIX (1887) amb el mateix sistema que es comunicava amb els altres vaixells i amb Montjuic per regular el tràfic marítim i evitar accidents a les immediacions del port de Barcelona. A començament del

▶ Torre vigia de Montjuïc.

▶ Telègraf òptic.

PROXIMITAT, VEÏNAT,

INFORMACIÓ DE SERVEI I LA MILLOR MÚSICA

A LA

MARINA FM 102.5

Setembre 2020 // www.lamarina.cat

esports 27

El Club Esportiu La Marina homenatja l'Alejandro Pardo, un jugador que va morir fa deu mesos Des del club van sentir la pèrdua del que per tots era "un més de la família"

ARY Esport, un damnificat més pel coronavirus L'associació farà balanç sobre la seva continuïtat al mes d'octubre

|| Albert Aguilar Fa gairebé un any, els aficionats a l'esport del barri i tota la família del CE La Marina es van llevar amb la sobtada notícia de la mort d'un jove esportista del Club, l'Alejandro Pardo. El noi, que només tenia disset anys, va perdre la vida després d'un coma provocat per un accident mentre feia esport amb bicicleta. Aquest dissabte 5 de setembre de 2020, el Club Esportiu La Marina ha organitzat un torneig en la seva memòria.

La competició tindrà un total de 4 partits repartits entre el matí i la tarda. Al matí jugaran el CE La Marina "B" davant el BAM "A" i el CE La Marina "A" amb el CBSAPS "A", i a la tarda jugaran entre si els guanyadors i els perdedors dels partits matutins. Les activitats en el seu homenatge duraran des de les 10:30 h fins a les 19 h de la tarda, i qui estigui interessat en veure els partits ho podrà fer al Poliesportiu La Marina (lloc habitual dels partits del Club).

Tots els equips que participen en el torneig van formar part de la curta vida de l'Alejandro, el CE La Marina va gaudir

Andrea Bello ▶ Imatge del Club Esportiu La Marina amb l'Alejandro, al centre esquerra.

El CE La Marina va gaudir gairebé cinc anys del seu coneixement esportiu gairebé cinc anys del seu coneixement del bàsquet tant a les pistes com a la banqueta, ja que va jugar a totes les categories des

Se suspèn la Matinal Ciclista a Sants-Montjuïc del Club Ciclista Catalunya-Barcelona La prova ciclista estava prevista pel dia onze de setembre al Passeig de la Zona Franca

▶ Imatge de la Matinal 2019.

|| A.A. La Covid-19 continua molt present dins l’esport català, prova d’això és que el Club Ciclista Catalunya-Barcelona s’ha vist obligat a suspendre la seva matinal ciclista prevista pel proper dia 11 de setembre.

Malgrat que l’entitat es va posar en contacte amb la Federació Catalana de

Club Ciclista Catalunya

Ciclisme per assolir totes les mesures de seguretat necessàries, des del Districte no s’ha donat el vistiplau per la celebració de la jornada ciclista. La cancel·lació d’aquest esdeveniment ha generat controvèrsia a les xarxes socials perquè es produeix al mateix temps que es celebren els Campionats de Catalunya de Ciclisme a la Carretera.

de la categoria "cadet" i va entrenar l'equip infantil femení.

El president del CE La Marina, Andreu Farrera, recorda amb dol les dificultats que van passar per disputar els partits següents a la tràgica notícia. Farrera esmenta que la pèrdua de l'Alejandro va significar per ell i pels joves del club la manca "d'un membre més de la família" i assenyala que la seva intenció és que aquest homenatge esdevingui només el primer d’altres que es puguin fer en el futur. ■

El Club ha publicat un comunicat en què assegura haver fet tot el possible per celebrar una matinal ciclista satisfactòria i segura, i també agraeix el suport de tots els seus corredors i seguidors. El president de l’entitat, Josep Beltran, assegura que la suspensió és definitiva i que ara “ja es troben pensant en la seva pròxima competició”.

El president del Club, Josep Beltran, assegura que la suspensió és definitiva La Matinal del Club Ciclista Catalunya–Barcelona és l'única que se celebra a la ciutat de Barcelona i puntuable per la Copa Catalana de les categories Cadets i Júnior, per la Copa Critèrium de categoria Sots 23 / Elit i per totes les categories i gèneres del Rànquing de Màster 30.

A falta de confirmació oficial, s’espera que la següent edició de la Matinal Ciclista se celebri el 21 de març de l’any 2021.

La següent prova del Club Ciclista Catalunya-Barcelona és la segona edició de la Volta Ciclista al Penedès junior, aquesta tindrà lloc entre el 9 i l’11 d’octubre. ■

|| A.A. Com venim explicant durant els últims mesos, el coronavirus ha afectat també l'economia de moltes entitats esportives de la ciutat de Barcelona. Algunes tenen prou solidesa com per no córrer el risc de tancar-ne el negoci, però n'hi ha de més petites que la pandèmia ha portat a plantejar-se d'abaixar-ne les persianes per sempre més.

L'associació ARY Esport porta tancada des del mes de març Un exemple d'entitat esportiva amb problemes econòmics és l'associació esportiva ARY Esport, de La Marina. Ens referim a una organització sense ànim de lucre que cerca fomentar el coneixement i la pràctica d'esports dirigits, crear hàbits saludables als associats durant el temps lliure i dinamitzar la vida associativa i social a través de la pràctica esportiva.

L'associació ARY Esport porta tancada des del mes de març. Al juliol intentat dur a terme algunes activitats però el nombre de persones inscrites va ser molt inferior al desitjat. La seva responsable, Yolanda Gutiérrez, assenyala el clima de por creat entre la població com a causa del difícil retorn a l'activitat. Tot i així, reconeix que no ajuda gaire el fet que la majoria d'activitats dirigides es fan en grup i en un espai tancat.

A hores d'ara la situació és encara incerta i l'associació se'n replantejarà la continuïtat al mes d'octubre. "Hem de valorar que tinguem un mínim de gent a cada classe, que sigui suficient per cobrir les despeses i no haver de tancar", ens avança la Yolanda Gutiérrez. ■

Setembre 2020

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA “Els mercats resistiran, són punt de trobada i una aposta per la proximitat i la qualitat” Pilar Gil Portela Casada amb Teodoro Blanco Gallardo i amb dos fills, en Rubén i la Sara. Regenten el bar del Mercat del barri.

C

om accediu a gestionar el bar del mercat?

Estava per finalitzar la renda d’atur i ja tenia 46 anys. Jo sempre havia pogut enganxar una feina a una altra i quan vaig haver de buscar-la a aquesta edat semblava que el món em queia a sobre.

En què havia treballat abans?

Una mica de tot. L’última a Can Batlló, a una botiga de complements pels cabells.

Havia anat canviant de propietaris i jo em mantenia com a treballadora. Sempre m’havia anat molt bé.

Però de cop es va veure aparentment sense sortida.

Exacte, el meu fill sempre havia volgut que muntéssim un negoci i llavors va veure que es traspassava el bar del mercat. I ens hi vam animar. En Teo treballava com a cambrer de bingo feia 25 anys i es va reenganxar amb nosaltres als 8 mesos perquè ja estava una mica cansat de la rutina nocturna, treballava totes les festes, Nadal inclòs.

Com van resultar els inicis?

Ens feia una mica de respecte perquè mai no havíem portat un negoci. Llavors Teo ens va animar: “és una mica com portar una casa. Has de fer-ho amb estima i cura, com ho faries a casa”. I ens ha funcionat!

Què ha significat l’experiència d’haver d’adaptar-se?

Per mi ha anat molt bé, porto la cuina sense problema, sempre hi poso els cinc sentits perquè, com tantes persones de la meva generació, vaig haver d’aprendre’n de ben jove. La mare va emmalaltir quan jo tenia 16 anys i postrada m’ensenyava el que havia d’anar fent a la cuina. Poc després va morir i vaig haver d’espavilar.

Quin ha estat el repte principal, llavors?

En el meu cas ha estat sobretot l’atenció a la clientela. Sempre he estat molt tímida i el fet de posar-me davant d’un mostrador em feia una mica de respecte. Però vam espavilar molt ràpid perquè és el que té aquest negoci, que per la pròpia dinàmica has d’anar per feina.

Quin és el fet diferencial que hi posen, vostès?

Sobretot apostar per un bon producte.

Quan vaig treballar a la drogueria el meu cap sempre deia... “he d’assumir que l’única manera de competir amb el “made in China”, que és la fàbrica del món, és la qualitat”. I això ho tinc molt clar. La diferència no la fa la quantitat sinó la qualitat del que fem i el preu just.

“Que se’n va, que se’n va....” Als mercats els passa una mica el mateix que a la ràdio quan va aparèixer la televisió. Que durant molts anys es va repetir el mantra que tard o d’hora acabarien desapareixent. Moltes dècades després d’aquests mals pronòstics continuen vius, ben vius i en plena forma.

Lluny de desaparèixer durant els moments més difícils de la pandèmia el mercat del barri ha recobrat molt de valor. Els paradistes es van organitzar per posar-se al dia amb les eines digitals, van fer un servei solidari de portar la compra a domicili...

“La gent tenia temps i podia cuinar. I si ho mires el mercat és el que millor cuida l’economia familiar perquè pots comprar sempre tot molt just en funció del que necessitis. Les safates les fa el client a la seva mida” afegeix la Pilar.

La nostra entrevistada es planteja posar-nos al dia de com portar un bar a un lloc tan present a la memòria popular, però que com tota la restauració, a hores d’ara, en veu amenaçada la supervivència a causa de la maleïda COVID-19.

Quina és la sensació al sector?

La incertesa total. Hi ha dies que són molt complicats perquè res no es mou.

La clientela és molt conscient de la dificultat del moment. Hi ha hagut gent que ha pagat alguna consumició i no l’ha fet perquè no té l’hàbit però volien col·laborar amb nosaltres d’alguna manera.

Expliqui'ns com ha canviat la rutina?

La gent té molta por... les últimes setmanes de juliol han estat molt dolentes.

Molta gent gran ha deixat de baixar a comprar. O el que baixava cinc dies, ara només hi ve dos. En el nostre cas el flux de clients ha de ser diari perquè funcioni, perquè les verdures les compres per a tota la setmana però el cafè que deixes de consumir no te l’emportes a casa. A més el mercat és punt de trobada on, per consumir alguna cosa, a la gent li agrada seure i xerrar.

Acabem amb les coses agradables de l’ofici.

El tracte amb la gent. Molta gent te n’explica la vida, i tu a ells. Avui precisament ha vingut una antiga clienta amb la seva cuidadora. Ara té Alzheimer però sempre era molt detallista.

Teníem una altra amiga que també va emmalaltir.... i s’escapava en pijama per venir al mercat. Abans de la pandèmia els seus fills pagaven perquè elles poguessin gaudir del que sempre havien fet. Són coses que es viuen amb molta emoció. I és que el mercat és un espai de relació social on es fa molt d'intercanvi.

Que en té més, d'anècdotes?

S'hi afegeix en Rubén, el fill: encara que tenim la meitat de faena que abans les propines han pujat més de la meitat. La gent del barri és molt solidària.

I una persona que va descobrir el bar quan ja s’havia jubilat... ha agafat la rutina de venir-hi. Així que, malgrat tot, tenim confiança de sortir-nos-en, hem de fer-ho plegats. ■

Yohany Limpias Ayala