L'Hiperbòlic 65

L’HIPERBÒLIC 65

www.deria.cat

octubre 2008

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS Tiratge: 26.330

Russian Red, el folk més dolç

Parlem amb Cesc Fàbregas | Com era el teatre a l’Antiga Grècia?

L’HIPERBÒLIC

editorial

L’HIPERBÒLIC 65 OCTUBRE 2 EDITORIAL Nova temporada, nous continguts 3 LA IMATGE Blau. Anònim 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 6 LA CONVIDADA Lourdes Hernández/Russian Red

Nova temporada, nous continguts S’acaben els exàmens de recuperació i comença el nou curs. És temps de prometre ser millor persona, deixar de fumar, aprimar-se després dels excessos de l’estiu i, sobretot, col· leccionar tots els fascicles que inunden els quioscos. Després, amb el pas dels dies, tot tornarà a la normalitat.

9 ALTAVEU The Gruixu’ts 10 TEMA DEL MES El teatre grec 14 MÓN VIU Els aliments i la manipulació genètica 16 TENDÈNCIES Animes que han marcat tendència 18 ESPORTS Entrevista a Cesc Fàbregas 19 JOVENTUT Dissenya la nova imatge del PIJ 20 SEXE L’orgasme femení 21 GUIA JOVE 22 RECOMANEM 22 CULTURA Octubre 2008 22 ESCOLA D’ESCRIPTURA Glop

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González

Des de la revista L’Hiperbòlic, però, volem fer que aquesta “normalitat” no es converteixi en una rutina difícil de portar, que la roca de Sísif no pesi massa. Per això, durant les vacances, hem estat treballant per enllestir el nou web que podràs consultar a través de www.deria.cat. Hi trobareu les entrevistes i els articles més destacats de la versió en paper, però també enquestes, concursos i tot allò que la xarxa ens permeti. Com deia Anselm Clavé, cal instruir-se per ser lliures, associar-se per ser forts i estimar-se per ser feliços. Si Internet ens ho facilita, i podem conèixer gent amb les mateixes inquietuds, ja estarem complint amb la filosofia amb la qual estem compromesos. Obrim aquest número amb una entrevista en exclusiva a Lourdes Hernández, cantant de només vint-i-dos anys que s’amaga darrera de Russian Red, una de les sorpreses més esperançadores del panorama musical. I tendències, i ecologia, i teatre... Seguim com sempre per poder créixer. Ens acompanyeu?

Flaixos

Direcció: Albert Lladó Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Diego Giménez, Atomic Girls, David Baret, Jaume López Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Foto portada: Ivan Giménez Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: B-47891-2007 L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 € Tirada 26.330 exemplars

Lloc:

Xifra:

Nom:

Tàrrega

150

Joan Segarra

Enguany, la Fira de Tàrrega, que ha tingut lloc de l’11 al 14 de setembre, ha arribat a la seva 28a edició. Amb una seixantena de companyies teatrals a la programació oficial i una vintena més als espais gestionats per empreses del sector, és, sens dubte, un dels màxims aparadors de les arts escèniques d’Europa. Del cartell, la meitat de les propostes han sigut de producció catalana.

El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha anunciat el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona que, entre altres mesures, vol impulsar una xarxa interurbana de carrils bici de 150 quilòmetres, la construcció de nous quilòmetres de carreteres i autovies, l’ampliació de la xarxa ferroviària o la millora de la freqüència de pas del metro i el tramvia. Naturalment, per fer-ho, necessitarà que s’aprovi el nou finançament.

La família blaugrana va dir adéu a un dels exjugadors més importants de la història del club, que va morir el passat 3 de setembre a l’edat de 81 anys. Joan Segarra va néixer a Barcelona l’any 1927 i va arribar al Barça la temporada 49-50. Des de llavors, va vestir la samarreta blaugrana fins al final de la seva carrera esportiva, l’any 1965. Sempre serà recordat com el “gran capità” de les Cinc Copes.

L’HIPERBÒLIC

la imatge

L’HIPERBÒLIC

Món universitari

Les universitats són

notícia

Universitats

notícies breus

Un professor de la UdL assessor de Barack Obama Àlex Teres, professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Lleida, s’ha incorporat a l’equip d’assessors del candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, Barack Obama. Terés, que imparteix classes d’Organització d’Empreses Audiovisuals i d’Estructura del Sistema Audiovisual a la UdL, formarà part de l’equip de producció i realització de suports audiovisuals i new media de la campanya electoral del Partit Demòcrata.

Mor Josep Anton Baixeras, doctor honoris causa per la URV Josep Anton Baixeras (1927-2008), de professió advocat, va destacar en el món de les lletres i va jugar un paper important durant la llarga etapa franquista, en què la producció cultural a Tarragona era gairebé inexistent. Va prendre partit en la política i va ser un representant destacat del moviment antifranquista a l’entorn de l’Assemblea de Catalunya. Baixeras va morir el dia 10 d’agost de manera sobtada, als 81 anys. Havia estat investit doctor honoris causa per la URV el 23 de febrer de 2004.

La UB publica els diaris de l’artista Jaume Pla La Unitat d’Estudis Biogràfics (UEB) de la UB acaba de publicar La vida contínua. Diaris de Jaume Pla (1928-1948) (Publicacions i Edicions UB, 2008), a cura de les investigadores Pietat Ortí i Elisenda Lobato, en la nova col·lecció “Vides Escrites” que dirigeix la professora Anna Caballé. Jaume Pla i Pallejà (Rubí, 1914 - Barcelona, 1995) va crear, amb Víctor M. d’Ymbert, les Edicions de la Rosa Vera el 1950, on va obrir les portes a molts artistes per il·lustrar mitjançant el gravat llibres. També va col·laborar amb Picasso i va dirigir les edicions de bibliofília impulsades per Camilo José Cela.

La UPF estrena nou espai al campus de la Ciutadella Projectat per l’arquitecte Juan Navarro Baldeweg, aquest nou edifici és la primera construcció d’un conjunt de tres edificis de nova planta que s’aixecaran al llarg del carrer Wellington, en els terrenys situats entre el parc de la Ciutadella i l’edifici Jaume I. Aquests terrenys estan actualment ocupats per uns antics pavellons militars, una part dels quals ja han estat enderrocats. L’immoble té una superfície total construïda de 3.600 metres quadrats i consta de soterrani i cinc plantes. En la seva distribució actual, la planta baixa està ocupada pel Servei de Recerca i la Unitat d’Innovació i Parcs de Recerca de la UPF. La planta primera acull el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat, mentre que la Barcelona Graduate School of Economics.

entra,

participa, informa't,

suggereix...

http://bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

L’HIPERBÒLIC

CONVIDADA

Russian Red/Lourdes Hernández, músic

Albert Lladó, albert@edicat.cat

M’agraden molt les versions”

No és difícil enamorar-se a primera vista. Només cal entrar al seu Myspace (www.myspace.com/russianready) i escoltar la seva veu suau i suggerent. I és que aquesta madrilenya de vint-i-dos anys ha convençut, amb un folk d’altíssima qualitat, a la crítica, al públic i al productor Fernando Vacas que ha editat el seu primer treball: I love your glasses (Eureka Records). Russian Red és el color d’un pintallavis. Per què aquest pseudònim? És un nom que m’agradava molt i, com que era una cosa que utilitzava tots els dies, vaig pensar que formava part de mi.

Més que tenir una banda fixa, m’agrada la idea de poder anar canviant” Per a qui no sàpiga res de tu, com t’agradaria que et presentessin? Sóc una cantant de Madrid que intenta fer música en anglès.

Crec que vas començar a compondre als 16 anys, per acompanyar un poema. Com és el teu procés de creació? Escrius primer o fas la música abans de res? Depèn. La majoria de cançons del disc sorgeixen perquè agafava la guitarra i m’anava sortint la música. Però ara és diferent. A vegades em ve primer la lletra. Quan saps que una cançó està acabada? Hi ha algun moment precís? La veritat és que mai estàs segur del tot. Hi ha cançons que no t’acaben d’agradar i, en tocar-les diverses vegades, les vas millorant. Vaig retocant... Fins ara, necessitaves estar tancada a la teva habitació per compondre. Ara, amb tants concerts, pots crear nous temes? Realment, ara, aprofito qualsevol idea de melodia que em ve al cap. De totes les entrevistes que he anat llegint, la paraula que més repeteixes per definir-te és “dispersa”. Què vols dir? (Riu) Doncs que, en general, em costa molt centrar-me en les coses... Però quan ho aconsegueixo, ho gaudeixo molt. Defineix el teu primer disc, I love your glasses. És una primera etapa com a compositora i com a cantant. Està molt influenciat pel background del productor, Fernando Vacas, que és molt diferent al meu.

S’ha dit que els disc és molt diferent als directes. Estàs d’acord? Sí! Totalment! És un altre “rollo”. De fet, els concerts es poden gaudir en diversos formats: des de cantar sola, en duo amb Manu Cabezalí (de Havalina) o, a més, amb trio amb Charlie Nautista (de Cristina Rosenvinge). T’agrada la idea de tenir una banda ﬁxa? Més que tenir una banda ﬁxa, m’agrada la idea de poder anar canviant. La banda són gent que en sap molt, i que ens entenem

molt bé, però m’encanta la llibertat de provar altres coses quan em venen de gust. Totes les teves cançons són en anglès. Dius que ets una enamorada de l’idioma. No podrem escolar-te en castellà? M’encanta l’anglès! Al principi, no escrivia en castellà per, d’alguna manera, amagar allò que sentia. Em feia una mica de pudor. A més – i sempre ho dic – em sembla molt difícil. Admiro la gent que ho fa. Has de ser molt bo. Encara no em sento preparada, però algun dia potser sí que m’hi atreveixo. Digues algú amb qui t’agradaria tocar i per qui canviaries d’idioma. No fa molt vaig poder fer de telonera de Jorge Drexler i, sens dubte, és un cantant que m’agrada. I també m’agrada molt el que fa Julieta Venegas. Només fa dos anys que vas pujar per primer cop a un escenari. Com has viscut aquesta fama tan ràpida? No ha anat tan ràpid com sembla. Potser l’última època tot ha anat més de pressa, però en general he anat tocant, fent el disc, i després ha arribat la promoció. Però pas a pas. No tinc la sensació que hagi passat de cop. Recordes el primer cop que al carrer, en comptes de dir-te Lourdes, et van dir Russian Red? Sí! Me’n recordo perfectament. Anava per Madrid, fa un any. Una noia va dir: “Mira, és Russian Red”. La veritat és que em va fer molta il·lusió. I com portes això de la promoció? És cansat? A mi em sembla divertit. És una falta de rutina total. Havies estudiat cant i ho vas deixar. La teva formació artística és purament autodidacta? Pensava que no aprenia molt a les classes, però després m’he adonat que, quan provo altres registres, aquestes bases m’han servit per després treballar-ho pel meu compte.

L’HIPERBÒLIC

CONVIDADA

Sens dubte, el teu cas és un exemple de com funciona el boca a boca o - el que és el mateix avui en dia – la força de MySpace y Youtube. Com veus el futur de la música a la xarxa? És una via alternativa per conèixer més música, per adquirir-la d’una altra manera. És una gran oportunitat.

Sóc una cantant que intenta fer música en anglès”

Un dels teus divertiments és fer versions. (“Girls just want to have fun” de Cindy Lauper o “Cryning” de Roy Orbison). Tens pensat fer-ne un disc? Tant de bo! M’agraden molt les versions i m’ho passo molt bé recuperant temes. La crítica no ha deixat d’afalagar-te. Et sents reﬂectida amb les coses que la premsa diu de tu? Dóna vertigen? Em sento molt agraïda però, a vegades, es valora molt una cosa i es deixen de banda

treballs que també són igual de bons i, no saps ben bé perquè, no desperten tant d’interès... Sí que fa una mica de por. Entre tants concerts, pots compondre? Podem esperar un nou treball aviat? Ara, al directe, ja estem tocant moltes cançons noves. No és com abans. Van sorgint temes constantment i espero que sí.

En un pis d’un amic comú coneixes a Fernando Vacas que, més tard, et publicaria a Eureka Records. Algú que escriu les seves lletres, compon les seves cançons i, ﬁns i tot, s’ha fet conegut a través d’un portal propi, com porta això que el productor opini de la musicalitat dels temes? Em vaig posar a les seves mans. Era el meu primer disc i no m’importava en absolut. És un primer pas del qual em sento molt contenta. Quan va començar la voràgine, estaves acabant Traducció i Interpretació. Com portes els estudis? Em queda l’últim quadrimestre. No m’he pogut presentar a cap examen amb tots els concerts que m’han sortit. Com em queda poc, i no tinc pressa per acabar, prefereixo gaudir d’aquest moment que estic vivint.

Tal com raja

Sembla que la jove fotògrafa Laura Encursiva ha sapigut capturar bé la teva personalitat com a artista. Bé, no sé si reﬂecteix bé la meva personalitat, però coneixia el seu treball per la xarxa i, quan vaig treure el disc, vaig demanar si us plau si ella em podia fer les fotos. M’encanten les coses que fa.

Nom complet: Lourdes Hernández González García Lloc i data de naixement: Madrid, 20 de novembre de 1985 Un grup de música: The innocence mission Plat que cuines millor: L’amanida (riu) Una mania: Tenir-ho tot molt desordenat... Una qualitat: Que parlo molt? Un somni: Viure a Nova York una temporada On t’agradaria anar de viatge? M’agradaria anar a... Bombai Tens fama de ser molt... Parladora...

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció UAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

CURS 2008 - 2009 Curs “Història de catalunya”

Curs “La història Pas a Pas”

*1r semestre: Novembre 2008 – Febrer 2009 Oberta inscripció a partir del 1 de setembre de 2008

Inici: A partir del 8 de novembre de 2008 Grup N-1: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 11 de novembre al 11 de desembre de 2008. Grup N-2: dimarts i dijous de 18 a 21 hores, del 11 de novembre al 11 de desembre de 2008. Grup N-3: dimecres de 18 a 21 hores, del 12 de novembre de 2008 al 28 de gener de 2009. Grup N-4: dissabtes de 10 a 13 hores, del 8 de novembre de 2008 al 7 de febrer de 2009.

Inici: A partir del 8 de novembre de 2008 Grup M-1: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 11 de novembre al 11 de desembre de 2008. Grup M-2: dimarts i dijous de 16 a 19 hores, del 11 de novembre al 11 de desembre de 2008. Grup M-3: dimecres de 16 a 19 hores, del 12 de novembre de 2008 al 28 de gener de 2009. Grup M-4: dissabtes de 10 a 13 hores, del 8 de novembre de 2008 al 7 de febrer de 2009.

MATRÍCULA OBERTA FINS EL 6 DE NOVEMBRE DE 2008

En col·laboració amb:

Amb el suport de:

Organitzat per:

L’HIPERBÒLIC

ALTAVEU

The Gruixu’ts, sexe, gruixudisme i rock’n’roll

Text: Ferran Amado / Foto: Juan Miguel Morales

El seu crit de guerra és “Normalitzem el rock’n’roll!”, i aquest serà també el títol del seu primer disc. Els guanyadors del Sona 9 2007 són aquí per compartir amb tothom la seva filosofia: el gruixudisme, l’estil de vida del bon vivant a qui li agrada el rock, el bon menjar, el sexe, passar-s’ho bé, riure’s de la vida i, sobretot, d’un mateix. Un any després d’haver guanyat el Sona 9, us heu engreixat més o ara esteu fent un règim especial? Mantenim una línia gruixuda, ja que és important conservar-la. I tot i que diuen que la línia recta és la més curta entre dos punts i, per tant, la idònia, nosaltres optem per altres línies ovalades i sinusoïdals que ens donen més bon resultat. En resum, cada dia som més guapos. Com valoreu aquest darrer “any gruixut”? Ha estat com un any a càmera ràpida, però estem vivint una experiència sensacional. Hem pogut tocar en festivals i sales on no hauríem tocat mai, hem pogut conèixer molta gent i molta gent ens ha conegut. Hem tocat amb Els Pets, hem sonat a la ràdio i, fins i tot, hem sortit a la televisió. Tot és molt curiós i divertit. Heu inventat un nou estil: el rock’n’roll gruixut de l’Empordà. Quines característiques té? És un estil totalment propi. Si sumes rock’n’roll i gruixudisme obtens el rock’n’roll gruixut. I si, a més, ho fas a l’Empordà, entranyable terra natal de tots els components del grup, obtens el nostre estimat i benvolgut rock’n’roll gruixut empordanès, una barreja indiscriminada de rock’n’roll, humor, bons i abundants aliments, bogeria, tramuntana, festes, sexe, pit i collons, i alguns ingredients secrets.

El sentit de l’humor és bàsic a les vostres lletres, però també sou àcids i crítics. Us agrada riureus de vosaltres mateixos? Som uns “catxondos” d’arrel i ens agrada riure’ns de nosaltres mateixos. Ens prenem la vida amb sentit de l’ humor i ens mofem de tot, inclosos nosaltres. Les lletres que escrivim intenten denunciar i criticar, o simplement dir allò que ens surt dels collons, però sempre amb sentit de l’ humor.

El vostre eslògan és “Normalitzem el rock’n’roll, companys”, però en un país com el nostre, no hi ha res normal... Al nostre país, sembla que mai res ha estat normal... Però el nostre propòsit és intentar que algun dia fer rock’n’roll en català sigui una cosa normal. Hi ha molts grups que cantaven en anglès que últimament s’han passat al català. Estem en una època molt rica de gran varietat de grups en català realment molt bons, però per desgràcia coincideix amb la crisi del mercat discogràﬁc. Volem rock’n’roll en català!

9 www.enderrock.cat

TRIKIZIO EusCat EusCat és el primer disc de Trikizio, una banda d’Euskal Herria que amb instruments tradicionals de la seva terra fa arranjaments del tot festius. Han escollit sis temes d’autors dels Països Catalans i cinc de grups bascos. I no només els han versionat musicalment sinó que també ho han fet líricament invertint-ne les llengües. Himnes que han marcat generacions de totes dues cultures i que tornen a ser revisats a ritme de trikitixa. ALBA DANÉS.

IX! Autòmat infinit Vam començar a conèixer Ix! després que arribessin a les semifinals del Sona 9 de l’any passat. Autòmat infinit és el títol del primer àlbum: un tast d’onze cançons pop on juguen amb els tempos mentre fugen de la melodia convencional. Un debut de luxe per a un grup que sorprendrà a qui esperi trobar només un disc de pop català convencional. JORDI GARRIGÓS.

CONXITA Santa Rita, santa Rita “Cal tenir estómac...” Ja a la primera cançó, “Cor de panxa”, aquest disc parla als que volen i posen el cor en tot. “Tristor total” és el moll de l’os de la poètica de Conxita, amb una lletra força autoparòdica on les garrafes s’omplen amb el que un i l’altre han plorat, i una tornada amb melodia taral·lejada que enganxa des del primer moment. Cançons per al bon consol de molts: els qui es donen i els treuen les entranyes. HELENA M. ALEGRET.

L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES Albert Lladó, albert@edicat.cat

El teatre grec, del culte diví a la crítica al poder Els occidentals, massa sovint, creiem que som el centre del món. I, en aquest sentit, tractem d’aquesta manera la història, la filosofia o l’art. No és veritat que el teatre nasqués a l’Antiga Grècia ja que abans hi havia experiències de representació simbòlica, i interpretativa, a llocs com el Japó, l’Índia i, fins i tot, l’antic Egipte. Però és cert és que l’hel·lènica va ser la primera cultura que va separar allò representat dels déus i que va situar l’heroi - l’Home, per tant – com el veritable protagonista de l’es-

cena. Es passa del ritual religiós, o mitològic, a la contemplació. I és que el theatron (que significa “lloc on es veu”), tal i com el coneixem avui, neix quan hi ha una separació clara entre qui actua i qui fa d’espectador. Els orígens El “ditirambe” és, segons Aristòtil, l’origen de la tragèdia. Es tractava d’un cor cantat per cinquanta homes (o nens) i que, a través d’un contingut més líric que dramàtic, anava adreçat al déu Dionís, personificació de les forces misterioses, del vi i de la fecunditat agrària. El cor tenia un guia anomenat “corifeu”, amb qui comença el diàleg que, més tard, donarà peu al “primer actor”, inventat pel mític autor i intèrpret Tespis. Quan es separa del seu cor, deixa de cantar i recitar per “actuar”. Acaba de néixer el teatre modern. La figura de l’heroi guanya terreny al culte diví. Però el sentit religiós té una importància cabdal en el naixement del teatre. Com en altres cultures, tot comença amb la dansa, executada entorn a la “timele”, un altar on es situa l’estàtua del déu a qui es vol adorar. És, per tant, la reproducció de la histèria collectiva i l’alliberació de les passions. D’aquí venen conceptes com la mimesi, la purificació i la catarsi.

També s’ha volgut veure en els himnes fàllics – que tenien lloc en el rituals dedicats a Fales – els orígens de la comèdia. Però és més difícil de demostrar. La cosa que sembla més clara és que la comèdia és posterior a la tragèdia i que fa referència als “comos” (cors que es desplacen per realitzar una acció) de caràcter més festiu. Els gèneres Bàsicament, es pot dir que a l’Antiga Grècia van existir tres gèneres dramàtics: el drama satíric, la tragèdia i la comèdia. Per la seva banda, i com a subgèneres que no acaben de ser teatre en sentit estricte, podem identiﬁcar el ditirambe, els comos i les audicions timèliques (oracions entorn de la timele). El drama satíric és molt semblant a la tragèdia, sobretot en l’estructura. Tot i així, es diferencia en el to i la representació, on la gestualitat i la dansa encara tenen molta importància. A més, els cors havien d’estar compostos, obligatòriament, per sàtirs conduïts pel seu pare Silè. Representen la força de la Natura i han arribat als nostres dies com a símbol de les pulsions eròtiques.

Skene

Orquesta

Les parts del teatre El theatron estava dividit en tres parts fonamentals: la que ocupaven els espectadors (koilon), la dedicada al cor (orquesta) i la part per on apareixien els actors (skene). En l’actualitat, els dos teatres grecs més ben conservats són el d’Epidaure, a Grècia, i el de Siracusa, a Itàlia.

Koilon

La tragèdia està dividida, en essència, en tres seqüències. En primer lloc, ens trobem amb el pròleg, que ens anticipa la història. Seguidament, escoltem el parodos, el cant que dóna entrada al cor. I, per últim, els episodis (avui els anomenaríem “actes”), on es desenvolupa la narració i que acaba amb l’èxode, la sortida del cor. Hi ha moltes interpretacions que volen explicar perquè el ter-

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

me tragèdia prové de tragos (mascle de cabra). Segurament, encara que no s’ha pogut documentar suficientment, té a veure amb la recompensa d’una cabra que obtenien els guanyadors dels concursos d’aquest gènere. La comèdia té diferències significatives amb la tragèdia. Les obres comencen amb l’”agón”, un primer episodi de disputa on surt guanyador qui representa al poeta. A més, a la comèdia podem trobar la “paràbasi”, quan els components del cor es treuen les màscares (cal dir que són un element molt destacable a la tragèdia perquè possibiliten que un mateix actor interpreti diferents personatges) i s’adrecen al públic. Els autors Esquil és l’autor tràgic més antic (525-456 a. de C.) de qui conservem part de la seva obra. De les set tragèdies que tenim constància, tres d’elles (Agamerón, Les Coèfores i Les Eumènides) formen una trilogia anomenada “L’Orestíada”, sobre els crims familiars desencadenats a partir del sacrifici d’Ifigènia. El seu teatre és encara força religiós però sempre amb la finalitat d’exculpar els humans. De Sòfocles, també conservem set obres de les quals destaquen, sens dubte, Edip Rei i Antígona. Estem davant de la introducció del tercer actor i, per tant, d’un

dinamisme en l’acció més evident. És un teatre pessimista, molt crític amb el poder i amb l’obsessió per la guerra. Per últim, d’Eurípides, conservem disset obres, entre les quals destaquen Electra o Les Troianes. Introdueix la ﬁgura del quart actor (i, per tant, la importància del cor és mínima) i en els seus textos veiem com la fe religiosa ha desaparegut i l’Home, més que mai, és el centre del món.

Els autors de comèdia que hem pogut conèixer millor són Aristòfanes i Menandre. El primer es burla dels déus a Els núvols i de la justícia a Les vespes. L’esperit crític s’apodera del teatre i el cor, pràcticament, desapareix amb Menandre, de qui només es coneixen alguns fragments encara que va escriure un centenar d’obres.

L’HIPERBÒLIC

MÓN VIU

Els aliments, i la manipulació genètica Sabeu què són i com funcionen els aliments transgènics? Sabeu si aquelles patates fregides que tant us agraden, aquella poma, taronja... han estat modificades genèticament per millorar la seva productivitat? Anant una mica més enllà, en el cas que estigueu menjantne, sabeu si són perjudicials? El debat al voltant dels aliments transgènics està carregat de polèmica. Això es deu a què els aliments transgènics són potser l’exemple més clar d’avenç tecnològic amb possibles repercussions econòmiques, ètiques, jurídiques i socials.

Per una banda, els detractors, generalment relacionats amb el món ecologista, sostenen que la modiﬁcació genètica és del tot incontrolable, que no podem preveure les conseqüències d’unes tècniques que escapen al control total i que obeeixen més a motius econòmics que a motius socials, posant en perill tant la salut pública com la salut del planeta. Per altra banda, hi ha qui sosté, com el premi Nobel de la Pau, Norman Borlaug, que en la lluita de l’home contra la fam al món, la “revolució verda”, és a dir, el progrés cientíﬁc aplicat a l’alimentació, seria la clau que, conjuntament amb la sostenibilitat del creixement poblacional, podria acabar amb unes de les principals obligacions de la humanitat.

NOTA: Totes les fotograﬁes són reals menys les del pebrot vermell i les maduixes.

Què són els transgènics? Les característiques de tot ésser viu, des de la seva aparença ﬁns a les respostes més elementals al medi, estan als gens, les unitats bàsiques d’informació a partir de les quals es formen les proteïnes. Aquestes deﬁneixen com és, com es desenvolupa i com interacciona qualsevol organisme viu amb el seu entorn. El conjunt de gens rep el nom

de “genoma” i el de les proteïnes, “proteoma”. Ambdós constitueixen la informació genètica, que és única per a cada espècie i per a cada individu. Un transgènic és un organisme modiﬁcat genèticament, és a dir, un ésser viu al qual se li ha introduït un nou gen que passa a formar part del seu genoma. Aquest gen pot provenir d’una espècie emparentada o d’una

completament diferent. D’aquesta manera, els aliments transgènics són aquells que han estat sotmesos a enginyeria genètica i es poden consumir, també són aquells que contenen algun additiu obtingut per manipulació genètica o aquells que per la seva producció han necessitat l’ajuda d’un enzim manipulat genèticament.

L’HIPERBÒLIC

MÓN VIU

La polèmica Part del debat, per als ecologistes, ve precedit en primer lloc pel fet que els “vectors de transformació” (paràsits genètics), que s’utilitzen per a la introducció de gens forans als organismes, són sovint inductors de tumors, sarcomes i leucèmies. Tot i que aquests vectors estan “controlats” des del laboratori per eliminar les propietats patògenes. En segon lloc, la possibilitat de monopoli per part de les empreses que comercialitzen amb transgènics, en la mesura que posseeixen la patent, obliguen indirectament als pagesos a comprar tant els seus productes com els insecticides especíﬁcs a cada espècie.

En canvi, hi ha qui sosté, dins de la comunitat científica, que els arguments ecologistes no tenen fonament. Per exemple, asseguren que els ecologistes s’aprofiten del desconeixement del procediment científic per part de la societat per crear una alarma inexistent. Pel que fa als motius econòmics, argumenten que l’obtenció d’aliments transgènics pot ajudar a resoldre el problema de la fam al món, afirmant que, des de 1960 fins l’actualitat, la fracció de població de països que viu sota el llindar de la desnutrició ha passat d’un 56% a un 10% gràcies als avenços científics aplicats a l’alimentació.

Webs interessants · EFSA (European Food Safety Authority): www.efsa.europa.eu Al seu web s’especifiquen els forts protocols d’assignació que els aliments han de seguir a Europa. · Greenpeace: www.greenpeace.org/espana Organització ecologista políticament i econòmicament independent. · Fundació Norman Borlaug: www.normanborlaug.org Al seu web trobareu informació sobre les tasques investigadores i solidàries de la fundació.

L’HIPERBÒLIC

TENDÈNCIES

“Animes” que han marcat tendència Diego Giménez, diego@edicat.cat

“De tot l’univers i del món sencer, el més fort de tots, i bon jan també...”. Per a molts, la banda sonora de la nostra joventut, també, està composta per les cançons que donaven peu a les aventures d’en Goku, l’Arale o en Musculman, tres sèries anime que han marcat tant la nostra sensibilitat com la tendència de la línia de moltes sèries.

El Doctor Slump

Musculman

Ja està aquí, ja ha arribat Arale. Tin ti tin... Oh, que bé!

Eh, Múscul-Musculman! De tots, el més fort: Múscul-Musculman. Pots sempre amb tothom, amb el món sencer, Múscul-Múscul-Múscul-Musculman!

El Dr. Slump és un manga i anime japonès creat per l’Akira Toriyama, el mateix autor que anys més tard va crear Bola de Drac. Originàriament, el manga va aparèixer el 1980 a la revista Shōnen Jump de Shūeisha. L’acceptació va ser massiva i poc després, el 8 d’abril de 1981, es va estrenar el primer episodi de la sèrie d’animació. Se’n van recopilar 18 volums, i la sèrie de televisió va sobrepassar els 240 episodis, acabant al Japó el 19 de febrer de 1986. “Dr. Slump” narra les aventures del professor Senbei Norimaki i de la seva creació, un robot amb forma de xiqueta de 10 anys anomenada “Arale”. TV3 va ser la primera cadena de l’estat espanyol en emetre aquesta sèrie. Els protagonistes · Arale Norimaki · Senbei Norimaki (Dr. Slump) · Srta. Midori Yamabuki · Turbo · Gatchan

Creat pel Yoshinori Nakai i pel Takashi Shimada a ﬁnals dels anys setanta, Kinnikuman, literalment “home múscul”, és un manga i anime que va aparèixer al Canal 33 i al Canal 9 durant els anys noranta. És una obra escrita en clau d’humor que parodia la lluita lliure. Aquest manga i sèrie anime explica d’una forma divertida i humorística les aventures de Musculman, anomenat a l’anime “Musculator” (Sugurú), un estrafolari superheroi d’un altre planeta que habita a la terra i que practica la lluita lliure, li agrada amb deler l’arròs amb bou i per volar utilitza la força propulsora dels pets que aconsegueix quan menja molt d’all. Els protagonistes · Musculator (Kinnikuman) · Terryman · Robin de les Estrelles (Robin Mask) · Geronimo · Westerman (Rikishiman) · Menjatallarines (Ramenman) · Warsman · Blockman Jr. (Bocken Jr) · Búfal (Buffaloman)

L’HIPERBÒLIC

TENDÈNCIES

Bola de Drac Anem-la a buscar, la bola de drac! Envoltada en un misteri, és un gran secret. Anem-la a agafar, la bola de drac! Entre tots els misteris, el més divertit. És un mon d’encís, un país encantat on, contents, tots nosaltres ara hi farem cap!

Creada per l’Akira Toriyama el 1984, Bola de Drac és, potser, l’anime més vist pels joves catalans durant la dècada dels noranta i principis dels 2000. El manga va ser serialitzat a la revista setmanal Weekly Shonen Jump des de 1984 ﬁns a 1995, i va ser editat en 42 llibrets individuals amb un total de 519 capítols. La sèrie d’anime va ser realitzada per l’estudi d’animació Toei Animation. Als Països Catalans, l’anime va arribar l’any 1990 a Televisió de Catalunya i Televisió Valenciana amb un gran èxit. La sèrie ens ensenya les aventures de Son Goku, un guerrer de l’espai que ha anat a parar a la terra on aprèn arts marcials de la mà d’un avi que l’instrueix. Els Protagonistes · Goku · Krilín · Follet Tortuga · Bulma · Satanàs Cor petit · Ten Shin Han · Yamcha

L’HIPERBÒLIC

ESPORTS

Entrevista a Cesc Fàbregas, jugador de futbol de l’Arsenal Diego Giménez, diego@edicat.cat

Sabíem que teníem la qualitat per ser campions” Amb només 16 anys, vas poder debutar a la Premier amb l’Arsenal. El mateix any, vas marcar el teu primer gol al Regne Unit. Cinc anys després, ets titular indiscutible amb l’Arsenal i campió d’Europa amb la selecció espanyola. Ens pots fer cinc cèntims de com has viscut aquesta progressió? Quan vaig marxar a Anglaterra, amb tan sols 16 anys, sabia que era una decisió que afectaria el meu futur, per bé o per mal. Però en cap moment m’he penedit de la decisió presa en aquell moment. Ara ja fa cincs anys i, la meva progressió com a futbolista, crec que ha sigut ascendent, perquè sinó, malament, he he. Tot i així, tan sols tinc 21 anys, molts anys de futbol per endavant i moltes coses per aprendre, encara sóc un alumne. Com és la teva vida a Anglaterra? Molt bé, la veritat. L’adaptació a Anglaterra i a Londres, concretament, penso que ha sigut molt bona. M’agrada molt la ciutat, i amb el menjar no hi ha cap problema, i sinó ja puja la iaia a fer menjar, ha ha. Què hi ha de diferent i què hi ha d’igual entre els catalans i els anglesos? Els anglesos són gent molt seriosa, excepte quan surten de treballar i van al pub, ha ha. Treballen d’una forma molt rigorosa i metòdica. Els catalans som una mica diferents, serà per la climatologia. Tot i que trobes algunes semblances, com que els catalans també som treballadors i molt correctes en les nostres formes. A part, compartim patró nacional: Sant Jordi. Com veus el negoci del futbol? Creus que mou masses diners? Jo que estic al món del futbol, no puc tirar pedres al meu propi terrat. Però sí que és veritat que depèn quines coses del món de la pilota estan una mica desfasades, i alguns no saben fer un tracte just i correcte dels diners. Quina creus que és la posició que el futbolista ha de prendre davant d’aquest món? El futbolista ha de ser conscient que és un privilegiat, que treballa en un món on molta gent hi vol tenir cabuda. És un personatge públic i molta gent, encertada o no, ens té com un model de conducta. Per tant, el futbolista ha de mesurar tot allò que fa. Els seguidors són els que fan que aquest món sigui així, per tant, ens devem a ells.

Quin és el teu referent futbolístic? En Pep Guardiola, va crear una referència de joc al mig del camp i, a partir d’ell, han sortit molts jugadors del seu perfil, amb certs matisos. El passat mundial, en Maradona et va felicitar personalment pel teu joc. Que se sent quan “Déu” et dóna el seu vistiplau? La veritat és que va ser una situació molt xocant que el mateix Diego Armando Maradona, amb tot el que havia significat com a jugador, digués aquelles paraules sobre la meva persona. És difícil d’oblidar. Molt agraït. I a l’Arsenal, quin ha estat el teu model o mentor? Sempre ha sigut el senyor Arsène Wenger, òbviament. Però de jugadors, Patrick Vieira i Thierry Henry em van ajudar molt. Si haguessis de triar un company, quin de la selecció t’enduries cap a Londres i per què? Hi ha un problema perquè no crec que l’Arsenal pogués fitxar a tots 22. 1Em pots dir un entrenador, que no sigui ni Wenger ni Aragonés, per qui t’agradaria ser entrenat i per què? Doncs, el que passa és que aquests dos entrenadors m’han marcat tant que no sabria dir-te’n un altre. Aquell que em fes jugar de titular, ha ha. Amb quin equip creus que jugarà l’Arsenal la final de la copa d’Europa 08-09? Doncs no ho sé, primer de tot, espero i desitjo que nosaltres estiguem a Roma. L’altre equip ja es veurà. Què vas sentir en marcar el penal que classificava a Espanya per a les semifinals de l’Eurocopa? Una alegria absoluta, no tinc paraules per descriure la sensació que vaig tenir els segons posteriors al llançament del penal. Aquell partit va ser tota una declaració d’intencions. Espanya va mostrar un altre tarannà, fruit de la feina, l’esforç i la fe en tot un planter. Creus que encetem una nova etapa futbolística? Crec que sí, la victòria va ser del grup de 23 i de tot el cos tècnic, va quedar palès que la qualitat és important. Però la cohesió del grup encara ho és més, i és una cosa que ha

quedat molt clara, i no només en la selecció, a altres equips els hi ha passat a l’inversa. S’ha parlat molt de la maduresa de la selecció, estàs d’acord amb aquest definició? Com veus el futur en aquest sentit? Èrem un grup amb una mitjana de 24 anys d’edat, teníem moltes ganes de títol, sabíem que teníem la qualitat per ser campions i vam formar un grup d’amics increïble. El resultat de tot això va ser la copa. El futur el veig molt prometedor, si el treball fet fins ara té una continuïtat. I, a més, hi ha molts jugadors que no estaven convocats, amb molta qualitat, que poden aportar molt a la selecció. El més important, continuar amb aquesta línia d’acció. Amb quin equip creus que jugarà la selecció espanyola la propera final del mundial? Com en la pregunta d’abans, el primer que ha de passar és que hi siguem nosaltres. Tot i així, jugar una final contra Brasil ha de ser interessant.

Tal com raja - Arenys o Londres? Les dues - Púding o crema catalana? Crema catalana - Equip de referència? Els dos que he estat i estic: Arsenal i Barça - Una mania? No treure’m l’anell - Una qualitat? Treball - Un somni? Que tot vagi bé, tant en el tema professional com en la família - Peli i/o llibre favorit? Love Actually i Qui s’ha endut el meu formatge - Tens fama de ser molt...? “Empanat”... i constant

L’HIPERBÒLIC

JOVENTUT

Dissenya la nova imatge del PIJ de la Secretaria de Joventut La Secretaria de Joventut ha obert el termini per participar en el concurs que servirà per dissenyar la nova imatge del Punt d’Informació Juvenil (PIJ). Al concurs hi poden participar tots/es els/ les joves que el 2008 tinguin entre 18 i 30 anys. Hi ha temps per presentar el projecte fins el 30 d’octubre. Totes les imatges presentades seran exposades al PIJ, i les deu obres ﬁnalistes es podran veure a JOVE.CAT. La Secretaria de Joventut premiarà el guanyador o la guanyadora amb un premi de 500 € i un cap de setmana en un alberg.

b) Projecte original, segons les característiques especiﬁcades a les bases, fent constar al revers del cartell el pseudònim de la persona o persones autores. c) Sobre tancat adreçat al jurat a l’exterior del qual consti, ben visible, el pseudònim escollit i, a l’interior, el nom de la persona autora del cartell, l’adreça completa, el telèfon de contacte, el correu electrònic i una còpia digitalitzada del projecte. d) Declaració responsable.

Què és un PIJ? És un espai que compta amb tècnics i recursos que informen i assessoren de manera personalitzada sobre qualsevol matèria d’interès per als i les joves: habitatge, treball, formació, salut, cultura, mobilitat...

Qui hi pot participar? Persones joves que tinguin entre 18 i 30 anys al llarg de l’any 2008. Poden accedir al concurs una persona física autora del projecte o, per contra, diverses persones físiques coautores del projecte.

Característiques tècniques

Què puc guanyar? El premi està dotat amb la quantitat de 500€ (import subjecte a la retenció de l’IRPF) i una estada de cap de setmana per a dues persones a qualsevol dels albergs que formen part de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT).

Què cal fer? Per optar al premi cal presentar una sol·licitud a la seu de l’Agència Catalana de la Joventut (c. Calàbria, 147, 08015 Barcelona), o a qualsevol de les coordinacions territorials de la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Què haig de presentar? a) Original i còpia o còpia compulsada del document identiﬁcador de la persona sol·licitant i acreditació de residència a Catalunya.

e) En cas de coautoria del projecte, cal portar els compromisos de participació per a cadascun dels autors o les autores així com quantiﬁcar l’autoria de forma proporcional en relació amb l’import del premi a percebre.

Quan sabré si he guanyat? El vericte es farà públic el dia 11 de desembre en un acte públic que se celebrarà a les 18’30h al PIJ de la seu de l’Agència Catalana de la Joventut i es publicarà a l’edició del mes de gener de 2009 de la revista “Més Jove”. Paral·lelament, el resultat es notiﬁcarà per escrit a les persones participants.

Format: s’ha de presentar en un suport rígid de 30cm per 30cm. Els projectes que superin aquestes mides no seran acceptats al concurs. Tècnica: lliure, però ha de ser apta per reproduir-la a impremta mitjançant quatriconomia. Els treballs hauran de ser originals i inèdits i no duran signatura. Requisit: ha d’exposar un símbol relacionat amb el món juvenil, tenint en compte que es tracta d’un Punt d’Informació Juvenil i que forma part de l’Agència Catalana de la Joventut. Cal que aparegui la “J” de joventut, senyal identificatiu de les polítiques de joventut. Per a més informació: Punt d’Informació Juvenil C/ de Calàbria, 147 08015 Barcelona Telf. 934838384 a/e: informaciojuvenil.dasc@gencat.cat

L’HIPERBÒLIC

SEXE

L’orgasme femení Visió masculina

Com deia un personatge de Clerks, “aconseguir que la dona arribi a l’orgasme és un art”. Doncs ni més ni menys. Durant la meva vida sexual adulta, només he aconseguit fer arribar quatre vegades a l’orgasme. Això vol dir que les altres vegades no els fas passar gust? No, la dona pot passar molt de gust sense arribar a l’orgasme, però aquest ho multiplica. El gran problema dels homes és que ens centrem més en nosaltres mateixos que no en la nostra parella. Per aconseguir l’orgasme femení, has de, primer, estar inspirat, tenir un bon dia al llit; segon, deixar-te endur per

la situació, no mirar de controlar-la; i tercer, i més important, ﬁxar-te molt en ella, com reacciona segons allò que fas, com ho fas, etc. Només de la postura del missioner, hi ha unes vint variants que depenen de factors com: posició de les cames de la dona, angle d’entrada del penis a la vagina, posició dels malucs o la forma de moure el penis (amunt-avall, fent cercles, etc.). És increïble com pot canviar la cosa si en lloc de simplement “enxufar-te” allà, mires d’anar fent variacions. Penseu en la gran quantitat de postures que hi ha i les variants que es poden fer de cada una: a ella n’hi haurà alguna que li faci més efecte que no les altres.

Segur que moltes diran “a aquest tio li van ﬁngir un parell d’orgasmes i ja es creu un expert”. Bé, hi ha formes de reconèixer l’orgasme, més enllà dels crits, més o menys exagerats que pugui fer la teva amant. Normalment, l’orgasme ve acompanyat d’una forta sacsejada del cos de la dona, la vagina oprimeix més del normal el penis de l’home i ella se sol quedar absolutament anada, sense moure’s, com petriﬁcada. Li pot costar uns segons tornar a reaccionar, vosaltres no sigueu burros i no intenteu seguir el coit sense la seva cooperació. El més probable és que al cap d’un moment segueixi llesta per seguir endavant, encara que necessita un temps ja

Per Jeremy Duncan

que el seu orgasme és deu vegades més potent que el que experimenta l’home. També pot anar acompanyat d’una major secreció de ﬂux. En ﬁ, cada dona és diferent. Allò que sí tenen en comú és que els agrada experimentar un orgasme, ja sigui mitjançant el coit o la masturbació. Ja ho sabeu, poseu-hi art i ganes, i segur que ho aconseguireu... amb el temps.

L’HIPERBÒLIC

GUI A JOVE EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

Disseny, una professió de futur

EDUCACIÓ

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món. C/ Aragó, 55 Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUCACIÓ

MODA

L’HIPERBÒLIC

CULTURA

RECOMANEM

AGENDAOCTUBRE2008

LLIBRES RECOMENATS PER: Un home a les fosques

Divisadero Michael Ondaatje Alfaguara

Paul Auster Edicions 62

Aquest mes recomanem la darrera novel·la de l’escriptor novaiorquès que ens porta una mena de faula on ni l’11 de setembre ni la guerra d’Irak han succeït.

ﬁns el 28 de setembre

La nova proposta de l’autor canadenc torna a exposar el drama humà que emergeix de les relacions entre els membres de dues famílies allunyades en el lloc i el temps però relacionades per la naturalesa del seu patiment. Així, la trama comença amb la història d’una de les famílies formada per tres germans, dos dels quals adoptats, i un pare exiliat tant en la solitud de la viduïtat com en la incomunicació generacional.

“Retrat de Girona, 1877. Joan Martí, fotograﬁa”

Exposicions.- Es tracta d’una mostra de fotografies patrimonials de la ciutat de Girona, que daten de finals del segle XIX, on es mostren vistes urbanes, monuments i objectes artístics. Els àlbums de Joan Martí es reconeixen com un dels materials més rellevants per a la història de la fotografia a Catalunya. Lloc: Museu d’Història de la Ciutat de Girona. Entrada lliure + info: www.ajuntament.gi/museuciutat

CINEMA

del 23 d’octubre al 29 de novembre

40è Voll - Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Concerts.- Bebo & Chucho Valdés, Al Green, Tomasz Stanko Quartet, Herbie Hancock Sextet, Pegasus, Adriana Calcanhotto, Brad Mehldau & Joshua Redman Duo, Dino Saluzzi & Anja Lechner, Matthew Herbert Big Band, Avishai Cohen Eastern Unit, Chucho Valdés Band, La Vella Dixieland, Mariza, Omar Sosa Afreecanos Quartet, Lambchop, Katie Melua, Harold López-Nussa, Triphasic, La Locomotora Negra Descomptes: Consultar web Lloc: C. Lepant, 150 (Eixample). Barcelona. +info: www.barcelonajazzfestival.com www.theproject.es

30/12/2008 13 i 14 d’octubre

Festa del vi i la verema

Battle in Seattle

Happy-Go-Lucky

Stuart Townsend www.battleinseattlemovie.com

Mike Leigh www.happy-go-lucky-movie.co.uk

Basada en fets reals, narra la dramàtica situació que es va viure en la trobada de l’Organització Mundial del Comerç a Seattle el 1999, on 100.000 manifestants van provocar el caos a la ciutat.

Poppy (Sally Hawins) és una jove professora de primària que viu la vida d’una forma molt optimista. Després que li robin la bici, decideix treure’s el carnet de conduir i és quan coneix el malhumorat professor d’autoescola Scott (Eddie Marsan). A mesura que es van coneixent, professor i alumna intercanvien els papers i és Poppy qui ensenya a Scott com viure la vida.

Aquesta població de Lleida es guarneix amb motius propis de la verema i organitza activitats com la piada (aixafada del raïm amb els peus). Lloc: Verdú. Urgell + info: www.verdu.cat

ﬁns al 29/10/2008

Ell a ella i ella als llibres

Cinema.- Al Centre Cívic Drassanes els dissabtes a les 19’00. Del 12 de juliol al 29 d’octubre. Lloc: Centre Cívic Drassanes C. Nou de la Rambla, 43 (Ciutat Vella). Barcelona. Entrada gratuïta

MISCEL·LÀNIA Catalunyarock.com

Solidàries

www.catalunyarock.com

www.solidaries.org

Catalunyarock.com és el nom d’un nou portal on es pot trobar tot allò que fa referència al rock fet en català.

La Coordinadora d’ONG Solidàries agrupa les entitats solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme que treballen diverses vessants de les desigualtats nord-sud: Cooperació al Desenvolupament, Cultura de Pau, Drets Humans, Educació pel Desenvolupament, Igualtat de Gènere, Immigració i Interculturalitat.

ﬁns el 5 d’octubre.

Sexe, amor i literatura

Teatre: Escrita i dirigida per Joan Gallart, i interpretada per David Verdaguer i Xevi Gómez. Sexe, amor i literatura és una obra de teatre que explica la història de Jaume Renedo, un policia que intenta aclarir el presumpte assassinat d’un home. Un excusa per aprofundir en la recerca interior, reﬂexionar sobre l’amor i, sobretot, transmetre la passió per la literatura. Lloc: Versus Teatre, Castillejos 179, Barcelona. + informació: http://www.versusteatre.com

Ciutadanes. Ruta de les dones

Ruta guiada .- La ruta guiada, organitzada per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, consta de dos itineraris: el de les dones a la Barcelona romana i medieval (per Ciutat Vella) i el de les dones a l’era protoindustrial i industrial (pel Raval). Aquesta ruta guiada, de dos itineraris, s’ha complementat amb la publicació del llibre Ciutadanes. Ruta de les dones. Barcelona. L’Hospitalet. Sant Adrià, de l’escriptora Isabel-Clara Simó, que conté un total de sis itineraris per Barcelona, l’Hospitalet i Sant Adrià. Aquest llibre es pot adquirir als tres centres del Modernisme de Barcelona i també a les principals llibreries de la ciutat. Preu: 15 euros. Lloc: Centre del Modernisme Pl. Catalunya, 17 (Ciutat Vella). Barcelona. + info: 933177652

L’HIPERBÒLIC CULTURA

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www. escoladescriptura.org

fins al 07/01/2009

“Assassinat al Museu”

Exposicions.- Exposició on el misteri es barreja amb el rigor científic per mostrar al llarg de tot el discurs expositiu com treballen els professionals de la criminologia en la resolució dels casos. Cada nou avenç en la investigació permet interioritzar els nous conceptes a través dels quals el visitant esdevé una peça clau per a la resolució del cas. La interacció i l’aprenentatge hi estan assegurats. La mostra fa un repàs a l’ampli espectre de matèries que, com la química, la física, la biologia, l’anatomia o la balística, són utilitzades actualment per la policia científica. Preu: 4,1 euros. Lloc: Pg. Picasso, 5 (Ciutat Vella). Barcelona.

fins al 31/12/2008

Ruta literària Mercè Rodoreda

Glop

Ruta guiada.- Aquestes rutes permetran conèixer els llocs on va viure Mercè Rodoreda i també els escenaris on transcorren algunes de les seves novel·les més conegudes com per exemple: Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies i Mirall trencat. Selecció de textos a cura de Marta Nadal i Llorenç Soldevila RUTA Rodoreda I (Sant Gervasi) Sant Gervasi i els jardins daurats de la infantesa. RUTA Rodoreda II (Gràcia) Guerra, exili i postguerra: La plaça del Diamant i els testimonis de la tragèdia. RUTA Rodoreda III (Ciutat Vella) Desxifrant Rodoreda: l’empremta d’una escriptora universal al cor de la Barcelona literària. + info: www.itineraplus.com www.anyrodoreda.cat

fins al 04/11/2008

3r Festival Internacional de Percussió: Concert Vallsamba - Reggae Project, amb la Companyia de Percussió VS Concerts.- Les percussions que han animat carrers i places d’arreu ara les sentirem en un teatre, on veurem diferents instruments de percussió. Amb la base sòlida de la percussió, escoltarem la fusió entre diferents estils musicals, com la música brasilera, la jamaicana i la cubana. Lloc: L’Auditori de Barcelona C. Lepant, 150 (Eixample). Barcelona. +info: 932479300

He descobert que ja tinc prou saliva per ofegar-m’hi. (Del llibre “Intempèrie” Ed. Viena. 2004) DESAPERCEBUT

fins al 26/02/2009

Christine

Teatre.- A càrrec de la Cia. Mullats a l’Espai Jove de l’Eixample. Tots els divendres a les 21’30. Entrada: 3 euros. Lloc: Espai Jove de l’Eixample C. Alí Bei, 120 (Eixample). Barcelona. + info: www.bcn.cat/joventut

Que sàpigues que em prenc el teu nom tres vegades al dia abans de cada menjar i que quan em llevo m’empasso la saliva amb els somnis i tot. Cada vespre m’enfilo a la teulada i vetllo pels estels invisibles, dono sopar als silencis i organitzo la tanda dels que van a morir. No li puc dir, a ningú, que fa dies que et truco, que quan no hi ets, t’estimo. SANG I si el consol fos de marbre i les llàgrimes del vespre, un whisky amb gel, voldries ser la meva ombra i, de rebot, escalfar-me la sang? (Del llibre “Sota el perímetre del vent” March Editor. 2008) JORDI ROIG PI