L'Hiperbòlic 87

(pàg. 10)

no v em b re

20 10

(pàg. 16)

(pàg. 11)

Minimal21

Tema del mes

Especial neu

Tendèries

Generació perduda

Comença la temporada

C I L Ò B R E L’ H I P LA

SITARIS REVISTA DELS UNIVER

WWW.DERIA.CAT

ASSOCIATS A

La Troba Kung-fú l'art de la rumba

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/87 NOVEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

N87 - NOVEMBRE2010 02 - EDITORIAL GENERACIÓ PERDUDA? 03 - LA IMATGE FOTOGRAFIA DE VÍCTOR GARCÍA CASTENERA 04 - LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA Tres investigadors de la UPC 05 - DIUE EMPRESARIALS JA NO EXISTEIX? 06 - EL CONVIDAT LA TROBA KUNG-FÚ

08 - ALTAVEU Anna Roig i l’Ombre de ton Chien 09 - JOVENTUT 25 MOTIUS PER CREURE-HI 10 - TENDÈRIES MINIMAL21 11 - ESPECIAL NEU COMENÇA LA TEMPORADA 15 - REPORTATGE BICICLETA, CULLERA, POMA 16 - TEMA DEL MES GENERACIÓ PERDUDA 18 - PETITS ANUNCIS GUIA JOVE 19 - CALAIX DE SASTRE PASSATEMPS 20 - BOCA A BOCA PILAR RAHOLA

22 - CULTURA RECOMANEM I AGENDA 23 - ESCOLA D'ESCRIPTURA LÍNIA DISCONTÍNUA

Edita: Edicat, SL Dos de maig 270, local 2 / 08025 Barcelona T: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 91 edicat@edicat.cat / www.edicat.cat Editors: Josep Ritort i Antoni González Cap de Relacions externes: Jordi Sansalvador Consell de redacció: Diego Gimènez Disseny i maquetació: Susana Perdomo Administració: Sònia López Assessorament lingüístic: Irene Torra Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat Impressió: CRE-A, SL Dipòsit legal: B-48091-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars

Editorial

Per sempre

Generació perduda?

Joan Solà

Avui en dia es parla molt de la falta de valors del jovent actual. S'acostuma a posar de manifest la feblesa de les seves creences, que alguns justifiquen per la crisi d'estructures tradicionals com l'Església, l'escola i la família, o per la influència de la televisió, entre altres factors. Tot plegat genera una imatge que sovint es veu encara més enfosquida per notícies terribles d'agressions i vexacions penjades a la xarxa. No obstant això, ningú no parla de la frustració dels joves amb estudis que no poden accedir ni al mercat laboral ni a un habitatge digne. Per tal de matisar aquesta impressió, en aquest número parlem de l'anomenada «generació perduda», la d'aquells joves que, tot i estar molt preparats, semblen no tenir un lloc en aquesta societat. Aquesta edició, i per donar un contrapunt a tot això, compta també amb un convidat que ens acostarà a la rumba catalana: en Joan Garriga ens parlarà de La Troba Kung-Fú. Amb el present número, la revista vol posar en el punt de mira la realitat d’una situació difícil i vol creure i apostar per una altra realitat en què els joves tinguin molt a dir. Només necessiten solucions i que se'ls escolti.

El lingüista Joan Solà ens va deixar als 70 anys. Nascut a Belllloc d’Urgell (Pla d’Urgell), era catedràtic de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona i també vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El 2009 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en un acte al Palau de la Música en què va fer un discurs punyent en què alertava de la greu situació de la llengua. Com a gran defensor del català, va divulgar el seu coneixement tant a través de llibres com Estudis de sintaxi catalana (1972) o Gramàtica del català contemporani (2002) com, de forma més planera, mitjançant la premsa, com a articulista habitual al diari Avui. Des de L’Hiperbòlic volem retre aquest petit homentage a la seva memòria.

Flaixos

Sumari

La il.lustració

Troba’ns!!! Ara ja ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT

Xifra:33

Lloc: Indonèsia

Tot el món va celebrar la major operació de salvament subterrani de la història amb el rescat dels 33 miners xilens, després de gairebé 24 hores de treball. Els miners van sobreviure a 700 metres de profunditat durant 70 dies d'agonia.

Almenys 100 persones van morir i 500 continuen desaparegudes després que un terratrèmol de 7,5 graus de magnitud en l'escala Richter colpegés dimarts 26 d'octubre el mar davant de l'illa de Sumatra, a Indonèsia.

L’HIPERBÒLIC/87 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010

Fotografia de Víctor García Castenera, alumne de MAXSTUDIO, centre fotogràfic a Barcelona Valldonzella 25. 08001 Barcelona I 933041393 I info@maxstudio.es I www.maxstudioformacion.es

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/87 NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

UPC (

)

www.uab.cat

Tres investigadors de la UPC, premiats pel Consell Europeu de Recerca Eugenio Oñate, director del CIMNE, ha rebut un Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca per «Nous mètodes numèrics per resoldre problemes que afecten la seguretat d’infraestructures en situació de riscos per l’acció de l’aigua». Els projectes «Noves tendències en nanoòptica plasmònica: de la nanoquímica a l’òptica quàntica», de Romain Quidant, de l’ICFO, i «Mètodes computacionals per a tecnologia de fusió», de Santiago Badia, del CIMNE, han aconseguit sengles ajuts Starting Grant del CER. El Consell Europeu de Recerca (CER) ha reconegut amb l’Advanced Grant el projecte «Nous mètodes numèrics per resoldre problemes que afecten la seguretat de infraestructures en situació de riscos per l’acció de l’aigua», d’Eugenio Oñate. La recerca se centra en qüestions com el càlcul de l’estabilitat d’estructures (edificis, ponts, etc.) sota un corrent d’aigua induït per una inundació o un tsunami, o l’anàlisi del comportament de dics de ports i estructures marines sota grans onades, entre altres. Oñate és director del CIMNE, catedràtic de càlcul d’estructures a l’ETS Enginyers Camins, Canals i Ports de la UPC, i un dels especialistes més reconeguts a mundialment en l’àmbit dels mètodes numèrics aplicats a l’enginyeria. L’Advanced Grant està dotat amb 2,5 milions d’euros per tal de desenvolupar la recerca en un període de 5 anys. El CER finança així líders de recerca europeus perquè desenvolupin projectes pioners que puguin tenir un alt impacte en qualsevol camp de la ciència, l’enginyeria i l’erudició. Aquest guardó s’afegeix a altres dos Advanced Grants concedits als investigadors de la UPC: Niek van Hulst, de l’ICFO, i Sergio Idelsohn, del CIMNE, a principis de 2010.

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

UB (

) www.ub.edu

Inaugurat el curs al nou Campus de l’Alimentació de la UB, a Santa Coloma de Gramenet Congrés Congènere 2010 El passat octubre es va inaugurar el curs al nou Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB), al recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet. L’acte va estar presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, i l’alcaldessa, Núria Parlon.

UdL (

) www.udl.cat

Investigadors de la UdL col·laboren en la creació d’una xarxa de recerca conjunta amb l’Equador La Universitat de Lleida (UdL) realitzarà projectes de recerca sobre la salut dels immigrants en el marc d’una xarxa conjunta amb l’Equador en la qual participen institucions acadèmiques i ONG. Investigadors del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut a Lleida han pres part en la gènesi d’aquesta iniciativa internacional, que té com a objectiu fomentar la col·laboració en matèries relatives al fenomen migratori.

L’HIPERBÒLIC/87 DIUE _________________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010

Empresarials

ja no existeix?

Els canvis en l’accés a la universitat i en els plans d’estudi provoquen un augment notable de consultes als punts d’informació universitària de la Generalitat L’adaptació dels estudis a l’espai europeu d’educació superior (EEES) i els canvis en l’accés a la universitat han generat moltes preguntes entre els estudiants. Si vinc d’un cicle formatiu, tinc més possibilitats d’entrar a la universitat?; Com és que la meva nota pot arribar a 14?; Empresarials ja no existeix? Aquestes són algunes de les qüestions que han contestat al Punt d’Informació i Atenció al Ciutadà (PIAC) d’Universitats de la Generalitat. Si en tot el 2009 s’hi van atendre 14.866 consultes, fins al setembre d’aquest any ja se n’han atès 16.131. No només el PIAC ha notat aquest augment de

INFORMACIÓ Punt d’Informació i Atenció al Ciutadà (PIAC) d’Universitats i Recerca Via Laietana, 33, 6è, 2a 08003 (Barcelona) 93 552 67 07 Info.cur@gencat.cat

Jesús Huete, Eva Gascons i Enric Camacho atenen les peticions del punt d’informació universitària

consultes. Als altres dos punts d’informació del Comissionat per a Universitats i Recerca –l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat i

Consultes i usuaris al Punt d'Informació i

Usuaris del Punt d'Informació i

Atenció al Ciutadà d'Universitats i Recerca

Atenció al Ciutadà segons el mitjà emprat

l’Oficina d’Organització de Proves per a l’Accés a la Universitat- també han tingut més feina de l’habitual aquest any 2010. La raó principal són les modificacions introduïdes aquest curs pel ministeri d’Educació tant en les proves d’accés a la universitat (PAU) com en les vies per accedir a les universitats públiques. Els futurs universitaris han preguntat molt so-

per a més grans de 25 anys?; Com són les

ció) o Empresarials (que ja fa algun temps que

al ciutadà. «La gent en general surt gratament

bre les proves i l’accés a la universitat. Així,

proves per a més grans de 45 anys? Aquestes

ha estat substituïda per Administració i Direcció

sorpresa del servei», comenta. «I gent empre-

de les 16.131 consultes que ha rebut el PIAC

són algunes de les preguntes que han fet els

d’Empreses o ADE).

nyada? També n’hi ha, però pocs», assegura.

d’Universitats i Recerca de gener a setembre

usuaris dels punts d’informació universitària

de 2010, 6.049 van fer referència al procés de

de la Generalitat.

Els encarregats de resoldre tots aquests dub-

Pel que fa als mitjans que s’han fet servir per

tes són Jesús Huete, Enric Camacho i Eva

contactar amb el punt d’informació, el 75% dels

preinscripció universitària; 2.006 preguntaven sobre els exàmens de les PAU i 1.441, sobre

L’altra gran font de dubtes és el canvi de plans

Gascons, responsable del PIAC des de fa 14

usuaris han emprat el telèfon, mentre que un

l’accés per a més grans de 25, 40 i 45 anys.

d’estudis a causa de l’adaptació a l’espai eu-

anys i que ha vist com els punts d’informació

19% hi ha anat en persona i només un 6% ha

ropeu d’educació superior. Tot i que aquest

universitària s’han transformat completament

utilitzat el correu electrònic.

Quants i quins exàmens he de fer?; Com es

procés ha estat gradual i s’ha fet durant tres

amb la introducció de les noves tecnologies.

puntuen?; Què és això de les ponderacions?;

anys, és ara quan s’ha implantat completament

«Abans la informació es penjava en llistes a

Els mesos de l’any de més afluència han estat el

Com és que la nota d’accés por arribar a 14?;

a primer curs. Les preguntes s’han centrat so-

les parets de l’oficina de preinscripció», recor-

juny (2.358 usuaris) i el juliol (2.500), que és quan

Si vinc d’un cicle de formació de grau superior,

bretot en els ensenyaments nous i en aquells

da l’Eva, i explica que el que més li agrada de

tenen lloc les proves d’accés a la universitat, es

tinc més possibilitats de fer l’estudi que m’in-

que han canviat el nom, com ara Arquitectura

la seva feina és el tracte directe amb la gent i

donen els resultats dels exàmens i comença el

teressa?; Quins canvis s’han fet en les PAU

Tècnica (que ara es diu Enginyeria de l’Edifica-

la satisfacció que senten en sentir-se útils per

procés de preinscripció i matrícula universitària.

www.gencat.cat/diue

CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/87 NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________

La Troba Kung-fú web

s i e l l a «No hi h » a c i s a f ú e u pel q a la m Joan Garriga ens parla del disc A la panxa del bou, el darrer del grup de rumba catalana Després de la desaparició de Dusminguet neix La Troba Kung-fú amb Joan Garriga al capdavant. Amb un directe impressionant ens continuen delectant amb una fusió despreocupada però compromesa. La seva rumba torna a fer-se sentir amb el nou disc del grup que recull l’estada de la banda a Mèxic i Nova York. A la panxa del bou és el vostre segon àlbum. En quina mesura el conte popular us defineix? Si vosaltres sou els petits rumberos què és la panxa del bou? La panxa del bou és l’estat d’introspecció, de quedar-te dins que ens va permetre treballar el material que teníem gravat. Com ha estat la gestació del disc? La primera fase va ser intentar fer un disc de carretera, de viatge. Després de dos anys d’intentar-ho vam parar per poder fer el disc. No estàvem del tot convençuts de les gravacions i vam parar i ens vam endinsar a la panxa del bou durant uns tres mesos en què vam tornar a maquetejar, gravar, etc. Amb tot el material vam fer una selecció i de 18 idees ens vam quedar amb els 9 temes del disc. Vaig llegir que Joan Garriga va comentar que el que feu és un exercici d’anarquisme... Com es tradueix això a La Troba? Per a mi l’anarquisme és la fugida d’unes normes establertes que ens poden arribar a ofegar. En aquest sentit, a nosaltres se’ns tradueix en què no hi ha lleis pel que fa a la música. No hi ha una manera de fer, sinó que es tracta de convèncer amb una proposta. Per exemple, al grup, tot i que assumeixo part de la responsabilitat creativa, cadascú aporta el que creu i veiem cap on navega el vaixell. Som una banda i, a mesura que passa el temps, cada cop costa menys que cadascú trobi el seu lloc.

També diu que esteu tips d’eslògans... Som en un món on la publicitat és molt important. El que molesta dels eslògans és el dogmatisme que hi ha al darrere. Estem en contra de tot tipus de dogmatismes. No ens agraden els estereotips perquè encasellen.

Barcelona és la primera ciutat on em vaig perdre i

La temporada que vau passar als Estats Units i Mèxic queda reflectida al disc. Com va ser l’experiència? Molt positiva. Vam viatjar a Nova York. Ens van agafar per un concert amb el Peret al Lincoln Center per un festival que fan a l’estiu de músiques de ball. Allà vam aconseguir un parell més de concerts i ens vam quedar uns 10 dies. Vam llogar un estudi i vam gravar alguns temes. Va ser una sort poder gaudir d’aquesta experiència. A Mèxic també va ser una gran experiència. Ens van agafar per tocar al Cervantino i un parell de llocs més a Campeche i a León. La gent és increïble. També homenatgeu Barcelona. Com és el procés de formació de les temes? De què us nodriu? O què us interessa i com aquest interès pren forma de cançó? M’agrada perdre’m quan passejo. Barcelona és la primera ciutat on em vaig perdre i vaig decidir fer-li un homenatge. Quan camino o em perdo és quan sovint m’inspiro (riu). Amb la cançó volia explicar que hi ha una mena de ciutat amagada, latent, que quan vinc a Barcelona estic buscant, ja que a primer cop d’ull costa de trobar. Barcelona es transforma, es posa guapa, i la que m’interessa és la Barcelona interior, no pas la façana. M’interessa la que està despentinada i ballant. De quin dels temes del disc us sentiu més satisfets? A tothom li agrada molt «Yo soy». Va ser un tema que va sortir rodó. Personalment també estic molt satisfet de «Les mil i una rumbes», pels arranjaments i el tema.

vaig decidir fer-li un homenatge

Acaba la frase El millor d’aquesta vida és.... volar. No aguanto la gent que... em crida. Li diria quatre coses ben dites a... ningú. No sé dir quatre coses ben dites (riu). No m’agradaria morir sense... tornar a passejar per tu. El tema perfecte és aquell que... et fa volar i aterrar amb suavitat (riu).

L’HIPERBÒLIC/87 CONVIDAT

La Troba Kung-fú web

Tal com raja Lloc i data de naixement del grup: La Garriga al 2006. Un grup de música referent: Taraf de Haïdouks. Una pel·lícula: L’Atalanta. Un llibre: I Ching. Una mania: Tocar sempre que podem. Una qualitat: L’alegria a l’hora de tocar. Un somni: Fer una gira pel Mediterrani en vaixell. Teniu fama de ser molt: rumberos (riu).

Joan Garriga - Accordion from hell i veu gladiator, Pep Terricabras - Bateria rumbera, Flor Inza - Percusión Mutanta, Luis Arcos - El guitarrista sin sombra, Marià Roch - Ultrabass y coros con sentimiento, Muchacho - Ventilador tornado y coros guapos i Toti Arimany - The red baron of dub

La Troba Kung-fú web Com definiries la vostra música? Fem lletres passionals per poder-les ballar (riu). Quins són els vostres referents? De referents n’hi ha molts. És complicat triar-ne alguns. La música s’autoalimenta de la mateixa música. Posats a dir-ne algun, et diria, pel que fa a estil, la música vallenata colombiana, rumba catalana, blues, rock and roll i reagge. Quin és l’estat de salut de la rumba catalana? La rumba és salut i força al canut (riu). És un gènere que s’ha dignificat. Els joves el troben pròxim i no és estrany escoltar-ne, això està molt bé. Molts grups se senten còmodes amb l’etiqueta. Com està afectant la crisi al sector? Molt: s’han ajuntat dues crisis, la que fa referència al món discogràfic i la crisi general que afecta a tothom. Pel que fa a la primera, s’està redistribuint tot el tema de la producció i distribució de la música. Un grup de música no fa el mateix que feia fa 10 anys. Ara t’hi has de deixar la pell i si tens sort, potser t’hi pots guanyar la vida. Pel que fa a la segona, s’estan

La rumba és salut i força al canut. És un gènere que s’ha dignificat

contractant menys concerts i era el pal de paller que aguantava els músics. La situació per als músics no és gaire bona. A més s’hi ha de sumar el fet que no hi ha un circuit de locals decent per tocar. Quines previsions de futur teniu? A Catalunya la nostra professió no està ben vista. Es com si fóssim vividors. Està més ben vist un home que treballa en un despatx i que robi que no pas nosaltres. Els músics continuarem tocant, és la nostra vida. Pel que fa a La Troba, fer difusió del disc i intentar tocar allà on sigui.

Textos: Diego Giménez

(diego@edicat.cat) Fotos: La Troba Kung-fú

ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/87 NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________

Anna Roig i

www.enderrock.cat

l’Ombre de ton Chien

La vida És un dels grups emergents amb més tirada de la nova fornada de pop en català. Després d’un primer disc homònim amb un clip, Je t’aime, que ha estat vist més de cent mil cops al YouTube, Anna Roig i l’Ombre de ton Chien aprofiten la tardor per fer un bon grapat de concerts on ja estan presentant algunes cançons noves que formaran part del seu segon disc. Aquest hivern, el grup del Penedès es tornarà a tancar a l’estudi del productor i músic Magí Batalla, i no en sortiran fins que no tinguin el nou treball sota el braç.

en roig

La prehistòria d’Anna Roig i l’Ombre de ton Chien comença quan la cantant se’n va anar a fer un Erasmus a Lió. «Hi havia un curs que es deia Interpretació de Cançó i vaig pensar que finalment havia trobat el que volia. Jo abans tocava una mica el piano i el saxo. El títol del curs em va semblar que també incloïa una referència teatral. Vaig buscar un lloc on estudiar-ho, i em vaig quedar a l’Escola Nacional de Música de Villeurbanne (Roine) i hi vaig cursar escriptura de textos, musicació de textos, anàlisi de cançó, in-

terpretació, posada a escena... Allà vaig perdre la por de cantar cançons. Em vaig treure els complexos de sobre». El retorn d’una nova Anna desacomplexada, amb ganes de cantar i encara més enamorada de la cançó francesa va precipitar la creació de L’Ombre de ton Chien, un grup de versions. Amb el temps i amb ganes de fer més coses, la banda va estar d’acord a cantar unes cançons pròpies. «Les meves cançons són la base, però després hi entren ells i donen la personalitat a cada peça. Sense ells no serien les mateixes cançons. Ens fem nostres els temes i mai no dic “les meves cançons” sinó “les nostres cançons”». El músic i productor Magí Batalla adverteix que al segon disc «el regust serà més agredolç», i un bon exemple és La venedora de riures: «És la història d’una senyora que ven riures. Un dia en regala una mostra a un senyor i després s’assabenta que s’ha mort del riure que ella li ha donat. I a partir d’aquell dia es converteix en venedora de llàgrimes». Als concerts, Anna Roig interpreta algunes cançons que formaran part del segon disc, previst per a la primavera. «Una es diu Petons entre camions, i és la història d’una parella que queda els diumenges i se’n va a una àrea de descans per fer-se petons. Petons i prou, eh! És molt poètica i juga amb el contrast d’una cosa dolça en un paisatge gris.» Altres temes són La senyora tímida, que han cantat molt en directe i que no va cabre al primer disc, o La senyora Marçà.

Textos: Joaquim Vilarnau Fotos: Noemí Elias

deria.cat

Kop Acció directa (Propaganda pel Fet!) Metal-core Acció directa és metralla sònica. El cantant i líder de Kop, Juanra, ha sabut muntar una banda renovada a mida, sense fissures en cap dels fronts, per dotar de nova energia un dels grups que saben fusionar més bé els ritmes extrems del metal, des del vessant hardcore, speed o industrial, via Nine Inch Nails, Sepultura o Refused, tres de les formacions que han influenciat i alimentat la bèstia. Kop no deixa indiferent ni amb les lletres ni amb la música, ja sigui parlant i examinant l’Església, els presos, el feixisme, l’Opus o les lluites socials. FERRAN AMADO

Narcís Perich i la caravana de la bona sort L’arbre amb fruits (Picap) Cançó d’autor El cantautor d’Alella Narcís Perich factura un so marcat pel rock primerenc, els folksingers de tota la vida i el country: Bob Dylan, la Creedence o Beach Boys li corren per les venes. A còpia de constància i amb el pas dels anys, ha consolidat una personalitat en què també sentim els ressons de compositors com Ennio Morricone o Leonard Bernstein. A la carretera o La vall dels perdedors són les peces que representen l’univers d’un Narcís Perich cada cop més segur de si mateix. ROGER PALÀ

Canimas Sagrat cor (Música Global) Cançó d’autor Diu Eduard Canimas que aquest és un disc fet a propòsit d’explicar l’amor, o més aviat entrar-hi, i escoltant-lo trobem que sembla que el cantautor gironí ha vist la llum que il·lumina la seva creativitat. A Sagrat cor hi ha col· laborat Xavi Lloses amb el Hammond i piano Fender Rhodes, entre altres instruments de teclat, i també Ivette Nadal, posant la veu al tema Un moment, si us plau, que tanca un disc generós en minuts i cançons. Temes reposats i pautats amb una gran personalitat de perfil psiquedèlic, folk, pop i de rock d’arrel. LAURA TORRENT

L’HIPERBÒLIC/87 joventut _________________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010

25 motius

per creure-hi La Secretaria de Joventut, el món local i les entitats juvenils adopten 25 compromisos per millorar les condicions de vida dels joves en els propers 10 anys Augmentar la taxa d’emancipació juvenil, reduir l’atur i incrementar l’èxit escolar són alguns dels compromisos que fixa el document de bases del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) 2010-2020.

Millores en els estudis L’educació és la base. Una educació sòlida ens

Pla Nacional de Joventut

permetrà trobar un lloc de treball millor i més

Joves més sans Per promoure la vida saludable entre el jovent el pla concreta tres compromisos: que el 53%

fàcilment i, per tant, emancipar-nos abans. Per

El nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya estableix set grans

dels i les joves practiquin algun esport; capgirar

això, el PNJCat es marca la fita de millorar l’èxit

reptes que han estat fruit d’un intens procés de participació en

la taxa d’embarassos no desitjats, especialment

escolar per situar-nos en una taxa del 90% de

què hi ha col·laborat més de 10.000 joves i que va culminar en

en adolescents (noies entre 14 i 17 anys) i dis-

joves amb titulació postobligatòria l’any 2020,

una Trobada Nacional el passat més de febrer a Manresa. Un

minuir la taxa de consum de risc d’alcohol entre

o el que és el mateix, amb FP o batxillerat.

cop establertes les bases del nou pla, caldrà que sigui aprovat

la gent jove, és a dir, la d’aquelles persones

El secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha

També es fixa una reducció de l’abandonament

pel Parlament amb el màxim consens. Amb la recent aprovació

que, com a mínim un cop al mes, prenen cinc

presentat aquesta tardor el document de ba-

d’aquests estudis secundaris no obligatoris fins

de la Llei de Polítiques de Joventut, el pla assoleix el rang de

consumicions o més en una sola sortida.

ses del Pla Nacional de Joventut, que serà el

al 16% (actualment és del 31,9%). Un altre dels

decret de Govern i és, per tant, d’obligat compliment.

marc de referència que guiarà les polítiques

propòsits és que d’aquí a deu anys el percen-

de joventut durant els propers deu anys. En

tatge de joves amb estudis superiors es man-

aquest document s’estableixen 25 compro-

tingui com ara, al voltant d’un 40%.

+ Info: JOVE.CAT

Participar i decidir en qüestions col∙lectives Fomentar que la gent jove ens impliquem més

misos a assolir l’any 2020. Us en presentem

en els afers col·lectius és un altre dels objec-

alguns dels més destacats:

tius importants del PNJCat. En aquesta línia, es volen potenciar les associacions, espais i

Treball: quantitat i qualitat

xarxes socials que canalitzen la participació juvenil i la representació de la gent jove en tots

En l’àmbit laboral cal reduir la gran diferèn-

els àmbits polítics, econòmics i socials perquè

cia existent entre l’atur juvenil i el de la resta

decideixi sobre els afers que l’afecten.

de població. Si per cada aturat adult actul’any 2020 aquesta proporció sigui d’1,5 per

Augmentem l’ús social del català

1. Això implicarà reduir l’atur juvenil en més

En l’àmbit cultural, cal que d’aquí a deu anys

d’un 50%. El pla també s’estableix l’objectiu

augmenti el percentatge de joves que llegeixin

que el 10% de joves es facin emprenedors,

dos o més llibres a l’any fins al 60% (actual-

és a dir, que impulsin la seva pròpia empresa.

ment és del 50%). També es vol que augmenti

Pel que fa a la qualitat de la feina, cal reduir

l’assistència a espectacles (teatre, circ i dan-

la temporalitat en la contractació juvenil fins

sa) i que s’incrementi l’ús social del català, es

al 25% (deu punts per sota de l’actual 35%) i,

pretén assolir que el 55% dels joves tinguin el

paral·lelament, reduir la sinistralitat laboral o

català com a llengua d’ús habitual el 2020.

alment hi ha més de 2 joves, es pretén que

mortalitat en el treball també deu punts.

Si voleu consultar els 25 compromisos us heu d’adreçar al web www.gencat.cat/joventut

Per una societat més justa

Marxar de casa dels pares

La intenció del Pla Nacional no és només in-

En el camí cap a l’emancipació, és a dir, mar-

cidir en la gent jove, sinó modificar la realitat

xar de casa els pares, el PNJCat vol que l’any

que els envolta. I en aquesta línia se situa el

2020 s’hagi reduït l’esforç econòmic que el jo-

repte d’avançar cap a un nou model de soci-

vent hem de fer per accedir a un habitatge en

etat cohesionada, vertebrada territorialment,

comparació a la resta de la població. També es

sostenible i innovadora. La fita és aconseguir

vol potenciar l’habitatge de lloguer flexible com

una distribució equitativa del treball domèstic

a fórmula que millor s’adapta a les necessitats

entre gèneres: que d’aquí a una dècada ho-

de la gent jove. Per això el pla vol que els joves

mes i dones joves dediquin el mateix temps a

passin de destinar el 72% dels seus ingressos

les tasques de la casa.

per llogar un pis a un 40% el 2020, i que el nombre de joves que viuen de lloguer arribi al 40% (actualment el percentatge és d’un 27,5%).

Textos: Secretaria de Joventut Fotos: ACI Creativo

deria.cat

TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/87 novemBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Minimal 21

Tendèries de botigues

web

Papirum C/ Baixada Llibreteria, 2 08002, Barcelona 93 310 52 42

«En el nostre so té molta importància

Per als enamorats dels formats antics i les tècniques tradicionals, Papirum ofereix una gran varietat de productes amb encant: llibres enquadernats en pell, paper pintat a mà, pergamí, paper de carta i accessoris per a l’escriptura.

Populart

el pop»

C/ Montcada, 22 08025, Barcelona 93 310 78 49 Al principi aquest negoci es dedicava més a la venda d’objectes de terrissa però, a poc a poc, les peces portades d’Amèrica han anat ocupant gran part de l’espai del local. Situada al costat del Museu Picasso, els visitants s’acosten al Populart davant del reclam del seu aparador i l’atracció que l’artesania té avui entre nosaltres.

El grup de pop electrònic Minimal21 s’obre pas

Cereria Codina

en el panorama musical català Un matí a les rodalies del Museu d’Art Contemporani de Barcelona: un indret immillorable per fer un cafè i parlar de bona música. La Núria Tamayo, cantant del grup Minimal21, en presenta la banda i el darrer treball, L’habitació del fons.

Com definiries la vostra música?

C/ Bisbe, 2 bis 08002, Barcelona 93 315 08 08

Tot i que és difícil de definir, l’etiqueta que més

Compta amb una gran oferta de veles de tots els tipus: d’altar,

s’escau és la de pop electrònic. Hi ha una base

de batejos, llànties, còniques, esmaltades en diferents colors per

pop amb una melodia molt marcada i després

invocar els bons auguris, representacions de figures humanes,

hi ha la part electrònica que és molt present.

calaveres, telèfons... Tot un gran assortiment que es complementa amb la venda d’estatuetes de sants.

O sigui, pop electrònic en català. Quin és l’estat d’aquest estil dins del panorama català?

De Detra a Esquerra

Com vau començar?

El panorama, molt fosc (riu). No hi ha referents.

Al 2004 vam començar com a duo amb l’Oriol,

Ara mateix està molt de moda el pop-folk-indie.

que fa la part electrònica. Llavors fèiem músi-

Pop electrònic aquí i en català, poca cosa...

ta idea treballem fent intercanvi fins que aca-

C/ Copèrnic, 85 08006, Barcelona 93 201 93 92

bem la cançó. Treballem cadascú a casa seva

De vegades no ens adonem de la dificultat que tenen els esquerrans

i després posem idees en comú.

per moure’s per aquest món, ja que gairebé tot està creat per ser

ca enfocada a la pista de ball. Fèiem cançons llargues amb moltes seqüències i de mica en

Quins són els vostres referents?

mica la cosa va anar derivant cap estructures

Per citar influències podríem dir un corrent que

utilitzat amb la mà dreta. Aquí no. Els dretans se sentiran totalment

més pop. Quan vam decidir que ens agradaria

va sorgir a principis de l’any 2000 que es deia

De quin dels temes us sentiu més satisfets?

fer no només música electrònica sinó poder to-

indietrònica i mesclava la malenconia pop amb

A mi m’agrada molt un tema que es diu Estrips

corresponen, sobretot, a petits objectes, material d’escriptura o

car en directe, vam començar a buscar banda.

ritmes electrònics, tot utilitzant la música elec-

perquè és un tema que té un punt rotund, una

eines. Els preus no són excessius per ser articles de disseny.

Així van entrar l’Òscar i el Sergi. En total som

trònica per donar-li un aire més nostàlgic.

atmosfera molt inquietant que m’agrada molt cantar.

quatre, l’Oriol que porta la part d’electrònica, programació i producció; el Sergi que és el gui-

Com definiries el vostre so?

tarrista; l’Òscar, que toca la bateria electrònica

En el nostre so té molta importància la melodia

Quins són els vostres projectes de futur?

i jo sóc la veu.

i l’estructura pop. Després es tracta d’anar a

De moment continuar fent concerts. Per altra

buscar sonoritats electròniques barrejades

banda, estic en contacte amb una poeta que

amb guitarra elèctrica. També ens agrada jugar

es diu Martina Escoda i estem intentant mun-

molt amb els sons de sintetitzador. Es tracta de

tar un espectacle en format acústic de poesia

jugar amb aquesta barreja.

i música liderat per dones. Una alternativa al

Tal com raja Lloc i data de naixement: 2004 a BCN.

discriminats en no trobar res a la seva mida. Els articles de la botiga

concert convencional.

Un grup de música: Lali Puna Una pel·lícula: 21 grams d’Alejandro González

El passat abril vau presentar el vostre dar-

Iñarritu.

rer treball. Com ha estat la gestació del

+Info: El grup acaba de gravar un EP en acús-

Un llibre: L’Odissea, d’Homer.

disc? És a dir, com és el procés creatiu?

tic De paraules i acords que es pot descarregar

Plat que cuines millor: El tiramisú.

Partiu de base rítmica i melodia i després hi

gratuïtament a :

Una mania: Riure abans de tocar.

afegiu la lletra?

http://www.myspace.com/minimalbarcelona

Una qualitat: Capacitat per conviure.

Cadascú de nosaltres té a casa seva un petit

Un somni: Poder continuar fent música.

estudi casolà. Normalment, o bé el Sergi o bé

Un viatge: al Reading Festival.

l’Oriol, comencen una idea (una melodia, una

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

Teniu fama de ser molt: Metòdics.

base...) que envien a la resta. A partir d’aques-

deria.cat

Coneixes algun web de referència, bar, botiga, discoteca que vulguis destacar? Fes una breu ressenya del lloc i envia-la amb una fotografia a redaccio@edicat.cat i la publicarem!

l'hiperbòlic87/NOVEMBRE2010

ES PE CIAL

Sembla que tot just ahir estàvem en banyador i de concerts a la platja i ja arriba l’hivern. Però no ens desesperem, que no ha de ser sinònim de pluja, tristesa ni sopes calentes. Aquesta estació també és ideal per gaudir dels esports d’aventura, per fer altres activitats que amb la calor no podíem fer i de canviar una mica de xip. És per això que hem volgut oferir-vos, un cop més, un especial de neu amb algunes de les novetats d’aquest any. Per tant, ja no hi ha excusa. A buscar un bon cap de setmana, comparar els preus dels forfets i a escapar-se a la muntanya. Qui deia que l’hivern era avorrit? Més enllà de si ens agraden els esports de neu de manera amateur o professional, és veritat que gaudir-ne és una cosa que cada vegada fan més persones, i ja és una idea del passat allò que només hi anava gent d’una determinada classe social. Els preus dels forfets han baixat molt i ara no és tan difícil passar un cap de setmana d’aventura, entre amics o família, diferent. Com sempre, sortir de la rutina ajuda a carregar piles. Nous aparcaments, més motors per crear neu artificial per si n’hi ha poca de natural, més canons i, en definitiva, inversions perquè les pistes catalanes siguin de primera. No us ho penseu més. Obriu l’especial, truqueu per reservar la vostra plaça i cap a la muntanya. Comença l’hivern, comença el moment de gaudir del fred.

Comença

la temporada

especial neu L’HIPERBÒLIC/87 NOVEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

La Federació Catalana d’Esports d’Hivern

la temporada que s’acosta preparada per

La FCEH presenta per al 2010-2011 l’assegurança de la TargeNeu, els Mundials de Surf de Neu FIS La Molina 2011, l’ampliació del circuit Audi Quattro Cup per a alevins i els nous canals de xarxes socials

No hi ha res millor que gaudir dels esports de neu amb la tranquil·litat de tenir les espatlles ben cobertes, per això la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) posa a disposició del practicant d’esports d’hivern assegurances especialitzades des de fa més de 17 anys. Des de la temporada 1991-92, la FCEH impulsa la TargeNeu, l’assegurança pionera i més completa dels esports d’hivern i que la propera temporada 2010-2011 torna a cobrir els accidents que es deriven dels esports de neu, gel i fons. A l’hora de practicar algun dels esports d’hivern cal tenir una bona assegurança. La pràctica de qualsevol d’aquests esports –ja sigui l’esquí alpí, el surf de neu, l’esquí de fons, l’esquí de muntanya (fins a 4.000 metres), les raquetes de neu, l’hoquei gel, el cúrling, el patinatge, etc.– comporta un cert risc, i per això no hi ha res millor que tenir la millor cobertura.

Mundials de Surf de Neu FIS a La Molina Tot està en marxa per als Mundials de de Surf de Neu FIS La Molina 2011 del 14 al 22 de gener a La Molina i Barcelona. L’estació propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ja té preparats tots els serveis per als equips participants

DADES Àmbit temporal de cobertures La cobertura de l’assegurança va de l’1 de juny de 2010 al 31 de maig de 2011, i és vàlida 24 hores després de contractar-la.

Preus

TargeNeu individual, 51 €. TargeNeu familiar, 51 € els tres primers membres de la família. 35 € a partir del quart membre.

i les infraestructures per a l’esdeveniment, així com el calendari definitiu de competicions. La cerimònia inaugural i la rampa de salts es portaran a terme al Palau Sant Jordi de Montjuïc, mentre que la resta de proves se celebraran a La Molina. Per a aquesta cita s’ha millorat la producció de neu a la zona d’Alabaus, on es disposa del supertub i del principal parc de surf de l’estació, on es farà també el cros. La pista del Pedró, també a la zona d’Alabaus, tindrà l’honor de ser l’escenari de les proves de paral·lel. Aquesta nova ubicació substitueix el tradicional traçat de l’Estadi-Comella, on s’havien celebrat

les curses de les copes del món d’aquesta modalitat. És accessible a través del nou telecadira de sis places desembragable dels Alabaus i també amb el telesquí de Pedró. El paral·lel gegant i el paral·lel eslàlom es disputen des de la mateixa pista, el que varia són la distància final entre la sortida i meta, la distància entre les portes. La Molina disposa d’un experimentat Comitè Organitzador en copes del món i d’Europa d’esquí alpí, copes del món i d’Europa de discapacitats i copes del món de surf de neu. Tot un conjunt d’esdeveniments en què l’estació de La Molina ha

dedicat al llarg dels anys molts esforços per ser capdavantera. Per mitjà d’aquesta clara vocació esportiva, que s’ha desenvolupat al llarg de dècades, La Molina ha aconseguit crear unes infraestructures i instal·lacions de competició per acollir proves del més alt nivell internacional. D’aquesta manera, la FIS té l’estació catalana com a referent dins del panorama estatal i hi compta per continuar sent seu de nombrosos esdeveniments de cara al futur. Després dels mundials de surf de neu que se celebraran d’aquí a quatre mesos, La Molina ja té adjudicats els Mundials d’Esquí per a Discapacitats de cara al 2013.

L’HIPERBÒLIC/87 especial nou _________________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010

Esquí de base amb el circuit d’alevins d’Audi Quattro Cup Un any més la FCEH s’implica en l’esquí de base i dóna suport al circuit Audi Quattro Cup, que aquest any torna a creure amb els esportistes d’esquí alpí més petits. Es tracta d’un circuit de competicions al llarg del territori català on participen nens vinguts de tota la geografia espanyola. Són joves esquiadors que pertanyen a equips de tecnificació i que s’entrenen per passar-s’ho bé i fer la base suficient per aspirar a ser esquiadors alpins d’elit.

La FCEH més a prop teu: nou lloc web i nous canals a les xarxes socials La FCEH estrena espai web. Un nou espai per oferir més i millors serveis a tots els seus federats, així com a tots els amants dels esports d’hivern. El nou lloc web de la FCEH destaca perquè és més interactiu, proper i carregat d’actualitat i informació. Un web on es pot trobar tota la informació tant si es practica l’esport preferit en l’àmbit de competició o com a aficionat. El nou lloc web de la FCEH, www.fceh.cat, introdueix el món de la neu a Catalunya, amb informació de totes les curses i totes les disciplines dels esports d’hivern: esquí alpí, esquí de

www.fceh.cat fons, surf de neu, esquí d’estil lliure, trineu amb gossos, hoquei sobre gel, patinatge artístic, cúrling, esquí de telemarc, cros, tobogan i bicicleta de neu. També serveix per informar-se d’on hi ha el club més proper, sobre promocions escolars o de la candidatura olímpica Barcelona Pirineus 2022. A més a més, des del nou web de la FCEH es poden veure i descarregar en format text o PDF els resultats de totes les competicions, el calendari d’activitats i informació sobre com participar-hi i sobre els components dels equips Nacionals i de Tecnificació de la FCEH.

A través de la nova web de la FCEH, es pot trobar informació i es pot tramitar l’assegurança de manera ràpida i senzilla clicant a “Federa’t” del menú d’inici; tant si es necessita una llicència de competició com una d’aficionat. Tot el contingut de la pàgina web de la FCEH estarà també relacionat amb dos nous canals de comunicació que la Federació Catalana d’Esports d’Hivern posa en marxa al Facebook i el Twitter:

www.facebook.com/fceh.cat www.twitter.com/fceh

Així, tenint en compte la importància que van adquirint avui en dia les xarxes socials, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern obre aquestes dues vies de comunicació bidireccional, un espai que vol animar a participar a tots els amants dels esports d’hivern.

Textos i Fotos: Fceh

deria.cat

«Bicicleta, cullera,poma» La nova pel·lícula de Carles Bosch és una aproximació a la malaltia d’Alzheimer, amb Pasqual Maragall com a personatge principal A la tardor de 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva família comencen una croada contra la malaltia, i des del primer moment, Bicicleta, cullera, poma es converteix en testimoni d’excepció. Amb intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal. Bicicleta, cullera, poma recull dos anys d’intensa lluita de Pasqual Maragall, la seva família, la seva fundació –Fundació Alzheimer Internacional-Pasqual Maragall- i la comunitat científica mundial, per intentar posar fi a la pandèmia d’Alzheimer. Dirigida pel cineasta Carles Bosch i realitzada per la productora Cromosoma, la pel·lícula és una aproximació a la malaltia d’Alzheimer que aborda tant la perspectiva científica com els aspectes humans i emocionals de l’etapa posterior al diagnòstic. El documental compta amb els testimonis en primera persona de Pasqual Maragall i de la

Fitxa

seva esposa Diana, així com dels seus tres fills i l’entorn més proper que, juntament amb científics i altres malalts, ofereixen un relat emotiu i valent. Dos anys de seguiment a un pacient excepcional disposat a fer que els científics trobin la cura abans que la xifra de 26 milions de malalts de tot el món es multipliqui per 10. Una pel·lícula dura, però optimista malgrat tot. La peŀlícula ha guanyat el premi de l’Associació de Donants de Sang de Guipúscoa a la solidaritat amb menció especial.

Direcció: Carles Bosch Guió: Carles Bosch

Producció: Oriol Ivern i CROMOSOMA, S.A.

El director: Carles Bosch Carles Bosch és cineasta i periodista. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment es graduà en periodisme a l’Escola Oficial de Periodistes de la mateixa ciutat. Inicià la seva activitat professional com a reporter de la revista Interviu per passar a treballar, anys després, a TV3 com un dels principals reporters del programa 30 minuts. Aquí va cobrir alguns dels esdeveniments internacionals més transcendents, com la Primera Guerra del Golf, les guerres de Bòsnia i Kosovo, així com la Revolució Zapatista. L’any 2002 va dirigir la seva primera pel·lícula documental, Balseros, a partir de les filmacions realitzades per a televisió entre els anys 1994 i 1996. Aquest any presenta al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià el seu tercer llargmetratge documental: Bicicleta, cullera, poma.

El protagonista: Pasqual Maragall Pasqual Maragall i Mira va néixer a Barcelona el 1941, tercer en una família de vuit germans, néts del poeta Joan Maragall. Casat el 1965 amb Diana Garrigosa, té dues filles i un fill. L’any 1982 va ser

Coproducció: Televisió de Catalunya / Televisión Española / XTVL Protagonistes: Pasqual Maragall, Diana Garrigosa, Teresa Gómez Isla Duració: 106 m. alcalde de Barcelona i el 1986 la capital catalana va ser elegida com a seu dels Jocs Olímpics del 1992. Des del primer moment, Pasqual Maragall va presidir el comitè organitzador dels jocs (COOB’92). El 1997 Pasqual Maragall va donar per acabada l’etapa com a alcalde. Entre el 2003 i el 2006 va ser president de la Generalitat de Catalunya. Sota el seu mandat es va aprovar en referèndum el nou Estatut d’autonomia de Catalunya el 18 de juny de 2006. El 20 d’octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar en una roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau que patia un principi d’Alzheimer. En el mateix acte va afirmar que dedicaria tots els seus esforços a combatre la malaltia. L’abril de 2008 es va presentar la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer, dirigida pel Dr. Jordi Camí. Textos: redaccio@acpg.cat Fotografies: cedides per Cromosoma

tema del mes L’HIPERBÒLIC/87 NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________

Generació perduda Sense dret a feina i habitatge dignes Joves astuts, sobradament preparats. «(Pre)parats», aquesta és l’expressió que ha fet fortuna en un suplement de "Elpais. com" en què es recullen les experiències d’aquells joves als quals els està tocant de ple viure la crisi. Joves amb estudis, màsters, experiència com a becaris i amb currículums envejables omplen les planes del diari amb les seves frustracions. Se’ls ha etiquetat com la generació perduda, una generació que no pot accedir a un habitatge digne, una feina d’acord amb els seus estudis i que veu de reüll com la vida els passa per davant sense poder fer-hi gaire. Per cada aturat adult n’hi ha 2,1 de joves. La temporalitat en la contractació juvenil és del 34,9%. El percentatge del salari que es destina a llogar un pis és del 72,1%. Amb aquestes dades no es pot ser gaire optimista de cara al futur. A l’agost, l’Organització Internacional del Treball (OIT) ja va afirmar que l’atur juvenil havia arribat al nivell més alt de la història i continuaria augmentant durant el 2010. L’informe de les Tendències Mundials de Treball Juvenil 2010 assegura que al 2009, dels 620 milions de joves econòmicament actius entre 15 i 24 anys, 81 milions no tenien feina. Per tant, la taxa d’atur juvenil va augmentar de l’11,9% el 2007, al 13% el 2009, és a dir, l’atur va augmentar en 7,8 milions. L’informe alertava del risc que hi hagi una «generació perduda» que perdi l’esperança de treballar i tenir «una vida decent». L’estudi també remarca que el cost de la inactivitat entre els joves fa que les societats «perdin la inversió en educació». El director general de l’OIT, Juan Somavia, afirmava que els efectes de la crisi econòmica «amenacen d’agreujar l’escassetat del treball decent que ja existia entre els joves». «Els joves són el motor del desenvolupament econòmic», comentava Somavia, que afegia que desaprofitar aquest potencial és un «desaprofitament econòmic que pot deteriorar l’estabilitat social».

No parlem de ni-ni El principal tret que caracteritza els mal anomenats ni-ni és el desinterès i la falta de

Habitatge digne

Els joves amb carreres, màsters i doctorats es troben sense poder accedir a una feina

Feina relacionada amb els estudis

motivació. Són joves menors de 34 anys sense cap tipus d’expectatives, amb una gran dependència de la tecnologia (mòbil, consoles, ordinador, etc.), que viuen a casa dels pares i que són mantinguts per ells. No tenen cap tipus de motivació ni interès professional, però els agrada mantenir un cert estatus social i un cert nivell de vida «luxosa» (cotxe, mòbils d’última generació, sortides, vicis, alta tecnologia, etc.). A Espanya, el 6% dels joves menors de 34 anys són joves ni-ni. Aquest no és el cas de l’anomenada generació perduda ja que aquests joves sí que volen treballar i també estudiar. El problema és precisament que no poden accedir al mercat laboral tot i l’elevada formació que presenten. Aquest fet posa al punt de

mira el sistema educatiu i la societat en general. Els joves amb carreres, màsters i doctorats sense poder accedir a una feina i sense la possibilitat de formar una família són un símptoma molt preocupant de l’estat de la nostra societat.

Què s’està fent? Recentment a casa nostra els socialistes catalans han proposat concedir beques i minicrèdits a joves que no estudien ni treballen perquè puguin formar-se per entrar al mercat de treball. Segons Montserrat Tura, número dos del PSC per Barcelona i consellera de Justícia, l’objectiu de la proposta no és crear una «societat consentida» sinó «formada», i treballar perquè no hi hagi una generació perduda per culpa de la crisi econòmica.

L’HIPERBÒLIC/87 tema del mes

Per cada aturat adult

Futur i família

Sabies que...?

Trobat a la Viquipèdia

n’hi ha 2,1 de joves Per la seva banda, Gerard Figueras, president de la JNC afirmava en un article publicat en el número anterior d’aquesta revista que la prioritat de CIU és posar fi al 40% d’atur juvenil, «practicant una política real de foment i suport als joves emprenedors i empresaris, amb incentius fiscals per a la contractació de mà d’obra jove; promourem un nou pacte per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya i reformularem el SOC per tal de convertir-lo en una eina útil i de referència».

anys 20

La generació perduda és el nom que també va rebre la generació dels anys 20, entre la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1930, es referia especialment als intel·lectuals nord-americans. Aquests es van exiliar a Europa i compartien una visió del món present a les seves obres. Els autors més destacats del grup són John Dos Passos, Ezra Pound, William Faulkner, Ernest Miller Hemingway, John Steinbeck i Francis Scott Fitzgerald. Sembla que la denominació va sorgir de Gertrude Stein, si bé va ser Hemingaway qui la popularitzar. La generació perduda mostra en algunes de les seves obres els efectes de la Gran Depressió de 1929. En destaquen algunes com Els raïms de la ira, de John Steinbeck, un llibre que plasma els efectes d’aquesta crisi en el camp nord-americà, el seu efecte en els camperols. D’altra banda, Manhattan Transfer, de John Dos Passos, és una al·legoria de la terra promesa que acaba engolint els seus fundadors. Aquesta novel·la, juntament amb El gran Gatsby, de Fitzgerald, és probablement l’obra que millor reflecteix el materialisme de la societat nord-americana que està a punt de submergir-se en el marasme econòmic que donaria lloc al Crack del 1929.

Les xarxes socials, una manera de trobar feina El Punt d’Informació Juvenil de SarriàSant Gervasi va organitzar el monogràfic Linkedin, una eina 2.0 per buscar feina a internet. L’activitat va tenir lloc a la Casa Sagnier el passat octubre, va anar a càrrec d’Anna Codina (autora del bloc Betes i Clicks) i va donar les claus per aprofitar al màxim aquesta xarxa d’àmbit professional.

Diego Giménes(diego@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/87 NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________

GUIA

JOVE

MODA

EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 formatic@formatic-barna.com

www.formatic-barna.com

T’obrim les portes al món

El centre de formació dels professionals financers

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. Institut d’Estudis Financers Gran Via 670, 08010 Barcelona Telf: 93 412 44 31 Fax: 93 412 10 15 infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

T’agrada el Turisme? Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu. Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona. C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

GRAU EN TURISME Centre adscrit a:

MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

L’HIPERBÒLIC/87 CALAIX DE SASTRE

______________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010

MOTS ENCREUATS / per Pau Vidal 1

LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC ÀRIES: Famolenc de novetats i amb ganes de trencar la rutina t’apuntes

10 11 12 HORITZONTALS: 1. Trauma psicològic: sóc complicat com un plexe solar? Separa el pa del tomàquet / 2. Com que no arreo bé, doncs resaré. Pati destinat a la conversa ex catedra / 3. Un parell de catets. Incalculable, com una família del desarrollisme. Un parell més / 4. Sala destinada a la conversa masculina. Trompeta tocable per intubació / 5. Causa la recança il·limitadament precoç. Llenques de terra inconreada per esperar el metro / 6. Sembla com bellugat, però està emocionat. Límits de velocitat / 7. Purlom contaminat. Del clam de molts com si fossin un / 8. Tom sense cabana ni oncle. Aquells humors que trasbalsen els crios / 9. El basc diu que no al cor del trapezista. Aquell mal gust de la gorra rebregada. Just enmig de la berruga / 10. Alemany de tota la vida. Encantat com el pa remullat / 11. Una d’un. Ara es posa i ara es treu, aquest jersei. I una d’una / 12. Esgarrapall (fins a fer un tall al gra?). Embolicar bàrbarament?: no, carril perquè reculi el tren / 13. Allò que sona del carpaccio. Es clava, s’atonyina i se li fa el que vulguis.. VERTICALS: 1. Clorur de col·liri?: no, cercle astronòmic. Enciam amb molt de gust de llet / 2. Metall preciós a fora. Angle de carrer sempre disposat a donar suport. L’erra dos cops / 3. Agrupació de trastornats en reivindicació del comí. Versió de l’home del sac que va en ascens / 4. Sol mostrar més feblesa que el nom. Arma d’instrumentació massiva en mans del director / 5. L’element llegendari del problema. Per ser un bolet té un estrany glamour / 6. Cant del cigne. No és que s’atipi de braó, només el defensa. Ell a l’ascensor / 7. Banderilla de pell humana. Remenant el bolso he trobat donatius / 8. És a l’endo com el yin al yan. Del serpent que quan s’enfila pot ser mortal. Sona com sé / 9. Paralitzat escoltant en Pau Riba. Part interior de l’anella / 10. Lligada per sota. Barri on es plorava molt per culpa de la poesia / 11. Extrems del Manchester. Equidistant entre l’abstemi i el borratxó. Avió descarregat / 12. Grava que assenta els rails i oculta els albats. Punts que no puntuen però curen.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

al que calgui, i si toca anar a collir bolets... doncs som-hi. Ah! Recorda que no tens brúixola interior i, per tant, ets un possible candidat perquè surti la teva foto amb aquest titular: «Perdut boletaire novell».

TAURE: Darrerament, i en el teu cas, el que sí que esdevé una autèntica gimcana és trobar els parells dels teus mitjons per la casa. Si l’origen del desordre no prové de tu, és bon moment per proposar idees i tècniques que facilitin l’ordre al teu entorn; si prové de tu... it’s up to you, too.

BESSONS: Conflictes amb els teus bessons que transcendiran, especialment, en el pal amical. Tingues en compte que no es tracta de prendre decisions sobre què cal fer amb els teus amics, sinó més aviat d’acceptar-los tal com són. Comptes amb el recolzament dels cranc per compartir els teus conflictes.

CRANC: Passes per una temporada de sensibilitat i amb ganes de contacte amb la natura. Proposa als àries d’anar a buscar bolets un parell de dies –ja demanareu els apunts. Un bon llibre serà la millor companyia per a la nit. En general, mes agradable i propici a cultivar l’espiritualitat i també l’amistat.

LLEÓ: Per què t’entossudeixes a voler tenir raó sempre? Et penses que els teus principis són d’allò més ferms i universals... Fins i tot et penses que haurien de ser contemplats pel dret constitucional. Doncs sàpigues que

Impostura / RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal Hi ha un curiosa forma de masoquisme modern, molt practicada, consistent a parar atenció als exabruptes de l’enemic. Ràdios com la COPE, diaris com l’ABC o canals com Intereconomía. Jo no hi sé trobar el gust, en una enrabiada gratuïta, i per tant en fujo. També estava per fugir l’altre dia del Divendres de TV3 en veure que hi predicava en Xavier Sardà, un subjecte amb el qual crec que no ens posaríem d’acord ni en la marca de tabac. Però amb el temps de trobar el botó de canviar en vaig sentir un parell de frases, prou perquè se’m disparés un automatisme de filòleg i decidís escoltar-lo. No pas el contingut, allò que deia, sinó la forma: com ho deia. En Sardà és fill de família catalana, o com a mínim un dels dos progenitors n’era, perquè el seu català és de llengua materna. Però té un element estrany que crida molt l’atenció: se li tanquen les vocals. El tancament vocàlic és un fenomen fonètic com tants altres, i no té re d’estrany: existeix a tot arreu. En el nostre cas, com més amunt i més a la dreta, més es tanquen. És a dir, a l’Empordà són més tancades que no al Penedès i al Rosselló més que a l’Empordà. És un tret que fins els llecs en lingüística reconeixen i associen immediatament a la parla corresponent (igual que la pronúncia tancada

SudokusWeb.com

n’aprens més quan descobreixes que no tens raó que no pas quan la tens

de la E neutra, que atribuïm immediatament a Lleida). El que passa és que en Sardà parla un estàndard central, per això aquest tret xoca de seguida. I per què ho fa? Ja us ho diré: perquè ell (i molts altres, alto) confon la genuïnitat amb la ruralia, i es pensa que el català correcte ha de sonar, com si diguéssim, una mica rústic. Perquè el barceloní, i tot el central en general, li deu sonar massa estripat. I és clar, com que ell es presenta com a bon espanyol, per evitar que l’acusin de ser poc català, ostenta aquest catalanesc, mig imitació de gironí mig de prohom del XIX, com per dir ‘Veieu, jo sóc espanyol, és clar que sí, però també català, i de soca-rel, mireu quin català més pur que gasto’. Que en el fons vol dir: es pot ser català i espanyol alhora. Aquesta síndrome, que alguns lingüistes anomenen espertiana (per allò de parlar engoladament, com la Núria Espert), també afecta gent que no té re d’espanyolera, ans al contrari: persones que, volent transmetre la idea que parlen molt bé, adopten en públic aquesta llengua impostada. El mal és que, sense voler, obtenen l’efecte contrari: l’interlocutor, sobretot si és foraster o nouvingut, es pot pensar que això del català és solemne, encarcarat i feixuc, i decidir que l’aprengui ta tia.

SudokusWeb.com

sempre. It’s up to you!.

VERGE: A voltes sou tant pràctics i terrenals que més que fer gràcia quasi fastigueja: des de quan anar a l’Ikea és sinònim de fer una gimcana? Què? Ara cal acceptar pop com a animal de companyia? A més a més, qui no et diu que no acabis trobant la cadira que buscaves per estudiar?. BALANÇA: Durant l’estiu heu estat una mica «neures» i no acabo de veure clar si ja us ha passat o encara dura l’efecte d’una quadratura planetària desfavorable. Tant se val, no us calen planetes perquè ja sou així de mena. Consell: feu un favor a la humanitat i NO estudieu psiquiatria!.

ESCORPÍ: Esteu un pèl torracollons i «neures», i no hi ha cap manual de psiquiatria que ho pugui arreglar. I és que vosaltres també sou així de mena1. Llegida la nota a peu de pàgina, puedo prometer y prometo que el proper mes us ho compensaré i no tindreu altre remei que fer les paus –valoraré l’esforç, i sapigueu que us tinc afecte.

SAGITARI: T’apuntes a anar a buscar bolets i això per a tu sí que és com una gimcana. Especialment si et proposes agafar-ne de totes les espècies –per l’estudi micològic de biologia- te’n menges un d’al·lucinogen per error (?). Doncs apa, com que ja estàs avisat no s’hi valdran excuses.

CAPRICORN: Tendència a tenir estrès gratuït (sense motius de pes) a causa de la posició de Júpiter respecte Mart. D’altra banda, semblarà que el món que t’envolta t’és aliè, com si no anés amb tu... Tanmateix, si trobes la manera pot resultar-te agradable i propici per desconnectar i alleugerir aquest estrès.

Sudokus diarios gratis para imprimir Sudokus diarios gratis para imprimirAQUARI: Període d’aparent desordre o inestabilitat. D’una banda, veus que hi ha coses que no et quadren i que et caldria canviar l’actitud; d’altra, les que no et quadraven ja comencen a encaixar en el teu puzle personal © 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com

9 3

8 9 1 5 4 7 3

6 4 8 9 7 1 2

1 2 7 6 5 3 4

2 5 3 1 8 6 9

5 7 9 2 3 4 8

3 1 5 4 6 2 7

7 8 6 3 1 9 5

5 6 2 3 7 9 4

4 1 8 7 6 3 5

7 9 4 5 1 2 8

3 4 9 8 2 1 7

9 7 5 6 4 8 3

8 2 3 1 5 6 9

9 6 5 1 4 3 7 2

5 3 1 8 7 2 9 4 6

4 7 2 3 6 9 8 5 1

13 A

12 G

11 U

SudokusWeb.com SudokusWeb.com

A T

T O A B

E L L

O V B

G R O R R

O M

C O M M O G U

C O

U N

U R

N O M B

A R

O R

C O M P

Solución al Sudoku de nivel Experto del díaSolución 14/10/2010 al Sudoku de nivel Medio del día 14/10/2010

Sudokus diarios gratis para imprimir Sudokus diarios gratis para imprimir

P U

R E 6

A N

N T

L L E N C I

E 7

X E 8

I E

T E 9

V I

R R M E U A

A R

O R

A N

R O S X

A R

V E B

D R A M

U T U

S T

L A B

10 11 12

fàcil

difícil

SDK DIFÍCIL 9

SDK FÀCIL

SOLUCIONS

1 De fet, la psiquiatria va aparèixer, inicialment, com a resultat dels esforços en estudis per comprendre els balança i els escorpins. Més tard, es va veure que també resultava útil per tractar la salut mental dels qui s’estan al vostre costat.

perquè així l’exterior no posarà entrebancs per fer el vostre camí interior.

tarà en el comportament extern, que serà realista i serè. Això us anirà bé

tendència a la introspecció més acusada que ells. Tanmateix no se us no-

PEIXOS: Passeu uns moments similars als dels cranc tot i que amb una

Sudoku de nivel Experto del día 14/10/2010 bon camí.

Página 2/2

SUDOKU per sudokumania.com Sudoku de/nivel Medio del día 14/10/2010

de pensaments formant cada cop idees més clares. Tranquil, va tot per

boca a boca L’HIPERBÒLIC/87 NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________

PILAR RAHOLA

«La llibertat de pensament

és la meva militància»

Llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va ser diputada al Parlament espanyol per Esquerra Republicana de Catalunya (1993-2000) i tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona, responsable de les àrees de Comerç, Consum i Turisme (1994-2000). En l’actualitat escriu una columna diària al diari La Vanguardia i col·labora amb Josep Cuní al programa Els matins de TV3, entre d’altres coŀlaboracions. El darrer llibre que ha escrit és La màscara del rei Artur. Com et vas plantejar el repte d’escriure La màscara del rei Artur? Jo volia descobrir-lo. Aquest home porta màscara per la vida, el que no sé és si a sota hi ha un home interessant, si és complex, si és de veritat... Com jo dic és un home sense atributs, o en té? Jo li volia treure la màscara, si no hauria fracassat i ell, d’entrada, pensava «que no me la tregui». En aquest estira i afluixa ens vam anar trobant. Vam anar confiant l’un amb l’altra. Ell es va obrir i també tot el seu món.

Al principi tots dos vau tenir dubtes per posar-vos a fer aquest llibre. Aquest llibre l’hem fet l’Artur Mas i jo, malgrat que cap dels dos el volíem fer. L’editorial ens truca a la porta tenint al cap la idea de la Yasmina Rezaa i Sarkozy. Primer van parlar amb ell i després amb mi. Era agafar algú tan abrupta i salvatge com jo, ja m’ho reconec, i alhora tant independent per fer aquest llibre. Jo defenso amb dents i ungles la meva llibertat de pensament, en aquests moments és la meva militància. Era posar-me a accedir, mirar i interpretar un polític en actiu que era una cosa que em feia molta mandra, molta basarda i molta por. I a l’Artur Mas li feia molta por que li caigués damunt la Pilar Rahola. Ell, el dia de la presentació, va dir que la Pilar Rahola et despulli no és qualsevol cosa. Has estat capaç de fer caure la «màscara» d’Artur Mas? Si l’Artur Mas no hagués volgut explosionar, jo m’hauria quedat a mitges. És veritat que jo he ficat el dit a la nafra: he remenat, he buscat, he preguntat, he estat insidiosa per poder treure aquest

No tothom es planta davant de Jordi Pujol i li diu: «President, Artur Mas és el fill del pujolisme?» llibre... A veure, no tothom es planta davant de Jordi Pujol i li diu: «President, Artur Mas és el fill del pujolisme?». Jo recordaré tota la vida la mirada de Jordi Pujol. Però és que era l’única manera de fer el llibre. A la meitat del procés vaig veure que ja ho tenia, que me’n sortiria. Vaig patir molt al principi, pensava «se m’escaparà, me’l blindaran, me l’amagaran», tenia totes les pors del món, però jo crec que al final la màscara cau completament. El personatge esclata amb tota la seva complexitat, grandeses i misèries.

L’HIPERBÒLIC/87 boca a boca

Has fet un favor a Artur Mas amb aquest llibre que l’ajudarà a guanyar les eleccions? Jo no he estat mai pensant en termes electorals perquè no era el meu problema. El meu problema era ser honesta amb el que veia, radicalment compromesa amb el que anava descobrint i a partir d’aquí que el perfil es construís, que la màscara caigués. Era el meu únic objectiu, fins al punt que vam dubtar fins al darrer moment de si el llibre es publicaria després o abans d’eleccions.

I una llegenda urbana sobre Artur Mas que sigui certa? L’estereotip que diu que les relacions amb Pujol són dolentes és cert. En el terreny personal no es troben i en el polític recelen per molt que tots dos volen que a l’altre li vagi bé. Artur Mas serva una gran estima per l’herència de Pujol, però diu «jo no sóc Pujol ni sóc el pujolisme». I Pujol vol que l’Artur Mas guanyi, però té aquell rau-rau de «se m’acaba el meu temps, jo ja he entrat a la història».

Quina llegenda urbana sobre Artur Mas has descobert que era falsa? La llegenda urbana més rotundament desmentida és la del madelman, l’home sense cap mena de sentit, portat com un titella, que no té lideratge... Això és tan contrari a la realitat! L’Artur Mas és un tipus dur, té un lideratge únic i l’exerceix, no li tremola la mà quan ha de prendre decisions i genera i emana un gran respecte en els seus fins al punt que no hi ha ni tan sols una relació d’amistat. Ell diu clarament: «jo no puc ser amic dels meus perquè he de prendre decisions sobre ells».

Tu vas fer política, fins a quin punt et pot haver interferit a l’hora d’escriure el llibre? He de dir-te rotundament que és una època tancada de la meva vida i això ens ha donat molta llibertat a l’Artur i a mi. L’Artur Mas sabia que jo no buscava res d’ell ni ho volia. L’Artur Mas no estava en condicions d’oferir-me res perquè no m’interessava res del que em pogués oferir. I jo no estava en condicions d’oferir-li res més que la meva mirada, i aquesta era una mirada que podia ser problemàtica.

Sempre has tingut vocació de periodista? Sí, de fet, el que no havia tingut mai era la vocació política. Des de petita, quan em preguntaven què volia ser de gran, deia periodista. Sempre l’havia tinguda, potser estic parlant de quan tenia 8 anys. Jo era la típica que feia la millor redacció de la classe, això de les lletres i la comunicació em funcionava. Havia estat líder de classe moltes vegades. Vull dir que ja anava cap aquí. A més, era

una bona lectora, sóc una devoradora de llibres. Des de sempre havia pensat que l’anàlisi i crònica de la realitat era el que m’agradava. Segurament, on jo estic bé, on em trobo a gust, on puc aportar alguna cosa és exactament on sóc i és on em vull quedar.

Textos: Mònica Puntí Brun Fotos: RBA i Mònica Puntí Brun

deria.cat

CULTURA L’HIPERBÒLIC/87 NOVEMBRE 2010 __________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANEM

AGENDA NOVEMBRE10

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES Pensa, és gratis

L'alè del búfal a l'hivern

Joaquín Lorente

Neus Canyelles

La Butxaca

7'95 €

9'95 €

208 pàgines

196 pàgines

web Pensa, és gratis és un potent despertador i animador del cervell de persones, grups i empreses, perquè frase rere frase ofereix una allau de conceptes que exciten, animen i persuadeixen de la immensa capacitat i poder de la nostra ment. Els seus principis, extremadament pràctics i aplicables a l'instant, obren camins i suggereixen rutes. Es tracta de conèixer la clau de l'èxit, que inclou sempre una bona dosi de treball, molta intuïció i un pensament creatiu que ens ajudi a veure el que altres no veuen..

web Al final de la seva vida, l'escriptora Gwen Rees viu retirada en una illa del Mediterrani, on comença a escriure l’autobiografia d’una trajectòria vital agitada i turbulenta: nascuda a les Antilles i emigrada a Anglaterra, ha fet de corista de cabaret, ha malviscut en llocs inhòspits i ha resistit nombrosos desamors, sempre entossudida a escriure. Quan tothom la dóna per morta, Esther March, una jove traductora i escriptora obsedida per la figura de Rees, parteix al seu encontre i passa tot l’hivern amb ella.

µµ Dies: Fins al 23-11-2010

Bashir Lazhar, d’Evelyne de la Chenelière Teatre

Sala Beckett

Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona 902 10 12 12

µµ Dies: 23, 25, 26 i 27-11-2010

Festival No No Logic Festival

Biutiful

The Way

Alejandro

Emilio Estévez

González Iñár-

Martin Sheen,

ritu

Deborah Kara

Javier Bardem,

Unger, James

Blanca Portillo,

Nesbitt, Yorick

Rubén Ochan-

van Wageningen,

Seguint amb la seva línia habitual, el Festival No No Logic es disfressa dels seus protagonistes, tots ells artistes únics, personatges que formen part d’un puzzle d’una única peça. El seu caràcter experimentador alhora que divertit atrau a un públic ampli de mires que anhela deixar-se sorprendre per actuacions i activitats rares de veure sota un mateix cartell, en ocasions aparentment antagòniques, en una barreja provocadora d’estils. al MACBA,

diano, Félix

Simon Andreu,

Cubero.

Emilio Estévez.

138 minuts

119 minuts

PEL.LÍCULES

Biutiful retrata la història d'Uxbal. Pare abnegat. Fill desemparat. Intermediari de l'ombra. Pròxim als desapareguts. Atret pels fantasmes. Sensible als esperits. Supervivent al cor d'una Barcelona invisible. Sentint que la mort li ronda, intenta trobar la pau, protegir els seus fills, salvar-se a si mateix. La història d'Uxbal és senzilla i complexa, igual que les nostres vides d'avui.

The Way és la història de Tom Avery, un prestigiós oftalmòleg de Califòrnia que un dia rep una trucada des de França en la qual se li comunica que el seu fill Daniel ha mort en un temporal als Pirineus. Tot i que la relació amb ell mai va ser gaire bona, Tom, desolat, viatja a França i descobreix que Daniel començava a fer el Camí de Santiago, per aquest motiu decideix fer-lo per ell.

VIDEOJOCS

al Convent de Sant Agustí i a la sala Espai Jove La Fontana www.laollaexpress.org

µµ Dies: fins al 12-12-2010

Gata sobre teulada de zinc calenta Teatre

Teatre Lliure

µµ Dies: 01-12-2010

Montseny, 47

Wooden Shjips

08025 Barcelona

Concert

Sala Apolo

www.teatrelliure.com

Nou de la Rambla 111-113

08004 Barcelona www.sala-apolo.com

µµ Dies: 01-12-2010

Band to watch: Women Concert

Sala Razzmatazz

Star Wars: El Poder de la Força II

Pamplona, 88

08025 Barcelona www.salarazzmatazz.com

Els Sims 3

http://www.lucasarts.com/games/theforceunleashed2

http://es.thesims3.com

La saga de Star Wars continua amb Star Wars: El poder de la Força II, l'esperada seqüela del joc de Star Wars més venut de la història, més de set milions de còpies a tot el món.

En Els Sims 3 els jugadors podran crear Sims de personalitats úniques, complir els seus desitjos... o no, i controlar les seves vides dins d'un barri obert. Gran varietat de característiques noves que el fan més fàcil.

µµ Dies: 02-12-2010

The tallest man on Earth Concert

Sala Razzmatazz

Pamplona, 88 08025 Barcelona www.salarazzmatazz.com

L’HIPERBÒLIC CULTURA

L’HIPERBÒLIC/87 A...Z __________________________________ NOVEMBRE 2010

ESCOLA D’ESCRIPTURA

I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ µµ Dies: 17-12-2010

Motörhead Concert

Palau Sant Jordi

Passeig Olímpic, 5

Barcelona

µµ Dies: Cada dilluns

Rachel Arieff presenta: Anti-Karaoke Karaoke

Cada dilluns, la showwoman americana Rachel Arieff presenta aquesta estranya fusió entre un concert de rock, un karaoke underground i un espectacle de Broadway. www.antikaraoke.com

µµ Dies: fins al 31-12-2010

El dret a l’educació

µµ Dies: 07-12-2010

Lady Gaga

Exposició

Museu Marítim de Barcelona

Concert

Palau Sant Jordi

Av. Drassanes, 1

Barcelona

Passeig Olímpic, 5

Barcelona

Línia discontínua Fins aleshores el món s’havia dividit en els que, per la vorera, s’apartaven per deixar passar els altres i els que caminaven en línia recta. Aquell dia era el seu aniversari i ell no l’havia felicitada. Això a ella no li hauria passat mai. Mai! Quan aturà l’assecadora per esbrinar què coi era el que fotia aquells cops contra el tambor va pensar que no. El món no es dividia en els que, per la vorera, s’apartaven per deixar passar els altres i els que caminaven en línia recta. El món es dividia entre els que, amb un rellotge aturat, esquerdat i entelat a les mans, pensarien que l’endemà en comprarien un altre i els que entenien que tot s’havia acabat. En aturar la seva inspiració, s’esquerdà els genolls contra el terra i clavà els ulls entelats en el rellotge de butxaca. En acceptar la feina, el Manel l’hi havia deixat com a penyora sobre una lleixa, amb una nota de «t’estimo i et deixo el rellotge que ens va unir perquè vagis restant les hores que ens separen». Encara sortia escalfor de l’assecadora quan va sonar el telèfon. ─És la casa del Manel Franch? ─No, aquesta ja no és la seva adreça. Atalaià l’esfera desenfocada i es precisà a sotto voce: No ho és des de les vuit hores, vint-i-tres minuts, dotze segons. ─I no sabria pas a qui hauríem d’avisar? Tenim una situació una mica delicada, aquí. No. El món no es dividia entre els que, amb un rellotge aturat, esquerdat i entelat a les mans, pensarien que l’endemà en comprarien un altre i els que entenien que tot s’havia acabat. El món es dividia entre els que, amb un telèfon a la mà, pensarien que el rellotge s’havia escolat a la rentadora per, ben quiet, fer-se metàfora de la notícia fatal i els que sabien que havien ficat el rellotge a la rentadora per remullar el per què m’has deixat sola, per ensabonar el per què no tornes, per fer giravoltar l’amb qui deus estar ara, per suavitzar el temps de pel·lis amb suplement de formatge i crispetes dolces de microones, per centrifugar les hores del cap sota el coixí i per aturar definitivament les hores de l’altre. ─A mi. A mi, però no cal , perquè ja ho sé, perquè he estat jo, l’he aturat jo. ─Doncs el tenim aquí ingressat desvariejant, amb una amnèsia psicògena. Se li desentela el senderi, se li conglutinen les fissures de les ròtules, se li revifen els circuits. ─On? A Barcelona? ─Aquí al Clínic. Ha baixat d’un avió que només venia de la Corunya dient que ha perdut la noció del temps pel canvi horari i que ja no sap la seva adreça ni si l’esperava algú. Engrapa un paquet de regal que es nega a donar-nos i s’hi està deixant les ungles. Potser millor que vingui vostè a fer-li’n cinc cèntims, no?

933429920

Muriel Villanueva i Perarnau µµ Dies: 11-12-2010

µµ Dies: fins a l’01-01-2010

Aphex twin & friends

Perdre’s en un laberint

Concert

Exposició

Centre de Cultura

Sala Razzmatazz

Pamplona, 88

08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

Contemporània de Barcelona Montalegre, 5. Barcelona 933064100

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08 www.campusdescriptura.com