L'Hiperbòlic 29

L’HIPERBÒLIC 29

FEBRER 2005

PUBLICACIÓ PERIÒDICA UNIVERSITÀRIA

FORA LES MANIES,

ARRIBA EL CARNAVAL!

Compartim amb els Lax’n’busto els seus 18 anys dalt l’escenari.

L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 29

FEBRER

PUBLICACIÓ PERIÒDICA UNIVERSITÀRIA

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

Superats per la desgràcia

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Coordinador editorial: David Baret

Direcció: Anna Salarich

Consell de redacció: Anna Salarich, Helena Mullor, David Baret, Jaume López i Pere Viladomiu

Hi han col·laborat: Atòmic Girls, Esther Latorre i redacció Mallorca

Assessorament lingüístic: Marta Gonzàlez

Disseny i maquetació: Enric Vidal i Famadas Susana Perdomo

Publicitat: Núria Gómez Tel. 93 451 61 70 publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Sembla que no pugui ser veritat, però a més de tres setmanes des del cataclisme més greu que Dipòsit legal: PM-1.275-2001

ha patit mai la humanitat, encara s’estan descobrint més i més cossos sense vida entre la devastació que va deixar al seu pas el tsunami del sud-est asiàtic. Un fenomen geològic que ja ens sona a repetició, així com el nombre creixent de víctimes i desapareguts que, amb tendència a un

L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d'interès general.

exponencial infinit, dia rere dia es multipliquen sense aturador possible. Se’ns escapen dades a canvi d’imatges luctuoses i també la lògica del perquè succeeixen coses com aquestes en ple trànsit cap al futur, però sobretot, ens dol més encara quan potser s’haurien pogut evitar víctimes amb un avís a temps per part de les autoritats. Tenim la immediatesa d’un correu electrònic i no som capaços de fer arribar l’alerta quan hores abans s’havia detectat a Hawai? No hauríem evitat la devastació, però al menys s’haguessin estalviat vides humanes, del tot irreparables.

La mobilització dels països comença a ser notable, sobretot la de les organitzacions no governamentals, que com sempre tenen un temps de reacció molt més ràpid i més silenciós que totes aquestes conferències de donants que bàsicament es dediquen a allargar la concessió del crèdit que ja tenien amb les platges de l’Índic. Ni amb una situació com aquesta, que supera la capacitat humana de tirar endavant per un mateix, que ha deixat uns països sense possibilitats de regeneració ni econòmica ni

Tirada 30.000 exemplars

de qualsevol tipus a massa llarg termini, no són els estats capaços de condonar el deute a canvi res.

Què més cal que passi perquè entre rics i pobres siguem solidaris amb el verb conjugat del donar sense esperar res a canvi ? És quan no esperes res a canvi que s’entén que estàs donant, la resta són hipocresies.

Des de l’Hiperbòlic ens sentim igual d’impressionats que tothom i ens volem sentir ciutadans del món amb les nostres paraules i el nostre altaveu jove. Aquest començament de 2005 no és el que volíem, sobretot en un any especial per la revista amb els 10 anys que complim i que voldrem celebrar oportunament després d’una dècada pensant i escrivint per als joves. L’Hiperbòlic volem que sigui la revista jove universitària de capçalera, el referent per a un país com el nostre amb més reptes i més fites al davant, però amb la serenor i el convenciment que, si les coses es fan ben fetes, arriben a la gent. Així ens sentim i així ens ho feu sentir vosaltres. Gràcies i per molts anys!

L’HIPERBÒLIC

LA IMATGE

Per Raúl Peralta

3

www.raulperalta.com

L’HIPERBÒLIC

4

LES UNIVERSITATS

Les universitats han estat

UB

notícia notícies breus Les universitats catalanes, amb els afectats pel tsunami

i en el darrer lloc, hi trobem la Universitat d’Alcalá

Per molt que a vegades es vulgui, no es pot can-

Per a més informació, consulteu a:

viar el passat. Per aquesta estranya regla de tres,

www.discapnet.es

de Henares, amb un 21’31%.

ja no podem evitar la catàstrofe que va arrasar el sud-est asiàtic el passat 26 de desembre. Els milers de vides que s’han perdut no es podran

UAB

recuperar, però si que des d’aquí podem ajudar a reconstruir unes ciutats i uns pobles devastats perquè, dins de la tristesa, la gent que encara queda en vida pugui tenir esperança per tornar a viure. Totes les universitats catalanes han engegat campanyes per ajudar els damnificats del tsunami, així que, estudiïs on estudiïs, pots posar el teu gra de sorra. La solidaritat no té fronteres

Les rates treuen matrícula en holandès i japonès

i l’ajuda no té límit, per això des de la universitat també podràs fer la teva aportació on tu creguis més convenient perquè et proporcionaran el llis-

Any de la física 2005

tat d’entitats que estan treballant a la zona.

Aquest any 2005 es recordarà per ser un any ple

Investigadors de la Universitat de Barcelona han publicat

de celebracions a l’engròs. Si per una banda tenim

un article en el que es demostra que les rates diferencien

l’Any del Llibre, que commemora els 400 anys de

entre l’holandès i el japonès segons l’entonació i el ritme de la parla humana. L’experiment, portat a terme pels membres del Grup de Recerca de Neurociència Cognitiva (GRNC) i dirigit per l’investigador Juan Toro, pot ser de molta importància per a l’estudi de la parla humana, ja que fins ara només s’havia demostrat en humans i en micos tamarinds. Aquesta és la primera vegada que es realitza en mamífers no primats, i es posa en evidència que entre els mamífers es comparteix aquesta capacitat per distingir entre dos tipus de parla. Tot i que la sofisticació lingüística de les rates és limitada, no han desenvolupat aquesta capacitat per necessitats lingüístiques, com seria el cas dels nadons, sinó que ho fan com a rellevància evolutiva.

Per més informació, consulteu a www.uab.es

UOC

La UOC aprova

la publicació de El Quixot, per l’altra se celebra l’Any de la Física, per recordar el centenari de la

L’estudi de la Fundació ONCE titulat Observatori

publicació de tres articles d’Albert Einstein que van

d’Infoaccessibilitat de Discapnet revela que la

ser cabdals per al desenvolupament contemporani

majoria de pàgines web d’universitats espanyoles

de la ciència. Per aquesta raó, la UAB se suma a

suspenen pel que fa a l’accessibilitat pels usuaris

les celebracions organitzant xerrades i activitats per

amb algun tipus de discapacitat. L’estudi es va

a tots els membres de la comunitat universitària.

realitzar en dues fases: una anàlisi tècnica dels

L’objectiu principal és apropar la física a través de

aspectes que, en incomplir-se, poden afectar

la manipulació dels instruments i l’observació dels

l’accessibilitat del lloc web i les proves que van

fenòmens, remarcant que aquesta disciplina no

realitzar usuaris amb algun tipus de discapacitat.

consisteix sols en una activitat teòrica, sinó que

Prenent com a base aquests punts, de les 13

també té una vessant visual i palpable molt impor-

mostres escollides, cap ha tret una puntuació

tant. Per conèixer la física, la seva història, el seu

superior al 50%, cosa que demostra la deficièn-

futur i tot el que comporta, no us podeu perdre les

cia dels portals web universitaris. De les universi-

activitats que la UAB té previstes per aquest febr-

tats a distància posades a estudi, la UOC ha estat

er, entre d’altres la projecció de Matrix, xerrades i

la més ben valorada pels usuaris, però tampoc ha

debats. Igualment, recordar que les activitats

superat la mitjana global, tot i utilitzar la xarxa

s’allargaran fins a final de curs.

com a espai principal per a la docència. La web de la Universitat de València ha estat la que ha

Per a més informació, consulteu a:

tret més nota en la puntuació global, un 44’44%,

www.uab.es

L’HIPERBÒLIC

R

5

EL PRI MÉS QUE UN PLA DE RECERCA La recerca catalana viu ara un d’aquells moments històrics que no es poden desaprofitar. En ple procés d’integració a l’Espai Europeu de Recerca, i quan comença a haver unanimitat en considerar la investigació com un dels elements clau per al desenvolupament econòmic i social d’un país, el Govern català acaba d’enllestir el PRI, el primer pla que aglutina totes les iniciatives polítiques de la Generalitat en matèria de recerca i innovació. Per als universitaris, s’obre un futur esperançador, després de molts anys de perspectives laborals més aviat escasses.

El Govern de la Generalitat ja té enllestit el PRI, el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que marcarà els eixos de totes les polítiques en matèria de recerca i innovació.

El PRI unifica les accions que fins ara feien per separat el diferents departaments. El pressupost serà d’uns 860 M€ € , corresponents als pressupostos en recerca del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), i el Departament de Treball i Indústria, al qual s’hi ha d’afegir el pressupost del DURSI

Els objectius del PRI són:

en recerca universitària (800M€ € ) i els de recerca finançats per altres departaments(uns 400M€ € ), amb una

el número de Nadal. No cal dir que aquest pla considera

aportació clau del Departament de Salut.

que per millorar la quantitat i el nivell de la recerca el

Augmentar la dimensió del sistema d’R+D, atraient

personal humà és fonamental, i per això fa especial

talent i potenciant la inserció al sistema dels joves

El PRI es va començar a elaborar tot just el nou equip de

èmfasi en les accions destinades a aprofitar el talent

investigadors.

govern es va instal·lar a la Generalitat, i té com a princi-

investigador del jovent i dels científics catalans. Aquestes

Impulsar el sistema universitari, els centres i les

pal objectiu aconseguir una inversió en recerca per al

accions han de servir, segons el PRI, no només per

infraestructures necessàries per a la recerca

2008 del 2% del PIB, és a dir, el 2% del valor de tots els

impulsar la recerca universitària i dels centres de recer-

avançada i d’alta qualitat.

béns i serveis que produeix el sistema econòmic català.

ca públics, sinó per aconseguir que l’empresa catalana

És una gran quantitat de diners, que ens permetrien

faci el salt i es convenci que apostar per la investigació

acostar-nos als percentatges que hi dediquen els països

és imprescindible per mantenir la competitivitat. En

europeus més avançats.

aquests moments, aproximadament un terç de les inver-

Continuar impulsant la qualitat de la recerca catalana, per aconseguir-ne la plena integració a l’Espai Europeu de Recerca.

sions en recerca a Catalunya surten del sector privat i els

Afavorir la creació d’empreses tecnològiques, incre-

Per fer tot això, una de les accions més interessants per

dos terços restants dels sector públic. L’objectiu del pla

mentant els projectes conjunts entre universitats,

als estudiants universitaris i futurs investigadors serà el

és invertir aquestes xifres i apropar-les a les dels nostre

centres de recerca i empreses, i la transferència de

projecte de carrera científica, de la qual us parlàvem en

veïns europeus.

tecnologia i coneixement.

Afavorir la inserció de personal investigador i de per-

La difusió de la ciència és un altre dels aspectes que pel PRI són prioritaris. El pla considera que per poder disposar d’un sistema avançat de ciència i tecnologia cal

sonal humà qualificat al sector empresarial.

Consolidar el model de recerca, transferència de tecnologia i innovació a Catalunya.

també que el conjunt de la societat sigui conscient de la importància d’aquestes matèries per al futur econòmic

Incrementar les capacitats d’innovació de les empre-

del país i per a la vida quotidiana dels ciutadans. Segons

ses radicades a Catalunya i la seva internacional-

el PRI, és clau que els joves s’interessin per la ciència, i

ització.

cal promoure les vocacions científiques i tecnològiques

Dissenyar una estratègia sectorial i tecnològica

entre els joves. En aquest moments, si prenem com a

específica que actuï com a motor de desenvolupa-

índex el nombre de joves que opten per realitzar estudis

ment de l’economia i del canvi estructural de les

en disciplines tecnològiques i, molt en particular, per les

activitats productives.

disciplines científiques tradicionals, s’observa una certa

Millorar la coordinació de les polítiques d’R+D+I

davallada que es fa més patent any rere any. El PRI creu

de la Generalitat, per situar Catalunya com a ref-

que les dificultats per a la inserció laboral dels titulats

erent en el camp de les polítiques de suport a la

universitaris de determinades disciplines, i especialment

recerca i la innovació.

dels doctors, juntament amb les mancances que presenta la carrera professional d’investigadors i tecnòlegs, afavoreixen clarament aquesta tendència, que el pla vol corregir.

Promoure la comunicació i la difusió de la ciència i la tecnologia com a base per millorar el reconeixement social de la seva importància.

www.gencat.net/dursi

Els alumnes a la neu Com cada curs, durant la temporada de neu, XANASCAT-ESCOLES ofereix l’oportunitat de gaudir d’una estada d’esquí que es pot confeccionar a la carta amb l’allotjament, forfet, escola d’esquí, lloguer de material, assegurança d’accidents, transport a pistes i activitats complementàries (construcció d’iglús, excursió amb raquetes de neu, patinatge sobre gel, piscina climatitzada,...) donant un contingut pedagògic a part de l’evidentment lúdic que ja té l’estada.

Els dos albergs ofereixen: Horari

Primer dia

Segon dia

Tercer dia

MATÍ

ESQUÍ

ESQUÍ

ESQUÍ

DINAR DE PÍCNIC

DINAR DE PÍCNIC

TARDA

XERRADA DE SEGURETAT A PISTES SOPAR

SOPAR

NIT

Alberg Mare de Déu de les Neus (La Molina)

FESTA DISCO

Alberg Pere Figuera (Planoles)

Inclou als dos:

Promoció: Temporada Baixa 96,71 € € / 2 pensions completes, 3 dies de forfet a La Molina, 2 hores de classe diàries, coordinador a pistes, lliurament de diplomes, xerrada sobre seguretat a pistes, nits amb sessió de videos, festa disco, Lliurement de pic-nic a Temporada Mitja 102,68 € € Opcional: 7,5 €€ assegurança

Promoció: Temporada Baixa 89,29 € € / Temporada Mitja 94,77 € €

peu a pistes

Opcional: 7,5 €€ assegurança

Alberg la Valira (La Seu d’Urgell) Horari

Primer dia

MATÍ

TARDA

PATINATGE A CANILLO

Promoció: 73,90 €€ Segon dia

Tercer dia

ESQUÍ DE FONS

VISITA A LA CATEDRAL DE LA SEU

DINAR DE PÍCNIC

DINAR

TOBOGANS DE NEU I RAQUETES

Inclou als dos: 2 pensions completes, 1 forfet d’esquí de fons Activitats: Patinatge sobre gel, tobogars i raquetes de neu, visita Catedral

La neu pot ser un instrument interessant per: - Gaudir d’un mitjà natural per a la majoria dels alumnes catalans.

Alberg Pic de l'Àliga (Queralbs-Núria) Promoció: Temporada Baixa 112,65 € € / Temporada Alta 116,17 €€ Horari

Primer dia

Segon dia

Tercer dia

MATÍ

ESQUÍ

ESQUÍ

ESQUÍ

DINAR

DINAR

- Desenvolupament polítiques mediambientals respectuoses amb l’entorn.

- Practicar esports atractius (a les pistes de neu i a la

TARDA

muntanya), esports que requereixen unes habili-

XERRADA

XERRADA

SOPAR

SOPAR

tats concretes que és bo desenvolupar.

- Adonar-se de l’impacte econòmic i social que

Inclou als dos: 2 pensions completes, cremallera, targeta deresident, 3 forfets, 9 hores de clase, assegurança, anima-

tenen els pobles i les estacions d’esquí.

- Obtenir coneixements en un mitjà turístic i cultural divers.

93 483 83 63 www.tujuca.com.

Per a més informació truqueu al o bé consulteu el web

L’HIPERBÒLIC

7

MÓN VIU

Sí, ens amenaça

un canvi climàtic global Tothom és conscient que l’augment de la concentració de C02 i d’altres gasos a l’atmosfera com a conseqüència de la contaminació està provocant un escal-

Els principals gasos de l’efecte hivernacle

Com reduir la quantitat de gasos hivernacle que arriben a l’atmosfera:

fament de la Terra que ens porta cap a un canvi

S’han identificat més de 30 gasos que potencien

climàtic que podria tenir conseqüències catastrò-

l’efecte hivernacle, però el diòxid de carboni (CO2)

. Utilitzant menys combustibles fòssils.

fiques. I a tothom li preocupa molt.

n’és el principal:

. Amb l’estalvi d’energia: si disminuïm el nostre

Però, fem realment alguna cosa per evitar-ho?

-C02: Prové de la combustió de carbó, petroli i gas

consum domèstic, les calderes i les centrals

natural, i aquests combustibles fòssils els cremem a

energètiques hauran de cremar menys com-

casa, a les fàbriques, als cotxes i a les centrals per

bustibles fòssils.

obtenir calor i energia. I també es deu als incendis, i a la crema de boscos i selves per convertir els terrenys en

. Utilitzant electrodomèstics i aparells de baix consum. . Fent servir bombetes de baix consum: duren molt

conreus.

-Metà (CH4): És un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, etc. Prové també dels fems i dels fertilitzants químics.

més i gasten menys energia. . Reduint el consum de combustible de cotxe i motos. . Aïllant la casa per reduir les fuites de calor i mantenir-la calenta.

-Òxid nitrós (N2O): És present de forma natural a l’atmosfera i s’ha incrementat com a conseqüència de l’ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants.

A la pàgina web www.ecologistesenaccio.org/enerdades et fan el càlcul a partir d’una serie de dades sobre el consum personal d’energia (llum, gas i transport).

clatge es necessita menys energia. . Tancant llums quan no es necessiten. . Utilitzant fonts d’energia alternatives: energia eòlica

-Clorofluorocarbonis (CFCs): Són més potents que el

(vent), solar (calculadores, rellotges, carregadors de

CO2, però sortosament la seva proporció a l’atmosfera

mòbils), energia hidroelèctrica, etc.

és molt inferior. Provenen dels antics aerosols, dels sis-

. No utilitzant aerosols.

temes de refrigeració i d’aire acondicionat i d’alguns

. No comprant mai productes elaborats amb fusta

tipus de plàstics i suro sintètic.

Vols saber quin volum d’emissions de C02 generes a casa teva?

. Utilitzant paper reciclat: pel seu procés de reci-

procedent d’arbres de les selves tropicals.

Mentre que la temperatura mitjana de la Terra ha crescut uns 0,6 ºC en els últims 130 anys, per a l’any 2100 està previst un escalfament d’entre 1,0 i 3,5 ºC .

L’HIPERBÒLIC

8

ENTREVISTA

Entrevista a Pemi Rovirosa, guitarra de Lax’n’Busto

“El nostre públic és un

Tal com raja

Després de 18 anys damunt l’escenari, i mentre altres

vam incorporar unes quantes de les més votades al

grups de la seva generació desapareixen, ells viuen el

repertori. I després també hi ha els nostres “capritxets”

Nom complet: Pemi Rovirosa Morgades

seu millor moment. Els Lax estrenen discogràfica prò-

personals…

Lloc i data de naixement: El Vendrell, el 5

pia amb un nou disc en directe que recull els seus

de juny de 1969

millors temes: Amb tu. Un homenatge al seu públic, al

Quin dels temes del repertori va ser el teu “capritxet”?

Un llibre: La trilogia de La torre obscura,

que ells consideren un membre més del grup.

La nova cançó [M’acompanyaràs]. Hi havia estat treballant i no requeria un gran esforç tècnic preparar-la per als

d’Stephen King Una pel·lícula: Atrapat en el temps, de Harold Ramis

Després de 18 anys, què us ha fet decidir de treure

concerts.

ara un disc en directe?

Vivim de fer bolos, en teníem moltes ganes i ara teníem

No és fàcil mantenir-se junts després de tants anys.

un repertori prou ampli per poder fer-ho. La idea de

Quin és el vostre secret?

Un viatge: Australia

crear el nostre propi segell discogràfic també ens moti-

Vam començar molt joves i sobretot som una colla

Un somni: Un projecte musical amb una

vava molt. Aquests darrers tres anys, a més, ens hem

d’amics. Hem sabut separar molt l’amistat del grup i,

simfònica

sentit molt especialment recolzats pel públic.

abans de res, som amics. A tots ens encanta la músi-

Un disc: Jazz, dels Queen

ca i ens ho passem molt bé en directe…

Una debilitat: Els instruments de corda Un color: El negre La teva assignatura pendent... L’anglès Plat que cuines millor: Carn amb cervesa

I l’heu convertit en el protagonista del vostre disc.

Sí. El públic és un membre més del grup, que participa

I a part del vostre públic de sempre, heu sabut

en els concerts. I per això l’hem fet participar de forma

engrescar les noves generacions…

especial en aquest nou disc.

Sí, sí. Hi ha gent que ve als nostres concerts i no coneix

El primer que fas al matí quan et lleves: Esmorzar

els nostres primers discos, o cançons com la del pagès.

Com ha estat aquesta participació?

I d’altra banda, hi ha una altra gent que venia a veure’ns

La primera vegada que vas agafar una gui-

Vam muntar una serie de concerts aquest estiu per poder

i ja tenen fills, i els recordes… El millor de tot és que hem

tarra: L’any 1985, a l’institut, durant la set-

reflectir què és una gira dels Lax’n’Busto, qui som… Som

fet molts amics, sempre hi ha hagut molt contacte perso-

mana cultural

com una família, hi ha molta gent que hi és tot i que no

nal amb el públic.

No hauríem de permetre que... Els EE.UU.

és dalt de l’escenari, i és imprescindible.

tiressin endavant com ho fan ara Tens fama de ser molt... Constant

Recordes algun moment especial o alguna anècdota Com es van triar les cançons que formen part del

en aquest sentit?

disc?

Sí. Hi ha vegades que passen coses que van més enllà

Vam haver d’acotar la tria, ja que només hi cabien 18 can-

del grup com el cas d’un noi i una noia que es van conèi-

çons, al disc. Primer vam pensar en els temes més

xer en un concert nostre. Després ell li va demanar a ella

emblemàtics que ja sabíem que no hi podien faltar, com

que s’hi casés en un altre concert nostre i es van casar

Miami Beach. I després, a través del nostre web, vam

amb la nostra música. Han tingut una filla i li han posat el

demanar als nostres fans que triessin tres cançons, i en

nom de Júlia pel títol d’una cançó nostra…

L’HIPERBÒLIC

9

ENTREVISTA

membre més del grup” Nova discogràfica, nova etapa “Amb tu” Amb aquest nou disc, Amb tu, els Lax’n’Busto finalment “s’han fet grans” i

El nom del nou disc va ser triat entre les

han tret el disc en directe que deien que

més de 4.000 propostes que els Lax van

treurien quan arribessin a la seva majoria

rebre dels seus fans a la seva pàgina

d’edat. El disc recopila 18 dels seus grans

web. L’altre nom més votat va ser Directe

èxits i els permet estrenar-se amb tota tran-

a la sang.

quil·litat amb la discogràfica que ells matei-

w w w. l a x n b u s t o . c o m

xos acaben de crear i que han batejat amb

Sobre el procés de creació.

el nom de L’N’B. La millor forma de tancar una etapa i d’obrir-ne una altra de nova que els permetrà més llibertat a l’hora de fer la

“Cada vegada fem més les cançons indivi-

seva música.

dualment, i més elaborades, i ho posem en comú amb la resta dels membres del grup i cadascú hi diu la seva. Per això les nostres cançons són la suma de les idees de tothom. Moltes vegades també gravem alguna maqueta. Però no hi ha regles, cada cançó és diferent.”

Els Lax tocaran on tu diguis Amb tu va ser enregistrat en els diversos escenaris de la seva gira 2004 –com el Senglar

Rock,

l’Acampada

Jove

d’Arbúcies o el concert a la sala Mirona de Salt– i es pot comprar també acompanyat d’un DVD amb imatges de les actuacions, fotografies, entrevistes i un repertori més ampli que el del CD (inclou fotos per Elisabeth Pons

26 temes). Dins el disc s’hi ha inclòs una butlleta que permet entrar en un sorteig d’un concert privat dels Lax a casa. El sorteig es farà la setmana del 2 al 9 de maig entre totes les butlletes que el grup rebi en el seu apartat de correus.

L’HIPERBÒLIC

10

ENTREVISTA

“El nostre objectiu

és assolir que el 100% dels ciutadans conegui quins són els seus

drets com a consumidor” Enric Aloy encapçala la recent estrenada Agència Catalana del Consum, un organisme autònom administratiu que assumeix totes les competències de consum a Catalunya.

Tenint en compte que la gran majoria de catalans no saben quins són els seus drets com a consumidors i que més de la meitat no saben on anar si tenen un problema, el principal objectiu de l’Agència Catalana del Consum és donar a conèixer a tots els ciutadans els seus drets per tal que els exerceixin.

Quines diferències hi ha entre l’Institut Català del Consum i la recent estrenada Agència Catalana del Consum?

Amb la creació de l’Agència Catalana del Consum hem reorganitzat en una única estructura tot allò relacionat amb el consum, per tal d’optimitzar els recursos humans i materials. A més, com que és un organisme autònom administratiu té més capacitat de gestió i assumeix totes les competències de consum que l’Estatut d’Autonomia dóna a la Generalitat de Catalunya.

Així que any nou, institució nova i objectius nous...

Volem incidir especialment en el consum ecològic, comprant aquells productes que perjudiquen menys el medi ambient; en el consum solidari, tant amb la gent dels països subdesenvolupats com amb la gent de casa, i en el consum responsable, conscienciant els ciutadans que

macions en temes de telefonia, ja que origina el 30%

comprin el que necessiten i que no estirin més el braç que

de totes les que rep consum. I quan diem telefonia

la màniga.

volem dir des de donar-se de baixa d’una línia tele-

EL CONSELL D’ENRIC ALOY PER A TOTS ELS CONSUMIDORS

fònica fins a algú que ha contractat un servei que no

El consell més important és que quan comprin un pro-

Realment creu que el comerç responsable és possible?

funciona, problemes amb l’ADSL, estafes tele-

ducte o contractin un servei s’assessorin bé de quines

fòniques, etc. El problema és que les companyies ate-

característiques té, de què és el que estan firmant

És possible i nosaltres hem fet les nostres recomana-

nen molt malament els seus clients. Un altre tipus de

(que llegeixin la lletra petita). I als més joves els diria

cions perquè així sigui: que es compri amb temps, que

problema que està agafant molta força és el tema dels

que no es deixin influir per la publicitat, que tinguin en

no esperin els últims dies, que facin una llista, que facin

contractes combinats de gas i electricitat, ja que

compte que a vegades els productes no són el que

un pressupost, que no s’utilitzin les targetes de crèdit...

molta gent es troba que els donen d’alta sense que

semblen i que, per tant, a l’hora de comprar un pro-

ells ho sàpiguen.

ducte cal assessorar-se bé.

Qui ocupa el número u en el rànking de reclamacions?

L’estrella indiscutible en el top 100 és la de les recla-

Quin paper tenen els joves dins el consum ?

Els joves són, d’una banda, els futurs compradors adults i,

d’aquesta realitat vam decidir que si els alumnes no podien

d’una altra, el sector més vulnerable perquè són un grup

anar a l’Escola, l’Escola aniria als alumnes, i aquest és l’ob-

més fàcilment manipulable per la publicitat, ja que per als

jectiu de l’Escola Itinerant: viatjar per totes les comarques

joves sempre és molt més agressiva i té un únic objectiu:

de Catalunya en un període de dos anys, començant per les

convèncer que aquell producte és el que necessita. I

més allunyades. I aproparem als alumnes els quatre tallers

juguen amb dos factors: fer creure que el producte és

que tenen més èxit, a més d’unes noves propostes que

imprescindible i fer creure que les marques són més

anomenem tallers globals i que serien una suma de tots.

importants que la qualitat.

Volem que tots els alumnes passin almenys una vegada a la vida per l’Escola del Consum.

L’Escola del Consum ajuda a pal·liar aquests problemes...

Així que la valoració de l’Escola del Consum és...

Des de l’Escola volem ensenyar els joves a consumir i

Molt positiva! Tant la nostra valoració com la dels alumnes

perquè sigui a l’abast de tothom tenim previst iniciar, pròxi-

i professors que han passat per aquí puntuen molt alt.

mament, l’Escola Itinerant.

També val a dir que l’Escola del Consum és un referent internacional.

Em pot donar més pistes?

L’Escola del Consum té la seva seu a Barcelona i aquest any

Carai!

hi han passat uns 2.500 alumnes. Si tenim en compte que

Hem rebut visites institucionals del govern de Corea,

fins al juny n’hi havien passat 1.400, en tres mesos n’hi han

del ministre d’Indústria, Comerç i Turisme de França.

passat més de 900. Però el 95% de les escoles que han

Per a nosaltres, l’Escola és un dels productes estrella

vingut són dels voltants de Barcelona perquè les escoles

que tenim i, especialment per a mi, la joia, perquè és

més allunyades tenen problemes per desplaçar-se. Davant

el més positiu.

L’HIPERBÒLIC

11

LECTURA

L’Any del Llibre i la Lectura 2005

Amb motiu del quart centenari de la publicació de El

Quixot, Barcelona pretén commemorar l’extraordinària relació de la ciutat amb el món dels llibres a través de

grans exposicions i congressos especialitzats, de rutes literàries i col·loquis, de simposis i festes de tota mena, així com de moltes altres activitats que tindran lloc durant tot l’any.

Així, la ciutat comtal vol retre homenatge als qui, d’una manera tan bella, han contribuït al coneixement de la ciutat arreu del món: Miguel de Cervantes i el seu genial Quixot. Un tast de l’extens programa dedicat a El Quixot és:

Visions del Quixot Concert inaugural de l’Any del Llibre i la Lectura a l’Auditori de Barcelona, amb la participació de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i cantants dirigits per Quim Lecina i Manel Valdivieso.

‘El Quixot i Barcelona’ El Museu d’Història de la Ciutat organitza l’exposició El Quixot i Barcelona, mostra que es podrà veure del 10 de març al 27 de novembre i que se centra en la relació de Miguel de Cervantes i El Quixot amb Barcelona.

Quixots Ruta per la Barcelona de El Quixot Itinerari literari de caràcter familiar que resseguirà les empremtes de Cervantes i El Quixot a Barcelona. El passeig, que el Consorci de Biblioteques de Barcelona i el Museu d’Història de la Ciutat programaran tots els dissabtes entre els mesos de març a juny

D´abril a novembre, al Palau Robert, els més joves podran

Amb la voluntat de convertir-se en un esdeveniment

i de setembre a desembre, es complementa amb lec-

gaudir del món de la lectura de la mà de fades, bruixes i

cultural, popular i lúdic de projecció estatal i interna-

tures de fragments de El Quixot a càrrec d’actors

ogres, herois, superherois, animals, objectes. L’exposició

cional, neix el Saló del Llibre de Barcelona, que se cel-

caracteritzats de l’època. És una ruta oberta al públic

inclourà textos, il·lustracions, ombres xineses i pel·lícules

ebrarà entre el 8 i el 13 de novembre a la Fira de

i al turisme en general.

per descobrir els contes d’on vénen aquests personatges.

Barcelona i tindrà una periodicitat anual. Per apropar el llibre als ciutadans, a més de l’exposició de novetats

Les tres bessones i el món del llibre

Però serà del 18 al 24 d’abril quan Barcelona viurà una

i fons editorials, hi haurà un ampli ventall d’activitats

eclosió festiva amb motiu del dia de Sant Jordi, que

lúdiques i culturals.

Producció especial de Cromosoma per a televisió, de

reunirà tots els qui fan d’aquesta cita un dels moments

75 minuts de durada, en què les populars bessones

més celebrats. Entre les diferents activitats que es pro-

Per últim, també s´ha d’assenyalar la tasca de promo-

visiten la Barcelona de principis del segle XVI i troben

posen, destaca el Pregó de la Lectura, que pronunciarà el

ció de la lectura que faran durant tot l´any uns quar-

vells coneguts i amics d’altres aventures, sobretot per-

22 d’abril el premi Nobel José Saramago al Saló de Cent

anta autors catalans. Emili Teixidor, Jaume Cabré o

sonatges de la literatura universal.

de l’Ajuntament. Al costat de les tradicionals parades de

Maria Barbal, entre d’altres, visitaran prop de 200

llibres, la ciutat acollirà concerts, lectures dramatitzades,

centres escolars de Catalunya per fomentar la lectura

visites i moltes altres activitats per a totes les edats. La

entre els més joves.

Agraïm la col·laboració a Rafael Garcia

setmana culminarà amb una Festa Literària Infantil.

Si vols saber més:www.anyllibre2005.bcn.es

PROGRAMES TIRA’T GENER, FEBRER, MARÇ 2005 Alberg El Masnou

Alberg Berga 26-27 febrer

Tai-Txi

29-30 gener

76.90 euros

19- 20 març

Descobreix el Cadí-Moixeró amb raquetes de neu

19-20 febrer

59.90 euros

12-13 març

Alberg La Seu d'Urgell Curs d'esquí de fons 2 dies, (Elements)

15-16 gener

Adults 90.20 euros Infantils 78.90 euros

Acció a la neu, (Elements)

29-30 gener

108.10 euros

Esquí de fons i BTT, (C. Aventura)

5-6 febrer

116.90 euros

Lluna plena, (C. Aventura)

5-26 febrer

div.i dis. 91.35 euros

Adrenalina, (Elements)

5-6 març

Quads i espeleologia, (C. Aventura) Pura Aventura 4 dies, (Elements)

Activitats d'un dia, Seu Central Parapet, salt amb tàndem

Dissabte 22 gener

47.80

euros

Paintball a Pineda de Mar

Diumenge 23 gener

23.54

euros

93.55 euros

Paracaigudisme a la Costa Brava, salt en tàndem

Dissabte 29 gener

153.00

euros

19-20 març

109.15 euros

Painball i Futbolí humà

Dissabte 19 febrer

39.15

euros

25-28 març

190.40 euros

Parapent, salt amb tàndem

Diumenge 20 febrer

47.80

euros

Combinat Paintball i circuit d'aventura

Diumenge 6 març

58.80

euros

Paracaigudisme a la Costa Brava, salt en tàndem

Diumenge 13 març

153.00

euros

Parapet, salt amb tàndem

Diumenge 19 març

47.80

euros

Alberg Port-Ainé Combinat d'esquí i raquetes

15-16 febrer

73.15 euros

Viu la neu a Port-Ainé

5-6 febrer

73.15 euros

Ski-bike a Port-Ainé

5-6 març

63.65 euros

¡ N O V E TAT !

93 483 83 63 www.tujuca.com.

Per a més informació truqueu al o bé consulteu el web

L’HIPERBÒLIC

13

HABITATGE

TROBA PIS AMB

LA BORSA JOVE D’HABITATGE Any rere any, l’habitatge no para de pujar. Les últimes dades confirmen que el passat 2004 va patir un augment del 14% i les perspectives per a aquest any no són gaire esperançadores. En un escenari tan pessimista, amb els preus pels núvols, cal estar alerta a les alternatives i possibilitats per poder comprar o llogar un pis. Precisament ara et donem l’oportunitat de conèixer les Borses Joves d’Habitatge (BJH), on podràs trobar habitatges de lloguer en unes bones condicions, tan per als llogaters joves com per als propietaris dels immobles.

Els avantatges de la BJH Trobar pis no és feina fàcil, per això la Secretaria General de Joventut, posa al vostre abast tots els avantatges de les Borses Joves d’Habitatge. D’una banda, us informaran sobre tot allò que us calgui saber per a la compra o

Més BJH

lloguer d’un pis (des dels ajuts públics dels que podeu gaudir fins als pisos de protecció oficial) i, de l’altra, faran d’intermediari entre vosaltres i els propietaris dels pisos, sense haver d’abonar cap comissió. A més, disposa de

Actualment, Catalunya compta amb 18 BJH. Al 2004 la

dues assegurances gratuïtes molt interessants per al

Generalitat va doblar el pressupost per a les borses, amb

propietari: una de multirisc per al primer any de lloguer

la qual cosa s’han pogut produir les tres últimes incorpo-

(que cobreix qualsevol desperfecte al pis) i una de caució

racions (Mataró, Cambrils i Cerdanyola del Vallès) i aug-

(que cobreix el supòsit de no pagament del lloguer). Una

mentar els recursos i serveis de les 15 restants:

altra mesura que preveu incorporar la Secretaria General

Barcelona, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa

de Joventut per aquest nou any és la interconnexió entre

Coloma de Gramanet-St.Adrià del Besòs, Girona,

les diverses Borses Joves d’Habitatge, de tal manera que

Figueres, Olot, St. Feliu de Guíxols, Granollers, Mollet del

es puguin consultar les ofertes de lloguer des de qual-

Vallès, Reus, Rubí, Tarragona, Terrassa i Viladecans. A tot

sevol punt del territori.

Catalunya es van llogar més de 1.000 habitatges, en els quals s’han allotjat uns 1.900 joves. En aquest sentit, es preveu que al 2007 s’arribaran a signar 3.500 contractes en un total de 70 BJH a tot el territori.

Qui pot utilitzar la BJH? Per poder fer servir la BJH només has de tenir entre 18 i 35 anys i que el salari sigui 1,5 vegades superior al salari mínim interprofessional (que actualment es troba estipulat en 490,80 €€ ). Si ets estudiant sense ingressos o amb ingressos inferiors a 1,5 vegades el salari mínim també pots gaudir del programa aportant un aval. També és interessant saber que el preu màxim del lloguer al que es pot accedir ve determinat pel 30% dels ingressos.

Ajuts al pagament del lloguer Pròximament, la Generalitat de Catalunya iniciarà el programa de subvencions per ajudar els joves a pagar el lloguer del seu habitatge. Aquestes ajudes estan pensades perquè la renda mensual a pagar pels llogaters no superi el 30% dels seus ingressos. Per això, la Generalitat es farà càrrec de la diferència que resulti entre aquest 30% i el lloguer que rep el propietari, fins a un màxim de 240 € € mensuals.

Un aspecte important és que els joves que hagin llogat un pis durant l’any passat, i que compleixin amb els requisits corresponents, també podran acollir-s’hi.

Trobaràs tota la informació relacionada amb les BJH al PORTAL JOVE:

www.gencat.net/joventut

L’HIPERBÒLIC

14

CARNAVAL

Ja arriba Aquest any no haurem tingut temps de pair els turrons que ja estarem en ple carnaval. La festa més desenfrenada, irreverent i poca vergonya de l'any s'avança al 3 de febrer, i és que els amants de les disfresses ja es poden anar preparant perquè el rei Carnestoltes arriba amb les mateixes ganes de festa de cada any!

Ser qui no som, ser qui voldríem ser, invertar-nos personatges i viure durant uns dies una vida que no és la nostra. Aquesta podria ser la filosofia del carnaval, una festa que aboleix les normes, les jerarquies, els tabús, les vergonyes, els privilegis i, en definitiva, capgira el món per deixar-lo de l'inrevés. Però, d'on prové el carnaval? Les festes carnavalesques tenen un clar origen pagà en les saturnals romanes i en les festes en honor a Bacus, el déu del vi. Ambdues celebracions eren seguides multitudinàriament pels esclaus i les classes més pobres ja que eren dies en què es permetia tot allò que durant l'any estava prohibit, i les diferències socials i de classe desapareixien. El lema de les festes era prou explícit: viu i deixa viure. I la beguda més apreciada era el vi, que circulava pels carrers en grans quantitats.

Amb l'arribada del cristianisme, però, la festa de carnaval va perdre part del seu origen pagà i va passar a considerar-se la recta final abans de l'arribada dels 40 dies d'abstinència i dejuni de la quaresma. Les festes se celebraven durant els tres dies anteriors a cendra, el punt de partida oficial de la Pasqua en el calendari cristià, i eren típics els excessos del beure i de la carn, en tots els sentits, per poder afrontar millor el dejuni que s'apropava. Tot i que els costums de quaresma s'han anat perdent, les dates del carnaval s'han mantingut, i ara les festes s'allarguen fins a una setmana i molts pobles les comencen el dijous abans de cendra, amb el conegut Dijous Gras.

el CARNA L'enterrament de la sardina i la fi del carnaval Aquest acte simbòlic representa la fi del carnaval i té un motiu clarament religiós, ja que, originàriament, s'enterrava un costellam de porc en clara al·lusió a la proximitat de la quaresma i a l'abstinència de carn durant aquests dies.

Igualment, també es considerava un ritual per afavorir la fertilitat de la terra i els animals. L'enterrament de la sardina és representat com un acte trist, molt trist, ja que a partir d'aquell moment tot tornarà a ser com abans: el món tornarà al seu lloc, els esclaus tornaran a estar a les ordres del senyor, les lleis tornaran a estar vigents i el rei Carnestoltes ja no tornarà fins l'any que ve!

L’HIPERBÒLIC

CARNAVAL

AVAL LES SENYORETES Un dels carnavals més emblemàtics de Catalunya té lloc a Torelló (Osona). Al llarg d'una setmana, el poble es mobilitza i la desvergonya i la disbauxa omplen els carrers del poble. Però un dels actes més atractius, diferent i interessant és el de Les Senyoretes, que se celebra el divendres previ a la gran rua de carnaval i que consisteix en que tots els homes es vesteixen de dona. L'origen de la festa el trobem ara fa uns 20 anys quan una colla d'amics, que volien avançar un dia la festa, van passejar-se pels bars del poble vestits amb la roba de les seves germanes, mares o àvies. Ara, però, s'apleguen unes 2.000 "senyoretes", i cada any la passarel·la i la desfilada del vici guanyen més adeptes. El públic, majoritàriament femení, tampoc falta a la cita i senyoretes i no senyoretes acaben a la carpa per posar fi a la festa o, més ben dit, per començar-la!!

15

L’HIPERBÒLIC

16

MÚSICA

Què és ser

Independent, es diu de la persona que sosté els seus drets o opinions sense admetre intervenció aliena.

Aquesta és la definició del diccionari de la Reial Acadèmia. En termes musicals existeix una idea molt més difusa del que és indie; en realitat ningú no en podria donar una definició tan exacta.

indie?

Per ???

A priori s’associa el terme indie a l’època dels 90, a tot un

través del mainstream. Precisament per demostrar que

moviment en el seu començament independent, en el qual

tenien èxit van acabar cridant l’atenció d’importants compa-

hi ha un clar predomini de guitarres amb molt acoblament i

nyies. N’hi hagué que, efectivament, es van mantenir allu-

fins i tot enrenou, però sempre comptant amb unes clares

nyats de les multinacionals, mentre que uns altres es van

melodies. La realitat de tota aquesta “teoria” aquí exposa-

aprofitar de les circumstàncies. Ja en aquest nou segle

da, el que avui es coneix com indie rock, va començar a

assistim a una febre nostàlgica i a una recerca i reivindicació

finals dels 50 amb el bassement jazz. Ja en els primers 70,

de l’autèntic indie, a aquesta música pop rock que dóna

grups com Television, Suicide, Teenage Jesus & the Jerks i

protagonisme als elements bàsics de la música, l’harmonia

artistes com Patti Smith i Lidia Lunch ofereixen un nou con-

i la melodia.

cepte d’espectacle en els locals de Nova York. Aquest moviment liderat per formacions com The Velvet Underground i

És en aquest moment quan més es qüestiona el concepte

The Voloids s’oposa al que s’estava vivint musicalment en

indie. Existeix una tendència o afany de voler ser el més

aquest moment.

underground i el més rebel, molts se les donen de saber-ne

Els primers anys 80 estan liderats per Sonic Youth, pioners

molt i de musicòlegs només pel fet d’escoltar bandes inde-

de l’indie rock nord-americà que amb la publicació en 1985

pendents. Existeix una part de públic indie que podria veure’s

de Bad Moon Rising es converteixen en influència clau de

com un públic mainstream en petit, que no es planteja les

grups i artistes de finals de la dècada. També caldria

coses, amb molt poc criteri propi, que accepta veritats

destacar Yo La Tengo, un trio que es mantindria al marge de

absolutes i menysprea el que no es coneix, amb altres ídols,

qualsevol moda, estil o cultura, fugint sempre de qualsevol

però amb un concepte molt similar al que en principi rebut-

aspiració de realitzar música per a masses. Dinosaur Jr. i

gen tan rotundament. I és llavors quan cabria demanar-se:

Pixies també tenen un lloc important en aquesta època de

on és la identitat i la individualitat que cercaven a través

finals dels 80.

d’aquesta música? Equiparar allò majoritari i minoritari com

Ja en els 90 podem parlar d’una sèrie de bandes amb una

el que és dolent i el que és bo, respectivament, és una gran

actitud comuna anticomercial i antipostura. Es reivindicava

limitació errònia que se sol donar per vàlida sense mes

la integritat de la música, una protesta en contra de

plantejaments. És cert que si és música creada amb l’única

l’aburgesament del rock. Andrew Wood, Chris Cornell, Steve

idea de vendre, significa que se cerca que li agradi a les

Turner, Eddie Veder i Kurt Cobain foren per als adolescents

masses, a molta gent que coneix poc, i que en fons tampoc

d’aquests anys el que Johnny Rotten, Sid Vicious, Joe

no li interessa saber-ne més, gent que es conforma escoltant

Strummer o Paul Seller havien estat per als joves de finals

el que el seu mitjà immediat els ofereix. Però tampoc no crec

dels 70 i principis dels 80. L’autenticitat i altres valors que

que sigui cert que això es doni en tots el casos. Molts, sense

reivindicaven serien adoptats per la indústria, les discogrà-

pretendre ser comercials, realitzen música provocant que

fiques que els acollien els llançaven a la fama. Durant un

qualsevol tipus de gent (incloses les masses) comprin els

temps l’indie es va convertir en el nou mainstream (expres-

seus discos en grans quantitats. Hi haurà, per tant, també

sió que descriu la tendència per la qual els creadors

artistes bons que són comercials o estan en multinacionals,

segueixen “el corrent principal”, també pot referir-se pejora-

de la mateixa manera que també hi ha quantitat de grups

tivament com “allò comercial”, “allò popular”, predetermi-

independents que són dolents. La idea és llevar-se de

nat i previsible, determinat pels rècords de vendes de la

damunt aquests prejudicis, no seguir ni allò dictat per la

indústria musical. En definitiva, el corrent de consum que

indústria del moment, ni tampoc pels qui es creuen millors

proposa la indústria). Ho vulguem o no, les primeres refe-

que els qui cauen en el mainstream. En cas contrari mai no

rències d’independència ens van arribar a gairebé tots a

se serà veritablement independent.

L’HIPERBÒLIC

17

SEXUALITAT

Voyeurisme Per Atòmic Girls

Es coneix com a voyeurisme la pràctica sexual d’obtenir satisfacció sexual mitjançant l’observació de la nuesa o dels actes sexuals dels altres.

t’agrada mirar?

Encetem un nou any, i després de les tan merescudes vacances de Nadal, reprenem aquesta secció amb un tema més que estès dins la nostra comunitat: el voyeurisme. Aquest fenomen respon a la definició següent: pràctica d’obtenir la satisfacció sexual mitjançant l’observació de la nuesa o dels actes sexuals dels altres.

Tradicionalment s’havia considerat aquest fenomen com una anomalia sexual que es donava en individus molt joves, en adolescents tímids o en subjectes d’edat madura en ple clímax, que únicament establien una relació anònima amb la parella eròtica a través de la visió. A més, segons aquesta concepció, el voyeur passa desapercebut i queda ocult, sense cercar que la seva presència desperti una reacció en l’objecte sexual que contempla; sent una excitació creixent que arriba a fer´ se intolerable i que l’obliga a cercar l’amagatall oportú per observar l’acte sexual o el despullament d’una altra persona. La causa provenia de l’exclusió d’aquestes persones d’una vida sexual normal per problemes particulars, que cercaven a distància les imatges que nodrissin els continguts de la seva imaginació, que actuaria com a compensadora del sexe que no practiquen.

B

i

Pel que fa a la consideració del voyeurisme com a malal-

terme aquest tipus d’activitat són els qui segurament no

sentit i que pot resultar d’allò més plaent si les persones

tia, pot haver-hi casos en què ho arribi a ser, si la gent

en peguen ni un al mes, o sigui, que no tenen res millor a

(actives o passives) hi estan d’acord. És clar, el que mira es

està molt malament de l’olla, però com ja podeu imagi-

fer que anar a mirar com es fa el que ells no fan, segura-

va acalorant per moments, no pot deixar de contemplar fins

nar, abans, dins l’àmbit sexual tot el que no era pegar un

ment perquè no poden. I quan poden, no tenen altra cosa

al més mínim detall, i més si sap que té permís i que ningú

pinyol, parlant clar, ja era una malaltia mental, i es pen-

a fer que dir-ho als amics perquè també puguin passar-

no li dirà que no ho faci, i encara més si sap que ningú no

sava que els voyeurs eren uns pervertits pecadors tafan-

s’ho una miqueta bé. És que no hi ha res com ser solidari!

sap que està mirant.

ers que vivien obsessionats pel sexe. La conclusió és que

Una altra forma de voyeurisme és tot el món pornogràfic,

Ara bé, també pot passar com a la pel·lícula American Pie,

hi ha de tot, en aquest món, però no perquè t’agradi el

una de les indústries més potents que existeixen. El resul-

que et pensis que només et veu una persona quan en rea-

sexe ets un boig. Si fins i tot es pensava que les dones

tat de mirar una revista o una pel·lícula porno és normal-

litat tota la xarxa s’està posant calenta amb l’espectacle. Al

que eren aficionades a assistir a combats de boxa, lluita

ment palla segura. I és que hi ha tant de material i per a

film, una al·lota es posa mirant revistes pornogràfiques, i

lliure, etc., eren voyeurs!

tots els gustos, que el qui cerqui troba allò que vol veure.

quan se sap observada, arriba el torn del protagonista, que

Exemples concrets de voyeurisme els trobem cada dia, ja

A banda dels exemples anteriors, evidentment hi pot haver

comença a fer una espècie de striptease, mentre els seus

que aquest és un fenomen més freqüent del que ens

persones que s’excitin sexualment observant de forma

companys s’escollonen des de les seves cases. Aneu aler-

pensem. Qui no ha anat a espiar una parella quan s’ho

directa i real el desenvolupament de l’acte sexual. Fins ara

ta, doncs, amb les càmeres secretes, que després tota la

està fent dins un cotxe, i que mentre el cotxe es gronxava

hem parlat de casos en què el voyeur és invisible per als qui

facultat sabrà si un la té com un rave o un cogombre, o si

amunt i avall a les totes, ha aferrat el nas al vidre, tot

practiquen el sexe (com també el típic que fa un forat a les

en lloc d’un pardal té un forat.

entelat, per veure qualque cosa interessant, una mama,

dutxes de les noies per mirar i, mentrestant, fer-se una

No podem acomiadar aquesta secció sense desitjar sort i

una busca, la postura... Aquesta pràctica se sol fer en

feineta manual). Potser hi ha persones que passen gust

ànims als estudiants de la UIB, que tot just estan

grups, més aviat, i més que per passar gust, moltes ve-

convidant algú perquè vegi com es despullen, es penetren,

començant els seus exàmens de febrer. Al·lots, que no

gades per emprenyar. De fet, els individus que duen a

es xuclen i es tornen bojos. És un tipus de voyeurisme con-

decaigui!

VI Festival Mil·lenni i L’Hiperbòlic

et conviden al concert

de Paco Ibañez i Georges Moustaki el pròxim 25 de febrer.

Envia un sms al 7200 amb la paraula CONVIDA i entraràs en el sorteig de dues entrades dobles per a l’espectacle.

I el pròxim més a L’Hiperbòlic...el cara a cara de Paco Ibañez i Georges Moustaki.

No t’ho pots perdre!

L’HIPERBÒLIC

18

ENTREVISTA

HÈCTOR LÓPEZ BOFILL, professor de Dret i poeta

EL PREÀMBUL DE LA CONSTIT ÉS PURA POESIA En un petit despatx de parets de fusta, amb aires de cel·la de rusc, a la universitat que tothom pensa que és privada però que no ho és, em trobo amb l'Hèctor López Bofill, un jove professor de Dret (sí, de la Pompeu, ho heu endevinat), treballant, impertorbable en el seu aïllament d'abella laboriosa. L'Hèctor, a més de professor, té un brillant currículum fabricat per dues badies que es van trenant: la literatura i la reflexió jurídico-política. En el primer camp ha publicat, entre d'altres, la novel·la L'últim Evangeli, guanyadora del Premi Josep Pla 2003, i els llibres de poesia Les genives cremades (2004), La revolució silenciosa (2001), La reconstrucció de l'aristocràcia (1999), i Poema de Calipso (1995). Pel que fa a la reflexió, a més de la seva tesi i altres escrits acadèmics, destaca el darrerament publicat La independència i la realitat. Bases per a la sobirania de Catalunya, que ha merescut força atenció. De moment, però, la meva sembla entestada en descobrir fins a quin punt és pacífica la convivència d'aquests dos "amors" aparentment tan allunyats.

Dret o poesia? Hèctor López o Hèctor Bofill? (Em remeto a la diferent signatura que apareix en les seves obres segons siguin d'un o altre gènere, talment com un Dr. Jekill i Mr. Hyde).

Ja no ho sé. Tota la meva vida ha estat un intent per impedir que em fessin escollir. I cada vegada trobo més el sentit unitari d'ambdues vessants. De sempre, hi ha hagut un germen polític en la meva poesia. Es podria dir que l'assaig polititza la meva literatura que, en darrer terme, sembla buscar una èpica literària, probablement per

com és el cas del dret, clarament. Sense poesia no hi hauria

apareixen per donar pas als estats, únics actors destacables del

no haver d'enfrontar-se a la manca d'èpica de la realitat.

estructura social ni regles que li donessin forma, aquestes

procés de construcció europea.

estructures no són altra cosa que el dret. Per això, on més

Això em sona a El Senyor dels anells, a una ciència-ficció que emmascara neguits i esperances ben reals.

clarament es dóna aquesta vinculació és en el dret constitu-

M'interessa molt poc el joc lingüístic, la poesia pura sense rera-

pura poesia .

cional. Els preàmbuls de les constitucions, per exemple, són

fons. En canvi, crec en una literatura on totes les obsessions de la realitat es transmeten amb un afany de crítica i transformació.

Sé que l'Hèctor col·labora -sí, encara li queda temps!- al diari Avui, i que darrerament ha escrit un parell d'articles en contra d'aquesta constitució. Per què?

En la seva forma final no és cap pas endavant cap a una realitat

ha de quedar-se en l'essencial de les vivències.

Parlant de constitucions, falta poc per votar en referèndum la futura Constitució europea. També és pura poesia?

De fet, ben mirat, sempre hi ha una mateixa pulsió de fons: la volun-

El preàmbul i els elements que s'hi destaquen com a principis

novament, bandejada. Igualment, al no superar-se la lògica esta-

tat de realització del desig, ja sigui sexual, personal, nacional...

nuclears d'Europa estan molt bé. Sí, hom podria dir que són pura

tal, es perd l'ocasió de crear unes bases per un reforç d'Europa

poesia. El problema arriba immediatament després, quan

com a un actor internacional.

Però també m'interessen molt les relacions humanes. La poesia

veritablement comuna, sinó que és la consagració de la sobirania dels estats, un marc en el que Catalunya queda totalment, i

Ara em diràs que la poesia i el dret són una mateixa cosa. (No sé si hi estarien molt d'acord, els seus estudiants de Dret Constitucional. M'imagino la seves cares de... poetes de la llei!).

aquests principis han de prendre forma i van desapareixent en

Què vols dir?

decisions s'han de prendre per unanimitat dels estats membres?

La poesia està en l'origen del dret. Es podria dir que està a

Per exemple, que al preàmbul es fa esment als pobles d'Europa per

Com pot pretendre destacar-se així com actor internacional al

l'origen de tota activitat que tingui a veure amb el llenguatge,

primera i única vegada a la Constitució. Després, els pobles des-

costat de potències com Estats Units?

l'estructura institucional.

Per exemple...

De què li serveix a Europa un ministre d'Afers Exteriors si les

L’HIPERBÒLIC

19

ENTREVISTA

UCIÓ EUROPEA

I tot això, què té a veure amb els catalans?

cialment, per Corea del Sud, d'on és la seva dona.

Accepta el repte...).

arribarà: és el país d'Orient que més seriosament s'està pre-

Catalunya sempre havia vist Europa com una sortida per a les seves reivindicacions nacionals, però definitivament ens hem ado-

Sí, d'Orient em fascina sobretot com se saben adaptar a les cir-

ques. Aquesta empenta social, el que avui en dia anomenem

nat que ni la nostra llengua, ni els nostres drets com a poble són

cumstàncies per treure'n el màxim profit. Occident, en canvi, és

capital social, és un model per a les societats occidentals en

reconeguts en aquesta reunió d'estats. No només no es reconeix el

matusser, sempre va en contra de les circumstàncies fins que, de

decadència.

dret a l'autodeterminació de les nacions sense estat, sinó que la

sobte, arriba un sotrac revolucionari i l'adaptació es fa de cop.

Unió Europea s'implica en contra de qualsevol gest secessionista

El coneixement de l'Extrem Orient ens permet entendre millor el

Coreans i catalans, germans?! Qui ho havia de dir! Tan lluny i tan a

que afecti la integritat territorial d'algun dels seus membres.

que ens passa a nosaltres. Jo mateix he entès millor el que volia

prop. En el pensament de l'Hèctor els contraris semblen trobar la

per Catalunya anant a Corea.

unitat, l'harmonia. M'acomiado pensarós: segur que la poesia i el

O sigui que o som estat o no som res.

dret són, en el fons, una mateixa cosa?!

Això sembla, i d'això va el meu darrer llibre, de les possibilitats reals

Què té a veure Catalunya amb Corea?

de convertir-nos en un estat. Avui es donen les possibilitats ade-

En població, res, però Corea també és un país petit sense una

quades, només cal que ens ho creiem. El problema dels catalans és

riquesa natural especialment destacable. Tanmateix ha sabut

que mai hem definit clarament quins eren els nostres objectius i així

treure el màxim profit de les circumstàncies i situar-se en el

poder aprofitar les circumstàncies, i les hem perdut totes. Anem

lloc de la vuitena economia mundial. Aquest èxit es deu fona-

perdent trens...

mentalment a la seva gran cohesió social, a la seva empenta per fer front als reptes de manera col·lectiva. És cert, però, que

El contrari que a Orient: el futur, no? (Li faig l'ullet, conec la seva fascinació per l'Orient llunyà i, espe-

nent el tema dels drets fonamentals i les garanties democràti-

a costa de certs sacrificis que una societat liberal no toleraria i que venen de la seva tradició confuciana. Però, en tot cas, tot

per Jaume López

L’HIPERBÒLIC

20

REPORTATGE

CIAJ , L’EINA MÉS ÚTIL PER ALS JOVES Qui ha dit que ser jove és fàcil? Pis, feina, sexe, drogues, estudis, sida, música, turisme, salut, lleure... Si estàs fet un embolic, tranquil. Et donem una solució amb nom propi a tots els teus dubtes: CIAJ. Situat al cor de Barcelona, el Centre d’Informació i Assessorament Juvenil vol ser una eina útil i eficaç per als joves de 15 a 30 anys que vulguin obtenir informació i/o atenció personalitzada de qualitat sobre qualsevol tema. Amb 20 anys d’experiència a les espatlles, el CIAJ ha estrenat nou local prop de la rambla del Raval. Amb aquest canvi, el CIAJ ha volgut ajudar a la dinamització

de les fonts més importants de turisme europeu i interna-

del barri, millorar el seu servei i reafirmar-se com a un

cional. Preparar viatges de final de curs, escapades,

punt de referència per als joves de la ciutat de Barcelona

vacances de Setmana Santa o estiu, informar-se sobre

, per als estrangers que s’estableixen a la ciutat, tempo-

què fer en qualsevol país del món, llogar les guies de viat-

ral o indefinidament, i per a tota la població en general.

ges que es necessitin... tot això es pot fer des de la viatgeteca. A més, durant els mesos d’estiu, el CIAJ prepara la Mostra de Turisme Juvenil, creada especialment per

ASSESSORAMENT PERSONALITZAT

ajudar a muntar les vacances d’estiu als joves més aventurers, fent un esforç en personal i en material actualitzat.

Habitatge, feina i educació són les tres consultes més demanades pels usuaris del CIAJ, que aquest 2004 han arribat gairebé als quatre-cents mil, entre visites presen-

www.bcn.es/ciaj

cials i visites a la web. A més de l’habitatge, la feina i els estudis reglats i no reglats, al Centre d’Informació pots

Internet s’ha convertit en una font d’informació excepcio-

demanar assessorament sobre qualsevol tema que et

nal per als joves i el CIAJ ha creat un espai a la xarxa des

preocupi o del qual vulguis rebre informació: lleure i cul-

d’on també es pot accedir a tots els serveis que ofereix el

tura, mobilitat juvenil, sexualitat, esports, immigració,

centre. Actualment, és una de les webs municipals més

voluntariat i cooperació, salut jove, turisme, sida, premis

visitades i cada any guanya en nombre d’usuaris. La

i concursos, dona i violència, etc.

major afluència de visites la té el taulell d’anuncis, on pots

L’assessorament vol ser de qualitat, per això sempre tin-

trobar anuncis de lloguer d’habitacions, anuncis per

dràs l’opció de rebre una atenció més privada i periòdi-

compartir pis, intercanvis lingüístics, compravenda de

cament s’organitzen xerrades específiques sobre aquells

cotxes, motos, bicis, etc. Qui no es pugui desplaçar fins

temes més sol·licitats. Un espai ple de respostes enmig

al CIAJ podrà fer les consultes via correu electrònic i bus-

d’un món ple de preguntes.

car informació a través de la xarxa.

CARTELLERA I INFORMACIÓ CULTURAL

TREBALLAR I ESTUDIAR A L’ESTRANGER

Dins el local del CIAJ també hi trobaràs tota aquella

Aprendre un idioma o viure una experiència diferent lluny

informació cultural que necessitis per dur a terme acti-

de casa han impulsat la recerca de feina a l’estranger.

vitats teatrals, de música, tallers, dansa, etc., organit-

L’interès creixent dels joves per aquest tipus d’activitat

zats per districtes i per temàtiques. A més, una cartelle-

ha impulsat el CIAJ a destinar-hi un espai específic on

ra mostra tots els actes als que pots assistir a

poder trobar les diferents sortides laborals a l’estranger,

Barcelona, des del circ fins a concerts en petits locals

els llocs on allotjar-se, la documentació necessària

de la ciutat o obres de teatre de petites companyies. Si

segons el país de destinació, etc. Ara els dubtes ja no

t’aburreixes és perquè vols!!!

seran un impediment per anar a treballar fora de les nostres fronteres. Igualment, si el que t’interessa és estudiar, també podràs trobar tot tipus d’informació sobre els pro-

VIATGETECA

grames europeus i d’intercanvis internacionals.

Els vols a baix cost, l’Inter-rail, les ofertes de viatges i mil

Anima’t a visitar el CIAJ per a qualsevol dubte que tinguis

possibilitats més han ajudat a que els viatges siguin una

al carrer Sant Oleguer, 6-8. Els trobaràs de dilluns a

de les activitats més practicades pels joves. Al llarg dels

divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, i els 365 de l’any

seus 20 anys de vida la viatgeteca del CIAJ ha recopilat

a la pàgina web www.bcn.es/ciaj i al correu electrònic

tota aquella informació necessària per convertir-se en una

ciaj@mail.bcn.es.

L’HIPERBÒLIC

21

AGENDA

agenda

música

Concert de guitarra a càrrec de Sadahiro Otani 10 de febrer de 2005 Societat General d’Autors i Editors. Auditori Barcelona

Happy Hour Del 2 al 20 de febrer de 2005 Versus Teatre Bacelona

música

Viure a l’espai

Muchachito Bombo Infierno

Fins al 20 de febrer de 2005 Museu de Gavà Gavà

25 de febrer de 2005 La Palma Reus

teatre

teatre

Les tres germanes, d’Anton P. Txèkov

Ets aquí?

exposició

Fins al 20 de març de 2005 Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran

teatre

El compositor, l’amant, el cuiner i la pecadora 12 de febrer de 2005 Teatre Auditori Granollers

exposició

La imatge del cos Fins al 27 de febrer de 2005 Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí Barcelona

Del 14 de gener al 20 de febrer de 2005 Teatre Romea Barcelona

exposició

Botto & Bruno. La ciutat que desapareix Fins al 15 de febrer CaixaForum Barcelona

curtmetratge

1er concurs on line Nontzefilm Obert a tothom Premis de 2.000, 1.500 i 900 euros Fins a l’11 de març de 2005 nontzefilm@nontzefilm.com

música

Aïsha 26 de febrer El Sielu Manresa

exposició

música

Xcèntric

Concert d’Atòmic, dins del cicle Arco y flecha

Fins al 20 de febrer de 2005 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Barcelona

art teatre cinema exposicions festivals música poesia dansa medi ambient fotografía còmic

teatre

9 de febrer de 2005 Teatre Municipal Mercat de les Flors Barcelona

música

Aquitamxé 18 de febrer de 2005 Faktoria d’Arts Terrassa

exposició

La Dona. Metamorfosis de la modernitat Fins al 6 de febrer de 2005 Fundació Joan Miró Barcelona

teatre

Ròmul El Gran Del 3 de febrer al 27 de març de 2005 Teatre Nacional de Catalunya. Sala Petita Barcelona

L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

MÚSICA

24è Festival de Jazz de Terrassa Dia: Del 24 de febrer al 20 de març Lloc:Terrassa Un any més, i ja en són vint-i-quatre, la ciutat de Terrassa acull el seu festival de jazz, una de les cites més sonades per als amants d’aquest gènere musical. El certamen, consolidat ja com tot un referent dins aquest àmbit a l’Estat espanyol, vol apropar al públic –entesos i no entesos– propostes jazzístiques de qualitat amb noms reconeguts internacionalment: Gillespiana Be Bop Orchestra & Lew Soloff, Jerry Bergonzy Quartet, Dave Douglas ‘Nomad’ i Steve Nelson & Mulgrew Miller Trio, entre d’altres. Hi haurà concerts de pagament pràcticament cada dia al llarg d’un mes, i concerts gratuïts cada cap de setmana a les places Vella i Catalunya de la ciutat. Enguany, el festival també comptarà amb activitats paral·leles, un cicle de conferències i exposicions fotogràfiques. Del tot recomanable. www.jazzterrassa.org

CULTURA CATALANA

Esparreguera, Capital de la Cultura Catalana 2005 Esparreguera esdevindrà enguany l’epicentre de l’activitat cultural de Catalunya. El motiu no és altre que la designació d’aquest municipi del Baix

CREACIO LITERARIA

Premi Llavor de Lletres

Llobregat com a Capital Cultural Catalana el 2005, prenent el relleu de Banyoles, amb l’objectiu de

DESTINATARIS: Joves (fins a 16 anys) i adults

contribuir a reforçar la difusió i el prestigi social de

(a partir de 16 anys).

la llengua i cultura catalanes i incrementar la cohe-

GÈNERE: Qualsevol del camp de la prosa

sió del territori lingüístic català. A la pràctica, i pre-

(conte, narració curta, narrativa popular i/o tradi-

nent com a referència aquest àmbit temàtic, al ‘Molta merda!’ és l’expressió que s’utilitza entre

cional, memòria, prosa poètica, etc.).

llarg de l’any s’hi duran a terme un gran nombre

els professionals del món de l’escena per desit-

TEMA: Lliure.

d’interessants exposicions, conferències, debats,

jar sort la nit de l’estrena. I també és el nom del

EXTENSIÓ: Per a la categoria d’adults, entre

certàmens literaris, representacions de les dife-

primer llibre del guionista Héctor Lozano (Ara

10.000 i 15.000 caràcters. Per a la categoria de

rents arts escèniques, premis, actuacions tradicio-

Llibres), que compila més de 150 anècdotes

joves, entre 5.000 i 15.000 caràcters.

nals, etc. Podeu baixar-vos el programa complet a:

PREMIS: Per a la categoria d’adults, 1.000, 500

LLIBRE

‘Molta merda!’, anècdotes d’escenari

teatrals a partir de les converses amb diversos professionals de l’escena: Mario Gas, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Rosa Maria Sardà, Pepe Rubianes, entre d’altres. És un anecdotari amè que ens permet treure el nas darrera del teló per descobrir un munt d’escenes que des de platea passen desapercebudes al públic.

Curiós i divertit.

i 300 euros (quatre accèssits de 200 euros). Per www.esparreguera.org

a la categoria de joves , 500, 300 i 200 euros.

TERMINI: Fins al 15 de març de 2005.

LLIURAMENT: La Fura, C/ de la Germanor, 3, 08720 Vilafranca del Penedès.

ORGANITZA: Setmanari La Fura, amb el patrocini de la Fundació Privada Ferrer Sala Freixenet. www.lafura.org/suplements/llav

L’HIPERBÒLIC

23

CULTURA

FEBRER 2005 EXPOCISIONS

Nou MNAC, visita obligada Després d’un període de 18 anys d’obres, amanides amb diverses polèmiques polítiques i cíviques –tota una odissea–, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), fins ara parcialment obert al públic, acaba de reobrir les seves portes en tota la seva extensió. El resultat és espectacular: més que un museu, el MNAC és, avui, un macro-

MÚSICA

museu que exposa més de 1.000 anys d’art. A les

Pep Sala: nou disc, nova gira

importants col·leccions de romànic, gòtic i la col·lecció Cambó, ara s’hi sumen renaixement, barroc, segle xviii i segles xix i xx, que contenen les joies del modernisme. En conjunt, un total de

Crítica de la raó pura és el nom del disc que

5.945 obres exposades en 12.000 m2 dels 45.000

acaba de treure Pep Sala. Tot i coincidir amb el

m2 de superfície del museu. En síntesi, un gran

títol de la principal obra d’Immanuel Kant, el can-

aparador que mostra de forma unitària l’aportació

tautor de Vic afirma que no s’ha inspirat per res

de Catalunya a l’art universal. Visita obligada.

en el gran filòsof del segle xviii. Aquest nou disc d’estudi inclou una quinzena de noves cançons

www.mnac.es

compostes en els darrers tres anys. En la cançó que dóna nom al disc Sala qüestiona i critica la “pura raó” que representa que tenen, per defecte, determinats personatges que aglutinen un gran poder (Aznar, Bush, Sharon, etc.) cada vegada que parlen. L’amor, la poesia, la immigració, el mestissatge o la generació beat són altres dels temes que tracta. Aquestes són les properes actuacions de presentació del nou disc: . 6 de febrer, Lleida (Segrià) . 11 de febrer, Salt (Gironès) . 19 de febrer, Rubí (Vallès Occidental) . 26 de febrer, Igualada (Anoia) . 19 de març, Vic (Osona) www.pepsala.com

AUDIOVISUAL

Productes audiovisuals en català, a mà Localitzar a les botigues el DVD, el videojoc o el vídeo en català que ens interessa sovint resulta tan complicat com trobar una agulla en un paller.

TEATRE /DANSA

Espectacle ‘Dalidance’

A partir d’ara, si voleu fer-vos amb algun d’aquests productes, ho teniu una mica més fàcil:

Dia: Del 7 al 13 de febrer

els trobareu a l’anomenada Prestatgeria única.

Lloc: Teatre Municipal de les Flors. Barcelona

Es tracta d’un espai físic dins els locals comercials, amb imatge pròpia fàcilment identificable,

L’actriu Rossy de Palma serà l’encarregada de

on s’hi exposen només els productes audiovi-

portar a escena el personatge de Gala en l’es-

suals en català que existeixen en el mercat. La

pectacle de dansa Dalidance, inspirat en el món

Prestatgeria única ja és als principals punts de

estètic de Salvador Dalí i els ballets creats per

venda del país i a més de 200 establiments com

l’artista empordanès en els anys quaranta. Un

ara llibreries, botigues de joguines, videoclubs i

muntatge basat en els espectacles que Dalí va

quioscs. Ja ho sabeu: a partir d’ara, els produc-

estrenar als Estats Units amb el Ballet Rus de

tes audiovisuals en català, a mà.

Montecarlo. Shubert i Wagner són alguns dels autors escollits per a la música, mesclada amb flamenc, sardanes i referències a la música de Xavier Cugat. www.bcn.es/mercatflors