L'Hiperbòlic 77

77

C I L Ò B R E P I H ’ L d es em b re

20 09

Tiratge: 26.330

TEMA DEL MES (pàg. 08)

Els hackers, delinqüents o activistes?

r a universitaris

Publicació periòdica pe

A l'interior, trobaràs un l exemplar promociona de la revista setmanal

TENDÈRIES (pàg. 14)

Coneix l'"Arròs covat" de Juanjo Sáez

BOCA A BOCA (pàg. 16)

Parlem amb el Tricicle, que fan 30 anys

rprenents amb les propostes més so tat ciu la i autèntiques de

Promoció per als lectors de .

Barcelona i àrea metropolitana

QUIMI

PORTET Viatge al

surrealisme català

2

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC

Sumari

N77 - DESEMBRE2009 02 - EDITORIAL

PRESPECTIVES 03 - LA IMATGE

CREATION, DE JOSE CORNO 04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA

EL CATALÀ PERD PES A LES UNIVERSITATS 05 - DIUE

L'INTERÈS PER L'ENGINYERIA CREIX 06 - EL CONVIDAT

QUIMI PORTET, MÚSIC

Editorial

L’enquesta

Perspectives

Creus que Johan Cruyff serà un bon seleccionador per Catalunya?

43% - No, jo

El relativisme postmodern diu que tot és qüestió de perspectiva. Potser és exa-

prefereixo Luis

gerat, i potser necessitem uns pilars bàsics des d’on construir les nostres con-

Aragonés

viccions, però és cert que una part fonamental de la intel·ligència és la capacitat per posar en dubte allò que anomenem “normalitat”. Preguntar-se, donar la volta, cercar alternatives. Qüestionar-se el món on vivim, si pot ser des de l’ humor, per fer-lo una mica millor.

12% - No, 25% - Sí, però

hauria de ser

fa molt que no

En un temps on la política o, com a mínim, molts polítics estan en entredit, i quan

entrena a ningú

18% -

un català

Sí, el millor

sembla que els castells de naips, per molt castells que siguin, cauen en picat, la qüestió té més sentit que mai. En aquest número de L’Hiperbòlic, hem volgut parlar amb algú amb un discurs diferent al políticament correcte perquè, avui, aquestes correccions no garanteixen res. “J”, un noi de poc menys de 20 anys i

Edita: Edicat, s.L. Roger de Flor 334, 1-2. / 08025 Barcelona T: 93 451 61 70 / f: 93 451 33 91 edicat@edicat.cat / www.edicat.cat Editors: Josep Ritort i Antoni González.

Gerent: Ramon Torrents Director comercial i marquèting: Xavier Juez Director: Albert Lladó.

Cap de Relacions externes: Jordi Sansalvador.

Consell de redacció: Diego Gimènez, Atòmic Girls.

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo.

Administració: Sònia López Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat Impressió: CREA, s.a.

Dipòsit legal: B-47891-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que l’hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressiói de la pluralitat de la nostra societat, l’hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars

un hacker és un activista o un delinqüent, i si criminalitzar la gent per les seves actituds és la millor manera d’integrar-los en això que anomenem “societat”. Potser, marginar a qui sap fer allò que nosaltres no, és donar via lliure a la mediocritat. I

La pregunta del mes que ve “Creus que Joan Laporta seria un bon polític?”

Respon a... Deria.cat!

la por no justifica res.

Per això, hem entrevistat, també, Quimi Portet, ara que treu nou disc en solitari, per saber que els anys no l’han fet deixar de jugar amb les lletres i les melodies.

Ens assegura que l’actualitat no l’interessa gaire. No ens estranya. Ser jove, també, vol dir mirar la realitat des d’un angle diferent. Per sort.

L'Hiperbòlic al Facebook Pots seguir-nos al Facebook.

Agrega’ns!!!

Flaixos Nom: C. Lévi-Strauss

El francès Claude Lévi-Strauss, un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX, va morir a finals d’octubre. Teòric destacat de l’estructuralisme, fou el seu introductor al camp de l’antropologia cultural i social.

L'acudit!

08 - TEMA DEL MES

ELS HACKERS, DELINQÜENTS O ACTIVISTES?!

10 - REPORTATGE

LA MÀGIA DEL CINEMA 13 - JOVENTUT

TREBALLAR PER L'OCUPACIÓ JUVENIL 14 - TENDÈRIES

JUANJO SÁEZ, IL.LUSTRANT BARCELONA 16 - BOCA A BOCA

TRICICLE, EN JOAN EN PACO I EN CARLES FAN 30 ANYS! 18 - ALTAVEU

EL RAP EN CATALÀ ARRIBA A LES ESCOLES 19 - SEXE

CRÒNICA D'UNA ORGIA HIPERBÒLICA 20 - PETITS ANUNCIS

GUIA JOVE 21 - CALAIX DE SASTRE

EL PASSATEMPS DE L'ACPG 22 - CULTURA

RECOMANEM, AGENDA DESEMBRE 2009 21 - ESCOLA D'ESCRIPTURA

BENVOLGUTS SENYORS

que és un dels majors experts en seguretat informàtica del país, ens pregunta si

Xifra: 20 anys

Aquest novembre, fa 20 anys de la caiguda del Mur de Berlín, el símbol més conegut de la guerra freda i de la divisió d’Alemanya. El Mur de Berlín va caure la nit del dijous 9 al divendres 10 de novembre de 1989.

Lloc: Santa Coloma

Malauradament, aquests dies, tant Santa Coloma com altres municipis catalans estan sent coneguts per la presumpta implicació d’alguns membres dels respectius ajuntaments en trames de corrupció.

L’HIPERBÒLIC LA IMATGE

3

Es busquen...

joves talents!

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un flickr o un fotolog - no ho dubtis, envia'ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a Es busquen joves talents!

Jose Corno CREATION Em dic Jose Corno i estudio Arquitectura a l’UPC a Sant Cugat del Vallès.

Aquest és el meu blog en el qual penjo periòdicament obres de producció casolana.

Des de fotos fins vídeos, dibuixos, brico-poesies etc.

M’agradaria considerar un jove talent i per això aquí adjunt un dibuix i la direcció del meu blog.

Espero que us agradi:) http://www.joseacorno.blogspot. com

4

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/77 DESEMBRE 2009 _______________________________________________________________________________________________

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

UNIVERSITATS

UB (

Encara que l’Estatut preserva el català a la docència, les dades del català a les universitats no són bones segons els sindicats d’estudiants (SEPC, PUC, AJEC, FNEC, AEP i Estudiants en Acció), que han recollit les poques dades disponibles per demostrar que la llengua perd pes a les facultats.

Davant d’això, la Plataforma per la Llengua i els sindicats d’estudiants, amb el suport del catedràtic de Ciències Polítiques de la

www.ub.cat

Lliurades 132 bicicletes bicicampus a la UB

El català perd pes a les universitats La Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració dels principals sindicats d’estudiants de Catalunya, denuncia que el català va perdent pes a les universitats. Una situació que s’està agreujant més amb la implantació del Pla de Bolonya. Precisament, en aquest moment d’adaptació a l’espai europeu d’educació, els denunciants demanen mesures als organismes rectors i governamentals per “prestigiar” el català a les facultats, tant a les classes de llicenciatures com als postgraus, on la presència de la llengua catalana encara és inferior. La campanya en favor del català a les universitats inclou el repartiment de postals i el web www.alauniversitatencatala.cat.

)

Universitat de Barcelona, Jordi Matas, han començat una campanya per “prestigiar” el català a les aules.

L’objectiu és doble. Per una banda, conscienciar la societat que hi ha universitats que sistemàticament eviten situar el català al lloc que li pertoca. I, per l’altra, fer notar als responsables de les universitats i del govern que els estudiants reclamen polítiques decidides de respecte a la llengua catalana.

Per al portaveu de la Plataforma, Martí Gasull, és lícit que les universitats catalanes es venguin a l’alumnat estranger i tinguin oferta en castellà i anglès, però això no ha d’anar en contra el català, al seu parer. Per això, reclama que els professors tinguin un mínim coneixement de català. Com a exemple que aquest requisit no és contraproduent per captar professors de prestigi, Jordi Matas ha explicat que la UB té els majors índex de contractació de professors de fora i exigeix, des del 2004, el nivell C de català a tots els docents.

*

Redacció (redaccio@edicat.cat) / Fotos: ACI Creativo

deria.cat

Els estudiants i membres de la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona (UB) han recollit les bicicletes, que s’ofereixen per 2n any consecutiu, i es consoliden com a servei als universitaris de Barcelona i com a eina per reduir la contaminació que generen les universitats. El Bicicleta Club de Catalunya (BACC) va lliurar la setmana passada 132 de les 200 bicicletes Bicicampus a membres de la Universitat de Barcelona (UB), majoritàriament estudiants, però també professors i personal de les universitats.

UdL (

)

www.udl.cat

Enric Duran explicarà a la UdL perquè no va tornar prop de mig milió d’euros als bancs L’acció de desobediència civil del jove català Enric Duran, que va obtenir préstecs de 39 entitats bancàries per un total de 492.000 euros i va anunciar que no els tornaria, serà un dels elements de reflexió del Cicle de Cinema i Drets Humans que organitza la Universitat de Lleida (UdL), amb la col·laboració de la Coordinadora d’ONGD i altres moviments solidaris de Lleida, Comissions Obreres, Amnistia Internacional, l’Ateneu Popular de Ponent i la Paeria.

Universitats

El Màster de Secundària dóna el relleu al CAP Els estudiants que volien treballar de professors fins avui havien d’obtenir el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP). Però a partir d’ara hauran de cursar el nou Màster de Secundària, inaugurat aquest dimarts pel conseller d’Universitats, Josep Huguet, i el conseller d’Educació, Ernest Maragall. Les classes s’impartiran en nou universitats catalanes i s’han creat 42 grups i 15 especialitats d’ESO i Batxillerat.

L’HIPERBÒLIC DIUE

5

L’interès per l’enginyeria creix La demanda per estudiar una titulació d’enginyeria augmenta un 11’2% respecte al curs passat, coincidint amb la convocatòria de les primeres beques Enginycat, que han rebut 569 sol·licituds Les vocacions d’enginyer remunten el vol. Aquest curs hi ha un 11’2% més de persones que han demanat estudiar enginyeria, una dada que contrasta amb la davallada gairebé contínua registrada els últims 12 anys. Per redreçar aquesta tendència, la Generalitat va posar en marxa fa un any el programa Enginycat.

Una de les mesures incloses en el pla és la convocatòria d’unes beques per a estudiants d’últims cursos que han tingut molt bona acollida. Els interessats a demanar-la teniu temps fins al 15 de desembre.

Des que es va presentar l’octubre de 2008, el programa ha organitzat diferents actes, amb la intenció d’apropar els valors dels estudis tècnics i científics als alumnes d’ESO i batxillerat; impulsar la participació activa dels professors en pràctiques, i implicar a tots els agents socials, sobretot empreses, universitats i col·legis professionals.

Entre les activitats programades, hi ha l’Innovative Engineering Coaching, unes jornades adreçades a titulats i titulades d’enginyeria que acaben d’obtenir el títol. L’activitat està pensada per donar eines pràctiques i habilitats trans-

versals —treball en equip, planificació, resolució de conflictes, cerca d’informació, innovació i presentacions en públic— prenent com a fil conductor el desenvolupament d’un projecte innovador. En aquesta primera edició, el projecte desenvolupat va ser “El nou llibre digital”.

Evolució de la demanda d'estudis en 1a preferència

Universitats públiques presencials de Catalunya. 1996=100

120 100 Demanda d'estudis en la preferència

En xifres absolutes, enguany han demanat fer un estudi d’enginyeria 829 persones més, passant de les 7.418 del curs passat fins a les 8.247 d’aquest.

Tot i aquest repunt, encara s’està lluny d’assolir les xifres de finals dels anys 90, quan cada any demanaven fer enginyeria al voltant de 10.000 persones. La davallada dels últims cursos havia estat molt important, arribant els anys 2001 i 2004 fins al 8%. De fet, els últims 12 anys la demanda s’havia reduït sempre, excepte el 2003 que va pujar, i els anys 2000 i 2005, que es va mantenir. L’augment, doncs, de l’11’2%, és un canvi de tendència que caldrà confirmar amb les dades definitives de matriculacions d’aquest curs.

El programa ENGINYCAT (www.enginycat.cat) pretén despertar noves vocacions d’enginyers i corregir el dèficit de fins a 25.000 professionals que es preveu per al 2015. És una iniciativa del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, a través del Comissionat per a Universitats i Recerca, que ha comptat en una primera fase amb la col·laboració dels departaments d’Educació, Governació, i Acció Social i Ciutadania, l’Institut Català d’Energia i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Per últim, es posarà en marxa el primer concurs de vídeos “I love Enginyeria”, adreçat a totes les persones que vulguin difondre els efectes positius de la tasca dels enginyers i les enginyeres en la societat. Els vídeos premiats es mostraran a la propera edició del Saló de l’Ensenyament, que se celebrarà del 17 al 21 de març de 2010.

També cal destacar la convocatòria d’unes beques per a estudiants de final de carrera que han de fer de mentors dels de primers cursos. La convocatòria està cofinançada per les universitats i ha estat un èxit, amb 569 sol·licituds presentades en el primer termini. Existeix, però, un segon termini

L’augment més espectacular de la demanda d’estudis d’enginyeria s’ha produït en edificació, amb un 18’3%, seguit de telecomunicacions i informàtica, amb un 12’3%, i enginyeria civil, amb un 11’4%.

Un any d’ENGINYCAT

que està obert fins al 15 de desembre. L’ajut consisteix en 400 euros mensuals. Per a més informació, consulteu el web de l’Agaur (www.gencat. cat/agaur), l’agència que gestiona l’ajut.

80 60 40 20 0

1996 100 Enginyeria Resta d'estudis 100 100 Total

1997 93 95 95

1998 92 91 91

1999 91 91 91

2000 91 85 87

2001 84 74 78

2002 82 76 77

2003 84 78 79

2004 77 75 76

2005 77 81 85

2006 72 84 81

2007 67 86 82

2008 66 90 85

2009 74 99 93

Anys

Evolució de la demanda d'estudis en 1a preferència (universitats públiques presencials de Catalunya) Àmbit estudis

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Enginyeries

11.204

10.447

10.267

10.190

10.199

9.385

9.166

9.411

8.645

8.673

8.106

7.554

7.418

8.247

Resta estudis

41.898

40.005

38.287

38.021

35.740

31.989

31.707

32.549

32.538

34.003

34.996

35.990

37.754

41.340

Total

53.102

50.452

48.554

48.211

45.939

41.374

40.873

41.960

40.183

42.676

43.102

43.544

45.172

49.587

Evolució de la demanda d'estudis en 1a preferència (universitats públiques presencials de Catalunya) Àmbit estudis

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Enginyeries

-6,80%

-1,70%

-0,70%

+0,10%

-8,00%

-2,30%

+2,70%

-8,10%

+0,30%

-6,50%

-6,80%

-1,8%

11,20%

Resta estudis

-4,50%

-4,30%

-0,70%

-6,00%

-10,50%

-0,90%

+2,70%

-3,10%

+7,80%

-2,90%

+2,80%

4,9%

9,50%

Total

-5,00%

-3,80%

-0,70%

-4,70%

-9,90%

-1,20%

+2,70%

-4,20%

+6,20%

-1,00%

+1,00%

3,70%

9,80%

www.gencat.cat/diue

6

EL CONVIDAT L’HIPERBÒLIC ________________________________________________________________________________________________________________________

“

QUIMI PORTET, MÚSIC

Es tracta de no acceptar els tòpics

El nou disc Viatge a Montserrat és un trajecte ple d’amor i humor

Hem quedat en un lloc excepcional amb aquest músic que estrena setè disc en solitari. Esmorzem al mític bar Velòdrom de Barcelona, un local inaugurat el 1933, amb plena activitat durant la segona República i que es va reobrir el passat juliol després de massa anys oblidat. Ens asseiem davant d’un senyor seriós, cordial, que esmorza mentre li fem les preguntes de rigor. Però arriben els cafès i, després dels primers cinc minuts freds i artificials que tota entrevista demana, Quimi Portet comença a utilitzar aquella ironia fina que defineix les seves lletres.

No parem de riure, i d’aprendre.

Què trobarem al nou disc Viatge a Montserrat que no hàgim escoltat als anteriors?

Per a un músic, és molt difícil avaluar la seva música des d’un punt de vista crític. El que notes és la reacció de la gent i aquest disc sembla que és més acceptat... Però jo mai he fet un disc del que no estigués satisfet.

A més, en un disc hi ha molts intangibles...

“Amb els anys, s’aprèn a relativitzar-ho tot Intangibles com l’estat d’ànim. Dius que aquest disc és més “tendre”.

Per a mi, la música és un ofici (un ofici que m’apassiona), i la meva vida és molt més important que la meva professió, va més enllà. Però és cert que l’estat d’ànim es nota, si estàs content l’emotivitat és més sincera. Aquest disc, en aquest sentit, és més lluminós que els dos anteriors.

Setè disc en solitari. Què es va guanyant amb els anys i què es va perdent?

No crec que es perdi res... I s’aprèn a rela-

tivitzar-ho tot. A cada edat, hi ha energies i es tracta de saber treure-les. Afortunadament, les emocions humanes no tenen res d’estàtic. I també he entès que això és un treball i que, tot i que a vegades pot ser dur, he après a disfrutar-lo. I aquest ofici consisteix tant en fer una entrevista com en fer una cançó, o anar a buscar els entrepans per a la gent del grup.

Ara, amb perspectiva, amb perspectiva, com recordes l’època de l’Último de la Fila?

Molt divertits! Seria un somni per a molts, tan joves sent número 1 a diversos països, venent 3 milions i mig de discos, viatjant de gira... Una època genial.

Sempre dius que la música popular parla, sobretot, d’amor. Però dóna la sensació que sempre vols fugir del sentimentalisme. On està la frontera i com no creuar-la?

Una cançó d’amor té un punt de cursi que no te’l pots estalviar. Estàs enamorat i, per tant, estàs una mica tonto... Has d’acceptar que qui no estigui enamorat pugui riure’s una mica de tu...

Però a cançons com “Manyangues” dubtes que l’amor es nodreixi de l’absència, quan dius “... quan tu no hi ets sóc més aviat bèstia”.

Sí, es tracta de no acceptar els tòpics, sinó de donar-li la volta, de tractar-lo de forma humorística. Però és cert que les cançons d’amor tendeixen al to cursi, llepat... i cal assumir-lo.

També et volem preguntar per la idea de viatge en aquest disc. Què té de metafòric Montserrat, Sabadell, Barcelona...

Nosaltres - la meva família -sempre estàvem canviant de casa quan jo era petit...

Potser per això jo sóc una mica nòmada, de curta volada, de galliner, però m’agrada moure’m. Per altra banda, m’autoanomeno “artista local” perquè, en realitat, tots els artistes ho són. Quan algú et diu que és

“ciutadà del món” és que té un problema, que no sap d’on és. Et menteix.

” Quimi Portet en el bar Velòdrom.

Cal tenir clara la pròpia identitat per sortir, vols dir?

Exacte. La idea de viatge és una manera d’estar al món, de barrejar-se amb tot tipus de persones, de conèixer tot tipus de cultures. Però per viatjar has de ser d’algun lloc.

“Visc l’actualitat perquè m’interesso pel meu voltant” Sovint es diu que les teves lletres són d’un surrealisme molt proper a Sisa, Pau Riba o Antònia Font. Creus que només és una etiqueta o realment existeix una manera d’entendre la ironia molt similar en tots vosaltres?

Em sembla que sí, que hi ha un humor català, si es vol dir així. Som una cultura que existim per miracle. Ho hem passat molt magre, som un país sense estat, i això ha fet que siguem una cultura que ho relativitza tot, és com una bombona d’oxigen.

Hi ha molta desconfiança vers els grans valors sagrats, com la pàtria, etcètera.

Per a qui no el conegui, ens pots dir, en tres línies, qui era Francesc Pujols?

Per a molts de nosaltres, és un símbol. Era un tipus que feia vida a l’Ateneu Barcelonès i, per tant, va tenir la sort de conviure amb alguns dels intel·lectuals més importants del segle XX. A tots ells, els feia riure molt i el van documentar abastament. Va viure el temps de la República, quan aquesta ciutat era meravellosa en molts aspectes. Jo el faig servir com a icona. I el seu humor era una delícia...

BIOGRAFIA! Nascut a Vic l’any 1957, abans d’iniciar definitivament la seva carrera en solitari, fou guitarrista dels grups Kul de Mandril, Los Burros, Los Rápidos i El Último de la Fila que, junt amb Manolo García, va assolir èxits que avui són considerats clàssics del pop. En solitari, ja ha publicat set discos, entre els

Insistim en el tema de l’ humor. Dius que, per a tu, és una eina d’autoanàlisi.

Una eina conscient o inconscient?

L’ humor té molt d’animal, d’instint. Fer riu-

que destaquen La Terra és plana (2004) o Matem els dimarts i els divendres (2007). Quimi Portet també és conegut per la seva tasca de productor de músics com Albert Pla, Gerard Quintana o Adrià Puntí.

L’HIPERBÒLIC EL CONVIDAT

“L’humor té molt d’animal, d’instint”

re a la gent agrada a tothom, i és molt difícil. T’ho has de “currar” més que un aplaudiment. Jo m’aixeco d’hora, i em poso a fer música, cada dia. Però ho faig jugant...

Canvio les paraules, el sentit del que volen dir, i em diverteixo molt. Per això, suposo, també els hi fa gràcia als altres.

Fa molts anys que utilitzes Internet. De fet, vas publicar el llibre Diari d’un astre intercomarcal, amb textos del teu blog. Estableixis una mena de diàleg amb el teu públic o només és una forma d’arribar a més gent?

Quan veig massa comentaris, els esborro.

A mi m’agrada estar amb la gent d’una manera natural. Sóc una persona molt normal,

amb això. Quan estava a l’Último de la Fila tampoc responia mai la correspondència.

Tinc moltíssim respecte pel públic, però crec que la gent que de veritat segueix la meva feina no té cap intenció d’interactuar amb mi. Si em volen escoltar, m’escolten.

Si volen venir a un concert, venen. Per això, sempre dic que només llegeixo a escriptors morts. Si pot ser que no hagin conegut l’era cristiana (riu), perquè no poden interactuar amb mi, ni els puc trobar a la televisió...

“Les emocions humanes no tenen res d’estàtic” No t’agrada massa l’actualitat.

Miro per la finestra, que és el que més m’interessa. No tinc perquè veure cada dia la televisió, ni els diaris, ni aixecar-me diàriament amb sang. No tinc cap necessitat de saber totes les desgràcies, ni saber quanta gent ha mort atropellada el dia anterior. No ens mereixem tanta violència. Jo visc l’actualitat

7

perquè m’interesso pel meu voltant, el que la gent em pugui explicar en un cafè. Allò que pugui abastar. No vull que m’atabalin.

El sorprenent videoclip que has fet per al nou disc ha rebut ja milers de visites al Youtube. Per què no t’agrada el gènere?

No descobreixo res. Algú ha vist mai algun videoclip que no sigui moderadament espantós? Els que tenen molt pressupost, perquè el tenen. I els que no, perquè no el tenen. A mi m’agrada molt la imatge, i el cinema. Però no es poden barrejar les dues coses. Per això, perquè no m’agraden, vaig fer aquesta xorrada, per riure’m, i sembla que ha agradat. I no ens hem gastat res...

Digues-nos què té el directe que no tingui el disc.

El disc és més net, s’entenen millor les lletres, potser. Però les cançons al directe tenen un extra d’electricitat i d’intensitat que no pots trobar mai en un enregistrament. Els concerts són molt divertits..

*

Albert Lladó (albert@edicat.cat) Fotos: Ivan Giménez

deria.cat

8

TEMA DEL MES L’HIPERBÒLIC TEXT: ALBERT LLADÓ (albert@edicat.cat)/ FOTOS: ACI Creativo _____________________________________________________________

Els hackers, delinqüents o activistes?

PARLEM AMB UN DELS MAJORS EXPERTS EN SEGURETAT INFORMÀTICA DEL NOSTRE PAÍS

Estem al centre de Barcelona i hem quedat amb J, un hacker molt conegut a la xarxa, i que no vol fer pública la seva identitat per no tenir problemes. Li direm així, “J”. No sabem ni la cara ni la pinta que fa. Ens veu amb L’Hiperbòlic a la mà i s’apropa. És un noi jove, obert, amable. El convidem a fer un cafè per a què ens expliqui com va entrar en aquest món i quins són els motius pels quals ha accedit a parlar, per primer cop, en un mitjà de comunicació.

No vol que li fem fotografies, ni donar massa pistes de qui és en realitat. “El primer dia que la policia va venir a casa, em va deixar la nòvia, em van acomiadar de la feina, i vaig tenir problemes amb la família”. No és fàcil. Mai ha estat culpat de cap delicte, però és ben conegut per la policia.

Ens explica que ell, com la majoria de hackers, va començar molt jove. En pràcticament tots els casos, són nois que van bé a l’institut, però que tenen inquietuds que els fan apropar-se al món informàtic. Quinze, setze anys... en poc temps, van llegint sobre seguretat, van recopilant informació,

ALGUNS CONCEPTES...

White hat i Black hat Un hacker de barret blanc és aquell que se centra en assegurar i protegir els sistemes de tecnologies d’informació i comunicació.

fins que comencen a entrar a xats on comparteixen dubtes i informació. Només és el primer nivell. Els que destaquen, passen a un segon nivell on es comença a actuar...

Els hackers de barret negre són els que es coneixen com a “criminals informàtics”.

Wannabe Són aquells a qui els interessa el tema del hacking, però que per estar començant

“El hacker és un noi normal, que no va robant carteres pel carrer”

no són reconeguts per l’elit encara que, si perseveren aprenent i estudiant, poden arribar a convertir-se en experts.

Lammer o script-kiddies Són els “incompetents”, que generalment pretenen fer hacking sense tenir coneixements d’informàtica. Són aprenents que presumeixen de ser el que no són,.

El més freqüent és estar en algun fòrum, primer públic, i després privat. Aquests nois es comencen a obsessionar i, ens diu en J, la investigació els absorbeix tot el temps. La majoria de hackers no arriba mai a la universitat. Patologia? J es nega

Samurai Normalment, és algú contractat per investigar errors de seguretat, i que desprecien tot tipus de vàndals electrònics.

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

a parlar de malaltia, tot i que reconeix que una vegada va estar més de 70 hores davant de l’ordinador, sense parar. L’argumentació és clara: “si un ciclista vol ser el millor, ha de dedicar tota la seva vida a això. Un hacker, el mateix”. La tercera fase és quan tu decideixes si vols ser un expert, o no. Llavors ja pots ser “un auditor” que va per lliure, o unir-te a comunitats més complexes, com la “Hellsparty”. Però J ens diu que els millors són llops solitaris... Segurament, perquè ell sempre ho ha sigut.

Aquesta piràmide és gradual... La carrera d’un hacker, fins arribar a l’esgraó més alt de prestigi, sol ser d’uns quatre o cinc anys. J és un cas excepcional, per això és tan famós a la xarxa. En menys de dos anys, ja era reconegut com un dels millors

Descriminalitzar els hackers J ha accedit a parlar amb nosaltres perquè li hem explicat que som una revista per a joves, que molta gent llegirà el reportatge, i que té la possibilitat de demanar la descriminalització dels hackers. Ens explica que “som criminals abans d’haver comès cap delicte”. I molts, i això ho saben molt bé empreses com Microsoft, només es dediquen a buscar forats de seguretat, a intentar trobar errors abans que ningú, i després s’im-

plement els comuniquen... En realitat, estan fent una feina impagable. Per això, a vegades, fins i tot hi ha recompenses. O et donen un carta de recomanació, o et paguen el viatge a Estats Units, com a convidat de diverses convencions. A J, el van convidar a Las Vegas, però no va poder anar-hi perquè encara era menor d’edat. Havia detectat un error a Hotmail i podia entrar a tots els comptes del món. Va avisar, via correu electrònic, i avui el problema està solucionat.

A J, no li agrada diferenciar entre hackers (experts en seguretat informàtica) i crackers (segons Viquipèdia, aquells que utilitzen els seus coneixements per cometre delictes informàtics). Creu que la majoria de gent actua èticament, i que moltes vegades el fet que un adolescent acabi fent alguna cosa il·legal és per la pròpia persecució que pateix. “És complicat si tens disset anys, i tens segons quina informació, no saps com gestionar-la ni a qui explicar-li”. Aquí comencen els problemes. Si als Estats Units hi pots enviar un correu informant del que has trobat, aquí et converteixes en l’enemic públic instantàniament.

Aquesta marginació a la que molts hackers són sotmesos acaba malament. Com a revenja, passen una línia que mai haurien d’haver creuat. J no té cap dubte: “si algú comet

un delicte, a la presó”. Creu que la Guàrdia Civil, o els Mossos d’Esquadra, haurien d’ajudar a aquests nois a utilitzar correctament els seus coneixements. I no tractar-los com a criminals, simplement, perquè els hi agrada la seguretat informàtica... “Tenir coneixements no et converteix, automàticament, en un fill de puta”, ens assegura.

“Ells tenen un forat, i jo tinc un problema perquè ho sé” J sap d’un hacker que ha fet públic un llistat secret, amb noms i telèfons, de milers de policies (i que ara haurà de complir més de molts anys entre reixes), però també sap de molts hackers que han “salvat” a moltes entitats i administracions. Ell, sense anar més lluny, va descobrir com entrar en totes els comptes bancaris del web de la Caixa. Els hi va comunicar, però la noia que li va agafar el telèfon el va penjar perquè no sabia de què li parlava. Avui, també és un forat de seguretat solucionat.

9

Massa tòpics Havíem quedat per parlar un quart d’hora, però hi ha tantes preguntes i tòpics a desmuntar, que ha passat una hora volant. J ha anat desvinculant-se d’aquest món, ha deixat d’estar a l’ “scene” i ara simplement quan troba algun error, envia un correu al servei de telemàtics de la Guàrdia Civil. Tot i que ens diu que no tenen cap mena de filosofia de col· laboració amb els hackers, alguns agents s’estan fent més sensibles en aquest sentit, i fan d’intermediaris amb l’empresa que té el problema. És un pas, però caldrà treballar molt per fer entendre a aquesta societat - que té por a tot el que desconeix – que qui troba portes obertes no és el mateix, necessàriament, que qui les creua.

- J, si ser un hacker et porta tants problemes, per què no deixar-ho?

- I per què els periodistes no van deixar d’escriure quan no hi havia llibertat d’expressió? Eren delinqüents o activistes?

*

Albert Lladó (albert@edicat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

10

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC

A

________________________________________________________________________________________________________________________

La màgia del cinem

HAUSSON PRESENTA EL SEU NOU ESPECTACLE PISO DE CHAROL A L’ESPAI BROSSA

Hausson, durant l'espectacle.

Abaix, Duke Ellington

FITXA TÈCNICA PISO DE CHAROL Espai Brossa (Barcelona) www.espaibrossa.com Dates: Fins al 6 de desembre de 2009 Direcció: Hermann Bonnín Il·lusionista: Hausson Partenaire:

Si haguéssim de definir ràpidament el nou espectacle del mag Hausson, diríem que és elegant, sobri, amb un glamour que funciona com a homenatge al cinema del Hollywood dels anys 30, aquell que volia recuperar l’esperança després del crac de la borsa de 1929. El punt de partida són els jocs visuals que Busby Berkeley utilitzava als seus musicals - que són projectats entre truc i truc - en forma d’imatges calidoscòpiques.

DUKE ELLINGTON “Duke” Ellington, compositor, director i pianista està considerat com un dels més importants i influents compositors de jazz

Neva Torres Il·luminació: Pep Barcons Escenografia: Manolo Trullás

Hausson va conèixer el cinema de Berkeley gràcies a Brossa, que era un gran admirador de la seva obra. Fins i tot, li va dedicar una sextina i un poema visual. Per això, no és estrany que Hermann Bonnín (corresponsable de l’Espai Brossa al costat de Hausson) hagi volgut dirigir aquest nou espectacle. Hi ha molt de la concepció estètica i artística de tots dos en aquesta proposta de màgia i il·lusionisme. Blancs i negres, confetis, una il·luminació molt acu-

de la història, al costat de Louis Armstrong i Charlie Parker. El seu biògraf, Derek Jewell,

rada i una música excel·lent: les composicions de Duke Ellington ajuden a recrear l’ambient del Cotton Club de Harlem. Una delícia per als amants del bon gust, del classicisme ben entès.

tre i el temps. Quan observem un truc, sigui d’interpretació o de màgia, ens preguntem “com es va fer?, si és a través de la gran pantalla. Si l’”engany” és en el teatre, l’interrogant s’actualitza: com s’està fent fet?

afirma que Ellington va poder arribar a escriure unes 5.000 peces. El seu pas pel famós Cotton Club de Harlem, que va durar tres anys a partir de la seva entrada el 4 de desembre de 1927, va convertir a Ellington en un músic de gran renom en tot els Estats

Per si fos poc, la veu en off de Josep Maria Pou, interpretant Orson Wells, obre la sessió amb una reflexió sobre el cinema, el tea-

Com diem, l’ambient recreat, el Nova York més romàntic i idealitzat, és un dels grans encerts de la proposta de Hausson.

Units per la retransmissió radiofònica de moltes de les seves actuacions.

L’HIPERBÒLIC REPORTATGE

La seva partenaire, Neva Torres, llueix una rèplica exacta del vestit que Ruby Keller porta al número final de la pel·lícula 42nd Street. Ell, de negre rigorós, manté el ritme, la postura, el temple, i fa participar el públic sense caure en l’humorisme artificial i ingenu del que altres humoristes han abusat masses vegades.

Els números, encara que adaptats a l’atmosfera, són clàssics. I funcionen. Un truc de mocadors és, ara, un joc amb discos de l’època. Hi ha cartes, hi ha monedes i, fins i tot, s’utilitza la típica caixa (aquesta vegada, en forma d’Empire State Building) en la qual la partenaire perilla quan sembla ser disseccionada. Potser, el moment àlgid,

11

en el qual tots els assistents aplaudeixen amb més ganes, és quan un ocell passa de la gàbia a estar dins d’una bombeta que, minuts abans, era encesa.

Piso de charol és, en definitiva, un espectacle de màgia i estil, recomanable per a tots aquells que busquin alguna cosa més que una sèrie de trucs espectaculars. Un espectacle que aconsegueix el seu objectiu principal: homenatjar el cinema, al jazz, i el millor il·lusionisme. Joan Brossa hagués gaudit de valent.

*

Albert Lladó (albert@edicat.cat) Fotos: Espai Brossa/Albert Julve

BUSBY BERKELEY

deria.cat

Busby Berkeley va ser el director de cinema i coreògraf que es va fer famós pels seus elaborats números musicals que incloïen complexes formes geomètriques en el Hollywood dels anys 30. Els seus treballs requerien un gran nombre de showgirls i ele-

[“SEXTINA A BUSBY BERKELEY”, JOAN BROSSA]

ments per imitar un efecte de calidoscopi.

Es baden bosquets de noies./ Som a anys

Va començar com a director de teatre, igual

llum del teatre. Són llunes/ que giravolten

que altres directors de cinema. Creia que la

als estudis Warner/ i que al cor del cinema

càmera havia de tenir moviment, i va filmar

obren nous cercles;/ com polpa d’altres

des d’angles inusuals, amb un cinema molt

fruits i braços i cames,/ només el cine pot

personal, fàcilment reconeixible.

donar aquest ritme... [Fragment]

L’HIPERBÒLIC JOVENTUT ___________________________________________________________________________________________________________

13

Treballar per l’ocupació juvenil EL GOVERN I ELS AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS ACORDEN UNA ESTRATÈGIA PER FER FRONT ALS REPTES ACTUALS I FUTURS DE L’OCUPACIÓ JUVENIL EN UN CONTEXT DE CRISI El jove està sent un dels col·lectius més perjudicats, sinó el que més, per la crisi econòmica.

Sense anar més lluny, la taxa d’atur juvenil a Catalunya ja ha assolit el 29%. Dit d’una altra manera, l’atur ja afecta a tres de cada deu joves, un percentatge que dobla l’atur adult (a partir dels 30 anys). A aquesta situació de desocupació actual, s’hi suma el fet que les condicions de treball de la gent jove ja eren força precàries abans de la crisi. Ho demostra el fet que l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2007, publicada per la Secretaria de Joventut, ja indicava que el salari mitjà dels joves era de 939 euros.

Estem, sense dubte, davant d’una situació força complicada que limita les possibilitats d’emancipació de la gent jove. De fet, durant l’últim any, la tendència a deixar

la casa dels pares i mares s’ha estancat, després de diversos anys de millores en aquest sentit.

«L’atur juvenil ja afecta a quasi tres de cada deu joves» Davant d’aquest panorama, el govern respon aprovant l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil 2009-2012. Un Acord

liderat per la Secretaria de Joventut juntament amb els agents econòmics i socials (Joventuts d’UGT i CCOO, Pimec, Foment del Treball i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya) que es va signar el passat mes de setembre.

+ info volemdecidir.cat JOVE.CAT

restriccions que les derivades de les limitacions competencials de la Generalitat en matèria laboral. En aquest sentit, l’Acord treu el màxim partit del nou Estatut.

Amb un pressupost global superior als 200 milions d’euros, l’Acord es concreta en un conjunt d’actuacions calendaritzades i dotades d’indicadors d’avaluació, però alhora és prou flexible per permetre la incorporació de noves mesures. Es tracta, en definitiva, d’una nova mostra de la importància de les polítiques de joventut, que han esdevingut un element central de l’acció del govern.

L’Acord, pioner a nivell de l’estat, constitueix una veritable aposta estratègica per fer front no només als reptes actuals de l’ocupació juvenil, sinó també als dels propers anys. És una proposta ambiciosa que incidirà en tots aquells àmbits que afecten de manera directa o indirecta en la creació i regulació de l’ocupació juvenil, sense més

*

Textos: Redacció (redaccio@edicat.)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

ACORD DE MESURES PER A L’OCUPACIÓ JUVENIL A CATALUNYA Què és?

Un acord que guia les actuacions de la Generalitat amb

SABIES QUE?

l’objectiu de millorar les condicions d’entrada i permanència dels i les joves al mercat de treball.

Es denomina “precarietat laboral” a la situació que viuen les persones treballado-

5 eixos d’actuació

res que, per unes raons o altres, pateixen

1. Condicions laborals. Afrontar el problema de la qualitat de

unes condicions de treball per sota del

l’ocupació entre la població jove, i assegurar un desenvolu-

límit considerat com a normal.

pament exitós dins el mercat de treball.

2. Emprenedoria. Donar eines als joves per a què puguin

La precarietat laboral té especial incidència quan els ingressos econòmics que es

desenvolupar les seves idees i convertir-les en projectes empresarials d’èxit.

perceben per la feina no cobreixen les ne-

3. Formació i orientació. Facilitar les relacions entre els i les jo-

cessitats bàsiques d’una persona, ja que

ves amb el mercat laboral, amb una formació adequada com a

és l’economia el factor amb què es compta per cobrir les necessitats de la gent.

base i uns mecanismes d’orientació i inserció eficients i útils.

4. Conciliació de la vida laboral i formativa. Facilitar les possibilitats de compatibilitzar les diverses esferes de la vida dels

A les societats desenvolupades, les necessitats a satisfer amb els ingressos salarials

joves de la millor manera possible, sense haver de renunciar a cap d’elles.

no impliquen només aquelles que estan

5. Tractament i anàlisi de la informació. Seguiment acurat per part

relacionades amb la mera supervivència

de la Generalitat de Catalunya de les dades referents a la rea-

biològica (aliments, recer, vestit...). Sinó

litat i necessitats dels joves respecte al mercat de treball.

que inclouen un nombrós grup de demandes relacionades amb el fet de la nostra

Per a cada un d’aquests àmbits, s’estableixen objectius espe-

naturalesa social: afectes, oci, cultura,

cífics i actuacions i mesures per assolir-los. En total, el docu-

educació, comunicació, etc.

ment conté 68 actuacions i mesures concretes.

14

tendèries L’HIPERBÒLIC _______________________________________________________________________________________________________________________

Juanjo Sáez,

. il lustrant Barcelona AMB UNA IRONIA QUE DESAFIA ELS BONS COSTUMS DE LA QUOTIDIANITAT LES SEVES IL·LUSTRACIONS ENS PARLEN SOBRE LES NOSTRES DÈRIES

Per a aquells que no coneixien la feina de Juanjo Sáez, la sèrie d’animació “Arròs covat”, que s’emet al canal 33, segurament us ha fet descobrir un dels il·lustradors més irreverents i amb més talent de la Ciutat Comtal.

Les seves creacions, amb un to marcadament irònic, perfilen aquelles contradiccions que ens fan específicament humans.

Juanjo Sáez va néixer el 1972 en un barri obrer de Barcelona (la Sagrera). Un fet que, segons l’il·lustrador, determina el seu treball ja que gran part de la seva feina gira al voltant de Barcelona. Va estudiar art (pintura) a l’escola Massana.

Durant aquesta època, ja feia, juntament amb els seus amics, una petita publicació anomenada Círculo Primigenio. De mica en mica, va anar professionalitzant la seva afició pel dibuix treballant pràcticament en totes les facetes en què pot treballar un il·lustrador o un dibuixant. A partir de llavors, va començar treballant regularment en revistes de música com Rock de Lux i en revistes de tendències com Ab i punto H, i esporàdicament a la

majoria de la premsa gratuïta de Barcelona. Actualment, pública també a la revista literària Que Leer.

+ INFO! És autor de quatre llibres, Buenos tiempos para la muerte (Morsa, 2000), el llibre infantil

"El reconeixement internacional va arribar a festivals com el

Dentro del sombrero (Kónikos, 2001), Viviendo del cuento (Reservoir Books, 2004) y El Arte (Reservoir Books, 2006). www.juanjosaez.com

de San Sebastià i Cannes."

Paral·lelament a això, va començar a fer flyers per als clubs més coneguts de la ciutat, aconseguint un cert reconeixement dins del món del disseny. Va formar part d’una exposició retrospectiva del disseny espanyol del segle XX (Signes del segle) al museu d’art contemporani Reina Sofia de Madrid, i els seus flyers van ser reproduïts a diversos llibres dedicats al tema (Barcelona flyers, bcn +, Enciclopèdia del disseny de Javier Mariscal... etc.).

QUÈ ÉS “ARRÒS COVAT” ?

“Arròs covat” és una sèrie sobre el conflicte de fer-se gran i tenir la sensació que les oportunitats et passen pel davant. El Xavi Masdéu, el protagonista, té 30 anys i una sensació constant que se li cova l’arròs. És un dissenyador d’èxit, modern, cosmopolita, que té un estudi de disseny gràfic. És reflexiu i intel·ligent, però un absolut incompetent sentimental, cosa que amarga l’existència a la seva xicota, la Sònia, de qui està completament enamorat, tot i que últimament no para de mirar amb desig totes les noies amb qui es troba, en especial la Luz, una noia que és pura temptació per a ell. Aquest fet, farà que comenci a replantejarse la seva relació amb la Sònia, i desembocarà en una amarga ruptura sentimental que el durà a replantejar-se també tot el seu món vital, professional i sentimental. Serà el Xavi capaç de madurar sentimentalment a la vegada que apaivagarà la sensació que una part de la seva vida s’esgota? Farà front amb enteresa a la sensació que se li cova l’arròs?

L’HIPERBÒLIC tendèries

LLIBRES

Viviendo del cuento Mondadori 176 pàgines 17’50 euros Viviendo del cuento és la biografia gràfica d’una generació i un escenari. Una implacable anàlisi que en cap moment perd de vista el sentit de l’ humor. El dissenyador reflexiona sobre el paper a la nostra societat de l’artista, amb el seu bagatge de responsabilitats i inseguretats. Toca qüestions com el ressorgiment d’una versió barata del moviment punk, l’aspecte anorèxic de les models, la mentalitat del seguidor acrític que resulta del culte a la publicitat i, fins i tot, la

"Una experiència

promoció políticament correcta de la cultura homosexual.

professional

El arte

diversa"

Mondadori 264 pàgines 19’90 euros Com un joc entre diversos gèneres narratius, com l’assaig, l’autobiografia i la novel·la, Juanjo Sáez reconstrueix alguns dels capítols més interessants de la història de l’art. I ho fa a través d’una conversa imaginada amb la seva mare, creant d’aquesta manera un vincle estret amb el lector, al qual convida a reflexionar sobre algunes obres d’art i sobre la figura mateixa de l’artista.

Pel que fa al món del disseny, sempre ha treballat en col·laboració amb els dissenyadors Rafamateo i Marc Piñol. Conjuntament, han realitzat des de portades de discos per al segell de música electrònica (Cosmos records) fins a cartells per a festivals (Dr. Music, Benicàssim...). A l’actualitat, ha creat un petit estudi (Familiares de Juanjo Sáez) junt amb la seva companya Vanessa Cabrera.

Després, va arribar la publicitat, on ha treballat per a marques força conegudes (Diesel, Nike, San Miguel) i altres no tant (Menta, Grand Valira, Almirall...), aconseguint guanyar premis internacionals al festival de publicitat de Sant Sebastià i Cannes amb les il·lustracions que va fer per a Nike. També ha publicat diversos llibres com a autor, Dentro del sombrero (Ed. Kokinos), Buenos tiempos para la muerte (Ed. Morsa) i Viviendo del cuento (Mondadori). Amb aquest últim, va aconseguir cert èxit i la primera edició es va exhaurir abans d’un mes. L’any següent, Viviendo del cuento va guanyar el premi

15

Junceda (premi atorgat per l’APIC, Associació de Professionals de la Il·lustració a Catalunya) com a millor llibre il·lustrat per a adults 2005.

El 2005, li van dedicar una exposició sobre la seva feina al centre de cultura d’Espanya a la ciutat de Córdoba, Argentina, on va poder donar xerrades i visites comentades als alumnes de les escoles i de la facultat de belles arts.

*

Diego Gimenez (diego@edicat.cat)

Fotos/Imatges: Premsa TV3

deria.cat

16

BOCA A BOCA L’HIPERBÒLIC ________________________________________________________________________________________________________________________

TRICICLE. EN JOAN, EN PACO I EN CARLES FAN 30 ANYS!

El teatre “

és molt més

directe

i agraït ” Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans són Tricicle des de fa ja 30 anys, quan van començar a crear esquetxos humorístics al Teatre Llantiol. Han interpretat per tot el món set obres teatrals: Manicòmic, Èxit, Slastic, Terrífic, Entretrés, Sit i Garrick. També han deixat la seva petjada en altres camps com la televisió (“Tres Estrelles”, “Xof”, “Dinamita”...), el cinema (Palace) o han aparegut en esdeveniments esportius com les Olimpíades de Barcelona, entre d’altres.

Per celebrar els seus 30 anys, reestrenen al Teatre Poliorama el seu darrer muntatge Garrick.

Enguany ja feu 30 anys, fins quan tindrem Tricicle, teniu data de caducitat?

Joan: NO.... Mentre tinguem ganes de fer coses noves, no tindrem data...

Es pot tornar a veure Garrick. Per als que encara no hagin vist l’espectacle, què ofereix de nou?

Carles: En aquets moments, al final de Garrick, oferim 20 minuts hilarants d’un resum dels millors esquetxos dels 30 anys d’història del Tricicle. És una ocasió única per veure-ho.

Els tres components de Tricicle. En Carles, en Paco i en Joan

Reprendre les funcions de Garrick és per a la celebració del vostre 30è aniversari, per què tornar a fer aquesta obra?

Paco: Complir 30 anys a casa nostra, a Barcelona, ens feia gràcia. Per altra ban-

da, també és cert que la temporada anterior vàrem tenir una gran acollida amb Garrick al Teatre Poliorama i que encara queda públic per veure’ns.

Garrick va ser el primer risoterapeuta.

Amb els vostres espectacles voleu curar alguna cosa?

Joan: No ho volem fer... Ho fem... En tenim moltes proves, de curacions quasi miraculoses...

Després de 30 anys, com afronteu cada un dels vostres espectacles?

Paco: Un humorista que no es prengui cada actuació com la primera, millor que no es dediqui a aquesta feina, on sempre has de posar-hi els vuit sentits.

Hi ha dies que hi ha una comunió absoluta entre públic i artista Quin procés creatiu seguiu? No us falten idees?

Carles: El procés és llarg i entretingut. Donem moltes idees, de les quals moltes no es faran servir mai. Tanmateix, a base de pensar i pensar ens estimulem creativament els uns als altres i van sortint les històries.

L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

Com porteu el fet de veure-us les cares des de fa tants anys?

Joan: Serà que ens agraden les nostres cares... I el dilluns i el dimarts no ens veiem les cares, i tampoc al juliol ni a l’agost... I així, al setembre, en tornem a tenir ganes...

El repte de fer una obra de Monthy Phyton, tot un èxit a Broadway, us va suposar molta pressió a l’hora de treballar?

Joan: No, què va! Ens va encantar... Va ésser com un regal... L’espectacle és molt bo i no podíem fer-ho malament.

Quin és el secret del vostre humor?

Carles: Que és bo i servit en un gènere sense paraules, pròpiament nostre, i que agrada a tots els públics.

Teniu una companyia que porta els vostres espectacles per tot el món, Clownic. Actualment quins espectacles estan representant i on els podem veure?

Carles: Representen 100% Tricicle i Garrick. Per saber on actuen a cada moment només cal visitar www.tricicle.com.

Aquesta temporada, TV3 estrenarà un nou “Dinamita

El 2009 el Tricicle celebra 30 anys en els escenaris

Com valoreu l’experiència de l’adaptació d’Spamalot? Ho repetiríeu?

Carles: Ho repetiríem avui mateix. Ha estat una experiència que ens ha enriquit moltíssim. Hem après de tot, de bo i de dolent.

Per què vau decidir crear Clownic?

Paco: Perquè teníem més ofertes que dies de feina. Així que vam seguir la línia d’altres companyies. En el cas de Tricicle, és més sorprenent perquè la marca està identificada amb els 3 tricicles originals però, normalment, la companyia clònica només treballa a l’estranger.

Al final de tots els vostres espectacles, sempre sortiu a saludar el públic. Què és el més curiós que us ha passat?

Joan: Ens ha passat de tot: noies enamo-

17

rades, homes enamorats, àvies, pares i néts que venen plegats, i els hi ha agradat a les tres generacions, algun poca solta que et diu que estàs molt gras o que en anys 30 has envellit molt. Moltes coses...

En aquesta salutació del final, què heu aprés, durant aquests anys, del vostre públic?

Paco: Que hi ha una diferència real entre fer-ho bé i fer-ho molt bé. Que hi ha dies que, ningú sap perquè, hi ha una comunió absoluta entre públic i artista.

Quan us tornarem a veure a la tele?

Carles: Aquesta temporada, TV3 estrenarà un nou “Dinamita”. Esperem que d’aquí a uns mesos.

Heu treballat en diferents camps professionals i artístics (teatre, cinema, televisió, publicitat). Amb quin us quedeu?

Joan: Teatre, és molt més directe i més agraït.

*

Textos: Mònica Puntí Brun Fotos: Tricicle

deria.cat

18

altaveu L’HIPERBÒLIC TEXT: REDACCIÓ enderrock / FOTOS: enderrock _____________________________________________________________

El rap en català

www.enderrock.cat

arriba a les escoles Tens ànima d’MC i ganes de demostrar-ho damunt d’un escenari? Vols muntar-te un home studio per enregistrar els teus propis temes? La revista Enderrock, el festival Hipnòtik i el segell Propaganda pel Fet! et presenten el primer concurs de rap a les escoles.

Volem trobar joves sense pèls a la llengua ni vergonya de proclamar les seves rimes. I què millor que anar a cercar la pedrera musical del rap català del segle XXI allà on es cou: entre els alumnes dels instituts de Secundària de tot el país.

El concurs té el suport dels departaments d’Educació i de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i consta de tres fases durant les quals els participants hauran de demostrar les seves habilitats com a MC. En una primera fase, els estudiants que hi participin hauran de presentar als professors unes lletres amb les rimes originals,

que podran lliurar per escrit o en format de CD-maqueta sobre una base pregravada.

Un jurat format per especialistes en música, periodistes i professors de llengua catalana i de música seleccionarà fins a un màxim de 50 alumnes d’entre tots els inscrits.

Tots els classificats seran convocats a una prova en directe que es situarà tenint en compte el calendari escolar de cada centre. Hi haurà cinc finals zonals amb un màxim de 10 participants a cadascuna, en funció dels alumnes inscrits. La prova en directe tindrà lloc a les Cases de la Mùsica Popular d’arreu del territori durant el maig del 2010 i consistirà en la realització per part dels alumnes d’un tema en directe.

Els cinc finalistes realitzaran un concert en el marc del festival Hipnotik, on hauran d’interpretar un tema en directe. El primer premi del concurs és un equip de gravació per MC i DJ i un val de compra per material electrònic i musical.

Nou portal hip-hop.cat!

Podeu consultar les bases completes del concurs al nou portal www.hip-hop.cat.

Però això no és tot! També hi trobareu el disc Hip-hop.cat (Propaganda pel Fet!, 2009), el primer recopilatori de rap en català que vau trobar als quioscos amb la revista Enderrock 169. Entre les cançons hi trobem en exclusiva un avançament del primer disc d’El Nota, que es dirà Anem a fer-ho fàcil (Propaganda pel Fet!). També hi ha el primer tema en català publicat per Latécnika, la nova formació de Metro i Dj Soyez de Geronación. El trio de novetats es completa amb “El so campió”, un avançament del pròxim treball de Gato-elQiman & KDÖ. El disc inclou tretze temes més d’At Versaris, Vazili, In*Digna, Rapsodes, Komando Noguera, Rapapolvo, Nano, Shían, El Gordo del Puru, Jezie, Nitropic, Ender i Dague.

*

Roger Palà

deria.cat

Glissando* Records del futur (DiscMedi) Pop

Va haver-hi un temps en què això de cantar en català i sonar indie era pràcticament una raresa. El grup encapçalat per la cantant Laia Vaqué i el guitarrista i compositor Marc Sora va ser el pioner d’una escena que avui desborda qualitat pels quatre cantons.

Després d’un llarg període de silenci, publiquen el seu quart disc, en el qual han comptat amb la participació de Miqui Puig des de la producció.

Roger Palà

Tarannà Pintades d’amor i de guerra (BankRobber) Fusió experimental

El septet Tarannà s’ha deixat anar en aquest segon disc amb vuit temes llargs que han fet el tomb definitivament cap al món del jazz i la música improvisada. Amb lletra i cantats per Sabina Witt, n’hi ha ben pocs (“L’enemic”, “L’heroi xumbo” i “Vals dels cotxes cremats” –inspirada en les batalles campals als carrers de França–).Caos i ànima, guirigall i melodia; músiques en temps de crisi.

Helena Morén Alegret

121db Assaig/Error (Gor) Popcore

Discos com aquest demostren que al País Valencià s’hi està configurant una escena pop que marca distàncies –sense renegar-ne– al ‘rock de dolçaines’. 121dB clava les arrels al punk, pren formes pròximes al pop i al hardcore melòdic, sense perdre de vista l’emocore dels anys noranta. La punta de llança de la nova onada de rock valencià encara per descobrir.

Roger Palà

L’HIPERBÒLIC SEXE __________________________________________________________________________________________________________

Crònica d’una orgia

19

hiperbòlic aaahh...

LES NOSTRES COMPANYES MALLORQUINES ENS EXPLIQUEN LA CELEBRACIÓ DEL SEU DESÈ ANIVERSARI El passat dia 15 d’octubre, L’Hiperbòlic de Mallorca va organitzar una festa per celebrar els seus primers deu anys de vida. Per als hiperbòlics, va ser una vetlada entranayble, que no oblidarem mai. Amb la companyia de Vivian Caoba, vàrem parlar dels deu anys d’aquesta pàgina, del sexe, del plaer... I de les panades. Per la nostra banda, vàrem decidir que era un bon dia per tornar a convocar una orgia, ja que la passada convocatòria no es va poder dur a terme per manca d’espai i excés d’interessats. Així, després de l’eufòria de la festa hiperbòlica, es va fixar una data per dur a terme aquest esdeveniment tan esperat.

El resum d’aquesta experiència multisexual va ser apoteòsic.

Arribàrem a l’orgia a l’hora i lloc acordats, i tot eren al·lots i al·lotes que et podien posar. El millor de tot és que no has de triar, tots són de tots, no es crea sentiment de propietat, el sexe és lliure.

Molts dels convocats a l’orgia van venir disfressats, caracteritzats de la persona que els agradaria ser. Hi havia bombers amb les mangueres, na Latoya Jackson, cowboys, algun fetitxista amb el seu látigo en mà, hi havia monges, nimfòmanes, infermeres vicioses i algun Obama...

El que ens va cridar més l’atenció d’aquesta orgia van ser els distints tons de gemecs i crits que pot arribar a emetre una persona excitada, les quantitats de mans que et poden arribar a tocar al mateix temps, al més pur estil bacanal grega. En cap moment de les 4 hores que va durar l’orgia, vàrem experimentar sentiment de buidor... Mans pertot, forats plens...

Un altre avantatge de les orgies és que no has de pensar si tens o no parella, i la pregunta “has vengut amb el teu al·lot/a?” s’eludeix, perquè segurament estarà entretingut amb un altre cos nou.

La fortor materialitzada en sucs corporals condensava l’ambient.

La majoria d’al·lots es feien enrere perquè tendien a comparar la mida del seu penis amb el del veïnat, i gran part del temps moltes vàrem descobrir la nostra part bisexual, una cosa tan desconeguda i tan profitosa sexualment...

Una de les reflexions després d’haver descobert la nostra bisexualitat és fer un pensament de quin tipus de persona del nostre mateix sexe ens agradaria, perquè no ens véngui de nou si ens hi trobam mai. Tots podem fer aquest exercici, perquè mai se sap. La bisexualitat també és triada. Gràcies a l’orgia dels hiperbòlics també hem après això, ha estat sens dubte una experiència didàctica...

Amb la presentació de tots aquests personatges, el descobriment de la bisexualitat... ens sentírem sexualment explosives. Tota l’orgia va estar amenitzada amb cançons de Pulp Fiction, alguna cançó rockabilly, The Doors... El final de festa, el moment de l’explosió final, va ser quan els cants gregorians sonaren a alts decibels, la correguda general fou molt satisfactòria. Algú es marcà un solo, que tothom escoltà amb gran expectació, sens dubte es tractava d’un gran professional...

Es veren estampes dignes d’obres artístiques, com el jardí de l’Edèn.

Després, per recuperar forces, fé-

rem una menjada de fruites exòtiques i xampany. La gent era feliç, tothom tenia un somriure als llavis, estaven relaxats, tot era fluid...

Quan va acabar tot, uns al·lots ens van proposar fer una orgia particular. Però, quan estàvem a punt d’anar-hi, vàrem fer un pensament i vàrem decidir anar a descansar, ja havíem vist massa penjarolls en ús! Així, vàrem girar cua i sense donar explicació alguna, decidírem deixar el tema per a una altra ocasió...

Des de la redacció d’aquesta revista, havíem pensat fer una exposició de les fotografies que es feren, amb el títol d’Orgium hiperbolicorum, i podria ser exposada al hall del Ramon Llull, si les autoritats acadèmiques ens donen permís...

Fins aquí la crònica d’una orgia hiperbòlica.

Carpe diem!

*

Textos: Atòmic Girls Fotos: Aci Creativo

deria.cat

20

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC

JOVE

EDUCACIÓ

GUIA

MODA

EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

EDUCACIÓ

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

CAMPS DE SOLIDARITAT A Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia Al juliol, agost i setembre

Inscripcions per a l’estiu 2010 durant els mesos de gener i febrer!

No ho oblidaràs mai! camps@setem.cat

POSTGRAU I MÀSTER

En Desenvolupament Internacional Edicions Tardor, Hivern i Estiu Titulació pròpia de la UPC postgrau.master@setem.cat

SETEM - Catalunya Tel. 934415335

www.setem.cat

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

EDUCACIÓ

Centre adscrit a:

EDUCACIÓ

GRAU EN TURISME

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

L’HIPERBÒLIC CALAIX DE SASTRE _________________________________________________________________________________________________________________________

Passatemps

acpg

2

3

4

5

6

7

8

9

1

10 11 12

ÀRIES: Atenció, ets de mena despistadota i, si aquest mes plou (Saturn i Urà no s’acaben de decidir), podries perdre el paraigua més d’un cop! O sigui que no cal que te’l compris de marca!.

2 3 4

TAURE: Aquest mes gastaràs més del compte, per la qual cosa, sembla que hauràs de fer ús de la teva simpatia perquè a finals de mes necessitaràs que els teus amics et convidin a les birres..

5 6 7 S A I

11 N

I

A R

10 O R A R A P A G E

9

O

8

T

7

T O

A N

N A C O

A S

T I

6

C O R P R E

5

I

4

I

L

B R E

2

I

O R G A N

1

6

1

2

4

S

I

T

D N A

A N Y

I

E N T

D E U E N

S A

N U M E R 3

I

D U

Q M

I

B R U N O S O S

3

T

I T

R O

D E R

C O L O M C E

V

S A M

I

O 5

T

I

C A

A S

S M E 7

8

T

I

A R

13

F

G A N

12

F R

11

10

R A

9

12 I

Solució:

13 M O R D A S

8

D F

9 10 11 12

HORITZONTALS: 1. Alternativa contractual a la mort anual. Inicis d’en Jordi Pujol / 2. Féu caure el superior. No enredo, que si no passaria fred / 3. Entrant en matèria. Abdominals sense fer exercici. Per tot l’escaire / 4. Que faria de clergue ja era de preveure. Un borratxó al cor del pessebrista / 5. Amics d’Encendre el Gas. És al cianur com a fora el forat / 6. Instrument alternatiu a l’òrgan, tot i que una mica caret. Organització No Judicial / 7. Tan excepcional que només pot haver sortit d’una llàntia. I això és tan banal que és cosa de tots / 8. Creacions a tots els esbarts. Està perfectament sana, atès que no té testicles / 9. Maten el porc. L’esmento a la manera clàssica perquè és com una guitarra antiga. Abans del CP / 10. Xerro com un tros de carallot. Minvar la força de resistència del mar / 11. Tercera de tres. Com a migdiada és una passada. I segona de res / 12. Menjadora del bou i la mula. Fragment com l’esmentat carallotescament / 13. Crit que se sol sentir al Caucas.

La meva circumstància, i la teva també.

premsa gratuïta i mitjans digitals

LA BRUIXA 2.0/zodíac/desembre2009

MOTS ENCREUATS per Pau Vidal 1

21

VERTICALS: 1. Contracció dolorosa per culpa de la baixadeta.

Pregarà de mala manera per conservar la pela / 2. Per pujar va bé.

Investigació abans de la captura. Ruc escuat / 3. Molt ben situat per convertir-se en nàufrag. Com que no s’hi veu sembla gallec / 4. Prohibeixo, tot i anar contracorrent. Per ser bastiments de sedàs semblen força arriscats / 5. Un italià sereníssim. Gregues per acabar amb els patriotes / 6. A la punta de la llengua. Tan vist que sembla passat per la pedra. La verdura del capità / 7. Tard o d’hora anirà a l’era. No podrit, no, peixat / 8. Mal dia per acabar amb la vida. De lleis en sap molt, però el monòleg li surt fatal. En Llull abandonat pels dos-cents / 9. Enquadreu l’alumnat. Dóna un aire de marina a les cases barates / 10. Com a reny és... és més bronquial. Noi, amb aquest nom resultes incomparable / 11. Ajuda en absència de vocals. Tan guarnida de puntes que sembla una brandada. Demana confirmació / 12. Treballadora del pou. Repòs completament malmès per la condemna.

RODA EL MÓN I TORNA EL MOT per Pau Vidal

BLOGOSFERA Com que Joan-Carles Mart, el nostre amable proveïdor de dades sobre la llengua de la blogosfera, és elxà, aquesta anàlisi tan reveladora se centra en el País Valencià. L’aparença és més pessimista que les dades generals, però també n’hi ha de positives.

L’autor de www.extremsud.blogspot tria quatre grans ciutats valencianes per explorar: 125.000 bloggers es donen d’alta a Valencia, 2.300 a València (amb accent obert) i tan sols 34 a Valéncia (tancat) (98% en castellà); 23.900 es

BESSONS: Mes d’acusada inestabilitat. El teu bessó et diu a cau d’orella que està bé copiar als exàmens? Doncs lluita-hi! Al capdavall, es tracta que perdi “l’altre” i no, tu. Comptes amb l’ajuda de Balances i Aquaris.

CRANC: Sigues previsor i porta sempre a sobre un paraigua! Si aquest mes plou (Saturn i Urà segueixen sense decidir-se! Quin parell d’impresentables), podries lligar amb les despistades Àries que els obliden a tot arreu..

LLEÓ: Reis i reines, no creieu que va sent hora de deixar de ser els reis de les CAMPANES i visitar una mica la biblioteca??!! Home!! Que els exàmens ja els tenim a sobre!.

VERGE: Compte amb els teus amics Taure. Podria ser que se t’apropin per interès.

Sospita si t’entren amb rotllos del tipus “tu si que saps estalviar”, “és admirable el teu seny”. Buah! Una colla de pilotes interessats.

BALANÇA: Aquest mes, et sentiràs bé ajudant els altres. T’he d’advertir que els Bessons podrien acabar fent-te ballar el cap i fer-te creure que el Consell Universitari Internacional aconsella copiar als exàmens. Cal que et digui que aquest tal Consell no existeix???.

ESCORPÍ: És el teu mes i estàs esplendorós. Ho saps i n’ets conscient... Per això, et demano que no afegeixis més llenya al foc seguint el corrent a un Bessó que parla d’un Consell inexistent. Al contrari, no ho dubtis ni un segon i treu-lo de l’engany. El sentit de justícia de Balança jugarà al teu favor: acabes de guanyar una nova amiga. I si en vols més, t’ho curres.

donen d’alta a Alicante i 357 a Alacant (98% en castellà); 12.200 a Elche i 404 a Elx (96% en castellà); i, finalment, 4.200 a Castellón i 299 a Castelló (93% en castellà). I aquestes són les seves conclusions: “1) Les joves generacions de les quatre grans ciutats valencianes escriuen aclaparadorament en castellà. 2) València està tan castellanitzada com Alacant –això no sol agradar que es diga perquè és tabú. 3) Hi ha més bloggers en català a Elx que a Alacant malgrat tenir Alacant 100.000 habitants més. Era d’esperar. 4) Així i tot els bloggers potencialment en català amb prou

SAGITARI: Ets sents inquiet? Tens ànsia que arribin les primeres neus i poder anar a esquiar? Ho entenem, i és que estàs fet per l’esport! Però mentre no arriben, podries deixar de queixar-te i ajudar la teva veïna iaiona a pujar la bombona de butà!.

faena superen el 3% a Elx i no arriben al 7% a Castelló ni superen l’1% a València i Alacant. 5) He d’afegir que les quatre grans ciutats valencianes tenen nom oficialment bilingüe. 6) No m’imagine, però, ningú posant el nom de la ciutat en castellà i escrivint el blog en català. I 7) pel que fa a posar el nom en català, no garanteix que els blogs siguen també en català. Demostra, però, una adhesió primera a la llengua pròpia del país.”

CAPRICORN: Llaminers tots i totes, compte amb els dolços si no vols penellons quan surtis a córrer per cremar tot el que t’has fotut aquests dies. Potser no saps què són els penellons?

Poder per compensar tanta negror, l’analista fa el mateix amb dues ciutats mitjanes: Xàtiva, que té 30.000 habitants, i Crevillent, de 28.000. Les dades: dels 346 bloggers de Xàtiva, 2 han posat Játiva (99% en català); dels 186 de Crevillent, 61 han posat Crevillente (75% en català) . Oi que la cosa fa més bona cara? “1. Crevillent és oficial de fa pocs anys però un 75% ja opta per l’únic nom oficial i correspon, curiosament, amb la mitjana de catalanoparlants a la ciutat tot i que

AQUARI: El teu sentit de la racionalitat es trobarà en harmonia amb els astres. Aprofitaho als estudis i no malbaratis aquesta capacitat discutint amb els professors

una part dels blogs deuen ser en castellà. 2) Hem de pensar també que una part dels qui han posat Xàtiva tindran el blog en castellà però Játiva pràcticament ha desaparegut com a denominació interna de la ciutat.” Martí i Casanova conclou el seu interessant estudi amb una invocació a les universitats: “Hi ha coses molt més importants que el model de llengua al País Valencià. Aquesta observació directa i quantificable de l’escriptura és molt més útil que la resposta més favorable que un pot donar a un enquestador que no ha de comprovar res. Que bequen joves universitaris!”

PEIXOS: Època d’ànim ensopit que podries aprofitat per caminar mirant el terra perquè tens possibilitats de trobar-te algun paraigua i altres coses més interessants. Eis, paraula!!

22

CULTURA L’HIPERBÒLIC _________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANEM

AGENDA DESEMBRE09

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I Dies: 01-12-2009

EL CRIT DEL PERESÓS

COSES QUE PASSEN

Sam Savage

Grégoire Bouillier

Editorial Columna

Accent Editorial

Donem la cara per la sida

16’50 euros

14 euros

CONCERT

224 pàgines

146 pàgines

Dies: 05-12-2009

Franz Ferdinand CONCERT Pavelló olímpic de Badalona. Avinguda Alfons XIII, s/n. Badalona. 20`00 hores.

Palau de la Música Catalana. Carrer Palau de la Música, 2. Barcelona de 30 a 450 euros

Andrew Wittaker, que sobreviu a base de llaunes, pastisseria industrial i vodka, és l’’editor d’’una revista literària modesta però molt cuidada, Soap: A Journal of the Arts. A través d’’aquesta revista, espera atiar el foc de l’excel·lència literària publicant relats de viatges com Els vàters d’’Annapurna o la poesia invertida de Wildercamp... Però la vida no és fàcil quan t’empaiten els deutes, una exdona exigent, uns autors desesperats, uns llogaters sonats i la pròpia manca de perspectives.

Coses que passen és el relat colpidor de la vida d’un personatge, Grégoire Bouillier, dibuixada mitjançant breus episodis, plens de comicitat i de violència. Una existència simètrica on cada detall de la infància troba correspondència en l’edat adulta. Autobiografia o literatura? Coses que passen és la primera obra de Grégoire Bouillier traduïda al català. La publicació de la seva primera novel·la, Coses que passen (Rapport sur moi), el va convertir en un autor revelació a França.

Tots els beneficis es destinaran als projectes de recerca de la Fundació Lluita contra la Sida amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels seus pacients.

Dies: 06-12-2009

5è Ecomercat de Castelló d’Empúries FIRA Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries.

A la Llotja (costat de la basílica) Castelló d'Empúries. Girona www.mercatsmonemporda.blogspot.com

972250512. 9’00h a 14’00h.

Mercat de producte ecològic, local i de qualitat.

CINEMA AWAY WE GO

LOOKING

Sam Mendes

FOR ERIC

John Krasinski,

Ken Loach

Maya Rudolph,

Eric Cantona,

Jeff Daniels,

Steve Evets,

Carmen Ejogo,

Stephanie Bishop,

Jim Gaffigan.

Gerard Kearns,

98 minuts

Stefan Gumbs, Lucy-Jo Hudson.

119 minuts

Dies: fins al 02-12-2009

Away we go és la història d’una jove parella que tindrà el seu primer fill, i que es dedica a recórrer els Estats Units a la recerca del millor lloc per començar a assentar-se i començar com a família. Quan Burt (John Krasinski) i Verona (Maya Rudolph) descobreixen que estan a punt de tenir un nen, pateixen una crisi de pànic i decideixen llavors emprendre un viatge a la recerca del lloc ideal per fer arrels i criar un nen.

Eric Bishop, un carter de Manchester fanàtic del futbol, travessa una dura crisi vital. En general, la seva vida sentimental és desastrosa. Ni tan sols el bon ambient que viu al treball aconsegueix aixecar-li l’ànim. Inesperadament, una tarda, després d’un partit, quan va a demanar un autògraf a Eric Cantona, l’estrella francesa del seu equip, el Manchester United, comprèn perfectament la seva situació i l’ajudarà a reprendre el control de la seva vida.

WEB

La dona trencada, de Simone de Beauvoir TEATRE Versus Teatre. Carrer Castillejos, 179.

932323184 Entrada general de 9 euros

Un fi retrat psicològic del procés que segueix una dona que intenta sobreviure a l´engany i al dolor, admirablement escrit per Simone de Beauvoir.

Islam i art musulmà Exposició CaixaForum Centre Social i Cultural

Av. Marquès de Comillas, 6

Sants-Montjuïc, Barcelona 934768600 Entrada gratuïta

FIFA 10

www.konami-pesclub.com

http://fifa.easports.com

Pro Evolution Soccer 2010 (PES 2010) és un videojoc de la saga Pro Evolution Soccer basat en el futbol professional real que actualment està sent desenvolupat per Konami Computer Entertainment i que serà publicat per Konami. PES 2010 estarà disponible a les plataformes de PlayStation 2, PlayStation 3, PlayStation Portable (PSP), Xbox 360, Telèfon Mòbil i PC .

FIFA 10 és un videojoc basat en el futbol real, la dinovena entrega de la saga FIFA i l’última en sortir a la venda. El seu desenvolupador és Electronic Arts (EA). El seu llançament a Europa es va produir el dia 2 d’octubre del 2009 i el 22 d’aquell mateix mes a Amèrica. En la seva primera setmana a la venda, va vendre més d’1’7 milions de còpies per tot Europa.

Oblidats per Noe; extincions CONFERÈNCIA Teatre Jardí Figueres. Figueres. 20:00 hores.

Gratuït

Barcelona

Dies: fins al 17-01-2010

PES 10

Dies: 10-12-2009

Dies: fins al 23-12-2009

Fira de Santa Llúcia ACTIVITAT Voltants de la Catedral de Barcelona www.bcn.cat/nadal. De 10:00 h a 21:00 h

Les parades estaran agrupades en tres sectors principals. El sector de verd per a les parades on es vendran arbres de Nadal i molsa pels pessebres, el sector de figures per a les parades de venda dels elements tradicionals del pessebre, i el sector d’artesania que agruparà de manera genèrica les parades dedicades als productes relacionats amb les festes i que s’elaboren de manera artesanal.

L’HIPERBÒLIC ABCDE..XYZ

L’HIPERBÒLIC CULTURA

_____________________________________________________________________

9

ESCOLA D’ESCRIPTURA

I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

Dies: fins al 21-02-2009

Dies: fins al 29-11-2009

EXPOSICIÓ

Teatre

FotoPres’09.

El mal de la joventut

CaixaForum Centre Social i Cultural.

Avinguda Marquès de Comillas, 6.

Barcelona 934768600 Entrada gratuïta

L´exposició mostra les propostes seleccionades com a premis i beques en l´edició de l´any 2009. Es tracta de projectes amb un alt contingut social, que ofereixen una anàlisi intensa de l´actualitat.

23

Sala Muntaner

C. Muntaner, 4 - Eixample, Barcelona 933235227

El mal de la joventut és la història d´uns joves estudiants de medicina que viuen junts en una casa a Viena, just després de la I Guerra Mundial. Lluiten per sobreposar-se a la dolorosa realitat de créixer en la Alemanya de la postguerra i a la gran decepció i desil·lusió que la guerra els ha deixat.

BENVOLGUTS SENYORS, Els escric perquè ja fa dues nits que no puc aclucar l’ull, des que els vaig donar permís per exposar l’obra del meu pare. Sempre s’hi va negar, com vostès sabran, i en morir ell vaig pensar que seria la millor manera de tornar-li tot. Sempre va anteposar en Bonaparte. Es tancava amb ell durant dies sencers a l’estudi i n’utilitzava els pèls per substituir els que havien caigut del seu únic pinzell. Pensava que feien el vermell més vermell i el blau més blau i que dotaven de veritat el quadre. I pensava que el seu amor era correspost fins que en Bonaparte va marxar sense donar explicacions. Sincerament, mai no movia la cua, mantenia sempre el cap abaixat i olorava el terra amb desgana i amb els ulls caiguts. Des que ell se’n va anar, el pare tenia malsons cada nit, cridava que li havien arrencat el braç i que així no podia pintar. Passava el dia assegut al sofà del menjador, agafant el seu pinzell amb el puny tancat sense deixar-lo anar mai i, quan jo arribava de la feina, crec que veia en mi la cara del gos; n’estic segur: quan li parlava, la meva veu li arribava en lladrucs. Si el gos no hagués marxat per voluntat pròpia, me l’hauria ficat jo al cotxe i l’hauria abandonat al primer descampat que hagués trobat. En comptes d’això, si més no, vaig poder desfer-me dels quadres així que el pare va morir.

Però, com ja els he dit, ara no puc dormir. Sento durant tota la nit els lladrucs dels gossos. Els escric per demanar-los que afegeixin a l’exposició el pinzell que els envio.

Pau Casals, activista a l’exili Exposició

Moltes gràcies.

David Pullman Roger Coch Elias

Palau Moja, C. Portaferrissa, 1

Ciutat Vella, Barcelona http://www.paucasals.org Entrada Gratuïta

L’Exposició “Pau Casals i l’exili” vol mostrar el vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l’ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau.

Canuda, 6 08002 BCN Tel. 93 317 49 08 www.campusdescriptura.com