L'Hiperbòlic 38

L’HIPERBÒLIC 38

NADAL 2005

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS

Guerrillers de l'humor corrosiu

Whiskyn's tornen a escena

-

Per Reis, demana un pis

L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 38

NADAL

2 EDITORIAL Tot i res canvia 3 LA IMATGE Fumeroles 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DURSI No n'hi ha prou amb...

6 JOVENTUT www.xarxajove.net 7 ELS CONVIDATS Teatre de guerrilla 11 REPORTATGE Consumeix amb el cap 12 TEMA DEL MES Per Reis, vull un pis

14 ALTAVEU Whiskyn’s 15 SEXE Comença el dia amb energia!

17 MÓN VIU Una joguina contaminant no 18 SABIES QUE... El Nadal estressa 20 TENDÈNCIES Viatge de fi de curs gratuït!

21 CALAIX DE SASTRE 22 CULTURA Nadal 2005-06 23 EL RACÓ Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Esther Latorre, Helena Mullor, Jaume López, Pere Viladomiu i Telm Borràs

Tot i res Un Nadal més (o menys, segons es miri). El Nadal és un moment d’ancoratge en el passat, on tot sembla tornar enrere.

Com si no haguéssim avançat, com si el temps no passés, tornem a la infantesa. Tanmateix, només uns dies després arriba el Cap d’Any i el temps torna a jugar amb nosaltres. Llavors és l’hora dels omnipresents balanços d’any on tothom ens recorda el que van donar de si els darrers 365 dies (un ritual que consisteix bàsicament a llistar un munt de titulars periodístics) i tot sembla haver quedat enrere, com si amb l’any es tanqués una carpeta i amb ella les oportunitats perdudes, arxivades en un prestatge: “2005, tancat”.

canvia

Però tot plegat no és més que un miratge, com ho són les llumetes resplendents que reflecteixen els aparadors plens a vessar. Això també és el Nadal. Un moment per anar de compres (perquè ja quasi forma part dels nostres gens allò de “qui no estrena per Nadal, res no val”) i retornar “a cobrament revertit” la paga extra que tot just ens haurà durat un parell de dies. I qui sap si aquest serà el punt de trobada entre les diverses creences que dia a dia es fan més presents a la nostra societat. Sovint el mercat resulta més integrador que la cultura, i els nens musulmans o jueus no deixaran perdre l’oportunitat de demanar les seves joguines a uns Reis Mags o a un Pare Noël, que pel cas és el mateix.

Doncs nosaltres no serem menys. Llapis i paper, que va. A casa nostra, voldríem un ensenyament públic amb recursos, fort i laic. I que s’aprovés l’estatut sense gaire retallades a la voluntat expressada pel Parlament. Mar enllà, voldríem que les regles del joc entre països rics i pobres canviessin de debò per a què aquests tinguin possibilitats reals de sortir de la misèria.

Diuen que la il·lusió es perd pel camí. En un any pot no canviar res, o canviar tot. Qui havia de dir que s’arribaria a l’acord

del 90% per presentar un estatut només fa uns mesos! Potser ja no creiem en els reis però hem de seguir creient en les possibilitats de transformar el món, que resten sempre obertes.

Més enllà de calendaris i línies fictícies que només es troben al paper, és el dia a dia el que compte. La discreta normalitat que passarà a un segon pla mentre durin les festes. Bon Nadal i no us oblideu d’escriure la vostra “carta als reis”. I si no us porten el que demaneu, aneu-ho a buscar!

Flaixos

Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d'interès general.

Tirada 25.000 exemplars

El lloc: Berga

El personatge: King Kong

El dia 25 de novembre de 2005 passarà a la història com el dia en que la UNESCO va declarar la Patum Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. D’aquest manera es reconeix internacionalment el seu caràcter únic i excepcional, a l’hora que també premia la gran implicació dels berguedans. Moltes felicitats!

El gorila més famós de tota la història (i també el més gran) torna a les pantalles de la mà de Peter Jackson, conegut per la seva trilogia del Senyor dels Anells. Tres hores per degustar el millor del clàssic i l’espectacularitat dels efectes especials als que ens té acostumbrats Jackson a partir del 14 de desembre.

La frase: Joaquim Maria Puyal, periodista

“Ara ja em puc morir”, després del segon gol de Ronaldinho, quan els aficionats del Santiago Bernabeu es van aixecar per aplaudir el crack brasiler.

L’HIPERBÒLIC

LA IMATGE

3

Fumeroles Iu Carbonell

la Tira

L’HIPERBÒLIC

4

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són

notícia

notícies breus Eleccions a la UAB i a la UdG Lluís Ferrer ha sortit reelegit com a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona amb un 80,52% del vot ponderat. El seu rival a les urnes, Joaquim Maria Molins, en va obtenir només el 19,48%, per la qual cosa Ferrer va sortir victoriós i continuarà com a rector de la UAB. Els estudiants de l’Autònoma esperen que el rector compleixi el seu programa, on es comprometia a millorar els mitjans de transport, infraestructures i serveis, i a donar més veu als estudiants.

Beques per anar als Estats Units 2006 Fins al 6 de febrer hi ha temps per inscriure’s a la convocatòria de beques BCA (Brethren Colleges Abroad), programa universitari americà d’intercanvi. Les universitats que hi participen són: Bridgewater College (Virginia), Elizabethtown College i Juniata College (Pennsylvania), La Verne University Manchester College (Indiana) i McPherson College (Kansas). Va adreçat a alumnes que estan matriculats a la UB i tenen un bon nivell d’anglès (nivell d’estudiant de filologia anglesa o equivalent). La durada és un any acadèmic i el termini per inscriure’s finalitza al febrer del 2006. www.ub.es

A la Universitat de Girona l’elecció del nou rector no ha set tan fàcil. En una primera volta, cap dels dos candidats va obtenir els vots suficients per fer-se amb el rectorat. El doctor

L’Òpera et dóna crèdits

Sergi Bonet (35,98%) i la doctora Anna Maria Geli (24,97%) van haver de passar a una

El Programa Òpera Oberta 2005/06 consisteix en la retransmissió de 4 òperes que es representaran durant la temporada 05/06 al Gran Teatre del Liceu.

L’activitat es podrà convalidar per 2 crèdits de lliure elecció, però abans caldrà que s’ompli la inscripció on-line, del 16 novembre al 9 de gener del 2006 (fins a la 1h). Abans de cada retransmissió s’oferiran sessions explicatives a l’Auditori de l’Edifici de l’Estació de França. També es faran conferències sobre els autors i les obres dies abans de les retransmissions a la Facultat de Filosofia i Lletres i Psicologia de la UAB. www.uab.es

segona volta on finalment Anna Maria Geli es va endur el rectorat de la UdG. És destacable el fet que en ambdues universitats l’abstenció i el vot nul han crescut considerablement pel boicot dels estudiants. Aquests han volgut mostrar la seva protesta per la implantació de la LOU i per les poques garanties democràtiques que representava el procés electoral. www.uab.es

www.udg.es

L’HIPERBÒLIC

5

MÓN UNIVERSITARI

DUR SI

No n'hi ha prou Entrar de ple a la societat del coneixement no vol dir només tenir molts ordinadors. A més de bones infraestructures i equipaments cal que tots els sectors socials, sense exclusions, coneguin i se sentin implicats en l’ús de les noves tecnologies. Aquest és un dels reptes que les administracions han d’assumir de cara al futur. El DURSI ha presentat el Pla de Serveis i Continguts (PSiC), amb l’objectiu de dinamitzar la demanda i la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), impulsar l’atractiu de l’oferta tecnològica, i generar coneixement especialitzat i valor afegit amb la implantació de nous serveis i continguts.

El DURSI ha identificat diferents projectes vinculats a les TIC fins a l’any 2008, i ha seleccionat diversos àmbits d’actuació:

amb tenir ordinadors eEducació

Administració Digital

Universitat Digital Projectes de col·laboració interuniversitària en les TIC adreçats a l’alumnat, docents i estructura organitzativa.

Campus Virtual Plataforma e-learning amb participació de les universitats catalanes.

Plataforma Escolar Plataforma col·laborativa per el seu ús compartit a les escoles catalanes.

Repositori de Continguts Vinculat a la Plataforma Escolar. Per facilitar la disponibilitat de continguts i materials docents.

Sistema d'informació Corporatiu (SAC) Per agilitar l’accés compartit i millorar el servei a la ciutadania.

Nou Gencat Nou canal Internet de la Generalitat que millora la comunicació entre administració i ciutadania. e-Catalunya Plataforma per crear xarxes socials com a punt d’accés compartit del coneixement.

Certificació Identitat Digital Desenvolupament de serveis amb certificació digital.

Tramitació (TRAM) Solució ASP per a la gestió de tràmits en ajuntaments sense serveis per Internet.

Centre de competència i interoperabilitat Per cohesionar tecnològicament les iniciatives digitals de l’administració, amb l’ús de programari lliure.

Intranets corporatives Millora de la intranet corporativa de la Generalitat, amb nous serveis i aplicacions més eficients.

Repositori documental Indexació i sistematització dels arxius documentals de l’administració.

Bases de dades corporatives Homogeneïtzació de les bases de dades corporatives de l’administració.

eFormació Pla d’Alfabetització i Formació Digital (PAiFD) Pla específic per dotar a la ciutadania dels coneixements necessaris per a un ús efectiu de les TIC. Acreditació Coneixements TIC Per establir mesures de qualificació de coneixements adaptables a la formació reglada i al món laboral.

Fes Internet Per fomentar la participació ciutadana en la construcció de la xarxa, creant espais de publicació.

Xarxa de Telecentres de Catalunya Millorarà l’accés a la xarxa i a la formació arreu del territori, i s’hi enfortirà el paper dels dinamitzadors.

eSalut Recepta Electrònica prescripció/dispensació/facturació en línia de productes farmacèutics.

Història clínica compartida Historial clínic dels ciutadans disponibles a tota la xarxa assistencial de Catalunya.

Teleassistència i tractament de la imatge Transmissió d’imatges en temps real entre equips ubicats en diferents centres hospitalaris.

Nova Targeta Sanitària Optimitzarà la gestió assistencial i la relació del sistema sanitari amb els ciutadans.

www.gencat.net/dursi

5

CatINNOVA Clúster OTPL S’impulsarà la formació d’un sector TIC potent al voltant del programari lliure.

Clúster Audiovisual Aglutinarà les empreses TIC i el sector audiovisual per a la recerca de nous formats de comunicació.

Clúster Multilingüísme Per estructurar un sector TIC basat en les eines de traducció i les aplicacions en comunicació electrònica.

Portal de la Ciència Eina que indexi i organitzi la informació científica del país per millorar els processos de innovació.

Fundació Observatori per la Societat de la Informació (FOBSIC) Definirà indicadors sobre l’estat de les TIC a Catalunya, i n’establirà mecanismes de difusió i aprofitament.

Catalunya Digital Aliança Digital Projectes de digitalització i difusió de continguts. Facilitarà la cohesió i les aplicacions del coneixement.

Aula Virtual Museus Exposició a la xarxa del fons patrimonial dels museus de Catalunya, amb finalitats divulgatives i docents.

Arxiu Audiovisual Recolzament al projecte de digitalització del fons de TVC i dels principals arxius audiovisuals de Catalunya.

Centre de Localització TIC Per garantir la disponibilitat del programari i les principals aplicacions digitals en català.

Pime Digital Finestra Virtual Punt d’accés unificat per les comunicacions i tràmits digitals entre l’administració i les empreses.

Mapa de Recursos TIC Base de dades unificada amb informació de les empreses TIC del país.

Centre Tecnològic de les TIC Potenciarà la transferència tecnològica en sectors considerats estratègics per la Generalitat.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació invertirà en el PSiC 38 milions d’euros fins a l’any 2008, però a més es preveu que diversos projectes del Govern mobilitzin 800 milions d’euros durant el mateix període. Enguany el DURSI ja ha executat 13,5 milions d’euros en algunes actuacions incloses en el PSiC.

L’HIPERBÒLIC

6

JOVENTUT

www.xarxajove.net, Aquest desembre entra en funcionament el portal xarxajove.net, on trobaràs tota la informació sobre les associacions juvenils de Catalunya.

Si estàs pensant en introduir-te en aquest món, no badis: afegeix-lo ja als teus preferits.

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, amb el suport de la Secretaria General de Joventut, acaba de posar en marxa un nou projecte: el portal web xarxajove.net.

El nou portal serà a partir d’ara una eina a internet per a què els i les joves puguin conèixer fàcilment tot el que fan les associacions juvenils que hi ha arreu de Catalunya i que actuen en tots els àmbits de la societat: estudiantil, educatiu, cultural, d’emprenedors, sindicats, internacionals, de cooperació, etc.

A la pràctica, s’hi pot trobar tota mena d’informació permanentment actualitzada relacionada amb les associacions juvenils: activitats, notícies, recursos, enllaços.

També es pot accedir a un taulell d’anuncis, a un butlletí electrònic i a fòrums temàtics de debat d’interès per als joves.

El portal també servirà per a què les mateixes associacions juvenils creïn nous espais de treball interassociatiu, per organitzar debats sobre la realitat del jovent i per oferir recursos útils relacionats amb la participació.

La xarxajove.net neix amb l’esperit de convertir-se en una gran mostra de la diversitat i vitalitat del món associatiu i alhora en un punt de trobada de tots aquells joves que es vulguin introduir en aquest món. El portal serà gestionat directament pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, però prendrà realment sentit quan les entitats i, sobretot, els mateixos joves se’l facin seu.

Vols fer xarxa?

www.xarxajove.net

l’eina per als joves

L’HIPERBÒLIC

ELS CONVIDATS

7

”

Carles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer, TEATRE DE GUERRILLA

Des del localisme es pot parlar de coses universals”

Els anem a trobar al teatre Ca l’Estruch, a Sabadell, on acaben de protagonitzar una gala en el Dia mundial contra la Sida. No paren: televisió (Caçadors de bolets, El Club de TV3), ràdio (El Món a RAC1), teatre. Són realment un pack ben compenetrat i en Quim exerceix de portaveu. En Carles també hi fica cullerada de tant en tant, i en Rafel s’ho mira amb sorna, com si tot això no anés amb ell.

Teatre de Guerrilla és un nom molt guerrillero. Per què aquest nom?

Neix de la necessitat de posar-nos un nom, comencem per aquí. Posar noms als espectacles és una feina que ens costa molt perquè has de resumir en una paraula una hora i vint minuts d’espectacle i és una feina realment complicada. Ara imagina’t definir una companyia. Però no és només un nom que ens agrada, ens hi sentim identificats. Per a nosaltres el teatre ha de dir coses, no pot ser només entreteniment, per això fem servir l’humor, per dir les coses sense embuts. I en aquest sentit ens sentim molt guerrilleros.

Com va néixer la companyia?

Nosaltres no venim de l’academicisme, som una companyia d’autodidactes que hem fet cursos, hem fet tallers, però no tenim una formació acadèmica.

Venim del món del teatre amateur primer i semiprofessional, després. En Quim i jo (ara parla en Carles) estàvem a la mateixa companyia i quan vam conèixer a en Rafel vam tenir la sensació que les peces encaixaven. El fet que siguem tres no és buscat. Vam veure que teníem ganes de dir les mateixes coses i de la mateixa manera. I aleshores vam decidir formar una companyia professional des del principi per fugir del semiprofessionalisme en què havíem estat, en què no saps si treballes perquè el teatre no et permet viure, o si com que treballes no et dediques prou al teatre per poder-hi viure.

Aquesta manera de dir les coses és força... diferent.

Som de Sant Feliu de Buixalleu, un poble de 700 habitants de la comarca de La Selva i dir coses des d’allà és realment complicat perquè on es mouen les tecles del teatre és a Barcelona. És complicat dir coses des de comarques. Des d’aquest punt de vista també hem hagut de ser molt guerrilleros, per treure el cap sense ajuts, sense comptar amb canals de distribució, etc.

Cal fer sentir la veu dels que no viuen a la capital?

No és que reivindiquem ser de comarques. Ser de poble és normal. Nosaltres optem per un país descentralitzat. No tot ha de passar a Barcelona, tot i que algunes coses només puguin passar a la capital. A vegades ens diuen “com parleu!”. Com voleu que parlem? Parlem així. A casa meva parlem així.

“

No reivindiquem ser de comarques. Som així ” Home, forceu una mica, no?

Al teatre tot és exagerat. Tot està explicat per a què arribi. Tant en l’humor com en el drama. Quan l’Anna Lizaran es mor en un Shakespeare no me la crec. Està actuant. Com nosaltres.

Funciona el vostre teatre fora de Catalunya?

Sí, sense problemes. A partir del localisme es pot parlar de coses universals. I això ho hem comprovat quan hem actuat a Madrid, Granada, París, o Lisboa.

Al principi nosaltres també teníem aquest dubte, però a tot arreu ens entenen. Perquè el que expliquem és universal, personatges que cauen en el patetisme, en el radicalisme... Ara portem un espectacle en castellà però a Portugal, per exemple, hi havia una pantalla que ens subtitulava. Al final ningú la mirava. L’espectacle era a baix, i l’entenien perfectament.

L’HIPERBÒLIC

8

”

ELS CONVIDATS

S’ha d’acabar aquesta eterna transició política” Des de fa vora d’un mes existeix un nou microestat dins de Catalunya, és la República de Guerrilla, amb les seves lleis, els seus habitants, el seu himne i, fins i tot, la seva Diada Nacional: el 5 de novembre. Els de Teatre de Guerrilla s’hi han exiliat.

Expliqueu-nos això de la República de Guerrilla. És un país de 450 metres quadrats, tot planer, que va molt bé per assajar, de clima mediterrani... clavat al d’Arbúcies. És un lloc on altres companyies de teatre poden demanar asil artístic o, fins i tot, polític perquè hi ha companyies que per motius polítics ho tenen difícil per poder actuar. Allà poden assajar i donar-se a conèixer, com ara ho ha fet la companyia aragonesa Las Muac Teatro.

Només s’han de posar d’acord amb les autoritats d’aquest país.

[En Quim hi posa cullerada.] És un joc que ens prenem molt seriosament, i amb el que podem dir i fer moltes coses. Hem pogut comprar una nau a Arbúcies on situar les nostres oficines, el magatzem, i on assajar. L’haguéssim pogut anomenar “el local de Teatre de Guerrilla” i ja està. Però volem anar més enllà. Per exemple, vam fer el referèndum sobre la constitució europea i a la República va sortir un no per unanimitat. I ho farem saber a Brussel·les.

Com hauria de ser el país que us envolta per a què la República de Guerrilla es dissolgués?

Si hem arribat a aquest punt és perquè ens hi han anat portant les coses. Ens hem trobat amb

la ineptitud dels polítics. Per exemple, un diputat de l’àrea de cultura de la Diputació de Girona que no hi entén gens de cultura. I no és culpa seva, és el sistema. Ens trobem que encara estem en transició. Transició és sinònim de silenci, de pacte de silenci. Seria impensable deixarse operar per un metge que no fos titulat però en canvi tenim dirigents que... Bé, hi ha una sèrie de desenganys que ens hi han portat. Per altra banda, hi ha Catalunya com a país oprimit, com a nació que ens l’estant fotent pels quatre costats, i nosaltres com a guerrilleros que som ens impliquem. La República neix d’un posicionament que està condicionat pel descontentament del que ens envolta. Ara bé, si algun dia això canvia, la República ja tindrà història, i la història s’ha de respectar.

“

La República de Guerrilla neix del descontentament per allò que ens envolta ”

Si les relacions diplomàtiques us ho permeten, què podeu dir-nos del procés que s’està vivint a l’estat que us envolta pel que fa a l’estatut?

[En Carles comença] L’estatut està en un pla que no ha tocat a la ciutadania, com moltes altres coses ens passa per sobre. El mateix que va passar amb la constitució europea que ens venia de dalt. No hi hagut feed-back, s’ha fet de manera tecnocràtica, des dels despatxos. I ara arriba a Madrid i, de nou, ens passarà per sobre.

[En Quim segueix] Jo sóc més abertzale que tot això. Sempre anem a mitges tintes. Que si som nacionalistes, que si som independentistes amb

L’HIPERBÒLIC

9

EL CONVIDAT

la boca petita. Ara sembla que comença a despertar-se la paraula “independència”. Som així. Si celebrem una derrota i anem a Madrid a ensenyar l’estatut per a què no ens renyin! Enlloc de dir “escolteu aquí hi ha això, el 90% del Parlament ha decidit això”, i ja està. S’ha d’acabar aquesta transició eterna. Ha d’arribar un moment en què puguem viure en un país amb normalitat políticament parlant i a nivell d’identitat. O és que he de passar tota la meva vida en transició? És injust.

Ens hem de treure les pors de sobre i que ens acontentem amb una victòria del Barça a Madrid (que ja està bé, eh!, que els tres som molt futboleros i del Barça). Mira, per venir a Sabadell des d’Arbúcies hem hagut de pagar peatge i a la tornada, un altre cop. Però, què és això?! Hauríem de fer una barricada a Mollet i que ningú pagués, però és clar això seria caure en la kale borroka.

Haurien de ser els polítics els que mostressin una mica més de valentia i contundència.

Carles Xuriguera

Quim Masferrer

Tal com raja Noms complets: Carles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer.

Lloc i data de naixement (pel mateix ordre): 20/2/72 a Torroella de Montgrí, 29/3/70 a Arbúcies, i 22/6/71 a Sant Feliu de Buixalleu.

Un llibre: El quadern gris de Josep Pla. Una pel·lícula: Amarcord de Fellini.

Un viatge: som molt casolans.

Plat que cuineu millor: truita amb mel.

El primer que feu al matí quan us lleveu: posar-me les lentilles, beure aigua i posar la ràdio (cadascú una cosa).

Teniu fama de ser molt: “Nostros”. Fem molta pinya.

Rafel Faixedas

L’HIPERBÒLIC

11

REPORTATGE

Consumeix amb el cap

S’acosta el Nadal i amb ell una època de moltes compres. Per tal que no et donin gat per llebre i perquè puguis comprar de la millor manera possible, aquí tens unes recomanacions que et seran molt útils. . Fes una llista de les compres que consideris necessàries. . Fixeu-vos un pressupost perquè així evitareu sobrepassar-vos i tenir sorpreses desagradables. . Heu de tenir en compte que per Nadal alguns productes incrementen el preu. . Compareu preu i qualitat. . Compreu amb temps els aliments que es poden congelar o emmagatzemar, i feu les reserves dels regals i del menjar que només podeu adquirir a última hora. . Si realment voleu ser solidaris, podeu comprar productes de comerç just que afavoreixen el desenvolupament sostenible de les economies més desfavorides. . Vigileu amb l’ús de les targetes de crèdit i identifiqueu-vos sempre perquè l’establiment comprovi que n’ets el/la titular. A més, custodieu la targeta de crèdit per evitar la pèrdua, el robatori o qualsevol ús fraudulent. . Para molta atenció si has de comprar joguines: Han de servir per divertir els més petits.

Tingueu en compte l’edat i la maduresa dels nens.

Valoreu els continguts dels jocs i els aspectes educatius.

Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència.

Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc.

Fixeu-vos si la joguina conté el segell CE, marca que indica que compleix les normes de seguretat. . Demana el tiquet o factura perquè és la garantia. . Recorda que tots els establiments comercials tenen “Fulls oficials de reclamació/denúncia”. . No oblidis que és una garantia comprar en un comerç que estigui adherit a una Junta Arbitral de Consum. . Vigila! Si compres per internet vigila que estiguis en un entorn segur (https, cadenat...), llegeix les condicions de venda i guarda-les juntament amb les dades de l’empresa per si sorgeixen reclamacions. . Les trucades a números que comencen per 803, 806 i 807 (concursos, votacions de concursos...) són més cares que les habituals.

Informa’t bé del preu!

Més informació:

www.consumcat.net

L’HIPERBÒLIC

12

TEMA DEL MES

Per Reis, Telm Borràs, telm@edicat.net

Sóc un prototip estàndard de ciutadà jove, vull un pis de 90 m2, un salari de 3.000 euros i una feina estable.

Què tinc? Un pis compartit amb tres companys, el meu salari més abundant no ha arribat als 1.500 euros i l’última feina va ser de teleoperador per hores. Tinc una carrera i un postgrau, però ningú em considera per incorporar-me indefinidament en una empresa, o sigui que em conformo amb contractes “basura”.

vull un pis

Per Nadal vull un pis, un d’aquests que han trencat totes les estadístiques, totes les barreres psicològiques, d’aquests que han sobrepassat el nivell de la vergonya nacional.

Un d’aquests que quan demanes el preu, l’agent immobiliari se sent incòmode.

Metres quadrats a preu d’or L’Observatori Jove d’Habitatge ha descobert que la meitat del salari d’un jove se’n va amb l’habitatge. El llindar màxim tolerable d’endeutament hipotecari abans d’entrar en un “elevat risc financer” és del 30%, i és superat de llarg. Per sectors, les dones inverteixen en ‘habitatge el 58,9% del sou; i la forquilla d’edat a què pertanyo, de 18 a 24 anys, encara més, el 66%. A la meva

més de 1.500 euros, els crèdits es fan

Habitatge sobrevalorat

Altres experts no creuen en una “desac-

imprescindibles. Com per exemple, a la

Avui dia intentar ser propietari d’un pis surt

celeració” sinó en una “explosió”.

hipoteca Super Revolució o la Hipoteca

molt car, els experts coincideixen en que

Incapaços de fer front a les despeses,

Un metre quadrat a Barcelona costa de

Jove li diuen “jove” no perquè sigui barata,

l’habitatge està sobrevalorat. La notícia

els propietaris vendran a preus molt per

mitjana 4.300 euros segons l’Observatori.

sinó perquè es manté durant 40 anys. La

menys dolenta és que alguns estudis pre-

sota del que han comprat i desenca-

Un pis nou ni me’l plantejo. Segons la con-

joventut no és un privilegi, sinó un requisit.

veuen una desacceleració dels preus

denaran

sultora Aguirre Newman, un pis de nova

Les quotes són més assequibles, però els

immobiliaris. L’any passat van augmentar

Certament, les expectatives no són

construcció costa 6.065 euros el metre

interessos a pagar es multipliquen i, a més

un 16%, la taxadora Cohispania augura

bones en cap cas. Perplex i impotent

quadrat. Només els queda demanar-nos

llarg termini, més risc d’un augment dels

que enguany augmentaran un 12% i l’any

només em queda demanar, per Nadal,

l’ànima. Si la majoria de joves no cobrem

tipus d’interès.

vinent, un 8,7%.

ni que sigui un metre quadrat.

generació hi ha autèntics malabaristes de l’economia.

la

crisi

corresponent.

L’HIPERBÒLIC

13

TEMA DEL MES

Habitatges alternatius Un cop establertes les regles del joc, que cadascú s’espavili com pugui.

A Anglaterra han dissenyat la mhouse (www.m-house.org). És un

He sentit a parlar dels pisos de 30 m2, però mentre hi hagi ponts, cartrons i caixers automàtics, prefereixo estalviar-me els euros. Sóc del

habitatge prefabricat d’uns 90 m2

segle XXI, la tecnologia m’ha anul·lat la creativitat, però em proporciona

que es munta a la localització que el

recursos per copiar el que fan els altres. I em connecto a la xarxa per

comprador decideix. Evidentment, no

veure si algú viu sol sense perdre la dignitat. I efectivament, hi ha

es pot col·locar a qualsevol lloc, però

opcions alternatives.

les seves mides permeten disposar-lo allà on hi cabria una caravana o un tràiler. L’empresa que els distribueix també els transporta, per si es canvia de ciutat o per si de cop i volta es decideix viure a la muntanya. No és cap barraca, té calefacció, les parets aïllen del soroll i es pot decidir el grau d’independència dels subministrament. Costa uns 145.000 euros amb instal·lació inclosa (1.611 euros el m2!).

El Loftcube alemany és tres quarts del mateix (www.loftcube.net). Un mòdul habitable de 7,25m x 7,25m que un helicòpter col·loca als terrats dels edificis. Es connecta com un paràsit als conductes d’aigua, gas i electricitat. Seria graciós de veure, joves comprant habitacles a l’estranger, colonitzant els terrats de Catalunya, just a sobre d’uns pisos buits. Els 453.000 pisos buits que hi ha a tot Catalunya.

Un altre estil d’habitatge és el que proposa Architecture & Hygiene (www.architectureandhygiene.com) als Estats Units.

Cases fetes a partir de contenidors metàl·lics de transport de mercaderies reciclats. No t’ho perdis: 185 m2 en dos pisos, un cost de 147.500 dòlars, desplaçament a part. Surt a 797,3 dòlars per metre quadrat! És clar que l’habitatge no deixa de ser l’interior d’uns contenidors. I no deixen de ser els Estats Units, el transport fins a Catalunya és prohibitiu.

L’HIPERBÒLIC

14

ALTAVEU

Whiskyn’s

www.enderrock.com Desembre 2005 Marc Pérez Foto: Juan Miguel Morales

Whiskyn’s torna a la palestra amb Souvenirs

de cordes que toquen a “Cau”, “Balla” i “Silenci”, i

perquè no ens marquem uns condicionants

(Música Global, 2005). Més cançons, noves sonori-

el Jaume Aguza toca l’acordió al tema “Ara”. A més,

lingüístics sinó de qualitat.

tats i apostes arriscades que intenten sintonitzar

volíem oferir un agraïment personal als nostres

amb els gustos propis i del públic. Per lluitar con-

fans i hem afegit un tretzè regal: qui compri el disc

Sou de la generació ‘postfenomen del rock en

tra la pirateria, Whiskyn’s sortejarà entre els com-

podrà omplir una butlleta, i el guanyador d’un

català’ i amb el grup no us podeu pagar les

pradors dels seus discos la possibilitat d’escriure i

sorteig que es farà a la primavera serà premiat amb

factures...

En moviment!

compondre una cançó a mida pel guanyador.

una cançó personalitzada i dedicada.

Després de set discos i d’haver pencat molt, som

Obrint Pas

Joan Masdeu, cantant i guitarra de la banda, parla d’aquest nou disc.

afortunats perquè continuem fent la música que El fet d’haver estat coetanis amb els grans del

ens agrada i hem clarificat idees. Ara treballem

rock en català, us ha ajudat o creus que us ha

més que mai en equip i estem molt contents amb

Com definiries el vostre darrer treball?

frenat el camí?

el que fem, tot i que hàgim trigat més temps que

És un disc molt introspectiu que explica coses per-

És un error intentar comparar-nos, vénen d’una

altres grups a aconseguir-ho. Tenim la gran sort de

sonals, internes i estats d’ànim. Souvenirs es diu

altra generació, hi hem coincidit i això ens ha

tenir una discogràfica que ens entén i que està

igual en moltes llengües i sempre és un record de

ajudat, però quan ens n’hem volgut desmarcar,

il·lusionada amb el nostre projecte. És el moment

quan vas fer un viatge. En aquest cas, cada cançó

ens ha perjudicat. El problema és que continuem

d’assaborir la nostra feina, i les factures

és un souvenir de la memòria, records, estats d’à-

posant-ho tot al mateix sac, en l’etiqueta

nim diferents que vistos des de la

del ‘rock en català’. Fem música indepen-

personalment no seria més feliç

dentment de la llengua en què can-

treballant en una caixa i podent-

tem; fins i tot el noranta per cent de

les pagar cada mes però alhora

música que consumim és en anglès,

anant-me’n a dormir angoixat.

perspectiva del temps els pots consultar i acaronar-los.

Quins col·laboradors i novetats trobem a Souvenirs?

Hi participa el Marc Ros, de Sidonie, que canta a “Parlar per parlar”; una secció

Una nova entrega dels valencians Obrint Pas, que aquest cop presenten el seu directe més energètic. Un CD+DVD que recull el concert enregistrat el passat 30 d’abril a València, en el que es van acompanyar d’amics i coneguts. Per a Obrint Pas, el disc tanca una trilogia encetada amb els seus dos treballs d’estudi més professionals: La flama i Terra, tots dos editats per Propaganda pel Fet!

les paguem quan podem, perquè jo

Nosaltres dormim contents i feliços de poder tocar junts la música que ens agrada.

El show de la foscor

Gàtaca Aquest és el primer disc dels Gàtaca, guanyadors del Sona 9 del 2004 en la modalitat de poprock. Rap, metal, guitarres dràstiques i programacions electròniques que donen al disc un aire de densa opressió. Sembla que l’hagin enregistrat en un garatge, però al mateix temps les cançons estan polides de manera impecable. Si aconsegueixen fer-se un lloc en el circuit musical alternatiu dels Països Catalans, són el relleu natural de KOP.

Per un tros de cel Gerard Quintana Una altra doble entrega: CD+DVD. Aquest cop, el concert del 2 de febrer al Barcelona Teatre Musical, ens serveix per mostrar l’evolució que ha fet a l’escenari Gerard Quintana des que va deixar Sopa de Cabra. El CD s’acosta a un treball d’experimentació sonora, amb tocs capritxosos de l’artista com la companyia de Joel Joan en el tema “Jo”. Quintana toca el seu setè cel, acompanyat d’un disc ple de llicències artístiques.

L’HIPERBÒLIC

15

SEXE

Comença el dia

Atomic Girls

amb energia!

Què esmorzes al matí?

Ja hem començat el curs 2005-2006.

Uns amb més i altres amb menys energies ens posam “a punt” cada matí per començar un llarg dia a la UIB. Una de les primeres coses que feim en llevar-nos és berenar.

Cadascú berena segons l’estil de vida que duu: 1. Berenars light: llet desnatada amb Special K. Per a estudiants amb una vida sana i equilibrada, psíquicament, física, emocional i sexual. Abstenir-se els ganduls que, per falta de temps, mai no es deixen caure pel supermercat a cercar els ingredients recomanats (aquests haurien d’optar per l’opció 3).

2. Cafeïna: cafè doble. Només per a persones amb ganes d’espavilar-se. Per a universitaris amb gran vida nocturna i... amb enllaços directes dies-nits-classes-dies-

4. Berenar especial de la casa. Aquest

desorientat, no distingeix entre somni i rea-

“llet”, però fins i tot per a això tenim una

nits-classes...

berenar va destinat sobretot a les alumnes

litat... Obri un ull, obri l’altre, i et toca suau-

solució casolana. Si ens acostumam a

que volen dur una dieta mediterrània, de

ment la “poma”... tot bé, al seu lloc.

beure normalment suc de pinya, aquest

3. Berenar especial (pensau en la

llet, cacau, avellanes i sucre... A les estu-

De sobte, t’introdueix el seu plàtan dins la

gust desagradable es redueix. El millor de

pel·lícula Desayuno con diamantes). Per

diants que tenen l’oportunitat de dormir (o

cavitat bucal... és un bon berenar. L’àpat

tot és que té substàncies que t’ajuden a

als que no dormen, com en D.J., o ho fan

no) amb un especimen de sexe masculí, a

matiner comença i en un moment ell et

evitar l’osteoporosi de la dona i només té

quan no és hora, el rellotge està boig, les

ser possible amb llet, recomanam el

diu: “beu el suc del meu desig”. I nosaltres,

12 calories, és alt en proteïnes i hidrats.

hores s’ajunten, les nits són d’excessos,

següent berenar energètic. Un dels avan-

què feim en aquesta situació?

Així és que ànim, a partir d’ara ja sabem el

s’aixequen despistats... Quin dia és avui?

tatges és que podem exercir de senyores

Per no fer una cosa que pentura no desit-

que bebem en cada moment del dia.

És debatí? És l’horabaixa? Qui és aquesta

perquè el podem prendre al llit...

jam, hauríem de saber que una “ració” de

dona que és aquí devora jo? És clar, amb

Al primer cant del gall, topes amb el mas-

llet conté glucosa i algunes proteïnes; de

Conclusió: el tipus d’energia que t’aporta

tants dubtes matiners necessites alguna

cle en letargia. El toques, l’ensumes, el

tota manera, la seva ingestió difícilment

el berenar és el que fa que tenguis un bon

cosa que et faci sentir que no has llepat un

despertes i... o no! Vols que també intro-

pot produir augment de pes (se n’haurien

dia, sempre adaptant la dieta a les teves

cendrer. Beus suc de pinya i et marques un

dueixi una fruita en el meu berenar... el plà-

d’ingerir grans quantitats diàries!).

necessitats estacionals. El nostre consell

homenatge. “M’he de relaxar”, i feliçment

tan! Mmm... També hem de menjar fruita.

El gust a lleixiu que ens pot venir és degut

és que a qui es lleva d’hora, algú l’ajuda.

te’n vas a la UIB.

La respiració s’accelera, el mascle està

a una substància alcalina que conté la

Bon profit!

L’HIPERBÒLIC

17

MÓN VIU

Una joguina contaminant Cada any se’n retiren milers del mercat perquè no compleixen la normativa. S’han donat casos com peluixos farcits de fibra de vidre, productes fabricats amb materials tòxics, llumetes de Nadal que creen curtcircuits i imitacions d’armes idèntiques a les reals, prohibides fins i tot als adults. Els productes més segurs i aptes porten totes etiqueta, nom, raó social, marca, adreça del fabricant -o representant dins la UE-, instruccions i advertències d’ús.

no és un bon regal

La majoria de les joguines estan fabricades amb plàstics com l’ABS i el PVC, els quals porten de cap a les organitzacions ecologistes que en denuncien l’ús per activa i per passiva. No només pel mal que provoquen al medi ambient, sinó també per la manca de fiabilitat que han donat els estudis dels efectes sobre les persones que hi entren en contacte. El Parlament Europeu ha impulsat una substitució progressiva del PVC i marques com Lego o Mattel ja no l’utilitzen.

PVC

Si bé no es té constància que l’ABS, acrilonitril butadiè estirè, sigui perjudicial per a la salut dels usuaris, sí que és perillosa la fabricació i els residus que genera. Un dels components que s’utilitza en la creació, l’acrilonitril, és definit per l’INSHT (Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball) com “altament perillós”, d’un risc “greu i seriós” i responsable d’un llistat de disfun-

estan adherits, sinó que es desprenen del PVC

cions del cos que acaben en la mort. Els residus,

i passen a l’atmosfera i als cossos que el

lluny de reciclar-se, es tracten amb productes

manipulen. La llista dels efectes en l’organisme

químics i s’enterren.

humà és terrible. No se sap la proporció en què passen al cos, però se sap que en passen,

El PVC, policlorur de vinil, és un plàstic molt

sobretot quan el PVC es llepa o pressiona.

perillós. La seva creació implica alliberar compostos tòxics a l’atmosfera, no degra-

Val la pena plantejar-se comprar productes

dables, cancerígens i també utilitzats en

fabricats amb materials alternatius menys

armes químiques. D’altra banda, conté me-

danyosos per al medi ambient. No costa res

talls pesants, substàncies inflamables, provo-

procurar joguines de làtex o cautxú natural,

ca malformacions en la gestació del fetus,

molt més saludables. Així sí que es pot pre-

etc. El pitjor de tot és que els additius no

sumir d’haver comprat un bon regal.

Totes les imatges són de productes fets ambPVC o ABS

18

El Nadal Aquest Nadal m’he proposat seguir fil per randa tot el que la tradició i la no-tradició mana fer. Així podreu comprovar fins a quin punt pot estressar el Nadal!

Des del dia que han obert els llums de colors

Sants Innocents! Amb aquesta experiència ja al

(més o menys odiats) he decidit contagiar-me

passat, començo el dia 31 anant a comprar unes

de la vena consumista que m’envolta. Les tar-

calces vermelles (per trobar l’amor de la meva

getes de crèdit treuen fum i moltes vegades no

vida en aquest any que comença) i uns

saps ni per què, doncs el que compres no

sostenidors grocs (per a la bona sort en general).

t’agrada a tu ni segurament a qui rebi el regal.

Espero que la combinació funcioni! Al llarg del

De fet, tant hi fa, la màxima és comprar, com-

dia, faig una llista de totes les meves propostes

prar i comprar. L’altre objectiu del Nadal, més

per a l’any nou: apuntar-me al gimnàs (per cre-

enllà de les bosses i els emboltoris, és menjar.

mar tot el que he menjat per Nadal), deixar de

Menjar fins que el cos digui prou!

fumar (em compraré el llibre aquell que anuncien per la tele), seré més bona persona (de fet

Tot comença el dia 25 de desembre: dinar fami-

ja ho sóc, però ho seré més), no m’emprenyaré

liar a casa els avis materns. És allò de “Per Nadal,

tant i buscaré més temps per a mi. Ah! Em

cada ovella al seu corral” i no sé si és pel com-

treuré el carnet de conduir i intentaré estalviar

plex d’ovella que ens agafa a tots els comensals,

(clar que entre el sou miserable que tinc, el

però endrapem que dóna gust i quan arriben els

lloguer, el carnet, el menjar, etc. no sé si em

torrons et demanes perquè t’has menjat la sopa

quedarà molt per estalviar).

de galets (gegants), la carn d’olla, el pollastre, la llesca de pa de quilo i 4 copes de vi d’agulla. No

Arribada la nit, m’enfonso en un vestit estret

pots fer un lleig i et menges els trossos de torró:

d’aquells que tallen la respiració i preparo la

de xocolata blanca amb ametlles, de xocolata

taula per rebre els convidats. He comprat raïm,

negra amb Cointreau, de crema catalana,

per allò de “menjar raïm per Cap d’Any porta

d’Alacant, de xixona i de fruites; les neules i els

diners per a tot l’any”, m’he posat un bitllet de

polvorons. No pots més, però també et prens un

5 a la sabata (perquè també aporta fortuna) i

talladet i una copa de Bayleys per acabar de

arriben els amics. Sopem, riem i, a les 11:45,

rematar el còctel. Gairebé sense força, arribo a

començo amb el ritual. Em disculpo un

casa i m’estiro al sofà. No em puc moure. Em

moment i, mentre em miren amb cares

prenc unes sals de fruites i miro la súper estrena

estranyades, me’n vaig a la cuina i em menjo

del dia: Sol a casa 1. Em sembla que ja em sé els

una cullerada sopera de llenties (porta felici-

diàlegs. M’adormo i espero el dia 26, Sant Esteve.

tat general), deixo un parell de maletes de viatge (buides per si de cas) davant la porta i,

De nou haig de sortir de casa... per menjar, clar.

mentre n’agafo una altra de més petita, me’n

Aquesta vegada a casa els avis paterns. Avui toca

vaig al carrer a donar una volta a l’illa de

escudella (que va sobrar d’ahir), canelons (fets

cases mentre dic adeú a tothom que se’m

amb les sobre d’ahir), vedella amb bolets (que va

creua (tot això per poder viatjar molt durant

sobrar d’ahir) i els torrons (que es van obrir ahir i

l’any que entra). Arribo a casa cansada, són

que, normal, encara no s’han acabat. Normalment

les 11:53. Mentre els convidats es recuperen

ens els acabem pels volts de febrer). Després no

de l’espant de veure’m fer tot això, poso un

fem res d’especial, amb els cosins segons que

anell d’or dins la copa de cava (per cridar la

feia any que no veia, pensem d’anar al cinema a

bona fortuna) i, ara sí, m’espero a les 12 cam-

veure una pel·lícula, però correm el risc de resul-

panades. Quan sonen, començo a posar-me

tar ferits per alguna de les criatures que corre

els grans a la boca al ritme de les campanes,

sense control per l’entrada a l’espera de veure la

a l’hora que m’aixeco i m’assec de la cadira (a

última de Disney. És horrorós i, en vista del

veure si l’any que ve em caso! jeje). Un cop

panorama, desistim de la idea. Ens n’anem a

acabat el ritual, brindem, riem, em tracten de

casa a jugar una partida d’Uno. Me’n vaig a

boja i ens preparem per anar de revetlla! Per

dormir amb la tranquil.litat al cos de saber que

l’endemà només em quedarà estrenar una

porto la meitat del meu recorregut nadalenc fet.

peça de roba i arribar al dinar d’Any Nou amb

Ara queda el pitjor: seguir cada un dels rituals de

la millor dignitat possible!!!!!

Cap d’Any. Això em portarà molta feina...o molts mals de caps!

Ja a l’Any Nou les coses es veuen diferent. A l’horitzó veig apropar-se els Reis d’Orient i ja

Passo els dies fins al 31 de desembre sense pena

no m’espanto. Els aniré a veure, els saludaré

ni glòria, excepte el dia 28, dia en què enganxo

com una criatura més, agafaré els caramels

unes quantes llufes, gasto 4 bromes de mal gust

que em llancin i demanaré que em portin tot

i em creo 4 enemics. Que divertit és el dia dels

el que he demanat. Aniré cap a casa a dormir

L’HIPERBÒLIC

19

SABIES QUE...

estressa Anna Salarich, anna@edicat.net

d’hora i l’endemà tornaré a anar a casa els avis materns. Tot acaba on va començar: a la taula, menjant i menjant. Peso 3 quilos més, tinc menys diners al banc, encara no tinc novio ni proposta de casament, no m’ha tocat la loteria ni he fet cap viatge, però puc estar tranquil.la perquè he viscut el Nadal com diuen que s’ha de fer. Potser l’any que ve em salto les normes... o no?

L’HIPERBÒLIC

20

TENDÈNCIES

Viatge de fi de curs Esteu cansats de fer activitats per guanyar diners per al viatge de fi de curs? No teniu més idees i les que teniu no us surten prou bé? Us proposem la manera més fàcil per aconseguir aquest viatge somiat!

hotel en règim de dormir i esmorzar. La durada del viatge serà de 7 dies (6 nits) i l’assegurança hi està inclosa. Per participar heu d’estar registrats prèviament a la web www.carnetjove.net, llavors la inscripció s’haurà de fer a través d’un alumne de la classe, facultat i centre (podran registrar-

El programa Carnet Jove i +25 en col·la-

se tants alumnes com es vulgui) des del

boració amb Tagus Viatges (agència acred-

10 de novembre fins al 23 de gener del

itada per Turisme Juvenil de Catalunya) us

2006. El 31 de gener es farà el sorteig.

gratuït

proposen el projecte Viatge Fi de Curs per fer-vos aquesta experiència una mica més

Un cop donat el nom del guanyador/a

fàcil. El mètode és senzill: el sorteig d’un

aquest/a haurà d’acreditar que està

viatge per a una classe. I d’altra banda,

matriculat/da a la universitat en el curs

perquè el projecte pugui beneficiar al

2005/06 i que és titular del Carnet Jove o

màxim els joves, els que siguin titulars del

+25. Per als que no hagin tingut sort en el

Carnet Jove i +25 podran gaudir de

sorteig, podran gaudir del 15% de

descomptes de fins a un 15% en destina-

descompte en viatges de fi de curs per a

cions com poden ser Cuba o Cancun.

grups si es dirigeixen a Tagus Viatges al llarg de la vigència d’aquest projecte, que

El premi del concurs serà un viatge de fi de

s’engloba dins l’apartat “Connecta’t” del

curs a les Illes Canàries per a un mínim de

Programa Carnet Jove i +25.

15 persones i un màxim de 20 i hi ha inclòs el transport amb avió, allotjament en

Prova sort i... bon viatge!

Més informació: www.carnetjove.net

L’HIPERBÒLIC

21

CALAIX DE SASTRE

El millor del mes llibre

Columna

film

programa

Un, dos, tres, pobrets!

Ha arribat un moment a la vida que em perdo, i no sé si cal fer abans la poda als arbres o l’encesa dels llums de Nadal als carrers. Abans l’any tenia quatre estacions i ara amb dues passem. Menjava castanyes quan feia fred

Septimus, d’Angie Sage.

Aquest mes, voldríem destacar un llibre que escau per aquestes dates de fantasia. L’obra de Sage parla de Dom Daniel, un mag que practica màgia negra, que vol, per sobre de totes les coses, dominar el món. Per fer-ho, haurà de matar la princesa i robar l’amulet Akhenaten de Marcia, la Maga Extraordinària. Tots s’hauran d’unir per vèncer-lo, fet que els portarà a viure un munt d’aventures.

Murderball Dir.: Henry Alex Rubin i Dana Adam Shapiro. Any 2005 Intèrprets: Keith Cavill, Andy Cohn, Mark Zupan, etc.

Murderball és un documental sobre l’equip olímpic de rugby sobre cadira de rodes dels Estats Units, però no segueix els rols que li tocarien. El film conté acció, competició, ensenya coses positives com l’afany de superació i coses dolentes com la rivalitat portada a l’extrem però sense el to compasiu que es podria esperar. Si us agraden l’esport, els documentals o el cinema, no us podeu perdre aquesta pel·lícula

La Marató de TV3

però l’altre dia per Tots Sants suava al mig de

La Marató és un projecte impulsat per Televisió de Catalunya des del 1996 que té la finalitat de recaptar recursos econòmics per a la investigació científica sobre malalties que, de moment, no tenen cura. Aquest any estarà dedicada a la malaltia d’Alzheimer i altres malalties del cervell que a Catalunya són la tercera causa de mort. Animem a tothom a col·laborar amb la Marató!

i m’oferien torrons en una oferta de tres per

Barcelona. Volia comprar moniatos i castanyes dos. Vols dir que anem bé? No correm massa?

Això si, ploure ara plou. A l’agost em pensava que l’aigua la pagaríem a preu de benzina i en tot el mes d’octubre va ploure tot el que no havia plogut en tot l’any. Ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc. “A Catalunya no sap ploure”, ho va dir el conseller entrant, resistint o sortint, i quan cauen quatre gotes, les carreteres es col·lapsen. Ho dic jo i tots els que en patim les conseqüències.

També us dic que no sóc esportista. Més aviat

Passatemps

1

2

3

4

5

VERTICALS: 1. Tremolor de por en una casa sense calefacció. Com a fallo fóra dolent, car és un esguerro / 2. Dos extrems que no es toquen. Mortal, sobretot pels prínceps. 51 en un pronom / 3. Ultima sessió d’estudi durant l’àpat. Trepitjaven merda repetidament / 4. Quan el diari no és a tot color però ja pot reproduir una bandera. Desplac, quan no recordo prou / 5. Enemics d’Introduir Retocs.

Borrissol com de llana al cos del nounat. Marxa de Martinet / 6. I entra a Llançà. Llibret sobre la història de l’Obra. Santíssim prefix / 7. Cadascú se saps els seus i els de l’snowboard no. Tots els pèrits, alterats per un set / 8. De petita era de ferro i més grandeta va ser d’or. Gosset capaç de fer el pi / 9.

Roncs que sonen com més discretets. El més toix dels angles / 10. Compàs central del vals. Seurien de tal manera que tindrien pèrdua d’orina. Abracen l’Eustaqui / 11. Enganyar com el pare d’en Peret. S tal com sona / 12. I ara tal com fa un repòquer.

Alumnes revoltats amb periodicitat quatrisetmanal.

8

9

10

11

12

em decanto per la teoria de que la pilota millor rer mai perquè de petit em van dir que “córrer

2

era de covards”, l’única cosa que puc defensar és que sóc del Barça, que al nostre país és

3

gairebé com una obligació. Per a menys glòria

4

meva, no he sabut mai veure el fora de joc però després del que va passar el 19-N al Bernabeu,

5

ara veig que encara hi ha gent que em supera.

6

Al gran xoc de cultures de la “capital del reino”, els merengues no van veure ni la pilota. Tanta

7

ràbia, tant d’orgull i tanta tonteria, i els hi vam

8

ficar tres gols com tres sols que, si no arriba a ser per aquell tros de porter, han de tancar la

9

botiga per falta de parroquians. Com em deien per mòbil, l’endemà n’hi havia per comprar el

10

Marca i posar la COPE per a major escarni. Un,

11

dos, tres, pobrets!

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest

12

conte s’ha acabat David Baret

13

Acudit

Manel Fontdevila

Pau Vidal Solucions

7

a l’olla. I tenint en compte que no he volgut cór-

1 HORITZONTALS: 1. Si vols una pel·lícula la trobaràs aquí davant, o aquí darrere. Cap de servei / 2.

Llengua turca que podria revoltar el Zaire. Imatges venerables / 3. Perdeu les cinc. Gràcies a ell ara a l’estiu sempre hi ha notícies. Sans en deixar l’empresa / 4. Típic favor de l’anorèctic. Fitxers plens de píxels?: no, gerros de flors / 5. Decidit a solucionarho tot. Lletres de diverses menes / 6. A tu.

Cansament degut en bona part a la latitud / 7.

Escampo però no desendreço. Bombeta registrada pel caragirat d’en Marsó / 8. Varetes per picar els alumnes, més dures que les fècules. Centre històric de Ceret / 9. Ema mal escrita. Guixos bons per dibuixar gestos. Un no a mitges / 10. Podria ser un tal Farré, si no fos germà. Ossos de pirata / 11. Les altres mitges. Té panxa per donar i per ventre.

Posen límits al sarau / 12. Com el germà esmentat, però a sobre lleig i cec. Acumulació que permet, en certa manera, esquiar / 13. Sense aquesta màquina l’avi no hauria pogut fer això. Capa terrestre.

6

L’HIPERBÒLIC

CULTURA

22

nadal 2005-06

Jocs de paciència Teatre

Del 20 de desembre al 22 de gener Espai Escènic Brossa, Barcelona

El Quixot. Un heroi de paper, els papers d’un heroi Exposició

Mort sobtada Teatre

16, 17 i 18 de desembre Teatre de Ponent, Granollers

Dark Christmas Festival 2005 Música

17 de desembre, L’Hospitalet

Collage Musical

Fins al 8 de gener Versus Teatre, Barcelona

Recital de cant a càrrec de Joan Pons (baríton) Música

14 de gener Auditori Enric Ganadors, Lleida

Einstein 1905.

Cent anys de física Exposició

Fins a l’1 de febrer Cosmocaixa, Barcelona

L DA NA DE

sem l de d e de e u s d e i 24 s v a at err el diaamb leBasílicst dia ins d e nts x i Mo ofere ra oïdat. La n aquNadal rmada a e s ,a a st fo bre que enr la no ntserrcionalcert deestà e nouta de d em s o di a n en a des asió, ladelectde Més tra el Cocolani nois, e la rerealitzada, r r s de i c a ll, id 24 lent o re, pe lania comel Ga a. L’e a de nya ques a sag ia un ís. e l · e s p s c o l i r à , s a d S a c r anten a t a l u b l a n n t a n y e s t d l p a i Exc a l v l ’ e col a qu o t C u s m u q u u d e M a c bre r de rrat a la Músi cin de t a ve y, la llirà a ’arre a c o ntse e n t d e un e n t s t e n a a n a c o d a d M o v i a m i c l e per c e d c a n c a d i t a t , i n g u p r è I I C ent , p r o q u e o m a l a n n t v t t C e l , d e tualm a n y s l a n s i a r i . e c a d e g .ne nia ac r z e a t a a d o l d c i a o t ola s C o n s í m b uèn ca l sc o i s f s c ï w.e Pa ctua ot un ran a ww g t a

T ER NC CO

Fins al 31 de gener Biblioteca de Catalunya , Barcelona

A LON CE AR RB TTE BU

OU Y K OC R ILL W WE

Del 14 de desembre al 15 de gener Sala Beckett, Barcelona

& EAD BR

Teatre

ita m ipal a c n elo rin va arc tre P l’obra r la B a Tea a, pe l r e rna ir al visit anes it. E n o t x d ior m è n ri ge de Mercurà gauanter 3 set gran a Briae 2 d d s d a n al 2 Freddyes pola sev nomé ser u a banuesta la e l r e i q n n a de on s d a re mb c r. E s e ni ge ese anat esembgenectadorny tormbres la re ançon d c m e d s de ho e d de pe ua me 15 sical mes del mes 00 ese engítics istòriactor le h du m d .0 qu mu l El s de inals e 20 era pels ca la con i p n f l d l ja s a és s’es isat exp a fi fin ir m sa perv lor, om ten al co l, su r Tay nt c . qu sica oge rene ueen mu y i R ica p a Q m om .co Ma mús band a.c enni x la tica i ica ill mí er v tivalm s . w s ww w.fe w w

ONE

r, tte Bu a la d & er eix rea ó p fer n a B aci e o . E lon nic l qu nts egrce mu vel eva s v al Ba co lt ni rell due ins ier u a de d’a és loc a f or gen e no ting i ània es m drà l celon l seu scode a d ue por firm tin ar é e t e p a .

20 r arrib màrqontemues i da quera de Butter ta ciutad’Euro al l i e e B q 18 st genrma d oda cs mar la mool) a F ad & tit en el sud m le d r e ver de uli fo ue A q p l a t a d e l a ó d e f i r a i a l j t . E l B con a ï s o s l a l t u r a l e c c i s u n a n e r m e n s’ha e l s p s t c u s e , é l g e m o na o a a o t a u n f i n i t i v n y ( 8 , d e arcel o r a om a ’ d l B 0 r.c a de i 0 r s a 2 e tte a d p e r erlín d ’ a p bu nd pro a B f e r da r n ge a p e rea w.b llid ww

a d n Age

Quietud Nerviosa (Günter Grass) Exposició

Fins al 15 de gener MACBA, Barcelona

L’HIPERBÒLIC

23

EL RACÓ

La trona DE I NN E L l IL. iva M e s t osF e l op EL i ó , nt pr tarà r D c e a r p c r e l·le om nfeb AL v a exce en c e co V e e I d s T A l 22 de la y unaertam és quWoody S E F LON bre a a des vi d’ans, el cnal, i met de d’Ana, è I VI RCE desem nsecutbiv el caoncasiotnernaceiol clacrionpladessNúñdeez l BA 21 de gada croopa asmaltreisonal iriensentsveus dae Carllàossicsegra l De

c N p c s e s p le a v ens a en igi na r a n n, le gaite l t r e s otora s c u n n e a e a t a i s ym s i i m s m cad les et , co te r s len Co pre H i Pe l Mil· ical. s de ria. ael N flau aras a Lo stes, p de us de mus tiste j e c t ò Mich l, les r a B ra, L a r t i c a m s ve a t a b a r a t r a n o a n u e e S a r a d e e s t s r e l d e l e de l a m s t a d l p i a o r M l e d r e s P a q u l o r a t s i alau tra en, e Víct ectac Dolo Tots exp men el P A l l l é n i e s p M . t a k i . f a r a n n s t r u blim, B e n o u l c o m o u s t r e , e l s i t su el stiva ges Mregis és d men v a Fe eor eu t r a olut o G e l s n s a abs m e n o c i o arc a l n a . co e m un m C a t ni. n en s i c a ille alm Mú v i t es w.f w w

El nen ja puja a la trona i ara ja no vol baixar.

- Ja t’has rentat les manetes?, que ja tinc fet el sopar.

- Tres cops la dreta i l’esquerra amb aigua i desinfectant.

Sa mare li dóna sopa, Però ell no la vol tastar.

- Si us plau, reiet de la mama, obre la boqueta ja!, i empassa una cullerada.

Veuràs com t’agradarà…

- Però mama, si no m’agrada, te la llençaré pel cap…

El nen no empasta la sopa i ja li ha llençat pel cap.

La mare plora de ràbia.

Li surt foc pels queixals!

El nen no tasta la sopa i l’escampa a tot el plat.

- Fillet, acaba’t el caldo, que no té gust a alquitrà.

- Després, quan tinguis bigoti tacaràs més d’un pitet, i jo, tota putejada, et donaré un bon galet.

Ai rei, fillet de la mama, baixa de la trona ja, que sinó la teva mare te la llençarà pel cap Alejandro Gorde (enviat per Àlex Tarradellas)

Fot pànic Girona Sento com baixa l’àngel.

Pota de rata el rocanrol: my generation, baby.

Ma generació fot cua al macdonals i jo a les portes de l’infern: pota de rata i rocanrol amb dues pedres.

Sento com baixa l’àngel: per qui va morir Jesús?

Maria Magdalena?

Maria Magdalena: dues pedres pels claus del fill de déu, i a la creu tots els màrtirs del roc, glòria per l’extinció dels dinosaures.

Al·leluia.

Cementiri d’elefants, crosta d’ivori.

Et dono els ulls no m’abandonis deixa’m en pau et dono l’ànima i jo a les portes de l’infiern.

Deixa’m en pau: tinc drets reals d’ús de fruit sobre els béns del paradís no em deixis mai i give you my eyes em sents?

Et dono els ulls i l’ànima i la meva decadència.

Xavi Grimau

Un punt en algun lloc de la novel·la Sóc un punt, i m’he perdut. Jo anava al final de tot, just després de l’última paraula i abans de la pàgina en blanc que sempre acomiada les novel·les. Alguns autors em solen posar al final d’un índex, d’altres, la gran majoria, simplement no posen índex i, per tant, jo sóc qui tanco l’escrit. No crec que sigui idea de l’escriptor, però resulta que m’he perdut i davant meu veig un munt de paraules inintel·ligibles, dic inintel·ligibles perquè jo formo part de les novel·les que s’escriuen però mai em van ensenyar a llegir ni mai n’he après perquè no en trauria profit. Darrera meu sempre hi ha uns immensos espais en blanc i una pàgina en blanc i després, res, ja s’ha acabat tot. I com que estic ficat aquí puc veure la reacció del lector que no em deixa mai indiferent. Si sabés escriure, podria precisament començar per aquí, descrivint les cares que fan alguns en acabar una novel·la o la mateixa novel·la, però no en sé i m’estic desviant del tema. La qüestió és que m’he perdut i, com deia, només veig que paraules al meu davant i com que mai m’he mogut del final de la novel·la ara estic totalment perdut. He aixecat el cap i he vist les esgarrifoses lletres que hi tinc, aquí, aquí, just damunt del meu cap rodonet. No entenc què diuen, però puc repetir-ne la grafia: GRÀCIES DAVID. Això es una broma sarcàstica de l’escriptor o un malson, però no aconsegueixo despertarme encara que em pessigui.

- Ei, punt, què fas aquí? Ja saps on has d’anar, doncs va, passa, i lleuger que tinc pressa.

Algú em parla i no en conec la veu... ah, ja ho sé, ja sé qui és, ara ho entenc tot. Un escriptor novell, un escriptor amateur, un que comença, i per això no el reconec i no sap tirar endavant o té por de tirar-hi, i l’únic que té clar és com tancar la novel·la, precisament amb mi, amb un punt que és el què sóc jo. Ha començat pel final.

Ferran Genís

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,... a revista@edicat.net te'ls publiquem!