La Marina - Edició setembre 2021

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

5.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Setembre 2021 / Núm. 307

Ada Colau ret comptes i projecta la Marina

L’arribada del metro, l’habitatge i el Pla de Els reclams d'una piscina municipal i la reforma Barris, les apostes del seu govern a la Marina del passeig de la Zona Franca hauran d'esperar Pàgs. 14-16

Alejandro Flores

Reforma dels entorns en una desena de centres educatius de la Marina

Pàg. 7

Suport veïnal i denúncia de l'homofòbia que fomenta el discurs de l'extrema dreta

Parlem amb l'alcaldessa de Barcelona sobre el balanç de la seva gestió en l'equador del seu segon mandat, en coalició amb el PSC. Centrem la conversa, però, en els barris de la Marina i en els seus projectes futurs.

CULTURA

El 4 de setembre torna La Nit de l'Havanera organitzada pel Grup Folk Montjuïc Pàg. 22

ESPORTS

Els clubs de futbol de la Marina fan noves incorporacions de cara a l'inici de temporada Pàg. 27

Pàg. 12

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Patrícia Mampel, Albert Muro i Afrika Hidalgo.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Ferran Pedret, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

L’Afganistan i com valorem l’actuació dels nostres estats

Les guerres i les catàstrofes naturals no son un fenomen nou, però sí el fet de viure-les en temps real per molt que passin a kilòmetres de les nostres llars i fins i tot de les nostres fronteres.

Els governs, i nosaltres també, estem massa ocupats, esgotats i preocupats en intentar recuperar una mica de normalitat després de la fatiga pandèmica pel coronavirus. Tot plegat es de difícil gestió i la millor sortida que hem trobat a nivell individual ha estat desconnectar de tot. No voler saber-ne res. Evadir-nos.

Però si com a individus una retirada tàctica és saludable a curt termini, com a societat fugir d’estudi és una estratègia equivocada a mig i llarg termini. Quan parlem dels estats, de la cooperació i la geopolítica internacional hem de tenir present que a major poder major responsabilitat. I aquesta part occidental del món té molt més poder que qualsevol altra. D’aquí la seva més gran responsabilitat.

Hi ha la temptació de desentendre’s de l’Afganistan tant bon punt finalitzin les evacuacions. La pandèmia i els problemes derivats que acusen els estats semblen l’excusa perfecta per mirar fronteres endins i refugiar-se en nacionalismes sanitaris i econòmics, com ho planteja Boris Johnson per exemple. És evident que els governs han d’ocupar-se dels seus ciutadans primer i després assumir el seu rol humanitari, però això no vol dir desentendre’s de la responsabilitat que a cadascú li pertoca en funció del poder que té. I aquí, com a parèntesi, s’ha de reconèixer l’actuació responsable i humanitària de l’estat espanyol en aquest episodi.

El virus de la COVID-19 ha estat prou contundent per evidenciar que malgrat haver-hi moltes nacions al

món, de món només n’hi ha un, tot i que la part habitable sigui com més va més reduïda. Els virus no ha respectat cap frontera, i mentre els països rics acaparem les vacunes, l’altra meitat del món, pobre, continua lidiant amb les variants que tard o d’hora acabaran rebotant-nos i afectant-nos de nou.

El canvi climàtic és un altre exemple de desafiament que tampoc entén de fronteres. I la crisis migratòria no ha terminat ni s’aturarà per molt que occident s’entesti en negar-la, aturar-la o rebutjar-la. La realitat s’imposa. Sempre. Cal parar atenció, reflexionar-hi i construir alternatives, que hi són, però demanen intel·ligència, valentia i un cert sentit de justícia.

Avui més que mai molts països necessiten ajuda humanitària. Cal destacar-hi l’informe sobre assistència humanitària global, de l’oficina de coordinació d’emergències de les Nacions Unides, citat pel The New York Time, que assenyala que a mitjans de 2020 més de mil milions de persones

vivien en 31 països amb crisis humanitàries duradores (al 2005 n’eren només 13). I per acabar-ho d’adobar, l’ajut humanitari va caure per primera vegada des de 2012, de 31.200 milions de dòlars a 29.600 milions, i no hi ha senyals que els diners tornin a créixer.

Fem, però, un esforç per palesar l’evidencia amagada sota els mots: tan crisi humanitària és la que té origen catastròfic, accidental o “natural”, com la que ha estat llargament gestada pels ventres insatisfets de produir i consumir, i de més produir per més consumir. La responsabilitat humana és punyent.

Així doncs, què els demanem nosaltres als nostres governs al respecte?. Hem d’entendre i acceptar que els problemes que no s’afrontin no desapareixeran. De la cooperació i reacció que siguin capaços de coordinar els estats depenen molts dels reptes que ens acabaran repercutint directament els anys vinents. Cal ser exigents i evitar simplificacions nocives que contaminen els debats. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

3

La vacunació avança a bon ritme a tots els barris de Sants-Montjuïc

La mitjana del Districte se situa en el 66% || Andrea Bello Tornem a la feina després d'un estiu estrany: una variant delta, una cinquena onada i deu milions de vacunes (a Catalunya) han aigualit les nostres expectatives de normalitat que tots auguràvem i desitjàvem amb l'inici de la vacunació, i de pas les nostres vacances.

Hem anat fent el nostre estiu tant bé com hem pogut, alguns viatjant a l'estranger, d’altres, bastants, han optat per voltar per Espanya i Catalunya i uns altres s'han quedat a casa. Ara tornem a la rutina amb un regust una mica agredolç, però encara amb l’esperança que a poc a poc vagi encarrilant-se la situació i puguem, si més no, conviure amb aquest virus.

Un dels pilars d'aquesta esperança ha estat i encara és la vacunació. El Govern espanyol marcava l'objectiu d'arribar a la immunitat de grup (el 70% de la població amb pauta completa, tot i que ara amb la variant delta s'especula que s'aconseguiria amb el 80% o fins i tot el 90%) a finals de l'estiu, i aproximava la data al 18 d'agost.

En tancar el 31 d'agost, un 69’15% de la població espanyola té la pauta completa.

Cal destacar que hi ha set comunitats autònomes que ja han superat el llindar del 70%, encapçalades per Astúries (78%), Galícia (74%) Extremadura (73%), Castilla i LLeó (73%), Aragó (72%), País Vasc (71%), i Andalucia (70%). Catalunya té un 66%. S'espera que la resta de comunitats s'hi sumin aquesta primera setmana de setembre.

A les acaballes d'agost, al districte de Sants-Montjuïc només dues de les vuit Àrees Bàsiques de Salut (ABS) en què es divideix han assolit ja la immunitat de grup: l'ABS de l'Espanya Industrial que correspon a la zona atesa pel CAP Numància, amb un 74,64% de la població vacunada, i Sants Centre, atesa pel CAP

Dades de contagis per ABS a Sants-Montjuïc

Portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya

Sants-Espanya Industrial, la primera ABS en assolir el 70% de població vacunada amb la pauta completa, seguida del 65% de la Marina i el 58% del Poble Sec

Sants, que just acaba d’assolir el 70%, mentre la mitjana del districte se situa al 69,76%.

Pel que fa als barris de la Marina, estan dividits en dues Àrees Bàsiques de Salut: la zona de la Marina

Dades de percentatge de població vacunada per ABS a Sants-Montjuïc

a data de 31 d'agost

Portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya

del Prat Vermell i part de la Marina de Port, atesa pel CAP Carles Ribas; i la resta de la Marina de Port, atesa pel CAP La Marina.

Totes dues tenen un percentatge molt semblant (el 69% i el 69,32% respectivament) de població vacunada amb totes dues dosis de la pauta prevista a hores d’ara.

Segos les dades en una setmana es podria superar el 70% a la majoria d'ABS en completar la pauta de la població que ja té posada la primera dosi. De moment, la més endarrerida en assolir aquesta meta seria l'ABS de Poble-sec atesa pel CAP Les Hortes-Poble-sec, que actualment té una taxa de població amb pauta completa del 61,47% i una altra d’iniciada del 67,56%.

Per tant, el nou curs laboral i escolar s’iniciarà aquest setembre amb dues bones notícies: gran part de la població vacunada i el doblegament de la corba de contagis.

Sembla que cap al setembre haurem superat gairebé per complet aquesta cinquena onada que es va iniciar al juny i va assolir el seu pic als barris de Sants Montjuïc cap al juliol.

La variant delta ha causat estralls per la seva capacitat de ràpida propagació i amb major afectació al col·lectiu jove, que encara no havia tingut torn per vacunar-se.

Al districte, el barri on més casos s'hi han comptabilitzat és el Poble-sec: 1.028 positius al mes de juliol.

Durant aquest mes d'agost el nombre de positius encara supera el del mes de maig, tot i que ha disminuït notablement i segueix la tendència general a la baixa.

La tornada a la rutina, no serà encara una tornada a la normalitat. Caldrà per tant seguir amatents a les mesures de seguretat com la distància o l'ús de mascaretes en interiors. A l'espera que els indicadors segueixin millorant i no hàgim de viure una sisena onada, ens haurem de fer a la idea, tant sí com no, de conviure amb el virus. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Què necessites saber sobre la vacunació a menors d'edat?

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha autoritzat les companyies de Pfizer/BioNTech i Moderna a administrar les dosis als adolescents d'entre dotze i divuit anys. Pels menors de 12, encara s'estan duent a terme investigacions per comprovar-ne l'efectivitat || Yaiza Sánchez L'estiu del 2021 ha estat la temporada àlgida pel que fa a la vacunació: en mig de la cinquena onada, s'han accelerat els processos institucionals i s'ha aconseguit que el 70% de la població espanyola estigui immunitzada. Ara, però, el repte es trasllada als menors d'edat; un desafiament prioritari davant la tornada a les escoles.

Primer grup: menors d'entre 12 i 17 anys

Avui dia, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha autoritzat dues vacunes per administrar-la als adolescents d'entre 12 i 18 anys. Al mes de maig va aprovar l’aplicació de les dosis de Pfizer i BioNTech i a finals de juliol va donar llum verda a l’administració de la vacuna de Moderna.

Segons va manifestar el president espanyol Pedro Sánchez durant el mes de juny, la intenció és administrar les dosis a l'alumnat de l'ESO i Batxillerat dues setmanes abans de l'inici del curs, és a dir, ara que comença setembre.

No obstant això, durant els mesos d'estiu el Govern espanyol ja va prioritzar les persones amb grans dependències o condicions d’alt risc, així com els menors amb discapacitat intel·lectual, centres tutelats i d’educació especial, a partir dels dotze anys. S'ha fet amb les dosis de Pfizer, perquè és l'única clínicament testada.

I què passa amb la canalla?

Ara mateix, no hi ha gairebé res assegurat per la mainada menor de dotze anys.

Com assegura la periodista Lolita Belenguer al diari 20 minutos, les farmacèutiques Pfizer/BioNTech van començar a finals de juliol les darreres fases per donar llum verda a la fiabilitat, seguretat i immunogenicitat en nens i nenes.

El programa d'assaigs clínics pediàtrics de Pfizer va iniciar-se a principis del 2021.

Espanya és un dels països que ha col·laborat en les proves. Aproximadament 560 nens i nenes espanyoles van participar-hi.

Els dos centres habilitats han estat Sant

▶ La vacunació avança a bon ritme també als barris de la Marina, la imatge és del CAP Doctor Carles Ribas.

Els estudis per a la mainada d'entre sis mesos i cinc anys encara es troben en etapes inicials, s'estima que el vistiplau podria arribar durant l'hivern Pels menors d'entre cinc i onze anys les farmacèutiques calculen sol·licitar l'autorització a la FDA entre octubre i novembre Joan de Déu de Barcelona i el 12 d'Octubre de Madrid.

Així, el calendari que es preveu és el següent: pels menors d'entre cinc i onze anys, tenint en compte que les investigacions es troben en la fase final, les farmacèutiques calculen sol·licitar l'autorització a la FDA entre octubre i novembre. Quant a la mainada d'entre sis mesos i cinc anys, els estudis encara es troben en etapes inicials aquest estiu. S'estima, malgrat això, que el vistiplau podria arribar durant l'hivern.

Paral·lelament a Pfizer, la farmacèutica Moderna ha iniciat els assajos en menors de 12 anys, però encara es troben en fases experimentals. Això després d’aconseguir l’aprovació per administrar la vacuna a menors d’entre dotze i disset anys, argumentant que en el seu estudi, al qual van participar 3.732 adolescents, va demostrar un 93% d'eficàcia.

Pel que fa a Janssen, des de l’abril s'està estudiant la resposta immunitària de la dosi en adolescents, així com la seva viabilitat. Cal destacar que la companyia AstraZeneca va posar fi als assaigs clínics després dels estranys trombes detectats en la població adulta.

Com pot afectar el coronavirus a la mainada?

Fins al 31 d’agost a Catalunya s’han contagiat 179.854 menors de 19 anys, el que suposa un 11,18% de la població compresa en aquesta edat (un 7,43% entre els de 0 a 9 anys i un 14,92% entre els de 10 a 19 anys) .

Alejandro Flores

Segons l'anàlisi de la revista Jama Pedi· atrics, tot i que majoritàriament la canalla experimenta la Covid-19 amb molta menys severitat que la població adulta, hi ha casos en què poden emmalaltir-se greument.

Malgrat que el risc augmenta segons creixen, cal destacar que els nadons són especialment vulnerables, perquè el seu sistema immunològic està en procés de formació.

Com en el cas dels adults, hi ha agreujants: les malalties cardíaques, els trastorns neurològics, l'asma o l'obesitat incrementen la possibilitat de tenir un coronavirus greu.

Les autores que signen la investigació apunten que, en contades ocasions, la canalla infectada desenvolupa una condició anomenada Síndrome inflamatòria multisistèmica, el que ocasiona la inflació d'alguns òrgans i teixits, com el cor, els pulmons o l'aparell digestiu. És per això que, tot i que el coronavirus és notablement menys agressiu en la mainada, segueix sent important la cura de mesures de seguretat i, especialment, una vacunació efectiva que pugui pal·liar el virus. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

5

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

6

panorama al barri

Entitats i Juntaires enfilen propostes i visions per la Marina || A.B. El 13 de juliol, Elsa Artadi, regidora de l'Ajuntament per Junts per Catalunya, visitava el barri en una reunió amb representants de les diverses entitats i associacions de la Marina a l'Associació de veïns de Can Clos. Aquesta és la tercera reunió organitzada dins de la iniciativa de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Comerciants i l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), per fer arribar als representants polítics dels diferents partits amb poder de decisió a les institucions les demandes i propostes veïnals.

Durant la reunió li van presentar a la regidora el dossier complet, que inclou les velles reivindicacions per recuperar una piscina pública a la Marina, convertir el passeig de la Zona Franca en un bulevard o la d’intervenir per millorar els indicadors socials al barri del Polvorí. També han sorgit de noves, com la d’evitar que s’emportin els animals de la Masia de Can Mestres, que la brama popular atribueix a la manca de personal per atendre’ls després que ja no se n’ocupen els voluntaris.

Una altra de les problemàtiques que demanen resposta urgent és la millora de l’actuació policial, en concret de la Guàrdia Urbana, contra les botellades que s’organitzen darrerament als parcs i jardins del barri. Abdó Florencio, president de

▶ La Regidora Elsa Artadi, acompanyada de la consellera Georgina Lázaro i els representants veïnals Abdó Florencio, Rosalia Fernández i Juan Antonio Reyes.

Alejandro Flores

la Coordinadora, explicava que “quan els veïns truquen els hi diuen que no hi ha prou efectius i que no poden fer-hi res”.

Artadi va lamentar la situació “l’origen de la qual és que amb la Covid no s’han pogut

Artadi: “la nostra proposta al Port i altres grans entitats és que siguin bons veïns i s’obrin al barri: ja no pot ser que tinguem grans actius donant-li l'esquena”

La granja-escola de Can Mestres en risc de tancament

|| Redacció A mitjans del mes de juliol, els veïns i veïnes s'assabentaven de la possible retirada dels animals de Can Mestres, ubicada al camí de Can Clos, núm. 99, gràcies a l'alarma d'un dels voluntaris que hi treballa.

Després de la retirada temporal dels animals per la impossibilitat de ser atesos pel tancament dels equipaments durant el confinament i les restriccions, ara, amb els animals retornats, el tancament planeja sobre la granja-escola de Can Mestres.

Segons informa el departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona s'està estudiant la idoneïtat de les instal·lacions i s'ha demanat un informe tècnic a

la Direcció de Serveis de Drets dels Animals. La masia és de titularitat municipal des de l’any 1997 i no s’especifica si l’estudi que s’està fent és rutinari o sorgueix arran d’alguna observació o possible irregularitat detectada recentment.

Associacions de veïns i entitats han reaccionat a la notícia mostrant-ne el desacord amb el tancament de la granja escola pel valor que té per la Marina. "És un espai on els més menuts poden aprendre d'on ve un ou, que no és pas del súper" comentava Abdó Florencio president de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Comerciants. També des de l'Ateneu l'Engranatge s'ha redactat un manifest en què hi coincideixen destacant-ne el valor de "preservar la memòria del passat rural i agrícola del barri" en ser una de les poques masies històriques que es conserva a la ciutat.

De moment l’Ajuntament esperarà els resultats de l'informe, i assegura que treballarà amb el Districte i amb els veïns i veïnes per avaluar-ne els resultats i les possibles solucions. ■

fer els exàmens de les noves convocatòries de policia local, ara estan començant a sortir i estem collant fort perquè és faci ràpid”.

Tot seguit del dossier, els representants de les entitats a la reunió van poder afegir-hi els seus punts de vista i propostes.

Manel Coronado, de l’Associació de veïns de Cases Barates, i Laura Julibert, de l’Associació de Comerciants, van destacar la necessitat de millorar les relacions entre el barri i el Port de Barcelona, creant per exemple una escola professional dirigida a cobrir les necessitats laborals del port amb perfils especialitzats, o d’incorporar aquest cursos a l’institut La Mercè. Un altre veí, Emilio Hermias, va proposar la creació d’un consorci de la Marina o una entitat amb prou capacitat per coordinar-se amb les diverses administracions que la rodegen, com ara el Port, el Consorci o La Fira, entre altres.

Elsa Artadi va comentar que a Junts per Catalunya ja hi estan al cas: “la nostra proposta al Port i altres grans entitats és que siguin bons veïns i s’obrin al barri: ja no pot ser que tinguem grans actius donant-li l'esquena”. A més, va agafar amb curiositat la proposta de l’Emilio: “potser la fórmula no seria un consorci però la proposta és interessant i mirarem de veure com es pot dur a terme”. I sobre la transformació del

barri de La Marina del Prat Vermell, l’Artadi opina que “tenim una zona crucial en ple desenvolupament, i ho repensem tot o perdrem una oportunitat molt important”.

Per altra banda també es va destacar la necessitat que des de l'Ajuntament es doni un suport real a les associacions i entitats que treballen al barri. Rosalia Fernandez, presidenta de l'Associació de Can Clos lamentava la manca d’atenció de les administracions: "jo demano als que esteu a dalt, com és el teu cas, Elsa, que ajudeu als que ajuden, perquè de vegades sembla que no entenguem que és la suma de tots la que ens fa imbatibles", i l’Artadi coincidia en el fet que cal apostar per donar suport als que actuen al territori.

La regidora municipal va prendre nota de totes les peticions i en nom del grup de Junts per Catalunya es va comprometre a donar resposta com abans millor. En acabada la visita, els veïns i veïnes van valorar positivament l’actitud d’escoltar la gent que treballa als territoris i la predisposició a treballar-hi plegats que ha mostrat la representant juntaire. Això sí, conscients que les properes eleccions són a tocar d’aquí a dos anys, totes les bandes s’han compromès a sumar voluntats i treballar on sigui que els toqui fer feina. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

panorama al barri

Reforma dels entorns en una desena de centres educatius de la Marina || Albert Muro Els barris de Barcelona ja comencen a notar les mesures del programa Protegim les escoles, projecte que preveu pacificar els entorns de més d'un centenar de centres educatius fins al 2022. La mesura, portada a terme per l'Ajuntament, té com a objectiu la creació d'accessos segurs en els equipaments locals.

El programa va establir-se el 2020 i des de llavors, més d'una vintena d'escoles bressol, instituts i escoles han sofert canvis de millora. Pel que fa al 2021, la previsió constava d'uns 75 equipaments per pacificar, la gran majoria durant les vacances d'estiu dels alumnes. De fet, en la gran majoria dels Districtes ja s'han notat alguns canvis. L'objectiu és que un total de 155 entorns escolars acabin reformats.

Les actuacions al Districte de Sants-Montjuïc

Pel que fa al Districte de Sants-Montjuïc, alguns entorns de les escoles ja van ser reformats el 2020. Tanmateix, es té previst que el gran gruix dels equipaments educatius s'actualitzin durant aquests mesos d'estiu, per tal que el curs vinent, que comença a mitjans de setembre, estiguin llestes les reformes.

Pel que fa al barri de la Marina, una desena de centres han estat o seran aviat protagonistes d'aquestes actualitzacions. Per exemple, els centres del voltant del Gran Via 2 ja han sofert les obres als entorns. Són els casos de L'Escola Bressol El Cotxet i L'escola Ramon Casas, on s'han instal·lat tanques metàl·liques per separar la canalla del trànsit, i a part s'ha modificat la via per tal que el carrer sigui d'un únic sentit. Un altre centre beneficiat és el de Nostra Senyora de Montserrat, al carrer Bronze on s’han fet actuacions similars.

L'Escola Seat o Pau Vila, també amb entorns pacificats

Més entrats cap al Passeig de la Zona Franca, on es troba el gran gruix dels equipaments educatius a la Marina, també son visibles algunes de les modificacions. Un dels casos és el de L'Escola Seat, on s'han instal·lat alguns bancs circulars de colors i a l'entrada del centre. Més cap al sud, a la parada de Foc, l'Escola Enric Granados encara no veu els efectes del programa, però s'espera que comencin les obres aviat. Per altra banda, el carrer del Cisell (on estan Bàrkeno i l'Institut Montjuïc) també està sent modificat i són visibles les obres a ple mes d'agost. Es té previst realitzar una rampa per l'accés a l'escola Bàrkeno i pacificar l'entorn al voltant. A la vegada s'esperen també canvis a l'Institut Mare de Déu de la Mercè i l'Escola Bressol Collserola. Una altra de les que ha estat ja pacificada és l'Escola Pau Vila, on s'han instal·lat també els bancs de colors i tanques metàl·liques.

Amb aquest projecte l’Ajuntament vol, d'una banda, alleugerar el trànsit en l'entorn escolar per tal que només existeixi un carril de circulació per a vehicles en la zona on està el centre educatiu, millorar els accessos a les escoles i, treballar en l'ampliació de les zones d'estada i del verd, incorporant nou mobiliari urbà: bancs, jardineres... ■

7

Els organitzadors de la trepitjada, en Cirilo Peña acompanyat pels col·laboradors Ferran Fernández i Domingo Romero aboquen la portadora al cub per trepitjar el raïm. 1988.

Memòria de barri

Nens i nenes descalços, vestits de catalanets, agafats a una corda, trepitgen el raïm beuen el most, que no emborratxa, i si emborratxés, què? Plus Ultra era un guirigal

L’any 1986 es va iniciar la Trepitjada de raïm recuperant festes tradicionals que e llavors ple d’artesans i botigues de barri. La família del celler Peña va encapçala Després va agafar el relleu l’Associació de veïns de Plus Ultra, qui s’ha destacat orga tothom al barri.

ll

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

9

La tortuga solitària

C

Crònica d'una visita a l'antic camp de golf de Montjuïc

|| Jesús Martínez Els terrenys del Club Natació Montjuïc («Família, natura i esport») en què es jugava a golf, i ja en desús, han estat adquirits per la Fundació Damm («Formem persones per al futur»), lligada a la marca cervesera.

El vicepresident de la Fundació Damm i president del Club de Futbol Damm, Ramon Agenjo, i el president del Club Natació Montjuïc, Jaume Roca, van signar el contracte al gener passat.

La nota de premsa difosa als mitjans especificava: «La nova ciutat esportiva de la Fundació Damm serà obra conjunta dels estudis d’arquitectura barcelonins Max de Cusa i Hiha Studio. Les noves instal·lacions tindran una superfície de 30.000 m2, distribuïts en dos camps polivalents de futbol 11 –un dels quals es podrà dividir en dos camps de futbol 7– i dos edificis. L’edifici principal acollirà les oficines del Club de Futbol Damm, a més dels serveis mèdics, gimnàs, vestuaris de camp principal i sala d’estudis, per donar continuïtat a la formació acadèmica dels jugadors. En el segon edifici, situat entre els dos camps, s’ubicaran ​​ altres vestuaris, les graderies –amb capacitat fins a 550 espectadors– i una àrea de restauració de 100 m2».

Els responsables opinen que en el 2023 ja estarà operatiu.

Història

En els noranta, a les instal·lacions del Club Natació Montjuïc s’entrenava l’equip de futbol americà Barcelona Dragons, de es feien als anys 60’ al poblet (Plus Ultra), la World League of American Football. ar la tradició durant elsDéu seus primer anys.

El veí de Mare de de Port Iván Imbernón jugar els Dragons com lineanitzant-la finsvaara. Ésenuna cita que gaudeix backer, darrere de la línia defensiva.

Els xavals de l’institut Montjuïc, al car-

CRÒNICA

“La fullaraca, les males herbes i els amarants li donen un aspecte de jungla africana, amb embullats tortuosos i mala herba en estat de gràcia”

rer Cisell, es desplaçaven fins al camp de gespa acabada de tallar. Les classes de gimnàstica es convertien en una festa de touchdowns, cascos i muscleres.

Degradació

Si Iván Imbernón tornés al Club Natació Montjuïc per córrer unes iardes, es quedaria de pasta de moniato. Res queda, ni tan sols la glòria dels temps en què les pistes es van convertir en camp de golf, en la primera dècada del nou mil·lenni.

La naturalesa creix en estat salvatge en diverses hectàrees delimitades pels carrers Ferrocarrils Catalans, Can Clos, Polvorí i Foneria, i al costat del niu de rates de la ruïnosa fàbrica La Bòbila –segurament l’últim gran terreny de Barcelona pendent de reestructuració.

A un pas de la piscina coberta, i de la barana de la zona de descans, una reixa trencada dona pas a on abans es practicava el futbol americà i el golf. Reixa de ferro forjat amb puntes de llança. Tancada i trencada. A les pilastres, els fanals caiguts, que no donen llum.

En els límits del camp, la malla protectora s’ha desprès, s’ha foradat i s’ha descosit.

Una xarxa de poliamida que ja no resisteix el pas del temps i que aparenta la teranyina sedosa en una pel·lícula de Tarzan.

La fullaraca, les males herbes i els amarants li donen un aspecte de jungla africana, amb embullats tortuosos i mala herba en estat de gràcia.

Al llac, d’uns trenta metres quadrats, les aigües putrefactes s’han entollat, recer de colibrís, sangoneres i la tribu d’insectes que habiten els aiguamolls. Prenent el sol, una tortuga perduda, tan gran com una cassola, potser una mascota abandonada per algun veí dels encontorns. Sense immutar-se, la tortuga no es commou per la floresta, la deixadesa i el seu entorn.

Els rètols amb les paraules «Golf Montjuïc» amb prou feines es poden llegir. L’heura els ha tapat, fins i tot ha amagat el logotip amb la torre veneciana de Plaça d’Espanya.

Va caure la pàgina web golfmontjuic.com, tot i que encara es trobi en el ciberespai informació no actualitzada: «Informació del camp de golf: nou forats il·luminats. Obert tot l’any. Il·luminat, driving range. Putting green. Botiga especialitzada en Callaway, lloguer de pals i carrets».

Tot es va esfumar, com per efecte d’un cataclisme còsmic o un terratrèmol o una bola de foc.

Rotllos de gespa artificial aspres al tacte, durs com les pedres fredes.

Habitants

A un dels costats, des d’on practicaven golf els aprenents del nou swing de Tiger Woods, matalassos greixosos. Les casetes de ciment han estat ocupades.

En algun punt, roba estesa.

Darrere d’algun vidre, el maniquí rubicund que acollona al visitant, i que recorda un d’aquests thrillers d’Hitchcock. Els ulls del maniquí cobren vida per moments.

En un lateral, els antics rètols: «vestuaris home-dona» i «recepció». A dalt, la pancarta de la botiga Mundogolf, bruta i desclavada.

Restes d’un naufragi que va tenir diverses fases.

El 2014, Golf Montjuïc va renovar les instal·lacions: «Amb motiu del 70è aniversari de Club Natació Montjuïc, i coincidint amb la Diada del Soci 2014, aquest diumenge passat s’ha celebrat un esdeveniment a Golf Montjuïc que ens ha revelat la posada en marxa del projecte per a la completa transformació d’aquest emblemàtic driving range de Barcelona».

El 2021, de tot això només queda una tortuga solitària. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

10

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

¿Com celebrareu la diada d’enguany?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Bcomú sempre ha defensat el dret a decidir del poble català en el seu sentit més ampli i enguany continuarem reivindicant-ho des de les nostres conviccions republicanes i sobiranistes.

Un dret que va més enllà, que exigeix decidir quin model de país volem, com volem que siguin les Josep Joaquim nostres ciutats i els nostres entorns. I, com ja Pérez Calvo Albert Deusedes venim fent des de fa 6 anys, tindrem un Barcelona. Advocat procurador de record pel poble xilè i Salvador AllenBarcelona. Portaveu de PSC Santstribunals. de que, també un 11 de setembre, Montjuïc, afiliat a UGT i soci de van veure arrabassats els seus Médicos sin Fronteras.

Igual que en els dies de vacances, continuem drets per un cop d'estat. treballant al costat de la gent que no es conforDoncs esperant que es pugui celebrar amb normalima amb la precarietat. La pobresa no té descans tat o amb les mesures sanitàries que corresponguin, i les desigualtats no paren de créixer. si és el cas, la celebrarem com cada any, assistint als Al capdavant de les lluites socials, nacionals i poactes institucionals i de partit als que hi vaig cada any, lítiques perquè creiem en la política com a element l'homenatge al monument de Rafael Casanova i també a capaç de canviar les realitats, creiem en les revoluHorta a l'homenatge a Salvador Allende, i després amb la cions com a motor dels canvis, i amb la majoria del família, a casa. Esperem, com deia, que el maleït virus 80% que creu que pot decidir el seu futur i el del seu ens deixi gaudir de la Diada en companyia d'amics, país per redreçar les desigualtats amagades companys i companyes i família. amb vacances i martingales.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

La diada és una de les festivitats importants del nostre país i té una especial significació a la ciutat, ja que commemora la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Recorda una Barcelona valenta i que va resistir heroicament el setge durant tretze mesos. Enguany com els darrers anys celebraré la diada participant, en la mesura que les restriccions i condicions sanitàries ho permetin, en els actes organitzats per ANC tenint present el coratge dels que ens han precedit en el camí.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Malauradament, des de fa uns anys la Diada és una festa segrestada per l'independentisme, excloent a més de la meitat dels catalans. Per aquest motiu reivindiquem, un cop més, que la Diada sigui el dia de Sant Jordi, una festa que de veritat ens uneix a tots els ciutadans de Catalunya. Desgraciadament, l'apropiació de l'espai públic per part de certes ideologies, ha provocat que molts catalans s'hagin desvinculat de la celebració, que hauria de representar la concòrdia i que, per desgràcia, no succeeix.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

opinió 11

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Centenari de Berlanga

E

(Cuando Peñíscola fue Calabuch)

l Shangri-la del cineasta valencià.

"Els únics que no entren a la meva església son els usurers i aquells heretges que fan tram· pes jugant als escacs".

"Calabuch"(1956) de Luis Gª Berlanga.

Edmund Gwen, Valentina Cortese, Franco Fabrizzi, Pepe Isbert, Juan Calvo. Una de les meves pel·lícules preferides del cine espanyol de sempre. Berlanga traça una bonica i innocent faula que ens mostra com es pot viure una vida senzilla però realment digna i que està molt per sobre de la que ens condemna el món modern. Evoca amb nostàlgia aquell nolloc, aquella utopia solidaria i plena de tendresa que hi ha en molts de nosaltres i a la que ens hi agradaria escapar. Berlanga es troba perdut a mig camí entre la necessitat/impossibilitat de la utopia. Vol creure que és possible, però xoca amb una realitat que sembla imposar-se.

Sé que no es el film més valorat del cineasta, això queda per a "Plácido", "Bienvenido Mr.Marshall", " El Verdugo" o “La escopeta nacional”. Edmun Gwen i aquests veïns solidaris i meravellosos, és que em roben el cor. Alguns diuen fins i tot que és "L’Home tranquil" berlanguià.

Des de la seva arribada al poble, “el savi americà, l’oncle Jorge” serà considerat un més entre els veïns i a través d’ell observarem el plàcid discórrer de la vida a Calabuch, amb aquesta sensació d’autenticitat que Berlanga sap transmetre utilitzant tota una galeria de personatges, cada un més entranyable, i a través de situacions quotidianes presentades amb molta tendresa, cert simbolisme i molt bon humor. Quina gran habilitat té per portar-nos d’allò emotiu a lo còmic i viceversa de la forma més natural. Anemnos tots a Calabuch. ■

Cal prendre mesures per eliminar el vesper de la Casa de l'agricultura Carmen 01/09/21

CANTADA D’HAVANERES

Transfeminismo

L

a polémica provocada por la Ley Trans —no la propuesta por Irene Montero, sino un triste sucedáneo— me ha obligado a reflexionar sobre algunos aspectos del feminismo en los que hasta ahora no había reparado. Dicha ley permite la libre autodeterminación de género —bastará la voluntad de una persona para cambiar el nombre y el sexo en el DNI— y representa un gran avance, aunque no cubre por completo las necesidades del colectivo —deja fuera a las personas no binarias, a las menores y a las migrantes— y enfurece a las feministas más radicales, las que piensan que la condición femenina viene determinada por el hecho de nacer con vagina, útero y capacidad para gestar, parir y amamantar.

Entiendo el feminismo como la lucha por la igualdad de derechos entre los seres humanos, sin distinción de género. Me cuesta creer que haya féminas que rechazan a sus congéneres más vulnerables a la exclusión social y a la precariedad laboral. Pero las hay. Para las transexcluyentes, una mujer trans no es más que un hombre disfrazado.

Estoy en total desacuerdo. No son los genitales los que definen la identidad de género, sino un proceso psicológico interno mucho más complejo. Arguyen que la aprobación de la Ley Trans supone un retroceso en los logros feministas. Afirman, entre otras cosas, que los baños públicos dejarán de ser espacios protegidos. ¿Y no se paran a pensar en cómo se siente una chica trans obligada a compartir vestuario con un montón de chavales en plena ebullición hormonal?

Que no, que sus argumentos no me convencen. Si no es transfeminismo no es feminismo. ■

Llençar les escombraries als contenidors del pg. de la Zona Franca s'ha tornat una odissea pel trànsit del carril bici Marga 01/09/21

Dissabte 18 de setembre

a les 18 HORES a la

SALA MAREMAR

del teatre Bàrkeno

(Pg Zona Franca, 56-64)

Actuen:

Els Faroners de Calella Els Borinquen de Masnou La Marina Musical de la Marina

Queixa reiterada de veïns i sense cap actuació per manca de visibilitat a l'hora d'entrar i sortir dels pàrquing del passeig Zona Franca José Perez 01/09/21

La constant manca de neteja provoca una sensació de brutícia generalitzada en els carrers i jardins del barri Elena Garcia 01/09/21

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932968000

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

12

actualitat

El col·lectiu LGTBI+ denúncia el discurs d’odi de l’extrema dreta Les agressions homòfobes mobilitzen el veïnat || Y.L.A. / A.B. L’assassinat homòfob d’en Samuel Luíz a principis de juliol a la localitat gallega d’A Coruña va consternar-nos a tots. Però la letal pallissa no ha estat més que el punt àlgid d’un seguit d’abusos que s’han anat succeint d’una manera alarmant.

A Catalunya, l’Observatori contra la Homofòbia (OCH) ha comptabilitzat en el que va d’any més de 150 agressions per motius de identitat sexual o de gènere, una xifra que ja supera notablement les 134 que es comptabilitzaven per les mateixes dates al 2020, quan es va tancar amb un registre de 189 agressions.

Només aquest mes d’agost l’Observatori n’ha informat de 17, entre els quals una agressió física, quatre de verbals i dues amenaces. A la resta de l’estat espanyol la situació no és gaire millor. Entre els casos que més commoció han causat hi són el de Jaen, on un home va ser colpejat i llançat a una font a crits de “aquí no queremos maricones” o l’amenaça amb navalla a un menor a València mentre li deien “te ma· ▶ La manifestació convocada per l’Engranatge a plaça Marina va concentrar al voltant d’un centenar de persones. A.B. taremos, maricón”.

Tanmateix, no tots els incidents es denuncien i queden enregistrats com a casos bolleras” i que segons ell ens carregaríem Conscients d’un fet d’agressió física consd’agressions, perquè no passen de les pa- la humanitat. tatat a la zona, la reacció no es va fer es· La Judit: “Anava amb unes amigues perar. raules. Al nostre barri, els protagonistes ens poden explicar casos de diversa consi- i un grupet de nenes d’uns quinze anys El 13 de juliol, la plaça Marina acollia van insultar la meva amiga per ser trans- prop d’un centenar de persones, convoderació i “baixa intensitat”: · El Bru: “treballant de cambrer, un client sexual. Sense nosaltres haver-hi fet res, la cades per l’Ateneu l’Engranatge, en rebuig al que no havia pogut encara atendre em van mirar, es van posar a riure-se’n i van i protesta per una agressió a un grup de va començar a insultar dient-me “maricón començar a insultar-la dient que era una joves a les immediacions del Skateparc de la Plaça del Moviment Obrer, a la porta de mierda”. Per sort les meves companyes transformer”. · ... firal. En identificar-los com homosexui la resta de clients van reaccionar-hi, i el Tot plegat indigna i deixa impotents les als, un home que hi passava va agredir-los client va haver de marxar”. · La Lorena: “Fa poc estava a un basar persones d’aquest col·lectiu, però també amb insults i cops per després fugir.

Amb la lectura d’un manifest per part buscant una bandera per l’Orgull i vaig de- els provoca autocensura per por de patir manar al dependent si en tenia. Un home agressions violentes. La Marina, el nostre de l’Engranatge, i amb el clam de “cap que estava allà em va començar a cridar barri i molts dels nostres veïns tampoc agressió sense resposta” moltes persones que últimament només hi ha “maricones y no escapen d’aquest clima d’intolerància. van mostrar el seu rebuig a aquesta mena

de conductes, el suport a les víctimes i el caràcter reivindicatiu del barri davant les agressions per motiu de gènere, sexuals, de raça o qualsevol altre tipus de discriminació.

Persones tant del col·lectiu LGTBIQ+ com que no hi pertanyen i de totes les edats es van apropar a la concentració, moltes lluint algun element amb la bandera arc iris i pancartes reivindicatives.

El regidor del Districte, Marc Serra, es va apropar a la concentració: “estem fent seguiment d’aquest cas en qüestió, sabem

Protesta, indignació i impotència és la reacció del col·lectiu, però també autocensura per por de patir agressions que les tres persones agredides no van patir lesions greus, però volem que la denúncia quedi registrada, es pugui trobar l’agressor i no quedi impune una agressió d’aquest tipus”. “Només que n’hi hagi una agressió als nostres barris, mereix una resposta, com la d’avui”.

Així també la consellera Lourdes Vidrier d’ERC, va participar a la concentració. “Just estàvem treballant sobre el tema quan ha sortit aquesta notícia tan trista, i al plenari hem presentat una proposta perquè hi hagi punts de suport al col·lectiu en cas d’agressió. Hi haurem de seguir treballant”, ha manifestat.

Finalment, després de l’acte van parlar amb joves, membres del col·lectiu que rep les agressions, i tots coincidien en la influència que està tenint el discurs d’odi de l’extrema dreta de partits com VOX en l’augment de la violència. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

memòria de barri 13 || Esther Pardo El meu avi Josep era ferroviari, els anys de la república va estar afiliat a la FAI (Federació Anarquista Ibérica), cosa que li va suposar, després de la guerra civil, ser desterrat lluny de casa seva i de la seva família durant uns quants anys. Doncs aquest avi, es lamentava de les morts i pallisses que van patir els homes que van fer vagues i mobilitzacions per aconseguir la jornada laboral de 8 hores, quan als anys seixanta, els treballadors de les fàbriques arribats dels seus pobles, possiblement de treballar el camp, feien hores extres per tenir més diners i prosperar. També n’hi havia molts que fins i tot tenien dues feines a dos llocs diferents. Tantes lluites per tenir un treball que no fos d’esclau i els seus fills van fer enrere, en poc temps el que s’havien guanyat tant durament.

Aquest preàmbul ve al cas, continuant on ho vaig deixar el passat número, perquè en aquest moment del segle XXI (fa 100 anys d’allò del meu avi) està passant una altra vegada, i no només en l’àmbit laboral, sense que quasi ningú se n’adoni. La memòria em permet tirar enrere fins poc després de la mort del dictador i comptar en les vegades que la població (una part) va sortir i encara surt al carrer a manifestar-se. S’ha de tenir en compte que totes les persones que tenim costum de sortir a manifestar-nos no ho fem per els drets individuals sinó per al benefici comú, que vol dir de tots.

Les primeres manifestacions, on la policia, encara sota les ordres de Manuel Fraga o de Martín Villa, carregava contra els manifestants sense miraments, van ser per l’amnistia dels presos polítics, per l’estatut d’autonomia de Catalunya, per l’1 de maig i els drets dels treballadors, perquè les mares solteres tinguessin els mateixos privilegis que les casades, per la llei del divorci, per la de l’avortament... I vàrem continuar per la igualtat salarial de les dones, pels papers dels immigrants, pel tancament dels CIES (encara no s’han tancat).

Però també abans havíem sortit al carrer per no entrar a la OTAN i el govern socialista, que havia dit que no ho faria, ens hi va ficar de cap. Algunes d’aquestes manifestacions es preparaven amb temps però d’altres, com la del “NO a la guerra” per la invasió de l’ Irak va ser la que va fer sortir al carrer la gent de Barcelona en qüestió d’hores; algunes van ser milionàries en ànimes com les que han tingut l’inici l’11 de setembre de 1976 on els catalans vàrem poder sortir a commemorar la diada i seguim cada any.

I cada vegada que un home mata una dona (massa sovint), tornem a sortir i etc. etc. etc. Mica en mica, totes aquestes lluites s’han transformat en realitats i les tenim incorporades a la nostra vida com a ciutadans que som d’un país lliure; tant lliure i avançat que acaba d’aprovar la “llei per a la mort digna” que només està regulada a 7 països en tot el món. I en aquells temps també els gais van sortir amb el seu orgull a ballar per la rambla o pel passeig de Gràcia i reclamar que les parelles poguessin formalitzar les seves unions.

En aquest punt torno al començament.

Si no ens reafirmem, ensenyem als nostres fills perquè no ho oblidin mai, el que sig-

Són entre nosaltres i ara campen arreu!

▶ Foto d'arxiu d'una manifestació contra la violència masclista a Madrid.

Aquesta dreta ha sortit de l’armari de l’avi o el besavi franquista perquè la maleïda llei d’amnistia els va permetre no fer-se responsable de res del mal, i els assassinats, i els abusos que havien comès, o si més no, que havien callat còmplices del règim del dictador.

Si no ens reafirmem i ensenyem als nostres fills el que significa guanyar-se la LLIBERTAT estem reculant en el temps.

nifica guanyar-se la LLIBERTAT, comencem a recular; més ben dit, ja ho em fet, subtilment, sense adonar-nos quan hi ha treballadors que permeten cobrar les hores extres en hores que s’acumulen per tenir un dia de festa i no en euros; quants es permeten treballar “ en negre” arribant a un acord amb ”l’amo”. -Aquest joves no cobraran pensió de jubilació no perquè la retallin sinó perquè no arribaran a la cotització-.

Quan permetem que hi hagi aprenents d’homenets que volen sotmetre les encara nenes amb l’excusa de l’amor perquè hi ha un malparit que canta una cosa que en diuen cançons i que els explica com s’ha de fer per tenir-la als seus peus.

Quan permetem que la policia torni a estomacar els joves que es manifesten.

Encara que el jutge els exculpi, ells ja porten la pallissa per endavant i l’agent sense identificar (n’hem parlat abans d’això veritat?).

Quan permetem que els de la creu gamada o l’àliga imperial campin per on vulguin trencant coses, amenaçant i espantant les persones i no els aturi ningú perquè és llibertat d’expressió, i no es puguin fer lle-

tres de cançons parlant dels Borbons per por d’anar a la presó (d’això se’n deia auto-censura).

I que en aquest estat tant demòcrata i modern on tothom té un amic gai o una amiga africana o una parella de lesbianes que tenen dues criatures que van a l’escola.... la gent es giri d’esquenes quan apallissen una parella de nois, al carrer, a la porta de casa i ningú no es mogui.

Que quan els homosexuals o transsexuals surten a la tele, ningú no s’atreveix a dir-los res però al carrer a aquesta dreta que ha sortit de l’armari de l’avi o el besavi franquista, que fan pudor de resclosit, tot i que els seus pares ho van dissimular, perquè podria haver passat que la maleïda llei d’amnistia que els va lliurar de la presó en el temps de la transició, els va posar una pell de xai per sobre, però només ha aguantat quaranta anys, els mateixos que el dictador. Ara ja fa un temps que aquesta pell heretada deixa veure el llop que hi havia sota. I els seus descendents ja porten alguns anys passejant el seu orgull pel passeig de gràcia, per les platges, per les escoles, els clubs de futbol... ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

14

tema central

|| Yohany L. Ayala Sis anys en el govern i a l’equador del seu segon mandat, en coalició amb el PSC, entrevistem l’alcaldessa per preguntar-li per la ciutat però sobretot pels barris de la Marina. Parlem en to de conversa. És molt propera, fa pedagogia i li agrada remarcar els seus arrels.

Potser els qui l'aplaudeixen i els qui la xiulen mai es posaran d’acord, però hi ha una cosa indubtable: la seva figura té entitat pròpia i desferma passions per totes bandes. Gestió, retòrica, gesticulació i fins i tot el vestit s’examinen amb lupa. I no és per menys, és la primera alcaldessa

Entrevista a l’alcaldessa Ada Colau

“Tot i el que manca per la feina realitzada als b

L’Habitatge, l’arribada del metro i el Pl

E

Alejandro Flores

de la Ciutat Comtal, de Barcelona, que es diu aviat!

Han transcorregut sis anys des que és alcaldessa. Quina valoració en fa, de tot plegat, i també de la feina als barris de la Marina?

Ens ha tocat un període molt complicat, m’he estrenat en un moment de molta tensió política, molta inestabilitat amb el tema del Procés, a part l’atemptat a la Rambla, la pandèmia… déu-n’hi-do el que ens ha passat en aquests sis anys!. I malgrat això hem pogut impulsar la major part del programa amb el que ens vam presentar.

Avui a Barcelona, per exemple, s’està fent més habitatge de lloguer social que a cap altre administració de l’estat, més de 2.300 pisos públics fets per l’Ajuntament mentre la Generalitat només està fent 36. Trigarem anys en fer tot l’habitatge que necessitem però avui podem dir que Barcelona està liderant la promoció d’habitatge públic a tot el país. I com això, podríem parlar de les polítiques de mobilitat i d’altres.

I si ens centrem en els barris de la Marina?

Tot i que encara queda molta feina per fer, també n’estic ben orgullosa. El primer

El Pla de Barris “Són mesures de xoc però no poden revertir la desigualtat estructural”

Inversió a la Marina “Portem 115 milions invertits a la zona, tot i que el pressupost municipal és el més limitat, només el 15%.

El 85% dels recursos ho gestionen la Generalitat i l’Estat”

ENTREVISTA

compromís que teníem el vam fer en el primer mandat: l’arribada del metro. El vam fer realitat fent inclús més del que ens tocava, perquè era la Generalitat qui havia de pagar l’estació del metro, però com que no podia ho vam pagar des de l’Ajuntament perquè era una qüestió de justícia, de dignitat, de ciutat democràtica.

La Marina també és dels barris on més habitatge públics nou s’està fent. A més, pels seus indicadors de vulnerabilitat està gaudint del Pla de Barris des del mandat

anterior. I aquest Pla de Barris ha permès fer coses que eren demandes històriques, des dels Jardins de la Mediterrània, l’ska· teparc i altres pistes esportives, el reforç de moltes escoles, el carril bici... moltes coses que feia temps que es demanaven s’han pogut fer en aquests sis anys malgrat, insisteixo, un context històric molt complicat que hem viscut.

Sobre el Pla de Barris, és una constant que plans i projectes potents tant en la promoció com en la intenció no acabin d’impactar en els indicadors negatius als barris més vulnerables.

El Pla de Barris són mesures de xoc per aturar el creixement de les desigualtats però no resol les desigualtats estructurals.

Molta gent no ho sap, però els ajuntaments gestionem com a màxim el 15% dels pressupostos; la majoria de recursos públics estan en mans de la Generalitat i de l’Estat, que són els que fan les polítiques laborals, els que poden canviar les lleis d’habitatge, que poden fer polítiques d’ocupació, salut, educació, que són els temes principals. ... ...

Però les coses passen a la nostra ciutat i tampoc ens podem quedar de braços

r b

la

Setembre 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info Les escoles bressol obertes durant el mes d'agost

Setembre 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 79

pàg. 2

“Valentina i la noche”, un curtmetratge sobre una noia trans rodat a la Marina pàg. 3

REFLEXIONS EDUCATIVES AL CALOR DE L’ESTIU! Quan la meva mare era petita, les escoles reunien infants d’edats compreses entre els 6 i els 12 anys, tots aprenent junts a la mateixa aula. Això es donava, principalment, per la poca quantitat de criatures que coincidien en un mateix poble, i també per què els mestres ensenyaven segons les capacitats individuals de cadascun dels infants, sense tenir en compte l’edat d’aquests. D’aquesta manera, aquella nena més desperta, que, per exemple, veia els nombres com a petits companys d’aventures en les moltes hores que hi passava a l’escola, podia escalar els diferents nivells matemàtics amb l’ajuda dels companys més grans, farcint les butxaques de coneixement sense perdre mai les ganes de saber més.

Avui dia, pocs nadons s’introdueixen al sistema educatiu reglat després dels 2 anys, sempre agrupats per l’any de naixement sense mesurar gaire el nivell de maduració ni mental ni social. Dels 3 als 5 anys, se’ls imposa un seguit de contingut repetit l’un rere l’altre, seguint el currículum establert, que continua en la primària, en aules plenes de nens acompanyats de mestres sobresaturats i, inevitablement, desmotivats amb el pas dels anys. És cert que, per sort, encara trobem molts mestres enèrgics i vocacionals que es desviuen per complir les expectatives dels infants i, cada cop més, les dels seus progenitors.

Els pares i mares d’avui dia els podem separar en grups: aquells que tenen prou amb saber que els seus fills estan en un centre on estan segurs i no els han de cridar l’atenció mai; i també estan aquells que necessiten conèixer absolutament tots els aspectes relacionats amb els seus petits, i

que fins i tot voldrien poder decidir què, com i qui els ensenyaran. Això, sumat als canvis que es donen des de les altes esferes, sense aparentment gaire base científica al darrere, encara dificulta més la tasca docent i, clarament lligada, la motivació.

Ara bé, què podríem fer per aconseguir de nou una educació fluida, on els infants sentin que estan al seu lloc, sense tenir en compte l’edat o el nivell de maduració? Què podríem fer per aconseguir que els mestres sentin que està a les seves mans oferir-los les eines i recursos necessaris per què així sigui? Un altre canvi en el sistema educatiu proposat per aquells que no hi són a l’aula? No ha quedat palès que l’educació s’ha de treballar des de dins i que requereix d’una estabilitat consensuada pels qui realment la hi treballen, sense fixar-nos en els colors de la política?

Ja hi ha escoles que han aplicat canvis en la manera de fer, sempre amb la dificultat que tota burocràcia hi afegeix; però potser no cal posar-hi etiquetes que evoquen innovació. Potser el que cal seria reduir la burocràcia i les «modernitats» per retornar a la base de l’ensenyament. Potser hauríem de veure l’escola com una part de la família que s’encarrega d’acompanyar els nostres petits, en aquesta etapa tant important, respectant cada personalitat, capacitat i casuística, i trencant la rigidesa d'encasellar segons criteris reglamentaris, tornant a incorporar alguns valors aparcats.

Esther Salas

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Marta Díaz (Tècnics de PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 5.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Setembre 2021 // www.tiaflm.org

2

info

Les escoles bressol El Cotxet, Collserola, l’Esquirol i El Fil, de Sants-Montjuïc obertes durant el mes d’agost Cada cop són més les famílies que, per una cosa o altra, han de treballar a l’agost i no saben amb qui deixar els fills i filles. Doncs bé, per primer cop, Barcelona ha ofert el servei d’escoles bressol també al vuitè mes de l’any.

Durant els mesos de juny i juliol, fins a 87 escoles bressol municipals han acollit casals per a infants d’1 a 3 anys, arribant a superar les 3.000 inscripcions. No obstant això, el gran gruix d’aquestes es van concentrar durant la segona quinzena de juliol.

No totes les escoles obertes durant els mesos de juny i juliol van estar disponibles també a l’agost. De fet, de les 87 inicials només 13 van romandre obertes a l’agost, repartides entre els diferents districtes de Barcelona. Més de 250 famílies van apuntar els seus infants, sobretot en la primera quinzena del mes. Les activitats eren obertes a totes les famílies, i formaven part del conjunt de les programades per a l’estiu en el context de les campanyes 100x100 Estiu i T’estiu molt.

LA MARINA TAMBÉ GAUDEIX D’ESCOLES BRESSOL A L’AGOST De les més d’una dotzena de guarderies disponibles el mes d’agost, dues estaven molt a prop per a les fa-

mílies de la Marina. Per una banda va obrir l’EBM El Cotxet, i també estava disponible l’EMB Collserola, a Mare de Déu de Port.

Pel que fa al Districte de Sants-Montjuïc, l’oferta es va incrementar amb dues més: l’Esquirol i El Fil. La primera, a prop de l’Estació de Sants, al carrer de Robrenyo; la segona, emplaçada al carrer d’Almeria, al barri de La Bordeta.

Totes van garantir les mesures sanitàries i protocols d’actuació establerts per les autoritats.

AJUDES ECONÒMIQUES PER LES FAMÍLIES PER VULNERABLES

L’Ajuntament ha destinat al voltant de 7,2M d’euros en la programació de la campanya (pressupost corresponent a la totalitat de la campanya, i que inclou les activitats previstes a totes les edats).

Tanmateix, per tal de democratitzar el servei i que les famílies amb menys recursos puguin assumir el cost de les places, el govern municipal va atorgar ajuts econòmics de fins a un màxim de catorze dies, i que podien arribar fins a 90%, el 60% o del 30% depenent de la situació econòmica de cada família.

Albert Muro

Primer acte de commemoració del Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+ a la Marina Taula de Dones de la Marina

El 28 de Juny, La Taula de Dones de La Marina, La Bàscula, Spai-T, Espai Química, Aquí T’Escoltem Sants, PIJ Sants Montjuïc, Ateneu popular L’Engranatge, el Pla Comunitari, l’ Equipament Integral de la Zona Franca, Feministes ZF i APC La Marina van commemorar el Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+ a la que ara s’anomena, de forma popular, la ‘Plaça del Metro’, entre Foneria i Passeig de la Zona Franca. Va ser un acte per la visibilització d’un col·lectiu heterogeni que ha de triar, sovint, en tots els àmbits de l’esfera social, i també de la privada, entre ocultar-se, córrer o combatre. A la jornada es va confegir un mural per recollir opinions sobre la discriminació LGTBIQ+, un taller de serigrafia de bosses amb motius del col·lectiu, es pintaven les ungles amb els colors de l’arc de sant Martí, hi va haver una activitat per donar a conèixer les múltiples banderes del col·lectiu LGTBIQ+ i el seu significat, informació sobre col·lectius i telèfons on adreçar-se en cas d’agressió. Al dia següent, un parell de bancs de la pla-

ça resplendien amb l’arc de Sant Martí i la bandera Trans impresos als seus llistons. I els murs de les cantonades lluïen unes pintades on hi deia ‘Plaça de l’Orgull’, preludi del nom que, esperem, aviat disposarà de placa i lloc al nomenclàtor de la ciutat. Va ser una tarda històrica: mai abans als nostres barris s’havia dut a terme un acte col· lectiu i públic a favor de les persones que han decidit que la seva orientació sexual, la seva identitat sexual i de gènere no és la que dicta l’heteronorma (el règim social, polític i econòmic que imposa l’heterosexualitat com a norma mitjançant diversos mecanismes mèdics, artístics, educatius, religiosos, jurídics, etc.). La jornada va suposar una oportunitat per a diverses persones de conèixer-se i saber que poden comptar les unes amb les altres. Va ser també un crit combatiu des de diversos vessants: el lúdic, el reflexiu, el festiu, l’informatiu, l’emocional. Va ser la primera i va ser, sobretot, una jornada jove. En vindran més. Per a tothom i tan de bo que amb la implicació de tothom.

Setembre 2021 // www.tiaflm.org

info 3

Ser LGTBI+ al barri

“Valentina i la noche” un curtmetratge rodat a la Marina

Aquest setembre s’estrena “Valentina i la noche” un curt sobre la història dels efectes d’una amistat tòxica. La protagonista, una noia trans, normalitza la presència d’aquest col·lectiu en barris obrers, per això la Marina forma part de les localitzacions del rodatge.

Parlem amb Raul Villalba, director del curtmetratge i amb Noor Husheri, productora i guionista, tots dos estudiants de l’Escola de Cinema i Mitjans Audiovisuals de Catalunya, per saber més de com ha estat aquest procés de creació.

Quina és la història darrere del curt “Valentina i la noche”?

Valentina és una noia trans de 18 anys que viu amb la seva millor amiga, Mar, de 17, i entren en un bucle d’un no parar de sortir de festa, sense estudiar ni treballar, ni cap altra motivació. La història explica com aquesta amistat arriba a la seva fi, i com la toxicitat que comporta aquesta relació les arrossega cap a un mode de vida que no els convé. El curt sobretot se centra en una nit de festa i en com evoluciona l’amistat fins que Valentina decideix posar-hi fi, i canviar de vida.

Heu gravat bona part aquí al barri, a les vivendes de SEAT, Alts Forns… on has crescut tu, Raul. I parleu del “barri” com un lloc on la Valentina no pot acabar de ser ella mateixa, per què?

La idea principal del curt era marcar dos espais. Un al Raval, un lloc més cèntric on hi ha més gent i més diversitat, on es pot mantenir un cert ano-

nimat. I el barri, en aquest cas la Marina com a exemple, més apartat, on els veïns és coneixen, això típic dels barris de “tu ets la neta de la Pepita”.

Més que un lloc on ella no es pot expressar lliurement, és un lloc on ella destaca més. Al barri ella intenta passar més desaEls estudiants Raul Villalba i Noor Husheri, director i guionista i productora del percebuda, es moscurt. A Dalt, una imatge de la protagonista rodant una escena. tra en interiors... És important normalitzar totes les identitats en els entorns més propers….

Exactament, nosaltres el que volíem era que personatges com la Valentina, una noia trans, també ocupés espais quotidians com els del barri, perquè així es visibilitza que els perfils LGTBIQ+ també existeixen en barris obrers i humils com la Marina i que s’ha de normalitzar la convivència, que en la pràctica és així.

Suposo que el fet que la Valentina sigui una noia trans acaba influint en la història.

Sí, òbviament, tot i que d’una manera indirecta perquè el fet que sigui trans no és el centre, la història en si parla de l’amistat. Ho volíem tractar amb la major naturalitat possible i sense incidir massa en la seva identitat de gènere.

La idea neix d’una història real, i no ha

estat fàcil captar la realitat d’aquestes dues amigues i adaptar-la a un guió de ficció.

Era important no assenyalar dient: mira, el nostre personatge és trans!, sinó començar a gravar i explicar la història, l’espectador no ha d’arribar a cap conclusió, sinó que són dos personatges que ha d’anar descobrint.

En aquests últims mesos s’han incrementat les agressions al col·lectiu LGTBIQ+, al barri mateix va ocórrer una . Justament vosaltres parleu d’aquesta por a mostrar-se en els seus entorns propers, què en penseu?

Doncs nosaltres vam gravar la mateixa setmana de l’Orgull i no va ser gens fàcil sortir a rodar amb les noies. Vam patir alguna agressió, ens van arribar a tirar ous, agressions sobretot verbals.

Teníem tan clar que volíem explicar la història, nosaltres, tot l’equip i les actrius, que vam continuar com si res

perquè cal i perquè és una lluita constant, és l’única manera que projectes com aquest tirin endavant. Les actrius, que eren les més exposades, ja s’havien trobat en situacions similars, i van saber reaccionar i portar la situació el millor possible.

De manera personal com ho viviu?

Amb por, perquè és sortir de casa i no saber que et pot passar. D’agressions, jo n’he patit tant de físiques com de verbals, però crec que dins del col·lectiu LGTBIQ+ hi ha gent que ho té encara pitjor, com les persones trans. Falta molta informació, sobretot des de les famílies i les escoles.

Cal normalitzar totes les identitats.

La reacció del col·lectiu és la d’empènyer encara més...

Sí, sí, és clar, hi ha una història allà on miris. Sobretot arran de l’experiència del rodatge te n’adones que és per això que el fem, aquest projecte, perquè segueix sent necessari seguir lluitant cadascú des d’on podem. En el nostre cas, la nostra eina és el cinema.

Teniu en ment algun projecte futur?

Segur que en tindrem, però encara ens manté ocupats el de Valentina. Serà alguna cosa del mateix estil i amb caràcter reivindicatiu, sempre!

A.B.

Setembre 2021 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

T’esperem de nou a la Bàscula Tornem amb les bateries carregades de les vacances i amb ganes de tornar-te a veure. Aprofita ara que els estudis o la feina encara no et reclamen tant de temps, per passar les tardes a l’Espai de Trobada. Juga al ping pong, a jocs de taula o simplement reuneix-te amb els teus amics i amigues als sofàs de l’Espai de trobada. I explica’ns què t’agradaria fer aquest curs 2021-22.

o voguing. Treu-te la por escènica i gaudeix a dalt d’un escenari, amb el taller de teatre. Perfecciona els teus coneixements musicals amb els tallers de rap, dj, producció musical, rumba, cant, guitarra, bateria... O explora el teu costat més creatiu, amb els tallers d’art mural i stencil.

Consulta tots els tallers a www.labascula.cat/ tallers Les inscripcions començaran el 15 de setembre.

Atenció joves creadors i creadores! Obertes les convocatòries per Pedrera 3.8 i Efervescents Per aquest setembre, et fem dues suggerents propostes: un taller monogràfic per endirsar-se en el món dels dj’s i un taller de trucs de fotos per triomfar a instagram.

Nou curs, nous tallers

Després de l’estiu comença un nou cicle.

Aquest nou “curs” aprofita el teu temps lliure. T’oferim una àmplia selecció de tallers per a tots els gustos. Aprèn a ballar dansa urbana

Des de La Bàscula apostem per la creació jove. L’Espai Jove La Bàscula dóna suport a nous grups de música, a través del projecte Pedrera 3.8, impulsat conjuntament amb el Centre Cultural Albareda, i aposta per la creació escènica jove amb el programa Efervescents.

Nou curs, nous reptes

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

Del 15 de setembre al 31 d’octubre pots presentar la teva proposta per optar al programa d’acompanyament a grups musicals de Sants-Montjuïc, que inclou tutoria i assessorament musical per part del productor Miguel Zamarripa, residència als nostres bucs d’assaig, gravació en estudi d’un EP, preparació del directe, formació en difusió, comunicació i management dins del sector i actuacions als dos equipaments i possibilitat de ser programats a diferents esdeveniments i espais culturals de la ciutat.

I de l’1 al 22 de setembre pots presentar la teva proposta per a Efervescents, el programa de residències escèniques de l’Espai Jove, que inclouen espais d’assaig, suport tècnic i econòmic a la producció i a la comunicació de les noves peces o espectacles generats durant la residència.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

liars més propers, sinó perquè aquest condiciona les seves relacions entre iguals, el seu estat d’ànim i la seva etapa de vida.

Totes hem d’aprendre a tenir aquestes coses en compte, posar-nos al seu lloc i mirar d’entendre com han estat de complicats molts moments. El repte d’aquest curs el tenim els professionals que treballem amb adolescents, que haurem de fer molta pinya per detectar malestars i acompanyar en processos que es poden fer molt llargs. Una tasca molt complicada.

No podem obviar el patiment dels joves, perquè tot això els està atacant de ple i afectarà la manera en què afrontaran la vida en els propers anys. És part de la nostra feina i hi hem d’estar.

Molts ànims, molta sort, cuidem-nos a nosaltres com a professionals i cuidem sobretot les joves! ■ Ja ha arribat el setembre i comença un nou curs!

Tenim ganes que aquest sigui molt millor que l’anterior. El passat va ser molt dur i ens vam veure improvisant per complir les mesures i a la vegada desenvolupar la nostra tasca al barri acompanyant les joves en tot moment.

El virus segueix estan entre nosaltres i això vol dir que seguim sent vulnerables tant físicament com mentalment. I segurament això últim és el que cal tenir en compte de cara a aquest nou curs, on les joves van patir molt, no només per l’existència d’un virus que els afectava a ells i als seus fami-

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

r b

l

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

tema central 15

r fer, estic orgullosa de barris de la Marina”

la de Barris, les apostes del seu govern plegats i hem de posar-hi creativitat, i el Pla de Barris és una innovació que el que fa és injectar recursos extraordinaris; fer rehabilitació i reforma de l’espai públic, de Can Clos o el Polvorí que hi havia unes demandes molt especifiques per millorar l’espai públic i agençar-lo i dignificar-lo. Fem un reforç a les escoles, bàsiques per la igualtat d’oportunitats, no canviem els indicadors de l’escola d’un any per l’altre però estem posant les bases per un gran canvi perquè en els propers

Parlem del Prat Vermell. En coneixem el calendari de construcció, però què hi ha dels serveis públics i instal·lacions que han de posar-s’hi també? En poc temps arribaran molts veïns a viure-hi.

Evidentment això també s’haurà de fer amb participació de la ciutadania. Per exemple, moltes de les promocions d’habitatges ja es pensen perquè en els locals hi pugui haver entitats socials o algun dels equipaments que es necessitin. Ara, sempre que projectem habitatge, fem que l’es-

El CAI és un Centre d’Atenció Integral, és molt més que un centre de serveis socials, és innovar en l’atenció dels serveis socials comptant amb la ciutadania organitzada, perquè sols no ho podem fer.

Vam fer una reforma i proves pilots al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Hi havia molta queixa perquè anaven canviant els professionals, i sobretot perquè la gent gran necessita una relació propera amb algú que conegui. Vam fer canvis perquè sempre siguin els mateixos professio-

moviments socials, i tinc una memòria fresca de com és d’important aquest activisme. Històricament molts dels equipaments que es van fer als barris de la ciutat van ser conquestes veïnals; les places, les escoles... O sigui que no m’estranya que el CAI s’hagi emplaçat molt millor gràcies a la proposta veïnal.

Pensa que l’Ajuntament de Barcelona té 14.000 treballadors/es d’un munt de departaments, de districtes i àrees diferents, que entre ells no parlen cada dia, a lo millor des de l’àrea social es projecta un equipament, des d’urbanisme es fa el disseny i des d’un altre departament es decideix l’emplaçament i aquesta visió global, la mirada veïnal és imprescindible per fer-ho bé.

Autocrítica: “Ens vam equivocar en el plantejament inicial amb la cultura, però hem sabut rectificar” “Hem trigat dos anys en saber com funciona l’Ajuntament, és un fet. Però ara sabem moure’ns més de presa” “Hem buscat més diàleg amb la resta de grups polítics, per aconseguir acords de govern”

▶ L'equip de La Marina durant l'entrevista.

Alejandro Flores

anys els nens i nenes de la Marina tinguin millors condicions en educació. Això són exemples de reforços que fan falta perquè no segueixi creixent la desigualtat, però després hem de pressionar la Generalitat i l’estat perquè facin les polítiques estructurals necessàries.

Us plantegeu plans de xoc per una dècada, per exemple? l’impacte podria ser molt més significatiu.

Moltes de les polítiques que fem a la Marina són de llarga durada; per exemple, els centenars d’habitatges públics que estem fent permetran accedir a una família a un habitatge a un preu raonable i no de lliure mercat, i també estem creant milers de llocs de treball, i això no es veu a les estadístiques de forma immediata.

pai públic al seu voltant sigui de qualitat i tingui més verd del que hi havia, necessitem augmentar el verd de la ciutat per lluitat contra el canvi climàtic, perquè sigui més saludable i agradable...

Quan tindrem notícies dels nous serveis, llavors?

A mesura que vagin arribant centenars de nous veïns s’ha d’anar treballant en aquest projecte d’equipaments, i suposo que al llarg de l’any vinent segur que hi haurà consultes a nivell de territori per projectar-los.

S’ha començat a construir el nou edifici municipal a Cal Sèbio per atendre la demanda de serveis a la zona, però no acabem d’entendre com funcionarà.

nals qui atenguin una mateixa població.

Això va tenir molt bona resposta i vam pensar la conveniència de fer-ho en el conjunt dels serveis socials. I això és Vila Veïna, un model de finestreta única de proximitat, que anirà en aquest Centre d’Atenció Integral, on és vol que hi hagi un lloc d’atenció al veí o veïna de proximitat que necessita ajuda i se l’orienti. Aquest model vol tenir també espais per projectes socials impulsats des de la ciutadania. És oportú recordar les protestes veïnals que van aconseguir de corregir el lloc on havia d’anar aquest edifici. Ara que està delimitat, és evident la raó que tenien.

Absolutament d’acord. Jo he estat més anys activista veïnal que alcaldessa, en

Heu intentat innovar en matèria de participació ciutadana, els pressupostos participatius en són un exemple, però hi ha la sensació en diversos sectors i en part del teixit social i veïnal de la ciutat que la relació no ha estat la més optima. Què cal millorar en tot el que heu fet? És una pregunta complexa, fa dècades que el moviment veïnal hi fa propostes.

Recordo que el en primer mandat vam aconseguir aprovar un nou reglament de participació ciutadana que el moviment veïnal feia molts anys que reclamava.

El reglament de participació ciutadana preveia la possibilitat de fer consultes a la ciutadania com una manera de donar protagonisme a la gent, que només reunint uns milers de signatures qualsevol col·lectiu podria “obligar-nos” a l’Ajuntament a consultar a la ciutadania i fer un debat de ciutat. Això hauria estat un salt qualitatiu, però no va ser possible per culpa d’una multinacional, Agbar, que com sabia que Continua a la pàgina 16

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

16

actualitat

Es posen en marxa les obres del CAI de Cal Sèbio

del CAI: "vull fer un agraïment tot l'equip i a aquells veïns i veïnes que teníeu clar que el projecte era necessari pel barri, però que ens vau plantejar el canvi de localització, el que va suposar un endarreriment, però que al final estem avui aquí i s'ha fet amb el consens de tothom".

Amb la posada de la primera pedra s'inicia la construcció, i es preveu que duri fins a l'octubre del 2022

▶ Laura Pérez, regidora de Drets Socials, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau i el regidor de Sants-Montjuïc Marc Serra.

|| Andrea Bello Poc després de l'inici de les obres, l'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme la cerimònia de la col·locació de la primera pedra del futur Centre d'Atenció Integral

de la Marina, en què hi van participar l'alcaldessa Ada Colau, el regidor de Sants Montjuïc, Marc Serra, i la regidora de Drets Socials, Laura Pérez.

El CAI comença a veure la llum amb aquest acte que dona inici al procés de

Alejandro Flores

construcció que durarà fins a l'octubre del 2022, segons les previsions. Un camí que no ha estat fàcil per al Centre d'Atenció Integral, per la seva reubicació, així ho recordava Laura Pérez, que havia estat regidora del Districte durant el procés de projecció

Un projecte que aplegarà diferents serveis d'atenció a la ciutadania com els serveis socials, de protecció a la dona, vila veïna... entre altres. L’alcaldessa va ressaltar-lo com una aposta innovadora i de futur: "volem que aquest centre sigui un referent per a tota la ciutat, que per una vegada els equipaments de primera es facin a la Marina i la resta de barris puguin copiar el que segur serà un model d'èxit".

Finalment Serra recordava que "amb aquest equipament també en guanyarem un altre, i és que en traslladar els serveis socials al CAI recuperarem la Pepita Casanellas com a centre cívic".

L'alcaldessa va aprofitar la seva visita al barri per fer una passejada pels jardins de la Mediterrània, plaça Marina i fer una entrevista pels Mitjans de Comunicació Local, La Marina. ■

Ve de la pàgina 15

Piscina municipal i reforma del Passeig de la Zona Franca

“Les inversions s’hauran de fer en el mandat següent” una de les primeres consultes que faríem seria sobre si la ciutadania preferia la gestió pública o privada de l’aigua, i Agbar té l’aigua de Barcelona privatitzada des de fa dècades, de manera il·legítima, crec jo, doncs ens va ficar una bateria de querelles.

Encara ara estem denunciats molts de nosaltres davant el Tribunal de Comptes, tot per frenar el reglament de participació, i ho va aconseguir. Realment la nostra democràcia té molt a millorar.

Així que anem obrint camí, no tant ràpid com voldríem però anem avançant i fent un canvi de paradigma que no és només una qüestió de justícia, sinó que és imprescindible per fer una millor política.

I què pot fer-se millor en la relació amb els diversos sectors de la ciutat?

Sempre es pot fer millor tot. En el primer mandat ens va costar arrancar, això es un fet, la majoria de nosaltres no teníem experiència en la institució ni tan sols en un partit polític, i com ja he dit l’Ajuntament és enorme, 14.000 treballadors.

Entre que aprens com funciona, les normatives.. vam trigar dos anys en poder arrencar. Va ser molt dur. També en el primer mandat ens vam equivocar en l’apartat de cultura, no vam saber donar-li tota la importància que té, i especialment

en una ciutat com Barcelona, crec que ho hem corregit en el segon mandat, hem tingut més capacitat de diàleg, hem fet més acords a nivell de plenari i crec que el diàleg a l’Ajuntament està funcionant millor.

Havia tocat el tema de la mobilitat.

Pel que fa al barri, el carril bici ha aixecat molta polseguera per com s’ha plantejat. A vostè què li ha arribat i què en pensa?

Era una demanda del barri i que coincideix amb una estratègia de ciutat, que hem de fer carrils bici i que estiguin connectats entre ells, que no estiguin a la vorera. Abans és feien a la vorera i és un error ben gros perquè hi poden haver molts accidents entre ciclistes i vianants. Hi haurà persones a qui no li agradarà com ha quedat o que no el fan servir, però si hi ha alguna critica estaré encantada d’escoltar-la perquè desconec si hi ha alguna polèmica més enllà d’això.

Al barri hi ha dues demandes històriques i que tenen molt de consens, una és la piscina municipal i l’altra la transformació del passeig de la Zona Franca. Concretament, en acabar el seu mandat, de tots dos projectes què tindrem?

Ara mateix no sabria respondre si pot haver algun projecte executiu. Les obres és

evident que en aquest mandat no es poden fer. Sé que la piscina és una demanda històrica i tant de bo pugui estar en el pla d’inversions del proper mandat. Però vull posar en valor que no es pot fer tot de cop, estem fent centenars d’habitatges, hem fet arribar el metro, s’està fent el Pla de Barris. El pressupost no arriba a tot, som els que menys pressupost tenim de totes les administracions públiques i hem d’anar fent poquet a poquet. Espero que es faci una proposta de projecte executiu en aquest mandat, i és possible que per al proper mandat es pugui fer. En tot cas la inversió hauria de ser en el proper mandat, però ja portem més de 115 milions invertits en la Marina.

Abans d’acabar comparteixi amb nosaltres què ha estat el més difícil i el més fàcil de ser la primera alcaldessa de Barcelona?

Escollir només una cosa és molt difícil.. El més difícil, segurament va ser quan vaig arribar a l’Ajuntament. Era difícil no sentir el síndrome de la intrusa, no és només per ser la primera dona alcaldessa, sinó també la primera alcaldessa de família humil, de classe treballadora, que no es tractava braç a braç amb les famílies que sempre han manat en aquesta ciutat.

En els primers mesos generava moltes

situacions, sobretot amb senyors que estaven en posició de poder en el món econòmic, en el món mediàtic, i notaves la incomoditat de què no et coneixien, estaven acostumats a tenir alcaldes que coneixien les seves famílies, que se’ls trobaven habitualment en actes socials.. i no era el meu cas.

Per mi és motiu d’orgull i de felicitat, i em sento responsable perquè no només em represento a mi mateixa, el fet de ser la primera dona i de classe treballadora... d’alguna manera se’t demana més i has de demostrar sempre més. És difícil i alhora és un orgull, té les dues cares.

Li pregunten si tornarà a ser candidata.

He decidit que encara no prendré aquesta decisió. És així. Ara tinc molta feina, molta feina...

Però vostè té energia?

Sí, tinc molta energia i, sobretot ara tinc la il·lusió que, amb tot allò difícil que hem passat, ara per fi estem veient fruits de molt esforç i molta feina. Tinc la il·lusió de concentrar-me en el present i de demostrar que tota la feina que hem fet dona resultat; aquesta ara és la meva prioritat.

D’aquí un any ja decidirem si es oportú o no plantejar-se repetir un tercer mandat. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

18

actualitat

Continua la urbanització del Prat Vermell

Arrenca l'edificació de dos nous edificis residencials de la promotora AQ Acentor || Redacció A poc a poc es comença a albirar el nou dibuix urbà del Prat Vermell. A les edificacions acabades, algunes de les quals ja estan habitades, ara se suma l'inici de la construcció de dos nous edificis residencials que impulsa la promotora immobiliària AQ Acentor (Aquila Capital). Això és possible gràcies a l'obtenció de la llicència d'edificació de les seves dues primeres promocions residencials, Lisboa i Berlín, part del projecte d'AQ Urban Fira, aconseguida a finals de juliol i que li permetrà reactivar tot el seu projecte.

La promotora contempla el desenvolupament de més de 680 habitatges de totes les que integraran la nova zona, de les quals unes 480 oferirà en venda lliure i més de 190 seran habitatges protegits.

En concret, aquests dos primers edificis, Lisboa i Berlín, introduiran més de 30 habitatges protegits i prop de 110 en venda lliure. Així mateix, la promotora desenvoluparà altres tres immobles residencials i un altre d'oficines d'uns 15.000 m2.

En el seu conjunt, invertirà entorn de 270 milions d'euros i generarà entorn de

3.000 llocs de feina directes i indirectes amb la seva activitat, 800 dels quals estaran vinculats amb la promoció dels edificis Lisboa i Berlín. Els treballs previs i d'adequació d'aquests van arrencar el mes de maig. Per això, després de l'obtenció de la llicència d'edificació de les seves primeres promocions ha estat possible començar els treballs a l'agost.

El desenvolupament del projecte seguirà les directrius per a complir amb el criteri del reconeixement internacional BREEAM.

La promotora construirà més de 680 habitatges i un edifici d'oficines d'uns 15.000 m2 amb un caràcter sostenible Segons la promotora, tots els immobles aconseguiran una certificació d'eficiència energètica amb qualificació 'A' i s'incorporaran a la nova xarxa d'aigua regenerada impulsada per l'ajuntament de Barcelona,

que, mitjançant processos de regeneració, permetrà el seu aprofitament sostenible amb una aplicació directa o indirecta.

Així mateix, els habitatges es connectaran a Ecoenergies Barcelona, que subministrarà la producció de fred i calor per a climatització i aigua calenta sanitària (ACS). Es busca així uns edificis sostenibles, més respectuosos amb el medi ambient i una optimització dels costos de consum per a les comunitats de propietaris.

El projecte d'AQ Urban Fira s'emmarca en el pla de regeneració urbana aprovat per l'Ajuntament de Barcelona, que contempla el desenvolupament del qual en la pràctica és un nou barri d'unes 75 hectàrees i on es preveu que arribin a viure fins a unes 30.000 persones. És el desenvolupament urbà més gran posat en marxa en l'actualitat a la Ciutat.

La promotora destaca la seva aposta de les noves edificacions per l'accessibilitat a serveis culturals, educatius i recreatius pròxims a la zona. També destaca la proximitat d'instal·lacions com el recinte Firal, el parc de Montjuïc (i tots els seus espais esportius), el Museu Nacional de Catalunya o la presència de l'escola de negocis IESE. ■

Planeta barrio, una mirada a través de la diversitat dels joves de la Marina sena de joves d’entre 13 i 15 anys amb els quals han treballat.

Chantal, Daniel, Hamza, Ikhlas, John, Juan Pablo, Manuel, Nadir, Shamil i Valery són els deu noms propis de la mostra. Tots ells tenen orígens diferents, però alhora comparteixen un mateix territori: Són veïns i veïnes de la Marina. El seu planeta particular, la seva zona de perill i a la vegada de confort.

|| A.M. Durant tot l’estiu, el barri de la Marina ha estat present a l’entrada de l’espai CaixaForum de Montjuïc. Des del passat 28 de juny fins aquest mateix 5 de setembre, els veïns i veïnes de Barcelona han pogut gaudir de “Planeta Barri, fotografia participativa amb joves de la Marina”. Una exposició especial, en què els grans protagonistes han estat adolescents del barri.

La mostra il·lustra les mirades i pensaments de deu adolescents a partir de material gràfic, especialment fotografies. En elles trobem les expressions d’un col·lectiu vulnerable, que està patint com pocs

▶ L'exposició a les instal·lacions de CaixaFòrum.

Andrea Bello

les conseqüències d’aquest context social i econòmic tan gris i complicat.

Cada fotografia reflecteix una mirada personal En l’exposició destaca el poder d’evocació de cada imatge, que passaria desapercebut sense el treball de Photographic Social Vision, entitat especialitzada en fotografia participativa. El seu equip ha sabut treure tot el que portaven dins la de-

Mans a les mans com a entitat promotora En cada imatge presentada a l’exposició trobem un sentit, una mirada, un detall.

Són retrats de veritat, sense trampa ni cartró. La mostra pot semblar un pel abstracta, però tot s’aplaca si s’observen les inquietuds i els mons transversals d’aquests adolescents que comencen a créixer i a deixar enrere la infantessa per afrontar la complexitat de la realitat.

La mostra s’ha portat a terme gràcies a diverses col·laboracions. Per una banda, CaixaProinfancia i Art for Change, de la Fundación ”la Caixa”. Per altra, la entitat Mans a les mans i, CaixaFòrum Barcelona. Un projecte que vol contribuir al progrés educatiu i la igualtat d’oportunitats en un context social molt complicat. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 19

El circuito de Calistenia en nuestro barrio Rafael Ochoa Hace muchos años en los parques del barrio teníamos columpios, toboganes y balancines para los más peques, también había estructuras como barras paralelas para jugar (dos barras de hierro a media altura fijadas al suelo) y formas geométricas para colgarte por sus hierros. Poca cosa más para los mayores. Los jóvenes las usábamos para competir entre nosotros… ¿A ver quién hace más abdominales? o ¿Más flexiones?

Cuando no nos entreteníamos con una cosa jugábamos a otra: Al churro media manga, al deli, al béisbol, al bote, a ver quién salta más con los pies juntos y un largo etcétera. Deportivamente, estábamos muy bien sin perseguirlo. Y eso sin contar los deportes clásicos que también practicábamos: futbol, baloncesto, atletismo y una larga lista que hacíamos federados y no federados.

Hoy día los parques para los peques

el boca a boca y por mis ganas de caminar el barrio en estos amaneceres y atardeceres montañosos de los que podemos disfrutar por el privilegio de vivir cobijados por Montjuïc. Así, he trazado un circuito de hasta siete paradas o puntos por el barrio.

Comenzamos el recorrido, que pretende animarnos a hacer deporte, por el parque de Can Sabaté. Un cartel lo anuncia “Circuit de Salut”, y especifica el requisito para usarlos: medir más d’1,40 metros de altura.

También da consejos e instrucciones para usarlos. Aquí hay dos aparatos instalados. Es mi primera parada.

Sigo deambulando en su búsqueda, siempre por la sombra, hasta que me planto en la Báscula, ahora también Emilio Fernández, en reconocimiento de un vecino solidario i impulsor del deporte en el barrio. Es mi segunda parada. La instalación cuenta con

La quinta parada son los Jardins de Sant Cristòfol. Hay tres aparatos más.

Después de todo no estoy tan mal, aquí mantengo bien el tipo al hacer la prueba de ejercicios. La sexta son los Jardins dels Drets Humans, tres aparatos de ejercicios, cerca de la terraza del bar de la Biblioteca.

He aminorado el paso y finalmente encuentro la séptima y última parada, al costado de la plaza Cerdà, derecha de la calle del Radi. Un aparato de barras. Ésta instalación no tiene ningún cartel, a diferencia de todas las anteriores. Y cuando termino aquí el recorrido, como me va la marcha, vuelvo al punto de inicio.

Can Farrero y su jardín precioso. He señalizado yo mismo, manualmente, los puntos en el mapa para orientar a los que queráis hacerlo. Es un recorrido unos 4,5 kilómetros aproximadamente. ¡Si los hacéis, comentarlo!

Circuito de calistenia La Bascula-Emilio Fernández.

son más completos que antaño, balancines con y sin muelles, columpios, toboganes, resbaladeros, casitas, pasarelas, etc. No obstante, estas mejoras, hay una franja de edad que se queda sin opciones, pues es demasiado grande para ir a los parques infantiles y demasiado pequeña para ir con la colla de jovencillos. Afortunadamente ahora tenemos los aparatos de “Calistenia”.

La Calistenia es un ejercicio que se practica con el esfuerzo del cuerpo (algo así como hacíamos cuando éramos más grandes que pequeños). Los aparatos están pensados para fortalecer las partes del cuerpo que nos interesan. Es un ejercicio que lo puede practicar todo el mundo a partir de los 6-8 años, haciendo estiramientos, y a partir de los 13-14 años, para ejercicios de mayor esfuerzo.

En nuestro barrio, desde hace unos meses, tenemos un circuito de Calistenia donde se puede hacer ejercicios saludables para el cuerpo, implementado con fondos del Pla de Barris. Sentí curiosidad al verlos en un parque y comencé a indagar por

más aparatos, cuatro, y los que ilustra la foto. Son los más completos y la mayoría tiene las instrucciones integradas.

Así, entre pinos y plataneros sigo mi recorrido. El siguiente punto del circuito que yo mismo voy trazando, ya que no existe ninguna señalización que explique la ruta, es Jardins de Cal Sèbio (parte alta de Can Farrero).

Tercera parada. Hay un solo aparato enorme para ejercicios de barra. Después de hacer unas cuantas dominadas y abdominales y comprobar que no estoy en forma, atravieso el Passeig de Zona Franca dirección al mar.

Siguiendo el rastro de algunos políticos que últimamente han visitado Casas Baratas, (el socialista Jaume Collboni y la misma alcaldesa de Barcelona, Ada Colau) llego a la plaza Falset. Es mi cuarta parada. Mientras observo los muchos cambios en aquella zona… ¡por fin! tres aparatos más de ejercicios. ¡Uy! Uno tiene las barras de agarre en el suelo. Lo examino y veo que se han aflojado los tornillos de las bridas, es fácil de arreglar…. habrá mantenimiento?

Personalmente he echado a faltar algunas cosas. Por ejemplo, la información que deberían tener los aparatos, pues sólo la tienen los de La Báscula, un plano de ubicación para situar cada zona, donde estás y a donde puedes ir. Un trazado indicativo entre zonas para seguir un recorrido seguro, información en cada parada de cuántas calorías quemas según el tiempo de ejercicio empleado en cada aparato, e información sobre los beneficios de hacer ejercicios y/o los riesgos del sedentarismo.

Por lo que he podido indagar la implementación de los aparatos no está terminada. Todo y que tampoco hay noticias sobre cómo y cuándo se terminará. Sería una lástima que un proyecto como este, muy acertado desde mi punto de vista y que busca mejorar la salud de los vecinos, e iniciado hace ya algunos años, acabe así.

Y es que lo de hacer las cosas bien y terminar siempre lo que comienzas, ha de aplicarse en casa, en el trabajo y en el gobierno. ■

Pau Espí

Troglodites 2.0 Com que parlaré de l’homofòbia, vull que quedi clar que no tinc cap intenció de parlar en nom del col·lec· tiu, bàsicament perquè no en formo part. Jo sóc un noi blanc, ros, alt, heterosexual i, perquè no, deixeu que m’ho cregui, bastant atractiu, així que em semblaria una falta de respecte posar-me a parlar en nom d’unes persones que, pel sol fet de ser assenyalats com a diferents a una part de la societat, aquesta ja les assenyala i les exclou. Així que us intentaré explicar quina és la visió que crec que té el jovent cap al col·lectiu de la millor manera que pugui. Us ho intentaré dir amb tot el tacte possible: Si supereu la trentena d’anys, ja no sou joves. Assumiu-ho, no passa res, a tots ens arribarà aquest moment. No dic que sigueu uns vells, però oi que ja no podeu agafar el metro amb una T-Jove?, doncs capteu la indirecta.

Bé, que em desvio del tema, si els adults creieu que el jovent d’avui en dia té una visió més oberta i inclusiva i que les persones que formen part del col· lectiu no ho passen malament, deixeu-me dir que us equivoqueu al 50%. D’una banda, cada cop hi ha més joves que tenen la voluntat per sortir de l’armari i explicar com se senten o quin és el gènere que els atrau, i és cert que la majoria del jovent ja no els jutja ni els menysprea, però, malauradament, una gran part dels joves i adolescents encara viuen als antípodes de la societat, i, enguany, això està quedant molt clar.

Penseu que aquest 2021 les agressions homòfobes s’han disparat a Espanya i que ja són el primer 'delicte d'odi' nacional. I és trist dir-ho, però la gran majoria d’agressions, les porten a terme els joves, sí, “els”, perquè, generalment, els agressors són homes, els quals insulten, agredeixen i, fins i tot, acaben matant a persones del col·lectiu (en molts casos nois homosexuals o bisexuals) al crit de “maricón”, com va succeir en l’assassinat de Samuel Díaz.

D’altra banda, les xarxes socials han accentuat els insults homòfobs i el ciberbullying cap a les persones que formen part del col·lectiu i ho exposen a les xarxes, ja que, gràcies a l’anonimat del qual gaudeix la gent a internet, els mononeuronals tenen carta blanca per assetjar, faltar el respecte i amenaçar a la gent amb total immunitat i sabent que no hi haurà cap repercussió pels seus actes. A més a més, a Espanya hi ha un partit d’ultradreta que no para de pujar i que va en contra de tot el que defensa el col·lectiu. Malauradament molts dels seus votants són joves. Circumstàncies com les que acabo de mencionar ens han de deixar clar que hi ha molta feina a fer, però, tranquils que no tot està perdut. Com ja he dit abans, són molts més els i les joves que no tracten de manera diferent a una persona pel sol fet de si se sent atret per uns o pels altres, o per si se sent home o dona o, senzillament, no s’identifica amb cap dels gèneres.

Tots som persones i tots tenim els mateixos drets, encara que a alguns energúmens els costi acceptar-ho i segueixin encallats en l’època de Franco, on es perseguien als homosexuals i se’ls aplicava l’antiga llei de “vagos y maleantes”, fent-los passar penúries, que podien acabar en empresonament o fins i tot ser afusellats sense pietat, també al crit de “maricón”.

Penso que els paral·lelismes estan ben clars, i que, malauradament, no tenim la llibertat que ens mereixem, però si tots remem cap a la mateixa direcció, estic segur que podrem acabar derrotant a un feixisme que sembla que està més viu que mai. ■

20

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Et vols associar a l’Eix Comercial de la Marina?

Saps quins serveis oferim a l’Eix comercials de la Marina?

Restauració: Las PALMERAS Mare de Déu de Port, 252 633266155

Informació i assessorament constant

Cursos de formació gratuïta Amb la nostra formació i amb els millors professors us donem eines per ajudar-vos a millorar el dia a dia del vostre comerç.

Estudiants en practiques al vostre negoci, sempre supervisalts per un tutor.

Inmobiliària Grocasa Mare de Déu de Port, 257 676585317

Assessoria Administració Finques Pérez Mare de Déu de Port, 385 933327788

Escola Bressol La Pau Mare de Déu de Port, 355 baixos 930321306

Forn Cafeteria Jessi-K-afé Alts Forns, 74 935318354

Pa de Carpes Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708

Pisos Barcelona Alts Forns, 71-73 935365919

Congelados Alis Mare de Déu de Port, 407 696824448

Borsa de Treball Programa avanza tu comercio Augmenta les tevés vendes a través d’estrategia de digitalització, aparodisme i productivitat. Millora els resultats del teu comerç, restaurant, perruqueria, academia o qualsevol altre negoci.

Ajuts i subvencions T’informem i et tramitem ajudes i subvencions per al comerç. Contacte directe amb les institucions administratives sobre qüestions que puguin afectar al soci (seguretat, mobilitat, urbanisme…)

I molt més!!! Apunta’t!!!

Campanyes i Fires

Presència a la Web, xarxes socials i al Diari la Marina

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

Restaurante Salus Foneria, 9 934315909

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

FERRETERIES-LAMPISTERIES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 934214922 / 601156042

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

www.comerciantslamarina.cat

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

MANIKURAME LYS (CUINA XINESA) LLAR D’INFANTS XUMETS C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 Carretera del Prat, 40 C/Energia, 10. 93 431 76 72 Telf. 936 11 83 83 MI PELU ELECTRODOMÈSTICS ESCOLA BRESSOL LA PAU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 CAL TETE ELECTRODOMÈSTICS VANWARD COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L Mare de Déu de Port, 355 baixos c/Mare de Déu de Port, 84 ADMINISTRACIÓ FINQUES c/Energia, 20 Telf. 930321306 QUADRES I MARCS Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 932 23 00 24 ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ ART I DECORACIÓ Telf. 934215977 / 677565089 Telf. 93 535 52 52 FINQUES PÉREZ MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ JOJOTO BARCELONA Mineria, 17. 93 296 70 03 Mare de Déu de Port, 385 TU CERRAJERIA.COM ESCOLA D'IDIOMES MACARRO Ferrocarrils Catalans, c/Ferrocarrils Catalans, 43 933327788 Pg. Zona Franca, 173.

QUEVIURES KIDS AND US LA MARINA Telèfon +447826495662 87-89. Telf. 93 332 78 56 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 661 991 144 C/ Mecànica, 17 ANIMAL DOMÈSTIC MOBLES Foneria, 26 b. 93 332 64 44 PEIX I MARISC MON ANIMAL FORNS DE PA ACADÈMIA D' ANGLÈS MUEBLES EL CISNE Mare de Déu de Port, 257 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 CONDIS SUPERMERCATS SMALL TALK 365. CAFÈ I FORN DE PA Pg. Zona Franca, 224. 933322698 Tel. 934322108 Pg. Zona Franca, 210- 214 Plaça de Sant Cristofol, 19 C/ Mare de Déu de Port, 271 PELUTS MacMOBLES ZONA FRANCA Telf. 93 431 84 78 Telf 647 19 56 44 Telf. 93 421 87 26 RESTAURANTE PALACIO Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Pg. Zona Franca, 141 MANDARIN CONGELADOS ALISS Mediterrània) Telf. 934229079 ESTANCS 365. CAFÈ i FORN DE PA Telf. 93 432 37 99 934218715 / 618566698 Mare de Déu de Port, 407 ESTANC ZONA FRANCA C/ Mare de Déu de Port, 379 Pg. Zona Franca, 241 ARTS GRÀFIQUES MacMOBLES ZONA FRANCA -2 696824448 Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 93 422 38 47 CELIA SERVEIS GRÀFICS Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 933326946 BAR LAS PALMERAS REFORMES INTEGRALS 365. CAFÈ FORN DE PA I C/ Energia, 32 628635753 C/ Mare de Déu de Port, 252 ESTANC Nº 276 DEGUSTACIÓ MODA I COMPLEMENTS NOUESPAI, S.C.P 633266155 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 Pg. de la Zona Franca, 365 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Pg. de la Zona Franca, 177 ASSESORIES-GESTORIES 191-205. Telf. 93 332 04 13 RESTAURANTE SALUS Telf. 93.517.63.18 ANNA MARIA MADRID ASSESSO- FARMÀCIES CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Foneria, 9 934315909 RIA / AMM ASSESSORIA, S.L C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 CALZADOS CISNE TENMAN REFORMES Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a FARMÀCIA CUSCÓ Passeig de la Zona Franca, 220 c/Mare de Déu de Port, 407-409 FOC BLAU Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 419 52 87 EL TALLER Telf. 933323594 Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 629.82.92.85 Telf. 934218129/ 606885784 C/ Alts Forns, 61. 938289122 932969564 BOFILL & PERAIRE JUBEL ZAPATERIA RESTAURACIÓ FARMÀCIA PANADÉS FORN HUGUET TAX&LEGAL c/Mare de Déu de Port, 252 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR TABERNA DEL CONDE Pg. Zona Franca, 226 C/ Alts Forns, 60. 645-944-419 c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 93 432 16 98 CERMASA CENTRE MÈDIC Carrer de la Foneria, 46 Telf.

93 332 34 47 Telf. 932989977 / 609932494 Gran Via, 162. 93 431 41 40 Telf. 95270842 FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ NOTARIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/ Alts Forns, 74. 935318354 SALUT AUTOESCOLES MARÍA DE LOS DESAMPARADOS BAR GARRIDO C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 CENTRE D’INFERMERIA AUTOESCOLA ZONA FRANCA RIOS MESSANA NOTARIO c/Foneria, 40 Local 3 PA DE CARPES I PODOLOGIA Pg. Zona Franca, 186 Pg Zona Franca 242, Entlo.C. (Jardins de la Mediterrània) FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Mare de Déu de Port, 321 local 7 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 Telf. 93 331 86 12 Tel. 936282806 Fax 931210064 C/Mare de Déu de Port, 234 636836708 GRANJA ELENA, S.C.P Telf. 93 332 21 94 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAAUTOMÒBILS ÒPTIQUES Pg. Zona Franca, 228 FOTOGRAFIA PSICOLOGIA-OSTEOPATIA KIA AR MOTORS FARMÀCIA CARMEN BARENYS JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Telf. 93 296 98 43 GALERA FOTOGRAFIA (THERAGRANS-THERANENS) Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 Pg Zona Franca, 122 155.

Telf.

93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 177-179 Carretera del Prat, 5. 656187296.

933320210 / 608975406 ENRIC I PAU Telf. 93 332 57 97 BUGADERIA VISTA ÒPTICA Mare de Déu de c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA FARMÀCIA BELKIS Port, 252. Telf. 93 331 40 47 LA WASH-BUGADERIA IMMOBILIÀRIA Telf. 622169239 MARTÍNEZ SÁNCHEZ LA SAL DEL PORT c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 PISOS LA MARINA PAPERERIES Passeig de la Zona Franca, 106 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 08038 Barcelona Tel. 932980106 Passeig de la Zona Franca, 177 PAPELERIA NAVARRO CELLERS CROSFFIT LA FIRA 936057058 934311020 / 637526075 BAR PADDOCK Pg. Zona Franca, 181 CELLER LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 220 FARMÀCIA DOMÈNECH CB Pg. de la Zona Franca, 145-149 Telf.

93 332 57 94 Aviador Duran, 2. 680188509 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 IMMOBILIÀRIA GROCASA Telf.

93 331 84 33 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Mare Déu de Port, 257 CORREDURIES D’ASSEGURANCES PASTISSERIA CREATIVA C/ Foneria, 38 local, FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS 676585317 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, BAR RTE. CAL CAMPÀ telèfon 34 637 52 59 71 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Mare de Déu de Port, 255 272.

Telf.

93 141 97 75 Passeig de la Zona Franca, 109 PISOS BARCELONA Telèfon: 93-331-13-41 Telf. 932233309 / 656369849 Telf. 93 360 68 69 Alts Forns, 71-73. 935365919 TALLERS MECÀNICS PERRUQUERIES I ESTILISME ▶ FARMÀCIA ENERGIA (NOU SOCI) DROGUERIES I PERFUMERIES BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN TALLERES J.F JOIERIES c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Mare de Déu de Port, 279 DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 413 bxs Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 JOIERIA RAMON CARNÉ Telf. 93 332 89 95 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 local 3. Telf. 93 422 10 48 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

MIDAS FOC C/ Foc, 88-92 Telf. 93-223-71-33 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

T’informarem en tot moment de la normativa de comerç (horaris comercials, vendes especials, etiquetatge…). Estaràs al dia de totes les novetats del teu sector, així com coneixeràs tots aquells aspectes imprescindibles per donar el millor servei i estar el dia de tot el que passa al barri!

Cursos en comunicació

Comerços que s’han associat recentment

Nens i nenes descalços, vestits de catalanets, agafats a una corda, trepitgen el raïm beuen el most, que no emborratxa, i si emborratxés, què? Plus Ultra era un guirigal

L’any 1986 es va iniciar la Trepitjada de raïm recuperant festes tradicionals que e d’artesans i botigues de barri. La família del celler Peña va encapçalar la tradició d l’Associació de veïns de Plus Ultra, qui s’ha destacat organitzant-la fins ara. És una

Foto familiar dels veïns del barri de Plus Ultra, l’any 1986 a la seva primera Trepitjada de raïm.

La canalla al costat d’en Mao, un veí que amb el carro i el burret sempre acompanyava la cercavila. 1989.

Els castellers de Barcelona aixequen un castell a Mare de Déu de Port durant la cercavila per entrar a Plus Ultra. 1981.

m, mentre els badocs, complaguts, i en gotets de plàstics, ll, i els porrons de vi dolç i moscatell també circulaven...

Paco Candel per a un article del Diari Avui, l’any 1994.

es feien als anys 60’ al poblet (Plus Ultra), llavors ple durant els seus primer anys. Després va agafar el relleu a cita que gaudeix tothom al barri.

Fotos i texte: Josep Vicens Busquets

Setembre 2021 - La Marina núm. 307

A punt per trepitjar el raïm a l’ultima festa que es va poder celebrar, amb la presència dels llavors directius de l’Associació i actuals organitzadors, Francesc Boix, l'Abdó Florencio i Miguel Jiménez, en companyia d'autoritats municipals. 2019

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

22

cultura

La Nit de l'Havanera torna el 4 de setembre || Albert Muro Organitzada pel grup Folk Montjuïc, enguany celebraran la XXXI edició amb més ganes que mai i amb forces renovades, tenint en compte que l'any passat no es van poder reunir. No obstant això, aquest cop tampoc serà el mateix, ja que l'assistència serà de quasi la meitat (de 900 cadires a 500) i no es repartirà menjar ni ron cremat, però la il·lusió sí serà la d'altres anys. De fet, tal com va explicar la Isabel Valiente, presidenta de l'Associació, "encara que hi hagi normes, volem fer-ho, ja vindran temps millors".

Assistència de diversos grups i un homenatge molt especial La cita de 2021 portarà novament a les Fonts de Montjuïc la màgia de l'havanera. Els mestres de cerimònia seran els integrants del grup Folk, que com sempre interpretaran la seva música. Però a part, diversos

col·lectius convidats faran acte de presència a l'escenari. L'Havaneres Montjuïc seran uns dels representants, com també Barca de Mitjana.

Enguany el protagonista de l’homenatge al gènere musical serà Castor Pérez, pioner de l'havanera i pare de la Sílvia Pérez Cruz. Per fer aquest reconeixement com cal s'aproparà a la cita l'Ampordanet, grup que, originalment, va ser format pel mateix Castor. Sens dubte un moment únic per a tots els amants d'aquesta cançó cubana.

"És l'acte principal de la nostra entitat" Aquesta és la cantada d’havaneres gratuïta més gran que es fa a Barcelona. Motiu més que suficient per treure pit i presumir d'associació.

En aquest sentit, la Isabel es mostra orgullosa del creixement de l'entitat: "Som un grup senzillet que ha estat capaç de fer un acte com aquest, que és el principal de la nostra entitat.

Vam passar del barri de la Marina a la muntanya de Montjuïc".

A la vegada, la mateixa Isabel apunta que això no hauria estat possible sense l'ajuda del Salvador Garcia, qui segons la presidenta va lluitar molt perquè l'acte se celebrés a les Fonts. "Va ser l'autèntic cervell, ell ens va fer costat a nosaltres i nosaltres a ells". Els avalen tres dècades a les seves espatlles i una gran quantitat d'homenatges fins i tot viatjant a Portugal o a Toulouse.

Segons ens expliquen tant la Isabel com el seu marit Rafael, company de colla, Catalunya té tres grans cantades, la de Palafrugell, la de la Barceloneta i la de Montjuïc.

"La de Calella té la platja i la tradició, a la Barceloneta hi ha l'aroma de mar de la ciutat comtal. Però nosaltres tenim la muntanya, el Palau encès, els colors i les llums, l'aigua de les fonts, la música. És màgic", comentava ell amb un xic d'emoció. ■

Excel·lents propostes literàries dels col·laboradors de La Marina

Jesús Martínez i Mar Montilla tornen a seduir i fer reflexionar, cadascú en el seu gènere FORBES: El banco de Mayka.

La lista de los diez más pobres de Barcelona es un ejercicio

periodístico para poner sobre la mesa la fragilidad de las vidas y su relación con los espacios.

«La vida te empuja como un aullido interminable», versificó el poeta José Agustín Goytisolo en Palabras para Julia.

La vida se puede vivir de muchas maneras, pero también la vida te vive, y te obliga, según las circunstancias y según la condición.

La familia de la colombiana Mayka Restrepo (seudónimo) no tuvo elección. Con dos niños pequeños, no tuvo más remedio que refugiarse en una antigua sucursal bancaria ya cerrada. La paradoja es evidente: los bancos, que durante la crisis echaron de sus casas a muchas personas sin ahorros, han acabado siendo ocupados por sus mismas víctimas.

Mayka vivió durante más de un año en la antigua oficina de Caixa Catalunya de la calle Mare de Déu de Port, en el distrito de Sants-Montjuïc de Barcelona.

FORBES: El banco de Mayka. La lista de los diez más pobres de Barcelona es un producto más de la factoría Martínez/ Javierre-Kohan: artefactos periodísticos para incentivar la reflexión sobre quiénes somos y en qué nos hemos convertido. ■

Mi cuarta novela: DIARIO DE UN SUPUESTO ABANDONO Por Mar Montilla El pasado mes de noviembre publiqué Diario de un supuesto abandono bajo el seudónimo de María Sáenz. ¿Por qué un seudónimo? Existen motivos varios, pero supongo que el más importante es mi implicación emocional con la trama narrada.

La escribí entre finales del 2017 y mediados del 2018, una época triste para mí.

«La decepción se abrió camino hacia mi corazón, rasgando la piel, atravesan· do la carne, las vísceras. La sábana cubrió el cadáver en el que me había convertido y sentí que había muerto en vida. Si tú no estabas conmigo nada quería. Nada me interesaba. Tardé en dormirme, y no lloré. Los muertos no lloran. Apagué la luz y caí en un pozo oscuro y hondo, muy hondo. Interminable, infinito, indefini· do, indescriptible, insoportable (…)».

Se gestó sin querer. Al principio era un diario, como su propio título indica, un espacio en el que volcar mi alma, mis sentimientos, mis reflexiones más oscuras. Cumplió su función, y poco a poco fue creciendo, adquiriendo forma, hasta convertirse en mi cuarta novela y la más íntima, la más introspectiva.

Ahí estabais los cuatro, en el jardín, desayunando con la falta de prisa que os caracteriza. Entré arrastrando la maleta y el corazón, y saludé en tu idioma, con toda la amabilidad —no exenta de retin· tín irónico— que mi estado de nervios y mi agotamiento mental me permitieron, que no fue demasiada (…)».

Como no tenía claro si quería mostrársela al mundo la dejé macerar. La idea del anonimato me dio el impulso que necesitaba para tomar la decisión, pero apenas dos meses después ya me había arrepentido de no editarla con mi verdadero

nombre y rectifiqué. Hice bien, porque ha tenido una buena acogida entre mi público y han llegado a decirme, incluso, que es lo mejor que he escrito hasta ahora.

Y es que cuando se escribe desde las tripas, se nota.

Todas mis novelas están en Amazon, en formato papel y digital. En el barrio también podéis adquirirlas, en el Estanco Jordi y la Papelería Navarro. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

cultura 23

L’art del cinema a Barna!

Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

Estudis cinematogràfics de Barcelona En la nostra particular secció "L'art de cinema a Barna", acostumo a parlar de cinema, cinema fet a Barcelona. En el nostre primer gran escrit parlava de l'Orphea, com el primer gran estudi cinematogràfic que vam tenir a la ciutat comtal. Però altres estudis, més petits ja existien a Barcelona des de principis del segle XX, i diverses pel·lícules es van rodar en ells.

Van proliferar petits estudis en Horta, Sants, Poble Nou, es van habilitar grans espais com a naus o magatzems i allà es rodava llargmetratges, curtmetratges i documentals. Va ser a partir de 1934 quan es van començar a construir estudis de veritat: Estudis Trilla, Estudis Lepanto, Estudis Kinefon, Estudis profilmes, Estudis Isassi, Estudis Balcazar, Estudis Ifi... Tots ells van donar servei a la nostra indústria durant 60 anys. Temps en què a Barcelona es van rodar centenars de pel·lícules de tots els gèneres, drames històrics, musicals, spaghetti, comèdia, etc.

Però si un gènere va brillar especialment per sobre de tots aquest va ser el cinema

negre. Era una època difícil per a reflectir la realitat que en aquests moments vivia el país. La censura, amb els seus impagables censors, no permetia veure carn, ni petons, ni gemecs ni transparències, ni moltíssim menys idees contràries als principis falangistes.

Tot havia de desenvolupar-se dins de la més estricta moral nacionalcatòlica.

Una pel·lícula que s'ajustés fidelment a aquests principis tenia la distribució i l'exhibició assegurada.

Els premis que atorgava el Sindicat Vertical també estaven assegurats: qualitat, fotografia, direcció, guió, etc.

En general, la indústria era obedient

L'agenda de setembre Dimarts, 14

ACTIVITATS INFANTILS Story time. A càrrec de Kids&Us. Vine a escoltar contes en anglès, t’ho passarà molt bé. Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Hora: 21:00 - 22:00 - Gratuït Lloc: Sala gran - Espai Jove La Bàscula

Dimarts, 21

Dijous, 16

Trucs de fotos. Espai de Trobada Començarem l’any fent un tastet de fotografia per tal d’aprendre a comunicar i compartir el que t’emociona.

Activitat gratuïta per a joves d’entre 12 i 20 anys. Inscripció prèvia.

Hora: 18:00 - 19:30 - Gratuït Lloc: Jardins de Can Ferrero

Setmana de la mobilitat Taller on oferim les eines bàsiques per moure's amb bicicleta. Els nens i nenes hauran de superar diferents proves dirigides per l’educador/a per treballar aspectes d'habilitat necessaris per a la circulació en bicicleta. Cal portar bici i casc. Hora: 17:30h. Cal inscripció prèvia. A càrrec de BACC, Bicicleta Club de Catalunya Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 22

Dimarts, 28

Concert Hivernacle: DRY TOWN

Dry Town és un grup establert a Barcelona que es va formar el 2013. En la seva música podem escoltar una barreja de folk, gospel, rock i música clàssica.

Hora: 20:00 - 21:30 - Gratuït Lloc: Bar - Espai Jove La Bàscula

Divendres, 17

Divendres concert: SKARTXA Skartxa són una banda fundada al 2017 a Ripollet (Barcelona). El seu estil es rock amb influències punk, metal i del gènere urbà.

ACTIVITATS INFANTILS

ACTIVITATS ADULTS Setmana de la mobilitat Taller pràctic: Com iniciar-se en el ciclisme urbà? Tot el que necessites saber per començar a agafar la bici com a mitjà de transport. Càpsula informativa amb 10 consells per moure’s per la ciutat amb seguretat i coneixement. Presentarem els beneficis i els valors de la mobilitat sostenible amb bicicleta i també consells de mecànica bàsica. Cal inscripció prèvia.

A càrrec de BACC, Bicicleta Club de Catalunya. Hora: 18h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Tastet de DJ. Vols ser qui posa el ritme a la festa? Vine i aprendràs la base per fer de DJ amb el gran “J López”.

Hora: 18:00 - 19:30 Activitat gratuïta per a joves d’entre 12 i 20 anys. Inscripció prèvia.

Organitza: Espai Jove La Bàscula Lloc: Skatepark zona franca

i feia pel·lícules per a satisfer el règim i optar als premis, però sempre estan els díscols, els que no estan d'acords amb les normes establertes i intenten donar-li la volta i camuflar personatges en les seves trames perquè sembli una cosa i qui vulgui veure una altra cosa, vulgui fer una altra lectura, pugui fer-ho.

Com a exemple, la pel·lícula "A tiro limpio". Oficialment es tracta d'una pel·lícula de lladres i policies, però, en realitat, els lladres eren uns maquis que venien de França a atracar bancs per a proveir la caixa de resistència del Sindicat, alhora deixava entreveure una possible relació homosexual entre dos d'ells (tot molt ben camuflat) i al final morien tots "per dolents".

En la pel·lícula de José Antonio de la Loma "Metralleta Stein", en la qual vaig treballar formant part del departament de cambra, el personatge representat per John Saxon havia de ser Quico Sabater (conegut maqui català) però després dels savis consells del coronel de la Guàrdia Civil Aguado Sánchez i la permissivitat de José Antonio de la Loma, el personatge apareix sense ideologia, sent un trenca cors.

En la nostra pròxima trobada repassarem més pel·lícules amb el segell de "Cinema de Barcelona" i amb més noms importants de la nostra història cinematogràfica ■

El Far

Dia sense cotxes

Setmana de la mobilitat a la biblioteca Francesc Candel Del 16 al 21 de setembre es celebra a Barcelona la Setmana de la Mobilitat, on entitats i associacions diverses fan diferents accions amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire, recuperar l’espai públic i promoure la seguretat en la mobilitat a la ciutat.

La biblioteca Francesc Candel se suma a la celebració d’aquesta setmana amb dues activitats pensades per a que petits i grans puguem moure’ns d’una manera més sostenible per la ciutat.

Les dues activitats es faran el dia 22, que coincideix amb el dia sense cotxes.

Començarem amb una activitat infantil i familiar, a les 17:30h, on els nens poden venir amb la seva bici i casc. Treballarem aspectes d’habilitat necessaris per a la circulació en bicicleta. Aquesta activitat la farem davant de la biblioteca, al carrer. La següent activitat dirigida a adults començarà a les 18h, i donarem les eines per iniciar-nos en el ciclisme urbà.

Aquestes activitats estaran dirigides per BACC, Bicicleta Club de Catalunya.

Totes les activitats requereixen d’inscripció prèvia, via correu electrònic o trucant al telèfon 93 332 53 75.

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

24

salut

Problemes per empassar?

A vegades ens costa empassar i el fet de menjar i beure pot convertir-se en un patiment. Per què passa això? Doncs avui us parlaré de la disfàgia. És la paraula tècnica que utilitzem per descriure el símptoma que consisteix en la dificultat per empassar amb normalitat els aliments sòlids i/o els líquids. És bastant comú en la gent gran,

però també es pot trobar en la gent que pateix diverses malalties com: Alzheimer, Parkinson, ictus, càncers de coll i cap, lesions cerebrals, esclerosis múltiple. És la presència d’un problema en el pas del menjar des de la boca fins l’estómac.

A l’empassar els aliments sòlids i líquids poden acabar en petites o grans quantitats al conducte respiratori. La disfàgia és un símptoma que hem de prestar-li importàn-

cia, ja que les seves complicacions poden ser greus si no es tracten o es detecten a temps.

Aquestes són els senyals que ens indiquen una possible disfàgia: • Tos durant el menjar o beure.

• Presència de restes de menjar en la boca.

• Necessita empassar en vàries vegades.

• • • •

Escurar la gola freqüentment.

Sensació de taponament en la gola.

Caiguda d’aliments de la boca i baveig.

No voler menjar aliments que abans sí que ho feia.

Cures que podem tenir amb algú que tingui disfàgia per evitar complicacions: • Que es trobi en una bona posició en el moment del menjar, que no se’n vagi cap als costats o cap endarrere.

• Donar quantitats petites de menjar i líquids. No tornar a omplir la boca fins que no estiguem segurs que estigui buida. Es poden utilitzar culleres de postres per donar el menjar.

• El menjar hauria de tenir una textura homogènia. Evitar els menjars amb dues textures diferents (la sopa, fruita tipus taronges), amb el menjar enganxós (mel, puré de patata), amb la pell dels llegums, i les llavors d’algunes fruites i verdures (tomàquet, kiwi, gerds... i evitar aliments durs com els fruits secs sencers.

• Vigilar amb els líquids, haurem d’adaptar la textura de l’aigua, sucs, caldos...

Els podem modificar amb els espessidors, que podem obtenir diferents textures com nèctar, mel o púding.

S’ha de tenir en compte que la disfàgia té diferents graus de gravetat i s’ha d’adaptar l’alimentació a cada persona. Els casos lleus amb poques modificacions es tindrà una bona adaptació, però els casos més greus pot estar compromesa la seguretat de la persona i el seu estat nutricional. En tots els casos o sospites és important consultar i deixar-se aconsellar per un professional de la salut. ■ Neus Soler Casaponsa Infermera CAP La Marina

Consells dietètics per a persones amb tractament Anticoagulant oral (AO) Els AO són medicaments que fan que la sang trigui més temps a coagular, per tal d'evitar la trombosi i / o l’embòlia. És per aquest motiu que la major complicació dels anticoagulants és l'hemorràgia. Els AO més utilitzats a Espanya són: acenocumarol (Sintrom ®), i la warfarina (Aldocumar®).

L'alimentació que s'ha de seguir quan es prenen medicaments AO és un tema de gran interès per a les persones que els prenen i també pels seus familiars.

Sovint a la consulta d'Infermeria al CAP se’ns consulta aquest tema. Ara aquí donarem algunes pautes generals, tot i que sempre caldrà tenir en compte la individualitat de cada persona.

Podem trobar aliments que tenen l'efecte d’“espessir” la sang (pel seu alt contingut en vitamina K) com són les verdures: els espinacs, la col, col de Brussel·les, coliflor, bròquil, faves, naps, bledes, créixens, carxofes, endívies, bledes.

Són també rics en vitamina K, tot i que menys: els pèsols, enciams, llegums, espàrrecs, api, tomàquet verd, mongetes, el blat de moro, albergínies, xampinyons, pebrots, patates, pastanagues, cogombres i la soja.

Pel que fa a les carns, són rics especialment en factors de coagulació els menuts, el fetge i els ronyons.

A la banda oposada tenim aliments que potencien l'efecte anticoagulant del me-

dicament, és a dir, "tornen més líquida la sang". Un bon exemple són els cítrics. La taronja, la llimona, llima, aranja, així com el suc d'aquestes fruites, contenen cumarina, que és la responsable de la seva acció anticoagulant.

Pel que fa als condiments, no convé consumir en gran quantitat (encara que sí és permès en petites quantitats) l'all, el curri, la mostassa, el pebre, el pebre vermell i el julivert.

Pel que fa a les begudes, s’ha de vigilar el consum excessiu d'alcohol i s'aconsella repartir la seva ingesta en els àpats. La cervesa i begudes gasoses no són acon-

sellables. S’han d'evitar les begudes d'alta graduació.

A més a més, també hi ha moltes plantes medicinals que a vegades prenem com infusions o d’altres formes, i que poden alterar l'acció dels anticoagulants orals. Esmentarem algunes de les d'ús més comú: Anís, Boldo, Canella, Card Marià, Clau, Cua de Cavall, Comí, Coriandre, Cúrcuma, Fucus, Ginkgo biloba, Ginseng, baies de Goji, Fonoll, Hipèric, Gingebre, Llavors de lli (no l'oli), Camamilla alemanya, Regalèssia, Romero, Sàlvia, Farigola, Te verd i Valeriana.

Com a conclusió, val la pena remarcar que el més recomanable és fer una dieta variada i equilibrada, que inclogui tots els grups d'aliments. I que, si bé és cert que algunes verdures contenen un alt contingut de vitamina K, s'han de continuar consumint diàriament en quantitats raonables. Amb el seu consum podrem beneficiar-nos de la resta de nutrients que contenen, previndre el restrenyiment i mantenir un pes adequat.

Davant de qualsevol dubte o consulta sobre alimentació, no dubti a consultar-li a la seva infermera de referència. ■ Marta Cañibano Gómez Infermera d’Atenció Primària CAP Dr. Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Els pardals

Segons l’organització SEO Birdlife, cada minut perdem sis pardals.

Abans els pardals, com les criatures, sempre eren al carrer. Eren els amos del barri i els veiem fent saltirons per sobre les voreres o per damunt de les taules buscant molles de pa i restes del menjar que nosaltres hi deixàvem. O recordeu els estius, després d’haver plogut, com s’acostaven als bassals d’aigua per tal de beure. Com que estan acostumats a conviure amb els éssers humans s’atreveixen a costar-se a nosaltres sense cap por. I més ara que ja no hi ha nens amb escopetes de balins volent-los caçar per després posar-los a la cassola com passava ja fa molts anys.

Avui dia, fugen de les ciutats per manca de zones verdes on poder niar. Però aquesta només n’és una de les causes; una altra és que han de competir amb espècies invasores que els prenen el menjar i ocupen espais als arbres i que a més, les ataquen. També la contaminació electromagnètica com els repetidors de telefonia o els Wiifi de cases i empreses, fan que no els sigui còmode conviure amb nosaltres. A la Marina, tenim la sort que no sigui tant greu per la proximitat amb la muntanya on encara hi poden estar bé.

La similitud simbòlica entre les criatures petites i els pardals crec que ve de segles enrere però avui dia hem de pensar que el que és dolent per a ells, també ho és pels petits de casa. A mi però, sempre que veig un pardal, recordo la meva amiga Maria Teresa (de cal Valero) que al cel sigui, a qui el seu pare es dirigia a ella dient-li “Gorrión”. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

El Port de Barcelona i l’AECC-Catalunya contra el càncer signen el seu primer acord de col·laboració El Port de Barcelona i l’AECC-Catalunya contra el càncer signen el seu primer acord de col·laboració El Port de Barcelona i l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC)-Catalunya contra el càncer han signat el seu primer acord de col·laboració, amb l'objectiu de donar-se suport mutu i treballar junts en el repte de la lluita contra el càncer, donant la màxima visibilitat a les campanyes i accions de l’AECCCatalunya contra el càncer per conscienciar sobre els aspectes rellevants d’aquesta patologia.

Segons l’acord signat, el Port de Barcelona farà difusió entre els seus treballadors dels serveis d’assessorament i de suport que ofereix l’AECC-Catalunya contra el càncer per ajudar als pacients oncològics i als seus familiars durant tot el procés de la malaltia. També podrà donar suport i fer difusió dels esdeveniments que es facin en benefici dels afectats pel càncer o que tinguin com a finalitat la seva prevenció.

El conveni, signat per la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, i pel

president de la seu de Barcelona de l’AECC-Catalunya contra el càncer, Laureano Molins, té una durada d’un any, prorrogable, i es desenvoluparà mitjançant acords específics que determinaran les iniciatives a celebrar.

La signatura d'aquest acord s'emmarca en el nostre programa d'empresa saludable “La Mar de Bé”, certificat per

“La signatura d'aquest acord s'emmarca en el nostre programa d'empresa saludable “La Mar de Bé”, certificat per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST)”

l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), i ens brinda una nova oportunitat en matèria de promoció de la salut per als nostres treballadors i treballadores.

En els darrers anys, el Port de Barcelona ha fet un esforç important en aquest àmbit. El 2017 es va signar la política d’empresa saludable, que determina

el compromís de protegir i potenciar la salut dels treballadors i treballadores, promoure un entorn de treball saludable, la millora contínua i el compliment com a empresa saludable. En els darrers quatre anys, hem desenvolupat iniciatives relacionades amb l’alimentació saludable, els hàbits del son, l’exercici i el benestar físic i psicològic. ■

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

26

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Frutahila

Espardenyas Ingredientes Para 4 persones • 2 pimientos rojos • 1 cebolla de Figueres • 1 berenjena • Alioli • Pan de payés cortado en rebanadas • 1 lata de anchoas

per Rosa

Preparación Primero preparamos una escalivada con las verduras: las ponemos al horno hasta que estén asadas. Luego las pelamos, las cortamos a tiras y les añadimos sal y aceite.

A continuación, tostamos el pan y lo untamos con alioli. Terminamos el plato poniendo 2 o 3 tiras de verduras y 2 o 3 filetes de anchoas sobre cada tostada, dependiendo de lo grandes que sean las tostadas.

Comentari nutricional:

Hidrats de carboni, fibra, greixos saludables i omega 3

Ya estamos en vísperas de las fiestas en honor a la virgen de la Estrella, patrona de Agudo, mi pueblo, y vamos hacer un dulce muy tradicional y que se puede considerar la estrella de todos los dulces o postres que se hacen. Su origen es desconocido, ni siquiera se tiene claro si es de origen judío o árabe, pero de lo que nadie tiene duda es que es un patrimonio del pueblo. Recibe diversos nombres según donde se haga. En Extremadura la llaman candelilla, menudillo, piñonate, en la mancha la llaman nuegados, roscapiña y en Agudo como pueblo de frontera que es, como dice el castillo de Tamur, la llaman frutahila.

Así que cada vez que hacemos una elaboración culinaria aprovechamos el conocimiento acumulado de generaciones de Agudeños. "Somos por lo que fueron y serán por lo que somos"

Receta

2 kg harina (la que admita) 18 huevos 240 ml aceite de oliva (o 8 cascarones) 30ml vinagre (o 1 cascaron) Preparación:

Comentari gastronòmic: A Catalunya es coneix com «espardenya» la llesca de pa de pagès torrada que serveix com a suport d’altres productes com l’escalivada, les anxoves o la tonyina.

Esmorzar acompanyat d’una fruita i cafè amb llet o com a sopar lleuger.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina.

Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

5ml aguardiente (o 1 cascaron) 200gr azúcar (opcional) 2 kg miel La Morra Ralladura de naranja y un poquito de anís verde o matalauva

Amasaremos todos los ingredientes hasta conseguir una masa homogénea que no esté dura pero tampoco blanda, que no nos pegue a las manos de forma que podamos trabajarla, haremos barritas finas y largas , también las podemos hacer con la maquila y la placa de canutillo. A continuación, freiremos en abundante aceite de oliva o girasol, dejamos escurrir y enfriaremos los canutillos.

Partir los canutillos

Poner la miel a calentar, bajamos la intensidad al cabo de unos minutos y movemos continuamente. La miel está lista (dar el punto) cuando ponemos una pizca de la misma sobre un plato con un poco de agua fría y se carameliza al instante.

Es cuando debemos retirarla del fuego. A continuación, añadiríamos la miel a los canutillos que anteriormente habremos partido, mezclaremos todo y a continuación formaremos las roscas. Recomiendo que tengáis las manos humedecidas en agua para poder trabajarlas.

Espero que os guste.

Trobareu la receta en el Facebook de Rubopan Master Baker

Setembre 2021 // www.lamarina.cat

esports 27 Albert Aguilar

La Diputació de Barcelona ofereix ajudes a les entitats esportives Un repte de la Diputació de Barcelona és consolidar la Xarxa d'Equipaments Esportius Locals, formada per 4.918 instal·lacions esportives de titularitat municipal Amb l'objectiu de pal·liar els efectes de la crisi de la Covid-19, la Diputació de Barcelona ha posat en disposició de les entitats esportives un paquet d'ajuts tècnics, econòmics i materials dotat amb 7,78 milions d'euros. Aquests recursos, que s'han incrementat un 86% respecte de l'any passat, han de servir per reactivar el sistema esportiu local, fortament colpejat per la crisi, com tants d’altres sectors.

Per tal de promoure la participació de col·lectius més vulnerables en activitats esportives extraescolars, s'han destinat beques esportives per valor d'1 milió d'euros, i també 1,5 milions d'euros més a aquelles institucions locals que organitzin proves esportives i promoguin la pràctica ciutadana d’esports a totes les etapes de la vida, especialment l'envelliment actiu a la tercera edat.

L'arribada de la Covid-19 ha provocat que l'aire lliure esdevingui una gran instal·lació esportiva

▶ L'atlètic Ibèria jugant un partit a La Marina.

La Diputació barcelonina també dona suport a l'Ajuntament en l'organització d'esdeveniments esportius d'especial interès local, amb una dotació econòmica de

Nous directors de futbol a la Marina Eric Galán ha estat nomenat el nou director de l'Escola de Futbol Ángel Pedraza

Arriba l'estiu i, com és habitual, els clubs de futbol duen a terme les noves incorporacions per l'inici de la temporada vinent. Pel que fa a la Unió Esportiva Sants i a l'Escola de Futbol Ángel Pedraza, aquests mesos no només han fitxat jugadors i jugadores pels seus planters sinó que també n’han renovat l’àrea directiva.

Joan Forcadell ha estat escollit com a nou president de la UE Sants amb el suport unànime de la Junta Direc-

L'arribada de la Covid-19 ha provocat que l'aire lliure esdevingui una gran instal· lació esportiva. En aquest sentit la Diputació ha ofert suport tècnic als ajuntaments per diagnosticar l'estat de la xarxa d'itineraris esportius i ha promogut entorns actius i inclusius, tant al medi natural com a l'urbà.

Un altre dels reptes de la Diputació de Barcelona era consolidar la Xarxa d'Equipaments Esportius Locals, formada per

Eric Galán:

“aquest rol no existia i s'ha creat per a controlar tan bé com sigui possible les estructures de treball”

400.000 euros. A més, també s'han ofert serveis de préstec de material i d’assessorament tècnic fins i tot als turistes, per optimitzar els recursos.

tiva. El nou mandatari va arribar al club fa vint-i-un anys i fins aquest estiu era el seu vicepresident primer.

Forcadell substituïa Montserrat Dot, que ha estat quatre anys al capdavant de l'entitat. Forcadell explica que el Sants és el club del seu cor, diu afrontar amb optimisme el nou mandat i afegeix que "comença una etapa de futur, plena de projectes molt il·lusionant i que està marcada pel nostre centenari. Volem que totes les categories del club es consolidin i sobretot la del primer equip."

Pel que fa a la Marina, Eric Galán ha estat nomenat el nou director de l'Escola de Futbol Ángel Pedraza. Després de diverses temporades a l'Escola, Galán ha passat a ser el màxim responsable esportiu del club.

Tal com ens ha confirmat el mateix directiu, "aquest rol no existia dins l'Escola i s'ha creat per a controlar tan bé com sigui possible les estructures de treball que tenen". També han ampliat la seu perquè l'analista Aitor Roldán pugui veure i analitzar els partits.

Els aficionats i aficionades al futbol que vulguin gaudir dels partits de tots dos clubs només s'han d'apropar al Complex Esportiu la Báscula-Emilio Fernández i al Poliesportiu Municipal la Marina. ■

4.918 instal·lacions esportives de titularitat municipal. Hi ha destinat un total de 840.000 euros, a dinamitzar la digitalització i la gestió més eficient dels equipaments.

Per últim, la Diputació barcelonina també ha parat atenció als petits municipis i s'ha compromès a dur a terme projectes de dinamització esportiva a poblacions que no arriben als 10.000 habitants. ■

El CN Montjuïc celebra la Marea Verda Kids de waterpolo L'entitat espera promocionar aquest esport i implicar-hi tot el col·lectiu d’esportistes perquè des del planter pugin amb la sensació de pertànyer a un projecte esportiu Torna l'esport aquàtic pels nens i nenes de la Marina.

Els pròxims dies 25 i 26 de setembre se celebrarà al Club Natació Montjuïc el tercer torneig de waterpolo "marea verda kids" de categoria alevins.

La competició estarà formada per 16 equips i constarà de dues fases. En la primera, els equips formaran 4 grups per jugar-hi una lligueta a una volta i quedaran classificats per ordre de resultats. A la segona, es disputaran els quarts. Els primers i segons classificats de cada grup lluitaran per les posicions de la 1a al 8è classificat, mentre que els tercers i quarts classificats optaran per les posicions del 9è al 16è.

El torneig es disputarà en la piscina olímpica exterior de la zona esportiva del Club Natació Montjuïc. L'entitat espera promocionar aquest esport i implicar-hi tot el col·lectiu d’esportistes perquè des del planter pugin amb els valors de la competició i amb la sensació de pertànyer a un projecte. ■

Setembre 2021

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“Tu vota el que vulguis, però vota!”

Antonio Mayo Gutiérrez 81 anys. Jubilat de SEAT, col· laboro amb la memòria histò· rica allà on em criden. Ofici?

He fet de tot: cabrer, pastor, carreter... En arribar a Cata· lunya vaig treballar de torner, oficial de segona a la SEAT. Religió? Ateu. Política? Co· munista

A

judi’m a explicar qui és vostè.

Vinc d’una família de camperols pobres, que es guanyaven la vida amb un petit terreny de la meva àvia. Tota la família ens hi dedicàvem fins que va morir l’àvia i vam haver de vendre el terreny. Llavor vam marxar al poble, a Villar del Rey (Badajoz). Vam haver de posar-nos a treballar a les finques del voltant fent de camperols, com des de petits havíem fet.

Les condicions eren molt abusives, tant que ara potser la gent no les pot ni imaginar. Així que als anys 60 vam venir a Barcelona amb tota la família.

En tornar del servei militar a Ceuta, Àfrica, vaig presentar sol·licitud per entrar a SEAT. Ells es pensaven que la gent vinguda del camp no sabia res i per tant no érem perillosos i no els faríem revoltes. Al principi tothom havíem de ser obedients perquè passàvem sis mesos a prova. Llavors l’empresa estava militaritzada i els càrrecs mitjans i alts eren militars. Quan em vam fer fixe vaig entrar en contacte amb la gent del PSUC. Com entra en contacte ideològicament amb el comunisme?

Entenia la lluita de classes ja abans d’arribar a Barcelona. En els pobles era molt difícil militar perquè tothom et coneixia, encara més que en les ciutats, on també era difícil. Sent cabrer, un guerriller em vam contactar a les muntanyes. Vam fer amistat i entre conversa i conversa vam coincidir que calia actuar contra els abusos: feina sense pagar, maltractaments físics, violacions... llavors era el més normal del món per part dels terratinents cap a les famílies treballadores i no podies ni queixar-te’n perquè encara era pitjor, la majoria eren franquistes i la Guardia Civil de llavors era el seu braç armat. Si et queixaves, encara en rebies més.

I en arribar a Barcelona comença també la militància activa.

La primera vegada que vaig fer volar octavetes vaig passar molta por (riu). Hi reivindicava la llibertat dels presos polítics.

Vaig mantenir la militància, fins i tot durant la mili, amb molt de cura perquè era molt perillós.

La seva militància tan activa a SEAT, però, li va costar 4 mesos i mig en presó i un exili a París.

Vaig sortir en llibertat provisional pagant 30 mil pessetes, que en els anys 70 eren diners.

Me les va prestar la família, que era reticent a la meva implicació política, perquè llavors no estava bé ficar-se en política.

M’esperaven cinc anys de presó segura. Llavors el partit va decidir enviar-me a França. Haig de dir que vaig passar-les magres. Sense saber idiomes, sense feina... hi havia una cèl·lula del partit que m’ho facilitava tot i els companys comunistes francesos es van portar molt bé amb mi.

Llavors les dones sense el permís dels homes no podien fer res. I la meva dona necessitava una autorització meva per poder viatjar. Vaig haver d’anar al consultat espanyol a demanar el permís. A sobre, el consolat intentava retenir-te els papers per després denunciar-te per indocumentat i així fer que t’expulsessin els francesos. Per sort ja m’ho havien advertit i no vaig caure en la trampa.

Molts altres ja hi havien caigut.

Amb els brins de la democràcia, SEAT va haver de readmetre’l amb l’amnistia laboral, però vostè és crític amb la transició.

Sí, perquè la reconciliació nacional que van acceptar el partit comunista i el PSUC la vam fer l’any 1955, quan Franco seguia assassinant impunement. Com era possible buscar la reconciliació quan encara es matava gent? Ja llavors nosaltres enteníem que la URSS havia traït els principis de la classe treballadora i que s’havia desviat dels objectius.

Així que un camarada, Miguel es deia, amb la gent que pensàvem igual vam fundar el partit Comunista Internacional que llavors miràvem més el que feia la Xina.

Llavors una altra Xina, i militant en aquest partit va ser quan el van detenir.

Primer vam detenir un camioner que transportava coses al País Basc i era del partit. Li van torturar fins fer-li “cantar”, entre més, el

En descobrir la història de n’Antonio, m’entusiasma de parlar-hi. És veí de l’Hospitalet, localitat a tocar dels barris de la Marina —per fer-hi el Polígon de la Zona Franca el Consorci va impulsar una llei de compra a l’Hospitalet de la seva Mari· na, el 1920—, i sobre tot ger· mana per la història de lluites compartides. Les seves memò· ries “Algunos otros Alias de la Militancia Roja”, son un reco· neixement a tants éssers anò· nims que s’hi van deixar la pell, a vegades literalment, editada pel Memorial Democràtic de Treballadors de la SEAT, entitat compromesa amb la recupera· ció i divulgació de la memòria històrica i de la qual l’Antonio n’és membre fundador.

Com a líder polític bregat en el sindicalisme que va combatre el franquisme en l’emblemà· tica SEAT coneix molt bé els ressorts del poder. És cautelós i prudent en tota la seva anàlisi.

També desmunta tòpics res· pecte d’una ideologia demonit· zada per les esglésies cristianes per interessos poc cristians: el comunisme, una filosofia tan germana de la cristiana que en arribar al poder es corromp... i només s’empra en la propagan· da per salvar-se, com tota dinà· mica de poder. No obstant això, l’Antonio es reafirma en el que el periodista Sergi Pàmies, fill dels també comunistes Teresa Pàmies i Gregorio López Rai· mundo, anomena “militantes de un sueño imposible”. Tanma· teix, potser calgui recuperar la utopia, si més no per salvar-nos de ser la tribu salvatge que mai no hem deixat de ser malgrat que ja no habitem les cavernes.

Cal actuar i ser crítics sempre, sentencia Antonio.

meu nom. Un dia sortint de la feina em vam agafar. Van ser uns dies tremends de suportar pallisses, dies sense dormir.... fins que em vam enviar a presó, que era millor que continuar suportant la tortura.

Amb la seva experiència política, com llegeix l’actualitat dels partits polítics, ara? És un tema en què s’ha de ser reflexiu, és difícil d’encertar, però... quan en Andalusia va guanyar el PP de la mà de VOX algú va dir: l’extrema dreta ja està a Espanya (s’emociona). ....

I és veritat. Se’ls deia quintacolumnistes als que s’introduïen en un partit per crear divisió interna fins a rompre’l de dins estant. En Espanya, l’esquerra n’ha tingut molts, d’aquests.

Quina opinió té de PODEMOS? Van aparèixer donant un cop al tauler polític i alguns, amb molta raó, es demanaven “a veure on van aquests?”. Perquè ja d’antuvi tenien una posició gens de comunista. Amb tot, Errejón i Carmena van repetir errors vells... però vaja, el PSC que era tremend i molt potent a l’inici, mira també on ha anat a parar. Ara tenim l’experiment dels comuns, a veure com surt. Com no es posin a treballar i aprenguin la disciplina de l’organització els resultarà difícil avançar.

Molta gent d’esquerra es pregunta què pot fer davant aquesta conjuntura.

Què els diria vostè?

Un tant per cent elevadíssim del nostre poble és políticament analfabet. Perquè en les escoles i en les universitats no s’estudia què va fer el franquisme, no tenen idea de què són l’esquerra i la dreta. No ho saben. I és així perquè amb la Constitució qui realment va guanyar va ser Fraga Iribarne. Ell es va emportar molt de pastell i encara avui n’arrosseguem les conseqüències.

Per què es diu esquerra i dreta? Perquè havia una urna on votaven los señoritos, que estava a la dreta, i una altra pels camperols, a l’esquerra. Això de centre no existeix. El PSOE aquí es fa una trampa a si mateix. Gairebé sempre els acords beneficien la dreta. El “no et fiquis en política”, és una educació que ve del franquisme, I els negacionistes que no volen ni tan sols anar a votar però desprès son els primer en dir “Jo tinc dret...” Tu vota el que vulguis, però vota! Una bona part del nostre poble, per manca d’educació política no va a votar, i és així com en moltes ocasions guanya la dreta.

Vostè es reafirma en el seu ideari comunista, però què vol dir això en el context actual?

Mentre hi hagi lluita de classes, que n’hi ha, els comunistes som necessaris. És veritat que hi ha molta divisió i n’hi haurà, però sempre hem de recordar les persones que vam cremar en EEUU perquè reclamaven les 8 hores de feina. Una república ha de donar resposta a les condicions dels ciutadans del seu estat. Necessitem un règim realment democràtic i per això calen ciutadans actius i crítics. ■ Yohany Limpias Ayala