L’HIPERBÒLIC
2
EDITORIAL
L’HIPERBÒLIC 31
ABRIL
2 EDITORIAL Fes-te escriptor! 3 LA IMATGE Sobre les dunes 4 MÓN UNIVERSITARI Noticies 5 DURSI Connexió ràpida a internet... 6 JOVENTUT Apunta't a l’estiu més divertit 7 MÓN VIU Dessalar aigua de mar...
8 LA CONVIDADA Mercè Martínez 10 NIT Joves i nit
Fes-te escriptor!
13 CINEMA Els “Joves” a la gran pantalla Aquest és l’Any del llibre, segur que ja ho heu sentit per tot
ment econòmic i l’administració: els Fòrums i els Carmels.
14 TEMA DEL MES San Jordi
arreu, que celebrem la publicació del Quixot, i no està de més
Com pot ser que quan les coses semblen anar bé, segons les
16 LA XARXA La febre dels blogs
dir que qualsevol excusa és bona per posar-se a llegir, ni que
dades macroeconòmiques, cada vegada més gent tingui difi-
ho digui en Cervantes i l’Ajuntament. Heu pensat mai que per
cultats per arribar a fi de mes, per llogar un pis? El Dr. Tugores
17 SEXUALITAT Transvestisme,zoofília I ....
llegir un llibre primer cal escriure’l? Primer l’ou o la gallina? La
ens proporciona interessants reflexions al respecte que
18 BOCA A BOCA Joan Tugores
diada de Sant Jordi és patrimoni de roses i de llibres, la feina
després porta a l’àmbit de l’educació on, al seu parer, també
20 NTC Noves tecnologies
feta per jardiners i escriptors. Us volem animar a que escriviu
n’hi ha de Fòrums i Carmels. I pel que fa a les universitats no
i no renuncieu al vostre desig perquè teniu ajuda per tots
s’està de dir que la seva multiplicació en els darrers anys ha
21 MODA Mil hores de vida 22 CULTURA Abril 2005 23 RACÓ Amor, paraules i sexe
costats. D’una banda, l’Associació de Joves Escriptors en
anat lligada a una davallada de la qualitat i, fins i tot, a una
Llengua Catalana (AJELC), una plataforma que fa 25 anys que
certa frustració. Sens dubte, dóna que pensar.
funciona perquè els joves escriptors puguin donar a conèixer
Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net
les seves creacions. De l’altra, un seguit de premis i més
Ei, per cert, un miler de gràcies per la fantàstica acollida que
premis que es convoquen per presentar material escrit, i que
ens vau donar al Saló de l’Ensenyament. Es van repartir tants
sempre seran un bon començament en la vostra carrera. Sant
i tants diaris que no ens podíem imaginar les ganes que teniu
Jordi, el jove escriptor! I si voleu ser jardiners, cap problema...
de llegir-nos. Estem celebrant els deu anys amb molta trempera i el regal del viatge a Jordània per a dues persones que
Editors: Josep Ritort i Antoni González Coordinador editorial: David Baret
A l’Hiperbòlic, hi trobareu la darrera entrevista que li hem fet al
sortejarem per Sant Jordi ens portarà molta feina perquè la
rector de la UB, en Joan Tugores, que plegarà a final del curs i
quantitat de butlletes que heu omplert ha deixat les nostres
ja no es vol presentar més pel càrrec. Li preguntem per un
bústies col·lapsades. No us preocupeu, que ha de sortir un
recent article en el que parlava de les dues cares del creixe-
guanyador i sortirà. Encara no has participat? A què esperes...
Direcció: Anna Salarich Consell de redacció: Helena Mullor, Jaume López i Pere Viladomiu Hi han col·laborat: Atòmic Girls, Esther Latorre, David Campos i redacció Mallorca Assessorament lingüístic: Marta Gonzàlez Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo
Flaixos
Publicitat: Núria Gómez i Elisabeth Privado, Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d'interès general.
DISTRIBUCION GRATUITA
Tirada 30.000 exemplars
El Lloc: Minnesota
El personatge: Esteve Rovira
La frase: Víctor Valdés
Altra vegada l'horror s'ha apoderat d'un institut nord-americà. Un estudiant de 17 anys ha matat a trets als seus avis, a diversos companys i posteriorment s'ha suicidat. Quan aprendrà George Bush que el que és inacceptable és que un nen tingui una arma i no que les noies ensenyin el tanga per sobre el pantaló?
El director del Cor de la Ciutat ha aconseguit mantenir més d'un milió de catalans enganxats a la televisió tot i que la sèrie està apunt de complir els 1000 capítols. Una gesta admirable en un moment en el que els programes salten per moments.
"No sóc el millor porter d'Europa, estic en el millor equip d'Europa".
LA IMATGE
Sobre les dunes Eva Merino Accèssit secció oficial del VI Fotoconcurs Carnet Jove i Carnet +25
L’HIPERBÒLIC
3
L’HIPERBÒLIC
4
MÓN UNIVERSITARI
Les universitats han estat
UNIVERSITATS
notícia notícies breus UAB
La UAB redueix l’emissió de CO2 en un 5%
UAB
Amb la voluntat de complir amb el Protocol de Kyoto, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha anat introduïnt diferents mesures per reduir l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. De moment, les mesures englobades dins del Pla d’Acció d’Agenda Local 21 han donat bon resultat, ja que les emissions de CO2 s’han reduït en un 5% i es preveu que les dades postitives continuin. La UAB ha promogut a través del Pla l’ús de les energies renovables, establint mesures per a l’estalvi energètic i millorant l’eficiència de les intal·lacions. Des del passat mes de desembre del 2004 la universitat ha fet un altre pas endavant en l’estalvi
D’esquerres, agnòstic i tolerant
energètic i medioambiental instal·lant col·lectors solar tèrmics a la coberta de l’edifici esportiu del campus, que permetran produir aigua calenta sanitària per als vestidors i lavabos de la sala de fitness.
Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen
Aquesta mesura se suma a les ja existents desti-
de l’estudi publicat per la Fundació BBVA i realitzada a
nades a l’eficiència energètica, l’estalvi energètic i
3.000 universitaris. La majoria dels estudiants, amb una
l’eficiència arquitectònica.
mitjana d’edat de 23 anys, es declara d’esquerres i molt
www.uab.es
poc religiós, i, per exemple, la institució que rep pitjor pun-
Fumar durant l’embaràs pot produir leucèmia infantil Per primer cop s’ha comprovat que fumar durant els nou mesos de gestació afecta directament el materi-
tuació en una escala de l’1 al 10 és l’Església, que obté un
al genètic del fetus, provocant lesions relacionades
2,9. Pel que fa a la immigració, els universitaris la valoren
La UPC, a la final mundial de Programació SWERC 2004
positivament, tot i que posarien alguna restricció per limitarla; només un 1,3% es nega rotundament a que vinguin tre-
amb diversos tipus de leucèmia infantil. Així es dedueix de l’estudi realitzat per la Unitat de Biologia i Genètica Humana de la Facultat de Medicina de la
balladors d’altres països. L’estudi ha estat capdavanter en
Els alumnes de la Universitat Politècnica de
UAB a un grup de 25 dones fumadores de 10 o més
Catalunya Víctor González, Xavier Martínez i Miquel
cigarretes al dia al llarg de més de 10 anys que van
com el matrimoni entre persones del mateix sexe, l’eu-
Moretó participaran aquest mes d’abril a la final
continuar fumant durant l’embaràs, i a un altre grup
tanàsia, l’abortament i l’adopció de nens per part de pare-
mundial del Concurs de Programació SWERC
d’unes 25 dones no fumadores no exposades al fum
lles homosexuals. En una puntuació de 0 a 10 (de negatiu
2004, que es durà a terme a Xangai. L’equip ja va
del tabac ni a casa ni a la feina. Com a suport, també
a positiu), han obtingut, respectivament, 7,9; 7,5; 7 i 6,8.
quedar segon en el concurs d’abast europeu.
es van realitzar 800 entrevistes, divides entre dones
Pel que fa a l’escenari europeu, els enquestats se senten
D’altra banda, s’ha iniciat el 3r Concurs de
del primer i del segon grup, juntament amb un tercer
bastant identificats amb la Unió Europea, tot i que el 66%
Programació de la UPC per seleccionar i formar els
grup format per dones que no complien els estrictes
no coneix l’espai universitari de la resta del continent ni la
nou representants de la universitat per participar en
requisits establerts per l’estudi. L’estudi i les seves
nova reestructuració aprovada a la Conferència de Bolonya.
el pròxim SWERC, fase regional del sud-oest
conclusions prenen gran importància si tenim en
d’Europa de l’Annual ACM Internacional Collegiate
compte que un altre treball de l’Instituto de Salud
Programming Contest. Aquest és el concurs per a
Carlos III va constatar que un 33% de les dones
estudiants universitaris més important del món, i
espanyoles continuen fumant durant l’embaràs, tot i
patrocinat per IBM pot ser un bon aparador per a
saber que això pot provocar, també, altres tipus de
un gran futur professional.
càncer al nen al llarg de la seva vida.
www.upc.es
www.uab.es
preguntar als joves que opinaven de temes tan polèmics
www.elperiodico.es
UPC
L’HIPERBÒLIC
SI
5
CONNEXIÓ RÀPIDA A INTERNET El conseller del Departament d’Universitats, Recerca i
PER A TOTHOM
Societat de la Informació (DURSI), Carles Solà, ha presentat el Pla Director d’Infrastructures de Telecomunicacions (PDIT) 2005-2008, un “pla de xoc” que ha de permetre que d’aquí a quatre anys totes les llars catalanes puguin tenir connexió ràpida –l’anomenada banda ampla– a Internet. El pla suposarà una inversió de 526 milions d’euros i preveu també la millora de les connexions de telefonia mòbil de nova generació i de televisió i ràdio digitals. Només el 13% de les llars catalanes tenen connexió ràpida a Internet. Aquesta xifra, molt inferior al 27% de països com Holanda, Suècia, Finlàndia, Bèlgica o Dinamarca, s’incrementarà significativament en els propers anys, segons el PDIT. Per fer-ho, el pla preveu el desplegament de les infrastructures necessàries per fer arribar la banda ampla a tot el territori català. A més, els usuaris podran escollir l’operador que considerin que els ofereix millor servei. Segons el conseller Solà, el DURSI fomentarà la compra d’ordinadors “establint acords amb fabricants i operadors per oferir preus subvencionats”, amb l’objectiu que d’aquí a tres anys hi hagi 250.000 ordinadors més connectats a Internet, especialment dels col·lectius que n’estan més al marge, com ara les mestresses de casa, les persones més grans de 55 anys en atur o amb estudis primaris. Aquestes
OBJECTIUS DEL PDIT PER AL 2008
mesures estaran acompanyades de la millora dels continguts, per fer-ne l’ús més atractiu, i probablement de la
ACTUAL 2008
rebaixa de les tarifes, amb l’augment de la competència entre el sector. Les actuacions del DURSI –segons el conseller– hi contribuiran “creant l’entorn adequat”. El conseller Solà va destacar la voluntat de la Generalitat
Població amb possibilitat de contractar
95%
banda ampla (> 512 kBps)
100% a 2 MBps 80% a 10 MBps
Llars amb ordinadors
55,1%
70%
va manifestar que el DURSI ha demanat la llicència per
Llars amb connexió a Internet
34,6%
65%
poder actuar com a operador, amb l’objectiu de fer arribar
Empreses amb connexió a Internet
95,7%
100%
en els quals els operadors privats no hi arriben per falta de
Llars amb connexió de banda ampla
13%
45% a 10 MBps
rendibilitat. El DURSI ampliarà la xarxa de fibra òptica nova
(> 512 kBps) 81%
90% a 100 MBps
Ajuntaments amb banda ampla
52%
90%
Població amb alternativa de serveis de
53%
90%
98,5%
100%
379
0
99,88%
100%
d’assumir totes les competències en telecomunicacions, i
els serveis de telecomunicacions a municipis petits i aïllats
i coordinarà la que ja tenen l’Administració, les empreses públiques i les companyies privades que hi vulguin col·labo-
Banda ampla en empreses de més de 10 treballadors
rar. A banda d’això, el conseller del DURSI va apostar per l’increment de la recerca científico-tecnològica en el sector de les noves tecnologies i per a la creació d’un grup d’empreses relacionades amb la indústria audiovisual.
telecomunicacions
El pressupost del PDIT és de 488 milions d’euros, als quals
Població amb cobertura de telefonia
caldrà sumar-ne 38 més per finançar un pla director de
mòbil
serveis i continguts a la xarxa, que es presentarà properament. Més de 50 milions del pressupost total del PDIT es
Municipis amb deficiències de telefonia
destinaran a assegurar que la xarxa de telefonia mòbil,
mòbil
especialment la telefonia de tercera generació, arribi a tot el
Població amb cobertura de serveis
territori català.
públics de radiodifusió
www.gencat.net/dursi
L’HIPERBÒLIC
6
JOVENTUT
APUNTA’T A L’ESTIU MÉS DIVERTIT
Anna Salarich, anna@edicat.net
Arriba el bon temps i amb el sol i els dies més llargs també arriben els plans pel proper estiu. Si estàs cansat de fer el mateix de sempre, si ja has inspeccionat milers de vegades el sostre de la teva habitació, si necessites fer alguna cosa diferent, comença a moure't i mira tot el que t'ofereix la Guia d'Activitats d'Estiu 2005. Hi trobaràs camps de treballs i intercanvis, organitzats per les associacions juvenils educatives amb l'aval de la Secretaria General de Joventut. Remena i tria l'activitat que més t'agradi!
Educadors Coneix, viatja i passat’ho bé!
Estiu solidari Ajudar a persones, protegir la natura, restaurar edificacions d'interés, etc. són algunes de les activitats que pots realitzar en un camp de treball. Entès com una activitat educativa amb un interès comú de servei cap a la comunitat, els joves porten a terme una feina desinteressada i de gran valor durant l'època de vacances. L'estada sol ser en una casa, en tendes de campanya o en instal·lacions properes al lloc on té lloc l'activitat, ja sigui a Catalunya, la resta de l'Estat, Europa o qualsevol altre continent del món. Alguns exemples dels camps de treball que t'ofereix la Guia d'Activitats d'Estiu 2005 són: el que es farà a l'Albera, on un grup de joves realitzarà tasques en el medi ambient condicionant camins i recuperant fonts de la serra; i també el del Castell de Montsoliu, de caràcter arqueològic, on un altre grup participarà en la reconstrucció i l'estudi del castell.
Els intercanvis internacionals s'han convertit en una oferta molt atractiva pels joves. L'objectiu és afavorir el coneixement mutu i el diàleg entre els joves de dos ambients i cultures diferents. El marc és divers i molt interessant ja que es poden reunir grups de procedència molt variada a qualsevol punt d'Europa i fins i tot de països d'altres continents com África i Amèrica Llatina. L'experiència val la pena i et permetrà conèixer nous amics de molts llocs i cultures diferents.
A més de participar en les activitats que et proposa la guia, també tens la possibilitat de formar-te com a educador en el lleure. Els caps o monitors són les persones, normalment joves, que gestionen les associacions juvenils educatives i des dels esplais o agrupaments escoltes realitzen les activitats educatives adreçades a infants i adolescents, majoritàriament durant els caps de setmana i també durant els períodes de vacances. D'aquesta manera, contribueixen amb la seva feina, sovint voluntària, a complementar la formació familiar i escolar ajudant al creixement, a l'autonomia personal i a la participació social, i enriquint, també, el teixit associatiu. Actualment, a Catalunya hi ha 28 escoles d'educadors en les que s'imparteixen cursos formatius. Un cop finalitzada la formació es lliura una titulació reconeguda per la Secretaria General de Joventut que permet als joves exercir d'educadors en el lleure. Si voleu inscriure-us als cursos formatius podeu trobar més informació al Portal Jove: www.gencat.net/joventut.
Guia d’Activitats d’Estiu 2005 Si vols saber quines són les activitats que podràs fer aquestes vacances, consulta-les totes a partir del 24 d’abril a la Guia d’Activitats d’Estiu 2005 que trobaràs al Portal Jove: www.gencat.net/joventut
L’HIPERBÒLIC
7
MÓN VIU
Dessalar aigua de mar: una alternativa al transvasament? Ara que el PHN ha quedat enrera, la dessalació d’aigües del mar es planteja com la millor alternativa als transvassaments per obtenir aigua potable. Una alternativa polèmica que, segons els seus detractors, presenta més inconvenients que avantatges….
El procés de dessalació de l’aigua de mar L’aigua del mar, després de passar per la planta dessali-
Inconvenients i avantatges de les dessaladores
nitzadora, es converteix en aigua dolça i potable apta per a l’abastiment urbà i el regadiu. Hi ha dos processos bàsics per a extreure la sal de
En contra
l’aigua: per destil•lació (evaporació), i per osmosi inver-
. L’alt consum d’energia de les dessaladores. Tot i que
. L’aigua dessalada podria perjudicar l’agricultura. Els
sa (es fa passar l’aigua de mar sota una gran pressió a
hi ha sistemes que han aconseguit minimitzar-los,
cítrics, per exemple, a la zona de València i Múrcia,
través d’una membrana semipermeable que filtra les sals
requereixen un alt consum d’electricitat.
són molt sensibles als minerals que conté l’aigua dessalada.
i les impureses). . La producció elèctrica que requereixen les dessa-
La “nova cultura de l’aigua”
ladores són una font d’emissió de gasos contami-
. El cost de les d’infraestructures que caldrien per
nants (causants de l’efecte hivernacle) pel seu alt
traslladar l’aigua dessalada a les zones on és
Aquesta expressió que en els darrers temps s’utilitza molt,
consum de combustibles fòssils.
necessària i el seu impacte ambiental.
sobretot per oposar-la a la “vella” cultura de l’aigua del Plan Hidrológico Nacional (PHN), no fa referència única-
. L’impacte ambiental dels residus del procés d’extrac-
ment a plantejar les plantes dessaladores com a alterna-
ció de la sal de l’aigua de mar (salmorres) , quan tor-
tiva per l’obtenció de recursos hídrics ni a l’ús d’energies
nen a ser abocats al mar, ja que poden perjudicar la
A favor
netes i/o alternatives. Ni tampoc representa només un
biodiversitat marina.
. Segons els defensors de les dessaladores, el seu
canvi tecnològic. Sinó que fa referència a un canvi socio-
consum d’energia seria molt inferior al cost de la
cultural: els aspectes centrals de la nova cultura de l’aigua
construcció de la infraestructura que es necessitaria
han de ser el seu ús racional i la cultura de l’estalvi. Per
pel transvasament. I també l’ocupació del terreny i el
això és necessari que des de les administracions s’aposti
desplaçament de terres.
per les polítiques d’estalvi i de reutilització. . Per fer front a l’alt consum energètic de les dessaladores poden utilitzar-se energies renovables, com l’eòlica i la solar. . De fet existeix un sistema que permet convertir la mateixa salmorra en un recurs energètic. Els residus del procés d’extracció de la sal de l’aigua de mar podrien ser reutilitzats per a generar un ecosistema salobre i fins i tot per a obtenir energia que realimenti la fàbrica dessaladora. . La creixent tendència a la disminució de pluges motivada pel canvi climàtic converteix a les plantes dessalinitzadores en la opció més viable de futur
L’HIPERBÒLIC
8
LA CONVIDADA
”
Entrevista a Mercè Martínez, actriu
Amb la Natàlia m’he adonat que tenim moltes tonteries al cap ” Helena Mullor,
El seu personatge de Natàlia a la sèrie Porca Misèria, de TV3, una noia acomplexada per la seva obesitat que s’enamora del seu cap, ens ha descobert aquesta actriu excepcional que s’ha curtit als escenaris de Barcelona fent musicals.
helenamullor@edicat.net
Com hi vas anar a parar, a la sèrie?
Aquesta no és una de les grans virtuts de la sèrie?
El Joel Joan m’havia dit un any abans que tenia un paper
Sí. La gent se sent molt implicada en els personatges. Tinc
per a mi pel qual m’hauria d’engreixar quinze quilos, i li vaig
uns tiets que són biòlegs i estan encantats amb el personat-
dir que ni boja... Però quan un any després vaig anar al càs-
ge de la Laia (l’Anna Sahún). Diuen que és un retrat fidel del
ting, ja m’havia passat una mica del meu pes, i els vaig dir
que passa en un laboratori, on falten recursos o es troben
que si no m’agafaven m’ho diguessin ràpid perquè l’ende-
molt lligats per certes coses, o amb que no els entenen amb
mà començava un règim. Em van trucar la mateixa tarda i
això que maten rates per experimentar.
em van dir: “Encara no sabem si es fa, però no t’aprimis”. Després, quan va quedar clar, em vaig començar a engreixar. En principi havien de ser quinze kilos, però al final es van convertir en dinou…
”
Sobre la popularitat Em diuen coses pel carrer. Però com que m’he aprimat la gent dubta si sóc jo. Però ho porto bé, m’hi vaig acostumant. De vegades m’agobia una mica, perquè ets en un bar parlant i veus algú que t’està escoltant, o no deixa de mirar-te...”
”
Sobre l’Institut del teatre Et dona una inmensa gama de possibilitats d’aprendre, i a més, és públic i barat. Hi ha altres maneres, si tens talent i quan et donen la oportunitat pots treure-ho...”
Interpretar aquest personatge et deu haver compensat molt… Sí, és un personatge entranyable, el cuidaries molt. Amb ell m’he adonat que tenim moltes tonteries al cap. Pesar de cop i volta dinou quilos més et canvia molt la percep-
Tal com raja
ció que tens de tu mateixa. I et mires amb més objectivitat el que tenies abans. Totes estem molt acomplexades pel pes i perquè no tenim 60-90-60 ni medim 1,85. Però
Nom complet: Mercè Martínez i Giralt Lloc i data de naixement: Sabadell, 22 /09/1976 De petita volies ser: Actriu Un llibre: El llibre de l’Ego, d’Osho Una pel·lícula: Rèquiem per a un somni,
és que hem d’estar contentes amb el que tenim. Després veus que als homes d’avui en dia els agraden les corbes… Jo ara estic molt contenta, tinc 65 kilos i què passa, super ben posats. I si els torno a recuperar, perfecte, i si no,
jazz impressionant) Un viatge: Molts, però tinc unes ganes boges d’anar a l’Índia Un somni: Ser feliç, ser independent i ser solvent Una debilitat: Moltes La teva assignatura pendent... la dansa Plat que cuines millor: les amanides de tot tipus El primer que fas al matí quan et lleves: Donar el menjar als gats No hauríem de permetre que... que es maltractés el planeta
tornarà a la tardor
m’és igual.
de Darren Aronofsky Un disc: Quasevol de la Diane Shuur (una cantant de
“Porca Misèria” Bons guions, un format cinematogràfic a l’estil de sèries
A la sèrie, a més, el teu personatge enamora al més guapo...
com Los Soprano o Doctor en Alaska, joves actors i
Sí, és fantàstic. I no és perquè li caigui simpàtica, com les
tractades des d’una perspectiva arriscada i realista i
grasses felices típiques de les sèries americanes. La
amb sentit de l’humor. Aquests són els ingredients de
Natàlia és un personatge més real, una noia acomplexa-
Porca Misèria, la sèrie dirigida i escrita pel Joel Joan, de
da, amb totes les seves mancances, els seus prejudicis i
la qual n’hem pogut veure la primera temporada tots els
limitacions. I està bé perquè al Roger (Roger Coma) no li
dijous al vespre a TV3, des del novembre passat fins al
agrada la Natàlia perquè sigui la més simpàtica del barri,
febrer. Arriska Films, la productora del Joel Joan, i TV3
sinó perquè li atrau físicament. I punt. Molts homes d’avui
han arribat a un acord perquè hi hagi una segona tem-
en dia no s’atreveixen a actuar segons el que senten. Em
porada la tardor vinent.
actrius excepcionals i un grapat d’històries quotidianes
va atraure molt el personatge per això, està bé explicar la vida tal com és...
www.tvcatalunya.com/porcamiseria/
L’HIPERBÒLIC
9
LA CONVIDADA
Hi ha qui la ha anomenat la Bridgget Jones catalana a la Mercè perquè es va haver d’engreixar 15 quilos per interpretar la Natàlia de al sèrie “Porca Misèria”.
Per què ha durat tant poc la sèrie? Són tretze capítols la temporada. No se’n van gravar més perquè és una sèrie molt arriscada, que ha costat molts diners, i no sabien si agradaria o no. El 28 de març comencem a rodar els capítols de la segona temporada.
Com és el ritme de rodatge?
”
Els musicals M’encantaria actuar a “Into The Woods”, de Sondheim. Qualsevol d’ell, de fet. Els seus musicals estan molt ben escrits, és el geni del teatre musical.”
Molt intens. Sense temps quasi per anar al lavabo. Són vuit hores: comencem a les set del matí fins les tres de la tarda. Assagem un dia a la setmana, pels moviments, per saber
Com és la relació amb els teus companys?
com aniran les càmeres... Ho treballem molt abans, el Joel
Ens hem entès molt. Però com que treballem per sets
és molt estricte amb això.
(platós) no ens trobem amb tothom. Jo he treballat sobretot amb el Roger Coma i el Julio Manrique. Tot i que es va
Com es treballa sota la direcció del Joel Joan?
quedar per anar veient la sèrie, jo no la vaig poder veure
Estic encantada. És molt exigent i jo necessito que siguin
fins el dia que es va estrenar a la tele. I vaig flipar molt,
molt exigents amb mi, perquè sempre he funcionat molt pel
em va encantar. I he notat que a la gent li agrada, inclús
morro i la “patilla”. I el Joel vol que tot estigui bé des del pri-
a la gent de la professió, que normalment és la més crí-
mer moment, i això fa que em posi les piles. Ell et corretgeix
tica. A més, és la primera vegada que a TV3 es fa una
molt. Ell és el que ha parit la sèrie.Té molt clar el que vol i
sèrie sense tabús, on es veuen, per exemple, els pits per
t’ho demana.
primera vegada.
Del teatre musical a la televisió Encara no havia acabat l’últim curs de l’Institut del Teatre quan, per recomanació d’una professora, la Mercè es va presentar al càsting del musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré (2000). I la van agafar. Des d’aleshores, aquesta actriu sabadallenca no ha parat i ha anat enllaçant un projecte amb un altre: The Full Monty (2001), Fedra +/- Hipòlit (2002), Amants (2002), Just la fi del món, Jean (2003), La Ópera de Cuatro Cuartos i No són maneres de matar una dona (2004). Amb 28 anys ha treballat amb directors com Mario Gas, Magda Puyo, Calixte Bieito i Paco Mir, i ha obtingut un premi Butaca com a millor actriu de musical (2003). Ella diu que ha tingut molta sort: “És estar allà just en aquell moment, i no sortir del punt de mira, perquè sinó, s’obliden de tu”. A la tele hi va arribar fent un petit paper a la sèrie Psico-Exprèss, dels Dagoll Dagom. I després, Joel Joan, que l’havia vista al teatre, la va trucar per Plats Bruts. Com la va trucar perquè es presentés al càsting de Porca Misèria.
PUBLICACIÓ DIGITAL DE POLÍTICA CATALANA
www.tribunacatalana.org connecta-t’hi informació i opinió amb complicitat nacional
L’HIPERBÒLIC
10
NIT
JOVES I NIT
David Baret, baret@edicat.net
Sortir a la nit és una de les aficions compartides que els joves tenen més assumides com un dels moments màgics del dia. L’oci i la nit van agafats de la mà i, tot i que a la tarda també es pot sortir amb els amics i passar-s’ho bé, la foscor atreu tothom. Com que amb els anys han anat canviant les modes, les hores de tornada i els destins, ara s’ha plantejat un debat per preguntar als joves què els agrada de la nit. Durant els mesos de març a juny se celebraran a Barcelona deu jurats de joves per debatre i fer propostes sobre els usos de la nit a la ciutat. Els jurats de joves s’emmarquen en el projecte Joves i Nit (www.jovesinit.org), que consisteix en un procés de participació amb joves de 15 a 29 anys de Barcelona. Cada jurat estarà format per entre 20 i 30 joves seleccionats aleatòriament per garantir la presència en el debat de joves amb perfils molt diferents. Durant dos dies, els membres de cada jurat rebran informació i debatran sobre diversos aspectes de la nit,
L’OPINIÓ DELS JOVES Fa pocs dies s’han presentat els resultats de la segona fase del procés participatiu Joves i Nit, que va consistir en l’enviament per correu postal d’un qüestionari autogestionat a més de 20.000 joves de Barcelona que ha portat a terme la Fundació Jaume Bofill. Les autores del treball, Irene Lop i Cristina Valls, van presentar les conclusions principals del que busquen els joves a la nit.
concretament sobre els models d’oci nocturn a la ciutat de
Els joves volen més transport públic a la nit.
Barcelona, sobre la mobilitat i el transport públic nocturn,
*Ampliació de l’horari del metro, sobretot els
sobre l’ús de les places i carrers a la nit i sobre les normatives
caps de setmana.
vinculades a les llicències, horari i dret d’admissió als establi-
*Millora de xarxa i intervals de pas del Nit Bus.
ments d’oci nocturn. En definitiva, són els temes que interes-
*Augment del servei de taxi a preus reduïts.
sen als joves i que han sortit de les respostes d’una enquesta que es va fer durant l’estiu del 2004.
El joves volen més seguretat quan surten. *Sensació d’inseguretat a la nit.
Les propostes recollides serviran per fixar les opinions del
Els joves prefereixen sortir de marxa per la
col·lectiu jove sobre la nit a la ciutat i per orientar les polí-
ciutat en comptes d’anar a grans comple-
tiques de l’Ajuntament al voltant de l’oci nocturn, la mobilitat
xes d’oci allunyats del centre urbà.
i altres temes relacionats amb la nit i els joves. El projecte està impulsat per la regidoria de Joventut juntament amb la Fundació Jaume Bofill, el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), i ha rebut el suport de la Comissió Europea.
L’oferta actual de locals, bars, discoteques, terrasses de tots els tipus és majoritàriament acceptada perquè gairebé a la meitat dels joves els agrada la diversitat d’espais d’oci existents a la ciutat. Els joves demanen preus més assequibles, amb un abaratiment de les consumicions i
Com es va fer l’enquesta?
sobretot de les entrades dels locals o de l’oferta cultural (teatres, concerts, etc.).
Les preguntes de l’enquesta van sortir durant la primera fase d’aquest projecte Joves i Nit a partir d’entrevistes i grups de discussió amb joves que es van formular seguint purament el model d’estudi de marquèting que acostumen a fer totes les empreses amb el seus productes abans de sortir al mercat.
Els joves demanen l’ampliació de l’horari dels bars: revisar la normativa existent respecte a l’horari de tancament dels bars, que ara està establert a les tres del matí.
Posteriorment, l’enquesta ciutadana es va distribuir per correu
Els joves demanen gratuïtat de l’oferta, que
postal a 22.100 joves barcelonins de 15 a 29 anys, escollits
recull aquell tipus d’oci que es gaudeix en
aleatòriament a partir del padró actiu. Com a complement de
espais públics (concerts a l’aire lliure, tro-
l’enquesta enviada per correu ordinari, es va penjar el mateix
bada amb els amics en places o a la platja,
qüestionari a l’espai participatiu del web del projecte
etc.), en equipaments públics gratuïts o en
(www.jovesinit.org), obert a la participació de tots els joves
centres autogestionats per joves on es
barcelonins d’entre 15 i 29 anys. Així, tots aquells joves
planteja una manera diferent de viure l’oci.
interessats que hi van participar, i que no van estar seleccionats aleatòriament, van poder dir la seva. Dels 22.100 qüestionaris enviats se’n van rebre 707 de contestats –8 dels quals no contenien les dades sociodemogràfiques–, i se’n van retornar 672 per domicili desconegut o canvi de domicili. Aquestes dades van suposar una taxa de resposta del 3,4%, amb un marge d’error del +/- 3,76 i un nivell de confiança del 95,5%. Les autores del treball consideren que és una resposta acceptable tenint en compte que els processos participatius d’aquest tipus obtenen unes respostes d’entre el 3 i el 5%.
L’HIPERBÒLIC
13
CINEMA
Els Anna Salarich, anna@edicat.net
“Joves”
fugen a la gran pantalla
Joves, una fugida al no res és un treball de joves, per a joves i que retrata els joves. Una visió impactant de la joventut d’avui, una aposta pel cinema de debò i que et remou de dalt a baix. “No volem criticar absolutament res, només volem ensenyar la situació dels joves que no tenen cap motivació i es deixen portar. Sembla que del que es tracta és de no pensar”. Així de contundents es mostren Ramon Térmens i Carles Torras, directors i guionistes de Joves, la pel·lícula més transgressora i polèmica del cinema en català dels últims temps. I no n’hi ha per menys. Si alguna cosa s’ha de destacar del film és que aconsegueix remoure consciències i algun que altre estómag perquè més d’un no estarà acostumat a que li ensenyin per la gran pantalla el més dur de la realitat juvenil. La pel·lícula, atrevida i valenta, mostra a través de tres històries “l’ambició, la diversió efímera i la xenofòbia” en tres espais diferents perquè, segons els directors, “volíem mostrar que el món rural també té les seves coses”. Térmens explica que Joves “vol mostrar que la gent més
“fer una pel·lícula en català era arriscat per com està
normal pot ser la que comet els actes més incons-
el mercat del cinema en català, i trobar ajut econòmic
cients. La gent es pensa que els psicòpates o els
va ser difícil per la manera com estava feta la pel·lícu-
assassins en sèrie són uns frikkies, però en realitat
la i per com de polèmica podia ser”. I efectivament,
són persones normals”, i Torras afegeix que a la pel·lícula
Joves no ha deixat indiferent ni joves ni grans perquè és un
“els personatges que en principi toquen més de peus a
gran treball del cinema independent català que mostra la
terra són els que acaben pitjor” i aprofundeixen en temes
relació dels joves amb la vida... una relació que de vegades
que a tots en toquen. El món dels joves en general i la visió
pot ser destructiva.
De debò som així? No sé quin és el límit de la joventut, però sigui quin sigui, el primer impuls és creure’s que els joves del món real no són com el Jordi, la Cristina o el Pau. Però passat el primer rampell, i després d’uns moments de reflexió, podem dir que sí, que tots ens hem trobat en una situació com la que ells viuen, no portada al límit, però sí viscuda o sentida en algun
de tres personatges en concret conformen una història que,
dels nivells en els que es pot produir. La ironia dins el drama
rodada de manera independent en tres parts pels dos direc-
(perquè ho és) dels tres personatges amenitza les tres
tors, vol proposar un debat sociològic sobre els joves i la
històries en forma de curtmetratges. I el bon treball de
seva relació amb les drogues, el sexe, el racisme i la dificul-
Roger Coma, Aina Clotet, Pau Roca i la participació de Vicky
tat per accedir a una feina. Igualment, no es pot deixar de
Peña i Jordi Dauder dóna encara més força al film. Alguna
banda un aspecte molt important: la relació entre pares i
de les seqüències de Joves mereix ser recordada per tot el
fills, que sembla que ha entrat en una espiral de silenci
cinema català, i sobretot cal assimilar els missatges de fons
autodestroctiu.
que ens vol transmetre el film a través de la relació dels
La duresa d’algunes seqüències contrasta amb la voluntad
joves amb el món, amb els diners, la immigració, el sexe,
de “mostrar una realitat que ens preocupa i que ens
les drogues, els amics, els primers impulsos. És fàcil no
toca de prop i que de ben segur supera el que hi ha a
pensar, però Joves ens avisa que no ens podem quedar
la pantalla”. El projecte ha sortit a la llum després de tres
amb l’opció més fàcil perquè alguns errors es paguen car,
llargs anys de feina en els quals no han faltat les dificultats.
molt car. I si no, que l’hi diguin al Jordi, la Cristina o el Pau.
En aquest sentit, Térmens i Torras coincideixen a dir que
No us perdeu aquesta pel·lícula arriscada, jove i punyent.
L’HIPERBÒLIC
14
TEMA DEL MES
*
**
Roses i llibres són els protagonistes per excel·lència del dia de Sant Jordi, però any rera any el ventall d’alternatives augmenta. Si vols saber que et prepara la Diada i del que pots gaudir, no et perdis el que et proposem.
G
TIRA’T DE CAP AL
SANT
SANT JORDI,EL JOVE ESCRIPTOR La diada de Sant Jordi és patrimoni de llibres i roses. De la mateixa
Com expliquen ells mateixos, “tot plegat suposa un esperó indiscutible
manera que podem ser protagonistes amb una rosa a la mà, rebuda o
per a qualsevol jove que escriu des d’un impuls interior, mes enllà de
per lliurar, res ens ha de fer enrera si volem escriure la nostra primera
la pròpia qualitat o de les expectatives professionals que s’hagi (o no)
novel·la, el nostre primer poema i convertir-nos en escriptors. Per no
creat. Escriure és, sovint, una tasca individual, però aquesta realitat i
caure en el típic tòpic de recomanar-vos els llibres més venuts, els best-
la introversió natural de la gent més jove que es passa hores i hores
sellers del que surt publicat per tot arreu, us proposem un recorregut
envoltat de papers i de llibres no fan menys justificable o necessària
pel que escriuen els joves, per les oportunitats que teniu per convertir-
una plataforma com l’AJELC, on el jove escriptor pot accedir a l’in-
vos en escriptors, perquè l’any vinent, per Sant Jordi, estigueu signant
tercanvi, sempre enriquidor, de vivències i inquietuds sorgides del fet
llibres a les Rambles!
literari, propi o aliè”. Es tracta d’una associació basada en el voluntarisme, sense afany de lucre, on l’edat jove està limitada als 35 anys. La seu social és a Barcelona, al cinquè pis de l’Ateneu
PER ON PODEU COMENÇAR?
Barcelonès, al carrer Canuda.
Per l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (www.ajelc.org). Ja fa 25 anys que aquesta associació funciona amb l’objectiu de ser una plataforma on els joves escriptors puguin donar a conèixer les seves creacions. L’AJELC ofereix
HI HA PREMIS PER RECONÈIXER LA MEVA FEINA?
als seus membres contactes amb revistes literàries, informa-
El panorama de la literatura catalana té un extens camp de guardons
ció sobre premis literaris que es convoquen en llengua
on podeu presentar la vostra obra per obtenir el reconeixement i els
catalana, editorials que demanen originals, col·labora-
diners que fan falta per tirar endavant en el món del llibre. Si feu una
cions en publicacions diverses, participacions en lectures
recerca per la xarxa podreu descobrir que gairebé cada poble té un
de textos breus o xerrades amb escriptors reconeguts.
premi institucionalitzat per a les millors obres. També podem fer refe-
L’AJELC també participa en l’edició de llibres de joves
rència a la web de Cultura de la Generalitat, com a lloc on els lectors
autors, amb la col·laboració de la Institució de les
que estiguin interessats poden trobar informació sobre tots els premis
Lletres Catalanes, diversos ajuntaments i editorials.
literaris existents en llengua catalana, sobre ajuts i subvencions i
Qualsevol membre associat pot publicar algun dels
sobre els actes culturals més significatius que es fan gairebé a diari.
seus textos a la web de l’AJELC.
http://cultura.gencat.net
*
G
G
G G * * *
? AR NÇ E OM CC U P ON R E P
www.ajelc.org
HI
http ://cu ltur a.ge nca t.ne HA t
NP RE MI S?
u
JORDI*!
A JORDÀNIA
AMB L’HIPERBÒLIC Jordània és cultura, però també aventura, noves experiències i emoció. A cap altre país podràs trobar muntanyes i alhora el punt més baix de la terra. Quants llocs hi ha amb deserts i coralls a només 30 km de distància? Jordània et convida a visitar-la,a descobrir-la, a gaudir del Mar Mort, del Desert, del Mar Roig i de la fabulosa Petra! Itinerari 1r. Dia: Barcelona – Amman 2n Dia: Jerash/ City Tour d’Amman
UN SANT JORDI ECOLÒGIC La Fira per la Terra celebra enguany el seu 10è aniversari i coincidint amb la diada de Sant Jordi, farà una gran festa al Parc de la Ciutadella
Visitareu la ciutat de Jerash, la ciutat romana més ben conservada de les províncies romanes. A la tarda, us espera la capital de Jordània, una ciutat que barreja antiguitat i modernitat. Sopar a la ciutat i una nit plena de sorpreses.
de Barcelona on podreu trobar llibres ecològics, roses i participar en taules rodones, tallers de participació a l’aire lliure i espectacles de música, cançó i dansa. La Fira vol ser un punt de trobada per a aque-
3r. Dia: Petra al complet!
lles persones, entitats i col·lectius que creuen en una realitat i un estil de vida sostenibles, per la qual cosa es poden trobar un ampli ventall
Després de l’esmorzar tindreu tot el dia per endavant per passejar per una de les ciutats més fantàstiques del món, Petra, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les roques i la història de la ciutat us captivaran! La nit la passareu a Petra.
d’espais amb productes i serveis per i de la Terra. Artesans, ONG’s i professionals de les energies renovables es reuniran a la Fira de la Terra per Sant Jordi. T’ho perdràs? Gaudeix d’una Diada mediambiental!
4t. Dia: Tornada pel camí del desert Al matí tornareu pel camí del desert cap a l’aeroport i d’allà agafareu l’avió de retorn a Barcelona.
PER SANT JORDI AL SANT JORDI Recordes o has sentit a parlar del llegendari concert de rock català del
No perdeu l'oportunitat
juny del 91 al Sant Jordi? Unes 22.000 persones van aplegar-s’hi per veure actuar junts per primer cop els quatre grans grups que millor
de fer un espectacular i màgic
representaven aleshores l’anomenat rock català: Sau, Els Pets, Sopa de
viatge per Jordània!!
Cabra i Sangtraït. Ara, la història torna a repetir-se: les principals espases del rock català s’aplegaran al Palau Sant Jordi el proper 23 d’abril en un macroconcert d’aquells no aptes per a cardíacs que, segur, tornarà a marcar una nova efemèride. Aquest cop en les actuacions hi artistes de primera fila com Lluís Llach, Quimi Portet o Feliu Ventura. A més, s’organitzarà una fira d’entitats, cultura popular, i una fira de la indústria cultural.El gran esdeveniment, organitzat per entitats promotores de la llengua i la cultura catalanes com Òmnium Cultural, la Coordinadora d’Accions per la Llengua i la Plataforma per a la Llengua, vol ser un gran reclam per promoure la música en català, per reivindicar polítiques més favorables per part dels mitjans de comunicació i del govern català, i per mostrar que a Catalunya també es pot fer música
* ** X
moderna i amb sortida comercial. Pren nota: aquest any per Sant Jordi, no faltis al Sant Jordi
S
Jordan Tourism Board i Secundèria
u
et conviden a Jordània 7200 amb l a s m s n u Envia o entra a E G T A I V la u la para .net ia r e .d w w w b la nostra wuen viatge de 4 dies yar i podràs guan ia. ones a Jordàn rs e p s e u d a per
*
u
participaran grups com els Lax’n’Busto, els Obrint Pas, els Mesclat, i
Consulteu tarifes i calendari a oviedopedro@arrakis.es o a
w w w. s e e - j o r d a n . c o m C o s t p e r m i s s a t g e 0 . 9 0 + I VA . V à l i d p e r a t o t s e l s m ò b i l s A m e n a , M o v i s t a r i Vo d a f o n e
L’HIPERBÒLIC
16
LA XARXA
Blogs, weblogs, bitàcores, blogs o diaris personals interactius
La febre dels blogs Helena Mullor, helenamullor@edicat.net
inunda la xarxa Vocabulari bàsic Post o entry: unitat bàsica o missatge que l’autor utilitza per editar el text que publicarà al blog. Ping: missatge que el blog envia al directori de blogs per notificar que ha estat actualitzat. Permalink: l’enllaç permanent, l’URL que se li assigna a cada entrada del blog.
Són pàgines personals a Internet que permeten, d’una
Bloggers (o bloguers): els autors o autores dels
manera molt senzilla, publicar opinions, comentaris,
blogs o bitàcoles.
notícies, i fins i tot, fotografies. Alguns les utilitzen
Blogroling: llistats d’enllaços a altres weblogs
com a diari personal, d’altres com a espais de reflexió
compartit pels autors.
o d’aficions que volen compartir. S’hi poden trobar
Trackback: acció mitjançant la qual algú enllaça
autèntics diaris en línia dedicats a l’actualitat.
un comentari d’un altre blog des del seu: és una
Diaris oberts.com
forma de comunicar a un altre bloguer que hi ha
No són exactament una pàgina web: funcionen com un diari
una coincidència de contingut entre la seva bità-
obert en el qual l’amo del blog (bloguer) va actualitzant amb
cola i la nostra.
freqüència el seu contingut. Són un mitjà de comunicació
AudioBlogger: funció que permet trucar des de
sense intermediaris, on el contacte entre autor i lectors és
qualsevol lloc i deixar un missatge que es publica
directe i hi ha la possibilitat d’interactuar. Van néixer com a
inmediatament al blog com a arxiu d’audio MP3.
diaris digitals personals de temes molt diversos, i en els més
Fotoblog: blog que publica fotografies.
senzills la gent hi explica les seves experiències, pensa-
Blogosfera: conjunt de webs que utilitzen el blog
ments o reflexions i hi penja fotografies… Però també n’hi
com
ha de més intel·lectuals que publiquen notícies, articles,
S’estableixen lligams de comunitat per mitjà d’en-
assajos, contes, novel·les, poemes, música, animacions…
llaços i la participació dels autors en altres blogs.
O d’altres, més pràctics, que parlen de receptes, consells, viatges, aficions… No són res de nou, però els darrers anys s’han fet molt populars. Als Estats Units, per exemple, durant les darreres eleccions presidencials, la informació que hi van publicar periodistes o gent anònima va tenir un gran impacte en la societat. S’ha calculat que a finals del 2004 hi havia 10 milions de blogs i que cada 5,8 segons es crea un nou weblog. Blogger, un dels directoris més utilitzats, incorpora 45.000 usuaris cada mes…
Crear un blog és fàcil Hi ha molts serveis gratuïts a la xarxa que faciliten les eines i les Mb necessàries per a crear un blog. Són senzills programes de gestió de continguts per als quals no es necessiten grans coneixements tècnics. De fet, és tan fàcil com administrar un correu electrònic. Normalment compten amb un assistent de creació i un sistema de publicació, i per activar el blog s’han d’omplir formularis amb les dades de l’usuari i les dades associades a les seves característi-
Els principals directoris on es poden crear blogs: En catàla:
tenen el perfil del seu autor.
www.bitacoles.net www.vilaweb.com (MÉSVilaWeb) www.catapings.com www.cibernautes.com www.lacomunitat.net
Per als més professionals també existeixen blogs basats en
En anglès:
servidor propi i accessibles a través d’un domini propi (url).
www.blogger.com (en anglès) www.blogsome.com www.weblogs.com
ques. Per enviar el primer post o text només cal escollir una plantilla. Els blogs solen estar oberts a les aportacions d’altres usuaris, un llistat d’enllaços de temàtica afí i sovint
Algunes perles El diari eròtic de la Natacha Merritt (www.digitaldiaries.com), va tenir tant èxit que s’ha publicat com a llibre. Un blog molt conegut a tot al món que està dedicat a la gastronomia (www.chocolateandzucchini.com) o el blog del fotògraf David J. Nightingale (www.chromasia.com/iblog/).
En castellà: www.bitacoras.com (en espanyol) www.bitacoras.net (en espanyol) www.blogia.com www.blogalia.com
a
mitjà
de
comunicació
en
línia.
L’HIPERBÒLIC
SEXUALITAT
Transvestisme, Atòmic Girls
zoofília i sexe en grup
En qüestions de sexe, el món d'avui en dia està ple de
no són moixos!), degudament indumentats amb corones
milers de perversions sexuals, depenent de cada per-
d'heura; duien càntars de vi i, posteriorment sacrificaven un
sona i de les circumstàncies que l'envolten. Les idees
xot en honor als déus. Per acabar, gaudien del plaer tots
més originals sovint s'han considerat com a anor-
junts, per davant i per darrere, sigui mascle o femella, el que
mals, i els individus que les practiquen, uns boigs.
importava era fruir del plaer de la carn…
Però aquesta fortor perversa no ve d'ara. Els nostres avantpassats i els avantpassats dels nostres avant-
A l'actualitat
passats ja sabien com fer-s'ho per passar gust, i pre-
Per què actualment no organitzam orgies així com s'orga-
cisament a ells devem algunes pràctiques que ara
nitzen festes de disfresses? Creiem que és una de les
hem volgut recordar, com el transvestisme, la zoofília
oportunitats que tots/es ens hem de donar, perquè sabem
i les orgies.
A
Transvestisme
Es defineix com a transvestisme el costum de posar-se roba i complements propis de l'altre sexe, o incongruents amb la pròpia edat. El terme etimològicament significa "acció de vestir contràriament" i va ser emprat per primera vegada per
que ens agradarà i donarem via lliure als nostres desitjos. A més, podem lligar les dues festes: la de disfresses i l'orgia, més que res perquè aquells que sentin pànic escènic pel què diran no coneguin la/les /s persona/es que donen i reben plaer...!
n
Zoofília
Wesphal per descriure aquesta fenomen, quan el 1876 va
A l'antiguitat
publicar el cas d'un invididu arrestat per robar objectes
Aquest fenomen estava molt estès en l'època antiga. A
femenins, que anava vestit de dona sense ser invertit.
Thelpura (Arcàdia) existia la llegenda que Demèter, per tal de fugir de Posidó, que l'encalçava amb ànsies amoroses,
A l'antiguitat
es transformà en somera; però el déu es canvià en cavall
La història està plena d'exemples transvestits que han arri-
i s'efectuaren les sagrades núpcies.
bat a aquesta situació de les formes més diverses. Suetoni
El mateix va succeir amb Leda que, segons conta la mito-
compta com Neró, un dels emperadors romans més famo-
logia, dormia un dia a la vora del riu Eurotes, quan un
sos per les seves monstruositats, inventà un nou joc: vestit
cigne d'una blancura immaculada es va posar damunt ella,
amb la pell d'una fera, es feia amollar de dins una gàbia i es
ja que era perseguit per una àguila. Arran d'això, Leda va
llençava sobre els òrgans sexuals d'homes i dones que esta-
parir dos ous, dels quals sortiren un nin i una nina. És clar,
ven fermats a estaques; després d'haver-se excitat, s'entre-
resulta que el cigne era Júpiter, que s'havia transformat.
gava, per acabar, al seu esclau lliure Diòfor; fins i tot es va
Molts altres autors ens parlen d'exemples de zoofília, que
fer casar amb ell, i imitava els crits de les donzelles que per-
també s'ha plasmat a diverses pintures murals. Les dones
den la virginitat.
preferien l'ase i el ca, però s'arribà a l'ús de cocodrils, sense oblidar els bous. A Àfrica conten casos de contac-
A l'actualitat
tes sexuals entre dones i moneies. I a alguns llocs de l'Ín-
Per què som tots tan andrògens? Un dia sortim de marxa
dia es diu que encara la zoofília és corrent. També es diu
amb un amic i, sense saber per què, ens trobam "al local
que la utilització de cabres per part de pastors és un fet
más guarro de Palma", segons el guia que ens va dur allà.
corrent (segurament algú deu saber més que nosaltres
En un moment de la nit, amb tot el seu fum, confusió, xori-
sobre aquest tema...).
guers... ens vérem envoltades de transvestits, amb les seves mames i tot. Un/a en concret, estava boníssim/a.
A l'actualitat
Vàrem ser espectadores d'aquell art prefabricat pel bisturí.
La zoofília és una cosa que a les Atòmic Girls, en concret,
No poguérem deixar passar l'oportunitat que ens oferia, ja
els causa un poc de no sé què…! Però no seria genial pro-
que ens varen elegir per tocar aquelles mamelles tan
crear una persona amb ales??? Ens convertiríem en perso-
dures, rígides i ben posades que tenia la reina d'aquell
natges mítics, encara que segurament ens haurem de con-
tuburbi. Olé pel bisturí!
formar amb l'arxiconegut esperma del bou perquè això oco-
S
Orgies
rri (ens referim, evidentment al Red Bull).
Arran d'aquestes reflexions, podem intentar posar en pràctica el següent experiment d'investigació: operar-nos les
A l'antiguitat
mames, muntar una orgia amb tots els amics i parents i
Des de la més remota antiguitat es tenen notícies de festes
tenir, per aquelles coses que mai se sap, el moix a prop. Au,
que se celebraven en honor als déu Dionís, Bacus, Cibeles,
a posar en pràctica aquesta innovadora idea. Salut i profi-
Ceres, etc. Generalment consistien en processons de gats (i
làctics per a tots!
17
L’HIPERBÒLIC
18
BOCA A BOCA
”
JOAN TUGORES, rector de la Universitat de Barcelona
A L’EDUCACIÓ TAMBÉ HI HA
S’està produint una “nord-americanització” de la societat. Els Estats Units sempre ens porten unes dècades d’avançada. I ara comença a passar-nos el que allà succeeix des dels anys 80. Les bones dades macroeconòmiques amaguen situacions de desigualtat creixent, en les que
Aleshores, és una qüestió de voluntat o visió política?
competitivitat, que fan que els marges de maniobra que
La mateixa concepció que permet aquests Fòrums i Carmels
tenen els poders públics per respondre a aquesta situació
i legitima la supremacia d’una oligarquia a tots els partits
s’hagin reduït. I aquí, a Catalunya, a més, sembla que ens
polítics n’és la responsable. Molts pensàvem que amb el
dediquem a fer focs d’encenalls tipus Fòrum amb la con-
canvi de govern aquesta oligarquia quedaria en un segon
trapartida de l’oblit dels problemes més quotidians.
pla, però hem tingut un desencís.
Quina hauria de ser, doncs, la perspectiva de futur?
No es fan veritables polítiques d’esquerres?
Incrementar els mecanismes de cohesió i integració
Els polítics han estat seduïts per l’encant de les oligar-
social, articular millor el territori, i sobretot, fomentar de
quies. Necessitem una esquerra, però també una dreta,
veritat un sistema educatiu de qualitat per a tothom. La
renovades. Si se’n van en orris les “velles guàrdies” de tots
trencadissa més important entre Fòrums i Carmels és la
els partits, ens podria anar bé.
que s’està produint en el sistema educatiu, entre una educació infantil i primària que assumeix tots els problemes i
...
que s’està degradant amb l’excusa de la immigració i una
Catalunya pot decidir si es gestiona amb criteris professio-
altra, que aprofiten aquestes elits, aliena a aquests
nals o si continua amb criteris d’una empresa familiar. Els
problemes. La millor garantia de cohesió és una formació
polítics que tenim ara són com els gestors d’una empresa
bàsica de qualitat. I una formació només és de qualitat si
familiar en tercera o quarta generació, una generació que
és per a tothom. Per tant, ni un minut més amb la coartada de la qualitat de l’educació per segmentar, quan es defensa que l’excel·lència educativa implica que no sigui
”
Sembla que el famós esvoranc del Carmel sigui també una metàfora de la bretxa que va separant cada vegada més aquells a qui les coses els van bé i la majoria creixent dels que no arriben a fi de mes, que no poden pagar el lloguer. I tot això, en una època de creixement. Què està passant?
retallades de l’estat del benestar en ares de la famosa
per a tothom. Avui, una formació només és de qualitat si és pràcticament per a tothom.
Ja n’hi ha prou, de coartades. Prou de dir que la qualitat educativa no pot ser per a tothom”
comença a ser perillosa per al futur de l’empresa.
Catalunya pot decidir si es gestiona amb criteris professionals o si continua amb criteris d’una empresa familiar”
Però, ara, amb la immigració i altres qüestions, sembla que l’educació s’ha fet més complicada.
Anant cap a la perspectiva del rector, aquests dèficits en l’educació es noten i afecten la qualitat universitària? Es diu que els alumnes venen cada vegada menys preparats de la secundària.
La realitat és més complexa, sí, i sens dubte una major hete-
Aquest problema s’ha exagerat una mica. Un antecessor meu
rogeneïtat i diversitat cultural complica les coses. Però això no
en el càrrec, el Dr. Bosch i Gimpera, a principis del segle
pot servir com a excusa per no emprendre unes accions que
abans de ser rector, ja va publicar una carta incendiària als
de totes maneres farien falta, i per seguir segmentant el sis-
diaris criticant l’ínfim nivell dels estudiants de secundària que
tema educatiu. Com a persona que es dedica a l’educació,
arribaven a la universitat. Crec que és un error que cada gene-
em dol que el sistema més important de mobilitat social, com
ració intenti avaluar la formació de la següent segons els
ha estat durant moltes dècades el sistema educatiu, s’estigui
paràmetres de la seva. Els coneixements canvien i les noves
convertint en un amplificador de les diferències.
generacions arriben amb noves habilitats de les que l’antiga
una part de la població es queda en una situació de subsistència malgrat el creixement. A això, cal afegir-hi les
”
Sabia que tindria problemes per no anar saltant d’un tema a l’altre. Sabia que en el cas del professor Tugores, educació, economia i política van de la mà, indestriables. En començar l’entrevista només tenia clar que li preguntaria per un recent article (El Periódico, 05/03/2005) en el que diu que el Fòrum i l’esfondrament del Carmel són dues cares de la mateixa moneda, d’una manera de concebre la “cosa pública” en la que les prioritats no les fixen els problemes de la majoria de la gent. De Fòrums i Carmels, doncs, de segur que en parlaríem. I ja es veuria com acabaria la «pel·lícula».
XX
i
L’HIPERBÒLIC
19
BOCA A BOCA
FÒRUMS I CARMELS” les noves tecnologies o d’idiomes, etc.).
A la universitat també se li plantegen nous reptes. Necessita trobar nous recursos i s’aprecia un canvi de tendència cap a la recerca de nous mercats. Em refereixo, per exemple, a la proliferació de màsters i estudis de tercer cicle no reglats, que es poden veure fonamentalment com un negoci.
”
generació és incapaç de treure partit (per exemple, en l’ús de
Jaume López, jaumelopez@edicat.net
cació d’universitats ha anat lligada a una davallada de la qualitat i fins i tot a una certa frustració.
La multiplicació d’universitats ha anat lligada a una davallada de la qualitat i fins i tot a una certa frustració”
És un equilibri que no és fàcil. El fet que hi hagi una part de
Les solucions poden arribar per la via de Bolonya.
la formació que no estigui subvencionada pels poders
Depèn de com s’utilitzi aquest instrument. Si en el nou espai
públics i, per tant, es puguin gestionar amb criteris de mer-
universitari europeu s’acaba amb la sobreespecialització pre-
cat fa que aquesta formació no reglada hagi augmentat de
matura en les titulacions de grau i es substitueixen per titu-
manera espectacular. A la UB avui hi ha uns 400 màsters i
lacions més àmplies, això podria en part redreçar la situació.
postgraus i, en conjunt, al tercer cicle un 20% d’alumnes
El que no té sentit és que en una universitat hi hagi només
S’acaba el temps de l’entrevista i no puc estar-me’n de preguntar perquè no es presenta per renovar el càrrec de rector ara que el seu mandat s’acaba...
són estrangers. L’oferta és molt heterogènia en tots els sen-
dos estudiants d’una carrera. I tampoc en té la fragmentació
Dues raons. Com a les pel·lícules, les segones parts mai són
tits. Per altra banda, també es dóna cada vegada més
corporativa que arriba fins a l’extrem que un professor de
tan interessants com les primeres. I sóc, crec, el primer rec-
importància a la transferència de tecnologies i servei a les
llengua hispànica es negui a fer literatura hispànica perquè
tor d’aquesta universitat que ha estat pare en l’exercici del
empreses. Però hauríem d’evitar una falsa polèmica
són especialitats diferents.
seu càrrec. Normalment la gent arriba a rector amb aquests
maniquea entre serveis públics i prostitució a les empreses.
Té sentit que havent més universitats totes ofereixin els mateixos estudis?
deures ja fets. Tinc un nen de dos anys i una filla de sis. I
Moltes vegades sents que la manca de credibilitat és per causa de la massificació.
sóc més fàcil de substituir com a rector que com a pare.
No. La massificació ja no és un problema. Ho és el que els
Està pensant en altres “pel·lícules”...
No. La universitat com a institució està perdent credibilitat
que volen fòrums busquin sistemes a part per portar als
L’economia internacional, la meva especialitat, està en un
per les bestieses que s’han fet en aquest sentit. La multipli-
seus fills.
moment apassionant.
L’HIPERBÒLIC
20
NTC
NOVES TECNOLOGIES L’Agència Catalana del Consum obre expedient a totes les operadores de telefonia El projecte lliure de la Viquipèdia ha arribat als 10.000 arti-
Qualsevol pot col·laborar en el projecte, bé escrivint
cles en català. La Viquipèdia és un projecte d’enciclopèdia
articles nous o bé corregint i ampliant els que ja exis-
electrònica en català, de contingut lliure i oberta a tothom.
teixen. Tothom pot editar els articles i participar en
Forma part del projecte Wikipedia, un projecte global per
els debats que s’originen. Només cal seguir unes
crear enciclopèdies en qualsevol llengua que ja té més d’un
regles de comportament bàsiques. Sobretot, cal mirar
milió d’articles en més de cent llengües. Amb aquesta fita, la
d’escriure els articles seguint un criteri de neutralitat
Viquipèdia en la nostra llengua es col·loca entre les 19 llen-
ideològica i respectar els drets d’autor d’altra gent.
gües grans del projecte: alemany, anglès, búlgar, castellà,
Així mateix, Viquipèdia no sols requereix col·laboració
danès, esperanto, finès, francès, hebreu, italià, japonès, neer-
intel·lectual, sinó també econòmica, car cal mantenir
landès, noruec, polonès, portuguès, suec, xinès simplificat i
les infraestructures informàtiques que donen suport a
xinès tradicional.
tota l’enciclopèdia.
Cargols a l’espai
Vilaweb es renova
Emulant el gran Iuri Gagarin o la gosseta Laika, un grup de
El diari electrònic de referència en català, Vilaweb, ha llançat
50 cargols russos viatgen ara mateix cap a l’Estació Espacial
el portal de serveis Mésvilaweb per commemorar el seu desè
Internacional. Els cargols són els únics tripulants vius de la
aniversari. Mésvilaweb és una nova àrea que, per tres euros
nau russa Progress M-52, que transporta també dues tones
al mes, ofereix correu electrònic amb funcions avançades,
i mitja de submnistraments, sobretot aigua i aliments, per a
un servei de blocs i un traductor anglès-català.
l’estació espacial. Els cargols serviran en nombrosos experi-
Més endavant, el portal incorporarà un canal d’informació de
ments sobre els efectes de la ingravidesa i tornaran a la
24 hores i renovarà completament el dissseny. Durant el mes
Terra cap a finals d’abril, juntament amb els cosmonautes de
d’abril, Vilaweb canviarà la imatge, millorarà el cercador nos-
la 10a tripulació de l’estació espacial internacional.
altres.com i incorporarà nous continguts, en concret dos magazines: un de matí, basat en el temps, el trànsit i un repàs a la revista de premsa, i un de nit, que vol ser una alternativa d’oci a l’oferta televisiva. Entre les novetats també cal destacar Aramateix, una pàgina web d’informació actualitzada en temps real. Tot estarà fet amb programari lliure. Font: vilaweb.com
Un exèrcit de robots per al 2015 El govern dels Estats Units té previst que, en una dècada, una
Segons avança el New York Times, el cap del programa de
part important de les missions de risc siguin dutes a terme per
robòtica del Pentàgon, Gordon Johnson, assegura que els
vehicles robotitzats, ja siguin avions, carros de combat o
robots podrien desenvolupar qualsevol tipus de missió, des de
camions. Els elevats costos econòmics i polítics que generen
transport d’armes o munició, espionatge, inspecció i també
les baixes militars han provocat que s’impulsi un programa per
tasques de combat a primera línia. És a dir, que els robots tin-
robotitzar les forces armades.
drien la capacitat de liquidar enemics. Encara que, segons
El experts calculen que els costos econòmics es podrien reduir
Gordon Johnson, els robots no mataran fins que no “estiguin
en un 90% i que, a més, complirien de manera més eficient les
a punt per fer-ho”.
seves tasques que no pas els humans. Per aquesta raó, el
Ara per ara ja hi ha alguns robots en servei a l’Iraq i també a
Pentàgon preveu invertir fins a 127 mil milions de dòlars en l’
l’Afganistan, sobretot realitzant tasques de reconeixement,
anomenat Sistemes de Combat del Futur, un projecte que
però cap al 2015 el govern dels Estats Units preveu utilitzar-
investiga des del camp de la nanotecnologia (miniaturitzacions
los en missions d’infanteria, “no és qüestió de si es farà o no
diverses) fins al camp de la infanteria robotitzada.
es farà, sinó de quan es farà”, va assegurar Gordon Johnson. Font: www.noticiasdot.com
Vols guanyar una estelada? Envia la paraula INDEPE al 7200 i participa en el sorteig! Aquesta estelada pot ser teva!!
L’HIPERBÒLIC
21
MODA
1000 de vida hores
Esther Latorre, estherlatorre@edicat.net
Fecundació: vestit gàbia d´e spermatozoides.
Ciència i art es comuniquen en la col·lecció de moda que presenta el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona fins al proper 29 de maig. “Línia primitiva” és el terme científic que dóna títol a una exposició que recull les 1000 primeres hores d´una vida humana. El projecte, que finalment arriba a Barcelona, ha estat ideat per la dissenyadora Helen Storey i la biòloga Kate Storey. Aquestes dues germanes angleses han treballat conjuntament per tal de presentar l’inici del procés biològic més fascinant de la nostra existència. Des de la fecundació de l’òvul fins a l´aparició d´una figura humana recognoscible, la col·lecció ens transporta a través de les primeres etapes de formació d´una nova vida. Mitjançant informacions científiques i observacions microscòpiques, la dissenyadora Helen Storey i la seva germana han desenvolupat una mostra de vint-i-set vestits que representen deu moments clau més enllà de la fertilització. Creativitat i experimentació marquen cadascuna de les peces que destaquen per la puresa del color i la varietat de materials. Les formes i les tècniques utilitzades ens demostren que la ciència també és un art per descobrir.
t del cor. Desenvolupamen
27 PECES Cinc setmanes més tard, l’embrió començarà a ser visible. Els 27 dissenys de “Línia Primitiva” es basen en el procés de
Només tindrà cinc centímetres, però el cor ja bategarà, la
fecundació, que es produeix quan l’espermatozoide de l´home
columna vertebral es començarà a insinuar i el cervell es
entra dins l´òvul de la dona. A partir d´aquest moment es pro-
desenvoluparà ràpidament.
dueixen unes transformacions que impediran l´entrada de qualsevol altre espermatozoide. Seguidament, 23 cromo-
Abrics de niló que representen el llarg camí de l’esperma
somes masculins s´uniran amb 23 cromosomes femenins de
cap a l´óvul, vestits que ens mostren la seva estructura
l´òvul fins a formar el zigot: la primera cèl·lula del nou individu.
interna amb una gran varietat de colors, faldilles de seda que ens transmeten la idea d´un òvul fecundat, comple-
Arriba així el moment de la reproducció cel·lular, conegut com
ments que marquen la divisió cel·lular, kimonos de cromo-
a mitosi. El zigot es desplaca per les trompes de Falopi i, unes
somes, conjunts d´AND o tops inspirats en l´embrió són
hores més tard, es divideix en dues cèl·lules més petites, i així
algunes de les creacions que podreu trobar en aquesta
successivament. Les cèl·lules es dupliquen fent còpies
exposició. Una barreja de disseny i coneixement per apren-
exactes de l´anterior.
dre mentre gaudiu de les últimes novetats en moda anglesa.
La divisió dels cromosomes és fascinant i vital per a la formació d´un nou ésser humà. Durant la primera part d´aquesta divisió o profase, el nucli de la cèl·lula desapareix, els cromosomes se situen al centre i els centriols es desplacen cap als extrems. En la segona fase o metafase, els centriols se situen per poder permetre una separació, i durant l’anafase, els cromosomes se separen. La telofase és l´etapa en què la cèl·lula queda dividida en dues parts idèntiques. Hauran de passar quatre dies de fecundació perquè l´embrió, situat a la paret de l´úter, consti de 32 cèl·lules idèntiques.
de les cèl·lules Especialització vestit columna vertebral.
L’HIPERBÒLIC
22
CULTURA
ABRIL 2 Agenda Música
rec de Paganini alla italiana, a càr lès Val l’Orquestra Simfònica del 2 d’abril elona Palau de la Música Catalana, Barc Teatre
ep M. El cafè de la Marina, de Jos de Sagarra 2 i 3 d’abril Teatre Municipal, Banyoles Xerrada
de Tertúlia “Cultura i mitjans comunicació” 6 d’abril tiva Teatre El Magatzem de la Coopera Obrera, Tarragona Música
de Saxo i electròniques, a càrrec Xelo Giner 7 d’abril Metrònom, Barcelona Música
Dr. Calypso, en concert 9 d’abril Sala Diagonal, Campdevànol Música
Concert d’orgue i trompa 13 d’abril a Catedral de Barcelona, Barcelon Fotografia
i al Records d’un viatge a l’Índia ner Nepal, de M. Pilar Munta Fins al 17 d’abril ral del Centre d’informació del Parc Natu Cadí-Moixeró, Bagà
MÚSICA
Cita amb el millor del Blues-Soul Blues & Ritmes’05 a Badalona
CÒMICS
Clàssics del còmic, al CCCB Mortadel·lo, Filemó, Zipi i Zape...
Els amants del blues-soul tenen una cita ineludible amb el grup instrumental més famós de la història,
Mortadel·lo, Filemó, Zipi i Zape, Carpanta,
la llegendària banda Booker T & The MG’s, que per
Anacleto, Super López, Doña Urraca, El
nari Concert de carilló extraordi amb motiu de Sant Jordi
primera vegada actuarà a Catalunya. L’actuació
Botones Sacarino, etc., han omplert milers de
serà el proper 28 d’abril al Teatre Zorrilla de
pàgines de còmics durant les darreres dècades,
24 d’abril a Palau de la Generalitat,Barcelon
Badalona, en el marc del Blues & Ritmes’05, que
alimentant i retratant alhora la cultura popular
suma ja 15 anys d’història. Els membres del
del país. El Centre de Cultura Contemporània
Booker T & The MG’s (teclats, guitarra, baix i veu)
de Barcelona (CCCB) aplega aquests i altres
són responsables d’un dels hits més famosos del
personatges mítics a l’exposició Factoria d’hu-
segle xx (Green Onions) i van col·laborar als 80 i 90
mor Bruguera, oberta al públic fins al 10 d’abril.
amb el mític Neil Young.
La mostra permet fer un excel·lent recorregut
Música
Exposició
ra Max Ernst. Invisible a prime vista... Fins a l’1 de maig Fundació Caixa Girona, Girona
per les aventures i desventures, cruels i tendres, www.ritmeandclub.org
Exposició
me La finestra oberta. Paisatgis català Fins al 8 de maig r Biblioteca Museu Víctor Balague Vilanova i la Geltrú
com la vida mateixa, d’aquests personatges fantàstics, que han avivat la imaginació dels joves de diverses generacions durant mig segle a través dels còmics. www.cccb.org
L’HIPERBÒLIC
23
EL RACÓ
005
a m o r , p a r a u le s i s e xe “L’amor i la tos no es poden amagar” Proverbi italià
“La mesura de l’amor és estim ar sense mesura” St. Agustí
“L’amor és emoció i el sexe, acció” Madonna
“És brut el sexe? Només quan es fa bé” Woody Allen
diuen, s lt o m e ula qu ” a r a p , r o “Am senten s c o p e u però q X TEATRE
“Un mundo feliz” Continua l’espectacle més boig
“L’amor sense admiració només és amistat” George Sand
Corporación Antiestética continua la seva aventura pel Teatreneu també aquest més d’abril. Els ex-components de “The Chanclettes” arrasen a l’escenari amb l’espectacle “Un mundo feliz”, una barreja d’originalitat, transgressió i diversió en grans quantitats. L’obra de teatre explica la història de Rita Santamaría una noia plena de talent que porta l’espectador per un camí on es poden veure retrats urbans molt diferents. Un sorprenent final acaba de donar el toc màgic a l’espectacle, que no deixa indiferent a ningú. Teatreneu Els dijous i divendres 22:30
“Estima’m quan m mereixi perquè seràenys m’ho quan més ho necessiti” JO Un pit. Dos pits. Tres pits. M'hi fixo. Quatre pits. Cinc pits. Sis pits. M'hi aboco. Set pits. Vuit pits. Nou pits. Els palpo. Deu pits. Onze pits. Dotze pits. M´hi ofego. Ufff!! Pits, de Pere Ejarque i Guillamat des de Minúscula en paraules
M’han dit que hi ha un país M’han dit que hi ha un país on els botiguers venen AMOR. Els efectes són clars: tothom s’estima i mai hi ha guerres estúpides, ningú es baralla mai amb ningú i la gent viu feliç i en pau. He sentit dir que en aquest país una porció d’AMOR no costa diners. Hi ha gent que fins i tot diu que te l’emboliquen en una capsa i li regales a algú. Tothom se’l pren com un medicament, una mica d’aigua i coll avall. És ràpid, al cap d’un moment ja ha fet efecte. I un cop ha passat la gent en demana més. D’AMOR, a les botigues, n’hi ha molt, i no s’acaba, perquè qui en pren en fabrica constantment i contagia els altres. Això m’han dit. He preguntat a aquesta gent per aquest país, l’he buscat a totes les enciclopèdies, a Internet, a molts llibres... i no l’he trobat, ningú m’ha contestat, perquè diuen que ningú ho sap. Sembla que no existeixi o que s’hagi esfumat. No sé si qui ho ha dit s’ho ha imaginat o he estat jo el que, volent-ho tant, ho he imaginat. Ferran Genís