L’HIPERBÒLIC 62
www.deria.cat
maig 2008
Publicació periòdica per a universitaris
Tiratge: 26.330
Facto Delafé y las Flores Azules Una llum d’optimisme
La cuina de Ferran Adrià | Recordem el Maig del 68
L’HIPERBÒLIC
2
editorial
L’HIPERBÒLIC 62
MAIG
2 EDITORIAL La imaginació al poder 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DIUE ...Es busquen enginyers 6 ELS CONVIDATS Facto Delafé y las Flores Azules
La imaginació al poder Aquest mes fa 40 anys d’allò que es va anomenar “Maig del 68”, una revolució que va situar París en estat d’excepció i que va fer creure al món sencer que la utopia era possible. Ara, quan la societat ha canviat tant, cal recordar què va fracassar però també, què vam aprendre.
10 TEMA DEL MES Es compleixen 40 anys del Maig del 68 12 ALTAVEU La revista Enderrock celebra 15 anys amb el número 150 13 JOVENTUT La Generalitat convoca els Ajuts al Lloguer Just per a joves
Més enllà de nostàlgies poc realistes, i més enllà de l’anàlisi pessimista, és cert que alguns dels ideals, i drets, que es defensaven en aquella França encara perduren. Per això, en aquest número de L’Hiperbòlic, hem volgut explicar com, de manera extraordinària, els estudiants, obrers i inteŀlectuals van anar de la mà per fer-se amb el carrer i lluitar contra un món que se’ls havia quedat caduc. I és que, avui, la jornada de 40 hores, i el sou mínim, els veiem com una cosa que ha existit sempre. I no és així. Naturalment, els sistemes democràtics, i la llibertat d’expressió, han anat augmentant aquests anys i existeixen altres formes de reivindicar allò que creiem just. El dia a dia, on podem demostrar que som conseqüents, és més efectiu que una revolta efímera. Però cal mirar el passat, analitzar-lo, per saber d’on venim i, sobretot, qui som. Només així podrem construir les nostres utopies.
14 TENDÈNCIES Dives que marquen tendència 18 BOCA A BOCA Ferran Adrià, cuiner 20 GUIA JOVE 21 SEXE Tens focs uterí? 22 RECOMANEM 12 AGENDA MAIG 2008 23 ESCOLA D’ESCRIPTURA
Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net
Flaixos
Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Albert Lladó Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Diego Giménez, Atomic Girls, David Baret, Jaume López Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: B-47891-2007
Lloc:
La frase:
Nom:
Xina
Simone de Beauvoir
L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.
La Xina serà l’organitzadora dels Jocs Olímpics aquest estiu. Mentre preparen els últims detalls, la polèmica per la seva relació amb el Tibet segueix viva. De moment, per aturar les protestes, han expulsat tots els periodistes internacionals. Molta gent es pregunta com una país on la pena de mort encara funciona, i on portar una fotografia del Dalai Lama és un greu delicte, pot representar els valors que totes Olimpíades simbolitzen.
“Es una falta de respeto por ser mujer, catalana y estar embarazada”
Subscripció: 1 € Tirada 26.330 exemplars
José Conde, president de l’AME (Asociación de Militares Españoles) en declaracions a ServiMedia ha comentat que el nomenament de Carme Chacón com a Ministra de Defensa és un despreci per l’exèrcit, ja que és dona, catalana i està embarassada.
Aquest any fa 100 anys del naixement (París, 8 de gener de 1908) d’aquesta escriptora i pensadora, símbol del feminisme i de l’existencialisme francès. Amb una ideologia clarament d’esquerres, i amb un compromís social que la va fer molt famosa, va ser la companya del també filòsof Jean Paul Sartre. Destaquen, entre moltes altres obres, les novel·les Els mandarins (1954), La dona trencada (1968) o l’assaig El segon sexe (1949).
el 26/06/2008
L’HIPERBÒLIC
4
Món universitari
Les universitats són
notícia
notícies breus
La URV, campiona de Vòlei Platja Abel Bernal i Enric Bescós són els guanyadors de la final celebrada a la platja Regueral de Cambrils el diumenge 30 de març. El Campionat de Catalunya Universitari de Vòlei Platja es va disputar en una única jornada, en la qual podien participar les parelles inscrites de l’alumnat, PAS i PDI en les categories masculina i femenina. El medaller final va ser en categoria masculina, la URV la primera classificada (van guanyar per dos sets a 0, amb un resultat de 23 a 21 i 21 a 12, a la parella 1 de la UPC). En total, de la URV van participar la parella masculina guanyadora i una parella femenina, Neus Bardají i Júlia Latorre. Al campionat, hi van participar set universitats catalanes: URV, UVIC, UAB, UdL, URL, UPC i UB, amb 22 esportistes en categoria femenina (11 parelles) i 28 participants en masculina (14 parelles). Pel que fa als Campionats d’Espanya Universitaris, diumenge es va disputar el de Carrera en Ruta a Madrid, que organitzava la Universitat Carlos III, en el qual la URV va quedar quarta per equips en categoria femenina. Les esportistes han aconseguit la cinquena posició (Esther Aragonés) i la setzena (Natalia Rakislova). www.url.edu
El primer vaixell-universitat La UPF va preparar un ampli ventall d’activitats acadèmiques i lúdiques per als passatgers de The Scholar Ship, el primer vaixell-universitat que desenvolupa un programa acadèmic a bord per a estudiants de tot el món. El vaixell, que acull en aquest viatge prop de 200 alumnes universitaris i de postgrau, i professors de 35 nacionalitats diferents, va arribar a Barcelona el 21 de març. Va ser la primera i única parada que fa en un port de l’estat espanyol. El programa va incloure diferents conferències impartides per professors de la UPF, que van tindre lloc al campus de la Ciutadella entre el 24 i el 26 de març, i que abastaren els àmbits següents relacionats amb l’actualitat i la història de Barcelona i la Mediterrània: estudi de conflictes de la zona, art i cultura, cultura global i canvi social, política, arqueologia, estudi del medi ambient i negocis internacionals. Així mateix, per acompanyar aquestes sessions acadèmiques, es van planificar una sèrie de sortides tant per la ciutat comtal com per tot el territori català, amb l’objectiu d’ajudar a conèixer més a fons la realitat del nostre país. Les activitats van incloure visites a museus, entitats, institucions i multinacionals destacades, entre d’altres. www.upf.edu/grec/en
La UPC al projecte europeu Biorenew Liderat pel Centre d’Investigacions Biològiques del CSIC (CIB-CSIC), l’objectiu de Biorenew, amb un pressupost de 15 milions d’euros, és fabricar paper sense contaminar i generar nous productes paperers, amb noves prestacions, aplicant la biotecnologia, tot imitant alguns processos que es donen a la natura. Hi participen 12 països, 26 empreses, institucions i universitats. L’Empresa Nacional de Celulosa d’Espanya (ENCE), el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’empresa fabricant de pasta de paper CELESA, el grup d’Enginyeria paperera i gràfica de la UPC, i la Universitat de Santiago de Compostela conformen la xarxa de socis espanyols que treballen al projecte Biorenew. Al voltant de 30 persones adscrites a aquests centres i empreses, es donaran cita el proper dia 3 d’abril, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la UPC, per participar d’un programa tècnic al voltant del qual es debatran i es presentaran aspectes relacionats amb aquest projecte. www.upc.edu
Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció UAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)
INTENSIUS JULIOL 2008 Curs “La història de Catalunya”
Curs “La història Pas a Pas”
Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporània
Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona
Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna. Inici: A partir de l’30 de juny de 2008. Horaris: Grup J-1: diari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores, del 30 de juny a l’11 de juliol de 2008. Grup J-2: diari de dilluns a divendres de 18 a 21 hores, del 30 de juny a l’11 de juliol de 2008. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits. Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 26/06/2008 En col·laboració amb:
Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna. Inici: A partir de l’1 de juliol de 2008. Horaris: Grup M-1: de dimarts a divendres de 10 a 13 hores, de l’1 al 17 de juliol de 2008. Grup M-2: de dimarts a divendres de 16 a 19 hores, de l’1 al 17 de juliol de 2008. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits. Matrícula: 60e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 26/06/2008 Amb el suport de:
Organitzat per:
L’HIPERBÒLIC món universitari
5
Es busquen enginyers La demanda d’estudis d’enginyeries ha baixat considerablement i, en canvi, la necessitat d’enginyers per part de la societat és cada dia més gran. Per pal·liar aquesta falta d’enginyers, el programa ENGINYCAT, promogut pel Comissionat per a Universitats i Recerca, fomentarà actuacions en els àmbits preuniversitari, universitari i laboral.
Per tal de pal·liar aquesta falta d’enginyers, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa posarà en marxa amb el nom d’ENGINYCAT una sèrie d’actuacions que tindran la finalitat d’incrementar el nombre d’estudiants d’enginyeria. Els objectius d’aquest programa són: . Incrementar el nombre de vocacions en l’àmbit de les enginyeries.
La demanda dels estudis d’Enginyeria ha experimentat una davallada considerable des del 2002 fins al curs actual. Concretament, els alumnes que han demanat cursar alguna de les enginyeries ofertes per les universitats catalanes en primera preferència el 2002 eren 8.375, i el juny de 2007 ho van demanar només 6.591 estudiants, un 21,3% menys. Aquest curs, de les 8.848 places d’Enginyeries que ofereixen les universitats públiques, finalment s’hi han matriculat 6.342 estudiants. És a dir, només es cobreix el 71,68% de les places ofertes per les universitats públiques catalanes. A més, gairebé cap de les titulacions d’Enginyeries supera la puntuació de 6 en la nota de tall i la gran majoria tenen com a nota d’accés un 5. Hi ha algunes excepcions, com ara Enginyeria aeronàutica amb un 7,89; Enginyeria de camins, canals i ports amb un 6,91; o Enginyeria industrial amb un 6,44.
. Millorar la formació científica i tècnica dels estudiants en la fase d’educació preuniversitària. . Contribuir a la millora dels resultats acadèmics en els estudis d’enginyeria. . Afavorir un millor encaix entre l‘oferta i la demanda de professionals del sector tecnològic. El programa ENGINYCAT agruparà actuacions en els àmbits preuniversitari, universitari i laboral, que es duran a terme durant els propers cinc anys (2008-2012).
jançant recursos didàctics basats en activitats lúdiques de contingut tecnològic, com ara tallers de robots; o premis i concursos per a estudiants de secundària. Pel que fa a l’àmbit universitari, es crearan recursos per a l’aprenentatge i per fomentar aliances amb centres internacionals de referència. També es preveu afavorir que s’estableixin xarxes d’intercanvi d’experiències i de grups d’innovació docent centrats en les matèries científiques i tecnològiques. A més, es persegueix implicar els estudiants dels últims cursos d’enginyeria per tal que col·laborin amb el seu centre en els processos de tutoria i orientació dels estudiants nous. Una altra de les accions que realitzaran aquests estudiants és donar suport als alumnes de secundària per fomentar la seva participació en el concurs internacional anual de robots de la First Lego League. Per últim, dins l’àmbit laboral es vol afavorir un millor encaix entre l’oferta de titulats i la demanda de professionals de l’àmbit tecnològic de les nostres empreses.
Dins l’àmbit preuniversitari, es pretén donar suport als processos d’orientació educativa i professional dels estudiants i integrar, especialment, estratègies que afavoreixin la presència de les dones en aquest àmbit d’estudi. També es vol incrementar l’interès dels joves per la ciència i la tecnologia mit-
www.gencat.cat/diue
L’HIPERBÒLIC
6
CONVIDATS
Facto Delafé y las Flores Azules, grup de música
Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Juan Miguel Morales
És un disc lluminós” Helena Miquel, Òscar D’Aniello i Marc Barrachina són els components del grup Facto Delafé y las Flores Azules. Amb lletres positives, que barregen quotidianitat i poesia urbana, i amb la inconfusible veu de l’Helena, han aconseguit enamorar el públic català. Després del seu primer disc, i de fer la banda sonora de la pel·lícula Yo soy la Juani de Bigas Luna, publiquen La luz de la mañana. Ritme, ganes de passarho bé i molt de positivisme.
- Per què “Facto”, “Delafé” i “las Flores Azules”? Helena: Es tracta de pseudònims. “Facto” és en Marc, que fa les bases, “Delafé” és l’Òscar, que escriu les lletres i jo, “Las Flores Azules”, que juga amb el significat de la paraula “blue” en anglès, que es refereix a la melangia, i les flors vindrien a ser la part pop del grup. - Sou un grup que barregeu hip-hop, rock, pop, electrònica i soul. Creieu que hi ha algú que estigui fent música semblant? Marc: Nosaltres abans de ser músics vam ser oients de tot tipus de música i això ens ha condicionat molt a l’hora de fer les cançons. Crec que cada estil musical té defectes i virtuts, i el que intentem fer és agafar el millor de cada un d’ells. D’altra banda, crec que en l’àmbit nacional el nivell està pujant i hi ha grups que fan coses interessants relacionades amb la música més groove, com poden ser Mandalas, Nubla, El Guincho...
- Per a qui no ho sàpiga, què és el “groove”? Marc: És el “Pam tu maka tum pah”, més o menys... - I com va influir l’estància a Londres de l’Òscar a la personalitat del grup? Oscar: Senzillament vaig estar dos anys vivint a Londres i en tornar vaig redescobrir Barcelona. Això em va donar peu a escriure. D’allò van sortir gran part de les lletres del primer disc. A nivell musical, Londres em va apropar molt a la música negra i al seu esperit, fet que està molt present a FDFA. - Des que vau guanyar el premi Joves promeses del Masnou, el 2003, fins avui, com heu evolucionat? Helena: Des d’aleshores hem crescut tant en la manera de treballar com en la manera de plantejar-nos el que fem com una feina diària.. L’evolució ve donada per la pròpia experiència, encara que a vegades és inconscient. - L’Helena va arribar per fer una col· laboració i s’ha quedat. Era la peça femenina que faltava? Teníeu previst un grup de tres? Marc: Abans que es formés el projecte recordo que tenia la idea de fer un grup que sonés a girl group anys 60 barrejat amb hip-hop. Quan vam començar l’Òscar i jo, evidentment no existia la més mínima possibilitat de dur a terme aquella idea, però amb l’arribada de l’Helena tot va canviar.
- Els tres teniu experiència amb altres grups. Per quin motiu creieu que ha arribat tant el vostre discurs a la gent? I com teniu els altres projectes? Helena: Crec que, principalment, el públic se sent identificat amb les nostres lletres i que, a més, troba atractiu el fet que siguin positives, que parlin de la bellesa de les petites coses i de la felicitat. Però no ho fem de forma dramàtica sinó que el que volem és passar-nos-ho bé i que la gent s’ho passi bé. Veure les persones somrient després d’un concert ho és tot, ens omple moltíssim. Personalment, segueixo treballant amb l’Élena. Precisament ara estem preparant el tercer disc, que serà en català. Tenim pensat enregistrarlo a l’octubre. Òscar: Per la meva part, compagino la feina amb FDFA i Mishima, però he hagut de buscar una baterista substituta per quan coincideixin les dates de concerts. Inconvenients de l’ofici… - Com recordeu la col·laboració a la pel· lícula Yo soy la Juani de Bigas Luna? Sembla que us va trucar després que li recomanés la vostra música la seva filla, no? Helena: Sí, la seva filla li va donar el nostre primer disc i el Bigas Luna, en aquell moment, estava mirant de trobar els grups que li podien fer la banda sonora. Li van agradar molt “Mar el poder del Mar”, “Crema Solar” i “Enero en la playa”, i va pensar que aquella música li encaixava molt bé. L’experiència va ser fantàstica, va ser el revulsiu per tornar a compondre i
Tal com raja Noms: Helena Miquel Òscar D’Aniello Marc Barrachina Lloc i data de naixement: Helena: Barcelona. 02.05.1972 Òscar: Barcelona. 06.07.1977 Marc: Barcelona 29 07 1977 Un grup de referència: Helena: The Cure Òscar: Fugazi Marc: Calle 13 Una mania: Helena: L’ordre Òscar: Deixar la música sonant quan surto de casa Marc: Posar-me dos mitjons quan jugo a futbol Una qualitat: Helena: Un bon despertar Òscar: L’insomni Marc: Tinc un bon despertar, també Un somni: Helena: Trepitjar la Lluna Òscar: Volar Marc: ZZZzzzzzzzzzz... On us agradaria actuar: Helena: En una residència per a gent gran Òscar: Nova York, Los Angeles, Tokyo, Sidney, Londres, Berlin, Paris, Buenos Aires... Marc: Per tot arreu Teniu fama de ser molt… Helena: Endreçada Òscar: Despistat Marc: ji ji ja ja ju ju je je oeee oee oeee!!!
L’HIPERBÒLIC CONVIDATS
ens va permetre investigar una mica més en el so, ja que es tractava d’un projecte molt concret. A més, allò va donar peu a allò que seria el so del nostre segon disc. - Cada vegada feu més directes. Com els prepareu? Helena: Des que va sortir el segon disc, estem fent moltes actuacions i estem mantenint el mateix espectacle. Com que no por-
tem una banda clàssica amb bateria, baix i guitarra, hem incorporat sobre l’escenari altres elements com les projeccions, els globus gegants, una màquina de bombolles de sabó, confetti i sobretot molta actitud. Marc: Cada cop gaudim més. Simplement intentem mantenir l’esperit de passar-ho bé i ser conscients que cada concert és únic per a cadascuna de les persones que ens vénen a veure.
- El primer disc, Facto Delafé y las Flores Azules vs El monstruo de las ramblas (2004), va ser una revelació. Aquest segon, La luz de la mañana, és una continuació o un trencament? Òscar: Una continuació, sens dubte. - Podem parlar d’un àlbum optimista? Òscar: Sí. Hem volgut fer un disc que doni energia, que posi contenta la gent i que
7
els faci treure un somriure. Un disc lluminós. Un cant a la llum i a la vida. - Sens dubte, una de les coses que criden més l’atenció són els vostres vídeos, on normalment utilitzeu el plànol seqüència. Com serà el videoclip del nou treball? Òscar: És un secret. (riu...)
10
L’HIPERBÒLIC
TEMA DEL MES
Es compleixen 40 anys del Maig del 68
Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos Jean-Claude Seine
Ja han passat 40 anys d’aquella revolució, també francesa, que va sacsejar l’ordre preestablert, les antigues maneres de pensar i, fins i tot, les posicions de l’esquerra del moment. Estudiants i obrers, de la mà, van sortir al carrer per reivindicar que la utopia era possible.
violació dels drets humans eren molt més evidents. Llavors, per què una revolució?
Antecedents Molts són els antecedents i les influències que podrien haver causat el Maig del 68. La Guerra de Vietnam, les guerrilles llatinoamericanes, la mort un any abans de Ché Guevara a Bolívia, la Primavera de Praga – un període d’obertura polític ocorregut a Txecoslovàquia del 5 de gener al 20 d’agost, i que va acabar amb la invasió de la URSS – o, simplement, la falta d’adaptació al ferotge capitalisme que s’estava imposant a tota Europa.
Reacció a l’avorriment Com dèiem, el món estava en plena convulsió, però França era un país modern, industrialitzat, amb un creixement sostingut. La societat burgesa vivia amb una certa comoditat i enviava els seus joves a la universitat. Uns joves que semblaven que no tenien consciència política. Per això, el veterà periodista Pierre Viensson-Ponté escriu un article el 14 de febrer, al diari Le Monde, on parla de l’avorriment de la nova societat francesa i de la passivitat davant d’un món que pateix. És una invitació a l’acció social. Una provocació que funciona en uns estudiants que veuen el seu entorn com a caduc. Calia canviar el món que els havia tocat viure.
O una barreja de tot. Però, el que és cert, és que el París de finals dels 60 no era comparable a altres parts del món, on la precarietat, la falta de llibertats democràtiques i la
De Nanterre a París Com en tota revolució, hi ha uns fets, molt puntuals i que semblen de poca importància, que desencadenen totes les accions posteriors.
22 de març. A Nanterre, una població als afores de París, una quarantena d’estudiants ocupen durant un dia el rectorat. Protesten per la separació, a la universitat, entre nois i noies. Com a càstig, tanquen el centre l’1 de maig. Ha saltat l’espurna que encén una bomba de rellotgeria. París es suma a les protestes. Es fan les primeres assemblees i la policia creu que amb repressió pot aturar-ho. És pitjor. Els excessos d’autoritat, i la manca de diàleg, fan que els estudiants cada vegada s’organitzin millor. El sindicats, i el Partit Comunista Francès, no volen implicar-se massa. Després, quan les vagues les fan els treballadors, volen recuperar el protagonisme. Però els líders de la revolta ja són uns altres, escollits espontàniament.
Cohn-Bendit i Sartre Daniel Cohn-Bendit – Dany el Vermell –, amb només 23 anys, va ser el líder de la revolta des del principi. Amb ideals anarquistes, i proper als situacionistes, va ser un dels estudiants que va començar la revolució a Nanterre. Quan tot va acabar, va exiliar-se durant 10 anys. Avui, és eurodiputat pel grup Els Verds.
Un país en lluita En pocs dies, els obrers i els intel·lectuals fan seva la revolució. La societat no pot entendre com se li ha anat de les mans al govern i com ha reaccionat de manera tan violenta. La matinada de l’11 de maig es co-
Jean Paul Sartre, filòsof, escriptor i dramaturg, era ja el màxim representant de l’existencialisme francès. Durant la revolta, es va solidaritzar amb els moviments d’esquerra i va encoratjar els treballadors a ocupar les fàbriques.
L’HIPERBÒLIC
11
TEMA DEL MES
neix com la “Nit de les Barricades”, en què la policia ha de lluitar amb més de 60, distribuïdes al centre de París i construïdes amb les llambordes dels carrers. L’agressivitat, de les dues parts, és extrema. El 15 de maig, els estudiants entren al Teatre Odèon. El dia següent, els treballadors de Renault ocupen la fàbrica i segresten el director. Hi ha vaga a la majoria d’empreses i més de 10 milions de treballadors, dos tercis del total, deixen de treballar per participar a les batalles campals, amb barricades i cotxes tombats, al Barri Llatí. El 23 de maig, un estudiant perd la vida. Milers de ferits, entre policia i manifestants, són la conseqüència directa d’un mes on el país ha estat aturat.
Una revolució efímera Ningú sabia com acabaria la revolta. El 25 de maig, el primer ministre Pompidu negocia amb els sindicats un augment del 35% del sou mínim, i un 10% de la resta. El president De Gaulle, que ha sortit del país, torna i convoca eleccions anticipades. El 23 de juny, quan el seu partit guanya amb el 60% del vots, la revolució ha acabat. Molts han volgut veure, en aquest caràcter efímer, un sinònim de fracàs absolut. Però la veritat és que les principals reivindicacions del Maig del 68, com la igualtat per les dones, la importància dels estudiants com a col·lectiu, la fi de la precarietat laboral, posar fre a l’autoritarisme de l’estat o el respecte per les minories, encara són vigents. I, segurament, ho són per aquesta sensació que les injustícies es poden canviar.
Els eslògans Algunes frases, eslògans i graffitis del Maig del 68, amb missatges clarament revolucionaris, han passat a la història: “Il est interdit d’interdire” (prohibit prohibir). “L’imagination au pouvoir” (la imaginació al poder) “Soyez réalistes, demandez l’impossible” (siguem realistes, demanen allò impossible)
12
L’HIPERBÒLIC
altaveu
La revista Enderrock celebra 15 anys amb el número 150 El 23 d’abril de 2008 es celebren 15 anys del llançament de la revista Enderrock. L’efemèride coincideix amb la publicació del número 150, una edició doble on, a més de la revista de cada mes, hi ha l’especial Quinze que canten, amb els 15+2 artistes més influents dels darrers 15 anys i les 15 bandes amb més projecció. També inclou un DVD de producció pròpia sobre el mític concert del “rock català” del Palau Sant Jordi, el 14 de juny de 1991, on els protagonistes fan balanç de l’evolució de l’escena musical. A més, per celebrar l’aniversari, Enderrock convoca un concert a la sala Razzmatazz de Barcelona el dia de Sant Jordi, amb 15 propostes artístiques amb projecció de futur, i llança la campanya “+ MÚSIK Q MAI” per difondre les noves realitats de la música als Països Catalans. El número especial del quinzè aniversari es diu Quinze que canten i està inspirat en el llibre Tretze que canten, un volum publicat
l’any 1982 amb biografies i entrevistes amb els artistes més rellevants de la Nova Cançó i l’Ona Laietana. L’Enderrock 150 parteix d’aquest model, i entrevista i dibuixa els 15 artistes més rellevants del pop-rock en català dels darrers quinze anys, als quals s’afegeixen un músic de la cançó i un músic del folk: Antònia Font, Brams, Dr. Calypso, Dusminguet, Gossos, Inadaptats, Ja T’Ho Diré, Lax’n’Busto, Obrint Pas, Els Pets, Albert Pla, Quimi Portet, Sangtraït, Sau i Sopa de Cabra, a més de Roger Mas i de Miquel Gil. Les entrevistes s’acompanyen de perfils elaborats per disset escriptors i periodistes com Sebastià Alzamora, Salvador Cardús, David Castillo, Vicent Partal, Josep Pedrals, Sebastià Roig, Vicent Sanchis, Màrius Serra o Matthew Tree. Es completa l’especial amb un reportatge amb 15 grups emergents, escollits a partir de la votació de 30 periodistes. També s’hi inclou un àlbum de fotos de les 15 imatges més destacades dels darrers 15 anys. A més, a l’Enderrock d’abril també hi trobeu una portada excepcional, protagonitzada pels personatges del “Polònia”, i l’estrena d’un nou disseny, noves seccions i nous col·laboradors.
23 d’abril. razzmatazz. 21 H Amb la selecció feta en el número especial dels 15 cantants i grups catalans amb major projecció de futur, el Grup Enderrock ha preparat per al proper 23 d’abril el concert de Sant Jordi 2008, que es celebrarà a les sales 1, 2 i 3 del Razzmatazz (Barcelona), amb capacitat per a 2.500 persones. Mazoni, Sanjosex, Verdcel, Sanpedro, Nisei, El Fill del Mestre, Anímic, Plouen Catximbes, Refree, Clara Andrés, Cesk Freixas, Miquel Abras, Rosa-Luxemburg i Albert Pla tocaran a la gran festa de la música catalana emergent. El cartell només és la punta de l’iceberg del boom del nou pop en català, per això anirà amb el nom de la campanya “+ MÚSIK Q MAI”. L’entrada valdrà 10 euros, i amb el tiquet que inclou el número 150 hi ha l’opció d’entrada 2x1.
de masses. Inclou imatges d’arxiu del concert enregistrades per Televisió de Catalunya, fins ara inèdites, i entrevistes amb els protagonistes, tant artístics com del públic.
Campanya per la música catalana La gran nit del Sant Jordi: el concert clau del rock en català La gran nit del Sant Jordi és un DVD documental sobre el concert més important de la història del “rock català”, el 14 de juny de 1991 al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït i Els Pets. Una mirada retrospectiva amb tots els protagonistes que van marcar un punt d’inflexió en el moment que el rock en català es va convertir en un fenomen
“+ MÚSIK Q MAI” és una campanya per mostrar el moment d’efervescència creativa de la música en català. Hi ha més quantitat de música en català que mai, la qualitat és més destacada que mai i hi ha més diversitat musical que mai (d’estils i escenes). El tret de sortida és l’Enderrock 150 i el manifest obert “+ MÚSIK Q MAI”, que es publica a l’especial de la revista. Enderrock presentarà aquesta campanya arreu dels Països Catalans amb una sèrie de concerts “inèdits” i presentacions de la revista.
L’HIPERBÒLIC
13
JOVENTUT
La Generalitat convoca els Ajuts al Lloguer Just per a joves Si tens entre 18 i 35 anys pots optar a un ajut de fins a 240 € mensuals + informació:
Estudiar, treballar, pagar el lloguer... Més sovint del que voldríem, i del que és sa, la vida ens empeny a una sèrie d’obligacions que poden ser feixuges. Buscar pis de lloguer pot resultar un petit martiri tenint en compte els preus del mercat, l’especulació... I si ja teniu pis, això de viure dignament (sense demanar massa: anar a sopar fora un cop a la setmana, al cine, no viure de les camises de Nadal) s’ha acabat? La Generalitat mira de posar-t’ho més fàcil i torna a convocar, per quart any consecutiu, els Ajuts al Lloguer Just.
JOVE.CAT
Què són? La Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria d’ajuts per pagar el lloguer a persones amb ingressos baixos, els coneguts com Ajuts al Lloguer Just. A aquest ajuts poden optar-hi diversos col·lectius, entre els quals, el jove. La quantia de l’ajut a què poden optar els i les joves que es trobin en aquesta situació és, com a màxim, de 240 € mensuals (2.880 € anuals). La quantia de la subvenció és el resultat d’uns càlculs que tenen en compte, per exemple, la zona geogràfica on està situat l’habitatge pel qual es demana l’ajut. Són compatibles amb la Renda Bàsica d’Emancipació? A diferència de la Renda Bàsica d’Emancipació, que s’adreça als i les joves d’entre 22 i 30 anys, els Ajuts al Lloguer Just els poden sol·licitar les persones que tinguin entre 18 i 35 anys i compleixin els requisits. I per una durada indefinida, no només quatre anys. Els Ajuts són compatibles amb les deduccions fiscals a favor del llogater, però no amb la Renda Bàsica d’Emancipació. És a dir, si durant el 2008 s’ha demanat una prestació no es pot sol· licitar l’altra i a l’inversa. Si no se n’ha demanat cap de les dues, a la teva Borsa Jove d’Habitatge t’informaran de quina et resulta més beneficiosa. Les persones que l’any passat ja gaudis-
Qui pot demanar aquests ajuts? Els i les joves de fins a 35 anys d’edat, sempre que els compleixin dins del termini de presentació de les sol·licituds i que, a més: sin d’aquest ajut, podran triar quina prestació prefereixen quan renovin la sol·licitud. Fins quan es poden demanar? El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 30 de juny. Per als contractes realitzats mitjançant les Borses Joves d’Habitatge (BJH) i les Borses de Mediació Social per al Lloguer Social, el termini finalitza el 31 d’octubre. On es poden demanar? Es poden sol·licitar a les BJH convingudes amb la Secretaria de Joventut. En el cas que no hi hagi borsa jove al municipi, també es poden demanar a través de les borses de Mediació i la resta d’oficines d’habitatge dels ens locals i la Generalitat.
- Estiguin empadronats/des en un municipi català des de fa dos anys. - La renda del lloguer sigui com a mínim 90 € al mes. - La unitat de convivència tingui uns ingressos anuals ponderats no superiors a 2,5 vegades l’IPREM, segons les zones geogràfiques vigents. - Els ingressos mínims anuals de la unitat de convivència siguin de 5.500 €. - En cap cas, no es concediran ajuts al lloguer quan el contracte s’hagi signat entre persones que tinguin relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat o afinitat (pares, fills, néts).
14
L’HIPERBÒLIC
tendencies
Dives
Diego Giménez, diego@edicat.cat
Cat Power
que marquen tendència El passat febrer, l’Amy es va fer amb 5 Grammys convertint-se en la primera artista britànica que n’aconsegueix tants en una sola nit i entrant, alhora, en l’exclusiu club d’artistes que en guanyen 5 en una gala, com Lauryn Hill, Alicia Keys, Nora Jones i Beyonce. Va guanyar els premis a millor àlbum pop, millor cantant femenina, artista revelació, cançó de l’any per “Rehab” i millor gravació de l’any. Segur que molts estaríeu d’acord en dir que el sobat “Umbrella” no és el millor exemple de cançó indie. Alhora, probablement coincidiríem a dir que, potser, “Rehab” sí és el millor exemple de cançó indie que ha sabut no només crear estil sinó també, moda. Aquesta setmana a Secundèria i L’Hiperbòlic, parlarem de les dives que marquen tendència. En aquest sentit, cal començar per Amy Winhouse que amb l’àlbum Back to Black ha sabut situar-se més enllà del que molts consideraven com una promesa problemàtica. I és que les dives estan de moda, no només per la música sinó també perquè promouen una forma d’entendre la vida i reivindiquen la seva posició d’artistes.
Tori Amos
Amy Winehouse
Les consagrades Amy Winehouse Nascuda el 14 de setembre de 1983, Amy és una compositora britànica de jazz i soul que va debutar el 2003 amb l’àlbum Frank, amb què va guanyar l’Ivor Novello Award el 2004. Però és amb Back to Black (2006) que es consagra com a artista de referència de la música pop. www.amywinehouse.co.uk
Tori Amos Amos és una de les cantautores més importants de principis dels noranta, i també una de les poques estrelles pop que fan servir el piano com a instrument principal. És coneguda per les seves cançons gòtiques i profundament emocionals, que assoleixen temes com la sexualitat, la religió i la recerca personal. Cal destacar els singles, “Winter”, “Crucify”, “Silent All These Years”, “Caught a Lite Sneeze”, “Me and a Gun”, “Jackie’s Strength”, “God”, “Cornflake Girl”... www.toriamos.com
Cat Power És el nom artístic de la cantautora americana Charlyn “Chan” Marshall. Coneguda pel seu estil minimalista, sap treure molt de partit a la seva veu, el piano i la guitarra. Filla de pares divorciats, Chan va néixer a Georgia el 1972. El 2007, va estar nominada com a millor cantant pels Brits awards. El seu àlbum The Greatest està considerat com un dels millors del 2007. www.myspace.com/catpower
Les que vénen Leslie Feist Leslie Feist va néixer el 13 de febrer de 1976 a Amherst, Nova Escòcia, Canadà. Nascuda en una família d’artistes, el seu pare, Harold Feist, és un pintor expressionista abstracte. Els seus pares es van divorciar poc després de néixer. Ha guanyat un premi Juno i un Grammy. Com a solista, fa servir el nom de Feist però també forma part del grup de rock Broken Social Scene. El 1991, amb 15 anys, va començar la seva carrera musical a la banda punk Calgary Placebo. El 1993, es varen adjudicar la cerimònia d’obertura del festival Infest amb Los Ramo-
nes. En aquest concert, va conèixer Brendan Canning i Kevin Drew, amb qui va formar Broken Social Scene deu anys més tard. www.listentofeist.com
Louise Khan / Terry Poison “Vàrem començar amb la música perquè volíem lligar amb nois. Realment som nenes de casa bona, podeu pensar que vivim al límit... però això és recent...” Aquesta és la forma irònica com es presenten les components del grup Terry Posion, del qual Louise Khan és la veu. El seu àlbum debut és Buzz on the bell. http://terrypoison.com
Lovefoxxx / Css Lovefoxxx és el nom artístic de Luísa Hanaê Matsushita, nascuda el 25 de febrer de 1984 a Campinas, Brasil. És la cantant del grup indie electrònic Cansei de Ser Sexy (també conegut com CSS). Il·lustradora i assistent de disseny artístic des dels 16 anys, va deixar la feina per dedicar-se al seu grup. És coneguda per practicar l’stage diving durant els concerts i pel seu look vintage. En una de les últimes actuacions, va sortir a l’escenari vestint tot els seus “trapets” que es va anar canviant fins quedar despullada. www.fotolog.com/lovefoxxx
Louise Khan
Leslie Feist
Lovefoxxx
BEQUES CU
RS
OS
MEC
D’IDIOM
ES
Amb Rosa dels Vents espossible
Te’lsperdràs?
Consulta’nselsCursosdisponibles
Demana’nsinformació
DUBLÍN CORK LONDRES WIMBLEDON BRISTOL
DUBLÍN CORK LONDRES WIMBLEDON BRISTOL EDIMBURGO EDIMBURGO TORONTO VANCOUVER PRACTICA U N ALTRE I D I OMA VANCOUVER PARÍS E N E L PA ÍS D’ORIGEN BERLÍN FRANKFURT MUNICH SIDNEY
TORONTO
PARÍSBERLÍN
FRANKFURT
MUNICH
SIDNEY
VIATGES ROSA DELS VENTS, S.A.
Avinguda Madrid, 95 5-3 - 08028 Barcelona - Tel: 935 036 035 / 902 504 003 - Fax: 93 503 60 44 E-mail: comercial@rosadelsvents.es - www.cursosidiomas.com HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)
COSMONIT II:
Percepcions, La nit de la il·lusió Dissabte 17 de maig, de 20h a 1h.
TO TE S LES ACTIVITATS I L’E NT RA DA
Per què fan por les pel·lícules de terror? Per què el negre aprima i el blanc engreixa? On va amagar David Copperfield l’Estàtua de la Llibertat? Per què sempre sortim del súper amb allò que no necessitàvem? Has tingut mai la sensació de viure una experiència per segona vegada, un dejà vu?
SÓN
GRATUÏTES
Jugar amb la teva ment i els teus sentits pot canviar-te la percepció de la realitat. I si a més la il·lusió entra en joc, el nostre cervell es queda KO. Atreveix-te a venir i posar els teus sentits al límit.
Sessio ns de
P la n et a ri to ta la n it
!
Il·lusionisme i comunicació no verbal Els mags, els polítics i els bons venedors saben que és més important allò que es veu que allò que es diu. Dominar la comunicació no verbal ens pot fer guanyar les eleccions, aconseguir la noia dels nostres somnis o fer un truc de màgia realment sorprenent. I, a més, els mags utilitzen altres tècniques que semblen traspassar els límits de la ciència i sorprendre’ns. Amb el Mag Lari, el Dr. Sebastià Serrano, Catedràtic de lingüística i el Dr Jordi Camí, Dr. en Medicina i Director del PRBB
El racó de la percepció Les dues cares de la por Què és la por? Per què la sentim? Quan, com i per què gaudim del terror? La música, la llum, la recreació de l’ambient... tot està perfectament estudiat per portar el cervell humà fins als límits de la por.
Si vols veure coses que no hi són, escoltar paraules que no s’han dit, moure el cursor de l’ordinador amb la ment, posar a prova el teu nas o descobrir que estàs quasi sord... passa’t pel racó de la percepció. Està escrit que no t’ho pots perdre. A càrrec d’investigadors del CRG, d’altres centres d’investigació i de l’equip de CosmoCaixa.
Vols conèixer els secrets de Freddy Kruger i no morir en l’intent? A càrrec de la Càtedra del cervell social, UAB
Presentant aquest cupó et regalem
2 entrades gratuïtes a
CosmoCaixa i al Planetari* + informació a: www.lacaixa.es/ObraSocial dins del Cicle Ciència-Barra Lliure
* oferta vàlida fins el 30 de juny, places limitades
18
Ferran Adrià, cuiner
L’HIPERBÒLIC
BOCA A BOCA
La cuina
Autor: Ramon Texidó Fotografies: Maribel Ruíz de Erenchun (cedides per El Bulli)
és un llenguatge amb
què et comuniques” Com si d’un deliciós àpat es tractés, entrevistar en Ferran Adrià (Barcelona, 1962) ha estat tot un plaer. El cuiner català de dimensió internacional, és xef i copropietari del restaurant El Bulli de Cala Montjoi, a Roses (Girona). El seu establiment ha estat distingit amb les tres estrelles Michelin i considerat millor restaurant del món per algunes de les més importants revistes especialitzades. El passat 17 de desembre, Ferran Adrià va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. En primer lloc, el felicitem per la recent investidura com a doctor honoris causa. Per començar l’entrevista, ens agradaria comentar que vostè va iniciar-se dins del món de la restauració gairebé per casualitat. Què recorda amb més afecte d’aquella primera època? Una sèrie de circumstàncies van fer que ara mateix estiguem parlant. No era una cosa que jo buscava. La casualitat, el destí, digues-li com vulguis, em va fer arribar on estic ara. A mi no m’agradava la cuina, ni volia ser cuiner, ni estava al meu cap. Això és un fet que sens dubte m’ha marcat. No és el mateix una persona que de petit vol ser una cosa, que una persona que no. Això fa que em pregunti sempre el perquè de les coses. El Bulli està obert uns 160 dies l’any. Per quin motiu? Pel model que tenim. A nivell creatiu, no
pots estar produint i creant cada dia. Això és lògic en qualsevol disciplina. Has de dedicar molt temps a la creativitat sense produir. Nosaltres som una disciplina que hem de produir i crear, i no n’hi ha tantes. Per exemple, un dissenyador crea i després no produeix. Nosaltres a més de crear, hem de produir, cosa que fa que sigui bastant dur. Per revolucionar la cuina com ho ha fet, no creu que això respon d’alguna manera a la seva base artística o creativa? Sí. Actualment, al món occidental és molt important l’Alta Cuina, per desgràcia a l’altre, no. Hem passat de quan fa molts anys es passava gana, a la situació actual. Això fa que ens preguntem què és el menjar. Actualment, ens ocupa tres hores diàries del nostre temps lliure i això fa que tinguem una altra vi-
sió. La punta de la piràmide de tot és el menjar com a llenguatge i experiència creativa. Vostè ha creat noves tècniques que ja formen part de l’Alta Cuina, una cuina d’investigació. La cuina és una disciplina molt transversal ja que toca l’economia, la salut, el món de la ciència, el món de l’art... Hi ha disciplines que no ho són tant, però la cuina és una disciplina molt transversal i ho toca tot. És partidari de fer arribar l’Alta Cuina al carrer? Allò que en realitat volem és que la gent conegui aquest món. La filosofia dels cuiners sí que pot arribar al carrer. De fet, ja està arribant i tothom sap qui són els cuiners. La cuina ja és un fet social.
L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA
Malgrat la sofisticació de la cuina, segons vostè, hi ha uns ingredients essencials que mai no poden faltar: la sal, el ous i la llet. Quan parlem de cuina, sovint parlem de menjar com caviar, llagosta... En canvi, per a mi, la sal, la llet i els ous són productes imprescindibles i no costen gaire, si ho comparem amb el que valen la llagosta i el caviar. Existeixen regles d’or per cuinar? Allò que importa és la llibertat. Per exemple, hi ha molta gent que veu escandalós menjar peix cru i, en canvi, és un fet cultural al Japó. Allò que és bo i és dolent és molt relatiu. També es dóna molta importància a la presentació dels plats. Forma part de l’estètica. El fet del menjar és el més multisensorial que existeix. No hi ha cap altre disciplina en què no intervinguin els cinc sentits: vista, tacte, olfacte, gust i oïda. Per menjar, l’oïda és molt important pel tema
del parlar. Un bon menjar sense una conversa no és el mateix. Quan tens en compte això, t’adones de la complexitat del menjar. La cuina amb els cinc sentits. I és que no hi ha cap sentit que hi falti. Xoca molt perquè és una disciplina molt bàsica. El menjar és menjar. Però com per a qui pinta, pintar és pintar, també hi ha un moment que és una altra cosa. Amb el menjar passa el mateix. La cuina requereix molta comunicació amb la gent i això és molt maco. L’han investit doctor honoris causa i precisament, vostè sempre ha promogut que la gastronomia ha d’arribar a la Universitat. És que és normal. Durant milers d’anys la gent passava gana. La fam ha estat un dels grans problemes de la humanitat. En aquell moment, era impensable que pogués entrar dins del món de la cultura doncs era un problema molt més gros. Ara ha canviat i s’ha convertit en un dels temes del moment. Sobre la imatge elitista de
l’Alta Cuina, cal tenir en compte que la cuina ha tingut en moments de la història una part elitista, i això explica que no hagi hagut connexió entre molta gent i el món de l’Alta Cuina. La Cuina d’Autor i la Cuina Tradicional, són dues cares d’una mateixa moneda? Hi ha molts tipus de cuina. La gran diferència és que l’Alta Cuina ha vingut de la cuina professional i aquesta ha vingut també de la cuina de casa. Uns macarrons es poden menjar a casa i també, en un restaurant. Què és Cuina Tradicional i què no ho és? Què és Alta Cuina i què no ho és? Tot està una mica barrejat i al final només hi ha dos tipus de cuina: la bona i la dolenta. És curiós i simpàtic sentir-li dir que per davant del fast food (menjar ràpid) s’ha de promoure el fast good (ràpid i bo). Això és una proposta que vàrem fer a Barcelona, un experiment sociològic en què es buscava pagar una mica més per una millor qualitat. Hi molta gent al món i hi ha gent per a tot. Hi ha qui pensa que la gent és d’una determinada manera, doncs no. Hi ha gent de tota mena. Ha publicat diversos llibres de cuina. De quin està especialment satisfet? Del Catálogo general, que són 5 volums amb 8.000 pàgines. És un treball de 5 anys del qual estem molt orgullosos i molt contents.
19
GUI A JOVE
EDUCACIÓ
T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com
SERVEIS
NIT
El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.
EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
MODA
C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es
Disseny, una professió de futur
EDUCACIÓ
20
L’HIPERBÒLIC
sxc.hu
T’agrada el turisme?
L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es
Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme. Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.
Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món. C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es
EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com
T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es
L’HIPERBÒLIC
21
SEXE
Tens foc A la passada edició d’aquesta revista, introduírem un nou concepte que teníem previst desenvolupar en pròximes entregues: el foc uterí. Com es podria definir aquest terme? El que està clar és que té a veure amb el foc (calentor, desig sexual, en una paraula, fortor!) i l’úter (part de l’aparell reproductor femení). Si relacionam aquests dos significats, doncs, ja tenim el que és el foc uterí: la fortor sexual incontrolable per part de la dona.
uterí?
L’altre dia fent copes, va passar per devora nosaltres un d’aquells homes que t’activen el radar i en aquell moment una amiga nostra va dir l’expressió: “Me cauen ses bragues.” Totes entenem perfectament el significat d’aquesta frase, sobren les explicacions. Davant aquest fenomen, no podem fer altra cosa que deixar-nos dur pels nostres instints més ocults. Si et posa, et posa, no té sentit reprimir-se. Ja ho diuen, per apagar el foc no es necessita més foc, sinó treure la llenya, amb això volem dir que el foc uterí no pot alleujar-se amb més foc, sinó primer treure la llenya cremada i tornar a encendre la gran xemeneia amb llenya nova, seca i de bona cremar. A continuació, algunes preguntes per saber si teniu o no, foc uterí. Quan et passa bon un mascle per devora, et cauen les bragues? a) Sí. b) No. c) No en duc. Quan va ser la darrera vegada que tengueres una trobada sexual amb algú? a) L’estiu de l’any passat, en una verbena de poble. b) Deu fer cosa d’un mes, ja era hora que qualcú em llevàs les teranyines! c) Fa un parell d’hores, és que tenia una hora buida entre classe i classe.
Atòmic Girls
Quants amants has tengut en les tres darreres setmanes? a) Cap, estic en un període de sequera involuntària. b) Un o dos, un cap de setmana un i un cap de setmana l’altre. c) Uf! No me’n record... he perdut el compte. Ets en un bar de copes nocturn, se t’acosta un jove, què fas? a) Surt corrents. b) Li somric pícarament. c) Li frec el cul per les seves parts a l’estil reggaeton. A la fotocopiadora del teu edifici et trobes amb el buenorro de la classe... a) Dissimules i passes de llarg com si no volguessis fer còpies. b) Et desfàs la camisa dissimuladament deixant part dels teus pits a l’aire. c) Li demanes si l’excitaria la idea de fer-ho damunt la màquina. Al parc, passejant amb el teu ca, et trobes el veí del cinquè que et posa tant. a) El saludes tímidament. b) Li dius que t’agradaria pujar un dia a casa seva per mostrar-li fotos del ca quan era petit. c) Li proposes un trio, tu, ell i el ca.
Resultats Majoria de respostes A: El teu foc no és uterí, és cerebral, el tens cremat per estar tan cohibida sexualment. Relaxa’t i recicla’t sexualment. Majoria de respostes B: Vas per bon camí, d’aquí poc et convertiràs en una consentida nimfòmana. Majoria de respostes C: Si al diccionari existís la definició de foc uterí, com a sinònim hi hauria el teu nom, llinatges i telèfon. Ets insuportable, només penses en el sexe, en apagar aquell ardor que tant de mal et fa, perquè la teva vida no és vida, la teva vida és un polvo darrere un altre, del qual ni tan sols pots gaudir perquè estàs més pendent de no refredar-te que de passar gust.
L’HIPERBÒLIC
22
CULTURA
RECOMANEM
AGENDAMAIG2008
LLIBRES L’espectre se’n va
Pelo de Zanahoria
Philip Roth La Magrana
Jules Renard Debolsillo
Roth torna, a L’espectre se’n va, amb Nathan Zuckerman com protagonista, a escriure sobre la mort i la decadència física que sol acompanyar la vellesa i construeix un món en què la realitat i el desig es confonen, i apel·la, d’aquesta manera, a la literatura com a forma independent de la realitat.
Jules Renard ens ofereix amb Pelo de Zanahoria, basant-se en la seva pròpia vida, potser una de les primeres novel·les d’iniciació contemporània. Així, assistim a l’enfrontament d’un jove pèl-roig amb un món hostil on el dolor de conèixer la solitud del món ens porta inevitablement a la màxima de Hesse en Demian, a saber, que per a néixer, s’ha de destruir un món.
Dia: del 02/05/08 al 16/05/08
Dies: del 03/05/09 al 09/05/08
Exposició .- Exposició de fotografia “Mercè Rodoreda”, dins el marc “L’aventura de llegir, comentaris i recitacions de Mercè Rodoreda”. Lloc: Biblioteca Francesca Bonnemaison C/ Sant Pere Més Baix, 7 Ciutat Vella +info: http://www.bcn.cat/biblioteques
Festivals .- Qui tingui ganes de trobarse cara a cara amb l’esperit dels altres, i escoltar de prop la paraula més sentida, tindrà prop de 100 oportunitats irrepetibles: recitals, concerts, passejades literàries. Arriba a la ciutat el Barcelona Poesia. Lloc: diferents emplaçaments de Barcelona + info: www.bcn.cat/barcelonapoesia
Any Rodoreda
Dies: del 04/04/08 al 14/06/08
XXI Festival Tradicionàrius
Barcelona Poesia
Concerts .- Cicle de concerts XXI Festival Tradicionàrius. Lloc: Centre Artesà Tradicionàrius Travessera Sant Antoni, 6. Gràcia + info: http://www.tradicionarius.com Dies: fins al 03/05/08
Domini Públic
Teatre.- Cicle Radicals Lliure: espectacle Domini Públic, de Roger Bernat, amb els alumnes d’escenificació de l’Escola Eòlia Lloc: Fundació Teatre Lliure - Sala Espai Lliure Pl. Margarida Xirgu, 1 Sants-Montjuïc + info: http://www.teatrelliure.cat
CINEMA
Dies: fins al 03/05/08
Dies: fins al 04/05/08
Teatre . Cicle Radicals Lliure: espectacle El Rei de la Soledat, amb Xavier Bobés. Lloc: Fundació Teatre Lliure - Sala Espai Lliure Pl. Margarida Xirgu, 1 Sants-Montjuïc + info: http://www.teatrelliure.cat
Fira.- Bcn Producció ‘08 s’ha plantejat com una convocatòria oberta a la qual es poden presentar projectes artístics que requereixin ajudes per a la producció. Lloc: Institut de Cultura de Barcelona Sala d’Exposicions La Capella C/ Hospital, 56 Ciutat Vella + info: 934427171
El Rei de la Soledat
Pingpong
Or Negre Marc Francis i Nick Francis
Matthias Luthardt
El suïcidi del pare d’un noi de 16 anys és el principi d’una història que, com Teorema de Pasolini, s’endinsa en la vida d’un jove i el drama que emergeix quan arriba a una nova família.
Documental sobre els interrogants que hi ha darrera del comerç del cafè. La pel·lícula vol fer prendre partit sobre la importància del comerç just per als pagesos que veuen els seus interessos sotmesos als de les multinacionals del cafè.
MISCEL·LÀNIA Blakle
Bloc de Dèria
http://www.blackle.com
http://bloc.deria.cat
Si vols estalviar energia, et recomanem aquest site on pots arribar a estalviar fins a 600.000 watts per hora. Blakle està potenciat per Google i estalvia energia perquè la pantalla és negra.
Les revistes Secundèria i L’Hiperbòlic estrenen bloc aquest mes. Hi trobareu el dia a dia de les coses que fem a la revista, continguts, entrevistes, i també, enllaços interessants.
Bcn Producció 08
Dies: fins al 04/05/08
Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident
Exposició.- Avui seguim parlant del “misteri etrusc”, un poble misteriós, diferent a la resta que van poblar la Itàlia antiga. Lloc: Barcelona. Caixa Fòrum Preu: Gratuït + info: http://obrasocial.lacaixa.es
L’HIPERBÒLIC
23
CULTURA
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www.escoladescriptura.org
Dies: 06/05/08
Dia: fins al 20/07/08
Concert.- És l’últim guitar hero del rock, un estilista de l’instrument amb més de 20 anys de trajectòria de culte, mestre de guitarra de Kirk Hammett (Metallica) i Larry LaLonde (Primus), reclamat per mites com ara Mick Jagger i Deep Purple, i col·laborador de Robert Fripp i Steve Vai al projecte G3. Lloc: Palau de la Música Catalana + info: http://www.satriani.com
Exposició .- La Fundació Joan Miró presenta un cicle de cinc exposicions que permeten fer una ullada a la creació japonesa més actual. Aquestes exposicions, centrades en el descobriment d’artistes molt joves, són un retrat de la societat japonesa d’avui. Lloc: Fundació Joan Miró - Espai 13 Av. Miramar, 1 Sants-Montjuïc +info: http://www.bcn.cat/nadal
Joe Satriani
Kawaii. El Japó ara
Dies: 17/05/08
Que t’adormis als meus braços algun cop mai no voldrà dir que hi tinguis una llar.
Pascal Comelade
Concert.- Les simfonies miniaturitzades de Pascal Comelade anuncien noves conspiracions. Mètode de rock’n’roll, la nova obra d’aquest català del nord proposa entremaliadures sense fronteres: pasdobles, boleros i homenatges al rock’n’roll primitiu de Vince Taylor i a la cançó catalana (Serrat, Riba, Pi de la Serra) reformulats amb instruments de joguina, guitarres delicadament desafinades i una actitud iconoclasta amb dosis d’ironia entre línies. Lloc: Auditori Can Roig i Torres (Santa Coloma de Gramenet) + info: http://www.comelade.com Dia: 24/05/08
Ruta de l’aigua
Natura .- Al llarg del matí, es realitzarà un recorregut amb bicicleta als voltants del parc fluvial del Túria, tant per dins de la població com al llarg del riu. Horari: 10 a 14 h. Menors de 16 anys acompanyats Coordina: Quart Jove Dies: fins al 25/05/08
Chasing the dream
Exposició.- Iniciativa del Programa de Cooperació Internacional i la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides. Aquesta exposició analitza com es poden complir cadascun dels vuit objectius de desenvolupament del mil·lenni. Lloc: CaixaForum Centre Social i Cultural Av. Marquès de Comillas, 6 Sants-Montjuïc Entrada Lliure + info: http://www.laCaixa.es/ObraSocial
EMPADRONAMENT sxc.hu
Una llar no és el carrer on nia de tant en tant, l’oriol. Ni la boca on se m’instal·la el somriure quan passejo per un plany com un gat per les baranes. Dies: fins al 31/08/08
Amazònia de sol a sol
Exposició.- “Amazònia de sol a sol” al CosmoCaixa Lloc: CosmoCaixa Barcelona C/ Teodor Roviralta, 47 Sarrià-Sant Gervasi + info: http://www.cosmocaixa.com Dies: fins al 31/05/08
Centre d’art produeix música pop
Exposició.- Un projecte de l’artista Oscar Abril Ascaso entorn de les transformacions actuals en l’àmbit de la música pop i el paper que exerceix el sector públic en aquest context. Lloc: Centre d’Art Santa Mònica C/ la Rambla, 7 Ciutat Vella + info: 933162810
Em descordo la nuesa mentre els teus ulls, bambolines de fireta, matussegen l’amor: naufraguem en llàgrimes de comèdia... Per un plor brillantment aconseguit, no hi tindràs, en mi, una casa. Sóc la veu enrogallada d’un tango o una balada d’envelat, ocell de pas: plego veles amb la ressaca dels besos. O dels versos. Que jo m’adormi als teus braços algun cop mai no voldrà dir que em siguis una llar.
Dies: fins al 31/12/08
Àmbit Picasso
Exposició.- “Àmbit Picasso” Lloc: Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya + info: 936220376
Posa’m al teu cens, millor, com transeünt. (Inèdit)
Isabel M. Ortega Rion