L’HIPERBÒLIC 29
FEBRER 2005
PUBLICACIÓ PERIÒDICA UNIVERSITÀRIA
FORA LES MANIES,
ARRIBA EL CARNAVAL!
Compartim amb els Lax’n’busto els seus 18 anys dalt l’escenari.
L’HIPERBÒLIC
2
EDITORIAL
L’HIPERBÒLIC 29
FEBRER
PUBLICACIÓ PERIÒDICA UNIVERSITÀRIA
Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net
Superats per la desgràcia
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Coordinador editorial: David Baret
Direcció: Anna Salarich
Consell de redacció: Anna Salarich, Helena Mullor, David Baret, Jaume López i Pere Viladomiu
Hi han col·laborat: Atòmic Girls, Esther Latorre i redacció Mallorca
Assessorament lingüístic: Marta Gonzàlez
Disseny i maquetació: Enric Vidal i Famadas Susana Perdomo
Publicitat: Núria Gómez Tel. 93 451 61 70 publicitat@edicat.net
Impressió: Imprintsa S. A.
Sembla que no pugui ser veritat, però a més de tres setmanes des del cataclisme més greu que Dipòsit legal: PM-1.275-2001
ha patit mai la humanitat, encara s’estan descobrint més i més cossos sense vida entre la devastació que va deixar al seu pas el tsunami del sud-est asiàtic. Un fenomen geològic que ja ens sona a repetició, així com el nombre creixent de víctimes i desapareguts que, amb tendència a un
L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d'interès general.
exponencial infinit, dia rere dia es multipliquen sense aturador possible. Se’ns escapen dades a canvi d’imatges luctuoses i també la lògica del perquè succeeixen coses com aquestes en ple trànsit cap al futur, però sobretot, ens dol més encara quan potser s’haurien pogut evitar víctimes amb un avís a temps per part de les autoritats. Tenim la immediatesa d’un correu electrònic i no som capaços de fer arribar l’alerta quan hores abans s’havia detectat a Hawai? No hauríem evitat la devastació, però al menys s’haguessin estalviat vides humanes, del tot irreparables. La mobilització dels països comença a ser notable, sobretot la de les organitzacions no governamentals, que com sempre tenen un temps de reacció molt més ràpid i més silenciós que totes aquestes conferències de donants que bàsicament es dediquen a allargar la concessió del crèdit que ja tenien amb les platges de l’Índic. Ni amb una situació com aquesta, que supera la capacitat humana de tirar endavant per un mateix, que ha deixat uns països sense possibilitats de regeneració ni econòmica ni
Tirada 30.000 exemplars
de qualsevol tipus a massa llarg termini, no són els estats capaços de condonar el deute a canvi res. Què més cal que passi perquè entre rics i pobres siguem solidaris amb el verb conjugat del donar sense esperar res a canvi ? És quan no esperes res a canvi que s’entén que estàs donant, la resta són hipocresies. Des de l’Hiperbòlic ens sentim igual d’impressionats que tothom i ens volem sentir ciutadans del món amb les nostres paraules i el nostre altaveu jove. Aquest començament de 2005 no és el que volíem, sobretot en un any especial per la revista amb els 10 anys que complim i que voldrem celebrar oportunament després d’una dècada pensant i escrivint per als joves. L’Hiperbòlic volem que sigui la revista jove universitària de capçalera, el referent per a un país com el nostre amb més reptes i més fites al davant, però amb la serenor i el convenciment que, si les coses es fan ben fetes, arriben a la gent. Així ens sentim i així ens ho feu sentir vosaltres. Gràcies i per molts anys!
L’HIPERBÒLIC
LA IMATGE
Per Raúl Peralta
3
www.raulperalta.com
L’HIPERBÒLIC
4
LES UNIVERSITATS
Les universitats han estat
UB
notícia notícies breus Les universitats catalanes, amb els afectats pel tsunami
i en el darrer lloc, hi trobem la Universitat d’Alcalá
Per molt que a vegades es vulgui, no es pot can-
Per a més informació, consulteu a:
viar el passat. Per aquesta estranya regla de tres,
www.discapnet.es
de Henares, amb un 21’31%.
ja no podem evitar la catàstrofe que va arrasar el sud-est asiàtic el passat 26 de desembre. Els milers de vides que s’han perdut no es podran
UAB
recuperar, però si que des d’aquí podem ajudar a reconstruir unes ciutats i uns pobles devastats perquè, dins de la tristesa, la gent que encara queda en vida pugui tenir esperança per tornar a viure. Totes les universitats catalanes han engegat campanyes per ajudar els damnificats del tsunami, així que, estudiïs on estudiïs, pots posar el teu gra de sorra. La solidaritat no té fronteres
Les rates treuen matrícula en holandès i japonès
i l’ajuda no té límit, per això des de la universitat també podràs fer la teva aportació on tu creguis més convenient perquè et proporcionaran el llis-
Any de la física 2005
tat d’entitats que estan treballant a la zona. Aquest any 2005 es recordarà per ser un any ple
Investigadors de la Universitat de Barcelona han publicat
de celebracions a l’engròs. Si per una banda tenim
un article en el que es demostra que les rates diferencien
l’Any del Llibre, que commemora els 400 anys de
entre l’holandès i el japonès segons l’entonació i el ritme de la parla humana. L’experiment, portat a terme pels membres del Grup de Recerca de Neurociència Cognitiva (GRNC) i dirigit per l’investigador Juan Toro, pot ser de molta importància per a l’estudi de la parla humana, ja que fins ara només s’havia demostrat en humans i en micos tamarinds. Aquesta és la primera vegada que es realitza en mamífers no primats, i es posa en evidència que entre els mamífers es comparteix aquesta capacitat per distingir entre dos tipus de parla. Tot i que la sofisticació lingüística de les rates és limitada, no han desenvolupat aquesta capacitat per necessitats lingüístiques, com seria el cas dels nadons, sinó que ho fan com a rellevància evolutiva. Per més informació, consulteu a www.uab.es
UOC
La UOC aprova
la publicació de El Quixot, per l’altra se celebra l’Any de la Física, per recordar el centenari de la
L’estudi de la Fundació ONCE titulat Observatori
publicació de tres articles d’Albert Einstein que van
d’Infoaccessibilitat de Discapnet revela que la
ser cabdals per al desenvolupament contemporani
majoria de pàgines web d’universitats espanyoles
de la ciència. Per aquesta raó, la UAB se suma a
suspenen pel que fa a l’accessibilitat pels usuaris
les celebracions organitzant xerrades i activitats per
amb algun tipus de discapacitat. L’estudi es va
a tots els membres de la comunitat universitària.
realitzar en dues fases: una anàlisi tècnica dels
L’objectiu principal és apropar la física a través de
aspectes que, en incomplir-se, poden afectar
la manipulació dels instruments i l’observació dels
l’accessibilitat del lloc web i les proves que van
fenòmens, remarcant que aquesta disciplina no
realitzar usuaris amb algun tipus de discapacitat.
consisteix sols en una activitat teòrica, sinó que
Prenent com a base aquests punts, de les 13
també té una vessant visual i palpable molt impor-
mostres escollides, cap ha tret una puntuació
tant. Per conèixer la física, la seva història, el seu
superior al 50%, cosa que demostra la deficièn-
futur i tot el que comporta, no us podeu perdre les
cia dels portals web universitaris. De les universi-
activitats que la UAB té previstes per aquest febr-
tats a distància posades a estudi, la UOC ha estat
er, entre d’altres la projecció de Matrix, xerrades i
la més ben valorada pels usuaris, però tampoc ha
debats. Igualment, recordar que les activitats
superat la mitjana global, tot i utilitzar la xarxa
s’allargaran fins a final de curs.
com a espai principal per a la docència. La web de la Universitat de València ha estat la que ha
Per a més informació, consulteu a:
tret més nota en la puntuació global, un 44’44%,
www.uab.es
L’HIPERBÒLIC
R
5
EL PRI MÉS QUE UN PLA DE RECERCA La recerca catalana viu ara un d’aquells moments històrics que no es poden desaprofitar. En ple procés d’integració a l’Espai Europeu de Recerca, i quan comença a haver unanimitat en considerar la investigació com un dels elements clau per al desenvolupament econòmic i social d’un país, el Govern català acaba d’enllestir el PRI, el primer pla que aglutina totes les iniciatives polítiques de la Generalitat en matèria de recerca i innovació. Per als universitaris, s’obre un futur esperançador, després de molts anys de perspectives laborals més aviat escasses. El Govern de la Generalitat ja té enllestit el PRI, el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que marcarà els eixos de totes les polítiques en matèria de recerca i innovació. El PRI unifica les accions que fins ara feien per separat el diferents departaments. El pressupost serà d’uns 860 M€ € , corresponents als pressupostos en recerca del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), i el Departament de Treball i Indústria, al qual s’hi ha d’afegir el pressupost del DURSI
Els objectius del PRI són:
en recerca universitària (800M€ € ) i els de recerca finançats per altres departaments(uns 400M€ € ), amb una
el número de Nadal. No cal dir que aquest pla considera
aportació clau del Departament de Salut.
que per millorar la quantitat i el nivell de la recerca el
Augmentar la dimensió del sistema d’R+D, atraient
personal humà és fonamental, i per això fa especial
talent i potenciant la inserció al sistema dels joves
El PRI es va començar a elaborar tot just el nou equip de
èmfasi en les accions destinades a aprofitar el talent
investigadors.
govern es va instal·lar a la Generalitat, i té com a princi-
investigador del jovent i dels científics catalans. Aquestes
Impulsar el sistema universitari, els centres i les
pal objectiu aconseguir una inversió en recerca per al
accions han de servir, segons el PRI, no només per
infraestructures necessàries per a la recerca
2008 del 2% del PIB, és a dir, el 2% del valor de tots els
impulsar la recerca universitària i dels centres de recer-
avançada i d’alta qualitat.
béns i serveis que produeix el sistema econòmic català.
ca públics, sinó per aconseguir que l’empresa catalana
És una gran quantitat de diners, que ens permetrien
faci el salt i es convenci que apostar per la investigació
acostar-nos als percentatges que hi dediquen els països
és imprescindible per mantenir la competitivitat. En
europeus més avançats.
aquests moments, aproximadament un terç de les inver-
Continuar impulsant la qualitat de la recerca catalana, per aconseguir-ne la plena integració a l’Espai Europeu de Recerca.
sions en recerca a Catalunya surten del sector privat i els
Afavorir la creació d’empreses tecnològiques, incre-
Per fer tot això, una de les accions més interessants per
dos terços restants dels sector públic. L’objectiu del pla
mentant els projectes conjunts entre universitats,
als estudiants universitaris i futurs investigadors serà el
és invertir aquestes xifres i apropar-les a les dels nostre
centres de recerca i empreses, i la transferència de
projecte de carrera científica, de la qual us parlàvem en
veïns europeus.
tecnologia i coneixement. Afavorir la inserció de personal investigador i de per-
La difusió de la ciència és un altre dels aspectes que pel PRI són prioritaris. El pla considera que per poder disposar d’un sistema avançat de ciència i tecnologia cal
sonal humà qualificat al sector empresarial. Consolidar el model de recerca, transferència de tecnologia i innovació a Catalunya.
també que el conjunt de la societat sigui conscient de la importància d’aquestes matèries per al futur econòmic
Incrementar les capacitats d’innovació de les empre-
del país i per a la vida quotidiana dels ciutadans. Segons
ses radicades a Catalunya i la seva internacional-
el PRI, és clau que els joves s’interessin per la ciència, i
ització.
cal promoure les vocacions científiques i tecnològiques
Dissenyar una estratègia sectorial i tecnològica
entre els joves. En aquest moments, si prenem com a
específica que actuï com a motor de desenvolupa-
índex el nombre de joves que opten per realitzar estudis
ment de l’economia i del canvi estructural de les
en disciplines tecnològiques i, molt en particular, per les
activitats productives.
disciplines científiques tradicionals, s’observa una certa
Millorar la coordinació de les polítiques d’R+D+I
davallada que es fa més patent any rere any. El PRI creu
de la Generalitat, per situar Catalunya com a ref-
que les dificultats per a la inserció laboral dels titulats
erent en el camp de les polítiques de suport a la
universitaris de determinades disciplines, i especialment
recerca i la innovació.
dels doctors, juntament amb les mancances que presenta la carrera professional d’investigadors i tecnòlegs, afavoreixen clarament aquesta tendència, que el pla vol corregir.
Promoure la comunicació i la difusió de la ciència i la tecnologia com a base per millorar el reconeixement social de la seva importància.
www.gencat.net/dursi
Els alumnes a la neu Com cada curs, durant la temporada de neu, XANASCAT-ESCOLES ofereix l’oportunitat de gaudir d’una estada d’esquí que es pot confeccionar a la carta amb l’allotjament, forfet, escola d’esquí, lloguer de material, assegurança d’accidents, transport a pistes i activitats complementàries (construcció d’iglús, excursió amb raquetes de neu, patinatge sobre gel, piscina climatitzada,...) donant un contingut pedagògic a part de l’evidentment lúdic que ja té l’estada. Els dos albergs ofereixen: Horari
Primer dia
Segon dia
Tercer dia
MATÍ
ESQUÍ
ESQUÍ
ESQUÍ
DINAR DE PÍCNIC
DINAR DE PÍCNIC
TARDA
XERRADA DE SEGURETAT A PISTES SOPAR
SOPAR
NIT
Alberg Mare de Déu de les Neus (La Molina)
FESTA DISCO
Alberg Pere Figuera (Planoles)
Inclou als dos:
Promoció: Temporada Baixa 96,71 € € / 2 pensions completes, 3 dies de forfet a La Molina, 2 hores de classe diàries, coordinador a pistes, lliurament de diplomes, xerrada sobre seguretat a pistes, nits amb sessió de videos, festa disco, Lliurement de pic-nic a Temporada Mitja 102,68 € € Opcional: 7,5 €€ assegurança
Promoció: Temporada Baixa 89,29 € € / Temporada Mitja 94,77 € €
peu a pistes
Opcional: 7,5 €€ assegurança
Alberg la Valira (La Seu d’Urgell) Horari
Primer dia
MATÍ
TARDA
PATINATGE A CANILLO
Promoció: 73,90 €€ Segon dia
Tercer dia
ESQUÍ DE FONS
VISITA A LA CATEDRAL DE LA SEU
DINAR DE PÍCNIC
DINAR
TOBOGANS DE NEU I RAQUETES
Inclou als dos: 2 pensions completes, 1 forfet d’esquí de fons Activitats: Patinatge sobre gel, tobogars i raquetes de neu, visita Catedral
La neu pot ser un instrument interessant per: - Gaudir d’un mitjà natural per a la majoria dels alumnes catalans.
Alberg Pic de l'Àliga (Queralbs-Núria) Promoció: Temporada Baixa 112,65 € € / Temporada Alta 116,17 €€ Horari
Primer dia
Segon dia
Tercer dia
MATÍ
ESQUÍ
ESQUÍ
ESQUÍ
DINAR
DINAR
- Desenvolupament polítiques mediambientals respectuoses amb l’entorn. - Practicar esports atractius (a les pistes de neu i a la
TARDA
muntanya), esports que requereixen unes habili-
XERRADA
XERRADA
SOPAR
SOPAR
tats concretes que és bo desenvolupar. - Adonar-se de l’impacte econòmic i social que
Inclou als dos: 2 pensions completes, cremallera, targeta deresident, 3 forfets, 9 hores de clase, assegurança, anima-
tenen els pobles i les estacions d’esquí. - Obtenir coneixements en un mitjà turístic i cultural divers.
93 483 83 63 www.tujuca.com.
Per a més informació truqueu al o bé consulteu el web
L’HIPERBÒLIC
7
MÓN VIU
Sí, ens amenaça
un canvi climàtic global Tothom és conscient que l’augment de la concentració de C02 i d’altres gasos a l’atmosfera com a conseqüència de la contaminació està provocant un escal-
Els principals gasos de l’efecte hivernacle
Com reduir la quantitat de gasos hivernacle que arriben a l’atmosfera:
fament de la Terra que ens porta cap a un canvi
S’han identificat més de 30 gasos que potencien
climàtic que podria tenir conseqüències catastrò-
l’efecte hivernacle, però el diòxid de carboni (CO2)
. Utilitzant menys combustibles fòssils.
fiques. I a tothom li preocupa molt.
n’és el principal:
. Amb l’estalvi d’energia: si disminuïm el nostre
Però, fem realment alguna cosa per evitar-ho?
-C02: Prové de la combustió de carbó, petroli i gas
consum domèstic, les calderes i les centrals
natural, i aquests combustibles fòssils els cremem a
energètiques hauran de cremar menys com-
casa, a les fàbriques, als cotxes i a les centrals per
bustibles fòssils.
obtenir calor i energia. I també es deu als incendis, i a la crema de boscos i selves per convertir els terrenys en
. Utilitzant electrodomèstics i aparells de baix consum. . Fent servir bombetes de baix consum: duren molt
conreus. -Metà (CH4): És un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, etc. Prové també dels fems i dels fertilitzants químics.
més i gasten menys energia. . Reduint el consum de combustible de cotxe i motos. . Aïllant la casa per reduir les fuites de calor i mantenir-la calenta.
-Òxid nitrós (N2O): És present de forma natural a l’atmosfera i s’ha incrementat com a conseqüència de l’ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants.
A la pàgina web www.ecologistesenaccio.org/enerdades et fan el càlcul a partir d’una serie de dades sobre el consum personal d’energia (llum, gas i transport).
clatge es necessita menys energia. . Tancant llums quan no es necessiten. . Utilitzant fonts d’energia alternatives: energia eòlica
-Clorofluorocarbonis (CFCs): Són més potents que el
(vent), solar (calculadores, rellotges, carregadors de
CO2, però sortosament la seva proporció a l’atmosfera
mòbils), energia hidroelèctrica, etc.
és molt inferior. Provenen dels antics aerosols, dels sis-
. No utilitzant aerosols.
temes de refrigeració i d’aire acondicionat i d’alguns
. No comprant mai productes elaborats amb fusta
tipus de plàstics i suro sintètic.
Vols saber quin volum d’emissions de C02 generes a casa teva?
. Utilitzant paper reciclat: pel seu procés de reci-
procedent d’arbres de les selves tropicals.
Mentre que la temperatura mitjana de la Terra ha crescut uns 0,6 ºC en els últims 130 anys, per a l’any 2100 està previst un escalfament d’entre 1,0 i 3,5 ºC .
L’HIPERBÒLIC
8
ENTREVISTA
Entrevista a Pemi Rovirosa, guitarra de Lax’n’Busto
“El nostre públic és un
Tal com raja
Després de 18 anys damunt l’escenari, i mentre altres
vam incorporar unes quantes de les més votades al
grups de la seva generació desapareixen, ells viuen el
repertori. I després també hi ha els nostres “capritxets”
Nom complet: Pemi Rovirosa Morgades
seu millor moment. Els Lax estrenen discogràfica prò-
personals…
Lloc i data de naixement: El Vendrell, el 5
pia amb un nou disc en directe que recull els seus
de juny de 1969
millors temes: Amb tu. Un homenatge al seu públic, al
Quin dels temes del repertori va ser el teu “capritxet”?
Un llibre: La trilogia de La torre obscura,
que ells consideren un membre més del grup.
La nova cançó [M’acompanyaràs]. Hi havia estat treballant i no requeria un gran esforç tècnic preparar-la per als
d’Stephen King Una pel·lícula: Atrapat en el temps, de Harold Ramis
Després de 18 anys, què us ha fet decidir de treure
concerts.
ara un disc en directe? Vivim de fer bolos, en teníem moltes ganes i ara teníem
No és fàcil mantenir-se junts després de tants anys.
un repertori prou ampli per poder fer-ho. La idea de
Quin és el vostre secret?
Un viatge: Australia
crear el nostre propi segell discogràfic també ens moti-
Vam començar molt joves i sobretot som una colla
Un somni: Un projecte musical amb una
vava molt. Aquests darrers tres anys, a més, ens hem
d’amics. Hem sabut separar molt l’amistat del grup i,
simfònica
sentit molt especialment recolzats pel públic.
abans de res, som amics. A tots ens encanta la músi-
Un disc: Jazz, dels Queen
ca i ens ho passem molt bé en directe…
Una debilitat: Els instruments de corda Un color: El negre La teva assignatura pendent... L’anglès Plat que cuines millor: Carn amb cervesa
I l’heu convertit en el protagonista del vostre disc. Sí. El públic és un membre més del grup, que participa
I a part del vostre públic de sempre, heu sabut
en els concerts. I per això l’hem fet participar de forma
engrescar les noves generacions…
especial en aquest nou disc.
Sí, sí. Hi ha gent que ve als nostres concerts i no coneix
El primer que fas al matí quan et lleves: Esmorzar
els nostres primers discos, o cançons com la del pagès. Com ha estat aquesta participació?
I d’altra banda, hi ha una altra gent que venia a veure’ns
La primera vegada que vas agafar una gui-
Vam muntar una serie de concerts aquest estiu per poder
i ja tenen fills, i els recordes… El millor de tot és que hem
tarra: L’any 1985, a l’institut, durant la set-
reflectir què és una gira dels Lax’n’Busto, qui som… Som
fet molts amics, sempre hi ha hagut molt contacte perso-
mana cultural
com una família, hi ha molta gent que hi és tot i que no
nal amb el públic.
No hauríem de permetre que... Els EE.UU.
és dalt de l’escenari, i és imprescindible.
tiressin endavant com ho fan ara Tens fama de ser molt... Constant
Recordes algun moment especial o alguna anècdota Com es van triar les cançons que formen part del
en aquest sentit?
disc?
Sí. Hi ha vegades que passen coses que van més enllà
Vam haver d’acotar la tria, ja que només hi cabien 18 can-
del grup com el cas d’un noi i una noia que es van conèi-
çons, al disc. Primer vam pensar en els temes més
xer en un concert nostre. Després ell li va demanar a ella
emblemàtics que ja sabíem que no hi podien faltar, com
que s’hi casés en un altre concert nostre i es van casar
Miami Beach. I després, a través del nostre web, vam
amb la nostra música. Han tingut una filla i li han posat el
demanar als nostres fans que triessin tres cançons, i en
nom de Júlia pel títol d’una cançó nostra…
L’HIPERBÒLIC
9
ENTREVISTA
membre més del grup” Nova discogràfica, nova etapa “Amb tu” Amb aquest nou disc, Amb tu, els Lax’n’Busto finalment “s’han fet grans” i
El nom del nou disc va ser triat entre les
han tret el disc en directe que deien que
més de 4.000 propostes que els Lax van
treurien quan arribessin a la seva majoria
rebre dels seus fans a la seva pàgina
d’edat. El disc recopila 18 dels seus grans
web. L’altre nom més votat va ser Directe
èxits i els permet estrenar-se amb tota tran-
a la sang.
quil·litat amb la discogràfica que ells matei-
w w w. l a x n b u s t o . c o m
xos acaben de crear i que han batejat amb
Sobre el procés de creació.
el nom de L’N’B. La millor forma de tancar una etapa i d’obrir-ne una altra de nova que els permetrà més llibertat a l’hora de fer la
“Cada vegada fem més les cançons indivi-
seva música.
dualment, i més elaborades, i ho posem en comú amb la resta dels membres del grup i cadascú hi diu la seva. Per això les nostres cançons són la suma de les idees de tothom. Moltes vegades també gravem alguna maqueta. Però no hi ha regles, cada cançó és diferent.”
Els Lax tocaran on tu diguis Amb tu va ser enregistrat en els diversos escenaris de la seva gira 2004 –com el Senglar
Rock,
l’Acampada
Jove
d’Arbúcies o el concert a la sala Mirona de Salt– i es pot comprar també acompanyat d’un DVD amb imatges de les actuacions, fotografies, entrevistes i un repertori més ampli que el del CD (inclou fotos per Elisabeth Pons
26 temes). Dins el disc s’hi ha inclòs una butlleta que permet entrar en un sorteig d’un concert privat dels Lax a casa. El sorteig es farà la setmana del 2 al 9 de maig entre totes les butlletes que el grup rebi en el seu apartat de correus.
L’HIPERBÒLIC
10
ENTREVISTA
“El nostre objectiu
és assolir que el 100% dels ciutadans conegui quins són els seus
drets com a consumidor” Enric Aloy encapçala la recent estrenada Agència Catalana del Consum, un organisme autònom administratiu que assumeix totes les competències de consum a Catalunya. Tenint en compte que la gran majoria de catalans no saben quins són els seus drets com a consumidors i que més de la meitat no saben on anar si tenen un problema, el principal objectiu de l’Agència Catalana del Consum és donar a conèixer a tots els ciutadans els seus drets per tal que els exerceixin.
Quines diferències hi ha entre l’Institut Català del Consum i la recent estrenada Agència Catalana del Consum? Amb la creació de l’Agència Catalana del Consum hem reorganitzat en una única estructura tot allò relacionat amb el consum, per tal d’optimitzar els recursos humans i materials. A més, com que és un organisme autònom administratiu té més capacitat de gestió i assumeix totes les competències de consum que l’Estatut d’Autonomia dóna a la Generalitat de Catalunya.
Així que any nou, institució nova i objectius nous... Volem incidir especialment en el consum ecològic, comprant aquells productes que perjudiquen menys el medi ambient; en el consum solidari, tant amb la gent dels països subdesenvolupats com amb la gent de casa, i en el consum responsable, conscienciant els ciutadans que
macions en temes de telefonia, ja que origina el 30%
comprin el que necessiten i que no estirin més el braç que
de totes les que rep consum. I quan diem telefonia
la màniga.
volem dir des de donar-se de baixa d’una línia tele-
EL CONSELL D’ENRIC ALOY PER A TOTS ELS CONSUMIDORS
fònica fins a algú que ha contractat un servei que no
El consell més important és que quan comprin un pro-
Realment creu que el comerç responsable és possible?
funciona, problemes amb l’ADSL, estafes tele-
ducte o contractin un servei s’assessorin bé de quines
fòniques, etc. El problema és que les companyies ate-
característiques té, de què és el que estan firmant
És possible i nosaltres hem fet les nostres recomana-
nen molt malament els seus clients. Un altre tipus de
(que llegeixin la lletra petita). I als més joves els diria
cions perquè així sigui: que es compri amb temps, que
problema que està agafant molta força és el tema dels
que no es deixin influir per la publicitat, que tinguin en
no esperin els últims dies, que facin una llista, que facin
contractes combinats de gas i electricitat, ja que
compte que a vegades els productes no són el que
un pressupost, que no s’utilitzin les targetes de crèdit...
molta gent es troba que els donen d’alta sense que
semblen i que, per tant, a l’hora de comprar un pro-
ells ho sàpiguen.
ducte cal assessorar-se bé.
Qui ocupa el número u en el rànking de reclamacions? L’estrella indiscutible en el top 100 és la de les recla-
Quin paper tenen els joves dins el consum ? Els joves són, d’una banda, els futurs compradors adults i,
d’aquesta realitat vam decidir que si els alumnes no podien
d’una altra, el sector més vulnerable perquè són un grup
anar a l’Escola, l’Escola aniria als alumnes, i aquest és l’ob-
més fàcilment manipulable per la publicitat, ja que per als
jectiu de l’Escola Itinerant: viatjar per totes les comarques
joves sempre és molt més agressiva i té un únic objectiu:
de Catalunya en un període de dos anys, començant per les
convèncer que aquell producte és el que necessita. I
més allunyades. I aproparem als alumnes els quatre tallers
juguen amb dos factors: fer creure que el producte és
que tenen més èxit, a més d’unes noves propostes que
imprescindible i fer creure que les marques són més
anomenem tallers globals i que serien una suma de tots.
importants que la qualitat.
Volem que tots els alumnes passin almenys una vegada a la vida per l’Escola del Consum.
L’Escola del Consum ajuda a pal·liar aquests problemes...
Així que la valoració de l’Escola del Consum és...
Des de l’Escola volem ensenyar els joves a consumir i
Molt positiva! Tant la nostra valoració com la dels alumnes
perquè sigui a l’abast de tothom tenim previst iniciar, pròxi-
i professors que han passat per aquí puntuen molt alt.
mament, l’Escola Itinerant.
També val a dir que l’Escola del Consum és un referent internacional.
Em pot donar més pistes? L’Escola del Consum té la seva seu a Barcelona i aquest any
Carai!
hi han passat uns 2.500 alumnes. Si tenim en compte que
Hem rebut visites institucionals del govern de Corea,
fins al juny n’hi havien passat 1.400, en tres mesos n’hi han
del ministre d’Indústria, Comerç i Turisme de França.
passat més de 900. Però el 95% de les escoles que han
Per a nosaltres, l’Escola és un dels productes estrella
vingut són dels voltants de Barcelona perquè les escoles
que tenim i, especialment per a mi, la joia, perquè és
més allunyades tenen problemes per desplaçar-se. Davant
el més positiu.
L’HIPERBÒLIC
11
LECTURA
L’Any del Llibre i la Lectura 2005
Amb motiu del quart centenari de la publicació de El
Quixot, Barcelona pretén commemorar l’extraordinària relació de la ciutat amb el món dels llibres a través de
grans exposicions i congressos especialitzats, de rutes literàries i col·loquis, de simposis i festes de tota mena, així com de moltes altres activitats que tindran lloc durant tot l’any. Així, la ciutat comtal vol retre homenatge als qui, d’una manera tan bella, han contribuït al coneixement de la ciutat arreu del món: Miguel de Cervantes i el seu genial Quixot. Un tast de l’extens programa dedicat a El Quixot és:
Visions del Quixot Concert inaugural de l’Any del Llibre i la Lectura a l’Auditori de Barcelona, amb la participació de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i cantants dirigits per Quim Lecina i Manel Valdivieso.
‘El Quixot i Barcelona’ El Museu d’Història de la Ciutat organitza l’exposició El Quixot i Barcelona, mostra que es podrà veure del 10 de març al 27 de novembre i que se centra en la relació de Miguel de Cervantes i El Quixot amb Barcelona.
Quixots Ruta per la Barcelona de El Quixot Itinerari literari de caràcter familiar que resseguirà les empremtes de Cervantes i El Quixot a Barcelona. El passeig, que el Consorci de Biblioteques de Barcelona i el Museu d’Història de la Ciutat programaran tots els dissabtes entre els mesos de març a juny
D´abril a novembre, al Palau Robert, els més joves podran
Amb la voluntat de convertir-se en un esdeveniment
i de setembre a desembre, es complementa amb lec-
gaudir del món de la lectura de la mà de fades, bruixes i
cultural, popular i lúdic de projecció estatal i interna-
tures de fragments de El Quixot a càrrec d’actors
ogres, herois, superherois, animals, objectes. L’exposició
cional, neix el Saló del Llibre de Barcelona, que se cel-
caracteritzats de l’època. És una ruta oberta al públic
inclourà textos, il·lustracions, ombres xineses i pel·lícules
ebrarà entre el 8 i el 13 de novembre a la Fira de
i al turisme en general.
per descobrir els contes d’on vénen aquests personatges.
Barcelona i tindrà una periodicitat anual. Per apropar el llibre als ciutadans, a més de l’exposició de novetats
Les tres bessones i el món del llibre
Però serà del 18 al 24 d’abril quan Barcelona viurà una
i fons editorials, hi haurà un ampli ventall d’activitats
eclosió festiva amb motiu del dia de Sant Jordi, que
lúdiques i culturals.
Producció especial de Cromosoma per a televisió, de
reunirà tots els qui fan d’aquesta cita un dels moments
75 minuts de durada, en què les populars bessones
més celebrats. Entre les diferents activitats que es pro-
Per últim, també s´ha d’assenyalar la tasca de promo-
visiten la Barcelona de principis del segle XVI i troben
posen, destaca el Pregó de la Lectura, que pronunciarà el
ció de la lectura que faran durant tot l´any uns quar-
vells coneguts i amics d’altres aventures, sobretot per-
22 d’abril el premi Nobel José Saramago al Saló de Cent
anta autors catalans. Emili Teixidor, Jaume Cabré o
sonatges de la literatura universal.
de l’Ajuntament. Al costat de les tradicionals parades de
Maria Barbal, entre d’altres, visitaran prop de 200
llibres, la ciutat acollirà concerts, lectures dramatitzades,
centres escolars de Catalunya per fomentar la lectura
visites i moltes altres activitats per a totes les edats. La
entre els més joves.
Agraïm la col·laboració a Rafael Garcia
setmana culminarà amb una Festa Literària Infantil.
Si vols saber més:www.anyllibre2005.bcn.es
PROGRAMES TIRA’T GENER, FEBRER, MARÇ 2005 Alberg El Masnou
Alberg Berga 26-27 febrer
Tai-Txi
29-30 gener
76.90 euros
19- 20 març
Descobreix el Cadí-Moixeró amb raquetes de neu
19-20 febrer
59.90 euros
12-13 març
Alberg La Seu d'Urgell Curs d'esquí de fons 2 dies, (Elements)
15-16 gener
Adults 90.20 euros Infantils 78.90 euros
Acció a la neu, (Elements)
29-30 gener
108.10 euros
Esquí de fons i BTT, (C. Aventura)
5-6 febrer
116.90 euros
Lluna plena, (C. Aventura)
5-26 febrer
div.i dis. 91.35 euros
Adrenalina, (Elements)
5-6 març
Quads i espeleologia, (C. Aventura) Pura Aventura 4 dies, (Elements)
Activitats d'un dia, Seu Central Parapet, salt amb tàndem
Dissabte 22 gener
47.80
euros
Paintball a Pineda de Mar
Diumenge 23 gener
23.54
euros
93.55 euros
Paracaigudisme a la Costa Brava, salt en tàndem
Dissabte 29 gener
153.00
euros
19-20 març
109.15 euros
Painball i Futbolí humà
Dissabte 19 febrer
39.15
euros
25-28 març
190.40 euros
Parapent, salt amb tàndem
Diumenge 20 febrer
47.80
euros
Combinat Paintball i circuit d'aventura
Diumenge 6 març
58.80
euros
Paracaigudisme a la Costa Brava, salt en tàndem
Diumenge 13 març
153.00
euros
Parapet, salt amb tàndem
Diumenge 19 març
47.80
euros
Alberg Port-Ainé Combinat d'esquí i raquetes
15-16 febrer
73.15 euros
Viu la neu a Port-Ainé
5-6 febrer
73.15 euros
Ski-bike a Port-Ainé
5-6 març
63.65 euros
¡ N O V E TAT !
93 483 83 63 www.tujuca.com.
Per a més informació truqueu al o bé consulteu el web
L’HIPERBÒLIC
13
HABITATGE
TROBA PIS AMB
LA BORSA JOVE D’HABITATGE Any rere any, l’habitatge no para de pujar. Les últimes dades confirmen que el passat 2004 va patir un augment del 14% i les perspectives per a aquest any no són gaire esperançadores. En un escenari tan pessimista, amb els preus pels núvols, cal estar alerta a les alternatives i possibilitats per poder comprar o llogar un pis. Precisament ara et donem l’oportunitat de conèixer les Borses Joves d’Habitatge (BJH), on podràs trobar habitatges de lloguer en unes bones condicions, tan per als llogaters joves com per als propietaris dels immobles.
Els avantatges de la BJH Trobar pis no és feina fàcil, per això la Secretaria General de Joventut, posa al vostre abast tots els avantatges de les Borses Joves d’Habitatge. D’una banda, us informaran sobre tot allò que us calgui saber per a la compra o
Més BJH
lloguer d’un pis (des dels ajuts públics dels que podeu gaudir fins als pisos de protecció oficial) i, de l’altra, faran d’intermediari entre vosaltres i els propietaris dels pisos, sense haver d’abonar cap comissió. A més, disposa de
Actualment, Catalunya compta amb 18 BJH. Al 2004 la
dues assegurances gratuïtes molt interessants per al
Generalitat va doblar el pressupost per a les borses, amb
propietari: una de multirisc per al primer any de lloguer
la qual cosa s’han pogut produir les tres últimes incorpo-
(que cobreix qualsevol desperfecte al pis) i una de caució
racions (Mataró, Cambrils i Cerdanyola del Vallès) i aug-
(que cobreix el supòsit de no pagament del lloguer). Una
mentar els recursos i serveis de les 15 restants:
altra mesura que preveu incorporar la Secretaria General
Barcelona, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa
de Joventut per aquest nou any és la interconnexió entre
Coloma de Gramanet-St.Adrià del Besòs, Girona,
les diverses Borses Joves d’Habitatge, de tal manera que
Figueres, Olot, St. Feliu de Guíxols, Granollers, Mollet del
es puguin consultar les ofertes de lloguer des de qual-
Vallès, Reus, Rubí, Tarragona, Terrassa i Viladecans. A tot
sevol punt del territori.
Catalunya es van llogar més de 1.000 habitatges, en els quals s’han allotjat uns 1.900 joves. En aquest sentit, es preveu que al 2007 s’arribaran a signar 3.500 contractes en un total de 70 BJH a tot el territori.
Qui pot utilitzar la BJH? Per poder fer servir la BJH només has de tenir entre 18 i 35 anys i que el salari sigui 1,5 vegades superior al salari mínim interprofessional (que actualment es troba estipulat en 490,80 €€ ). Si ets estudiant sense ingressos o amb ingressos inferiors a 1,5 vegades el salari mínim també pots gaudir del programa aportant un aval. També és interessant saber que el preu màxim del lloguer al que es pot accedir ve determinat pel 30% dels ingressos.
Ajuts al pagament del lloguer Pròximament, la Generalitat de Catalunya iniciarà el programa de subvencions per ajudar els joves a pagar el lloguer del seu habitatge. Aquestes ajudes estan pensades perquè la renda mensual a pagar pels llogaters no superi el 30% dels seus ingressos. Per això, la Generalitat es farà càrrec de la diferència que resulti entre aquest 30% i el lloguer que rep el propietari, fins a un màxim de 240 € € mensuals. Un aspecte important és que els joves que hagin llogat un pis durant l’any passat, i que compleixin amb els requisits corresponents, també podran acollir-s’hi.
Trobaràs tota la informació relacionada amb les BJH al PORTAL JOVE:
www.gencat.net/joventut
L’HIPERBÒLIC
14
CARNAVAL
Ja arriba Aquest any no haurem tingut temps de pair els turrons que ja estarem en ple carnaval. La festa més desenfrenada, irreverent i poca vergonya de l'any s'avança al 3 de febrer, i és que els amants de les disfresses ja es poden anar preparant perquè el rei Carnestoltes arriba amb les mateixes ganes de festa de cada any! Ser qui no som, ser qui voldríem ser, invertar-nos personatges i viure durant uns dies una vida que no és la nostra. Aquesta podria ser la filosofia del carnaval, una festa que aboleix les normes, les jerarquies, els tabús, les vergonyes, els privilegis i, en definitiva, capgira el món per deixar-lo de l'inrevés. Però, d'on prové el carnaval? Les festes carnavalesques tenen un clar origen pagà en les saturnals romanes i en les festes en honor a Bacus, el déu del vi. Ambdues celebracions eren seguides multitudinàriament pels esclaus i les classes més pobres ja que eren dies en què es permetia tot allò que durant l'any estava prohibit, i les diferències socials i de classe desapareixien. El lema de les festes era prou explícit: viu i deixa viure. I la beguda més apreciada era el vi, que circulava pels carrers en grans quantitats. Amb l'arribada del cristianisme, però, la festa de carnaval va perdre part del seu origen pagà i va passar a considerar-se la recta final abans de l'arribada dels 40 dies d'abstinència i dejuni de la quaresma. Les festes se celebraven durant els tres dies anteriors a cendra, el punt de partida oficial de la Pasqua en el calendari cristià, i eren típics els excessos del beure i de la carn, en tots els sentits, per poder afrontar millor el dejuni que s'apropava. Tot i que els costums de quaresma s'han anat perdent, les dates del carnaval s'han mantingut, i ara les festes s'allarguen fins a una setmana i molts pobles les comencen el dijous abans de cendra, amb el conegut Dijous Gras.
el CARNA L'enterrament de la sardina i la fi del carnaval Aquest acte simbòlic representa la fi del carnaval i té un motiu clarament religiós, ja que, originàriament, s'enterrava un costellam de porc en clara al·lusió a la proximitat de la quaresma i a l'abstinència de carn durant aquests dies. Igualment, també es considerava un ritual per afavorir la fertilitat de la terra i els animals. L'enterrament de la sardina és representat com un acte trist, molt trist, ja que a partir d'aquell moment tot tornarà a ser com abans: el món tornarà al seu lloc, els esclaus tornaran a estar a les ordres del senyor, les lleis tornaran a estar vigents i el rei Carnestoltes ja no tornarà fins l'any que ve!
L’HIPERBÒLIC
CARNAVAL
AVAL LES SENYORETES Un dels carnavals més emblemàtics de Catalunya té lloc a Torelló (Osona). Al llarg d'una setmana, el poble es mobilitza i la desvergonya i la disbauxa omplen els carrers del poble. Però un dels actes més atractius, diferent i interessant és el de Les Senyoretes, que se celebra el divendres previ a la gran rua de carnaval i que consisteix en que tots els homes es vesteixen de dona. L'origen de la festa el trobem ara fa uns 20 anys quan una colla d'amics, que volien avançar un dia la festa, van passejar-se pels bars del poble vestits amb la roba de les seves germanes, mares o àvies. Ara, però, s'apleguen unes 2.000 "senyoretes", i cada any la passarel·la i la desfilada del vici guanyen més adeptes. El públic, majoritàriament femení, tampoc falta a la cita i senyoretes i no senyoretes acaben a la carpa per posar fi a la festa o, més ben dit, per començar-la!!
15
L’HIPERBÒLIC
16
MÚSICA
Què és ser
Independent, es diu de la persona que sosté els seus drets o opinions sense admetre intervenció aliena. Aquesta és la definició del diccionari de la Reial Acadèmia. En termes musicals existeix una idea molt més difusa del que és indie; en realitat ningú no en podria donar una definició tan exacta.
indie?
Per ??? A priori s’associa el terme indie a l’època dels 90, a tot un
través del mainstream. Precisament per demostrar que
moviment en el seu començament independent, en el qual
tenien èxit van acabar cridant l’atenció d’importants compa-
hi ha un clar predomini de guitarres amb molt acoblament i
nyies. N’hi hagué que, efectivament, es van mantenir allu-
fins i tot enrenou, però sempre comptant amb unes clares
nyats de les multinacionals, mentre que uns altres es van
melodies. La realitat de tota aquesta “teoria” aquí exposa-
aprofitar de les circumstàncies. Ja en aquest nou segle
da, el que avui es coneix com indie rock, va començar a
assistim a una febre nostàlgica i a una recerca i reivindicació
finals dels 50 amb el bassement jazz. Ja en els primers 70,
de l’autèntic indie, a aquesta música pop rock que dóna
grups com Television, Suicide, Teenage Jesus & the Jerks i
protagonisme als elements bàsics de la música, l’harmonia
artistes com Patti Smith i Lidia Lunch ofereixen un nou con-
i la melodia.
cepte d’espectacle en els locals de Nova York. Aquest moviment liderat per formacions com The Velvet Underground i
És en aquest moment quan més es qüestiona el concepte
The Voloids s’oposa al que s’estava vivint musicalment en
indie. Existeix una tendència o afany de voler ser el més
aquest moment.
underground i el més rebel, molts se les donen de saber-ne
Els primers anys 80 estan liderats per Sonic Youth, pioners
molt i de musicòlegs només pel fet d’escoltar bandes inde-
de l’indie rock nord-americà que amb la publicació en 1985
pendents. Existeix una part de públic indie que podria veure’s
de Bad Moon Rising es converteixen en influència clau de
com un públic mainstream en petit, que no es planteja les
grups i artistes de finals de la dècada. També caldria
coses, amb molt poc criteri propi, que accepta veritats
destacar Yo La Tengo, un trio que es mantindria al marge de
absolutes i menysprea el que no es coneix, amb altres ídols,
qualsevol moda, estil o cultura, fugint sempre de qualsevol
però amb un concepte molt similar al que en principi rebut-
aspiració de realitzar música per a masses. Dinosaur Jr. i
gen tan rotundament. I és llavors quan cabria demanar-se:
Pixies també tenen un lloc important en aquesta època de
on és la identitat i la individualitat que cercaven a través
finals dels 80.
d’aquesta música? Equiparar allò majoritari i minoritari com
Ja en els 90 podem parlar d’una sèrie de bandes amb una
el que és dolent i el que és bo, respectivament, és una gran
actitud comuna anticomercial i antipostura. Es reivindicava
limitació errònia que se sol donar per vàlida sense mes
la integritat de la música, una protesta en contra de
plantejaments. És cert que si és música creada amb l’única
l’aburgesament del rock. Andrew Wood, Chris Cornell, Steve
idea de vendre, significa que se cerca que li agradi a les
Turner, Eddie Veder i Kurt Cobain foren per als adolescents
masses, a molta gent que coneix poc, i que en fons tampoc
d’aquests anys el que Johnny Rotten, Sid Vicious, Joe
no li interessa saber-ne més, gent que es conforma escoltant
Strummer o Paul Seller havien estat per als joves de finals
el que el seu mitjà immediat els ofereix. Però tampoc no crec
dels 70 i principis dels 80. L’autenticitat i altres valors que
que sigui cert que això es doni en tots el casos. Molts, sense
reivindicaven serien adoptats per la indústria, les discogrà-
pretendre ser comercials, realitzen música provocant que
fiques que els acollien els llançaven a la fama. Durant un
qualsevol tipus de gent (incloses les masses) comprin els
temps l’indie es va convertir en el nou mainstream (expres-
seus discos en grans quantitats. Hi haurà, per tant, també
sió que descriu la tendència per la qual els creadors
artistes bons que són comercials o estan en multinacionals,
segueixen “el corrent principal”, també pot referir-se pejora-
de la mateixa manera que també hi ha quantitat de grups
tivament com “allò comercial”, “allò popular”, predetermi-
independents que són dolents. La idea és llevar-se de
nat i previsible, determinat pels rècords de vendes de la
damunt aquests prejudicis, no seguir ni allò dictat per la
indústria musical. En definitiva, el corrent de consum que
indústria del moment, ni tampoc pels qui es creuen millors
proposa la indústria). Ho vulguem o no, les primeres refe-
que els qui cauen en el mainstream. En cas contrari mai no
rències d’independència ens van arribar a gairebé tots a
se serà veritablement independent.
L’HIPERBÒLIC
17
SEXUALITAT
Voyeurisme Per Atòmic Girls
Es coneix com a voyeurisme la pràctica sexual d’obtenir satisfacció sexual mitjançant l’observació de la nuesa o dels actes sexuals dels altres.
t’agrada mirar? Encetem un nou any, i després de les tan merescudes vacances de Nadal, reprenem aquesta secció amb un tema més que estès dins la nostra comunitat: el voyeurisme. Aquest fenomen respon a la definició següent: pràctica d’obtenir la satisfacció sexual mitjançant l’observació de la nuesa o dels actes sexuals dels altres. Tradicionalment s’havia considerat aquest fenomen com una anomalia sexual que es donava en individus molt joves, en adolescents tímids o en subjectes d’edat madura en ple clímax, que únicament establien una relació anònima amb la parella eròtica a través de la visió. A més, segons aquesta concepció, el voyeur passa desapercebut i queda ocult, sense cercar que la seva presència desperti una reacció en l’objecte sexual que contempla; sent una excitació creixent que arriba a fer´ se intolerable i que l’obliga a cercar l’amagatall oportú per observar l’acte sexual o el despullament d’una altra persona. La causa provenia de l’exclusió d’aquestes persones d’una vida sexual normal per problemes particulars, que cercaven a distància les imatges que nodrissin els continguts de la seva imaginació, que actuaria com a compensadora del sexe que no practiquen.
B
i
Pel que fa a la consideració del voyeurisme com a malal-
terme aquest tipus d’activitat són els qui segurament no
sentit i que pot resultar d’allò més plaent si les persones
tia, pot haver-hi casos en què ho arribi a ser, si la gent
en peguen ni un al mes, o sigui, que no tenen res millor a
(actives o passives) hi estan d’acord. És clar, el que mira es
està molt malament de l’olla, però com ja podeu imagi-
fer que anar a mirar com es fa el que ells no fan, segura-
va acalorant per moments, no pot deixar de contemplar fins
nar, abans, dins l’àmbit sexual tot el que no era pegar un
ment perquè no poden. I quan poden, no tenen altra cosa
al més mínim detall, i més si sap que té permís i que ningú
pinyol, parlant clar, ja era una malaltia mental, i es pen-
a fer que dir-ho als amics perquè també puguin passar-
no li dirà que no ho faci, i encara més si sap que ningú no
sava que els voyeurs eren uns pervertits pecadors tafan-
s’ho una miqueta bé. És que no hi ha res com ser solidari!
sap que està mirant.
ers que vivien obsessionats pel sexe. La conclusió és que
Una altra forma de voyeurisme és tot el món pornogràfic,
Ara bé, també pot passar com a la pel·lícula American Pie,
hi ha de tot, en aquest món, però no perquè t’agradi el
una de les indústries més potents que existeixen. El resul-
que et pensis que només et veu una persona quan en rea-
sexe ets un boig. Si fins i tot es pensava que les dones
tat de mirar una revista o una pel·lícula porno és normal-
litat tota la xarxa s’està posant calenta amb l’espectacle. Al
que eren aficionades a assistir a combats de boxa, lluita
ment palla segura. I és que hi ha tant de material i per a
film, una al·lota es posa mirant revistes pornogràfiques, i
lliure, etc., eren voyeurs!
tots els gustos, que el qui cerqui troba allò que vol veure.
quan se sap observada, arriba el torn del protagonista, que
Exemples concrets de voyeurisme els trobem cada dia, ja
A banda dels exemples anteriors, evidentment hi pot haver
comença a fer una espècie de striptease, mentre els seus
que aquest és un fenomen més freqüent del que ens
persones que s’excitin sexualment observant de forma
companys s’escollonen des de les seves cases. Aneu aler-
pensem. Qui no ha anat a espiar una parella quan s’ho
directa i real el desenvolupament de l’acte sexual. Fins ara
ta, doncs, amb les càmeres secretes, que després tota la
està fent dins un cotxe, i que mentre el cotxe es gronxava
hem parlat de casos en què el voyeur és invisible per als qui
facultat sabrà si un la té com un rave o un cogombre, o si
amunt i avall a les totes, ha aferrat el nas al vidre, tot
practiquen el sexe (com també el típic que fa un forat a les
en lloc d’un pardal té un forat.
entelat, per veure qualque cosa interessant, una mama,
dutxes de les noies per mirar i, mentrestant, fer-se una
No podem acomiadar aquesta secció sense desitjar sort i
una busca, la postura... Aquesta pràctica se sol fer en
feineta manual). Potser hi ha persones que passen gust
ànims als estudiants de la UIB, que tot just estan
grups, més aviat, i més que per passar gust, moltes ve-
convidant algú perquè vegi com es despullen, es penetren,
començant els seus exàmens de febrer. Al·lots, que no
gades per emprenyar. De fet, els individus que duen a
es xuclen i es tornen bojos. És un tipus de voyeurisme con-
decaigui!
VI Festival Mil·lenni i L’Hiperbòlic
et conviden al concert
de Paco Ibañez i Georges Moustaki el pròxim 25 de febrer.
Envia un sms al 7200 amb la paraula CONVIDA i entraràs en el sorteig de dues entrades dobles per a l’espectacle. I el pròxim més a L’Hiperbòlic...el cara a cara de Paco Ibañez i Georges Moustaki.
No t’ho pots perdre!
L’HIPERBÒLIC
18
ENTREVISTA
HÈCTOR LÓPEZ BOFILL, professor de Dret i poeta
EL PREÀMBUL DE LA CONSTIT ÉS PURA POESIA En un petit despatx de parets de fusta, amb aires de cel·la de rusc, a la universitat que tothom pensa que és privada però que no ho és, em trobo amb l'Hèctor López Bofill, un jove professor de Dret (sí, de la Pompeu, ho heu endevinat), treballant, impertorbable en el seu aïllament d'abella laboriosa. L'Hèctor, a més de professor, té un brillant currículum fabricat per dues badies que es van trenant: la literatura i la reflexió jurídico-política. En el primer camp ha publicat, entre d'altres, la novel·la L'últim Evangeli, guanyadora del Premi Josep Pla 2003, i els llibres de poesia Les genives cremades (2004), La revolució silenciosa (2001), La reconstrucció de l'aristocràcia (1999), i Poema de Calipso (1995). Pel que fa a la reflexió, a més de la seva tesi i altres escrits acadèmics, destaca el darrerament publicat La independència i la realitat. Bases per a la sobirania de Catalunya, que ha merescut força atenció. De moment, però, la meva sembla entestada en descobrir fins a quin punt és pacífica la convivència d'aquests dos "amors" aparentment tan allunyats.
Dret o poesia? Hèctor López o Hèctor Bofill? (Em remeto a la diferent signatura que apareix en les seves obres segons siguin d'un o altre gènere, talment com un Dr. Jekill i Mr. Hyde). Ja no ho sé. Tota la meva vida ha estat un intent per impedir que em fessin escollir. I cada vegada trobo més el sentit unitari d'ambdues vessants. De sempre, hi ha hagut un germen polític en la meva poesia. Es podria dir que l'assaig polititza la meva literatura que, en darrer terme, sembla buscar una èpica literària, probablement per
com és el cas del dret, clarament. Sense poesia no hi hauria
apareixen per donar pas als estats, únics actors destacables del
no haver d'enfrontar-se a la manca d'èpica de la realitat.
estructura social ni regles que li donessin forma, aquestes
procés de construcció europea.
estructures no són altra cosa que el dret. Per això, on més
Això em sona a El Senyor dels anells, a una ciència-ficció que emmascara neguits i esperances ben reals.
clarament es dóna aquesta vinculació és en el dret constitu-
M'interessa molt poc el joc lingüístic, la poesia pura sense rera-
pura poesia .
cional. Els preàmbuls de les constitucions, per exemple, són
fons. En canvi, crec en una literatura on totes les obsessions de la realitat es transmeten amb un afany de crítica i transformació.
Sé que l'Hèctor col·labora -sí, encara li queda temps!- al diari Avui, i que darrerament ha escrit un parell d'articles en contra d'aquesta constitució. Per què? En la seva forma final no és cap pas endavant cap a una realitat
ha de quedar-se en l'essencial de les vivències.
Parlant de constitucions, falta poc per votar en referèndum la futura Constitució europea. També és pura poesia?
De fet, ben mirat, sempre hi ha una mateixa pulsió de fons: la volun-
El preàmbul i els elements que s'hi destaquen com a principis
novament, bandejada. Igualment, al no superar-se la lògica esta-
tat de realització del desig, ja sigui sexual, personal, nacional...
nuclears d'Europa estan molt bé. Sí, hom podria dir que són pura
tal, es perd l'ocasió de crear unes bases per un reforç d'Europa
poesia. El problema arriba immediatament després, quan
com a un actor internacional.
Però també m'interessen molt les relacions humanes. La poesia
veritablement comuna, sinó que és la consagració de la sobirania dels estats, un marc en el que Catalunya queda totalment, i
Ara em diràs que la poesia i el dret són una mateixa cosa. (No sé si hi estarien molt d'acord, els seus estudiants de Dret Constitucional. M'imagino la seves cares de... poetes de la llei!).
aquests principis han de prendre forma i van desapareixent en
Què vols dir?
decisions s'han de prendre per unanimitat dels estats membres?
La poesia està en l'origen del dret. Es podria dir que està a
Per exemple, que al preàmbul es fa esment als pobles d'Europa per
Com pot pretendre destacar-se així com actor internacional al
l'origen de tota activitat que tingui a veure amb el llenguatge,
primera i única vegada a la Constitució. Després, els pobles des-
costat de potències com Estats Units?
l'estructura institucional.
Per exemple... De què li serveix a Europa un ministre d'Afers Exteriors si les
L’HIPERBÒLIC
19
ENTREVISTA
UCIÓ EUROPEA
I tot això, què té a veure amb els catalans?
cialment, per Corea del Sud, d'on és la seva dona. Accepta el repte...).
arribarà: és el país d'Orient que més seriosament s'està pre-
Catalunya sempre havia vist Europa com una sortida per a les seves reivindicacions nacionals, però definitivament ens hem ado-
Sí, d'Orient em fascina sobretot com se saben adaptar a les cir-
ques. Aquesta empenta social, el que avui en dia anomenem
nat que ni la nostra llengua, ni els nostres drets com a poble són
cumstàncies per treure'n el màxim profit. Occident, en canvi, és
capital social, és un model per a les societats occidentals en
reconeguts en aquesta reunió d'estats. No només no es reconeix el
matusser, sempre va en contra de les circumstàncies fins que, de
decadència.
dret a l'autodeterminació de les nacions sense estat, sinó que la
sobte, arriba un sotrac revolucionari i l'adaptació es fa de cop.
Unió Europea s'implica en contra de qualsevol gest secessionista
El coneixement de l'Extrem Orient ens permet entendre millor el
Coreans i catalans, germans?! Qui ho havia de dir! Tan lluny i tan a
que afecti la integritat territorial d'algun dels seus membres.
que ens passa a nosaltres. Jo mateix he entès millor el que volia
prop. En el pensament de l'Hèctor els contraris semblen trobar la
per Catalunya anant a Corea.
unitat, l'harmonia. M'acomiado pensarós: segur que la poesia i el
O sigui que o som estat o no som res.
dret són, en el fons, una mateixa cosa?!
Això sembla, i d'això va el meu darrer llibre, de les possibilitats reals
Què té a veure Catalunya amb Corea?
de convertir-nos en un estat. Avui es donen les possibilitats ade-
En població, res, però Corea també és un país petit sense una
quades, només cal que ens ho creiem. El problema dels catalans és
riquesa natural especialment destacable. Tanmateix ha sabut
que mai hem definit clarament quins eren els nostres objectius i així
treure el màxim profit de les circumstàncies i situar-se en el
poder aprofitar les circumstàncies, i les hem perdut totes. Anem
lloc de la vuitena economia mundial. Aquest èxit es deu fona-
perdent trens...
mentalment a la seva gran cohesió social, a la seva empenta per fer front als reptes de manera col·lectiva. És cert, però, que
El contrari que a Orient: el futur, no? (Li faig l'ullet, conec la seva fascinació per l'Orient llunyà i, espe-
nent el tema dels drets fonamentals i les garanties democràti-
a costa de certs sacrificis que una societat liberal no toleraria i que venen de la seva tradició confuciana. Però, en tot cas, tot
per Jaume López
L’HIPERBÒLIC
20
REPORTATGE
CIAJ , L’EINA MÉS ÚTIL PER ALS JOVES Qui ha dit que ser jove és fàcil? Pis, feina, sexe, drogues, estudis, sida, música, turisme, salut, lleure... Si estàs fet un embolic, tranquil. Et donem una solució amb nom propi a tots els teus dubtes: CIAJ. Situat al cor de Barcelona, el Centre d’Informació i Assessorament Juvenil vol ser una eina útil i eficaç per als joves de 15 a 30 anys que vulguin obtenir informació i/o atenció personalitzada de qualitat sobre qualsevol tema. Amb 20 anys d’experiència a les espatlles, el CIAJ ha estrenat nou local prop de la rambla del Raval. Amb aquest canvi, el CIAJ ha volgut ajudar a la dinamització
de les fonts més importants de turisme europeu i interna-
del barri, millorar el seu servei i reafirmar-se com a un
cional. Preparar viatges de final de curs, escapades,
punt de referència per als joves de la ciutat de Barcelona
vacances de Setmana Santa o estiu, informar-se sobre
, per als estrangers que s’estableixen a la ciutat, tempo-
què fer en qualsevol país del món, llogar les guies de viat-
ral o indefinidament, i per a tota la població en general.
ges que es necessitin... tot això es pot fer des de la viatgeteca. A més, durant els mesos d’estiu, el CIAJ prepara la Mostra de Turisme Juvenil, creada especialment per
ASSESSORAMENT PERSONALITZAT
ajudar a muntar les vacances d’estiu als joves més aventurers, fent un esforç en personal i en material actualitzat.
Habitatge, feina i educació són les tres consultes més demanades pels usuaris del CIAJ, que aquest 2004 han arribat gairebé als quatre-cents mil, entre visites presen-
www.bcn.es/ciaj
cials i visites a la web. A més de l’habitatge, la feina i els estudis reglats i no reglats, al Centre d’Informació pots
Internet s’ha convertit en una font d’informació excepcio-
demanar assessorament sobre qualsevol tema que et
nal per als joves i el CIAJ ha creat un espai a la xarxa des
preocupi o del qual vulguis rebre informació: lleure i cul-
d’on també es pot accedir a tots els serveis que ofereix el
tura, mobilitat juvenil, sexualitat, esports, immigració,
centre. Actualment, és una de les webs municipals més
voluntariat i cooperació, salut jove, turisme, sida, premis
visitades i cada any guanya en nombre d’usuaris. La
i concursos, dona i violència, etc.
major afluència de visites la té el taulell d’anuncis, on pots
L’assessorament vol ser de qualitat, per això sempre tin-
trobar anuncis de lloguer d’habitacions, anuncis per
dràs l’opció de rebre una atenció més privada i periòdi-
compartir pis, intercanvis lingüístics, compravenda de
cament s’organitzen xerrades específiques sobre aquells
cotxes, motos, bicis, etc. Qui no es pugui desplaçar fins
temes més sol·licitats. Un espai ple de respostes enmig
al CIAJ podrà fer les consultes via correu electrònic i bus-
d’un món ple de preguntes.
car informació a través de la xarxa.
CARTELLERA I INFORMACIÓ CULTURAL
TREBALLAR I ESTUDIAR A L’ESTRANGER
Dins el local del CIAJ també hi trobaràs tota aquella
Aprendre un idioma o viure una experiència diferent lluny
informació cultural que necessitis per dur a terme acti-
de casa han impulsat la recerca de feina a l’estranger.
vitats teatrals, de música, tallers, dansa, etc., organit-
L’interès creixent dels joves per aquest tipus d’activitat
zats per districtes i per temàtiques. A més, una cartelle-
ha impulsat el CIAJ a destinar-hi un espai específic on
ra mostra tots els actes als que pots assistir a
poder trobar les diferents sortides laborals a l’estranger,
Barcelona, des del circ fins a concerts en petits locals
els llocs on allotjar-se, la documentació necessària
de la ciutat o obres de teatre de petites companyies. Si
segons el país de destinació, etc. Ara els dubtes ja no
t’aburreixes és perquè vols!!!
seran un impediment per anar a treballar fora de les nostres fronteres. Igualment, si el que t’interessa és estudiar, també podràs trobar tot tipus d’informació sobre els pro-
VIATGETECA
grames europeus i d’intercanvis internacionals.
Els vols a baix cost, l’Inter-rail, les ofertes de viatges i mil
Anima’t a visitar el CIAJ per a qualsevol dubte que tinguis
possibilitats més han ajudat a que els viatges siguin una
al carrer Sant Oleguer, 6-8. Els trobaràs de dilluns a
de les activitats més practicades pels joves. Al llarg dels
divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, i els 365 de l’any
seus 20 anys de vida la viatgeteca del CIAJ ha recopilat
a la pàgina web www.bcn.es/ciaj i al correu electrònic
tota aquella informació necessària per convertir-se en una
ciaj@mail.bcn.es.
L’HIPERBÒLIC
21
AGENDA
agenda
música
Concert de guitarra a càrrec de Sadahiro Otani 10 de febrer de 2005 Societat General d’Autors i Editors. Auditori Barcelona
Happy Hour Del 2 al 20 de febrer de 2005 Versus Teatre Bacelona
música
Viure a l’espai
Muchachito Bombo Infierno
Fins al 20 de febrer de 2005 Museu de Gavà Gavà
25 de febrer de 2005 La Palma Reus
teatre
teatre
Les tres germanes, d’Anton P. Txèkov
Ets aquí?
exposició
Fins al 20 de març de 2005 Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran
teatre
El compositor, l’amant, el cuiner i la pecadora 12 de febrer de 2005 Teatre Auditori Granollers
exposició
La imatge del cos Fins al 27 de febrer de 2005 Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí Barcelona
Del 14 de gener al 20 de febrer de 2005 Teatre Romea Barcelona
exposició
Botto & Bruno. La ciutat que desapareix Fins al 15 de febrer CaixaForum Barcelona
curtmetratge
1er concurs on line Nontzefilm Obert a tothom Premis de 2.000, 1.500 i 900 euros Fins a l’11 de març de 2005 nontzefilm@nontzefilm.com
música
Aïsha 26 de febrer El Sielu Manresa
exposició
música
Xcèntric
Concert d’Atòmic, dins del cicle Arco y flecha
Fins al 20 de febrer de 2005 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Barcelona
art teatre cinema exposicions festivals música poesia dansa medi ambient fotografía còmic
teatre
9 de febrer de 2005 Teatre Municipal Mercat de les Flors Barcelona
música
Aquitamxé 18 de febrer de 2005 Faktoria d’Arts Terrassa
exposició
La Dona. Metamorfosis de la modernitat Fins al 6 de febrer de 2005 Fundació Joan Miró Barcelona
teatre
Ròmul El Gran Del 3 de febrer al 27 de març de 2005 Teatre Nacional de Catalunya. Sala Petita Barcelona
L’HIPERBÒLIC
22
CULTURA
MÚSICA
24è Festival de Jazz de Terrassa Dia: Del 24 de febrer al 20 de març Lloc:Terrassa Un any més, i ja en són vint-i-quatre, la ciutat de Terrassa acull el seu festival de jazz, una de les cites més sonades per als amants d’aquest gènere musical. El certamen, consolidat ja com tot un referent dins aquest àmbit a l’Estat espanyol, vol apropar al públic –entesos i no entesos– propostes jazzístiques de qualitat amb noms reconeguts internacionalment: Gillespiana Be Bop Orchestra & Lew Soloff, Jerry Bergonzy Quartet, Dave Douglas ‘Nomad’ i Steve Nelson & Mulgrew Miller Trio, entre d’altres. Hi haurà concerts de pagament pràcticament cada dia al llarg d’un mes, i concerts gratuïts cada cap de setmana a les places Vella i Catalunya de la ciutat. Enguany, el festival també comptarà amb activitats paral·leles, un cicle de conferències i exposicions fotogràfiques. Del tot recomanable. www.jazzterrassa.org
CULTURA CATALANA
Esparreguera, Capital de la Cultura Catalana 2005 Esparreguera esdevindrà enguany l’epicentre de l’activitat cultural de Catalunya. El motiu no és altre que la designació d’aquest municipi del Baix
CREACIO LITERARIA
Premi Llavor de Lletres
Llobregat com a Capital Cultural Catalana el 2005, prenent el relleu de Banyoles, amb l’objectiu de
DESTINATARIS: Joves (fins a 16 anys) i adults
contribuir a reforçar la difusió i el prestigi social de
(a partir de 16 anys).
la llengua i cultura catalanes i incrementar la cohe-
GÈNERE: Qualsevol del camp de la prosa
sió del territori lingüístic català. A la pràctica, i pre-
(conte, narració curta, narrativa popular i/o tradi-
nent com a referència aquest àmbit temàtic, al ‘Molta merda!’ és l’expressió que s’utilitza entre
cional, memòria, prosa poètica, etc.).
llarg de l’any s’hi duran a terme un gran nombre
els professionals del món de l’escena per desit-
TEMA: Lliure.
d’interessants exposicions, conferències, debats,
jar sort la nit de l’estrena. I també és el nom del
EXTENSIÓ: Per a la categoria d’adults, entre
certàmens literaris, representacions de les dife-
primer llibre del guionista Héctor Lozano (Ara
10.000 i 15.000 caràcters. Per a la categoria de
rents arts escèniques, premis, actuacions tradicio-
Llibres), que compila més de 150 anècdotes
joves, entre 5.000 i 15.000 caràcters.
nals, etc. Podeu baixar-vos el programa complet a:
PREMIS: Per a la categoria d’adults, 1.000, 500
LLIBRE
‘Molta merda!’, anècdotes d’escenari
teatrals a partir de les converses amb diversos professionals de l’escena: Mario Gas, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Rosa Maria Sardà, Pepe Rubianes, entre d’altres. És un anecdotari amè que ens permet treure el nas darrera del teló per descobrir un munt d’escenes que des de platea passen desapercebudes al públic. Curiós i divertit.
i 300 euros (quatre accèssits de 200 euros). Per www.esparreguera.org
a la categoria de joves , 500, 300 i 200 euros. TERMINI: Fins al 15 de març de 2005. LLIURAMENT: La Fura, C/ de la Germanor, 3, 08720 Vilafranca del Penedès. ORGANITZA: Setmanari La Fura, amb el patrocini de la Fundació Privada Ferrer Sala Freixenet. www.lafura.org/suplements/llav
L’HIPERBÒLIC
23
CULTURA
FEBRER 2005 EXPOCISIONS
Nou MNAC, visita obligada Després d’un període de 18 anys d’obres, amanides amb diverses polèmiques polítiques i cíviques –tota una odissea–, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), fins ara parcialment obert al públic, acaba de reobrir les seves portes en tota la seva extensió. El resultat és espectacular: més que un museu, el MNAC és, avui, un macro-
MÚSICA
museu que exposa més de 1.000 anys d’art. A les
Pep Sala: nou disc, nova gira
importants col·leccions de romànic, gòtic i la col·lecció Cambó, ara s’hi sumen renaixement, barroc, segle xviii i segles xix i xx, que contenen les joies del modernisme. En conjunt, un total de
Crítica de la raó pura és el nom del disc que
5.945 obres exposades en 12.000 m2 dels 45.000
acaba de treure Pep Sala. Tot i coincidir amb el
m2 de superfície del museu. En síntesi, un gran
títol de la principal obra d’Immanuel Kant, el can-
aparador que mostra de forma unitària l’aportació
tautor de Vic afirma que no s’ha inspirat per res
de Catalunya a l’art universal. Visita obligada.
en el gran filòsof del segle xviii. Aquest nou disc d’estudi inclou una quinzena de noves cançons
www.mnac.es
compostes en els darrers tres anys. En la cançó que dóna nom al disc Sala qüestiona i critica la “pura raó” que representa que tenen, per defecte, determinats personatges que aglutinen un gran poder (Aznar, Bush, Sharon, etc.) cada vegada que parlen. L’amor, la poesia, la immigració, el mestissatge o la generació beat són altres dels temes que tracta. Aquestes són les properes actuacions de presentació del nou disc: . 6 de febrer, Lleida (Segrià) . 11 de febrer, Salt (Gironès) . 19 de febrer, Rubí (Vallès Occidental) . 26 de febrer, Igualada (Anoia) . 19 de març, Vic (Osona) www.pepsala.com
AUDIOVISUAL
Productes audiovisuals en català, a mà Localitzar a les botigues el DVD, el videojoc o el vídeo en català que ens interessa sovint resulta tan complicat com trobar una agulla en un paller.
TEATRE /DANSA
Espectacle ‘Dalidance’
A partir d’ara, si voleu fer-vos amb algun d’aquests productes, ho teniu una mica més fàcil:
Dia: Del 7 al 13 de febrer
els trobareu a l’anomenada Prestatgeria única.
Lloc: Teatre Municipal de les Flors. Barcelona
Es tracta d’un espai físic dins els locals comercials, amb imatge pròpia fàcilment identificable,
L’actriu Rossy de Palma serà l’encarregada de
on s’hi exposen només els productes audiovi-
portar a escena el personatge de Gala en l’es-
suals en català que existeixen en el mercat. La
pectacle de dansa Dalidance, inspirat en el món
Prestatgeria única ja és als principals punts de
estètic de Salvador Dalí i els ballets creats per
venda del país i a més de 200 establiments com
l’artista empordanès en els anys quaranta. Un
ara llibreries, botigues de joguines, videoclubs i
muntatge basat en els espectacles que Dalí va
quioscs. Ja ho sabeu: a partir d’ara, els produc-
estrenar als Estats Units amb el Ballet Rus de
tes audiovisuals en català, a mà.
Montecarlo. Shubert i Wagner són alguns dels autors escollits per a la música, mesclada amb flamenc, sardanes i referències a la música de Xavier Cugat. www.bcn.es/mercatflors