L'Hiperbòlic 42

L’HIPERBÒLIC 42

maig 2006

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS

Rafael Amargo, el ballarí més trencador

Tiratge: 26.330

A l’estiu treballa a l’estranger - L’Hiperbòlic et presenta el seu llibre

L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 42

MAIG

2 EDITORIAL Evasió o victòria 3 LES IMATGES 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DURSI ... les TIC en català!

6 JOVENTUT Vacances a mida 8 EL CONVIDAT Rafael Amargo 10 ANY COROMINES Un català a Xicago 11 TUJUCA

12 TEMA DEL MES ...treballa a l’estranger 14 ALTAVEU Antònia Font 15 CAIXA MANRESA Mercat de treball...

16 MÓN VIU La costa maltractada

18 BOCA A BOCA Òscar Pujol 20 SEXE De Nietzsche a Lolitapop 21 CALAIX DE SASTRE 22 CULTURA Maig 2006 Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

Evasió o victòria El fenomen del “botellón” (potser no calgui buscar-li una traducció, com passa amb tants altres fenòmens que ens arriben de fora: skating, tunning, etc.) ha estat protagonista efímer de les notícies de les darreres setmanes arran de la seva generalització en diverses ciutats i els incidents que es varen desencadenar. Alguns dels meus greus van passar a Barcelona, on uns quants brètols es van enfrontar amb la policia i van originar una batalla campal que va indignar els veïns. Alguns d’aquests veïns es queixaren de la inexperiència dels Mossos, mentre d’altres assenyalaven que tanta policia no es podia interpretar sinó com una provocació (però, des de quan la presència policial provoca?, no seria hora de canviar el xip i reconèixer que la policia avui no és el braç armat d’una dictadura?).

Més enllà del problema policial, tot plegat ens convida a pensar sobre una qüestió fonamental, i no és tant sobre per què s’organitzen aquests “botellones” (en un context d’oci nocturn cada vegada més car), sinó per què els joves no es mobilitzen per reivindicar altres coses? La llista de reclamacions pendents que ens afecten directament és llarga: salaris baixos (el fenomen dels “mileuristes”), contractes precaris i temporals (tres de cada quatre joves tenen un contracte temporal, d’acord amb dades de la UGT), impos-

sibilitat d’accedir a un habitatge o lloguer dignes... Si, com demostra el “botellón”, les noves tecnologies –sms, internet- fan menys costosa que mai l’organització de trobades col·lectives, per què només s’utilitzen per quedar per beure tots plegats?

No és fàcil respondre-ho però potser estigui relacionat amb l’individualisme que caracteritza la nostra societat, i ens marca la manera de ser i de fer. Tots busquem la salvació, però sols, sense canviar les regles del joc, treballant més hores, competint més i si, finalment, el tren se’ns escapa, trobant la felicitat il·lusòria que dóna una borratxera (col·lectiva o no) o altres tipus de drogues, però sense culpar el tren que no ens vol. El “botellón” és una expressió més d’això, encara que sigui fent una mateixa cosa alhora amb molta altra gent, però sense voluntat de convertir-la en una eina col·lectiva i transformadora.

Tant de bo aquest tipus d’esdeveniment ens facin adonar de la força i la capacitat que es té quan es lluita plegats per una realitat que no pinta gaire bé i que ens converteix en els primers joves de la història que ja no aspirem a viure millor que els nostres pares. Parafrasejant el títol de la pel·lícula de John Huston, potser es tracti d’escollir evasió o victòria.

Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Telm Borràs

Flaixos

Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d'interès general.

Tirada 26.330 exemplars

El lloc: Egipte És el lloc on fa més de 30 anys es van trobar els manuscrits supervivents de l’anomenat Evangeli de Judes que podria verificar que l’apòstol no va ser un traïdor.

Segons el manuscrit Judes hauria traït Jesús a petició d’ell mateix.

El personatge: Silvio Berlusconi, expresident d’Itàlia Per fi el magnat italià ha perdut la presidència del govern d’Itàlia. El seu botxí ha estat Romano Prodi que, esperem, sigui menys egocèntric que el seu predecessor.

La victòria no ha estat aclaparadora, però si més no ha servit perquè es respirin aires nous a Itàlia.

ETA

La frase: Euskadi Ta Askatasuna, ETA “Euskadi Ta Askatasuna ha decidido declarar un alto al fuego permanente a partir del 24 de marzo de 2006”

L’HIPERBÒLIC

LES IMATGES

3

L’HIPERBÒLIC

4

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són A favor de la titulació d’Enologia Les 8 universitats de l’estat que imparteixen la titulació d’Enologia i la Federació Espanyola d’Associacions d’Enòlegs han presentat un manifestes conjunt en contra de l’abolició del títol que preveu el nou decàleg de titulacions del Ministeri d’Educació i Ciència. El text es fonamenta en el fet que tots els països amb una forta tradició vitivinícola i una gran producció conserven títols universitaris específics, cosa que de moment no passa a Espanya, el tercer país del món en producció de vi i el que té una major superfície vitícola. Tots els participants en el manifest conclouen que, si es vol que el vi de l’estat mantingui o incrementi la seva quota de mercat, és necessari que hi hagi enòlegs formats adequadament.

Per aquesta raó, demanen la Titulació de Grau d’Enologia. www.urv.cat

notícia

La Farga, nou espai de programari lliure Fa pocs dies la Càtedra de Programari Lliure de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va presentar la nova versió de La Farga, un portal d’internet que ofereix gratuïtament l’hostatge de projectes lliures a totes les persones que ho desitgin. La conferència innaugural va anar a càrrec de Marcelo d’Elia Branco, un dels impulsors del programari lliure al Brasil i consultor del govern de Lula da Silva. El nou portal inclou eines que poden servir tant per crear programari lliure com per gestionar documentació i comunicació de grups. Així doncs, a través de La Farga es poden organitzar llibres, llistes de distribució, fòrums de discussió i pàgines web. La Càtedra de Programari Lliure de la UPC, que el gestiona, es va crear el 2004 amb l’objectiu de divulgar la idea del programari lliure entre els integrants de la UPC i la societat en general. Per utilitzar el servei, només cal donar-se d’alta com a usuari i després sol·licitar l’alta d’un projecte o la inscripció en algun dels que ja hi ha.

L’HIPERBÒLIC

www.upc.es

PREMI HIPERBÒLIC DE NARRATIVA JOVE 2006!!!!

Participa i guanya 2600 euros, un ordinador portàtil

i la publicació del llibre BASES 1. La publicació universitària L'HIPERBÒLIC, amb l'objectiu de fomentar i promocionar els joves escriptors, convoca el premi HIPERBÒLIC de narrativa dirigit a tots els joves de l'àmbit de la llengua catalana.

Com a objectius complementaris, amb aquest premi volem estimular l'el·laboració de noves propostes narratives, contribuir a la promoció i difusió de les obres dels joves creadors, i fer que aquests siguin reconeguts públicament.

persones de reconegut prestigi literari. El vot que emeti serà secret i inapel·lable. Es valorarà l'estricta observança i correcció lingüística.

NARRATIVA JOVE, el pseudònim (amb l'especificació que es tracta d'un pseudònim), a més d'una adreça postal, telèfon i adreça electrònica.

6. Amb la finalitat de fer possible la compilació d'un llibre, les obres de narrativa han d'ocupar un mínim de 80 folis, mecanoscrites a doble espai, amb lletra tipus times o d'altre semblant de 12 punts i a una sola cara.

10. El termini de lliurament dels treballs és el 20 d'octubre de 2006. Els treballs s'han de presentar a l'oficina de L'Hiperbòlic, ubicada al C/Roger de Flor, 334, 1r 2a de Barcelona (08025), tel. 93 451 61 70.

2. S'hi pot participar en qualsevol variant del gènere narratiu.

7. Les obres han de presentar-se en llengua catalana i han de ser originals.

3. Hi poden optar els joves d'entre 16 i 30 anys (inclosos).

8. Els treballs s'han de presentar en suport informàtic i, a més, quatre còpies en paper. A la coberta s'hi ha de consignar el nom PREMI HIPERBÒLIC DE NARRATIVA JOVE, a més del nom, llinatges, adreça postal, telèfon i adreça electrònica de l'autor.

4. El premi consisteix en una dotació en metàl·lic de 2.500 euros (dos mil cinccents euros) i en diversos materials informàtics, electrònics, etc., a més de l'edició i publicació de l'obra seleccionada, la qual s'inclourà dins una col·lecció específica de narrativa. A més, el jurat pot recomanar la publicació de les obres finalistes.

5. Per valorar la qualitat dels treballs, s'ha de constituir un jurat que estarà format amb

9. Per atorgar més llibertat als aspirants i facilitar la participació de tots els joves de l'àmbit de llengua catalana, s'admetrà la presentació de les obres amb un pseudònim.Així, a la coberta de les còpies ha de constar el nom PREMI HIPERBÒLIC DE

Per a més informació sobre el premi, podeu telefonar al 971 72 68 08 o escriure a redaccio@suddemallorca.com.

11. Un dels objectius del present premi és el foment de la creació per part dels joves; perquè això sigui efectiu, l'organització donarà el màxim de facilitats i escoltarà qualsevol problema que es pugui plantejar.

12. L'organització s'ha d'encarregar de seleccionar les obres que es presentin, n'ha de desqualificar les que no reuneixin les condicions establertes en les presents bases i ha de decidir, de manera inapel·lable, l'acceptació o no de les obres presentades.

L’HIPERBÒLIC

5

MÓN UNIVERSITARI

DUR SI 5

I per començar ...

les TIC en català!

Tres noves eines tecnològiques permetran avançar cap a la normalització del català com a llengua universitària i científica. Fa pocs dies es van presentar Argumenta, SisCoTTerm i Tecnologies de la Parla, tres projectes elaborats per les universitats catalanes, que suposaran un salt qualitatiu important per a l’ús del català en l’educació superior, en l’àmbit científic i en la traducció automàtica de la veu. Els projectes, que ja estan en fase d’aplicació, han rebut 730.000 € del DURSI.

SisCoTTerm, és una aplicació d’Internet per a la correcció de textos cientificotècnics en català. Hi participen la Universitat de Barcelona (UB) i Termcat. Aquesta aplicació permet identificar errors gramaticals i d’estil i donar d’alta nous termes perquè siguin inclosos a la base de dades del sistema. L’objectiu és sistematitzar i cohesionar la terminologia cientificotècnica en català. El web de SisCoTTerm és www.thera-clic.com/siscotterm/siscotterm.html

Durant la presentació d’aquestes tres eines, el conseller del DURSI, Carles Solà, va manifestar que “cal aprofitar el nou horitzó que suposa l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) com una oportunitat per ampliar les ofertes educatives en llengua catalana”. De fet, un dels objectius del Govern és posar al català al nivell d’altres llengües europees pel que fa a la disponibilitat, accessibilitat i qualitat dels recursos lingüístics, i adaptar al català les tecnologies adaptades a altres llengües.

Argumenta és un projecte en què han col·laborat totes les universitats públiques més la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Vic (UVic). Es tracta d’un sistema de formació virtual per millorar la comunicació universitària de l’estudiantat. Consta de 24 unitats que responen a necessitats concretes: com prendre uns apunts útils, com respondre un examen amb èxit, com es fa un comentari de text, com es redacta un web, quins diccionaris consultar, com fer una exposició oral a classe, com redactar un informe, una ressenya, un pòster o un abstract, etc. El programa presenta moltes possibilitats d’utilització i està concebut per adaptar-se a les necessitats formatives individuals. Amb aquestes unitats l’estudiant podrà reeixir en qualsevol situació comunicativa i aprofundir en les característiques pròpies del discurs científic i especialitzat. El web d’Argumenta és: www.blues.uab.es/gabllengua-catalana/argua/argumenta/argumenta_web/

Primer aniversari de RECERCAT RECERCAT, el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya, que elabora la Direcció General de Recerca del DURSI, ha complert el primer aniversari.

Tecnologies de la Parla és un projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) desenvolupat pel Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla (TALP), que està a disposició de les empreses i centres d’investigació. El projecte està dividit en diverses parts. Es desenvoluparan, en primer lloc, sistemes de reconeixement automàtic de la parla; després

eines i recursos per al processament del llenguatge natural, i finalment, recursos de traducció automàtica de textos i traducció de veu a veu. El resultat final d’aquest ambiciós projecte serà la traducció automàtica de la veu de persones que parlen llengües diferents durant una reunió virtual. El web d’aquest projecte és http://gpstsc.upc.es/veu/projects/BDG

RECERCAT és una publicació electrònica mensual amb informació sobre recerca, ciència i tecnologia, que pretén contribuir a la difusió de la feina de les universitats, empreses, centres de recerca, grups i personal investigador a Catalunya, i millorar la comunicació entre la comunitat investigadora i l’administració. Està adreçat al personal investigador i a totes aquelles persones interessades per la ciència, la tecnologia, el desenvolupament i el coneixement en general.

El butlletí es divideix en set seccions: Catalunya, Unió Europea, universitats i centres (amb l’apartat La recerca en imatges), innovació, ciència i tecnologia, recomanacions, i novetats web. Es rep per correu electrònic mitjançant subscripció a l’adreça recercat.dursi@gencat.net

L’HIPERBÒLIC

6

JOVENTUT

Vacances a mida a la Guia d’activitats d’estiu 2006 Un any més les associacions juvenils de Catalunya organitzaran durant els propers mesos d’estiu activitats d’educació en el lleure obertes a joves i infants. Totes estaran recollides a la Guia d’activitats d’estiu 2006, que aquest any es podrà consultar íntegrament on-line al Portal Jove, el web de la Secretaria General de Joventut (www.gencat.net/joventut), a partir del 23 d’abril. Gràcies al nou format on-line, la guia s’anirà actualitzant permanentment perquè, a través de la xarxa, els joves puguin accedir a la informació actualitzada.

La Guia d’activitats d’estiu 2006 recull colònies, casals d’estiu, estades, rutes, campaments, camps de treball i intercanvis. Totes aquestes activitats, que compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria General de Joventut, tenen com a objectiu contribuir a l’educació integral dels joves, i donen una especial importància a l’educació en valors com el compromís, la llibertat, l’altruisme i la solidaritat, a partir de la convivència en grup i de la relació amb l’entorn.

Inscriu-te

Intercanvis Són activitats educatives destinades a afavorir el coneixement mutu entre dos ambients i cultures diferents, i hi poden participar grups de procedència molt diversa. A vegades, el grup d’acollida retorna la visita al grup visitant. Hi poden participar joves de 14 a 30 anys. Els intercanvis poden ser nacionals o internacionals.

Podreu consultar la Guia d’activitats d’estiu 2006 al Portal Jove (www.gencat.cat/joventut) o en format paper als Punts d’Informació Juvenil. Trobareu tota la informació detallada de cada activitat: descripció, nombre de places, lloc i data de realització, entitat organitzadora, preu i telèfon de contacte. La inscripció s’haurà de fer contactant directament amb l’associació organitzadora de l’activitat dins el termini que s’especifiqui.

www.gencat.net/joventut

Fotos: Secretaria General de Joventut

Associacions organitzadores Algunes de les associacions juvenils que organitzen les activitats d’estiu són:

Camps de treball Rutes Són recorreguts que es fan seguint itineraris d’interès, de manera que cada dia es pot dormir en un lloc diferent. Es poden fer a peu, en bicicleta, en carro, a cavall o amb altres mitjans de transport, o bé seguint un interès específic. Es tracta d’un tipus d’activitat educativa especial perquè té un caràcter auster, d’esforç i d’assoliment de fites. Les rutes ajuden a establir forts vincles amb el grup. Hi poden participar joves d’entre 12 i 18 anys.

Amb la finalitat de dur a terme un treball desinteressat en un projecte de dimensió social ajudant a persones, protegint la natura, restaurant edificis d’interès, etc. s’organitzen els camps de treball.

L’allotjament del grup sol ser en una casa, en tendes de campanya o en instal·lacions habilitades expressament, properes al lloc on es duu a terme el servei. Els camps de treball estan oberts a joves entre 14 i 30 anys.

Acció Escolta de Catalunya Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai Coordinació Rural de Catalunya Escoltes Catalans Esplais Catalans Federació Catalana de l’Esplai Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya AZIMUT, Moviment Educatiu d’Excursionisme en el Temps Lliure Infantil i Juvenil de Catalunya Recursos d’Animació Intercultural Servei Civil Internacional

L’HIPERBÒLIC

8

EL CONVIDAT

”

Rafael Amargo, ballarí i actor

De la sardana, jo te’n faig un escàndol de coreografia”

Rafael Amargo és un ballarí difícil d’encasellar per la barreja de balls, moda i audiovisuals que presenten els espectacles que protagonitza. Els espectadors coincideixen que el “teatre físic” d’Amargo, així anomena l’autor el seu art, és original i una bafarada d’energia. Sense anar més lluny, la seva última producció D.Q. Pasajero en tránsito, amb la col·laboració de la Fura dels Baus, és una particular adaptació del Quixot ambientada al Japó de l’any 2023, on els protagonistes són dos joves aficionats a la informàtica, a internet i als videojocs.

Quin videojoc et va inspirar a fer D.Q. Pasajero en tránsito?

No va ser un videojoc, va ser una malaltia, els anomenats “otakus”, que són uns nois addictes a les màquines. Vaig veure la notícia d’un adolescent subcoreà que va morir per estar 78 hores davant d’una màquina, va morir d’esgotament. La història em va impactar especialment perquè jo tinc una vivència al Japó, vaig estar dos anys i mig en un tablao d’allà, i em sorprèn la mentalitat de la gent jove japonesa.

Tal com raja

Telm Borràs, telm@edicat.net

La temàtica d’internet i videojocs és un intent d’apropar la dansa al públic jove?

No ho faig pensant en el públic, considero que si m’agrada a mi, li agradarà a la gent. Jo volia explicar aquesta història, però encara que hagués triat un tema més arcaic, el faria en un estil jove perquè em surt així. Com més gran em faig, més jove em sento. D.Q. té elements molt erudits, perquè els entesos en Cervantes no puguin dir que sóc un “cuenta cuentos”, però també té moltes coses de xoc poètic. M’inspiro en Tarantino i en gent que fa un cine una mica naïf.

Dansa amb influències molt diverses, projeccions audiovisuals, temàtica singular, vestuari... diuen que la teva marca és l’excés, estàs d’acord?

Més que l’excés, és la quantitat de coses. Per mi, hauria fet un espectacle de 7 hores. Tenia molt material bo i he hagut de treure coses, perquè no pots tenir la gent tanta estona en una butaca, al darrera hi ha un producte a vendre, un màrqueting... Que és una putada perquè coacciona la creació, però per mi, podríem fer un Quixot de 7 hores.

“

Quan més gran em faig, més jove em sento”

En una ocasió vas afirmar que el món de la dansa no et vol, encara és així? És un món molt estrany on no em sento gaire estimat, és un món indiferent per mi. Tampoc m’hi sento gaire partícep, no tinc amics ballarins, tinc amics actors, músics... D’altra banda, he tingut la sort de fer coses molt boniques i interessants de molt jove, i això no agrada gaire. A l’hora de treballar es guanyen menys diners, les produccions no són tan grans com en el cine, llavors tot és més “cutre”. La dansa és un món molt mediocre i envejós, però això sí, com a art és el més immens.

No li resulta incòmode al públic la barreja de hip-hop, flamenc, ball contemporani, “muñeiras” gallegues?

No, perquè la “muñeira”, per exemple, no és la folklòrica, típica autòctona. És una adaptació. Recupero i conservo l’essència, però la porto a un espai més actual.

Li dono la volta per captar el

públic, amb moviments diferents, música més oberta. A partir d’això, es poden interessar per l’essència, l’arrel folklòrica, que és una meravella.

Quan interpretaràs una sardana?

Doncs vaig fer un espectacle que es deia Enramblao, inspirat en les Rambles de Barcelona, allà podria haver-hi muntat una sardana.

No té molts recursos, no?

Sí que en té! Jo la coreografio, li dono la volta.

Com que no? De la sardana, jo te’n faig un escàndol de coreografia.

Què hauríem de fer per popularitzar-la?

Donar-li la volta. Posar-hi moviments molt més meravellosos. Donar-li una altra qualitat que no sigui només [aixeca els braços i fa una mueca], faríem cames amunt, cames avall, cap aquí, cap allà... un treball d’estudi que es diu.

Vas fer de professor de dansa a l’Acadèmia d’Operación Triunfo, com es veu el programa des de dins? ...

Nom complet: Jesús Rafael García Fernández Martín-Guerrero Data de naixement: 3 de gener de 1975 La primera vegada que vas pujar a un escenari: Als 13 anys, en el Festival internacional de dansa de Angouleme Confluence, França.

Un lloc on perdre’t: Marrakech, amb una bona companyia Tens fama de ser molt: molt “currant” Color preferit: Blanc o negre, els extrems Una debilitat: La gastronomia Una situació incòmode: El control dels metalls dels aeroports, que et revisen i et miren com a un delinqüent, sobretot a Amèrica.

La teva assignatura pendent: Tinc un fill, vaig plantar un arbre, em falta escriure un llibre.

. o t i s n á r t n e o r e j a s a ,p Q D e dobles r s e u d e a r v t n e a s Vine teja do r o s c i l ò b r e L’Hip ael Amargo.

Raf e d e l c a t c e p mo ure l’es o e n v g a o c r i a n m a o r n pe RGO + A M A a l pa i u c a i r t a r p a a p l i b t m e a ria.n e l 7200 d a . s w m w s w n u a a 0'90 + iva a i Env entr Preu del sms

L’HIPERBÒLIC

9

EL CONVIDAT

D.Q. Pasajero en tránsito es podrà veure al Teatre Tívoli del 20 d’abril al 7 de maig

Realment és el triomf allò que espera als participants?

No, a O.T. els espera el començament d’una il·lusió. A mi em fa gràcia perquè s’il·lusionen quan han aconseguit passar el càsting, però llavors els primers que surten... Jo preferiria que no m’agafessin, perquè passar tot el patiment i anarte’n tan aviat és molt dur. El programa és una sortida per descobrir gent que realment té talent, com en David Bisbal, que ha resultat ser un geni, però els genis no solen sortir d’un concurs. El que sap que ho és i té talent no es presenta, es queda a casa i treballa en una discogràfica alternativa, o va a tocar en un club.

pozo”, m’ho hauria menjat. M’hauria quedat allà en un tablao flamenc. Molt digne, però jo tinc altres ambicions, sóc sanament ambiciós. Si en tinc dos, en vull tres; si en tinc tres, en vull quatre.

Em castigo molt i tinc una capacitat de superació increïble. Sempre he estat molt lluitador, sempre batallant, com Tirant lo Blanc.

Has participat en dues pel·lícules, El crimen de una novia i Tirant lo Blanc, també has estudiat cine a Argentina i Cuba, estàs redireccionant la teva carrera?

Sí. La dansa hi ha un moment que l’has de deixar.

Jo tinc 30 anys, em queden 10 o 12 anys per ballar, però necessito explicar coses no només amb el cos. Jo estimo la dansa quan me’n vaig d’ella, quan estic molt de temps amb ella és molt cruel i dolorosa. D’altra banda, quan havia d’estar 8 hores per rodar un pla, deia “quin conyàs!”. En el meu teatre arribo, ballo, m’aplaudeixen i “ale”!

Però després estic un temps al teatre i dic, “per què no em quedaria fent cine?”. Vaig decidir fer una carrera i participar en l’altre, encara que en el cine no pugui triar, només tinc el que em donen.

Què es necessita per ser un artista? És difícil ser bo en el món de l’art. S’ha de ser constant i tenir un do. Tampoc els que estem a dalt som els més bons, però som els que som per alguna cosa. Jo veig ballarins fantàstics a casa seva ballant i em pregunto “i aquest ‘tio’ per què no triomfa?”. Doncs el triomf no depèn només de l’art, hi ha molts més factors. Si no em vengués de la forma que em venc, doncs “mi gozo en un

“

Sempre he estat molt lluitador” Potser en el món del cine t’hi trobaràs millor.

Els festivals de cine són molt més interessants que els festivals de dansa. La gent surt, veu la pel·lícula, va de festa... socialment hi ha una altra intercomunicació. Els festivals de dansa són més encorsetats. Que lleig que sigui jo qui diu això, però jo sóc molt sofert per aquesta professió.

Si el que vols és fer més cine, capacitat de creació sí que en tens...

Sí, gràcies a Déu, la creació la tinc desbordada.

Estudia 2006:

un altre èxit de L’Hiperbòlic Amb una gran tradició a l’esquena, L’hiperbòlic porta molts anys assistint fidelEl passat mes de març L’Hiperbòlic va estar

ment al Saló Estudia. La fira sempre ha

present

una

estat un bon aparador per ensenyar la feina

excel·lent acollida per part dels joves visi-

al

Saló

Estudia

amb

que la revista porta a terme per totes les

tants. Van ser molts els nois i les noies que

universitats de Catalunya, i per establir una

es van acostar al nostre estand per saludar-

relació més directa amb els alumnes que

nos i participar en el sorteig d’un curs d’i-

cada mes reben la publicació. Amb la

diomes al Canadà, que es va organitzar

voluntat de créixer i ser una eina útil per al

conjuntament amb Wind Star i amb la

nostre públic, sempre hem volgut mantenir

col·laboració de Ràdio

Back.

el contacte directe amb els joves i, per

D’aquesta coneguda emissora va arribar el

aquesta raó, L’Hiperbòlic participa en els

popular locutor Vadó Lladó que, amb la

esdeveniments més interessants adreçats

simpatia i poca vergonya que el caracterit-

als joves.

zen, va signar autògrafs i es va fotografiar

Moltes gràcies a tots els que ens heu

amb tots els joves que li van demanar.

visitat al Saló. Ens veiem ben aviat!

Flaix

L’HIPERBÒLIC

10

ANY COROMINES

Anys d’exili

Un català a Xicago L’any 1939 Joan Coromines s’exilia amb la seva dona i part de la seva família a l’Argentina, on aconsegueix una plaça de catedràtic de castellà i llatí a la Universitat de Cuyo, a Mendoza. Allà, tot i poder dedicar-se a l’ensenyament no acaba d’estar còmode ja que no hi troba el material necessari per continuar estudiant. Malgrat això, durant la seva estada a l’Argentina, entre els anys 1941 i 1946, Coromines iniciarà la recollida de material per a una de les seves grans obres: el Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana.

“John Corominas”. L’any 1945 rep una beca de la Fundació John Simon Guggenheim per a la redacció del Diccionario crítico. Un any després, gràcies a la intervenció de Ramón Menéndez Pidal, es trasllada als Estats Units per exercir de professor de filologia romànica a la Universitat de Xicago, on ensenyarà fins a la seva jubilació l’any 1967.

Joan Coromines i la seva dona, Bàrbara de Haro, celebrant el Cap d’Any a Xicago (1 de gener de 1950).

Darrer passaport de nacionalitat nord-americana de Joan Coromines (gener de 1987).

El 1951 publica en anglès El que s’ha de saber de la llengua catalana, un petit llibret amb el que pretenia donar a conèixer al públic nord-americà assistent als Jocs Florals, que aquell any es van celebrar a Nova York, la realitat de la nostra llengua. El 1954 se’n va publicar la traducció al català per l’editorial Moll de Mallorca. Val la pena dedicar un parell de tardes a la seva lectura: malgrat el mes de mig segle que té, el seu contingut és d’allò més actual (fins i tot fa referència al problema del reconeixement de la unitat de la llengua!).

El 1953 se li ofereix una càtedra de Lletres i Literatura Catalanes a la Universitat de Madrid, però la rebutja. En una carta escrita als seu amic, l’historiador i polític Josep Maria Batista i Roca, explica els motius: “(...) no acceptaria de participar-hi sense posar-hi un preu: autorització de publicar una revista en català, l’alçament total o parcial de la prohibició d’ensenyar en català a l’escola primària o almenys a la creació d’una càtedra de català a la Universitat de Barcelona.

No essent així, la càtedra de Madrid no interessa per res i encara, és una befa, si no és per a la propaganda franquista.”

L’any 1951, després de set anys de recollida de materials, finalitza la redacció del Diccionario Crítico etimológico de la lengua castellana, però no es publica fins el 195457. Una nova versió renovada apareixerà l’any 1976: el Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico.

Més informació a l’adreça web

www.anycoromines.org

Concurs Joan Coromines!!!!

Seguim amb una nova pregunta del concurs que vàrem iniciar el mes passat. Recordeu que cada resposta correcta us acosta una mica més al viatge per a dues persones a l’Alguer. Es farà un sorteig entre tots els missatges que encertin una resposta el mes de juny. Com més respostes correctes més possibilitats que us toqui!

La pregunta d’aquest mes és:

D’acord amb el que ens explica Coromines a El que s’ha de saber de la llengua catalana: Per què es diu “català” al català? Què tenen a veure els italians amb tot plegat?

Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net.

Al proper número us donarem la solució.

`

Ah!, i efectivament, la solució de la pregunta del mes passat és: “àvia”.

L’HIPERBÒLIC

12

TEMA DEL MES

Aquest estiu

treballa a l’estranger Anna Salarich, anna@edicat.net

Si tens ganes d’aprendre idiomes, però no et pots pagar un curs, tens la possibilitat d’anar a l’estranger a treballar. A més d’aprendre la llengua del país i de conèixer una nova manera de viure, podràs descobrir-te a tu mateix en un ambient diferent.

A l’estranger hi ha moltes feines que pots fer durant els mesos d’estiu o, si ho vols, etapes més llargues de temps. Per una banda, hi ha feines no qualificades com aupair, hoteleria, monitor/a, àrees de serveis, treball social, voluntariat, etc. I per l’altra, feines qualificades que poden estar relacionades amb els teus estudis o objectius professionals, i treballs en pràctiques.

Com puc trobar feina a l’estranger?

Per trobar feina fora de les nostres fronteres tens diferents mitjans per fer-ho. En primer lloc, existeixen borses de treball per internet que, a part de ser més econòmiques, permeten que la recepció de dades sigui immediata i segura. En segon lloc, trobem les agències de treball a l’estranger.

Són un recurs molt utilitzat perquè et faciliten els tràmits i totes les gestions burocràtiques per aconseguir alguna de les feines que hem esmentat anteriorment. Això sí, en aquest cas, et cobren pel servei. En tercer lloc, sempre queda la possibilitat d’enviar directament el currículum i la carta de presentació a l’empresa. Les cambres de comerç i les oficines comercials estrangeres ofereixen llistats d’empreses i per la xarxa també podeu trobar el model per fer un currículum europeu.

Contractar una agència El més còmode per trobar feina a l’estranger és contractar una agència. Tot i això, però, s’ha d’anar en compte i seguir una sèrie de consells per a què no et donin gat per llebre. T’has d’assegurar de la solvència de l’agència mirant, per exemple, si està avalada per alguna entitat o organisme conegut. Abans de contractar-ne el servei, compara els preus i el que t’ofereixen segons les teves necessitats. I sobretot, abans de marxar, informa’t de tot el que hauràs de fer al país d’acollida: feina, horaris, sou, si hi ha inclòs l’allotjament i el viatge, etc. També has de saber si on aniràs hi ha prestacions de la Seguretat Social, encara que es recomana contractar una assegurança de viatge privada.

Finalment, en alguns països, els impostos que es descompten del salari es poden recuperar. L’agència t’ha d’informar de com ho pots fer.

Documents i assegurança La documentació que has de portar per anar a treballar més enllà de les nostres fronteres varia segons si el país és comunitari o no. Si forma part de la Comunitat Europea, només necesitaràs, per a estades llargues: el DNI i, quan trobis feina, hauràs de sol·licitar la tarjeta de residència i t’hauràs d’inscriure a l’oficina de la policia local de la població on estiguis residint. Si en canvi el país no és comunitari, hauràs de tenir, també per a estades llargues: el passaport i el visat, inscriure’t al consultat més pròxim, sol·licitar el permís de residència o de treball i, si l’esta-

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció UAB 2 crèdits, UB 2 crèdits i UPC 1 crèdit

Informació i inscripció: www.accat.org (Formulari), A/e: universitaris@accat.org, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

Curs “Història de Catalunya”

Curs “La Història Pas a Pas”

Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporània

Conèixer la història tot vi-sitant els grans museus de Barcelona

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna (2 aula / 8 visites)

Inici: a partir del 24 d’abril de 2006

Inici: a partir del 22 d’abril de 2006

Matrícula: 40 € Llibres, matrícula, curs i visita a museu inclòs Matrícula oberta fins el 20 d’abril de 2006

Matrícula: 60 € Inclou llibres, material docent i entrades a museus.

Matrícula oberta fins el 20 d’abril de 2006

Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

En col·laboració amb:

Amb el suport de:

Cursos “Intensius Juliol” del 3 al 20 de juliol informació: www.accat.org

Organitzat per:

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

13

Au-pair, l’opció més estesa

da és superior a 3 o 6 mesos, hauràs d’acreditar que tens diners suficients per mantenir-te o una feina que et permeti mantenir-te.

En el cas de l’assegurança, la Seguretat Social ofereix diversos mecanismes per gaudir-ne durant l’estada a l’estranger.

Per una banda, hi ha la targeta sanitària europea que té una validesa d’un any i que és vàlida als països de la UE, l’espai econòmic europeu i Suïssa. I per l’altra, si vas a treballar fora de la Unió Europea, s’han establert convenis amb alguns països per accedir a les prestacions de la sanitat pública.

Si vols més informació de com aconseguir una feina a l’estranger, consulta la pàgina: www.gencat.cat/joventut

Una de les feines amb més sortida a l’estranger és la d’au- pair, és a dir, cuidar dels infants d’una família i ajudar en les feines domèstiques.

A canvi, tens l’allotjament i la manutenció gratuïts i un petit sou.

Normalment, les famílies solen buscar noies, tot i que en alguns països, con els Estats Units, també accepten nois. El viatge va a càrrec de l’au-pair, encara que en alguns llocs les famílies poden arribar a pagar-ne una part. Pel que fa als horaris, es té un dia, com a mínim, de festa i també es disposa de temps lliure per anar a classes d’idiomes. Les estades solen ser de sis mesos o un any, i el sou oscil·la entre els 72 i els 80 euros setmanals.

Si t’agrada aquesta opció, tens entre 17 i 30 anys, i tens uns mínims coneixements de l’idioma, has de saber que també hi ha modalitats.

Pots fer d’au-pair, d’“ajuda-mare” (són més hores, però també augmenta el sou) o de demipair (només es fa a Anglaterra i s’hi dediquen menys hores). Sempre, però, s’ha de ser conscient que aquesta feina requereix ser responsable i saber que hi ha unes obligacions.

14

L’HIPERBÒLIC

ALTAVEU

Antònia Font El món submarí Batiscafo Katiuscas (DiscMedi, 2006), és el cinquè disc de la banda mallorquina Antònia Font, que continua la seva saga musical de domèstica-ficció. Després de deu anys als escenaris i un viatge per l’espai exterior –Taxi (Blau/DiscMedi, 2004)–, aquest nou àlbum de pop atemporal ens transporta directament a les profunditats del mar.

El conjunt illenc es manté amb l’esperit amb què va començar: “Som un grup autodidacte; ens cerquem la vida per fer les coses, no tenim una idea gaire estreta del que volem”. Es consideren “visionaris” perquè “sempre mirem endavant.

Volem explorar i ser pioners, no anar darrere del que fan els altres”. És possible que se sentin pioners en alguna cosa? Doncs sí: “És la nostra vocació. Tu agafes el primer àlbum d’Antònia Font i pràcticament tot està malament. Però si aquell disc l’haguéssim fet amb un productor professional, hauríem estat un any més triant les lletres ben pensades, aprenent a tocar bé els instruments... No

www.enderrock.com Abril 2006

Helena M. Alegret/Elisenda Soriguera Foto: Juan Miguel Morales tindria la gràcia que té. La gràcia d’aquell disc és que no en teníem ni puta idea, que és la mateixa gràcia que té el nou”.

El capità de la nau torna a ser el lletrista, compositor i músic Joan Miquel Oliver. El gran control, però, no és tant, perquè a Batiscafo Katiuscas hi desbarren tots una mica. Com diu Oliver: “Ens agrada la sonoritat del títol, per la paraula ‘katiuscas’ (botes d’aigua), que és un referent de la nostra infantesa. Abans només teníem futur, i ara ja tenim passat. I les katiuscas són una d’aquelles coses que més ens remeten a la nostra infància. Comencem a ser un poc carrosses”.

Sobre el títol, el cantant Pau Debon afegeix: “A més, té un punt de rus, que sempre ens ha atret... no sé per què”. “Fem pop rus”, assenteix Jaume Manresa (teclista).

Joan Miquel Oliver, compositor de tots els temes excepte la impro-

visació musical del grup a “Tonto”, assegura que amb el cinquè disc “ja ens hem llevat del tot del damunt haver de demostrar res a ningú. Fem el que ens dóna la gana i n’assumim les conseqüències. Fem pop dur i infumable, de la mateixa manera que hi ha rock dur i pop comercial”.

Manresa diferencia el cinquè del quart disc tirant pel dret: “Taxi era més una història, i a Batiscafo Katiuscas no hi ha història”.

Sense descobrir la sopa d’all, Antònia Font reivindiquen la pura invenció. “Bàsicament ens ho inventem tot –assegura Joan Miquel Oliver–.

La realitat no ens interessa. La realitat és una cosa que tens cada dia i que t’obliga a lluitar.

Quan fas un disc, crees el món que t’agradaria tenir, no xerres del que tens i el que no tens, això cadascú a casa seva que s’arregli.”

ARAMATEIX Aramateix El nou grup de Titot no és un trencament radical amb Brams, sinó que és la continuïtat lògica, fruit de l’experimentació constant. La barreja del so de la cobla amb el rock, referències a poetes, fusió, reivindicació.... El tòpic diu que la maduresa porta a la moderació, que la rebel·lia és passatgera. Titot, o és l’excepció que confirma la regla, o és la confirmació que els tòpics sovint van molt equivocats.

LA GOSSA SORDA Garrotades El nou grup de Titot no és un trencament radical amb Brams, sinó que és la continuïtat lògica, fruit de l’experimentació constant. La barreja del so de la cobla amb el rock, referències a poetes, fusió, reivindicació.... El tòpic diu que la maduresa porta a la moderació, que la rebel·lia és passatgera. Titot, o és l’excepció que confirma la regla, o és la confirmació que els tòpics sovint van molt equivocats.

AMPARANOIA La vida te da El cinquè disc d’Amparanoia té el millor dels anteriors –músiques energètiques i encomanadisses–, amb l’afegitó d’unes lletres bones per a la instrospecció i el compromís polític i social. Perquè la qüestió sempre present en els discos de la reina de la música mestissa i el bon rotllo és precisament el fet de defensar el respecte professional i personal de la dona.

L’HIPERBÒLIC

15

CAIXA MANRESA

Mercat de treball Àgora, A tots els estudiants universitaris un dia o altre els arriba el moment de plantejar-se què faran un cop hagin acabat la carrera. Tenir una titulació a la butxaca no és garantia d’exercir la professió desitjada d’avui per demà, trobar l’ocupació ideal no és fàcil, però afortunadament existeixen mercats de treball com “Àgora”, organitzat per Caixa Manresa, que permet als estudiants entrar en contacte amb empreses de primer nivell per conèixer les seves necessitats.

Així doncs, si ets estudiant universitari a punt d’acabar la carrera, tens una cita obligada en una de les dues convocatòries del 6è Mercat de treball Àgora. D’una banda, el 6 de maig al Museu de la Tècnica de Manresa, situat als Dipòsits Vells; i de l’altra, el 20 de maig a Igualada, al Recinte Firal Carner, en el marc del saló ViureB. La voluntat de la jornada és apropar-se al territori i retenir el talent de la zona. Ja no és necessari desplaçar-se per trobar una bona ocupació, gràcies a Àgora trobaràs oportunitats al costat de casa.

L’esdeveniment està totalment consolidat, ja són més de 1.600 els estudiants que s’hi han aplegat i més de 80 les empreses de diversos sectors econòmics que busquen joves amb ganes d’inserir-se al món laboral. Paral·lelament al Mercat de treball, s’organitzen diverses activitats complementàries i d’assessorament.

En definitiva, els que us sentiu inquiets pel futur un cop acabada l’etapa universitària i teniu l’oportunitat d’assistir-hi, trobareu un espai on us podreu informar de les diferents necessitats del sector privat. Qui sap si a partir d’aquí s’obriran les portes a una prometedora i brillant carrera en l’àmbit que desitgeu.

l’empresa més a prop Qui hi participa?

Les empreses rellevants del Bages i de la comarca de l’Anoia de qualsevol sector econòmic, ja sigui industrial o de serveis, capaces d’oferir carreres professionals atractives.

Estudiants universitaris, especialment de les àrees de ciències, ciències socials (Administració i Direcció d’Empreses, Ciències Empresarials, Dret, Economia) i tècnica (Enginyeries, Enginyeries Tècniques) que finalitzen els seus estudis.

Estudiants de cicles formatius que finalitzen els seus estudis.

16

L’HIPERBÒLIC

MÓN VIU

La costa Els humans sempre s’han sentit atrets per la costa, més de la meitat dels habitants de Catalunya hi viuen, i als estius milions de turistes s’apunten a gaudir del clima mediterrani. Malauradament, l’explotació del litoral ha arribat al punt de ser insostenible. Les costes estan desdibuixades, l’ocupa-ció física mitjançant l’edificació massiva i la proliferació descontrolada d’instal·lacions portuàries no fan cap bé ni a l’ecosistema, ni al paisatge, ni a la butxaca del Ministeri de Medi Ambient.

Les platges estan desapareixent, el 90% del litoral espanyol pateix problemes de regressió. Cada tardor els temporals castiguen les platges i les deixen sense sorra, posant al descobert la fragilitat en què viuen. La resposta més recurrent dels dirigents polítics és la regeneració artificial, però vist des del punt de vista econòmic i ambiental, això no és més que un remei temporal, insostenible a la llarga, que no ataca l’origen del problema. Sense anar més lluny, la Direcció General de Costes destina el 60% del pressupost a proporcionar sorra a les platges deficitàries. A més, les extraccions de sorra en jaciments submarins han costat una reprimenda de la Unió Europea per destruir espècies ve getals protegides.

Telm Borràs, telm@edicat.net

maltractada Els problemes de la regeneració de platges: - El cost estimat de la regeneració d’un quilòmetre lineal de platja és de 6 milions d’euros. És un cost molt alt si tenim en compte que no és una solució definitiva - No hi ha suficient sorra per regenerar totes les platges d’Espanya - En molts casos la sorra rep un tractament químic que la desnaturalitza, és blanquejada per satisfer les demandes turístiques - Es destrueixen hàbitats naturals valuosos per a la supervivència de les pròpies platges - La regeneració requereix d’un manteniment constant, ja que la sorra dipositada artificialment no s’adhereix a la platja i el primer temporal se la torna a endur.

Les solucions passen per: - Protegir les dunes, que constitueixen els dipòsits naturals de sorra - Conservar la vegetació marina, en especial les plantes que fixen el sòl - Evitar l’extracció de jaciments submarins, ja que es destrueixen hàbitats fonamentals per a la conservació del litoral - Establir una moratòria en la construcció de nous ports esportius, que representen barreres per a la deposició de sorra - Evitar la construcció a primera línia de costa i sobre les dunes, ja que destrueixen els dipòsits de sorra naturals.

L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

”

Òscar Pujol, autor del primer diccionari sànscrit-català

És l'hora d'aprendre d'Orient” Òscar Pujol (l’Arboç, 1959) va estudiar sànscrit a la Banaras Hindu University, on es llicencià l’any 1993 i s’hi doctorà l’any 1999. Li han calgut 12 anys per completar els 50.000 mots del diccionari sànscrit-català, el primer diccionari d’aquestes característiques en una llengua llatina. Després d’haver viscut setze anys a Benarés, actualment resideix a Barcelona on és director de programes educatius de la Casa Àsia, on el vaig a trobar. La corbata, l’americana blava, el despatx..., ningú diria que sóc davant d’un savi que fa de pont entre dues cultures. Li dic que si em pot enviar una foto amb un look menys... “executiu”.

Qui parlava i qui parla el sànscrit avui?

El sànscrit era una llengua parlada a l’Índia fa més de 3.000 anys. En aquell moment, el parlaven els indoaris, un poble indoeuropeu que probablement provenia de l’Àsia central i que es va establir al nord de l’Índia cap el 1.800 a.C. Amb els anys, aquest sànscrit va evolucionar i es va convertir en sànscrit vulgar, pràcrit, origen de moltes de les llengües parlades al nord de l’Índia, una mica com va passar amb el llatí clàssic en esdevenir vulgar. Des d’aleshores, fou una llengua de les castes altes, és a dir, dels brahmans i la casta guerrera. Era l’idioma de la cort. Tot i així, en alguns nuclis s’ha conservat i en el darrer cens oficial de llengües de l’Índia hi ha 60.000 famílies que el reclamen com a llengua materna. A més a més, hi ha molta més gent que la té com una segona llengua culte que ha après. De fet, en aquests moments, hi ha tot un moviment de recuperació del sànscrit.

D’això volia parlar. Fins a quin punt aquesta obra monumental que és el diccionari sànscrit-català té més valor com a eina de passat, present o futur?

Bé, el diccionari està pensat fonamentalment per entendre els textos clàssics que és la primera font d’interès per als occidentals. Facilita l’entrada al ric patrimoni literari del sànscrit clàssic. Per això no s’inclouen neologismes com podrien ser televisió o telèfon. Però això no vol dir que el sànscrit no estigui viu, o que només tingui rellevància per als erudits.

De quina manera està viu?

Per començar, des dels anys vuitanta existeix un moviment que vol recuperar el sànscrit com a llengua parlada i que es va iniciar a Banglador, que ve a ser el Silicon Valley d’Àsia. Aquest moviment

proposa un sànscrit del futur, que sense violar les normes clàssiques de la llengua sigui més fàcil de parlar. Voldrien que es convertís en la llengua franca de l’Índia i fan campaments i estades per aprendre’l, cosa que a ells els resulta relativament fàcil, com per a nosaltres ho seria amb una variant col·loquial del llatí.

Una llengua com l’esperanto o l’hebreu?

El sànscrit a diferència de l’esperanto té una llarguíssima història. Es vol presentar com un símbol d’identitat nacional, en un país on hi ha 18 llengües oficials (entre elles també el sànscrit, com un viatger pot observar en veure un bitllet de banc). Per tal d’agermanar hindús i musulmans cal deslligar-lo de qualsevol connotació religiosa, tot subratllant el seu caràcter científic. Talment com el llatí que no es pot dir que sigui només la llengua de la religió cristiana. A més, aquest moviment de base vol trencar amb les distincions tradicionals de castes. Tot i així, avui la veritable llengua franca de l’Índia és l’anglès, pel que senten una gran fascinació.

O sigui que podríem dir que el sànscrit és dins del context oriental com el grec o al llatí per a nosaltres?

Sí. A l’Àsia hi ha dues grans llengües clàssiques: el sànscrit i el xinès. La importància del sànscrit depassa les estrictes fronteres de l’Índia i fecunda les cultures adjacents.

L’indonesi, el tailandès, el malai, el cambodjà, etc. estan plens de mots d’origen sànscrit portats pels comerciants. Una altra via de sortida fou el budisme mahaiana que trobem al Tibet, a la Xina, el Japó o Corea, i que s’expressa en aquesta llengua. Quan parlem del sànscrit estem parlant d’un patrimoni lingüístic de la humanitat fonamental.

L’HIPERBÒLIC

19

BOCA A BOCA

Jaume López jaumelopez@edicat.net

A principis del segle XXI hi ha menys interès a Occident pel sànscrit del que hi havia a principis del segle XX? Ho dic perquè, per exemple, el pare de Joan Coromines - sobre qui estem realitzant una sèrie –, i que no era filòleg, als anys 20 va iniciar una traducció del sànscrit al català, però no crec que això avui fos possible...

L’interès pel sànscrit ha anat canviant. A la segona meitat del segle XIX es redescobreix el sànscrit, fet que revoluciona les humanitats europees. Es descobreix l’origen comú de les llengües europees i de l’Índia, i l’anàlisi del llenguatge dels gramàtics indis. Gràcies a aquest fet tenim la lingüística moderna. Després de la Segona Guerra Mundial és el moviment hippy el que ens retorna l’interès per l’Índia i la seva filosofia, que ja perd el sentit elitista que tenia abans. La “bíblia” dels Beatles és la “Bhagavadgita” i tenen cançons en sànscrit, com Santana o, fins i tot, Madonna...

De debò! No ho sabia...

Sí, a l’àlbum Ray of Light. El meu mestre de sànscrit li en va criticar la pronunciació...

“

Madonna té una cançó en sànscrit” Fins a quin punt són conciliables el modus de vida occidental i l’oriental?

Són diferents i complementaris. Com ho són les visions que hi ha al darrere del mots que ens arriben del llatí i el sànscrit. Per exemple, en sànscrit el concepte de “llibertat” prové de “suatantra”, aquell que té domini de si mateix. Molt diferent de la idea occidental de no dominació externa. Les dues es complementen: encara que no hi hagi ningú sobre teu, si no ets capaç de deixar de fumar, per exemple, no ets lliure, segons la visió oriental. Ets esclau de tu mateix, dels teus desitjos. Avui, al segle XXI, quan la globalització és un fet, hauríem d’arribar a aprendre els uns dels altres. A mi em sembla que Orient i l’Índia ja han après la nostra lliçó i és per això que són capdavanters en noves tecnologies sense deixar de banda la seva idiosincràsia. Ara ens tocaria a nosaltres...

Vas haver de renunciar a moltes coses per viure a l’Índia? O a Barcelona?

Més que renunciar és tot el contrari. El meu fill va néixer a Benarés de pares catalans i ara viu aquí.

Amb ell m’he adonat de la importància del que anomeno “el subjecte multicultural” i que també aprecio en molts amics de l’Índia. Es tracta d’un ésser humà que se sent a gust en dos o més cultures perquè coneix els seus codis sense renunciar a la seva cultura base. Tinc molts amics indis que al seu poble es mouen en un món molt ancestral i se senten perfectament a gust en aquest context premodern, però després no tenen cap problema per estar-se a Delhi, la gran

ciutat índia, o a Nova York. De la mateixa manera que podem ser bilingües o plurilingües, podem ser pluriculturals.

“

El futur és el subjecte multicultural” Suposo que aquest és el futur.

Per a mi és la gran esperança: quan t’adones que no has de renunciar a res, que sense caure en l’esquizofrènia es poden tenir múltiples identitats.

En això els catalans estem una mica més entrenats. Ja ho deia un text de fa 3.000 anys: “El savi se sent bé tant al mar d’Orient com al d’Occident”.

20

L’HIPERBÒLIC

SEXE

De Nietzsche

a Lolitapop L’Hiperbòlic publica “68 pàgines de sexe universitari”, un llibre de literatura eròtica il·lustrat per estudiants de la universitat.

L’Hiperbòlic, la revista que va néixer al campus de la Universitat de les Illes Balears l’any 1999, ha tingut la feliç idea de recollir dins el llibre que teniu entre les mans, estimats lectors, els millors articles de sexe publicats a les seves pàgines.

Sempre dins una línia jove, liberal, artística, literària i una mica transgressora, aquestes pàgines, curiosament escrites en la seva majoria per noies (les Atòmic Girls entre d’altres), varen tenir des dels seus inicis un èxit desmesurat entre la població universitària. Així es va crear la Pàgina Sexze, un joc de paraules entre la ubicació 16 i la temàtica sexe.

Es tracta d’una visió desenfadada i desinhibida del sexe en totes les seves variants. En la seva gran majoria les narracions han estat escrites amb una òptica espontània i divertida per gent jove i dirigida a un públic eminentment universitari.

A la història intel·lectual d’aquestes illes no abunda o podríem dir que no existeix la literatura eròtica, doncs vet aquí aquesta aportació que potser algun dia es podrà valorar en la seva justa mesura.

Per a qui els busqui es poden trobar influencies d’autors com Apollinaire, Baudelaire, Rimbaud, Sade, Artaud, Nabokov, l’Autreamont, Henry Miller i altres cracs de la literatura salvatge universal.

Les 68 pàgines de sexe universitari (un número mític dins una generació estudiantil que volia “la

imaginació al poder”) han estat escrites, principalment, per la Margalida Adrover i l’Antònia Maria Herrero (Atòmic Girls), en Toni (Gari Copeo i Pep Malanga), en Miquel (Àlex Ludovico) i altres autors o entitats que firmen els seus articles. Aquests es complementen amb les imatges d’estudiants universitaris de les Illes Balears que entre examen i examen s’han fotografiat demostrant que -tot i no ser perfectes- no tenen cap por ni tabú a l’hora de mostrar el seu cos.

Així se segueix un dels puntals de la publicació hiperbòlica, ja que sempre ha viscut de les imatges. Som deutors dels grans fotògrafs de tot el món des de Man Ray fins a Roy Stuart o Jan Saudek; a les seves pàgines s’han publicat fotogrames de la pel·lícula Blue Velvet de David Lynch (amb Isabela Rosellini i Denis Hooper), del director Cronenberg, de Pier Paolo Passolini, de Kubrick, de Quentin Tarantino, de Bertolucci i una infinitat més de cineastes. D’artistes locals i universals com Miquel Barceló o Pere Bennàssar, de Miró, de Picasso, de Hajime Sorayama (un mestre del disseny eroticocibernètic) i, com no, d’Andy Warhol, Botticelli i un llarg etcètera.

Per acabar aquests preliminars, és oportú explicar que (es pot consultar a les hemeroteques) la primera portada de L’Hiperbòlic és la que ens ha suggerit el nom de Lolitapop per a la col·lecció que ara iniciem. L’editorial d’aquell número es referia al poeta Miquel Bauçà (al cel sia) i a Nietzsche, aquest darrer per explicar la inspiració d’uns raonaments seus per posar nom a L’Hiperbòlic. D’això, la relació Nietzsche-Lolitapop, res o poca cosa.

L’HIPERBÒLIC

21

CALAIX DE SASTRE

El millor del mes llibre

Columna

film

programa

Camí d’Ítaca, Oleguer Presas i Roc Casagran La primera incursió d’Oleguer Presas en el món editorial ens permet conèixer en primera persona com es va sentir el jugador blaugrana durant la celebració del darrer títol de Lliga. A més, comparteix les seves inquietuds, denuncia allò que creu que va malament a la societat i reivindica la importància de pensar sempre col·lectivament.

11

“Si vols saber qui ets, posa’t a pixar al costat de les cascades del Niàgara”. Jo hi afegiria “o també al costat de la cascada de Sant Miquel Fai quan baixa valenta i maca” per la proximitat geogràfica i sentimental. Més enllà del viatge, em sembla una dita fantàstica que no ve gens malament en l’època que ens ha tocat compartir a tots plegats. Els “mil homes” sempre m’han fet dubtar de la seva capacitat més enllà del que els pot caracteritzar perquè van pel món com si el globus fos només seu, perdonant amb la mirada i fent trontollar amb els seus comentaris, les petites creences que tenim cadascú de nosaltres i que ens fan de fonaments. L’eminent cardiòleg, Valentí Fuster, recomanava els ingredients d’una recepta per portar una vida sana: practicar l’exercici físic, practicar exercicis de relaxació com ara el ioga i parar uns minuts al dia per reflexionar i organitzar-se.

Amb la Setmana Santa a les esquenes tornem a recomençar fins la propera parada de l’estiu. Em fa molta gràcia que amb la quantitat de coses que es reivindiquen i canvien, encara parlem de Setmana Santa i no de Santa Setmana per les agències de viatges, estacions d’esquí i tots aquells que pengen el cartell de processons cap a destins variats aprofitant la creu i l’encens.

Potser seria el moment de replantejar si canviem d’una vegada per totes el nom d’aquesta setmana i la rebategem amb el nom de setmana per no fer res, setmana de vacances o setmana mar i muntanya, donada la falta de parroquians que segueixen les celebracions. Jo havia pensat pels laics, “setmana fantàstica” però ja la tenen atribuïda aquests grans establiments comercials que no puc anomenar perquè no ens fan publicitat però tothom coneix. Tinc uns coneguts que sempre m’expliquen l’anècdota d’una tia seva que viu al poble i que acostumada a saludar sempre que entra a qualsevol botiga, quan baixa a Barcelona per anar al de Plaça Catalunya o al de la Diagonal sempre diu “Deu vos guard!!!!”

12

baret@edicat.net

North Countr y

Quèquicom

Director: Niki Caro Intèrprets: Charlize Theron, Sean Bean, Woody Harrelson, etc.

La velocitat dels avenços científics i tecnològics fa que a vegades no n’entenguem el seu funcionament. Aquest programa vol explicar de manera senzilla als Josey és mare soltera. Després del seu divor- espectadors els coneixements necessaris ci, decideix canviar de ciutat i provar sort a les per entendre la natura i els aspectes mines de ferro. És una feina dura, però cientificotècnics de la nostra societat. paguen bé. Per a la Josey és més difícil suportar l’assetjament a què la sotmeten els seus companys de feina. Quan intenta frenar-ho, es troba amb molts problemes.

Passatemps

1

2

3

4

5

1 HORITZONTALS: 1. On vaig dir ferro guerxo dic ferro redreçat, i ho publico / 2. És a la moral com l’avi al vi. Hidrocarburs obtinguts per manipulació de nates / 3. Cap de cony. Insuportabilitat del vi excessiu. Cony de cap / 4. Verbalització de la tos. No deu ser una guitarra bona, si l’han tractada a coces / 5. Nansa per pescar morenes. Verdura estovada, i és autèntic / 6. En llatí. Ineptitud per fer qualsevol cosa, votar inclòs / 7. Baixa pou endins per donar vida al rellotge. Expert en economia de presó / 8. Torrentades passades de rosca. Ordena extirpar el sentiment a Manacor / 9. Per en Piquer és mitja vida. Ovalada, però no tant. Per alumini val / 10. Està acostumat a fer gasto. Pel creient és com el pare, pel poeta com l’instant / 11. Surt dos cops a cada anunci. Segons com etilaves produïes oracions de separació. Para taula / 12. Fa dies que hi dringuen sens parar. Cosina de la isòbara empleada a la fabricació / 13. No va aprendre res de la Rosa, tan poc assenyat. Contingut del gra, sempre de més.

VERTICALS: 1. Acid obtingut per racemització. Posi comes i altres al text d’en Jordi / 2. Símptomes d’embòlia. Tractis amb respecte la causa del doctor. Dos quarts d’onze / 3. Majordom reial encarregat de lliurar els premis. Coleòpters experts en literatura medieval / 4. És de la pell de Barrabàs, aquesta. No pertany a l’obra / 5. Sia de qualsevol manera.

Embolicadora de troca professional. Ja torna a sortir / 6. Turment com ara el de la llagosta. Et salvis d’agafar-li mania a l’Eva / 7. Fil sense fi. Aquella mateixa ineptitud quan afecta Montserrat. Sia d’una altra manera, ara / 8. És al cetil com a l’ànima l’anímic.

Membre del club de fans del sant / 9. Carta invencible. Ni tomàquet ni tomàtiga / 10. Tot de carros de colons del llunyà oest dins d’una rulot. Típica postura del grimpador davant del fotògraf / 11. Invent per eliminar la brisa. Donar el to necessari perquè tot peti.

Els primers que van arribar a Suècia / 12. Assenyalar amb un petit tallet el premi que cal donar. Malparits en versió un xic més discreta.

2 3 4 5 6 7 8 9 10

13

Acudit

Manel Fontdevila

Pau Vidal

Solucions

Banys termals d’humilitat

6

7

8

9

10

11

12

L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

maig 2006 a d n Age

Videofòrum

Entre copas, d’Alexander Payne.

18 de maig Casa de Cultura, Girona Conferència

1 de maig Centre de Cultura, Tàrrega Excursió

Visita guiada: El modernisme lleidatà 6 de maig Teatre Municipal de l’Escorxador, Lleida Exposició

Segells sobre rodes.

L’automoció vista des de la filatèlia Clausura el 28 de maig Roda Roda Museu de l’Automoció, Lleida

FIC À R G t O t T si e s s o O c n , pre F ’ag Do

S l’1 d llum e, fia?

R gra en la s lliur U a o t NCig fins er a la faort no veEul tema iéns a un O I C de ma special pobres de’ Sants.o color, f8x24cm.

I I X e l’1 1 e es fic d gre de tev e itat

Taller

Taller d’il·lustració de contes Del 6 al 27 de maig Escola d’Esplai, Tortosa

D

Cinema

El profesor chiflado 9 de maig Auditori Caixa Tarragona, Tarragona

6

Cada dijous Centre Cívic Can Llensa, Girona Trobades

Diada castellera a la Sagrada Família 7 de maig Carrer Marina, Barcelona

e l d ipa tim l nic Mu aig l’ú . El ” ori vat de m alans ada. ser 6 at jorn aCon bte ts c rg a del diss tèrpre de la . Ho o ig in ldrà ll el ros ta ma o u s T acu oves goni 6e . rd de J a dua lona le “ rota u de ssic com cic el p pre ri E arce Clà ca. n a t ssi u dito e B r à del r cla L’au ica d erts t se h i té La Po rta s c 0 b as n 2 r t o apo m Mú s w.l s c Con a le S.A. a ww del et rà e s art ara Qu dició rcam e L’au za Ib nit

Cursos

VES “JO TS ” ER NS NC ALA CO AT DE S C LE RET CIC ÈRP INT

4 de maig Casa de Cultura, Girona

ICA S MÚ A AL

cs úsi m ia. sis on poràn i r a m i els nte cen ’l es ca co , rock s i à i p it ser mús y, po Un ig alls er la , funk Estats tges a V m zz de ma tp ls de al rregu es, ja ats a ran i ovip i 8 a c m o lu tz ject 2 prin rec da eb lari re n un es d popu s pro rà ca uina? t a e q m a te ra s El enta ran te r tant essió ualitz la mà t s s . o a x e t p a a r l te cle p rpre s im urant s con blues ecta e t é n p I m .D i e del l’es a ils est later r poca riba dis r e è r g s’a et p An ada c o m de t. Co -ho, n n r e e m sab Per

S UE L L BUINA E D ÀQ M

Conferència

Fotografia d’autor 2005-06: Narcís Munsó

Classes de ioga

EN

ecèl pel We riat disc niri t ú ena nou à l’ esc del ta ser a veg s s l’ ó n s a é nçon Aque sego ntaci a r ig e lon b c ns. i pe pres t am ada les ma aso ss, r la eB e a ssa de ic d rpret ger S del Bo per a ny pa 14 e e mp t í l ju a l e n o u O er i The S pany collid l’1 de ala c p . r es es El P músi come stat iutat va se r e c ho a l’ bre Ove la l ó l i és om ja ust.

Sha uac na o &D l u, c act ca Bada all se Devils b ada n tre lbum d’u l’à

EN STE ING PR ES UC RT BRONCE C

Xerrada sobre tècniques de carrera

n il s m grà hab om le foto anc i míni a l s t c n r b a n su t! ure ncu rm Ten tra ve al co ntar e en fo talen s e u fru ta-les pres fotos al te sen oden tres unitat p t e uic es im d opor ntj o x a à m m a un tsn san Dó / s e cn. w.b w w

L’HIPERBÒLIC

23

EL RACÓ

HISTORIETA

Fin

l r re ca po Emp ó dedi i. S’hi deixen s més ó i i r i c r c o ic ersa ia coin trad pos soc v L’As rt l’ex 80 ani ca on s il·lus l e o Rob el seu e l’èp nts i e d a r x a i s r b ative dibu t sen rs, els tuïta. a to rt pin és gr obe /pr t iv sita e at.n enc g . w ww

5 +2

ort aP e Jov arà ebr arnet ns i cel o el C cci se tiig nys d atra es ac l n e ma aig a tr de ls 20 uals e d’al lars d i em 4 b i 1 brar e habit à am ls titu és 5 4d r e e s 13 m a l i1 . t e o ies er ce post comp tots rà n l Parc 13 p A ro sd ta e sta rts. sta sd per sp cos pro la fe e le la fe nce els tivitat c Els ntura és d parc, le co da sa m p ntra del em s le Ave . A 25 acles er ex 25 l’e e tote i+ t p c e i+ ir d com ove gaud esp J s t vita arnet odran C p

EI OV TJ NE AR A L C TUR DE EN TA AV FESPORT A

ET R CA L E D ES I O alau J I : al P t R a ele nitz APEICITAR rga per c o P a ic e epr at h stòr DE UBL g licit tari hi més r ls b S u T P i i e s P CRI ISME 4 de ma atalana dertell publiacr les pecemarques si. La s C ca ut ob LL s el 1 rial da al den tr s gran coneg e esa

Hola. Neixo com una frase, i bén aviat descobreixo que seguiré creixent fins a convertir-me en una petita història de deu línies. Mai em faig grans esperances. Sé que, en deu liníes, no arribaré a dir res que canviï el món, res excessivament bonic, res transcendental. Penso, no obstant, que això també depèn del món, de qui m’escolti, de l’interès de qui em llegeixi. M’entristeix ser conscient de que he subordinat la meva existència a unes normes que jo no he demanat, que em regeixen i constitueixen, i mobliguen a seguir un camí i un dibuix que no he escollit.

He nascut del no res, fruit de l’antull d’una mà aborrida, soc un garbuix mig aleatori de mots llençats enlaire. Ara, vella i cansada m’arrauleixo al llit de mort per murmurar el meu final. El record d’una existència buida em tortura. La meva vida no ha tingut sentit. De sobte, ja en té.

Tardà.

Vida eterna

Reunions bohèmies Hi havia el pintor Domenico, l’escultor Ferrara, el poeta Píndar, el bohemi Fernardino, que

No em ploreu quant ja hagi mort, quant el meu cos quedi quiet, gelat, i els meus ulls -que tot ho han estimatno puguin veure més enllà de la negra foscor de l’adéu.

pràcticament feia de tot i res de bo encara que últimament havia publicat llibres d’interès

Deixeu que el foc devori allò que quedi -matèria inútilper que jo ja hauré marxat...

sions que vaig anar-hi, un espectacular i meravellós banquet i uns excel·lents vins i caves

Llavors, habitaré el blau del mar, la llum de l’alba, els bessos dels amants, la ploma del poeta, les carícies de la mare...

degudament perquè ragés vi. Lloses enormes cobrien el terra, la il·luminació deixava que a

No em ploreu per que quedaré per sempre d’un núvol blanc penjat per poder ploure-us -de tant en quanttot l’amor que m’hagi sobrat.

Carlos

nacional, o sigui d’interès italià, i, a més a més, havia esculpit una sèrie de bustos que deia que eren gent de l’època de Pèricles i que els tenia exposats en algun museu; també hi havia diversos escriptors i crítics de renom, entre ells un deixeble de Buzzati; l’eminent Giandomenico, l’il·lustre fill de Roma; el filòsof i escriptor Gorgonzola i el seu company inseparable i crític, Salvadorino, i demés personalitats del món cultural del país. La casa de la marquesa Angelina, situada al nord de la regió de la toscana, oferia, com en totes les ocade les més excel·lents vinyes de la regió, tot sempre comptant amb el beneplàcit de l’amfitriona, de paladar fi. Hi havia un pati interior, de fet n’hi havia molts, però en un d’aquests era on només ens reuníem els vuit o a vegades deu literats, al mig del qual una gran font refrescava l’ambient, i d’ella, en comptes d’aigua, la marquesa havia fet instal·lar-ho tot altes hores de la nit poguéssim continuar sense cap problema amb les lectures que moltes vegades tancaven la reunió. I moltes vegades eren lectures dels llibres del Beckford fill.

Tots érem italians però tots teníem la mateixa passió per la literatura del dit William Beckford, no el pare altre temps alcalde de Londres sinó el fill egocèntric, bibliòfil, apassionat i excel·lent escriptor.

Ferran Genis

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,... a revista@edicat.net te'ls publiquem!