L'Hiperbòlic 41

L’HIPERBÒLIC 41

ABRIL 2006

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS

Minoria absoluta, sàtira en estat pur

especial

suplement màsters

Sortegem un viatge a l'Alguer - Les millors idees per St. Jordi

L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 41

ABRIL

2 EDITORIAL Nació, persona 3 LA IMATGE In my head 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DURSI Els quatre motors...

6 JOVENTUT Dissenyador, quant vals!

7 CONCURS Premi de Narrativa Jove 2006 8 ELS CONVIDATS Minoria absoluta 10 SABIES QUE Mozart, el geni més...

12 TEMA DEL MES Quin llibre regalo?

14 ALTAVEU Ojos de Brujo 15 SEXE Caravana de l’amor 16 ANY COROMINES De L'Aran a Mendoza

Nació, persona El passat 18 de febrer es va celebrar una de les manifestacions més multitudinàries dels darrers anys a Barcelona. Com sempre que es produeix un esdeveniment d’aquestes característiques, el ball de xifres és inevitable: segons l’organització un milió de ciutadans i ciutadanes van assistir-hi; segons la Guàrdia Urbana hi havia unes 125.000 persones, i segons el col·lectiu “Contrastant”, especialitzat a fer recomptes d’aquesta mena, hi havia unes 70.000. És complicat comptar gentades que es mouen. Certament, com en tot, hi ha mètodes per aproximar-s’hi però a ningú se li escapa que la xifra final difícilment podrà deslligar-se de les preferències del recomptador. Ho sabem, ho assumim.

17 MÓN VIU Noves espècies...

18 BOCA A BOCA Santiago Vidal 20 TENDÈNCIES Graffiti en bosses 21 CALAIX DE SASTRE 22 CULTURA Abril 2006 Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

El que costa més d’assumir, perquè no per sabut deixa de ser perillós, és que un esdeveniment que col·lapsa el centre de Barcelona durant unes hores no existeixi per a alguns mitjans de comunicació.

Així, per exemple, ni un segon d’atenció va merèixer la manifestació al telenotícies del vespre d’Antena 3, ni una sola ratlla a la portada del diari ABC. Però pot ser pitjor, es pot posar la fotografia de la manifestació que tenia per lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” al costat i amb la mateixa mida de la que es va celebrar a Bilbao en contra del procés judicial a l’entorn d’ETA. El títol de la notícia: “ETA exigeix l’autodeterminació mentre una marea independentista recorre Bilbao i Barcelona”, com feia El Mundo. Tot al

mateix sac. Negar la realitat és perillós perquè la realitat es tossuda, i acaba imposant-se a tothom per igual. La coneguis o no, et salta a la cara.

Per això tampoc serveix de res fer com si es visqués en un conte de fades. Això és el que fan els que identifiquen la nació amb una entitat mítica o llegendària (de fet, això també passa parlant de coses, com quan es sacralitza un llibre ja sigui una bíblia o una constitució). Una nació són persones, homes i dones que tenen la consciència de formar part d’un mateix col·lectiu per raons diverses, normalment llengua, cultura i història, i que volen senzillament viure plegades sota unes mateixes lleis, fruit de la seva capacitat d’autodeterminar-se com a comunitat.

Persones anònimes, com les que van recórrer els carrers de Barcelona, i no tan anònimes, com és el cas de l’insigne lingüista Joan Coromines a qui dediquem una sèrie sobre la seva vida i obra que encetem en aquest número. Des de l’exili, des de la seva capacitat professional, Coromines va demostrar en tot moment que sabia que la realitat no és el que expliquen les versions oficials i els mitjans de comunicació, i que la lluita per l’autoconsciència nacional es pot fer des de qualsevol posició. Les nacions no són subjectes de la història, ho són les persones.

Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Telm Borràs

Flaixos

Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d'interès general.

Tirada 25.000 exemplars

El lloc: Barcelona,

El personatge: Pere Casaldàliga,

La frase: Joan Clos, alcalde de Barcelona

seu dels jocs de gays i lesbianes

bisbe emèrit de Sao Félix do Araguaia

Barcelona ha estat designada com la capital dels jocs europeus per a gays i lesbianes (EuroGames) de l’any 2008. L’acte es preveu que porti a Catalunya més de 5.000 esportistes homosexuals i més de 30.000 visitants.

EuroGames es celebren des de l’any 1992 i ja els han acollit ciutats tan importants com París, Zuric, Munic, Amsterdam i Sidney.

Per primera vegada en 18 edicions, el Premi Internacional de Catalunya anirà a parar a mans d’un català. Es tracta de Monsenyor Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sao Félix do Araguaia, a qui si li ha otorgat el guardó per la seva tasca amb els indígenes i els camperols sense terra amb qui ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler.

“Ara ens trobem amb una certa proliferació de manifestacions: contra la narcosala, que és de dretes; contra el túnel de l’AVE per un determinat carrer, que també és una manifestació de dretes”

L’HIPERBÒLIC

LA IMATGE

In my head, Esther N. Wamba

3

4

L’HIPERBÒLIC

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són

notícia

notícies breus Presenta’t als premis El dia 4 d’abril s’acaba el termini per presentar-te a dues importants cites de la Universitat de Lleida. Per una banda, el II Concurs de Fotografia EntreCultures convocat per la Facultat de Ciències de l’Educació proposa captar amb la càmera aquells moments més suggerents relacionats amb la convivència i la diversitat cultural. D’aquesta manera, es vol sensibilitzar i millorar el coneixement de les diferents cultures que conviuen a la nostra societat. El concurs és obert a tot els membres de la UdL i es podran presentar fins a un màxim de 3 fotografies (en b/n o color), amb unes dimensions mínimes de 18x24 cm i màximes de 30x40cm, i muntades sobre un suport de cartolina blanca. El primer premi són 400€ i el segon, 300€. D’altra banda, el 4 d’abril també finalitza la convocatòria del XVIII Premi Literari Sant Jordi en les modalitats de conte infantil (fins als 8 anys) i juvenil (a partir de 9 anys) en què poden participar, com en el cas anterior, tots els membres de la comunitat universitària de la UdL. Podran aspirar als premis els contes inèdits i originals escrits en català i d’una extensió màxima de 10 folis en format DIN A-4. El guanyador de cada modalitat rebrà 300€de premi. Ambdós concursos donaran a conèixer els vencedors el 21 d’abril.

Increment de la memòria MRAM L’equip de científics del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona està d’enhorabona: ha descobert la manera d’incrementar la capacitat dels discs durs i de les memòries magnètiques MRAM (que no s’esborren en desconnectar l’ordinador). Això es produeix en generar uns estats magnètics microscòpics, anomenats “estats vòrtex desplaçats” i que s’han descobert conjuntament amb científics de l’Argonne National Laboratory (EUA) i el laboratori SPINTEC (França).

El descobriment permetrà connectar l’ordinador i començar a treballar gairebé instantàniament, en comptes d’haver d’esperar un cert temps fins que el sistema operatiu i alguns programes es carreguen a la memòria RAM. Diríem que seria la memòria ideal ja que les que disposem ara mateix tenen diversos problemes: les memòries SRAM i DRAM són ràpides, però s’esborren quan connectem l’ordinador; les memòries Flash no s’esborren, però són lentes; les memòries MRAM són ràpides i no s’esborren, però encara no tenen gaire capacitat d’emmagtzematge. El fenomen magnètic descobert per responsables de la UAB, entre d’altres, permetria una MRAM amb molta capacitat.

www.udl.cat www.uab.cat

El Barça i el franquisme, pròxima presentació a la UOC

Any Masó, cent anys d’arquitecte Aquest proper 7 d’abril es compliran 100 anys de l’obtenció de títol d’arquitecte per part de Rafael Masó i Valentí, important arquitecte gironí que va marcar els trets del que seria el noucentisme gironí, estil arquitectònic que va proporcionar molt caràcter a la capital gironina. Per aquest motiu, l’any passat es va constituir la Comissió Any Masó que organitzarà tot d’activitats relacionades amb l’arquitecte entre el setembre de 2006 i el de 2007 per difondre la vida i l’obra de l’artista arreu de Catalunya. Entre d’altres es duran a terme exposicions, conferències, tallers i publicacions sota el nom “Any Masó, cent anys d’arquitecte”.

Carles Santacana presenta al Campus Virtual de la UOC el llibre El Barça i el Franquisme, crònica social i esportiva d’una dècada molt intensa on els conflictes socials saltaven a la gespa i un mal arbitratge generava una forta tempesta política. A l’obra hi podem trobar fets destacats en el món blaugrana com el cas Guruceta, l’operació Montal, l’arribada de Cruyff; i en el món polític, la mort de Franco o el retorn de Tarradellas. La presentació de Santacana serà totalment virtual, fet que permetrà als internautes interactuar durant una setmana amb l’autor i descobrir perquè el Barça és més que un club i perquè es crida “Visca el Barça i visca Catalunya”. www.uoc.edu

www.udg.es

Centenari de la Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic de Barcelona Aquest 2006 es commemoren els cent anys de vida de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i l'Hospital Clínic, dues de les institucions més emblemàtiques i capdavanteres del país en l'àmbit de la docència, la recerca i l'assistència sanitària. Els actes de celebració es van iniciar al febrer i continuaran al juny i al novembre, i comptarà amb conferències, exposicions, etc.

L'ensenyament oficial de medicina a Barcelona data de l'any 1401, tot i que al principat ja s'ensenyava des del 1300 a Lleida. La Facultat de Medicina de la UB va néixer el 1760, amb la creació del Col·legi de Cirurgia per Pere Virgili i estava ubicada al carrer del Carme de Barcelona. No va ser fins al 1906 que es va traslladar a l'emplaçament actual al carrer Casanovas, un fet que va tenir gran repercussió social, política i mediàtica. Actualment, la Facultat de Medicina compta amb més de 500 professors i 1.400 alumnes, i és capdavantera en la docència i formació de metges. Amb dues seus, a l'Hospital Clínic i a l'Hospital de Bellvitge, la impartició de gran part de la docència clínica de tercer, quart, cinquè i sisè s'ha anat diversificant per diferents hospitals associats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet del Llobregat, Viladecans, Granollers, Terrassa i diversos centres d'assistència primària. En l'àmbit de recerca, l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i l'IDIBAPS són líders en productivitat científica a l'estat. www.ub.edu

L’HIPERBÒLIC MÓN UNIVERSITARI

5

DU R SI 5

Els quatre motors, Els representants dels anomenats Quatre motors per a Europa, que de fet ja són cinc, perquè s’hi ha afegit el País de Gal·les, es van trobar el mes passat a la seu del DURSI per establir nous acords de col·laboració en matèria de recerca. El conseller del DURSI, Carles Solà; el ministre de Ciència, Recerca i Arts de BadenWürttenberg Peter Frankenberg; el delegat presidencial per a l’ensenyament Superior, Recerca i Innovació de Llombardia, Adriano de Maio; el vicepresident delegat per a l’ensenyament superior i la recerca de Roine-Alps, Roger Fougères, i la ministra d’Ensenyament i Formació Permanent del País de Gal·les, Jane Davidson,van acordar crear una xarxa conjunta d’impuls a la recerca sobre fotònica.

a tota màquina!

S’han escollit les ciències fotòniques perquè tenen alhora un vessant tecnològic i de coneixement i perquè són un àmbit concret. La iniciativa s’emmarca en el programa Marie Curie de la Comissió Europea, destinat a potenciar la formació i la mobilitat del personal investigador europeu, i afavorirà l’intercanvi de transferència de tecnologia. Entre les primeres activitats del projecte hi ha la convocatòria d’un seminari d’experts en fotònica dels Quatre Motors per a Europa a Barcelona abans de l’estiu. També es farà un congrés sobre la contribució de les regions europees a la recerca, aprofitant el torn de la presidència alemanya de la Unió Europea.

Durant el setembre la primera reunió de la Comissió tècnica de cooperació en l’àmbit d’R+D i Innovació amb el títol “El futur de la política europea de recerca: perspectives des de Catalunya”.

Una comissió impulsada pel DURSI i el Patronat català Pro Europa que aplega el conseller Solà, membres del Patronat, responsables del CIDEM, empresaris i responsables universitaris per tractar les estratègies adequades per a captar recursos del 7è programa marc de recerca de la Unió Europea.

del setembre passat la comissió d’Educació superior i Recerca dels Quatre Motors per a Europa.

Fins ara en l’àmbit de la recerca s’havien fet 2 declaracions conjuntes: la posició comuna sobre el 7è Programa marc de recerca de la UE i el Memoràndum per a la cooperació dels Quatre Motors en l’Espai europeu de recerca per reafirmar la voluntat de col·laborar amb els Quatre Motors, de manera bilateral o bé multilateral, pel que fa a àrees prioritàries com la micronanotecnologia, els materials nous, la biotecnologia per a la salut, les TIC, la transferència de tecnologia, l’intercanvi d’experiències de cooperació transfronterera universitària i l’execució del procés de Bolonya.

Una altre dels acords a què van arribar els cinc ministres va ser la promoció de la cooperació universitària, sobretot mitjançant titulacions superiors conjuntes. Com a activitats, es farà una trobada de rectors al País de Gal·les el pròxim mes de juliol, per analitzar i definir el grau d’una possible titulació conjunta. També es va decidir col·laborar en el desenvolupament professional, especialment en la transferència de tecnologia i en les accions conjuntes com a lobby davant la Unió Europea.

Finalment els Quatre Motors per a Europa van acordar establir una imatge pública comuna i actuar plegats arreu del món. En aquest sentit es van establir les bases per a la presentació de l’Euro-bio Cluster South que es farà a l’abril d’aquest any en el marc del 8è Bio-Fòrum de Shangai.

El conseller del DURSI, Carles Solà, presideix des

D'esquerra a dreta: Peter Frankenberg, Roger Fougères, Carles Solà, Adriano de Maio i Jane Davidson

www.gencat.net/dursi

L’HIPERBÒLIC

6

JOVENTUT

Dissenyador,

demostra quant vals!

Penses que ets un virtuós del Photoshop i el Freehand desaprofitat?

Treballar al món del disseny i la creació és complicat, però potser la teva sort és a punt de canviar. El Carnet Jove i +25 et donen l’oportunitat de demostrar la teva vàlua a la segona edició del “Premi de Disseny Portada Més Jove”.

El guanyador tindrà l’oportunitat professional de treballar com a il·lustrador oficial durant un any de la revista Més Jove, que té una tirada de 280.000 exemplars i que es distribueix arreu de Catalunya a través del diari Metro, les universitats i les oficines comarcals de serveis a la Joventut.

Per participar és imprescindible ser titular del Carnet Jove o Carnet +25 de la Generalitat de Catalunya i presentar una il·lustració sobre cada un d’aquests tres temes: 20 anys del Carnet Jove, els joves i Internet, i tema lliure.

El jurat del premi valorarà aspectes com la creativitat, el control dels colors i de les imatges, i altres habituals del disseny gràfic. També es valorarà especialment la conceptualització dels temes i que les il·lustracions estiguin d’acord amb l’estil de la revista.

Tens una idea genial? Doncs no perdis més temps, la data límit d’entrega d’originals és el 31 de maig. Hi ha premi per als quatre finalistes!

Mamen Morillas Guanyadora de la primera edició del "Premi de Disseny Portada Més Jove"

Més info: Consulta les bases completes del II Premi de Disseny Portada Més Jove a:

www.gencat.net/joventut

Què et va portar a participar-hi?

Principalment l’experiència professional que podia tenir al món de la il·lustració, perquè jo encara era estudiant i no havia tingut cap contacte amb el món laboral.

Com et va arribar la notícia del concurs?

A través de les meves classes, a final de curs havíem de fer un treball sobre unes portades de revista, vam aprofitar per fer la portada del concurs com un exercici de classe i ens hi vam presentar.

era molt ampli i podies donar el teu punt de vista, a part del que et plantejava la revista. La veritat és que res em va desagradar. A vegades potser el tema que es tractava era complex. La idea era abstracta. És l’única cosa.

Com valores l’experiència?

Molt positiva, a part d’adquirir experiència vaig aprendre a planificar el treball i treballar amb la gent de la revista. Hi vaig treballar molt a gust perquè et donaven llibertat total, ells et plantejaven un tema i em donaven tres punts i jo podia fer el que volia. La veritat és que és molt difícil que al món de la il·lustració i el disseny et donin aquesta llibertat.

Amb quin programa treballes?

Normalment dibuixo a mà, però també utilitzo Photoshop i Freehand.

Repetiries l’experiència?

Sens dubte.

Què és el que més et va agradar? I el que menys?

Em va agradar, a més de la llibertat que em donaven a l’hora d’il·lustrar les portades, que el tema

Encara et dediques a la il·lustració i al disseny?

Sí. Al principi em va costar bastant i encara estic començant, però sí, em dedico al disseny i la il·lustració. Vinc d’acabar una pàgina web i n’estic preparant una altra on presento projectes més artístics com la pintura, participo a la presentació d’una pàgina web de música on utilitzaran projeccions dels meus treballs, estic traient una línia d’objectes il·lustrats: xapes, samarretes, imans, etc. http://mamenmorillas.com

L’HIPERBÒLIC

CONCURS

7

L’HiperbòIic convoca un

Premi de Narrativa Jove 2006 El guanyador rebrà 2.5OO €, un ordinador portàtil i la publicació del llibre

5.- Per valorar la qualitat dels treballs, s’ha de constituir un jurat que estarà format amb persones de reconegut prestigi literari. El vot que emeti serà secret i inapel·lable. Es valorarà l’estricta observança i correcció lingüística.

6.- Amb la finalitat de fer possible la compilació d’un llibre, les obres de narrativa han d’ocupar un mínim de 80 folis, mecanoscrites a doble espai, amb lletra tipus times o d’altre semblant de 12 punts i a una sola cara.

7.- Les obres han de presentar-se en llengua catalana i han de ser originals.

8.- Els treballs s’han de presentar en suport informàtic i, a més, quatre còpies en paper. A la coberta s’hi ha de consignar el nom PREMI HIPERBÒLIC DE NARRATIVA JOVE, a més del nom, llinatges, adreça postal, telèfon i adreça electrònica de l’autor.

Amb l’interés de fomentar, promocionar els joves escriptors i facilitar-los el seu reconeixement públic, L’Hiperbòlic convoca, per segon any consecutiu, el PREMI HIPERBÒLIC de Narrativa.

Tot plegat ve motivat perquè pensem que no són massa les oportunitats per als joves d’entre 16 i 30 anys, ja sigui en forma de certàmens, concursos o bé d’estímuls en general per desenvolupar la seva capacitat creativa.

Nosaltres estem convençuts del potencial d’imaginació, estil, empenta i geni - per què no- de les generacions de joves que viuen o estan lligades a l’àmbit de la llengua catalana. Si cal una plataforma de llançament i suport aquí i ara mateix, ens presentem per fer de motor impulsor.

Som conscients de la importància del suport econòmic, però pensem que també és fonamental la possibilitat de publicar i distribuir dins el mercat de llibres aquelles obres lliurament elaborades pels joves.

BASES Així doncs, si esteu interessats en participar a la convocatòria, teniu fins el 20 d’octubre per presentar les vostres obres, d’acord amb les bases que es detallen a continuació. Volem destacar que el jurat que decidirà el finalista i guanyador de l’edició del 2006 (valorarà els diversos aspectes i qualitat de les mateixes) estarà format per persones de reconegut prestigi en el panorama literari.

L’obra guanyadora i les recomenades pel jurat es publicaran dins la col·lecció Premi Hiperbòlic de Narrativa.

Per acabar us encoratgem a participar en aquest PREMI HIPERBÒLIC DE NARRATIVA JOVE 2006!!!!

1.- La publicació universitària L’HIPERBÒLIC, amb l’objectiu de fomentar i promocionar els joves escriptors, convoca el premi HIPERBÒLIC de narrativa dirigit a tots els joves de l’àmbit de la llengua catalana. Com a objectius complementaris, amb aquest premi volem estimular l’elaboració de noves propostes narratives, contribuir a la promoció i difusió de les obres dels joves creadors, i fer que aquests siguin reconeguts públicament.

2.- S’hi pot participar en qualsevol variant del gènere narratiu.

3.- Hi poden optar els joves d’entre 16 i 30 anys (inclosos).

4.- El premi consisteix en una dotació en metàl·lic de 2.500 euros (dos mil cinc-cents euros) i en diversos materials informàtics, electrònics, etc., a més de l’edició i publicació de l’obra seleccionada, la qual s’inclourà dins una col·lecció específica de narrativa. A més, el jurat pot recomanar la publicació de les obres finalistes.

9.- Per atorgar més llibertat als aspirants i facilitar la participació de tots els joves de l’àmbit de llengua catalana, s’admetrà la presentació de les obres amb un pseudònim. Així, a la coberta de les còpies ha de constar el nom PREMI HIPERBÒLIC DE NARRATIVA JOVE, el pseudònim (amb l’especificació que es tracta d’un pseudònim), a més d’una adreça postal, telèfon i adreça electrònica.

10.- El termini de lliurament dels treballs és el 20 d’octubre de 2006. Els treballs s’han de presentar a l’oficina de L’Hiperbòlic, ubicada al C/Roger de Flor, 334, 1r 2a de Barcelona (08025), tel. 93 451 61 70.

Per a més informació sobre el premi, podeu telefonar al 971 72 68 08 o escriure a redaccio@suddemallorca.com.

11.- Un dels objectius del present premi és el foment de la creació per part dels joves. Perquè això sigui efectiu, l’organització donarà el màxim de facilitats i escoltarà qualsevol problema que es pugui plantejar.

12.- L’organització s’ha d’encarregar de seleccionar les obres que es presentin, n’ha de desqualificar les que no reuneixin les condicions establertes en les presents bases i ha de decidir, de manera inapel·lable, l’acceptació o no de les obres presentades.

L’HIPERBÒLIC

8

ELS CONVIDATS

”

Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas, Minoria absoluta

Com més poder, més sàtira” Telm Borràs, telm@edicat.net Foto: Ivan Giménez

Són les onze del migdia a Rac1 i en una hora comença el “Minoria absoluta”. Com és possible que els membres principals de l’equip, Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas, tinguin la sang freda de concedir entrevistes just abans de plantar-se a locutar en directe un programa de dues hores? Serà que ja van per la 4a temporada com a programa diari –més de 1.000 programes- i són capaços d’interpretar guions només olorant-los? El “Minoria absoluta”, com el programa de TV3 “Polònia”, és un espai de sàtira en què es fan retrats delirants de personatges de la vida pública. Falten 59 minuts per a què comenci, no han assajat i no semblen tenir pressa.

QN.- Sí, ahir vaig fer una broma sobre el dia de la dona treballadora, i després de fer-la em va saber una mica de greu.

ML.- Alguna vegada penses “ai ai ai, què passarà per això que he dit?”, però després t’adones que no passa res i arribes a la conclusió que o no ens escolta ningú o la gent està més curada d’espants del que sembla, i això que jo faig el Franco. A vegades et dius “avui crec que l’hauria d’haver fet més mala persona del que l’he fet”.

Tanta seguretat teniu que tot sortirà bé?

TQM.- Tenim la inconsciència que sortirà bé. Hem entrat en una dinàmica que sabent que hi ha un guió i mirant-nos a la cara ja en tenim prou. El programa és una màquina ben engreixada i una gran part de la gràcia del programa és la marxa, força i energia que hi posem, a part del guió, que ja està fet.

Llavors, mai heu tingut cap querella, com l’Albert Om o en Pepe Rubianes a causa d’unes declaracions.

TQM.- No, a la ràdio és molt difícil. La tele té un impacte impressionant i llavors qualsevol cosa té conseqüències. Alguna patinada? és possible, però s’ho emporta el vent. Fas personatges de ficció, són ninots els que parlen.

Alguna vegada se us ha escapat dir alguna cosa que no hauríeu d’haver dit?

TS.- Fa temps que no.

Quin és el límit de la sàtira?

TQM.- Fins la dignitat de la persona imitada, no podem fer broma de deficiències físiques i men-

No et crea problemes de consciència imitar Franco?

ML.- Hi he pensat molt, però jo el que faig és ridiculitzar-lo, porto a l’extrem còmic tota la seva bogeria criminal i feixista. Franco em serveix per treure tics franquistes que encara estan presents a la societat i a la política.

tals, tampoc quan hi ha morts pel mig, patiment, violència... Quan acaba el programa no has de pensar que has pogut ferir una sensibilitat que et sap greu haver ferit. La sàtira ha de ser directament proporcional al poder: com més poder, més sàtira. Això no treu que explorem els límits, nosaltres imitem fins i tot gent morta

“

La gent està més curada d’espants del que sembla” Mahoma, l’imitarieu?

TS.- No, però tampoc imitaríem Jesucrist. El nostre objectiu no és ofendre gratuïtament la gent. Nosaltres, quan es tracta de religió, parodiem des del Papa cap avall, cap amunt és una cosa més mística i provem de no tocar-ho. A més, el món islàmic el coneixem menys i ens hi fiquem menys. D’altra banda, el ninotaire de La Vanguardia, el Toni Batllori, diu que ell ha estat dibuixant atenent-se a les normes i les lleis del nostre país. El que no sabia és que s’havia d’atendre a lleis d’una religió que, no només no és seva, sinó que està a la quinta punyeta.

Fer que apareguin polítics com en Josep Piqué a “Polònia”, no és una mica rebaixar la sàtira? Si l’accepten, no serà que és poc incisiva?

TQM.- Si el preu fos rebaixar la sàtira, no vin-

drien polítics. No la fem per molestar, sinó per riure, deformar una mica la realitat i venir a dir coses que són veritat.

La presència del polític diverteix molt perquè participa d’aquesta farsa, ell es satiritza. Se suposa que hauria d’estar ofès? Doncs no, ell accepta això i ho integra com una part de la seva feina, pot o emprenyar-s’hi o posars’hi de cara. I el 100% de polítics s’hi posen de cara.

Si un dia us aixequeu de mala llet, preocupats per alguna cosa, i us heu de plantar davant del micròfon a fer humor...

QN.- És l’única pega de la feina, però llavors penso en la quantitat de gent que s’aixeca amb problemes i no tenen la possibilitat de riure i passar-s’ho bé treballant. Llavors dius “si jo tinc aquesta opció, doncs fem-ho”, encara que sí que costa una mica.

No us molesta compartir el protagonisme en entrevistes?

TS.- A mi no. La meva part d’ego la tinc coberta. Cap problema.

QN.- No. Portem tant temps junts que és com normal.

Falta un minut per a les 12h, no heu de marxar?

ML.- Encara falta el butlletí.

L’HIPERBÒLIC ELS CONVIDATS

Tal com raja Noms complets: Toni Soler Guasch, Francesc Novell Clausells, Manel Lucas Giralt.

Lloc i data de naixement (pel mateix ordre): Figueres 4-6-65. Barcelona 28-10-63. Barcelona 1963.

Tens fama de ser molt: Despistat i llunàtic. Discret. Miop.

Un viatge que t’agradaria fer: A l’Amèrica profunda, travessar el desert en cotxe. Anar a la Patagònia. Àfrica.

Una debilitat: Escamarlans. Menjar bé. Sóc mandrós.

Plat que cuineu millor: Cap. Sopa precuinada. Amanida.

L’últim llibre que has comprat: Guerra de exterminio. Tor, 13 cases i tres morts. Conjura contra Amèrica.

Aquestes no sé si us sonaran (són les que ells fan als seus entrevistats): Sense mirar, em pots dir de quin color portes els mitjons? Granats.

Negres. Negres.

La primera pel·lícula que recordes haver vist? Dumbo. La conquista del Oeste. Bambi.

Què fareu després d’aquesta entrevista?

Faré un tallat de la màquina. Anar a fer un programa de ràdio. Un programa de ràdio.

9

10

L’HIPERBÒLIC

SABIES QUE ....

Mozart Aquest any 2006 es commemora el 250è aniversari del naixement del geni de la música Wolfgang Amadeus Mozart. El seu talent innat per a la música i la seva enorme producció artística l’han portat a ser un dels compositors més coneguts de tots els temps.

- El nen prodigi va ser batejat a la catedral de Salzburg amb els noms de Joannes Chrysostomus (eren els sants del dia del seu naixement) Wolfgangus (era el nom en llatí del seu avi) Theophilus (el nom del seu padrí).

Anna Salarich, anna@edicat.net

el geni més recordat

- Mozart va compondre la seva primera obra completa amb 8 anys, però amb 4 tocava el clavicordi i componia petites cançons i minuets de considerable dificultat; als 6 tocava molt bé el clavecí i el violí i, a més, podia llegir música a primera vista, tenia una memòria increïble i podia improvitzar frases musicals amb molta facilitat. Va ser precisament en aquesta edat quan el pare d’Amadeus va decidir exhibir el talent del seu fill per tot Europa, una pràctica que ara es podria considerar explotació.

- Si hi havia algun so que odiava el compositor era el de la flauta i, tot i que va compondre concerts per aquest instrument, sempre ho va fer per encàrrec. La gran descoberta va ser quan va canviar la flauta pel clarinet, ja que va compondre grans peces dedicades a ell i l’instrument es va començar a considerar dins de les orquestes.

- Sempre quedarà en dubte si la capacitat de creació de Mozart era deguda a la síndrome de Tourette que patia o no. Aquest transtorn nerviós provocava que no es pogués estar quiet i que en societat no fos

l’home més amable. Li costava comportar-se correctament i tenia tendència a expressar-se d’una manera poc apropiada.

cada. De moment, el suposat crani de Mozart es conserva des de 1902 a la Fundació Mozarteum mentre s’intenta demostrar-ne l’autenticitat.

- El 1784 va ingressar a la francmasoneria, fet pel qual sempre va ser força sensible a tot allò sobrenatural. Segons es diu, tenia una certa obsessió amb el número 3, molt important en aquest ordre.

Una obra on es veu clarament la tendència al 3 és La Flauta màgica: hi ha 3 acords majors a l’obertura, 3 fades, 3 nens, 3 instruments màgics, 3 proves, 3 qualitats del protagonista, etc.

- Ironies de la vida, Wolfgang Amadeus Mozart va morir en la misèria. Si li haguessin dit que al cap de 200 anys la seva música s’utilitzaria en reconegudes pel·lícules, no s’ho hagués cregut.

El film més important en la que surt la seva música és la que va dedicar a la seva figura el director Milos Forman, l’any 1984, Amadeus.

També podem gaudir de les obres del compositor a El gran salt, Atrapat en el temps, Cadena perpètua o Memòries d’Àfrica.

- Durant molts anys s’ha parlat de l’”Efecte Mozart”, que no és res més que una teoria que afirma que escoltar música del compositor durant l’embaràs desenvolupa la intel·ligència del nadó. I per què la música de Mozart? Doncs perquè té unes propietats molt particulars, com el timbre, el ritme, la melodia i la freqüència, entre d’altres, que ajuden a estimular el cervell humà.

- Desgraciadament, quan Wolfgang va morir, el seu cos va ser enterrat sense testimonis en una fossa comuna. Per la qual cosa la identificació del seu esquelet s’ha convertit en una feina força compli-

BIOGRAFIA de Mozart Wolfgang Amadeus Mozart va néixer a Strasburg el 27 de gener de 1756, a les 8 del matí. Era el petit de set germans, dels quals només n'havia sobreviscut un altre: Maria Anna Walburga Ignatia, a qui anomenaven Nannerl. Els seus pares, Leopold i Anna Maria, s'havien casat el 1747. El pare era violinista de professió i des de petits va inculcar als seus fills la passió per la música, sobretot a Wolfgang, del que deia: "El meu fill és un miracle diví i jo, com a pare, tinc l'obligació de cultivar-lo". Com ja hem dit, el talent de Mozart era inqüestionable i des de petit va viatjar per tot Europa demostrant el seu talent. La seva joventut sempre va estar dedicada a la composició. Quan tenia 26 anys es va casar amb Constanze Weber, després d'intentar sense èxit, conquistar la seva germana gran. Van tenir 6 fills, dels quals només en van sobreviure dos.

La mort del seu pare va marcar un punt d'inflexió a la seva vida: mai va tornar a ser el mateix. La seva salut va anar empitjorant i, tot i que no parava de compondre, va arribar un punt que la gent va començar a perdre interès per la seva música. La supervivència de la família era cada vegada més difícil. La mort va arribar per a Mozart un 5 de de_sembre de 1791 a Viena. L'última obra que va escriure (inacabada) va ser un rèquiem per encàr_rec d'un home misteriós. Obsessionat amb la idea de la mort i del destí, i debilitat per la malaltia, ell creia que aquell desconegut era la mort i que el rèquiem que li havia encarregat era per al seu propi funeral. Amadeus va morir per una febre reumàtica als 35 anys.

L’HIPERBÒLIC

12

TEMA DEL MES Per als passionals: Sexes, de Marta Alonso i David Picó Ed. Planeta, 18€ El llibre de sexe més liberal dels últims temps perquè parla de sexe sense tabús, com ho han anat fent els convidats del programa de TV3.

Sexe escrit perquè després el pogueu portar a la pràctica.

Per a ell: Estimats homes (una caricatura), d’IsabelClara Simó Ed. Columna, 9.02€ Tot allò que les dones pensen dels homes i que gairebé mai diuen. Perquè ho puguin descobrir aquest és el millor mètode per fer-ho.

Per i per a la infidel:

Per al millor amic: Amics absoluts, de John Lecarré Ed. 62, 20.5€ L’última novel·la de Lecarré ens presenta dos espies companys al Berlín dels anys setanta per parlar de l’imperialisme americà i la guerra de l’Iraq.

Infidelitats: desamor i desengany, de Joan Corbella Ed. Columna, 15.03€ Per a aquelles ànimes infidels, els presentem el llibre que els treurà del racó obscur de la mentida. El doctor Corbella presenta diferents situacions amb la infidelitat com a tema estrella i maneres per plantejar-la i analitzar-la.

Per a ella:

Per al viatger i la viatgera: Guia de l'autoestopista galàctic (*Cst), d'Adam Douglas Ed. Anagrama, 14€ La Terra és destrossada per construir una nova autopista hiperespaial. L'Arthur Dent fuig amb el seu amic Ford Perfect, però s'adonarà que no és qui aparenta ser. L'Arthur descobrirà moltes coses sobre l'existència.

Passions romanes, Maria de la Pau Gener Ed. Planeta, 21€ L’última novel·la guanyadora del Premi Planeta ens transporta a Roma, seguint l’aventura de l’Ignasi per intentar recuperar aquell amor que fa anys va deixar. La decisió és agosarada i perillosa, però prefereix aquesta opció a seguir amb la seva vida monòtona. Magnífica novel·la plena de sensualitat, emocions i personatges que toquen

Per a la millor amiga: L’amistat té grans secrets, de Núria Mínguez Ed. La Busca,12€ Entre la Barcelona modernista i els Alps suïssos descobrim els lligams entre tres amigues amb unes amistats força estranyes. Una increïble intriga psicològica. .

Per a l’alternativa i l’alternatiu: Praga. Un gran cap de setmana (cst) Ed. Salvat, 10€ Cada cap de setmana el mateix? Doncs surt de la monotonia amb un cap de setmana a Praga per descobrir la màgia de la capital Txeca.

Quin llibre regalo per

Quan arriba Sant Jordi torna la pregunta de cada any: quin llibre compro? Arribem a veure tants títols que se’ns fonen els ploms, però aquest any serà diferent perquè et proposem un llibre per a cada tipus de persona.

St. Jordi?

Anna Salarich, anna@edicat.net

*Cst= en castellà

SUPLEMENT MÀSTERS L'HIPERBÒLIC 4 1

La nova universitat, màsters i postgraus públics

2

SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC

ENTREVISTA

”

Carles Solà, Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

El curs vinent hi haurà 153 nous màsters” Jaume López jaumelopez@edicat.net

Amb la discussió encara oberta sobre la conveniència d’estructurar els estudis universitaris en 4 anys per al grau i 1 any per al postgrau, que ens allunya del 3 + 2 europeu, les universitats catalanes comencen a oferir el curs que ve els primers màsters concebuts per encaixar en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

Sobre aquest procés, i les seves certeses i incerteses, conversem amb el conseller Solà.

Com es troba a hores d’ara el procés de desenvolupament dels nous màsters del “sistema Bolonya”?

S’està caminant cap a l’estructura definida per l’EEES i l’any que ve comencen els primers màsters. Certament hi ha dificultats com les que es poden generar del fet, un tant anòmal, que comencin postgraus sense que encara s’hagi implementat el grau. Les universitats s’han encarregat d’estudiar internament en quines àrees i disciplines podien començar a desenvolupar aquests màsters, i l’Agència de la Qualitat Universitària (AQU) s’ha encarregat de valorar-ne les propostes segons criteris internacionals. El resultat d’aquest procés és una primera tanda de 153 màsters en tots els àmbits d’estudi, alguns dels quals amb la categoria de màsters interuniversitaris europeus.

Les universitats són i seran les protagonistes d’aquest procés de desplegament. Nosaltres des del DURSI donarem garanties de la qualitat i la coherència del mapa global perquè no hi hagi repeticions innecessàries.

Què portarà a un estudiant actual a fer un d’aquests màsters?

El públic natural d’aquests màsters no arribarà fins el 2012 o 2013 quan s’acabin els primers graus. Mentrestant, en broma, jo dic que es poden considerar un “remàster” perquè les llicenciatures actuals ja s’equiparan, a nivell europeu, a un màster (tot i no disposar d’aquest títol). Ara bé, el seu atractiu és el de l’especialització i la professionalització, o bé el de ser l’inici d’una carrera de recerca. Qui ja està estudiant una llicenciatura és normal que l’acabi. Per a qui sí pot ser avui per avui una sortida natural és per als estudiants de diplomatures.

“

El públic natural d’aquests màsters no arribarà fins el 2012 o 2013” Potser sí que un “llicenciat” equival a un màster en altres països però no sempre queda clar, regna una certa confusió...

Sí, m’explicava una vegada un executiu de la multinacional Siemens que cada any contracten 5.000

enginyers i que a Europa es troben amb 40 denominacions diferents per als estudis que capaciten per a aquesta feina. És clar que un altre objectiu de l’EEES és, precisament, dotar de major transparència i comprensió a les titulacions. El problema a Espanya és especialment greu perquè es continua sense signar la convenció de Lisboa sobre reconeixement de titulacions, fet que, per exemple, fa que per a alguns processos calgui encara l’homologació de titulacions. És cert que aquesta exigència s’ha anat relaxant i que ara ho pot fer un rector, però encara avui, per exemple, un doctor d’Oxford cal que homologui el seu títol si vol ser professor funcionari d’una universitat espanyola.

Aquests nous màsters seran més cars que els actuals? Quin serà el preu dels crèdits de màster?

En aquest punt he de confessar la meva profunda insatisfacció. El ministeri determina el preu del crèdit. Què ha dit fins ara? Res. Aquest conseller no té competències sobre la qüestió tot i que les voldria tenir. La situació és curiosa. Totes les universitats depenen financerament de les comunitats autònomes, el ministeri només financia la UNED, però ells decideixen el preu del crèdit. L’estat de les autonomies no ha arribat a les universitats. No hi ha, per exemple, una conferència sectorial de consellers d’universitats. Hi ha l’organisme del Consejo de Coordinación Universitaria que és una assemblea formada per 70 rectors, 17 represen-

tants de comunitats autònomes, l’equip ministerial, etc. És a dir, per actors amb responsabilitats molt diferents i que resulta un organisme molt còmode per al ministeri. Ells decideixen i nosaltres paguem. Podríem parlar de deslleialtat institucional: una decisió que implica a un altre que no té veu. En tot cas, el preu del crèdit no pot ser una barrera per a l’estudi, i més tenint en compte que el sistema d’ajuts a l’estudi de l’estat espanyol és el segon pitjor d’Europa després de Grècia.

“

El sistema d’ajuts a l’estudi de l’estat espanyol és el segon pitjor d’Europa” Quines prioritats s’haurien de tenir al respecte?

El primer que hem de canviar és aquest sistema d’ajuts a l’estudi que implica unes beques de valor molt baix que ni compensen a les famílies per un membre que no treballa ni donen la possibilitat real als joves d’emancipar-se, com succeeix a d’altres països. A més, estem discriminats perquè a Catalunya hi ha el 16% dels estudiants de l’estat però només en reben un 8% de les beques. I Catalunya no té el doble de renda de la mitjana espanyola. De fet, és la vuitena comunitat autònoma per nivell de renda. Per altra banda, el ministeri continua negant-se a aplicar la sentència

ferma del Tribunal Constitucional per transferir les competències sobre beques a les comunitats autònomes.

El nou estatut pot canviar alguna cosa?

Les perspectives que pot obrir l’estatut són a hores d’ara molt minses. Nosaltres més aviat plantegem la reforma de la LOU. Definir una llei de bases que doni les competències a les comunitats autònomes en totes les dimensions. Si el Partit Socialista la pacta amb els seus socis actuals podem introduir millores significatives.

Entre aquestes millores encara està oberta la possibilitat de transformar la proposta espanyola actual de 4 + 1 a 3 +2?

Jo crec que hi ha un marge de negociació. De fet, altrament seria un retrocés respecte de la situació actual en què les universitat són lliures de definir les llicenciatures a quatre o cinc anys. L’important es fixar bé els objectius i els estàndards, i que cada universitat plantegi com vol assolir-los.

Encara hi ha moltes qüestions obertes com la situació de les pràctiques que no està del tot clar que hagin de ser necessàriament al final i en un any. Tal com estan les propostes actuals del ministeri, si l’estudiant fa tres anys sense l’any de pràctiques, no tindrà el títol oficial sinó un títol propi de la universitat però que, en canvi, li permetrà fer un màster amb què sí tindrà un títol oficial sense haver cursat les pràctiques.

SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC

3

CAIXA MANRESA

Recompensa als millors estudiants Els més bons estudiants ja podeu estar contents, perquè gràcies a les beques de Caixa Manresa el teu esforç haurà valgut la pena. Fa nou anys que l'entitat premia els més aplicats amb una beca, i cada any són més els candidats que se'n beneficien. El curs 20052006 van ser 409 els joves que van rebre un ajut econòmic de 600 euros.

Per accedir a la donació, aquest últim any s'havia de tenir una nota de tall de 8,75. Creus que pots aconseguir-la?

Doncs fes la teva sol·licitud, perquè els beneficis valen la pena.

Els interessats us heu de dirigir a qualsevol oficina de Caixa Manresa a la comarca on residiu.

Està implantada a 25 comarques i les beques es reparteixen indistintament, els premiats d'aquest any són de gairebé totes elles, des de Barcelona fins a la Cerdanya, passant pel Baix Camp, l'Alt Empordà, etc.

Esteban Darwich 26 anys, estudiant de Medicina Tens el privilegi d'ostentar la millor nota del MIR, què significa això?

El MIR són com unes oposicions que serveixen per ordenar l'assignació de les especialitats mèdiques, tenir la nota més alta al MIR permet ser el primer en escollir l'especialització que es vulgui en el centre on es vulgui.

Quina especialitat has escollit?

La meva preferència ha estat dermatologia, la part de la medicina que tracta les malalties de la pell. La vaig escollir perquè m'agradava, vaig valorar alternatives com cardiologia o altres, però dermatologia és la que em va atraure més. I estic content amb l'opció que he pres.

On t'agradaria treballar?

No ho sé. De moment estic a l'Hospital Clínic i encara em queden quatre anys, més endavant ja es veurà. Afortunadament la dermatologia té bastantes sortides en centres privats.

Què es necessita per ser un bon dermatòleg?

S'ha de tenir molta experiència i haver vist molts casos. També és important la destresa manual, ja que també fem una mica de cirurgia, però sobretot experiència.

Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa?

Jo tenia un compte a Caixa Manresa, però va ser el meu oncle qui em va dir que hi havia aquest programa.

Els estudiants Esteban Darwich és un dels estudiants que va rebre la beca de Caixa Manresa per iniciar els estudis de medicina. Després d'anys de feina, va completar la formació i es va presentar al MIR, el resultat no podia ser millor, va obtenir la nota més alta. L'Adrià Piñol també és un estudiant beneficiari del programa, aquest és el primer any que és a la universitat, el seu mèrit és haver obtingut la millor nota de la convocatòria.

Adrià Piñol, 18 anys, estudiant de Filologia Clàssica Estàs content d'haver començat la carrera que has triat?

Sí, m'agrada molt, hi vaig molt content. M'hi trobo molt a gust, no m'ha decebut gens.

Què és el que més t'agrada i el que menys?

Aprendre llatí i grec és el que més m'agrada, sobretot llatí. En canvi m'agraden menys les assignatures més globals com gramàtica castellana.

A què t'agradaria dedicar-te en el futur?

No ho sé. M'agradaria estudiar arqueologia

també, fer el segon cicle complementaria molt bé la filologia.

Què es necessita per fer de filòleg?

T'ha d'agradar la lectura, facilitat per aprendre llengües i constància.

Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa?

A través de l'escola, la directora va portar prospectes que ho anunciaven i en vaig agafar un.

Vaig veure com alguns amics s'hi inscrivien i vaig decidir fer-ho jo també.

4

SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC

MÓN UNIVERSITARI

La universitat La Declaració de Bolonya és un nou sistema d’estudis universitaris que significarà la remodelació del sector.

Es posa en marxa el proper curs 20062007 i el propòsit és aprofundir en l’especialització de l’estudiant, en la seva formació acadèmica, professional o investigadora.

Els canvis més significatius són, d’una banda, que totes les carreres tindran un primer cicle de 3-4 anys (mínim 180 crèdits) i, un cop superat, es tindrà l’opció d’accedir a un segon cicle, que és un màster públic de 2 anys (mínim 120 crèdits), amb la qual cosa seran necessaris 5 anys per obtenir el títol equivalent a llicenciat, enginyer o arquitecte. Amb la superació del primer cicle s’obté el títol de grau i s’estarà preparat per treballar o, si es desitja, per entrar als estudis de segon cicle per tenir una formació més especialitzada.

D’altra banda, el procés d’aprenentatge es mesurarà en crèdits europeus (ECTS), equivalents a 25-30 hores lectives cada un. D’aquesta forma s’equiparen als crèdits dels 40 països que han subscrit la Declaració de Bolonya i fa molt més fàcil la mobilitat europea i internacional de l’estudiant.

Les universitats a partir d’ara veuran augmentada la seva autonomia i flexibilitat gràcies a la possibilitat d’elaborar els programes de postgrau de forma més personalitzada, ja sigui per si soles o en col·laboració entre elles. Això permetrà que s’especialitzin i entrin en competència amb altres centres europeus.

A l’empara de la normativa vigent, les universitats tindran el dret d’establir els requisits d’admissió i criteris de valoració que considerin pels postgraus, i el preu que s’haurà de satisfer per matricular-se en una de pública el determinarà el Govern de la Generalitat en el marc que estableixi, per al conjunt de l’estat, el Consejo de Coordinación Universitaria.

Les bases del nou sistema estan assentades, però és difícil dir com es desenvoluparà. És un dels més grans reptes de la formació universitària europea i, si l’eficàcia és l’esperada, serà un sistema fort i atractiu no només per als europeus sinó també per als estudiants estrangers que desitgin formarse fora de la seva regió.

Mapa dels països que participen en el Procés de Bolonya

que ens espera

Característiques de la Declaració de Bolonya - Sistema comú per reconèixer i comparar fàcilment els estudis universitaris impartits a cada país signatari - Sistema similar basat en dos cicles d’estudis universitaris que permeten la incorporació al món del treball al final de cada un - Sistema comú aculmulatiu de crèdits que permet quantificar i valorar el treball de l’estudiant - Suport a la mobilitat dels estudiants i del personal docent i de servei - Creació i cooperació d’agències locals de control de qualitat

Primer cicle 3 anys (mínim 180 crèdits)

Segon cicle: Màster públic

O O

2 anys (mínim 120 crèdits)

F títol obtingut

Diplomat

(mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic)

F títol obtingut

Llicenciat

(Llicenciat, enginyer o arquitecte)

SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC

5

MÓN UNIVERSITARI

Màsters oficials aprovats 2006-2007 www.gencat.net/dursi Universitat de Barcelona

Universitat Pompeu Fabra

Direcció i planificació de turisme-European Master

Aigua: anàlisi interdisciplinària i gestió sostenible

Biofarmacologia (BIOFARMA)

in Turism Management (URV/UB/UDG)

Arqueologia

Biotecnologia mèdica (BIOTEC)

Enginyeria biomèdica (UB/UPC)

Astrofísica, física de partícules i cosmologia

Ciències polítiques i socials

Física computacional i aplicada (UPC/UB)

Biodiversitat animal

Estudis de traducció: estratègies i procediments

Formació de professors d'espanyol com a llengua

Biodiversitat: evolució i conservació

Laboratori d'anàlisis clíniques (BIOLAC)

estrangera (UB)

Biofísica

Lingüística i aplicacions tecnològiques

Gestió de continguts digitals (UB/UPF)

Biomedicina

Recerca biomèdica (BIOMED)

Història de la ciència: ciència, història i societat

Biotecnologia molecular

Recerca en economia

(UAB/UB)

Enginyeria electrònica

Recerca en empresa

Història i cultura de l'alimentació (UB)

Enginyeria física

Recerca en finances

Immunologia (UB/UAB)

Expert en espanyol com a llengua estrangera en

Tecnologies de la Informació, la Comunicació i els

Intel·ligència artificial (UPC/UB/UDG/URV)

àmbits professionals

Mitjans Audiovisuals

Intervenció psicosocial (UB/UDG/URV/URL) Lògica pura i aplicada (UB/UPC)

Filosofia i estudis clàssics Gestió cultural

Universitat de Girona

Nanociència i nanotecnologia (UB/UPC/UDG/URV)

Gestió del patrimoni cultural

Biotecnologia alimentària

Neurociències (UB/URV)

Malalt crític i emergències

Ciència i tecnologia de l'aigua

Nutrició i metabolisme (URV/UB)

Matemàtica avançada i professional

Gestió del patrimoni cultural en l'àmbit local

Psicologia de l'Educació-MIPE

Meteorologia

Innovació empresarial i gestió de la tecnologia

(UB/UAB/UDG/UDL/URV/URL)

Planejament territorial i gestió ambiental

Llengües, moviments de població i construcció

Psicologia del treball, les organitzacions i els recur-

Primatologia

social

sos humans (UB)

Produccions artístiques

Medi ambient

Salut pública (MSP) (UPF/UB/UAB) Arqueologia clàssica (URV/UAB)

Recerca, desenvolupament i control de medicaments

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat de Lleida

Història contemporània (UAB)

Enginyeria de Programari Lliure

Innovació i qualitat televisives (de TV3) (UPF/UAB) QEM: Models and methods of quantitative econom-

Adquisició de l'anglès i comunicació intercultural

Vies d'accés al segon cicle Per matricular-se en un màster públic serà necessari haver acabat un primer cicle universitari o estar en possessió del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic. Serà la mateixa universitat que regularà l'accés a les titulacions de segon cicle i la càrrega lectiva global no pot ser inferior a 120 crèdits, amb una durada de dos anys acadèmics. La superació dels estudis dóna dret a l'obtenció del títol de postgrau i a l'accés als estudis de tercer cicle (el doctorat).

Tercer cicle: Doctorat

O

Bioquímica, biologia molecular i biomedicina

Universitat Rovira i Virgili

ics (UAB)

Biotecnologia avançada

Antropologia mèdica i salut internacional

Salut i benestar comunitari (UAB)

Ciència i Tecnologia Químiques

Antropologia urbana

Sanitat i producció porcina (UDL/UAB)

Enginyeria Micro i Nanoelectrònica

Arqueologia del quaternari i evolució humana

Treball i política social (UAB)

Estudis Ambientals

Ciència i enginyeria de materials

Ciència i enginyeria de materials & European master

Estudis catalans: Llengua i literatura i les seves apli-

Dret ambiental

in Advanced Materials Science and Engineering

cacions

Dret de l'empresa i la contractació

(AMASE) (UPC)

Estudis Territorials i de la Població

Enginyeria ambiental

Computació, informàtica industrial i automàtica

Genètica

Enginyeria electrònica

(UPC/UDG)

Gestió de recursos humans en les organitzacions

Enginyeria informàtica i de la seguretat

Enginyeria electrònica (UPC)

Història comparada, segles XVI-XX

Enologia

Enginyeria telemàtica (UPC)

Informàtica avançada

Estudis culturals mediterranis

Enginyeria tèxtil, paperera i gràfica (UPC/UDG)

International master in economic analysis

Organització industrial

Erasmus mundus master of mechanical engineering

Investigació en psicologia social

Química a la indústria

(EMMME) (UPC) European Master of Research on Information and

Investigació etnogràfica, teoria antropològica i relacions interculturals

Universitat Oberta de Catalunya

Communication Technologies (MERIT) (UPC)

Literatura Comparada: estudis literaris i culturals

Educació i TIC (e-learning)

Master of science in information and communication

Matemàtica avançada

Programari lliure

technologies (MINT) (UPC)

Microbiologia

Societat de la Informació i el Coneixement

Millora genètica vegetal (UPC) Recursos hídrics & European Master in

Recerca en veterinària i ciències alimentàries

Universitat Ramon Llull

Hydroinformatics and Water Management (UPC)

Màster en Ficció en Cinema i Televisió. Producció i

Sistemes agrícoles periurbans (UPC/UDL)

Universitat Politècnica de Catalunya

Realització.

Teoria i història de l'arquitectura (UPC)

Master in Innovative Hospitality Management

Urbanisme (UPC)

Arquitectura de computadors, xarxes i sistemes

Master in International Management

Formació de professors d'espanyol com a llengua

Automàtica i robòtica

Master in Marketing Management

estrangera (UPF)

Ciències del mar

Recerca en Psicologia: Anàlisi dels processos psi-

Contemporary arts pratice and dissemination (UDG)

Enginyeria ambiental

cosocials en contextos interactius específics

European master in computer vision and robotics

Enginyeria del terreny i enginyeria sísmica

Recerca en Química i Enginyeria Química

(UDG)

Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals

Ciències de la infermeria (URV/UDL/UIC)

Enginyeria estructural i construcció Enginyeria matemàtica

Universitat de Vic

Erasmus Mundus European Forestry (Europeu

Estadística i investigació operativa

Comunicació i gastronomia

Forestal) (UDL)

Gestió i valoració urbana

Estudis de gènere: dones, desenvolupament i cul-

Integrated Planning for rural developement and envi-

Logística, transport i mobilitat

tures

ronmental management (UDL) Plant breeding (Millora genètica vegetal) (UDL)

Master of science on telecomunication engineering & management (MASTEAM)

Màsters Interuniversitaris

Tecnologia educativa:elearning i gestió del coneixe-

Matemàtica aplicada

Aqüicultura (UB/UAB/UPC)

ment (URV/UDL)

Mètodes numèrics en enginyeria

Bioinformática (BIOINFO) (UPF/UB)

Catàlisi (URV)

Paisatgisme

Biologia humana (UB/UAB)

Enginyeria química i de processos (URV)

Tecnologia a l'arquitectura

Ciència cognitiva i llenguatge

Dret de l'empresa: assessoria i gestió tributària i

Tecnologies de la informació

(UB/UAB/UPF/UDG/URV)

dret dels negocis (URL)

Teoria i pràctica del projecte de l'arquitectura

Comunitat sorda, educació i llengua de signes (UB)

Direcció d'empreses i sistemes de producció (UIC)

SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC

6

ESTUDIA

Qui creu en la universitat?

Mapa d’innovació europea Font: Trendchart, innovation policy in Europe

Encara no està decidit, però tot apunta a que la propera universitat a Espanya consistirà en tres anys d’estudis i un de pràctiques per obtenir un grau, i dos anys més per obtenir un màster, n’hi diuen un sistema 4+2, sis anys d’estudi en total. La proposta no seria gens conflictiva si tota la Unió Europea seguís el mateix sistema, però malauradament els països que més rendiment treuen de la universitat seguiran un altre esquema, faran graus de tres anys i màsters de dos, és a dir, 3+2, només cinc anys de carrera.

ràpidament, si els hem d’atrapar, d’entrada ja perdem un any. Si s’aplica el 4+2, Espanya adoptarà el mateix sistema que països com Eslovènia, Grècia, Lituània, Xipre, Bulgària i Turquia, tots ells a la cua del rànquing en innovació.

Realment el govern espanyol millorarà l’actual sistema d’universitats? Si tenim en compte que, segons la Càtedra Unesco de Gestió i Política Universitària, actualment un 30% d’estudiants abandona la carrera abans d’acabar-la -quan a Europa és un 16%-, que els principals defectes són la “passivitat” i la “rigidesa” dels mètodes d’ensenyament, que “les beques són insuficients”, que “els plans d’estudi no s’adapten als interessos dels estudi-

El conflicte pot portar a situacions absur-

ants”, doncs la veritat és que millorar-lo

des com que un estudiant alemany de 20

no hauria de costar gaire.

anys graduat vingui a estudiar a Catalunya

Països capdavanters Països amb un rendiment mig Països que perden terreny Països en vies d’assolir un rendiment mig

un màster amb tot d’estudiants més

Però tot apunta que seguirem sent on

grans, perquè els de 20 anys estan fent

érem fins ara, amb els de la cua. La uni-

les pràctiques –que potser duraran un any

versitat espanyola sembla que adoptarà

o potser quatre mesos, està per veure-.

els mateixos plans d’estudi i nivells d’in-

Els països més eficients pel que fa a inno-

novació que els últims d’Europa, tal i com

vació, a més, formaran personal molt més

es pot veure al mapa adjunt.

SUPLEMENT L’HIPERBÒLIC

7

ENTREVISTA

”

Carlo Gallucci, Director executiu de Programes Universitaris d’ESADE

ESADE ja fa anys que funciona amb la filosofia de Bolonya” Jaume López jaumelopez@edicat.net

El curs vinent les universitats catalanes comencen a ofertar els primers màsters concebuts sota les directrius del Tractat de Bolonya. Hem volgut saber què es pensa d’aquest procés en una de les institucions privades d’ensenyament superior més prestigioses de Catalunya, reconeguda pels seus propis màsters molt abans d’aquesta nova implantació.

Què creu que suposa la introducció dels “màsters Bolonya”? És un esdeveniment extraordinari que implica canvis molt profunds i difícils. Els estudis s’acabaran assemblant, es faran comparables. Avui a les empreses els hi és difícil comparar entre titulats de països diferents. També facilitarà als estudiants que circulin per 45 països sense haver d’explicar massa coses, facilitant els intercanvis. La mobilitat dels estudiants europeus és del 7%, molt per sobre de la mitjana espanyola, que es vol augmentar. En el fons, es busca ser competitius amb els Estats Units on la mobilitat és normal. L’espai europeu busca això: mobilitat entre països i disciplines. Possibilitar, per exemple, que un estudiant comenci fent dret a Barcelona i després, de manera natural, pugui anar a Londres i estudiar economia. Un altre aspecte de canvi amb Bolonya és que obliga a modificar els criteris pedagògics. Si fins ara les assignatures significaven un nombre de crèdits que equivalien a un nombre fix de classes, ara el crèdit valorarà la feina que un estudiant ha de fer per assolir unes competències determinades, assistint a classes, treballant en equip, en tutoria, etc. I tot això certificat, verificat per l’administració pública. Aquest canvi és molt complex. Per sort, a ESADE ja fa anys que es funciona amb aquesta metodologia.

Què pensa de l’estructura 4 + 1 (4 anys per al grau i un per al màster) que sembla que es vol aplicar a Espanya?

Bolonya és una gran oportunitat per als estudiants però també per a les universitats. Però cal saber adaptar-se als canvis. A la gran majoria dels països el sistema és de 3 + 2 (tres anys per al grau i dos per al postgrau) tenint present que per aconseguir un doctorat caldrà un mínim de 300 crèdits. Si es calculen 60 per any, això ens dóna els cinc anys que contempla l’estructura de 3 + 2. En alguns països és lleugerament diferent com a Anglaterra, on hi ha una estructura de 3 + 1, i on no està clar com es farà el doctorat; o a Holanda que és de 3 més un i mig. Nosaltres serem l’excepció de l’excepció. Tres anys donaran dret a un títol privat, si vols un oficial caldrà afegir-hi de 3 a 12 mesos. I després un màster d’un o dos anys. El problema és que si un dels objectius és poder titular-se a un altre país, l’estudiant espanyol haurà de fer quatre anys per disposar del títol oficial de grau que li ho permeti i, com que el màster a la majoria de països serà de dos anys, finalment li’n caldran sis. En canvi, si un

estudiant estranger ve a Espanya a fer el màster, tot plegat ho haurà pogut fer en quatre anys (3 al seu país i un a Espanya). Aquest sistema, doncs, fomenta la mobilitat interespanyola però no l’europea.

“

El sistema 4+1 fomenta la mobilitat interespanyola però no l’europea” Aquests canvis fins a quin punt poden afectar una institució privada com ESADE? És una gran oportunitat per al país i des d’aquesta perspectiva també ho és per a ESADE. Però aquí ja treballem amb aquesta mentalitat. Aquí treballem amb un esquema 3 + 2 donant primer un títol propi i després un de reconegut per l’estat a través de la Universitat Ramon Llull. També des del punt de vista de la filosofia pedagògica, més enllà dels continguts, sempre ens ha interessat fomentar una sèrie d’habilitats directives i competències. Ja fa molts anys que ho fem, el canvi ens costarà menys. També tenim força pràctica en treballar amb estrangers, rebem 200 o 300 alumnes estrangers als estudis de grau, i enviem entre el 80 i el 90% dels nostres alumnes a estudiar a fora. Per altra banda, tenim una estructura administrativa acostumada a aquesta heterogeneïtat d’orígens.

I el fet que ara hi hagi una oferta més àmplia de màsters us perjudica?

Jo crec que la marca tindrà molta importància. Quan els productes es generalitzen, la marca és el distintiu principal i caldrà tenir-hi cura. La competència és sana, constructiva. Això ens obligarà a ser més exigents amb nosaltres mateixos. Però ja portem molts anys competint amb centres educatius d’arreu.

Qüestions com el fet que quan un dels nostres estudiants acaba els seus estudis aconsegueix una bona col·locació en tres mesos marquen la diferència.

Certament ESADE ha experimentat una gran pujada als rànquings mundials els darrers anys. A què creu que es deu?

El primer que vull dir és que nosaltres no decidim les nostres estratègies en funció dels rànquings. Dit això, crec que la nostra posició es deu, en primer lloc, a la qualitat de l’alumnat, gràcies a un procés de selecció molt fort. En segon lloc, la nostra metodologia pedagògica porta a que els nostres alumnes siguin molt apreciats per les empreses.

Tercer, sense oblidar els nostres orígens, estem molt oberts a que vingui gent de fora i s’integri, cosa que dóna una mentalitat molt oberta als nostres estudiants. I, un quart aspecte, és l’augment de la recerca que hem dut a terme en els darrers anys. Tot això dit amb la màxima humilitat possible.

L’HIPERBÒLIC

13

TEMA DEL MES

Per a l'aventurera i l'aventurer: Les dones del Shisha, Sílvia Ferrándiz Ed. Rústica, 17€ La metgessa de l'expedició formada íntegrament per dones que va coronar el cim del Shisha relata les dificultats de la gesta i els grans moments que van viure.

Per als prototipus de cuiners i cuineres: Cuina per als que no saben cuinar, de Glòria Baliu Ed. Rústica, 17.20€ 120 menús complets seguints les quatre estacions de l'any. Receptes delicioses i menús equilibrats, tots de fàcil preparació.

Per als que ho volen saber tot: Per al noctàmbul i la noctàmbula: Breu història dels que ja no hi són, de Kevin Brockmeier Ed. Columna, 19.5€ La Laura Bird emprendrà un estrany viatge a una ciutat on romandrà per sempre més, mentre a la Terra hi hagi algú que la recordi. Una increïble aventura sobre la nostra existència, el nostre lloc en aquest món i sobre què hi ha després de la mort.

Tor.Tretze cases i tres morts, de Carles Porta Ed. La Campana, 20€ Trezte veïns, amos d'una muntanya. Interessos, contraban i l'orgull de la força. El llibre és fruit d'una arriscada aventura periodística convertida en narració literària.

Per al cinèfil i la cinèfila: Enciclopèdia dels Òscars. La història no oficial dels premis de l'Acadèmia de Hollywood (Cst), de Luis Miguel Carmona Ed. T&B, 35€ Tots i cadascun dels detalls de les 77 cerimònies dels Òscar: rècords, curiositats, escenaris, acudits, vestits, famosos, mites, somriures, plors i premis.

L’HIPERBÒLIC

14

ALTAVEU

Ojos de Brujo Flamenc contra l’imperi

www.enderrock.com Març 2006

Roger Palà/Elisenda Soriguera Foto:Juan Miguel Morales / Enderrock

Premis Enderrock 2006 El proper 11 d’abril es farà l’entrega dels Premis Enderrock a la Sala Bikini de Barcelona. Aquests guardons s’atorguen des del naixement de la revista als millors treballs de l’any anterior, i es divideixen en les votacions de la crítica i del públic. En la festa actuaran Roger Mas + Refree, Pascal Comelade i Enric Casasses, Dijous Paella, Whiskyn’s i La Troba Kung-Fu, el nou de Joan Garriga (exDusminguet).

Roger Mas Mística domèstica (K.Industria) MILLOR DISC EN CATALÀ i MILLOR DISC DE CANÇÓ 2005 El cinquè disc del cantautor solsoní. Mas s’ha despentinat amb una producció de Raül Fernàndez (Refree) amb qui ha treballat unes cançons més urbanes, sense oblidar el seu hàbit natural.

Refree La matrona (Acuarela) Ojos de Brujo publiquen el seu quart disc, Techarí (Díquela Records, 2006).

El grup de Barcelona ofereix una nova mostra del seu hip-hop flamenc es rebolca amb el bhangra, el jazz llatí, el rai, la percussió africana o el trash metal. Tot regat amb poesia contestatària, creat des del seu propi segell i amb previsió d’una gira maratoniana arreu del planeta.

Les vostres lletres continuen tenint un fort contingut ideològic. Us les plantegeu com a bàlsams curatius, o com a gerres d’aigua freda sobre tot el que no us agrada?

Marina ‘la Canillas’ [veu]: Hi ha una mica de tot, perquè totes dues coses són necessàries.

N’hi ha que són bàlsams en el més pur sentit de la paraula: a “Feedback” hi recito mantres budistes per a la curació i contra les pors...

Ramon Giménez [guitarra flamenca]: Potser es nota que hem crescut, i tant la música com

M: Parlem de coses molt profundes, viscerals, ancestrals. Amb les lletres ens passa com amb la música: no hem tingut mai cap problema pel fet de ser directes. Al principi, a la gent se li eriçaven els cabells només de pensar que fusionàvem flamenc i hip-hop. Ara fins i tot està de moda.

Heu optat per l’autoedició, primer creant La Fábrica de Colores, i ara Díquela Records.

Quins obstacles comporta aquest camí?

M: Hi ha dues definicions de Sergio Ramos [bateria i caixó] que expliquen a la perfecció el sistema d’Ojos de Brujo: l’autogestió és una manera intel·ligent de complicar-se la vida, i l’assemblea una reunió d’inexperts intentant solucionar problemes d’especialistes. Potser no hem sabut mai què volíem ser de grans, però teníem clar què no volíem ser. I hem avançat així, sense saber si el terra s’ensorraria sota els nostres peus.

Us sentiu capdavanters d’una nova revolució en el flamenc, com van fer Pata Negra o Ketama en el seu moment, introduint-hi ara el hip-hop i l’electrònica?

R.G: Hi ha un cert paral·lelisme. Ells ho van fer amb el blues i el rock, que era la música que havien begut, i a nosaltres ens passa amb altres gèneres. És flamenc de polígon, de barriada, allunyat de la càtedra. Però no encapçalem cap revolució.

Techari és un disc amb una gran complexitat musical: molts instruments, molts col·laboradors... Com el traslladareu a l’escenari?

R.G: Hi estem treballant, en la mateixa dinàmica de sempre. Som conscients que les cançons en concert han de sonar d’una altra manera, perquè el disc i l’escenari són dues coses dife_rents. El directe és una injecció d’energia que conserva l’essència de les cançons, però les transforma i les fa madurar.

les lletres tenen un component més profund.

Hi ha cançons, com “Corre Lola corre”, que són tristes! Jo diria que és la més trista que hem fet mai.

MILLOR DISC DE POP-ROCK 2005 Premi per al tercer disc del projecte personal de Raül Fernàndez, Refree.

Un treball que aviat presentarà per Itàlia i Moscou, després d’haver passat per l’Estat espanyol i el francès, i sobretot pels Països Catalans, on ja ha rebut altres reconeixements.

L’Ham de foc Cor de Porc (Galileo) MILLOR DISC FOLK DEL 2005 El grup valencià ha aconseguit un àlbum que reflecteix l’evolució musical del grup, que ha ampliat horitzonts. Influències gregues, balcàniques i àrabs que es mesclen amb la seva pròpia identitat.

VOTACIÓ POPULAR El públic ha fet el seu particular reconeixement als valencians Obrint Pas, els quals s’han endut els premis a ‘millor artista o grup’, ’millor disc’ -pel seu treball En moviment (Propaganda pel fet!, 2005)- i ‘millor directe’.

També cal destacar el premi a ‘millor cançó’ que en aquest cas ha recaigut als reusencs Whiskyn’s pel seu tema “Balla”, inclós en el seu darrer treball Souvenirs (Música Global, 2005).

L’HIPERBÒLIC

15

SEXE

Caravana de l’amor Atòmic Girls

El sexe és una part important de les nostres vides. És una necessitat vital i no és bo reprimirse davant un fet tan evident. Ara bé, les condicions per trobar algú amb qui practicar sexe no sempre es donen fàcilment. La desesperació pot arribar fins a tal punt com en el cas d’una amiga nostra que quan li vaig dir “Demà m’enduré el moix en es corral perquè boixi”, em va contestar: “Jo també vull anar en es corral!” Oh, no! Què m’està passat, m’estic convertint en una nimfòmana? Això és normal?!

Per això, en aquesta ocasió us proposam una idea que no és nova, però que ha donat molts bons resultats en alguns moments concrets: la caravana de l’amor.

Qui no ha sentit aquella història d’un poble que estava a punt de l’extinció perquè quasi no hi havia dones? Els homes estaven trists, no tenien motivacions, necessitaven alguna cosa que els fes pujar l’ànim... Doncs la situació es va resoldre amb una solució ben pràctica i fàcil: fer una camionada de dones per anar a repoblar l’esmentada vila. Idò que us pensàveu? N’hi va haver moltes que hi varen partir i allà van ampli-

ar els seus horitzons i trobaren el perquè a la seva existència; els homes tornaren a ser feliços, l’alegria tornà a la vila i, com és de suposar, la població es va reproduir i va augmentar considerablement.

Si ens ho plantejam, podríem posar en pràctica aquesta idea, per què no? Primera passa: organitzar una festa. Li dius a totes les teves amigues que hi vulguin participar que vénguin, i que aquestes duguin més amigues, i les amigues de les amigues de les amigues. Prova superada. Ara bé, l’experiment no funcionarà (o sí, no ho podem assegurar amb certesa) sense un altre element indispensable en aquesta història: la part masculina. Li dius als teus amics, que els diguin als seus amics, als veïnats, a tot individu que tengui la capacitat de “posar-te”, etc. etc. I ja que hi som, posats a triar, que compleixin els següents requisits: que no tenguin al·lota, que em càpiguen dins el llit (això és més important del que sembla), que no tengui manies rares (com cridar la seva mare a segons quins moments), que estigui disposat a formar part d’una caravana sense sentit, perquè pot ocórrer que entri a la

roda viciosa d’avui amb tu, demà amb l’altre/a, i això requereix compromís, és clar!.... En una paraula, per a nosaltres en concret els requisits per boixar amb qualcú són els següents:

1.

Que tengui estil definit. A nosaltres ens és igual si és marginal, melendi, modern, pijo, però que sàpiga què és! Aquest punt és molt important, perquè depenent del que cerquis, trobes!

Perquè no és el mateix quedar amb un pijo de camisa amb la clenxa feta que amb un melendi amb botons de nacre. S’ha de saber el que se cerca i per a què!

2.

Que sigui net. La higiene és requisit imprescindible per a les atòmiques (s’hi inclou la higiene bucal).

S ZWT

3.

Que no tengui predileccions de lloc ni manera, és a dir, que li sigui igual fer-t’ho en un hotel o al pàrquing del Mercadona! I respecte al com, que sigui elàstic i que en sàpiga tant a dalt com a baix, dreta, esquerra, de costat... Aquí és important, però molt, la grandària, i no ens referim al penis, sinó a la de l’individu en qüestió, perquè, en el cas de dur-lo a ca teva, t’ha de caber dins el llit! Necessitam homes manejables, que no manipulables, i que les seves mesures s’acoblin a les de la nostra alcova. Fa uns dies vàrem conèixer un mascle que per molt que l’intentàssim col·locar dins el nostre llit no hi cabia, i no hi cabia ni en diagonal (de canto, eh, valenciana?), i és clar, no anirem a provar ni a comprar un matalàs nou per a un polvo qualsevol!

4.

Que utilitzi profilàctics, perquè des que ens hem alliberat i igualat sexualment als homes, les al·lotes gastam més en condons que en pa!

5.

Que li funcioni bé el mòbil. Perquè la sensació és de buit total si després d’una no-cita d’aproximació i tocaments impurs el tornes a cridar i no està operatiu; si no voleu perdre follada, al·lots, el mòbil ha d’estar 24 h en servei, com les urgències, que mai se sap!

Si encara no estàs convençut de tot l’anterior, pensa en la cerimònia de Hieros Gamos (El codi da Vinci, Dan Brown), on es creia que l’home era espiritualment incomplet fins que tenia coneixement carnal de la divinitat femenina, i d’aquesta manera arribava a la plenitud espiritual i a assolir el coneixement d’allò diví. Perquè des dels temps de la deessa Isis els encontres sexuals es consideraven els únics fronts que tenia l’home (en masculí) per deixar la terra i aconseguir el cel mitjançant l’orgasme! Per tant, cal tenir en compte que l’espiritualitat, el plaer i el cel només l’aconseguirem plenament si la nostra caravana de l’amor està ben organitzada!

L’HIPERBÒLIC

16

ANY COROMINES

Anys d’infantesa i joventut

De L'Aran a Mendoza Qui és aquest home?

Als disset anys el seu interès per la llengua continua: llegeix la Crònica de Jaume I i fa un estudi sobre el trobador Bertran de Falgar. També comença a interessar-se per la toponímia que va poder conèixer a fons gràcies a una de les seves altres grans aficions: l’excursionisme, que el portarà a recórrer tot el país.

Qui és aquest home? Sí, com molts de vosaltres ja vau descobrir al darrer número, parlàvem de Joan Coromines. Amb aquest capítol iniciem una sèrie que, durant quatre mesos, ens portarà a conèixer la vida i obra d’aquest il·lustre lingüista i savi dels mots a qui bé podem considerar com un català universal. Al llarg del 2005 i 2006 celebrem l’Any Coromines en commemoració dels 100 anys del seu naixement.

Durant els seus anys d’estudiant, Joan Coromines participa en un complot contra la dictadura de Primo de Rivera. En descobrir-se la seva implicació, el seu pare l’exilia a Montpeller. De tornada, l’any 1927, es llicencia en Dret i Filosofia i Lletres i es trasllada a Madrid per cursar el doctorat. Quan s’inicia la Guerra Civil es trobava en aquesta ciutat preparant unes oposicions a una càtedra de provençal.

S’haurà d’exiliar per segon cop, aquesta vegada a la Universitat de Cuyo, a Mendoza (Argentina).

Joan Coromines i Vigneaux va néixer el 21 de març de 1905 a Barcelona. Segon fill de Pere Coromines i Montanya, important escriptor, economista i polític, i Celestina Vigneaux i Cibils, mestra d’escola i introductora del Mètode Montessori a Catalunya.

La seva tesi doctoral es titulà Vocabulario aranés (1931), tesi que havia començat quatre anys abans amb la compilació de dades i materials toponímics i antroponímics per tota la Vall d’Aran. Molts anys més tard la reelaborà i l’amplià sota el títol El parlar de la Vall d’Aran.

Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó (1990).

Des de la seva infantesa passa els estius a Sant Pol, on es familiaritza amb el llenguatge dels pescadors. El 1915 es matricula a l’Institut General i Tècnic de Barcelona per estudiar el batxillerat.

Primerament s’interessa per la química, però també té un gran interès per la llengua, com mostra el fet d’haver escrit als quinze anys una carta a Pompeu Fabra on li proposava fer desaparèixer la terminació “o” de la primera persona del singular del present d’indicatiu (“jo canto” a “jo cant”), com succeïa al mallorquí. Aquesta carta va fer que Pompeu Fabra tingués converses amb Pere Coromines, gran amic seu.

Més informació a l’adreça web

Coromines i un informant (Arcavell, 1936).

www.anycoromines.org

Concurs Joan Coromines!!!!

Iniciem amb aquest capítol un concurs que té per objectiu engrescar-vos a conèixer i aprofundir en l’obra de Joan Coromines. Així, a cada capítol dels quatre que formaran la sèrie us farem una pregunta que haureu de resoldre. Cada

resposta correcta us permetrà entrar al sorteig d’un viatge per a dues persones a l’Alguer que es farà al mes de juny. Com més respostes correctes més possibilitats que us toqui!

La pregunta d’aquest mes és:

En aranès el nom de la capital de la Vall d’Aran és “Vielha”. En aquest mateix dialecte del gascó amb aquesta denominació es pot fer referència a una relació de parentiu, terme sobretot usat en l’àmbit rural. A quina relació ens referim?

Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net. `

Al proper número us donarem la solució.

L’HIPERBÒLIC

17

MÓN VIU

Noves

espècies El ritme d’extinció d’espècies a la Terra és el més gran mai registrat.

Estan amenaçats un terç dels amfibis, una quarta part dels mamífers i un de cada vuit ocells. Les perspectives no són gaire bones, però el planeta encara ens té preparades algunes sorpreses.

Telm Borràs, telm@edicat.net

en un món hostil L’equip es va trobar amb diverses dotzenes d’espècies desconegudes de fauna i flora. Descobrir espècies no és excepcional, el Consell Superior d’Investigacions Científiques considera que hi ha set milions d’espècies al món, de les quals se’n coneixen 1,75 milions. El que sí és excepcional és trobar nous mamífers o animals grans, i no se’n van trobar pocs. Es van notificar 20 tipus de granotes, entre les quals n’hi ha una de 14 mm; quatre papallones, dues aus, el cangur considerat més bell i rar, cinc palmeres i multitud d’espècies en perill d’extinció, com una barreja entre eriçó i ornitorinc que menja cucs. Segons Beehler això és tan sols “la punta de l’iceberg”, tardaran mesos a classificar-ho tot, comparar-ho i detallar quins són els autèntics descobriments. Diu que “anem a la lluna, però no coneixem el nostre planeta”. “La gent pensa que l’única cosa que desconeixem és al fons del mar, però a terra queden zones sense explorar”.

El mes de febrer passat, en una jungla de Nova Guinea, un grup d’onze investigadors dels Estats Units, Indonèsia i Austràlia, acompanyats d’uns guies de les tribus locals Kwerba i Papasena, després d’un any de tràmits burocràtics i amb el precedent del fracàs d’altres exploradors, van internar-se amb helicòpter a la frondositat verge més important d’Àsia. L’objectiu era documentar un ecosistema de 300.000 hectàrees inalterades per l’home, gairebé sempre cobertes de boira. En paraules de Bruce Beehler, el cap de l’expedició: “El que vam veure és el més semblant que hi ha al jardí de l’Edèn, hi havia tantes coses noves que era gairebé desbordant”.

No n’hi ha per menys, el segon dia van aconseguir fotografiar per primera vegada el que podria ser l’exemplar mascle de l’anomenada “au del paradís”, que no s’havia vist des del segle XIX. Els exploradors van “observar amb admiració com el mascle jugava entre els arbres de la sendera del campament, movent ràpidament les ales i les plomes blanques de la illada, i xiulant una dolça cançó de dues notes a la femella –diu Beehlerestava massa embaladit per agafar la meva càmera”. L’au del paradís va emocionar tant als científics com als membres de les tribus més vells, que la identificaven perquè coincidia amb la descripció de la “criatura desapareguda” de la seva tradició oral.

L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

”

Santiago Vidal, Jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona

Els drets humans estan per sobre de la sobirania nacional” Jaume López jaumelopez@edicat.net

És un jutge atípic. Ell mateix es defineix com un outsider del sistema judicial i diu no portar-ho bé. Li agradaria que els seus punts de vista, que a voltes expressa a través dels mitjans de comunicació, fossin més habituals entre els companys de la magistratura. Li fa por que els jutges s’allunyin de la realitat i pel que explica el sistema de llargues oposicions no afavoreix gens que les coses canviïn. Santiago Vidal (Sant Sadurní d’Anoia, 1954) és, a més de jutge de la sala desena de l’Audiència Provincial de Barcelona, president de l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), i professor de l’Escola de Policia de Catalunya, on imparteix l’assignatura de Drets Humans i Deontologia Policial.

Parlem de drets. Què en penses de tot l’afer que han generat les caricatures de Mahoma? Creus que ha de prevaler el dret a la llibertat d’expressió?

La llibertat d’expressió és un dels valors més importants d’una societat democràtica i, per tant, només des d’una errònia confusió entre drets fonamentals i religió es pot comprendre la reacció violenta de

molts ciutadans àrabs contra la publicació d’imatges satíriques de Mahoma. La sàtira crítica és un pilar de tota societat moderna. Hem de ser capaços de riure’ns de nosaltres mateixos. I no em sembla vàlid autoexigir-nos una censura en les manifestacions orals o escrites que afectin a d’altres cultures, perquè respectar l’altre no significa no poder criticar-lo.

Creus que Occident no entén prou el món musulmà? Caldria incidir-hi més, o menys? És un gran error que els occidentals intentem transmetre que som millors i que el nostre sistema és el bo perquè això d’entrada genera rebuig. Si volem que un país avanci en matèria de drets humans cal ajudar a enfortir la seva autoestima, els seus nivells d’informació i deixar que decideixin ells quin sistema respecta millor els drets de l’ésser humà.

I pel que fa als drets humans?

Hauríem de lluitar per reduir les desigualtats en la llei que presenten els diferents estats en matèria de drets fonamentals, fins i tot superant la sobirania nacional.

El problema de fons és la posició de la religió en aquells països? És un error barrejar religió i legislació.

Sense anar més lluny, el Codi Penal espanyol ho feia fins l’any 79. Estava ple de judicis morals d’arrel catòlica. Per exemple, la pena per a un pare que matava la seva filla perquè s’havia quedat embarassada fora del matrimoni era ridícula. Afortunadament, nosaltres ja hem sortit d’aquesta situació.

El que està clar és que un sistema legal sempre es depenent de la visió ideològica des de la que s’elabori la llei...

Sí, i això es reflecteix sobretot quan una llei ha estat aprovada al Parlament per una majoria absoluta d’un partit. Quan, en canvi, ha calgut pactar-la és una llei que acostuma a ser molt més equilibrada. De totes maneres, convé no oblidar que la legalitat no és més que un instrument per determinar si la conducta que ha realitzat una persona en un moment donat s’ajusta o no als paràmetres que marquen els legisladors. En altres paraules, el jutge no dictamina si una acció està bé o malament, sinó si és legal o no és legal.

I quan el sentit de justícia sembla no anar de la mà d’una llei?

Això a vegades genera problemes. Per exemple, em passa cada vegada que he de jutjar un cas del que tècnicament se’n diu “usurpació impròpia de béns immobles”, o el que també en podríem dir ocupar una finca fora d’ús o en ruïna. Jo tinc molt clar que la llei diu que això és un delicte, però també que aquesta conducta no necessàriament està mal feta. Està bé que algú que vegi un espai desocupat que no acompleix cap funció social li’n doni una, per molt que sigui alternativa.

“

Cada vegada que he de jutjar un cas “d’usurpació impròpia de béns immobles” tinc un problema” A vegades sembla que el pes de la justícia cau més durament sobre alguns col·lectius que d’altres... És cert que existeix un biaix social. El percentatge de persones privades de llibertat

L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

complint condemna de classe alta és d’un 0,5% i, en canvi, el de les classes més desafavorides, que pateixen exclusió i marginalitat, és elevadíssim. Ara bé, i pel que fa sobretot a delictes de sang, no crec que la societat s’hagi de sentir responsable. Per molt deteriorada que estigui la situació d’un ésser humà és ell qui, en darrer terme, pren la decisió de cometre o no, un delicte.

Què pot fer un jutge si no està d’acord amb una llei? Si li sembla que no capta el sentit de la justícia?

Hi ha dues vies. Una és deixar en suspens el judici, no emetre sentència i plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat. En el nostre sistema judicial un jutge no pot deixar d’aplicar una llei encara que cregui que és injusta. El segon mecanisme és més perillós però més pràctic, donat que el Tribunal Constitucional triga entre 3 i 5 anys a resoldre aquestes consultes.

Interpretar la llei d’acord amb el que un pensa que era el desig originari del legislador. És arriscat perquè el jutge s’erigeix

aleshores també una mica en legislador i això pot vulnerar el principi de seguretat jurídica.

Creus que els jutges estan preparats per tenir aquesta visió global, més enllà de l’estricta legalitat?

Malauradament a Espanya encara és prima el sistema de selecció funcionarial, d’acumulació de coneixements jurídics. Per exemple, els jutges no passem cap examen psicotècnic. S’està primant un jutge amb poc contacte amb la realitat, i això fa que el jutge sigui molt legalista i molt poc sociològic, és a dir, que analitzi molt poc totes les característiques que rodegen el cas concret.

“

El sistema de selecció dels jutges prima un jutge amb poc contacte amb la realitat”

19 A tots els països és igual?

Als països nòrdics i en alguns anglosaxons (Suècia, Dinamarca, Noruega, Holanda, Regne Unit) tenen un sistema de selecció de jutges completament diferent. Per poder accedir a la carrera judicial primer s’exigeix com a mínim una certa edat, normalment 35 anys, que garanteix una certa experiència vital. I a més, experiència laboral en l’àmbit judicial, com a mínim entre 10 i 15 anys, ja sigui com a criminalista, advocat, etc. Tot plegat fa més fàcil que després com a jutge tinguis una visió més àmplia i multilateral del conflicte.

20

L’HIPERBÒLIC

TENDÈNCIES

Graffitien bosses Anna Salarich, anna@edicat.net

la nova tendència

L’art del graffiti plasmat en bosses és l’última tendència que hi ha al carrer.

Descobreix-les!

L’empresa Nadal&Co presenta la seva nova col·lecció “Del Mur a la Bossa”.

D’aquesta manera, l’empresa especialitzada en marroquineria, torna a apostar per la creativitat i la innovació plasmant l’art urbà a les bosses, un complement que mai passa de moda i que ara utilitzen tant noies com nois.

“Del Mur a la Bossa” ha estat dissenyada per l’artista KAPI que es dedica al graffiti des del 1986, un dels pioners a l’estat.

Ha participat en nombrosos festivals de cultura urbana a Europa i també ha intervingut en pel·lícules i documentals com

Aerosol(2004), nominat als premis Goya.

Amb un dilatat currículum, cal destacar que va ser impulsor de la revista i botiga Game Over, de Barcelona, i creador i assessor de noves gammes d’aerosols a Montana Colors.

Nadal&Co, empresa fundada a Barcelona fa 7 anys, està a favor del graffiti com a art urbà i en contra de les actuacions incíviques. Aquest lema es reprodueix a les etiquetes de cada bossa i a tot el material de promoció. En aquest sentit, cal dir que la col·lecció inclou una primera fase de sis models de bosses, cadascuna amb un graffiti diferent, tots ells reproduïts de la paret. Fins i tot, un dels murs es va pintar especialment per al projecte.

L’HIPERBÒLIC

21

CALAIX DE SASTRE

El millor del mes llibre

Columna

film

programa

Elisa Kiseljak, Lolita Bosch

Crash

Karakia

Una novel·la breu, colpidora, senzilla, i tal com ens diu l’autora “escrita sense odi”. Una novel·la que se serveix de dues úniques frases: “Si deixes de plorar, et regalaré un braçalet de plata” i “Ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible”. Dues frases amb les quals l’escriptora explica la trista història de l’Elisa Kiseljak, una nena que farà onze anys a l’estiu, i que catorze anys, quatre mesos i alguns dies després recorda què ha oblidat d’aquell estiu. Una novel·la altament recomanable.

Dir.: Paul Haggis Actors: Sandra Bullock, Matt Dillon,...

A L’Hiperbòlic ens agrada molt aquest programa perquè utilitza la cuina per conèixer les diverses cultures que conviuen a Catalunya.

Les persones que aparèixen a Karakia tenen trets en comú: provenen del mateix país i, per diferents raons, viuen a Catalunya. A partir d’aquí, cadascú demostra la seva traça culinària preparant plats típics de la seva terra d’origen.

L’Òscar a millor pel·lícula a l’última edició dels premis de Hollywood, el té ben merescut. El film de Paul Haggis, que també ha estat premiada amb les estatuetes a millor muntatge i millor guió original, és un reflex de la vida, dels conflictes interracials entrellaçats per diferents històries colpidores.

Passatemps

1

2

3

4

5

1 HORITZONTALS: 1. Repartidora injusta amb la riquesa i matinera amb el diari / 2. Assignació pública per refer la riera. Al poeta cap hora li ho sembla / 3. Per tot l’escaire. Encarregat que l’edició no prengui mal.

D’esquena va bé / 4. Faci com faci, fica de qualsevol manera. Fa fora la gent de casa / 5. Felí molt freqüent a l’hàbitat de Caracal·la. Divinament enfadat / 6. Per alumini val. Decadència, especialment dels imperis.

En Llull abandonat pels 200 / 7. La casa que veiem per la finestra sempre hi és. Pasta de mel i nous no apta pel mixo / 8. Ganes il·limitades. Ralet a punt de picar / 9. Peix visible quan un raig de sol el toca d’esquena. Les duia la Monroe al cor / 10. Territori municipal, que podria ser un metre. Desacostumi a no donar la cara / 11. La vibració. Vergonyes de les que no s’ensenyen, ans es pateixen. Després de re / 12.

Quan es comença a parlar d’ocells es fa el distret.

Transacció medieval d’allò més lluïda / 13. Deixa el cor en un puny. Fan ensopegar els corredors de cul.

VERTICALS: 1. Molt atenta en el tracte quan li flaqueja la salut. Part visible del quòniam / 2. Un pessic d’ironia. La part més repugnant del dit. Esclaten a riure / 3. No rasca bé, però és el millor per començar a jugar. Vidres antics, d’aquells petitons / 4. Quan la fa el director és que cal correcció. Racó poètic de la finestra / 5. Del morir són el morir. Centre de recollida de cigarrets caiguts en acte de servei. Marxa de Bescanó / 6. I entra a Isòbol. No es podrà dedicar mai a la dactilografia. Una colla sense cap ni peus / 7. Entre badall i badall es grata el budell, a escola.

No és que no es pugui sentir, és que és nociu / 8.

Hàbits multiplicats a navalla. Cas gramatical per dir que la Inés és dins / 9. Quan li posen botifarra de seguida diu alto les seques. Facis servir el número 1/6 / 10. Un altre pessic. Quan es perden generen problemes d’identitat. Sengles segles / 11. Té un aeroport pels igualadins. Afebliment que malmet la matèria / 12. Deprimit com un ocell. Que abominable, quan invoca la divinitat veïna!

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

7

8

9 10 11 12

Coincidint amb els finals dels carnavals i el posterior solemne enterrament de la sardina, que té lloc el dimecres de cendra, es va donar a conèixer el que segurament serà una de les notícies esportives d’aquest any acabat d’encetar: la dimissió de Florentino Pérez. Aquest cognom, que segons l’IDESCAT el porten a Catalunya 90.939 persones com a primera opció, no ens ha de dir res més enllà d’una traducció mal feta de Peris. Amb la combinació de Florentino al davant, va carregat de simbolisme madrileny, de galàxia a “tomar” vent, de totxanes daurades, de “ppoder” i “ppolítica” (no és un error tipogràfic).

Per si encara no us situeu, el president del Real Madrid ha presentat la seva dimissió al càrrec. El seu projecte galàctic, el seu gegant amb peus de fang, la seva gestió presumptament impecable que va tenir com a palanca d’arrancada el “pelotazo” dels terrenys requalificats, s’ha ensorrat inexplicablement. Com es pot enfonsar per segon cop el Titanic? Doncs pensant que amb diners i màrqueting es poden comprar ànimes de jugadors i això no està en venda. Senyors, el dol es dóna per acomiadat.

I això que veníem de dues setmanes blanques, vull dir dues setmanes en blanc perquè a les Olimpíades de Torí no ens vam endur ni un banderí. Sembla mentida que amb la fal·lera que desperta l’esquí i les cues viscudes a l’Eix del Llobregat per tants i tants catalans, gairebé vint quilòmetres de retencions entre Cercs i Berga o entre Bagà i Colònia Rosal, no facin néixer encara un campió com cal. Teníem sis noms que podien haver viscut la glòria de la medalla: l’esquí artístic, amb Núria Montané, l’snowboard, amb Jordi Font i Queralt Castellet, i l’esquí de fons, amb Laura Orgué, Laia Aubert i Vicenç Vilarrubla. Vam estar a punt amb el veterà Jordi Font però noi, va relliscar.

S’ha de dispensar que com sortien del nou aeroport de cinc estrelles que tenen a Madrid, van perdre les maletes i m’imagino els nervis fins a darrera hora perquè no arribava el material. Per si els serveix de consell, quan vaig anar a Torí ho vaig fer des de Girona amb Ryanair per quatre euros i vam arribar perfectes!

13 David Baret

Acudit

Manel Fontdevila

Pau Vidal Solucions

6

L’enterrament del Florentino

L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

abril 2006 a d n Age Exposició

Cicle d’exposicions “Hi havia una vegada...”, dels joves artistes de l’Escola Fresnoy Fins el 30 de juliol Fundació Joan Miró, Barcelona Astronomia

Cicle d’observacions amb telescopi “El cel de Barcelona” Fins el 30 de juny Observatori Fabra, Barcelona Titelles

Espectacle de titelles “La balena Elena té una filla” Fins el 30 d’abril Nou Tantarantana, Barcelona Teatre

Fràgils 7 d’abril Teatre Sant Domènec, Girona Música

Jamboree Gang + Kassamba 7 d’abril Auditori de la Mercè, Girona Música

Concert familiar.

“Llicència per bufar” 1 d’abril Teatre Bartrina, Reus Dansa

Ballada de sardanes 23 d’abril Rambla Nova, Tarragona Excursió

Visita guiada: “El modernisme lleidatà” 1 d’abril Teatre l’Escorxador, Lleida

é at gon ora a r h Tar ja a a e mit . Els x S i a E s d aC at any e IST L ó L ctivit cinc i qu A c a da na cs de RE il n o r j i u R t u a ar res s aF SU d’abr e l es”. É s a p gaven ar ob d S i ju ral nen cre list nt JOC s el 17 ultu urrea tot a bades met porta c i r e s tro pe Fin ial obr cs r im soc ic “Jo ies i s seves ar-hi pape e r l t ip íl n b s Cen al pú s fam en le partic uga u El j e l , s i a t s h a r te o obe inada realis ateix ’atzar r L t m u . s s s es. de tes ells ssant visibl is n t e e e r a pr av ter ent olt in ón im inv s m ts rt d’a esulta r els .es ixa a c a w.l ww

a inu ont sia c a À lon e l’ L rce nts d , de a A T ve eB ine IEN a d prov for lo ok m R s o d O n Wo le o utò l·lícu e mo han- e IA ril A S t C e th p À ’ab e ita r, d E ers le de re In boy, d urde s d L v i Un l cic le veu , Old fm CIC 0 i 26 s o són a 0 e la mb e odrà e 2 2 d i r , s p la 6 s il a ma ou mo ns ine d’abr bril e el dij , Me eccio tre de C 27 d’a es roj en g); ala a S t el m us 6 g Kon ijous Les p itza C L d o T ij ). i an on an dur tal. D ai (H ud); l Sud o org MA R n e S W H e d l r O 5 ori g Ka a de 00 ïta. rea NF r 2 aa on Core g (Co gratu g.

A o t W R u d A on és z Lan k( d’a ica TIV EN G Par -ho B rada fia a ded ent, A Frit a E t r n L h R ITA og rrad l pon en eclub o ’ t l J C o i s E “F la xe in A G h gie at. es 16 ge i C AFI A I DI nci rgarà form cnolo i t R è r a e e n te loqu im OG IC onf alb gra es · e c irona l en s nov a-col a FOT ALÒG d i a h le eG igit n le rènc ue cic AN ’abril ls ltura d ica i d tene onfe bra q ls. e Cu 6d ins la c e l’o que lòg gita a d sa de a ana aper urant at i d m di t i r o c p Ins la Ca reativ a el l’art, d form ues c s c n q ”, r i n a r a a 6 g e i f g f n ò 0 gra en nal , de ucio foto Coma revol grafia ues a o iq e Ton ora d la fot tècn b h e ’ d al am nt larà g .or par tzat ta i ura l t l a re ecu sad a c w. ww

L’HIPERBÒLIC EL RACÓ

23

” CS I T IÀ r re AS S Pie ts T s A tra ncè ETR fra l “Re sl R e “ o t , tí sd , bu RD rat ta el ares t i e O r c o rs NN l els ril. S stren culia O s sat ’ab mo ts pe tges E G d’abri xpo na d que R re na e R a s e t erso s”. rà etm ie PIE l 16 n sd “p ind raf se Fin

s e e g int ant atg ón na oto a m sego 24 f erson tor, s físic alería i s À a sp ten a i l’au aG sa sl Ca d fin resen d’un ons arcad mb l a g r p L a rs Se es ió a m nno nce Go tics”, s se nda. r, vid borac o à fu a ·la asi i coss pro ingul col a s n e tos mirad estí et d af h ’ de un u. b ós am osici izpur p A x L’e a de n Jua

L NE E S NE O D

UAT G N LLE

s cie rèn es e f con ltur de s i cu a S e l E i c e i n c ctiqu nines EL u t D à e r p m les tza AT T ani e les ies fe s de I g r L C d o og ròpie rtísIBI STI bril ha ció eal nes gitima s gen ssió p tge a VIS ARTÍ 26 d’a o le re le sD gua ona GE 5, 6 i e le és de ió de d’exp l llen arcel d c s là cc rmes en e 3, aB rre pro ata tru arà les Te t C ir al “ cons les fo nes r u b t i a do st s ele la bu L’In ontri es, a e tote e les , se c el 6 i c s n d d a r e do ació pe tat rquer ragon m les tz r bili .ht de valori “Visi ea Po , a Ta s06 e 5 B a r e l L i e e . la d enc es” ida rec fer n don a càr , a Lle o c , il a/ tic” d’abr l 26. don c e i 3 t/ re el l’Eb at.ne c de n .ge ww

censura Què fas que no em mires?

Et faig por?

D’acord. Jo tampoc et miraré.

Serà el nostre secret.

A partir d’ara, segellem els mutus esguards.

Censurem-los.

Però quan topem, amb la mirada, Podrem recórrer els laberints d’ombres, Travessar la multitud i, en silenci i, Des de la distància, sabrem que ens vigilem.

Mai més parlarem, Farem com si fóssim dos estranys.

Ningú sospitarà, Ens prendran per desconeguts Però des del nostre fal·laç anonimat, Tindrem molt clar que ens estimem

Paranoies Quan camino pel carrer m’agrada mirar la gent, els edificis, el cel, els animals, els arbres... intento anar més enllà del que veuen els meus ulls. Intento imaginar-me lluny, saber el que sentiria recordant tot allò com fos allà. Ara, per exemple, voldria ser davant el mar, amb l’aigua freda acariciant els meus peus, jugant a pujar-me per les cames, mullant-me els pantalons. Imagino que veig el sol com es pon mentre camino per la sorra molla i fina, mentre jugo a marcar les meves passes abans que les esborri la sal i l’espuma de les ones. I l’aire salat, i el soroll de les onades, i la gent tranquil·la, sense presses, sense pressions. Com m’agradaria estar davant el mar! L’altre dia, quan esperava a l’església, em vaig perdre a l’horitzó. Per primer cop a la meva vida vaig veure un mar diferent, vaig veure un infinit diferent. Veia les onades a la llunyania i podia imaginar i assumir la grandesa que tenia davant.

Llavors jo no sóc res més que una coseta tan i tan petita que allà al mig ningú no em veuria, ni em sentiria, ni existiria, ni seria. T’ho imagines? No, no ho facis que pensar massa és perjudicial per a la salut...

Anna

Marta Pascual

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,... a revista@edicat.net te'ls publiquem!