PERSONATGES:
Neta de la senyora Nicolasa Neta de la senyora Ginebra net de la sra Nicolasa (petit) net de la sra Ginebra (petit) Júlia- Dona del poble Neus- Filla de la Júlia Josep- Home del poble Carlos- Marit de la Júlia Amant d'en Carles filla de la senyora Ginebra Joaquima- Àvia del poble Montse- filla gran de la Joaquima Laura- filla de la Joaquima Pep- exmarit de la Joaquima i pare de la Montse i la Laura Joan- Avi del poble (muert) Marina- Esposa morta d'en Joan Irene- noia del poble (treballa a l”hospital) Laia- Germana de la Irene fill de la Sra. Ginebra Marit de la Laia Fill de 3 anys de la Laia capella- (doctor hononoris causa en teologia) Gertrudis- dona del poble veí Bartolomé- home del poble veí, marit de la Gertrudis filla de la Gertrudis i en Bartolomé Gregori- home del poble
CONVERSA PRENENT EL TÉ La senyora Nicolassa i la senyora Ginebra estaven a la terrassa prenent el té com feien cada dia i mantenien una de les seves habituals converses:
-Sra. Nicolassa: Ai nena, saps què? La meva neta ha rebut un accèssit en un concurs de ball. -Sra. Ginebra: Això no és res, la meva neta ha guanyat el segon premi. -Sra. Nicolassa: I doncs, qui ha guanyat el primer premi? -Sra. Ginebra: No ho saps? Uiuiuiuiui jo t'ho explico, no t'ho creuràs! L'ha guanyat la filla de la Júlia. -Sra. Nicolassa: És aquella noia que te l'àlias de “goseta”? -Sra. Ginebra: Aquesta mateixa, doncs diuen que no ha guanyat de forma neta... -Sra. Nicolassa: No em diguis que...? -Sra. Ginebra: Oh i tant! Ja t'he dit que era molt fort. -Sra. Nicolassa: L'haig d'apartar de la meva neta, és el seu alter ego, estan tot el dia juntes i no vull que me la corrompi. -Sra. Ginebra: No em sorprén gens que sigui així, la seva mare és una esnob que intenta aprentar el que no és i es descuida de la pobre noia. -Sra. Nicolassa: Però és que aquesta dona ha tingut molts problemes desde que la va deixar el marit, la seva vida és un maremàgnum, va amb males influències i s'oblida de la filla. -Sra. Ginebra: Ai noia, no em diguis que en Josep l'ha deixat, amb la bona parella que feien quan es van casar! -Sra. Nicolassa: En Josep? Si el seu marit era en Carlos. -Sra. Ginebra: Ai calla, és veritat, quin lapsus! -Sra. Nicolassa: En l'Ínterim que van estar separats, abans que en Carlos se n'anés a viure a Madrid, ell va conèixer una fulana* i es va anar a viure amb ella, no se si ho havies sentit.
-Sra. Ginebra: Oh i tant que ho havia sentit, a més està escrivint un llibre que és un autèntic escàndol. -Sra. Nicolassa: Sí? L'altre dia a la biblioteca vaig veure el seu nom a un ex libris, però no em vaig parar a mirar de que anava. -Sra. Ginebra: Doncs el llibre està inspirat en la seva amant, i a sobre a l'addenda diu que està bassat en fets reals. -Sra. Nicolassa: No em diguis això! Quin escàndol, per l'amor de Déu! Això quan nosaltres érem joves no passava! -Sra. Ginebra: No cal que ho juris, la joventut d'avui dia està molt corrompuda. -Sra Nicolassa: Bueno Ginebra, vaig a casa a parlar amb la meva neta perquè deixi d'anar amb la “goseta”. -Sra Ginebra: Molt bé, ja ens veiem demà. (muak, muak)
AMORS DE JOVENTUT La Sra. Ginebra va a casa de la Sra. Nicolassa a prendre el te. (ding dong) -Sra Nicolasa: Bona tarda Ginebra, com ha anat el dia? -Sra Ginebra: Esgotada, tot el dia amunt i avall fent encàrrecs per a la meva filla, sort que tenia un memoràndum a la nevera per enrecordar-me'n de venir, que si no, se m'oblida. -Sra. Nicolasa: Ai Ginebra, quin cap que tens, un dia d'aquests t'oblidaràs de com et dius jajajajajajajaja. -Sra. Ginebra: Deixa de dir tonteries* noia, jajajajaja i no riguis així que se't posa un rictus horrible. -Sra. Nicolasa: Bah, millor estar feliç i lletja que bonica i infeliç. -Sra. Ginebra: Això es ven cert, mira tu la Joaquina, preocupant-se tant sempre per la seva imatge, que els seus fills ja no volen ni veure-la. L'altre dia, la seva filla gran, la Montse, li va donar un ultimàtum: si no deixa de malgastar els seus diners en operacions facials no la deixarà veure més els seus fills. -Sra. Nicolasa: Em sembla molt bé això que fa, és molt mal exemple per als nens veure com la seva àvia només es preocupa pel físic, després surten com la germana de la Montse, la Laura, que de tant superficial que és s'ha quedat completament sola. -Sra. Ginebra: Aquí el quid de la qüestió és: per què la Montse és tan bona noia i la Laura és tan arrogant i superficial? -Sra. Nicolasa: Jo crec que és pel pare, quan la Joaquina es va divorciar d'en Pep, la Montse era prou gran per decidir amb qui anar-se'n, però la custodia de la Laura se la va quedar la Joaquina. -Sra. Ginebra: Oh es veritat, vaig sentir que la Montse va deixar a la seva mare una carta on li explicava perquè preferia anar-se'n amb en Pep, crec que a la postdata deia que no tornaria fins deu anys més tard. -Sra. Nicolasa: Tampoc calia que li expliques, molt ingènua havia de ser per pensar que es quedaria amb ella, en Pep és el súmmum de la bondat i un pare exemplar.
-Sra. Ginebra: A més, la seva vis còmica és un plus. Sort va tenir la Joaquina de pescar-lo! -Sra. Nicolara: Si, si, tu n'estaves ben enamorada jajajajajajja. -Sra. Ginebra: Te'n recordes la reunió d'antics alumnes que vam voler fer fa 10 anys? -Sra. Nicolasa: Si, aquella que no vam poder fer perquè el quòrum era de 50 persones i només vam aconseguir contactar amb 30? -Sra. Ginebra: Aquesta mateixa, doncs et vaig proposar fer-la únicament per poder veure en Pep, sempre serà el meu amor platònic. -Sra. Nicolasa: És una llàstima que es casés amb aquella harpia, era l'únic que no t'anava al darrere a tu. -Sra. Ginebra: Ja ho diuen, sempre volem el que no podem aconseguir jajajajjaa bueno maca, torno a casa que encara haig de fer alguns encàrrecs, ens veiem demà. -Sra. Nicolasa: Que vagi bé. (muak muak)
CONVERSA AL PARC La Senyora Ginebra i la Senyora Nicolassa estaven asegudes al banc del parc vigilant les seves respectives netes: -Sra. Ginebra: Saps de que m'he assabenta? L'òpera prima d'en Carlos ha sigut un casus belli per a la Júlia. -Sra. Nicolasa: Ai sí sí, la Joaquima m'ho va explicar l'altre dia, em va dir que la Júlia li ha demanat un quid pro quo, vol un transfert de 5.000€ o diu que el demandarà per violència domèstica durant el matrimoni. -Sra. Ginebra: No pot ser! No ho sabia això, mira que és desagraïda aquesta dona. A mi em sembla normal que la deixés, no feia altre cosa que demanar-li diners per beure, fins que ell es va cansar. -Sra. Nicolasa: Doncs ho ha fet, li ha dit que és una conditione sine qua non per no demandar-lo. -Sra. Ginebra: Ai nena, que fort és tot això, no m'ho puc creure. Aquesta dona sempre ha sigut una rara avis, però amb això s'ha superat. -Sra. Nicolasa: La vox populi sempre ha dit que té un modus operandi molt estrany. -Sra. Ginebra: No cal que ho juris, acabarà malament aquest assumpte, ara el seu modus vivendi haurà de canviar. -Sra. Nicolasa: En l'statu quo actual ella no té cap oportunitat de tornar amb en Carlos, i s'ho té ben merescut. -Sra. Ginebra: Ella sempre ha sigut la primus inter pares en la seva relació i mai no s'ho ha sabut reconèixer. -Sra. Nicolasa: Per allà ve. Portem les nenes a casa ja que no tinc ganes de parlar amb ella, demà ens veiem. (muak muak)
LES NÚPCIES D'EN JOAN La Senyora Nicolassa i la Senyora Ginebra estaven a la cuina preparant el dinar per a tots els seus amics: -Sra. Ginebra: Saps que en Joan ha estat a punt de casar-se amb una noia de 20 anys? -Sra. Nicolassa: No pot ser! És evident que ella només vol els diners, és un vell a punt de morir. -Sra. Ginebra: Oh i tant! La filla d'en Joan va agafar in fraganti a la noia parlant amb algú i dient-li que es casaven in articulo mortis.
-Sra. Nicolassa: Quina sort que la va enxampar quan les núpcies estaven encara sine die. Els homes veuen una noia jove i perden el cap. -Sra. Ginebra: Doncs sembla ser que ella ja ha fet això a priori. -Sra. Nicolassa: Però si m'has dit que té 20 anys! -Sra. Ginebra: La joventut d'avui dia, no et pots fiar. Quan tenen la majoria d'edat comencen a fer coses que esgarrifarien els seus avantpassats ipso facto. -Sra. Nicolassa: Ai, si la Marina fos viva per veure que ha estat a punt de fer el seu marit. Està amb un peu a la tomba ja i es vol casar in extremis. -Sra. Ginebra: Es veu que la noia a posteriori volia fugir amb el seu xicot, que ja tenen una petita fortuna guardada. -Sra. Nicolassa: Ai que bé que s'estava quan nosaltres érem joves, la gent es casava per amor i no per diners. -Sra. Ginebra: Ab illo tempore la gent jove ha empitjorat molt. -Sra. Nicolassa: Tens tota la raó, però va, va, anem per feina, que vull dinar ante meridiem. -Sra. Ginebra: No crec que sigui possible, hem d'esperar que arribi en Joan i saps que sempre arriba post meridiem.
A UN CONCERT La Sra. Ginebra i la Sra. Nicolassa estan a les portes d’un auditori esperant per anar a veure Tony Bennet. -Sra. Nicolassa: Ai quina il·lusió, per fi sóm al concert de Tony Bennet. Tenia aquest concert in mente des de fa anys! -Sra. Ginebra: Ui sí, quina il·lusió... -Sra. Nicolassa: Calla, que has vingut per motu proprio. -Sra. Ginebra: Perdona? M’has fet venir volens noles. -Sra. Nicolassa: Bah bah, si és el millor que has pogut fer avui. -Sra. Ginebra: Per l’amor de Déu, quan acabarà aquesta tortura? -Sra. Nicolassa: Espero que mai, a veure, mirem el fulletó. -Sra. Ginebra: (llegint) Gran concert d’Anthony Dominick Benedetto (sic Tony Bennet)... Bueno, bueno, mirem a quina hora acaba, que aquest es dóna molts aires de grandesa... Acaba a les 10! Quina barbaritat! I després encara hem de tornar a casa! -Sra. Nicolassa: Ai mira que ets ploramiques, aiaiaiaiai ja entrem! La Sra. Ginebra i la Sra. Nicolassa entren donant empentes a tothom i s’asseuen a la primera fila. -Sra. Nicolassa: Mira, mira, l’auditori és ple in extenso! -Sra. Ginebra: Jo no entenc que hi fa tanta gent aquí. -Sra. Nicolassa: Peró que dius, si és el millor cantant de tots els temps. -Sra. Ginebra: En latu sensu un cantant és tot aquell que es posa a cantar davant d’un micròfon. -Sra. Nicolassa: Aquest és un cantant en strictu sensu, canta com els àngels. Surt el cantant a l’escenari. -Sra. Nicolassa: Ai mare meva, quina emoció, m’he quedat in albis. -Sra. Ginebra: Aix, a veure si acaba ja...
-Sra. Nicolassa: Calla! Que ja comença. Quan acaba la primera cançó. -Sra. Nicolassa: (Aplaudint) Veus, és fantàstic! Escolta el públic, els seus aplaudiments van in crescendo! Continua el concert fins que finalment acaba l’última cançó. -Sra. Nicolassa: (amb la resta del públic) BIS BIS BIS! -Sra. Ginebra: Quan més l’escolto menys m’agrada. Aquest concert em dura ad nauseam. -Sra. Nicolassa: Però què dius, si aquest home no té ex aequo. És el millor, ad hoc t’he portat a veure’l. -Sra. Ginebra: Ja ha acabat, tornem a casa.
UN DIA ALS JUTJATS La Senyora Ginebra i la Senyora Nicolassa tornaven del jutjat. -Sra. Nicolassa: Ostres! No sabia jo que la Júlia i en Carlos no estaven casats de iure. -Sra. Ginebra: Sí ho sabies sí, però no te'n recordes, va ser un escàndol i vam negar-nos a anar al casament quan ens vam assabentar que era de facto. -Sra. Nicolassa: Ai sí, quin cap, això ara pot ajudar a en Carlos a desfer-se d'ella, tot i que no hi estic gens d'acord, clar està. Entenc molt bé que ell l'hagi demandat, després que ella li hagi fet xantatge sense motius. -Sra. Ginebra: És un escàndol! La Júlia sap molt bé que a partir d'ara és una persona non grata aquí. -Sra. Nicolassa: No cal que ho juris! En Carlos és una persona com Déu mana, si la seva mare hagués estat viva no hauria deixat que es casés amb ella. -Sra. Ginebra: (fent un gest amb les mans) Que es “casés”. Gràcies a Déu que no estava, quin disgust m'enduria jo si els meus fills no s'haguessin casat per l'esglèsia. -Sra. Nicolassa: La joventut d'avui dia... Són uns desvergonyits! -Sra. Ginebra: I tant! Quina llàstima que mentre el cas estigui sub iudice no en podrem parlar amb ningú. -Sra. Nicolassa: Bah, és igual, ens tenim a nosaltres per parlar-ne. Si algú està interessat que es mogui fins als jutjats. -Sra. Ginebra: Doncs tens tota la raó. El que més m'ha impactat ha sigut que la Júlia digués que ella no sabia que podia passar tot això, que no ho feia amb mala intenció. -Sra. Nicolassa: Aquesta mala pècora s'ha vist amb l'aigua al coll. És molt bona mentidera, però l'advocat d'en Joan l'ha deixat ben calladeta amb la seva frase: (posant veu greu) Ignorantia legis non excusat. -Sra. Ginebra: Jo m'he hagut d'aguantar el riure, a més el jutge li ha donat la raó quan ha dit: dura lex, sed lex. -Sra. Nicolassa: Sí, però em preocupa que pugui guanyar la Júlia, ja se sap, in dubio pro reo. Si hi ha el més mínim dubte l'exculparan.
-Sra. Ginebra: Doncs demà parlaran de la custòdia de la Neus, com en un primer moment aquesta se la van donar a la Júlia al·legarà que pacta sunt servanda, i que la nena s'ha de quedar amb ella com al començament. -Sra.Nicolassa: Se l'haurien de donar a en Carlos, ella hauria de renunciar a la patria potestas ja que és el millor per a la nena. -Sra. Ginebra: Estic totalment d'acord. Ara anem cap a casa, que demà hem de tornar, que serà el dia més interessant de tot el judici. -Sra. Nicolassa: Oh i tant! ens veiem demà. (muak muak)
LA MORT VISITA EL POBLE La Senyora Ginebra i la Senyora Nicolassa es troben davant de Casa d'en Joan. -Sra. Ginebra: Nicolassa, Nicolassa! Estic aquí! -Sra. Nicolassa: Ai mare de Déu, m'ho acaba de dir la Joaquima, saps quan ha sigut? -Sra. Ginebra: No ho se pas, els metges i la policia no volen dir res, però pel que he sentit ja fa hores que és mort, han dit que ja tenia el rigor mortis quan l'han trobat. -Sra. Nicolassa: Se sap de que ha mort en Joan? Jo crec que ha sigut per prendre tants medicaments, ja se que tenia un delirium tremens que li feia veure la seva esposa culpant-lo per voler casar-se amb la noia aquella, però 15 pastilles són excessives, jo me'n prenc 10, i això sí que són moltes. -Sra. Ginebra: Això no és res, jo me'n prenc 13, però les d'en Joan la meitat són placebos, però ell bé que es pensava que el curaven. -Sra. Nicolassa: Quan va morir la Marina ja vam saber que en Joan estava perdut. Per cert, què faran ara amb el cos? -Sra. Ginebra: Crec que l'incineraran, de moment el porten a l'hospital de la ciutat. -Sra. Nicolassa: On treballa la Irene? -Sra. Ginebra: Sí, sí, a aquest mateix, per cert, saps que la Irene està embarassada? -Sra. Nicolassa: NO! I ara! però si no està pas casada ni te parella. -Sra. Ginebra: Doncs sí, pel que sembla s'ha fet la fecundació in vitro. -Sra. Nicolassa: Mare meva, quin escàndol. Criar un fill ella sola... Això es culpa dels experiments aquells in vivo als que es va sotmetre l'any passat, deien que era per una nova vacuna però... Jo no estic vacunada i no em poso malalta mai. -Sra. Ginebra: Que Déu em perdoni pel que diré, però és millor això que no pas la seva germana, que es pensava que amb el coitus interruptus no es quedaria embarassada i ara està amb un nen de 3 anys i un marit drogadicte. -Sra. Nicolassa: Pobre noia no dóna més de sí. El treball que té l'explota i quan arriba a casa encara en té més.
-Sra. Ginebra: Doncs el meu fill m'ha dit que la Laia està deixant el seu curriculum vitae a diferents empreses i botigues. -Sra. Nicolassa: Normal, déu voler deixar aquesta feina que té ara, és una molt bona noia que ha escollit un mal camí la Laia. -Sra. Ginebra: A més, pel que he sentit, el seu marit li pren els diners per anar a comprar-se les drogues. A casa seva estan en una situació de greu dèficit, incrementat a més amb la crisis. -Sra. Nicolassa: I podrien tenir superàvit si ell fes el que toca i treballés, però és un gandul. -Sra. Ginebra: I tant, no com el meu nen, que és molt treballador. M'ha dit que la família de la Laia té una renda per càpita d'uns 300 euros al mes. -Sra. Nicolassa: Però això és molt poc no? I dius a més que el seu marit s'endú part dels diners no? Llavors els hi toca a menys a ella i al nen, perquè no estan repartits prorrata. -Sra. Ginebra: Pobre nen, espero que la Laia faci alguna cosa o el nen en sortirà mal parat. -Sra. Nicolassa: I la seva germana no la pot ajudar? -Sra. Ginebra: Ja ho fa ja, li ha dit que el deixi, però ella, boja, no vol. A més la Irene li pagarà al nen l'escola privada, perquè diu que tal i com estan les escoles públiques amb les retallades no vol que el nen estigui a una classe amb un ratio de 30 nens. -Sra. Nicolassa: Aquestes dues sempre s'han estimat molt, no se jo què faria la Laia sense la Irene, si la seva mare no hagués mort quan la Laia era tan petita ara no estaria tan perduda. -Sra. Ginebra: Hauria de fer cas a la seva germana i deixar al seu marit, a més jo he vist com mira a la professora del seu fill, la Paloma, jo crec que hi ha alguna cosa entre elles. -Sra. Nicolassa: Vols dir? Home, al referèndum aquell de fa uns anys a favor del matrimoni homosexual va sortit que sí, així que si fos així es podrien casar. -Sra. Ginebra: Legalment sí... A ulls de Déu ja... -Sra. Nicolassa: Ja saps que els joves d'avui dia no creuen en Déu, és una vergonya, però és així. La policia demana que la gent surti dels voltants de la casa per poder investigar a què s'ha degut la mort, la Sra. Ginebra i la Sra. Nicolassa, se'n van
carrer avall parlant sobre els joves que no creuen.
EL FUNERAL D’EN JOAN La Senyora Ginebra i la Senyora Nicolassa es troben al funeral d'en Joan: -Sra. Ginebra: Déu meu! Ha sigut un rèquiem preciós, mai havia sentit una missa tan bonica. -Sra. Nicolassa: Tens tota la raó, espero que el meu funeral també sigui així de bonic... -Sra. Ginebra: Ja veuràs que sí, però jo no hi estaré pas per veure-ho. Ja saps, amb tantes medicines que prenc. -Sra. Nicolassa: No, no, saps prou bé que jo moriré abans, estic molt pitjor que tu. -Sra. Ginebra: Pitjor? Jo prenc tres pastilles més que tu. -Sra. Nicolassa: Sí, sí, però les meves són per cosses més greus. Ja saps que vaig un cop a la setmana al metge. -Sra. Ginebra: Això digues-ho a la meva pròtesi de maluc. Ai, has vist amb quines lletres més maques li han posat a la tomba d'en Joan RIP? Les dues ancianes s’agenollen i murmuren: Descansa en pau per saecula saeculorum. -Sra. Nicolassa: Anem a l'església, va. Les dues ancianes arriben a l'església, s'agenollen davant de l'estàtua de Jesús i resen. -Sra. Ginebra: Sempre m'he preguntat que vol dir això d'INRI que posa a la creu. -Sra. Nicolassa: És la inscripció que van posar a la creu de Jesús, vol dir Jesús Natzarè rei dels jueus. Però no saber-ho és peccata minuta, tampoc és tan important. -Sra. Ginebra: Ah, mira, mai t'aniràs a dormir sense aprendre una cosa nova. Callem! Que comença la missa. (El capellà acaba la missa dient: Vrbi et orbi) -Sra. Ginebra: que vol dir això de urbi et orbi?
-Sra. Nicolassa: Ai Ginebra, no saps res eh, és una frase típica dels discursos dels papes, vol dir per a la ciutat de Roma i per al món. -Sra. Ginebra: I perquè diu això aquí? Que hi tindrà a veure Roma? -Sra. Nicolassa: Res, però des de que li van donar el títol de doctor honoris causa en teologia se li ha pujat massa al cap. -Sra. Ginebra: Mea culpa, el vaig elogiar molt quan em vaig assabentar. -Sra. Nicolassa: El que faltava, per més inri tu l'animes. Parlant d'estudis, t'he dit que a la meva néta li han posat al seu examen de llatí cum laude? I això que els participis se li donaven molt malament i ha tret un 10. Com n'estic d'orgullosa! (La Senyora Ginebra i la Senyora Nicolassa surten de l'església tot elogiant les seves nétes)
AL POBLE VEÍ La Senyora Ginebra i la Senyora Nicolassa eren al carrer, dirigint-se caminant al poble veí. -Sra. Ginebra: He comprat un bitllet de loteria venint cap aquí, a veure si tinc sort i em toca alguna cosa, no vull gastar-me els diners per gastar. -Sra. Nicolassa: Esperem que sí, alea iacta est, només podem esperar ara. -Sra. Ginebra: Doncs sí, però avui em sento amb sort! Anem a conèixer uns amics teus dius, no? -Sra. Nicolassa: Sí, pero sembla que arribarem ad Kalendas Graecas, no sabia que fos tan lluny... -Sra. Ginebra: És igual noia, així fem exercici, i diguem com són aquests amics teus? -Sra. Nicolassa: Oh! Beatus ille! Feliços aquells que viuen de forma senzilla i sense luxes, són molt bona gent. Llàstima que la filla no els ha sortit com ells, esta sempre amb el carpe diem a la boca, no para quieta i dóna als seus pares un mal de cap increible! -Sra. Ginebra: Aurea mediocritas! La vida senzilla és la millor. M'he recordat d'en Gregori, que amb la seva captatio benevolentiae aconseguia que tothom fes el que volgués. -Sra. Nicolassa: Doncs la filla de la Gertrudis i en Bartolomé és igual però en dona. Pobres pares, he sentit dir cada cosa d'ella! -Sra. Ginebra: Potser no ens vindria malament mirar-nos de tant en quant aquestes coses cum grano salis, potser no tot es veritat... -Sra. Nicolassa: No, no, és ben veritat, ja saps que jo no em crec res que no estigui comprovat, són de fonts ben fiables! A més li encanta sortir de festa, fumar i beure! -Sra. Ginebra: Sempre es diu que de gustibus non disputandum, però això que dius és massa, les dones han de tenir uns gustos mínims. Calen noies decents en la societat d'avui dia, quina llàstima! -Sra. Nicolassa: Audaces fortuna iuuat, les noies audaces són ajudades per la fortuna, i son les que acaben triomfant. Mira! Ja hem arribat!
QUIN NÉT ÉS MÉS LLEST? La Senyora Ginebra i la Senyora Nicolassa tornaven a casa després d'haver recollit els seus néts petits del col·legi. -Sra. Ginebra: Ai el meu nen, com n'estic d'orgullosa d'ell! Sempre treu molt bones notes. -Sra. Nicolassa: Deu d'estudiar molt. -Sra. Ginebra: No creguis, tampoc tant, pero intelligenti pauca, a la primera ho enten tot. -Sra. Nicolassa: Però de ben segur que el meu és mes llest! -Sra. Ginebra: Demostra-ho, facta, non verba, de moment està comprovat que el meu és més llest. -Sra. Nicolassa: És cert que el meu net fa alguns errors, pero errare humanum est. -Sra. Ginebra: Però el meu no en fa pas! Els seus exàmens solen ser non plus ultra, sempre treu 10. -Sra. Nicolassa: Però no és gens deportista... -Sra. Ginebra: Val més ser llest que no deportista. -Sra. Nicolassa: Mens sana in corpore sano, el cos és molt important per tenir una ment en condicions. -Sra. Ginebra: Amb tot el que hi ha avui dia per descobrir l'esport no és tan important. -Sra. Nicolassa: Doncs jo crec que no hi ha nihil novum sub sole. Ja ho coneixem tot. -Sra. Ginebra: A veure, tu que saps tant, què vol dir això que no para de dir el meu nét: veni, vidi, vici? -Sra. Nicolassa: Ginebra, Ginebra, mai aprendràs. És la frase que va dir Juli César al senat, vol dir: “Vaig venir, vaig veure i vaig vèncer”. -Sra. Ginebra: No te'm possis amb aquests aires que hi ha moltes coses que no saps.
-Sra. Nicolassa: Sí, sí, el que tu diguis, no pots pas demostrar-ho. Verba volant, scripta manent, les paraules se les endú el vent. -Sra. Ginebra: Als diccionaris hauria de posar: Arrogant (cf: Nicolassa). No hi ha al món una persona més arrogant que tu. -Sra. Nicolassa: Sí, sí, i a tu envejosa, au va, anem ja a casa.
DUES ÀVIES MOLT BRUIXES La Senyora Nicolassa va corrents a casa de la Senyora Ginebra. -Sra. Nicolassa: Ginebra! GINEBRA! No saps de que m’he assabentat! -Sra. Ginebra: Ai nena, diga’m. -Sra. Nicolassa: La Josefina està amb en Víctor, I.e. li està posant les banyes a en Robert. -Sra. Ginebra: No pot ser! Quina meretriu! -Sra. Nicolassa: Doncs sí, i ell s’ha assabentat aquest matí. Ella estava amb en Víctor i en Robert s’ha presentat in situ, ella no ha sabut que fer amb tots dos allà. -Sra. Ginebra: Però aquest no és el primer cop que fa això, ella ha estat amb en Miguel, en Josep, l’Àngel, etcétera. -Sra. Nicolassa: Amb tots els nois del poble. A en Miguel i a en Josep els va deixar per en Robert, i a l’Àngel idem. -Sra. Ginebra: I ara! Vols dir que estava amb tots tres alhora? -Sra. Nicolassa: Inter nos, crec que estava amb cinc nois a la vegada abans d’estar amb en Robert. -Sra. Ginebra: Mare meva, aquesta noia és una fulana* per se. -Sra. Nicolassa: Cal dir que en Robert és un home sui generis, no li ha importat pas. -Sra. Ginebra: Es veu que ella després li ha deixat una carta posant-li excuses, i que al post escriptum li ha posar: “Ho sento, t’estimo.” -Sra. Nicolassa: Malgrat tot està donant molt mala imatge al poble. -Sra. Ginebra: I tant, les bones noies ja no li tindran cap mena de respecte, anem a explicar-ho a la Joaquima, va!