L'Hiperbòlic 46

L’HIPERBÒLIC 46

novembre 2006

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS

Tiratge: 26.330

Mileuristes, la generació del s.XXI - Homes i màquines a CosmoCaixa

L’HIPERBÒLIC

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 46

NOVEMBRE

2 EDITORIAL Mileuristes 3 LA IMATGE 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DEU RYM, la ciència com a joc 6 JOVENTUT els EJI 8 ELS CONVIDATS Ojos de Brujo 10 JOAN COROMINES Viatge a l‘ Alguer 11 COSMOCAIXA El per què de tot plegat

12 TEMA DEL MES Els mileuristes 14 ALTAVEU La Troba Kung- Fú 15 SEXE On ho fan els joves ? 16 MÓN VIU El desglaç 17 APRÈN A CONSUMIR Segell de conﬁança 18 BOCA A BOCA Ferran Barri

Mileuristes Hi ha dos tipus de pobres, els que ja han caigut del carro i els que encara s’aferren desesperadament, ni que sigui per la punta dels dits. La lluita d’aquests darrers segurament sigui més desesperant: encara creuen que un dia hi haurà lloc per a ells, miren de pujar però sense cridar massa l’atenció no fos cas que algú els veiés com un llast i els piqués els dits, somnien amb què algun dia deixaran d’anar penjats en el buit i, mentre, el seu patiment es multiplica a cada nou sotrac. Avui, la majoria dels joves formen part d’aquests “penjats”. Formen part d’un immens i creixent col·lectiu de persones a un pas de l’exclusió social si la definim, com fan certs sociòlegs, com la incapacitat de poder viure en la normalitat social, en el “main stream”, en el centre del corrent d’allò que ens envolta i conforma la manera de fer les coses de la majoria social. Com es pot fer això amb un sou de mil euros que no té perspectiva de modificar-se gaire amb els anys? Aquesta és la dura realitat del anomenats “mileuristes” de la que parlem aquest mes. Joves “sobradament preparats” que diu el tòpic, joves als que els espera viure pitjor que els seus pares, haver de deixar de banda les expectatives laborals que els seus anys de carrera universitària han contribuït a crear. Joves per als qui l’emancipació més que mai es convertirà en un acte d’afirmació personal, doncs a penes ho serà de més llibertat (ja aconseguida en el si familiar gràcies a l’augment de la tolerància paterna).

na que els permet arribar a ﬁnal de mes, o endeutar-se per consumir més) i els mileuristes (autoocupats o assalariats, amb estudis de màster o de primària). Una nova divisió que amenaça el precari equilibri de la cohesió social. Equilibri i cohesió que, cada vegada més, ja no depenen de l’entorn local, sinó d’un món globalitzat, com ens apunten Ojos de Brujo des del barri de Ciutat Vella de Barcelona. En l’estretor dels seus carrers s’entrecreuen les vides i les mirades de l’àvia que no pot sortir de casa perquè no té ascensor i, si en tingués, de poc li serviria perquè no li queden diners, que veu passar des del balcó al mileurista capﬁcat per deixar algun dia el cau del seu pis compartit, a qui saluda des del balcó del costat un turista cofoi que acaba de comprar l’estudi reformat amb el seu salari de “nivell europeu”, somrient i ignorant la veritable realitat del que l’envolta. Ens calen altaveus per donar-ho a conèixer, però també orelles que ho vulguin escoltar.

20 TENDÈNCIES Art a les ungles 21 CALAIX DE SASTRE 22 CULTURA Novembre 2006

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

És cert que la “normalitat” és un concepte força abstracte i difús, però ho és menys el de la cohesió social que l’acompanya, i si abans les societats patien les diferències entre els anomenats “proletaris” i els “capitalistes”, ara una nova bretxa apareix entre els “acomodats” (els que tenen una fei-

SXC.HU

Flaixos

Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Telm Borràs Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles ﬁrmats reﬂectei-xen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

El personatge: Google

La frase: anònim i general

Novembre 01/11/1755

Va ser una grata sorpresa descobrir que el dia del XXI Concurs de Castells a Tarragona, el Google decorava les seves lletres amb un castell. Va ser el verd dels Castellers de Vilafranca el que va donar color a la ﬁgura humana que tots els internautes van poder veure a la xarxa durant tot un dia. Felicitem la iniciativa del Google per donar a conèixer el món casteller a tots els navegants d’arreu del món.

“No tindràs casa en la teva puta vida”

Un gran terratrèmol destrueix la ciutat portuguesa de Lisboa. 04/11/1946

Es crea l’UNESCO. 06/11/1889

Inauguració de la Torre Eiffel. 07/11/1659

Es signa el Tractat dels Pirineus pel qual la Monarquia Hispànica cedeix a França el que avui coneixem com la Catalunya Nord. 11/11/2003

Mor a Vic el poeta Miquel Martí i Pol. 29/11/1899

Tirada 26.330 exemplars

Es funda el F.C. Barcelona.

LA IMATGE

EXPOSICIÓ AL CCCB: James Iroha Uchechukwu Caps en ﬂames

L’HIPERBÒLIC

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són UNIVERSITATS

Pugen els abandonaments universitaris Segons un estudi presentat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), un 42% dels universitaris no acaben la carrera. A més, cal tenir en compte que aquestes dades no inclouen els alumnes que van desertar de la UNED, que van ser uns 56.952. L’estudi considera oﬁcialment abandonament quan un alumne no mou papers (matrícula o examen) en dos anys. A Catalunya, el percentatge és d’un 10% mentre que el líder d’aquesta preocupant llista és Andalusia, amb més de la quarta part dels abandonaments. Com a exemple, es pot destacar la universitat de Sevilla amb un fracàs del 70%. Pel que fa a carreres, les que més desercions registren són les de ciències socials i jurídiques, i les tècniques com enginyeries, arquitectura i aparelladors. Normalment, es solen produir al llarg del primer any i les possibles causes són les errònies expectatives dels estudiants i la realitat dels estudis, les diﬁcultats acadèmiques o econòmiques, i les oportunitats professionals que apareixen abans d’acabar la carrera i que preferencien la vida laboral.

notícia

notícies breus L’IED protagonista de la Mercè Un dels projectes presentants per l’Istituto Europeo di Design (IED) va ser el seleccionat per a la imatge gràﬁca de les Festes de la Mercè 2006. El treball el van elaborar els estudiants Krysia Mezger, Andrés Guacheta, Jelena Kovacic i Diana Sofía Herrera, com a projecte de tesi i ho van fer conjuntament amb l’Institut de Cultura de Barcelona. Un total de 30 alumnes de tercer curs de l’IED van elaborar els seus projectes de tesi del curs acadèmic 2005/2006 que consistia en el desenvolupament de la campanya publicitària de la Mercè 2006 per premsa, ràdio, televisió, Internet, per al carrer i per als fulletons informatius. El grup de Mezger, Guacheta, Kovacic i Herrera va ser el guanyador, i van ser ells els que van exercir de directors d’art per a l’agència publicitària encarregada de la preparació de la campanya. www.ied.es

Neix “Creafutur” per al món empresarial La Fundació Creafutur serà la primera fundació de Catalunya adreçada a l’estudi de les tendències futures del mercat per aplicar-les en innovació a les empreses. NODE serà l’empresa que dirigirà la fundació, que també vol acostar a les petites i mitjanes empreses catalanes el coneixement futur del mercat i dels consumidors per ajudar al foment de la innovació aplicada al mercat, a les empreses i als seus productes. El govern de la Generalitat, ESADE i NODE van constituir la Fundació el passat setembre i es va nomenar Fernando Rodés com a president. La iniciativa s’emmarca en la voluntat del govern de potenciar i augmentar la I+D+i per millorar la competitivitat de l’economia catalana. www.url.es

EXPONANO a la UB EXPONANO “Més petit que petit. La nanotecnologia a debat” es pot veure des del passat més d’octubre al vestíbul Pau Gargallo de les facultats de Química i Física de la Universitat de Barcelona. A la mostra s’hi poden trobar des d’informacions cientíﬁques ﬁns a opinions variades que provenen de diferents camps i mecanismes que recolliran les inquietuds del públic. També s’organitzaran col·loquis amb el públic per recollir-ne la seva opinió. www.ub.edu

L’HIPERBÒLIC

MÓN UNIVERSITARI

Departament d’Educació i Universitats

RYM

la ciència com a joc

Amb motiu de la celebració dels actes de la Nit de la Recerca Europea (European Researchers Night), en els quals Catalunya hi ha participat per segona vegada consecutiva, el setembre es va presentar també la iniciativa lúdica RYM - Juga a la ciència!

RYM (Research Your Mind) és un joc integrat per prop de 200 targetes amb preguntes relacionades amb la ciència, cadascuna de les quals té 4 possibles respostes. Les qüestions s’estructuren basant-se en les temàtiques del 7è Programa Marc de Recerca i Desenvolupament de la Unió Europea (salut; alimentació, agricultura i biotecnologia; tecnologies de la informació i la comunicació; nanotecnologia i nanociències; energia; medi ambient i canvi climàtic; aeronàutica i transports; ciències socioeconòmiques i humanitats; i seguretat i espai). El joc està concebut com a un projecte sostenible que cerca esdevenir un instrument educatiu i lúdic de promoció de la ciència als centres educatius i, alhora, ser accessible per al conjunt de la ciutadania catalana mitjançant un versió en línia. En paper, s’ha editat en versions en català, anglès i polonès. L’edició en línia inclou també una versió en castellà. Està previst promoure el joc a les escoles secundàries i universitats catalanes dins de la Setmana de la Ciència a Catalunya

2006 (SC’06) en coordinació amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), a banda de a diferents països de la Unió Europea i estats associats. La presentació del joc es va fer dins els actes de la Nit de la Recerca Europea, un esdeveniment impulsat per la Comissió Europea que se celebra simultàniament cada 22 de setembre a diferents ciutats europees. El seu objectiu és difondre entre la societat, especialment entre els joves, la ﬁgura dels investigadors i investigadores i la seva

rellevància social. Tal com va dir el conseller d’Educació i Universitats, Joan Manuel del Pozo, es tracta de “fer de la ciència una cosa útil i atractiva per ajudar els joves a interpretar la realitat”. L’acte festiu de Barcelona es va desenvolupar simultàniament amb el de la localitat polonesa de Katowice. A Barcelona, la presentació de joc RYM - Juga a la Ciència!, va permetre celebrar una partida in situ amb diferents equips formats per estudiants, cientíﬁcs, periodistes i empresaris. Aquesta partida va ser

conduïda pel físic i periodista Tomàs Molina, conegut home del temps de TV3, amb la pretensió de facilitar als joves el contacte amb els científics d’una manera original, agradable i atractiva. Aquesta iniciativa està cofinançada per la Comissió Europea i l’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) en collaboració amb l’Oficina de l’Espai Europeu del Coneixement (OEEC) del Departament d’Educació i Universitats, i en associació amb l’Institut per l’Ecologia en Àrees Industrials de Polònia. Del joc se n’ha fet una edició impresa però també hi ha una versió digital a la que es pot jugar en línia. Per fer-ho, només cal enllaçar amb la seguen adreça:

www.gencat.net/agaur/rym/joc. El Departament d’Educació i Universitats ha editat 2.500 jocs de l’edició en paper que es repartiran per col·legis i instituts públics, i se n’ha fet versions en català, anglès i polonès. L’edició en línia inclou també una versió en castellà. Està previst promoure el joc a les escoles secundàries i universitats catalanes dins de la Setmana de la Ciència a Catalunya 2006 (SC’06), en coordinació amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), a banda de a diferents països de la Unió Europea i estats associats.

www.gencat.net/universitats

L’HIPERBÒLIC

JOVENTUT

De fronteres, els EJI no hi entenen 36 projectes per als Espais Joves Interculturals (EJI) a tot Catalunya. 36 espais per a què joves autòctons i immigrants puguin compartir interessos i necessitats.

On s’iniciaran els nous projectes dels EJI? principals que ens hem marcat per a aquest curs i els més immediats són els de promoure la participació dels joves en les activitats que fem i fomentar-ne la seva implicació en funció dels gustos, preferències, habilitats o necessitats. Des d’aquí també volem animar-los en l’estudi i el treball escolar per a què no abandonin les classes.

cultural entre els nois i noies en el seu temps lliure. Si bé la integració entre els joves autòctons i nouvinguts està molt ben orientada a l’escola, en sortir del centre és on cal treballar més a fons. Precisament, els espais joves poden contribuir d’una manera important a aconseguir aquest equilibri social.

Un bon exemple d’Espais Joves Interculturals és l’Espai Jove Núria, d’Olot, que ja fa temps que funciona. Hem parlat amb el Joaquim Monturiol, Regidor de Joventut de l‘Ajuntament d‘Olot, per a què ens expliqui de primera mà què fan els EJI.

Què hi poden fer els joves? Els nois i noies poden participar-hi lliurement. Tenen ordinadors per fer treballs, per connectar-se a Internet; disposen del suport de dues educadores que en fan el seguiment; poden gaudir d’un espai de jocs diversos amb futbolí, ping-pong, jocs de taula, televisió, etc. Periòdicament s’organitzen activitats de més gran format com campionats de tot tipus, gimcanes, sortides a diferents punts de la ciutat, etc.

Què els diries als joves que no han visitat mai un EJI? Doncs sobretot que facin un cop de cap i que vagin a veure’l. Que el coneguin i que hi participin. Aquests espais estan pensats per a ells, però, sobretot, per a què s’hi impliquin i decideixin quines activitats hi volen realitzar.

Quina feina porteu a terme a l’Espai Jove Núria? Actualment tenim dues educadores treballant de dimarts a dissabte. Els objectius

Creieu que és un bon espai per a la integració? Pensem que és una bona manera d’iniciar-la perquè afavorim l’intercanvi inter-

Els Espais Joves Interculturals són una eina per a la integració. En ells, es potencien les xarxes de participació social de joves autòctons i joves d’origen immigrant, en àmbits tan diferents com l’esport, la feina, la cultura, l’animació intercultural i l’educació no formal. Es tracta de relacionar-se, de crear un espai ﬁx i estable, on els joves de qualsevol país puguin realitzar junts diferents activitats. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha presentat 36 EJI escampats per tot el territori i que estaran dedicats a diferents projectes.

Aquí teniu una relació de les poblacions on s’iniciaran els 36 nous projectes d’Espais Joves Interculturals: Cornellà, Esparraguera, Esplugues de Llobregat, Granollers, Manlleu, Mataró, Mollet, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, St. Adrià de Besós, Sta. Coloma de Gramenet, St. Feliu de Llobregat, Sitges, Vic, Vilanova i la Geltrú, Balaguer, Lleida, Mollerussa, Vielha-Mijaran, Tarragona, Torredembarra, Salou, Vendrell, Banyoles, Blanes, Olot, Ullà, Roquetes, Tortosa, Ulldecona. També iniciaran un projecte els consells comarcals d’Osona, del Pallars Sobirà, del Segrià, d’Aran i del Baix Camp.

Més informació:

www.gencat.cat/joventut

Si voleu obtenir més informació de l’Espai Jove Núria i de totes les activitats que duu a terme us podeu posar en contacte amb ells a:

C/ Carme, 8. Olot. Telf.: 972 268 961 Correu electrònic: joventut@olot.org.

L’HIPERBÒLIC

CAIXA MANRESA

Recompensa

als millors estudiants

Els més bons estudiants ja podeu estar contents, perquè gràcies a les beques de Caixa Manresa el teu esforç haurà valgut la pena. Fa nou anys que l’entitat premia els més aplicats amb una beca, i cada any són més els candidats que se’n beneﬁcien. El curs 2005-2006 van ser 409 els joves que van rebre un ajut econòmic de 600 euros. Per accedir a la donació, aquest últim any s’havia de tenir una nota de tall de 8,75. Creus que pots aconseguir-la? Doncs fes la teva sol·licitud, perquè els beneﬁcis valen la pena.

Adrià Piñol 18 anys, estudiant de Filologia Clàssica Estàs content d’haver començat la carrera que has triat? Sí, m’agrada molt, hi vaig molt content. M’hi trobo molt a gust, no m’ha decebut gens.

Els interessats us heu d‘adreçar a qualsevol oﬁcina de Caixa Manresa a la comarca on residiu. Està implantada a 25 comarques i les beques es reparteixen indistintament, els premiats d’aquest any són de gairebé totes elles, des de Barcelona ﬁns a la Cerdanya, passant pel Baix Camp, l’Alt Empordà, etc.

Els estudiants Esteban Darwich és un dels estudiants que va rebre la beca de Caixa Manresa per iniciar els estudis de medicina. Després d’anys de feina, va completar la formació i es va presentar al MIR, el resultat no podia ser millor, va obtenir la nota més alta. L’Adrià Piñol també és un estudiant beneﬁciari del programa, aquest és el primer any que és a la universitat, el seu mèrit és haver obtingut la millor nota de la convocatòria.

Què és el que més t’agrada i el que menys? Aprendre llatí i grec és el que més m’agrada, sobretot llatí. En canvi m’agraden menys les assignatures més globals com gramàtica castellana.

Esteban Darwich

A què t’agradaria dedicar-te en el futur? No ho sé. M’agradaria estudiar arqueologia també, fer el segon cicle complementaria molt bé la ﬁlologia.

Tens el privilegi d’ostentar la millor nota del MIR, què signiﬁca això? El MIR són com unes oposicions que serveixen per ordenar l’assignació de les especialitats mèdiques. Tenir la nota més alta al MIR permet ser el primer en escollir l’especialització que es vulgui en el centre on es vulgui.

Què es necessita per fer de ﬁlòleg? T’ha d’agradar la lectura, facilitat per aprendre llengües i constància. Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa? A través de l’escola, la directora va portar prospectes que ho anunciaven i en vaig agafar un. Vaig veure com alguns amics s’hi inscrivien i vaig decidir fer-ho jo també.

26 anys, estudiant de Medicina

Quina especialitat has escollit? La meva preferència ha estat dermatologia, la part de la medicina que tracta les malalties de la pell. La vaig escollir perquè m’agradava, vaig valorar alternatives com cardiologia o altres, però dermatologia és la que em va atraure més. I estic content amb l’opció que he pres.

On t’agradaria treballar? No ho sé. De moment estic a l’Hospital Clínic i encara em queden quatre anys, més endavant ja es veurà. Afortunadament la dermatologia té bastantes sortides en centres privats. Què es necessita per ser un bon dermatòleg? S’ha de tenir molta experiència i haver vist molts casos. També és important la destresa manual, ja que també fem una mica de cirurgia, però sobretot experiència. Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa? Jo tenia un compte a Caixa Manresa, però va ser el meu oncle qui em va dir que hi havia aquest programa.

L’HIPERBÒLIC

ELS CONVIDATS Marina “la Canillas”, Max Wright i DJ Panko. Veu, percussió i DJ d‘ Ojos de Brujo

Desenvolupar una neurona val un dineral”

Telm Borràs, telm@edicat.net

No ho podria fer un cirurgià, tampoc un cuiner. Per combinar ﬂamenco, funky, hiphop, rumbes i melodies hindús, per obtenir una música urbana amb milers de seguidors, cal ser un músic molt inquiet. Això és exactament el que són Ojos de Brujo, uns mags de la fusió que van començar fa 10 anys, ignorant que les seves sessions de música els portarien tan lluny. La colla d’amics que es reunien per passar les hores els caps de setmana van aconseguir editar un disc que va captar l’atenció de gent de tot el món. Han portat la música ﬁns a Finlàndia, Amèrica i el Japó. Parlem amb tres dels seus components per conèixer-los una mica millor.

Br revista a Ojos de Moment de l’ent a on Barcel al seu local de

ujo,

Després de 10 anys de música, en què ha canviat el grup? Sou més ambiciosos? Panko- Més responsables. Quan la gent et diu: “la teva música m’ajuda a seguir la rutina d’aquest món”, doncs és una responsabilitat. El món està com està i nosaltres som un estímul. Marina- No som ambiciosos. Som conscients que cap disc ven 2 milions perquè li agrada a la gent, no ens enganyem, mai vendrem més de 2 milions de discs, hem de dormir tranquils, és impossible perquè no fem allò que és necessari, no estem pagant per un anunci a la tele, etc. Estem en un món en què tot són diners, màrqueting i tot el que hi ha al darrera és una inversió de diners. Els que venen ho fan perquè un peix gros està posant diners. Si no, de cop i volta, com és que una desconeguda surt a la tele i en dos dies tots sabem

Sortegem 4 CD de techari l’últim treball d‘

Entra a la pàgina web www.deria.net PARTICIPA i GUANYA !

qui és? I escoltes la cançó i la tens posada a les venes fins que desapareix? Max- Quan no hi ha ambició, no hi ha frustració. Cada pas que hem donat ha estat una alegria, no ha estat “merda, no hem arribat a les vendes dels Estats Units”. Teniu una discogràfica pròpia que us permet ser independents, què va passar amb l’anterior que vau acabar? P- Discrepància d’opinions, enfocs diferents de forma de treballar. D’entrada, el disc que vàrem fer és molt distant del que ells volien fer. I la distribució nefasta, tothom el tenia copiat, a Sevilla ni el venien. Tampoc ens enteníem a nivell gràfic ni en la filosofia. Vàrem partir peres i per sort ens van deixar l’opció de fer-nos el propi segell. Ma- A canvi de cedir els royalties del disc! Ens van fer una carta de llibertat, m’agrada dir-ho perquè el nom resumeix molt bé el que significa, “hem firmat una carta de llibertat”, de l’estil “tot el que veus és teu, m’és igual, treu-me les manilles”. Tot el que hi ha al primer disc és seu. La música està molt estandarditzada, fins i tot al carrer els músics tenen un lloc i unes hores on tocar. S’ha perdut en cultura i s’ha guanyat en tranquil·litat? Max- Es perd en cultura i frescor, tant en músics del carrer com en locals que tenen un escenari petit perquè toquis. Barcelona està molt estancada. Ma- Jo ara visc al centre i fa 5 anys vivia més tranquil·la que ara, hi havia gent tocant a baix i no em molestaven, a les 23h ja no hi

L’HIPERBÒLIC ELS CONVIDATS

Max Wright i M arina “la Cani

llas”

eren. Ara saps què sento? Grups de 17 guiris que venen a emborratxar-se a Barcelona, que passen cridant per sota de casa. No es facilita la cultura, ni que es vegi art. Tot el que fa que desenvolupis una neurona val un dineral. No sé on anirem a parar. Vosaltres heu tocat al carrer, es queixaven el veïns? P- No, si has tocat al carrer i et busques la vida aprèns a utilitzar les hores, els llocs on passa gent, on van a comprar, llocs estratègics, això propicia que de cop i volta mentre toques aparegui un personatge del Brasil que es posa a ballar ﬂamenc i al·lucines. L’actitud de la gent mirant és diferent, és molt curiós. Max- Hem arribat a fer promoció del disc al carrer, a Bèlgica i a Itàlia, ser allà de concert però tocar el dia anterior al carrer. Llavors a Europa hi ha més cultura de carrer que aquí? P- No, ho fèiem clandestinament. Va arribar la policia... Ma- Aquí al centre hi havia negocis que feien música que han tancat perquè no podien viure, perquè els hi posen problemes, l’administració ho fa tot molt estricte, la

llicència de pagues és com si tinguessis un hiper local. El que hauria de fer és millorar els locals perquè s’hi pugui escoltar música sense molestar. Que hi hagi 15 locals a Barcelona on els grups nous puguin tocar. Sinó, per què posen tallers de músics? perquè toquin a casa seva i trenquin el cap a la seva mare? No tenen on tocar! I després veus el trapitxeo, que no t’expliques perquè un lloc està obert quan té un reducte de gent a la cua, tots borratxos, i mai està tancat. Aquest estiu han tancat molts locals, l’altre dia, la Paloma. Max- Sí, a vegades dius, sortiré, però acabes bevent cerveses i xerrant, el rotllo d’anar a escoltar alguna cosa està difícil. Ma- I molt elitista, cada vegada costa més diners. Als concerts pagues 20 euros per entrar, nosaltres estem sempre barallantnos amb els preus. Max- Quan la majoria de gent cobra 600 euros al mes, no et pots gastar 50 euros en una nit per això. Ma- Podríem tenir una ciutat molt més habitable on cada barri tingués una mica d’alternativa al que és el ciment i a l’atur, que aquí a la Ribera és del 70%, ara que encara

DJ Panko

Tal com raja no hi han vingut a viure els guiris. Per cert, una pregunta que jo faria a l’ajuntament: on són les àvies que vivien en aquests carrers? Les han fet fora i encara no sé on les han enviat, perquè n’hi havia moltes i han desaparegut. Les dones de 80 anys que cobren 350 euros al mes. Per tenir una casa has de pagar 1.500 euros, però si no cobres això ni treballant deu hores al dia! Com viurem les persones que no som alemanys? Penso que és el model europeu que va molt bé per a uns i que als altres no sé què passarà.

Nom complet: DJ Panko Data i lloc de naixement: Barcelona, 15 de setembre de 1963 La primera vegada que vas pujar a un escenari: als 8 anys, era presentador de les festes del cole Plat que cuines millor: Estofat de seitan, que és com carn vegetal, a la “Pankini” Tens fama de ser molt: (“ﬁestero”, respon en Max), simpàtic Un viatge que t’agradaria fer: A la lluna, riu Recomana’m un disc: El de Veneno, el primer que es diu Veneno Un color: El taronja Una debilitat: Fumar plantes Un somni: Que tot s’arregli, que el món estigui mes equilibrat, que no hagin de venir amb pateres, que s’equilibri tot i que tothom sigui feliç en aquest món

¡ Y

L’HIPERBÒLIC

JOAN COROMINES

A L’hiperbòlic, els viatges sí toquen!

Participa i guanya! Aquell viatge er a i ha estat un somni fet realitat. En veure el sorteig, vaig pa rticipar-hi amb tota la il·lusió de l món, esperant qu e em toqués perquè ja feia te mps que volia an ar a l’Alguer i no havia tingut l’oportunitat de fer-ho. Així que el dia que vaig rebre la notícia, no m’ho podia cr eure però així er a: m’havia tocat!!! Quina il·lus ió!!!

gia, vam decidi r llogar unes bi cis allà mateix anar a veure el i lloc on l’avió en s havia deixat caure la nit an terior. Aquest va ser el primer contacte amb l’illa de Sarden ya, amb el so lluent que es l reﬂectia a les aigües cristallines d’aquelle s platges. Els dies poster iors vam lloga r un cotxet i a voltar!! Unes de les coses que més ens va impressionar va ser la gruta de Neptú, una cova en un en trant de mar on , per accedir-h s’havien de fra i, nquejar unes 60 0 escales. Tot i l’esforç físic, va merèixer m olt la pena ve re-la: està plen ua d’estalactite s i estalagmite amb formes be s n curioses.

Ha estat un vi atge impression ant. Vam arribar al vespre, quan ja era fo sc , i vam anar a l’alberg en taxi. No pas perquè ens sobrés la pasta, sinó perq uè l’autocar qu e ens havia de portar acabava de marxar i el pr òx im venia al cap d’una hora . Tot i que ja te ní em el bitllet, teníem pressa per veure mes enllà d’aquell aeroport. Quan Sardenya és un vam arribar a l’a a illa que té de lberg, ens va rebre un xicot tot, amb un cl ima molt sembl molt amable qu ant al d’aquí i e ens va dona un la clau de l’hab es muntar ny es molt sembl itació i ens va ants a les de M indicar cap on havíem d’anar on ts errat. Jo ja m’hi hagués . Allò per fora quedat, però no semblava una pot ser! caseta de cam p i per dins, la suite tenia bany propi i estava im Moltes gràcies pecable. per tot a la gent de L’Hiperbòlic. Ha estat ge nial! El dia següent vam degustar l’esmorzar (no era molt varia Isabel Falguera, t, però correcte ). Plens d’ener IE

S Esteve Terra

des de Sant Joan

I ja ho saps, si vols ser tu el pròxim premiat, no deixis de participar!

L’HIPERBÒLIC

COSMOCAIXA

Descobreix el per què CosmoCaixa posa en marxa un nou taller elaborat conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra. S’anomena Màquines i Ordinadors: com hi interaccionem? i proposa un interessant viatge per la relació persona-ordinador.

de tot plegat

L’home sempre ha buscat, des de l’Edat de Pedra, crear una prolongació d’ell mateix per tal d’aprofitar millor el seu entorn. En aquella època ho va aconseguir a través de les pedres a les quals aplicava una rudimentària tecnologia i ara ho fa a través de les noves tecnologies. La interacció persona ordinador, cada vegada és més present en el nostre dia a dia, i la seva sofisticació va augmentant a un ritme trepidant. De les màquines grans i molt mecàniques hem passat a màquines que, amb un format cada cop més reduït, poden tractar molta informació. De ratolins cablejats hem passat a ratolins làser i pantalles tàctils... Prendre consciència de fins a quin punt això forma part de la vida, i de com afecta en la percepció i la comprensió del món, és la perspectiva en la qual se situa CosmoCaixa amb aquest taller que s’iniciarà al gener. L’objectiu és que els joves aprenguem què és una interacció, quines són les seves propietats, quin és el paper de les interfícies i com, a través d’elles, ens relacionem amb màquines i ordinadors. L’esperit crític cap a la relació home-màquina pot ajudar a crear interfícies cada vegada millors, que assoleixin l’objectiu de ser utilitzades de manera natural per a tots els usuaris. En un moment on prima l’era de la comunicació i de la societat de la informació i del coneixement, els sistemes informàtics ja no només estableixen la relació home-màquina sinó persona-persona. Per això, el saber-los utilitzar i entendre és tant important.

SXC.HU

Com funcionen les coses?

SXC.HU

Per a inscripcions i més informació:

www.lacaixa.es/obrasocial o al Servei Educatiu de CosmoCaixa

Quan ens trobem davant d’una màquina i no la sabem utilitzar, s’obren diferents possibilitats. Tal vegada la dificultat la tinguem nosaltres com a usuaris, però..., i si la interfície de la màquina no és prou clara?. Què passa dins la màquina quan premem un o altre botó? Queda prou clar el què hem de fer? D’aquesta manera comença el Taller d’Interacció on l’experimentació és clau. Des d’un simple pany de porta que accionem, fins a una “caixa negra” que planteja una “situació problema”, un seguit d’experiències ens conviden a elaborar hipòtesis sobre com funcionen els aparells que tenim al davant i com ens relacionem amb ells. Analitzar quina és la seva usabilitat, si la interfície és correcte o no, si és natural,quina és l’acció/resposta, etc, seran els passos que ens conduiran en aquesta descoberta. El taller s’estructura en dues fases. En primer lloc, en una aula taller es proposaran activitats que posaran a prova la nostra intuïció i que ens farà reflexionar sobre quatre aspectes molt importants en la relació home-màquina: acció i resposta, quan fem una acció saber quina serà la conseqüència; usabilitat i naturalitat, si la part que veiem de les màquines és fàcil d’utilitzar i si el disseny és correcte; interacció i interfície, entendre’n els conceptes i saber-los utilitzar alhora que reflexionem sobre les interfícies de les màquines; i model mental i caixa negra, fer-nos una idea mental de com funcionarà una màquina només veient-ne el seu exterior i simplificant el sistema. En segon lloc, es durà a terme una activitat de descoberta de continguts de la Sala Permanent de CosmoCaixa a través d’una nova instal·lació interactiva dissenyada específicament per a aquesta activitat. Màquines i Ordinadors: com hi interaccionem? És un nou taller amb els qual CosmoCaixa dóna cabuda al camp de la tecnologia, ampliant l’oferta que, fins ara, es centrava més en la biologia, la física i la química. El Taller d’Interacció s’iniciarà al gener i tindrà continuitat al proper curs.

L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES

La generació del segle XXI:

els mileuristes Anna Salarich, anna@edicat.net

L’agost del 2005, Carolina Alguacil va enviar una carta a El País on va anotar per primer cop el terme “mileurista”. Des d’aleshores, el terme s’utilitza per descriure la generació nascuda entre 1968 i 1982 i que, tot i tenir estudis, no cobra més de mil euros al mes.

Joves amb sous que no arriben als 1.000€ al mes per a una vida que s’encareix a un ritme trepidant. La generació dels mileuristes intenta formar-se un futur, tot i les diﬁcultats que se’ls presenten, com trobar un lloc per viure, tenir una feina estable o un contracte com Déu mana.

Alguns analistes econòmics diuen que els joves són els nous pobres d’avui. Joves amb estudis universitaris, postgraus, màsters i idiomes que no tenen una feina que s’adigui a la seva formació. Joves que tenen un futur negre si tenim en compte els contractes precaris i els altíssims preus de l’habitatge.

Als mileuristes els uneix un sentiment comú: el desànim de veure que la vida fa massa pujada i que no tenen com escalar-la, que la societat està muntada a esquenes de les seves necessitats i que els dirigents no els escolten. Alguns poden pensar que són uns privilegiats, i sí, ho poden ser, però no és allò que ells esperaven. Tenir una bona formació ja no els assegura tenir un bon lloc de treball, al contrari que els passava als seus pares. Anar a la universitat, tenir màsters i saber idiomes, no assegura tenir una bona feina ni un bon sou, ni una feina estable. Aquesta inseguretat ajuda a viure el dia a dia, però no permet tenir perspectives de futur.

Un lloc on viure

SXC.HU

Als mileuristes els costa molt trobar un habitatge digne. En primer lloc, si l’opció és emancipar-se pagant un lloguer, és gairebé impossible fer-ho sol. Per això, normalment es tria l’opció de compartir pis, d’aquesta manera les despeses es poden repartir i es pot gaudir de llibertat a un preu més o menys assequible. De dependre dels pares es pas-

sa a dependre dels companys. Comprar un pis per a un mileurista ja és més difícil. En primer lloc, perquè els bancs no posen gaires ajudes i, en segon lloc, perquè els pisos estan tan cars que la idea d’hipotecar-se per la resta de la vida no sedueix ningú. Les eternes promeses d’habitatges per a joves se les continua enduent el vent i cada vegada és més complicat emancipar-se i formar una família. No és d’estranyar, doncs, que la casa dels pares es converteixi en el millor lloc per esperar si la maleïda bomba immobiliària peta d’una vegada per totes. Si el terme mileurista és nou, les anomenades “solucions habitacionals” també ho són. Així s’anomenen els habitatges de pocs metres quadrats on, segons diuen, els joves poden començar l’emancipació i créixer com a persones. Els mileuristes posen en dubte aquesta màxima, doncs ni els pisos són barats, ni viure en un “zulo” és una idea atractiva. Un exemple d’això, el podem trobar al blog zulitos.blogspot.com on es mostren els “zulos” que es poden comprar a la xarxa. La relació qualitat-preu és una broma de mal gust. Per acabar amb tota aquesta especulació s’ha creat un grup que a través de la web www.viviendadigna.org demana un lloc digne on viure, tal i com estipula la Constitució Espanyola. A la xarxa també es pot veure com viuen alguns habitant de Hong Kong en pisos de 9m2. Realment increïble, ho podeu veure a www.freephotosandvideos.com .

manteniment del cotxe 200€ 1 cafè al dia, són al més 20€ SXC.HU

L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES

el pis 400€ menjar 120€

telèfon 30€

Què puc fer amb 1000€ al mes? Aquest pot ser el dia a dia d’un mileurista que visqui a Barcelona. Què pot fer amb el seu sou? En el pis ja es gasta uns 400€, amb les despeses incloses. Clar que aquesta xifra pot oscil·lar segons la zona, però més o menys, com a mitjana, seria aquesta quantitat. De menjar, sense grans estridències, es pot gastar uns 120€ i en transports uns 30€, tenint en compte que va en transport públic i es mou per la zona 1. La factura del telèfon suma uns 30€ i el manteniment del cotxe, 200€. De moment, el nostre mileurista gasta 780€, però a això hi hem de sumar despeses que van sumant i que semblen tonteries. Si el mileurista fa un cafè amb llet cada dia, al bar amb els de la feina, al mes li surten 24€. No menja ni croissants ni cap pasta ni entrepà. Si és fumador, posem que consumeix 2 paquets a la setmana, per 4 al mes, serien uns 16€. I si a sobre es tenen relacion sexuals, la capsa de preservatius surt a 10€ (comptem que no té una vida sexual molt activa i que una caixa li dura el mes sencer). Comprar una barra de pa cada 2 dies suma a les despeses 7,60€ i si a més es compra el diari, la cosa puja a 30€ al mes. Si ets noia, també has de comptar amb la despesa de tampons i compreses. Sumem uns 7€. Fins ara, portem gastats 850€ si ets noi i 857€ si ets noia. Ara anem

a aquelles coses que pot fer una persona jove i que ja dispara molt el pressupost del mes. Sortir un dia de festa pot costar uns 20€, comptant un beure i l’entrada a la discoteca. Si també es vol anar al cine, també un cop al mes, són 7€. Si hi ha algun aniversari pel mig, la cosa ja es complica doncs s’ha de comptar el sopar, 20€, el regal, 5€, i sortir, 20€ més. Només sortint 2 caps de setmana al més, hem gastat 922€ o 929€. D’acord, i què passa si s’utilitzen lents de contacte i aquest mes toca pargar-les? 150€. I en tota aquesta llista no hem sumat si s’ha de comprar roba o sabates, si es vol llogar una pel·lícula, si es té Internet a casa, si es necessita un ordinador, si es paguen peatges, que es tingui una vida sexual molt activa, que es fumi molt, que es fumin coses il·legals, etc. Si hem de reduir despeses, què fem? Deixar de fumar, arriscar-nos a embarassos no desitjats o malalties de transmissió sexual, no tenir accés a les noves tecnologies, no sortir de casa sense llibres (són cars) i sense pel·lis (llogar-les és car i baixar-les no es pot perquè no tenim Internet), aïllar-nos socialment sense anar a aniversaris, ni festes, ni discoteques, ni anar al cinema, ni compra el diari… En deﬁnitiva, com es pot comprar un pis amb mil euros al mes? Com podem tenir una vida normal sense endeutar-nos?

L’HIPERBÒLIC

ALTAVEU

LA TROBA KUNG-FÚ

www.enderrock.com

Rumba amb autodisciplina Helena Morèn Alegret Foto: Juan Miguel Morales Hi va haver un temps en què les festes majors no s’entenien sense Dusminguet. Des que la formació es va dissoldre, el seu cantant, Joan Garriga, ha aplegat vells amics i nous músics a La Troba Kung-Fú. El grup practica una regenerada ﬁlosoﬁa basada en el Kung-fu: la motivació, l’autodisciplina i la dedicació. Han passat mig any carregats de concerts, penjant cançons a la seva web, fent promoció amb l’edició d’un dub-fulletí amb els seu miniCD de regal, aquesta tardor surt el seu primer llarga durada, de dotze cançons i amb el títol provisional de Sense nom. “El disc l’hem fet entre el Marià Roch, el Toti Arimany i jo - comenta el cantant i compositor Joan Garriga- , i hem assumit el rol de portar-lo a terme. El bateria Pep Terricabras també hi ha ajudat bastant. Els altres membres del grup no s’hi han involucrat gaire perquè tenen una realitat diferent; cadascú hi ha posat la seva

part. Per això diem que és un treball una mica obert. Anem ensenyant les cançons a mesura que les acabem. Era del que tenia ganes, de gravar-les i explicar-les. L’actitud de tots els músics fa que La Troba Kung-Fú sigui una banda”. El grup s’ha passejat durant tot l’estiu pel país, obtenint una molt bona resposta del públic. “No som Dusminguet per molt que jo sigui allà amb l’acordió i cantant: són cançons noves i la gent no les coneix. Quan amb Dusminguet ens posàvem a girar les cançons que estàvem gravant i la gent encara no les havia sentit, la reacció era la mateixa d’ara amb La Troba Kung-Fú. El que passa és que avui ningú no se’n recorda, només recorda quan cantàvem el Marihuana i tothom saltava. Les noves cançons s’han sentit poc. I l’altra cosa que ens passa és que la gent està a l’expectativa, esperant potser el mateix, i no és el mateix”.

Pel que fa a la pràctica del Kung-fu lligada amb la rumba, el cantant explica que a la vida t’apareixen conceptes que et marquen o que t’ajuden a entendre el que estàs vivint. “No conec cap paraula en català, en castellà o en anglès que defineixi tan bé el Kung-fu, que és el fet d’assolir una habilitat o una virtut mitjançant la pràctica”. Garriga explica que els xinesos tenen el coco organitzat de manera diferent, i em semblava molt idoni. Aquí seria el que en diem tenir art o ofici. Abans l’artesania i l’art anaven bastant més junts. Si tens una idea prou brillant és perquè hi ha una part d’ofici. Si no, no surt. Segons el líder de La Troba KungFú, en el moment d’especialització en què ens movem, i amb la globalització, els oficis i l’artesania s’estan perdent. “I jo, en canvi, que em vull dedicar a la música o a tocar un instrument, vaig descobrir que necessitava constància i dedicació”.

FELIU VENTURA Alfabets de futur Tot i la senzillesa inicial, en aquest tercer disc d’estudi - després d’Estels de tela (45 Revolucions Records, 2000) i Barricades de paper (Propaganda pel Fet!, 2003)- s’hi percep més ambició musical per part del jove cantautor valencià. El nou disc de Ventura té un clar missatge d’autoaﬁrmació, personal i col·lectiva, i s’acompanya de les melodies acústiques de Borja Penalba per servir-nos deu cançons que irradien amor. H.M.A.

CONXITA Amb lletra petita Aquest és el nou grup d’Helena Casas, la que va ser veu i pandereta de Pomada. Conxita elabora amb una naturalitat extrema cançons que basen la seva força lírica no en amors impossibles i grans idees surrealistes, sinó en la quotidianitat: nens que juguen al carrer, culleres brutes, festes de disfresses, ibuprofens i paracetamols. Pop trist que és una bona alegria per a tots els amants de les bones cançons. ROGER PALÀ

ABÚS A Can Pistraus Agustí Busom s’ha tret la son de les orelles i ens obsequia amb un disc vitalista i amb una sonoritat més fresca i rockera, que trenca d’aguna manera la tonalitat més fosca dels seus anteriors treballs. Abús és tota una garantia en el particular món on viuen els nous bandautors, i si no hi hagués personatges com ell ens els hauríem d’inventar pel bé de la música. FERRAN AMADO

L’HIPERBÒLIC

SEXE

On ho fan Cercar-se un lloc per gaudir del sexe no sempre és fàcil. La gent jove, per fer-s’ho en parella, ha de recórrer als llocs més insospitats. Si no pot ser a una casa, què té més, dins un cotxe o a qualsevol racó amagat.

“- Venga, va! Deixa’m ses claus des cotxe… -Si d’aquí a mitja hora ests aquí. Que no veus que tot cristo se’n vol anar a dormir? -Bé, però pentura no la tornaré a veure més. I està com un tren! -Quin cabró! Estàs fet un xot! Au vés, però no estiguis molt. -Gràcies Rafel; després t’ho cont.” Quantes vegades heu tengut o heu sentit una conversa així? Segur que moltes. Els joves ara gaudeixen de més llibertats que no abans i el tema sexual n’és un exemple evident. Però el lloc per mantenir relacions sexuals és un punt que encara no està tan clar. Qui no té un espai propi o segur d’interrupcions externes s’ha de cercar la vida. I això ho sabeu tots. Però per a què vejau, el passat mes de desembre el director general de Juventut de la Junta d’Extremadura, Antonio Fernández, va tenir una revolucionària iniciativa: preparar espais on els joves poguessin mantenir relacions sexuals. Aquesta proposta, però, no

ATOMIC GIRLS

els joves? vegé la llum. I si s’hagués aprovat, què opinarien els joves d’aquesta decisió? Haurien de ser ells mateixos qui ho haurien de decidir. Mentrestant, per tant, les coses seguiran igual que ﬁns ara: qui no cerca, no troba. “- Avui mon pare i mu mare se’n va a sopar fora. Vendràs? -A tu que te pareix? Hem d’aproﬁtar! -Molt bé però primer ves a la farmàcia a comprar condons.” Des del punt de vista dels joves amb parella estable o sense parella, sembla que els primers van més al sexe en un lloc segur (una casa, per exemple). Quan proven nous llocs s’estimulen, s’esplaien en les seves fantasies sexuals. Per cert, diuen que la cuina és un lloc ple d’erotisme i que el fet que un home o una dona cuinin per a la seva parella és una invitació a l’acte sexual. Quina morbositat, veure el teul al·lot o la teva al·lota amb un devantal fent una truita de patata, amb la suor que li regalima pel front, o tallant ceba, amb unes llàgrimes que li arriben pels colzes, mentre tu el/la mires posseït per la més salvatge excitació!

Ara bé, els altres que no tenen parella, quan tenen una oportunitat, l’aprofiten, sigui allà on sigui, “aquí te pillo, aquí te mato”, sense importar el lloc: la questió és boixar. Si no pot ser en una casa, què té més, dins un cotxe o a qualsevol racó amagat, al portal d’una casa, damunt l’herba d’un minigolf o dins un caixer automàtic (bé, no exactament dins la màquina, diguem dins l’oficina). Això també depèn del caràcter de cada persona. Sempre n’hi haurà de més desvergonyits, que no tendran manies a l’hora de pergar-ne un damunt el capó d’un cotxe. Però, per a altres, “què dius? Jo, al llitet ven calentet/a”. A part de la qüestió de la comoditat, dins aquest segon grup també hi inclouríem les persones amb por de ser descobertes en un moment d’eclosió genital (“s’altre dia vaig veure en Toni amb un pardal com un mànec de xapeta per devers Son Negre!”) Per què després d’una casa el lloc més freqüentat per fer-ho és un cotxe? Perquè és l’espai que més s’assembla a una casa. Una casa es pot tancar i un cotxe, també; una casa té llits i sofàs, i un cotxe té uns respatllers reclinables i un seient al darrere que permet fer filigranes. A més, dins un cotxe hi ets tu amb la teva parella, no amb tota la gent que passa pel carrer o que està ballant dins la discoteca (a no ser que tu vulguis, clar) i que et podria censurar amb una inquisidora mirada de despreci, o qui sap si d’enveja. Però n’hi ha per a tots els gustos. Alguns disfruten exhibint-se damunt la barra d’un bar, envoltats de gent. Oh! Quin escàaaaaaandol! Un altre fet a tenir en compte és que la qüestió de la prevenció sexual ha canviat d’unes dècades ençà. Ara es prenen més mesures que no fa 20 o menys anys. En aquells temps, el sexe era encara considerat un tema tabú i sentir-ne parlar era considerat

SXC.HU

un acte de liberalitat mal vista. Per una altra banda, actualment el lloc per tenir relacions sexuals va una mica lligat a l’edat dels especímens involucrats. Els menors de 18 anys ho tenen més difícil, ja que a part de no tenir cotxe han d’aprofitar quan poden i on poden. Un exemple n’és l’enquesta que realitzà la firma de preservatius Durex, on els resultats són significatius: els joves de 17 anys tenen una mitja de 79 relacions cada any. En el cas dels de 18, la xifra augmenta a 102. Aquí qui no s’espavila ho té cru. Què pensen, però, els aborígens que passen per allà, que quan van al lavabo d’una discoteca es troben amb una escena de: “Sí, ah, aha, ah!”, o quan tranquil·lament van a cercar caragols i es troben el conill i la pastanaga? Cataclacxisclet!? La gent no és tan innocent per pensar que, si veu entrar una parella al bany d’un pub, es van a contar la vida (“Sí, sí, t’ho jur, només hem xerrat.”) Però hi ha contextos en què és més previsible trobar uns amants espassant-se la fortor. És més probable trobar algú dins un cotxe que no damunt d’una teulada, igual que en una platja o un velomar que dins el lavabo d’un avió a les 12 del migdia. Si algú es decidís a provar-ho, això de l’avió, no seria el primer. La foscor, tan lligada a la clandestinitat, converteix en ambigu tot allò que toca: hi ha res impossible en la nit? En qüestions sexuals, no i crec que està ben demostrat. Un consell: si aparcau el cotxe en un lloc proper a la carretera, apagau els llums, no sigui cosa que deixeu els llargs encesos i venguin uns calàpots gegants amb una espècie de tricorni al cap a dir-vos: “Apagad la luces por lo menos!”. Si tenim en compte dades oficials de 1995 d’una enquesta realitzada a joves d’entre 18 i 24 anys pel Centre d’Investigacions Sociològiques, veurem quin és el lloc on iniciaren les relacions sexuals per primera vegada:

- el 27% a casa seva o a casa de la seva parella - el 23, 2% en un cotxe - el 12,6% en un parc, a la platja o a fora vila - el 10,6% en un pub o una discoteca - el 9,9% a casa d’un amic - el 4% en un hotel o pensió - el 2,6% al cinema - el 0’7% al lloc de feina

L’HIPERBÒLIC

MÓN VIU

L’època del desglaç Les imatges per satèl·lit ho confirmen: el pol nord s’està fonent a un ritme molt més ràpid del que s’esperava i, si tot continua així, podríem viure un desglaç molt important. Quan alguns vam veure Ice Age 2: el desglaç vam riure i ens ho vam passar bé. Però rera l’animació i els personatges simpàtics, hi ha un tema molt seriós que es complica cada vegada més. És al setembre quan es mesura la quantitat de gel dels pols i, per primera vegada, s’ha pogut comprovar que la recuperació de gel durant l’hivern no ha estat l’esperada ni la necessària. Per aquest motiu, per primer cop, seria possible creuar el pol pel mig, cosa que fins fa poc era impossible. El desglaç s’està accelerant i les imatges per satèl·lit van confirmar que entre un 5 i un 10% dels gels àrtics verges es van començar a fracturar després de les últimes tempestes d’estiu. El forat detectat al gel té la grandària de la Gran Bretanya i el problema és que la resta de superfície comença a ser tan fina que es trenca amb facilitat.

Anna Salarich, anna@edicat.net

ja és aquí

Groenlàndia també està en perill El desglaç a Groenlàndia ha augmentat un 250% en els últims anys. Aquesta dada tant impactant confirma que la zona sud d’aquest país està en greu perill i que, si continua així, el nivell del mar podria anar pujant a un ritme de 2mm per any. La situació posaria en perill moltes zones litorals del planeta i si, a més, sumem el desglaç de les cobertes àrtiques, la puja-

da seria molt més elevada. Però això no és tot: si la coberta groenlandesa es fongués completament, es produiria un augment mitjà del nivell de l’oceà mundial de 7m. Sembla que estiguem parlant d’una situació molt remota en el temps, però no es poden oblidar les dades que s’estan assolint actualment i les previsions que hi ha per al futur.

Escalfament de la Terra L’efecte hivernacle i el corresponent escalfament de la Terra és una de les causes principals del desglaç del pol nord, que actualment està en un 18,2% per sota dels nivells que es considerarien correctes. Si el ritme continua igual, alguns experts diuen que pot ser que el 2070 no hi hagi gel, tot i que n’hi ha d’altres que donen dades més negatives i no tan llunyanes.

L’HIPERBÒLIC

APRÈN A CONSUMIR

Segell

de conﬁança

per als consumidors El distintiu de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya és un senyal de compromís i de conﬁança per als consumidors. Si el veieu en entrar en un establiment, us podreu sentir més segurs a l’hora de comprar. La Junta Arbitral de Consum de Catalunya és un òrgan administratiu que depèn de l’Agència Catalana del Consum del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya. Aquest òrgan proposa als comerciants adherir-se a la Junta Arbitral per solucionar de manera ràpida, àgil i gratuïta possibles conﬂictes que puguin sorgir entre els establiments i els consumidors.

Procés per resoldre els conflictes La JACC proposa als ciutadans dues maneres per resoldre conflictes de consum derivats de la compra d’un producte o la contractació d’un servei, les quals sempre comencen amb la sol·licitud d’arbitratge per part del consumidor: . La mediació: en aquest cas, una tercera persona anomenada mediador/a, imparcial i neutral, havent estat acceptada per les dues parts, fa d’interventor per ajudar al consumidor i a l’empresari a trobar una solució acceptada per ambdues parts. Així doncs, s’intenta trobar una solució abans d’arribar al procediment d’arbitratge de consum. . L’arbitratge: és un sistema extrajudicial i voluntari tant per als establiments com per al consumidor. Ambdues parts s’hauran de sotmetre a un tribunal anomenat Col·legi Arbitral perquè resolgui el conflicte. Aquest també es compromet a què es compleixi

El distintiu de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya Aquest distintiu el podran socil·litar tots aquells comerciants que es vulguin adherir a la Junta Arbitral de Consum. El podran exhibir al seu comerç, documentació i publicitat, i serà una distinció de compromís, de la qualitat dels seus productes i serveis envers els clients.

la solució que el tribunal dicti, anomenada “laude”, ja que vincula les dues parts amb els mateixos efectes que una sentència judicial. El laude s’ha de complir obligatòriament i, per tant, no es podrà presentar recurs ni interposar cap demanda judicial pels mateixos fets. L’arbitratge és de caràcter gratuït i voluntari. Així doncs, per fer un arbitratge de consum, tant el consumidor com el comerciant, hauran d’acordar-ho voluntàriament perquè sinò no podran quedar vinculats per la decisió presa pel tribunal arbitral. El procés sol ser àgil i senzill, i el tribunal sempre acordarà la resolució que cregui justa després d’escoltar les al·legacions de les dues parts implicades i analitzar-ne les proves presentades.

L’HIPERBÒLIC

BOCA A BOCA

Ferran Barri, psicòleg, president de SOSBULLYING

Cal educar l’empatia i l’assertivitat per frenar el bullying” Jaume López, jaumelopez@edicat.net

Recentment s’ha donat a conèixer l’estudi “Cisneros X” que estudia l’assetjament moral als centres d’ensenyament de tota Espanya. Les dades han sorprès a quasi tothom per la seva magnitud (un 23% dels escolars en serien víctimes en algun moment). Mentre alguns, com el conseller d’Educació i Universitats, Joan Manuel del Pozo, aﬁrmava en conèixer-les que “són absolutament falses”, d’altres ja fa temps que adverteixen de l’existència i la importància d’aquest fenomen. És el cas d’en Ferran Barri (Barcelona, 1961), psicòleg, professor d’institut, president del sindicat de professors ANPE a Catalunya i de Sosbullying, associació dedicada a donar suport a totes aquelles persones que pateixen problemes de convivència en l’àmbit educatiu.

Què és el “bullying”? És un anglicisme per referir-nos a un assetjament moral en l’entorn escolar. Se sol produir entre alumnes (“bullying horitzontal”), però també de l’alumne cap el professor (“bullying

vertical”). Implica tres elements, un assetjat o víctima, un assetjador i el grup (que no intervé directament però ho consenteix). Per què es produeix? Perquè hi ha unes persones amb mancances en l’àmbit dels valors, que han après en el seu entorn més immediat a establir unes determinades relacions de poder. Això no vol dir que siguin persones segures, normalment és al contrari, solen tenir una autoestima baixa, inseguretats, o problemes d’acceptació que reverteixen en una necessitat d’autoaﬁrmar-se que es dirigeix a atemorir algú altre.

L’assetjador acostuma a tenir problemes d’autoestima i inseguretats” Però tota la vida hi hagut el típic fatxenda que es ﬁca amb algú altre... Sí, i no crec que hi hagi molt més casos que

abans (tot i que potser hi hagi una lleugera tendència a l’alça), sinó que ara hi prestem més atenció i coneixem el que, normalment, queda fora de l’abast dels adults. Els nens abans solucionaven aquests problemes entre ells... Abans hi havia més contacte amb la família i amb un entorn social (el barri, etc.). Ara els nanos passen moltes hores sols. I a més en altres moments hi ha una sobreprotecció per part d’un adult amb mala consciència pel poc temps que passa amb el seu ﬁll. Tot això els fa més depenents d’una necessitat d’ajuda externa. Què es pot fer? Pel que fa a l’assetjador, cal educar-lo en certs valors d’una manera activa. A la víctima se li ha d’ajudar a recuperar l’autoestima. I, ﬁnalment, també s’ha d’incidir sobre el grup que no ha de tolerar certs comportaments. La importància de l’aprenentatge dels valors es posa de manifest en el fet que el fenomen de l’assetjament, com demostren les dades, es va reduint a mesura que s’avança en l’itinerari escolar.

Quins valors serien claus? Valors associats a la convivència, a la capacitat d’empatia (és a dir, de posar-se en el lloc de l’altre). També cal educar en l’assertivitat, en poder dir prou, no et passis, però sense utilitzar la violència, no perquè sóc millor que tu, sinó perquè tots som iguals. Què s’està fent des de Sosbullying? En primer lloc, informar i assessorar. Des del 2004 hem rebut 15.000 trucades de pares (un 62%), d’alumnes (12%) i de professors (26%), descrivint situacions i problemes diversos, dels quals un 85% són casos de bullying. Pel que fa als professors, molts ens relaten el que anomenem “soroll de fons”. Fan classe però no poden fer-la en condicions perquè hi ha alumnes que no els hi deixen fer-ho. Els anomenem “objectors escolars” perquè, a diferència dels absentistes, són nois i noies que assisteixen a classe però sense material, sense ganes de treballar, i que es neguen a fer qualsevol activitat acadèmica. El professor va acceptant aquest “soroll de fons” com normal malgrat que això repercuteix en la qualitat de l’ensenyament i la pròpia salut del docent.

L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA No s’haurien d’implicar més els docents en el manteniment d’un cert ordre a classe? A vegades sembla que “hagin tirat la tovallola”... Els docents ens veiem moltes vegades lligats per normatives farregoses, amb dificultats en la interpretació de què s’ha de tolerar i què no s’ha de tolerar. Entenem que hi ha una excessiva permisivitat social que repercuteix en l’escola. Durant molt temps el posar normes i autoritat, en definitiva, disciplina, s’ha identificat amb èpoques dictatorials, però crec que hem de ser prou intel·ligents per entendre què volen dir realment aquestes paraules. Hi ha bullying a la universitat? En coneixem molts menys casos (l’estudi Cisneros X, concretament, només arriba fins el batxillerat). Com deia, a mesura que els alumnes creixen es va reduint la incidència. Per altra banda, les circumstàncies de la universitat són molt diferents, la gent que hi arriba possiblement tingui una major formació en tots els àmbits, també en els valors, i el grup té també un altre sentit. Una futura llei de l’educació com la que es proposava per aquesta legislatura podria donar solucions? Avui a Catalunya s’està apostant molt per una concepció educativa que potser socialment tingui molta acceptació perquè té

una aparença “pseudoprogressista” però que no va al moll de la qüestió i que no permet corregir aquestes actituds negatives. Caldrien unes mesures més dràstiques perquè el món no es tan de color de rosa com els polítics sembla que es

Quin problema hi ha si alguns nanos aprenen matemàtiques fent una taula enlloc d’en una aula convencional?” pensin. Cal tolerància zero per aquestes conductes. Si cal separar alumnes això no atempta contra la integració, perquè calen uns mínims per poder desenvolupar les tasques docents. Això no és discriminatori? Estem obsessionats amb què tothom faci el mateix, quan cadascú pot seguir el seu propi camí. La meva experiència com a responsable d’una aula taller és que alguns nanos podem aprendre més matemàtiques fent una taula que en una classe convencional. Quin problema hi ha? Això vol dir que estan pitjor que la resta? Què els estigmatitzem? Què els situem per sota d’uns companys que aprenen

matemàtiques d’una altra manera? No, aquests nanos sí se senten diferents si estan en la mateixa aula que la resta sense poder assolir un bon nivell, amb mancances d’entrada que fan que es desmotivin. Diria que molts mestres de corrents pedagògics que critiquen aquesta forma de veure l’ensenyament no han sortit de certs ambients molt privilegiats i no han trepitjat mai un barri.

SXC.HU

Ferran Barri acaba de publicar SosBullying. Prevenir el acoso escolar. Propuestas para la convivencia (Ed. Praxis).

L’HIPERBÒLIC

TENDÈNCIES

Art a les mans

Anna Salarich, anna@edicat.net

Cada vegada ens agrada més cuidarnos i fer-ho, també, dels petits detalls. Així ha nascut el Nail Art o, el que és el mateix, l’art de decorar les ungles. N’hi ha d’autèntiques obres d’art. A Nova York això de decorar les ungles s’ha posat tant de moda que ja dóna feina a més de 14.000 persones, hi ha revistes especialitzades i se n’ha fet alguna exposició. Les ungles d’un sol color ja han passat a la història. Ara el que toca és portar els dissenys més atrevits que poden costar entre 3 i 175 dòlars (l’equivalència a euros és de 3€ i 200€), segons on i com t’ho facis.

El poder de les ungles Les ungles són pell modiﬁcada i, per suposat, no tenen una funció purament decorativa sinó tot el contrari: ens protegeixen els dits, tant de les mans com dels peus, donen suport de subjecció a les puntes dels dits dels peus, ens protegeixen de lesions i ens ajuden a agafar coses molt petites. Cal saber que les ungles de les mans creixen molt més ràpid que les dels peus i que ho fan més ràpidament a l’estiu que no pas a l’hivern. El creixement sol ser d’un centímetre cada 100 dies. A més, hi ha la sort que si se’ns en trenca una i l’arrel de l’ungla està en bones condicions,

Nail Art El vermell va ser el primer color que es va posar sobre les ungles. Des de llavors, teníem un gran ventall cromàtic per escollir, però ara això de pintar-se les ungles ha fet un pas endavant. Ha nascut el Nail Art i amb ell s’ha donat la volta al concepte de la manicura. Avui en dia és normal posar-se ungles postisses de tot tipus (porcellana o de gel) i decorar-les de la millor manera possible. Per això ja hi ha una xarxa d’esteticiens amb els pinzells preparats per deixar anar la imaginació… i quant més, millor! La substància que s’utilitza per pintar és el mateix esmalt barrejat amb substàncies especials que el fan més líquid i manejable, i els dibuixos poden anar des d’estampats florals fins a veritables filigranes com calcomanies de la cara de l’Elvis Presley. És molt freqüent, també, que es demani només la decoració del dit petit i anular de cada mà.

Els homes també es cuiden les ungles Sempre han set les dones les que han tingut més tendència a pintar-se les ungles, però ara això ha passat a la història. Actualment també hi ha nois que han decidit cuidar i decorar les seves ungles i, per això, ja hi ha marques de cosmètics que han posat a la venda productes que cuiden les ungles masculines.

L’HIPERBÒLIC

CALAIX DE SASTRE

CALAIX DE SASTRE Noves tecnologies

Noves tecnologies

Les apostes per Internet il·legalitzades als EEUU

Nintendo DS Browser amb Internet

Finalment, el Senat dels Estat Units ha decidit il·legalitzar les apostes per Internet, tot i que les apostes de cavalls i les loteries estatals no es veuran afectades per la mesura. Les empreses més perjudicades seran les cases d’apostes PartyGaming, 888 Holdings i Sporting Bet. La primera obté del mercat nordamericà tres quartes parts dels seus ingressos, mentre que l’última n’obté la meitat. Encara està per veure quina serà la reacció d’aquestes empreses que provablement tindran pèrdues milionàries.

Per fi la consola Nintendo DS Browser tindrà el navegador Opera per poder navegar per Internet a través de WiFi. L’accessori que ho permetrà serà semblant a un cartutx de videojoc, amb un preu de 39,95 euros, que un cop instal·lat permetrà tenir connexió a Internet i navegar per la xarxa. Si es vol ampliar la velocitat de navegació, també es podrà fer a

Per veura a casa

Match Point, Woody Allen Per fi arriba amb DVD la pel·lícula de Woody Allen, Match Point, just abans que s’estreni a les nostres pantalles Scoop. En el film, Scarlett Johansson i Jonathan Rhys Meyers protagonitzen una passional i turbulenta història entre Chris i Nora. Però l’ambició i l’anfany de poder del noi per estar entre l’èlit londinenca canviarà per sempre més les seves vides. Una sorprenent història que no deixa indiferent i que us farà reflexionar sobre les conseqüències de l’ambició.

través d’un paquet d’expansió de memòria. Connectar-se a Internet a través de la consola serà molt fàcil, ja que els usuaris de la Nintendo DS Browser ho podran fer des de les connexions de casa seva o a través de les connexions WiFi gratuïtes que es poden trobar en alguns espais públics. El disseny, la pantalla tàctil i el punter permetran una navegació ràpida i senzilla.

Cinema

Anem al teatre

El laberinto del Fauno, Guillermo del Toro

Grease, el musical de la teva vida, Ricard Reguant

Ambientada a la postguerra espanyola, la fantàstica pel·lícula de Guillermo del Toro explica la història d’Ofèlia, una nena de 13 anys, que en un recòndit poble descobreix les ruines d’un laberint on viu un faune. Aquest li revela que ella és una princesa, l’última del seu llinatge, i que, per tornar al seu regne, haurà de superar tres proves abans de la lluna plena. Aquí començarà la meravellosa història d’Ofèlia on es barrejaran fantasia i realitat.

Dirigida per Ricard Reguant, Grease torna a casa nostra. Un dels musicals més coneguts de tota la història inicia una nova aventura al teatre Victòria de Barcelona, amb uns nous Danny Zuko i Sandy Olson. En aquest cas els papers els interpretaran Carlos Solano i Maria Adamuz, respectivament i entre els seus companys cal destacar l‘ Elena Gadel, coneguda per la seva interpretació de Blanca a la reposició de Mar i Cel. El fet que Grease sigui tan conegut fa que, es vulgui o no, no es pugui parar de cantar durant tota la representació.

Acudit

L’HIPERBÒLIC

CULTURA

novembre 2006 a d n ge

Cinema

Fotogramàtica (99’) 8 de novembre Macba, Barcelona

Fusió de temps (90’) 15 novembre Macba, Barcelona

Pintura Mòbil (70’) 22 novembre Macba, Barcelona

CINEMA

El Pas del Temps (81’) 29 de novembre Macba, Barcelona Conferències

Construir una marca forta, repte del comerciant 16 de novembre Hostalric Música

The Country Revival Farmers 2 de novembre Girona

Jon Robles Quintet 24 de novembre Figueres Teatre

Otel·lo 30 de novembre Reus, Teatre Fortuny

12è Certamen Nacional de Curtmetratges Ciutat de Valls Valls, 25 de novembre 2006 Les incripcions per participar al 12è Certamen Nacional de Curtmetratges Ciutat de Valls ja s’han obert per a tots aquells residents a l’estat espanyol que hi vulguin participar. Les obres s’hauran de presentar en format DVD, sigui quin sigui el suport amb què s’hagin realitzat. La durada de cada ﬁlmació no podrà superar els 30 minuts i cada autor podrà presentar un màxim de dues obres. El jurat escollirà aquelles que consideri ﬁnalistes i en farà una mostra de caràcter públic els dies 10,11, 12, 17 i 18 de novembre de 2006 al Casal de Cultura de Valls. L’acte de clausura i l’entrega de premis tindrà lloc el dia 25 de novembre a 2/4 de 10 de la nit, després d’una projecció de les obres seleccionades. www.aaeet.com

res 0 t s me -200 s bre 19562006 nemao es tal, embre ement ciiors, comel n u lg imende nov ó veritabalns antedricació desA A . EM sió expeer al 29 a una viiessi de ms iutjna reigvuints conmcida CIN i v a a tubr ar-nos s pròp stra é s cone xperiè tarà m e e o m c st or es on Cin l cinedel 4 d’o isió és adceoles v,iasiquestatamnt d’avuistual,iunneamavisl,ióde 20s deACBA, e Cinemai vdifereAnitxí doncicsal i lliupreercepcàiónima. pCerimenrtea poc mAqéuesM

l’ x . d . a nt ca ad sta pecífi intura ari, r a de l ent i ema e l·lar e ssions que o p n i m r p s lò n e c o l i u ro a, e i s a a t s c a l l s p La ràfic fia o ial, vi aven obrir ls del den o en 8 èixer ltres a tog otogra scenc er un èlica: enta ue po uides r i con per a dan la f ma e . Vol s sicod fonam des q distrib enta negut es po reu e cin eguts ora i p obres dura ores, xperim t o co s que un p b con erad r 33 s, am tres h brir, e enta obre ssió té 12. b e s alli at p ferent és de desco xperim iu le da se nt per n m i e a me r e n m d , t o C f ors ut i ete bert a” re. na aut n min perm esco Agend vemb abo n s “ d o d’u pece ser cció de n rar u tes podria la se l mes comp t no jans. A ant e s po r e mit re du mbé veu 2 i ta .es de cba a w.m ww

L’HIPERBÒLIC CULTURA

6 ellbire 200 s seb m m la ny

Boe nove ó i cc 7 d

a a l fa els e ir d l que raó, at r a a e p p st ent l2 a a ional aque pres res i a c ob tàn ac Per na bre por inter n ent. itza u e les nco m m i e d fra n s li om an set g r a i o n a e l m ) o r g t r av é à L a n c o m e r i d u i r n a c n i d C BA n a t a l i u é s 22 a d q o c a l , p o r a ( M A e n t o r ge n i a d a q l e a v C u ll em na ori ,d a ués ultura cont rcelo del se ta d’ ia de b q a c t c s a r c i i d n a t B a a a l’ de ia i ar or tà M a C am de tòr leri anor usió orani a his tecte la imp a p G v i . f La ta al ó i di ntemp la se ’arqu ostra le XX l i tan ducc r t Co ia, de dor, bé m al seg p r o s e u A ga l e r f u n d a ó t a m r d e s i Mu de la seu osic ntgua p ció u del i. L’ex s ava cla bell de le m Bo entre .es ac cba a w.m ww

e sd

·le l o c

SXC.HU

Jubilació i contes Més d’una vegada m’he preguntat com és que les persones que més ràpid caminen pels carrers són sempre jubilats o gent gran. Creuen el pas de zebra en un tres i no res, passen d’una vorera a l’altre amb gran celeritat i normalment, són els més impacients a la cua del pa o del banc. I quina pressa tenen, si estan jubilats ? Crec recordar que jubilació prové del llatí, “jubileum”, que vol dir felicitat, estat alegre i no pas, home amb presses. M’imagino que molts tenim associat el fet de jubilar-se a la conseqüència de viure de rentes però amb les pensions que actualment es cobren, més aviat s’acosta més a viure com puguis però sense pagar la renta. Al Congrés de la Gent Gran que s’ha celebrat a Barcelona hi han participat congressistes entre 56 i 92 anys, posant al damunt les preocupacions i projectes que es volen tirar endavant. Estar clar que com deien un dia per la ràdio, si s’unissin tots els jubilats en un partit polític per demanar més residències i espais pel passeig, segur que treien més d’un escó al Parlament. Al igual que passa amb els joves, els jubilats sempre són objecte atent de la mirada dels polítics pel vot important que pot representar, una proposta adequada a temps. L’altre dia vaig assistir al dinar de comiat d’un company de la feina a qui han pre-jubilat. Aquests són una nova modalitat de jubilats perquè van cobrant el sou de l’empresa però cadascú s’ho ha de negociar com pot i en tot cas, passes a la reserva però congelat de futures pujades o increments. L’esperança de vida s’ha allargat d’una manera molt generosa per tots i no resulta gens menyspreable fer un plantejament seriós dels propers anys al igual que fas quan et planteges de ben jovenet, fins a on vols arribar. Però tornant a l’amic, el més bonic del dinar va ser el seu discurs post-postres, on va ressaltar que de ben petit li havien transmès dos valors molt importants com són el treball i l’amistat i ell els havia anat cultivant durant 36 anys de servei a l’empresa i perquè no, a la família. A partir d’ara prometia retornar a la família, el temps que havia prestat al negoci. La veritat és que em va semblar com si expliqués un conte fabulós que estava arribant al seu final però del que no volia que s’acabés. En Joan Oller ho deia molt clar al final d’un dels seus discursos, “m’agradaria que els contes no s’acabessin mai, i en tot cas, saber que va passar amb la Blancaneus i el Príncep o si els 7 nans continuaven vius.” David Baret

Envia’ns els teus petits relats, contes, poemes,... a revista@edicat.net te’ls publiquem!