Aroa, Esparcia, Sèries i les meves bogeries. Llatinismes i literatura. by INS Can Planas

SĂ¨ries i les meves bogeries

Autor: Aroa Eparcia Institut: INS Can Planas Assignatura: LlatĂ Curs: 2n Batxillerat Any: 2014-2015

Índex 2 Broke Girls

p.3-4

Friends

p.5-7

Baby Daddy

p.8-10

How I Met Your Mother

p.11-12

Castle

p.13-14

Bones

p.15-16

House

p.17-19

El Mentalista

p.20-22

The Big Bang Theory

p.23-25

Modern Family

p.26-28

Sherlock

p.29-31

2 BROKE GIRLS Sinopsis La sèrie ens parla de la vida de dues cambreres que treballen juntes en un restaurant de Brooklyn. Max Black prové d’una família de classe obrera pobre, no coneix al seu pare i la seva mare sempre ha estat absent en la seva vida. És molt sarcàstica i té mala llet.

Per un altra banda, està Caroline Channing prové d’una família adinerada però es veu obligada a treballar en aquest restaurant quan el seu pare és empresonat i perd tot els seus diners. Amb elles treballen Han Lee, el propietari del restaurant, un noi coreà que és sempre l’objectiu de les bromes de Max a causa de la seva alçada. I també trobem a Earl, el recepcionista, un home afroamericà molt bromista i li agrada coquetejar amb tothom.

[Max, Caroline i Earl treballant al restaurant ] Max: Hola, han passat 20 minuts, heu decidit què voleu menjar? Client:Necessitem més temps, pots venir més tard. Max: D'acord (fa com si marxes i torna) ja he tornat. Vinga nois, no esteu comprant una casa per a tota la vida, en aquest bar tot està dolent escolliu el que sembli menys dolent i menjeu-s'ho. (Va cap a recepció on estan Caroline i Earl parlant) Earl: Has vist a aquell grup d'allà ? (assenyala a la taula de davant on estan asseguts un grup de persones que porten vestit i corbata) són uns esnobs es creuen algú però estan a Brooklyn. Caroline: La que porta el vestit de Dior fals podria ser el meu Àlter ego, és com jo fa un any. (Mentre que diu això fa cara de nostàlgia). (Entra en escena Han) Han: Max, Max, Max que és aquest addenda en la nota de la taula 3? Max: Perdona, és que en la guarderia no t'han ensenyat a parlar l'idioma dels adults ? Han: Què has escrit al final de la comanda? Max: Només era el meu telèfon... per si el noi l'interessa més informació sobre els meus serveis. (Han marxa enfadat) Carolina: Un dia ens acomiadarà. (Max no li para esment i treu el seu mòbil del davantal) Earl: Nou missatge? Sí que està desesperat el de la taula tres. Max: Molt graciós, Earl, tu saps que ets l'únic per mi. Només estic ampliant la meva cultura en un grup per debatre sobre literatura del segle XIX. Caroline: Sí és clar, tu estàs lligant, durant el temps que porto amb tu només t'has llegit les etiquetes de la cervesa que comprem. Max: Això és mentida, la meva última lectura va ser “Com matar a una rossa sense deixar petjada.” (So de missatge) Max: Si! Queenkong ha aconseguit una cita! Caroline: Qui és Queenkong? Max: És l'àlies que m'he posat perquè no se sàpiga el meu nom. Caroline: Veus, està lligant (parlant per Earl), no creus que quedar amb algú que no coneixes és una mica arriscat.

Max: Més arriscat que prendre'm la pastilla que vaig trobar-me en la butxaca de la jaqueta que vaig comprar al mercat ambulant? Tu estàs rabiosa perquè aquestes (assenyalant als seus pits) guanyen i les teves no. (Caroline amb cara de resignació) Earl: Barbie (referint-se a Carolina) aquest bombó de xocolata s'ofereix per estar amb tu. Considera'm un accèssit. Caroline:Gràcies, però no em conformo amb un premi de consolació. (Fi de l'escena) [L'endemà al matí, l'escena comença amb les dues al seu apartament] Caroline: Max, Max, Max, Max! Max: (sortint de la seva habitació) Calla, calla, calla! Caroline: No t'imagines el que va passar ahir a la nit, em va trucar el meu ex, aquest que sortia amb mi ínterim estava casat. Max: I aquesta és la gran bomba, jo m'esperava alguna cosa més emocionant, no sé que patissis al·lucinacions o algun assassinat a l'edifici. Caroline: Tinc un maremàgnum d'emocions, estic feta un embolic i no sé què fer, a més l'alcohol no ajuda. Max: Doncs per a la meva cita l'alcohol va venir molt bé. Caroline: Per què? Max: Em va portar a la biblioteca i em va donar un sermó sobre el tracte a les dones en la literatura medieval. En aquell moment vaig agrair a la meva mare que m'ensenyés a portar sempre amb mi una petaca. Caroline: Què esperaves? El vas conèixer en un grup de debat de literatura. Max: No, si vaig aprendre moltíssim, per exemple tots ells llibres tenen en l'ex-libris Biblioteca Nacional de Nova York menys un que posava For Dummies.1 Caroline:Què fa allà un llibre del senyor Dummies? Max: No sé, algú tindria un lapsus i es va confondre al deixar-ho allà, es pensaria que era la casa de les Kardashian.2 Caroline: Bé, tant presumir de cita i al final les teves (senyalant als pits de Max) tampoc han guanyat . (Fi de l’escena) FRIENDS Sinopsis La sèrie tracta sobre la vida d'un grup d'amics (Rachel, Ross, Chandler, Joey, Monica i Phoebe) que resideixen a Manhattan, Nova York. Les seves trobades a l’inici de la sèrie es fan al bar, Central Perk. Rachel: És una noia que prové d'una família adinerada, materialista i no molt intel·ligent

For Dummies: -Llibres amb instruccions sobre diversos temes per a lectors no especialitzats. -Lloc de paraules, dummies significa tonto en àngles. 2 Kardashian: Família americana coneguda per las seva repercussió a la premsa groga.

Monica: És la germana de Ross. Treballa com a cuinera i és coneguda per ser una obsessa pel control, perfeccionista i molt competitiva. Ross: Germà de Mònica, és un home amb molt poca sort. Chandler: Prové d’una família acomodada, conegut pel seu sarcasme. Joey: Somia amb ser un actor molt conegut. No és molt intel·ligent i les seves bromes solen ser amb doble sentit. Phoebe: És el personatge més extravagant de tots, coneguda per ser una dona molt mística. La seva infantesa la va passar al carrer, li agrada fer música encara que no se li dóna molt bé. Aquest tres últims personatges són els que aporten la vis còmica, ja que amb la seva forma de ser i els seus comentaris fan possible la utilització de més humor.

[L’escena comença Al Central Perk, estan asseguts al sofà de sempre Joey, Mònica, Ross i Chandler] (Monica té a les seves mans una llibreta) Ross: Què tens a la llibreta? Monica: (Els ensenya un full i es veu escrit en majúscula MEMORÀNDUM) Joey: Me... Memo... Memolotanto?... Siii (Amb cara d’emoció) Monica: No, és un memoràndum. Aquí he apuntat tot el que necessitem per Acció de Gràcies, quant ha de pesar el gall dindi, què hem de comprar, a quina hora heu d’arribar... Chandler: Això és el súmmum de la teva obsessió pel control. No vas tenir suficient amb el dossier que vas passar sobre com rentar els plats. Monica: Has d’entendre que no és el mateix raspallar en horitzontal que en vertical. Joey: Continuem parlant de neteja? Chandler: (No fa cas al comentari de Joey), o per exemple el tutorial sobre com sortir bé una perfecta fotografia. Monica: Tu no veus el rictus a la teva cara quan intentes somriure a la càmera. Diguem que no és molt sexy.

(Arriba corrent Rachel a la taula agitant un sobre) Rachel: Déu meu, Déu meu, Déu meu! Mireu el que m’ha donat el meu cap, és un plus al meu sou d’aquest mes. (Obre el sobre i es queda molt sorpresa) Rachel: 50 dòlars, només m’ha donat 50 dòlars més. La pròxima vegada que s’embussi el lavabo d’homes no penso ficar la meva mà allà. Joey: Jo de tu li donaria un ultimàtum: o et puja el sou o marxes al bar del costat. Rachel: Per què el bar del costat, allí em pagaran més? Joey: I tant, a més tenen una barra americana. No t’imagines el que pots aconseguir traienthi la samarreta, ho dic per experiència (riu de la seva broma). (Rachel nega amb el cap) (Tots es queden observant a la taula del costat on està Phoebe escrivint) Ross: Phoebe què fas? 5

Phoebe: Estic fent una carta per agrair-li en aquesta Acció de Gràcies al meu gat pudent. Ross: Quan portes escrit? Phoebe: (Llegint la carta) Estimat gat pudent, encara que tots creuen que ets un gat pudent no ho ets. Per tot això gràcies gat pudent. Amb tot el seu amor Phoebe. Ross: És molt.... profund. Monica: Has dedicat el teu agraïment a un gat? Phoebe: És que gat pudent és el quid del meu art, és la raó per la qual escric les meves increïbles cançons. Chandler: En un dia tan important només penses en un gat el qual vas atropellar amb el teu taxi? Phoebe: Uuuh, sí (escrivint al final de la carta), postdata si veus a l'esperit de la meva mare dóna-li les gràcies per deixar de molestar-me. Veus, ja he agraït a dues persones. Monica: Mmm... vale, tornem a l’important. Phoebe: Perdona? No menyspreïs la meva creativitat. Monica: Estem aquí pel dinar d’Acció de Gràcies, encara ens queda per decidir on quedarem, a casa de les noies o dels nois? Joey,Chandler,Ross: A casa vostra. Rachel, Phoebe, Mònica: A casa vostra. Joey: Així mai arribarem al quòrum, hem de trobar un altra manera de posar-nos d’acord. Rachel: Joey estic sorpresa, no sabia que podies parlar d’aquesta manera, sembla que hagis estudiat a Yale. Joey: Ho vaig aprendre a South Park3 utilitzen aquesta paraula quan voten com matar a Kenny.4 Rachel: Ja deia jo. Ross: Ho farem a sort, agafaré dos pals i qui tregui el pal més curt farà el sopar a la seva casa. Joey: Jo sé qui perdrà...(mira a Ross amb doble sentit i amb un somriure de burla) (S’acaba l’escena i comença la cançó de la introducció)

South Park: Sèrie d’animació americana, explica les aventures surrealistes d'una colla de nens amb humor negre. 4 Kenny: Personatge de la sèrie South Park

BABY DADDY Sinopsi La serie ens parla sobre Ben Wheeler, un noi de 20 anys que es veu sorprès quan una exnúvia li deixa a la porta de casa a Emma, una bebè i la noia diu que és seva. Ell decideix cuidarla amb l’ajuda de Dan, els seu germà, un jugador de hockey. A la sèrie és presentat com un noi amb poca intel·ligència. També compta amb l’ajut de Tuker, amic del dos germans. A la sèrie sempre es fiquen amb la seva alçada. Un altre personatge a la sèrie és Bonnie, la mare de Ben i Dan. I per últim, Riley, amiga de l’adolescència dels dos germans. Es advocada i sempre li fan bromes pel que pesava a la seva adolescència [Escena a casa. Ben surt de l’habitació, Tuker del lavabo i Danny està a la cuina] Ben: On vas tan arreglat?(miren a Danny) Dan: He quedat amb Paovlova, la model russa de qui vaig parlar-vos. Tuker: Si us plau, fes que vagi amb una amiga per estar amb mi, fa molt temps des de que tinc una cita. Ben: No pots, és el teu torn per quedar-te amb Emma. Jo haig de fer doble torn al bar. Tuker: Dons truca a la teva mare, ella és familiar directe. Ben: És vox populi que mama no és una cangur molt fiable. Des de l’altra punta de la ciutat van escoltar els nostres crits el dia que ens va deixar oblidats en el cotxe a més de 30 °C. Dan: De veritat quedar-se amb Emma es tornarà en un casus belli? No podeu barallar-vos per això. Tuker: Si m’estic jugant una cita, sí que hi ha problemes. Ben: Siguem honestos, amb el modus operandi que tens per lligar, et quedaràs sense cites fins que facis una estirada. (Entra Bonnie) Bonnie: Hola xicots, on està la meva princesa? (buscant per Emma) 7

Ben: Estàs dormint a l’habitació. Bonnie: Doncs porta-me-la que la necessito. Dan: Des de quan tanta impaciència per veure l'Emma? Bonnie: La necessito per lligar. Ben: Disculpa? Bonnie: La necessito per lligar, perquè és conditio sine qua non per a què els avis guapos s’apropin a mi. Així els seus bebès entretenen a Emma mentre jo entretenc al madur. Tuker: Ohh, que bona àvia ets (amb sarcasme). Bonnie: No comencem cacauet. A saber a que dedicaràs el teu temps lliure. Tuker: Estic escrivint la meva òpera prima. Aquest serà el principi de la meva carrera fins a l’èxit… i les dones. Bonnie:Doncs si esperes que això es torni el teu modus vivendi, ja pots buscar un pla B i trobar un treball de veritat. Dan: Bé deixe-m’ho. Llavors tema resolt. Mamà es queda de cangur. Ben: No tinc temps per discutir, així que em sembla perfecte.(Va a l’habitació a buscar a Emma i se la dóna a Bonnie) Adéu princesa (dóna un petó a Emma) (els nois marxen)

[Escena al bar] Ben: (Parlant amb la clientela) Aquí teniu, un Martini per vostè i el Cosmopolitan per la preciosa rossa. (Apareix Riley amb Emma al cotxet) Riley: Ben, Ben! Ben: Riley? Emma? Riley: La teva mare ha aparegut a la porta de la meva casa amb Emma i amb un, com diu ella. “Home maduret”. M’ha dit que havien d'arreglar uns problemes i que vindrien d’hora. D’això fa més d’una hora. Ben: Com? Però si me la ha demanat ella. Riley: Esteu convertint a la nena en una especie de transfert, va d’un costat a l’altre, passant d’unes mans a unes altres. Que no t’estranyi que acabi pensant que Tuker és el seu pare. (Arriben Dan i Tuker) Ben: Ehhh com us ha anat? (Els dos parlen a la vegada) Dan: Increïble. Tuker: Doncs… No ho entenc, sóc del millor que et pots trobar i no hi ha manera. En canvi tu (mirant a Dan) tens un munt sense fer res. Riley: Les comparacions sempre són odioses, però Dan és el primus inter pares. Sou amics, els dos agradables, compartiu casa, lavabo i nevera… Però no esteu a la mateixa lliga. (Arriba Bonnie) Ben: Ooh per fi es presenta la senyora que sembla una adolescent. Com deixes a Emma amb Riley? Riley: Disculpa? Ben: No vull dir això, tu (mirant a Bonnie) has demanat encarregar-te d’ella.

Bonnie: El maduret, rara avis en aquest tipus d’home, no tenia nets. És l’excepció a la regla, Però l’hora ha estat increïble. Dan: Wow!, calleu, no vull saber el que has fet mamà. I Emma estava en bones mans amb Riley. Riley: Gràcies Dan, ets un encant. Podem tornar al statu quo quan jo estava a la meva casa i Bonnie encara no s’havia presentat? Bonnie: Bonica no tornis molt enrere en el temps, estàs millor ara. Riley: Aquest serà el nostre quid pro quo, tu no em recordes la meva adolescència i jo no et recordo res sobre el teu exmarit gay. Bonnie: D’acord. Em sembla un intercanvi just. Tuker: Sabeu quin pot ser un altre intercanvi genial? El bolquer d'Emma per un altre que estigui net. Comença a olorar a bebè amb un regal. Ben: Et toca (mirant a Bonnie). Tu eres la seva cangur aquesta tarda. Bonnie: Aquesta tarda sí. Però ja són les vuit. Així que "bye bye" papi. (Bonnie es marxa del bar, deixant a la resta allà) [S’acaba l’escena]

HOW I MET YOUR MOTHER Sinopsi

La sèrie comença l'any 2030, quan Ted explica als seus fills la història sobre com va conèixer a la seva mare. Així es trasllada al passat per relatar-la. Ted és el narrador de la història. Un noi que li dona mil voltes a les coses i que vol trobar l’amor de la seva vida. És un arquitecte que comparteix pis amb el seu amic Marshall. Marshall és advocat i un convençut ecologista. És parella de Lily i el més innocent del grup. Lily treballa com a professora, encara que la seva vocació és la de pintora. Un altre personatge que ens trobarem és Robin, una noia canadenca de la que en Ted s'enamora a primera vista. La Robin és l'ultima en unir-se al grup i treballa com reportera en un canal de televisió. I per últim ens trobem amb Barney, un faldiller amb por al compromís. A priori pot semblar una persona frívola però, quan se’l coneix, demostra fer tot el possible pels seus amics. [Ted i Marshal al seu apartament] (Els dos asseguts al sofà. Ted agafa el seu mòbil) Ted: Tinc un missatge de Robin. Pregunta si podem quedar al bar. Marshall: Quan? Ted:(Arriba un altre missatge) a les 10 ante meridiem. Marshall: Uf! començar amb les cerveses abans del migdia… no és millor a les 6 post meridiem? Al meu estomac li senta millor la festa a la tarda. Ted: No, la millor hora per preparar la festa sorpresa a Barney és pel matí. Pensa que ell estarà a l’oficina intentant convertir en el seu “esmorçar” a la noia de recursos humans. Marshall: Bé. (Apartament de Robin, entra Lily) Robin: Ja he quedat amb els nois. Al final ens veurem en el bar a les 10 a.m. Així parlarem tranquil·lament sense Barney ficant el seu nas per tot arreu. Lily: Millor, perquè l’any passat ens va agafar in fraganti mentre li preparàvem el dinar per celebrar el seu ascens. Recorda-ho, Barney va aparèixer just en el moment en el que Ted arribava amb el pastís. Robin: Quina sort que ipso facto, sense pensar-ho vaig aconseguir amagar el pastís. Lily: Asseure's sobre aquesta no és la idea que jo tinc d’amagar-lo. Més aviat, destruir-lo. Robin: Era això o que me'l menges. I després d’una lasanya, un gelat de xocolata i un capuccino no crec que pogués menjar molt més de mig pastís. Lily: (Amb cara de circumstàncies) És millor que sortim ja, ens estaran esperant. (Al bar. Els quatre asseguts al voltant d'una taula. Parlen de la festa) Marshall: Jo vull una pinyata. Lily: Amor, ja la vas tenir a la teva festa de graduació. Marshall: No, la meva mare mai em va regalar una pinyata quan era nen. Lily: Aquella graduació no. La de l’any passat, quan vas acabar la carrera de dret. Robin: Nosaltres, a Canadà, les trencàvem llançant pedres. Ted: Ningú en sortia ferit? Robin: Només una vegada. Li vam donar a la meva tieta Greta en un ull i, ab illo tempore, les van prohibir a les festes del barri. No hem pogut gaudir de les festes des d'aleshores. Marshall: Està morta?? Robin: No però, a posteriori de l'accident, li van quedar seqüeles. Ja saps, el normal, cada vegada que esternuda el seu ull de cristall li surt rodant. Lily: I des d'aleshores teniu prohibides les pinyates? 10

Robin: Les pinyates no. Només llençar pedres. Ara ho fem amb matxets. Lily: Una família molt adorable… recorda’m que no vagi molt de visita al teu barri. I si no faig, procuraré tenir al dia la meva assegurança de vida Marshall: Fa uns mesos vaig tenir un client que tenia els ulls de cristall. Per desgràcia va morir atropellat per un taxi, el pobre no el va veure venir… Va tenir el temps just per a que la seva promesa anés a l'hospital i es casés amb ell in articulo mortis. Robin: I no va ser pels diners? Lily: Ugg Robin, calla! Marshall, això és preciós… l’últim que va fer abans de morir va ser unir-se amb la seva estimada. Robin: I acomiadar-se del seu compte corrent. Ted: (Impacient) Podem continuar amb el tema de la festa? Heu portat tot el necessari? Robin: Sí, globus, pastís, les espelmes... Lily: Nois, no tenim el regal!! Ted: Hem d’afanyar-nos. Si no, ens passarà el de sempre i acabarem comprant alguna cosa in extremis, a la carrera i com si sembléssim desesperats. Robin: (amb sarcasme) No com ara mateix, veritat Ted? Marshall: Sempre podem convidar-lo a cerveses en el nou local de striptease. Siguem realistes, això li farà més il·lusió que la corbata de l’any passat. (De sobte entra Barney. Tots es sorprenen i amaguen les bosses sota de la taula) Barney: (amb cara de terror) Ha passat una cosa horrible! Recordeu aquell local de striptease que van obrir la setmana passada? Doncs l’han tancat sine die. Lily: No et preocupis, potser només estan fent inventari. Barney: He dit S-I-N-E -D-I-E, no tinc ni idea de quan tornaré a veure a la rosa d’ulls...no recordo el color, estava concentrat més avall (somriu amb picardia) (Comencen a sortir els globus de sota de la taula) Lily, Marshall, Ted i Robin: SORPRESA!!! Robin: T’agraden les corbates, oi?

CASTLE Sinopsi Quan Richard Castle, un conegut escriptor de novel·les policíaques, es queda in albis, no és capaç de continuar escrivint la seva historia. Però, al mateix temps, un assassí sembla estar imitant els crims de les seves novel·les. A causa d'això , la policia contacta amb ell perquè els ajudi a trobar l’assassí. És en aquest moment quan coneix a la inspectora Kate Beckett, que li servirà per retrobar la seva inspiració mentre, junts, resolen els crims de la vida real. Castle, a la sèrie, es presenta com un home adult però amb mentalitat infantil i irresponsable, tot el contrari que la inspectora amb la qual treballa, Kate Beckett. Javier Espósito i Kevin Ryan són dos policies de l’equip de Beckett i Lanie és la forense que col·labora amb el departament de policia.

[Comissaria. Castle està assegut junt l'escriptori de Beckett. Juga amb una pilota de golf] (Beckett entra en escena) Beckett: Diga'm, si us plau, que aquesta pilota no ha sortit del magatzem de proves de la comissaria Castle: (Amb un somriure nerviós) No, que va... Beckett: Un altra vegada, de veritat? T'he dit ad nauseam que no baixis allà sense la supervisió d'un agent. I tu, no em fas cas. Una i una altra vegada anant per on et dóna la gana. Estàs acabant amb la meva paciència. Castle: (amb to irònic) M'has demanat que et digui que no l'havia tret d'allà. Com va dir una filosofa, tu desitja que jo ho faré. [sic]. Beckett: No crec que una filòsofa pronunciés aquestes paraules. Castl Beckett: Si obeïssis a tot el que et dic, ja faria temps que hauries tret el teu cul de la meva cadira (asenyalant) Castle: Que sàpigues que volens nolens, gaudiràs de la meva privilegiada companyia per molt de temps. I encara que et molesti la meva presencia, tinc in mente una nova novel·la i tu ets la meva musa…(amb un somriure de burla) Beckett: Si em tornes a dir musa et trencaré les cames. Així que ja pots anar dient-li a aquest cap teu que pensi idees ràpid. Castle: Canviant de tema, el dissabte a la nit tinc una entrega de premis pels millors autors de literatura policia. Vindràs? A més a què no saps quin bombó està nominat? Beckett: Sí, he escoltat a parlar sobre F.U. King5. Crec que aquest any us entregaran el premi ex aequo als dos. Castle: Ja, ja, molt graciosa. Jo no compartiria el premi amb algú amb aquest nom. (Truquen al mòbil de Beckett) Beckett: Eran Ryan i Espósito. Ha aparegut un cos a l'avinguda 18. Ens volen allà, ja! [Van parlant fins a arribar a l’escena del crim] (Es reuneixen amb Espósito i Ryan. Segueixen parlant de la festa de Castle) Beckett: No penso assistir a una de les teves festes. Espósito: Les festes de Castle són sinònim de dones molt guapes i beguda cara. Jo m’apunto. Beckett: Jo, ni en somnis. No hi aniré de motu propio. Castle: Si t’hem d’obligar, t'obligarem. Ryan: Encara recordo la presentació del teu últim llibre. Sobretot a la cantant que va actuar al sopar. Vam estar tota la nit demanant-li bisos (es queda pensatiu amb la mirada perduda) Beckett: SÍ, segur que volíeu que repetís les seves cançons per la seva increïble veu i no pels seus… encants. (S'apropen al cadàver. Lanie està examinant-ho) Beckett: Què tenim Lanie? Lanie: Home de 30 anys. Mort per dos trets al pit, no hi ha orifici de sortida. La mort podia haver-se produït entre les 12 i les 2 de la matinada. Però ho podré dir amb precisió quan li faci l’autòpsia. Ryan: Les morts violentes en l'últim més han anat in crescendo en les ultimes setmanes. 5

F. U. King: FU són les inicials que s’utilitzen col·loquialment per dir en angles fuck you, un insult, que vol dir ves a la merda, per això Beckett s’inventa aquest nom com a comentari sarcàstic.

Castle: Aquest augment de la violència podria ser produït per la influència dels astres. Beckett: També creus en el poder dels planetes? Déu meu, Castle, em temo que ara ve una de les teves teories. Castle: Penseu bé. Fa 24 dies que un misteriós cometa va travessar el nostre sistema solar. I des de les hores tot està regirat. Satèl·lits, ordinadors… Fins i tot el gos del meu veí es comporta d’una manera estranya. Per no parlar del teu humor Kate, aquest sí que està regirat. Esposito: És una xorrada en lato sensu. Vull dir que és una xorrada, una parida, una estupidesa i totes les definicions que se't pugin passar pel cap. Lanie: L'has definit in extenso, t'has quedat a gust no? Crec que no t’has deixat cap sinònim. Espósito: Oh! Podria haver-ho definit més àmpliament encara, creu-me. (Van tots cap als cotxes per tornar a la comissaria) Castle: Bé, llavors què?, Dissabte nit de festa? Beckett: No. Pot ser que estiguis acostumat a dones que quan diguin no, vulguin dir sí. En el meu cas, no és no, en stricto sensu. Jo no sóc ambigua. Espósito: Aquestes festes estan fetes ad hoc emborratxar-se i així semblar encantador davant les dones Beckett: Jo creia que la finalitat d'aquestes coses era premiar el talent. Castle: Sí, i tant (amb to irònic) Espósito: Però si ens emborratxem i aconseguim uns quants números de telèfon, millor. (Pugen tots als cotxes i s’acaba l’escena)

BONES Sinopsi La sèrie tracta sobre la resolució de crims per part d’un agent del FBI, Seeley Booth, i l'equip de l'institut Jeffersionian, liderat per la doctora Temperance Brennan. Seeley Booth és un agent del FBI, abans treballava com a franctirador de l’exèrcit. Temperance Brennan antropòloga forense i escriptora d’èxit sobre novel·les policíaques. Àngela Montenegro part de l’equip de Brennan, llicenciada en belles arts i fa les reconstruccions facials i de l’escena del crim. Jack Hodgins especialista en entomologia, botànica i geologia. Lance Sweets psicòleg del FBI, es fiquen amb la seva edat, ja que el veuen molt jove com per a treballar per al FBI. I per ùltim Caroline Julian fiscal general de l’àrea de Washintong.

[Booth i Brennan a l’oficina de Brennan]

Booth: Bones, t'ho vaig dir. Sabia que els Detroit Reds guanyarien als New York Rangers. 6 Així que jo guanyo i tu perds. Pacta sunt servanda, ja pots complir amb la teva part. Brennan: Jo no he apostat res amb tu, així que no et dec res. Apostar no aporta res de bo. Sabies que, a l’antiguitat, els mexicans realitzaven sacrificis humans com ofrena a Xochipilli,7 el Déu del joc? Both: (Amb cara de no entendre res) i tant que vas apostar. Vam arribar a l’acord de que pagaries les cerveses d’aquesta nit. Brennan: No, jo no recordo cap aposta. A més, considerant la meva intel·ligència superior a la mitja i la meva gran capacitat per recordar tot tipus de dades, diria que això mai va succeir. Booth: Ignorantia legis non excusat, em dóna igual si no ho recordes. Vas apostar i has perdut, ara et toca pagar el teu deute. (Sona el telèfon de Booth. A l'altre costat parla Caroline) Booth: Hola? Sí sí, no, d’acord. Ara li comento, adéu. (Penja) Booth: Era Caroline. Vol veure'ns a nosaltres i al teu equip de cervellets per parlar sobre el cas de l'assassinat de Benjamin Green. Brennan: Hi ha cap novetat? Booth: No, ja coneixes a Caroline. Volia assegurar-se que féssim bé el nostre treball i no deixar cap detall a l’atzar durant el judici. Brennan: (Amb cara d’ofesa) Jo sempre faig un treball impecable. (L’equip sencer reunit amb Caroline. Estan a una sala de l’edifici del FBI) Caroline: Tinc novetats sobre el cas. Brennan: (Mirant a Booth) No m’havies dit que no hi havia res de nou? Booth: (A la defensiva) Per telèfon no m’ha dit res. Pregunta-li a ella. Caroline: Parella, ens centrem en el cas, d’acord? Doncs, han canviat al jutge McArthy. El nou jutge és, de facto, Jonathan Stevens. Encara no és oficial, però es pot donar per fet. Hodgins: (Amb preocupació) Caroline, ens esperen més sorpreses? Caroline: No, el jurat ja està decidit de iure, tinc a la meva mà el document firmat pel governador que ho acredita. Repassem les dades que tenim. Si ets tan amable, xicot (parlant cap a Sweets) Sweets: He realitzat el perfil de l'acusat, Brian Green. A simple vista un ciutadà normal de classe mitjana i amb una vida social activa, encara que incapaç d’arribar a una relació estable. Només té una taca al seu expedient, és considerat persona non grata en un bar a causa d’una baralla. No podrà tornar a trepitjar-lo. No sembla el tipus de persona que mataria a sang freda. Però justament és això el que el converteix en un bon candidat, mai aixecaria sospites. Àngela: Jo he analitzat les trucades entre ell i la víctima, no hi ha res que l’incrimini. Caroline: Està clar que és culpable. Però, per poc que ens agradi, in dubio pro reo. O trobem proves que ho argumentin, o quedarà lliure. Booth: (amb ràbia) Això no pot passar. Bones, vull a tot el teu equip de cervellets treballant en aquest cas.

6 7

Detroit Reeds/New York Rangers: Dos equips que formen part de la Lliga Nacional de Hockey. Xochipilli: Déu de la mitologia asteca, representa els jocs, l’amor i el plaer.

Caroline: A part de què se’l declari culpable, sol·licitaré que la mare tingui la patria potestas dels seus fills. No vull que aquest desgraciat es quedi lliure i, per ser el germà, pugui treure els nens a la vídua. Hodgins: Jo creia que estava clar que es quedaria amb la seva mare. Caroline: Això encara està sub iudice, el jutge no vol pronunciar-se fins conèixer l’opinió de tot els psicòlegs del cas. Recordeu que l’acusat és l’oncle dels nens i la mare pateix depressió. Booth: Estem arribant a un carreró sense sortida, no tenim res contra l’acusat. Brennan: Jo tornaré a revisar els ossos de la víctima, per si no he vist alguna cosa. Àngela: No puc creure que hi hagi persones capaces de matar al seu propi germà. I tot per diners… No el podem deixar lliure. Caroline: Si no trobeu res a temps serà absolt. Dura lex sed lex, per molt injusta que sigui en aquest cas la llei, ho acatarem i l'haurem de deixar anar.

HOUSE Sinopsi Aquesta serie està basada en la relació entre els metges i els casos d’un hospital irreal estadounidenc. El personatge principal és el doctor Gregory House, una persona molt particular, amb un humor molt cínic, poc amic de les normes, amb mètodes poc comuns addicte a la vicodina.8 El seu equip està format per: Allison Cameron és doctora immunologa contractada per House a la qual sempre l’està recordant el seu bon físic. El doctor Robert Chase, especialista en cures intensives i medicina interna. És australià i prové d’una bona família, encara que no té bona relació amb el seu pare. I el doctor Eric Foreman , neuròleg, un home afroamericà el qual House sempre fa bromes amb el seu color de pell i amb el seu passat, ja que va ser atrapat robant. I per últim està la cap de l’hospital Lisa Cuddy. Les diferències entre la seva personalitat i la de House fan que sempre tinguin baralles.

Vicodina: Narcòtic utilitzat com analgèsic.

[Cuddy i House parlant a l’oficina d’ella] Cuddy: Com se t’ocorre realitzar a un pacient una prova de 4000 dòlars sense que pressenti els símptomes necessaris! T’adones que a aquest ritme deixaràs els comptes de l’hospital amb dèficit? House: Ara seré jo el culpable de que l’hospital perdi diners. Perquè no preguntes a Steve, de cardiologia? He sentit a dir que s’ha afiliat al canal Playboy. I juraria que aquesta factura la paga la seva malhumorada directora. Jo de tu repassaria totes les despeses anomenades «feines de beneficència» (amb ironia) Cuddy: (amb irritació) No t’oblidis de la teva «sana i moderada afició» a la vicodina, una altra despesa molt benèfica. Considerant que prescrivim quatre pastilles per capita cada dia, juraria que tu et prens la dosis de més d’un pacient. O creies que no veuria que hem triplicat aquesta despesa a l’últim any? (Entra Foreman) Foremam: Disculpeu la interrupció però tenim problemes amb el nou pacient. Cuddy: (Assenyalant amb el dit) House no hem acabat amb això, continuarem més tard. House: (Amb cara de nostàlgia) Ara mateix he tornat a quan tenia 15 anys i estava amb l'ardent Mandy en la meva habitació. Això té un aire a coitus interruptus… Déu meu, Foreman, ens has deixat a mitges! Foreman: (Amb cara de fàstic) No vull aquesta imatge al meu cap. House: Segur que t’agrada... Forman: Crec que tindre sexe amb tu deu ser el mateix que amb un cadàver en ple rigor mortis. Ja saps, rígid, fred, sense vida... Cuddy Ja he escoltat suficient per avui. Aneu a veure com està el pacient. (Tots a la sala de reunions) House: Què tenim? Cameron: El pacient ha empitjorat. Ara pateix tremolor i al·lucinacions. House: Clarament és delirium tremens. Cameron: No podem donar res per suposat fins que tinguem els resultats de tòxics. House: Esmorzo, dino i sopo vicodina des de fa uns anys. Crec que puc reconèixer sense dubtar el síndrome d’abstinència. I aquest en té un de llibre. (House escrivint sobre la pissarra) House: Nens, atenció al professor. Anem a començar amb el diagnòstic diferencial. Porteu llum amb la vostra suprema clarividència. Forman: Podria ser un bacteri. Chase: Ja hem estat a la seva casa i no hem trobat res que pugui provocar-li aquesta situació. Forman: Potser és un bacteri creat in vitro, recorda que ha treballat a un laboratori. Podrien haver-ho fabricat a un tub d’assaig de forma artificial i passar al seu organisme artificialment. House: No us fieu del que posa en el seu curiculum vitae, la gent escriu de tot en aquest document quan es tracta de trobar un treball. Cameron va ometre en el seu que havia sigut streapper. Cameron: Jo mai he sigut streapper! House: I tant que no, acabaries donant-li la teva propina a les persones sense casa. Però aquest dos (senyalant a Chase i Foreman) s’han posat a mil i ara estan completament atents.

Chase: Si descartem els bacteris, podria ser per alguna substància que hagi pres. Segur que quan se li passi el mono tornarà a sentir-se bé. Donem-li un placebo, ell pensarà que l’hem donat un medicament de veritat i se n'anirà tan content amb uns simples caramels. House: (Amb burla) I jo que crèia que els australians eren bones persones… Ets molt dur amb els drogadictes. Què passa? Papa mai et va deixar prendre una juanola després de les 12 p.m? Segur que temia que et sortís pell de granota i l’acabessis matant.9 Cameron: (Deixant de banda el tema) quina explicació li dónes a la pèrdua de visió? Podria ser un tumor al cervell. Foreman: O meningitis vírica Chase: També podria tractar-se d’esclerosis… House: (Impacient) I què? Fem un referèndum i votem cadascú per la malaltia que més ens agradi? No crec que el pacient estigui molt content si l’únic diagnòstic que li oferim és que s’està morint. Cameron: En les analítiques la ràtio de leucòcits en la sang és de 6 mmHg10/109ml a la primera i 8mmHG/109ml a la sang. Aquest quocient no ens diu res de nou. És una proporció normal, no hi ha signes d’infecció. Foreman: Estem en un carrer sense sortida, que suggereixes que fem? House: Feu li un TAC, una TTPA11 i una LCR.12 Hem de saber si té alguna cosa dintre del cap. Foreman: Cuddy estarà molt contenta. Espero que el pacient sigui ric i faci una bona donació a l’hospital, a veure si així, aconseguim alguna cosa de superàvit. Recorda que l’hospital necessita ingressar més capital o els deutes l’ofegaran. House: Llàstima que siguis neuròleg. Si fossis traumatòleg, podries treure un extra donant als teus pacients un massatge amb final feliç. Chase: I quina prorrata de tota la feina ens toca fer a cadascú? House: (Dirigint-se a la porta) repartiu-vos les proves com vulgueu, no m’importa la quota de treball que li toqui a cadascú mentre no fiqueu la pota. Jo marxo a veure com continua la història d’amor entre el cirurgià i la seva ardent infermera a «Hospital General». Si em necessiteu estic a la sala dels terminals, però no molesteu a menys que sigui molt greu… o que una model de Victoria Secret’s necessiti una revisió urgent. [Acaba l’escena]

És una referència a la pel·licula “Gremlins” mmHG: Unitat que s’utilitza per mesura la pressió arterial. 11 TTPA: Prova per comprovar la coagulació de la sang. 12 LCR: Punció lumbar. 10

EL MENTALISTA Sinopsi La sèrie segueix a Patrick Jane, un assessor de l'Oficina d’Investigació de Califòrnia. És un personatge molt còmic que resol els casos d'una manera poc convencional a vegades utilitzant la hipnosis i la seva gran intuïció. Arriba a la policia buscant ajuda per resoldre l’assassinat de la seva dona i la seva filla a mans de Red John. La cap del departament i encarregada de vigilar tots els plans que si li ocurreixen a Jane és Teresa Lisbon. Els altres agents són: Wayne Rigsby bromista i seguidor de Jane. Enamorat de Van Pelt, la seva companya. Grace Van Pelt és la més sensible i innocent de tot el grup, enamorada de Rigsby. I per últim Kimball Cho és directe, inexpressiu i molt seriós.

El cas d’aquest episodi tracta sobre l’assassinat del Doctor Charles Smith. Els sospitosos són el seu amic, la seva dona i la seva secretària. El cos del mort es va trobar al parc municipal amb 3 punyalades al cor. [Comissaria Jane i Lisbon] Jane: Et noto cansada. Has d'alliberar tensions o, si no, et sortiran arrugues prematures. Lisbon: Mm... gràcies (amb to enfadat). Donaria el que fos per estar al sofà de la meva casa, amb una copa de vi a la mà i escoltant el rèquiem de Mozart. Jane: Quina diversió trobes en escoltar una peça musical que té com a text una missa de difunts? Lisbon: Sóc policia, els morts formen part de la meva vida. A més, ells em fiquen en menys embolics que cert assessor que tinc (referint-se a Jane). Jane: (amb burla) Touché. (Passen uns minuts en silenci que Jane aprofita per pensar mentre pren una tassa de te) Jane: Ahà! Lisbon: Aquest ahà és dels que ajuden o, com quasi sempre, dels que maten la meva paciència? Jane: Doncs RIP a la teva paciència. Lisbon: El que descansarà en pau és aquesta comissaria quan algun testimoni als que provoques decideixi acabar amb tu i llançar-te a un contenidor de brossa.

Jane: No, de veritat, ja ho tinc. És com resoldre el crim. Fes-me el favor de trucar a la resta i que es reuneixin en el parc on va aparèixer la víctima. Lisbon: Que ja ho saps? Amb l’intel·ligent que ets com és que no t’has doctorat cum laude a Harvard 13(amb sarcasme) Jane: No m’he graduat amb elogis en cap universitat, però acabo de resoldre el cas. Així que fes aquesta trucada i marxem. (Li dóna la seva jaqueta a Lisbon i l’empeny suaument fins a la porta)

(Parc municipal on es troben Cho, Rigsby, Van Pelt i els sospitosos) Van Pelt: Què fem aquí? Cho: (Seriós) No sé. Rigsby: (Intentant començar una conversació per passar l’estona) Porto uns cafès mentre esperem? Cho: No Van Pelt: Portem esperant més d’una hora. Esteu segurs que Lisbon va dir que era aquí? Cho: Sí Rigsby: Si és un dels trucs de Jane podem estar en aquest lloc per saecula saecularum. Cho: No m’importa. Van Pelt: Doncs a mi si m’importa.Jo no vull estar aquí eternament, tinc millors coses a fer. Rigsby: (Xiuxiuejant) Doncs jo sí que estaria amb tu pels segles dels segles. Cho: Us estic escoltant. Hauríeu de ser més prudents, només us falta proclamar la vostra relació vrbi et orbi. (Arriben Jane i Lisbon) Jane: Què és el que aneu a proclamar als quatre vents? Sospitosa 1 (dona de la víctima): Algú podria dir-nos què estem fent aquí? Sospitosa 2 (secretària de la víctima): Això dic jo. De qui ha sigut la magnífica idea de citar-nos a la matinada? (movent les mans exageradament) Jane: L'agent Lisbon creu que citar-los aquí és la millor manera de resoldre aquest assassinat. Lisbon: (xiuxiuejant a Van Pelt) Com no, ell sempre acceptant la responsabilitat. Jane: Un de vosaltres (referint-se als tres sospitosos) va assassinar a Charles Smith. Així que qui hagi estat podria fer un pas endavant? (Silenci mentre els sospitosos es miren entre ells) Jane: Ja m’imaginava… No podia ser tan simple, però havia d’intentar-ho. Vostè (senyalant a la secretaria) mou les mans en senyal de súplica, que expressa en penediment. Això indica que, o és l’assessina o s’acostava amb ell i s'avergonyeix davant de la seva esposa… o les dues coses. Secretària: Ens té aquí esperant una eternitat, és un mal educat i, per a més inri, m’acusa sense proves. Això cada vegada va a pitjor. Sospitós 3 (Amic): Tens raó, no puc creure que hagi estat esperant tanta estona. Jo que he sigut anomenat honoris causa per tres universitats no mereixo que es dubti de la meva integritat. Jane: Aquests títols no tenen valor real, no ha hagut de treballar per aconseguir-los. Són només una imatge, com vostè. Porta roba cara i apostaria que li va costar la meitat del seu sou. Però, en canvi, el seu rellotge i cotxe deixen què desitjar. Això indica que la seva 13

Harvard: Prestigiosa universitat dels Estats Units.

situació econòmica no és molt positiva. Què passa, envejava la posició del seu amic Charles perquè era doctor i va decidir matar-lo? O és que s’acostava amb la seva dona i ell ho va descobrir? Van Pelt: (Parlant amb Rigsby) És que sempre ha d’haver-hi un amant? (Comencen una baralla la dona amb la secretària, però Cho les separa. I l’amic es llença sobre Jane, però Rigsby el para) Lisbon: Has vist la que has muntat! I tot per a res! Jane: Això és peccata minuta comparat amb resoldre el cas. Van Pelt: Però si ningú ha confessat. Dona: Cara de gossa! (intentant sortir dels braços de Cho que la subjecten) Hauria d’haverte matat a tu en comptes de a ell. Amic: (senyalant a Jane) Qui ha permès que aquest pallasso m'hagi parlat d'aquesta manera? Lisbon: (Aixecant la mà amb resignació) Mea culpa, assumeixo tota la responsabilitat. No sé com continuo deixant que facis aquestes coses (parlant cap a Jane) Jane: Tu no tens la culpa de res. Aquest home és un farsant i s'ha cabrejat perquè li he dit la veritat. Ja teniu a la vostra culpable. Ara, si no us importa, hi ha un còmode sofà esperant-me a la comissaria. (Jane abandona l’escena del crim i tots se’l miren) [Acaba l’escena amb la música i els crèdits finals]

THE BIG BANG THEORY Sinopsi La sèrie ens mostra la vida de quatre científics que comparteixen amistat i aficions. Es veu la dificultat dels quatre per relacionarse amb persones fora del seu entorn.

Leonard i Sheldon són dos físics que comparteixen apartament. La sèrie comença amb la mudança de Penny, la seva nova i atractiva veïna. Sheldon Cooper, físic teòric, és superdotat, racional i superb. També és maniàtic i té un humor molt particular. Leonard Hofstadter, físic experimental, és més sociable que Sheldon però no té sort amb les dones. Està interessat en Penny. Penny és una cambrera amb aspiració a actriu, en certa manera és qui dona normalitat als demès personatges. Howard Wolowitz, enginyer aeroespacial. És jueu, viu amb la seva mare i surt amb Bernadette. Raj Koothrappali, astrofísic. És de l’Índia i té problemes a l’hora de parlar amb les dones.

[Sheldon, Leonard i Raj en el saló de l'apartament de Sheldon i Leonard. Van a jugar a videojocs] Leonard: Tots tenim la nostra ració de pollastre a la mandarina? Controls de la Play preparats? Doncs que comenci la nostra aventura de "World of worcraft"... Sheldon: Un moment, has comprovat que realment sigui a la mandarina? No voldria que s'arruïnes una gran vetllada perquè al xinès del restaurant li ve de gana posar taronja. I la salsa de soja es baixa en sal? Leonard: (Desesperat) Menja! (Piquen a la porta. Ningú es mou) Raj: No penseu obrir la porta? Leonard: Sheldon, et toca a tu. Sheldon: I si és un individu amb perverses intencions de segrestar-me i torturar-me? Leonard: Que deixi la seva direcció per enviar-li una caixa de dolços com agraïment. Penny: Obriu, sóc jo! Sheldon: (Obre la porta. Penny porta un vestit curt i ajustat) Què fas aquí? Penny: Estava sola i avorrida. Llavors he pensat que podria venir i que les vostres grans ments ensenyessin alguna cosa a aquesta limitada però bona persona (amb cara d'innocent). Sheldon: He de reconèixer que la teva captatio benevolentiae ha fet efecte amb aquests dos primats als quals imprudentment he confiat la seguretat del meu regne. Leonard: Per favor, com no aconseguirà la meva atenció!! (Tots s'asseuen al sofà) Penny: On està Howard? Raj: Tenia una cita. Celebra el seu primer aniversari amb Bernardette i volia fer alguna cosa especial. Crec que ha preparat una vetllada íntima amb la seva mare. No entenc per què s'ha oblidat de mi... (Amb tristesa) Penny: (Sorpresa) Raj, no m'ho puc creure! M'has parlat! (Raj es posa a menjar i aparta la vista de Penny, intimidat) Sheldon: Sí, molt interessant. Podeu abandonar aquesta conversació sense cap mena d'interès? Voldria tornar a l'important, aquest exèrcit d'elfs armats que amenaça el meu regne. 21

(Comencen a jugar, menys Penny) Raj: Estem a les portes del temple, com entrem? Busquem un passadís al subterrani o intentem trepar sense que ens vegin? Leonard: Treparem. (Polsa el botó del comandament per donar l'ordre) Alea iacta est, ara a esperar que hi hagi sort i els orcs no ens descobreixin. Sheldon: No juguis als daus amb el destí del meu regne. Sabeu les probabilitats de que la sort estigui de la teva part? Mireu, partim de les hipòtesis.... (Howard entra enfadat interrompent a Sheldon) Penny: Què et passa? Ha anat malament la teva cita? Howard: No, sí... La meva mare ha anat malament, no ens deixa intimitat. Bernardette s'ha enfadat i m'ha donat un ultimàtum, o ella o mamà. Sheldon: Magnífic, el meu orc acaba de morir a mans d'un arquer i a vosaltres us preocupen els problemes conjugals de Howard? Què serà el següent, un debat sobre que passa a una funció tangent inversa quan s'aproxima a una asímptota? (Ignoren a Sheldon) Leonard: T'ho he dit mil vegades, has de buscar l'aurea mediocritas. Troba un equilibri entre el temps que passes amb la teva mare i amb Bernardette. Penny: Vols un consell, Howard? Carpe diem. Gaudeix del moment que estàs vivint amb Bernardette, ella és increïble. Sheldon:( Deixa de jugar de sobte) Penny, em deixes atònit. No sabia que parlaves llatí, creia que en la teva llengua vernícula us comunicàveu amb monosíl·labs i onomatopeies. Penny: Et seré sincera, ho vaig veure en el tatuatge d'una amiga. Li vaig preguntar i em va dir que se'l va fer una nit de borratxera. Sheldon: Ja deia jo... Leonard: Treu valor i diga-li a la teva mare que us doni espai; Audaces fortuna iuvat. Ja veuràs com si t'atreveixes, ho acabaràs aconseguint. Howard: Si el que dius està molt bé però és difícil dir-li a la meva mare. Penny: Intenta-ho. Howard: Teniu raó, demà li dic les coses com són. O em respecta... o s'acaben els massatges en els peus. Sheldon: No t'entusiasmis tant, jo de tu m’ho prendria cum grano salís. No crec que estiguis disposat a empipar a mamà i que deixi de preparar els teus banys relaxants cada nit. Raj: Per què ets tan escèptic amb Howard? Sheldon: Diguem que el valor no és una de les virtuts que Howard posseeix. A més, arriscar-se a què mamà deixi de preparar-li els seus banys?... Howard: És que són amb essència de lavanda i extra d'escuma (amb cara de felicitat). [Ells al menjador de la universitat] Howard: Estic pensant en marxar de casa i buscar un apartament per a mi i Bernardette. Leonard: Això passarà ad kalendas graecas, quan els porcs volin o Sheldon sigui normal. Sheldon: Normal? Nooo! El meu cervell està extraordinàriament desenvolupat per il·luminar i enlluernar. Però per coses mediocres ja tenim a Howard. Howard: (Indignat) Sóc enginyer! Sheldon: Doncs això. Leonard: O espaviles o la teva mare serà l'única dona que veuràs cada dia en despertar. O canvies a la teva mare o a la teva núvia. 22

Raj: En el meu país pots canviar la núvia per una cabra. Sheldon: Ja saps el que diuen, de gustibus non disputandum. Qui sóc jo per ficar-me amb els gustos dels indis? Però en occident això s'anomena zoofília. Raj: Pots dir el que vulguis del meu poble. Però beatus ille aquell que treballa els seus camps i gaudeix d'una vida relaxada... Afortunats ells perquè no han d'aguantar-te, Sheldon. Sheldon: Sabeu a quina conclusió he arribat sobre les connexions entre dos individus de diferent sexe i l'evident complex d'Èdip, aquí present? Howard: A quina? Sheldon: (Burlant-se) Que no m'importa. Bazinga!

MODERN FAMILY Sinopsi És una comèdia que utilitza el format de fals documental en el que els personatges parlen directament a la càmera sobre els fets del capítol. La sèrie parla sobre tres generacions d’una família. Es desenvolupa en tres cases diferents. La primera part de la família la forma Jay Pritchett, el pare de Claire i Mitchell. Té un humor sarcàstic i fa veure que no l'importa res. Gloria 14Pritchett és l'esposa de Jay, molt més jove que ell. És colombiana i encara no entén perfectament l'anglès. És la mare de Manny Delgado, un nen tímid però molt madur per la seva edat. La següent casa seria la dels Dunphy. Phil Dunphi, pare de Haley, Luke i Alex. Casat amb Claire, és conegut per ser una mica infantil. Claire, una dona competitiva i amb el mateix humor que el

Gloria: Aquest personatge tindrà frases en castellà per representar-la amb les mateixes característiques que a la sèrie.

seu pare. Els seus fills son Haley, una adolescent no molt intel·ligent, Alex, una jove molt intel·ligent i Luke, la versió mini del seu pare. Per últim està la casa de Mitchel Pritchet, un advocat despreocupat i sarcàstic com la seva germana, cosa que causa baralles entre ells. La seva parella és Cameron Tucker, un home molt extravertit i afectuós. Junts van adoptar a Lily, una nena vietnamita. [A l’escola demanen a Luke i Manny un treball conjunt sobre la família.] (Escena documental en casa de Jay i Gloria) Manny: Estic una mica nerviós. He de fer un treball sobre la nostra família amb Luke i ja sabem com pot acabar això. Compta el 60% de la nota total i necessito la màxima puntuació per ser escollit pel projecte de la Senyora Ramsey. (Gloria i Jay asseguts junts) Gloria: Ai!, estic molt emocionada amb el treball dels nois. Tots sabran lo estupenda que és la meva família allà en Colòmbia. Jay: Gloria, és sobre la nostra família, no sobre la teva família. Gloria: Però la meva família és la família de Manny i Manny és la teva família. Així que la meva família i la teva família ja són famílies. Jay: Déu meu, crec que m’he perdut... Gloria: Imagina't. Manny, amb aquest treball serà el non plus ultra a classe. Ningú podrà superar-lo quan parli de com mi tatarabuela Rosita va aconseguir fer-se un nom lluitant al lado dels revolucionarios... Jay: (Sense ganes) M’hauria encantat veure lluitar a Rosita… Pel que veig he de conèixer a les dones de la teva família (amb ironia) Gloria: Doncs a veure si ho demostres, jo vull facta, non verba. Vaig prometre a la meva abuelita que aniríem a visitar-la abans de morir i ja té 98 anys. A més, quan va veure la teva foto, va dir que eres molt guapo (amb picardia). Jay: Ho podem deixar ja, amor? Hem de preparar-nos per al dinar amb la família. (Casa Dumphey) Luke: He de fer un treball amb Manny sobre no sé què de la família. Bé, un avorriment. Sort que Manny ho fa quasi tot. Papa, mama, parleu-me de com vau començar i tot això. (Sense ganes) Phil: Lo meu amb la teva mare va ser veni, vidi, vici. En quant em va veure, no va poder resistir-se als meus encants i vaig guanyar-me-la de seguida. Claire: Això es pot discutir...(parlant a càmera) van passar tres mesos perseguint-me fins que li vaig donar una cita per què em feia pena. (Alex i Haley arriben a casa discutint) Alex: És l’última vegada que pujo amb tu en el cotxe, ets un perill. Haley: (Ofesa) Que condueixo malament? La pròxima vegada que vulguis que et porti a un dels teus avorrits debats vas caminant. Alex: Millor, així el meu cap descansa de tu i aprofito per fer una mica d’exercici. Mens sana in corpore sano. Haley: (Amb cara de no entendre) Disculpa? Déu meu, ja comences amb les teves coses de llestos. Alex: Això, tu manté bé el teu cos, perquè la ment clarament no té solució. (Casa de Cam i Mitch) 24

Cam: Com li has posat a Lily el tutú a la motxilla? T'he dit aquest matí que avui tenia classe de violí, no de ballet. Mitch: Ho sento, errare humanum est. Cam: Tens raó, qualsevol podem equivocar-nos, no passa res. (Escena documental. Cam parlant a càmera) Cam: La veritat és que sí que passa, jo mai hagués comés aquest error. No és tan difícil de recordar: Dilluns, ballet i vietnamita per a que conegui els seus orígens; Dimarts, futbol i tècniques de relaxació; Dimecres, violi i gimnàstica; Dijous espanyol i Divendres, natació. Simple. (Tota la família a la taula del restaurant) Cam: Fa temps que no ens veiem. Vinga, no teniu cap novetat? Phill: No, nihil novum sub sole, tot igual. Ja saps, res nou, tot continua com sempre, sense novetats al front. Mitch: Sí, ho he entès a la primera, Phil. Intelligenti pauca. (Amb un somriure orgullós) Claire: (Amb sarcasme) Segur, Mitch, ets tan intel·ligent…ho entens tot a la primera. No com la teva limitada família, que necessita ajuda per tot. Cam: Mitch no pretenia dir això, no és així? (Mirant a Mitch) Mitch: En realitat... Jay: Nois, deixeu la vostra guerra d’egos. Em moro de gana, demanem d’una vegada. Gloria: (Parlant a la resta) Està de mal humor. Si no fos home, diria que le ha venido la regla. Phil: Però si és així sempre. (Jay el mira malament) Sí...ja sap, bromista, graciós, super simpàtic i, sobretot, poc intimidant…(Cara de por) Cam: Bé, nois, (mirant a Luke i Manny) Mitch i jo hem sabut del vostre treball. Quan ens fareu les preguntes? Luke: Eh...bé,doncs...jo,nosaltres...no sé... (Mira a Manny) Manny: He de consultar la meva agenda per concertar una entrevista. Claire: (Intentant advertir als dos nens) Bé, el treball és vostre i nosaltres som una família magnífica, però heu d’anar amb precaució perquè verba volant, scripta manent. Ja sabeu, una vegada que està escrit i presentat no es pot treure res. (Comencen conversacions paral·leles recuperant les discussions que tenien a casa) (Jay i Gloria) Gloria: Parlant del treball, no me has dit quan anirem a ver a mi família. Jay: No puc dir quan anirem si no he dit en cap moment que hi anirem. (Haley i Alex) Haley: No tens un altre tipus de roba? No sé, una amb la que no semblis una lesbiana. Alex: I tu no tens al tres arguments? No sé, un amb el que no semblis ximple. (Gloria i Jay es posen a discutir, Claire i Phil intenten separar a Haley i Alex, mentre Manny escriu a la seva agenda i Luke està posant-se palets de pa a la boca per semblar un vampir) Cam: (Xiuxiuejant a Mitch) El que no saben la resta és que nosaltres, homosexuals i amb una filla vietnamita, al final som els més normals. (Escena documental amb Manny i Luke) Manny: Finalment hem acabat el nostre treball. Luke: Sí, estem molt contents, per fi podré fer una migdiada. Manny: Sempre tan responsable… es nota qui és aquí l’oncle.

Luke: (Empipat) Per última vegada, no ets el meu oncle. La teva mare es va casar amb el meu avi i ja està. Manny: (Amb burla) Doncs això, el teu oncle. Però deixa'm que parli sobre el nostre treball. Luke: Però si no interessa a ningú. Manny: (Ignorant-lo) Sí, doncs, el que estava dient. El primer que hem posat és una definició de família "Una família feliç no és sinó un paradís anticipat" cf. les obres de Sir John Bowring. Luke: Què nassos és cf.? Manny: Vol dir d'on hem tret la frase. Luke: Ah!!, ara ho entenc. Jo també sé utilitzar-ho, mira "Si vaig jo, ho trobo" cf. la meva mare. (L’escena finalitza amb Manny mirant al cel resignat)

SHERLOCK15 Sinopsi La sèrie ens parla de les aventures del detectiu privat Sherlock Holmes i el seu ajudant, el doctor John Watson. La sèrie està ambientada en el Londres actual. Investiguen grans assassinats en aquesta ciutat, gràcies a la gran deducció de Sherlock i la seva independència en les relacions amb altres. I aviat descobriran que hi ha algú seguint totes les seves passes: Moriarty. Altres personatges que comparteixen protagonisme amb ells són la senyora Hudson i l'inspector Lestrade. La senyora Hudson es la propietària de la casa con viuen llogats Sherlock i Watson. Lestrade és el policia amb que col·laboren per resoldre els casos. [Sherlock i Watson en el seu apartament] (Sherlock donant voltes per l’apartament sense poder parar) Watson: (Mirant des de la seva cadira amb l'ordinador) Sherlock, vols parar? Què et passa? Sherlock: (Desesperat) M’avorreixo, m'avorreixo, m’avorreixo! Necessito un altre cas ja. Què els passa als delinqüents d’aquesta ciutat? Watson: T’alegrarà saber que hem rebut noves visites al blog. I parlen de nosaltres. Sherlock: Voldràs dir de mi. I que té això d’important? Watson: Clients, Sherlock, clients. (La senyora Hudson entra) Hudson: Us he fet un pastís, el deixo a la nevera. (Obre la nevera i es troba un cap humà) Uhh, Déu meu! Sherlock: (Parlant a l’orella de la senyora Hudson) No s’espanti, senyora Hudson, només intento esbrinar el temps de coagulació de la saliva després de la mort. Però que això quedi 15

Shelock: La sèrie està inspirada en unes novel·les vid. les obres de Sir Arthur Conan Doyle.

inter nos. Si algú més ho sàpigues, podria pensar que sóc un psicòpata i, com vostè sap, jo només sóc un sociòpata altament funcional. Hudson: No es preocupi, això quedarà entre nosaltres, ja se que vostè és una persona sui generis. Sherlock: Te raó. Singular i excepcional, sí que sóc. (Sona el timbre) Sherlock: Un sol timbre, breu però amb precisió. (Es mira amb Watson) Watson i Sherlock: Clients! (Baixa la senyora Hudson a obrir la porta. Puja el client mentre la senyora Hudson se'n va) Client: La meva dona ha desaparegut. No sé res d'ella des d'anit. Sherlock: Expliqui'm la història des del principi ... I no m'avorreixi amb un llarg etcètera de detalls inútils. Client: Intentaré no allargar-me i donar-li les dades importants. Estava ... (Sona el telèfon i contesta Sherlock. És Lestrade, li explica que hi ha hagut un assassinat) Sherlock: (Mirant al client) Han trobat un cadàver a Addlestone.16 Es tracta d'una dona de mitjana edat, rossa, d'ulls verds, portava un vestit blanc i negre ... Client: La meva dona ...! (Sorprès) Watson; No ens precipitem, serà millor que ho comprovem in situ. Sherlock: Sí, anem al lloc on ha aparegut (agafa el seu abric). Per fi alguna cosa que m'alegra una mica el dia, donem-nos pressa abans que ningú corrompi el meu cadàver. Watson: Una mica de tacte no t'aniria malament, Sherlock (Mirant amb vergonya al client). (Arriben a l’escena del crim. Els està esperant Lestrade) (El cos de la dona esta dintre d’un cotxe, en el seient del conductor. Té un tret al costat dret del cap) Sherlock: El motor encara està calent. El cotxe feia poc temps que estava aquí quan el van trobar. Què opina vostè, Lestrade? Lestrade: Idem. Sherlock: (Amb cinisme) Opinar el mateix que jo és una aportació "brillant" a la investigació. A vegades envejo a la gent amb la ment tan plàcida, llisa i plana com la seva. Watson: Què t'havia dit sobre tenir una mica de tacte? Lestrade: És un suïcidi, fins i tot ha deixat una nota de comiat. Sherlock: Error, té una explicació que li agrada i ignora qualsevol cosa que no encaixi amb ella. Lestrade: Com què? Sherlock: Un tret així hauria vessat molta més sang de la que hi ha sobre el seient. A més, a la víctima li falta una sabata i no l'han trobat. Clarament la dona no ha mort aquí. I qui es maquilla, es posa talons d'agulla i un perfum realment car per suïcidar-se? Watson: Doncs un cadàver no ha pogut arribar per se fins aquí, algú ha hagut de transporta-la. Sherlock: (Amb ironia) Elemental, John, ella sola no va poder venir, va necessitar una mica "d'ajuda". Id est, algú la va matar. Watson: (Amb sarcasme) Gràcies pel teu aclariment, però la meva petita ment pot entendre a què et refereixes al dir "ajuda". Lestrade: Si no ho va fer ella, què em diu de la nota de suïcidi que ha deixat al seu marit? (Se la mostra a Sherlock) 16

Addlestone: Polígon industrial de Londres.

"Tu i jo vivim un conte, amb els seus herois i vilans. Però aquesta vegada els bons no han guanyat. T'has tornat corrent i vulgar, m'has decebut. Només digues que m'equivoco i demostra'm el que saps fer" P.S. "El joc s'està acabant" Sherlock: John, mira aquesta mena de postdata afegida al final de la nota. Això només pot ser obra d'una persona .... Moriarty (Sona el telèfon de Sherlock) Moriarty: Som iguals però tu ets més avorrit, has triat ser dels bons. Però ens necessitem, jo jugo amb tu i viceversa. Cadascun gaudeix seguint l'altre ... [Acaba l'escena i comencen els crèdits d'inici]