L'Hiperbòlic 48

L’HIPERBÒLIC www.deria.cat

nadal 2006

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS Tiratge: 26.330

1 em g e

oble per a L d a

IDA MATA, p AV

entra d

Flora Saura, somriure sense tabús

.3 àg

Sor t

48

Parlem amb Antoni Giró Roca, rector de la UPC - Ells també parlen català

L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 48

NADAL

2 EDITORIAL Reptes L’Hiperbòlic 2007 3 TEATRE La vida mata 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DURSI recercaenaccio.cat

Reptes

L’Hiperbòlic 2007

6 JOVENTUT Joves emprenedors… endavant!

8 LA CONVIDADA Flora Saura 10 REPORTATGE Les curiositats del Nadal 12 TEMA DEL MES Parlar català...

14 ALTAVEU Fundación Tony Manero

15 CFTTEEP Centre pioner en tècnics esportius 16 CONSUM Per Nadal compra amb el cap 17 CALAIX DE SASTRE 18 BOCA A BOCA Antoni Giró Roca 20 TENDÈNCIES BBBarcelona 21 SEXE La nuit per a elles 22 CULTURA Nadal 2006/07

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

Dèiem en l’editorial de l’anterior número que cal viure en el repte, que és necessari fugir de l’ànima acomodatícia que ens porta a valorar la continuïtat sense progrés, la seguretat sense ambició, a oblidar tot el potencial que atresorem com la generació jove més preparada de tota la història del nostre país. Per això, i de cara a l’any vinent, volem compartir amb tots vosaltres els nostres propis reptes, els que l’Hiperbòlic es planteja per al 2007.

la nostra filosofia: la formació i la cultura. Esperem estrenar l’any vinent amb el portal penjat a la xarxa.

Hi hem estat donant-li voltes i ens ha semblat que la ciència i les noves tecnologies compleixen amb tots els requisits necessaris per a ajudar-nos a projectar els objectius que des de sempre han guiat la nostra trajectòria. En aquests dos àmbits, volem desenvolupar sengles projectes amb nom propi: deria.cat i l’Any de la Ciència.

Pel que fa a l’Any de la Ciència, com us avancem en aquest número a través de l’entrevista al rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, al llarg del 2007 es preveuen tot un seguit d’actes de difusió científica als que l’Hiperbòlic es vol sumar de manera molt especial. Farà cent anys del premi Nobel atorgat a Santiago Ramon y Cajal pels seus estudis, en gran part realitzats a la Universitat de Barcelona. Farà cent anys de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Junta de Ampliación de Estudios, precursora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Totes elles fites prou rellevants com per plantejar-se donar un nou impuls a la cultura científica del joves del nostre país.

Pel que fa al primer, a hores d’ara ja hem començat a desenvolupar un gran portal juvenil a Internet que combinarà una gran diversitat de continguts i entreteniment on els joves serem exclusius protagonistes. Un lloc web que comptarà amb apartats dedicats a l’entreteniment, la participació, l’actualitat, el lleure, concursos i promocions, etc., i que, a més a més, vol distingir-se d’altres iniciatives que se li puguin assemblar per una atenció especial a dos eixos que marquen

Així, cada mes realitzarem una secció que es farà ressò dels diversos esdeveniments (activitats, exposicions, mostres, etc.) que es vagin plantejant. Igualment, i per mitjà de deria.cat, organitzarem un gran concurs sobre invents científics i el món de la ciència, del que aviat us en informarem. Dèiem fa un mes, que potser per alguns el context no és el més propici per plantejar-se reptes, potser en aquest panorama fer-ho és anar contracorrent... Però això, a nosaltres, mai ens ha preocupat.

Flaixos

Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Albert Lladó, Atomic Girls, David Baret i Jaume López Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo Publicitat: Alba Vidal Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Delegació Madrid: Belén Hernaiz Tel.91 474 34 19 Impressió: Imprintsa S. A.

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Tirada 26.330 exemplars

El personatge: Jose Montilla Aguilera,

La frase: Esperanza Aguirre,

Gener

president de la Generalitat de Catalunya

presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid

Nascut a Iznájar al 1955, Montilla és des de fa un dies el nou President de la Generalitat de Catalunya (el número 128). Primer secretari del PSC, ha sigut Ministre d’Indústria, Comerç i Turisme al govern de Zapatero, i liderarà el nou tripartit (PSC | ERC | ICV) ara anomenat “Govern d’Entesa”. En contra del que pensa molta gent, no serà el primer President no nascut a Catalunya.

“No llego a final de mes”

01/01/2000 Lluís Maria Xirinacs inica una plantada a la plaça de St. Jaume de Barcelona per reclamar la independència dels Països Catalans.

S’hi estarà prop de mig any.

08/01/1634 Mor a Barcelona el bandoler Joan Sala i Ferrer, Serrallonga.

13/01/1966 Xile adopta el seu nom actual; fins aleshores es deia arxipèlag Robinson Crusoe.

30/01/1972 Diumenge Sagnant a Derry (Irlanda del Nord). L’exèrcit britànic dispara contra una manifestació pels drets civils. Moren 14 manifestants.

31/01/1994 Un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.

L’HIPERBÒLIC

TEATRE

3

Albert Lladó, albert@edicat.cat

entrevista als actors de “La vida mata“

Al teatre sempre tens més llibertat que a la tele” Aquesta nova obra de teatre del Terrat, amb els actors Fermí Fernández, David Ramírez i David Fernández (“El Gilipolles”) arriba a Barcelona, al teatre Tívoli, només per a dues setmanes (fins al 7 de gener). Quedem amb ells per a que ens parlin de “La vida mata” i de com veuen això d’utilitzar l’humor a l’hora de respondre a les preguntes transcendentals de la vida.

“La vida mata” és un conjunt de monòlegs, una obra de teatre convencional, una comèdia o una barreja de tot plegat?

DF: És una barreja de tot plegat.

FF: Sí. Defuig del que és l’esquema habitual dels monòlegs. És una cosa que no s’ha fet gaire.

L’obra parla de temes transcendentals de la vida, com la mort, l’amor, la família... quina importància té l’humor a l’hora de parlar d’aquests temes?

DF: És fonamental, sobretot en el cas de la mort.

DR: Sí, sembla que de la mort no es pugui riure. I jo crec que és del primer que hem de riure. Encara és un tabú. En aquesta obra es parla molt de la mort, i de temes universals.

Per això mateix no és un monòleg típic.

I de què no es pot fer broma?

DF: És pot fer humor de tot. Absolutament de tot.

DR: A més, l’humor és teràpia i, per tant, és necessari fer humor de tot.

Quina és la diferència entre fer broma i fer humor?

FF: La broma és una cosa molt més colloquial, per fer-la entre amics. L’humor, crec, està pensat per a convertir-lo en un espectacle. És més treballat.

Vosaltres ja heu fet molt de teatre i de televisió. És molt diferent actuar davant d’una càmera que en un escenari?

DR: La televisió és immediata. Tot és ràpid. Al teatre hi ha més assajos, més preparació.

FF: A més, al teatre els personatges evolucionen. Cada obra és una obra diferent. Mai és igual el mateix personatge el dia que estrenes que el dia que deixes el teatre.

sense resposta i viu la vida, diverteix-te i crea bon rotllo amb la gent que t’envolta.

El Terrat és una marca molt arrelada, amb una manera de fer molt distingible. En aquest espectacle es veu molt clar que és un espectacle del Terrat?

FF: Es veu que és una obra del Terrat, però aporta alguna cosa més. És una nova línea, sense abandonar la voluntat de fer un tipus d’humor.

“La vida mata” a estat representada a Albacete, València Mallorca i Saragossa. El públic reacciona diferents als gags segons s’actuï.

DF: Cada dia és diferent. I cada públic és diferent. Sempre intentes adaptar-te al lloc on estàs.

I és molt diferent el que podem veure a aquesta obra que els vostre actual treball a la televisió?

FF: Sí, és absolutament diferent. És humor, però el format és molt diferent. És un humor més negre.

DF: Al teatre sempre tens més llibertat que a la tele.

“La vida mata”, però la vida val la pena perquè...

DF: Perquè és la única cosa que tenim, i perquè és curta. El missatge de l’obra és aquest. No perdis el temps fen-te preguntes

El Terrat i L’Hiperbòlic et conviden a l’estrena a Barcelona de:

“LA VIDA MATA” amb els actors

Fermí Fernández, David Ramírez i David Fernández.

Sortegem una entrada doble

per veure l’espectacle des de dins, des del sofà Magnum, i l’oportunitat de conèixer als actors.

Participa i guanya!

Entra a www.deria.cat

L’HIPERBÒLIC

4

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són

notícia

notícies breus

Cinema a l’Autònoma La cartellera cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona proposa dues pel·lícules per a aquest mes de desembre. El dia 13 a les 12 es podrà veure Sacco et Vanzetti, de Giuliano Montalo, on es narra un atracament a Massachussets que acaba amb dues morts. La policia acusa dos immigrants italians anarquistes que acabaran sent executats. El dia 20, a la mateixa hora, tindrà lloc el passi de Siete días de enero, de Juan Antonio Bardem. La pel·lícula explica els fets ocorreguts el 24 de gener de 1977, en què van ser assassinats diversos advocats laboristes vinculats al Partit Comunista d’Espanya i a Comissions Obreres. Es va conèixer com “La matanza de Atocha”. //laxarxa.uab.es

Presentat El atroz desmoche El passat 23 de novembre va tenir lloc a la Universitat Pompeu Fabra la presentació del llibre El atroz desmoche, de Jaume Claret. L’obra relata la repressió que va patir la universitat espanyola durant el franquisme, com aquesta va quedar sotmesa a la ideologia nacionalcatòlica del règim assassinant, cessant, empresonant, traslladant, inhabilitant i sancionant desenes de professors. La presentació del llibre de Claret s’engloba en els actes d’homenatge a Pompeu Fabra que la UPF celebra durant aquest curs acadèmic. www.upf.es

Jornades sobre immigració i societat a Vic Els dies 14 i 15 de desembre, Vic acull les IV Jornades sobre immigració i societat que enguany estan dedicades a “Habitatge, convivència i cohesió social als barris”. Alguns dels actes que es duran a terme són la ponència marc titulada Acollida, cohesió social i proximitat, diverses ponències dedicades a polítiques d’habitatge, sobre l’accés a l’habitatge, i l’habitatge i convivència. Concretament, alguns actes a destacar són les experiències d’”El Pla Vivenda- Projecte Equal Babel”, les xerrades “Com es deixa de ser immigrant a Catalunya.”

“Les condicions per a la convivència”, “La Biblioteca: espai de diàleg intercultural i de cohesió social al barri” i “Créixer en vertical i conviure en horitzontal”. www.uvic.cat

L’HIPERBÒLIC

5

MÓN UNIVERSITARI

Departament d’Educació i Universitats

recercaenaccio.cat: un nou portal de divulgació científica Creat per la Generalitat de Catalunya, el portal ha iniciat la seva activitat amb el seguiment d’una expedició a l’Antàrtida on hi participa un equip científic de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) de Barcelona.

moment, Recerca en Acció ofereix el seguiment d’una expedició científica que estudia els fons submergits de l’Antàrtida. Al llarg de dos mesos, els investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) de Barcelona enviaran missatges, fotografies i vídeos per a compartir amb tothom les seves troballes al

Icebergs, pingüins, fons submergits... Les singularitats del paisatge antàrtic seran l’objectiu científic d’un grup d’investigadors que es troba embarcat en aquests moments dins una expedició oceanogràfica internacional.

Ara, les seves troballes podran ser seguides per tothom de molt a prop gràcies al portal Recerca en a cció (www.recercaenaccio.cat), que acaba d’inaugurar la seva activitat.

Recerca en Acció té per objectiu donar a conèixer la investigació que es fa a Catalunya en totes les disciplines. Amb aquesta finalitat, el portal farà el seguiment “en directe” d’esdeveniments científics: experiments, expedicions, observacions, campanyes, etc. De

Recerca en Acció és un portal creat dins les accions de divulgació del Programa de Documentació Científica de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. El portal compta amb un Consell Assessor integrat

per investigadors amb experiència dins els àmbits científic, educatiu i de divulgació.

El desenvolupament de Recerca en Acció compta amb la col·laboració de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC)i l’Associació per al Foment de la Ciència.

Objectius científics de l’expedició Antàrtida 2006-2007 L’objectiu d’aquesta expedició, que podrà ser seguida al portal Recerca en Acció (www.recercaenaccio. cat) és dur a terme un estudi pioner i multidisciplinar sobre la relació entre els organismes vius del plàncton i els del fons marí a l’est de la península Antàrtica. Concretament, a la zona que es coneix com la plataforma Larsen. L’any 2002 es va desprendre una placa de gel de més de 3.000 km2 deixant al descobert fons marins inaccessibles des de fa més de 400 anys.

continent gelat. El proper mes de febrer hi ha prevista una altra temàtica: Recerca en Acció farà el seguiment de la reproducció d’un niu de trencalòs al Pirineu català.

El portal vol afavorir la participació de la ciutadania en la recerca. Per això, ofereix propostes per fer experiments a casa o a l’escola, espais d’interacció per formular preguntes a l’equip científic, espais lúdics per jugar a endevinar qüestions científiques. A més, aplega un conjunt de recursos, com imatges, documents, articles de divulgació científica i propostes de lectura. L’objectiu és facilitar l’accés al coneixement per part de totes les persones interessades.

www.gencat.cat/universitats

El present projecte proposa investigar els canvis que s’estan esdevenint a partir de les noves condicions oceanogràfiques que hi ha en aquesta àrea, influenciades pel canvi climàtic. S’analitzarà la producció biològica, la sedimentació i les característiques químiques de la columna d’aigua. A més, s’estudiarà com aquestes estan influenciant els ecosistemes del fons marí (bentònics) recent descoberts i com poden influir en el seu desenvolupament futur.

També es compararà aquest “nou” ambient i la situació al sud-est del Mar de Weddell on hi ha una de les comunitats bentòniques més riques de l’Antàrtida. Això permetrà investigar sobre l’origen i la història de les complexes comunitats del fons polars després de llargs períodes glacials. Aquest és un dels temes menys explorats en investigació antàrtica i alhora molt innovador. L’estudi multidisciplinari d’aquests ambients tan diversos pot permetre identificar processos clau en la història evolutiva de la biodiversitat antàrtica.

L’equip científic que durà a terme aquest estudi pertany a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i participa en una expedició a bord del vaixell alemany Polarstern amb 60 investigadors provinents de 12 països diferents.

Es farà un seguiment d’aquesta expedició a www.recercaenaccio.cat des del 28 de novembre de 2006 fins al 30 de gener de 2007.

L’HIPERBÒLIC

6

JOVENTUT

Joves emprenedors…

Ser un jove emprenedor no sempre és fàcil. Crear un negoci comporta uns riscos, es necessita molta creativitat i innovació, i una gestió sòlida. Per tal que tot això no es converteixi en una muntanya massa difícil d’escalar, l’Oficina Jove de Treball de la Secretaria General de Joventut t’ajuda en tot allò que necessitis per crear el pla d’empresa del teu projecte.

endavant!

L’OJT t’ajuda L’Oficina Jove de Treball de la Generalitat de Catalunya està a la vostra disposició per ajudarvos en tot allò que necessiteu. Podeu concertar cita amb els tècnics d’Autoocupació que ofereixen un servei d’orientació i d’informació als joves que volen crear la seva pròpia empresa. A part d’aquest servei la OJT també disposa d’altres serveis relacionats amb el món laboral amb la voluntat de facilitar l’accés dels joves al món del treball, millorar la seva inserció laboral i vetllar per les seves condicions de treball ( Servei d’Orientació laboral, Assessorament laboral i Borsa de Treball).

A través del servei d’Autoocupació, l’Oficina Jove de Treball assessora a aquells joves que volen crear el seu propi negoci, adaptant-se a les idees i inquietuds de cada emprenedor. Durant els inicis, sempre sorgeixen dubtes i és en aquest moments on les respostes són més necessàries, sobretot pel que fa al finançament o a les ajudes i subvencions.

OTJ C/ Rocafort 116-120 de Barcelona 08015 Telèfon: 935675662 També podeu fer les vostres consultes laborals en línia a través de la pàgina web:

El Pla d’empresa

Per tirar endavant un projecte cal que primer elaborem el Pla d’empresa, un document escrit en què s’ha d’explicar i detallar el projecte empresarial, d’acord amb unes pautes de reflexió i coherència, per tal de facilitar l’anàlisi de viabilitat de la idea de negoci. Un cop fet, es converteix en la guia de treball per al desenvolupament i consolidació de l’empresa i en la carta de presentació del teu projecte. Així mateix, serveix de gran ajut per a la recerca de finançament, per atreure inversors, per aconseguir condicions més favorables amb proveïdors i per a la tramitació d’ajuts i subvencions.

www.jovestreball.net A qui va dirigit:

Requisits:

Préstec d’autoempresa

A empreses de recent constitució

Que hagin elaborat el pla d’empresa amb l’assessorament d’una entitat acreditada del Servei de Creació d’Empreses i que tinguin una garantia d’aval.

Microcrèdits

A projectes empresarials amb necessitats de finançament de fins a 20.000 euros

Que hagin elaborat el pla d’empresa i que no disposin dels avals necessaris.

Crèdits per a l’emancipació juvenil

Empreses de nova creació amb menys d’un any d’antiguitat

Que tinguin un pla d’empresa realitzat i disposin d’un informe favorable d’una entitat acreditada del Servei de Creació d’Empreses.

Business Angels

A projectes empresarials amb necessitats de finançaments entre 25.000 i 250.000 €

Tenir un pla d’empresa, un certificat de viabilitat i proporcionar una participació temporal en el capital de la societat.

Capital Risc

A projectes empresarials que no participin en les borses de valors i que necessitin una participació temporal en el seu capital

Tenir un pla d’empresa.

Finançament, ajuts i subvencions

Amb el pla d’empresa finalitzat i certificat per una entitat acreditada del Servei de Creació d’Empreses, l’emprenedor pot gaudir dels programes de finançament, ajuts i subvencions que es detallen a continuació.

Ajuts i Subvencions

A qui va dirigit:

Requisits:

Capitalització de l’atur

A qui té dret a cobrar l’atur en els propers tres mesos i vol constituir una empresa

Estar en situació d’atur.

Promoció de l’ocupació autònoma

A qui vulgui sol·licitar la reducció de quotes dels préstecs concedits, a qui demani subvenció a fons perdut i a qui demani ajuts per a l’assistència tècnica

A persones que estiguin a l’atur i es vulguin constituir com a autònoms.

Dirigit a la subvenció financera, la contractació indefinida de treballadors en atur, cooperatives i per la contractació d’experts tècnics

Tenir un certificat d’empresa I+O, que sigui innovadora i generi llocs de treball.

I+O

Finançament

L’HIPERBÒLIC

7

EL MINUT JOVE

PARTICIPA sobre moments molt “normals” de la vida quotidiana... En definitiva, es tracta de reflectir un aspecte del teu món des d’un punt de vista creatiu i lliure, només condicionat pel minut que ha de durar la peça.

Què és? és una iniciativa que vol potenciar la creativitat dels joves de 12 a 20 anys a través de vídeos d’un minut de durada.

Aquesta iniciativa, impulsada a Catalunya pel programa juvenil 3XL.net, forma part del projecte europeu , una xarxa de vídeos fets per nois i noies de diferents països que vol potenciar l’intercanvi d’idees, creacions i experiències artístiques entre joves de tot el món.

El 3XL.net vol que els joves catalans tinguin presència en aquesta xarxa de joves creadors.

Què has de fer?

Per participar en has de fer una peça audiovisual d’un minut de durada en la qual pots expressar la teva visió particular sobre algun aspecte del teu entorn social d’una manera creativa.

Sobre quin tema? El ventall de temes tractats és molt ampli i depèn, totalment, de les teves inquietuds.

Pots parlar des de les relacions d’amistat fins a l’ecologia, passant per una gran diversitat de reflexions personals sobre la societat, els sentiments, la justícia, els ideals, el pas del temps, la felicitat, el sentit de l’humor... però també hi ha moltíssimes històries

Els vídeos que féssiu entraran a formar part de la xarxa i es poden veure de manera permanent a la web del 3XL.net www.3xl. net/elminutjove i a la web oficial de l’organització www.theoneminutesjr.org . Actualment, s’hi poden trobar més de vuit-cents vídeos elaborats per joves de 50 països d’arreu del món.

Els impulsors d’aquesta idea son The European Cultural Foundation, l’Institut Sandberg i Unicef.

A més, també hi estan implicades les televisions públiques de Suècia, Finlàndia, Itàlia, Portugal, Irlanda, Anglaterra, Noruega, Turquia i Catalunya.

Cada any, Theoneminutes Foundation premia les millors peces en el transcurs d’un festival que se celebra a Amsterdam.

L’objectiu L’objectiu principal del i d’ és la creació d’una comunitat en què els joves tindreu l’oportunitat de fer arribar les vostres creacions, més enllà de la barrera de l’idioma, a una audiència molt àmplia; també podreu compartir i intercanviar idees i punts de vista culturals, socials i artístics amb joves de tot el món. Amb la vostra participació formareu part d’una plataforma internacional de comunicació audiovisual i alternativa.

Vols ser membre de la comunitat , només has d’enviar al 3XL. net un vídeo d’un minut. Sobre què...? Sobre qualsevol cosa que et diverteixi, o que et preocupi, o que et faci pensar. Només cal que ho gravis, ho editis i ens ho enviïs.

3XL.net , Televisió de Catalunya C/ de la TV3 s/n 08970 Sant Joan Despí

3xlnet@tv3.cat

Posa en marxa la teva creativitat, comprimeix les teves idees...

i guanya un viatge a Amsterdam!

Envia’ns el teu minut abans del 31 de març de 2007 i sorprèn a tothom amb el teu vídeo.

L’HIPERBÒLIC

8

LA CONVIDADA

Flora Saura, periodista

Parlar de sexe encara és un tabú” Anna Salarich, anna@edicat.net

La vam conèixer a “Sexes” i després la vam veure entre fogons a “La cuina de l’Isma”. Ara, estem a l’espera de saber per on ens sorprendrà. Per no cridar al mal temps, la Flora Saura no ens ha volgut descobrir el projecte en què està treballant, però encara la podem escoltar a la ràdio, a “Versió Rac1” i a Catalunya Ràdio amb el Gaspar Hernàndez.

Aquest any et continuarem veient entre els fogons o ens sorprendràs en algun altre programa?

He deixat els fogons per un altre projecte en què estem treballant, però encara no puc avançar res. Diuen que porta mala sort!

Com vas entrar al món de la televisió?

Quan cursava tercer de periodisme vaig entrar com a becària a BTV i de seguida em van oferir feina com a presentadora del “Magazine”. No ho vaig dubtar i m’hi vaig tirar de cap. No tenia gens d’experiència davant de la càmara, però de mica en mica vaig anar aprenent. Això és com qualsevol altre ofici! I després del “Magazine” va venir “Tràiler”, un programa de cinema que va estar quatre anys a la graella i on feia de realitzadora i presentadora.

Amb quin programa dels que has fet et sents més identificada?

Sens dubte amb “Tràiler”. Sóc una apassionada del cinema. El fèiem entre tres persones i, tot i que curràvem a un ritme vertiginós, ens ho passàvem pipa. A més, tot i que ara em dedico més a treballar com a presentadora, el que més m’agrada és la realització.

Si et donessin l’oportunitat de fer un programa a la teva mida, com seria?

Buff, no ho sé. El que tinc clar és què no voldria fer. I d’això te n’adones com més treballes. Jo ja he fet algunes cagades, presentant progra-

mes que no tenien res a veure amb mi, però fins que no ho proves no ho saps. Per a mi, el més important és treballar amb un grup de gent professional, amb qui t’entenguis, amb qui confiis, respectis i amb qui puguis anar de tant en tant a fer unes canyetes. Si això ho tens, segur que el resultat del programa serà bo. A “Sexes”, sens dubte, ho teníem.

Els joves estan força informats sobre sexe, però encara queda molta feina a fer” T’hem pogut veure en el videoclip de Mishima “Miquel a l’accés 14”. T’agradaria fer alguna cosa d’interpretació?

M’encata la interpretació. És una cosa de la que me n’he anat adonant aquests últims anys. De fet, ja estic fent classes per formarme com a actriu.

Si et demanem com ets, segurament diràs que ets tímida… per què tots els presentadors/actors us considereu tímids?

Depèn del dia. A vegades no sé perquè, m’entra una timidesa paralitzadora i en altres situacions sóc la persona més extrovertida del món. Però jo sóc de les que, per molts cops que ho hagi fet, quan comença

L’HIPERBÒLIC LA CONVIDADA

un programa tremolo com una fulla. Mai les tinc totes amb mi, però potser això és el que et fa estar en alerta per a què tot surti bé, una mena de mecanisme de defensa.

Creus que els joves estan informats sobre el sexe?

Cada vegada més. Però encara hi ha molta feina a fer. Sobretot en temes de prevenció, per evitar embarassos no desitjats o la transmissió de malalties com la sida. És en allò que més s’ha de insistir.

M’encanta la interpretació. De fet, m’estic formant per ser actriu” Creus que encara és un tema tabú el sexe?

Sí. Malauradament hi ha certs temes que continuen sent tabús com la masturbació femenina o el sexe anal. Però també voldria dir que el sexe és misteri, és anar descobrint de mica en mica, és intimitat, i tot això també és el que el fa màgic.

Tal com raja Nom complet: Flora Saura Macià Data de naixement: 20-03-75 Què valores més d’una persona: la intel.ligència El plat que cuines millor: ous ferrats El teu programa de tv preferit: “Boing Boing buddha” de BTV (ja no el fan) Algun somni pendent?

Viure una temporada en un altre país El viatge que et queda per fer: a Cuba, la meva mare és cubana Mar o muntanya? Mar Carn o peix? Carn Sexe a la cuina o cuina amb sexe?

Sexe a la cuina

9

L’HIPERBÒLIC

10

REPORTATGE

Les curiositats Ai, el Nadal! O t’agrada molt o no t’agrada gens. O t’encanten els carrers plens de llumenetes o ets dels que les petaries totes. O compres com un boig o no et gastes ni un euro. Siguis del bàndol que siguis, el Nadal és ple de curiositats i de tradicions que, t’agradin o no, hauries de conèixer.

L’Olentzero basc Al País Basc, el més rellevant de l’època nadalenca és la figura de l’Olentzero, que és qui porta els regals al nens el dia de Nadal. La seva figura és molt semblant a la dels Reis Mags, el Pare Nadal o el nen Jesús: els més petits escriuen cartes a l’Olentzero demanant-li regals, les donen als pares i, el dia 25 de desembre, alguns d’aquests regals apareixen a casa. A Euskadi, hi ha pobles que fan la cabalcada de l’Olentzero la vigília de Nadal, altres que fan la de Reis i altres que les fan totes dues. Aquells que fan la de l’Olentzero, passegen un ninot caracteritzant el personatge (amb la cara bruta de carbó, roba tradicional basca, boina, pipa i un sac amb regals) pels carrers la nit de Nadal, cantant i demanant diners per a algun col·lectiu humanitari, social o per a activitats del poble.

Com a comiat del personatge, sol ser habitual incinerar el ninot en una gran foguera mentre s’amenitza la vetllada amb sidra, vi, txistorra, pintxos, etc. La figura de l’Olentzero és molt habitual per Nadal als aparadors de les botigues basques, ja que prové de la seva mitologia.

Anna Salarich, anna@edicat.net

del Nadal El Pare Nöel

El tió i altres festes catalanes La nostra terra reuneix moltes tradicions durant l’època de Nadal. Potser una de les més conegudes i estimades és la de fer cagar el tió. Antigament, aquest no era altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra, que proporcionava escalfor i llum i, simbòlicament, llaminadures, neules i torrons. Una altra festa curiosa del Nadal és el dia dels Sants Innocents, el 28 de desembre. És el dia per fer bromes, tot i que el seu origen és la massacre dels infants de Betlem ordenada per Heròde,s segons la Bíblia. Un altre símbol típic d’aquestes dates és l’Home dels nassos, un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l’any. Com que surt el dia 31 de desembre, només en tindrà un, però els més menuts sempre se l’imaginen amb 365 nassos escampats per tot el cos perquè no li caben tots a la cara.

Per a moltes persones, aquest simpàtic personatge és un intrús a les tradicions típiques de la Mediterrània, més afins al culte dels Tres Reis Mags d’Orient. Però quina història envolta al Pare Nadal? Algunes informacions apunten que el seu origen l’hem de buscar a l’Àsia Menor, en Sant Nicolau i la llegenda que sempre el va envoltar. Va ser tan gran l’èxit i va tenir tant de ressò, que el personatge va passar a Europa i va arrelar als països nòrdics i a Rússia. Amb el pas del temps, es va anar transformant el seu aspecte fins a convertir-se en un gnom que viu al pol nord.

Hi ha una creença paral·lela que atribueix a la Coca-Cola la imatge que tenim del Pare Nadal, que utilitza els colors corporatius de la marca nord-americana.

Nadal no cristià A Ghana, des del 20 de desembre, hi ha molt moviment: la gent compra, es posen llums al carrer… Del 24 al 26 és quan la festa surt al carrer perquè, com que allà fa molta calor, hi ha música i la gent surt fora a celebrar les festes. No hi ha cap menjar especial per a aquestes dates i el que solen fer les famílies, és anar a menjar a un restaurant o al McDonald’s perquè són llocs on no s’hi pot anar sovint. A prop de la capital de Ghana, Accra, hi ha platja i la festa se sol traslladar allà: música, festa, gent jugant a futbol i banyant-se tant de dia com de nit. Siguis de la religió que siguis (hi ha cristians i musulmans) són dies de festa multitudinaris. Per Cap d’any, tocades les 12 de la nit, des d’un castell que hi ha prop del mar, es disparen trets al cel que es poden sentir des de molt lluny, assenyalant l’arribada del nou any.

L’HIPERBÒLIC

12

TEMA DEL MES

Parlar català, a l’abast de tothom El Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya ofereix classes gratuïtes de català per als nouvinguts.

Hem estat amb un jove polonès per a què ens expliqués la seva experiència.

El Janusz va arribar a Barcelona des de Polònia fa cinc mesos i des de fa unes setmanes va cada setmana a classes de català, al Consorci per a la Normalització Lingüística. Va venir a parar a la nostra terra per una noia: “Aquí tinc la meva xicota i vaig decidir venir cap aquí. Com que parlo castellà, no he tingut problemes per trobar feina, perquè per viure s’ha de treballar i, a més, m’agraden el clima i la cultura”.

No puc contar les vegades que m’han fet bromes per ser polonès” De Polònia a Catalunya El Janusz Budzowski va néixer a Kwaczaya, molt a prop de Cracòvia, fa gairebé 26 anys.

Va estudiar enginyeria química i la primera vegada que va anar a Espanya va ser per fer un Erasmus de sis mesos a València, l’any 2003. Després de l’experiència estudiantil va tornar al seu país per acabar la tesi, però el 2004 va tornar a la capital del País Valencià per veure un amic. Allò que havia de ser una visita de poques setmanes es va allargar fins a 4 mesos. Tot i això, va tornar a Cracòvia, on es va posar a treballar.

Però l’amor mou muntanyes i el Janusz no en va ser una excepció. Ara fa cinc mesos que viu a Barcelona amb la seva parella i treballa al departament d’exportació d’una empresa de Parets del Vallès.

El primer cop que va venir a Espanya va ser a València per una beca Erasmus. Aleshores, “no sabia que existia el català, però després el vaig conèixer en forma de valencià i, bé, per a mi són la mateixa llengua”. Llavors, es va dedicar a aprendre castellà, però un cop a Barcelona ha decidit començar amb el català perquè, segons confessa, li encanta aprendre idiomes i com més, millor.

A més, a la seva feina tots parlen català i per a ell és una bona manera de sentir-se encara més integrat. Això sí, no s’escapa de les bromes sobre la seva condició de polonès: “No puc contar les vegades que m’han fet aquest tipus de broma. Però, aquí, el vertader polonès sóc jo que sóc de Barcelona i de Polònia. (riu) Els catalans es riuen d’ells mateixos, de mi també i ens fem bromes mútuament sobre aquest tema”. On també riu molt és a les classes del Centre de Normalització Lingüística. Són uns 20 alumnes de tot el món: “Hi ha molts sud-americans, però també hi ha dues persones dels Estats Units. I d’Europa, hi ha gent de Bèlgica, jo que sóc polonès i una noia de França. D’Espanya també hi ha un parell de persones”.

La cosa més difícil del català per al Janusz és la gramàtica perquè “hi ha mil accents.

Això de saber com s’escriuen les paraules és molt i molt difícil! Jo crec que ho podrien simplificar una mica. Les neutres també són complicades, però escoltant i parlant ho vas enganxant, tot i que això que s’escrigui d’una manera i es pronunciï d’una altra és una mica complicat d’entrendre…”

En canvi, la cosa més fàcil per a ell és el fet

L’HIPERBÒLIC REPORTATGE

de saber castellà perquè “són dues llengües que s’assemblen bastant. També puc practicar fora de classe, amb la meva xicota, veient la televisió en català o llegint diaris i llibres”. Aprendre una nova llengua dóna lloc a situacions molt curioses que el Janusz recorda tot rient: “En català em dic, sona igual que si en anglès dius I’m a dick… és molt fort! A vegades, també sembla que parlem xinès quan dius tinc por”.

Els catalans lluiten molt per defensar la seva llengua” Als Centres de Normalizació Lingüística es donen classes de català gratuïtes per a aquells estrangers nouvinguts que vulguin aprendre la llengua de Catalunya. El Janusz hi va anar a parar perquè “tinc un amic basc que està aprenent català i ell em va dir que hi havia aquestes classes que eren gratuïtes. I res, vaig anar allà, em vaig apuntar i vaig començar. S’ha d’entrenar el cervell!” (riu) Quan parlem sobre el català, ens expli-

ca que a Polònia, a part del polonès com a llengua oficial, n’hi ha una altra des de fa un parell o tres d’anys que és d’origen bàltic i que s’anomena “kaszubski”. Tot i això, ens diu que “el kaszubski no lluita tant com el català per ser diferent, però entenc que els catalans senten que Catalunya és una nació i la llengua és part d’aquesta.

Polònia, per exemple, no tenia la independència, però teníem la cultura de l’idioma. Després de 120 o 130 anys sense independència, vam saber mantenir viu el polonès. Així puc entendre que la llengua sigui un punt de reivindicació”. També reconeix, però, que sobretot a Barcelona, “el català no és necessari perquè tothom sap castellà, s’accepta com a idioma de comunicació i des del punt de vista d’un estranger, el català no cal saber-lo. Seria diferent que fóssim a Solsona perquè allà tothom parla català!”. I és que depèn de la voluntat de cadascú, però “conec molta gent estrangera que vol aprendre el català. Això és bo i vol dir que és una llengua desenvolupada i que la gent la vol saber”.

www.cpnl.cat

Imatges de la classe d’en Janusz, situada a la plaça Catalunya. Començant per l’esquerra: Janusz acompanyat per la seva professora; interior de la classe, Janusz al seu lloc habitual; el llibre dossier que fa servir.

13

L’HIPERBÒLIC

14

ALTAVEU www.enderrock.com

Entrevista a Fundación Tony Manero

Albert Lladó, albert@edicat.cat

La música de ball és hedonista per concepte” Hem quedat al Zurich. Hi ha molta gent i molt de soroll, i no els veig. Truco al mòbil que m’ha donat el representant. Baixen les escales i em fan una senyal amb la mà. Són en Lalo López i en Miguelito Superstar, components del grup Fundación Tony Manero. Dos nois joves i amables que m’expliquen com ha nascut el seu últim disc, Que no pare el beat!, que és un resum del millor dels primers 10 anys de vida de la Fundación Tony Manero. Una dècada de ball i diversió.

D’on ve el nom de Fundación Tony Manero?

LP: Quan vam muntar la banda, la nostra idea era reivindicar la música disco, tant per l’estètica com pel fet de recordar un seguit d’artistes que estaven en l’oblit. Érem un grup d’amics que, després d’estar tota la setmana estudiant, volíem ballar en un tipus de discoteca diferent. En veure Saturday Night Fever, ens vam adonar que era això allò que buscàvem: la filosofia de Tony Manero, aquell noi de barri, a qui li agrada ballar i passar-s’ho bé, amb aquella roba...

Ens sentíem força identificats. A més, el concepte de “fundació”, d’un grup amb molta gent, ens agradava.

L’humor sempre ha estat present a la nostra música de manera natural”

I quin és l’estat actual de la cultura disco?

LP: En plena forma.

MS: Com a mínim hem aconseguit, entre tots, que no es vegi com a una cosa hortera i rància, sinó com un moviment que va tenir la seva importància en el seu moment, amb un pes clar, i amb totes les evolucions musicals posteriors. La música disco, ara mateix, no es practica com a gènere en sí, però sí que la seva influència està molt present.

LP: El discoaddicte ara és cool.

Vosaltres heu treballat molt el directe. Què té el directe que no té l’estudi de gravació?

LP: La comunicació amb el públic és molt important. És com era abans. Un cosa és escoltar a un disc-jockey i, una altra cosa, és tenir a onze persones tocant en directe. Té una força increïble. Fer música de ball en directe no és gaire habitual i, a la gent, la motiva molt.

Al 2006, la Fundación Tony Manero fa deu anys de vida. Com heu evolucionat?

LP: A Click, el nostre anterior disc, ja es nota una evolució clara, unes maneres de gravar més pròpies i personals, una investigació.

Hem passat de ser un grup que feia homenatges a artistes d’abans a crear un propi estil.

El nostre objectiu és aquest, fer una música on pots trobar referents dels setanta i un llenguatge de producció modern a la vegada.

MS: La manera de fer créixer la nostra banda era crear els nostres propis temes.

I quin paper juga l’humor als vostres concerts?

MS: L’humor sempre ha estat allà. Fem música de ball, i la música de ball per concepte és hedonista, és passar-ho bé, és riure.

Aleshores, l’humor sempre ha estat present a la nostra música de manera natural.

LP: Sempre ens hem rigut molt de la figura de l’artista i de la nostra pròpia importància.

Per celebrar el vostre desè aniversari, publiqueu Que no pare el Beat!. Què trobarem en aquest treball?

LP: És una selecció natural dels nostres concerts. Hi són les cançons que han funcionat millor.

MS: També hi ha un tema nou. Però és, sobretot, un recorregut per aquesta primera dècada de la Fundación.

Fer música de ball en directe no és gaire habitual”

L’HIPERBÒLIC

15

CFTTEEP

Centre pioner en la nova formació de tècnics esportius ARA TENS UNA OPORTUNITAT! Els propers 17, 18, i 19 de desembre, es faran a la Cerdanya les proves d’accés per poder iniciar els estudis d’esports d’hivern en les modalitats de surf de neu i d’esquí alpí. Un eslàlom gegant i una prova tècnica a pista i fora pista donaran l’accés cap a aquests estudis.

El Centre de Formació de Tècnics Esportius de l’Escola Pia CFTEEP és el pioner en la formació esportiva, reconeguda des del curs 2002/03 pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. El CFTEEP ha format a les seves aules gairebé un miler d’alumnes entre totes les seves especialitats: CFGM en conducció d’activitats esportives al medi natural, CFGS en animació d’activitats fisicoesportives, Tècnic i Tècnic Superior en muntanya i escalada, Tècnic i Tècnic Superior en esports d’hivern, i Tècnic i Tècnic Superior en futbol i futbol sala. Durant l’any 2006, ha estat el primer centre de tot Catalunya en formar alumnes de Tercer Nivell d’Alta Muntanya. Aquest és el màxim exponent en la formació de muntanya i ha rebut un control extern de la Unió Internacional de Guies d’Alta Muntanya, superat amb un informe molt positiu.

L’Escola Pia sempre s’ha interessat en la formació de tècnics esportius. Especialment, en un moment en què les empreses esportives precisen de tècnics mitjans i superiors especialitzats en les diferents branques de l’activitat esportiva. El CFTEEP està situat a Barcelona i disposa de les més noves installacions esportives: camp de futbol, pistes poliesportives, sala fitness, rocòdrom i pavelló cobert amb piscina.

Per a més informació de les proves accés us podeu adreçar a la secretaria d’estudis del CFTEEP, 932120908, o a la nostra pàgina web,

www.emcat.net I si ja tens les proves superades, el proper 11 de desembre iniciem la formació per primer i segon nivell de surf de neu i esquí alpí.

Pel que fa als professors, sempre s’han escollit els millors experts de cada una de les especialitats que s’ensenyen al CFTEEP. L’objectiu és que aquests professionals de reconegut prestigi transmetin, amb la seva vocació docent, els seus coneixements i experiències als alumnes. Així, amb la unió dels millors materials i els millors professors s’aposta per estar a l’avantguarda de la formació de tècnics esportius.

El CFTEEP Escola Pia, a més de la seu general a Barcelona, és present a la Cerdanya, vinculat amb l’Ajuntament de Puigcerdà amb un projecte transfronterer que relaciona les estacions d’esquí de la Catalunya Nord. Igualment, aquest curs 2006/07, amb l’Escola Catalana d’Esports de Muntanya, el nou centre de Formació al Pont de Suert. Aquí s’ensenyarà formació de muntanya i escalada, i esports d’hivern.

CENTRE DE FORMACIÓ DE TÈCNICS ESPORTIUS ESCOLA PIA c/ Inmaculada 25-35 - Barcelona 08017 - Tel: 932120908 - Fax: 932112704 - info emcat.net www.emcat.net

L’HIPERBÒLIC

16

CONSUM

Per Nadal,

compra amb el cap El Nadal, a més de ser sinònim de pau, amor i germanor, ho és de comprar. L’època nadalenca és la més consumista de l’any i, per això, cal tenir en compte un seguit de consells.

Recomanacions per a les compres de Nadal 1. Fes una llista de les compres que creguis necessàries.

2. Fixa’t un pressupost. Això evitarà sorpreses desagradables.

3. Has de tenir en compte que alguns productes s’encareixen quan arriba el Nadal.

4. Compara preus i qualitat.

5. Compra amb temps els aliments que es poden congelar i emmagatzemar, i fes les reserves dels regals i del menjar que, per les seves característiques, només es puguin adquirir a última hora.

6. Si vols ser solidari, compra i regala productes de comerç just, ja que afavoreixen el desenvolupament sostenible de les economies més desafavorides dels països més pobres del sud del planeta.

7. Sigues prudent en l’ús de les targetes de crèdit. Vigila amb aquelles despeses que no facis en efectiu.

8. Sempre que paguis amb targeta de crèdit, identifica’t per a què l’establiment pugui comprovar que ets el o la titular.

9. Custodia la targeta de crèdit per evitar-ne la pèrdua, el robatori o qualsevol ús fraudulent.

10. Para molta atenció a l’hora de triar les joguines: - Han de servir per divertir els petits.

- Has de tenir en compte l’edat i la maduresa dels nens.

- Valora els continguts dels jocs i els aspectes educatius.

- Evita la distinció sexista i la incitació a la violència.

- Llegeix les etiquetes, les regles i les instruccions del joc.

- Fixa’t si la joguina conté el segell de la CE, marca que indica que compleix les normes de seguretat.

11. Demana sempre el tiquet o la factura: són la garantia del producte.

12. Recorda que tots els establiments comercials disposen de fulls oficials de reclamació/denúncia.

13. No oblidis que és una garantia comprar en un comerç que estigui adherit a una Junta Arbitral de Consum.

Si vols més informació, la trobaràs a

www.consumcat.net

L’HIPERBÒLIC

ANY DE LA CIÈNCIA

2007

Any de la Ciència de Barcelona

Barcelona commemora el centenari del premi Nobel atorgat a Santiago Ramon y Cajal posant en marxa un ampli programa cultural amb el nom de “Barcelona Ciència 2007”, que posarà especial accent en el vincle entre les ciències, la cultura i la societat. A més a més, el 2007 es commemora també el centenari de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans i el de la Junta de Ampliación de Estudios, institució precursora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Amb aquesta iniciativa, l’Institut de Cultura de Barcelona vol que es vegin la ciència i la tecnologia com a motors per al progrés i la cohesió social de la nostra societat. L’Any de la Ciència pretén convertir-se en una plataforma ciutadana per potenciar el coneixement científic i preparar l’acollida, al juliol del 2008 a Barcelona, de l’European Science Open Forum (ESOF2008), la trobada internacional més rellevant de la ciència a nivell europeu.

Barcelona és una ciutat que ha encapçalat, i encapçala, grans projectes científics, com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc Científic, el Centre Nacional de Supercomputació Mare Nostrum, el Campus de Llevant o el Sincrotó.

La xarxa de biblioteques, centres cívics i centres culturals de la ciutat treballaran, amb diferents activitats i actes, per fer conèixer aquests projectes que la ciutat desenvolupa i que la ciutadania no sempre coneix.

L’Any de la Ciència integrarà les reflexions i les propostes dels joves que es van presentar al maig a la XI Audiència Pública “Barcelona fa ciència!”. Més de 1.300 nois i noies van redactar un manifest amb les contribucions científiques que proposen per a la millora de la ciutat. Es tracta del treball de més de 30 escoles. Aquests manifest servirà com a punt de partida per a les moltes activitats que les diferents entitats, universitats i museus organitzaran adreçades als joves catalans.

17

L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

Antoni Giró Roca, Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

Cal que la societat reconegui l’esforç dels científics”

Jaume López, jaumelopez@edicat.net

El rector de la UPC des del març d’aquest any, és catedràtic de Física Aplicada i té una llarga experiència en l’àmbit de la recerca científica i la gestió universitària.

Ens adrecem a ell per parlar d’un dels reptes que es plantegen a les societats modernes: la seva relació amb la ciència.

Precisament per abordar aquesta qüestió, l’Ajuntament de Barcelona impulsa un seguit d’activitats que es duran a terme l’any que ve, sota el títol “Barcelona Ciència 2007” (www.bcn.es/ciencia2007).

El tret de sortida es donarà aquest 10 de desembre quan es commemori el centenari del Premi Nobel a Santiago Ramón y Cajal que, durant els anys que va viure a Barcelona, va treballar en la seva teoria de la neurona amb la que aconseguiria el preuat guardó. Durant el 2007, a més a més, es commemora el centenari de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans i la Junta de Ampliación de Estudios, precursora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Un bon moment, doncs, per parlar de ciència.

Quins són els objectius que es planteja la UPC de cara aquest Any de la Ciència?

Després de les bones experiències de l’any 2000, en que es va celebrar l’Any de les Matemàtiques, i del 2005, l’Any Mundial de la Física, rebem amb molt entusiasme aquesta nova proposta. Crec que ha d’ajudar a que la societat aposti més per la ciència, que està en la base del nostre progrés. Tanmateix, aquesta aportació capdal no sempre rep el reconeixement que es mereix per part de la societat. Especialment en països com el nostre en què no tenim recursos naturals i que, per tant, el nostre principal potencial ve de

la millora del coneixement, tenir una cultura científica i tecnològica àmplia és bàsic.

Doncs, no sembla que estigui gaire de moda tot el que es refereix a la vocació científica. Això ha afectat al nombre de nous estudiants de la UPC? El nombre d’estudiants ha baixat, com a totes les universitats, però el que en el nostre cas es manifesta sobretot és el baix

percentatge de noies que volen estudiar les carreres que imparteix la UPC. És un tema que ens preocupa tenint en compte, especialment, que entre les noies trobem un percentatge molt elevat de bones estudiants.

Hem de trencar amb la idea que això no fa per a elles, amb algunes excepcions com la carrera d’enginyeria química, on sí es dóna una relació del 50%. Química sí, però mecànica, electrònica, informàtica...

Estudiar una enginyeria és complex, potser no valorem prou la cultura de l’esforç... És curiós perquè mentre la societat accepta i valora l’esforç, amb ampli seguiment televisiu, d’uns nois i noies que entren en una acadèmia per aprendre a cantar o a ser models, aquesta mateixa cultura no s’associa a l’estudi i al coneixement científic. L’aprenentatge sense esforç és impossible. I a nosaltres també ens cal el reconeixement social...

L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

Sí, no veig als científics massa ben collocats en l’escala d’homes i dones més admirats...

Certament, la formació científica requereix de molts anys d’inversió: després de la carrera, un doctorat, després, una beca postdoctoral.

Tot plegat ens porta a allargar uns estudis fins prop dels trenta anys, i què et trobes?

Amb unes beques que converteixen aquests joves en part dels famosos “mileuristes”, en contrast amb altres activitats professionals en les que amb menys inversió personal s’aconsegueixen sous més alts. Per això, és tan important que es tingui clar que si la societat opta per fomentar el progrés científic s’ha de pagar. No s’hi val que de les descobertes i avenços ens en beneficiem tots, però com que la recerca és engrescadora en sí mateixa no cal incentivar-la econòmicament. És més fàcil anar-se’n a treballar a l’empresa...

Això és cert sobretot en els nostres àmbits. És difícil que la gent acabi fent doctorats en tecnologia perquè a les empreses hi ha sous més alts. Hem de saber aprofitar tots els nostres potencials. A Europa, per exemple, generem molt de coneixement, però la

valoració en termes econòmics ho fan sobretot les empreses americanes més acostumades a fer ús del sistema de patents.

“Es diuen quants llocs de treball es perden però no quanta gent treballa en un sector industrial.”

Es nota que el potencial industrial de Catalunya potser ja no és tan fort com abans? Això pot fer que el estudiants no associïn els seu futur professional amb la indústria?

El sector industrial canvia, però això no vol dir que sigui menys important. El que passa és que sempre es parla de la indústria per ferhi referència als llocs de treball que es perden, no a les indústries que es transformen per fer front als nous reptes. Es diu “tantes persones han perdut el seu lloc de treball”, però mai el “nombre elevat de persones que treballen en aquest sector”. Això fa que, a vegades, sembli més important un increment

19

de cinc llocs de treball en el sector aeronàutic que els milers de llocs que encara té la indústria tèxtil. Els missatges que donen els mitjans de comunicació no orienten massa bé per conèixer aquesta realitat.

Si es tracta de donar bons senyals, quins són els llocs que caldria cobrir en els propers 15 anys. Cap a on s’haurien d’orientar els estudiants? És molt difícil dir què ens farà falta, és difícil de preveure. Fa uns anys tothom assenyalava la necessitat d’informàtics, però després calen els que calen. El que és important és formar gent en l’àmbit de les tecnologies com a primera formació. La carrera és un primer nivell, el que cal és saber aprendre en el món de la tecnologia per anar completant la formació contínuament depenent del lloc de treball que s’ocupi. Ensenyem a aprendre. Especialment en uns àmbits en els que el s’aprèn es torna obsolet en cinc anys. I després cadascú es va dissenyant el seu futur. Per exemple, el cas d’un enginyer químic que, combinant els seus coneixements tecnològics amb uns estudis en documentació, esdevé un gran expert en gestió de coneixement.

Multidisciplinarietat i col·laboració entre universitats. Té a veure això amb el “Portal del Coneixement” que s’ha projectat (i que unifica els campus de la Universitat de Barcelona i la UPC en la zona de la Diagonal)?

Hi ha dues coses. Com a formació la UB i la UPC són complementàries, però més enllà d’això cal visualitzar que en aquest espai hi ha una de les més altes concentracions de generació de coneixement d’Europa, no només amb els centres de les dues universitats sinó amb els de recerca del CSIC. Ara mateix l’aspecte extern no ho representa.

Cal una reforma urbanística que ordeni tot el campus que compartim i, certament, això també facilitarà l’intercanvi.

L’HIPERBÒLIC

20

TENDÈNCIES

BBBarcelona Del 17 al 19 de gener torna la moda a Barcelona i ho fa per la porta gran. La fira de la moda més important d’Europa, el Bread & Butter, ha decidit concentrar tota la seva activitat a la capital catalana.

Anna Salarich, anna@edicat.net

arriba la millor moda

La notícia es va donar a conèixer fa algunes setmanes: Bread & Butter Berlín quedava suspès i la fira se centrava a Barcelona. Els motius són estratègics i pràctics, ja que la gran majoria de participants ha mostrat la seva preferència per la ciutat comtal i l’assistència de públic així també ho fa notar.

Mentre a Berlín la passada edició hi assistien 20.000 visitants, a Barcelona ho feien 54.000. Els responsables de la fira han volgut destacar que la concentració en un sol event donarà claredat i transparència tant a la indústria com al comerciant, i que BBBarcelona es consolida com una plataforma líder en el sector juvenil i contemporani.

Carrera cap a l’èxit

Què s’hi podrà trobar?

El dia 13 de juliol de 2001 va tenir lloc a Berlín la primera edició del Bread & Butter, que es va convertir ben aviat en una fira paral·lela a la setmana de la moda masculina/interjeans de Colònia. A partir d’aquí, any rera any, l’afluència d’expositors i de visitants anava creixent fins que el 2005 van decidir crear el concepte Eurovisió duplicant la fira a Barcelona i a Berlín, amb dues setmanes de diferència. L’èxit va ser espectacular i la capital catalana s’ha acabat enduent el certament, tot i que la base d’operacions continuarà a Alemanya.

A l’edició del BBBarcelona, prevista per als dies 17, 18 i 19 de gener del 2007, i sota el marc de la Fashion Week Europe, hi ha preparats diversos formats independents. El Bread & Butter Barcelona, que tindrà lloc a la Fira de Barelona juntament amb el verKids, inclourà les seccions Denim, Sport & Street, Street Culture i Fashion. Upstairs és el nou format dedicat al Denim de luxe i a l’Urbanwear més exclusiu. L’ubicació serà nova, ja que tindrà lloc a les dues naus als peus del Palau Nacional. També hi haurà un espai dedicat als dissenyadors, tant joves com professionals consagrats, on podran mostrar les seves obres. La Fashion Week Europe també acollirà un acte dedicat a les marques internacionals d’esperit comercial.

L’HIPERBÒLIC

SEXE

21

La nuit per

a elles

-

-

-

-

-

-

Si el teu ex te l’ha feta molt grossa, enrolla’t amb el seu millor amic. Encara que no ho paregui, l’hauràs fotut.

-

Ves-te’n a un striptease masculí als Hollywood boys i posa’t les botes.

Fes quatre wiskis i afua’t a l’empollón de la classe, ja veuràs que té morbo. Vés a saber, potser podeu estudiar junts altres assignatures.

Si per cap d’any no tens cap projecte, munta’t amb els amics una orgia col·lectiva! És el millor que pots fer i quanta més gent hi participi, més riureu. I si surts amb algú, qui sap, pentura t’agraden els intercanvis de parella.

-

-

-

Entra al pub amb un vestit i una capsa de bombons de ca na Coloma “sa confitera” i convida tothom que vulguis.

-

Fes una aposta amb les amigues per saber qui de vosaltres entrarà amb més fua en el 2007 (ja m’enteneu).

-

-

Posa’t una cinta al cap com en Rambo, triomfaràs com la Coca-Cola.

-

Practica la llenga amb els estrangers.

-

Segons quin tipus de mascle vulguis lligar-te, tinta’t el cabell de ros i posa’t un vestit cenyit (ara, que si ho fas, ha de valer realment la pena). Ellos las prefieren rubias.

-

-

També segons el terreny masculí que vulguis atreure, menja’t una porcella per sopar cada dia i pastissos, galletes, xocolata, braços de gitano, coques, torró, bombons, tartes, confits i altres herbes. Ellos las prefieren gordas.

-

Si així no et funciona, explica-li que vols aprimar-te boixant.

-

-

Si al contrari ets magre, digues-li que vols engreixar mentjant-ho.

Quan facis un soparillo, treu una botella buida i fes-la girar. Si et toca, o et lleves la roba o beus. Segons com vagi la cosa, tu ja triaràs l’opció que vulguis. Pentura la cosa s’embruta.

Convida a sopar l’al·lot que t’agrada i suggereix-li que ell se n’encarregui de les postres….

Quan en vegis un que t’agradi , no perdis l’oportunitat: fes-li un traje ben fet.

Posa’t una minifaldilla i puja damunt un bafler a ballaren Chayanne.

Digues-li que la teva amiga t’ha deixat penjada i que no tens com tornar, a veure si t’acompanya (això, però, pot no sortir bé).

-

Si és forner, que t’encalentesqui el forn.

-

Si és un bomber, digues-li que te crema la…

-

Si és estudiant, que ets la filla d’aquell professor que sempre el suspèn.

-

Fes-te amiga d’una miss. Tots el que ella no vulgui, que te’ls passi a tu (te n’enduràs un bon grapat).

-

Passau-vos un gel amb la boca.

-

Aprofita que ha entrat al lavabo i viola’l allà mateix.

-

Digues-li que el teu al·lot s’ha fet gay i que tu vols un home com ell.

-

Digues-li que ets del club de fans de na Monica Lewinsky.

-

Compra’t unes banyes que facin llumets i digues-li que tens idees diabòliques.

-

Si aquella que et cau tan malament ho ha deixat anar amb el seu al·lot, ves a consolar-lo.

-

Envia-li dins un paquet el teu millor conjunt de roba interior, ben perfumat; caurà de cul.

-

Demana-li que t’ajudi perquè se t’ha quedat empernada la cremallera de la falda i que no pots anar al lavabo.

-

Digues que t’has fet un tatuatje a una anca i mostra-li. Si no ho veu, digues-li que és microscòpic i que ho veurà millor si anau a un altra lloc.

-

Si és pagès, digues-li que t’agrada anar a collir raves.

Fes com que passes de tot i balla tot el vespre; això atreu al públic masculí, perquè veuen que tens independència Vés a comprar un tanga a la secció masculina i digues al dependent que et faci una demostració de com queda posat.

Passeja’t tot el vespre amb un chupachup. Recrea’t llepant quan tenguis davant qui t’interessa.

Atomic Girls

Si en definitiva res d’això no funciona, pensa que sempre tens una segona oportunitat pels Reis, o sinó, veste’n a Cuba i pega un parell de crits enmig del Malecón de “Visca Fidel!”

El mes que ve, la nuit per a ells.

L’HIPERBÒLIC

22

agenda

CULTURA

Nadal 2006/07

Visita guiada

“El modernisme lleidatà” 17/12/2006 11:00 h Lleida . Teatre Municipal de l’Escorxador.

Preu: 3.00 euros.

RTO EL E MB AF D U C “H ÒGR NA M Ó 07 pro ICI FOT 20l 1976 ava a S / O L 02 a e enç rà EXP AS. E I” 6 al 1a8B/arc,eolonnes cioonms, meaarcciaó a RIV ENC 1/20e0rto Rivtainsa natdael sapraarfiica desc. rDes deb SIL 4/1 Humb Argen ncia i fotog el paí -se am

Conferència

“Vigència filosòfica i literària de Freud” 13/12/2006 19:30 h Girona. Palau de la Mercè.

Preu: gratuït Concert

l 1 d’ va olè la d ar e la De rribadade la sent de viprés en la restarelacionbres d ivas

Jarvis Cocker + artista convidat

Pre

s din circ cara , un e en dut qu cap per ans nse 6 /0 lleó erm se s i 12 , un os g ome cord de 6/ anya els d Un h els re udir stra. el 1 alem com aran. rc, d e i ga la vo ir d oda circ trob el ci veur és art sa, r i el i el a, d iu a mbé A p xine atre sc... a vid Ven e ta u i l . e r a t s q x e l eu Per rc. El en e tra d velló tòria a i s u r s i ten el c usq que me a h r n s b t/a r o d’u ive .ne ara x l’ i , n c e u r g i os rris diri uest eu c eur ouba s q d’a a i el u: 9 w.n Sar Pre ww

22/12/2006 20:00 h Barcelona. Sala Razzmatazz.

Preu: consultar descomptes.

u: 3

EU EN ’AT E L RIS C N D BAR CIR IVER R 9 D’H PULA PO

L’a ent bie des rd, a ça a mem qui R ced re l’am s i un és ta men amb er a viu aban a i, m da, co afia i nta, p un taluny rriba fotogr s seta es ac.

Ca eva a e la s any n la s ón d ó del t. w.m ww el m eraci feren gen un re os era eu r

Jam session solidària per recaptar fons per IDH 22/12/2006 22:00 h Barcelona. Centre Cívic La Taxonera.

Preu: entrada lliure Esports

Torneig internacional d’escacs Memorial David García Ilundain 14/12/2006 10:00 h Barcelona. Cotxeres de Sants.

Preu: entrada lliure

Cinema

Projecció de Celebración (Thomas Vinterberg, 1998) 13/12/2006 21.30 h Barcelona. Sala d’Estudis Mercè Rodoreda.

Preu: entrada lliure Teatre

Metamorfosis de la Fura dels Baus 07/01/2007 19:00 h Mataró. Teatre Monumental. Preu: des de 21 Exposició

“UNA ALTRA DIMENSIÓ.

Els germans Masó i la fotografia estreoscòpica” Fins al 28/01/2007 Girona. Museu del Cinema.

Preu: entrada lliure.

Foto EN PÓLVORA 10 ©Teresa Miró.jpg

EL ME D S NIS nik E a G h AT SSIO C” Gers i de la ez.

M ter Sa “I PRE ÀFI ez mis ermo l a e R EX TOG o S es presentaade Guill FO illermal decma quetgree poètic Guns a ifió nfotogrdàefi la ima Fi

s c om osi avé ïta rast.c Exp a tr u t m t llu gra on

c a rad aleria t n g E w. ww

L’HIPERBÒLIC CULTURA

s pré n des ora, u , a ny Pólv del ps alu o Cat mb En flictes eus c e d s n a l e, co els na ar, 06 e Naciola del mcial delslvora” pt un homeci0 /2 atr fil o Pó or sp , 12na al Te sa i La refons nsat “en aver mmics (e n amor / 3 r o a e la re iu rh el 2imerà toMaria Ramb eló, anomnça pe xtil, elsgermà)egat deornar s , è a Fingel Gu baixa ssions n Marc ir a Fr brica t m un ’encarr itats i t na Àn Terra e pa er. E e fug la fà ra co sc, l utor ade de ma d t obr gut d ina a nside rance r les a esenc ue dra vimen ha ha la fe el co r en F safia í es d ors, q la mo geni, nrere i, que sa pe de de ta. Aix allad at per de xant e n Ton prete aurà Tane s treb form dei ent e , ara rcó h rar la er i el orós alm aneta En Ma cupe l pod le am ra. la T rica. per re ntre e triang Pólvo fàb oble icte e b el i en al p confl ça am ncesc os un ntrella n Fra eur e e 3 ’ , s eta e1 Tan sd

L

A RA

EN

23

TNC

LVO Ó P

e s u: d Pre .tnc.e w ww

Qwerty Qwerty era el millor jugador blanc de la lliga professional de bàsquet americana. El seu pare, ja molt vell, li havia posat aquest peculiar nom perquè era informàtic de professió, ni més ni menys que del servei tècnic de la N.A.S.A. En Mingo hi treballava des que es va exiliar a les amèriques recomanat per l’eminent professor Writh. En aquest continent, i lluny de casa seva, es va casar amb l’Helene i, al cap de dos anys, va néixer en Qwerty -evidentment el nom li venia de l’ordre de les primeres lletres als teclats dels ordinadors-.

Un nom com el seu no era gens comú ni en aquella terra, però era precisament en aquella terra on un nom tan estrany com Qwerty passava gairebé totalment desapercebut. De petit, a l’escola, durant les primeres setmanes els nens i les nenes van riure’s d’ell i del seu nom. Després només van riure’s d’ell, del seu físic. El físic que li havia donat Déu no l’ajudava gaire, tenia només deu anys i ja media prop del metre vuitanta d’alçada, i quan va complir els catorze anys, ell ja tenia força clar dedicar-se professional i exclusivament al món del bàsquet, feia gairebé els dos metres! No va trigar gaire a debutar amb els Orlando Magic, per després acabar definitivament als Lakers. I també tenia clar que volia ser el número u, per posar el seu nom tan estrambòtic a la boca de tothom. Per un temps ho va aconseguir, però va patir una lesió muscular que va precipitar la seva retirada. Ara no sortia de casa, decebut i prenent antidepresius. Va morir de sobredosi la nit de Halloween de l’any mil nou-cents vuitanta.

Ferran Genis

Autocontrol Abraham fa dos anys que fuma. Però ha decidit intentar deixar de fumar. Amb molta força de voluntat, aconsegueix fumar únicament els caps de setmana. Al cap de tres mesos, deixa de fumar els divendres. De fet, els divendres no és cap de setmana en el sentit estricte del terme. Passa el temps i decideix que els diumenges a la tarda no hauria de fumar perquè els dilluns al matí s’aixeca amb la gola molt ressentida. Al cap d’un mes, decideix deixar de fumar pels matins, tant els del dissabte com els del diumenge. Ara només fuma els dissabtes a la nit, a la discoteca.

LA POESIA

Titol

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés.

Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me’n quedés en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes, per un de sol, però que besés i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés: com una almoina que se’m fes.

Josep Palau i Fabre www.fundaciopalau.net

Abraham comença a anar a la facultat. Va deixant de sortir a les discoteques. En menys d’un any, ha deixat totalment de fumar. No ho necessita.

Abraham es gradua i ja no es recorda de com era el gust del tabac. Mai té ganes de fumar, ni quan els seus companys li ofereixen algun cigarret a les festes.

Abraham veu un paquet de Malboro a la tauleta de nit. El seu pare sempre ha fumat Malboro. Agafa un cigarret i l’encén. Sap que ho deixarà quan vulgui. De fet, al cap d’un mes, únicament fuma els caps de setmana. És qüestió de temps que deixi de fumar els divendres, que deixi de fumar les tardes del diumenge, que deixi de fumar els matins del dissabte i del diumenge i que, finalment, no fumi mai més fins que necessiti d’un nou repte per demostrar-se a sí mateix el seu poder d’autocontrol.

Aquest relat forma part del llibre Podemos estar contentos de l’escriptor Albert Lladó. www.cultivalibros.com

Envia’ns els teus petits relats, contes, poemes... a revista@edicat.net te’ls publiquem!