L'hiperbòlic 74

L’HIPERBÒLIC 74

www.deria.cat

estiu 2009

Publicació periòdica per a universitaris

Tiratge: 26.330

SU P LE M E NT D E ST INA C IO NS I TU R IS M E LS PÀ GI NE S CE NT RA

Josep Maria Pou Teatre amb majúscules I wanna be an anarchist | 2a edició d’Unificcions

L’HIPERBÒLIC

editorial

L’HIPERBÒLIC 74

ESTIU

2 EDITORIAL Som mediterranis... 3 LA IMATGE 4 REPORTATGE Torna la festa a l’Acampada Jove 5 MÓN UNIVERSITARI 6 EL CONVIDAT Carles Carolina, grup de música 8 ALTAVEU Joan Miquel Oliver 9 JOVENTUT Aquest estiu, camps de treball 10 TEMA DEL MES I wanna be an anarchist 12 BOCA A BOCA Josep Maria Pou

14 SEXE Sexe, electrodomèstics... 16 GUIA JOVE 17 UNIFICCIONS 2a edició 18 CULTURA Recomanem 18 CULTURA Recomanem i agenda estiu 2009 19 CULTURA Escola d’escriptura

SUPLEMENT DESTINACIONS I TURSIME PÀGINES CENTRALS Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González

Som mediterranis...

IL·LUSTRACIÓ

No hi ha res millor que passejar a la nit pel teu poble, o ciutat, durant l’estiu. Trobarem música en directe, teatre al carrer, amics fent una cervesa i vida per tot arreu. El bon temps no només serveix per anar a la platja – que també – sinó per redescobrir els espais públics, els espectacles que abans només es podien fer en llocs tancats, i demostrar que som el que som: mediterranis. Per seguir parlant de música, hem volgut acomiadar aquest curs de L’Hiperbòlic amb un reportatge dedicat al moviment punk i als seus orígens, que van molt més enllà de portar cresta o no, i que reflecteix un moviment social que, avui, molta gent està reivindicant. Tot torna i, en música, més. També trobareu, entre altres coses, una entrevista més que interessant: Ramon Garriga, membre dels Cabo San Roque, ens presenta La increïble història de Carles Carolina, la seva proposta en solitari que segueix la línia d’humor, rock, lletres enginyoses i un pop cuidat que està funcionant tan bé a Catalunya. Però, com cada any, hem pensat en aquells que aprofiten, aprofitem, l’estiu per anar de viatge i us hem preparat un suplement de Destinacions i Turisme. França, Portugal, Irlanda... O, a prop de casa, acampades d’estiu i el millor teatre. I del millor teatre és d’allò que ens parla, amb veu de savi, Josep Maria Pou, la nostra portada, que tanca una temporada on ens hem sentit més a prop dels lectors, vosaltres, que, en definitiva, sou qui doneu sentit a aquesta revista. Ens veiem al setembre, renovats, amb força, i amb tota l’energia. Gaudiu de l’estiu!!!

per Marc Benítez

Flaixos

Direcció: Albert Lladó Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Diego Giménez, Irene Torra, Atomic Girls Assessorament lingüístic: Rosa Soley Administració: Anna Pueyo Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo, Esther N. Wamba Foto portada: Ivan Giménez Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: CRE-A S. A. Dipòsit legal: B-47891-2007 L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 € Tirada 26.330 exemplars

Lloc:

Groenlàndia Aquesta gran illa de de més de dos milions de quilòmetres quadrats d’extensió no apareix aquí com a encertada destinació estival, sinó per fer ressò de la seva darrera fita electoral. Després de 30 anys de govern socialdemòcrata, el passat 3 de juny la coalició independentista Inuit Ataqatigiit va guanyar les eleccions parlamentàries. La reforma de l’estatut que aplicarà el nou govern recull que només sis àrees quedaran sota control danès, reconeix el dret a l’autodeterminació i, al final del camí, preveu la proclamació de la independència d’aquest territori.

Xifra:

Nom:

3 Aquesta xifra era ineludible. Enguany, triplet. Copa, Lliga i Champions és el que ha aconseguit el Barça en aquesta temporada, la que, per entesos i seguidors, és considerada la millor de la seva història. Per a qui no agrada el futbol, però, és difícil de pair tanta informació esportiva, per això ens solidaritzem amb tots els que comenceu a estar tips de tanta celebració i tanta eufòrica adjectivació de l’equip. Això sí, l’enhorabona i per molts anys a tots els culés!

Tintín Des del 2 de juny i a la universitària ciutat de Lovaina (a 30 quilòmetres de Brussel·les) es pot visitar el museu del pare del belga més famós: l’inoblidable Tintín. Vuit sales permanents segueixen la carrera professional de Georges Prosper Remi, àlies Hergé, i també, és clar, les aventures de l’intrèpid reporter, valuós reflex dels canvis de l’Europa del segle XX. El Museu Hergé és ben peculiar: les finestres de l’edifici semblen vinyetes i pots entrar i sortir per portes que tenen els colors i els particulars enquadraments de l’il·lustrador. Si ets un bon “tintinòleg”, ja saps on has d’anar.

L’HIPERBÒLIC

la imatge

Winold Reiss - Interpretació de Harlem Jazz, 1925 ca. Del 21 de juliol al 18 d’octubre, el CCCB presenta les relacions entre el jazz i les arts al llarg del segle XX.

L’HIPERBÒLIC

REPORTATGE

Torna la festa a l’Acampada Jove 2009 Amb l’estiu, torna la festa amb la catorzena edició de l’Acampada Jove, que tindrà lloc a Montblanc els propers 16, 17, 18 i 19 de juliol. El director del festival i portaveu de les JERC, Gerard Coca, ha explicat que aquesta serà “una nit molt rumbera però, sobretot festiva i també, reivindicativa”. “Sens dubte, una barreja d’estils que juntament amb els concerts de la nit de dijous dibuixen una Acampada Jove eclèctica però sense perdre les arrels festives i combatives per les quals s’ha caracteritzat al llarg de la seva història”, ha afegit Gerard Coca. Alguns dels grups que configuren el cartell de l’Acampada Jove 09, com Betagarri, la Gossa Sorda o Els Pets, es corresponen amb les bandes més sol·licitades pels centenars de joves que han enviat peticions a l’organització.

Els andalusos Los Delinqüentes presentaran el seu nou disc, Bienvenidos a la Época Iconoclasta, més elèctric i més rocker que els anteriors, a l’Acampada Jove, en el que serà la seva primera actuació al festival de les JERC. Per a Betagarri i Doctor Calypso, que acaba de celebrar els seus 20 anys, aquest serà un retorn en un dels escenaris catalans on són més aclamats pel públic. La Troba

Kung Fú, l’exponent de la rumba catalana actualment, amb la seva gira Les 1.001 rumbes, completarà un cartell de luxe per a la nit del divendres de l’Acampada Jove. La nit del dijous, 16 de juliol, la primera nit del festival, actuaran la Gossa Sorda, Strombers, Kayo Malayo, sonAson i Costo Rico.

+ info: www.acampadajove.cat

L’HIPERBÒLIC

món universitari

Les universitats del món, més a l’abast Marxar fora a estudiar serà més fàcil a partir del curs vinent. El Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat dobla aquest any l’import de les beques Mobint i, a més a més, posa a disposició d’aquests becaris uns préstecs d’entre 300 i 700 euros mensuals a retornar en sis anys i sense interessos. La intenció és que cap alumne que ho vulgui no es quedi sense fer una estada en una universitat estrangera per motius econòmics, afirma la comissionada Blanca Palmada. Les Mobint van adreçades als estudiants que vulguin marxar a estudiar fora i ja tinguin concedida alguna altra beca de mobilitat, com ara les Erasmus. L’ajut consisteix en 200 euros mensuals (que se sumen a la xifra de l’altra beca) per a estades d’entre tres i sis mesos. L’any passat, el Comissionat per a Universitats i Recerca tenia un pressupost de 2 milions d’euros per a les Mobint. Es va poder atendre el 57% de les sol·licituds presentades. Amb vista al curs que ve, es dobla la quantitat econòmica per poder arribar a tothom.

d’afavorir la implantació de l’espai europeu d’educació superior. La comissionada, que ha fet una crida a estudiar a les universitats catalanes, ha assegurat que el preu de la matrícula no s’apujarà i que se’n podrà ajornar el pagament sense tràmits ni interessos.

Betlem Castellà, beca Beatriu de Pinós D’altra banda, el Comissionat ha concedit, mitjançant el programa Beatriu de Pinós, 50 beques per a la formació de personal investigador en universitats i centres de recerca estrangers durant dos anys.

Una de les beneficiàries d’aquestes beques és Betlem Castellà, doctora en Història i especialista en la Revolució Francesa. Nascuda a Navàs fa 34 anys, Betlem farà la seva estada al centre de recerca Identités, Relations Internationales et Civilisations de l’Europe —format per les universitats de París 1, París 4 i el Centre National de la Recherche Scientifique— per

participar en el projecte La loi en Révolution, que té per objectiu recopilar, per primera vegada, totes les lleis que es van adoptar, traduir i difondre per tot Europa per part del cos legislatiu francès entre els anys 1789 i 1799. Durant la seva estada, Betlem confia en aprofundir en la seva línia de recerca, basada en els comitès que gestionaren tota la correspondència que arribava al cos legislatiu entre 1789 i 1795 per tal d’encaminar el debat parlamentari, i li agradaria poder aplicar els seus coneixements a la història parlamentària de Catalunya i Espanya. Les beques Beatriu de Pinós (que gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR) tenen una dotació anual d’entre 20.976 i 31.068 euros i un ajut per a les despeses del viatge, que va des dels 417 fins als 1.537 euros, en funció de la destinació. A més, el programa també inclou 40 ajuts per a contractació de personal investigador en centres catalans.

Per complementar aquestes beques, el Comissionat disposa per primer cop d’una partida de 5 milions d’euros per a què els estudiants puguin demanar un préstec d’entre 300 i 700 euros (ells mateixos decideixen la quantitat que necessiten) per un període d’entre 3 i 6 mesos. Aquests diners podran ser retornats durant quatre anys, al cap de dos d’haver rebut l’ajut, i no caldrà pagar-ne els interessos. Això vol dir que els estudiants que vulguin marxar fora podran rebre fins a 900 euros mensuals (200 de les beques Mobint + 700 del préstec) de la Generalitat, a més de la quantitat corresponent a la beca de mobilitat (160 euros si és una Erasmus). Aquests ajuts també són compatibles amb les beques del Ministeri d’Educació. La comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, ha presentat aquestes novetats amb vista al curs que ve i per tal

www.gencat.cat/diue

L’HIPERBÒLIC

CONVIDATS

Carles Carolina, pseudònim de Ramon Garriga, músic.

L’humor és una manera de dir les coses” Albert Lladó, albert@edicat.cat

Ramon Garriga forma part del genial grup Cabo San Roque però la seva pulsió irrefrenable per explicar històries a través de la música, i els amics que ha anat fent en aquest món, han servit per crear un projecte en solitari però ple de col·laboracions interessants: La increïble història de Carles Carolina. Al seu primer disc, Ensaladilla, ja trobem una identitat musical molt definida: rock, pop, humor i lletres plenes de quotidianitat. Parlem amb ell de com es presenta l’estiu.

Qui és Carles Carolina? És un home que ha començat a explicar la seva història (que és increïble) fent concerts on el cridin. I qui és Ramon Garriga? És l’organitzador de tot plegat.. Pura producció... Hi ha més rock o més pop? Una mica de tot? Per a mi, l’actitud és rock. Les cançons són bàsicament això, cançons i no sé gaire si són més pop o més rock... M’han dit que és un disc molt pop i jo trobo que és un disc bastant clàssic de rock... Això, depèn... I quina és la relació amb Cabo San Roque? Cabo San Roque és una de les fonts d’inspiració de La increïble història de Carles Carolina. A la banda, hi ha l’Alberto i el Pepe que també són de Cabo i, evidentment, es nota. No sé tampoc exactament en què però segur que a Ensaladilla hi ha molt de Cabo San Roque. També per això hi han col· laborat.

Amb anterioritat, havies format part de grups com Tuesday Afternoon o Sed Contra. Què vols expressar en aquest nou projecte i no havies fet abans? És la primera vegada que engego un projecte jo sol. He muntat la banda i un cop junts hem anat treballant plegats algunes coses i altres, les he anat fent jo. El fet que siguin les meves cançons fa que, per primer cop, expliqui les coses a la meva manera, tant a nivell musical com de lletres. És un disc amb moltes col·laboracions. Explica’ns una mica amb qui ens trobarem... Al disc, hi col·laboren en Sed Contra amb el seu greu característic en uns cors, els Cabo San Roque, l’Estanislau Verdet, alguns amics cuiners, jardiners i administratius, en Paquito Manzanares amb un piano espectacular (solo inclòs) i també, el Roger Rodés, productor del disc... A més de les magnífiques guitarres, baixos, bateries, trompetes i teclats de La increïble història. I com prepareu els vostres directes? Mirem els ordres, mirem si podem allargar alguns finals... Intentem mirar el concert com a espectadors i que ens agradi... És una feina difícil de fer perquè, en general, fa molta mandra perquè allò que vols és fer el directe, tocar les cançons i gaudir-les. També els preparem comentant la jugada i agafant ganes entre tots. Les lletres barregen allò quotidià amb l’humor. De veritat es pot ser “elegant portant xandall”? I tant! L’elegància és un estat vital... No depèn del xandall...

Moltes són històries que reflecteixen la sensació d’una generació que, amb manca d’expectatives, es conforma amb “anar fent”. És un disc conformista o que vol riure’s de tot? Jo crec que no és riure’s de tot. És, més aviat, acceptar les coses tal com són i dur-les amb elegància. No esperar gran cosa del demà per mirar de gaudir les petites coses del dia a dia. L’humor és una manera de dir les coses. A mi, m’agrada l’humor. Crec que estem bastant desorientats, i no només la meva generació. Estem canviant el vocabulari, tot de coses que semblaven innegables fa trenta anys ara són dubtes, i no només per a la meva generació. Jo he trobat que fent cançonetes i movent-me em sento més o menys tranquil... Intento gaudir d’això. Que no és poc!

He trobat que fent cançonetes i movent-me em sento més o menys tranquil...” En algun moment, es diu que “la vida és un partit de vòlei femení”. En quin sentit? Evidentment, no és una frase literal. És una imatge, d’aquestes n’hi ha moltes al disc,

Tal com raja Lloc i data de naixement: Tarragona, 19 de setembre de 1976 Un grup de música: La increïble història de Carles Carolina Una pel·lícula: Big Fish Un llibre: El temps de les cireres de Montserrat Roig Plat que cuines millor: Macarrons blancs Una mania: Saber (més o menys) el dia anterior què faré al dia següent Una qualitat: Saber (més o menys) el dia anterior què faré al dia següent Un somni: Anar de gira per on sigui amb un d’aquells autocars per viatjar de nit havent tocat per tocar el dia següent (durant un temps limitat) On t’agradaria anar de viatge? No m’importa gaire on. M’agrada moure’m ja sigui a prop o lluny (durant un temps limitat) Tens fama de ser molt... ...tinc poqueta fama... potser de xerraire...

L’HIPERBÒLIC CONVIDATS

L’elegància és un estat vital... No depèn del xandall...” una mica pornogràfica de festes a la piscina on, segons el diàmetre de la pilota, podrem saber el nivell de perversió... No sé si m’explico... En realitat, són coses bastant poc concretes que tenen una base real en algun moment de la meva vida, rodejat de gent on apareixen frases, imatges col·lectives que a mi em serveixen per farcir una cançó i anarli donant diferents sentits. Com es presenta l’estiu? On us podrem veure? Es presenta calorós... De moment, sabem segur que estarem al PopArb (Arbúcies) el 27 de juny i sembla que pels voltants d’aquelles dates lligarem un parell o tres cosetes més (Vic, Barcelona...). Tots els concerts estan actualitzats a www.myspace. com/carlescarolina.

L’HIPERBÒLIC

altaveu

www.enderrock.cat

Text: Roger Palà // Foto: Juan Miguel Morales

La darrera galàxia de Joan Miquel Oliver El Bombón Mallorquín, un emblemàtic gelat de La Menorquina que només es ven a l’illa de Mallorca, dóna títol al segon disc en solitari del compositor i guitarrista d’Antònia Font. Des d’un ja llunyà Surfistes en càmera lenta (2005) que Oliver no signava un CD d’estudi en solitari. A Bombón mallorquín ens introdueix en un univers íntim i familiar. Una obra senzilla que no per això deixa de ser, com ens té ben acostumats, genial i majúscula. Els referents de l’àlbum no són tan futuristes o robòtics com als treballs d’Antònia Font. Potser són més infantils: els gelats (“Polo de llimona” i “Polo de menta”) o les joguines (“Lego”). Bombón mallorquín és un retorn a la innocència? El tema del disc és el pas de la vida, i no especialment de la infància. El disc està muntat en tres actes: la primera cançó, “Lego”, no és exactament una imatge d’un nin petit: és més aviat la d’un adult jugant que reflexiona sobre el seu propi ego. De fet, sóc jo mateix perquè ara el meu fill Joan, que ja té sis anys, està fascinat amb el Lego i de tant en tant m’hi entretinc. A partir de “Polo de llimona”, la resta del disc és una biografia -jo en dic “autobiografia poètica”- que comença quan sóc petit i acaba a l’edat adulta, amb “Polo de menta”. “Ai las!”, l’última cançó del disc, seria el tercer acte. La narració, però, té una finalitat estètica. No és la meva intenció explicar la meva vida però sí, les meves manies, el que tinc al cap. És un disc més melancòlic? Sí. Surfistes era un disc molt estètic. Tot eren icones: el pallasso, Emerson Fittipaldi, el petit homenet, el rellotge... Aquest és més humà, parla d’un tema íntim. També hi ha cançons més despullades i menys electròniques, supòs que pel fet d’haver tocat bastant en directe només amb en Pere Debon: jo amb la guitarra acústica i ell a la bateria. És un format que m’agrada i ho vaig voler reflectir a la gravació.

Sovint t’han associat amb l’escena galàctica, amb artistes com Sisa o Roger Mas. Realment teniu alguna cosa en comú? He arribat a la conclusió que allò que tenim en comú és que no tenim res en comú amb ningú, ni tan sols amb nosaltres mateixos. El 99% dels grups fan rock’n’roll. Quan algú fa un rock que sona un poc més tou, n’hi diuen pop. I això és un error total. El que fa aquell grup no deixa de ser rock’n’roll. El pop no és un estil, és una actitud.

Després de Coser i cantar i del DVD Gran Teatre del Liceu, tindrem aviat un nou disc d’Antònia Font? Hi haurà un disc nou, però no sé si serem a temps de publicar-lo l’any vinent o haurem d’esperar a principis del 2011. Ens estam plantejant moltes coses i volem fer canvis. Serà difícil. Fins que no n’estigam convençuts i satisfets no ho traurem.

EL PETIT DE CAL ERIL I les sargantanes al sol La clau dels temes de Jon Pons és l’originalitat d’unes cançons en què es combina la saviesa i senzillesa del cant popular de Xesco Boix o Ara Va de Bo amb una instrumentació entre el pop i l’indie folk anglosaxó i el ressò de l’obra de Joan Miquel Oliver i Roger Mas. El Petit de Cal Eril és extremisme rural i una aposta pel fet naïf elevat a la màxima potència; és possible ser rural i enrotllat alhora. Roger Palà

marc parrot Avions “Avions” és la cançó que titula aquest disc en directe gravat al Luz de Gas de Barcelona, i l’única inèdita: s’hi desplega l’encant que Marc Parrot ha sabut transmetre als seus últims treballs. Vint cançons al CD i vint al DVD, coincidents amb una sola excepció: al CD hi ha “Una cançó”, mentre al DVD, “Bocagrossa”. A totes, hi ha la màgia de Marc Parrot, amb el seu gest i gust escènic. Helena Morén Alegret

Rosa-luxemburg Com cremar una ciutat Discos com aquest contradiuen aquells que pensaven que el “rock català” va morir als noranta i que no hi ha qui visqui de la música en els temps que corren. Si els seus inicis van venir molt marcats pel hard-rock i el rock setanter, ara han virat cap als sons del tecno-pop dels vuitanta i les revisions modernes que n’han fet grups com The Killers o Franz Ferdinand. Rock a ple pulmó que té les de guanyar. Helena Morén Alegret

L’HIPERBÒLIC

JOVENTUT

Connecta’t al

Fotoconcurs del Carnet Jove

Si el que vols és dedicar-te a la fotografia, si veus la realitat des de l’objectiu d’una càmera, llavors, no pots deixar passar l’11è Fotoconcurs Carnet Jove, la cita fotogràfica anual de tota la gent jove. Participa-hi i guanya nombrosos premis! Com? Doncs és molt senzill: només cal ser titular del Carnet Jove, tenir una càmera i talent. Guaita quins premis:

SECCIÓ OFICIAL 1r premi - - - -

Motocicleta HONDA Viatge a les Illes Canàries Càmera Ref-SONY DSL-RA350X (1O) Targeta Memory Stick de 8Gb

2n Premi - Viatge per a dues persones a Cuba - Càmera - SONY DSL - RA350K - Targeta Memory Stick de 8Gb

3r Premi

PREMIS ESPECIALS

- Ordinador SONY VGNCS21S/W - Càmera - SONY DSL - RA350K - Targeta Memory Stick de 8Gb

Retrats

4t - 5è Premi

- Càmera Reflex -SONY DSL-RA700K - Targeta Memory Stick de 8Gb

- Passi anual gratuït per a la majoria de cinemes de Catalunya (una entrada per a dues persones cada setmana) - Microcadena (CMT- HX50BtR)

Temàtica Natura

5 Accèssits

Foto instantània

- Cap de setmana per a dues persones en una instal·lació de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT). - Memòria USB Micro Vault Tiny

- Passi anual gratuït per a la majoria de cinemes de Catalunya (una entrada per a dues persones cada setmana)

- Passi anual per allotjar-se en un alberg de la XANASCAT (vàlid per a dues persones per allotjar-se un cap de setmana al mes)

Temàtica Viatges - Volta al món per a dues persones amb una durada de vint dies que inclou assegurança de viatge, bitllet d’avió d’anada i tornada amb el següent itinerari: - Barcelona – Amsterdam - Amsterdam – Kuala Lumpur - Kuala Lumpur – Auckland - Auckland – Sydney - Sydney – Bangkok - Bangkok – Los Ángeles - Los Ángeles – Londres - Londres – Barcelona Els premis no es podran bescanviar pel seu import en efectiu, i seran lliurats i utilitzats pel participant, que en serà el propietari. Els viatges oferts queden subjectes a les condicions particulars i a les temporades de sortida acordades.

Característiques de les fotografies

Més informació: jove.cat

- Cada persona podrà presentar un màxim de 5 fotografies dins la Secció Oficial i els Premis Especials. - Poden estar fetes amb qualsevol procediment tècnic i mitjà: càmera convencional, telèfon mòbil o d’altres. - Poden ser en blanc i negre, color o sèpia. Les fotografies poden estar retocades o no. - Per raons de valoració, les fotografies no poden ser panoràmiques, ni diapositives, ni tampoc sèries. - Les fotografies es presentaran directament als webs www.carnetjove.cat o www.jove. cat. S’hauran d’enviar en format JPG i amb un pes mínim d’1MB. - Les fotografies han de ser inèdites i s’han de presentar amb el títol en català. L’autoria de les fotografies ha de ser de les persones que les presentin a concurs.

Beca Fotoreportatge Els/les que estigueu més interessats/des pel fotoperiodisme podeu participar en la Beca Fotoreportatge, convocada per la Secretaria de Joventut. La persona guanyadora d’aquesta beca, dotada amb 4.000 euros, realitzarà un fotoreportatge mensual durant el 2010 a les revistes que formen part de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta,, amb una tirada mínima de 300.000 exemplars.

Llocs i terminis de participació Data límit de lliurament: 31 d’octubre. S’ha de presentar la documentació a l’adreça següent: Secretaria de Joventut Programa Connecta’t del Carnet Jove C. Calàbria, 147 08015 Barcelona També es pot presentar a través de correu electrònic a connectat@gencat.cat o a qualsevol de les oficines territorials de la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Cal adjuntar la sol·licitud de participació que trobareu descarregable a la pàgina web: www.jove.cat (secció Carnet Jove) www.carnetjove.cat. Bases completes i sol·licitud de participació a: www.jove.cat (Secció Carnet Jove) www.carnetjove.cat

L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES

I wanna be an anarchist Un crit, que va ser el crit de tota una generació, es va alçar a la dècada dels 70 per tal d’escampar als quatre vents la seva incapacitat per poder trobar el seu lloc a la societat en què vivien. El punk s’aixecà com una forma d’expressió que va fer d’aquesta alienació un estil de viure. Potser el grup més conegut, que no el millor pels experts, han estat els Sex Pistols. Però en la constel·lació de l’univers punk brillen grups com The Ramones, per molts considerat el primer grup punk, The Clash o Joy Division. La música es caracteritza per unes línies de guitarra senzilles i per la cruesa del so amplificat, generalment creant un ambient sonor sorollós o agressiu heretat del “garage rock”. El baix, generalment, segueix només la línia de l’acord i no cerca guarnir amb octaves ni arranjaments la melodia. La bateria, per la seva part, porta un tempo accelerat, amb ritmes senzills de rock. I què dir de la veu? Un crit que surt de l’ànima per donar-nos una bufetada a la cara.

Amb el temps, el gènere prendria diferents camins i, en el seu pas, evolucionaria en molts subgèneres i recolliria influències d’altres estils musicals. Els subgèneres del punk es defineixen a vegades per característiques musicals i, en altres casos, pel contingut del missatge o la ideologia que l’inspira.

El terme anglès “punk” té un significat despectiu que sol variar si s’aplica a objectes (significant “brossa”) o a persones (significant “gandul”, “menyspreable” o, també, “escombriaire” i “escòria”). S’utilitza de manera irònica com a descripció del substrat crític que conté aquesta música. En utilitzar-lo com a etiqueta pròpia, els “punkies” (o “punks”) es desmarquen de l’adequació als rols i estereotips socials. Degut al caràcter d’aquest significat, el punk sovint s’ha associat a actituds de distracció personal, s’ha utilitzat com a mitjà d’expressió de sentiments de malestar i odi, i també ha donat cabuda a comportaments neuròtics o autodestructius.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

4 joies del punk Aquests discos no només són tresors del punk sinó de la història del rock en general. La seva influència s’ha deixat sentir en tots els estils musicals. - - - -

LONDON CALLING - The Clash CLOSER - Joy Division ROCKET TO RUSSIA - The Ramones NEVER MIND THE BOLLOCKS HERE’S THE SEX PISTOLS - Sex Pistols

Filosofia Punk En la seva naturalesa original, el punk sostingué la llibertat individual, l’individualisme, la lluita contra l’autoritarisme, l’anarquisme i el pensament lliure. La ideologia punk conté molt sovint una visió crítica del món. Veuen les societats modernes com els límits a la humanitat. A principis dels anys 70, els punks tenien una filosofia molt diferent a la d’ara, basada en la idea de “There is no future” (no hi ha futur). Aquest concepte era pessimista, desesperat, destructiu i agressiu cap a la societat.

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

L’HIPERBÒLIC

BOCA A BOCA

Josep Maria Pou, actor i director

Crec que tant el director com l’actor són creadors” Presentar Josep Maria Pou [Mollet, 1944] és fàcil: un dels millors actors del país, amb més coneixements de teatre, i que aconsegueix l’èxit de públic i crítica en tot allò que s’implica. El secret té molt a veure amb l’amor pel text, el talent innat i la capacitat de treball. Repassem la seva impressionant carrera i li preguntem pel nou teatre Goya, del qual és director artístic. Una lliçó de teatre. Des dels anys 60 –quan comences a fer teatre amateur– fins avui, has interpretat més de quaranta obres. Una carrera espectacular. Tens la sensació que el temps ha passat ràpid? Sí, absolutament. Aquesta és la sensació més en primer pla. Jo vaig pel món amb la mateixa il·lusió i curiositat que quan tenia dinou anys. Encara tinc la sensació que estic començant, i crec que això és bo. En aquest ofici, no deixes de jugar i és més fàcil que no notis el pas del temps. Algú va dir que no deixàvem de jugar perquè ens fèiem grans sinó que ens fem grans perquè deixem de jugar.

Fins que vas anar a fer la mili a Madrid. Sí, em vaig matricular a la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza (1967-1970). Però només per fer alguna cosa... Però allà mateix els companys i els professors van descobrir-me a mi mateix. I en acabar el servei militar, vaig prendre una decisió fonamental: o tornar a Barcelona, a la ràdio, o quedar-me a Madrid fent teatre. Comences a treballar amb els més grans. El 1968 formes part del Marat-Sade d’Adolf Marsillach. Adolf Marsillach era una de les figures més importants d’aquella època. Hi havia molta expectació. En aquell moment polític, fer Marat-Sade... Una tarda, a l’escola, va córrer la veu que vindria a escollir tres o quatre actors. Buscava algú alt i corpulent... Em van cridar en un despatx i em van donar l’oportunitat. El fet que la primera vegada que tenia contacte amb el teatre professional, al Teatro Español – que és com una catedral -, ho fes amb un geni així, va significar treure’m tots els dubtes sobre el meu futur professional.

Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Ivan Giménez

En acabar els estudis, coneixes José Luis Alonso, que et contracta per a la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero. Què ha significat aquest dramaturg per a la teva carrera? Segurament, José Luis Alonso era un dels millors directors que hi ha hagut a Espanya. N’hi havia d’altres, però la figura de director, a finals dels seixanta, va néixer amb ell. La casualitat va fer que en el meu examen de carrera estigués ell formant part del tribunal. En pocs dies, em va contractar, el juny de 1970, i vaig estar quatre anys al María Guerrero, on vaig fer tretze obres. Per a qui no ho conegui, explica’ns què era “Estudio 1”. Creus que una televisió així podrà tornar algun dia? És impensable que torni allò. Qui no ho ha vist, no ho pot arribar a entendre. En ple franquisme, i a principis del vuitanta, que a prime time posessin funcions de Shakespeare, Pirandello, Molliere, Miller, Wilde... i que milions de persones ho veiessin... i que al dia següent ho comentéssim al bar o a l’oficina...

Escola Universitària de Turisme

MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments - Promoció i Publicitat Turística - Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística c/ Aragó 55 - 08015 Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es -

Centre adscrit a:

www.ceta.edu.es

L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

Els agradava moltíssim. Cal dir que fèiem televisió, no teatre. El teatre televisat és horrorós, no serveix per a res. Fèiem adaptacions d’obres. És molt diferent. I això encara es fa, amb èxit, a França o Anglaterra. Després de fer el Rey Lear (2004, sota la direcció de Calixto Bieto, al Romea), vas dir que havies “descobert la teva llibertat damunt de l’escenari”. En què consisteix? Crec que tant el director com l’actor són creadors. És una negociació, un diàleg. Jo sempre he sigut molt disciplinat i, si estava d’acord amb el director, anava fent allò que em deia. I el Calixto Bieto em va donar llibertat, sense donar-me massa indicacions. Em va donar la responsabilitat a mi, em va convidar a llençar-me a la piscina, i mai li agrairé prou. Des del 2004 (Nartleby, l’escrivent) decideixes dirigir i amb La cabra (2006) l’aposta és clara en aquest sentit. Tenies la necessitat? Té a veure amb aquesta sensació de llibertat absoluta? No crec que tingui a veure amb això. La veritat és que mai havia pensat en dirigir. El pas definitiu a la direcció té més a veure amb l’impacte que causa en mi una història com la de La cabra. Jo fa molts anys que tradueixo, però no tenia cap necessitat de dirigir. Em sento molt actor. Però la història era tan bona... que vaig voler compartir amb

el públic una obra tan potent fent-ho tot, assumint totes les responsabilitats: interpretació, traducció, direcció, producció... Els nois d’història, que va inaugurar el nou Goya, va ser un èxit rotund. Quan estàs preparant una obra, tens la intuïció de si funcionarà a nivell de públic i de crítica? No. He de dir que no. És una obra difícil, amb moltes referències a la història i la literatura anglesa, i això era un inconvenient. Però el que sí que sabia era que el tema central, les dues formes d’entendre l’educació, de com estem preparant els joves, això interessava molt a la gent. També confiava en què tenir a vuit actors joves damunt de l’escenari seria valorat pel públic. Amb La vida por delante, per primer cop, dirigeixes sense actuar. Com ha estat l’experiència? Pateixes més o menys? Fantàstic! Dirigir i actuar és una experiència bipolar... El plaer que m’ha donat La vida por delante m’ha permès experimentar una perspectiva totalment diferent... Ha sigut un veritable descobriment i intentaré fer-ho més vegades. Però com a director tens encara més nervis... Si hi ets com a actor, ets tu el responsable. Com a director, quan s’aixeca el teló, ja no pots fer res. I això fa molta por... Només ho pots fer amb actors molts bons, amb qui tinguis molta confiança. En aquest

sentit, Concha Velasco ha tingut una generositat increïble. Explica’ns quin és el teu paper com a director artístic del nou Goya, reobert per Focus. Quines línies seguiràs? L’objectiu fonamental és donar-li una personalitat, una identitat com a teatre. I això es fa amb la programació. La nostra proposta seran espectacles de gran qualitat i que, sense baixar mai el nivell, vagin adreçats al gran públic. Teatre contemporani, clàssics del segle XX... Intentarem revisar autors dels anys cinquanta o seixanta que molta gent encara no ha vist a Catalunya. Tens al cap algun teatre europeu que tingui la personalitat que t’agradaria per al nou Goya? Sí, el paradigma, l’exemple és la Donmar Warehouse de Londres, que és una sala molt semblant al que podria ser el Lliure de Gràcia en el seu moment, i que ja se li ha quedat petita. Fa un teatre de gran qualitat però que sempre està ple. I hi ha un altre teatre de referència a Londres, l’Almeida Theatre... Però aquest prestigi de públic i d’actors i directors, que s’ofereixen per anar a treballar en aquests teatres, només s’aconsegueix amb molts anys...

L’HIPERBÒLIC

SEXE Atomic Girls

Sexe, electrodomèstics i altres utensilis de la llar Necessites que et llevin la pols...? Estam a punt d’acabar els exàmens de juny i això suposa posar-se a tota amb l’operació biquini. Haurem de cercar alguna feineta extra per poder permetre’ns capricis estiuencs i sobretot comprar-nos aquell biquinibanyador-triquini que fa un mes vàrem veure a l’aparador d’aquell tenda. Aquests dos aspectes estan molt relacionats entre sí: sexe-feina per horesoperació biquini. Tots sabem per endavant que el sexe ens ofereix un desgast energètic que no té res a envejar als 45 minuts diaris d’spinning. Us recomanam fer per uns dies de dona de neteja. Darrerament, és una feina molt ben pagada i que ho aprofita tot i, sinó, llegiu atentament aquesta història que no fa molt va viure una coneguda d’una amiga nostra.

L’al·lota de fer feines, rigorosament, cada divendres, entrava per llevar la pols a la casa en què estava contractada. Els propietaris, el temps de la neteja, eren fora de la llar realitzant els seus quefers quotidians. Feia algunes setmanes que havien notat que la casa no estava tan en ordre i neta com mesos enrere, però no ho tengueren en compte fins que un dia la filla de la família arribà a la casa a l’hora en què la netejadora desenvolupava les seves tasques i, per a sorpresa seva, la neteja era més personal que material. En pujar les escales, cridà l’empleada pel seu nom algunes vegades per a què no s’espantàs de trobar-la allà. No contestava. Això no obstant, la filla sentia l’aspirador encès i uns sons estranys-sexuals. Va anar mirant una per una les habitacions de la casa i trobà, a l’habitació del fons, la seva al·lota “llevapols” amb la boca plena gaudint de fer una fel·lació a un senyor extern a la propietat, que a la vegada tenia l’aspirador, en velocitat 3, al cul. Davant tal quadre impressionista, la filla no va poder fer més que ordenar que es tragués el seu aspirador del cul i que sortissin d’aquella casa en menys de 2 minuts. La defensa de l’al·lota enxampada va ser: ”No passa res, sempre feim net l’aspirador”. Davant aquesta història surrealista, com a poc hem indagat en els utensilis que s’utilitzen més habitualment per a les feines casolanes, que poden ser molt útils durant aquests mesos d’estiu (per a qui li agradi, és clar).

L’HIPERBÒLIC SEXE

Els utensilis que es podrien utilitzar sense danyar la vagina o el clítoris són, segons la seva categoria:

Vegetals i fruites: -pastanagons -cogombre -espàrrecs -api -escabetx -choclo (Perú) -iuca (Perú) -cacauet (Mèxic) -moniato -plàtan -pera -albergínia

Objectes domèstics:

Altres:

-raspall de dents -raspall de cabell (amb pues...) -miralls de mà -ganivets elèctrics (mànec, però convé anar alerta) -tovalloles petites -llençols embolicats (posats en feines, hi deu haver un moment que tot hi cap...) -coixí -pujadora d’ous (al mateix temps pot anar bé per a ell -darrere- i per a ella -davant-)

-Ken, xicot de la Barbie (amb el cap i les mans per avall) -ploma d’au (estimulació clitoriana) -joystick analògic romput de Playstation -mànega de regar el jardí (plàstic i només un tros) -tub d’assaig -salsitxes per menjar -flascons (desodorant, xampú, etc.) -portallapis, correctors (els gruixats i amb forma fàl·lica) -mòbil (en modalitat vibració, és clar) -botelles de vidre o plàstic (però clar, pensau que fan buit...) -gel (estimulació per al clítoris) -espelmes (millor apagades...) -condó ple de plastilina -pintura de llavis (labials)

15 Aquests en són alguns exemples, i segurament n’existeixen molts més que a nosaltres no se’ns han ocorregut, però segurament algú els deu conèixer... Au idò, posau colzes, que això ja està cuit, i si algun dia passau l’aspirador, pensau que mai se sap què t’hi pots trobar dedins...

L’HIPERBÒLIC

GUI A JOVE EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

T’obrim les portes al món

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit. C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

EDUCACIÓ

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

EDUCACIÓ

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

POSTGRAU I MÀSTER

EDUCACIÓ

en Desenvolupament Internacional Edicions Tardor, Hivern i Estiu Titulació pròpia de la Universitat Politècnica de Catalunya

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

SETEM - Catalunya Tel. 934415335 ext. 110 postgrau.master@setem.cat

MÀSTERS EN TURISME

publicitat@edicat.net

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

www.setem.cat

Centre adscrit a:

- Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments - Promoció i Publicitat Turística - Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística - MITUR- Màster Internacional en Turisme

L’HIPERBÒLIC

unificcions

Arnau Sabaté Gil,

de la UAB,

guanyador d’UniFiccions Irene Torra, irene@edicat.cat

Més premis que mai! Guanyador: un viatge a Egipte per a dues persones 2n premi: iPod de 8G 10 Millors històries: iPod Shuffle I, a més, tots els participants que hagin acabat els quatre capítols de la seva història rebran una samarreta d’UniFiccions 09. Sota el pseudònim “cassola en forn”, l’Arnau Sabaté, fill de Vandellòs i estudiant de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB, ha guanyat un viatge a Egipte per a dues persones. Si vols saber com va anar el lliurament de premis i de què va tot això d’UniFiccions, aquí en tens tota la informació.

jans de Comunicació, Carles Mundó; la Regidora de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Blasco, i la Delegada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda van lliurar alguns dels premis als participants.

Premis i premiats UniFiccions 2009 a l’Espai Jove Gràcia L’Espai Jove Gràcia de Barcelona va acollir el passat 17 de maig la celebració de l’acte de lliurament de premis del concurs literari per a universitaris i joves d’entre 18 i 30 UniFiccions, organitzat per la revista L’Hiperbòlic. Unes 300 persones van omplir la sala -UniFiccions compartia acte amb Ficcions, per a estudiants de Secundària, i amb el concurs de blocs NetReporter. A més dels joves, les autoritats polítiques també van assistir en aquest acte. El Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el Secretari de Mit-

Pocs dies abans del lliurament, es va anunciar al web del concurs quines eren les 10 millors històries seleccionades pels membres del jurat (format per persones del món de l’educació i la literatura com ara Pau Vidal, Jordi Corominas o Antònia Cortijos, entre d’altres). D’entre totes aquestes històries, els participants van tenir la possibilitat de votar la seva preferida durant un cap de setmana (mirarem que l’any que ve sigui més temps!) i, d’aquests vots, en va sortir el primer Premi Popular d’UniFiccions (una càmera digital), que aquest any s’ha endut la història Vi de ral escrita pel Marc López Torres, sota el pseudònim “Sr. Ebenezer”.

A continuació, es va revelar el nom de la segona classificada. La Bruna Generoso i Miralpeix, sota el pseudònim “Bruna”, es va endur un iPod de 8G per la seva versemblança a l’hora de construir la història, pel talent literari i l’originalitat de la proposta. L’editor de la revista L’Hiperbòlic, Josep Ritort, i el senyor Bonaventura Bassegoda, vicerector de la UAB i representant de la Xarxa Vives d’Universitats a l’acte, van lliurar el premi a la segona classificada d’UniFiccions. Finalment, entre nervis i emoció, es va fer públic el nom del guanyador d’UniFiccions 2009. L’Arnau Sabaté, que participava per segon cop, va ser el guanyador amb la seva història Simfonia número 6 per a Teresa. El premiat va guanyar un viatge a Egipte per a dues persones, i en el seu discurs va remarcar que UniFiccions és un punt de trobada per als joves escriptors en català d’arreu del territori i una bona oportunitat per treballar sobre lectures que formen part de la literatura catalana.

De què va, UniFiccions? El passat mes de febrer UniFiccions va engegar motors per segona vegada, amb el projecte renovat i amb la col·laboració de la Xarxa Vives d’universitats, que ha donat suport al concurs i que ha format part de l’organització. UniFiccions és un concurs literari en català a la xarxa que proposa crear una història de ficció dividida en quatre capítols i que pren com a punt de partida un primer inici. Hi ha cinc propostes per escollir, consultables al web del concurs (www.ficcions. cat/unificcions). UniFiccions s’adreça a estudiants universitaris i joves d’entre 18 i 30 anys de tots els territoris de parla catalana. La participació podia ser individual o en grups de fins a tres persones.

El concurs es fa gran UniFiccions es fa gran d’edat, tot i que encara és molt jove (aquest any s’ha dut a terme la segona edició) i es fa gran perquè creix en participació i en qualitat. Les dades de participació han superat de llarg les de la primera edició: enguany, gairebé 200 universitaris i joves de 14 universitats diferents hi han participat. Més de 50 històries d’una elevada qualitat literària i de gran originalitat argumental han estat presentades al concurs. Un any més, UniFiccions ha demostrat que la literatura en català a la xarxa és ben viva entre la gent més jove. Moltes gràcies als participants per fer-ho possible, l’enhorabona als premiats i fins l’any que ve!

L’HIPERBÒLIC

CULTURA

RECOMANEM

AGENDAJUNY2009

LLIBRES RECOMANATS PER: El monestir de l’amor secret

Sant Joan

Festes.- La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o Nit del Ros, és una celebració que es fa durant la nit del 23 al 24 de juny, una de les més curtes de l’any per la proximitat del solstici d’estiu. No és gens clar l’origen d’aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior al cristianisme, una mena de reminiscència de les festes per al solstici d’estiu. En canvi, n’hi ha que li veuen un origen burlesc i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i, per tant, hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.

Sherwood Anderson Ed. Viena

Maria Dolors Farrés Col. A tot vent Ed. Proa

Són temps obscurs. La pesta negra i el cisma d’Occident planen prop d’un monestir d’Osona. Els monjos viuen moments difícils. I són especialment difícils en el cas de dos monjos joves, cultes i atractius: Berenguer de Vallcarca i Galzeran de Monsingle. Entre ells, neix una forta atracció que supera els límits de l’amistat i els apropa a l’atracció amorosa. Als conflictes sentimentals i passionals, s’hi afegiran els avatars polítics i socials del segle XIV.

Dia: fins al 24/06/2009

Winesburg, Ohio

Encara que no sigui tan conegut aquí, Sherwood Anderson va ser una influència per a narradors de la talla d’Steinbeck, Hemingway o Faulkner. Amb una edició molt maca i simpàtica, Viena posa a la venda en català la seva obra més emblemàtica: un recull de contes sobre els habitants de Winesburg Ohio. Segons Paul Auster, és “un llibre ple d’històries extraordinàries. Una de les grans obres de la literatura moderna nordamericana. I està meravellosament ben escrit”. Un llibre per gaudir. L’editorial Lumen el publica en castellà, també en una bona edició.

PEL·LÍCULES

Dies: 11/06/2009

CLUSTER

Concerts.- CCCB Lloc: C. Montalegre, 5, 08001 Barcelona Hora: 19’00 Preu: Telentrada

Dies: fins al 19/06/2009

Els Tallers del Galliner. Centre de Formació Teatral El Galliner

Tetro

Afterschool

Francis Ford Coppola http://www.tetro.com

Antonio Campos

Quan Bennie finalment troba el seu germà gran, el poeta brillant i malenconiós Tetro, s’adona que és tot el contrari del que ell esperava. En lloc de ser el germà meravellós que va ser l’ídol de la seva infància, el Tetro d’ara és un home distant i desil·lusionat que va canviar el seu nom, no vol saber res de la seva família, i ja no escriu. Durant el temps que Bennie passa amb el seu germà i la seva xicota, Miranda, els dos tornen a viure les experiències tempestuoses del seu passat i es revela un secret terrible.

Taller-teatre.Entrada Lliure. Aforament limitat. Lloc: LA PLANETA Pg. Canalejas, 6, Girona +Info: 972 210 673/ www.laplaneta.net

Dia: 20/06/2009

Robert estudia en una escola de Nova Anglaterra. Durant la realització d’un dels seus treballs, captura, als passadissos del col·legi, la mort de dues germanes bessones per una sobredosi de drogues. Aquest tràgic succés sacsejarà emocionalment l’escola. A Robert, se li encarrega la tasca de realitzar un vídeo com a homenatge a les noies que funcioni, també, com a teràpia col·lectiva i ajudi tota la comunitat a comprendre què ha passat. El procés revelarà una atmosfera “paranoide” que es fica per tots els racons.

MISCEL·LÀNIA Altaïr

eDreams

www.altair.es

www.edreams.es

Altaïr és el punt de referència per ampliar el teu coneixement dels diferents pobles, cultures i regions de la terra. I, actualment, és la millor llibreria europea especialitzada en viatges. Va néixer a Barcelona el 1979 i, des de fa uns anys, també es pot trobar a Madrid.

eDreams ofereix als seus clients la més àmplia gamma de vols, hotels i paquets vacacionals al preu més competitiu del mercat. Tot això amb la major comoditat i flexibilitat a través dels seus innovadors motors de recerca, comparació i reserva per internet.

Josh Rouse & Raül Fernández

Concert.Lloc: L’Auditori de Barcelona - Sala 2 Oriol Martorell C. Lepant, 150, Eixample, Barcelona + info: 932479300

Dies: 27/06/2009

Veniu a conèixer la història dels Banys Àrabs de Girona Itineraris.Lloc: Banys Àrabs Hora: 12’30. Entrada general: 2’00 euros/ Entrada reduïda: 1’00 euros. C. Ferran El Catòlic, Girona +Info: www.banysarabs.cat

L’HIPERBÒLIC CULTURA

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www. escoladescriptura.org

Foto: German Esteban

Foto d’Avel·lí Pérez

Dies: fins al 27/07/2009

Albéniz. Un modernista universal (1860-1909)

Exposició.Lloc: Museu de la Música - L’Auditori - Sala d’Exposicions Temporals C. Lepant, 150, Eixample, Barcelona +Info: 932563650

Erboló Dies: 30/06/2009

De xica deia que de gran seria ermitana del santuari d’Erboló.

Concerts.Lloc: Camp Nou Dies: de juny a setembre de 2009

Això és la Guerra!

Exposició.- L’exposició “Això és la guerra! Robert Capa” és un projecte itinerant que fins ara s’ha pogut veure a Nova York i Londres, entre altres ciutats. Presentarà cent cinquanta fotografies realitzades per Capa en els conflictes que va cobrir com a reporter de guerra durant els anys 30 i 40 arreu del món i que l’han convertit en un dels fotògrafs més cèlebres del segle XX. Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya C. Mirador Palau Nacional, 6 Sants-Montjuïc, Barcelona +Info: 936220376

Dia: fins al 05/07/2009

Adulterios, de Woody Allen i dirigit per Verónica Forqué Teatre.Lloc: Teatre Apolo Av. Paral.lel, 59, Sants-Montjuïc, Barcelona +Info: 934419007

Sempre a recer de la pluja i el vent, amb la remor de la Noguera, la terra roia, la pedra grisa. Sola. Encara no sabia que les ales cauen amb lo temps i es perd lo nord del Nord. Em vaig colgar de rocs fins que se’m va ofegar la veu. I no sé si la culpa va ser meua o del món.

Dolors Millat (Al batec de la terra, 2009)