L'Hiperbòlic 61

L’HIPERBÒLIC 61

www.deria.cat

abril 2008

Publicació periòdica per a universitaris Tiratge: 26.330

MÀSTERS SUPLEMENT

Gossos 15 anys de rock

L’Escola d’Escriptura l’Ateneu Barcelonès - Parlem amb Sebastià Alzamora L’Es

L’HIPERBÒLIC

editorial

L’HIPERBÒLIC 61 ABRIL 2 EDITORIAL Bon Sant Jordi 3 TV3 Les cròniques de Sarah Connor 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DIUE ...vols millorar el teu català? 6 ELS CONVIDATS Gossos

Bon Sant Jordi Torna Sant Jordi el 23 d’abril. Roses, llibres, i gent al carrer per seguir amb una tradició l’any que ha mort Palau i Fabre, que es celebra l’Any Rodoreda o que recordem el desè aniversari sense Joan Brossa. Un Sant Jordi, però, també amb nous autors que tenen molt a dir, com el mallorquí Melcior Comes o la guanyadora de l’últim Ramon Llull, l’escriptora d’origen marroquí Najat El Hachmi.

8 TEMA DEL MES Aprendre a escriure a l’Ateneu 11 MÓN VIU Els transgènics, necessitat o negoci? 12 REPORTATGE El telèfon mòbil supera el fix

En aquest número de L’Hiperbòlic, hem volgut transmetre aquest gust per la literatura que, des de fa temps, compartim amb tots vosaltres. Per una banda, podreu llegir l’entrevista a l’escriptor Sebastià Alzamora, reconegut poeta i assessor en matèria de Coneixements Culturals de la Generalitat. Per altra banda, hem volgut explicar-vos la tasca pedagògica que està fent l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Això, mentre UniFiccions segueix sent un punt de trobada, amb més de 100 participants.

14 JOVENTUT El teu pis a la Borsa Jove d’Habitatge 15 TV3 Latitud Júnior 15 CPAC r-evolució digital 18 BOCA A BOCA Sebastià Alzamora, escriptor 20 GUIA JOVE 22 SEXE Cap de setmana boig a Mallorca 22 RECOMANEM LLibres, cinema, misceŀlània

Tot plegat, quan arriba, del 4 al 5 d’abril, una nova edició del Saló Futura, un lloc on conèixer totes les possibilitats i ofertes educatives en màsters i postgraus. Per això, i per a què no et perdis amb tanta informació, t’oferim un suplement on podràs trobar totes les dades que necessites per escollir la teva millor formació de futur i especialitzar-te.

22 CULTURA Abril2008 23 ESCOLA D’ESCRIPTURA RAKY

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

Flaixos

Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Albert Lladó Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Diego Giménez, Montse San Agustín, Diego Giménez, Atomic Girls, David Baret, Jaume López Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: B-47891-2007 L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 € Tirada 26.330 exemplars

Lloc:

Xifra:

Nom:

Caldes d’Estrac

100

Aquesta població maresmenca va acollir, com a fill adoptiu, al gran poeta i expert en l’obra de Picasso, Josep Palau i Fabre que, a l’edat de 90 anys, va morir el passat 23 de febrer. A Caldes d’Estrac, es pot visitar la Fundació Palau, on va viure els últims anys l’autor d’El Palau de l’Alquimista i on es pot consultar el gran llegat que va deixar.

L’estelada compleix 100 anys. La bandera, que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans, o bé l’Estat català dins la República Federal Espanyola, va ser creada per l’activista polític Vicenç-Albert Ballester l’any 1918 inspirant-se en la bandera cubana.

Sant Jordi

Un altre cop, el 23 d’abril, es celebra la diada de Sant Jordi a Catalunya. Els carrers, com és tradició, es tornaran a omplir de roses i llibres en una jornada festiva on es commemora, a la vegada, la mort de Miguel de Cervantes, el naixement de William Shakespeare i la mort del propi Sant Jordi, l’any 303.

L’HIPERBÒLIC

TV3

Arriba Terminator a TV3

“Les cròniques de

Sarah Connor”

Ja podem pronunciar el “saionara baby” al tedi televisiu. Som molts els que feia temps que desitjàvem que el món del cyborg més famós del cel·luloide tingués el seu correlat a la televisió. I, per sort, ja no hem d’esperar més perquè arriba “Les cròniques de Sarah Connor”, una sèrie estructurada en nou capítols i que ens traslladen a les dificultats que la Sarah (Lena Headey) descobreix tant en protegir el seu fill, John Connor (Thomas Dekker), com en intentar detenir la rebel·lió de les màquines. La proposta televisiva vol recuperar l’esperit de Terminator 2, el dia del judici final, és a dir, quan John té uns 15 anys Ara ella i John es troben sols en un món molt perillós i molt complicat. Són fugitius de la justícia i saben que poden ser atacats en qualsevol moment per més enemics del futur i també del present.

Sarah s’encara a aquesta realitat mentre John pren coneixement que ell pot ser el futur salvador de la humanitat, tot i que encara no es veu preparat per assumir la responsabilitat de lideratge que se li ha predestinat. John se sent indefectiblement

Actors: Lena Headey - Sarah Connor Thomas Dekker - John Connor Summer Glau - Cameron Phillips Richard T. Jones - James Ellison

atret per Cameron (Summer Glau), una alumna enigmàtica del seu institut que sembla d’un altre món. De seguida, Cameron passa a ser quelcom més que una confident ja que, sense cap por, fa de protectora de Sarah i John. Pel camí es creuaran amb molts perills del futur, però també amb un agent de l’FBI, intel·ligent i intrèpid, James Ellison (Richard T. Jones), que es convertirà en un aliat d’allò més poderós. “Terminator: Les cròniques de Sarah Connor” és una emocionant versió de la saga Terminator, on la intrèpida i forta Sarah descobreix que protegir el seu fill i aturar l’aixecament dels robots és una tasca molt més difícil del que mai no hauria imaginat. En l’estrena de la sèrie, de nou amb l’amenaça dels Terminators implacables que no s’aturaran per res fins que John, el futur cap de la resistència, quedi eliminat, Sarah Connor deixa de fugir per passar a l’ofensiva contra el destí i els robots que volen aniquilar el seu fill.

L’HIPERBÒLIC

Món universitari

Les universitats són

notícia

notícies breus Diverteix-te amb la ciència

La UB amb el MIT de Massachusetts El MIT de Boston, l’Institut de Tecnologia de Massachusetts dels Estats Units, té un molt guanyat prestigi en l’àmbit científic. Allà va tenir lloc la XII edició de l’European Career Fair 2008, i la Universitat de Barcelona hi va participar. Aquesta reunió té com a finalitat facilitar el contacte directe amb investigadors i doctorands de les més prestigioses universitats nordamericanes interessades a treballar en empreses i universitats europees. Dins dels més de 130 exhibidors només n’hi havia dues catalanes, la UB i la UPF. Aquesta fira, que ha atret prop de 4.000 investigadors, es proposa promoure el paper de les universitats com a creadores i proveïdores del coneixement científic aplicat als àmbits de la innovació i la recerca industrial. La participació de la UB va estar relacionada amb les àrees experimentals i socials. Cada any l’organitzen el MIT European Club, el MIT International Science and Technology Initiatives (MISTI) i la Comissió Europea (CE). www.ub.edu

Un pack amb dos volums aborda la ciència recreativa amb el propòsit de fer passar una estona entretinguda i ensenyar els aspectes bàsics d’aquesta disciplina amb una llarga tradició. Al primer, trobarem una llarga llista de jocs d’enginy i d’entreteniment per acostar la ciència als estudiants i popularitzar-la. Es titula Ciència Recreativa, i la va publicar per primera vegada el catedràtic de l’ Institut de Girona Josep Estalella el 1918. Conté aspectes molt curiosos que durant la presentació van ser esmentats. El segon, Ciència Recreativa Comentada, ens dóna una visió més actualitzada de més jocs i entreteniments, fent esment d’alguns aspectes particulars i, fins i tot, evidenciant-ne les dificultats de jugar-hi donat la nostra societat actual. Tots els comentaris els han fet diversos professors d’universitat, la gran majoria de la Universitat de Girona, coordinats per Joan Miró, professor del departament de química de la UdG. www.udg.edu

Un videojoc de la UPF guanyador a l’Independent Games Festival El videojoc Galaxy Scraper, creació d’Aarón Ruiz, Roger Solé, Xavi Lamarca, Carlos Guzmán i Josep Soto, alumnes del Màster en Creació de Videojocs de la UPF, és uns dels guanyadors de la desena edició de l’Annual Independent Games Festival que es celebra cada any als Estats Units. És la primera vegada que un joc realitzat a l’estat espanyol aconsegueix entrar al llistat de guardons, que s’han comparat als òscars dels videojocs independents. El joc Galaxy Scraper, un dels dotze guanyadors d’aquest festival celebrat a San Francisco, Califòrnia, consisteix en les aventures d’un viatger perdut a l’espai. Un acurat sistema de control, una innovadora plataforma de joc amb una original estètica i nous conceptes l’han acreditat per a més d’un premi com ara el Gran Premi del Concurs Playstation ArtFutura. El Màster en Creació en Videojocs de la UPF des dels seus inicis l’any 2000 ha estat un lloc de referència en la formació dels professionals del sector. Entre el seu professorat hi ha investigadors del (GTI) Grup de Tecnologies Interactives del Departament, de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (DTIC), i de professionals de l’àmbit empresarial com ara Novarama, Digital Legends, Ubi Soft, Pyro Studios i Arvirago, entre d’altres. www.upf.edu

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció UAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

CURSOS ABRIL - JUNY 2008 Curs “La història de Catalunya”

Curs “La història Pas a Pas”

Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporània

Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna. Inici: A partir de l’1 d’abril de 2008. Horaris: Grup A-5: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup A-6: dimarts i dijous de 18 a 21 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup A-7: dimecres de 18 a 21 hores, del 2 d’abril al 4 de juny de 2008. Grup A-8: dissabtes de 10 a 13 hores, del 5 d’abril al 14 de juny de 2008. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits. Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007 En col·laboració amb:

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna. Inici: A partir de l’1 d’abril de 2008. Horaris: Grup M-5: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup M-6: dimarts i dijous de 16 a 19 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup M-7: dimecres de 16 a 19 hores, del 2 d’abril al 4 de juny de 2008. Grup M-8: dissabtes de 10 a 13 hores, del 5 d’abril al 14 de juny de 2008. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits. Matrícula: 60e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007 Amb el suport de:

Organitzat per:

L’HIPERBÒLIC món universitari

Vols millorar

el teu català?

Les universitats i el Govern, a través del Comissionat per a Universitats i Recerca i la Secretaria de Política Lingüística, han presentat a la Jornada “El català i l’Espai Europeu d’Educació Superior. Una llengua competitiva en un entorn multilingüe” les eines i els recursos lingüístics per garantir l’aptitud i la utilitat de la llengua catalana a l’entorn universitari Els projectes presentats durant la Jornada estan relacionats amb les eines per a l’aprenentatge, l’autonomia per a la comunicació, el coneixement de l’entorn i els recursos d’enginyeria lingüística. Dintre del grup d’Eines per a l’aprenentat· ge, s’han presentat els treballs Text Oral, adreçat a l’alumnat de fora de l’àrea de parla catalana que ha de venir a estudiar a les universitats de Catalunya; De la intercomprensió de l’escrit a la intercomprensió de l’oral, que tracta sobre l’aprenentatge simultani de diverses llengües romàniques,

com ara el català, el castellà, el francès, l’italià i el portuguès; Argumenta, en el que col·laboren nou universitats catalanes i que s’adreça a persones vinculades amb l’ensenyament superior; FontdelCat, que té com a objectiu l’elaboració d’un material multimèdia que millori les destreses en la comunicació oral i escrita en català, i Parla. cat, que és un programa d’ensenyament de català en línia, i que es podrà seguir també de manera tutoritzada. Marta Estella, sotsdirectora del Servei de Llengües de la UAB i portaveu del grup d’Ei· nes per a l’aprenentatge, va puntualitzar que “s’ha produït un salt qualitatiu molt important en els cursos i recursos per a l’aprenentatge del català”. Ara, hi ha una gran oferta de cursos, tant presencials com a distància, i les noves tecnologies s’han tornat imprescindibles. A més, segons Estella, és “important reforçar la intercomprensió entre llengües romàniques, perquè moltes de les persones que vénen a estudiar a Catalunya en coneixen ja una”.

El grup d’Autonomia per la comunicació inclou els projectes RESTAD, que consisteix en el desenvolupament de recursos de suport a la traducció automatitzada aplicats a la docència; Optimot, que és un servei d’atenció de consultes lingüístiques en línia; el Servei de traducció automàtica de la Generalitat de Catalunya, que ofereix un servei en línia de traducció de textos i de webs català-castellà, català-anglès, català-francès i catalàalemany; el Servidor ortològic de la llengua catalana, orientat a potenciar la normalització del català oral i facilitar als seus usuaris un suport àgil en la resolució de dubtes; OBNEO, que és una eina per treballar els neologismes via internet, i Gesterm, que facilita l’elaboració de diccionaris multilingües especialitzats i que es pot descarregar lliurement des del web del Termcat. Pilar Murtra, de la Secretaria de Política Lingüística i portaveu del grup d’Autonomia per la comunicació, afirma que “fer que les persones siguin més autònomes en l’ús del català, se sentin més segures i considerin que no és difícil comunicar-se en català, és una estratègia important per al foment de l’ús d’aquesta llengua”. Murtra proposa “un web públic de referència que faciliti als usuaris i usuàries l’accés a tota la informació” sobre la llengua i la cultura catalanes. Des del grup de Coneixement de l’entorn, s’han mostrat tres projectes: la Guia de conversa universitària català-castellano-aranès-euskara-galego, que vol proporcionar als estudiants que es desplacen a estudiar a universitats de l’Estat espanyol una eina que els doni recursos per a la comunicació; LingCat, un web que ofereix informació so-

bre el català a l’alumnat de fora de l’àrea de parla catalana, i Sis mirades, que comprèn presentacions de la cultura catalana. Entre les eines més conegudes per millorar el català, trobem les guies de conversa, que ja han incorporat 19 llengües, i això té com a conseqüència que el català arribi al 30% de la població mundial. Joan Ramon Berengueras, dels Serveis Lingüístics de la UB i portaveu del grup Coneixement de l’en· torn, ha comentat que “és molt important (per als alumnes que vénen amb programes de mobilitat) el coneixement de la situació lingüística” de Catalunya. Per últim, el grup de Recursos d’enginyeria lingüística ha presentat els treballs CeRes, que és un sistema de cerca de respostes en català i ha implicat el desenvolupament de components de tecnologia lingüística avançats, i la Generació de recursos lingüístics per al desenvolupament de tecnologies de la parla, que, entre d’altres coses, pretén adaptar les tecnologies desenvolupades en altres llengües al català i atraure empreses tecnològiques per desenvolupar productes en català. Antònia Martí, del departament de Lingüística General de la UB i portaveu del grup Recursos d’enginyeria lingüística, comenta que “en la mesura que els projectes presentats fan possible la interacció en català en un entorn digital, s’obre una nova porta d’ús de la llengua”.

La comissionada Blanca Palmada i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, durant la jornada

www.gencat.cat/diue

www.gencat.cat/llengua

L’HIPERBÒLIC

convidats

Gossos, músics

Sempre hem volgut evolucionar”

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Natxo: Cada vegada hi ha més gent que s’autoedita el seu treball. Però els músics tampoc es poden ocupar de tot.

Gossos està d’enhorabona. Aquest 4 d’abril, en un especial concert a l’Auditori, celebren els 15 anys d’una carrera que ha anat evolucionant, provant nous sons i noves experiències, i que es troba, possiblement, en el seu millor moment. Crítica i públic ha volgut reconèixer la qualitat del nou treball, Oxigen, que obre una nova etapa als de Manresa. 15 anys de carrera. Com recordeu, amb la perspectiva del temps, els vostres inicis? Natxo Tarrés: Bàsicament, quan vam començar, mai hauríem pensat dedicar-nos a això. Pensa que, en aquella època, el somni de qualsevol banda era treure un disc. Era una possibilitat remota. Oriol Farré: Al principi, en comptes de llençar pues al públic, llançàvem trossos de fuet. I no només era una broma. Només teníem dues pues. Ens ho fèiem com podíem. Natxo: Comença sent un divertimento i després hi ha un procés de professionalització.

Per què el nom de “Gossos”? Natxo: Ens vam identificar molt ràpid. Sempre hem sigut gent molt de carrer, de locals... Oriol: Sempre ens ho agafàvem tot molt tranquil·lament... La situació de la música era millor abans que ara? Juanjo Muñoz: Sempre ha sigut difícil. Oriol: Abans era més difícil editar un disc. Natxo: I, a la vegada, era més fàcil destacar. No érem tants. De fet, ara, es poden comprar les cançons, individualment, a través de l’iTunes o de l’eMusic. Com creieu que canviarà la in· dustria en els propers anys amb la revolu· ció que suposa la xarxa? Natxo: La xarxa és una cosa viva. És molt difícil preveure què passarà. Fa poc més d’un any que funciona el MySpace i nosaltres ens hi hem ficat. Avui, tenim més de 30.000 visites. T’has d’adaptar. Oriol: Paradoxalment, es torna a allò que es feia fa 30 anys, primer es treien els singles i quan se n’havien venut més de quatre, es treia l’LP.

Després de grans èxits, i de 4 discos al mercat, decidiu editar un en castellà: De viaje ( 2000). Per què? Oriol: Perquè va sortir així. Havíem tocat molt a Catalunya. Havíem anat a quasi tots els llocs. Natxo: El títol era molt clar, era un viatge. Era una qüestió de salut mental, no d’anar a fer diners. En aquella època, fèiem 80 bolos cada any. Avui, fer-ne 30 és un èxit brutal. Juanjo: Jo crec que estem on estem gràcies a aquell disc. Hi havia un col·lapse, i necessitàvem fer un disc així. Era un treball per a llocs més recollits, per a teatres petits. No va sortir com esperàveu. De fet, l’han comparat amb el Mundo infierno de Sopa de Cabra. Us van acusar de traïdors? Natxo: Amb nosaltres, més que soroll, hi va haver indiferència.

Durant els primers anys de la vostra car· rera, el vostre so es definia per ser, per damunt de tot, acústic. Però, el 2002, entra a formar part del grup el bateria Santi Serratosa i, amb el disc El Jardí del temps, comenceu a treballar les guitarres elèctriques. Oriol: Sempre hem volgut evolucionar. Cada disc vol ser un pas endavant. Natxo: Nosaltres, a nivell personal, anem canviant i tenim gustos diferents. Per tant, cada vegada ens surt alguna cosa diferent. Som molt lliures, en això. Fins avui, que amb Oxigen obriu una nova etapa. Quina és la metàfora que vol trans· metre el disc? Oriol: Ja respirem. És agafar aire, i és el disc on ens trobem més còmodes. Estem alliberats. Natxo: Poc a poc ens hem anat adaptant a nous sons, més elèctrics, i és en aquest disc on ens hem trobat millor.

Hi ha denúncia social, però també hi ha molt de positivisme”

L’HIPERBÒLIC

A nivell instrumental, som rock i a nivell melòdic, pop” Heu treballat regae, hip-hop i, fins i tot, rap. Aquest eclecticisme ha sorgit espon· tàniament o l’heu buscat? Natxo: Surt bastant natural. Estem en un moment que no hi ha una tendència clara. Ens agrada molt tot tipus de música. Hi ha la voluntat d’arriscar-nos a provar coses. Gossos, avui, és un grup de rock o de pop? Oriol: Jo diria que som un grup de rock en esperit i de pop en essència. Juanjo: A nivell instrumental, som rock i a nivell melòdic, som pop. Un dels aspectes més destacats del nou treball és la col·laboració, a la cançó “Cor· ren”, de Dani Carbonell de Macaco. Per què ell? Natxo: El coneixíem d’abans i, d’alguna manera, sempre l’hem admirat. Sabíem que l’interessàvem com a grup, i ell mai havia fet res en català...

SECCIÓ “En un instant” està basada en l’assassi· nat de Josep Maria Isanta, a la Patum de Berga del 2005. És una cançó que neces· sitàveu fer per treure la ràbia? Natxo: Sí. És impotència. Som molt de comarques i, quan va passar allò, va ser una sensació d’injustícia... Ens va tocar molt. La cançó intenta ser una mena de catarsi a aquest dolor que sentim com a nostre. També feu denuncia social a “Un món de flors i violes”. No us agrada l’entorn en què vivim, avui? Natxo: Hi ha denúncia social, però també hi ha molt de positivisme. Intentem parlar d’allò que ens envolta. No tenim solucions màgiques, però sí que volem transmetre la sensació que les coses es poden canviar.

Tal com raja

Aquest ha de ser el disc que us projecti in· ternacionalment? Oriol: A l’abril, anem a Holanda. Ens faria molt il·lusió, sí, poder arribar a altra gent...

Poc a poc ens hem anat adaptant a nous sons”

Noms: Gossos. Lloc i data de naixement: Manresa, estiu de 1993. Una mania: Tenim el costum de, abans de cada bolo, reunir-nos tot l’equip i juntar les mans, com els equips de bàsquet. Una qualitat: La constància de no haver-nos rendit. Un defecte: Potser, la impaciència. Un somni: Poder seguir vivint de la música. On us agradaria anar de gira: Ens agradaria fer Europa. I sembla que podrà ser. Teniu fama de ser molt… ...molt exigents.

L’HIPERBÒLIC

tema del mes

Aprendre a escriure a l’Escola de l’Ateneu Barcelonès Albert Lladó, albert@edicat.cat

Escriure és una barreja entre provocar emoció, comunicar alguna cosa que tenim al nostre interior i trobar la melodia perfecta entre les paraules. Però, per aconseguir un cert èxit en la nostra aventura literària, necessitem unes eines, i unes tècniques pròpies, que tot escriptor ha de tenir. Avui, a Barcelona, és possible estudiar-les. De mans de personalitats del món editorial i literari, l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu ens ofereix diferents cursos on aprendre els trucs per a què surti l’escriptor que sempre hem portat a dins.

A dalt: Jardí Romàntic i Modernista de l’Ateneu Barcelonès A la dreta: Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

10 anys d’experiència L’Escola d’Escriptura no és nova. Va néixer l’any 1998, amb els mateixos objectius que ara. Es volia oferir un ensenyament, amb rigor i criteri, a tot aquell que volgués professionalitzar les seva passió per les lletres o, simplement, acompanyar l’alumne que necessitava una certa formació, extra, per gaudir de les seves lectures.

Fotos: (c) Carme Esteve

Avui, ja hi han passat més de 5.000 alumnes i, l’anterior curs, van matricular-s’hi prop de 1.200 persones amb ganes de compartir les seves ganes d’unir creativitat i tècnica narrativa. 4 àrees d’ensenyament L’Escola ofereix més de 50 cursos, dividits en 4 grans àrees de coneixement. Per una banda, es pot accedir als cursos pròpiament d’escriptura, on es pot treballar la narrativa, la dramatúrgia, el conte i la poesia. Per una altra banda, també s’ofereixen un bon ventall de cursos i propostes entorn els oficis de l’edició. A la vegada,

un altre bloc són els cursos de Literatura i Humanitats. I, per últim, l’Escola organitza el que anomenen “Amb veu pròpia”, un cicle de conferències-col·loquis on els oients es troben amb escriptors i gent del món de la creació de màxim nivell. Aquest 2008, per exemple, hi participen Enrique VilaMatas, Sergi Belbel o Sergi Pàmies, entre molts d’altres.

Una petita família Si algú ha entrat algun cop a l’Ateneu, sap que és un punt de trobada molt especial, universal i pròxim a la vegada, i que sembla impossible al mig d’una Barcelona saturada per turistes despistats i botigues de roba. A l’Escola, per exemple, els grups són reduïts i, com a màxim, admeten 12 persones a cada classe.

entra,

participa, informa't,

suggereix...

http://bloc.deria.cat De l’Escola a les llibreries Cada alumne és un món, i cadascú cerca una cosa diferent. Alguns només volen compartir la seva afició als llibres però d’altres tenen molt clar que volen dedicar-se a això. Aquest any, més de 30 alumnes jan han publicat la seva obra en editorials que estan presents a les llibreries més importants. Però, sens dubte, el cas més exagerat, i més conegut, és el de l’autor de L’església del mar, Ildefonso Falcones, que va anar a l’escola per treballar alguns detalls de la novel·la que no tenia clars. Com tothom sap, és un dels llibres més venuts dels últims anys. Altres escoles a Europa L’equip directiu de l’Escola d’Escriptura, encapçalat pels incansables Pau Pérez i Jordi Muñoz, tenen molt clar que cal mirar fora. Per això, estan en constant comunicació, i col·laboren en diversos projectes, amb altres escoles. A Espanya, l’escola Alonso Quijano de la Manxa té una llarga experiència. També funciona molt bé l’escola de Sevilla, i l’Escuela de Escritores de Madrid va tenir un gran èxit amb la campanya “Apadrina una palabra”, iniciativa organitzada conjuntament amb l’Escola d’Escriptura. A Europa, l’Scuola Holden, creada per Alessandro Baricco, és un referent. Però a altres llocs, com Praga o a tot Gran Bretanya, l’ensenyament de l’escriptura literària està integrat, sens cap tipus de complex, al món universitari.

Per a més informació: Si us agrada escriure, llegir, treballar en el món editorial o si, en definitiva, voleu conèixer l’escriptura creativa des de dins, adreceu-vos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès:

Canuda, 6 - 08002 BCN Tel. 93 317 49 08 -

www.escoladescriptura.org

Cap el reconeixement oficial Tot i que existeixen, com hem vist, moltes escoles a Europa, no és exagerat dir que una de les que funciona millor, en aquest moment, és la de l’Ateneu Barcelonès. Pel nombre d’alumnes, per la qualitat dels professors i per les activitats extres que s’organitzen, estem davant d’un fenomen que altres païssos es miren amb enveja. Per això mateix, l’Escola està treballant per convertir els diversos itineraris, que poden anar de les 10 hores fins als 3 anys, en estudis reglats, amb reconeixement oficial. I és que si altres arts, com la música o el cinema, han aconseguit una oficialització dels seus ensenyaments, sembla evident que la literatura ha de ser una carrera de futur. Un estudi on la passió i l’ofici vagin de la mà. De moment, molts dels cursos poden ser convalidats com a crèdits de lliure elecció.

bloc.deria.cat

L’HIPERBÒLIC

món viu

Els transgènics,

necessitat o negoci? Diego Giménez, diego@edicat.cat

La polèmica Sabeu què són i com funcionen els aliments transgènics? Sabeu si aquelles patates fregides que tant us agraden, aquella poma, taronja... han estat modificades genèticament per millorar la seva productivitat? Anant una mica més enllà, en el cas que estigueu menjant-ne, sabeu si són perjudicials? El debat al voltant dels aliments transgènics està carregat de polèmica. Això es deu a què els aliments transgènics són potser l’exemple més clar d’avenç tecnològic amb possibles repercussions econòmiques, ètiques, jurídiques i socials. Per una banda, els detractors, generalment relacionats amb el món ecologista, sostenen que la modificació genètica és del tot incontrolable, que no podem preveure les conseqüències d’unes tècniques que escapen al control total i que obeeixen més a motius econòmics que a motius socials, posant en perill tant la salut pública com la salut del planeta.

Per altra banda, hi ha qui sosté, com el premi Nobel de la Pau, Norman Borlaug, que en la lluita de l’home contra la fam al món, la “revolució verda”, és a dir, el progrés científic aplicat a l’alimentació, seria la clau que, conjuntament amb la sostenibilitat del creixement poblacional, podria acabar amb unes de les principals obligacions de la humanitat.

els aliments transgènics són aquells que han estat sotmesos a enginyeria genètica i es poden consumir, també són aquells que contenen algun additiu obtingut per manipulació genètica o aquells que per la seva producció han necessitat l’ajuda d’un enzim manipulat genèticament.

Què són els transgènics? Les característiques de tot ésser viu, des de la seva aparença fins a les respostes més elementals al medi, estan als gens, les unitats bàsiques d’informació a partir de les quals es formen les proteïnes. Aquestes defineixen com és, com es desenvolupa i com interacciona qualsevol organisme viu amb el seu entorn. El conjunt de gens rep el nom de “genoma” i el de les proteïnes, “proteoma”. Ambdós constitueixen la informació genètica, que és única per a cada espècie i per a cada individu. Un transgènic és un organisme modificat genèticament, és a dir, un ésser viu al qual se li ha introduït un nou gen que passa a formar part del seu genoma. Aquest gen pot provenir d’una espècie emparentada o d’una completament diferent. D’aquesta manera,

Part del debat, per als ecologistes, ve precedit en primer lloc pel fet que els “vectors de transformació” (paràsits genètics), que s’utilitzen per a la introducció de gens forans als organismes, són sovint inductors de tumors, sarcomes i leucèmies. Tot i que aquests vectors estan “controlats” des del laboratori per eliminar les propietats patògenes. En segon lloc, la possibilitat de monopoli per part de les empreses que comercialitzen amb transgènics, en la mesura que posseeixen la patent, obliguen indirectament als pagesos a comprar tant els seus productes com els insecticides específics a cada espècie. En canvi, hi ha qui sosté, dins de la comunitat científica, que els arguments ecologistes no tenen fonament. Per exemple, asseguren que els ecologistes s’aprofiten del desconeixement del procediment científic per part de la societat per crear una alarma inexistent. Pel que fa als motius econòmics, argumenten que l’obtenció d’aliments transgènics pot ajudar a resoldre el problema de la fam al món, afirmant que, des de 1960 fins l’actualitat, la fracció de població de països que viu sota el llindar de la desnutrició ha passat d’un 56% a un 10% gràcies als avenços científics aplicats a l’alimentació.

Webs interessants · EFSA (European Food Safety Authority): www.efsa.europa.eu . Al seu web, s’especifiquen els forts protocols d’assignació que els aliments han de seguir a Europa. · Greenpeace: www.greenpeace.org/espana. Organització ecologista políticament i econòmicament independent. · Fundació Norman Borlaug: www.normanborlaug.org. Al seu web, trobareu informació sobre les tasques investigadores i solidàries de la fundació.

L’HIPERBÒLIC

reportatge

El telèfon mòbil

supera el fix Tot i que és probable que molts pensaven que el telèfon fix no estava de moda i que el mòbil acabaria amb la seva hegemonia, ara ja podem afirmar que sí, que tenien raó. Per primera vegada, el nombre de gent que té telèfon mòbil, i que el fa servir habitualment, comença a superar al que té telèfon fix. En el recent estudi que ha fet l’Àrea de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona entre 1.000 ciutadans, ha quedat demostrat que el 86’4% té telèfon mòbil, mentre que si parlem del fix, aquest tant per cent es redueix al 84’3%. Tot i que pot semblar que no és una gran diferència, és molt significatiu que el telèfon fix hagi estat superat per la telefonia mòbil, una tecnologia relativament nova. Tot i que avui dia els mòbils ofereixen una gran quantitat de serveis, són els serveis tradicionals (trucada i sms) els més utilitzats pels ciutadans: el 93’3% dels enquestats fan trucades des del mòbil i el 62’5% sovint el fan servir per a l’enviament o recepció de sms. Altres aplicacions, com són la navegació per a Internet, la vídeotrucada o el correu elec-

L’HIPERBÒLIC reportatge

trònic, són gairebé desconegudes per a la majoria dels enquestats. I tot i que aquestes aplicacions formen part de la gran majoria de telèfons d’avui dia, només un tant per cent molt petit, 12’3%, fa servir alguna d’aquestes utilitats.

ral, hi ha 2’3 mòbils al nucli familiar. Però si fem un estudi més acurat, la gent gran, que normalment són dos membres per unitat familiar, té 1’2 mòbils, i en el cas dels nuclis familiars més joves, on hi ha 3’6 persones per llar, hi ha 3’4 mòbils.

És més que probable que el poc ús que fem de les noves aplicacions de dades que permet avui dia la telefonia mòbil estigui influenciat per les tarifes actuals, molt allunyades de la resta de tarifes europees, que no permeten un ús tan extensiu com el cas de veu. No és d’estranyar, doncs, que el 72’2% dels enquestats trobin que el seu telèfon té tot allò que necessiten. És a dir, tecnològicament cobreix les seves necessitats.

Aquest estudi deixa patent que la telefonia mòbil ha deixat de ser un complement de la telefonia fixa i s’ha instaurat com a servei consolidat dins de la societat actual.

Hi ha dos aspectes desitjables a l’hora d’adquirir un terminal mòbil. En el cas dels joves, és important que sigui econòmic. Per contra, les dones i la gent de més de 55 anys troben més important que sigui fàcil d’usar i intuïtiu. Però fins a quin punt la telefonia mòbil està present a les nostres vides? Doncs bàsicament depèn de l’edat dels usuaris. En gene-

Tot i que els serveis en mobilitat encara no s’han fet extensius entre els ciutadans, d’aquí a uns anys, es preveu que siguin més populars. No únicament perquè les tarifes siguin més ajustades i a l’abast de tothom, sinó perquè les noves generacions estan creixent en una societat envoltada de tecnologia que els facilitarà l’adaptació a aquests serveis i un ràpid aprenentatge de les aplicacions que puguin sorgir en un futur. A mitjans de febrer d’aquest any, Barcelona es va omplir de professionals i experts en tecnologia mòbil. És el què es coneix com el Mobile World Congress, abans anomenat

3GSM. Aquest congrés es celebra a Barcelona des de fa ja alguns anys i és el retrobament per excel·lència del sector de la telefonia mòbil a nivell mundial. Aquells dies, els hotels i restaurants de la ciutat s’omplen a base de bé. Però a banda d’omplir hotels, el què tota aquesta gent reunida aconsegueix és marcar tendències de futur en l’ús dels

mòbils, i llançar al mercat nous productes i serveis. Aquestes novetats, molt probablement al cap de pocs mesos, ens són oferts a través de les nostres operadores i en podem fer ús. D’aquí doncs, la importància d’aquest esdeveniment, ja que té un impacte directe sobre les possibilitats tecnològiques que té el nostre telèfon mòbi

L’HIPERBÒLIC

JOVENTUT

Troba Borsa Jove d’Habitatge el teu pis de lloguer amb la

La Secretaria de Joventut amplia aquest servei per tal que arribi a 2/3 parts dels joves catalans. Buscar i trobar habitatge mentre estudies o perquè vols començar una vida independent és una tasca feixuga. Cal decidir-se: marxar del teu poble o ciutat per anar a estudiar o treballar lluny del teu entorn, viure sol o compartir pis, llogar o comprar... No obstant això, si tens entre 18 i 35 anys, aquest procés pot ser una mica més fàcil amb el programa Borsa Jove d’Habitatge (BJH) que impulsa la Secretaria de Joventut. Les borses joves d’habitatge fan d’intermediàries entre propietaris i llogaters, oferint la possibilitat d’accedir a pisos en condicions molt avantatjoses i donant garanties a les dues parts. A més, a la teva BJH també t’informaran, gratuïtament, sobre els aspectes legals a l’hora de llogar o comprar un habitatge, impostos, crèdits, ajuts, hipoteques, cooperatives, habitatges de protecció... L’objectiu és que el servei sigui un a eina eficaç per a tu. Per això, el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Julià Fernández, van presentar l’ampliació del servei durant el 2008. Una ampliació de la xarxa que cobrirà més municipis i comarques, i arribarà a les 2/3 parts dels joves. Un total de 52 oficines que donaran servei a 279 municipis de 28 comarques catalanes.

Noves BJH (municipis) - Anoia - Vic - Manlleu - Ripoll - Sant Celoni - Vila-Seca

Noves BJH (comarques) - Tortosa, ara borsa del Baix Ebre

+ informació:

JOVE.CAT

- Tremp, ampliat al Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça - La Seu d’Urgell, ara l’Alt Urgell

L’HIPERBÒLIC

tv3

Latitud Júnior, Com veuen i com viuen els joves dels països subdesenvolupats el món en què vivim? Què diuen els joves de Catalunya sobre la sida, el medi ambient, la pau, els drets de les dones...? Si ho voleu saber, Latitud Júnior, una sèrie de documentals produïts per TV3 en col·laboració amb centres d’ensenyament secundari de Catalunya i amb el

cooperació i desenvolupament a ulls dels joves suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ens proposen sis respostes a aquests interrogants que s’emetran pel K3 durant els mesos de febrer i març. Moçambic: stop sida

Defensors de la natura a Nicaragua, Alvaro Gutierrez

Els documentals, amb una durada de 25 minuts cadascun, segueixen el següent ordre:

col·loquis amb joves de Catalunya que opinen sobre els temes esmentats. Així, assistim al testimoni de l’Álvaro Gutierrez, un jove de 25 anys de Catarina, Nicaragua, que ens ensenya, al cinquè documental, la seva feina en la lluita pel medi ambient; o el testimoni de la Fanny, una jove indígena de l’Equador que lluita per recuperar la seva identitat i la seva cultura de l’oblit provocat per la colonització. En definitiva, tota una sèrie de testimonis que obren el debat posant sobre la taula temes d’actualitat, de desenvolupament i cooperació que seran exposats sota mirada dels joves de Catalunya.

Sobreviure a Palestina Moçambic: stop sida Construint la pau a Colòmbia Dones al Marroc: camí a la igualtat Defensors de la natura a Nicaragua Indígenes, guardians de l’Amazònia d’Equador. Els primers 15 minuts ens ensenyen la vida dels joves en aquests països i serveixen, d’aquesta manera, com a punt de partida d’una sèrie de Sobreviure a Palestina, control militar israelià

L’HIPERBÒLIC

CPAC

r-evolució digital El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) organitza el Segon Congrés dels Professionals del Cinema i l’Audiovisual de Catalunya, r-evolució digital, que tindrà lloc els dies 24 i 25 d’abril de 2008 a l’Auditori de la Torre Agbar i Cinesa La Maquinista. r-evolució digital pretén esdevenir un espai de reflexió i presentació d’experiències, i un fòrum de debat del sector audiovisual davant el creixement i continuat procés d’incorporació i canvi de les noves tecnologies. El Congrés està adreçat a un públic molt ampli de professionals i empresaris del món de l’audiovisual i del

cinema, estudiants universitaris, persones vinculades a la tecnologia de la comunicació, la informàtica i les telecomunicacions. El Congrés comptarà amb l’assistència dels professionals internacionals David Stump (guanyador d’un premi Emmy i un premi Academy per realització científica i tècnica, i fundador de la Motion Control), Alberto Tognazzi (creador del Movil Film Fest, el festival de cine on line de curtmetratges rodats amb terminals mòbils) i Jonathan Keeling (membre de la unitat d’història natural de la BBC, director, investigador i productor). Entre els

conferenciants, destaca també la participació d’alguns dels professionals més rellevants del sector del nostre país: Alex Navarro, director de l’oficina de MEDIA Antena Catalunya; Mariví de Villanueva, productora executiva de Canónigo Films; Joan Rosés, director d’Activa Multimèdia Digital i del Centre de Recerca Audiovisual de la CCMA; Xavier Martí, director d’innovació a Cromosoma i a Digital 360, i patró de la Fundació Digitalent; Lluís Arcarazo, Premi Goya 2007 al millor guió adaptat per Salvador; i Jordi Alonso, fundador del portal de descàrregues legals de pel·lícules cine. com, entre d’altres.

Col·legiats/des i precol·legiats/des. inscripció gratüita

Per a més informació: Programa complet i inscripcions: www.cpac.cat Dijous 24 d’abril a l’Auditori de la Torre Agbar Divendres 25 d’abril a Cinesa La Maquinista (sala 12)

L’HIPERBÒLIC

boca a boca

Escriptor i gestor cultural, Sebastià Alzamora

Tot comença per la poesia” Albert Lladó, albert@edicat.cat

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un dels escriptors més coneguts de la literatura catalana. Amb el poemari Rafel, quan només tenia 22 anys, es va donar a conèixer en guanyar el Premi Salvador Espriu. Ara, i després de publicar tant poesia com prosa, i d’haver guanyat alguns dels guardons més importants del país, assessora el Conseller de Cultura per fomentar la lectura. Ens trobem amb ell per repassar la seva carrera literària i per preguntar-li pel seu treball com a gestor cultural. Sebastià Alzamora és abans poeta o novel· lista? Crec que jo escric, en general, per aquest desig d’imitació, en el sentit de colpir als altres tal i com m’han colpit a mi algunes lectures. Per això, escric poesia i novel·la. En els dos àmbits m’agradaria, algun dia, aconseguir la capacitat de persuasió de les obres que jo admiro. Però és cert que m’agrada dir que, en la literatura, tot comença per la poesia. És el gènere allà on tens una relació més exigent amb el llenguatge.

No té sentit posar-se a escriure sense assolir un cert tipus de risc” Algun dels adjectius que més s’utilitzen per definir la seva escriptura són “madur” i “arriscat”. Per què? Suposo que això de la maduresa ho deien al principi perquè era molt jove... Pel que fa al risc, crec que no té sentit posar-se a escriure sense assolir un cert tipus de risc. La seguretat, que ens obsessiona tant, en la vida no existeix del tot. I escriure és això. És arriscarse a fracassar, i arriscar-se per a què les teves idees, la teva visió del món, no siguin compartides. No pots pensar sempre en agradar, sinó en comunicar allò que tu sents.

La seva poesia com ha evolucionat des de Rafel, al 2004, a El benestar, al 2003? Sempre costa molt parlar sobre les coses que escriu un mateix. Crec que, bàsicament, el que he fet com a poeta ha estat obrir-me, cada vegada més, a les possibilitats infinites que ofereix la mateixa poesia com a forma d’expressió. He intentat, també, anar més al gra, i treure el greix retòric que pogués haver als primers llibres.

Hi ha discursos, políticament interessats, que volen donar a entendre que la literatura catalana és de segona” Un escriptor que, a més, fa de crític literari. Això, quan escriu, el perjudica o l’afavoreix? Jo he fet relativament poc de crític literari. Quan en faig, quasi de forma esporàdica, no ho faig tant com a crític que vol assentar càtedra, sinó més aviat amb l’actitud de lector a qui li agrada compartir amb els altres els seus entusiasmes i les seves decepcions. Per a qui no ho sàpiga, qui són “Els impa· rables”? Va sorgir la nit que l’Héctor Bofill va guanyar el Josep Pla i va pujar a recollir el premi. Estava molt content i va dedicar el guardó als seus companys de generació. Va dir, pràcticament sense pensar-ho, que “estem imparables”. La premsa cultural del país ho va reproduir i nosaltres mateixos, fent ironia, vam reivindicar el nom. Jo crec que és ja una cosa del passat, però que va servir per, d’alguna manera, sacsejar el panorama literari del moment i cridar l’atenció sobre la renovació generacional de la cultura catalana. Vostè ha guanyat, des dels seus inicis com a escriptor, nombrosos premis literaris. Per a què serveixen els premis? Poden servir, bàsicament, per a dues coses. En primer lloc, per descobrir nous autors i donar-se a conèixer. I, després, també serveixen per donar visibilitat a les obres. Un llibre que es publica després d’un premi té més atenció per part de la premsa. Per què hi ha gent que diu que tots els pre· mis estan amanyats? Menys els que guanyen ells (riu). És una retòrica que, en fi, és un tòpic... no dic que no pugui passar o que no hagi passat, però jo

he participat en premis, com a jurat, i mai he vist cap “conxorxa malèfica”. A més de la seva tasca creativa, fa temps que treballa com a gestor cultural. És difí· cil compaginar les dues feines? Bé, en la nostra cultura és força normal que els escriptors es guanyin la vida amb altres feines. Jo he tirat cap a la gestió cultural i l’edició. No és tan contradictori com pot semblar. És una professionalització com qualsevol altra. Del 2000 al 2003, ha sigut Delegat del Lli· bre de la Generalitat. Com veu la literatura catalana, avui? Jo la veig molt bé. A nivell creatiu, hi ha molta

diversitat de propostes, i és tan interessant com altres literatures europees. Els problemes de la literatura catalana són d’un altre ordre. El fet de formar part d’un país bilingüe, i d’un mercat bilingüe també, situa la literatura catalana en una situació de competició interna que fa que se’n ressenteixi. Encara avui, s’escolten discursos, políticament interessats, que volen donar a entendre que la literatura catalana és de segona. Ara que ha passat la voràgine de Frankfurt, com valora l’experiència a Alemanya? Va ser una experiència positiva. Es va fer el que s’havia de fer. Potser es tenien unes expectatives exagerades, però va servir per donar a conèixer la cultura catalana durant

L’HIPERBÒLIC

boca a boca

uns dies en un aparador internacional de primer nivell. Avui, és assessor en matèria de Coneixe· ments Culturals de la Generalitat. En què consisteix aquesta feina? Es tracta d’assessorar el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i es concreta en algunes tasques diverses, com la direcció de la revista Cultura i, en aquests moments, en la coordinació del programa del Foment de la Lectura. Des d’enguany, i fins al 2010, volen que sigui una de les actuacions prioritàries del departament.

Com es fomenta la lectura des de l’admi· nistració? Resumint, partint d’unes dades sobre hàbit de lectura i sobre consum de llibres en català, francament molt millorables, pretenem millorar els percentatges a través de diverses accions. No volem fer una campanya puntual, sinó com una autèntica política social. Ha de ser una actuació prioritària, i permanent, i una obligació del govern. Creu, realment, que els joves llegeixen menys que abans? A mi, el missatge apocalíptic no m’agrada, però sí que és molt millorable en compa-

El foment de la lectura ha de ser una actuació prioritària i permanent” ració amb altres països. No és tant que els joves siguin un sector especialment preocupant, però és més fàcil crear un hàbit en algú jove que en una persona gran que mai ha llegit. I, per tant, cal fer actuacions a les escoles, als instituts, a les universitats. En això, estem treballant.

Quin és el model a copiar? Per exemple, el model que ens hem fixat més és el del Regne Unit que, des de l’any 1999, han fet una campanya persistent i que, ara, sembla que comença a donar fruits. Són realitats molt diferents, l’anglesa i la catalana, però sempre hi ha coses en comú. Per què és important fomentar el gust per l’escriptura. Com millora la societat? Per una qüestió de qualitat d’aquesta societat. Uns ciutadans amb capacitat de criteri formen una societat més forta, més cohesionada, menys manejable.

Arriba la 15ª Mostra de Teatre Jove de Tarragona TornalaMostradeTeatreJovedeTarragonaalTeatreMetropol.Desdelproper2d’abrilifinsl’11dejuny, unanymés,Tarragonagaudiràdelespropostesteatralsmésfresquesijoves,amblaintenciódedifondre alaciutatallòqueesrealitzadesdelscol·lectiusdegentjoveambinquietudsteatralsiculturals. · 2 d’abril, Cia. Bareka presenta,1 MUSI… CAL? · 3 d’abril, Cia. Toy Boy Teatre presenta It’s my night II · 10 d’abril, Cia. Entrada d’Emergència presenta Per sortir del pas · 16 d’abril, Grup de Teatre i Estudi Lluís Vives presenta T’agrada Schubert? · 24 d’abril, Cia. Kabuki presenta Caputxeta, la roja · 30 d’abril, Cia. Banda Sonora presenta Ofèlia o la història de les dones · 14 de maig, Grup de Teatre Lestonnac - L’Ensenyança presenta El sopar dels idiotes · 21 de maig, Cia. Som Rue presenta Propera estació… · 28 de maig, Grup de Teatre Vis de Vanadi presenta Immiscibles · 4 de juny, Taller d’Arts Escèniques Pere Tubilla presenta Família · 10 de juny, Scenicum Cia. presenta Aigües encantades · 11 de juny, Taller de Teatre de Tarragona presenta Diàlegs del Més Enllà Totes les obres es representaran a les 21.30 hores i seran gratuïtes. Per a més informació, podeu consultar el web www.tarragonajove.cat

GUI A JOVE

EDUCACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

EDUCACIÓ

MODA

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

Disseny, una professió de futur

EDUCACIÓ

L’HIPERBÒLIC

sxc.hu

T’agrada el turisme?

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme. Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món. C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUCACIÓ

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

L’HIPERBÒLIC

sexe

Passa un cap de setmana

boig a Mallorca Per Atòmic Girls

Ara que és econòmic escapar-se a les illes, i que ha arribat la primavera, és un bon moment per perdre’s per una Mallorca plena de diversió, alegria i... potser, sexe. Les nostres amigues, les Atòmic Girls, ens expliquen algunes experiències que, segur, ens animen a visitar-les. Començam pel passeig Marítim de Palma. Centenars de persones fent botellot, al·lotes amb poca roba, nines poc-fred (falda cinturó). Te’n vas a un bar de salsa, comences a ballar amb un cubanito i després, no saps com, li acabes fent una neteja bucal. Perquè a segons quines hores de la matinada, amb un parell de copes de demés, tant és ballar salsa que techno, les fregades de contacte són el més important, la libido puja, ho sabem, les ganes de liquidar “temes” pendents s’acceleren, els desitjos que algú et tapi a les nits augmenten, l’aparellament forma part de la nocturnitat en aquest hàbitat. I, si tenim objectius sexuals, s’han d’assolir, que ja són suficientment durs els altres

aspectes de la vida com per a què aquests objectius quedin oblidats en els nostres racons corporals més amagats. Ara anam cap a la Part Forana, concretament a Manacor. A la capital del Llevant els vespres donen molt de sí. El passat cap de setmana, sense volerho, ens vàrem veure implicades en un torneig de pàdel pels carrers de la bauxa nocturna de Manacor, pilotada va pilotada ve. Després, entràrem a un bar i ens vàrem trobar una paradeta amb degustació de llangonissa, botifarrons i quelitas. Però què és això? Els homes anaven darrere les al·lotes amb un botifarró a la mà, nosaltres al·lucinàvem, feien propaganda de les seves botifarres (de les dues). Però eh, s’han de promocionar els productes autòctons, molt bé, al·lots! Valeu un món. A algun indret del Pla de Mallorca, un jove i una al·lota es coneixen i decideixen anar a “provar” el cotxe. En arribar al km 6,5 d’aquella carretera, apareix una camada a mà dreta. Ohhhh... Co-

mencen a provar el cotxe, a veure aquests seients si es tomben, a veure aquest canvi de marxes... i comença la festa. Coets i xisclets. Ella, assaciada, decideix que és hora de tornar a ca seva, que aviat farà claror, i de nit ja sabem que tots els gats són negres i, és clar, quan se n’ha anat ja era tard (no és igual conèixer qualcú a la 1 que a les 5... De vegades si tenim dubtes sempre va bé demanar a una amiga: i aquest de quina hora és? -tenint també en compte l’hora en què formulam la pregunta). Aquella al·lota, però, abans d’anar-se’n deixa un regalet al seu acompanyant. De la porta del copilot

penja un profilàctic de maduixa usat. Vaja regal... Quan l’endemà el jove va a cercar la seva al·lota de veres, ella queda astorada, els seus ulls no són capaços de mirar una altra cosa, no és possible... i això? El jove va canviant de color per moments, li agradaria ser un camaleó perquè el confonguessin amb el medi, però... “Te jur que no ho havia vist...” I ara què? S’ho haurà cregut? Ufff! Darrer recurs de justificació: “’Carinyo’, tranquil·la, això és d’en Joan, que ahir li vaig deixar el cotxe perquè es relaxàs amb una al·lota que va conèixer, el pobre boixa tan poc que me va fer pena!”

L’HIPERBÒLIC

CULTURA

RECOMANEM

AGENDAABRIL2008

LLIBRES Djuna y Daniel

Autoestop

Ena Lucía Portela Mondadori

Toni Sala Edicions 62

Ambientada al París dels anys vint, la proposta de l’autora cubana presenta la vida de dos personatges històrics, Djuna Barnes, autora d’ El Bosc de la nit, i el seu amic Daniel A. Mahoney, personatge excèntric del barri llatí de París. La novel·la, segons l’autora, tracta l’amistat, el desarrelament, les relacions de parella, l’alcoholisme, els diners i certs aspectes, diguem un pèl problemàtics, de l’ofici d’escriptor.

Doug Lima USA

Thriller futurista basat en les novel·les d’Stephen Gould, la història comença quan el protagonista, Hayden Crhistensen, descobreix que posseeix una estranya habilitat.

Música - Presentació del seu cinquè àlbum fet en solitari, Kill to Get Crimson. Lloc: Palau Sant Jordi de Barcelona. Preu: de 38 a 48 euros + info: www.markknopfler.com

Música - Charades continuen presentant en directe les cançons del fantàstic nou àlbum En ningún lugar. Lloc: Girona. Plegatin Club. Preu: 12 euros + info: www.popmadrid.com/agenda/ Girona/Plegatin-Club

Pericot-MozartNu

Festival de Guitarra de Barcelona

Música - Una bona oportunitat per veure els més grans músics de la guitarra. Lloc: Barcelona. Auditori i Palau de la Música. Preu: segons espai + info: www.theproject.es

Sweeney Todd. El barber diabòlic del carrer Fleet Tim Burton USA

El primer musical de Tim Burton compta amb la interpretació del seu actor fetix, Johnny Deep, que aquest cop interpreta un barber assedegat de sang.

04/04/2008 i 05/04/2008

Futura. Saló dels Màsters i Postgraus

Fires - Tota l’oferta en màsters i postgraus. Una selecció d’ofertes de feina i un programa de jornades tècniques. Lloc: Barcelona. Fira de Barcelona. Preu: 12 euros + info: www.salofutura.com

del 11/04/2008 al18/04/2008

Enciclopèdia

Sonic Riders Zero Gravity

http://www.enciclopedia.cat

Sega PS2, Wii

Torna l’eriçó blau a la velocitat que ens tenia acostumat. Aquest cop han de tornar a competir en gravetat zero, ja que la col·lisió d’un meteorit amb propietats misterioses farà que les coses funcionin d’una forma estranya.

The Charades

del 15/04/2008 al 20/04/2008

des del 03/04/2008

MISCEL·LÀNIA

L’any 2008, l’Enciclopèdia inicia un procés de renovació, d’ampliació i d’adaptació de la Gran Enciclopèdia Catalana a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

12/04/2008

Mark Knopfler

Inscrita dins d’allò que podríem anomenar literatura de viatges, la darrera novel·la del català Toni Sala ens ofereix un retrat de Catalunya on la llengua i la recerca d’un mateix donen coherència a una proposta que va més enllà de la descripció.

CINEMA

Jumper

02/04/2008

14a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida

Cine - Torna la Mostra de Lleida on es poden veure diversos films, llargs i curts, del més modern cine llatinoamericà. Lloc: Diversos espais. Lleida. Preu: 6,80 euros +info: www.mostradelleida.com 12/04/2008

Antonio Vega

Música - El creador de 3.000 noches con Marga trenca motlles a les seves composicions. Juga i ens mostra el seu fons literari. Lloc: Barcelona. Sala Bikini. Preu: 22 euros + info: http://www.bikinibcn.com

Dansa - De Iago Pericot. Una recuperació de la seva trencadora obra estrenada ja fa 22 anys. Lloc: Barcelona. Mercat de les Flors. Preu: 15 euros +info: www.mercatflors.org

del 17/04/2008 al 20/04/2008

26º Saló Internacional del Còmic

Fira - Moebius, Michael Golden, Milo Manara, entre d’altres, seran els convidats al Saló d’aquest any. Lloc: Fira de Barcelona. Montjuïc. Preu: 6 euros + info: www.ficomic.com

L’HIPERBÒLIC CULTURA

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ del 17/04/2008 al 11/05/2008

fins 11/04/2008

Teatre - La Fura del Baus recupera un text d’ Alexander Puixkin sobre l’ambició sense límits. Lloc: Barcelona. TNC. Preu: de 13 a 24 euros + info: http://www.tnc.es

Xerrades - Preguntes sobre el futur i dubtes en els estudis i carreres universitàries Lloc: Fòrum digital. Preu: Gratuït +info: www.bcn.cat/informat

Boris Godunov

del 22/04/2008 al 07/09/2008

Magnum. 10 seqüències

Exposició - Deu fotògrafs de l’agència Magnum evoquen la influència del cinema en el seu imaginari. Lloc: Barcelona. CCCB. Preu: de 3,30 a 6 euros + info: http://www.cccb.org

Tu Tries. Fòrum virtual

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www.escoladescriptura.org

fins 04/05/2008

Una casa per no viure no és una casa qualsevol Exposició - Mostra amb obres de la col·lecció de la Caixa vinculades amb l’entorn domèstic. Lloc: Girona. Fundació “la Caixa”. Preu: Gratuït + info: http://obrasocial.lacaixa.es

sxc.hu

23/04/08

fins 04/05/2008

Fira - Una rosa i un llibre per simbolitzar l’amor i la cultura. Un dels dies més celebrats per tots els catalans. Lloc: Tot Catalunya. Preu: segons el llibres que compris + info: www.gencat.cat/catalunya/ santjordi/cat/celebracio.htm

Exposició - Avui seguim parlant del “misteri etrusc”, un poble misteriós, diferent a la resta que van poblar la Itàlia antiga. Lloc: Barcelona. Caixa Fòrum. Preu: Gratuït + info: http://obrasocial.lacaixa.es

Festa de Sant Jordi, el llibre i la rosa

Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident

del 24/04/2008 al 27/04/2008

REC. Festival de creació audiovisual de Tarragona [Curtmetratges, Audiovisual i Vídeo]

Cicle de cinema Adéu al Mur

Uns anys després, sense concretar-ne la raó, va canviar de camí. L’anunci de Raky va desaparèixer de darrere el taulell i, un mal dia, la persiana de l’adrogueria Puig no es va aixecar. El dibuix de la dona triple, que tant l’havia subjugada de petita, restà per sempre a un racó de la memòria, amb la cara de les seves nines o les cartes del primer xicot.

fins 16/04/2008

Un matí, a la cuina del pis hipotecat, mentre es dutxava el segon marit i la seva filla es barallava amb el fill d’ell, la memòria va decidir tornar-li una estampa d’aquell racó. Arribava tard a l’agència perquè s’havia adormit. I si no descansava era per culpa de la nova cap. Aquella bruixa li demanava idees publicitàries “per ahir” i, a sobre, se li va riure als morros quan li proposà de conciliar la vida laboral amb la familiar. Mentre preparava el cafè, es va adonar que hi havia una pila de plats bruts a l’aigüera. El marit no trobava la camisa de quadrets i començà a reclamar-la des del lavabo. Per voler ajudar-lo, va ensopegar amb l’escombra i la cafetera li relliscà de les mans. Una marea de cafè s’escampà de pel terra entre núvols de vapor.

fins 02/04/2008

BAFF 10. Festival de cinema asiàtic

Cine - El cinema asiàtic més innovador, inquietant i recent arriba un vegada més a Barcelona. Lloc: CCCB, Casa Àsia, cines Aribau, Caixa Madrid. Preu: 6,80 euros +info: www.baff-bcn.org del 25/04/2008 al 04/05/2008

Festival de cinema solidari de Navarcles

Cine - Una combinació de festival de cinema, competició de curts i cinema a les escoles. Lloc: Navarcles. Teatre Auditori. Barcelona. Preu: 5 euros + info: www.clamfestival.org

Durant molts anys, en tornar de l’escola, va triar el mateix camí. La raó d’aquella volta innecessària era l’adrogueria Puig. Li agradava olorar aquella barreja de perfums i veure les brotxes que penjaven juntes, com un pom de flors seques, d’un ganxo de la paret. Amb una ullada ràpida, era capaç de situar cada cosa al seu lloc: les escombres de bruixa, el lleixiu Conill, el rentavaixelles Guerrer, els pots de pintura esmaltada... I també estava Raky, és clar! Raky inclinava els seus tres cossos amb elegància per damunt del taulell. Els tres caps, idèntics, estaven il·luminats per una cabellera d’or i un somriure que no s’apagava mai. Aquella mitja lluna blanca l’hipnotitzava; igual que els cinc braços que Raky agitava com serps i amb els que feia tres tasques alhora: llustrar miralls, rentar la vaixella i exhibir un producte detergent. No podia explicar-ho, però Raky era molt més que un cartell de propaganda; més que una deïtat enigmàtica subratllada per un lema fulgurant.

Cine - Festival de curtmetratges, audiovisuals i vídeos per donar impuls a la experimentació i creativitat. Lloc: Tarragona. Diversos espais. Preu: Consultar web + info: www.festivalrec.com

del 25/04/2008 al 03/05/2008

RAKY

Cine - Pel·lícules d’èxits internacional, com Good bye Lenin!, i pel·lícules de ficció i documentals poc coneguts sobre l’est i l’oest alemany. Lloc: Barcelona. Institut Goethe. Preu: Gratuït + info: http://www.goethe.de/ins/es/bar

Cicle de cinema Yvonne Rainer

Cine - Una mostra del cinema fet per l’artista novaiorquesa. La seva evolució des de la dansa fins al compromís social de la seva obra . Lloc: Barcelona. MACBA. Preu: 2 euros + info: www.macba.es

“Tant de bo em pogués partir” pensà a punt d’esclatar. De sobte, com si hagués formulat el desig en veu alta, Raky se li va aparèixer sobre el vidre del forn. Havia envellit força i la roba li havia quedat definitivament antiquada, però encara somreia amb aquella mitja lluna encisadora, multiplicada per tres. “Detergent concentrat en bosses”, recitava la dona tripartida amb un entusiasme que no havien minat els anys. Amb molta cura, es va eixugar una llàgrima que tenia gust de cartró mullat. Ara sabia quina era la fascinació que Raky exercia sobre la seva ment infantil; que la raó d’aquell culte inexplicable no era l’estranya figura de dues cames i tres cossos, ni aquella boca pintada sense dents. Acabava d’entendre que Raky, en una metàfora escruixidora, li mostrava el seu futur.

Annabel Cervantes