90
C I L Ò B L’ H I P E R fe b re r
LA REVISTA
20 11
DELS UNIVERSITARIS
La convidada- pàg.
WWW.DERIA.CAT
ASSOCIATS A
12
Laia Sanz, «no m’agrada perdre ni a la Play»
Reportatge- pàg. 16
La cervesa, un munt de sabors
g. 20 Maria Lapiedra - pà
orat!
El sexe està sobreval
La competència
«Per ser escoltat més que sentit»
2
OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/90 febrer 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
Sumari
N90 - febrer2011 02 - EDITORIAL L’HIPERBÒLIC AVANÇA 03 - LA IMAGE LA MUSA D’INGRID PICANYOL 04 - APUNTA’T CJB I MANS UNIDES 05 - UNIVERSITAT I RECERCA «DIGUES LA TEVA SOBRE LA UNIVERSITAT» 06 - ELS CONVIDATS LA COMPETÈNCIA 07 - ALTAVEU MAZONI, EL CROMOSOMA POP
Editorial
L'Hiperbòlic avança L'Hiperbòlic comença, amb aquest número, una nova etapa en la seva ja llarga trajectòria periodística. A partir d'ara, Edicat, l'empresa editora, suma esforços amb el Grup Nació Digital de cara a ampliar continguts i a una major diversitat en els canals de difusió dels diversos productes periodístics. En conseqüència, L'Hiperbòlic disposarà d'una major capacitat d'edició, un increment en la qualitat i diversitat dels continguts periodístics i accés a nous formats digitals que s'aniran desplegant al llarg dels pròxims mesos. Tot plegat, amb la intenció de consolidar aquesta publicació com a mitjà de referència dins l'àmbit universitari. La intenció és que L'Hiperbòlic guanyi en actualitat i profunditat, amb la incorporació de noves seccions pensades per atraure l'interès dels lectors i facilitar informació dels serveis que estan a disposició dels lectors que conformen aquest segment social. Tot plegat, amb una referència clara de país i essent conscients que L'Hiperbòlic s'adreça a una franja de lectors estratègica per a una llengua que necessita el suport de la comunitat universitària.
*
12 - ENTREVISTA LAIA SANZ
deria.cat
Flaixos
11 - PUBLIREPORTATGE POLSERES VERMELLES
El «waka» rumor, més a prop de confirmar-se. Gerard Piqué, jugador del FC Barcelona, ha publicat, a través d’un missatge al seu twitter, una fotografia amb la cantant colombiana Shakira. La imatge és de la celebració de l’aniversari de tots dos el passat 2 de febrer.
16 - REPORTATGE LA CERVESA, UN UNIVERS DE SABORS
22 - CLÀSSIC D’ERRADES LA ROCA 22 - CULTURA AGENDA 23 - ESCOLA D’ESCRIPTURA (IN)FIDELITAT
Edita: Grup Nació Digital President del Consell editorial: Josep Ritort. Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador. Redacció i edició: Diego Giménez i Susana Perdomo. Assessorament lingüístic: Xavier Borràs Assessorament editorial: Antoni González. Impressió : Imprintsa Dipòsit legal: B-48091-2007. SCG Aquitània SL C/Dos de Maig, 270, b. 08025 Barcelona. Redacció: 90 433 52 96. revista@edicat.net. Publicitat: 90 451 61 70. jordi@edicat.cat. Web: www.deria.cat
SUBSCRIPCIÓ: 1€ (administracio@edicat.cat)
La il.lustració
18 - PETITS ANUNCIS GUIA JOVE
20 - SEXE AMB MARIA LAPIEDRA EL SEXE ESTÀ SOBREVALORAT!
0'1% Nom: «Waka-waka»
14 - TENDÈRIES SOS! ZONES SENSIBLES AL FRED
19 - ORIENTA’T AMB EDUCAWEB APRÈN A MEMORITZAR
Ara ja ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT
Textos: Salvador Cot
09 - MÚSICA INTERNACIONAL KYLIE MINOGUE AL SANT JORDI 10 - REPORTATGE CATALUNYA EN 135 PAISATGES
Troba’ns!!!
Lloc:
Egipte
El país nord-africà és l’epicentre de l’atenció mundial per les manifestacions que els opositors al règim de Hosni Mubarak estan duent a terme a la capital del país, El Caire. Tot l'Egipte demana la retirada del poder del dictador egipci, que aviat farà 30 anys que és al poder.
Dada:0’1%
L’economia millora en una dècima la previsió del Govern per al 2010. Segons l’últim butlletí del Banc d’Espanya l’economia espanyola va caure un 0,1% en el conjunt de 2010, tot i que va tornar a créixer un 0,2% en el quart trimestre després d’haver-se estancat en el trimestre precedent.
L’HIPERBÒLIC/90 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ febrer 2011
Es busquen joves talents
3
T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vols fer conèixer els teus dibuixos? Si tens un espai web —com un Flickr o un Fotolog— no ho dubtis. Envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem el millor a «Es busquen joves talents!».
La musa, d' Ingrid Picanyol - http://www.flickr.com/photos/ingridpicanyol Em dic Ingrid Picanyol, tinc 22 anys i visc a Vic, vaig estudiar fotografia artística durant tres anys a Barcelona i posteriorment em vaig graduar en els Estudis Superiors en Disseny Gràfic a Vic. Actualment treballo a Suki Design Studio com a dissenyadora gràfica a Vic i paral·lelament combino la meva altra gran passió que és la fotografia. Amb vista a un futur molt proper tinc pensat preparar una exposició. El meu actual flickr combina treballs fotogràfics i de disseny gràfic
La fotografia va formar part d'una exposició d'un quants fotògrafs joves a Barcelona que va recórrer diversos emplaçaments. L'exposició prenia com a tema el dels mites clàssics i aquesta foto en concret representava La Musa. És el reflex d'una mirada crítica sobre la figura de la musa i de la forma amb què s'ha representat al nostre entorn més vulgar i quotidià. Una cosa així com la caiguda d'un mite o la musa: qualsevol de nosaltr@s.
apunta't L’HIPERBÒLIC/90 febrer 2011 _____________________________________________________________________________________________________
Apunta't a
MANS UNIDES
Apunta't al
CJB
4
Viu al màxim la teva vida universitària! Ets universitari a Barcelona? Sabies que el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) aplega a 10 entitats estudiantils que tenen presència a les universitats de la ciutat? Tens molts motius per associar-te a un dels sindicats d’estudiants que formen part del CJB. Per què? Doncs perquè a través d’un sindicat d’estudiants podràs: - Defensar els teus drets com a estudiant. - Millorar la teva facultat, en tots els àmbits. - Treballar per un ensenyament públic i de qualitat. - Incidir per millorar els processos i espais de decisió de la teva universitat. - Trobar assessorament i recolzament per als teus problemes de gestió acadèmica. - Conèixer moltíssims joves universitaris d’altres estudis i facultats. I, sobretot: - Viure al màxim la vida universitària!
Acció Estudiantil (www.accioestudiantil.cat)
Només cal que t’informis bé i triïs la teva opció. Aquí tens un llistat de les diferents entitats i dels seus webs perquè puguis conèixer-ne els plantejaments i com ho has de fer per formar-ne part i participar-hi. No deixis escapar l’oportunitat! +Info a www.cjb.cat
Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians http://mcjbcn.com/muec/
Associació de Joves Estudiants de Catalunya (www.ajec.cat) Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) (www.aep.cat) Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials (www.aiesec.org/spain) Associació Universitària Sin Vergüenza (www.sinver.org) Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (www.fnec.cat) Magma-Associació per a Promoure la Recerca Jove (www.magmarecerca.org)
Sindicat d’Estudiants (www.sindicatdestudiants.net) Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (www.sepc.cat)
Implica’t en la lluita contra la fam i la pobresa al món! Mans Unides centra la campanya d’enguany en la lluita contra la mortalitat infantil Tu també pots contribuir a fer un món més just L’any 2011 Mans Unides celebra la campanya 52. Continuem treballant per assolir l’objectiu irrenunciable de la nostra missió: acabar amb la pobresa i la fam al món. Però, a més, aquest any, dins de les campanyes dedicades als objectius de desenvolupament del mil·lenni, hem vinculat la nostra a la reducció de la mortalitat infantil entre nens menors de cinc anys. Sabem que la pobresa és el territori on germinen moltes injustícies que afecten tres quartes parts de la humanitat. En la mesura que aconseguim reduir els nivells de pobresa, analfabetisme, malaltia i desnutrició, disminuirà la mortalitat infantil. Segons UNICEF, «uns 29.000 nens menors de 5 anys moren cada dia per causes que es podrien evitar fàcilment». Parlem d'11 milions de morts a l’any i de més d’un terç dinfants que moren per malnutrició . Mans Unides convida a cada persona a assumir la seva pròpia responsabilitat en la construcció d’un món millor, i seguir defensant la «opció pels pobres».
Per poder aconseguir estar més a prop de la consecució del quart objectiu del mil·lenni, Mans Unides fa una crida a aquelles persones que no es conformen amb la mera crítica destructiva i que saben que només és possible fer un món millor amb l’esforç individual de cada un de nosaltres. Mans Unides aglutina els esforços d’aquesta gent per donar-los una organització el més eficient possible. No es tracta d’aportar més o menys, sinó el que està dins de les possibilitats de cadascú. És per això que tot oferiment és benvingut, des d’una aportació econòmica, com a donant, fins a una mica de temps lliure, com a col·laborador. Fins i tot pots ajudar des de casa, com a cibervoluntari amb el desenvolupament de les nostres webs 2.0, com a redactor en línia o com a blogger. I si no pots col·laborar de cap manera, demostra el teu suport a Mans Unides en les accions d’activisme solidari al Facebook, al Twitter, al blog lafacultadinvisible.org, etc. Aquestes petites aportacions contribueixen a construir un món més solidari al Nord i un món més just al Sud.
Planta cara a l'immobilisme institucional dels governs i els organismes internacionals, passa a l’acció i digues prou a la passivitat que ens envolta i que ens impedeix actuar. Agustí Cirera +Info a www.mansunides.org
L’HIPERBÒLIC/90 publireportatge _________________________________________________________________________________________________ febrer 2011
5
«Digues la teva
sobre la universitat!»
Govern, rectors i estudiants creen el nou Consell de l’Estudiantat, per millorar la participació i la representació estudiantil a les universitats i amb la Generalitat Els estudiants estaran més presents en el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l’òrgan que reuneix Govern i universitats, gràcies a la creació del Consell de l’Estudiantat. Aquest organisme nou neix amb la voluntat de millorar la coordinació interuniversitària, la participació i la representació dels estudiants a les universitats catalanes i amb l’administració. Aquesta és una de les mesures a favor dels estudiants que ha sorgit del grup de treball que es va constituir fa un any amb representants del Govern i dels universitaris. Constituït com una subcomissió de la Comissió d’accés i afers estudiantils del CIC, el Consell de l’Estudiantat estarà compost pels representants dels estudiants de les universitats catalanes —presidents o portaveus dels consells de l’estudiantat o òrgan equivalent de cada universitat— més un representant del Govern, que hi exercirà la secretaria. Entre les competències d’aquest nou organisme hi ha debatre els temes d’interès interuniversitari que es proposin des del Govern o les universitats; coordinar els consells de l’alumnat de les universitats; representar la veu dels estudiants d’educació superior, o preparar les reunions de les comissions del CIC on hi hagi representació estudiantil. La constitució del Consell de l’Estudiantat és fruit de
Un segle de dones universitàries
la feina feta pel grup de treball que es va constituir fa un any en el marc del CIC amb representants dels
Maria Elena Maseras Ribera, nascuda a Vila-se- situació de la dona universitària des d’una perspec-
estudiants de les universitats catalanes, dels sindi-
ca, va ser la primera dona universitària de l’Estat tiva històrica i tenint en compte aspectes diversos:
cats d’estudiants i del Govern. Aquest grup de treball
espanyol. Es va matricular a la Facultat de Me- laborals, socials, culturals, educatius, psicològics,
ha acordat tota una sèrie de mesures a favor dels
Amb aquesta intenció, es proposa que els repre-
dicina de la Universitat de Barcelona l’any 1872, científics, tecnològics, de recerca, etc.
universitaris, que són les que el nou organisme de
sentants estudiantils tinguin un estand al Saló de
però no va ser fins el 1910 que una reial ordre
representació estudiantil haurà de treballar, priorit-
l’Ensenyament; donar informació als estudiants
del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts va Divuit experts de les universitats i d’institucions
zar i establir un calendari.
nous sobre els seus representants i els òrgans de
autoritzar l’accés lliure i oficial de les dones a la implicades en les polítiques d’igualtat de gènere
govern i gestió de les universitats en el moment de
universitat. Això passava set segles després de la han participat en aquest volum, editat per la Ge-
Aquestes mesures tenen la doble finalitat de po-
la matrícula; potenciar la informació sobre les elec-
fundació de la primera universitat de l’Estat.
tenciar la implicació i el sentiment de pertinença a
cions d’estudiants; elaborar una guia del represen-
el paper i l’aportació de les dones al món científic
la universitat dels estudiants en general i, a més a
tant estudiantil; o convidar els representants dels
Per commemorar l’efemèride, la Comissió Dona i i docent en els darrers 100 anys, però també per
més, facilitar la feina dels representants estudian-
estudiants als actes institucionals de les universi-
Ciència del CIC ha impulsat la publicació del llibre recordar les desigualtats de gènere que encara
tils i reconèixer la seva tasca.
tats i la Generalitat.
Doctes, doctores i catedràtiques, que parla de la existeixen.
neralitat. Les seves anàlisis serveixen per explicar
www.gencat.cat/universitatsirecerca
6
els coconvidats L’HIPERBÒLIC/90 GENER 2011 _____________________________________________________________________________________________________
La competència
«Per ser escoltat més que sentit»
El programa de ràdio, basat en fets reals, combina humor, crítica i genialitat de la mà dels «Òscar» De la mà d’Òscar Andreu i d’Òscar Dalmau, La competència, programa que s’emet cada dia a Rac1 de 12:00 a 13:00 h, és un espai, com bé diuen els creadors, basat en fets reals. Una mirada àcida i crítica amb molt d’humor sobre l’actualitat diària. Conviden Secundèria a assistir a un dia d’emissió.
ens el brinda el «Justo Molinero» de la genial mà
Després de fer cua amb un grup de 30 persones,
Minoria absoluta havia deixat el llistó molt alt.
que compten els minuts per sentir i veure com es
Sembla que en aquest any i mig heu superat
fa el seu programa preferit, entrem a l’estudi. Les
totes les expectatives.
rialles no es fan esperar i si haguéssim de destacar
O.D. Això ho dius tu. Ets molt amable.
un comentari que resumeixi l’experiència, aquest
O.A. Ens conformem a igualar-lo, amb audiència,
de l’Òscar Andreu: «La televisió són catorze polzades d’imaginació, la ràdio és una imaginació que no cap en 14 polzades». Amb els Òscar i la Natza Farré en parlem de tot plegat. Fa dos anys que feu el programa, oi? O.D. Sí, de fet aquesta és la segona temporada. Farà un any i mig que vam engegar el programa.
L’HIPERBÒLIC/90 els convidats
7
Foto: Roser Vilallonga / La Vanguardia
«Aquí una idea que has tingut a les deu, a les dotze l’has de posar en solfa»
més d’una cosa a l’hora. La força de la ràdio és que
paper i la seva veu (riu).
pots estar conduint i escoltant la ràdio.
N.F. Jo no utilitzo ordinador perquè sóc al·lèrgica als
O.D. Tot i que, també és veritat que el nostre pro-
teclats i ho faig tot amb ploma d’ànec.
grama està fet més per ser escoltat que sentit. Hi ha
O.A. Ploma d’ànec, en mata un cada dia, i paper de
oients que ens diuen que per estudiar, per exemple,
calc (riuen).
si que es posen música però amb el programa han
N.F. Sí, m’han fet un forat a la taula per posar la tinta
d’estar atents. Pot ser pel ritme, també.
(riuen).
Com ho feu per seleccionar els fets que passa-
Què és el millor i el pitjor de la professió?
Que recomanaríeu a un jove que es volgués de-
ran a formar part del programa?
N.F. El pitjor és el sou i que treballem tots els dies
dicar a la ràdio?
O.D. No t’ho sabria dir..., per l’humor que puguin
de l’any.
N.F. Que estudiés econòmiques o qualsevol altra cosa.
tenir. Mirem de no ser molt esclaus de l’actualitat
O.D. És política de la casa que en dies festius, en
O.D. Que no ens foti la feina, no sigui cas.
amb el «carinyo» de la gent, amb continuïtat i, so-
en el sentit que si s’està donant molta importància
què altres cadenes tenen programació especial,
O.A. El peix ja està tot venut aquí. Poden estudiar infor-
bretot, amb sous (riuen tots).
a un tipus de notícia que no es pot aprofitar, això no
aquí es manté la graella normal.
màtica i idiomes.
és un problema. Per exemple, sovint prescindim de
N.F. Tampoc no fem els festius locals, ja que el pro-
O.D. Que estudiïn «inglés» i «internet» que és el futur.
Com es prepara el programa?
notícies que serien portada de diari per buscar-ne
grama és pertot Catalunya.
(riuen)
O.A. El programa es va fent durant tot el dia, durant 24
una de secundària amb més possibilitats per fer
O.D. Encara seria pitjor si fos a nivell estatal.
N.F. Ara mateix, el periodisme i l’arquitectura són dos
hores. Aquest és un dels avantatges de treballar amb
humor. Notícies que en boca dels personatges té
N.F. Per això no fem ràdio estatal, per fer festa l’On-
camps que no tocaria.
xarxes socials. Fem una primera reunió a les nou de
molta més comicitat.
ze de setembre (riuen).
la nit, via correu electrònic, on fem una tria de temes
O.A. (fent de Mohamed Jordi). Perquè jo no parlo
Què és el que creieu que ha de tenir un bon lo-
castellà (riuen).
cutor?
d’actualitat, del que creiem que es parlarà. A partir
Com es crea un personatge? Com sabeu si fun-
d’aquí fem el que s’anomena l’esquelet del programa.
cionarà?
Amb aquest esquelet, l’endemà a primera hora, aca-
N.F. La veritat és que els personatges es van fent
I el millor?
bona dicció, mínimament acurada.
bem d’enllestir, escriure o actualitzar les notícies.
grans a mesura que hem anat fent el programa i
O.A. Les vistes i perquè ve molt de gust treballar amb
O.D. Però tampoc és imprescindible, a vegades
O.A. Bàsicament, que se l’entengui, que tingui una
sense haver de meditar-ho molt. Fins i tot en el di-
gent jove, d’esperit, i amb la ràdio líder del teu país.
sents cada cosa a la ràdio.
Per això dieu que el programa està basat en fets
recte surten coses que després aprofitem. És una
O.D. La immediatesa, també. Fent la comparació
N.F. Jo ho trobo imprescindible. A mi em molesta
reals, oi?
qüestió menys estudiada del que la gent es pensa.
amb la tele, des de que escrius una idea fins que
molt que la gent no sàpiga dir les «erres» i estigui
O.A. Sí, exacte.
Es tracta de ser genis, i com que aquí tots ho som,
acaba sortint passa molt de temps i per moltes mans.
fent ràdio. De petita jo volia ballar, però era molt
O.D. També, era un dels requisits de la direcció.
les coses surten soles (riuen tots).
Aquí una idea que has tingut a les deu, a les dotze
maldestra. No era lo meu. Amb la ràdio passa el
l’has de posar en solfa.
mateix. Que parlin els que en saben.
Que el programa que substituís el Minoria fos un programa basat en l’actualitat diària. Nosaltres vam
(A l’O.A.) Abans, al programa, has dit una frase
N.F. Aquest és un tòpic de la ràdio, però que és molt
demanar no centrar-nos en política perquè no ve-
fent el personatge del Justo Molinero que podria
veritat. Tu mateix et pots fer més o menys les coses.
Textos: Diego Giménez
nim del periodisme polític, com en Toni Soler o el
definir el que és la ràdio. Estàs d’acord amb ell?
A la tele necessites cinquanta persones per fer una
(diego@edicat.cat)
Queco. En aquest sentit vam coincidir amb la direc-
O.A. S’hi apropa, sí. A més, d’alguna manera, als
cosa i aquí amb un micro t’apanyes bastant.
ció perquè és el que tenien en ment.
homes, els fa una mica dones, ja que ens permet fer
O.A. Això t’ho diu la Natza que treballa amb llapis,
*
Fotos: Cedides
deria.cat
8
ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/90 febrer 2011 _____________________________________________________________________________________________________
Mazoni,
www.enderrock.cat
el cromosoma pop
Marcel Cranc Imagina (Primeros Pasitos) Pop
El músic de la bisbal presenta el seu sisè disc d’estudi, ‘Fins que la mort ens separi’ Poden comptar-se amb els dits d’una mà —i en sobren!— els casaments als quals ha assistit Jaume Pla, Mazoni, i no cal dir que la roba que ocupa el seu armari s’allunya d’aquest tipus d’estilisme. Tot i això, el sisè disc d’estudi del músic i compositor de la Bisbal es titula Fins que la mort ens separi (Bankrobber, 2011). Després del partit entre l’esperança i l’eufòria que ja ens presentava fa un parell d’anys amb Eufòria 5 – Esperança 0, ara salten al camp dos nous jugadors. L’univers interior s’ha de batre en duel per fer-se sentir en el món exterior. Qui guanyarà el matx? Amb un títol de referències tan clàssiques, la pregunta és obligada: Mazoni creu en l’amor per sempre? «No! He posat aquest títol per diverses raons. La primera, perquè el considero força anacrònic: avui en dia ja no cal que et separi la mort, ja et separes tu abans. La idea de l’amor com una cosa que es realimenta i que sempre creix la veig molt complicada. Sobretot en una generació que està més preocupada per satisfer els seus interessos que no els del seu entorn: que prefereix no tenir fills per mantenir el seu estatus de vida». Mazoni divideix les cançons del seu nou disc en tres tipologieMazoni divideix les cançons del seu nou disc en tres tipologies diferents: «N’hi ha de desamor (i amor a la vegada), n’hi ha d’altres sobre la mort i també n’hi ha on plantejo històries, però, al contrari d’altres vegades, no les jutjo, ho faig sense prendre-hi partit». El músic bisbalenc ha volgut treballar especialment
El tercer disc del mallorquí Miquel Vicentsastre és una d’aquestes delicatessen a què darrerament ens estem «malacostumant» els melòmans catalans, tal com passava als seus treballs anteriors, Animal fràgil (Blau, 2006) i Ara (Primeros Pasitos, 2008). Alliberat de la cotilla electrònica que li havia costat inevitables associacions amb el pop francòfon de Dominique A, Marcel Cranc s’endinsa en la seva nova obra en territoris més orgànics. Més que imaginar, Cranc somia cançons amb un regust oníric, entre la faula («Caputxeta») i el somni de la infància més idealitzada («Asteroide B612»).
Albert Pla i Joan Miquel Oliver Concert a París (Blau/DiscMedi) Pop-rock
les melodies d’aquest sisè disc. «És més oníric. Es podria dir que és com un pont entre els tres discos en català i el 7 Songs for a Sleepless Night (BankRobber, 2003). És un retorn als meus orígens, però des de la perspectiva actual: un entremig amb coses de tots dos períodes». Mazoni també reflexiona sobre la música i com ens influeix. «Quan ens fem grans ens costa molt més que ens toquin la fibra, amb pel·lícules o amb música per exemple. Aquells discos que et van impressionar als 15 o 17 anys... I no és que ara les coses siguin pitjors, sinó que nosaltres tenim la pell més dura. Però s’ha de fer l’esforç: no s’hi val a pensar allò que abans la música era més bona, sinó que has d’esforçar-t’hi per tenir una nova mirada, ser-ne conscient i seguir buscant». La música és, segons admet, una de les poques coses amb les quals es compromet. «Em considero bastant caòtic, vaig d’un cantó a l’altre, canvio d’opinió..., però quan faig un disc i s’ha
acabat, és físic —ai del dia que els discos no siguin físics!, m’hauré d’inventar alguna cosa. Els tinc tots allà guardats en una caixa, veig una cosa que existeix, és meva, ho he fet! Em dóna tranquil·litat.» A Fins que la mort ens separi hi col·labora Sanjosex a «El cromosoma kamikaze» i el cor gospel Kèrigma a «Això nostre s’ha acabat (fos el que fos)». El nou treball es presentà en un concert exclusiu organitzat per Enderrock i BankRobber, el dimecres 9 de febrer a la Casa Orlandai de Barcelona.
*
Textos: Elisenda Soriguera Fotos: Àlex D. Cardona
deria.cat
Aquest duet de cantautors tan ben valorats —i encara més venerats— s’ha tret de la màniga un fals directe. Pretenen simular l’enregistrament d’un disc al mític Teatre Olympia de París, llençant la carnassa al mig de la pista, sense cap explicació, interpretant en aquest suposat teatre cançons ja clàssiques de la trajectòria d’ambdós, a més de «La Rambla», de Quimi Portet, amb l’astre d’artista convidat. Òbviament, Joan Miquel Oliver i Albert Pla són personatges capaços de fer una gran broma càustica amb la qualitat del seu art compositiu, però no hi ha gaire res de nou.
Yacine & The Oriental Groove Parabòlic (Kasba Music) Fusió
Yacine Belahcene (Nour, Cheb Balowski) presenta un nou projecte que comparteix ara amb el músic d’origen grec Yannis Papaioannou (08001, Orquestra Àrab de Barcelona). Nascut en gran part arran de l’experiència d’haver compartit escenari fa un parell d’anys amb la formació francoalgeriana Speed Caravan, el nou grup de Yacine Belahcene sona més rocker i alhora més mediterrani que mai, amb els llaüts —elèctrics o no— de Papaioannou. Yacine porta a Parabòlic cançons noves, revisions de peces de la seva trajectòria i, també, clàssics magribins.
L’HIPERBÒLIC/90 música internacional _________________________________________________________________________________________________ febrer 2011
9
novetats
Mission Bell Amos Lee
Kylie Minogue al Sant Jordi L’artista australiana torna als escenaris per presentar «Aphrodite» Kylie torna als nostres escenaris amb motiu de la gira mundial de presentació d’«Aphrodite», el seu últim disc. Una nova oportunitat per tornar a ballar grans èxits del pop com «In your eyes», «Spinning Around», «Ca’t Get You Out Of My Head», «In my arms» o el seu últim hit «All the lovers». Després d’haver superat un càncer de mama i més de 20 anys de carrera a l’esquena, la diva torna a Barcelona dos anys després de la seva darrera visita.
The Love EP Corinne Bailey Rae
Des del principi de la seva carrera, els esforços de Minogue per ser pressa seriosament com a artista van ser obstaculitzats per la percepció que no era més que una estrella del pop fabricada a base d’explotar la imatge que havia creat durant la seva estada a la sèrie de televisió Veïns. Minogue va reconèixer aquest punt de vista però va assegurar que si es forma «part d’una companyia de discos, crec que fins a cert punt és just dir que hom és un producte manufacturat. Hom és un producte i el que es veu és un producte. Però tot això no vol dir que no hi hagi talent al darrere i que no es prenguin decisions creatives». El 2000 va ser l’any de Minogue. L’artista va consolidar la seva credibilitat musical per haver mantingut la seva carrera més enllà del que els crítics havien previst. El diari Birmingham Post va assenyalar que «va existir una època, molt abans que ningú sentís a parlar de Christina Aguilera o Britney Spears, en què la cantant australiana, Kylie Minogue, va governar l’escena musical com a princesa del pop». Amb Stuart Price als comandaments de la nau, «Aphrodite» és un disc que s’escolta d’una tirada. Minogue s’ha proposat fer un disc que no decebi i al qual, independentment de gustos, no se’l pugui titllar d’usar farcits o temes d’escassa qualitat per completar-lo.
Quart àlbum d’ Amos Lee produït per Joey Burns, de Calexico, banda que exerceix d’acompanyament en l’enregistrament. El disc compta amb convidats com Willie Nelson, Lucinda Williams, Sam Beam (Iron & Wine), Priscilla Ahn, Pieta Brown i James Gadson. Per Amos Lee, la clau del seu quart àlbum, Mission Bell, era prendre’s el temps suficient per pensar, escriure i gravar unes cançons que complissin amb totes les seves expectatives. «Els meus dos últims discos van ser una mica precipitats perquè viatjava molt i no tenia la tranquil·litat necessària», diu. «Per a aquest em vaig prendre un any i mig de temps per estar sol a casa i compondre. He passat més temps amb aquestes cançons que mai anteriorment i crec que ha estat profitós.» Cançons com «Windows are Rolled Down» i «Flower» capturen moments profundament personals, mentre «Stay» i «Out of the Cold» tracten dels sentiments de Lee sobre la vida i les seves experiències.
Disc curt amb versions centrades en l’«amor». Amb cançons com «I wanna be your lover», de Prince, «Is this love», de Bob Marley, «Low Red Moon», de Belly, «My love», de Paul McCartney, o el «Que serà serà», popularitzat per Doris Day. Totes, versions que Bailey Rae descriu com un «homenatge a alguns dels meus músics preferits, a més d’una conversa amb algunes de les meves influències musicals». Per això diu sobre Prince que: «Vaig conèixer Prince a Londres en el seu concert a l’O2 Arena. Em vaig quedar sorpresa amb el concert, però fins i tot més impressionada per l’aftershow que va fer després en una petita sala on va arrasar amb tot a la guitarra. M’agrada molt cantar música rítmica, per això fer aquesta cançó era com un somni».
La joven Dolores El disc no només ha gaudit d’una producció espectacular de la mà de Price, que últimament està especialment inspirat, sinó que ha pogut col·laborar amb Tim Rice-Oxley, de Keane, que va escriure per a ella «Everything Is Beautiful», un mig temps més calmat i sense tanta perspectiva de taula de mescles.
*
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo
deria.cat
Christina Rosenvinge Inclou temes com «Desierto» i «Eva enamorada». El disc compta amb les col·laboracions de Steve Shelley (Sonic Youth) a la bateria, Jeremy Wilms en baix i guitarres; Charlie Bautista en guitarres i teclat; Aurora Aroca (Boat Beam) al violoncel, piano i cors; Benjamin Biolay, Geòrgia Hubley (Jo la tinc ) i el propi Wilms com a contrapunt vocal. El disc s’edita en una luxosa versió llibre disc amb tapes dures, i amb disseny de l’estudi alemany Hort. En la seva edició en vinil té un mastering especial, vinil de 180 grams, i una portada diferent. També s’ihi nclou el CD a l’interior.
10
reportatge L’HIPERBÒLIC/90 GENER 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
Catalunya ,
en 135 paisatges
El mapa dels paisatges mostra la gran diversitat del país El paisatge, als instituts L’Observatori del Paisatge, amb seu a Olot, té com a tasques principals tant el desenvolupament de les polítiques en la matèria —que han sorgit d’un conveni europeu i en què el nostre país se situa a primera línia continental— com la difusió i promoció a nivell social. En aquest sentit el mapa —la tercera experiència després de la d’Anglaterra i la de França— ja s’ha inclòs en un dels llibres de batxillerat i és la base pels materials educatius per a ESO «Ciutat, territori, paisatge».
El 2009 TV3 va proclamar la Costa Brava —amb Josep Cuní— com el paisatge favorit de Catalunya. El programa, amb un notable èxit d’audiència i participació popular, ens va mostrar «el país com mai no l’havíem vist». I si és cert que algunes de les propostes eren les estampes catalanes més tradicionals — Núria, la fageda d’en Jordà o l’estany de Sant Maurici— la petita pantalla també va mostrar paratges menys presents a l’imaginari col·lectiu com l’Ebre, el Priorat, els Ports o el Collsacabra. Però, en què es va inspirar TV3 per oferir aquest mosaic? En el mapa dels paisatges de Catalunya, una cartografia del territori català que representa el país en 135 paisatges, curiosament, el mateix nombre que els diputats del Parlament de Catalunya. Tot plegat es tracta d’una simple coincidència ja que, tal com explica Pere Sala, coordinador de l’Observatori del Paisatge, el treball es va fer sense tenir un nombre prefixat. Però què és paisatge? La resposta no és fàcil i al llarg de la història la seva definició ha esdevingut un «cavall de batalla» entre diverses disciplines científiques. Des dels que l’han volgut reduir als elements físics i biològics d’un territori (pedres, animals i plantes) als que el veien tan sols com la representació artística de l’entorn. Però, en els darrers anys, les visions més integrades han guanyat pes. «És la interacció entre els elements naturals i culturals que donen un caràcter particular, percebuda per la població que hi viu i la que s’hi desplaça», explica Pere Sala. De fet, societat i medi són dos elements indestriables ja que al llarg de les dècades hem «construït» paisatge sigui urbanitzant, conreant, gestionant boscos o pastures o, simplement, abandonant l’explotació d’un espai.
El mapa també pretén que la gent prengui consciència del lloc on viu. «Qui perd el seu paisatge, perd la seva identitat.» El mapa va sorgir a partir de l’elaboració dels set catàlegs de paisatge —un per cada futura vegueria— i de la definició d’unitats a partir d’elements com el clima, les formes de relleu, la vegetació, els usos del sòl, el patrimoni o elements perceptius (textura, colors, formes...). I tot plegat donant importància a la participació ciutadana. Pere Sala explica que en diversos tallers es va demanar a la població «dibuixar el paisatge amb el qual es reconeixien» per definir-ne les característiques i també posar-hi nom. De fet, algunes de les 135 denominacions —per exemple la vall del Silenci o les Garrigues Altes— són fruit d’aquestes propostes. I és que el mapa —a banda de donar servei a les polítiques de planejament territorial i urbanístic— també pretén «que la gent prengui consciència del lloc on viu». En aquest sentit, parafrasejant un popular refrany és clar que «Qui perd el seu paisatge, per la seva identitat».
Posar en valor els paisatges oblidats El mapa ha constatat una intuïció: Catalunya és un país molt ric i divers paisatgísticament. I també pot ajudar a canviar un imaginari col·lectiu que prima el verd i els paisatges muntanyencs, en especial els pirinencs, «per influència directe del romanticisme i del primer catalanisme polític», recorda Sala. La preeminència d’aquest arquetip paisatgístic ha deixat històricament massa de banda la «Catalunya seca», tot i ser pintada per Miró o Picasso i, si més no la litoral (la mediterrània), haver estat lloada pels noucentistes.
han emergit en l’imaginari col·lectiu paisatges com els del riu i el delta de l’Ebre o altres com el Priorat». De fet, una de les conseqüències de la feina de l’Observatori ha estat la promoció turística, social i mediàtica de paratges amb denominacions desconegudes més enllà de les pròpies contrades, com els secans d’Utxesa, la vall del Llobregós, l’Ardenya-Cadiretes o el Lluçanès entre d’altres.
*
Textos: Arnau Urgell i Vidal
Fotos: L’Observatori del Paisatge
«Els paisatges reals també són uns altres i tots tenen molts valors», afirma el coordinador de l’Observatori del Paisatge que celebra que la situació s’estigui revertint. «Els darrers anys
+INFO: www.catpaisatge.net
deria.cat
L’HIPERBÒLIC/90 publiREPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ GENER 2011
Polseres vermelles La sèrie, creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, apropa l’experiència vital de sis joves en un hospital «Polseres vermelles» és una sèrie de 13 capítols de 45’, creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, que retrata, amb humor i tendresa, el dia a dia d’un grup de nens en un hospital infantil. A diferència d’altres sèries de ficció ambientades en un hospital, a «Polseres vermelles» els metges cedeixen tot el protagonisme als pacients, en aquest cas cinc nois i una noia d’entre 10 i 15 anys que coincideixen en un hospital a causa de diverses malalties. Sense defugir les circumstàncies especials en què es troben, la història d’aquests sis nens i adolescents mostra les vivències i situacions pròpies dels nois i noies de la seva edat, però amb la diferència que el seu món és un hospital, i això fa que ho visquin tot amb una gran intensitat. Es podria dir que estem davant d’una sèrie de formació, un tipus de ficció on els protagonistes van desenvolupant, al llarg de la història narrada, la seva personalitat en aquesta etapa clau que va des de l’adolescència i la joventut fins a la maduresa. En aquest període es modela el seu caràcter, concepció
ROC (Nil Cardoner)
Està en coma des de l’inici de la sèrie, però la seva veu en off — alegre i infantil— ens explicarà tots els capítols i ens farà els resums del que veiem i sentim. És com si estigués despert a la seva manera i observant-ho tot. Va tenir un accident en una piscina i quan l’en van treure ja estava en coma. Sa mare se’n sent molt culpable.
IGNASI (Mikel Iglesias)
LLEÓ (Àlex Monner)
Té la cama amputada i es recupera a la planta infantil. Duu posades 4 polseres vermelles que no es traurà mai per demostrar d’on ve i quin és el seu rang. D’alguna manera, ja es coneix tot l’hospital perquè ha estat molts cops malalt en aquest i altres centres. És el veterà del grup que ajudarà la resta de la colla. Serà qui ini ciarà tothom en el món hospitalari i qui crearà el grup dels Polseres Vermelles.
CRISTINA (Joana Vilapuig)
Està ingressada per un cas d’anorèxia i veurem com passa per diferents fases de la seva malaltia. Ella creu que no té cap problema i que va ser ingressada a la força pels seus pares. Farà molts bons amics, especialment el Lleó i el Jordi.
del món i destí, en contacte amb la vida, que li serveix d’escola d’aprenentatge a través de les més diverses experiències. En aquest cas l’escola d’aprenentatge és un hospital. Per recrear l’ambient, la sèrie aprofita la dilatada experiència d’Espinosa en el món hospitalari —va passar deu anys de la seva vida ingressat en hospitals i des d’en fa cinc fa conferències a hospitals d’arreu— i, també, el to
TONI (Marc Balaguer)
JORDI (Igor Szpakowski)
Li acaben de diagnosticar càncer de tíbia. El seu cas vertebrarà tots els capítols. Veurem com passa aquests tres mesos, si finalment té càncer, si ha de fer la quimio, si li amputen la cama... El Lleó l’ajudarà i recolzarà en tot i tots dos compartiran habitació... I també rivalitzaran per la Cristina.
Ha tingut un accident de moto. S’ha trencat tots els ossos possibles. Durant tres mesos anirà fent la recuperació. És un noi especial. Es convertirà en el membre més sincer del grup, i això el portarà a ser políticament incorrecte i, alhora, molt directe amb els seus comentaris i reflexions. Té una relació especial amb el Roc, el nen en coma, i és capaç d’escoltar-lo. A través seu, el Roc es comunicarà amb la resta del grup.
És el més fatxenda de tots. Un nen acostumat a ser el líder i a humiliar alguns companys de classe. El seu pas per l’hospital canviarà la seva personalitat. Descobrirà el valor de l’amistat i del respecte i, també, haurà d’aprendre a acceptar la seva malaltia. Comparteix habitació amb el Roc, del qual aprendrà moltes coses. Els seus pares estan massa ocupats per a visitar-lo sovint. L’Ignasi s’adonarà que potser no té tants amics com creia, perquè ningú de la classe anirà a veure’l, però farà nous amics a l’hospital.
vitalista, la tendresa i el sentit de l’humor que caracteritzen tots els seus treballs. «Polseres vermelles» és una sèrie per a tots els públics, amb una gran intensitat emocional, que té com a nexe de la història les ganes de viure i l’afany de superació. Per als autors «Polseres vermelles» és molt més que una ficció pensada per entretenir. És una ficció que té transcendència social i respon a una clara vocació de televisió pública. TV3 afronta un repte per convertir aquest tema tan complex en una sèrie familiar, sense caure en la morbositat o el ridícul. La sèrie no tracta de malalties, sinó d’unes persones especials, els «polseres vermelles»; unes persones que, malgrat tot, són capaces d’afrontar la vida amb optimisme, afany de superació i ganes de viure.
*
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo
deria.cat
+info: www.tv3.cat
12
entrevista L’HIPERBÒLIC/90 febrer 2011 _____________________________________________________________________________________________________
Laia Sans
«No
m’agrada perdre ni a la Play»
La campiona del món de trial acaba d’arribar d’Argentina, on ha guanyat el Dakar De petita li feia enveja quan el seu pare marxava amb el seu germà a fer trial. Fins que ho va provar i des de llavors no ha pogut parar. Deu vegades campiona del món, nou d’Europa i en la seva primera participació s'enduu el Dakar. La perseverança, l’esforç i la lluita pels somnis són alguns dels valors que ens ensenyen els campions.
En trial, 10 vegades campiona del món,
I el fet que hagi vingut de motxiller, que hagi
9 d’Europa i ara acabes d’arribar del
estat a prop durant la carrera, el dia abans
Dakar amb el títol de campiona femeni-
comentar l’etapa..., tot això ha estat molt im-
na. Com ha estat l’experiència?
portant perquè tot hagi anat tan bé.
L’experiència ha estat molt maca. No m’esperava fer un resultat tan bo. Ha estat complir un
Hi ha moltes diferències amb el trial?
somni i, a més, em quedo amb molt bons re-
Sí, és totalment diferent. No té res a veure.
cords, molt bones vivències... Ha estat fantàstic.
El trial et dóna molt bona base per a qualsevol esport de motor. Es tracta d’un esport
L’ajuda d’Arcarons ha estat fonamental?
d’habilitat i al Dakar és tot nou: hi ha velocitat,
Totalment, perquè m’ha intentat ensenyar, en
navegació i són 15 dies de carrera, que això
un any, tots els seus coneixements del Dakar.
tampoc no ho havia viscut mai.
L’HIPERBÒLIC/90 entrevista
13
«El trial et dóna molt bona base per a qualsevol esport de motor» Si haguessis de triar, amb quin et quedes? Amb els dos. No puc triar. És diferent. El trial l'he fet tota la vida i és el meu esport, però el Dakar també m’ha agradat molt. Tens pensat presentar-te a la propera edició del Dakar? Sí, espero tornar-hi l’any que ve. Si anem als orígens, quin és l’impuls inicial que et porta al món del motor? És el que vivia a casa perquè el meu pare i el meu germà feien trial. Em moria d’enveja quan els veia marxar amb moto i jo no podia perquè era massa petita. A més, era una nena molt moguda i m’agradava provar coses noves. Vaig provar la moto i em va encantar. Com es forja una campiona?
«Quan faig alguna cosa m’ho prenc molt seriosament»
Amb molta passió pel que faig, crec que això és el més important, i amb molt de treball i esforç.
Quins són els teus projectes de futur? Intentar guanyar el mundial de trial femení, també competiré en el mundial d'Enduro femení, on espero millorar el tercer lloc de
Com a dona, t’has sentit recolzada o en-
l’any passat, i m’agradaria tornar a partici-
cara hi ha molts estereotips associats al
par al Dakar de l’any vinent.
Tal com raja
motor? La majoria de vegades m’he sentit recolza-
T’imagines una vida sense competició?
Data i lloc de naixement: 11/12/1985 a
da, però sempre hi ha excepcions i casos
No, perquè sóc molt competitiva en tots els
Barcelona
en què sents que la gent no et rep molt bé.
aspectes de la vida i quan faig alguna cosa
Un grup de música: Coldplay
Però, normalment he tingut sort.
m’ho prenc molt seriosament i no m’agrada
Una pel·lícula: Braveheart i La vida es
perdre ni a la Play. No, no m’ho imagino.
bella
Què aconsellaries a un jove que es vol
Un llibre: qualsevol del Ken Follet
dedicar a la competició?
Què signifiquen per a tu les motos?
Plat que cuines millor: pa amb
El que jo feia de petita. M’agradava molt
Han estat la meva vida i tota la meva vida
tomàquet (riu). Cuino fatal
i hi posava molta afició i molt treball. Fins
gira al seu voltant. Els n'estic molt agraïda.
Una mania: no en tinc
que no em sortia una cosa no parava. Era
Una qualitat: perseverança
molt perseverant. També has de tenir es-
Textos: Diego Giménez
Un somni: continuar sent feliç
perit competitiu, t’ha d’agradar i has de
(diego@edicat.cat)
Un viatge: a Austràlia
portar bé la pressió, però això són coses
Fotos: ACI Creativo
Tens fama de ser molt: tossuda
que també s’aprenen.
*
deria.cat
14
tendències L’HIPERBÒLIC/90 GENER 2011 _____________________________________________________________________________________________________
O K
SOS! Zones sensibles
E
C al fred K A
E K
El fred alenteix la circulació i disminueix l'aportació de sang a les extremitats
Les mans, els peus, les orelles! Són zones especialment sensibles al fred que pateixen pitjor que la resta del cos els rigors de l'hivern. És habitual, per exemple, que els llavis es tallin, que els peus facin mal perquè són com glaçons de gel, que la pell de les mans es ressequi… Necessiten cures especials i molta protecció. Encara que els humans siguem capaços de viure en els llocs més inhòspits, gràcies al fet que la nostra intel·ligència ens ha permès desenvolupar màquines i energia per adequar el nostre entorn, la veritat és que encara som animals de sang calenta. I la circulació sanguínia i el fred no es porten bé. El fred alenteix la circulació i disminueix, per tant, l'aportació de sang a les extremitats, les parts més llunyanes del cor i les menys vitals. És una reacció absolutament natural: si fa un major esforç per mantenir constant la temperatura, el cos es protegeix i activa els seus mecanismes de defensa, contreu els vasos sanguinis perifèrics per evitar perdre calor i envia la sang als òrgans vitals, entre els quals no es troba la pell. És per això, per exemple, que els alpinistes pateixen de congelació primer en els dits de peus i mans. Sense arribar a aquests extrems, aquesta és també la raó de l'aparició dels molestos penellons, unes protuberàncies vermelles i doloroses al tacte
i al frec que apareixen en mans i peus, principalment en els dits, però que també poden sortir a les orelles o a la cara. Hi surten pel fet que el fred i la humitat han glaçat aquesta zona i, si no es cuiden com cal, es poden produir úlceres i infeccions. També, hi ha persones que, davant el fred, pateixen problemes de dolor a les cames mentre caminen. Sol ser un problema associat a una mala circulació de retorn o a la presència de varices. Encara que sembli que la calor pot evitar-ho, mai no s'ha d'aplicar calor sobre aquestes cames ni acostar-les a estufes o calefactors, ja que s'agreujarien els problemes circulatoris. En aquests casos, cal consultar amb el metge.
Deu regles imprescindibles Els dermatòlegs proposen seguir deu regles senzilles per evitar problemes cutanis a l'hivern: 1. Protegeix bé la pell, especialment cara i mans, amb una hidratació adequada. 2. Cuida els llavis amb protectors labials hidratants i evita humitejar-los amb freqüència, especialment amb saliva, ja que s'irriten. 3. Nens i ancians tenen una pell especialment sensible i és freqüent que apareguin sequedats, fissures o escates. Cal extremar les cures. 4. Compte amb el remull excessiu. No abusis de dutxes o banys i evita sabons enèrgics, tria sabons suaus apropiats al tipus de pell. 5. El sol crema igual o més que a l'estiu. No oblidis la fotoprotecció si vas a la neu, els raigs solars potencien el seu efecte en reflectir-hi. 6. Compte amb els canvis de temperatura quan entris o surtis d'un local. El pas de fred a calor o viceversa és negatiu per a la pell, especialment en pells sensibles. 7. Usa roba i calçat de fibres naturals. Evita el calçat o roba no transpirable o irritant. 8. La psoriasi i la dermatitis atòpica empitjoren a l'hivern, igual que altres malalties cutànies. No oblidis visitar el dermatòleg. 9. Si a casa hi ha persones amb pell seca, sensible o amb malalties cutànies que empitjoren a l'hivern, augmenta la humitat ambiental amb algun humidificador o un sistema d'humidificació ambiental, posa tovalloles humides o un sistema similar sobre radiadors i focus de calor que ho permetin. 10. Cuida la teva pell i la de la teva família a l'hivern. Davant qualsevol dubte o problema cutani, vés al dermatòleg
L’HIPERBÒLIC/90 REPORTATGE
15
Vull una sopa
Entre les zones que més pateixen a l'hivern hi trobem: Ulls i llavis. La pell del contorn dels
ulls i dels llavis és una de les zones més delicades de tot el cos a causa, bàsicament, de tres factors: la fragilitat de la pell, molt fina i poc espessa; la presència de multitud de capil·lars sanguinis, i l'acció continuada de contraccions musculars. Aquesta és la causa que el fred tendeixi a provocar inflor sota els ulls, que pot arribar a convertir-se en bosses i ulleres que desemboquin en fines arrugues. Una cosa que pot passar, també, a la comissura dels llavis i sobre el llavi superior (la línia bigoti). Sense comptar amb el fet que el fred causa deshidratació, una cosa que ataca especialment a les mucoses si estan a la intempèrie i desprotegides, com passa amb els llavis. És per això que cal aplicar un
bàlsam labial adequat diverses vegades al dia i protegir aquestes zones de l'acció de l'aire amb bufandes, ulleres, etc.
Orelles. Són especialment vulnerables a
causa tant de la seva alta vascularització com a la seva pell fina i la seva estructura, separada de la resta del cap. Sol ser el primer lloc on sentim el fred. Cal protegir sempre amb cremes riques que continguin filtres solars, i tenir la precaució de tapar-les amb gorres o bufandes.
Coll i escot. Encara que tornen a estar
de moda els colls de cigne i els jerseis de llana, i aquest hivern potser pateixin menys fred, la veritat és que ambdues zones solen estar a la intempèrie com la cara, però no solem protegir-les amb la mateixa dedicació. Gran error: el coll evidencia, abans que cap altra part del cos, el pas dels anys i, encara que l'escot no pateixi les arrugues i el despenjament propis del seu veí, és una zona propícia a l'aparició de taques. Protegir-los és tan senzill com allargar la mà amb la hidratant facial cada matí i fer que arribi al coll i l'escot, encara que és molt millor recórrer a productes específics per a aquesta zona, ja que contenen tensors i desinfiltrants més actius que les cremes facials.
Mans i peus. Les extremitats són espe-
cialment sensibles al fred per raons purament fisiològiques: com hem dit, estan més lluny del cor i la sang alenteix la seva circulació quan fa fred. A més, les mans solen estar constantment exposades a l'aire i toquen aigua amb molta assiduïtat, de manera que es tornen fràgils, poroses i deshidratades. Els peus, encara que no es mullin tant, suen més embotits en botes i gruixuts mitjons, de manera que també tenen la humitat assegurada. Per a ambdós és necessari l'ús d'una crema específica, ja que les hidratants corporals són massa lleugeres per a aquestes zones tan agredides i que, per defensar-se, solen assecar i engrossir la pell. Cal evitar sabons i productes de neteja agressius perquè no clivellin. En el cas dels peus, sovint és convenient i molt agradable recórrer als banys d'aigua calenta, després dels quals cal
aplicar una crema nutritiva i deixar-los respirar a casa, amb mitjons de fibres naturals i un calçat que permeti que s'airegin.
*
Textos: Per Àngels Marín i Elisabet Parra
(http://bellezaactiva.com) Fotos: ACI Creativo
deria.cat
El cos és més savi del que pensem, potser perquè encara que no ens n’adonem té memòria fisiològica i una tendència a l'autoprotecció que de vegades desestimem des de la nostra racionalitat. A l'hivern sol venir de gust un bon brou de pollastre casolà que poques vegades ens subministrem, acostumats com estem a menjar qualsevol cosa ràpidament. Per què ve de gust un brou de pollastre? Primer, perquè com altres líquids calents, té propietats antiinflamatòries i redueix l'excessiva mucositat i la congestió de les vies respiratòries, cosa freqüent a l'hivern i que quan no desemboca en un refredat ho fa en una grip. A més, el brou és ric en minerals, imprescindibles per a la regeneració cutània i la fortalesa de la nostra coberta protectora. I la seva aroma té efectes comprovats sobre l'ànim, ja que produeix una certa estimulació i eufòria. T'has fixat com reconforta només olorarlo? Doncs bé, hauràs comprovat com és d'efectiva l'aromateràpia. I el cos sovint sap bé el que vol, i ho demana. Només cal escoltar-lo.
16
REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/90 febrer 2011 _____________________________________________________________________________________________________
La cervesa,
un univers de sabors La popular beguda podria haver estat creada fa uns 10.000 anys Avui en dia podríem dir que no hi ha persones que no coneguin la cervesa. El que potser molts poden no saber és que la beguda té una història que es remunta segles enrere o que el color i els tipus de cervesa depenen, entre altres factors, dels graus de cocció de la «malta». Històricament, la cervesa va ser desenvolupada pels antics pobles elamites, egipcis i sumeris. Les evidències més antigues de la producció de cervesa daten del 3500 aC i van ser trobades a Godin Tepe, a l’antic Elam (actual Iran). Alguns la situen conjuntament amb l’aparició del pa entre el 10.000 i el 6.000 aC per la semblant preparació. Sembla ser que les cerveses primitives eren més denses que les actuals. Segons la recepta més antiga coneguda, el papir de Zòsim de Panòpolis (segle III), els egipcis elaboraven la cervesa a partir de pans d’ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. Antigament a Orient s’usava arròs i també bambú. Les restes arqueològiques més antigues de producció de cervesa a Europa van ser descobertes al jaciment de la vall d'Ambrona, dins el terme municipal de Miño de Medinaceli (Sòria, Castella i Lleó) i daten del 2400 aC. També, s’han trobat evidències arqueològiques d’elaboració de cervesa en el jaciment de Genó, a Aitona (Segrià, Catalunya), després dels treballs de recerca arqueològica, dirigits pel professor José Luis Maya González, que han establert que aquestes restes arqueològiques dataven del 1100 aC. Els celtes coneixien l’elaboració de la cervesa i van portar amb ells aquest coneixement quan es van estendre per la península Ibèrica. Amb el pas dels segles, sobretot a partir de la romanització, la Mediterrània es va consolidar com una zona bàsicament vinícola mentre que la cervesa es produïa al nord i centre d’Europa i adquiria la forma de la cervesa que coneixem avui en dia. D’aquesta manera, s’estén l’ús del malt (ordi germinat) com a ingredient principal i també es comença a introduir l’ús del llúpol
Damm La més coneguda a Catalunya és Damm. Els alsacians August Kuentzmann Damm i el seu cosí i mestre Joseph Damm s’instal·laren a la ciutat de Barcelona, i el 1876 van obrir una fàbrica de cervesa al número 27 del carrer Viladomat, l'anomenada Antiga Fàbrica Damm. També van ser fundadors de la cerveseria Cambrinus situada a la Rambla, en una època en que la cervesa era un producte exòtic i de luxe.
com a aromatitzant. Aquesta planta cannabàcea confereix a la cervesa el seu sabor amarg característic, alhora que n'afavoreix la conservació. L’any 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei que fixava què s’entenia per cervesa. Aquesta llei de puresa (Reinheitsgebot) establia que només es podia utilitzar aigua, malt i llúpol per elaborar la cervesa. La cervesa va començar a recuperar la seva presència social a l’Estat espanyol a partir del regnat de l’emperador Carles I, que va portar mestres cervesers d’Alemanya. Si voleu gaudir d'aquestes varietats us podeu apropar a la botiga 2D2Dspuma al carrer Manigua número 2 de Barcelona. La cervesa mereix el mateix reconeixement que altres productes gastronòmics, però encara cal desterrar molts falsos mites: que és una beguda simple i grollera, de pobres, que s'ha de prendre molt freda, que totes són iguals i és igual com es beguin, que només serveix per acompanyar aperitius perquè no és digna de l'alta gastronomia, etc. 2D2Dspuma pretén difondre, d'una forma rigorosa i seriosa, la cultura cervesera, sense perdre de vista la seva vessant lúdica i el seu potencial de socialització.
*
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo
deria.cat
Elaboració Barreja del gra
Aquesta etapa consisteix en la barreja en sec dels diversos grans, maltats o no, que intervenen en la recepta. La proporció dels constituents defineix el perfil del gra, el color i la transparència de la cervesa.
Inici de la maceració
Es llença el gra en aigua a una temperatura de 67 º C.
la Maceració
Cal sotmetre la barreja anterior a una sèrie d’operacions destinades a activar diversos enzims que redueixen les cadenes llargues de sucres en altres de més simples i fermentables. Principalment, es tracta de fer passar la barreja per diverses etapes més o menys llargues de temperatura.
Final de la maceració
Quan l’elaborador considera que la barreja conté tots els elements necessaris per a la seva recepta, atura totes les operacions químiques i porta aquesta mescla a la temperatura de 82 °C, amb què destrueix tots els enzims.
Filtració
Cal retirar el gra de la mescla. Això es fa per filtració. El resultat és d’una banda el most, un líquid que conté tot allò que l’elaborador ha extret del gra i que es troba dissolt en aigua, i d’una altra el gra sobrant o bagàs que normalment s’usa en alimentació animal.
Cocció i addicions de llúpol
L’elaborador sotmet el most a una cocció d’entre un quart d’hora i dues hores. Aquesta cocció serveix principalment per destruir tots els microorganismes que hagin pogut introduir-se en el most. Té, també, altres funcions tècniques com ara el control del pH del most, etc. Durant aquesta etapa s’introdueixen els llúpols. Els que aporten principalment amargor s’afegeixen al principi mentre que els aromàtics entren al final de l’etapa, ja que són més volàtils. Acabada aquesta operació, es procedeix a retirar les restes de llúpol. En aquest moment, el most és un brou de cultiu que podria infectar-se ràpidament.
L’HIPERBÒLIC/90 REPORTATGE
17
Estils Els estils constitueixen famílies de productes que presenten similituds en l’elecció de matèries i en procediments. Els principals estils són:
Alta fermentació Estils Belga/ Flamenc/Holandès Cervesa d’abadia Bière d’abbaye. Cervesa trapista Bière trappiste. (feta per monjos trapistes) Cervesa dubbel Bière dubbel. (Abadia fosca) Cervesa trippel Bière trippel. (Abadia clara) Cervesa fruitada Bière aux fruits. Cervesa ambrée (color d’ambre) Bière blanche/Witbier. (blanca o «de blat») Cervesa blonde Bière blonde. (Lager) Cervesa brune (Negra) Cervesa épicée (amb especies) Cervesa rossa forta Bière blonde forte. Cervesa vermella (de fermentació mixta) Cervesa de saison (de temporada) Cervesa scotch (d’estil escocès) Cervesa pils belga Cervesa Vieille brune (fosca, més aviat fermentació mixta entre alta i espontània)
Estils alemanys Altbier Kölsch Rauchbier Steinbier Weizenbier o Weissbier (blanca o «de blat»)
Estils britànics Barley Wine (Vi d’ordi) Bitter ordinary Bitter/Special Bitter/ Extra special Bitter(ESB) Strong Bitter Mild Ale Brown Ale Irish Ale Pale Ale Indian Pale Ale Mild Ale Old Ale (També Owd ale) (A Escòcia: Wee Heavy) Cervesa porter Scottish Ale Stout Stout imperial Golden Ale o Summer Ale
Baixa fermentació Bock Doppelbock Export (Dortmunder) Pils alemanya/Pils Txeca Lager (Münchner Helle) Dunkelbier Schwarzbier Vienna
Refrigeració
Com que no es pot inocular el llevat a temperatures més altes que 35 ºC, i per evitar que qualsevol altre microorganisme entri en el most, es refreda al més ràpidament possible.
Inoculació del llevat
L’elaborador introdueix el cultiu del llevat que ell mateix ha desenvolupat o que ha obtingut en un banc de llevat.
Fermentació
El llevat, primer, es reprodueix consumint l’oxigen contingut en el most. És l’etapa espectacular en què es pot veure una gran quantitat d’escuma i un important bombolleig. Quan s’acaba l’oxigen, el llevat comença a consumir el sucre i el transforma en alcohol i anhídrid carbònic. Aquestes etapes poden durar entre una i tres setmanes. Al final d’aquest temps les cerveses Lager (de baixa fermentació) industrials són filtrades, pasteuritzades, envasades amb un afegit de CO2 i distribuïdes.
Segones fermentacions
Les cerveses més artesanes són envasades amb addicions de sucre (o de most) i de llevat fresc. Això provoca una segona fermentació a l’ampolla, responsable de l’efervescència de la cervesa.
Maduració
Normalment, les millors cerveses reben un temps prudencial de maduració en ambients controlats per afavorir la segona fermentació i el desenvolupament adequat de gustos i aromes. El temps de maduració pot anar de dues setmanes a tres mesos. Alguns tipus de cervesa ja fets per a ser madurats durant molt de temps poden ser sotmesos a maduracions de fins a tres anys.
Fermentació espontània Lambic Gueuze Kriek Cirera Frambozen Gerd Lambic aux fruits Altres fruites Faro Mars Cerveses tradicionals d’ Àfrica (cervesa de sorgo) o d'Amèrica Llatina (cervesa a força de blat de moro com Tesgüino)
18
PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/90 febrer 2011 _____________________________________________________________________________________________________
GUIA
JOVE
MODA
EDUCACIÓ
SERVEIS
NIT
Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 90 215 88 66 formatic@formatic-barna.com
www.formatic-barna.com
T’obrim les portes al món
El centre de formació dels professionals financers
· Hostessa de Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges
L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. Institut d’Estudis Financers Gran Via 670, 08010 Barcelona Telf: 90 412 44 31 Fax: 90 412 10 15 infoief@iefweb.org
www.iefweb.org
Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera
T’agrada el Turisme? Adscrits a la primera Universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins al nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclosos en el preu. Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038. Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona. C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com
GRAU EN TURISME Centre adscrit a:
MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística
Centre adscrit a:
c/ Aragó, 55. Barcelona - Tel.: 90 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es
L’HIPERBÒLIC/90 ORIENTA’T AMB EDUCAWEB 19 __________________________ _______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ febrer 2011
Aprèn a
memoritzar
La memòria és la facultat psíquica amb la qual es reté i es recorda el passat
Perquè la teva memòria estigui pràcticament al 100% del seu rendiment, és necessari fer-la treballar, per això Qestudio et dóna a conèixer una sèrie d’exercicis previs a la memorització que poden ajudar a obtenir millors resultats.
Aprendre a estructurar i ordenar Ser estructurat ajuda la ment a retenir millor la informació, perquè el que està ben ordenat i organitzat és més fàcil de memoritzar. Hi ha un joc que ajuda a crear i endreçar paraules. És molt fàcil, només s’han de pensar unes paraules i desordenar les lletres perquè l’oponent les hagi de tornar a ordenar i desxifri els termes. Per exemple, què volen dir aquestes paraules? · tadnbi · iacoenrito · agfmlactue · pdarenre
Creació d’imatges Una peça clau per a la memòria és exercitar l’habilitat de representar a la ment allò que interessa retenir. Per treballar la creació d’imatges, primer s’ha de començar amb paraules senzilles, com gat, camió, far... Qualsevol paraula, l’important és que s’imagini molt detalladament, hom ha de ser capaç de concretar-ne els colors, les formes i, fins i tot, els sons, les olors i els sabors...
Al final del text trobaràs la solució.
El pas següent és intentar representar altres paraules més abstractes com alegria, angoixa, premonició, etc.
Definir Especificar l’objecte o l’acció és un punt important per facilitar les habilitats implicades en la memorització. A l’hora de definir es pot cercar primer el concepte genèric i després afegir la descripció de les característiques pròpies de l’acció o l’objecte.
Interessant... Sabies que una nit sense dormir redueix la capacitat d’assimilar coneixements gairebé en un 40%? Doncs, sí, segons demostra un estudi de Matthew Walker, de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. El son neteja la memòria a curt termini i deixa espai lliure per a més informació. Sabies que la repetició és eficaç per consolidar la memòria? Segons un estudi cerebral realitzat a Sevilla, la repetició com a mètode d’aprenentatge és una forma natural i eficaç que posa en relleu el mecanisme que utilitza el cervell per desar la informació en la memòria.
Comparar Es reté millor allò que s’ha comparat amb elements similars, ja que tota comparació implica un cert grau d’atenció.
Sintetitzar Una bona ajuda per a la memòria és el resum. Traient la idea principal d’allò que s’estigui estudiant i eliminant-ne els elements superflus, la ment podrà retenir la informació veritablement rellevant. Un bon exercici per aprendre a condensar la informació és resumir, per exemple, el contingut d’aquesta secció, i després tornar a sintetitzar el que ja s’ha resumit.
Associar paraules o vivències L’associació permet recordar dates, noms o accions, ja que relacionar dades o informació rellevants que costa recordar amb paraules similars o vivències pròpies ajuda a memoritzar. A l’hora d’estudiar és important que es tingui la ment disposada a absorbir tota la informació que se li dóna, però també és primordial que es tingui una actitud positiva, ganes d’aprendre i interès per allò que s’ha d’estudiar. És molt important que s’estigui concentrat en el que s’està fent. Solucions: Bandit, orientació, camuflatge i aprendre
*
Textos: PEducaweb / Fotos: Aci_
creativo
deria.cat
www.qestudio.cat
+info: www.educaweb.cat
L’HIPERBÒLIC/90 20 sexe febrer 2011 _____________________________________________________________________________________________________
Amb Maria Lapiedra
Maria Lapiedra www.marialapiedra.com
El sexe està sobrevalorat! Hola, sóc la Maria Lapiedra. Ja sé que no fa falta que em presenti: segur que alguns ja em coneixen per la meva famosa publicació a la revista Muy Interesante. Sí, la de la literatura universal contemporània. Una altra minoria potser em coneix per les meves aparicions en el món del cor. Als altres us encanta fer-vos palles.
Ara ve quan les noies pregunten als seus nuvis si segueixen la literatura contemporània per veure si són dels que es fan palles. Perquè si segueixen el món del cor, és que són gais. O pot ser no, potser no són gais. Potser es només una invenció. Potser fan com en Boris Izaguirre, que no és gai, però se'l fa perquè les noies no protestin quan els toca els pits. Que sí, que jo sé que és una cosa que als nois els fa molta ràbia, veure altres nois que, perquè són gais, els deixem que ens toquin els pits. I que ens
toquin el cul. I que ens mengin la figa... Però només perquè són gais. No passa res. Fins i tot ens fa gràcia. Si hi ha una tàctica infal·lible per a endur-te al llit una noia, és dir-li que ets gai, perquè una dona mai no acceptarà que no és capaç de posar-l'hi dura a un «tío». — Hola, sóc en Pablo i sóc gai. — De veritat? I si ballem així, enganxats, no et poses burro? — No, és clar que no. És que sóc gai.
L’HIPERBÒLIC/90 sexe
21
Maria Lapiedra L’Hiperbòlic enceta una nova secció, en què Maria Lapiedra ens explica tot allò que voldríem saber sobre el sexe i no gosem preguntar
de la medusa! Fot-li! ¡Però, si jo no sé ni fer la medusa normal! I el pitjor de totes aquestes innovacions és que et condueixen a perversions motl estúpides. Per exemple, la moda aquesta d’avui en dia d’insultar-se mentre es fa l’amor. Tu estàs allí, concentrada, intentant fer la medusa, controlant la teva ment per fer un orgasme i no fingir-lo un altre cop i va ell i et diu: — Ets la meva puteta, oi? M’encanta follar-te el cul, porca! I, és clar, al final una s'escalfa i acaba dient coses que no caldria: — Doncs que sàpigues que sempre fingeixo els orgasmes. I que em fas mal quan em menges la figa!».
— Ja. Però si et toco el paquet així, segur que no et poses burro? — Que no, que no, que sóc gai…». — I si te la menjo així? I si te la menjo així? — Escolta, «tío», que tu no ets gai!
I el que fot és que a sobre t’ho has de treballar. Que si trucar a un «tío», que si quedar amb ell, que si dutxar-se, que si depilar-se, que si convèncer-lo perquè vingui a casa teva per no haver d’agafar un taxi, que si canviar els llençols i netejar-ho una mica tot... Molt més fàcil el xarrup, no?, que dura el mateix i no has de treballar-te al cambrer: — Vinga, ximplet, posa’m un xarrup, si no et passarà res...
De fet, si de petita eres feliç és perquè no pensaves en el sexe. Veies al príncep blau i no pensaves: «Va, a aquest me’l follava!». De petita encara creus en contes en què la màxima mostra d’amor és el dolç petó que li fa el príncep a la bella dorment. Després, comprens que segur que enlloc de fer-li un petó hauria preferit escórrer-se-li a la boca. Si arriba a fer això, ella hauria despertat per morir ofegada a l’instant. De petita penses que deu ser bonic estar dormida dos anys i que et desperti el príncep amb un petó. Però, és clar, després, de gran, penses millor: «Cony, quina putada, dos anys sense follar, arriba l’home de la teva vida i jo no m'he depilat!». Per no parlar de l’alè que deus tenir després de dormir 700 nits seguides sense ni tan sols rentar-te les dents. Continuarà...
De vegades jo també ho faig: dic que sóc lesbiana, i no vegis la de ties que em volen menjar el cony! I es que ja us dic que hi ha tres coses que mouen el món. Sí, sí, són tres... De dues ara mateix no me’n recordo, però segur que la tercera és el sexe. Encara que si em pregunteu a mi, us diré que tampoc no n'hi ha per tant. Perquè, francament, el sexe està sobrevalorat. Bé, que és un «conyàs». Tot el món diu que s’ho passa de puta mare al llit, i no dic que no. Però no serà follant... Perquè anem a veure, quan dura un orgasme? Doncs, el que triga un a fer un xarrup. I això en el millor dels casos, perquè de vegades et trobes el got buit...
I, és clar, per ser així de sincera, aquí em teniu: tinc 24 anys i ja sóc la típica dona espanyola: ja estic divorciada. El 90 per cent de les parelles espanyoles s’acaba divorciant. I la principal causa de divorci és el sexe. El que jo us deia: el sexe és el vostre enemic!
*
Textos: María Lapiedra
(marialapiedra@hiperboliccat) Fotos: ACI Creativo
deria.cat
Sí, reconec que el sexe està bé al principi. Per la novetat, perquè de vegades el noi és molt guapo... El problema arriba quan comences a practicar-lo en parella perquè, és clar, les coses es compliquen.
Tot el que volies saber... Si tens alguna consulta li pots fer arribar a la Maria al següent correu:
marialapiedra@hiperbolic.cat Les joguines sexuals com els «anells» vibradors
Aquí ja hi entren les grans mentides del sexe. Com la qüestió de l'orgasme simultani. Nois, noies: ni ho intenteu, perquè és impossible. El que jo us digui: impossible! És com pretendre posar-se d’acord per fer un rot tots dos al mateix temps. Però si això no hi ha qui ho controli!
Què en diuen els sexòlegs? Els sexòlegs et diuen sempre el mateix: «Al sexe li cal imaginació». Cony, amb l’incòmode que és això! Abans, com a molt, hi havia duess postures: «Em ve de gust o no em ve de gust». Però, ara. Vosaltres heu llegit el Kama Sutra? Que si «el carretó», que si «el molinet», que si «la variant de la medusa»… La variant
serveixen de veritat? Sí. Depenent del tipus de plaer que busquis has d’escollir les unes o els altres. També, has d’aprendre a utilitzar-les, ja que se’ls pot treure molt de rendiment i la gent no ho acostuma a saber. Compra’n alguna i estudia-te-la, i veuràs que t'ho pots passar mol bé! El meu xicot és un destraler! No té ni idea de com donar-me plaer oral, com li ho puc ensenyar? Quan estigui davant del clítoris agafa-li el cap i assenyala-li bé on el tens, i fas que hi mogui la llengua o que te'l xucli a poc a poc. Digues-li que és millor ser un ximplet cinc minuts que tota la vida. Tots els nois
«és millor ser un ximplet cinc minuts que tota la vida»
haurien de saber donar plaer oral. És imprescindible!
El proper número es seleccionaran les millors preguntes.
22
CULTURA L’HIPERBÒLIC/90 febrer 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
AGENDA febrer-Març11
Clàssic d’errades
µµDies: A partir del 16-02-2011
GOS, DONA, HOME de Sibylle Berg Teatre Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona 902 10 12 12
µµDies: A partir del 17-02-2011
En estat d’excepció de Falk Richter Teatre Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona 902 10 12 12
LA ROCA El cinema és fantàstic i divertit. Però potser és més divertit posar el dit a l’ull allò que a priori pot ser un objecte de veneració dels cinèfils més convençuts. Aquí rau la gràcia de descobrir errades en les pel·lícules que en algun moment de les nostres vides hem pogut gaudir. Però, potser abans cal delimitar exactament que és un clàssic. Si bé en una concepció estricta de clàssic entenem per films que han marcat una època, generació o tot un gènere, podríem ser més generosos. Per entendre’ns, no és un clàssic una peŀlícula de farcit de graella televisiva que les cadenes repeteixen sense pietat cada diumenge a la tarda? No són clàssiques les cintes que mantenen estoicament el tipus a les estanteries dels vídeo-clubs de poble a cada temporada? No són clàssics els films de sèrie B que els canals de TDT emeten amb nocturnitat els diumenges? Totes aquestes categories mereixen un reconeixement públic de lloança. Totes, per algun fenomen paranormal de la psicologia, les hem vist una vegada i una altra, i, inassequibles al cansament, fins i tot les mirem de reüll quan les emeten amb el volum baixat en algun bar de tarda. És la màgia impulsiva del cinema.
lón d’A3”, té tots els ingredients per digerir un pollastre a l’ast ressec un diumenge a la tarda. Sean Connery, Nicolas Cage i Ed Harris protagonitzen una rebuscada història d’uns militars que s’amotinen a l’Illa d’Alcatràs amb l’amenaça de bombardejar San Francisco si el govern dels EUA no paga una “indemnització” als soldats nord-americans que han perdut la vida en missions secretes. A partir d’aquí, tot és possible. Un agent especialista del FBI que amb prou feines sap disparar i un convicte acusat d’espionatge que hauria de tenir per edat la pròstata fotuda han de ser els herois que han d’eliminar l’amenaça. Suposadament el iaio Connery ha d’interpretar l’únic home que ha escapat de la famosa presó d’Alcatràs. I aquí és on la peli té visos surrealistes. Quan l’escamot militar entra als subterranis de l’Illa han de passar per una porta de caldera que llença flamarades de foc. Connery explica als militars que l’acompanyen que ell va haver de memoritzar la freqüència de les flamarades per fugir. I, en un cop de geni, calcula i travessa la porta. Pocs segons després, Connery, surt per una porta lateral per on entra la resta de la tropa mentre entona el mític:”Benvinguts a La Roca!”. La pregunta és evident: Per què no va utilitzar la porta per marxar? La resposta més evident encara, “això és cine, i punt”.
µµDies: 22-02-2011
Janelle Monáe Concert Sala Apolo C/Nou de la Rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com
µµDia: 24-02-2011
The Brew Concert Bikini
Av/Diagonal,547 08029 Barcelona
Entre aquest farcell n’escollim una que més o menys té traces d’aquests grups per encetar aquesta secció: La Roca. Clàssic “pelicu-
Quico Sallés, quicosalles@hotmail.com Fotos: Cedides
deria.cat
www.bikinibcn.com
L’HIPERBÒLIC CULTURA
L’HIPERBÒLIC/90 A...Z __________________________________ febrer 2011
23
ESCOLA D’ESCRIPTURA
MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ µµDies: 01-03-2011
The wombats Concert Sala Apolo
C/Nou de la Rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com
µµDies: 04-03-2011
Destí ocult
Cinema-Estrena http://www.theadjustmentbureau. com
µµDies: 04-03-2011
Pastora Concert
Palau de la Musica Catalana C/Sant Pere Mas Alt s/n
(IN)FIDELITAT
08003 Barcelona
µµDies: 25-02-2011
Chico & Rita
http://www.palaumusica.org
Setze vàlvules el propulsen al celobert ataronjat que el sedueix. Gin Tònic (In)eludible.
Cinema-Estrena http://www.chicoyrita.es
µµDies: 26-02-2011
Pantha du prince
Li han esberlat el cor cent trenta cavalls desbocats.
Concert Sala Apolo C/Nou de la Rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com
AUTODESTRUCCIÓ
µµDies: 04-03-2011
µµDies: 12-03-2011
Rango
Kylie Minogue
Cinema-Estrena
Concer t
http://www.rangomovie.com
Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5-7
M’asfalto l’ànima a cops de mots i de quitrà. Una vegada més. Encara. La piconadora percut l’enyor que s’ha afuat a fines capes, mentre de cor aprenc el lent abecedari dels alès caducats.
08038 Barcelona http://www.bsmsa.cat
Pic i pala fins a l’essència, que és el buit i el no-res. Infinites esquerdes, esvoranc insalvable.
Lali Ribera (Del llibre Enyors i tornes, La Comarcal Edicions, premi de poesia Maria Oleart 2010, Alella.)
µµDies: fins al 27-02-2011
«El retrat de Dorian Gray» Teatre Teatre del Raval C Sant Antoni Abat, 12
µµDies: 11-03-2011
Barcelona
Never let me go
934433999
Cinema-Estrena
Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08 www.campusdescriptura.com