L'Hiperbòlic 43

L’HIPERBÒLIC 43

juny 2006

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS

FESTIVALS D’ESTIU

F SUPLEMENT

grec PopArb r a l g Sen k r Roc a

n so

a r e v a m i r p und so Summercas

FIB sa

ntan summ der er Aquest estiu, cada festival et farà arribar al cel

Tiratge: 26.330

Coneix el nou carnet per punts - Parlem amb Nausicaa Bonnín

L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 43

JUNY

2 EDITORIAL Sostres que s'escapen 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DURSI Programa l’ordinador al teu gust 6 JOVENTUT Ajuts per el lloguer 7 CAIXA MANRESA Premi Emprenedors

8 LA CONVIDADA Nausicaa Bonnín 10 ALTAVEU Nevera 12 TEMA DEL MES Carnet per punts

Sostres que

s'escapen A l’editorial del mes passat ens fèiem ressò del fenomen del “botellón” i ens preguntàvem si les noves tecnologies no podrien servir per generar altres tipus de trobades. Aquest mes, concretament el diumenge 14, està previst que es produeixin concentracions a diverses ciutats espanyoles per protestar per l’elevat preu de l’habitatge i han estat convocades per Internet. En el moment d’escriure aquest editorial, no sabem encara quina serà la repercussió d’aquesta iniciativa ni si tindrà els nivells d’audiència de les “concentracions etíliques” (expressem el nostre dubte, pessimista?). Però del que no es pot dubtar és del fet que avui el problema de l’habitatge és un dels més greus que han d’afrontar els joves i, en general, la nostra societat.

14 ANY COROMINES El diccionari 15 FESCAT Viu l'estiu amb el FESTCAT 16 MÓN VIU Menys boscos cada dia 18 BOCA A BOCA Imma Bellafont 20 TENDÈNCIES El biquini

Els darrers estudis afirmen que la gent dedica quasi un 40% del sou a l’habitatge, i que aquesta xifra puja en el cas dels joves, amb salaris més baixos, fins prop del 50%. La pujada dels preus de l’habitatge és escandalós: des de 1998 han augmentat més del 150%, és a dir, no ha calgut ni una dècada per a què els preus s’hagin més que doblat. Malgrat tot, augmenta la construcció i la compra d’habitatges.

21 CALAIX DE SASTRE 22 CULTURA Juny 2006 Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González

On va a parar tot aquest nou totxo? A les butxaques d’uns quants. Es compren pisos per invertir, no per viure-hi (o no per fer-ho habitualment). I els preus reflecteixen aquesta lògica: la de l’inversor, la de l’estranger amb alt poder adquisitiu que es pot permetre un piset al centre de la ciutat per venir de vacances, la dels lloguers per setmanes a turistes, la de lloguers exorbitants per a immigrants que es veuen abocats a compartir massificadament... I la taca de l’especulació s’escampa, des de la capital a l’àrea metropolitana i més enllà, a la mateixa velocitat que arriba l’oportunitat màgica de fer negoci.

El mercat no ho pot tot. Per si algú en tenia dubtes, aquí ens trobem amb un exemple evident que augmentar l’oferta no sempre vol dir abaixar els preus. Quan suposadament tenim les quotes més altes de llibertat de la història, un cop d’ull ràpid als índexs d’endeutament ens fa adonar que això es així sempre i quan gaudim del permís dels bancs. Com en una nova versió d’un càstig bíblic, l’emancipació somniada se’ns torna a escapar de les mans, ara en forma d’un pis digne on viure que s’allunya cada vegada més. I per cert, en aquest context, és decebedor que la llei de l’habitatge aprovada no fa gaire al Parlament hagi generat tant poca atenció en uns mitjans de comunicació més interessats en remodelacions de govern i estira-i-arronses partidistes al voltant de l’Estatut.

Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Telm Borràs

Flaixos

Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

?

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d'interès general.

Tirada 26.330 exemplars

El lloc: Canaletes

El personatge: Keith Richards

La frase: Anònim

Un dia tan genial com la celebració del títol de lliga d’un dels equips de la ciutat, per què ha de ser fastiguejat per quatre infeliços? Per què es dediquen a arrencar semàfors, trencar aparadors i robar qualsevol cosa? I el pitjor és que sembla que cada vegada s’hi apunta més gent. No hi ha dret, i menys en un dels millors dies de l’any.

Keith Richards, el guitarrista dels Rolling Stones, es recupera favorablement d’una operació que li van fer al cervell després de caure d’un cocoter a les illes Fiji. És difícil de dir en què pensava el músic el moment de grimpar. En qualsevol cas, l’incident ha ajornat la gira que els Rolling tenien prevista per al juny. Ànims Keith, tu sí que vius al límit!

“Se’ns pixen a sobre i diuen que plou”

4

L’HIPERBÒLIC

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són UNIVERSITATS

Participa al 6è Concurs d’Idees de Negoci La Xarxa de Trampolins Tecnològics (XTT) del CIDEM posa un altre cop en marxa el Concurs d’Idees de Negoci per tal de fomentar l’esperit emprenedor dels estudiants i titulats que tinguin una idea amb possibilitats de comercialització. Des dels diferents trampolins tecnològics, es potenciarà la continuitat dels projectes i, un cop finalitzat el concurs, se’ls donarà suport perquè les idees de negoci pensades es puguin fer realitat. Per poder-se presentar al concurs, només cal tenir una idea de negoci, tot i que no s’hi podran inscriure empreses constituïdes. S’hi poden presentar grups d’estudiants mixtos i no hi ha cap requisit especial que limiti el nombre de projectes a presentar per un mateix grup o persona, ni un nombre màxim d’integrants per grup. Els projectes es podran presentar tant en català com en castellà o anglès. Les inscripcions s’hauran de fer abans del dia 31 de maig a les 14 hores, a través de la web del Programa Innova, on hi podreu trobar tota la informació relacionada amb el concurs. Pel que fa als premis, les 20 idees seleccionades a la primera fase, rebran de manera gratuïta formació per preparar i defensar el seu pla de negoci valorat en 2.200€. Al final de la segona ronda, que ja decidirà els guanyadors, s’entregaran 5.000€ al primer premi, 3.000€ al segon i 2.000€ al tercer classificat. A més, s’otorguen el Premi Solvay a l’Emprenedoria, valorat en 3.000€, el Premi Rousaud Costas Duran per a la constitució de l’empresa i el Premi Oficina Ponti.

La Xarxa de Trampolins Tecnològics del CIDEM està formada per la Universitat Ramon Llull (ESADE i La Salle), la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida i IESE.

www.upc.es

notícia

notícies breus Matricula’t als cursos del SAF Fins al pròxim 26 de maig estan obertes les incripcions per als cursos d’estiu que organitza el Servei d’Activitat Física (SAF). L’oferta consta de cinc cursos diferents amb què es poden obtenir crèdits de lliure elecció. Es tracta de: “Tècniques de relaxació aplicades a l’ensenyament”, on es tractaran les principals tècniques de relaxació, primer de manera individual i després aplicades a la vida quotidiana i als processos d’ensenyament i aprenentatge; “Waterpolo”, que té com a objectiu la introducció a la pràctica d’aquest esport; “Iniciació a l’orientació i als raids d’aventura”, on es podran aprendre tècniques d’orientació i descobrir noves sensacions a la natura; “Iniciació a diferents modalitats de vela lleugera: embarcació a vela, surf de vela i catamarà”, per conèixer totes aquestes especialitats esportives, i “Iniciació a la muntanya mitjana”, per si us voleu iniciar en el muntanyisme o millorar el coneixement en aquest àmbit. www.uab.cat

Màster en Innovació i Qualitat Televisives, primer màster públic audiovisual La Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han posat en marxa el primer màster públic oficial sobre continguts audiovisuals anomenat Màster en Innovació i Qualitat Televisives, la matrícula del qual es va obrir el passat 8 de maig. La direcció anirà a càrrec d’Eduard Boet i el màster es començarà a professar el curs 2006/07 amb l’objectiu de formar professionals amb un alt nivell de coneixement del medi televisiu i de les seves principals funcions. El nombre de places serà de 30 alumnes, que hauran de ser llicenciats en Ciències de la Informació (Periodisme, Comunicació Audiovisual o Publicitat), i les classes es professaran a les instal·lacions de TV3, la UPF i la UAB. Els estudis s’estructuraran en 3 parts: una de comuna, per conèixer les tendències i models nacionals i internacionals; una d’especialitzada, a triar entre els formats basats en la realitat o els basats en programes de ficció, i una última part que constarà d’un projecte final, com a exercici de creativitat dels alumnes. www.uab.cat

L’HIPERBÒLIC

5

MÓN UNIVERSITARI

DUR SI 5

Programa l’ordinador Quan sentim a parlar de programari lliure, la majoria pensem en programes informàtics gratuïts que trobem encartats als dominicals dels diaris o que podem descarregar per Internet. Però encara que aquesta condició es pugui complir en molts casos, “programari lliure” no vol dir això. La Fundació de Programari Lliure (Free Software Foundation -FSF-) el defineix com una garantia de la llibertat del usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. La llibertat a què es refereix inclou executar el programa per a qualsevol propòsit; estudiar com treballa el programa (amb accés al codi font) per adaptarlo a les necessitats pròpies; redistribuir còpies; millorar el programa i alliberar-ne les millores al públic. La llibertat d’ús vol dir que qualsevol persona o organització pot utilitzar-lo en qualsevol mena d’ordinador per a qualsevol mena de treball.

al teu gust

El DURSI, mitjançant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), s’ha compromès a fomentar l’ús del programari lliure segons es va acordar en el Pacte del Tinell. Aquest compromís implica: fer accessibles tots els llocs web finançats amb fons públics, respectant els estàndards establerts pel World Wide Web Consortium; utilitzar estàndards oberts que garanteixin el dret a triar programari als usuaris; fomentar la producció de programari lliure i la documentació d’ús en català; utilitzar preferentment programari lliure en català als sistemes i equipaments informàtics de la Generalitat, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari del Govern; revisar l’acord amb els principals proveïdors i reclamar transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis; promoure i donar suport a la indústria catalana d’elaboració de programari i a la de tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.); i permetre l’accés generalitzat amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons públics.

www.gencat.net/dursi

Música lliure La Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), presidida pel secretari de la STSI, i el grup Enderrock han impulsat l'edició d'un CD col·lectiu amb llicències Creative Commons, que permeten la varietat d'usos i en les quals és l'autor qui s'acull a un determinat nivell de llicència i decideix fins on permet deixar distribuir, exposar, copiar i difondre la seva creació i si vol que aquests usos siguin en un context comercial o no comercial. El disc compacte -encartat a la revista Enderrock del mes d'abril- es titula "Música lliure" i ha compilat dinou cançons inèdites de grups i bandes musicals dels Països Catalans mentre que Gilberto Gil, músic i ministre de Cultura del Brasil, tanca el CD amb un tema cedit.

Començar per casa La STSI ha començat aplicant la seva política a casa i ha fet una prova pilot de migració a programari lliure. En la promoció en l'àmbit de l'administració també s'ha creat l'Oficina de Programari Lliure, en col·laboració amb la fundació I2CAT, per coordinar les diferents accions d'impuls del programari lliure, i s'ha promogut la Xarxa Internacional d'Administracions Públiques pel Programari Lliure, juntament amb la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC).

Accions generals de promoció han estat, entre altres, el redisseny de LaFarga.cat, l'espai d'informació i debat sobre el programari lliure; la creació de CulturaLliure, l'entorn per a la promoció dels continguts culturals amb llicències lliures; la creació d'una xarxa pilot de telecentres amb programari lliure; una nova edició de 300.000 unitats del CD-ROM de programari titulat "Programari en català. Perquè el teu ordinador parli com tu", que conté prop de 40 programes per Windows, GNU/Linux, Mac OS i Palm OS, jocs, instruccions d'ús i altres serveis; el suport a la creació d'un corrector ortogràfic i gramatical en català basat en programari lliure; el finançament de 120 projectes de formació en programari lliure per a ens locals i entitats sense

ànim de lucre; o accions de difusió en el marc de FesInternet, la Festa d'Internet, que amb el lema "Internet és fàcil, és útil" té com a objectiu principal apropar la Xarxa a les persones.

FesInternet té un programa d'activitat construït entre tothom: ajuntaments, consells comarcals, diputacions, departaments de la Generalitat, associacions de tot tipus, telecentres, empreses i altres institucions. Les activitats ofertes poden ser presencials o en línia. En la segona edició d'enguany el final de la programació ha coincidit amb el Dia Mundial de la Societat de la Informació, el 17 de maig.

En l'àmbit universitari, la STSI ha donat suport al projecte de Campus Virtual; ha convocat els premis PL per finançar projectes universitaris fets amb programari lliure; i ha donat suport a la UdL per migrar a programari lliure, a la Fundació Politècnica de Catalunya per al postgrau de programari lliure, i a la UOC per traduir al català el màster en programari lliure.

L’HIPERBÒLIC

6

JOVENTUT

Ajuts Ajudar els joves en el pagament del lloguer per afavorir la seva emancipació és una de les línies d’actuació de la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria General de Joventut. Si vols saber com pots demanar aquests ajuts, para atenció!

Qui? Poden accedir a aquests ajuts joves de fins a 35 anys (inclosos) sempre que: la unitat de convivència tingui uns ingressos bruts anuals inferiors a 2,5 vegades l’IPREM* del 2005, que pot variar segons el nombre de persones que formen la unitat de convivència i de la zona on estigui ubicat l’habitatge llogat; que tinguin uns ingressos mínims anuals de 5.500€; que siguin titulars d’un contracte de lloguer, obtingut o supervisat, a través de les Borsa Jove d’Habitatge, la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social o entitats col·laboradores que signin conveni de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge amb aquesta finalitat; que paguin una renda mensual de com a mínim 90€ .

Quan?

sada de l’últim rebut del lloguer pagat, certificat

El termini de la presentació de les sol·licituds serà el 15 de juny per a aquelles relacionades amb contractes signats amb anterioritat de la publicació de la convocatòria i per a aquelles persones que actualment ja reben les subvencions per aquest mateix concepte. El termini per presentar les sol·licituds serà el 31 d’octubre per a aquelles persones que hagin signat el contracte de lloguer amb una Borsa Jove d’Habitatge a partir de l’entrada en vigor de la convocatòria.

sol·licitant i de les que conviuen amb ella en el

Com?

La quantitat de la subvenció serà la diferència entre el Lloguer d'Equilibri i el Lloguer Just, sense superar els 2.880€ anuals (240€ mensuals). El Lloguer d'Equilibri és la renda que estableix la Borsa Jove d'Habitatge o les entitats col·laboradores, i el Lloguer Just és el preu màxim que hauria de pagar el llogater, segons la renda anual bruta de tots els ocupants de l'habitatge i la zona on estigui situat. Aquesta xifra es pot esbrinar gràcies a unes taules que podreu trobar a la pàgina web de Secretaria General de Joventut, acompanyades de clars exemples perquè vosaltres mateixos pogueu calcular la quantitat de l'ajut que podríeu percebre.

Les sol·licituds per a demanar l’ajut al lloguer canvien segons s’hagi estat beneficiari en anteriors convocatòries o sigui la primera vegada que es demana. Si ja s’ha estat beneficiat dels ajuts, només cal presentar l’imprès de sol·licitud i en el cas que hi hagi variacions, una documentació que les acrediti. Pel que fa al segon cas, si és la primera vegada que es demana l’ajut, els documents a presentar són els següents: el DNI, origional o fotocòpia compulsada del contracte de lloguer a

www.gencat.cat/joventut

per al pagament del lloguer

nom del sol·licitant, original o fotocòpia compul-

d’empadronament i de convivència de la persona moment de fer la sol·licitud, justificant d’ingressos de l’any 2005 de tots els membres que formen la unitat de convivència, full de transferència bancària normalitzat a nom del sol·licitant i una declaració responsable sobre si s’han sol·licitat i/o obtingut ajuts per a la mateixa finalitat.

On? Quant?

Les sol·licituds es poden presentar a qualsevol de les oficines que la Borsa Jove d'Habitatge té per tot Catalunya. En podrás trobar la relació completa a la web: www.gencat.cat/joventut

* ÌPREM: Aquest és l'indicador públic de renda d'efecte múltiples que s'utilitza per fer el càlcul d'ingressos anuals. En aquesta convocatòria, els ingressos màxims anuals per sol·licitar van des del 16.443 fins a 26.414,46 depenent de la zona de residència dels membres de la uunitat de convivència.

L’HIPERBÒLIC

7

CAIXA MANRESA

El Premi Emprenedors

finança

el millor projecte empresarial Per segon any consecutiu, Caixa Manresa s’ha proposat ajudar els emprenedors que desitgen fer realitat el somni de crear una empresa. Si tens un projecte seriós en què has treballat fervorosament perquè hi creus, però et manca el finanaçament per aixecarlo, no ho dubtis, presenta’t al Premi Emprenedors 2006 de Caixa Manresa.

Criteris de selecció El jurat valora els projectes en funció dels següents factors: - Grau de definició i maduració del projecte - Viabilitat tecnicoeconòmica - Expectatives de rendibilitat - Tecnologia/ innovació

Per presentar-se, cal un projecte innovador i ben estructurat que requereixi un capital mínim de 150.000 euros per al desenvolupament. El jurat, que estarà integrat per persones vinculades a l’entorn innovador i emprenedor, valorarà el Pla d’Empresa que els participants lliuraran conjuntament amb el full d’inscripció. Trobareu els requisits per participar i la documentació que cal adjuntar a la web de l’Obra Social de Caixa Manresa.

- Originalitat - Generació de llocs de treball - Sinèrgies amb altres activitats econòmiques

Els tres millors projectes es premiaran amb 6.000 euros i el guanyador obtindrà 30.000 euros addicionals, sempre i quan trobi el finançament que li manca. Els projectes finalistes seran presentats pel seu autor davant del jurat i la comunitat inversora, que resoldrà el concurs el 31 d’octubre.

Antics guanyadors El premi és una contribució al desenvolupament socioeconòmic per part de Caixa Manresa i del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya.

www.caixamanresa.es/obrasocial

Així doncs, potser les hores que has passat donant forma al teu projecte no han estat hores del tot perdudes. Qui sap si no acabarà veient la llum abans no et penses? Anima’t a presentar el projecte al Premi Emprenedors, els premis valen molt la pena.

L’any passat els projectes guanyadors van ser: - Davantis, que proposa software intel·ligent de seguretat i vídeovigilància.

- Solutions, Design to innovate, un projecte de solucions de disseny industrial per a la innovació empresarial.

- Hydrometereological Innovate Solutions, aplicacions informàtiques per a la presa de decisions en hidrometeorologia.

L’HIPERBÒLIC

8

LA CONVIDADA

”

Nausicaa Bonnín, actriu

Costa dir: Sí, sóc actriu”

A la Nausicaa li va costar assumir que se sentia actriu i que volia dedicar-s’hi. Però un cop va fer el pas, no ha parat de treballar. El seu paper de Sandra a “El cor de la ciutat” ens descobreix la part més dura del bullying i per això hem volgut parlar amb ella, perquè ens expliqui què en pensa i com va la seva carrera com a actriu.

Com vas arribar a “El cor de la ciutat”?

Vaig arribar-hi perquè vaig fer el càsting d’arxiu de TV3. És el que fa tothom que vol entrar a “El cor de la ciutat”. I res, des d’allà em van cridar.

Què et va semblar el paper que et van proposar?

A mi em va semblar molt interessant perquè els papers de dolent sempre tenen més suc. Costa més fer de bona i no semblar una bleda, que no fer de dolenta, que té més caràcter… A mi em tira més tot això de fer de dolenta.

La Sandra és un personatge difícil. Vas saber com enfocar el personatge des d’un principi?

Primer vam parlar molt amb l’Esteve, que ja tenia una idea molt clara de com era aquest personatge, quins antece-

dents tenia, perquè ho feia i com era estèticament. Paral·lament, la Rocío (que fa de Yessi a la sèrie) i jo vam anar a passejar i a observar com es mou i què fa aquesta gent. Al carrer, a la sortida dels “coles”. Anàvem d’estranquis a mirar, a veure què feien…

I vau veure moltes coses?

Déu ni do, Déu ni do. Hi ha un bon material…

T’has trobat amb algun problema a la teva vida normal per culpa del teu personatge?

Doncs no. Quan vaig començar anava amb una idea preconcebuda, que suposo que ha canviat molt, que era que la gent no distingia qui era l’“actor” i qui era el “personatge”. És que m’han explicat històries bastant bèsties de: “Tu no entris al meu taxi!” o de gent que els insultaven pel carrer o els feien fora dels llocs. I una cosa que m’ha sorprès molt gratament és que crec que la gent ha pres consciència que tu ets actor, que fas un personatge, i que realitat i ficció es separen bastant. Et poden dir que ets molt dolenta, però t’ho diuen en broma.

“

Sóc molt introvertida, però tots els actors ho són” Has estudiat el problema i n’has llegit moltes coses. Què en penses del bullying?

Penso que és un fet que, pel que fa a l’agressor sobretot, és com una malaltia perquè no deixa de ser un problema psicològic degut a causes externes que poden ser tant per la família com per traumes infantils, etc. Mira, hi ha gent que peta amb això i hi ha gent que peta amb depressions, atacs d’ansietat… i la via per descarregar certs problemes per a les persones que fan això és carregar-ho contra els altres i fer veure que són el que realment no són. Són les persones més insegures d’aquest planeta.

I la Sandra és així?

Absolutament. La Sandra és una tia molt insegura, que tot s’ho menja ella i la seva via d’escapament

és aquesta: carregar contra els altres i sobretot fer veure que és la persona més forta, més estable, la millor, però que en el fons és tot el contrari.

“

La Sandra és la persona més insegura del món” Suposem que no tens res a veure amb la Sandra…

No, en absolut!

Com és la Nausicaa?

Ui, qui sóc jo? (pensa) Doncs mira, em podria identificar amb la Sandra en què sóc molt introvertida i que no ho aparento. Les aparences enganyen molt i tant amb mi com amb la Sandra, és cert.

Tots els actors soleu dir que sou molt tímids, no?

Sí, és que ho solem ser. Els actors som molt tímids perquè suposo que quan estem en un escenari o plató… no ets tu.

Sempre interpretes un altre, ets una altra persona. I en el moment que no ets tu, la cosa canvia completament.

“El cor de la ciutat” és la teva aparició a la televisió, però ja portes força anys al món del teatre. Què t’agrada més?

Són mitjans molt diferents. El teatre és més vida perquè ets allà cada nit i perquè cada funció és diferent segons com estàs tu, quin estat d’ànim tens, de com et responen els companys i de com respons tu. També té un procés de creació diferent perquè, per exemple, tens dos mesos per crear un personatge i el coneixes absolutament. Quan comences a la tele… jo vaig començar amb la Sandra que no sabia per on agafar-la, perquè saps més o menys per on va, però t’has d’aprendre el text i a grabar! És com amb el cinema: no hi ha cap evolució cronològica, en canvi amb el teatre, sí.

D’on et ve l’afició al teatre?

He nascut gairebé en un teatre perquè els meus pares es dediquen a això. El meu pare és actor, director de teatre i cinema i té un teatre molt petitó aquí a Barcelona.

Sempre he viscut això…

Així que ja tens clar què vols fer…

Jo em vull dedicar plenament a això. Em va costar prendre la decisió, però un cop vaig fer el pas de fer un video-work, d’enviar-lo a tothom, de fer públic que: “Sí, sóc actriu”, ja va estar.

9

On et podrem veure pròximament?

Fa poc vaig estar rodant un paper molt petit amb l’Antonio Echevarrías, a la peli Las vidas de Celia que sortirà d’aquí poc.

A la pròxima pel·lícula del Ventura Pons, que es rodarà al maig i juny, també hi tinc un paper petit… és que jo vaig de papers petits (riu), però vaig fent. En teatre, al Festival Grec es presenta la Nausica de Joan Maragall, que dirigeix el meu pare, i també tinc un paper petit.

I ja per acabar, una pregunta que ens té encuriosits… d’on prové el teu nom?

Prové de la mitologia grega, de L’Odissea d’Homer. És la princesa de l’illa dels feacis que és l’última illa on va ser Ulisses abans de tornar a Ítaca. Després el Maragall va fer un poema sobre aquesta part de L’Odissea de la Nausica, que es diu L’Odissea de Nausica amb Ulisses.

Tal com raja Nom complet: Nausicaa Bonnín Drufanoy Lloc i data de naixement: 28 d’abril de 1985 a Barcelona Un llibre que ens recomanaries: el meu llibre preferit, que vaig llegir de molt petita, és Del amor y otros demonios, de Gabriel García Márquez. Sin noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza també m’agrada molt, i el que m’estic llegint ara és El Palacio de la Luna, del Paul Auster.

I una pel·lícula: ui, sóc fatal per a aquestes coses… puc passar de pregunta?

Plat que cuines millor: cuscús amb verdures Una mania: les cuques Una qualitat: la comprensió Un somni: no perdre mai la gent que t’estima On t’agradaria anar de viatge: tinc pendent anar a l’Índia i a Sud Amèrica Tens fama de ser molt… introvertida

10

L’HIPERBÒLIC

ALTAVEU

Nevera La formació de Molins de Rei acaba de publicar Porno sentimental (DiscMedi 2006), una atractiva declaració d’intencions que els reafirma al capdavant de la lliga del nou rock independent fet a Catalunya. La melodia combinada amb guitarres sorolloses és la fórmula que Jordi Montero i Ramon Cugat, els guitarristes de la banda, fan servir per crear les seves atmosfèriques cançons.

Porno sentimental és el premi a la constància de Nevera?

RAMON CUGAT: És un premi que ens hem fet nosaltres mateixos. Era com una necessitat que teníem després d’haver fet dues maquetes. Tenir un disc sempre t’obre més portes si vols actuar a segons quins llocs. Hi ha sis cançons que són antigues, però les hem reciclat i canviat de dalt a baix i no sonen igual. Pensem que són temes que encara tenen vigència, perquè no tenen ni tres anys de vida. Realment són cançons que ens agraden.

www.enderrock.com

Simpatia pel soroll

Porno sentimental l’heu gravat als estudis Grabaciones de Mentira, de Vilanova i la Geltrú, amb la producció de tot un mestre en sons alternatius, Pere Serrano, exguitarra d’Alias Galor i productor de grups com Beef, El Niño Gusano o Camping.

R.C: Majoritàriament treballa amb grups del nostre estil, i per això li ha estat més fàcil entendre el que volíem. Li vam donar molta llibertat i, fins i tot, li vam demanar que posés guitarres i efectes en alguna cançó. Ens hem entès molt bé.

Guanyadors del premi Carles Sabater a la millor cançó en català, el 2003; guanyadors del premi Joventut, i finalistes del Sona 9 el 2004.

Què van representar per a Nevera tots aquests reconeixements?

R.C: Si no hagués passat tot això no sé si ara estaríem amb un disc al mercat. El punt d’inici va ser guanyar el premi Carles Sabater, perquè feia poc que estàvem junts i vam decidir fer una maqueta a corre-cuita amb quatre temes per presentarnos. Al cap de poc temps ens van trucar i ens van dir que l’havíem guanyat. Crec

que tot això, a més del Sona 9, va ser la base de tot el que ha vingut després.

Aquests premis donen molt de prestigi, però tot i això el disc l’heu pagat vosaltres i l’ha editat DiscMedi. Les companyies discogràfiques no arrisquen en nous grups?

R.C: Hi ha de tot. Suposo que en part ve marcat per l’estil de música que fem. Estic convençut que si la nostra música fos més comercial les coses serien d’una altra manera i apostarien per nosaltres. Per sort estan sortint una seguit de grups independents que canten en català i que estan aportant una altra visió a la música del nostre país.

Possiblement heu aparegut en un moment i un lloc equivocats?

JORDI MONTERO: Musicalment crec que encara hi ha una mica de ressaca d’èpoques passades. La gent no s’atreveix a anar a un concert de segons qui o de quin tipus de música, i li costa molt arriscar-se. Ens queixem per vici de les discogràfiques i dels mitjans que no aposten per grups nous, però te’n vas a actuar a segons quina ciutat o quin lloc i acabes tocant per als cambrers, i això sí que és lamentable.

ANTÒNIA FONT Aramateix La galàxia que sorgeix del cervell de Joan Miquel Oliver, compositor, guitarrista i alma mater d’aquesta banda mallorquina, segueix en expansió. Ara és necessari un submarí per explorar les profunditats interiors de l’abisme creatiu d’Antònia Font. En el mapa de navegació de Bastiscafo Katiuscas hi figuren pinzellades de totes les famílies del pop i del rock, en un viatge per la cara oculta de la lluna.

MACEDÒNIA Sakam te Més de trenta mil còpies venudes dels seus dos primers discos i el moviment de fans que han generat al seu voltant avalen l’èxit de Macedònia, amb un producte apte per a totes les edats. A Sakam te (t’estimo en la llengua de la República de Macedònia) tracten el que interessa als més joves explicat des del seu particular punt de vista, amb ritmes pop, rock, ska o cúmbia.

DIVERSOS ARTISTES Remixes Global 06 El Dj Nacho Chapado és el mestre de cerimònies d’aquest treball. Onze temes que ens permeten trencar vells mites sobre què es pot i què no es pot fer amb la música en català. Grans èxits de Gossos, Gerard Quintana, Cris Juanico, Whiskyn’s, Dept. o les eurovisives Jenny i Marta Roure, passats per la batedora electrònica: preparats per sortir a la pista de ball.

12

L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES

Arriba el carnet El pròxim 1 de juliol entrarà en vigor el carnet de conduir per punts. Tot i això, encara hi ha molts dubtes de com funcionarà. Des de L’Hiperbòlic volem aclarir els principals dubtes que sorgeixen quan es parla d’aquest nou sistema.

per punts Anna Salarich, anna@edicat.net

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS Quants punts tinc?

Començaràs amb 12 punts, però si ets conductor novell, amb menys de 3 anys d’experiència, començaràs amb 8. Passaràs a tenir-ne 12 si en dos anys no has perdut cap punt.

Es poden guanyar punts?

Si ets bon conductor i en els tres primers anys no comets cap infracció, obtindràs dos punts de bonificació. Si estàs tres anys més sense perdre cap punt, en tindràs un de regal. En total pots acumular 15 punts.

Es pot saber quants punts tinc?

Es podran consultar els punts a la web de la Direcció General de Trànsit o per telèfon.

Es poden recuperar els punts?

Si es perden punts, es poden recuperar parcialment per dues vies: superant un curs o deixant de cometre infraccions.

Com i quants en puc recuperar?

Es pot fer mitjançant un curs de sensibilització i reeducació vial de 12 hores amb què es podran recuperar fins a un màxim de 4 punts. Només es podrà fer el curs un cop cada dos anys, excepte

els conductors professionals, que el podran realitzar un cop l’any.

Si no es perden més punts en un termini de dos anys, es recuperarà el crèdit inicial de 12 punts. Si la pèrdua de punts ha estat per una falta molt greu, seran tres anys els que s’hauran d’estar sense cometre cap infracció per recuperar el crèdit inicial.

Si perdo el carnet, què he de fer?

Si es perd el carnet perquè s’han perdut tots els punts, es pot recuperar passats 6 mesos des de la notificació. Podràs obtenir un permís nou (amb 8 punts) superant un curs de reeducació i sensibilització, i una prova teòrica a la Direcció General de Trànsit.

Si es reincideix i es perd el permís per segona vegada, s’ha d’esperar un any per tornar a conduir.

Els punts es perden immediatament?

No. Es perden quan la sanció és ferma, és a dir, si no presentes recurs, quan passi un mes des que hagis rebut la ressolució sancionadora, i si has presentat recurs, quan es notifiqui la ressolució d’aquest.

PER MÉS INFORMACIÓ:

www.permisoporpuntos.es

SUPLEMENT FESTIVALS L’HIPERBÒLIC 43

Aquest Aquest estiu, Aquest estiu, estiu, a a quin festival a quin quin festival festival aniras? aniras? aniras?

L’HIPERBÒLIC

2 Desbordats pel Primavera Sound

SUPLEMENT FESTIVALS

primavera sound

On i quan: Parc del Fòrum, Barcelona, 1, 2 i 3 de juny.

Preu de les entrades i abonaments: Abonament de tres dies (fins el 31 de maig), 115€. Dijous 1 de juny, 40€. Divendres 2 de juny, 65€. Dissabte 3 de juny, 65€.

Cartell: 12twelve, 2 Many Dj’s, Ainara LeGardon, Akron/Family, Alexander Kowalski feat. Khan, Anari, Animal Collective, Annelies Monseré, The Appleseed, Baby Shambles, Cast, Beef, The Bellrays, Big Star, The Boredoms, The Brian Jonestown, Massacre, Castanets, Centro-Matic, The Charades, Clint, Coconot, Constantines, The Deadly Snakes, Deerhoof, Dinosaur Jr. DJ Rush, Drive-By Truckers, The Drones, Ellen Allien & Apparat, Elliott Brood, Erol Alkan, ESG, Experience, Ferenc, Final Fantasy, The Flaming Lips, French Toast, Gang Gang Dance, The Hells, I’m From Barcelona, Isobel Campbell, Jens Lekman, Jody Wildgoose, John Roderick, Joris Voorn, José González, Justice, Killing Joke, La Buena Vida, Lambchop, LD & The New Criticism, Le Jonathan Reilly, Lou Reed, M.A.N.D.Y Dj’s, Marko Nastic, Mazoni, Meu, The MFA, Mick Harvey, Mogwai, Motörhead, The New Christs, NoNeck Blues Band, P:ano, Pauline En La Playa, Prin’ La Lá, Remate, Rex The Dog, Richard Hawley, Shellac, Sisa, Skimo, Sleater-Kinney, South San Gabriel, Southern Arts Society, Stay, Stereolab, Stuart A. Staples, Surfin’ Bichos, Tachenko, Television Personalities, Tender Forever, The Queen Machine, The Robocop Kraus, The Rogers Sisters,

Troy, Umek, Undertow Orchestra, Vashti Bunyan, Violent Femmes, Von Balthazar, Why? Xiu Xiu, Yeah Yeah Yeahs, Yo La Tengo.

Què hi puc trobar?

Hi pots trobar tants grups i estils, que de cap manera pots dir que no és un festival per a tu. Els participants tindran l'oportunitat d'escoltar Lou Reed en directe, el mite de la música més alegre i somrient -ironia-, el compositor d'himnes com "Walk on the wild side". Però si Lou Reed no et diu res, no importa, prova amb les actuacions de Big Star, 2 Many Dj's, Violent Femmes, The Flaming Lips, Motörhead, Dinosaur Jr., The Brian Jonestown Massacre o Surfin' Bichos, per anomenar només alguns dels noms més rellevants. I un cop has vist i valorat els grups de més anomenada, llavors és el moment de descobrir les bandes més desconegudes. Un dia de Primavera Sound equival a sis mesos de concerts, i uns quants sous, optimitza recursos, ves al Primavera! www.primaverasound.com

Sónar, la Barcelona més electrònica On i quan: Barcelona, dies 15, 16 i 17 de juny.

Preu de les entrades i abonaments: Abonament de 3 dies i 2 nits, 130€ (entrada no vàlida per a l’Auditori). Sonarama: 3€. Sónar nit: 40€. Dijous a l’Auditori: entre 25€ i 35€.

Cartell: DJ Shadow presents The Hyphy Movement feat. Keak Da Sneak, Turf Talk & Nump, Keak Da Sneak, Digable Planets, Ugly Duckling, Rahzel & DJ JS-One, Pete Philly & Perquisite, Jake The Rapper, DJ Krush, Diplo & A-Trak, Birdy Nam Nam, Gilles Peterson, Mwëslee, Kenny Dope, Jeff Mills, Nightmares On Wax, DJ Vadim One Self, Disco D, Chic, Linton Kwesi Johnson, Dom Sotgiu, Pole, Bus Featuring MC Soom-T, Eliot Lipp, Tape, 12Twelve, AZ Rotator, Afra & the Incredible Beatbox Band, Circlesquare, Dave Clarke, DJ Krush, Dom Sotgiu plays Blood and Fire, Doravideo, Fat Freddy’s Drop, Gilles Peterson & MC Earl Zinger, Goldfrapp, Herbert & Dani Siciliano, Hifana, Horio Kanta, Infadels, Alva Noto & Ryuichi Sakamoto, Isolée, Kimmo Pohjonen, Kluster, Laurent Garnier & Bugge Wesseltoft feat Philippe Nadaud, Liars, Linton Kwesi Johnson & Dennis Bovell Dub Band, Marc Richter plays Dekorder, Miguel Carvalhais & Return play Cronica Electronica, Miss Kittin, Modeselektor, Mondii aka Nao Sugimoto plays Spekk, Nightmares on Wax, Nobukazu Takemura, One Self, Optrum, Richard Chartier plays LINE, Richie Hawtin vs Ricardo Villalobos, Sasha, Satoshi Tomiie, Señor Coconut and his Orchestra

sonar

feat Argenis Brito, Shit & Shine, Softpad, Superthriller, The MFA, Tiga, Tucker, Ugly Duckling, Yanagisawa Marina,...

Què hi puc trobar?

Aquesta tretzena edició inclou figures de la cultura musical negra i d’artistes procedents de contextos paral·lels que no han pogut escapar de la seva màgia: hip-hop, turntablism, un jazz i àcid jazz, house, techno, electrònica amb ànima, soul, funk amb accent rap o qhttotech. Pel que a la presència nipona al Sònar, es podrà gaudir d’una programació panoràmica on coincideixen acostaments al hip-hop i al downtempo, el minimalisme, l’ambient pop i la fusió d’enginyeria àudio/vídeo i lliure improvisació.

Com cada any, l’oferta del Sónar es pot gaudir tant de dia com de nit. Amb la llum del sol, el públic podrà gaudir de concerts, sessions de DJ’s, el SonorMàtica (àrea multimèdia), projeccions audiovisuals en tots els formats, el Sonorama, mediateca, fira professional, conferències, exposicions i oferta simultània i ininterrompuda a diversos espais del Raval (CCCB, MACBA, Centre d’Art

L’HIPERBÒLIC

3

SUPLEMENT FESTIVALS Santa Mònica). I de nit, aires cosmopolites i multitudinaris, en la línia dels grans esdeveniments europeus, però amb un toc mediterrani que fan del Sònar un festival especial i diferent. Tres escenaris per on passen els grans noms nacionals i internacionals de la música electrònica.

Programació simultània de concerts, DJ’s i vídeojockeys permeten oferir un ampli ventall del panorama dance musical al recinte de la Gran Via. www.sonar.es

Música, espectacles i exposicions al MNAC El Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el 29 i 30 de juny una trobada artística fruit d’una amalgama de disciplines. El Rodó és un espectacle de circ emmarcat en el Festival Grec 2006, produït per l’Ateneu Popular 9 Barris, en què uns peculiars personatges es troben en un univers còmic i poètic. L’espectacle és a les 22h a la Sala Oval. Les exposicions programades aquests dies són: “El viatge a Espanya d’Alexandre de Laborde.

Dibuixos preparatoris” i “Mirades paral•leles. La fotografia realista a Itàlia i Espanya”.

Preu de l’espectacle més les exposicions: 12€ www.mnac.cat

MNAC

El Grec compleix 30 anys On i quan: Barcelona, del 25 de juny al 5 d’agost.

Preu de les entrades i abonaments: Preus variables segons l’espectacle.

Cartell: MÚSICA: Plurals amb Pi de la Serra, Jabier Muguruza i Javier Ruibal; Maria del Mar Bonet – recital íntim a la Plaça del Rei; Albert Pla – El malo de la película; Instint Mozart Homenatge al compositor; Rodolfo Mederos & Miguel Poveda; Música clàssica a l’Auditori amb set concerts; Dulce Pontes; Camilo & Tomatito; Marina Rossell recuperarà els seus temes més emblemàtics i cantarà cançons del seu darrer treball, Cap el cel; Cobla Sant Jordi i Ciutat de Barcelona; Temps de Picasso amb els solistes del Conservatori del Liceu; concert de la formació Cabo San Roque; el músic Kevin Johansen presenta el seu darrer treball, City Zen; Teresa Parodi; Banda Municipal de Barcelona; homenatge a Pau Casals amb la Jeunesses Musicales World Orchestra, l’Orfeó Gracienc i la Coral Carmina; espectacle de música Brasil Brasileiro dirigit per Claudio Segovia; Miquel Gil i Orquestra Àrab de Barcelona; duet musical brasiler amb Luciana Souza i Romero Lubambo; Jaume Vilaseca Quartet i Violeta Curry en concert; Julia Migenes; el tango electrònic amb Gotan Project; Lila Downs; Concert del vocalista brasiler Marcelo D2; Llibert Fortuny.

CIRC: Romanès Cirque Tsigane – Nada en los bolsillos; Circ d’Hivern – Rodó.

TEATRE: The Wooster Group – Hamlet; Javier Daulte – La Felicidad; Calixto Bieito, homenatge a Ibsen amb l’obra Peer Gynt; Lluís Pasqual – Hamlet i La tempestad; Companyia La Trepa – La gallina dels ous d’or; Teatro de los sentidos – El eco de la sombra; Pau Miró – Somriure d’elefant; Anitta Split de Josep Julien amb direcció de Manel Dueso; Arbusht de Paco Zarzoso amb direcció d’Àlex Rigola; Divinas palabras de Valle Inclán amb direcció de Gerardo Vera; Els vells temps de Harold Pinter amb direcció de Rosa Novell; La Ilíada, versió d’Alessandro Baricco, amb Lluís Soler, Jordi Boixaderas i Marta Marco; Conte d’hivern de William Shakespeare amb direcció de Ferran Madico; Companyia Cheek by Jowl amb l’espectacle The Changeling; El mercader de William Shakespeare amb direcció de Pep Pla; Interferencia, proposta amb performances al carrer, conferències i projeccions audiovisuals; La metamorfosi de Kafka amb La Fura dels Baus i Javier Daulte; Jordi Sabaté i Rosa Vergés amb l’espectacle, A propósito de Bola de Nieve; Nausica de Joan Maragall, dirigeix Hermann Bonnín.

DANSA: IT Dansa coreografies de Jirí Kylián, Ohad Naharin, Uri Ivgi i Montse Sánchez i Ramón Baeza; Dies de dansa – festival internacional de dansa en paisatges urbans; Mikhail Baryshnikov; CobosMika.company presenta l’espectacle de dansa

Grec Kashmal; Senza Tempo presenta l’espectacle de dansa, La Canción de Margarita; Sol Picó.

EXPOSICIÓ: Carles Santos – Visca el Piano!

Què hi puc trobar?

La 30a edició del Festival Grec de Barcelona cada any sorprèn amb alguna novetat i aquest any no ha estat diferent. Un dels canvis més destacats és la nova orientació del programa musical, ja que no hi haurà grans concerts al Poble Espanyol i els espectacles musicals se centraran al Teatre Grec i a la Plaça del Rei. L’espectacle inaugural serà Plurals, que reunirà a Quico Pi de la Serra, Jabier Muguruza i Javier Ruibal que col·laboraran amb altres músics de diferents nacionalitats. Pel que fa al teatre, enguany es presenten moltes produccions basades en l’obra de Shakespeare i, fins i tot, es podran veure dues versions ben oposades de Hamlet. Una altra de les obres destacades d’aquest Grec és Nausica, de Joan Maragall, dirigida per Hermann Bonnín que es podrà veure l’últim dia del festival. En l’espai musical, cal destacar l’homenatge a Pau Casals, en el qual es recordarà el concert que s’havia de celebrar el 18 de juliol de 1936 i que es va haver d’anular. El Grec 2006 segueix apostant també pel circ, amb dos espectacles: el Circ Rodó, que tindrà la carpa davant del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i el Circ Romanès que durant un mes i mig estarà a la Plaça Joan Coromines. En dansa, Sol Picó portarà al Teatre Grec La prima de Chita. www.barcelonafestival.com

4

L’HIPERBÒLIC

SUPLEMENT FESTIVALS

II Santander Summer Festival farcit d’estrelles On i quan: Santander, els dies 22, 23 i 24 de juny.

Preu dels abonaments: Abonament per als 3 dies anticipada: 90€ (100€ a taquilla). Abonament per als dies 23 i 24: 75€ ( taquilla 85€).

Entrades per als dies, 23 i 24: 45€ . Als abonaments, s’hi ha d’incloure les despeses del servei de venda anticipada. Els preus inclouen acampada gratuïta.

Cartell: Marlango, Ellen Allien + Apparat, Kiki Live, Infadels, Modeselektor, Sasha funke, Smash Tv, Primal Scream, Him, Tiga, Dave Clarke, ADF Soundsystem, Oscar Mulero, Ben Sims, Editors, Tiefschwarz, Adam Beyer, Digitalism, Steve Rachmad, M.A.N.D.Y, Sexy Sadie, Black Strobe Dex And FX, Booka Shade Live, Nosotrash, The Prodigy, Pet Shop Boys, Black Eyed Peas, Eric Prydz aka cirez , Stere Mc’s, Danny Howells, John Acquaviva, Cycle, Zoot Woman, John Dahlback, Lori Meyers, Tania Vulcano, Martinez, Hushpuppies, Demi, Oliver Koletzki, Lazy.

Què hi puc trobar? La segona edició del Santander Summer Festival se celebrarà a la Platja de Rostrio amb la voluntat de continuar amb l’èxit de l’anterior edició. Per aquest motiu, el cartell compta amb grans noms del panorama musical internacional com Black Eyed Peas, Pet Shop Boys, Him, Sexy Sadie... i del nacional com Marlango, Nosotrash, etc. www.santandersummerfestival.com

La música alternativa de Catalunya al PopArb On i quan: Arbúcies, 7 i 8 de juliol.

Preu de les entrades i abonaments: Consultar a la web.

santander summer l festiva

Cartell: Albert Pla, Roger Mas, Adrià Puntí, Carburos, Conxita, Dèneu, Guerrilla Sound, Mazoni, The Movidas, Facto Delafe y las Flores Azules, (lo:muêso), Les Philippes, Le Petit Ramon i The Pinker Tones.

Què hi puc trobar? El PopArb és el festival on es troben les propostes més interessants i arriscades de la música catalana. Compta amb el privilegi de tenir Albert Pla com a cap de cartell, que el dia 7 presentarà algunes de les millors cançons dels seus discos en castellà. Serà una de les poques actuacions de “grandes éxitos” que Albert Pla farà el 2006.

Després de l’èxit de la primera convocatòria del festival, la premissa del PopArb segueix sent la mateixa: presentar una radiografia de l’estat actual de l’escena del pop independent fet a casa nostra, amb les mires obertes i un criteri de selecció estrictament musical. A més de ser un lloc d’encontre entre diverses generacions de músics, també és una trobada de diferents tipus d’artistes, ja que un dels propòsits del PopArb és promoure la col·laboració entre músics i altres creadors. A Catalunya hi ha molta música, vine a Arbúcies i coneix-la, fes-hi un cop d’orella! www.arbucies.com/popArb

poparb

L’HIPERBÒLIC SUPLEMENT FESTIVALS

Senglar Rock, el festival de les terres de ponent On i quan: Parc Municipal de les Basses de Lleida, del 29 de juny a l’1 de juliol.

Preu de les entrades i abonaments: Entrada anticipada (fins el 28 de juny): Abonament per als 3 dies: 55€ ; Abonament per 2 dies (30 de juny i 1 de juliol): 46€; Entrada només per al dijous 29 de juny: 25€; Entrada només per al divendres 30 de juny: 40€; Entrada només per al dissabte 1 de juliol: 45€.

Taquilla: Abonament per als 3 dies: 70€; Abonament per a 2 dies (30 de juny i 1 de juliol): 52€; Entrada només per al dijous 29 de juny: 30€; Entrada només per al divendres 30 de juny: 40€; Entrada només per al dissabte 1 de juliol: 45€.

Cartell: Lagwagon, Pereza, Lax’n’Busto, Violadores del Verso, Cris Juanico, Tiken Jah Fakoly, Saratoga i NoWayOut, Antònia Font, Marc Parrot, Miquel Gil + Svaters, La Kinky Beat, The Companys, Plouen Catximbes, Roger Mas, Raydibaum, Adehache + Börlansa, Malaspina, Jack Reymond, Cercavins, Berri Txarrak, Skalariak i Sorkun.

Què hi puc trobar?

El festival més important de les terres de ponent és un dels principals aparadors dels grups i artistes catalans. Amb la presència de bandes consolidades com Lax’n’Busto, Cris Juanico, Antònia Font o Marc Parrot, el Senglar també vol donar un espai a aquells grups més desconeguts i que també mereixen ser escoltats. El Senglar Rock, amb un dels cartells més amplis i variats dins dels Països Catalans, amb més d’una quarantena de grups o intèrprets que es veuen incrementats per la programació del Senglar Ciutat, vol superar els 28.000 asistents de l’any passat. www.senglarrock.com

5

6

L’HIPERBÒLIC

SUPLEMENT FESTIVALS Benicàssim, el festival més internacional de l’estiu

El Summercase aposta fort On i quan: Parc del Fòrum, Barcelona, 14 i 15 de juliol.

Preu dels abonaments: 95€ Estil: Electrònica, rock progressiu, psicodèlia i mescles vàries amb altes dosis de creativitat.

Cartell: New Order, Keane, Primal Scream, The Chemical Brothers (DJ Set), The Dandy Warhols, Massive Attack, Daft Punk, Belle and Sebastian, Sigur Rós, Fatboy Slim, Adam Green, Astrud, The Cardigans, Maxïmo Park, Sparks, Super Furry Animals, The Divine Comedy, Happy Mondays, Rufus Wainwright (solo), Starsailor, Bell Orchestre, Brakes, The concretes, Cut Copy, The feeling, Hope of the states, The long blondes, Mendetz, The paddingtons, Two gallants, Gato, Álex Torío, Clor, Clovis, David Kitt, Midlake, My latest novel, Mystery Jets, Shout out louds, The spinto band, The twilight singers feat Greg Dulli, Amable.

Què hi puc trobar? El Summercase és un festival a cavall entre dues ciutats, Barcelona i Boadilla del Monte, a Madrid. Els grups que actuen divendres a Barcelona van a Boadilla el dissabte, i al revés. Quin és el gran avantatge? Doncs que són els grups els que es desplacen d’una ciutat a l’altra i no, el públic, que es reparteix en els dos recintes. Menys aglomeració i més proximitat amb els grups. Això, afegit a la notorietat i internacionalitat dels grups, fa de l’esdeveniment una cita imprescindible per als amants dels festivals.

Cartells com el d’aquest any faran del

e s a c r e m m u S

Summercase un referent de prestigi en competència directa amb els millors festivals internacionals.

Només cal veure els artistes convidats: un clàssic darrera un altre, però amb espai per a grups més desconeguts a qui els organitzadors volen donar a conèixer. Són l’acompanyament del plat principal, a veure si donen la sorpresa -sense fer quedar malament el protagonista-. www.summercase.com

fib

On i quan: Benicàssim, els dies 20, 21, 22 i 23 de juliol.

Preu de les entrades i abonaments: Anticipada: Abonament de 4 dies + 9 dies d’acampada (del 17 al 25 de juliol): 152€.

Abonament de 3 dies + 9 dies d’acampada (del 17 al 25 de juliol): 140€. Entrada de dia: 70€.

A partir de l’1 de juliol: Abonament de 4 dies + 9 dies d’acampada (del 17 al 25 de juliol): 160€.

Abonament de 3 dies + 9 dies d’acampada (del 17 al 25 de juliol): 145€. Entrada de dia: 70€.

Taquilla: Abonament de 4 dies + 9 dies d’acampada (del 17 al 25 de juliol): 180€. Abonament de 3 dies + 9 dies d’acampada (del 17 al 25 de juliol): 165€. Entrada de dia: 80€.

Johanson, Jennifer Cardini dj, The Kooks, Lou Barlow, Madness, Manta Ray, Matt Elliott, Matthew Herbert & Dani Siciliano, Michael Mayer, Miss Kittin, Mojave 3, Morning Runner, Morrissey, Ms. John Soda, Nada Surf, Nathan Fake, The Ordinary Boys, The Organ, Pixies, Placebo, Poni Hoax, Queens Of Noize, Radiosoulwax Presents Nite Versions live and 2manydjs + Justice, The Rakes, Rework, Rufus Wainwright, Scissor Sisters, The Secret Society, She Wants Revenge, The Strokes, The Sunday Drivers, Superpitcher, Teitur, Tom Verlaine with Jimmy Rip, Venus, The Walkmen, We Are Scientists, White Rose Movement, Yann Tiersen, zZz,...

Cartell: 12Twelve, Ainara LeGardon, Aldo Linares, Alex Smoke, Alexander Kowalski, Archive, Art Brut, Babyshambles, Beth Orton, Chris Brokaw, Cocó Ciëlo, Codec & Flexor, Coldcut, El Columpio Asesino, Corazón, Depeche Mode, dEUS, Dionysos, Dominik Eulberg, Dominique A, Echo and The Bunnymen, Editors, Ellen Allien &, Apparat, Franz Ferdinand, The Futureheads, Green Velvet, Grupo Salvaje, Le Hammond Inferno feat. Namosh, Dj Hell, Howe Gelb + ‘Sno Angel, Humbert Humbert, Isolée, Ivan Smagghe, James Holden, Jay-Jay

Què hi puc trobar? Tots els assistents tindran la possibilitat de participar en interessants cursos d’expansió cultural entre concert i concert. Quatre escenaris, la Pista Pop, un espai per a les ONG’s per fomentar els valors de consciència i respecte, pantalles on es podran veure els concerts en directe, una programació dels concerts històrics del Festival, extractes dels DVD’s del FIB, docuclips, informació útil, etc. Llocs per tastar tot tipus de menjar, zones de descans… Tot això i molt més, ho podràs trobar a Benicàssim. www.fiberfib.es

L’HIPERBÒLIC

7

SUPLEMENT FESTIVALS

Acampada Acampada Jove, festa i reivindicació On i quan: Sant Celoni del 13 al 15 de juliol.

Preu de les entrades i abonaments: Consultar a la web Estil: Rock, ska, heavy, mestís... i música reivindicativa en general Cartell: Lax’n’busto, Aramateix, Mesclat, Companyia Elèctrica Dharma, Dr. Calypso, Gossos, Gertrudis, Oprimits, La gossa sorda, Paradise Lost, Betagarri, Skalariak, Dr. Ring Ding i Boikot Què hi puc trobar?

Sant Celoni acull per segon any consecutiu l’Acampada Jove, festival amb 11 anys de vida, originàriament celebrat a Arbúcies però desplaçat a Sant Celoni a causa de la gran assistència de públic. El festival bat rècords any rere any, l’any passat 36.000 assistents van gaudir dels concerts, dels quals 11.000 van portar la tenda de campanya i la van plantar en els 50.000 m2 habilitats als peus del Montseny. Van gaudir d’un espai idíl·lic de llibertat i, sobretot, amb accés a una piscina!

En el festival organitzat per les Joventuts d’Esquerra Republicana hi ha molta música, però també molta activitat cultural i política: col·loquis, taules rodones, presentacions, etc. A la vora de la pista d’atletisme s’hi col·loquen carpes en què participen Dj’s per amenitzar la nit i s’hi fa una fira d’entitats.

La complicitat de St. Celoni és primordial per fer de les jornades tot un esdeveniment social. És com un escenari més on s’hi troben actuacions i espectacles com castellers, diables, bastoners, grallers, batucaires, gegants i actuacions diverses. També s’hi col·loca una carpa chill-out, per relaxar-se entre concert i bastonada.

Jove

Els espais de l’Acampada Els espais destinats a celebrar l’acampada reben noms diferents: L’Espai Independència està situat a la pista d’atletisme de Can Sans, és on se celebren els concerts de l’Acampada cada nit a partir de les 21 hores. Més de 15 grups d’estils diferents participaran en aquesta convocatòria, s’hi pot escoltar ska, rock català, heavy, mestissatge i rock combatiu, tant català com internacional.

L’Espai Cultura consisteix en una carpa on se celebren actuacions musicals cada tarda, xerrades, debats i exposicions. Es troba en el camp de futbol de Can Sans, conjuntament amb els serveis d’atenció als acampats (sanitat, informació, etc.) i una fira d’entitats.

L’Espai Socialisme són més de 50.000 m2 de zona d’acampada, on els visitants poden reposar, valorar i intercanviar experiències. Allà s’hi troben els serveis bàsics per a tots els assistents (dutxes, assistència sanitària, etc.) i una extensa programació d’activitats de cultura popular i d’esports.

L’Espai Natura és la gran novetat organitzativa d’enguany. Tal i com indica el nom, és un espai enmig de la naturalesa, una zona de repòs, ideal per relaxar-se, per desconnectar i deixar reposar les orelles. L’espai habilitat són 5.000 m2 d’arbres i de bosc, per tant, un espai fresc amb ombra, impagable les tardes caloroses de juliol.

L’Espai Llibertat és la zona on s’organitzen el conjunt d’activitats els dies de l’Acampada al centre de Sant Celoni. Els carrers i places de la ciutat acolliran activitats teatrals, de cultura popular, de circ i música. Destaca un acte de defensa dels drets juvenils, socials i nacionals amb representants d’organitzacions de joves de nacions sense estat el dissabte 15 de juliol a la tarda.

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

Un cop contestades les preguntes més freqüents et detallem com es perden els punts i la quantitat.

Es perden 2 punts:

Es perden 4 punts:

- Si pares o estaciones en zones de risc per a la circulació, per als vianants o en els carrils destinats al transport públic urbà.

- Si utilitzes qualsevol sistema de detecció de radars per eludir la vigilància dels agents de trànsit.

- Si no portes l’enllumenat quan és obligatori o en fas un mal ús.

- Si superes el límit de velocitat entre 21 i 30 km/h.

- Portar menors de 12 anys com a passatgers de la teva motocicleta o ciclomotor, amb les excepcions que es determinin reglamentàriament.

- Si circules per una autopista o autovia amb un vehicle amb el qual estigui expressament prohibit circular-hi.

- Si condueixes amb un excés del 50% o més en el nombre de places autoritzades, exclòs el conductor, excepte que es tracti d’autobusos urbans o interurbans.

- Si condueixes un vehicle sense portar el permís o la llicència adequats.

Es perden 3 punts: - Si fas un canvi de sentit que incompleixi les normes.

- Si utilitzes manualment el telèfon mòbil, auriculars o qualsevol altre aparell que no et permeti estar atent quan condueixes.

- Si no mantens la distància de seguretat.

- Si no et poses el cinturó, el casc i altres dispositius de seguretat obligatoris.

- Si superes el límit de velocitat entre 31 i 40 km/h.

Es perden 6 punts: - Si condueixes amb una taxa d’alcohol superior a 0’50 mg/l en aire aspirat (professionals i conductors novells més de 0’30 mg/l).

- Si condueixes sota els efectes d’estupefaents, psicotròpics, estimulants i altres substàncies d’efectes anàlegs.

- Si condueixes de manera temerària, circules en sentit contrari o participes en competicions o en carreres de vehicles no autoritzades.

- Si et negues a passar les proves d’alcoholèmia, estupefaents, psicotròpics, estimulants i altres substàncies d’efectes anàlegs.

13

L’HIPERBÒLIC

14

ANY COROMINES

El retorn i el franquisme

Per fi, el diccionari Després de 13 anys d’exili, el 5 de maig de 1952, Coromines torna a Catalunya amb la seva dona. A partir d’aleshores farà una estada cada any, per així poder recollir material i fer les enquestes necessàries per redactar l’Onomasticon Cataloniae i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Aquest any pren possessió del càrrec a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual ja havia estat nomenat el 1950, i del que dimitirà l’any 1955 per diferències en l’edició del nou diccionari Fabra.

El desembre de 1957 rep la primera meitat de la beca concedida per la Fundació Guggenheim per a l’estudi dels noms de llocs de Catalunya, i el 1958 rep la segona meitat. Aquesta beca li permetrà seguir fent enquestes i recollir material per tot Catalunya. Fins que es jubili com a professor de la universitat de Xicago, l’any 1967, vindrà a passar la majoria d’estius a la seva casa de Pineda de Mar.

Més informació a l’adreça web

www.anycoromines.org

Joan Coromines amb en Tusquet fent enquestes toponímiques, aixoplugats en una cova. Llessuí, agost de 1963.

Les tibantors amb el règim franquista són constants. El 3 de març del 1967 participa en l’homenatge públic al Dr. Jordi Rubió i Balaguer amb motiu del seu 80è aniversari.

La policia deté 19 intel·lectuals, entre ells Coromines. Tots són empresonats excepte ell per tenir passaport nord-americà i és expulsat a França. Joan Coromines es dirigeix a París, on treballarà en les enquestes toponomàstiques de Mallorca. En diverses ocasions es va manifestar dolgut i enrabiat amb Catalunya i, especialment, amb la Universitat de Barcelona (l’anomenava “la universitat castellana de Barcelona”), que li havia tancat les portes quan havia tornat de l’exili i havia acollit, en lloc seu i en lloc d’altres il·lustres intel·lectuals catalans, franquistes declarats, aferrissats espanyolistes o simplement personalitats mediocres.

Tot i que el projecte prové dels anys de joventut, no és fins el 1977 que Coromines comença la redacció del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana que considerava “l’obra de tota una vida”, i que les circumstàncies l’havien obligat a posposar. En aquell moment disposava d’una massa fenomenal de materials recollits al llarg de més de quaranta anys. Li calia trobar un editor i col·laboradors per a una tasca que ell mateix definia com “colossal” i els trobarà en les persones de Max Cahner, editor de la Gran enciclopèdia catalana, Joseph Gulsoy, Carles Duarte, Àngel Satué i Joan Sales. Amb l’únic parèntesi de les quatre setmanes de repòs anual a Boí, Coromines no pararà fins que el febrer de 1980 es presenta el primer volum del diccionari. En seguiran nou més que aniran apareixent al ritme increïble de quasi un volum per any!

Acte de la presentació del primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.

D’esquerra a dreta, Josep Tarradellas, president de la Generalitat, Joan Coromines i Josep Vilarasau, director de “la Caixa”. Barcelona, 18 de febrer de 1980.

Concurs Joan Coromines!!!!

Seguint amb el concurs us plantegem una nova pregunta:

“Estàs boig, ets foll o ets un beneit?” Potser aquests tres mots volen dir el mateix però, com Coromines s’encarrega de mostrar-nos a Entre dos llenguatges (1976-77), provenen d’orígens ben diferents. Quin d’aquests sinònims té un origen germànic??

Recordeu que cada resposta correcta us acosta una mica més al viatge per a dues persones a l’Alguer. Es farà un sorteig el mes de juny entre tots els missatges que encertin alguna de les qüestions plantejades, mes rere mes. Com més respostes correctes, més possibilitats que us toqui!

Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net. `

Pel que fa a la resposta a la pregunta que us fèiem al darrer número:Tot i que no se sap exactament d’on prové el qualificatiu “català”, Coromines el vincula a com els italians identificaven els navegants de les nostres terres, possiblement deformant la manera com els clàssics anomenaven els nostres avantpassats lacetans.

L’HIPERBÒLIC

FESTCAT

Viu l'estiu amb Com cada any, el FESTCAT t’ofereix un conjunt d’activitats formatives centrades en el món de la cultura popular i tradicional que es desenvolupa a Catalunya. Englobades dins l’Escola Catalana de Cultura Popular, es vol promoure la participació, la innovació, la dinamització i la millora qualitativa de totes aquestes expressions.

Els cursos d’estiu del FESTCAT són de caràcter intensiu, d’una setmana en règim d’estada –optatiu– que es duen a terme a diferents llocs del territori català: Llívia, Esterri d’Àneu, Horta de Sant Joan i Torroella de Montgrí. Es poden trobar quatre mòduls diferents: tres d’especialitzats en un tema concret i un altre de general on s’hi poden trobar gran diversitat de temes i activitats, i que recull les propostes politemàtiques generades per les associacions populars de cultura i de les Federacions Culturals que col·laboren amb el FESTCAT. Els cursos de dansa, jocs i música tradicionals tindran lloc del 16 al 23 de juliol. La 14a edició de l’Escola Dansa Tradicional es durà a terme a Esterri d’Àneu amb activitats que treballaran el ball, la tertúlia i la improvisació, entre d’altres.

el FESTCAT FESEstà adreçat a dansaires, mestres, especialistes d’educació física i música, monitors d’esplai i de lleure, directors i monitors d’esplai… A l’Escola Jocs Tradicionals, que tindrà lloc a l’Horta de Sant Joan, es treballaran jocs de la cultura tradicional catalana com a eina molt eficaç per conèixer els nostres trets culturals i ensenyar-los als nouvinguts d’una manera lúdica. Torroella de Montgrí acollirà la novena edició de l’Escola Música Tradicional, on es treballaran tota mena d’instruments i grans especialistes en cada un d’ells oferiran, també, classes magistrals. Això ajuda a que la immersió en la música que fan els alumnes sigui molt més intensa. El Campus

Popular, que tindrà lloc a Llívia del 9 al 16 de juliol, ofereix cursos de diferents especialitats: teatre, literatura oral, gastronomia, música, dansa, etc.

Cal destacar, també, dos temes importants. En primer lloc, remarcar que tot el professorat que coordina i ofereix els cursos i tallers del FESTCAT són professionals reconeguts i amb una gran experiència en la seva disciplina. En segon lloc, els alumnes que pertanyin a la Xarxa d’Universitats de l’Institut Joan Lluís Vives podran convalidar les hores lectives com a crèdits de lliure elecció i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha reconegut les quatres escoles com a activitats adreçades al professorat.

15

L’HIPERBÒLIC

16

MÓN VIU

Menys boscos cada dia Un bosc primari és una gran extensió d’ecosistemes forestals que no han estat transformats o alterats per l’activitat humana industrial. És de vital importància la seva conservació perquè és on resideixen dues terceres parts de la biodiversitat terrestre i moltes cultures i pobles indígenes. Malauradament la situació és crítica, desapareixen a velocitats alarmants.

Els boscos primaris cobreixen només el 7% de la superfície terrestre, allí habiten la meitat de les espècies de plantes i animals terrestres del món –moltes encara per descobrir–, inclosos goril·les, ximpanzés i orangutans. Comparteixen hàbitat amb tribus que tenen una llengua, coneixements i cultura pròpies. Si desapareixen els arbres, desapareix molt més que fusta.

De 1960 a 1995 han estat talats més de 5 milions de km2, és a dir, l’equivalent a deu Espanyes.

El resultat és 66 països sense boscos primaris i 11 que estan a punt de perdre’ls. Actualment les concentracions de bosc més importants es troben en tres grans àrees: els boscos boreals del Canadà i Alaska, els boscos boreals de Rússia i els boscos tropicals de l’Amazònia. Europa, en canvi, en conserva un 0,3% a Suècia i Finlàndia.

El 80% dels boscos primaris han estat destruïts o alterats, i el 20% que resta està amenaçat per explotacions petrolíferes, mineria, embassaments, explotació forestal i, sobretot, la tala il·legal, que és un problema ecològic, social i econòmic. D’una banda, perjudica la gestió dels recursos naturals dels governs i, de l’altra, actua com a desincentiu

per a països, propietaris o empreses forestals que han decidit invertir en gestió sostenible.

El mercat afavoreix la fusta barata, i evitar els sistemes de control no resulta gaire difícil, sobretot en països amb poca capacitat de gestió. La fusta extreta il·legalment també arriba a Espanya, sense anar més lluny, el 2001 un 10% de la importació era d’aquest tipus segons un estudi de Greenpeace, fet que es pot considerar “un robatori” de 263 milions d’euros a països exportadors.

Xina és la gran importadora de productes forestals, un de cada tres arbres tallats al planeta es destina a satisfer la demanda de la indústria xinesa. La desaparició de boscos fa insostenible l’actual ritme de creixement i fa irrealitzables les aspiracions del país d’assolir els nivells de consum occidentals.

Per tal d’exercir un mínim control, existeix el FSC, que és una certificació forestal voluntària que garanteix que es gestionen els boscos segons uns estàndards solidaris amb el medi. El directori de les empreses espanyoles amb el segell FSC es poden trobar a www.fsc-spain.org.

Telm Borràs, telm@edicat.net

L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

”

Imma Bellafont, Presidenta del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya.

Fins ara no s'ha fet gaire res pel llibre català ” Eli Piñol Fotos: Albert Alemany

Des del 15 de febrer és la nova presidenta

llibreries, perquè hem d’aconseguir que

de tenir molt clar que si la cosa continua

En aquesta lluita anireu a totes.

del Gremi de Llibreters de Barcelona i

totes puguin tirar endavant.

així, després de les llibreries cauran els edi-

Sí, perquè sinó implicarà el final de totes

tors petits i els editors en català.

les llibreries. Ens diuen que la causa no són

Catalunya. Com es van desenvolupar les eleccions a la junta directiva?

Dos anys després que Neus Ribatallada fos elegida presidenta va dimitir perquè hi havia discrepàncies en les formes d’entendre el Gremi. Hi havia gent que feia una desena d’anys que era a la junta i associats que s’adonaven que les coses havien de canviar. Ha estat la primera vegada a la història del Gremi que hi ha hagut dues candidatures en joc.

“

L’única solució de les llibreries passa perquè el Parlament de Catalunya modifiqui la llei catalana de cooperatives” Des

que

les

editorials

Empúries

les cooperatives, però tenim una llista de El boicot va tenir molt de seguiment?

les llibreries que han tancat i declaracions

De 325 llibreries associades, un centenar

de molts llibreters que t’expliquen el

el van seguir.

perquè de tot plegat.

De qui és realment la culpa?

Com ha tractat la Generalitat el llibre

El problema és dels polítics, que van fer

català?

una llei que se solapa amb una altra. I són

Fins ara no ha fet gaire res pel llibre català.

els polítics qui ho han de canviar.

El PSC no creu gaire en una sola llengua, i

i

per tant no dóna suport a la llengua

Salamandra van acceptar que el darrer

Expliqui’s

Harry Potter en català es vengués amb un

La Cooperativa Abacus pot fer descomptes

contra les cooperatives com l’Abacus?

segon descompte als establiments de la

de fins a un 15% emparant-se en la llei

A banda dels preus, quines diferències hi

De fet, el problema de les cooperatives va

cooperativa Abacus, els feu boicot. De

catalana de cooperatives, mentre que no-

ha entre una llibreria i una gran superfície

explotar al cap de dos dies de començar la

quina forma?

saltres hem de complir la llei espanyola del

que ven llibres?

presidència. Encara no tenia la junta feta i

Ara fa pocs dies que l’hem deixat de fer,

llibre, que estableix un preu fix per a la

Sobretot el servei, personal molt més

sorgeix aquesta problemàtica arran de les

però si cal hi tornarem. El boicot es va fer

venda de llibres i prohibeix descomptes

especialitzat, una visió global del llibre, és

rebaixes en el preu del llibre de Harry

per recordar a les editorials que les lli-

superiors al 5%. El problema, però, és que

a dir, no som sectaris i no retirem cap

Potter. Però sí, la nostra lluita, entre altres

breries som les úniques capaces de tenir lli-

en la llei de cooperatives catalanes no

mena de llibre. Les cooperatives només

coses, passa per aconseguir un finança-

bre de fons. I la forma de pressionar-les era

s’especifica enlloc que el llibre és una

posen a la venda els llibres que els són

ment econòmicament més correcte de les

tornant aquests llibres a les editorials. S’ha

excepció protegida.

més rendibles.

També va influir la vostra lluita aferrissada

minoritària, que és el que hauria de fer.

L’HIPERBÒLIC

19

BOCA A BOCA

Perfil Imma Bellafont (1949, Vic) regenta la llibreria La

petència deslleial de les cooperatives com

Quin perfil ha de tenir una persona per

Tralla de Vic des de la seva obertura, l’any 1976.

Abacus mitjançant un canvi de la Llei de coo-

poder treballar en una llibreria?

Recentment, ha inaugurat la nova La Tralla a

peratives catalanes,i amb l’empenta que

Coneixements culturals, ganes de treba-

Ripoll. Des del 15 de febrer d’aquest any

demostra no seria estrany que ho acabés acon-

llar, sobretot amb el cap. Moltes ganes de

presideix la junta del Gremi de Llibreters de

seguint. Des de sempre la seva raó de ser ha

llegir i assessorar. I molta paciència: s’ha

Barcelona i Catalunya. En aquests moments el

estat tenir una cura especial per la cultura cata-

de saber escoltar el client. Els clients

seu objectiu principal és acabar amb la com-

lana i potenciar-la.

també són molt importants, en el sentit que t’aconsellen i et recomanen llibres.

“

Si tot continua igual, després de les llibreries cauran els editors petits i els editors en català” El “boca-orella” deu ser el que deu influir més sobre els llibres que compra la gent.

Cada vegada més. Ara per Sant Jordi s’ha venut molt L’església del mar.

L’editorial ha fet publicitat com qualsevol, però ja feia molts dies que el bocaorella recomanava molt aquest llibre. I la gent l’ha comprat.

L’HIPERBÒLIC

20

TENDÈNCIES

Arriba la moda d’estiu: Arriba l’estiu, el bon temps i la platja.

Toca canviar els armaris i tornar a treure el biquini del calaix. La peça més controvertida de les últimes dècades torna any rera any amb nous models i amb ganes de fer pujar la temperatura encara més.

Un dia, Oscar Wilde va dir: “La moda és una manera de lletgesa tan intolerable que cada sis mesos l’hem de canviar”. I la veritat és que pot tenir raó. Quina seria sinó la causa que durant tants segles les modes s’hagin anat modificant. Un dels exemples més clars el trobem en el biquini, una derivació minimalista del banyador que ha passat de ser una peça gairebé prohibida a una peça indispensable.

el biquini

Els or ígens

La hi stòria diu q ser ue l’i l’eng nven i n ye r tor d autom f ranc el biq òbils ès, uini v , Lou e tenir spec a is Ré ialitz la br a illant rd. L at e sim b n ’any idea anya 1946 d’esc dor q u seny v r a ç u a e ale ores shore r el llargu per p nom s í s arar utilitz de bi el so aven qu i n i l i li a la l e s e n va p zona recor osar del P d a l’ duen el acíf ic illa d t a t e , o B e n i qu i n rme e l bomb s i, EEUU les p a de rime estav pluto res p es p e n n i. Tot oden roves i això veure de la aban , per uns s de ò , m a C osaic Sicíli rist q d’am a s de ue m b el l seg ostre q u le III e n pass e j s o ves c p at de ober l b i qu o d r i a a n o tes mena ini ac r l’av tual. ant-

De la p Quan a l’ardohibició Louis mirac Réar have d va r de ió inven b u s ca se ta

r el b r una va pr esen iquin noia tació i, va troba q u e el , per r-la. lluïs ò no Era a la a t r ev v a ser tan ia, f polèm tant, i n i s c f àcil Bern que qu e ardin ningú va a i, ved r s r el va ’hi i b e ar M tte d ense el Ca ichel nyar s i i minú n ne o de al m scul q París ón s ue el , que ota e del m m l lem és m ón”. a: “M inúsc Al pri hibit és ul ve ncipi a paï s t , i t e de ba l sos c b i q u però ny ini va om E gràci span estar es a ya, P p el llu r ol o e r tuga s act ïen a rius d l o Ità les p far fo l e i a, el·lícu Holly rça i les, v wood va de a com que anys, i x a ença r de ha a r a ag ser ta nat p seus abú. A atint patro l l l a m rg de ns, te odif i c ls les i p acion s en roces sos d els ’elab oraci ó.

El que es porta Avui en dia, el biquini s’ha minimalitzat al màxim. Calcetes petites que deixen al descobert completament l’abdomen i sostenidors també reduïts a la mínima expressió. Aquesta temporada predominaran les ratlles i els estampats amb molts colors. Pel que fa als directes competidors del biquini, els banyadors es presenten també amb menys tela, unint la part inferior i superior amb originals formes. Alguns segueixen el patró original però incorporen complements com cinturons amb grans cibelles.

L’HIPERBÒLIC

21

CALAIX DE SASTRE

El millor del mes llibre

Columna

film

programa

L’església del mar,

Free zone

Ildefonso Falcones de Sierra

Dir.: Amos Gitai Actors: Natalie Portman, Hanna Lazlo,…

El llibre més venut per Sant Jordi ens transporta a la Barcelona medieval, durant la construcció de la catedral de Santa María del Mar. Intriga, violència i passió es barregen en aquesta història on el jove protagonista emprendrà un dur camí cap a la llibertat.

Un lloc estrany

Rebecca fa poc que viu a Israel. Acaba de trencar amb el seu xicot i puja al taxi que condueix Hanna en direcció la zona lliure, a Jordània. Un cop allà se’ls uneix Leila, una dona palestina que els a dóna noticies sorprenents.

Passatemps

1

2

3

4

5

1 HORITZONTALS: 1. Després d’allò, que no era una illa, una nota al marge. I aquestes tres no en tenen prou / 2. Qui se’n passa haurà de recular a recuperar el grall. Gestos amb pedigrí / 3. Al migpartit.

Palmatòria sempre a l’ull de l’huracà. L’altre migpartit / 4. Treballador del ferro o la fusta, el del fill poeta.

Tot sol no sap fer petons / 5. Dijous esdevingut bocoi.

Escampin núvols, vent i pluja / 6. Naixement de l’Eisenhower. Tallada, amb mala passada inclosa / 7.

Renovadors de la fe, que ha de mirar cap a occident.

Una parida, i la veïna com si res / 8. Restauraré l’equilibri al simultani. Principi d’embòlia / 9. Enfotentse’n contracorrent. De petita era a l’Arboç i en Rodolf la dugué a València / 10. Resar sense vocalitzar. Sala amb pantalla a l’altra banda. Sardina abstinent / 11.

Mor a palau. Més gestos, però sense pedigrí, per la cara. La pífia / 12. Alegre com una vila alacantina.

Furor que ens puja d’allí / 13. Raticida aplicat d’antuvi. Antiga fleca especialista en pasta de full prim.

VERTICALS: 1. Si sortissin plegats no veurien Copacabana ni Cancún. Quan no és verra és bruta / 2. Retrogust de poniol. Garantia d’identitat (sense carnet). Dos quarts d’onze / 3. Val més no tocar-la: amb allò mental munta un sidral. Recuperat de les aigües / 4. Italià segons la clàssica visió muntanyenca. De Salou al factòtum / 5. Estrany geni contingut en els signes. Teixits d’allò més reflexius / 6. Per tot l’escaire. Quina vergonya, quan li toca el sol! El típic desastre del pany mal instal·lat / 7. Mel remenada.

Transformació en pel·lícula de por. La quinta a forca / 8. Separat de terra, i no només pel sac. Ganyota que queda per voler fer cara de peix / 9. Valencià de l’Horta amb accions en hotels mallorquins. Esclavista del segle XXI / 10. Observatori tant per l’Ebre com pel Duero. Existir amb aquella angoixa sartriana / 11.

Paren en sec. Composició lírica en honor de la xocolata de la granja de Xuclà. Esclaten a riure / 12. Facin més gustosa la poesia d’en Pedro. Ens amarrem a l’ovella i la cobrim

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

És una gran idea ensenyar com són els catalans a través dels ulls de 60 homes i dones que han vingut a viure a Catalunya.

Hem rigut molt, hem après moltes coses sobre nosaltres mateixos i animem a que programa d’aquesta mena es puguin continuar fent!

6

7

8

9

10

11

12

La vella fórmula dels emperadors més corruptes de l’antiga Roma amb el “pa i circ” que posteriorment es va actualitzar en mans del dictador pel “futbol i toros”, segueix més vigent que mai després de l’autèntic formiguer que omplia Barcelona per celebrar el títol pel campionat de lliga. Ja tenia entès que al món hi viu molta gent però no em pensava que n’hi hagués tanta concentrada en aquesta banda del Mediterrani, i menys que els meus càlculs havien de tendir a l’infinit després de la gentada que es va passar la tarda veient les avionetes fent umbarelles, els esforçats resseguint els passos que marca la cursa que té més de Corte Ingles que de cursa pel que m’expliquen els que hi participen (és millor la dels Bombers!) i per postres, la rua blaugrana del vespre. El que més em preocupa és la confusió que es va generant entre què són ídols i què són herois tenint en compte que els dotze de Rijkaard són............. per a la gran majoria. L’altre tema que ha donat voltes és precisament l’Alter Cola, la beguda que distribueix per tot Catalunya un petit empresari de Sant Feliu de Codines per als amants de la cola però especialment indicada “per als patriotes, els catalanistes, els addictes a la cola, els immigrants, els estrangers que resideixen a Catalunya i també per a totes les persones que els agrada tastar les novetats”, tal com la presenta ell mateix i que en el que portem d’any ja ha repartit més de 20.000 ampolles. L’anomenada “cola catalana, cola lliure” està elaborada a Perpinyà i la idea de portar-la cap a aquí li va sorgir en una trobada que va realitzar amb empresaris catalans i francesos, on va veure que França i Alemanya ja tenien la seva cola alternativa però en canvi això no passava al nostre país. Si podem seguir els consells del Capità Enciam i aplicar-los al nostre diari de vida, “els petits canvis, són poderosos”. baret@edicat.net

13

Acudit

Manel Fontdevila

Pau Vidal

Solucions

Alter Cola

L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

Juny 2006 a d n Age

Exposició

Exposició “Marilyn Monroe” Fins el 27 d’agost Palau Robert, Barcelona Concurs

VIII concurs de curts fantàstics i de terror de Sants De l’1 de juny al 5 de setembre Centre Cívic Cotxeres de Sants Jornades

Jornada de seguretat vial 16 de juny Biblioteca Municipal, Hostalric Música

Coral polifònica de Figueres 2 de juny Teatre Municipal el Jardí, Figueres Música

Big Mama 3 de juny Auditori Municipal Enric Granados, Lleida Taller

Pintar roba 17 de juny Biblioteca municipal, Hostalric Taller

Dansa Oriental 2

Del 3 al 10 de juny Local Social la Floresta, Tarragona Conferències

Crisis oblidades 15 de juny Centre Social i Cultural de “la Caixa”, Lleida

IAL OR NS SE

Taller

La cultura Hip Hop

De

a bl am le tge n cic i u s ima , l e i la soria galeri ció es , en ua tiqu eix S cions ontin m a uny t làs o ej nnda la c é c par sp 9d ar t qual s, fu e és que t ls se l2 t u e es se e l de la muse rojec d’Ar t, ent d p ód Fin a l s e E o ies lam aci l r s d . i r m cul ale svet ive ona G l d e org s la vin e s d a “ e l ca.

La aé l arc s e t a B r sic usi l rm mú once s de cer ts enta c n ibe oom Co fonam w.r de r e w d ww i sho icle ltim C ú del ctiu e obj ”. tits

3 de juny Centre cívic St. Pere i St. Pau, Tarragona

nt D N güe s e s e el al, OU S arà festiv m r b o e el sc cel RA se e dura rpret da.

E n è V o vi i nt qu A de juny nar dies bres i uena € e M c b 5 s I e s PR l’1 al 3 um serà rla’ent els torens de cgèllips o Lsaol dia aam6 ent in on òr aci un Du el F und. actu e flam r per un ab d s h c o r S le ar iri pra ,T El P avera istir a Tengo com adqu n t s m Pri rà as Yo la pode es po , pod Reed es es es) o . u ad ndr r o 5€ t L en l dive er 11 s p Le € e om ies d.c n (40 res d u o t ras de ave m i r w.p ww

T S U ÇJ ucR rod raE p p ar OM trob ls com nt n C E ra ça L pod orals. mitjan cE s e lab u D na rod gut i A ago ans obtin t de p que r T r a FEdSe juny a Font dse Tdrets hunmo s’hbarneix el coéss justa i 3

l l co que ors de ne ça pecte antia l preu ballad a l es ee tre gar aP A l que r n la til, qu dels e n tes ten infa bució ient. s i ó dor otaci a retr i amb l l p ed x e e qu el m , ó ci ecta p rg res cj.o a t es w.f ww

L’HIPERBÒLIC EL RACO

23

el EN ure ls e Z v de ot EN hi p ostra en ' s D , a m ball ina irre És un ue tre sinTENl V . a

LINde julio Palau denldèncieesd"èncieseqvident lae viu R BEns el 23 pella, al"Berlín Tents procectiu fer ltural qu a re cu bj la C ix com e dife a o multi a l m i Sa adue us d co a A la es tr és no tra té reativ s c que tes m a mo ncia ís n. L scè t r t. a erlí iuta r ve a B r efe t la c com n a en. z gul alme n e u act end int l r e w.b ww

u use l M del r a cció uís pla le Ll ta tem t se ió re con ortan dernis borac a mb p rà o ’ela ete nic l pod a im te m es mà es ya un uitec per a ra ro 0d l3 da un arq ir . ctu l ’ a l l l se veg Cata que reco rquite terme Fin it, l’a r a de era va d t prim d’Ar ra inè taner sobre va du ai Per nal on sa fia cio al, fin i M nogra que m Na o ch a, e teri m ma omèn ’una atalan D d c

CH NE OMÈ SC DO DE ” Ó “ LA IC ICI R I ÀN OS ANE ROM EXP ONT DEL I M RTA BE

Fi

Vida eterna No em ploreu quant ja hagi mort, quant el meu cos quedi quiet, gelat, i els meus ulls -que tot ho han estimatno puguin veure més enllà de la negra foscor de l’adéu.

Deixeu que el foc devori allò que quedi -matèria inútilperquè jo ja hauré marxat...

Llavors, habitaré el blau del mar, la llum de l’alba, els besos dels amants, la ploma del poeta, les carícies de la mare...

12twelve, grup que actua a Primavera sound

No em ploreu perquè quedaré per sempre d’un núvol blanc penjat per poder ploure-us -de tant en tanttot l’amor que m’hagi sobrat.

Carlos

La barwomen Per tots els sants d’aquest món, estava allà i la vaig veure i és va girar i em va mirar i va treure la llengua fent-me una ganyota i després de xerrar de banalitats em va servir el meu Martini amb Coca-Cola que sempre li demanava. Era molt guapa, amb els cabells morenos a l’altura de les seves espatlles i una cara de nina de porcellana amb uns ulls de color blau cel i uns llavis carnosos de color carmesí. Era carnaval i anava disfressada i si he de dir la veritat jo no se de què anava disfressada, potser d’animadora d’algun esport amb la seva gorra blanca, la samarreta blanca amb la tira dels sostenidors sortint i uns shorts vermells que li deixaven les cuixes i les cames a la vista i un cul ben rodonet i preciós.

Xerrar de banalitats és la meva especialitat sobretot quan la tinc al davant perquè sóc d’aquelles persones que es posa tan nerviós que les paraules no li surten o no li surten les que voldria dir, simplement com un nen acabat de néixer amb prou feines vocalitzo un “va” o un “ta” o un “ma ca” o qualsevol altre monosíl·lab inintel·ligible. Després de quatre cubates sóc capaç de mantenir-hi una conversa decent però aleshores és l’alcohol que corre per les meves venes que només em fa dir que bajanades incomprensibles. I és que aquesta noia m’agrada i no me la puc treure del cap per molt que els més íntims em diguin que el què em passa és una atracció purament sexual i que és una ximpleria i que aquesta noia només em veu com un client més a qui ha de tenir content. Això es el qué em fa ràbia i no paro de pensar en ella i sento impotència perquè començo a creure que mai dels mais ni somiar-ho serà meva.

Ferran Genís

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,... a revista@edicat.net te'ls publiquem!