L'Hiperbòlic 45

L’HIPERBÒLIC 45

octubre 2006

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS

Acabat l’estiu… tornem a començar!

Tiratge: 26.330

Sara Loscos, la cara de Loops! - Els souvenirs estrella de Catalunya

L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 45

OCTUBRE

2 EDITORIAL Tornem-hi,canviem 3 LA IMATGE James Iroha Uchechukwu

Tornem-hi,

canviem

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DURSI ...més de 150 màsters europeus 6 JOVENTUT Emancipa’t, ara pots!

8 LA CONVIDADA Sara Loscos 10 REPORTATGE Els castells són una bogeria...

12 TEMA DEL MES Tipical catalan?

10 ALTAVEU Feliu Ventura 15 CAIXA MANRESA Sant Benet 16 MÓN VIU Si no el coneixes, no l’agafis 18 BOCA A BOCA Esteve Tomàs 20 TENDÈNCIES I tu, amb qui vas?

21 CALAIX DE SASTRE 22 CULTURA Octubre 2006

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Anna Salarich

Les vacances més llargues de l’any s’acaben i amb elles aquella sensació que la vida és un regal de franc que només ens reclama saber com aprofitar-lo al màxim. De les mans ens treuen el trosset de paradís que de tant en tant ens permeten albirar i se’ns queda un gest de perplexitat, com d’haver tocat alguna cosa que no podíem comprar i que el venedor de meravelles arribat de l’Orient ha recollit d’una revolada. Ja hem vist prou. Tornem-hi, que no ha estat res.

Teòricament hauríem d’estar en millor disposició de capbussar-nos, de nou, en la rutina de la feina i les obligacions, renovats de forces. Però no és així. I és que un cop s’ha vist, ni que sigui de reüll, altres realitats –personals, geogràfiques, etc.- es pot fer molt més dur encabir-se en l’espai quadrat i limitat que la nostra societat ens té reservat per nosaltres. I si, amb una part del cap que se’n diu voluntat, som capaços de fer les contorsions necessàries per abaixar la testa i ajustar-nos-hi, no ens ha de sorprendre que la resta del cos i del cap, molt menys educada en el fingiment ben intencionat, protesti i es reveli, malgrat que la víctima principal d’aital revolució siguem nosaltres mateixos. La ciència ja ha batejat com a “síndrome postvacacional” tota una pila de símptomes que el personal pateix a la tornada de vacances. Tot previst, tot normal, a no ser que durin més del compte. Si és així, no serà el moment de replantejar-se algunes coses?

Malgrat tot, barrejada entre aquestes sensacions també podem observar aquell raig d’il·lusió amb què comencem tota nova etapa. L’esperança que el que sempre ha estat igual aquest cop sigui diferent. En aquest sentit, destaquem el reportatge sobre una iniciativa del Departament de Comerç, Consum i Turisme per modificar una realitat tan associada a l’estiu com són els souvenirs turístics. Mai sabrem la raó per la qual el principal equipatge de mà dels turistes que des del Prat se’n tornen a casa és el barret mexicà, però per aproximar-nos al fenomen només hem de pensar en la nostra pròpia ignorància del folklore i tradicions locals quan anem a alguns països. Anem literalment venuts i com més fàcil i barat resulta viatjar més és així. Sense temps per conèixer de debò ens deixem guiar per qui ens ho posa més fàcil, oblidant-nos que, en molts casos, pot tenir poc a veure amb el rigor cultural i molt amb la facilitat comercial.

Caldrà superar, és cert, la recança que ens provoca pensar que les figures d’un castell o una sardana puguin convertirse en un objecte més de consum massiu. Fins ara, al menys, eren objectes aliens a la nostra cultura els que associàvem al turisme de mal gust. Per això, és imprescindible que siguin de qualitat i que s’allunyin al màxim d’aquell “made in taiwan” que iguala per baix a totes les cultures. Si és així, hauria de ser normal que a les maletes dels futurs turistes, entre samarretes i mitjons, enlloc del barret mexicà hi trobem una barretina. Tot això que hi guanyaran d’espai!

Flaixos

Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Telm Borràs Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d'interès general.

Tirada 26.330 exemplars

El personatge: Steve Irwin El conegut com a Caçador de cocodrils ha mort a causa de la punxada d’una rajada.

Aquesta vegada no és cap llegenda urbana i la notícia és tan certa com que no el veurem més abraçant enormes cocodrils. La veritat és que Irwin va tenir mala sort perquè el verí de la rajada no és mortal, però el fet que anés directament al cor va ser fatal. Amb adeptes i detractors escampats per tot el món, Irwin sempre serà recordat per la perillositat de les seves gravacions i pel seu gran amor al món animal.

La frase: Joan Clos,

Octubre

ministre d’Indústria, Turisme i Consum

La Segona República Espanyola reconeix el dret a vot de les dones.

01/10/1977

“Prometo com a ministre de Justícia, Turisme i Consum”

01/10/1931

Pelé anuncia la seva retirada.

10/10/879 Guifré el Pilós, comte de Barcelona, funda el Monestir de Ripoll.

15/10/1940 Afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, a Montjuïc.

18/10/2003 Mor a Bangkok, Manuel Vázquez Montalbán.

28/10/1955 Neix Bill Gates i, a l’altre cantó de l’Atlàntic, es funda el Real Club Deportiu Espanyol.

Caps en flames

© Uchechukwu James-Iroha

LA IMATGE

EXPOSICIÓ AL CCCB: James Iroha Uchechukwu

L’HIPERBÒLIC

3

L’HIPERBÒLIC

4

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són UNIVERSITATS

Beques de promoció turística a l’estranger Turisme de Catalunya ha obert una convocatòria de 14 beques per a titulats en carreres de caire turístic o empresarial interessats en fer pràctiques a l’estranger en centres de promoció turística. La finalitat dels ajuts és potenciar la professionalització dels recursos humans que enriqueixen el sector turístic català i especialitzar-se en els diferents mercats emissors i la destinació turística Catalunya.

La beca ofereix una ajuda durant 14 mesos, amb una possible renovació de 12 mesos més, a persones amb residència a la ciutat assignada o rodalies. Les dotacions van de tretze mil a trenta mil euros, segons la destinació, i Turisme de Catalunya es fa càrrec del primer i l’últim viatge, així com els de les èpoques nadalenques. Les ciutats destí són: Londres (2 beques), Brussel·les (3 beques), Frankfurt (2 beques), Madrid (1 beca), París (4 beques), Perpinyà (1 beca) i Milà (1 beca). Les persones interessades tenen temps d’inscriure’s fins el 30 de setembre de 2006.

Requisits per inscriure’s: - Tenir la nacionalitat d’un estat membre de la Unió Europea.

- Posseir titulació de grau mig de caire turístic o empresarial, o tenir una titulació universitària superior obtinguda en una universitat de qualsevol dels estats membres de la Unió Europea, o estar en condicions d’obtenir-la abans del dia 1 d’octubre de 2006.

- Estar empadronat/ada a Catalunya amb una antiguitat superior a un any, en el moment de la publicació.

- Tenir el Certificat de Nivell de Suficiència de Català (Nivell C) o titulació equivalent.

- No patir cap malaltia ni impediment físic que impossibiliti el compliment de les obligacions d’un/a becari/ària.

- No estar separat/ada mitjançant resolució ferma dictada en expedient disciplinari del servei de cap de les administracions públiques.

- No tenir més de 30 anys el dia de la publicació de la Resolució de Convocatòria.

- Coneixement del castellà i de l’idioma oficial del país de destinació o bé de l’utilitzat en les relacions professionals.

El full de sol·licitud i més informació a www.catalunyaturisme.net.

notícia

notícies breus IX Reunió Espanyola sobre Criptologia i Seguretat de la Informació El passat mes de setembre va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona la novena edició de la Reunió Espanyola sobre Criptologia i Seguretat de la Informació. La reunió biennal va guanyant participants per la necessitat d’anar trobant noves formes de seguretat, ja sigui per l’expansió d’Internet, l’increment de dades automatitzades o la recerca de la protecció de la intimitat. Igualment, la criptologia ha abandonat l’aurèola impenetrable que l’envoltava i ha entrat a les universitats, centres d’investigació, empreses i organismes interessats en protegir la seva informació. La Reunió va parlar del disseny d’algoritmes criptogràfics i en va analitzar les seves debilitats; també es va donar un cop d’ull a les novetats que encara estan en fase experimental, però que de ben segur més endavant seran de vital importància. www.uab.cat

Ja es prepara la Festa Major 2006 El pròxim dia 9 de novembre la Universitat Autònoma de Barcelona tornarà a viure la seva festa major i l’agrupació cultural Cultura en Viu ha obert les inscripcions per al programa L’Autònoma Actua. Amb quatre propostes principals, com són teatre, dansa, música i poesia, i una de complementària per a altres iniciatives, totes aquelles persones o grups artístics que ho desitgin podran mostrar el seu talent durant la jornada. L’únic requisit per poder-se inscriure és que s’ha de formar part de la comunitat UAB o si s’és un grup, almenys un dels integrants ho ha de ser. El termini de les inscripcions és el 3 d’octubre. www.uab.cat.

L’HIPERBÒLIC

5

MÓN UNIVERSITARI

D U R SI

Engeguen més de

150 màsters

europeus Des d’un Màster en Tecnologies de la Informació i la Comunicació fins a un altre en Biotecnologia molecular. Les universitats catalanes ja són una mica més a prop de la resta d’Europa amb la posada en marxa de 153 Màsters adaptats al futur Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquests estudis estan dissenyats per facilitar la mobilitat internacional i eixamplar les expectatives laborals i professionals dels estudiants. Una de les característiques principals d’aquest tipus de Màster és, en el cas de les universitats públiques, que tindran un preu subvencionat.

La primera fase del procés d’adaptació al futur espai universitari europeu ja està en marxa. Les universitats catalanes posen en funcionament aquest curs 153 màsters integrats en els programes oficials de postgrau. Aquesta oferta s’avança a les segona fase pendent que consistirà en la implantació de les titulacions de Grau. Els màsters oficials tenen la finalitat d’aprofundir en l’especialització de l’estudiant en la seva formació acadèmica, professional o investigadora. A més dels màsters, els programes oficials de postgrau també preveuen els mecanismes per a l’obtenció del títol de doctor/a.

Es tracta d’estudis universitaris pensats per potenciar la dedicació, l’esforç i, sobretot, el procés d’aprenentatge dels alumnes i que s’estructuren en crèdits europeus (ECTS) que permeten la mobilitat europea i internacional en un espai d’educació superior sense fronteres. Els crèdits ECTS equivalen a unes 25-30 hores lectives. L’assignació de crèdits comptabilitzarà les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o pràctiques, les hores d’estudi, les dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes, i les exigides per a preparar i fer els exàmens i les proves d’avaluació.

www.gencat.cat/dursi

Criteris Els criteris que s’han tingut en compte en la implantació d’aquests màsters han estat, d’una banda, atendre les necessitats de la societat catalana valorant la demanda actual i futura previsible de titulats i titulades amb determinades competències, ja sigui per a sortides professionals o bé per a sortides de recerca i transferència del coneixement, i la demanda dels estudiants.

D’altra banda, s’ha volgut potenciar la col·laboració interuniversitària amb la posada en marxa d’un total de 54 màsters interuniversitaris, que respon a la voluntat de fomentar la cooperació entre les diverses universitats, tant a nivell català, com europeu i internacional. Dels 153 màsters que s’ofereixen 42 corresponen a l’àmbit Tècnic, 37 al de Ciències, 32 al de Ciències Socials; 24 al d’Humanitats, i 18 al de Ciències de la Salut.

60

crèdits mínim

Estructura

120 crèdits màxim

Preu públic El fet que els màsters i doctorats s’integrin en els programes oficials de postgrau implica, entre d’altres, que els alumnes que es matriculin a les diverses universitats públiques catalanes hauran de satisfer el preu públic que, anualment, determini el Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del que estableix, per al conjunt de l’Estat, el Consejo de Coordinación Universitaria. En el cas de les universitats privades, el preu serà determinat per elles mateixes. Enguany, el preu del crèdit se situa entre 15 euros i un màxim de 28 euros, segons la tipologia de cada programa.

Els estudis universitaris conduents a l’obtenció del títol oficial de màster tenen una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120. En tot cas, per a l’obtenció del títol caldrà cursar un mínim de 60 crèdits. Una vegada cursats els 60 crèdits del màster o les persones que estiguin en possessió del títol oficial de màster, es podrà sol·licitar l’admissió al doctorat sempre que s’hagin acomplert un mínim de 300 crèdits en el conjunt dels estudis universitaris de grau i postgrau.

Situació acadèmica transitòria: coexistència de dos sistemes d’educació superior Els programes oficials de postgrau aprovats s’impartiran a les universitats de Catalunya i coexistiran amb els estudis actuals fins, almenys, el curs 2008-2009 ja que la previsió és que per a l’horitzó 2010 els estudis universitaris vigents siguin substituïts pels nous títols universitaris oficials de grau adaptats, també, al sistema europeu. Les persones que hagin cursat estudis universitaris conforme al sistema d’educació superior vigent conservaran tots els seus drets acadèmics i professionals.

6

L’HIPERBÒLIC

JOVENTUT

Emancipa’t, El somni de tots els joves és poder formar la seva pròpia vida. Malauradament, això no és sempre fàcil a causa, sobretot, de qüestions econòmiques. Ara, però, ha aparegut la campanya “Fes-te a tu mateix” amb la qual la Generalitat de Catalunya vol ajudar els joves a crear el seu propi projecte de futur. L’objectiu és facilitar-los l’accés als crèdits que concedeixen les caixes i que requereixen un avalador.

Amb el Programa de crèdits d’emancipació serà la Generalitat qui avalarà els joves i les entitats financeres no demanaran cap comissió i els oferiran interessos més baixos de l’habitual.

ara pots!

Podré independitzar-me

“Fes-te a tu mateix” té tres línies d’actuació que alhora són aquells sectors on els joves poden trobar-se amb més dificultats econòmiques: l’habitatge, la formació i l’autoempresa.

Crèdits per a l’habitatge Aquest tipus de crèdit està destinat a cobrir les despeses inicials per accedir a un habitatge, ja sigui de compra, lloguer o per a despeses de mobiliari, comissions, etc. El límit del crèdit serà de 15.000 euros i els tipus d’interès no s’incrementaran per cap tipus de comissió. La sol·licitud s’ha de fer a qualsevol de les 37 oficines de la Xarxa de Borses d’Habitatge Jove que hi ha a tot Catalunya.

Crèdits per a la formació

Podré fer el màster

Podré formar la meva empresa

Quan i com es rep l’aval?

La Secretaria General de Joventut comprovarà que es compleixen els requisits establerts per sol·licitar el crèdit i, si es compleixen, emetrà un certificat positiu de compliment.

Més endavant, serà la Generalitat qui enviarà la certificació, que tindrà una vigència de 3 mesos des de la data d’expedició i que s’haurà de presentar davant l’entitat financera on es vulgui sol·licitar el crèdit. S’ha de tenir en compte, però, que el certificat per si mateix no implica la concessió del crèdit sinó que en última instància és l’entitat financera la que el denega o l’accepta. Allò que garanteix la Generalitat és l’aval per fer la sol·licitud.

www.sxc.hu

Estan destinats a cobrir les despeses que es poden derivar d’una ampliació d’estudis de grau superior: màsters, postgraus i doctorats. En aquest cas, existeix la possibilitat de dividir el crèdit en dues parts: una disposició inicial per pagar la matrícula i disposicions mensuals durant la durada dels estudis que no poden superar els 825 euros mensuals. El límit del crèdit serà de 30.000 euros i no s’incrementarà el tipus d’interès per cap comissió. La sol·licitud s’ha de demanar a l’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Requisits per demanar els crèdits Disposicions generals: - Tenir entre 18 i 35 anys i ser resident a Catalunya amb una antiguitat mínima de 2 anys.

- Durant l’any 2005 no haver tingut uns ingressos superiors a 31.006.80 euros.

Crèdits per a l’autoempresa Aquests crèdits volen donar suport a projectes empresarials de nova creació amb una antiguitat màxima d’un any o, excepcionalment, d’ampliació de l’àmbit del negoci.

En aquest tipus de crèdit no hi ha uns límits màxims ni mínims, sinó que depèn del projecte a finançar i està obert a negociació, de la mateixa manera que les condicions del crèdit. La sol·licitud s’haurà de presentar al Servei de creació d’empreses de la Generalitat de Catalunya.

Per als crèdits de formació: - Ser titular universitari i acreditar l’admissió a un dels estudis superiors.

- També podran demanar el crèdit aquells joves que vulguin realitzar la formació a l’estranger, però hauran de demostrar de manera fefaent la seva dependència i vinculació familiar amb Catalunya.

Per als crèdits d’autoempresa: Per als crèdits d’habitatge: - Haver llogat o comprat un habitatge en els darrers 6 mesos - Pel que fa al lloguer, haver tingut uns ingressos mínims de 5.500 euros durant l’any 2005. Pel que fa a la compra, els ingressos mínims han de ser equivalents al 5% del preu de venda de l’habitatge.

- Estar constituït com a autònom o formar part d’una cooperativa on almenys un terç dels socis siguin joves o d’una societat de la qual el 50% del capital estigui representat per joves.

- El projecte d’empresa ha de disposar d’un informe favorable d’una entitat col·laboradora per l’assessorament de les persones emprenedores del Servei de creació d’empreses de la Generalitat.

Més informació: www.gencat.cat/joventut o

trucant al 012

Sara Loscos La periodista Sara Loscos torna una altra temporada amb el programa musical del Canal 33, Loops! Hem parlat amb ella per descobrir què escolta i per saber si això d’estar envoltada tot el dia de música, afecta d’alguna manera.

L’HIPERBÒLIC

8

LA CONVIDADA

”

Sara Loscos, periodista i actriu

Estic tot el dia endollada a la música” Veure la Núria Ribalta, advocada de prestigi, exdiputada a les Corts i assessora del ministeri de Justícia, presentant un programa de música moderna, va ser molt xocant. És clar que Núria Ribalta és un personatge fictici de la sèrie Temps de Silenci, l’interpreta Sara Loscos, que amb un aspecte més adequat ens posa al dia de les novetats i curiositats musicals en el programa Loops! al Canal 33. És amb Sara Loscos que hem parlat aquest mes, que tot i estar a l’avantguarda dels sons, no porta els omnipresents auriculars.

On tens el reproductor de mp3?

Tinc un reproductor de mp3 connectat a uns altaveus allà, a casa, en lloc d’una minicadena. Ocupa menys espai.

No tens un reproductor transportable que et permeti escoltar música pel carrer?

No, a sobre no el porto, perquè com que vaig amb cotxe a tot arreu... tinc els CDs al cotxe i copiats a casa. Quan estudiava i anava sempre amb tren portava un CD portàtil.

Tal com raja Nom complet: Sara Loscos López.

Lloc i data de naixement: 9 de març de 1980, Barcelona.

La primera vegada que vas pujar a un escenari: A l’escola, amb 10 anys, era una fada i havia de fer un petó a un nen, llavors això era un drama.

Plat que cuines millor: Entrecot amb roquefort i pomes, i els macarrons també.

Tens fama de ser molt: Xerraire i indecisa, fins i tot per decisions intranscendents, és a dir, “macarrons? o espagueti? o macarrons? o espagueti?”, és un drama. Són fames merescudes.

Un viatge que t’agradaria fer: Al Japó.

Recomanem un llibre: Fantasmes, de Chuck Palahniuk, és un llibre molt desagradable però t’enganxa molt. I Sábado de Ian McEwan i Arte.

Conversacionesimaginarias con mi madre del Juanjo Sáez, és divertidíssim.

Una debilitat: La meva gossa Hannah.

Una imatge de silenci (la Sara és redactora de Silenci?): Una tortuga i una bombolla de sabó.

Sempre dones dues o més respostes?

Sí, perquè puguis agafar la que et vagi millor per a l’entrevista.

Llavors, quina música escoltes al cotxe?

Ostres, jo treballo en un programa de música, tio, estic tot el dia endollada! A veure... sóc molt fan del Rufus Wainwright, l’escolto moltíssim, estic enamorada d’ell, Franz Ferdinand, va ser el millor de Benicàssim, Antònia Font, estic enganxada.

Deus estar al dia de tot, saps dir l’últim disc de Sergio Dalma?

No, no és el sant de la nostra devoció el Sergio Dalma, però sí que ens arriben totes les novetats. Depenent del reportatge que fem, doncs estàs més al dia d’algunes coses, per exemple, si fem “videoclips polèmics”, doncs durant tota una setmana et tornes boig i només saps dir això.

Hi ha algun grup de música que a la gent del teu entorn agradi molt i a tu no? Algú sobrevalorat?

Al Loops! som quatre gats, tots gent jove i tenim una sintonia molt semblant... clar, n’hi ha un que li agrada Raphael, a mi me la sua... però sobrevalorat... no ho sé... totes aquestes històries... l’Oreja de Van Gogh està sobrevalorada. L’últim disc és igual que els altres, a mi no m’agrada. Omplen estadis i mouen a molta penya i no em diuen res.

Quin és l’estat de salut de la música catalana?

Jo crec que bé, la prova és que es fan molts festivals que funcionen i s’omplen: l’Acampada jove, el Senglar rock, el Poparb... Després de passar un temps estancada, ara hi ha tota una escena de música independent que no és el que s’entén com el gran regnat del rock català, estan sortint moltes propostes en altres línies, des de jazz, lliure i boig, com fan els 12Twelve, o com le Petit Ramon, que és el “crooner” català que tenim ara. O l’Antònia Font que estan absolutament “locus”, o el Refree, que són molt interessants. És complicat, som un país petit, tenim la indústria que tenim, però vaja, estan sortint coses i el públic respon.

Una curiositat: toques algun instrument?

Tocava el piano, anava bastant “en serio”.

Fins i tot vaig fer classes de piano a nens... anava per profe de piano, el que passa és que arriba un moment que has de tocar cinc hores diàries i no les tenia. Després, quan vaig marxar de casa dels meus pares, el piano es va quedar allà.

També ets actriu, vas participar a Temps de Silenci, a veure si saps contestar això: quantes vegades passaran les reposicions de Temps de silenci a Tv3?

Només l’han fet una!

No pot ser, jo la vaig veure un estiu després de dinar. Com a mínim tres.

Temps de Silenci? Vols dir? Bé, pot ser... igual dues vegades, però no me’n recordo.

Jo és que no ho miro mai.

9 Val! No ho miro mai, ho vaig veure en el seu moment i després dic “això és feina feta” i no hi puc fer res per canviar si hi ha alguna cosa que no m’agrada.

I com et veus? És molt dur, jo crec que ens passa a tots. Bé, igual hi ha algú que li encanta veure’s, però jo em veig i dic “per què vaig fer aquella cara?”.

Igual és una escena de 40 persones i només et veus a tu allà en un racó que estàs fotent una cara, “que estaria pensant?”. Però es divertit. Jo feia el meu visionat personal, el que no m’agrada és mirar-ho amb gent, amb la família no ho suporto. Les àvies aplaudint, els hi encanta. Ho miro perquè apréns, el Loops! també me’l miro. Però no m’encanta, és com quan et sents la veu en una cinta, dius “aquesta és la meva veu”?

Quina entrevista t’ha agradat més?

La d’en Buenafuente va ser molt divertida, el vaig entrevistar que estava a 40 de febre, vaig haver de demanar perdó, va ser fatal, ell encantador, molt amable.

En Buenafuente? Li vas demanar els gustos musicals?

Sí, exactament, el que mola del Loops! és que dóna la oportunitat a personatges públics que els agrada la música de dir doncs que els agrada Jorge Drexler, Bunbury, o qui sigui. Es deixen anar i et posen els discos que tenen... Es posen molt contents.

L’Edu Soto (actor que interpreta el “neng”), també ens va agradar, perquè era l’apogeu del “neng” i el trucaven de 400 llocs per parlar-ne, en canvi nosaltres li vam dir: “sabem que t’agrada molt el flamenco, la música brasilera, que cantes de puta mare, volem que ens parlis d’això”, i va venir encantat. Va ser molt divertit. I l’entrevista amb Moby va ser molt divertida, va ser encantador.

I la pitjor?

Més que un personatge, el que pot fer pitjor una entrevista és tot el que envolta el músic, els representants i organitzadors et compliquen molt la vida. Et diuen que pots fer 10 minuts d’entrevista, i veus que l’entrevistat es deixa anar i seguiria, però ha de sortir a tocar. L’entrevista amb en Bunbury va ser complicada però divertida, perquè no saps com agafar-lo. Ens va ensenyar el seu armari, els seus vestits i a mi se’m va acudir dir que una americana era de Julio Iglesias, i el tio es va emprenyar molt, però no sabia si ho feia en broma o s’havia ofès.

Té aquest humor. Has de tenir molta psicologia, perquè tens un quart d’hora per entrevistar una persona que no saps si és un tímida o si vol que li fotis canya. És complicat. El Lluís Llach, per exemple, el veus allà al concert tan ficat i tant místic, però després és un showman, té un sentit de l’humor: “jo sóc la lloca de Catalunya...”, diu, “Ara em poso en formol per arribar al següent concert”, és molt divertit.

Prefereixes entrevistar o que t’entrevistin?

Entrevistar, sense cap mena de dubte. Que t’entrevistin és horrorós, perquè quan et pregunten “quina és la teva pel·lícula preferida”... doncs no ho sé! O et pregunten “Quin és l’últim disc que t’has comprat”, doncs en vaig comprar molts i no sé quin va ser l’últim! No-Ho-Sé!

Quan et tornarem a veure actuar?

Ara mateix no hi ha projectes, estic 100% Loops!, però bé, els projectes s’acaben.

Les obres de teatre s’acaben i els programes s’acaben, quan se’m acaba una cosa doncs intento fer l’altra. Si el Loops! acaba o ens en cansem, doncs buscarem una altra cosa.

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció UAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits Informació i inscripció: www.accat.org (Horari i Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

Cursos “Octubre 2006- Gener 2007“ Curs “Història de Catalunya”

Curs “La Història Pas a Pas”

Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporània

Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna

Inici: a partir del 23 d’Octubre de 2006 Diferents horaris de 3 o 6 hores setmanals (consultar web)

Inici: a partir del 23 d’Octubre de 2006 Diferents horaris de 3 o 6 hores setmanals (consultar web)

Matrícula: 40 € Inclou: llibres, material docent, rutes i visites a museus.

Matrícula: 60 € Inclou: llibres, material docent i entrades a museus.

Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Matrícula oberta fins el 20 d’Octubre de 2006 En col·laboració amb:

Amb el suport de:

Nous Cursos 1er semestre 2006/2007

Organitzat per:

L’HIPERBÒLIC

10

”

REPORTATGE

Els castells són una bogeria molt interessant”

El Wolfgang Holz és alemany i forma part dels Castellers de Vilafranca. L’hem acompanyat durant una jornada castellera per a què ens expliqui què hi ha fa fent castells.

Definitivament, els castells estan traspassant fronteres.

Jornada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Com sempre, s’espera una jornada espectacular i la plaça està plena de gom a gom.

Entre la multitud es poden distingir perfectament els colors de les cami-ses de les quatre colles participants: el vermell de la Jove i la Vella de Valls, el malva dels Minyons de Terrassa i el verd dels anfitrions, els Castellers de Vilafranca.

L’ambient a la plaça de la Vila comença a ser de nerviosisme. Hi ha ganes que la cosa comenci.

“La primera vegada que vaig veure fer un castell, se’m va posar la pell de gallina, com ara, vaja. Vaig flipar!”, comenta la Leti mentre comencen a sonar les gralles del primer castell.

Ella és de Jérez de la Frontera i fa 6 anys que va venir a treballar a Vilafranca. Des d’aleshores intenta no perdre’s cap diada de Sant Fèlix perquè “l’ambient és increïble i sempre es fan castells molt bons”.

Mentre la Leti s’ho mira de lluny, el seu company de feina, el Wolfgang, sua la camisa verda com cap altre dia. És alemany i forma part dels Castellers de

Vilafranca, una mica per atzar i una mica per curiositat: “La primera vegada que vaig veure un castell va ser en un hotel de Vilafranca, en una fotografia i vaig pensar que era una bogeria molt interessant (riu). Jo venia a fer una entrevista de feina i no sabia què era allò. No m’ho sabia imaginar”. Sis mesos després, va tornar per posar-

se a treballar i per casualitats de la vida “en una festa, vaig conèixer el Fèlix Miret, un dels integrants més famosos dels Castellers de Vilafranca i en comentar-li la meva sorpresa en veure la foto del castell, em va animar a anar a veure els assajos”. Des d’aquell dia han passat quatre anys o, el què és el mateix, fa quatre temporades que el Wolfgang ja forma part dels castellers. Ell ocupa un lloc a la pinya i des d’allà ha viscut les grans fites dels de la colla vilafranquina: “Els castells més difícils en què he participat són el 3 de 10 amb folre i manilles i la torre de 9 amb folre sense manilles, que vam fer per Sant Fèlix de l’any passat. El primer és molt difícil perquè pesa molt, és molt alt i hi participa molta gent, i el segon perquè també és molt alt i no té el suport de les manilles”. Tot i l’esforç reconeix que “quan acabes de fer el castell i et passa el mal a les espatlles, l’alegria que sents és increïble, et sents molt orgullós”.

Sant Fèlix es considera una de les diades més importants de la temporada de castells i encara ho és més per a la colla de casa, els Castellers de Vilafranca. El Wolfgang reconeix que “la diada que més m’agrada és la de Sant Fèlix i tota la festa major de Vilafranca en general perquè estàs envoltat del teu públic, tot és molt més intens”. Pel que fa a la rivalitat entre colles ell considera que “a vegades la gent s’ho hauria de prendre amb més calma. Hi ha gent que la rivalitat se la pren massa seriosament. De fet, al principi, com que no entenia gaire el català, no m’enterava de res, però ara que ja l’entenc,

crec que algunes persones s’ho haurien d’agafar tot amb una mica més d’humor”. En aquestes quatre temporades, en Wolfgang ha viscut alguns canvis importants en el món casteller, com la instauració del casc per als nens: “A la colla hi ha opinions a favor i en contra. Jo per la meva part, crec que és bo, però hauria de ser totalment voluntari”; això sí, “si tingués un fill i volgués ser casteller, m’agradaria que el portés”.

L’última ronda s’acaba i la jornada ha estat una de les més espectaculars de la història. Les quatre colles han fet un gran paper, però els Castellers de Vilafranca s’han emportat tots els honors en carregar el 3 de 10 amb folre i manilles. L’alegria és absoluta i la cara del Wolfgang irradia felicitat i alegria. La cosa no podia anar a millor!

Un casteller d’Alemanya Tal i com explica el Wolfgang: “A Alemanya els castells no són gaire coneguts però sempre que algú em ve a veure, els porto a veure els assajos i els explico com funciona”. La sorpresa sol ser majúscula i els comentaris solen ser que “Estem bojos. La veritat és que queden molt impressinats!”. Nascut a Kempten, el Wolfgang s’ha integrat perfectament a la vida de Catalunya. “La cosa que més m’agrada és la situació en què es troba: hi ha mar, hi ha muntanya, tens Barcelona aquí mateix… Són estils de vida molt diferents concentrats en poc espai. Està molt bé!”. Tot i això, sempre hi ha punts negatius com “Els peatges! Són horrorosos! Tampoc m’agrada gaire el fet que hi ha una gran concentració urbanística i de gent a la zona de la costa”.

12

L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES

Tipical catalan?

Anna Salarich, anna@edicat.net

Toros, sevillanes i ventalls no són típics de Catalunya, però són els souvenirs més comprats pels turistes que visiten la nostra terra. Per posar-hi remei, la Generalitat de Catalunya ha creat el projecte “Emprentes”, per promocionar souvenirs artesanals del nostre país.

?

? ?

Si vas a visitar la Sagrada Família pensant que al voltant et trobaràs tot de paradetes amb senyeres, busts de Gaudí i espardenyes de set betes, vas molt equivocat. Per sorpresa, o no, el top ten de souvenirs que un pot veure, comparar i comprar pels voltants del temple són sevillanes, toros i ventalls tipical spanish. Per descomptat, souve-

?

nirs i realitat catalana van per camins totalment oposats, però els turistes semblen interessar-se poc per la segona i molt per la primera, així que per a ells és ben normal endur-se una exquisida figura del toro d’Osborne com a record de Catalunya.

Molts venedors reconeixen que el negoci els funciona prou bé amb la venda d’aquests

Souvenirs de qualitat

elevat. Alguns exemples d’aquest souvenirs són

productes i que els hi suposaria molt de

Tot i l’abundància dels souvenirs sense cap vin-

els que es troben a les botigues dels museus,

temps haver d’explicar al visitants tota la

culació amb Catalunya, encara podem trobar

com poden ser el Picasso o el MNAC, o de la

realitat cultural catalana.

petits racons on els records típics o relacionats

Pedrera o Montserrat. Pel que fa als primers, els

amb el nostre país existeixen. Això sí, aquests

productes que podem trobar estan relacionats

Sobretot que sigui barat

no tenen la condició sine quanum que fa que

amb l’artista que està exposant o amb el pintor

Els souvenirs no deixen de ser un reflex del

un producte es vengui a l’engròs: el preu és

a qui està dedicat el museu. Els segons estan

país que visitem, però a Catalunya els sou-

més elevat. Aquest fet implica que es vengui a

dedicats al lloc en concret i podem trobar tot

venirs més venuts no reflecteixen la identi-

menor escala, tot i que el turista que l’adquireix

tipus d’articles: dibuixos, rèpliques en miniatu-

tat catalana. Per aquesta raó, hem estat

passa a ser de nivell adquisitiu i cultural més

ra, objectes, etc.

?

L’HIPERBÒLIC

13

TEMA DEL MES

? ?

?

pensant records alternatius al pòdium dels

humanes serien un bon record de què és la

més venuts a les botigues de Barcelona.

nostra terra! També hem pensat en figures

Empremtes

de Sant Jordi, de Guifré el Pilós o del

La Generalitat de Catalunya ha iniciat un nou

Sardanes per sevillanes

Timbaler del Bruc per a què els turistes s’in-

projecte per crear records més catalans, ano-

Le típiques nines guarnides amb un vestit a

formin del quina és la història de Catalunya.

menat “Empremtes”. A través d’Artesania de

topos i ballant sevillanes (de l’estil Barbie)

Catalunya, s’ha obert una convocatòria per a

les podem trobar a pilots a les botigues dels

Barretines per barrets mexicans

què els seus membres presentin propostes per

voltants de la Sagrada Família, però nosal-

Algú sap explicar perquè els barrets de

a nous souvenirs catalans que expressin la his-

tres proposem subtituir-les per sardanistes

mexicans es venen com xurros si aquí de

tòria, cultura o arts catalanes. Les propostes

(típicament vestits) fets de paper maxé o

mariatxis en tenim ben pocs? Per posar fi a

poden ser de nova creació o que ja estiguin

dansaires fent un ball de bastons.

aquesta barreja cultural entre Mèxic i

vigents i de moment ja s’han presentat alguns

Igualment, en comptes de vendre les ban-

Catalunya estaria bé treure al mercat una

productes com la figura d’uns castellers de car-

darilles o espases que utilitzen els toreros,

barretina catalana. Es podrien promocionar

tópedra, sabons amb la figura del drac del Parc

podríem vendre els bastons dels dansaires

diferents models, des del més clàssic als

Güell, una figura de vidre amb l’sky line de la

que són més pacifistes i menys sanguinaris.

més trencadors. Fins i tot hi podrien

ciutat de Barcelona. A finals d’aquest mes de

col·laborar dissenyadors catalans de gran

setembre es tanca la convocatòria i possible-

Castellers per toreros

renom mundial, així, a més de promocionar

ment l’estiu que ve ja veurem els nous produc-

Alguns comerciants de souvenirs diuen que

la barretina, promocionarien la seva marca.

tes a les botigues de souvenirs. Haurem d’es-

a si a Barcelona hi ha places de toros és

perar un temps més prudencial per comprovar

perquè els toros formen part de la identitat

si tindran èxit o haurem de seguir veient els

de Catalunya. Per a alguns, no ho dubtem

barrets de mexicans per les Rambles.

que ho siguin, però creiem que més típics del país són els castellers. Aquestes torres humanes tan peculiars que no s’aixequen enlloc més del món, s’han convertit en una marca identitària de gran nivell i per això s’hauria de donar pas entre tant de torero.

Unes boniques figuretes emulant les figures

Fotos i producte: www.gaudiclub.com

L’HIPERBÒLIC

14

ALTAVEU

Feliu Ventura, l e b e r e g t a u g llen

era Roger Palà/Elisenda Sorigu dé rca Me i Foto: Xav

Feliu Ventura presenta el seu tercer disc en solitari, Alfabets de futur (Propaganda pel Fet!, 2006). Va ser als disset anys quan el músic de Xàtiva va decidir estalviar-se una pasta en psicòlegs i va començar a fer cançons per donar sortida a les seves neures personals, socials i polítiques. La seva timidesa va esdevenir una barrera per practicar l’ofici d’artista, però això no l’impedia de compondre cançons. Finalment, Ventura va trencar el silenci... d’això ja en fa tretze anys.

Et planteges Alfabets de futur com l’inici d’una nova etapa després de l’àlbum i la gira amb Lluís Llach, o bé traces una línia contínua entre aquest treball i l’anterior, Barricades de paper?

Una constant en els meus projectes és que sempre són diferents. La maqueta era una caixa estanca on em situava amb les meves referències més evidents. Al primer disc, Estels de tela, vaig fer el mateix, però amb més qualitat de so. I amb Barricades de paper, en canvi, em vaig presentar amb la meva signatura. Ara, després de Que no s’apague la llum (Propaganda pel Fet! / Claus Records, 2005) amb Lluís Llach, per primera vegada he compost cançons pensades exclusivament per posar-les en un disc, i que mostren un grau de primera maduració.

Què escriurem amb aquests Alfabets de futur?

L’alfabet és el conjunt de signes amb els quals escrivim els idiomes. Alfabets de futur és la voluntat d’inventar noves formes d’expressar-nos, i esborrar els llenguatges caducs que han perdut capacitat d’expressió i acció.

La idea de viatge també hi és una constant. És la història d’Ítaca que et persegueix?

Crec que serà inevitable que s’interpreti així, perquè el nou disc hi haurà qui el mirarà des d’un prisma exclusivament llachià... Aquesta cançó parla del camí que estic fent com a cantant. Segurament té altres lectures, totes les meves cançons en tenen, i és aquest significat polièdric el que els dóna valor.

Feliu Ventura és l’expressió cultural d’una sèrie de col·lectius i moviments socials que s’han desenvolupat al marge de les polítiques institucionals?

La realitat de Feliu Ventura és conseqüència de l’existència de la conselleria de Cultura alternativa dels Països Catalans. En aquest país, per una banda tenim unes institucions que d’una manera relativa s’interessen per la feina dels artistes. Dic relativa, perquè al País Valencià s’han fet polítiques directament contra la música. Per altra banda, tenim una sèrie de col·lectius que al llarg dels últims anys han fet possible que encara hi hagi música en català: des de colles d’amics de la dansa fins a casals o grups polítics, un teixit social molt tupit al marge de l’oficialitat.

www.enderrock.com

PERE ESPINOSA Cops baixos Espinosa s’ha superat en aquest segon disc. No perquè la qualitat de la seva veu hagi fet un canvi extraordinari, sinó perquè ha sabut veure els seus límits i treure profit del seu bagatge com a comunicador. Els Cops baixos no van dirigits a l’oient, sinó que l’ajuden a encaixar tots els que li arriben de la societat. Un disc electropop que vol ser una fugida de la part més fosca de la vida moderna.

ORCHESTRA FIRELUCHE Ja veurem per què però hi ha moltes coses inexplicables Tot i que al nostre país no estem gaire avesats a les propostes instrumentals, l’Orchestra Fireluche s’arrisca amb la fusió de tota mena d’instruments tradicionals amb joguines i altres objectes, sense l’intervenció de la veu. I ho fa sense perdre’s en l’estètica dels seus instruments, elabora una proposta contrastada que a cada cançó descriu una atmosfera ben diferent.

RADIO MALANGA Yoff Tongor Deu músics provinents de Cuba, Ghana, l’Uruguai i els Països Catalans, amb una trajectòria que passa per Ojos de Brujo, Dusminguet o Michael Bublé. Un disc nascut entre el tercer i el primer món (Dakar i Gran Bretanya), que parla d’històries d’irònica càrrega social, narrades des de la quotidianitat de Barcelona. Temes cuinats al punt just del son cubà amb ritmes africans, funky, reggae, salsa i jazz.

L’HIPERBÒLIC

15

CAIXA MANRESA

Sant Benet, el nou centre cultural de la Catalunya interior

Caixa Manresa ha mogut peça en el seu esforç per potenciar el turisme d’interior i per convertir el Bages i la Catalunya Central en una important destinació turística. En aquesta ocasió s’ha apostat per fer de Sant Benet de Bages, un dels conjunts monàstics més importants del país, un centre atractiu per a tot tipus de públic.

La proposta del renovat monestir es basa en un doble eix. D’una banda, potenciarà la història i la cultura de Catalunya mitjançant una proposta museogràfica innovadora amb els recursos més moderns per sentir la història del monestir des dels moments fundacionals fins als nostres dies. D’altra banda, també albergarà el centre de recerca Alícia (Alimentació i Ciència).

El monestir El monestir està en tasques de restauració per aconseguir fer-ne un edifici emblemàtic.

L’església, el claustre, el celler... tot passarà a formar part d’un museu on es podran veure les diverses etapes constructives. A més, un gran saló serà habilitat per ser un espai per a convencions i congressos.

L’edifici de la Fundació Alícia L’edifici de La Fàbrica Acollirà la recepció i el punt d’informació turística de la Catalunya central, que serà un espai on es presentaran al públic les diferents ofertes culturals i de lleure que es desenvolupen al Bages. També comptarà amb una botiga on s’hi podran trobar una selecció de productes gastronòmics, artesania i productes de regal representatius de la Catalunya interior. Un altre servei serà el servei educatiu de Sant Benet que aprofitarà el museu, Alícia i l’entorn on s’ubica per oferir visites concertades a escoles i famílies. Finalment, La Fàbrica disposarà d’una gran sala polivalent que servirà com a espai de convencions.

Alícia, projecte liderat per Ferran Adrià, serà un centre de recerca i investigació en l’àmbit de l’alimentació que durà a terme dues funcions.

D’una banda, impulsarà programes educatius adreçats a conscienciar els avantatges d’una alimentació saludable. De l’altra, promourà conservar les tradicions culinàries catalanes, els productes autòctons i projectar la cultura gastronòmica d’aquí a arreu del món.

Així doncs, Sant Benet passarà a ser un centre d’atracció turística i cultural, i un espai de reunions. Esdevindrà un focus d’atracció per a famílies, estudiants i gent interessada en passar un bon dia de lleure.

www.caixamanresa.es

L’HIPERBÒLIC

16

MÓN VIU

Si no el coneixes, Reigs amb mandonguilles, gambes i musclos, filet de senglar amb lluminoses, bacallà al pil-pil amb ceps i tòfona... Qui havia de dir que uns fongs donarien tant de sí? Tot i ser descomponedors de matèria morta i de créixer a les ombres més humides, els bolets ofereixen combinacions exquisides de sabors. Combinar botifarra i rovellons és com estar a tocar de la glòria. La cultura gastronòmica d’aquest país és una delícia, però els bolets poden ser molt perillosos si no tens la certesa de saber què has recollit.

Telm Borràs telm@edicat.net

no l’agafis

Les recomanacions que fan els especialistes són, en primer lloc, que si tens la més lleugera sospita que qualsevol dels bolets que has recollit podria no ser el que et penses, l’has de tirar. T’hi va la vida! Hi ha afirmacions tradicionals falses que et podrien fer dubtar, declaracions com “si el bolet és dolent farà ennegrir l’all, la patata, la cullera...”. No són certes, no se’ls pot fer cas. Són igualment mentida les que diuen que si se’ls mengen els cargols, ens els podem menjar els humans. No és cert. Si vols caçar bolets, la màxima que regeix és: identifica’ls bé.

sxc.hu

La conservació és igualment important.

Oblida’t dels que estan en procés de descomposició, florits, xopats d’aigua o gelats al bosc. Un cop recollits, conserva’ls al calaix de les verdures, a la nevera, i consumeix-los al més aviat possible i cuits, ja que algunes espècies comestibles són mortals si es mengen crues. També intenta no abusar-ne perquè molts són de digestió difícil.

En cas d’intoxicació: Si després d’ingerir bolets tens mal de ventre, suor freda, vòmits, diarrees, vertigen, deliris o períodes de crisi, no t’ho pensis, acudeix ràpidament a un centre hospitalari amb exemplars dels bolets o amb les restes de l’àpat. I si sou més d’un que n’ha menjat, cal que aneu tots a la consulta encara que no tingueu símptomes, a vegades apareixen passades algunes hores i es fan més aguts a mesura que passa l’estona.

L’HIPERBÒLIC

17

PERE TARRÉS

Estudia Màsters i Postgraus

a la fundació Forma’t en Pere Tarrés l’acció social

Ja sigui per aprofundir en l’àmbit de l’acció social o per desenvolupar una vocació personal, la Fundació Pere Tarrés proposa diferents Màsters i Postgraus en acció social que podem dividir en dos grans grups.

Modalitat presencial

L’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés presenta els nous cursos i seminaris en acció social destinats a que l’alumne, expert o no, pugui créixer, tant en coneixements, com en recursos i en capacitats personals. Així doncs podreu gaudir de cursos en diferents àmbits com: l’educació en el lleure, intervenció social, gestió d’organitzacions no lucratives, infància i adolescència en risc, intervenció amb gent gran, treball familiar i persones amb discapacitat.

Màster en Formació d’assessors personals (especialistes en counselling), Màster i Postgrau en Resolució de Conflictes, Postgrau en Violència Domèstica, Postgrau d’expert/a en Inserció laboral; Postgrau en Acció social i integral amb persones d’origen immigrant; Postgrau en Teatre Social i Postgrau en Direcció i Gestió d’organitzacions no lucratives i d’economia social.

Tot i que es tracti de modalitats presencials, la Fundació Pere Tarrés sap molt bé que molts dels seus alumnes combinen els estudis amb la feina i per això ha creat uns horaris pensats especialment per conciliar món laboral i formatiu. Així doncs, les classes sempre es concentren en un o dos dies a la setmana, en horari de tarda o de cap de setmana (dissabte). Cal destacar d’aquests màsters i postgraus que compten amb un professorat especialitzat que exerceix la matèria que ensenya, amb la qual cosa l’ensenyament és de gran qualitat, amb la matèria i la informació molt actualitzada. Les classes acostumen a estar formades per grups d’entre 20 a 25 alumnes, el que permet que aquests participin activament a classe, interactuant activament amb l’equip educatiu i comentant les seves pròpies vivències. Per poder accedir als màsters o postgraus de la Fundació Pere Tarrés només cal ser llicenciat o diplomat, ja sigui en algun àmbit de l’acció social o en un altre completament diferent.

Matrícula on-line La gran novetat d’enguany és el nou mètode d’inscripció que es pot fer íntegrament per internet. Això facilitarà els tràmits a tothom qui vulgui participar en algun curs o seminari, guanyant temps i sense cues.

Formació pensada per tu La Fundació Pere Tarrés ofereix una formació feta a mida per als alumnes. En una societat on el temps és or, la majoria de cursos i seminaris de l’Institut de Formació són de durada breu (per qui ho vulgui també n’hi ha d’anuals) i en dies i horaris adaptats a la gent que treballa. Igualment, hi ha la possibilitat de fer formació a distància, amb suport CD i altres materials, o en modalitat Elearning, a través de l’Aula Virtual de la Fundació Pere Tarrés.

Modalitat no presencial Postgrau en Mediació Familiar, Postgrau d’Animació estimulativa, Postgrau en Direcció i Gestió d’organitzacions no lucratives i d’economia social, postgrau en Gestió de residències i serveis per a la gent gran i Màster i Postgrau en Intervenció socioeducativa amb infants, adolescents i joves en risc o conflicte social.

Per a tothom a quin no li sigui possible assistir a classe hi ha la possiblitat d’estudiar un màster o postgrau d’acció social de manera no presencial, a través del Campus Virtual que la Fundació Pere Tarrés ha creat per als alumnes.

El professorat també és especialitzat en la matèria, així es fa un exhaustiu i magnífic seguiment de la feina portada a terme per cada alumne, que tindrà un tutor assignat.

Durant la durada del curs es porten a terme algunes trobades presencials per tal que es puguin fer sessions amb experts i que els alumnes es coneguin en persona.

Crèdits per a la universitat Alguns dels cursos i seminaris es poden convalidar per crèdits de lliure elecció o són cursos d’extensió universitària reconeguts per les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull. Igualment, cal recordar que el professorat és expert en la matèria per la seva experiència i formació i que aporten innovació i formació actual.

Per més informació:

Per més informació:

www.peretarres.org/eutses

www.peretarres.org/formacio

L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA A

”

Esteve Tomàs, Director General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya

L’ús de la costa ha de seguir criteris de sostenibilitat” Anna Salarich, anna@edicat.net

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha posat a informació pública el nou Pla de ports de Catalunya 2006-2015. L’objectiu del nou text és esdevenir un instrument per fer compatible l’ús portuari de la costa amb la preservació del litoral. Esteve Tomàs, director general del Departament de Ports i Transports, ens ha explicat el contingut del nou pla.

En quina situació es troba Catalunya pel que fa als seus ports?

A tota la costa catalana hi ha 47 instal·lacions portuàries, de les quals dues depenen de l’Estat (els de Barcelona i Tarragona) i la resta depenen de la Generalitat. Unes són únicament esportives i les altres també tenen una doble o triple funció: l’esportiva, la pesquera i les activitats comercials. En general, podem dir que la nostra costa està ben distribuïda. Cal tenir en compte que Catalunya ja compta amb un Pla de ports des de fa anys i que, per tant, parteix d’una ordenació en tots els sentits.

Ara acabem de presentar el nou Pla de ports de Catalunya 2006-2015 que ha de regular, ordenar, preveure i ser el mecanisme que permeti a l’administració fer les coses encara més ben fetes des de tots els àmbits.

“

Cal integrar els ports a les ciutats que els acullen” Tal i com ha assenyalat, han posat a Informació Pública el nou Pla de ports de Catalunya 2006-2015. Quines diferències hi ha amb el pla anterior, que té data del 2001?

Vam optar per fer-ne un de nou perquè els criteris per definir-lo eren diferents que els del vigent. Per exemple, en el nou Pla de ports hem tingut molt en compte que el creixement dels amarradors sigui sostenible amb la costa i el medi ambient.

També s’ha intentat una reordenació dels actuals ports, més que no pas un creixement. Això vol dir que les embarcacions petites de 6 o 8 metres, allà on sigui possible, les podrem ubicar a les marines seques, és a dir, treure-les de l’aigua on hi hauria les embarcacions d’eslores més grans. Aquest sistema és molt pràctic perquè les embarcacions es belluguen amb un toro, es col·loquen dins l’angar i, quan es volen fer servir, avises prèviament i en arribar al port ja la tens damunt de l’aigua.

Quan has acabat d’utilitzar-la te la tornen a recollir i és més barat, ocupa menys espai,

és més net, l’embarcació està més ben cuidada, etc. Aquesta reorganització ens permetrà fer una oferta de nous amarradors, que en aquests 10 anys estimem en uns 3.000.

En què s’han basat per fer-lo?

Ens hem basat en les necessitats reals dels ports catalans. En el tema dels amarratges, creiem que un creixement d’un 15% fins al 2015 és suficient. Tenim algun port molt a tocar un de l’altre, creiem que ja són suficients i que la reordenació ja és l’adequada.

També vam veure que calia integrar cada port a la població que l’acull. Hi ha llocs en què estan d’esquena i el que pretenem amb el nou Pla de ports és la seva integració, que la gent sàpiga que el port és seu i que aquest compta amb la població. Un altre punt important era, i és, la preservació de la qualitat mediambiental dels ports, que no s’aboquin aigües grises al mar. Per això, ja estan funcionant sistemes d’extracció d’aigües residuals per a què l’aigua dels ports sigui de qualitat. Volem disposar d’uns ports que estiguin nets i adequats Quines mesures mediambientals i de sostenibilitat preveu instaurar el nou Pla de ports de Catalunya?

Hem incorporat al Pla les mesures de protecció ambiental del litoral i del paisatge que té Catalunya. Estan protegits tots els

espais del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), la Xarxa Natura 2000, els espais especialment protegits i també hi hem incorporat el que estableix el Pla d’Usos Urbanístics del Sistema Costaner. Per tant, totes aquestes figures que abans no hi eren, ara hi són contemplades.

Com es repartiran els nous amarratges que es volen crear?

La zona que creixerà més serà la del sud, la de Tarragona, sobre un 70% dels previstos, i la resta es dividirà entre Barcelona i Girona.

Es segueixen criteris d’equilibri entre les zones portuàries de Catalunya.

“

Barcelona és un dels ports amb més creueristes del món” Això no perjudicarà el litoral?

No, no estem parlant d’un creixement sinó d’una reordenació. Al contrari, encara ho millorarà.

Una altra demanada creixent als ports catalans és la nàutica esportiva. Catalunya té molts usuaris d’aquest esport?

Jo crec que estem vivint un bon moment, per exemple, en les escoles de vela, als ports esportius. Això vol dir que les noves generacions s’estan aproximant molt al

mar. En aquest sentit, volem estimular el lloguer de les embarcacions per a què la gent pugui gaudir del mar, bé amb un patró que porti l’embarcació o amb algun curset previ. Això trencaria models, i faríem accessible l’esport marítim. També estem recomanant als ports que un segment de l’activitat i de la gestió estigui dedicada al lloguer d’instal·lacions, etc.

Creu que la millora dels ports afavorirà l’economia catalana?

De fet, una de les bases que estableix el Pla de ports és que ha de ser un instrument útil per al creixement de l’economia catalana. El rendiment dels de Barcelona i Tarragona ja és alt i cal que continuïn tan bé com ara. Els altres ports esportius segueixin sent font de riquesa com ja ho són en aquest moment.

Per tant, hi ha una certa relació entre la política portuària i les seves afectacions positives a l’economia del país.

Com definiria l’ús racional de la costa?

L’ús de la costa s’ha de fer seguint uns criteris de sostenibilitat, és a dir, tu tens unes necessitats d’usos i l’has de fer compatible amb el respecte al medi ambient. És veritat que el port és una instal·lació artificial que es situa a la costa, per això cal que quedi molt limitat, molt ordenat, que estigui ben gestionat i que no sigui elitista sinó vinculat amb la població on està ubicat.

L’HIPERBÒLIC

19

REPORTATGE

La depressió postvacances…

! x i e t s i x e Anna Salarich, anna@edicat.net

Et sents sense forces? La tornada a la feina o als estudis se’t fa molt pesada? Segurament deus patir la síndrome postvacacional o depressió post-vacances ja que ,encara que sembli mentida, el nostre estat d’ànim pateix un fort impacte amb la tornada a la “vida normal”.

Al principi sembla una llegenda urbana però, finalment, estudis científics han demostrat que després de les vacances molta gent pateix la síndrome postvacances, els síptomes de la qual s’acosten molt als d’una depressió. És clar que, en aquest cas, els símptomes són molt més lleus, però al cap i a la fi el nostres estats físic i psíquic pateixen una alteració.

un període d’adaptació, cosa que moltes vegades no tenim: de cop se’ns canvien els horaris, tornen les responsabilitats, les obligacions, etc. Per aquesta raó, ens sentim cansats, no tenim ganes de fer res, podem tenir mal d’estómac, insomni, dolors musculars i, fins i tot, podem patir moments d’angoixa i ansietat. També pot aparéixer una forta enyorança quan recordem els bons moments de l’estiu i els comparem amb la tornada a la feina. Llavors, la cosa encara resulta més dramàtica. Normalment, la síndrome postvacances no dura més de dues setmanes, tot i que en alguns casos es pot arribar a allargar una mica més. Els experts han confirmat que un 35% dels treballadors d’entre 25 i 40 anys pateixen aquesta alteració.

pretendre fer-ho tot i que la nostra tornada a la feina i als estudis s’ha de fer de manera gradual. També s’ha de veure el cantó positiu de les coses, com retrobar els companys i la tranquil.litat de tenir els horaris sota control. Una altra manera de superar la tornada a casa és pensar en nous projectes i en canvis importants que es poden dur a terme al

llarg de la nova temporada. A més, torna la lliga de futbol, pots anar a comprar sense el perill que la botiga estigui tancada per vacances, els nens tornen a l’escola, s’acaben les reposicions d’estiu i apareixen nous programes! Què més volem? Ànim i ja veureu com la tornada a la rutina no és tant dura com sembla!

Se buscaN reponedores para Hipermercados en

Barcelona y provincia.

Els remeis més comuns Els símptomes Després de setmanes de vacances i acostumats a la bona vida que això implica, tornar a la feina o als estudis pot ser força difícil. El nostre cos i la nostra ment necessiten

Una bona manera de superar la tornada a la rutina és no centrar tots els pensaments en el món laboral o en tot allò que haurem d’estudiar la resta de l’any. En aquest sentit, s’ha de ser conscient que el primer dia no podem

Se ofrece contrato laboral + S.S. Mayores 18 años.

No necesaria experiencia. Incorporación inmediata.

Interesados llamar al 93.205.50.10

L’HIPERBÒLIC

20

TENDÈNCIES

I tu, amb La barreja de cultures, d’idees, i la necessitat de canviar constanment està fent que cada vegada existeixin al carrer més estils a l’hora de vestir.

Tanta roba i tants complements es poden barrejar de tal manera que del no res es pot crear una icona estilística. I sinó comprova només alguns dels estils que et pots trobar al carrer. I tu, amb qui vas?

Bohemian Chic endevinar per lock Holmes per er Sh r se de a x No s’h n Chic consistei . L’estil Bohemia lfa i on van els trets s on pantal perposada, com en portar roba su rets, cinturons, lla co cessoris, com ac ts ol m i s, lle di e tot el que s. La sort és qu te bo i c. et s, et l braçal (cas contrari de e sigui de marca t to r portis no cal qu se t po aviat py), sinó que més xte , Vintage o el Prep rs olts colo c fi és barrejar m ben baratet. L’úni oda també. de ètnics, molt m ts en em pl m co i tures

qui vas?

Hippie Chic

Casual Chic L’estil Casual, va de barreges. sa co la y an st Aque formal amb na la roba més bi m co s, ca st , en aque nar a les ciutats m que se sol do el e la més sexy i, co qu r dríem di ena City Chic. Po també se l’anom e la combinació qu el Casual és ar oc ov pr l vo e qu últimes tenal dintre de les rm fo in i bl m se de roba sables, hi trobas peces indispen dències. Entre le ggins combinats s anomenats le ríem els pantalon o amb una minitalles més grans s tre s ei rs je b am st tipus de ment, però, aque da cia ra sg De . faldilla … xen a poca gent models afavorei

n Chic, l’estil t al Bohemia Molt semblan faldilles llaroliferació de pr és m té ie hipp sandàlies florejats, de its st ve o gues sables també etc. Indispen sense taló, s arracades rets llargs, le són els colla un estil força nturons. És ci s el i s an gr et anar a la mbé et perm ta e qu i al inform gastar molts necessitat de moda sense diners.

Preppy Si mai n’havíeu sentit parlar, pa reu bé les orelle perquè aquest és s un estil que va tenir molt d’èxit els anys setanta i principis dels 80, i després de passar a la històr ia, ara torna a ve ure la llum amb més força que m ai. Es defineix pe ls colors pastel, texans estripats, sabates amb pu nt a rodona, faldilles llargues i po c escot. El Pret ty sol donar una imatge de nen/ne na bo/bona.

Tomboy L’estil To mboy és el més a consiste ndrogen ix en u de tots, tilitzar ro ja que donar-li ba típic tocs fem a d’home e nins. Din sona d’e per s l’arma stil Tomb ri d’una oy hi tro quadres p b e a rrí e m texan , bamb s, camis es, i a mocado es a ccessori rs. s com gorres i

Retro Ja ho diuen qu e les modes se mpre tornen. I re més enllà de la s veritat perquè l’ú ltim crit en roba és portar tot allò que va estar de moda fa dècades: minifaldille s, plataformes, pa nt alons Oxford, etc.

Sporty

Vintage

Com ja defieneix el nom per si sol, aquest estil és per a aquells que els agrada i se senten millor amb roba esportiva com bambes, pantalons esportius, shorts, samarretes, etc. Cada vegada podem veure més gent incorporant aquest estil de roba en el seu dia a dia i, la veritat, és que estan començant a crear escola

En aquest cas, més que de roba vella, del que es tracta és de portar roba utilitzada combinada amb alguna altra peça que li doni un toc de modernitat. És a dir, que seria una barreja de l’estil retro, per allò de portar roba de, com a mínim, deu anys d’antiguitat, amb el més fashion que podem trobar en aquests moments a les botigues

L’HIPERBÒLIC

21

CALAIX DE SASTRE

CALAIX DE SASTRE Noves tecnologies

fins al punt de tornar-lo irreconeixible. La

Nou campió de llançament de mòbils

nova eina anomenada “revolution” compta

El 7è Campionat mundial de llança-

amb 7 botons programables i dues rodetes

ment

d’scroll –una per desplaçar-se per la pàgina i

Finlàndia ha acabat amb la vic-

l’altra per fer zoom-. Els ratolins conven-

tòria del finès Lassi Etelätalo,

cionals estan fabricats a partir de 20 compo-

que va fer volar el dispositiu 89

nents, el nou consta de 420 i inclou un motor

metres. La campiona de la com-

que permet a les rodetes moure’s soles

petició femenina va ser Eija Laakso, amb

amunt i avall sense haver de cansar els dits.

50’83 metres. La contesa també va premi-

Segons l’empresa, l’usuari mig fa rodar

ar a Paavo Kolari en la disciplina estil lliure.

l’scroll l’equivalent a uns 8 metres al dia,

Malauradament, no s’ha superat el rècord

quantitat que quedarà reduïda gràcies al

mundial de 94’97 metres instaurat per

ratolí motoritzat. El més complex dels ratolins

Mikko Lampi, el més ressentit amb la telefo-

es pot trobar per menys de 100 euros.

nia, l’any passat.

Ratolí nova generació

Logitech ha sofisticat el ratolí dels ordinadors

de

mòbils

celebrat

a

Cinema

Per veure a casa

Anem al teatre

Salvador, de Manel Huerga

The Jacket, John Maybury

La mort de Salvador Puig Antich, l’últim executat per garrol vil del franquisme, ha donat peu a aquesta obra que mostra la vida del jove anarquista, des de la seva militància al Moviment Ibèric d’Alliberament, fins a la seva execució a la presó Model de Barcelona amb la tècnica del garrot vil. L’actor que es posa a la pell de Salvador és Daniel Brühl. El jove d’origen català interpreta magníficament el seu personatge i fins i tot la família de Puig Antich ha veneït la seva esplèndida interpretació.

Una pel·lícula que recorda els última moments del franquisme que no per això, són menys cruels o dolorosos.

La carrera d’Adrien Brody brilla més que mai. Com segueixi brillant així, l’haurem de considerar un dels millors actors dels nostres temps. A The Jacket es posa a la pell de Jack Starcks, un veterà de la Guerra del Golf que després de rebre un tret gairebé mortal, es veu obligat a viure en un manicomi acusat d’homicidi. Sotmès a una teràpia poc ortodoxa, Starcks descobreix que pot anar més enllà de les portes que l’enclaustren. Un trhiller psicològic que us deixarà enganxats al sofà. I Adrien Brody, no cal dir-ho, està magnífic.

Acudit

Merrily We Roll Along El musical més petit presenta fins al 29 d’octubre al teatre Villarroel la seva última obra, Merrily We Roll Along. El musical, de Stephen Sondheim i George Furth, segueix una estructura dramàtica per explicar en ordre invers els 20 anys de vida de tres amics: Frank, Charley i Mary i dels seus companys. Veuran què han aconseguit, què han perdut, aquells bons i mals moments.

Una mangnífica obra amb què la companyia El musical més petit celebra els seus 10 anys d’història.

L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

Octubre 2006 a d n Age Festa del Porc Festa

i la Cervesa

30 de setembre i 1 d’octubre.

Manlleu Fira

II Saló Internacional de la Xocolata Del 19 al 22 octubre.

Barcelona Musica

V Cicle Anna Ricci, de nosaltres a vosaltres Del 10 d’octubre al 17 de novembre Barcelona Conferència

Conferència “Picasso i Catalunya” 19 d’octubre Vic Exposició

Exposició “14 d’abril de 1031. 75è aniversari de la proclamació de la II República” Fins el 31 de desembre Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Festes

Fires de Sant Narcís Del 27 d’octubre al 5 de novembre Girona

ió

D

c nda tua. u n F o l oc a e l uest ariarce d a i iss er in .B ’aq roc rtir d , com vol s 07 t 0 a , a p e2 el a pa món lloc nar rd e mb nten altr e rimer ol do dea n ge n se na, n p c, v es de elo a, pre ’05. U ics: e on llo ie, un lidat c r 8 a c ako 2 bàs seg raph nso , al e B ran a d ona F ó Bam ectius i, en otog ha co e món 06 i 0 n 2 Ph , s’ ici obj nia ltr sorà a Z de mp i de l expos dos porà de la stòria .Un a intere e e r t ’ m s b e s rc r, l on te m’hi eix ’05 ctu a C Conso gene rsegu a con fricain nys d ako es mé nove d’o m tur a t

.UN 5 O’0 N K MA MÓ A B TRE AL l l

AT AC EST

a Ba e s u de ur an s A pe e e C a i d mes d stra afric ntr e b sis ent. propo esos str uct l d o o y e lun im m afia nc am om les s m L’e na ntr Ce Cata pròx ós. La otogr es Re que, del m s de ssat mica. rticule tiu l E xa el bir la f pa fíl s’a fie e L nal eti es i Ca i fins p Su ió a cia d bien ístiqu togra oc els resa i que comp ns o e o c n bre per P xima or tà icitat s ar t 30 f enir ll ó imp tr es, àcter secci e p 3 n da apro la im eriod ns cit nes e va t ntaci enco e car de e u una èixer t de p s gra ió d’ 5, qu cume Les R nal, d sèri . c a n e o o 0 l n i c n e o d c i u aïsos e l 20 de c ime de ls d na sel ven una ’una ió de com encia , inter ón”) es o p com sta d l’edic , així s ess ntral ltre m , tem e e con ts de embr pecte ició c “Un a utors san i des ls as xpos ema s en a e e t bre ueix ’una s el trade seg ant d any é , cen t s vol uest fique q à r (a nog g mo .or ccb c . w ww

l4 De

Helga Kohl Sense títol 12 Sèrie ‘Kolmanskop’ Namíbia, 1993-1997 © Helga Kohl

L’HIPERBÒLIC EL RACO

MA E IN C de E D ura de g i f la AL nys a N mb 20 a d’un a O ls és plia bre CI ctu brar e , a m a àm ió, o A ’ vis N s d ele otiu un R . me ue c st m tarà e tele ’edis t E e s e q n T A . Sitg c aque altre er aqu prese ries d brirà l mo AT N C I A L UNY e 2006 indrà lloiu no és azul. Pfica, esclips, stèalunya oà Guillerstic ST A DE V TI ATAL tubre d Sitges lt. El moet rciopelomatogràs, videoa de Cator mexicial Fantàu, el S E F E C 5 d’oc tival de rincipau film: Tera cine pinturee Cinemel direc ció Ofic europer a la D 6 al 1 del Fes tema p, del se va carr òmics, ional d auno, d. La Seccinema stic pe tició l De

a ió al a se m c rnac el F stes el fantà ompe eil l d dic om stiv o o ª e ch c pi fe ta a ch c al Inte rinto prop t com nere de c de N 9 u 3 o e n n e è La id Ly al pr ompl e Ly Festiv l Lab més nting i el g fora Man, Caja s v na, a c a d o E à l ’ e a s c t l E d l a D tre o e iona ent r icker yola L t en tiv l’obra ns… rena d m c s s s e e c pre e W pan gan i e l’ osp de icio ’est eur línie na a s s h retr etat expos amb l ran v ents títols ière, om T o l’e à ind rmat i d o r r m r r s , f c l o y t a e e e a f t r na t e s ca ai v rne uan s p kla tinu ou lP ió, e rd Inte d’eng però a pe imac Oficia estre d Lin con zen n cions us, t r c s ció Toro, arcad l, l’an a l’ inent icha ision e utili roduc n Fo R a a a l V io l f m p t u m e a d arà aud rien que d’im , de ves tic q les Cat est ma o Pel ions Darkly n. No antàs any, a la cions e a cin visió. oducc nner onzó nere f cad isme s crea t e M r com m a l è te ns p Sc niel de g . Co tagon ecen es. g r A t s o i s gra ute; e Da ules cade u pr més ma e c ine Lab ak, d pel·lí t arris el s llors i c . i w Kov elles s mol indran les m ww aqu rative bé t eure terra. nar es tam dran v ostra lan es po e la n on als d visu

AL N O CI A RN E l T re IN lida als o L s n ion ini co ss VA A I er profe que t cT x i ls pe cré ny ES ASS sa. de per a ngua un es veF . s e e n 6 RR Terras b gan ral comició d’ que e ltra no es T 0 ’ A C SA E TE ctubre. rassa abmlic gennearà l’edel tòpicos. Unareas recinnt al STA N E D DA SA D l 8 d’o iba a Terer al pús’anomnecar amtbs vistuosit als alnt ternacdioe la S TEN DAN tembre a sdansa anrsra, tanat éps cormtal de tirme ovimeens’han luFnestivalal Idifusioógrama DE de se el Ten e la da Quart pal, pe fectes , ja qu Flors. E rços a ciós pr resèn9 bi la p a; ais es sfo ió d a d , La nci per l2 dic map a’06 tic pri ssos ls esp t de l eus e un am ir de urope e De l s e a o aud a e a la art n e dan mà m c ó d erca ls s mb e ns te ie r a ci de M qu à g ns La tamen re. Te a eix re ve mplia a i el part ació podr a da ts pe igen n ’or l p a r m s a e s m ’ a r l e e s n m n o s o c gè de res fs d lese bo a f aís és tc rra del l’eda ansa dició ixa Te icarà i a l stre p àtica s inte ògra la ce d e , e , a d . à dr le de esta ral C a de , etc al no blem s mé i cor urant mbé a s , s u e m u t s c t D t t s r a l e q r a e c . t d’a Cu erra ado gad ra rpr um ògic pe oje tat entre de T s cre ra ve , figu ls pr s intè e Sol edag nduït e e l a e C u el Dans e no prim oghe ’un d s jov ectac és p sa co m r o H d d p e e d c d sa, ic. P nd der ns, u es ar eodan com í ca. i dan agòg aimu ier, l Talda u no del m e vid s R e n d mu ped de Mon , i de el s i dins ama ela d n a r , e s a a a g s ci thild nce ntar a’06 pro .ca Ma sa fra prese dans nou ww w s n dan que l Ten ir d’u e turc ció d gaud bra podrà t. la! n es ia Fo r Nú

23

El meteorit D’aquí una estona la nau espacial tocarà terra i podré veure els extraterrestres, verds i petits com la majoria de la gent se’ls imagina. La qüestió és que tindré el privilegi de poder veure’ls per primera vegada. No deixa de ser curiós que hagin contactat amb mi i que hagin escollit precisament el moment en què estava sol. Per a mi que feia temps que ens espiaven a mi i a tots els humans, i sabien tot allò que els convenia saber, però no deixa de ser estrany que m’hagin triat a mi i de la manera tan particular com m’han avisat. Feia una mitja hora que havia plegat de la feina, estava estirat al sofà de casa aprofitant uns moments de descans, sense dona i sense fills. El telèfon de casa també descansava però del microones començava a sortir un fum blau tot peculiar i el gos i el gat feien un xivarri de mil dimonis. Vaig poder llegir que a les sis de la tarda es presentarien a casa els anomenats extraterrestres per tal de comunicar-nos un fet que hauríem de saber urgentment.

No eren verds ni petits sinó blaus i vaig calcular que superaven ben bé els dos metres d’alçada. Van beure’s una mena de líquid groc abans d’obrir la boca i fer-me saber que un meteorit de dimensions colossals s’acostava cap a la Terra. Els vaig entendre perfectament, la llengua no era un problema, el problema era que no sabia què podia fer-hi jo, un pobre encarregat de vigilància nocturna del centre d’investigació espacial.

Ferran Genis

L’expectativa Sembla que quan un torna de les vacances, sobretot si se’ls ha gastat i ha corregut hotels, avions i món, les coses li han hagut d’anar bé per força. Si més no, això sempre és el que em sembla o em dóna la sensació que em volen transmetre quan m’expliquen l’aventura estiuenca amb més o menys encert. M’imagino que el que fan es corroborar i fer certes unes expectatives creades, que són proporcionals als diners que han emprat. Aquesta conclusió discreta i senzilla em permet relacionar-la amb una recomanació que fa temps tenia pensat fer d’un llibre força curiós i de fàcil lectura, publicat l’any 2003 per l’Alex Rovira i el Fernando Trias de Bes sota el títol “La bona sort”. El llibre està escrit en forma de llegenda o conte i pretén ser inspirador i extraordinàriament positiu, tot desvetllant les claus de la Bona Sort i de la prosperitat tant a la vida com als negocis. Segur que n’haureu sentit a parlar perquè va ser un revulsiu en el moment de la seva aparició i posteriorment, els seus autors, sobretot el Trias de Bes, s’ha anat prodigant pels diferents mitjans per parlar-ne. Jo l’altre dia encara el vaig sentir a l’emisora Godó i precisament parlava del fet que la bona sort també va lligat a les expectatives que ens poguem fer de les coses. El resultat que pretenem obtenir ens determina i ens fa concloure si hem tingut bona o mala sort. Si pensava vendre 9.000 llibres però només en venc 5.000, he tingut mala sort. Si pensava vendre 3.000 i n’he vengut 5.000, he triomfat. Al final, estic venent els mateixos en un cas i en l’altre però les expectatives creades eren diferents. Per tant, la recomanació era un control real de les expectatives que posem en fer les coses, acompanyat sempre d’una dosi d’optimisme, que no pot faltar.

També s’han posat expectatives amb la sisena hora al començament escolar. Expectatives en quant a aprofitament i millora del que estan fent actualment els estudiants. I han donat l’exemple que segurament servirà per reforçar l’anglès. Jo fa temps que proclamo en veu alta i per escrit que hauríem de virar cap a la versió original tant al cinema com a la televisió per tal que realment assolim un nivell d’idiomes si fa o no fa digne. En tot cas, el lobby dels dobladors i de tants altres segur que no ho veuen tant clar.

David Baret

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,... a revista@edicat.net te'ls publiquem!