La Marina - Edició març 2019

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

6.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Març 2019 / Núm. 281

Els petits reporters de La Marina

Alumnes de dues escoles aprenen el llenguatge radiofònic

Estudiants de les escoles Seat i Enric Granados als estudis de la Marina FM.

ACTUALITAT

El Carnestoltes de barri en imatges Pàg. 19

ACTUALITAT

Parlem amb el director d'Incasòl sobre la construcció d'un nou edifici al Polvorí Pàg. 13

Carlos Reyes

Març 2019 // www.lamarina.cat

2

mirades



La mirada critica José Manuel López Díaz

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Redacció Jesús Martínez, Laura Sicilia, Esther Pardo, Sandra Calvo, Mauro Sturlese, Andrea Bello i Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consell consultiu Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina i Escola de Futbol Ángel Pedraza.

Publicitat Ibtissam Chakkour comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Un grup de veïns que habitualment passegen les seves mascotes al parc de Can Sabaté denuncien que algú es dedica a deixar botifarres amb agulles al terra, a fi que els gossos les mengin i prenguin mal. Són diverses les mascotes que han caigut en el parany i que els seus amos han hagut de portar al veterinari perquè les intervinguin.

Aquesta situació ha alertat i preocupa molt la resta de veïns amb mascota, que viu a la zona. JOSÉ MANUEL LÓPEZ DÍAZ ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

EDITORIAL El feminisme, una bandera per a tothom!

Amb la vaga feminista del 8 de març a tocar (un altre 8 M), cal reflexionar sobre que és el feminisme, com podem contribuir-hi cadascú. Sense pretendre teoritzar, convé deixar clar que el feminisme és un moviment que persegueix assolir la igualtat de drets entre homes i dones, ja que la societat actual, desenvolupada per i per a homes, és patriarcal.

No podem negar que a Espanya actualment vivim en un entorn masclista.

Així ho demostren els casos de violació i assassinats de dones: 47 van ser assassinades per les seves parelles durant el 2018 i es registren unes 4 violacions al dia. A banda de milers d’altres exemples quotidians. De fet, encara avui, la majoria de dones fan la doble funció de treballar fora i dins de casa. I en el món laboral, les dones cobren anualment 3.584 € menys que els homes, segons dades de la UGT. Aquests factors han desencadenat que en els últims anys el feminisme sigui un moviment en ascens, que va culminar amb la vaga feminista d'ara fa un any, la primera d'aquest tipus mai convocada a l'estat espanyol i que va demostrar que el feminisme ara per ara no s'aturarà.

I aquest creixement ha posat a sobre de la taula una pregunta: quin paper han de tenir els homes en aquest nou escenari?.

Segur que no hi ha només una resposta, però és evident que també han de contribuir-hi, encara que per a fer-ho hauran de ser conscients i canviar els privilegis que li van ser atorgats pel seu gènere, i això no és cosa fàcil, sobretot en sectors que veuen en el feminisme una amenaça per la pèrdua d’un poder que els exculpava de molts deures i no com el que és, una oportunitat per a construir una societat més justa per a tothom.

Els homes, tot i que no siguin els protagonistes del moviment, han de ser-hi.

Perquè també els interpel·la. Han de fer autocrítica, ser conscients dels seus privilegis i fer el possible per canviar-ho: per començar, fóra bo repartir les tasques de la casa equitativament, però això és només una petita part, tot i que important, d’un llarg camí que no ha fet més que començar.

Març 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Una mirada tècnica

Avaluem l’avenç del Pla de Barris amb la Cap del projecte a La Marina || Yohany Limpias La Xitlali Hernández Martínez és Psicòloga Social formada a la Universitat Metropolitana de Mèxic. Va continuar els seus estudis de màster en Psicologia social a la Universitat Autònoma. Ha treballat en diferents projectes comunitaris de gènere, d’infància, i sobretot en projectes interculturals.

El Pla de barri ha destinat més de 15 milions d'euros a La Marina. Què se n'ha fet, d'aquests recursos?

Concretament són 15.304.900 milions, dels quals uns 13 es destinen a projectes d'inversió (més del 80%) i la resta a despesa corrent. A diferència d’altres projectes, com la Llei de Barris, hem volgut posar l’accent en l’àmbit social. Hem prioritzat projectes educatius, relacionats amb drets socials, amb mirada de gènere, d’esport, de salut.... a banda de reformes en l’urbanisme, tot i que de vegades aquestes són les més visibles.

Quina incidència urbanística ha tingut el Pla de Barris a La Marina, fonamentalment?

Per una banda, ha millorat espais educatius com ara l’escola Enric Granados, la rehabilitació de la sala Maremar a l’escola Bàrkeno, els arranjaments de la colònia Santiveri... que eren actuacions urgents al Prat Vermell.

D’altra banda, han millorat també l’accessibilitat i connexió entre els barris, amb els ascensors a El Polvorí; i els espais per fer esport, com són la pista de patinatge, o espais de convivència com els jardins de la plaça Mediterrània.

I en l’àmbit social, quin ha estat l’impacte, i què en romandrà?

Teníem tres àmbits d’actuació: drets socials, educació i activitat econòmica. L’impacte més directe ha estat en educació.

Hem posat sobre la taula la necessitat d’enriquir les escoles i el treball dels professionals, de portar educació i cultura de qualitat al barri, de fer aquest salt qualitatiu en quant a oferta. I també crec que hem aconseguit donar una empenta a entitats joves.

Com i amb qui s’ha treballat?

Hem anat de la mà de tots els agents del barri. Així hem pogut donar suport a projectes molt interessants i de molta qualitat que ja es venien desenvolupant. ÀMBITS D'ACTUACIÓ

▶ Xitlali Hernández durant l'entrevista.

Quantes persones treballeu en el Pla de barri de La Marina?

Les que treballem de forma directa en el projecte som unes 150 persones. Però hi ha d’altres que, tot i no dependre directament del Pla, també estan involucrades i compromeses amb el projecte. Com ara els mestres de les escoles.

Quina valoració fa de l’avenç del Pla de Barri, a hores d'ara?

Molt positiva perquè hem fet un salt qualitatiu quan a poder cobrir les necessitats del barri. El Pla de Barris ha estat una oportunitat per posar sobre la taula propostes innovadores i diverses, relacionades amb el lleure (com ara les pistes de patinatge), amb la memòria històrica i la identitat, que ajuden a crear cohesió entre barris (com ara els projectes d’oferta cultural), amb la millora de certs d'espais que presentaven problemes de convivèn-

Yohany Limpias

cia i necessitaven un nou aire, com és la Plaça Mediterrània, o amb la necessitat d’espai de moltes entitats, que quedarà coberta amb la rehabilitació dels locals del Carrer Química.

Hem avançat molt però és cert que en quatre anys no es pot fer la transformació d’un barri com La Marina, que necessita una mirada més llarga e intensiva. Resten pendents moltes coses a les que no hem pogut donar encara una empenta.

Com ara quines?

El treball amb joves, amb prou feines hem pogut començar a posar les bases del volem fer. Els hi hem destinat un espai per respondre a les seves necessitats emocionals, però queda molta feina a fer.

Què ha estat el més difícil de gestionar a La Marina?

Pot semblar contradictori, però el fet de voler treballar de manera participada, a vegades alenteix la feina i els objectius que ens havíem marcat. També voldríem poder arribar a més gent que no està associada...però no sempre és fàcil. La nostra voluntat és incorporar la major quantitat i diversitat possible del veïnat i crec que encara hauríem d’aprofundir en aquesta línia i trobar els mecanismes adients.

Els professionals, sobretot de la cultura, ja diuen que costa molt arribar als veïns. Quina és la seva reflexió?

Crec que ajudaria tenir més espais comuns perquè els barris estan dispersos.

Per això vam fer el parc de patinatge, però aconseguir major participació és un repte a tot arreu i no només a La Marina.

Què ha estat el més fàcil de gestionar al projecte?

El fet d'anar de la mà de moltes entitats culturals o associacions noves amb ganes d’incorporar- s'hi, per exemple. Això ha estat molt enriquidor tant pel conjunt d’entitats com per nosaltres. També ha estat molt fàcil treballar amb professionals del barri, de molta qualitat, molt motivats i implicats. Ens hem nodrit mútuament.

Faci'ns ara una autocrítica d’allò que consideri que podíeu haver fet millor.

Em costa perquè crec que ho hem fet el millor que hem pogut... Potser el fet que els objectius que ens havíem marcat no sempre van acompanyats dels ritmes de la comunitat, però calibrar això ha estat complicat perquè no volíem quedar-nos en petits objectius. ■

Març 2019 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Petons

L’immigrant Tonny Nkolo dorm al centre d’internament municipal de Zona Franca i estudia a la biblioteca Francesc Candel Ha fet un curs d’electricitat a la Fundació Migra Studium («Porta oberta a l’acollida, la diversitat i l’exercici dels drets»). Si li pregunten, respondrà que li agradaria fer classes d’anglès, idioma que domina (certain, stic, youth ...). El professor Florenci Bové (Coses que cal dir) li ha ensenyat castellà a l’Associació Gavella («Per educar cal estimar»).

Pel seu compte ha memoritzat les lletres d’Enrique Iglesias, el seu cantant favorit («confieso que en mi vida hay mucha soledad»).

També estudia nivell bàsic 1 de català: Reportero.—¿Cuál es tu palabra favorita?

Tonny.—Pato.

R.—¿Pato?

T.—Perdón, petó. ■

Jesús Martínez El salva la seva energia, l’efervescent opulència de la seva curiositat.

«Yo quiero aprender, a mí me gusta aprender», deixarà caure com una càpsula del temps que arriba a deshora.

Tonny Nkolo Lubega (Kampala, Uganda, 1986) és un nen del carrer ja grandet.

Ha passat de la trentena, de manera que ja sap cuidar-se de si mateix. Tot i així, s’ha passat les nits al ras, com tants.

Durant dues setmanes va estar dormint a la zona del Paral·lel, sense més calor que el de les llums blanques dels fanals d’alumini.

Portentós, entregat, fidel, Tonny va arribar fa un any a Barcelona, ​​i està donant més voltes que un ximple.

«Voy haciendo un triángulo, de aquí allí a más allí», es refereix amb el seu pobre castellà als espais municipals habitats com a centres d’acollida, on es protegeix del fred hivern. Primer, tres mesos els passa al Centre Residencial de Primera Acollida Sant Gervasi, al carrer Císter, 20 («l’accés per anar a dormir és entre les 20 i 22 h»); després, el transfereixen al Centre Residencial de Primera Acollida Nou Barris, al carrer Marie Curie, 20 («Gestionat per Creu Roja Catalunya»), i, finalment, el reboten al Centre d’Acolliment Residencial Zona Franca («Equipament integral»), al carrer 60 del polígon industrial. I d’aquí el tornen a Sant Gervasi, al carrer Císter, a la casella de sortida.

Allò de residencial («Dit d’una àrea urbana: destinada principalment a habitatges de certa qualitat») és un eufemisme, per no dir internat.

«Yo quería una vida mejor, por eso vine», replica Tonny, a qui li encanten els colacaos, la seva primera gran sorpresa a Barcelona, ​​ciutat que no coneixia de res.

«Yo sabía de Barcelona por su equipo de fútbol, y me gusta esto.»

El que més li ha cridat l’atenció han estat les places, com la del Portal de la Pau. Li han fet molta gràcia els vuit lleons de ferro pintats de negre a la base del mirador de Colom.

«Son muy grandes», dirà.

Web AJuntament de Barcelona

Ell ja coneix els lleons reals al seu país.

Va estudiar batxillerat en la seva població natal, Kampala. El seu pare té cura d’una petita sabateria. Té uns vint germans (gairebé perd el compte), no tots de la mateixa mare (segons ell, és molt normal; «algunos tienen hasta cien hermanos»).

Però allà, a Kampala, no veia futur.

Va arreglar els papers.

Va pujar a un avió.

Va baixar a El Prat, sense contratemps.

Va vagar per Barcelona.

Encara no ha fet amics, «y no hay ugandeses», es reprèn amb una ganyota dissimulada de pena.

Un noi nigerià, ànima caritativa, li va aconsellar els passos que donar («Te voy a explicar cómo funciona aquí la vida», va informar).

Es va presentar al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats, a plaça Espanya.

Li van obrir fitxa, li van ensenyar el joc d’anar d’internat en internat («centres residencials»). En un d’ells, durant el passat Nadal, un individu li va pegar sense cap motiu; anava drogat. Tonny ni beu ni fuma.

A ell no li importa. Aprèn pel camí. A la butxaca porta una novel·la romàntica de l’escriptora anglesa Mildred Grieveson, que signa com Anne Mather: Deseo peligroso («¿Cómo podrían volver a amarse después de haber sufrido tanto?»).

Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats L'acollida i acompanyament és un procés a través del qual les persones immigrades adquireixin progressivament els recursos socials necessaris per a desenvolupar-se de manera autònoma i en igualtat d'oportunitats en la societat receptora, en tots els territoris de la ciutat, i amb la col· laboració i coordinació del teixit social de Barcelona.

L’objectiu és afavorir la cohesió social i la convivència

a la ciutat, a partir de l’oferta diversa que presten un conjunt de serveis i entitats que treballen en xarxa a la ciutat: recepció i acollida, coneixement de l’entorn i accés als recursos, suport en tràmits administratius, assessorament legal, aprenentatge de les llengües, suport a la inserció laboral, atenció social, atenció psicològica, atenció a dones, a joves...

Marรง 2019 // www.lamarina.cat

publicitat

5

Març 2019 // www.lamarina.cat

6

publireportatge

Pla de Barris a la marina i més Quan algunes encara qüestionen el resultat del Pla de Barris a la ciutat així com les inversions efectuades, nosaltres reivindiquem la feina feta a la Marina.

Programes econòmics i laborals, actuacions a les escoles i en les accions de lleure, recuperar la memòria històrica, empenta a la cultura, millora de la qualitat de vida de la gent gran o la promoció de l’oci saludable entre la gent jove, millora de l’accessibilitat interna del barri i de les connexions del barri amb la resta de la ciutat (cada cop són més les veïnes i veïns que ens comenten com s’estalvien temps per arribar al Clínic o a la Rambla Catalunya o com poden convidar a familiars i amics sense por a quedar-se sense transport a segons quines hores de la nit). Més de 61 milions d’euros als que s’han de sumar encara projectes ja aprovats i que estan finalitzant la seva elaboració com el CAI o la remodelació dels carrer de l’entorn de la Plaça Falset. Volem destacar i molt la modificació urbanística que ha permès agilitzar el desenvolupament dels sectors de la Marina del Prat Vermell amb la construcció d’habitatge públic (en 2 anys hi haurà més de 300 habitatges) i

que inclourà la reserva de pisos per a la gent del barri.

Tot això suposa una injecció d’optimisme per al futur dels barris de la Marina, l’orgull de viure a la Marina ja és una realitat, per a la resta la Marina ja és un barri conegut i respectat.

Esther Pérez

Marineres i Mariners, arriba la tercera edició de la Calçotada Popular al nostre barri A L’Ateneu Popular L’Engranatge volem gaudir plegats d’un àpat a l’aire lliure al voltant d’un dels plats més característic, popular, entranyable i deliciós de la gastronomia catalana de les darreres dècades: el calçot. Acompanyat, com no pot ser d’altra forma, dels no menys entranyables i delicioses botifarres amb seques. Com que l’any passat algunes veïnes es van quedar sense poder prendre’n part, enguany ampliem el nombre de tiquets, però no us ho penseu gaire que s’acaben de seguida. Comptem una vegada més amb la participació del centre cívic La Casa del Rellotge.

Tot allò que necessiteu saber és: Dia: diumenge 10 de març de 2019 Hora: A les 12h. les barbacoes aniran plenes de foc i de calçots i ja podeu venir. A les 14h. tothom a taula.

Lloc: Jardins de Can Farrero, al davant Casa del Rellotge, a l’avinguda dels plataners.

Menú: 10 calçots, 1got de salsa, 1botifarra amb seques, 1llesca de pa de pagès, vi negre i aigua,1taronja.

Preu: 10€ Venda de tiquets: a L’Engranatge, carrer Alts Forns,69 (jardins Mediterrànea) i al centre cívic La Casa del Rellotge.

No us quedeu sense el vostre tiquet! Us hi esperem! ■ L’Engranatge

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, indicant el DNI, l'adreça i un telèfon de contacte. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio.lamarinacat@gmail.com

Març 2019 // www.lamarina.cat

7

opinió

L'acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

Micropolítica i grans esdeveniments

“Cafarnaüm"

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

A

quest contundent film libanès compta les desventures d'un noi de 12 anys, que decideix denunciar els seus pares. Aquesta premissa obre distints debats sobre la pobresa que es viu al Líban, els nens i nenes de la misèria que maduren a cop de necessitat, la deixadesa del Govern en ajudar a aquestes famílies i sobre els pares i mares que tenen fills sense poder-s'ho permetre.

Nadine Labaki construeix tota una narrativa asfixiant, que mostra que ser pobre, nen/a i viure al Líban es estar mort en vida. La directora no escatima en mostrar contínuament la dissort del protagonista o la de la seva germana casada per obligació als 12 anys.

Zain Al Rafeea supera amb escreix qualsevol actuació infantil que hàgem vist en molt de temps. Però no només ell: el bebè que l'acompanya, en realitat una nena anomenada Bankol. Un bebè d'1 any que és coprotagonista de tota la pel·lícula, insòlit.

A mi és el que més m'ha sorprès. Les circumstàncies, la ira de Zain, els plors, la complicitat. És digne de veure com de bé estan tots dos.

Malgrat la complicació de mostrar les misèries d'un país subdesenvolupat, la realitzadora libanesa intenta exculpar la seva població de certs actes. D'igual manera, reflecteix multitud de denúncies socials que les ONG mundials i molts organismes venen denunciant durant dècades: matrimonis concertats amb menors d'edat, la manca d'escolarització, l'explotació infantil, la violència, les drogues, la tracta d'esclaus, la immigració il·legal, les condicions infrahumanes de vida... Veritats molt cruels mostrades al mil·límetre i que incomoden moltes persones, que prefereixen seguir cegues davant el que succeeix.

No només al Líban, sinó en gran part de la població mundial.

La pel·lícula és finalista als Oscar, per primera vegada a la història dels països àrabs i sent una dona la directora. ■

D

iversos estudis estadístics situen l’impacte econòmic del Mobile World Congress (MWC) sobre la situat de Barcelona, el 2019, en gairebé 500 milions d’euros. És a dir, uns 300 euros per barceloní/na aproximadament. Es clar que només es tracta de xifres, de grans xifres que no suposen res per una gran majoria de ciutadans.

Les macro polítiques de ciutat, aquelles que convoquen grans esdeveniments, que mouen la gran economia i mobilitzen molts sectors de la ciutat tenen un efecte pel conjunt de sistema però els gestors públics han de procurar, al mateix temps, que els efectes col·laterals no siguin igualment perversos.

Als barris de La Marina, per exemple, al costat de les instal·lacions de Fira de Barcelona a Hospitalet l’impacte en la mobilitat i el transport públic que provoquen els grans certàmens és notable, així com les convocatòries que encara es mantenen a les velles instal·lacions de la plaça d’Espanya. El dia a dia dels veïns es veu alterat sense que el retorn de la Fira al veïnat sigui més evident que a la resta de ciutadans de la capital. La sort va per barris i, en aquest cas, la proximitat de la Fira no sembla que ens aporti un valor afegit destacable.

Aquestes polítiques de retorn específic de les grans operacions de ciutat, o d’Àrea Metropolitana, també han de formar part de les polítiques municipals, de la micro política que sovint és més rellevant que la macro política en la vida de la gent. ■

La gent opina Quin acte masclista pateixes o veus en el teu dia a dia que més et molesta?

Laura Sicilia

Silvia García, 26 anys

Jo sóc infermera, i quan vaig a atendre homes, molts d’ells demanen que vinguin homes.

Pensen que no estem preparades o que som inferiors. I també em molesta molt que quan m’arreglo més per sortir de festa, no puc anar pel carrer tranquil·la, perquè em diuen coses, em miren el cul...

Bego Iglesias, 49 anys

Que al treball, quan els homes veuen que som capaces de fer correctament les coses i que arribem a tot, no ens ajuden gens, consideren que es troben per sobre de nosaltres i quan veuen que no és així no els hi agrada.

Avel·lina Arnès, 58 anys

Em molesta no poder anar pel carrer tranquil·lament, perquè penso que algun home em pot fer alguna cosa, sobretot a la nit. Jo ja tinc una edat, però igualment, si veig un home que em mira o em segueix tinc por, perquè amb tot el que s’escolta i es veu...

Marta Rodríguez, 44 anys

Que les que som mares fem sacrificis que els pares no fan.

Quan jo vaig tenir el meu fill, vaig haver de canviar de treball perquè ja no tenia la mateixa flexibilitat per a viatjar, etc. Això és una cosa que acceptem, però no conec cap cas, al meu entorn, en què qui hagi pres una decisió així sigui l’home i no la dona.

Esperanza Portes, 63 anys

A mi m’empipa quan sento a noies joves dir que els seus xicots els miren els mòbils o les truquen per saber on són, i a més, sentir que elles no fan res. A la societat d’abans, la dona havia d’aguantar, però ara?! I tot el que veig a la televisió també m’indigna; les violacions... i que les denuncies per actes com aquests no serveixin per res; estem molt desprotegides.

Març 2019 // www.lamarina.cat

8

actualitat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Com creieu que influirà el judici pel procés a les eleccions generals i municipals?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

El judici no s’hauria d’haver produït mai però hi ha d’altres situacions Sergi Sarri que vulneren també els drets de Jordi Fexas les persones (habitatge, treball, Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en igualtat, diversitat). A més Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Barcelona. Llic. en Història. Activista de defensar la llibertat i el social i polític. Ciutadà compromès amb El judici als nostres líders polítics i socials, en presó dret a decidir és impresel moviment veïnal i associatiu. preventiva des del 2017, és per haver organitzat el cindible posar el focus No és que creiem que influirà, es que ja ho ha referèndum de l’1 d’Octubre en què molts vam paren les polítiques que fet. La mateixa convocatòria rocambolesca del ticipar.

Un judici, alhora, als drets fonamentals milloren la qualiSr Sánchez per al dia 28A ja és en sí una derivada que tota democràcia hauria de garantir i tat de vida de la del mateix judici. I el judici és l’expressió formal, i que marcarà un abans i un després gent. també potser la més i dolorosa, del que és en en la societat catalana. realitat una crisi de règim, de model, del mateix sistema democràtic a l’Estat Espanyol.

David Labrador

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

A part de ser la darrera eina de mobilització de l’independentisme, el judici no serà determinant en el resultat electoral, però ho ha sigut ja en la vida dels catalans i catalanes ja que amb la seva excusa no s’han aprovat uns pressupostos que revertien les retallades socials dels governs de dretes de Rajoy i la GeJosé Antonio neralitat.

Calleja

Funcionari de la Generalitat.

Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

En les generals haurien de ser castigats: el PSOE per haver arribat al Govern gràcies als vots dels separatistes i Bildu, i per dividir-nos als espanyols; i els separatistes, per posar en risc la convivència entre catalans i provocar la fractura social. A les de l'Ajuntament cal votar segons el que hem fet cada Grup Municipal per Barcelona.

Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Nosaltres respectem els processos judicials i respectem que cada veí pugui tenir la seva opinió personal.

Davant les pròximes eleccions, creiem que és important que els veïns puguin escollir el projecte de ciutat que desitgen. Nosaltres treballem per oferir programes que facilitin el Neus Roca dia a dia de les persones.

Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

Primer posa a prova a la justícia de l'estat espanyol ja que dos dels magistrats formen part de la Junta Electoral. A nivell estatal es podrà veure clar el rebuig al diàleg i la mà dura, mentre que les dinàmiques municipals poden alterar-se fàcilment per la manca de claretat en la determinació del reconeixement de les preses i la voluntat d'autodeterminació.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Març 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

El trasllat de la parada de bus de c/Alts Forns comporta dificultats per les persones amb mobilitat reduïda perquè queda lluny.

Mariluz López 07/02/19

Necessitat d'ampliar l'horari d'infermeria del CAP Carles Ribas (només atenen matins).

PER UNA SANITAT PÚBLICA 100X100 I DE QUALITAT. Neus Borrell 24/01/19

Reparar els desnivells perillosos que hi ha a la vorera d'accés a l'ambulatori Carles Ribas, al carrer Foc.

Combatre la plaga d'escarabats voladors al parc de Sant Cristòfol (Entren als pisos que donen al parc).

Jaime Pérez 07/02/19

Marga 08/02/19

9

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10

T TEMA DEL MES

Març 2019 // www.lamarina.cat

Alumnes de dues escoles de converteixen en petits repo El projecte “La ràdio a l’escola” de La Marina FM 102.5 apro

|| Yohany Limpias

– I quan no jugaves al futbol, què feies?

Se sent la pregunta. I un hipotètic Lionel Messi convidat a La Marina FM contesta: jugava a la playstation.

A continuació la Maria Sabater rediviva (la primera dona que va parlar a la ràdio a tot Espanya l’any 1924) explica la seva experiència en aquest potent mitjà de comunicació.

– Estaves nerviosa la primera vegada que vas parlar per la ràdio?, li pregunta la Meredy Fernández, estudiant de cinquè de l’escola Seat i que fa de presentadora al seu grup.

– I tant! replica la cèlebre entrevistada.

Segur que la resposta dona confiança els menuts, nerviosos davant del seu primer repte radiofònic. Per la major part, és la primera vegada que es comuniquen realment a través d'un mitjà. Després de gairebé cinc mesos fent un taller de ràdio, han de posarhi en pràctica tot el que n’han après. És així com des del novembre passat tres grups d’infants, prop de 80 estudiants de les escoles SEAT i Enric Granados, han après les característiques de la ràdio. “Els hem ensenyat a treballar una notícia, una entrevista, una falca publicitària o a presentar una cançó, a més tècniques per parlar en públic, amb el mètode cooperatiu”, explica la Maria del Mar Alegret, tallerista del projecte.

L'enregistrament dels programes són el final d’un taller que ha impartit l’Associació de Mitjans de Comunicació (AMCL, de la qual forma part La Marina FM) en el marc del projecte Caixa d’eines que impulsa el Pla de Barris de La Marina. Han estat 12 sessions d’una hora i mitja cada setmana.

Era la primera ocasió que els estudis de ràdio entraven a la seva escola i que els

infants han pogut tocar els equips amb les seves mans, i tastar l’ambient durant un assaig real i alhora preparar bé els seus guions. A continuació, el repte majúscul era l'enregistrament final dels seus programes als estudis de la FM. “Malgrat tenir-ho tot molt assajat, ens ha costat una mica i, al final ho hem aconseguit”, expressava l’Oscar Rico, estudiant de la SEAT, en acabar el seu torn a l’estudi de l’emissora local. “El que més m’ha agradat treballar ha estat la falca publicitària, perquè vam aprofitar que era a prop el meu aniversari per inventar-nos l'anunci d'una botiga del joc Fornai a La Marina on em regalaven una samarreta”. era l’opinió d’en Marc, estudiant de l’escola SEAT, entrevistat al programa matinal de La Marina FM. “Jo era l’única nena al grup i els nois em van animar a ser-ne la presentadora”, afegeix la Carlota, companya d’en Marc a "La tribu SEAT", nom triat per referir-se a si mateixos i a la seva classe, i picada d'ullet que provoca un somriure de complicitat entre els companys.

D’altres noms escollits pels seus programes fan servir els termes Marina (Àgora marinera, Info La Marina, Hola Marina, Marina Colorida...) o SEAT (Ràdio SEAT, Seat Express, Cadena Seat). D’altres van ser els Súper reporters, Benvinguda ràdio, Alguna pregunta més, Diversió dels infants... fins a un total de 16 títols.

A l'hora de triar les notícies alguns van optar per l’actualitat del barri en el moment de treballar-ho: l’arribada del metro a La Marina, la inundació de l’escola SEAT...

D’altres, per la lliure imaginació: un avió que al seu pas per La Marina deixa caure llaminadures o unes pizzes màgiques...

Els personatges entrevistats al programes també són variadíssims i de tots els

▶ Alumnes de sisè de l'escola Enric Granados.

àmbits: En Paco Candel, l'Antonio Machado, La Shakira, en Messi, en Michael Jackson o la mateixa Ada Colau. Però també va haver-hi de més propers, com ara l’Anna Pous, directora de l’escola Enric Granados o la Mariló, veïna propietària d’una de les últimes botigues antigues de roba al barri.

“Des del primer moment que ens vam proposar el taller ens va semblar molt interessant perquè era una manera diferent de fer que els infants treballessin temes com ara la llengua, i en veiessin la seva utilitat”, explica la Inma León, tutora de sisè de l’escola Enric Granados. “Parlar

La cloenda del projecte es farà el 16 de març a les 11.30 hores, a la Plaça Marina amb els infants i les seves famílies

Març 2019 // www.tiaflm.org

info 1

info

e o

L'escola feminista Març 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 54

pàgs. 2 i 3

Recollida solidària d'ulleres al col·legi Alfageme pàg. 3

Activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones, a l'Espai Jove pàg. 4

Nota Editorial El 8 de Març farà un any de la Vaga Internacional Feminista del 2018, que va aplegar milers de dones del planeta sota el lema: “Si nosaltres parem, s’atura el món”. Una vaga de cures, laboral i de consum que exigia una profunda reflexió social i individual, així com la implementació de mesures imprescindibles per a l’erradicació del masclisme i la consecució de la igualtat de gènere efectiva. Un any després, la feina a fer continua sent ingent. Durant el 2018, el terrorisme masclista va assassinar 98 dones a l’Estat. I va en augment.

Un degoteig macabre que és l’evidència més dramàtica d’una realitat que només es pot obviar des de la maldat, l’interès o una ignorància poc justificable: el masclisme mata.

Assassinats que troben terreny abonat en una realitat social discriminatòria que els encoratja i els auspicia. I és que, si les dones són material humà poc respectable, sempre hi haurà qui durà a l’extrem el seu menyspreu cap a elles. Alguns exemples. En l’àmbit laboral, la bretxa salarial condemna les dones a cobrar un 23% menys que els homes. No és una discriminació legal sinó indirecta: el fet que les dones siguin les responsables majoritàries de les cures, la criança i el treball domèstic, propicia que el treball a temps parcial es destini sobretot a elles, així com les feines menys qualificades, perifèriques i fàcils de substituir. En l’àmbit educatiu, tot i els millors resultats acadèmics i major presència universitària de les noies, quan acaben els

estudis els és més difícil trobar feina que als nois. Les carreres tècniques i productives (amb més prestigi social i sou) encara són aclaparadorament masculines, mentre que el predomini femení se circumscriu a zones temàticament properes al seu rol tradicional de cura (amb menys prestigi i retribucions econòmiques).

I quan les dones no s’ajusten als paràmetres de la normativitat, la cosa es posa encara més lletja. Si no són blanques, heterosexuals, cis, si gosen esgrimir qualsevol atribut funcional, econòmic, legal, cultural, religiós, d’identitat, que s’allunyi poc o molt dels paràmetres de l’hegemonia, les discriminacions seran molt més probables; les vexacions, molt més a tocar.

Queda molt a fer. I cal valentia i honestedat per implementar lleis i protocols que s’adeqüin a una realitat social que ha de canviar. Cal ventilar jutjats, carrers, empreses, instituts, associacions de veïns, per tal que hi entrin els aires d’igualtat de gènere que no podem seguir segrestant.

Taula de dones de la Marina

Març 2019 // www.tiaflm.org

2

info

L’ESCOLA FEMINISTA El model coeducatiu sosté que cal impulsar la igualtat real d’oportunitats a l’escola, cosa que passa per l’eliminació de qualsevol mena de discriminació per raó de sexe. Una educació que faciliti a nens i nenes les eines per a la igualtat, cosa que haurà de revertir en la construcció d’una societat sense violència masclista i en la qual tothom estigui cridat a participar.

L’escola feminista també propicia que es respectin els tempos, processos i objectius de cadascú. Es basa en un model en què el diàleg, el respecte i l’educació afectivosexual formen part dels continguts curriculars. I on la cooperació entre iguals és un valor primordial en detriment de la competitivitat. Però la posada en pràctica d’aquesta cosmovisió educativa no pot ser només feina

A la pràctica, aquest model suposa la democratització d‘aules i claustres, un ús no sexista de la llengua, sobretot en el fons dels discursos, subvertir els rols tradicionals de feminitat i masculinitat i propiciar una distribució no sexista dels espais. Algunes cançons del repertori tradicional són clarament sexistes, si no directament ofensives, com El gall i la gallina. Llibres, fitxes i altres tipus de material escolar haurien de reflectir horitzons socials no discriminatoris. Potser cal desfer-se dels contes o fotografies en què sempre és la mare qui cuina i el pare qui condueix. Ja és hora de promoure que els patis escolars no s’utilitzin de manera abassegadora per a la pràctica del futbol, cosa que relega les nenes als racons en jocs que no requereixin gaire espai o en converses que en disposar d’un lloc per a jugar, potser es deixarien per a altres ocasions. Si volem que cada persona trobi el seu emplaçament al món, cal començar per no dissenyar espais centrals i marges ni consentir que siguin sempre els mateixos qui els transitin.

de mestres. i instituts u etat. La col· socials resu valors, així presencial asseguri l’a que, d’acon una societa

LA DONA MUSULMANA A CATALUNYA Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

xen les discriminacions contra la dona en general, i se li suma a la condició de dones pertanyents a una minoria religiosa. Podem extreure la conclusió que hi ha una majoria de musulmanes immigrants; no obstant això, no es té en compte que: una musulmana no és necessàriament una immigrant , o viceversa, fins i tot si es tracta d'un país de majoria musulmana.

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Actualment no tenim dades ni estudis específics, sobre la situació de la dona musulmana a Catalunya, encara que n’hi ha alguns a nivell europeu, les conclusions dels quals ens poden ajudar a extrapolar en part a la nostra realitat.

En aquest sentit, podem dir que, lluny de la visió monolítica i estereotipada transmesa mitjançant els medis de comunicació, la tipologia de la dona musulmana europea és heterogènia. Sobretot, s'identifiquen com a europees, i volen emancipar-se dins de la tradició musulmana i afirmar els valors democràtics com a propis.

D'altra banda, pateixen una triple discriminació: com a dones, com a musulmanes i algunes d’elles, com a immigrants. És a dir, víctimes del sistema patriarcal, compartei-

L'augment de l'islamofòbia és una realitat arreu d'Europa. Moltes organitzacions, sobre drets humans i socials han exigit als governs europeus combatre els estereotips i prejudicis contra els i les musulmanes, que alimenten discriminació. És preocupant l'ascens de partits polítics i grups obertament racistes, xenòfobs i, islamofòbics a l’empar d’una crisi econòmica i social que afavoreix la recerca frenètica d’un “cap de turc”. Per tot això cal dedicar més esforços a la protecció pels drets fonamentals de les persones.

El juny de 2012, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va sol·licitar als estats membres del Consell d'Europa, que posin en marxa una sèrie de mesures positives que contribuïssin a l’apoderament de les dones musulmanes. Aquestes mesures claus pretenien sensibilitzar-les sobre els seus drets i ajudar-les a realitzar-se plenament. Es proposa que els estats inverteixin en educació, promoure xarxes i la participació social i pública, i que acompanyin a les dones musulmanes en el seu desenvolupament professional .

x p u in

c a d fe

q m c a n d c

Març 2019 // www.tiaflm.org

info 3

RECOLLIDA SOLIDÀRIA D’ULLERES USADES AL COL·LEGI ALFAGEME

. No podem deixar exclusivament a les mans d’escoles una tasca en la qual ha de comprometre’s tota la soci·laboració i implicació de les famílies i d’altres agents ulta essencial per a la posada en pràctica d’aquests com una formació continuada, i avaluable del professorat que assentament d’unes conviccions nseguir-se, revertirien, segur, en at molt més digna d’habitar.

Taula de dones de la Marina

En el cas de Catalunya, hi hagut un augment del teixit associatiu: les associacions de musulmans que vetllen per a les necessitats pròpies s'han multiplicat, però hi ha una manca de continuïtat a causa de la manca de suport nstitucional i de la seva pròpia comunitat.

A tot això cal afegir el treball de sensibilització i producció de pensament sobre el feminisme islàmic que ha dut a terme una entitat local (Junta Islàmica catalana) a través de diferents conferències internacionals i han estat un reerent en tot el món.

Malgrat els obstacles que s’enfronten les dones musulmanes, és necessari continuar treballant colze amb colza amb altres dones i apostar per un canvi de posició: de la victimització a l’activisme creatiu.

MariLuz Escandell

A la nostra escola estem fent un recollida solidària d’ulleres usades que ja no fem servir nosaltres. L’ONG que s’encarrega de recollir-les es diu Associació Mirades. Els nens i les nenes de 6è han tingut la sort de poder escoltar la Sandra, una de les tres sòcies fundadores de l’ONG, que els ha explicat com van crear-la, què fan i com subsisteixen.

Aquestes ulleres serveixen per retornar la visió a nens i nenes del Senegal i del Sàhara.

Els ha fet fer d’invidents durant una estona i sentir el mateix que senten les persones que ho són. A vegades, les persones no són invidents del tot, però tenen un grau de disminució de la seva capacitat visual que els impedeix desenvolupar-se normalment. Aquí és on entra la feina de l’Associació Mirades, aportant la feina dels oftalmòlegs, els optometristes i les ulleres, és clar!

Els nens i les nenes de 6è han pogut fer totes les preguntes que han volgut, resoldre tots els dubtes que tenien i aprendre moltes coses sobre el funcionament d’una ONG en general i sobre Associació Mirades més concretament.

Tothom que estigui llegint això i tingui ulleres a casa que ja no fa servir, que no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres, el Col·legi Alfageme, i us indicarem on podeu portar les vostres ulleres.

També podeu venir directament a portar-nos-les.

Març 2019 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Exposicions, música i teatre per celebrar el Dia Internacional de les Dones El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones. Per celebrar-ho, al llarg de tot el mes de març, les dones seran les protagonistes de moltes de les activitats de la programació de l’Espai Jove La Bàscula.

Ja al febrer, escalfàvem motors amb dues exposicions: la ja conclosa “Còmics contra el masclisme”, que posa la mirada en les violències exercides contra les dones; i la encara vigent “Noies il·lustren noies”, una exposició que mostra el talent de joves il·lustradores menors de 30 anys. Des de la mirada femenina, però des d’òptiques molt diferents, sis noies retraten personatges femenins.

I en el terreny musical, podrem gaudir també de dues propostes.

L’1 de març, el grup íntegrament femení Ke Te Kalles conclou la seva gira a la sala de concerts de La Bàscula. L’acompanyaran a l’escenari altres dones: las Pibas Ensamble, Maria Sarmiento i dj Kali. I el dijous 7 de març, gaudirem d’un Hivernacle amb veu de dona, amb les cantautores Alba Vilanova i Adeline.

També hi haurà teatre. L’obra PROU...!, del col·lectiu Impacta’t, que tindrà lloc el 7 de març, serà el punt de partida del teatrefòrum, que convidarà a reflexionar sobre l’assetjament sexual. Aquesta activitat, organitzada per la Fundació Mans a les Mans, està oberta a totes i tots els adolescents i joves a partir d’11 anys.

Tu sí que vals: concurs de talents joves de La Marina Ets del barri de La Marina i tens entre 12 i 25 anys? Tens un talent especial? Saps cantar, fer màgia, malabars, ballar o alguna altra cosa?

Participa al primer concurs de talents joves a La Marina, on podràs mostrar les teves habilitats. Pots presentar-te individualment, en parella o en grup. Hi ha dues categories d’edat: de 12 a 16 anys i de 17 a 25 anys.

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

El show final tindrà lloc el divendres 5 d’abril a la Sala Gran de La Bàscula.

Ja pots presentar les teves propostes per a la selecció o càsting previ.

Envia el teu vídeo a través del whatsapp 682 642 116 mostrant el teu talent.

Si no saps com fer el vídeo o tens dificultats pots venir a l’Espai Jove La Bàscula i et donem suport per fer la gravació.

Amb aquest concurs es vol donar l’oportunitat al jovent del barri de pujar a l’escenari per mostrar el seu talent i les seves habilitats.

A més, el format fa possible participar com a públic, de manera que si no et ve de gust pujar a l’escenari, podràs gaudir del show del 5 d’abril, una manera diferent i divertida de gaudir de la nit de divendres.

e o

Març 2019 // www.lamarina.cat

tema del mes 11

el barri es orters pa el mitjà als petits.

Carlos Reyes

Carlos Reyes

correctament, fer servir diferents tipus de llenguatge en funció del moment i treballar-ho de la mà de professionals i amb els equips necessaris ha estat molt positiu”, reblava.

“Ha estat una oportunitat per nosaltres.

Tothom, menuts i mestres, n'ha après alguna cosa. Per exemple, la importància d’aprendre a treballar en equip. A l’escola sempre ho parlem i ho incentivem però és mitjançant els projectes reals quan ells se n’adonen que si tots els membres del grup no hi col·laboren la feina no surt endavant”. “I d’alguna manera ens ha servit per altres tipus de projectes que treballem

▶ A dalt i a sota, alumnes de cinquè de l'escola Seat.

a l’aula”, afirma la Iolanda Zarcero, tutora de cinquè b de l’Escola SEAT. I des del vessant tècnic subratllen: “Valorem molt positivament el desenvolupament del projecte, ja que està donant passos cap a la connexió entre les diferents escoles i els seus diversos projectes educatius, que ara poden convergir, compartir i enriquir-se mútuament”. “És un projecte que hauria de créixer, juntament amb la

resta de projectes artístics, per assolir diversos objectius relacionats tant amb l’educació integral dels infants com amb l’acostament d’una igualtat d’oportunitats”, és la apreciació de la Xitlali Hernández, Cap del pla de Barri a La Marina.

Tot plegat és la primera part d’un projecte que té com a continuació realitzar debats interescolars amb totes les escoles de primària i secundària. La cloenda de la pri-

mera part es farà el 16 de març a les 11.30 hores, a la Plaça Marina on els infants i les seves famílies participaran d’un programa que s’emetrà en directe. I a partir del dissabte 23 de març a les 9.45 del matí es podrà sentir una selecció d’alguns dels programes infantils produïts durant el taller. “La gent que els vulgui sentir el que ha de fer és no separar-se del dial de La Marina FM, 102.5” acaba en Hugo, membre de La Tribu Seat. ■

Marรง 2019 // www.lamarina.cat

12

publicitat

Març 2019 // www.lamarina.cat

actualitat 13

Incasòl construirà un edifici amb pisos de lloguer social al Polvorí En parlem amb l'Albert Civit, director de l’Institut Català del Sòl || Yohany Limpias En Civit va assumir el seu càrrec al juny del 2018 en substitució del Damià Calvet, actual conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. És arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Des del 2012 fins al 2014 va ser gerent de gerent d'Urbanisme de Barcelona a l'àrea d'Hàbitat Urbà, de l'Ajuntament de Barcelona.

Parlem al seu despatx, de les edificacions pendents al Polvorí i que l'Institut començarà a construir enguany. Però també aprofitem per preguntar-li pel mal de cap dels barcelonins durant els últims anys: l’habitatge.

Quin és l’estat de la reforma que es va començar a fer efectiva l’any 1995 al Polvorí?

Quan tota la remodelació gairebé ha acabat sovint ens quedem alguns solars per edificar. Això ens està passant al Polvorí però també a Sant Roque o a la Trinitat. Es van programar abans de la crisi i en arribar-hi, les vam haver d’aturar. Ara fa quatre anys que la situació ha millorat i hem decidit reprendre'n l'edificació per centrar-nos en el programa d'habitatges de lloguers. Al Polvorí, de tota la reforma de remodelació encara ens quedem tres parcel·les.

Llavors què s'hi farà, en aquestes tres parcel·les?

Una es va vendre a una cooperativa d'habitatges, que en construirà vivendes pels seus associats. I a les dos restants (una al carrer Guadalquivir i l’altra al carrer del Túria) en farem habitatges de lloguer.

Enguany comencem a construir al carrer del Guadalquivir. I encara ens queda la del Túria, que ara presentarem al programa de l’Institut per construir-hi.

Quin és el calendari d’actuacions de la parcel·la que construireu?

La UV5 (Parcel·la del carrer Guadalquivir), vam començar-la a gestionar l’any 2017 i ja tenim el projecte bàsic, treballem en el projecte executiu i haurem de licitar les obres. Intentarem que comencin al final d’aquest any.

Com serà aquest nou edifici? És un edifici de quatre plantes amb 15 habitatges; set de tres dormitoris i vuit de dos dormitoris.

S’havia previst locals comercials i pàrquings, n’hi hauran?

No perquè en ser habitatges de lloguer social intentem abaixar els costos el màxim possible. Els nostres preus estan un 30 per cent per sota del mercat. I això només ho aconseguim primer, perquè el sostre és nostre i no l’hem de pagar; segon, perquè no demanem crèdits als bancs sinó que construïm amb els fons de les fiances

de lloguer que es depositen a l’Institut, i tercer, perquè dissenyem la promoció perquè els costos de construcció siguin els més baixos possibles mantenint estàndards de qualitat. Per això, sempre evitem de posar locals comercials i pàrquings.

És un edifici de quatre plantes amb 15 habitatges; set de tres dormitoris i vuit de dos dormitoris I com es podrà accedir-hi? L’associació de veïns reclama que es tingui en compte gent del barri que necessita vivenda.

Tots els habitatges de l’Institut els gestiona l’Agència d’Habitatge mitjançant una sèrie de criteris de priorització entre els quals hi ha la Taula d’Emergència, el registre d’habitatge i la localització geogràfica. Aquest últim no és el que més puntua.

Quin és el calendari de l’altra parcel·la pendent?

Actualment s’utilitza com a pàrquing (la del carrer del Túria). Aquesta trigarà més perquè la presentarem aquest any. Des del moment d'escollir l'arquitecte al de començar l'obra passen gairebé dos anys i mig, fent els projectes bàsic i executiu i licitant les obres. Aquest és el procediment

no només d’Incasòl sinó de qualsevol administració pública.

Obrint una mica el focus d’acció de l’Institut, com esteu abordant el problema de l’habitatge com més va més gran a Barcelona?

Amb diverses mesures. Una és reprenent la construcció dels habitatges de lloguer que es va estar aturar per problemes pressupostaris. És un procés llarg, que com he dit dura gairebé dos anys i mig, però ara començarà a donar fruit. Perquè s’entengui, m’agrada dir que hem estat escalfant el forn i fent la massa i que ara tindrem el pa. Des del 2017 ens hem dedicat a fer habitatges i acabar projectes i licitacions.

Aquest any en construirem un total de 200, que estaven programats l’any 2017 a tot Catalunya. L’any que ve començarem els que es van programar el 2018. I el 2021 en construirem els que presentem enguany, que són gairebé 400. La nostra intenció és arribar a construir-ne 500 a l’any, el que vol dir una inversió de 50 milions d’euros anuals, tenint en compte que cada habitatge ens costa uns cent mil euros.

Les administracions públiques podeu adquirir amb avantatges pisos dels bancs, mitjançant la llei del tanteig i retracte.

I aquest any hi hem dedicat molts recursos. L’any 2017, vam destinar-hi 17 milions d’euros i ens vam quedar una mica més de 200 habitatges de les operacions que havien fet els bancs. L’any 2018 en vam dedicar 30 milions. I enguany, ara com ara hem aprovat 20 milions. Per tant, portem invertits 67 milions en la compra

d'habitatges per tanteig i retracte a tot Catalunya.

Però a Barcelona l’accés a la vivenda continua sent un problema greu.

El habitatges de segona mà a Barcelona costen més cars. De mitja, a Catalunya ens surten a uns 50 mil euros, però a Barcelona lògicament aquest preu és més alt i es destinen només a la Taula d’Emergència. Però també invertim.

Parlava vostè de les mesures de l’Institut en matèria d’habitatge.

He citat dos línies d’acció. Construcció d’habitatges de lloguer, compra d’habitatges de segona mà mitjançant el tanteig i el retracte i la tercera són les operacions de renovacions de barris que continuem fent.

Vénen de molt antic perquè són operacions que triguen 10 anys o més en fer-se.

S’hi ha de construir un edifici, reubicar la gent, tirar a terra l’edifici amb patologies, tornar a construir-ne un de nou... un procés molt costós que es reprodueix a molts altres barris: Sant Roc, Trinitat Nova, Can Garcia Manlleu... És una política d’èxit perquè, com ara al Polvorí, canvia el barri però no la gent.

A Barcelona, com més va menys solars disponibles.

Aquesta no és una preocupació només de Barcelona sinó de totes les grans ciutats perquè són molt denses. Tot i així, a Barcelona encara n’hi ha sòl per construir, però cal renovar-lo, perquè és obsolet. Fàbriques que no estan en funcionament, per exemple. I no vull dir que se n’hagi d’expulsar, les fàbriques. Algunes poden romandre a la ciutat, però d'altres es poden dedicar en part a fer vivendes. És el que es va fer a la Maquinista, habitatges i un centre comercial. Sòl nou hi ha poc però n’hi ha, i sobretot hom pot fer operacions de renovació urbana que cal gestionar bé. A Barcelona n’hi ha unes quantes.

Així i tot, l'Ajuntament de Barcelona denuncia la migrada inversió en habitatge que n'ha fet la Generalitat.

La Generalitat ha engegat moltes polítiques que començaran a donar fruit ara. És cert que durant un temps va aturar la inversió per problemes pressupostaris.

També ho és que l’Ajuntament ha encapçalat la defensa del dret a l’habitatge perquè la seva alcaldessa n’era una activista i ha invertit molts recursos i posat molta imaginació per intentar resoldre el problema. Cal reconèixer-los-ho. Però també que van arribar amb el forn calent. Els 600 habitatges que entregaran en aquest mandat els han fet amb sòl que va preparar l'alcalde Trias, i de la famosa operació Bimsa es van trobar 100 milions en el banc. Evidentment en Trias va treballar a partir del llegat de l'alcalde Hereu. Per tant, en algunes qüestions fora just destacar la continuïtat, bo i reconeixent a cadascú el que li pertoca. ■

Març 2019 // www.lamarina.cat

14

salut

Dret a Morir Dignament Actualment a l’Estat Espanyol només tenim un document legal per deixar escrita la nostra voluntat per Morir Dignament, el Document de Voluntats Anticipades (DVA) o també anomenat Testament Vital (TV), en el qual podem expressar, en una situació de malaltia irreversible i/o terminal, sobre les atencions mèdiques que desitgem rebre, o no, en cas que no puguem expressar la nostra voluntat en aquell moment.

En una situació de malaltia irreversible i/o terminal i en aquest cas, puguem expressar la nostra voluntat, després de rebre tota la informació sobre un tractament, podem acceptar-lo o no.

A l’Estat Espanyol, dins el marc legal del Dret a Morir Dignament, es contemplem les cures pal·liatives i la sedació pal·liativa que consisteixen en cures i tractaments durant la fase terminal d’una malaltia.

Hi ha altres maneres de poder Morir Dignament per deixar endarrere una situació que genera molt patiment vital, però que aquí no estan legalitzades: l’ Eutanàsia i el Suïcidi assistit.

L’Eutanàsia consisteix en provocar la mort amb medicaments, de forma intencionada, per un professional, i que sol·licita lliurement la persona malalta per escurçar el patiment d’una malaltia irreversible i/o terminal.

I el Suïcidi assistit consisteix en que la mateixa persona, o amb l’ajuda d’algú,

ingereix medicaments per morir lliure i voluntàriament. Si l’ajuda és mèdica, es diu suïcidi mèdicament assistit.

Els països que ho contemplen són Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Canadà, Colòmbia i a cinc estats d’ Estats Units.

Tota persona adulta pot fer un DVA. Un menor de 14 anys no el pot fer. Entre 14 i 16 anys la seva opinió s’ha de tenir en

compte pels seus pares i tutors i entre 16 i 18 anys pot decidir però ho ha de comunicar als seus pares o tutors. Una persona amb una malaltia mental l’hauria de valorar un psiquiatra o psicòleg si és recomanable; en aquests casos, fer-ho davant notari.

El DVA el pot redactar la mateixa persona o bé fer servir un dels models que ja estan elaborats.

Un DVA sempre es pot anular o canviar en cas que canviï la situació de malaltia.

El DVA es pot fer davant notari, o venir al CAP on se’ls informarà. És recomanable tenir un Document de Voluntats Anticipades, perquè deixar la responsabilitat de decidir a la parella, als fills ... és molt dur i genera incertesa a la família. El nostre cos és nostre i tenim una auto responsabilitat en aquesta fase final de la nostra vida. I parlar amb la família, les amistats, l’ equip sanitari ... quina és la nostra decisió de Morir Dignament, allibera la ment. ■ Bernadette M Grabulosa Infermera CAP Dr. Carles Ribas

Marató de l’Estalvi Energètic El CAP La Marina s’ha adherit a la Marató de l’Estalvi Energètic, una campanya de sensibilització i bones pràctiques en l’ús i el consum de l’energia que se celebrarà durant tot el mes de febrer de 2019. La iniciativa consisteix a aplicar durant un mes mesures d’estalvi i eficiència energètica en els edificis participants i l’estalvi econòmic aconseguit es destinarà a mesures contra la pobresa energètica.

A la Marató, que enguany celebra la 4a edició, hi participen un total de 126 edificis entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i 10 ajuntaments.

El CAP La Marina, centre acreditat amb la certificació ambiental EMAS i gestionat per la Gerència Territorial de Barcelona de l’ICS, és el primer i l’únic centre de salut de Catalunya que hi participa.

En aquests 28 dies, s’aplicaran mesures per reduir el consum d’energia i d’aigua a més de conscienciar els professionals i les persones usuàries del centre. La intenció és que les mesures d’estalvi energètic com, per exemple, aquelles que estan relacionades amb el canvi d’hàbits, se segueixin aplicant la resta de l’any.

Primers resultats i mesures

Després d’una setmana, els primers resultats confirmen que s’ha aconseguit

estalviar en els tres subministraments del CAP La Marina: Estalvi d’aigua: 26,32% Estalvi d’electricitat: 6,51% Estalvi de gas: 100% L’estalvi d’aigua i energia ha sigut possible gràcies a una sèrie de mesures que s’apliquen al funcionament habitual del centre i que implica la conscienciació tant de les persones que hi treballen com de les persones usuàries del CAP. Entre les diverses mesures s’hi troben les següents: Revisió i instal·lació de difusors a les aixetes i, sistemes eficients de descàrrega d’aigua a les cisternes.

Ajust de la climatització.

Revisió i anul·lació de la il·luminació en espais innecessaris o amb excés de llum.

Col·locació d’adhesius de bones pràctiques en els punts de llum, aparells informàtics i aigua.

Revisió del tancament d’ordinadors, pantalles o impressores quan no es fan servir.

Tancament de l’aigua calenta.

Quan acabi febrer, es comptabilitzarà l’estalvi assolit tenint com a referència

les dades de consums dels mesos de febrer dels darrers tres anys. El projecte escollit enguany per la Generalitat per destinar l’import estalviat són actuacions a edificis d’habitatge de titularitat pública, on es faran intervencions que facilitin l’estalvi energètic i la reducció final de factura, i s’estudiarà la implementació de sistemes de producció energètica solar (tèrmica o elèctrica) que siguin eficients i es puguin incorporar als habitatges de famílies que pateixin pobresa energètica.

La Marató de l’Estalvi Energètic 2018 va comptar amb la participació de 93 edificis de 10 ajuntaments i de la Diputació de Barcelona. Del total dels edificis participants es van assolir uns estalvis de: 7,3% del consum elèctric (equivalent al consum energètic anual mitjà de 215 llars).

12,5% del consum de gas (equivalents al consum anual mitjà de 715 llars).

13,7% en el consum d’aigua (es van consumir 6,2 m3 menys). ■

CAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

El pa nostre de cada dia Temps enrere només hi havia un pa.

El pa. El podíem comprar de quilo, de mig o de quart; també teníem l’opció dels panets: rodons, allargats, i també de Viena, o llonguets. En algunes fleques, també hi tenien pa andalús, que era molt atapeït i possiblement pa morè (integral). A França en deien pain, i una del les formes en què el preparaven era l’anomenada baguette, que aquí en dèiem pa francès.

Però van arribar les olimpíades de 1992 i s’havia de donar menjar a molts atletes. I es necessitava molt pa. La solució va venir de la idea de congelar-lo per així tenir-ne sempre i com si fos acabar de fer. A partir d’aquell moment, la baguette ha passat a ser el pa que menja quasi tothom. Amb els anys, la cosa s’ha anat sofisticant i la baguette a passat a ser també pa gallec, pa rústic, pa integral, pa de la iaia, etc.... tots tenen la mateixa llargada però diferent forma i guarniment, però en realitat, tot és el mateix pa congelat.

Per parlar amb propietat, s’ha d’anomenar pa precuinat congelat: per tant, no és pa fresc. Aquest tipus de pa, porta, junt amb la farina, uns 20 additius, alguns d’ells, no massa recomanables. No cal recordar que la fórmula del pa és només farina, llevat (si pot ser mare) i aigua, amb una mica de sal. La cosa és que el pa fresc, és més car que el pa congelat encara que hi porti més coses. Per tant, hem de dubtar de la seva qualitat.

I ara la pregunta és: tanta intolerància al gluten pot tenir a veure amb la qualitat de la farina amb la qual es fa el pa, i amb la gran quantitat d’additius que conté? ■

Març 2019 // www.lamarina.cat

cultura 15

#UnmasterperlaKarla Laura Sicilia Dilluns 11 de març finalitza la campanya solidària #unmasterperlakarla. La Karla era una nena de només 7 anys que va morir a causa d’un tumor cerebral.

La seva mare és l’Esther, la qual ha passat els últims quatre anys patint al costat de la seva filla. Després de la pèrdua, l’Esther, de professió infermera, va decidir iniciar, a l’octubre, un màster en infermeria oncològica i després vol especialitzar-se en oncologia infantil. Tot plegat té una durada de dos anys i un cost de 4.500 euros. Sergio Alvarado, amic de l’Esther des de fa molts anys, vol ajudar la seva amiga, en tot el possible, en aquests durs moments. És per això que ha engegat aquest projecte solidari amb el qual vol aconseguir la màxima quantitat de diners possibles, ja que allò que es recapti, un cop pagat el màster de l’Esther, anirà destinat a l’hospital Sant Joan de Déu per tal que s’investigui en aquesta malaltia que es va emportar a la Karla.

Per tal d’aconseguir els diners, en Sergio Alvarado ha portat a terme diverses accions. El passat dissabte 16 de febrer, es va organitzar a l’Espai Jove La Bàscula, un concert solidari en què van participar La Marina Sona, en José Luis Serrano i la Banda de la Soci. En casos de solidaritat la gent acostuma a respondre, i més de tres-centes persones van acostar-se a la Bàscula al llarg de les tres hores que va durar l’es-

deveniment. Aquesta iniciativa va permetre recaptar 918,41 euros.

Una altra de les accions que en Sergio Alvarado ha fet per aconseguir el seu objectiu, ha estat un sorteig a l’empresa on treballa, de 4 samarretes i una gorra que el pilot de motociclisme Jorge Lorenzo va oferir signada. I també ha establert un enllaç al web, on tots aquells que vulguin, poden aportar el seu gra de sorra (www.kukumiku.com/proyectos/unmasterperlakarla/).

Laura Sicilia

Ara mateix ja s’han recaptat 2.895 euros. En Sergio Alvarado, està bolcat en aquesta campanya; sent molt la pèrdua de la Karla i el 10 de març també correrà la “Marató de Barcelona” com a homenatge a la petita. ■

‘Reminiscències’ a la Biblioteca Francesc Candel Josep Vicens

Després de més de dues setmanes, dijous 28 de febrer va finalitzar la possibilitat de visitar ‘Reminiscències’, l’exposició del pintor Eduard Anta que ha romàs aquest mes a la Biblioteca Francesc Candel. La mostra ha comptat amb al voltant de vint quadres que expressaven el tema existencial del passat, del record, i que junts feien un diàleg; segons explicava el seu autor.

En l’acte inaugural van ser-hi un bon grapat de persones, entre elles, familiars, amics i companys del pintor, així com veïns del barri dedicats al món de l’art que van valorar la mostra; com l’escultor Iñaki Del Castillo, o en Benito Maín qui va dir: “Per aquí han passat exposicions molt bones, però per a mi aquesta és la millor”.

Als quadres exposats es podia observar la influència de diverses corrents artístiques, des de la pintura barroca fins a la pintura surrealista, la qual es veia reflectida en l’ús del simbolisme; caragols com a metàfora de la infància, maduixes en estat de putrefacció com a paral·lelisme del pas del temps...

L’Eduard Anta va ser el guanyador del concurs ‘Art Jove 2015’ celebrat al Casinet d’Hostafrancs, i va rebre una menció honorífica al ‘XVII Certamen Internacional de Pintura Zurbarán 2018’.

Se’l coneix com el pintor del detall, la paciència, la pulcritud; de la memòria, les atmosferes càlides i envolupants i dels clarobscurs. ■

L'agenda de març Dimarts, 5

ACTIVITATS ADULTS Road movies. Projecció de la pel·lícula, El autoestopista (Ida Lupino, 1953). Col· loqui posterior amb Pere Vall, periodista de cinema. Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 7

HIVERNACLE AMB VEU DE DONA: CONCERTS ALBA VILANOVA i ADELINE

Espectacle interactiu i participatiu, creació d’ImpactaT Intervencions Teatrals.

Organitza: Fundació Mans a les Mans Hora: De 18:00 - 19:30 - Gratuït Lloc: La Bàscula · Sala Gran

Divendres, 8

ACTIVITATS ADULTS Inauguració de l’exposició Viva, d’Olga Rodríguez Benhamú.

Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dissabte, 9

L'Alba Vilanova, acompanyada de la guitarra ens regala les seves composicions amb lletres compromeses.

Adeline, cantautora francesa amb ànima britànica, crea el seu propi estil, entre pop, rock i folk.

Hora: De 20:30 - 22:30h. Gratuït Lloc: Bar La Bàscula TEATRE FÒRUM: PROU! Laura, una noia de 16 anys va a les festes del seu poble, haurà de fer front a situacions de caràcter masclista.

Com afronta la realitat de l’endemà?

FESTA DE LA DONA Entrades anticipades al Centre Cívic La Cadena: 4 € (el mateix dia a taquilla: 5 €).

Hora: Dissabte 21:00h Lloc: La Bàscula

Dilluns, 18

ACTIVITATS INFANTILS Biennal Ciutat i Ciència: Tallers de descoberta: Jo vull ser científica. Introduirem la figura de les dones que han deixat empremta en el món de la ciència. Cal inscripció prèvia. A partir de 6 anys. Hora: 17.30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dilluns, 25

ACTIVITATS ADULTS T'interessa-Xerrada: 'Com alimentar el teu cervell per tenir una ment prodigiosa tota la vida'. A càrrec de la Dra. Maria Josep Rosselló. Col·labora Santiveri Hora: 18h. Lloc: Biblioteca F. Candel

Dimarts, 26

Dimecres, 13

ACTIVITATS INFANTILS Contes a la mà, amb Núria Clemares.

De 2 a 4 anys. Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

ACTIVITATS ADULTS T'interessa-Xerrada: 'Els bons hàbits que faran al teu fill més sa i savi'. A càrrec de la Dra. Maria Josep Rosselló.

Col·labora Santiveri. Hora: 18h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 15

Dimecres, 27

Posa't les ulleres liles per conmemorar el Dia Internacional de la Dona Taller: Debats i dinàmiques amb perspectiva de gènere Hora: 18:30h.

Lloc: Associació de Veïnes de Can Clos

ACTIVITATS INFANTILS Sac de rondalles: Narració 'Sota el meu paraigua. Poesies i contes rimats, de la tradició oral i literaris. Viatjarem i jugarem. A càrrec de Judith Navarro. + 4 anys Hora: 18h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

El Far Formació en informàtica a la biblioteca Francesc Candel Sabeu que la biblioteca Francesc Candel és Antena Cibernàrium i ofereix cursos d’alfabetització digital totalment gratuïts???

Onze biblioteques de Barcelona són Antenes Cibernàrium, uns espais on us podreu iniciar i avançar en els vostres coneixements d'internet i de les diverses eines tecnològiques.

L’Espai Multimèdia de la biblioteca centra la seva activitat els dimarts i dijous en la programació de cursos i tallers d’alfabetització digital.

S’hi fan activitats que permeten als usuaris iniciar-se en la informàtica, la fotografia digital, l’ofimàtica, el programari lliure, la creació de blocs, les xarxes socials, … així com iniciar-se en l’ús dels smartphones i les tauletes.

Per inscriure’s als cursos i tallers cal tenir el carnet de biblioteques, i la inscripció es pot fer per Internet o a la mateixa biblioteca.

Podeu demanar més informació a la biblioteca o entrant a la nostra pàgina web.

Març 2019 // www.lamarina.cat

16

publicitat

El Port de Barcelona inverteix 10 MEUR en una xarxa de telecomunicacions per preparar-se per al 5G Coincidint amb el Mobile World Congress, la instal·lació va anunciar la renovació de les seves telecomunicacions, que facilitarà la mobilitat i la ubiqüitat de serveis El Port de Barcelona invertirà 10 milions d’euros en el desplegament d’una nova xarxa de telecomunicacions per tal de preparar-se per al 5G. Aquesta actuació permetrà desenvolupar una potent oferta de serveis de suport a la logística i reforçarà el rol de la instal·lació com a smart port.

La nova infraestructura de telecomunicacions, de gran capacitat i fiabilitat, també estarà preparada per a l’Internet of Things (IoT) i per al creixent grau d’automatització de les eines de gestió. A més, oferirà una cobertura total de la xarxa al territori, amb connexió a la fibra des de qualsevol punt a menys de 500 metres. Així mateix, permetrà la mobilitat i la ubiqüitat de serveis, ja que inclourà la banda ampla mòbil a diversos àmbits del recinte portuari, com ara els vials, edificis i zones obertes.

La consultora tecnològica NAE s’ha adjudicat la direcció de l’oficina tècnica que s’encarregarà de desplegar el pla en diverses fases, durant els propers 4 anys. Així, s’estima que el 2023 la nova infraestructura de telecomunicacions estarà totalment implantada.

En els darrers anys el Port de Barcelona s’ha posicionat com un smart port de referència mitjançant diverses iniciatives per

gestionar els processos logístics i portuaris de manera més eficient i oberta. “Tecnologies com l’IoT, el big data, l’automatització i la intel·ligència artificial, sumades a nous valors com la transparència i la col·laboració estan transformant el nostre entorn. La nova xarxa de telecomunicacions ens farà estar millor preparats per aprofitar aquestes solucions tecnològiques i tendències”, ha manifestat la presidenta del Port, Mercè Conesa. “Així mateix, la tecnologia ha de

contribuir a fer front als reptes que tenim a la Comunitat Portuària, com ara l’increment de l’eficiència, l’impuls de la sostenibilitat i l’aportació de valor, tant econòmic com social”, ha afegit.

Geolocalització i gestió en temps real Aquesta xarxa avançada facilitarà que els treballadors del Port puguin treballar, fent ús d’un dispositiu mòbil, des de qualsevol

punt del recinte portuari, amb accés a tot tipus de serveis i aplicacions de gestió.

El desplegament de connexió inalàmbrica i els serveis de geolocalització possibilitaran l’accés a informació de banda ampla i ‘contextual’, associada a una localització en temps real, fet que permetrà l’agilització de serveis i de l’operativa portuària.

Les noves prestacions en matèria de telecomunicacions també permetran desenvolupar accions vinculades a la gestió de la qualitat de l’aire i de l’aigua, com ara el control ambiental en temps real, la gestió de l’energia i d’edificis intel·ligents i la sensorització i monitorització d’espais.

Així mateix, s’avançarà en la millora de la mobilitat en el recinte portuari, amb la gestió optimitzada de zones d’aparcament, trànsit en vials, accessos al Port i flux de vehicles.

La nova xarxa de telecomunicacions també facilitarà la presentació d’informació d’interès general en dispositius de vídeo d’alta qualitat. Aquesta funcionalitat permetrà comunicar de manera efectiva informació corporativa, de servei o comercial, destinada a usuaris, operadors, passatgers, ciutadans o altres col·lectius d’interès. ■

El CZFB participa en el 4YFN potenciant les startups del 3DFactory Incubator i de les acceleradores de eDelivery Barcelona i BMP • L'entitat ha comptat amb un córner d'exposició que ha permès a 24 empreses emergents estar en contacte

amb inversors de tot el món en la major plataforma de negoci per a la comunitat global d’startups tecnològiques.

Barcelona, 27 de febrer de 2018. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha ofert a les empreses que formen part dels programes 3DFactory Incubator - gestionat per Leitat-, i les acceleradores firals de Barcelona Meeting Point i eDelivery Barcelona - gestionades per La Salle Technova Barcelona- l'oportunitat de participar en la major plataforma de negoci per a la comunitat global d’startups tecnològiques, el 4YFN, que es desenvolupa en el marc del MWC, del 26 al 28 de febrer.

Sota el paraigües del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, un total de 24 empreses disruptives dels sectors de la fabricació additiva i la impressió 3D, el Proptech, la logística, l’entrega, l'última milla i la mobilitat sostenible han pogut mostrar les seves propostes i solucions innovadores als més de 20.000 visitants i 700 inversors d'àmbit global que durant 3 dies han visitat el 4YFN. La Directora del CZFB, Blanca Sorigué, ha explicat que “ha estat una ex-

periència molt positiva per a les startups que han participat sota el paraigües del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, perquè ha estat una gran oportunitat per a contactar amb inversors, internacionalitzar-se i donar visibilitat a tots els seus projectes”.

Blanca Sorigué també ha recordat que “la principal missió corporativa del Consorci de la Zona Franca de Barcelona és propiciar el progrés social i la creació d'ocupació, a partir de la implantació industrial i logística, el desenvolupament empresarial i d'escenaris per a l'activitat econòmica i la transferència tecnològica i d'innovació”. La Directora General del CZFB ha afegit que “amb aquest objectiu estem impulsant projectes com és el cas de l'organització d'incubadores i acceleradores vinculades a l'impacte de la tecnologia en diferents sectors vinculats a la indústria 4.0, on hem tingut la sort de comptar amb la participació d'empreses tan disruptives com les que han participat en aquest córner del 4YFN”. ■

Març 2019 // www.lamarina.cat

comunicació 17

Continuem oferint-vos els programes d'aquesta temporada a La Marina FM 102.5 Els programes musicals de la casa per passar millor la setmana “Més a prop teu” i el “Jardín de las doce lunas” són els dos programes musicals que pots sentir entre setmana a Ràdio La Marina. Dos programes destinats a la difusió i gaudi de la música però de maneres molt diferents. Presentats des de fa 5 anys pel Javier Artiga, un reconegut comunicador radiofònic i presentador de televisió.

“Més a prop teu” és un magazine musical, on s’ofereix una gran varietat musical per amanir els matins i entrevistes molt dinàmiques sobre temàtiques diverses i que compta amb la col·laboració de la Glòria Salvador. Pots escoltar-lo de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00.

Cada nit, es suspèn la realitat i en emetre’s “El jardín de las doce lunas”, un programa musical especialitzat en balades, sensible i romàntic, i amb la intenció de remoure els valors humans. No t’ho perdis, de dilluns a divendres de 23:00 a 01:00.

Sintonitza al 102.5 FM per escoltar la veu suggeridora i pròxima d’en Javier, junt amb la seva col·laboradora Glòria, i les millors cançons de tots els temps. ■

Els dijous rememorem els orígens del barri amb “Arrels”

El millor pop-rock de la FM amb “Cocodril Club”

El programa musical més canyer de Ràdio La Marina, produït per l’Albert Malla.

Amb la col·laboració del José Ma. Pallardó, del Rafael Turiaid el Josep Ma. Francino, un equip de periodistes musicals de gran prestigi dotats d’una llarga experiència a la ràdio barcelonina. El seu tarannà propi i la proximitat amb el seu públic són els trets característics del “Cocodril Club”, un programa amb molta història i recorre-

gut que ha aconseguit emetre’s en diverses ràdios, i a La Marina FM no podria ser menys. Conegut també pels revivals dels seus programes a discoteques i festes majors de tot arreu, és un espectacle que no us podeu perdre.

Tots els himnes i cançons per ballar i rememorar els millors moments del pop i el rock, al 102.5 FM cada dissabte i diumenge de 10:00 a 12:00. No t’ho perdis! ■

“Más allá de la tierra” un programa per descubrir-se a un mateix “Más allá de la tierra” és un programa diferent, que segueix el seu propi camí. Un espai per reflexionar i descobrir totes les capacitats de la ment humana, per connectar amb nosaltres mateixos i amb l’Univers. És un programa on tothom està convidat a participar-hi. Amb una trajectòria de més de 200 emissions, en Martín Villaverde i el seu equip ens acompanyen amb diferents col·laboradors cada setmana. Les portes del programa estan obertes a tothom qui vulgui compartir informació o les seves pròpies experiències.

Aquesta temporada “Más allà de la tierra” canvia d’horari, i podrem sentir en directe el Martín, la Rosa i els seus convidats cada dimecres de 20:00 a 21:00 hores. ■

El programa cultural “Arrels” porta més de 30 anys en antena amb l’objectiu de fer reviure els inicis de La Marina i d’explicar com la gent del nostre barri hi ha anat a poc a poc construint nous espais de convivència. És un repàs pels assoliments i les lluites més importants del barri, així com tots els fets històrics que han anat conformant el paisatge que ara coneixem.

Des del naixement de Ràdio La Marina, l’equip format pel cronista en Julio Baños,

i els activistes culturals en Josep Lluís Vicens i el Salvador Garcia ens transporten cada dijous a diferents èpoques a través de la cultura.

Aquesta temporada, esperem la visita de nous convidats, veïns i veïnes del barri, els veritables protagonistes de la història de La Marina, l'arbre que tots volem que creixi ben sà i amb forts “Arrels” I t’esperem també a tu, oient, cada dijous de 19:00 a 20:00 al 102.5 de la FM! ■

Sandra Calvo / Andrea Bello

Març 2019 // www.lamarina.cat

18

La Marina del comerç associat

Granja Elena guanya el premi a la Els anhels dels comerciants de la Marina cara a les Eleccions Municipals 2019 qualitat gastronòmica de BCN El comerç de proximitat de Barcelona dina- càrrega i descàrrega, necessitats de mobilitat Restauració 2018 mitza la ciutat i la manté viva alhora que és i tot allò que pugui preocupar als comerci|| Laura Sicilia

Trenta locals han participat en un esdeveniment que enguany ha celebrat la seva segona edició. ■

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIES I PERFUMERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 379-381 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Tel. 93 331 52 98 DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ Pg. Zona Franca, 228 Local 1 AGÈNCIA DE VIATGES Tel. 93 332 22 12 SEPTEM VIATGES Gran Via Corts Catalanes, 144 ELECTRODOMÈSTICS Local 9. Telf. 938583562 ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local.

AGÈNCIA IMMOBILIARIA Telf. 93 535 52 52 CENTURY 21 Dux3 c/Foneria, 33 Local 3 ESTANCS Telf. 934531994 ESTANC ZONA FRANCA ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946 MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMMASSESSORIA, S.L FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Josep Tarradelles, 8, 5è 1ª Pg. Zona Franca, 162 934195287 / 607338236 Telf. 934218129/ 606885784 BOFILL MARTINEZ FARMÀCIA PANADÉS ASOCIADOS, S.L Pg. Zona Franca, 226 c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 Telf. 93 332 34 47 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH LLAR D’INFANTS Mineria, 12 EL GALL I LA GALLINA Telf. 93 332 10 75 Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Telf. 93 332 21 94 Jardins de la Mediterrània s/n.

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Telf. 93 296 48 18 Pg Zona Franca, 122 LLAR D’INFANTS XUMETS 933320210 / 608975406 C/Energia, 10. 93 431 76 72

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 QUEVIURES Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 ALIMENTACIÓN RUIZ Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44 191-205. Telf. 93 332 04 13 ROBA AMIGA (Projecte home) CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 c/Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93 431 84 78 Telf. 93 298 98 75 GARIBAL (Tienda de Cristales PLATAFORMA CÀRNICA C/ Mare de Déu de Port, 355 y tachuelas) Telf. 93 611 76 32 c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66 REFORMES INTEGRALS MAVI MODA I COMPLEMENTS NOUESPAI, S.C.P Mare de Déu de Port, 264-266 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18 Local 2. Telf. 610075461

ants.

Tenen contacte permanent amb els responsables de seguretat de manteniment i de mobilitat del Districte.

El comerciants de la Marina tenen diverses inquietuds ara que s’apropen les eleccions Municipals, i es reuneixen amb els diferents partits polítics per demanar tot allò que volen per la Marina.

Volen un barri digne, una remodelació integral del passeig de la Zona Franca, ( que sigui amable per poder passejar i gaudir de l’entorn ), una Escola Naval especialitzada, enfocada a les necessitats professionals del Port de Barcelona, més seguretat als carrers, Hotels, accés a vivendes per a la gent jove del barri, vivenda pública i privada entre d’altres..

Mei Màrquez, propietària de l’establiment Art i Decoració, Presidenta en funcions de l’Associació de Comerciants la Marina comenta que té l’esperança que els governants de la ciutat en prenguin bona nota de tot allò que els hi hem fet arribar per fer de la Marina un barri millor i alhora enfortir el nostre comerç. ■

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158 Telf. 93. 461. 61.48 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SABATERIES TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 629.82.92.85 Telf. 93 432 16 98 RESTAURACIÓ SALUT JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, TABERNA DEL CONDE CENTRE D’INFERMERIA Carrer de la Foneria, 46 155. Telf. 93 432 24 98 I PODOLOGIA Telf. 95270842 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de BAR GARRIDO Port, 252. Telf. 93 331 40 47 c/Foneria, 40 Local 3 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIA(Jardins de la Mediterrània) PAPERERIES PSICOLOGIA-OSTEOPATIA PAPELERIA NAVARRO (THERAGRANS-THERANENS) GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 181 Carretera del Prat, 5 Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 332 57 94 Telèfon 656187296.

Telf. 93 296 98 43 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 934324022 AUTOMÒBILS Telf. 93 331 63 49 KIA AR MOTORS PERRUQUERIES I ESTILISME TOMA TAPA Pg. Zona Franca, 6-8 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Jardins de la Mediterrània, TALLERS MECÀNICS Telf. 93 223 92 88 Mare de Déu de Port, 413 bxs local 11. Telf. 93 166 76 23 TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 local 3.

Telf.

93 422 10 48 CELLERS ENRIC I PAU Telf. 93 332 89 95 CELLER LA MARINA DANI FERNANDEZ ESTILISTES Minería, 4-6. 93 332 25 62 FERRETERIES-LAMPISTERIES Aviador Duran, 2. 680188509 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Paseo de la Zona Franca, 132 TELECOMUNICACIONS BAYOT COLLADO, S.L. MACARRO Ferrocarrils Catalans, Telf. 934 32 15 90 LA SAL DEL PORT I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 168-170 87-89. Telf. 93 332 78 56 COPISTERIES c/Foc, 84.

Telf.

93 007 59 88 Mare de Déu de Port, 305-319 Telf.

934214922 / 601156042 COPISTERIA SANT JORDI MANIKURAME (Jardins de la Mediterrània) C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 MOBLES C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 BAR PADDOCK COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MUEBLES EL CISNE Tel. 93 421 56 17 Pg. de la Zona Franca, 145-149 MI PELU CORREDURIES D’ASSEGURANCES c/Energia, 20 Pg. Zona Franca, 224.

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 93 331 84 33 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Telf. 934215977 / 677565089 93 332 26 98 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. BAR RTE. CAL CAMPÀ TU CERRAJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA QUADRES I MARCS Telf. 932233309 / Passeig de la Zona Franca, 109 Pg. Zona Franca, 173.

ART I DECORACIÓ Pg. Zona Franca, 141 656369849 Telf. 93 360 68 69 Telf. 661 991 144 Mineria, 17.

93 296 70 03 Telf. 93 432 37 99

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Dilluns 18 de febrer, a l’Antiga Fàbrica Damm, es celebraven els Premis Barcelona Restauració 2018, concurs que guardona la restauració de proximitat.

I un dels restaurants guanyadors va ser La Granja Elena, un local familiar situat al 228 del Passeig de la Zona Franca que porta 45 anys fent plats d'alta cuina.

N'hi ha tres categories de guardons: a la integració al barri, al local notori o innovador, i a la qualitat gastronòmica.

Aquest últim se l'ha emportat la Granja Elena, de La Marina, mentre que El Tomás de Sarrià ha guanyat el d'integració al barri, i el premi a la innovació li han concedit al restaurant En Ville, al districte de Ciutat Vella.

En Guillermo Sierra i en Borja Sierra, de La Granja Elena, van dedicar el premi als seus pares “que van apostar per un local a la Zona Franca, quan no era encara ni Barcelona”.

un impulsor econòmic . Genera el 14.5% de l’ocupació, el 15% del PIB i el 21.9% del teixit empresarial. És proper perquè pots fer les teves compres freqüents a sota de casa i és sostenible perquè no has d’agafar el transport públic ni privat per arribar-hi.

Són especialistes del producte que venen i en els serveis que realitzen ja que són experts de la matèria.

Si compres a la botiga del teu barri estàs ajudant a millorar l’economia de la teva ciutat. Comprant en les botigues de la Marina saps que els teus diners es queden a la teu barri.

L’Associació de Comerciants la Marina ofereix molts serveis als comerciants però també pensa que si millora l’entorn, millora la qualitat de vida del barri, i per tant tothom en surt beneficiat, veïns i comerciants. L’Associació de comerciants la Marina està atenta a qualsevol incident que passi al barri: voreres en mal estat, manca de punts de llum, necessitats de poda d’arbres, incidències de seguretat, manca de zones de

Març 2019 // www.lamarina.cat

actualitat 19

El Carnestoltes pren els carrers de La Marina Josep Vicens

Fotos: Agustín Forteza

La Marina Viva guanya el premi "Els Esports són Valors" s’enceta Sants-Montjuïc a la innovació amb els alumnes de la ESO || A.B.

La Marina Viva

|| Andrea Bello El govern del districte ha celebrat la vint-i-setena edició dels premis Sants-Montjuïc que compta amb tres categories, una al reconeixement personal, al reconeixement col·lectiu i a la innovació.

Un jurat format pels membres del Consell Ciutadà, la regidora i la presidenta del Districte, ha atorgat el premi a la innovació a l’Associació La Marina Viva, dotat amb una recompensa econòmica de 500 €.

La Marina Viva és una entitat nascuda fa ara vuit anys al barri de La Marina amb l’objectiu d’organitzar activitats que ajudin a cohesionar els col·lectius del barri gran de La Marina i fer-ne un de diferent i participatiu. El premi li ha estat atorgat, en concret, pel seu projecte “On ets, Marina?” creador de sentit identitari. La iniciativa va consistir en un concurs de dibuix del qual va sorgir el personatge de La

Marina, que després inspiraria una cançó amb el seu propi videoclip, tot fet per gent del barri.

Membres de l’entitat i veïns van recollir el premi entre aplaudiments i una dutxa de confeti que ells mateixos havien portat, bona mostra del seu caràcter festiu, ben lloat per la regidora del districte, la Laura Pérez Castaño. El dinamitzador i encarregat del discurs d’entrega de premis, el Dani Fernández, ha agraït tothom que ho ha fet possible, i ha declarat que “el projecte és ben viu i continuarà endavant”.

També s’ha fet entrega del premi al reconeixement personal a la veïna Montserrat Gili, per la seva tasca d’introducció del món de la Sardana al districte. Finalment, el premi al reconeixement col· lectiu ha estat per la Fundació Sant Pere Claver pels seus 71 anys de tasca social i sanitària al costat dels col·lectius més vulnerables. ■

La Taula d'esports de La Marina inicia les sessions esportives del projecte "Els esports són valors", amb la intenció que els joves puguin conèixer i practicar durant un dia els esports integrats dins de la federació d’esports. Enguany l’activitat comença amb la participació de l'Institut Montjuïci s’hi afegiran diverses escoles d'educació primària a partir del mes d’octubre.

El tret de sortida el van donar els alumnes de primer de l'ESO el passat 7 de febrer. Entre les 9 del matí i la una de la tarda van aprendre bàsquet i escacs al poliesportiu La Marina.

La següent jornada va ser protagonitzada pels estudiants de segon curs. Aquesta vegada els esports escollits van ser les arts marcials i el futbol. Els alumnes de ter-

cer de l'ESO han estat els últims a poder gaudir d'aquest projecte amb una sessió d'atletisme al club Serraïma i una altra de rugbi al camp de la Foixarda. Finalment el pròxim 14 de març els estudiants de quart es desplaçaran fins al complex esportiu La Bàscula per a aprendre i practicar voleibol i beisbol.

El president de la taula, l’Andreu Ferrera, explica que la intenció de fer una activitat diferent cada curs és que els alumnes tinguin una progressió i vagin provant els diferents esports. També creu que és una gran oportunitat per donar a conèixer entre els joves alguns dels esports minoritaris.

Aquesta activitat es du a terme des de fa dos anys i segons en Ferrera, l’ambient que s’ha pogut veure durant les jornades de l’edició d’enguany també ha estat molt participatiu i alegre, com ja ve sent habitual. ■

David Edo

Març 2019

L'ENTREVISTA

“Perquè les coses canviïn, cal que tots posem el nostre gra de sorra” Josep Vicens

Sara Serradell Reyes Advocada i aspirant a jutgessa.

F

a oposicions per a jutgessa. Expliqui'ns una mica com va, això.

L'oposició consisteix a fer tres exàmens, bàsicament.

El primer, és del tipus test, que només serveix per fixar la nota de tall. És a dir que depèn de la quantitat de places, els candidats i el nivell de cadascun. Després vénen dos exàmens orals al Tribunal Suprem de Madrid, on un jurat compost per diferents membres de la judicatura avaluen els candidats sobre cin temes escollits per sorteig entre 180.

Tindré 15 minuts per fer un esquema i tot seguit una hora per exposar-los, a raó de 12 minuts i mig per tema.

Com que els temes són molt extensos, cal parlar més ràpid de l’habitual, gairebé de forma mecànica. A més, a moltes parts del temari s’exigeix recitar el contingut literal d’un article, i cada tema en té moltíssims. És dur. Ara entén que porti tres anys sencers estudiant vuit hores diàries. Com es que va convertir-se en aspirant a jutgessa?

Amb nou anys vaig veure una noticia a la televisió que explicava el descontentament dels ciutadans amb la justícia. En aquell moment d’infantesa vaig pensar “si tant malament estan les coses hauré d’anar jo a solucionar-les” (riu).

Sembla una idea ximple però em va calar molt, i des d’aquell moment vaig decidir que volia estar en els jutjats per aportar el meu granet de sorra per canviar les coses.

Ser una noia de barri li ha afavorit o al contrari?

Ni una cosa ni l’altra. A l’escola li deien a la mare que jo era intel·ligent i a l’Ins-

titut vaig trobar a faltar una mica més d’orientació, però els docents fan el que poden. Ha estat la motivació pròpia la que més empenta m’ha donat.

O sigui que creu en la justícia.

Sí, per descomptat.

Aquí, a la terra?

Crec que la justícia aquí és imperfecta, perquè els humans no som perfectes i no es pot pretendre que un ésser humà imperfecte apliqui una cosa perfecta.

Però crec que la nostra justícia té reflexes d’aquesta justícia universal i divina. De vegades es donen injustícies però hi ha molt altres casos en què sí que es fa justícia.

Ara es qüestiona molt la independència del poder judicial dels polítics, quina és la seva opinió?

Crec que la gent es confon amb el que és la cúpula del poder judicial, que és el Consell General. Allà sí que són el Congrés dels Diputats i el Senat qui escullin. D’aqui ve una mica aquesta desconfiança ciutadana. Però la gran majoria de jutges han de fer mèrits i una de les seves prerrogatives és la independència. El Consell General no li pot dir a un jutge que faci una cosa o una altra, i això es manifesta en les disparitats de les sentències, per exemple.

Molts joves no s’identifiquen amb la Constitució. Vostè sí?

Sí, penso que molts joves no han llegit la Constitució i que hi ha un gran desconeixement sobre el seu contingut.

Jo crec que està ben feta perquè té un repertori del reconeixement de drets fonamentals i que són les nostres garanties. Potser cal fer una millor aplicació i fins i tot millorar algunes lleis i la seva interpretació, però des del meu

Tinc 25 anys, no estic casada, ni tinc fills. Sóc cristiana evangèlica i el meu pensament polític és d’esquerra.

Filla de dos veïns del Passeig de la Zona Franca que treballen al servei de neteja de l’Ajuntament de Barcelona --camioner el pare; escombriaire i ara pensionista, la mare-- la Sara m’explica l’esforç de perseguir allò que li agrada i aspira: ser jutgessa i impartir justícia.

Contactem amb ella després de sentir-la al programa Amb Veu de Dona, conduït per la Fanny López a La Marina FM. La Sara ha fet la primària a l’Enric Granados i la secundària a l’Institut Domènech i Montaner. El seu entorn ha estat l’església evangèlica on ha conviscut sobretot amb membres del col·lectiu gitano i als qui considera part de la seva comunitat.

L’entrenament diari que fa per opositar se li nota per la velocitat amb què parla. “I a l’examen ho de fer gairebé tres vegades més ràpid” explica. Fluïdesa, cap fred i molta mesura és la sensació que ens deixa en acabar l’entrevista. Li desitgem molta sort a l’octubre quan afrontarà la prova per a la qual es prepara des de fa tres anys.

punt de vista la Constitució no està obsoleta. Exceptuant potser l’àmbit de la monarquia, però també això és podria canviar si hi hagués un gran consens perquè existeixen els mecanismes. Per mi és una Constitució moderna.

La gent interpreta injustícia quan veu casos com el de la Manada. Què n’opina?

Crec que la percepció d’un cas concret no es pot traslladar a la justícia en general. Cada dia surten moltíssimes sentències que són justes però que no són notícia. En el cas de la Manada és cert que hi ha més discrepància i jo mateixa estic en desacord amb el que han fet els jutges. Però totes són interpretacions de la llei. Hi havia un problema bàsicament jurídic de diferenciar entre la categoria d’abús i intimidació. Potser això està obsolet a la llei i s’hauria de treure abús i que tot fos agressió, però els jutges no fem les la lleis, només les apliquem. És masclista la justícia tal com està concebuda?

De manera general, no. Sí és cert que hi ha certes categories en les quals pot haver-hi problemàtiques. El cas de la Manada és un exemple de la dificultat d’aplicar alguns articles de la llei que es poden interpretar de diverses maneres.

Segur que cal debatre i revisar algunes normes, però mai es recomanable ferho en calent.

Quina és la teva opinió sobre el judici del procés?

No em ficaré amb el Tribunal Suprem perquè el respecto moltíssim però crec que s’ha fet una interpretació que no és correcta del delicte de rebel·lió. Potser sí va haver altres delictes, però no aquest.

Ha nascut i crescut al barri, quina valoració en fa?

Ha millorat moltíssim però tot i així sempre ha estat un barri deixat de banda. Per exemple, hi ha certs col·legis desbordats i tinc la sensació que es formen com guetos. Escoles on van els immigrants i d’altres on va la gent d’aquí.

Hi ha poca barreja i es nota l'escassa inversió i la manca de visió i de polítiques per acollir els nouvinguts.

Que els diria als joves que no veuen possibilitats de futur?

Tenim un panorama polític i econòmic molt complicat, però en part és responsabilitat nostra perquè com a societat hem tingut una actitud molt passiva que ha provocat que cada cop s’abusi més i es retallin drets fonamentals. Els dic que no es rendeixin i que lluitin, bo i creient que poden aportar el seu granet de sorra per canviar les coses. ■ Yohany Limpias