Secundèria 100

secund dèria

100

desembre 2005 - any 10 - www.deria.net

Foto:

LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

número

Arriba la neu, arribem als 100 60.000 exemplars

Entrevistem a Joel Joan

Què és l'Estatut?

0 2 la imatge

www.deria.net

participa

Cristina i Alberto

cd laia serra

Huracà Isabe l

sumari 100

Envia’ns les teves fotos a revista@edicat.net i les podràs veure publicades al Secundèria!

02 imatges

10

03 nosaltres

>

Feliç aniversari Secundèria!

20 Moda

21 Calaix

reciclada

de sastre

04 Obrint Pas

05 Lletrejar té premi

12 La neu ...

22 desembre

06

Joel Joan

>

08 Consum

09 noves

solidari

tecnologies

14 15 La inesgotable Un, dos,

16 Estatut:

17 Aprendre

18 Francesc

força del vent

UP & DOWN

a fer pa,...

Mateu

tres?...

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Helena Mullor, Jaume López, Pere Viladomiu. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 26.000 exemplars (OJD Distribució gratuïta 200 4) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) . Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

l'editorial

www.deria.net

nosaltres 0 3 .

Créixer fins a

100 Si fa quatre dies celebràvem plegats el nostre desè aniversari, acabats de començar aquest curs ens tornem a posar les millors gales per rebre el número 100 del Secundèria, que teniu a les mans. Sí, nois, de mica en mica s’omple la pica i un rere l’altre en sumem un centenar que, posats en un pila, fan molt de goig. Com deia l’altre dia un director d’institut en un programa de ràdio, “fer-se gran és un aprenentatge complex i ple d’incerteses en què els adults sabem que a la il·lusió dels primers anys, seguirà la resignació de la maduresa i que cada cop ens penedirem dels nostres aniversaris. Per als més petits, però, créixer és una font d’inimaginables plaers.”

Nosaltres ens sentim com els més petits i no pararem de créixer. Ara n’hem fet cent amb la mateixa il·lusió i la mateixa trempera que el primer dia. Sabem que a l’altra banda tenim la vostra escalfor i el suport dels nostres anunciants, que ens permeten continuar sent líders de les revistes en català adreçades a estudiants de secundària. El mateix Conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, ens ha fet arribar per escrit la seva felicitació i això ens honora no només perquè les altes instàncies del país s’enrecorden de nosaltres sinó perquè es important saber que al teu país compten amb tu, i ens sentim orgullosos de la nostra aportació a aquesta realitat.

Hem crescut amb vosaltres i ho continuarem fent perquè seguint les mateixes paraules d’un director d’institut, “fer-se gran és créixer individualment i també col·lectivament, en cultura, aprenentatge, en raons i emocions, perquè tots aquests creixements continus i la seva renovació constant és el que dóna sentit a l’educació.”

Endavant i per 100 més!

la tira

0 4 altaveu

www.deria.net

Obrint Pas,

www.enderrock.com Novembre 2005

un grup en moviment!

Obrint Pas ha revolucionat l’escena musical dels Països Catalans. Després d’haver venut més d’11.000 discos de La flama (Propaganda pel Fet!, 2004), ara presenten En moviment! (Propaganda pel Fet!, 2005), un CD+DVD en directe que marca un punt i seguit en la història del grup. Un disc en el que s’han ajuntat amb companys de viatge com Titot, Fermin Muguruza, Carles Belda o Feliu Ventura. Parlem amb Xavi Sarrià, cantant del grup.

El vostre nou disc es titula En moviment (Propaganda pel Fet!, 2005) i anuncieu una aturada d’un any...

No serà una aturada, reduirem el ritme de concerts dels darrers tres anys, en què hem arribat a fer vuitanta i noranta bolos anuals. Als Països Catalans no hi tocarem de gener a juny, i farem més concerts a l’estranger. Volem viatjar per l’Amèrica Llatina i preparar les cançons noves del proper disc que sortirà al 2007.

Per què un disc en directe ara?

Tanca una trilogia que vam començar amb Terra (Propaganda pel Fet!, 2002) i vam continuar amb La flama (Propaganda pel Fet!, 2004). Volem reflectir aquests anys de gires maratonianes, en un concert molt especial a València, amb la participació de grups de cultura popular, músics i cantants que són referencials per a Obrint Pas.

És una manera d’evitar saturar el públic?

Més aviat som nosaltres els que estem saturats.

Per al 2006 ens plantegem no tocar ni al Senglar Rock ni a l’Acampada Jove. Estem orgullosos de contribuir en aquests esdeveniments, que han convertit l’escena musical alternativa dels Països Catalans en un referent, però no volem ser-hi només “perquè toca”.

El grup s’ha ressentit de tanta carretera?

Són moltes hores junts en una furgoneta vella que hauríem de jubilar. Hem fet moltes bogeries: cinc concerts a la setmana, tocar una mateixa nit en dos pobles situats a més de dos-cents quilòmetres! Volem temps per descansar i regenerar biològicament el grup.

Heu crescut al marge de circuits comercials clàssics, mentre molts grups que canten en català es queixen d’aquesta manca d’accés als mitjans...

Als Països Catalans, musicalment, hi ha una cultura que es basa a queixar-se de tot, criticar el que fa el veí i sovint fer coses els uns contra els altres.

Nosaltres estem orgullosos d’haver contribuït a crear una escena no tan homogènia com abans, d’haver demostrat que es pot fer música compromesa i no comercial en català.

Cap on us voleu encaminar, ara, musicalment?

La música que fem reflecteix la nostra manera de veure el món, i no volem canviar ni el que som ni el que volem dir. Però ens agradaria treballar la nostra idea de mestissatge social i cultural. És a dir, que no us plantegeu fer un disc sense dolçaines?

(Riu) No, no pas! Obrint Pas sempre serà Obrint Pas. Roger Palà

Glissando* Surplus (DiscMedi) Pop El disc amb el part més llarg i dolorós, però també el més complet, d’un grup que es planteja el seu treball sense complexos ni limitacions. L’univers compositiu de Marc Sora i Laia Vaqué pren tota mena de matisos: des de l’amfetamínica “Girasols” fins a la nostàlgica “Polaroids” o la feliç i estrident “Atari A”. Glissando*, que se sap excedent d’un mercat musical sobresaturat de propostes sense contingut, es reafirma amb fets com una de les felices excepcions a la norma de la radiofórmula.

Roger Palà

LluÍs Llach i Feliu Ventura

Que no s’apague la llum (Propaganda pel Fet!/Claus Records) Cançó d’autor El disc i el DVD de l’espectacle conjunt Que no s’apague la lllum. Els dos intèrprets s’han volgut influenciar amb el seu so mútuament. De Llach han seleccionat cançons que feia temps que el cantautor de Verges no enregistrava, com “Aprendre” i “No abarateixis el somni”. Feliu Ventura vol identificar el so amb belles cançons com “El que diuen els arbres” i “No sé què sent”. Emoció i compromís en estat pur, en viu i directes de dues generacions de cantautors.

Helena M. Alegret

Dijous Paella Dijous Paella (Autoeditat) Rumba fusió

Foto: Ju an Migu el Mora les

L’enèsim projecte musical del compositor i cantant Francesc Ribera ‘Titot’ . Es tracta d’un grup que treballa un repertori de rumbes –encara que també pot fer un son cubà o una sardana–, amb una formació on abunden els instruments de vent típics de la cobla.

Sorprèn pel seu acurat disseny, que inclou la recepta d’una paella que, malgrat les gambes i els musclos que apareixen a la portada del disc, és pagesa, de carn i verdures.

Vives de Sineu.

www.deria.net

reportatge 0 5 .

Lletrejar té premi Ara lletrejar correctament paraules en català tindrà premi. Aquesta és la base del concurs “Lletres & Lle3”, que s’ha començat a emetre a Lleida Televisió i que pròximament podria arribar a TV3 i a tots els instituts de Catalunya. De moment, el projecte pilot ja ha rebut el suport de l’ajuntament i de la Universitat de Lleida, i hi participen 1.800 alumnes de 3r d’ESO de diferents centres de la capital del Segrià. Ideat per Carles Porta (codirector de l’exitós “Efecte Mirall”) i produit per Porta Gasset SL, el programa anima els estudiants a demostrar el seu nivell de català, al mateix temps que fan un gran exercici per aprendre a controlar els nervis i a parlar en públic.

La dinàmica del concurs és la de lletrejar paraules en català en un temps màxim de 10-15 segons. El jurat anirà citant als alumnes determinades paraules, segons el nivell; si l’alumne lletreja correctament passarà de ronda i si no, caurà eliminat. Els guanyadors de cada centre es trobaran a la final que, en aquest cas, tindrà lloc en un espai emblemàtic de la ciutat de Lleida. “Lletres & Lle3” recorda una tradició estudiantil dels Estats Units, on aquest tipus de concursos també s’emeten per televisió i aconsegueixen un gran èxit.

06 el convidat

www.deria.net

Joel Joan Director, actor i guionista de Porca misèria

“No ens interessa la televisió estúpida” És graciós. Fa deu anys la revista Secundèria treia el primer número amb un jove actor a la portada, famós de cop i volta per un paper a “Poble Nou”. Era Joel Joan, molest per la popularitat, però inquiet per dur a terme més i més projectes. Des de llavors ha participat en mil obres, algunes de cine (LLa buena vida, El corazón del guerrero), Sóc lletja, Excuses!) i algunes de teatre (S algunes de televisió (“Periodistas”, “Plats bruts”, “Porca misèria”). Doncs ja ha passat una dècada des d’aquell dia i dóna la casualitat que presenta la segona temporada de “Porca misèria”. L’hem anat a buscar per veure si ens reconeixia, per veure si es reconeixia.

I ara la popularitat què tal?

Molt millor. Abans la portava d’una forma molt més paranoica, molt més estressada i ara si algú em saluda pel carrer, estic encantat. L’únic problema és a les discoteques quan la gent va beguda que t’estima... massa. Més del necessari. O ens odien més del necessari. Ets blanc de juerga, ets “òstia, el de la tele! El tenim aquí!”.

Però ja et dic, em passa un 1% de l’any.

“A les discoteques quan la gent va beguda t’estima... massa” Quin creus que és l’èxit de “Porca misèria”? És una sèrie menys sensacionalista i més

Saps qui va ser el primer entrevistat del

humana. Normalment, en televisió, el per-

Secundèria?

sonatge es descuida molt des del guió,

Jo, no? Em sembla.

s’estereotipa i l’actor ha de basar la feina en el bagatge personal. A “Porca misèria”

Et porto la portada, llavors eres el Ferran

fem un treball de personatges, tant en el

de “Poble Nou”.

guió com en la posada en escena, són la

És que la tinc! La tinc! Mare de Déu, quina

nostra mina. Els personatges polièdrics

careta. [llegeix el titular] “Espero que la

generen molta més empatia amb l’espec-

popularitat se’n vagi tan aviat com ha

tador. La televisió permet, en tenir tants

vingut”... Vaja, no comparteixo res. En

capítols, aprofundir en el caràcter. I els

aquesta època el meu personatge estava

actors estan absolutament implicats com

paralític i quan apareixia caminant al teatre

en cap altre serial en què he treballat.

la gent “Oooh” i jo deia “per favor!”.

Tal com raja

Una debilitat: N’hi ha tantes...

Nom complet: Joel Joan Juvé.

Un color: El roig. De la revolució.

Lloc i data de naixement: 2 de novembre de 1970 a Barcelona.

La teva assignatura pendent: Ser patró d’un veler.

Un llibre: (Òstres ja hi som amb aquestes preguntes intel·lectuals) La nit de l’oracle de Paul Auster.

Plat que cuines millor: Truita de patates.

Una pel·lícula: Una historia de violencia, de Cronenberg.

Una mania! no una amanida: Ah, la llibertat dels Països Catalans.

Un disc: Barricades de paper, de Feliu Ventura.

No hauríem de permetre que: Que no ens trepitgessin la nostra dignitat ni el nostre Parlament.

Un viatge: Mali.

Un somni: Deixar els ansiolítics.

Una mania: Tropical.

Tens fama de ser molt: Follonero, en les dues versions.

07.

“És una sèrie menys sensacionalista i més humana”

Ens pots avançar alguna cosa del guió?

Veurem com l’Àlex baixa als inferns i s’adona que als trenta i pico d’anys anar

El treball d’actors distingeix la sèrie?

de cràpula pel món la vida comença a ser

És un dels trets distintius. També ens inter-

dura, parlarem dels sentiments de la

essa la televisió sempre i quan no estigui

Cardona, veurem com n’és de fina la fron-

al servei de la frivolitat o l’estupidesa, sinó

tera entre l’odi i l’amor amb el Roger i la

al costat de persones humanes i els seus

Natàlia, les dificultats d’una relació a dis-

problemes. Som en un registre diferent.

tància, etc.

No ens interessa tant la trama com el perquè de la trama, el perquè dels perso-

Serà un temporada més dramàtica?

natges.

No. Aquesta vegada hem trobat un equilibri quasi perfecte. Hem vist capítols que

Què ens espera aquesta temporada?

hem rigut molt, francament, ric gairebé

S’aprofundirà en els personatges, els

tant com a “Plats bruts”, sense ser al

secundaris guanyaran en importància i

mateix to. És una cosa que no m’esperava

serà un producte més madur ja que tant

gens. Hem intentat no posar-nos tremen-

els guionistes com els actors ara tenen re-

dos, ja n’hi ha prou amb els culebrots.

ferents visuals. Veurem els Estats Units, sentirem parlar anglès subtitulat, encara

Telm Borràs,

que la directiva es va inquietar molt

telmborras@edicat.net

perquè saben que la gent quan ha de llegir

Fotos: Ivan Giménez i Costa

canvia de canal.

0 8 aprèn a consumir

www.deria.net

Seu Territorial de l’Escola del Consum de Catalunya

Consum solidari per a un món millor Què et ve al cap quan dius la paraula “xocolata”? Així comença el taller de consum solidari, una activitat que t’ajudarà a consumir d’una manera més responsable i justa per a tothom.

E Estada a Tortosa La Seu Territorial de l’Escola del

Quines persones intervenen en el seu procés?

Has pensat mai què hi ha darrere la com-

L’IES Pla Ferreres, de Sant Cugat del

Consum de Catalunya fa dies que va

pra d’una rajola de xocolata? L’Escola del

Vallès, va participar al taller de consum

emprendre el seu viatge per terres cata-

Consum t’ho explica. Et proposa el Taller

solidari. El bon humor i la participació

lanes. La seva primera visita ha estat a

de consum solidari perquè puguis

dels alumnes van estar a l’ordre del dia i,

Tortosa i cal dir que l’experiència ha

conèixer l’entramat que amaga la creació

al final del taller, van poder decidir com

estat molt gratificant, tant per als

i venda de qualsevol producte, en espe-

es repartien els costos i els beneficis de

alumnes com per al professorat de les

cial de la xocolata, un producte quotidià

la producció d’un bé com pot ser la xoco-

escoles. L’afluència ha estat tot un èxit,

que podem menjar cada dia, molt divers

lata a través d’un joc virtual. Amb aquest

fins el punt que molts centres volen

(hi ha xocolata negra, amb llet, blanca...) i

exercici van poder comprovar que con-

repetir l’experiència de passar per la

que a vegades no és dolça per a tothom.

sumir amaga més responsabilitats de les

Seu Territorial de l’Escola del Consum

A més, podràs comprovar com es

que en principi nosaltres com a consumi-

de Catalunya. Totes les escoles que

reparteixen els guanys de la venda,

dors podem pensar.

Comprar és una

l’han visitat són de secundària, però

coneixeràs tots els protagonistes que hi

acció que implica plantejar-se drets i

també s’han fet tres sessions d’edu-

intervenen, podràs aprendre a consumir

deures per fomentar la solidaritat.

cació especial. Després de la fantàstica

perquè no hi hagi desigualtats econò-

rebuda a Tortosa, l’Escola se’n va cap a

miques entre ells i coneixeràs els criteris

Com pots veure, el consum solidari és

Tarragona on s’hi estarà fins al gener.

del consum solidari.

molt important per aconseguir la igual-

D’aquesta manera, les escoles i els

tat entre tots els participants en la línia

instituts de Tarragona i rodalies podran

de producció. Des de l’Escola del

gaudir dels fantàstics tallers de la Seu

Consum podràs conèixer i aprendre tot

Territorial de l’Escola del Consum de

allò necessari per fer del comerç un acte

Catalunya per aprendre temes rela-

més just i solidari. Així també podràs

cionats amb consum.

Hi ha igualtat entre tots els participants?

posar el teu gra de sorra per fer del món un lloc millor i menys desigual.

Com es reparteixen els guanys de la venda?

Contacte: Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra B, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 Horari de 9h a 14 h www.consumcat.net i aula@consumcat.net

ntec 0 9 .

www.deria.net

noves tecnologies El català dobla la seva presència a internet en dos anys Segons un estudi de Softcatalà, la llengua catalana ha multiplicat per dos la seva presència a internet des de 2003 i s’ha col·locat com la 26a llengua a la xarxa. Ara mateix hi hauria, segons l’estudi, més de 7 milions de pàgines en català, mentre que fa dos anys n’hi havia uns 3 milions.

L’increment espectacular dels weblogs catalans ha estat un dels factors determinants

que ha contribuït a impulsar el creixement de la presència de la llengua a la xarxa.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies. www.softcatala.org

El cotxe més petit del món Investigadors de la Universitat de Rice, als Estats Units, han construït el primer ‘nanocotxe’. Creat a partir d’una única molècula, aquest vehicle fa 4 nanometres de llarg per 3 nanometres d’ample. Disposa de 4 eixos rotatoris independents i de grans rodes esfèriques amb 60 àtoms de carboni a cadascuna. Per desplaçar-se, el ‘nanocotxe’ disposa d’un motor de fotons i d’un sistema de suspensió capaç d’absorbir desnivells i forats de mida atòmica.

Segons els investigadors que han desenvolupat el projecte, es tracta del primer vehicle motoritzat a nanoescala i permetrà millorar les condicions de fabricació de productes miniaturitzats com ara els microxips.

Recordem que un nanometre és una milmilionèssima part d’un metre. www.laflecha.com

Els Sims arriben als mòbils Aquest desembre la gran família dels Sims es traslladarà als mòbils després d’haver viscut als PC, la PlayStation 2, la Xbox i la GameCube entre d’altres consoles. Els Sims és un joc que simula la vida quotidiana d’una família, on el jugador controla que els membres tre-

ballin, estudiïn o tinguin relacions socials més o menys reeixides. Així doncs, després de vendre més de 5 milions de còpies a tot el món, els membres d’aquesta entranyable família podran entretenir qualsevol que disposi de telèfon mòbil de darrera generació.

David Campos, consulta@edicat.net

10 especial

www.deria.net

Feliç aniversari Aquest mes el Secundèria publica el seu número 100 coincidint amb el seu 10è aniversari. Per això volem compartir amb vosaltres una mica de la nostra història que, al cap i a la fi, també és vostra.

Informació jove,

1995

per molts anys!

. Neix el Secundèria . S’innaugura el Parc Temàtic de Port Aventura . TVC inaugura delegació a Perpinyà

El món periodístic del nostre país és molt viu i en constant moviment. El fet que

. A Catalunya triomfa la primera telenovela en català: “Poble Nou”

sorgeixin noves iniciatives editorials enri-

. Acampada a la Diagonal per demanar el 0’7%

queix la societat catalana. Algunes, malau-

. Entrevistem: Joel Joan, Lluís Gavaldà, Victòria Pagès,

radament, no s’acaben consolidant i al cap

Ariadna Gil, Mikimoto, Sergi Barjuán, Àngels

d’un temps desapareixen.

Gonyalons, Chisco Amado, Nina i Gemma Nierga.

Per això em satisfà, com a responsable dins del Govern de Catalunya de les polítiques relatives als mitjans de comunicació, ser testimoni del desè aniversari d’una publicació que, a més, ha arribat al número 100.

En aquest cas, de Secundèria, la revista mensual adreçada als i a les estudiants de secundària de Catalunya.

2000

Secundèria és una iniciativa que, com es pot comprovar, doncs, ha aconseguit

. Entrem al segle XXI

consolidar-se en el panorama mediàtic,

. Es celebra a València la primera trobada de

evolucionant curs rere curs. Aquesta

regidors dels Països Catalans

revista va néixer, segons els respon-

. Comença “El cor de la ciutat”

sables, amb la voluntat de ser un pro-

. La UNESCO declara Tarragona Patrimoni de la

ducte de qualitat. Al llarg d’aquests deu

Humanitat

anys és evident que ha aconseguit

. Es tanca definitivament la central nuclear de

traslladar uns continguts interessants i

Txernòbil.

plurals, que barregen entreteniment i

. Entrevistem: Santi Millán, Tània Sàrrias, Raül

informació i que estan escrits amb un

López, Marc Cartes, Cris Juanico, Susanna Griso,

llenguatge fresc, atractiu per al públic

Albert Om, Mònica Van Campen, Gerard López.

jove.

En nom del Govern, vull felicitar tot l’equip que ha fet possible Secundèria i desitjo que aquesta pugui complir molts més aniversaris. Per molts anys!

2002 . Pol·lèmica dels preservatius als instituts

Josep Bargalló Valls

. Entra en vigor l’euro

Conseller primer

. Descobreixen als Hostalets de Pierola els primers ossos del Pau, el

de la Generalitat de Catalunya

“Pierolaphitecus catalanicus”

Barcelona,

. S’enfonsa el Prestige provocant una greu marea negra

14 d’octubre de 2005

. L’ovella Dolly pateix artritis i es replanteja el tema de la clonació . Entrevistem: Rosa Boladeras, Jordi Labanda, Mariona Ribas, Àngel “Pitxi” Alonso, Montse Soler i Vador Lladó, Pau Gasol, Ranma ½, Dani Pedrosa, Aida Folch.

ALERTA! A Secundèria estem preparant una macro festa per poder celebrar tots junts els nostres 10 anys!

Encara no tenim data, però us anirem informant! No us ho podeu perdre! Serà impressionant!

1997 . Es presenta l’Ovella Dolly, el primer mamífer clonat . Es publica el primer número del Periódico de Catalunya en català . Es fabrica el primer model de Tamagotxi . Joan Clos és nomenat alcalde de Barcelona . Entrevistem: Gossos, Amparo Moreno, Pepe Rubianes, Judit Mascó, Eduard Farelo, Marta Cáceres, Àlex Casanovas, IsabelClara Simó.

11.

Secundèria!

Secundèria, “la revista del cole” arriba al 100

2004 . Atemptat terrorista a Madrid . El PSOE guanya les eleccions espanyoles . La selecció catalana d’hoquei patins guanya el Mundial B d’aquest esport . Dani Pedrosa guanya el mundial de 250cc en el seu primer any a la categoria . Nani Roma es converteix en el primer català que guanya el rally París-Dakar . Entrevistem: Carlota Olcina, Eva Santolària, Els Pets, Jordi Camps, el Gilipolles, Freaklüb, Rudy Fernández, Obrint Pas, Laia Sanz, Elena Gadel.

Amb aquesta revista arribem al número 100, poca broma. Cent números són més de deu anys creant una revista cada mes, portant-la a les vostres escoles i confiant en la vostra fidelitat com a lectors i lectores. Sabem que cada nou curs, i ja en són deu, una part dels lectors es renova i això ens obliga a evolucionar amb vosaltres, ja que tots aneu creixent i som ben conscients que els vostres gustos no són els mateixos que els dels joves de fa deu anys.

Arribem al cent havent fet realitat un repte que semblava gaire bé impossible: fer que el Secundèria, la revista preferida dels joves estudiants, arribi a pràcticament tots els instituts de Catalunya. Des del passat més de febrer, el Secundèria, amb 60.000 exemplars, és present a més de 1.000 instituts de totes les comarques catalanes. Sigueu ben conscients de la força comunicativa del nostre mitjà, aquesta revista que teniu a les mans us connecta amb els joves de la vostra edat de tot Catalunya.

Així doncs, ja ho sabeu, aprofiteu-la per explicar-vos les vostres coses, les vostres il·lusions i inquietuds.

Per a nosaltres, són cent números de compromisos i alegries: un ferm compromís amb la vostra generació, amb el nostre territori i amb la nostra llengua, i l’alegria de fer cada mes un número que us agradi, entretingui, informi, us faci participar i compartir el plaer per la lectura.

Durant deu anys hem rebut moltes senyals, que ens alegren i ens animen a continuar, d’alumnes, professors i personal administratiu, però la més important la rebem cada any al Saló de l’Ensenyament. Molts de vosaltres, quan passeu davant el nostre estand, ens reconeixeu i espontàniament dieu als vostres companys, “mira la revista del cole”. Aquest és el nostre objectiu per als propers cent números, seguir sent la “revista del cole”, la vostra revista.

Josep Ritot,editor del Secundèria

12 tema del mes

www.deria.net

La neu no és només per a esquiadors Una muntanya nevada excita els amants dels esports d’hivern. Els que viuen allunyats de les pistes s’aixecaran a les 6 un dia festiu i conduiran durant hores per aprofitar la muntanya blanca. Per esquiar? Potser. Les opcions van molt més enllà.

Esquí i snowboard Els clàssics. Consisteixen en calçar-se uns esquís o una taula d’snow, agafar un remuntador que et porti dalt d’una muntanya i lliscar per les pistes. Cap dels dos esports és barat, et poden dir “pijo” i pots tornar a casa amb uns bons blaus de record, però també s’ha de dir que són divertidíssims. Aire fresc, adrenalina, evitar la caiguda i la sensació que els problemes han desaparegut. Un cop els practicants tenen prou equilibri per disfrutar del descens, la sensació és com

Quads i motos de neu

estar en un núvol.

Si la teva devoció és el món del motor, un paisatge nevat també té ofertes per a tu. Què et sembla un itinerari pels Pirineus agafat al manillar d’una moto de neu? No cal que et preocupis per si et perds, un monitor t’indicarà el camí. Hi ha estacions que organitzen sortides a la tarda i tornen a la nit, l’excur-

Raquetes de neu

sió inclou còctel i raclette a mig camí. O què tal un

Posar-se unes raquetes i endinsar-se en un bosc

Accelera, desaccelera, gira i torna a accelerar. Fins

nevat és una activitat que guanya adeptes any rere

que te’n cansis.

circuit tancat de quads, les motos de quatre rodes?

any. Tothom pot apuntar-s’hi, no hi ha risc més enllà d’ensopegar. Els passejos es poden fer amb amics o en família, l’excursionista entra en contacte amb la

Es qu í/S Es now qu íd e fo Ra ns qu et es M de úi ne xi ng u Qu ad s/ m ot Cu o rs os s de d'o n Ti rie eu ra nt m ac b ar ió Co ns c a la tru ne cc u ió d'i gl ús

vegetació i la fauna de la zona, i el paisatge no s’oblida. En realitat no és una modalitat nova, existeix des que existeix la neu, però els materials són molt millors, sintètics i lleugers, enlloc de fusta i pell de foca.

Múixing T’imagines pujar en un trineu i agafar les regnes d’uns gossos nòrdics que a les teves ordres es posen a estirar? El múixing fomenta el respecte pels animals, et posa a la pell d’un aventurer d’Alaska i t’omple de la sensació de formar part de la natura. Hi ha diverses modalitats, en el cas que no hi hagi neu també es pot practicar l’esport amb trineus de rodes.

No és una pràctica de risc, tothom pot pujar al trineu amb un monitor.

Aransa Baqueira Beret Boí Taüll Resort Bosc Virós Espot Esquí Guils Fontanera La Masella La Molina Lles de Cerdanya Port del Comte Port-Ainé Rasos de Peguera Sant Joan de l'Erm Tavascan-Pleta del Prat Tuixent La Vansa Vall de Núria Vallter 2000

s

13.

Cuida’t el cap

Construcció d’iglús

Els esquiadors xoquen entre ells, és un fenomen comprovat. Les pistes massificades i la velocitat dels

Imagina’t ser un esquimal nòmada, cada vegada que

esquiadors propicien col·lisions, per evitar mals

s’esgota l’aliment en una regió t’has de desplaçar

majors: posa’t un casc. La lesió més estesa no és

quilòmetres per no passar gana. El terreny és només gel

la cama trencada, sinó el traumatisme cranial.

i neu, però no pots dormir a l’aire lliure, t’has de cons-

Deixa que un casc et cuidi la terrassa!

truir un iglú, per on es comença? Doncs els tallers de construcció d’iglús t’ho ensenyaran. No menjaràs peix cru, ni caçaràs rens, no faràs res del que et puguis penedir. Només construiràs un habitatge de gel, però de segur que serà suficient per fer-te una idea de les condicions en què vivien els esquimals.

Curs d’orientació Una excursió a la muntanya és una activitat atractiva per sí mateixa, les persones que ho han fet ho poden confirmar. Ara, a més, hi ha estacions d’esquí que complementen la sortida amb un curs sobre tècniques d’orientació. La brúixola i el mapa són eines que et poden salvar la vida, això sí, cal saber-les interpretar.

Algunes estacions organitzen excursions en què s’aprèn, entre altres coses, a utilitzar l’ARVA (Aparell de Cerca de Víctimes d’Allaus).

Tir amb arc a la neu La muntanya nevada permet combinar esports gairebé de forma il·limitada. Si una classe de tir amb arc et sembla massa estàtica, intenta fer-la sobre la neu. A la Vall de Núria organitzen recorreguts en raquetes pel bosc nevat i a més posen a prova la teva punteria. Pel camí es fan aturades i et donen l’oportunitat de disparar fletxes a dianes estratègicament col·locades. Com si l’esport tornés als seus orígens, enmig de la natura, perquè et sentis com un caçador de l’edat mitjana.

1 4 món viu

www.deria.net

La inesgotable força del vent Si en passar per Roses o Tortosa has vist uns molins de vent blancs, en fila i alts com

Avantatges

un edifici de 7 plantes, llavors has estat

de l’energia eòlica

davant d’un dels vuit parcs eòlics de Catalunya. El que t’ha cridat l’atenció són

No hi ha combustió, per tant no es

aerogeneradors, que aprofiten la força del

generen gasos tòxics, no destrueix la capa

vent per proporcionar energia elèctrica a la

d’ozó, no contribueix a l’efecte hivernacle i

xarxa on estan connectats.

no propicia pluja àcida.

Actualment els parcs eòlics de Catalunya

Els parcs estan connectats a la xarxa

proporcionen l’energia equivalent al consum

elèctrica, per tant, s’eviten els problemes

anual d’electricitat d’unes 80.000 famílies

associats a l’extracció, transformació i

(144 MW), però està previst que se’n creïn

transport dels combustibles fòssils: se’n

més per tal de proporcionar 20 vegades més

beneficia l’atmosfera, el terreny, la fauna,

energia (3.000 MW) l’any 2015.

etc. Suprimeix els accidents en el trans-

L’energia eòlica, al contrari que altres ener-

port i no requereix línies d’abastament.

gies, com les provinents del carbó o el petroli, és renovable, és a dir, és inesgo-

És una energia barata, pot competir amb

table. Per aquesta raó es diu que és l’ener-

les centrals tèrmiques de carbó -conside-

gia del futur, un cop no quedi petroli per

rades les més barates- i, fins i tot, amb les

cremar sempre quedarà, entre d’altres, la

centrals nuclears si es tenen en compte els

força del vent. Però a part de ser infinita, ofereix molts altres avantatges.

Desavantatges

costos de neteja mediambiental.

de l’energia eòlica

El temps de construcció d’un aerogenerador és curt i un cop desmantellat el

La maquinària que utilitza és gran i cara.

Un aerogenerador pot fer 20 metres, gairebé un edifici de 7 plantes.

El paisatge queda afectat estèticament. Els aerogeneradors s’emplacen a turons i planes sense res que els dissimuli.

El soroll és molest. L’habitatge més proper ha d’estar a 200 metres.

Augmenta el risc de mortaldat dels ocells i s’ignoren els efectes que pot tenir sobre els moviments migratoris i de nidació.

Amb la col·laboració de:

terreny no es veu afectat.

Utilitza una superfície de sòl molt reduïda, la resta de terreny continua sent utilitzable.

sexualitat

www.deria.net

15.

^8_

GOQ

Un, dos, tres?...

Hola Laura, Fa unes setmanes que tinc relacions sexuals amb el meu novio. Fem servir preservatius però m’agradaria preguntar-te si és normal que tingui molts nervis i que em baralli amb tothom.

Maria Hola Maria, Primer de tot, dir-te que tenir relacions sexuals i tenir nervis només té una petita relació. El fet de començar a tenir relacions sexuals amb la teva parella, i més si és la primera vegada que tens relacions, és motiu per a què estiguis més neguitosa i sensible. Començar a tenir relacions sexuals implica d’alguna manera entrar al món dels adults i preparar-se per tenir certes responsabilitats. És un canvi a la vida de la persona que pot explicar raonablement el teu estat anímic d’aquestes últimes setmanes.

Si utilitzeu preservatius i preneu les mesures adequades no has d’estar nerviosa.

Tranquil·litza’t i mira de gaudir de les relacions amb la teva parella. En el moment en què normalitzeu la situació, deixaràs d’estar tan irascible.

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

xuals. Però, quantes són moltes parelles?

Deu? Vint? Al mateix temps? En un mes? En un any?

Fa un parell de setmanes, la Mònica va sortir amb les seves amigues de festa a una discoteca. Mentre prenia una copa, un noi es va apropar a ella per a parlar i es van passar tota la nit xerrant i ballant. Es van donar els telèfons i des d’aleshores han quedat algunes vegades. Durant els últims mesos, la Mònica ha estat fent el mateix amb diversos nois, i és que diu que vol passar-s’ho bé!

Moltes persones dirien que el que fa la Mònica es diu promiscuïtat, un terme més aviat despectiu que s’utilitza per dir que una persona té diferents parelles se-

Segons el diccionari de la Real Lengua Española, promiscuïtat vol dir barreja i confusió. Per tant, refereix que una persona promíscua és aquella que manté relacions sexuals amb més d’una persona.

Des del punt de vista social, promiscuïtat és un terme despectiu, amb una càrrega negativa que inclou sentiments de culpa. I és que la persona promíscua és considerada culpable de tenir “massa” parelles. A més, hi ha grans prejudicis socials respecte a qui practica la promiscuïtat. Un noi promiscu és valorat més positivament que una noia que mantingui el mateix comportament i estil de vida. Un noi amb diverses parelles sexuals és considerat un noi amb molt

d’èxit i experiència amb les noies, mentre que una noia promíscua és considerada moltes vegades com una noia amb “massa llibertat sexual”.

I és que l’origen de la promiscuïtat s’ha de buscar als inicis de la història humana. La promiscuïtat és una conducta que ha acompanyat a l’home durant tota la seva història i ja a l’antiga Roma era freqüent aquesta conducta sexual, considerada com el més gran exponent de la luxúria que hi havia a l’imperi romà.

Encara que des de l’antiga Roma, la societat ha anat evolucionant i canviant, la conducta promíscua no ha desaparegut mai de la vida de l’home. Actualment, és molt freqüent tot i que, moltes persones s’amaguen de parlar de les seves diferents parelles sexuals.

Encara hi ha persones que creuen que la promiscuïtat està molt relacionada amb la prostitució o amb l’homosexualitat. No és així, una persona promíscua ho és independentment de a què es dediqui i de la seva orientació sexual. El que realment, el important és prendre precaucions a l’hora de mantenir aquestes diferents relacions i saber si l’altra persona és plenament conscient del que passa.

Esta bé tenir diferents parelles sexuals? És moral? Això només depèn de la persona que practica la promiscuïtat.

Cap persona deu jutjar el que fa el seu company excepte que l’afecti a ell directament. Novament, el més important: prendre precaucions!

Laura Cerdán Rubio (psicòloga)

1 6 reportatge

www.deria.net

Estatut:

UP & DOWN

EL QUE ÉS L’Estatut és la norma bàsica amb què es regulen les institucions polítiques de Catalunya i les relacions amb els ciutadans i les ciutadanes.

La proposta s’ha aprovat al Parlament de Catalunya amb el 89% dels vots a favor, els dels quatre partits (CIU, PSC, ERC, IC) que el defensaven en els seus programes electorals. Pretén reformar l’actual que data del 1979. L’any 1932, durant la Segona República, Catalunya ja en va tenir un altre.

El trobareu a:

www.gencat.net/nouestatut/

Tècnicament, un estatut és una llei orgànica. Tal com fixa la Constitució, la proposta s’ha de debatre, esmenar i aprovar a les Corts Generals (Congrès i Senat). Si aquesta proposta final disposa del suport del Parlament caldrà que l’aprovin els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya en referèndum.

La reforma proposada pretén adaptar-se a la nova realitat i, especialment, millorar el tractament del finançament de la Generalitat i les seves competències per evitar més conflictes amb l’Estat central.

Es vol acabar amb la situació actual en què una part desproporcionadament gran dels impostos recaptats a Catalunya no retornen als seus ciutadans i ciutadanes.

Es vol fixar raonablement aquesta “quota de solidaritat”.

Pel que fa als joves “Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural” (article 0.4) “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut” (article 142)

· No aporta res de nou · No aporta res de nou! · És insolidari!

· No cal: ja hi ha un estatut! · És insolidar

· És inconstitucional

· Ningú el demanava! · No cal: ja hi ha un estatut!

· No serveix per a res!

EL QUE DIUEN QUE ÉS

www.deria.net

què vols estudiar?

17.

Aprendre a fer pa, pastissos, torrons, xocolata...

A través d’aquest cicle formatiu de grau mitjà que dura un any s’aprèn un dels oficis més antics: el de forner/a i pastisser/a. T’ensenyen les tasques d’elaboració de masses, pastes i productes bàsics en forn, galeteria, pastisseria i confiteria que es necessiten per poder treballar en un forn de pa, una pastisseria, una rostisseria...

PANIFICACIÓ I REBOSTERIA Cicle formatiu de Grau Mitjà Durada: 1.400 hores en un curs acadèmic, amb 440 hores de formació en un centre de treball (pràctiques).

Titulació: Tècnic en Panificació i Rebosteria Accés: Graduat d’ESO, FP1 i 2n batxillerat aprovat Cicle formatiu de grau superior: Un cop s’ha superat aquest cicle formatiu, i amb 18 anys, és possible estudiar el cicle formatiu de grau superior Indústria Alimentària (quan s’hagi superat la prova d’accés a cicles formatius de grau superior).

L’estudiant:

IES Poblenou “Hi ha molta demanda d’aquest tipus de feina per a la que ens preparen” L’IES Poblenou és l’únic centre de formació professional de Catalunya on

s’imparteix aquest cicle formatiu de grau

Mohammad Sajjad, Panificació i Rebos-

mitjà. Al centre, els alumnes només hi

teria a l’IES Poblenou de Barcelona

estudien la part teòrica, la part pràctica es fa a l’Escola de Forners de la Fundació

Per què vas triar aquest cicle formatiu?

del Gremi de Flequers de Barcelona. A

Perquè vull fer el cicle formatiu de grau

part d’aquest cicle de formació profes-

superior,

sional, aquesta escola també ofereix

Indústria Alimentària, i per fer-lo necessi-

diversos cursos de pastisseria, brioxeria,

to haver fet aquest i conèixer tot el que

rebosteria i fleca, i formació ocupacional.

m’ensenyen aquí, quin és el procés del

el

de

tècnic

superior

en

pa i els pastissos... http://www.xtec.es/fp/ Què s’hi estudia?

Fem 11 assignatures i ens ensenyen des del tractament de la farina i tot el procés de fer el pa o un pastís, a sistemes de control, magatzem, seguretat o higiene, i temes més relacionats amb l’empresa, d’administració i gestió.

Quan feu les pràctiques?

sa. Jo he demanat de fer-les per la nit

seria, o en una rostisseria, en una empresa

Durant tot el curs. De les cinc tardes a la

perquè als matins vaig a preparar-me per a

o en una botiga...

setmana que estudiem, dues fem la part

l’accés al cicle superior. És fàcil trobar feina quan acabes?

teòrica a l’institut i tres tardes fem la part

Amb la col·laboració de:

pràctica a l’Escola del Gremi de Flequers

Quines són les seves sortides profes-

Sí, hi ha molta demanda d’aquest tipus de

de Barcelona. Després hem de fer pràc-

sionals?

feina per a la qual ens preparem amb

tiques, en total 440 hores, en una empre-

Treballar en un forn de pa o en una pastis-

aquest cicle.

18 boca a boca

www.deria.net

Francesc Mateu, director a Catalunya i Andorra d’Intermón-Oxfam

“Hem d’arreglar el món” Ho tenia clar. I li ho va confirmar la seva estada en un camp de treball a Kenya (quan això dels camps de treball no era el que és ara) on va anar amb la seva dona. Acabaria la carrera de medicina i se n’aniria a exercir-la en un país en desenvolupament. Des d’aleshores, en Francesc (Barcelona, 1961) ha participat en múltiples projectes d’Intermón-Oxfam fins que fa un any li va tocar encarar un altre repte: fer-se càrrec de la seva direcció a Catalunya.

Les regles injustes del comerç internacional són una de les causes de la pobresa al món?

Sí. Els Estats Units segueixen subvencionant i posant al mercat productes per sota del seu preu de cost (el que es diu “dúmping social”). Per exemple, els Estats Units poden vendre cotó a Burkina Faso més barat que el produït en aquest país, tot i la diferència de sous! I la Unió Europea fa el mateix, per exemple, amb la llet en pols que ven a la República Dominicana. El problema és que amb la venda dels seus excedents a preus rebentats es carrega el mercat dominicà i quan ja no queden productors de llet locals la pot vendre a qualsevol preu. I hi ha molts més exemples.

“Gràcies a les subvencions, els EUA venen cotó a Burkina Faso més barat que el produït a aquest país!”

Els aranzels (els impostos sobre els

volum petit. L’únic que importem i que es

productes) són una altra expressió del

fa aquí és un vi xilè, en una quantitat que té

problema...

un impacte mínim.

Sí. Moçambic, per exemple, és el país del món que rep més ajuda exterior. Si

Quins són aquests productes clau del

Moçambic pogués exportar i vendre el seu

comerç just?

sucre sense els aranzels del 500% que els

El cafè, el cacau, el sucre, el cotó. El cafè

posa la Unió Europea, obtindria més del

sol suposar el volum de comerç interna-

que rep amb tota aquesta ajuda. Amb les

cional més important després del petroli.

cartes marcades no es pot jugar...

Tant perdríem si no portéssim a vendre

“Al món cada tres dies mor tanta gent de gana com víctimes va produir el famós tsunami.”

els nostres excedents en aquests països?

Déu n’hi do, sí que consumim cafè! Si tot

No, és una qüestió de model econòmic.

això no s’arregla, ens hem d’acostumar a

De fet, el sistema de subvencions no ajuda

veure immigrants deixant-se la vida per

els petits agricultors sinó als grans propie-

creuar les tanques de les fronteres de

taris. I el comerç just, per desgràcia [i riu]

Ceuta i Melilla?

no és una amenaça per als productors

Espero que no ens hi acostumem mai,

d’aquí. Són productes diferents o d’un

però la solució a això és molt complexa i té

I com a conseqüència la fam...

Sí, al món cada tres dies mor tanta gent de gana com víctimes va produir el famós tsunami, unes 250.000 persones.

19.

més a veure amb la cimera de Hong Kong que amb el que fan quatre guàrdies civils a Melilla, que no tenen possibilitats d’arreglar-ho. I tampoc se soluciona traient les tanques. Hem de ser conscients que no som ni un 20% de la població mundial els que vivim privilegiadament. Mentre el 80% restant segueixi igual no hi haurà tanques que els parin. Com deia la famosa activista Susan George, ni que sigui per egoisme, hem d’arreglar el món.

En el fons suposo que tenim molta por a perdre els nostres privilegis.

Sí, alguna cosa perdrem si aconseguim

cions, el nostre nivell de vida s’e-

que la situació sigui més justa a nivell

quipararia a l’actual de Portugal. Una

mundial. No podem consumir com ho

mica més baix que el que tenim ara, però

estem fent fins ara. Però tampoc serà

no està gens malament.

tant. El professor Arcadi Oliveres ha calculat que si repartíssim la riquesa a nivell

Jaume López

mundial i s’igualessin les nostres condi-

jaumelópez@edicat.net

20 tendèries

www.deria.net

Moda reciclada Vaho www.vaho.ws c/cotoners, 8 (metro: Jaume I)

El Alfiletero www.elalfiletero.com

Reciclatge i moda es troben finalment per crear un dels productes més sorprenents dels darrers anys. La ”Trashion Baggage” és una línia de bosses fabricades a l´estudi d´ecodisseny barceloní Vaho amb alguns dels materials amb més dificultats de reciclatge, com ara les banderoles publicitàries que anuncien concerts, fires i exhibicions als carrers de la ciutat.

Vaho intenta evitar que es cremin o s´enterrin tones de material considerat fins ara inservible i per això ha reinventat aquests productes fins a convertir-los en peces de moda, complements i, fins i tot, mobiliari.

La col.lecció de Vaho destaca sobretot per la varietat de colors, l´ús de lletres i el caire urbà i cosmopolita de les seves creacions. El procés comença recollint les banderoles que vesteixen els carrers de les ciutat. La classificació i preparació del material ocupa una part important del procés. Amb un cúter es tallen els plàstics sobrants. Aquests s´emboliquen amb molt de compte i van a parar a l´abocador correspondent.

Mentrestant les peces retallades comencen a passar per la màquina de cosir fins a convertir-se en alguns dels models de la temporada.

Seguir les darreres tendències i respectar el medi ambient és possible. La seu de Vaho es troba al centre de Barcelona però els seus productes es venen a 10 països diferents. A la galeria Vaho, situada al carrer Cotoners, podràs trobar tots els models fabricats amb aquest material com a base i també les darreres novetats del taller.

Una iniciativa semblant a la de Vaho també es pot trobar en els productes reciclats de tres noies gallegues, Celia, Rebeca i Verònica. El Alfiletero

es troba a Internet i fabriquen des de complements fins a vestits fets amb bosses de la compra, gorres de natació i d´altres materials. Tot a base d´imaginació.

El plàstic El plàstic és un dels materials més utitilitzats arreu del món, especialment en els sectors industrials i de fabricació. Es produeix als laboratories i resulta difícilment biodegradable. Es tracta d´un producte altament contaminant i en cremar-se desprèn gasos perjudicials per a la salud.

Tot i així, el 90% dels plàstics són reciclables i iniciatives com la de Vaho ajuden a disminuir la quantitat de residus que es produeixen a la ciutat i a reduir la contaminació del medi ambient.

Esther Latorre, estherlatorre@edicat.net

calaix de sastre

www.deria.net

El millor del mes llibre

Columna programa

film

2666

“Ladran, luego cabalgamos”

2666, Roberto Bolaño

Harry Potter i el Calze de Foc

“Porca misèria”

Excel·lent llarguíssima novel·la de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, on hi trobem essències de la millor literatura europea i també de la literatura americana. És una novel·la entre relat detectivesc, poema èpic, novel·la filosòfica... i no acabaríem mai. Quatre professors de literatura vinguts de França, Itàlia, Anglaterra i Espanya, i l’amor que senten per l’obra de Beno Von Archimboldi. Uns misteriosos assassinats de dones i moltes més històries fan que alguns la comparin a Pedro Páramo, la novel.la mexicana de Rulfo.

Dir.: Mike Newell.

Actors: Daniel Radcliffe, Rupert Grint, Emma Watson

La veritat és que teníem moltes ganes que comencéssin la nova temporada de “Porca misèria”.

La sèrie dirigida i protagonitzada pel Joel Joan va ser la gran revelació de la temporada passada a TV3 i ara torna. Les vivències de cada un dels personatges, noves històries, nous personatges, algun enterrament, infidelitats, amor i grans dosis d’humor són, entre d’altres, el que podrem trobar en els nous capítols.

A finals de novembre arriba a les pantalles catalanes l’última pel·lícula del mag més famós de la literatura, del cinema i de la vida en general: Harry Potter. En aquesta quarta entrega Harry viurà esdeveniments extraordinaris com el torneig dels tres bruixots o la final internacional de quidditch, entre d’altres emocionants aventures que no us podeu perdre.

Passatemps

VERTICALS: 1. Rascat com una corda de guitarra.

Rapinyaire amb gust de cervesa / 2. Article no gaire lògic.

Arrissades, com qui duu crispetes a la cresta. Metall al cor / 3. Per manar no li cal dir ni piu. La zona més respirable de Bellcaire / 4. En plena timba. Unitat universal de conductància d’electrodomèstics. Una mica de bona voluntat / 5.

Ordenat per un feix d’espàrrecs. Col·loquen la peanya on s’enfilarà l’anxaneta / 6. Fi de festa. Noms de personatges per designar èpoques. De bocí n’hi ha un bocí, però el cabró hi és tot / 7. Activitat d’atonyinar professionalment. Florida d’allò més orgullosa / 8. Supositorial. Església cristiana que no ha obtingut del tot la validesa / 9. No agitaré, que perbocaré. Cosí germà del laietà / 10. Tants com en Pere al Poblenou. Tasta amb ínfules d’especialista. Uns altres tants / 11. Ja pot ser entesa en lleis que a mi no m’agrada gens, col·lega. Renti a l’antiga, l’avi / 12. Així que se n’ajunten uns quants ja tens polseguera. Una pila de calers per la mort del jugador.

Pau Vidal

1

2

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Acudit

HORITZONTALS: 1. Després d’ella ja no queda ni diari ni revista ni res per llegir (dos mots) / 2. La noia ben reglada i en Ramon desllorigat. Conviu de tal manera que no es pot confondre / 3. Quart de gram. Lliurat a la vocació. La part prèmsil del camal / 4. Romans creixents. Fer munts és la seva missió, fins i tot de piles / 5. Extremitat inferior de la llança, quasi idèntica al faristol. Els matemàtics les quadren / 6. L’únic capaç de causar una tecitis. Sallo els oceans / 7.

Roca vermellosa molt usada a Itàlia. Sindicat a l’engròs / 8.

Fem ramells molt del gust de l’Eva. Procedir a l’operació més mona / 9. Gènova la vella. Humor emergit per sudoració. La gota que vessa del got / 10. Aprofitant el servei. Aigües tan pudentes que provoquen un estrany escalf / 11. Al mig del mig. Corba geològica molt útil pels camps d’alpinisme. Cap escapçat / 12. Punt àlgid de les calories. De l’oració que expressa un esforç verbal digne d’en Conan / 13. Celtibèrica amb la bèstia incorporada. Veterans al casal.

21.

Manel Fontdevila

Solucions

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12

Tinc un amic que sempre que ens trobem per fer el cafè, em recorda que a la vida cal anar sempre endavant, “endarrera, ni per agafar carrerilla”. I quan la cosa ja desvarieja em surt amb que és millor (em perdonareu) “fer rots que badalls”, seguint el consell que si badallo massa és que passo gana, no que arrossego la son.

Ahir al vespre, al recinte de la carrera de San Jerónimo, que objectivament es coneix com el Congrés dels Diputats, hi vaig veure tres mosqueters emulant els herois de Dumas davant l’exèrcit del Cardenal Richelieu. Sense fer sang per enlloc, els dos cavallers i la dama van plantar-se sense por i amb la paraula i els arguments com a millor de les espases conegudes.

També s’ha de dir que “el rei del Talant” els va ajudar, com sempre passava a la història però els mèrits van ser per als tres fogainers.

Potser la pel·lícula d’ahir va permetre recuperar l’honor manllevat després de tants dies de despropòsits. Som al cap del camí però hem fet el pas i això vol dir que ens dirigim cap algun lloc.

Va ser una nit de bàlsams perquè mentre en una banda de la televisió predicaven per l’Estatut, a l’altra marcaven gols a dojo, cinc en una pila com en les millors ocasions. Em venia a la retina aquell capítol tant graciós de fa quatre dies sobre la importància de ser franc o la franquesa del senyor Echevarría, antic directiu blau i grana, beau-frère de Monsieur Laporta, que amb la coherència a l’alçada del betum de les sabates, va pensar en dimitir. Sí home sí, vagi passant que veurà el piset, que sembla que a Can Barça encara es vagin passant el porró de mans en mans.

Per cert, no oblideu que com deia Josep Pla, “any nou, vida la de sempre”. Esperem que estatut nou...

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat.

David Baret

22 cultura

www.deria.net

desembre

2005

a d en g A Dansa

Foi 12 i 13 de desembre Teatre Lliure, Barcelona Música

EUCO (Orquestra de Cambra de la Unió Europea) 15 de desembre Auditori Municipal Enric Granados, Lleida Exposició

MÉSOMENYSBROSSA. 42 il·lustradors interpreten Brossa Del 5 al 31 de desembre Antiga Audiència-Centre Cultural El Pallol, Tarragona Música

Concert de Guitarra espanyola del segle XX (Miquel Hortigüela) 16 de desembre EPAP, Lleida Exposició

Playback Fins el 8 de gener de 2006 MACBA, Barcelona Exposició

Temps de vídeo. 1965-2005 Fins el 8 de gener de 2006 Caixaforum, Barcelona Exposició

Caravaggio i la pintura realista europea

s nou els edid td lia bíb neran ublica l i t li da s, p s ona era stiva ratge . D e l d e i s t fe .) arc me ó.. ell con de aB S, asse (curt maci a niv E e i R r l l n a b c a a es it na ci a em ica nov a dig t a l s , ferèn form s r e e d re em en am una ves ESde ord nçar ou cin o c u m ta de s no de R n l4 i e a e ó l d n c ió de l ci m l’1 ica ir co trar e r è d i t , t una ts en a edic 1 al 4 l b De à c pu ecid os gu ssa im e l’ etr 7 la va d nt a m l s d e devin intere pròx ent d perm 9 9 , a s e n El 1 astes ivam , t í t o ha e estan ent. L retam 2005 sdevi c s e T s d cin exclu o c l i p SFES que epen à con FEST ts i e estèí d e s, RE ts els a ind o far RES ergen amb e s cat h . o , v ti at shore er a t cinem ona, i Flors es em ntació nov t l l e l s p e e a e les l d rtis rc ime al d’ ndi isuals a Ba at de els a exper p e r u d à erc m iov l’ es bar iva de aud T arri al M pect giat i l i t a d s e b e FES embr retro privil p o s s i a dor s n e i . u d re ara tge ls veu un ap d i c a a ima a l drà e s r s de u ie g t i q olog .or n c ura t te u rtf w.a w w

05 0 2 T ES F S E R

Fins el 15 de gener de 2006 MNAC, Barcelona Teatre

p.p.p.

Fins al 15 de gener de 2006 Teatre Lliure, Barcelona

al n o Més enllà de la imatge perfecta. i ac Fotografia, subjectivitat, n r antagonisme (Jo Spence) te n I Fins el 15 de gener de 2006 e l anc MACBA, Barcelona rm 18 de iva o f t Per 0 al es re l de del 1 art b a -F n 5 ce desem Internacieo la ciutatance onl’t didàc0 t’ rman l 18 de Festival espais dla performididamepràctica n e rfo l 10 a ió del versos vulgar tud dec dins la d’una B e Pe a, de na edicra en di etén di na acti ertoca partir de celon cinque celeb t’05 pr amb u ue li p olupa a ria i la nce

Exposició

l q teo rma s la e se Ben era env oc 5 é a, qu tra e gen o al ll s des re la perfo à fent 0 ’ en os r-l st le sob de lon ent eB arce . La m públic r situa stiva llers deos ue s’e e B a í f e l e q t e v ar el na de embr tre e -lo p ia. El ies i r ód n r iu. u des ció e loritza poràn ferènc jecci most aurà en v o s c h d’a i reva ontem s, con la pr metrà t, hi ance e n r tica tica c errade ió, i d ue pe alme erform u ep c ís e x q g t c I r , a a ed ón. ra d e l’ nce i org sèr tica d forma del m most nt. e c per t u b à n e r le rr p w.e deo vui a xcel· e a ww i vi

r Ba

participa

ic V a l. L de l eva tant i d me visi es va tat e al u i atg i a c rmet erson us d n u e p e p nir t ti ls t p M eve ciuta i de bar to s al e d r s at desemb rnarà ace de la artesanosdreu trsopectaclebé hi c er al 8 de re, Vic taosc antiudir delse Vic hi iponals, eonal, tampenjar M del 3 b c i ga al d dic adici odrà sem del ev r a tra p

participa ,

L ATENEU JUVENIL CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA

, Vic

t n i di de de uació mitja t Me ’oficis l ser lgui h s i a o t t u i p d c s i v a s r c d ho l’e Me ons rin om da A p ilegia se a a. Al traci XII. C que s c m v r pri llada l’èpo demo segle totho s e on el tra tits d ctes, s d Pau r s u a e d j v en de la pro de er i m ivera . r l car rà l’O satge s u a m h eu i t s .ne el jvic a . al w w on w

05 ’ DE I R Y HA

Coneixes les espècies animals i vegetals que viuen al teu territori? Papallones, dragons, escarabats, bolets, etc. Els pots trobar en un bosc o pel carrer camí de casa, estan entre nosaltres, però els coneixem de veritat? L’Ateneu Juvenil de Girona et proposa fer activitats per veure’ls de la vora que combinen diversió i aprenentatge. Durant el curs escolar organitza l’Estol, per als que teniu fins a 16 anys, on es fan entre altres coses tallers, gimcanes, excursions i hacking d’òlibes, que consisteix en alimentar aus que han nascut orfes o en captivitat i preparar-les per tornar al seu àmbit natural. També tindreu l’oportunitat d’anellar ocells, participar en concursos de fotografia, de dibuix i assistir a xerrades obertes a tothom sobre un munt de coses, des de matemàtiques fins a poesia. www.ateneunaturalista.org

ica s ú M

eek w l e ndc, usi ock-a M i r a a an l ac lon eric els de que v a m n er na a Bad Retroa las arr estils probat s a e l In ricambre ional d edicat tots els yride é des de a d a c e v ti amee des Interna Europa , etc., ia. El H plegats ncretas Fe trol 12 d estival l sud d’ , swingmporàn actuat ona, co sfilada Reel 8 a yride F ran de ountry r conte haver Badal nsa de avan a c g C e a a D és g lH a d azy pul es, rien lloc a e ival m , blu a po pod ndrà rà un ls Cr lendin n r To -fest billy úsic l on g. Ti lega m e e C mb i a o a a m end rock a la festiv stron , i ap nal, c Edd ent i , 3 : c m l ) o m l 1 t i o c ps i A a l o i c l r r ún ouis etera erna e Un junt ill To a ’ l n H do ent l L Carr r int egn ya), els m sa e R ble is fin Sala aràct rs ( leman com e v l’El t a la de c Rock ts (A local, s n w e e m d a). na rica m ban Ryth he B esce celon e r d The o T ròpia de Ba p s( ) & la UU g (EE s de e Kin .com e e d altr Hayri ayrid h s l n e .bc ww

de

23

,

KONJOVENT DE TERMENS Les persones que formen part del Consell Local de Joventut de Térmens, el Konjovent, saben que ajudant en els actes municipals tenen l’oportunitat de passar estones envoltats d’amics i persones amb ganes de fer coses. A què es dediquen? Doncs de moment, entre altres coses, estan preparant la cavalcada de reis. Dissenyen carrosses, reparteixen regals i un dels dies abans de la cavalcada el passaran amb la mainada mentre esperen l’arribada del patge reial. També col·laboren, amb l’ajuda de tots, en el pessebre vivent. Els fanàtics de la informàtica no us podeu perdre aquest mes de desembre la Térmens Lan Party amb participants de tot l’Estat. Al llarg de l’any duran a terme moltes més activitats, per exemple xerrades, conferències i tallers sobre temes com l’Estatut, les drogues de disseny i l’esport. www.termens.info/konjovent

FONT DEL PEU DE MASDENVERGE REVERS “Tinta” Atrapat per una tarda de desembre pensava que fàcil és desestimar-se. Ens pot passar de sobte, com quan se’ns acaba la tinta de la ploma i les paraules queden a mig dir.

Ens sorprèn la desamor com un vent sobtat que escapça les darreres flors dels arbres.

I aleshores l’hivern, una terrible col·lecció de freds.

Manuel Forcano

Si ets jove a Masdenverge no t’avorriràs. L’associació juvenil Font del Peu prepara activitats per mantenir actiu el personal. Amb ells podràs conèixer gent i aprendre un munt de coses. No et perdis les sortides que fan al delta de l’Ebre. Coneixes l’Illa de Buda? Ells te l’ensenyaran. No cal que portis banyador, no nedareu, s’hi arriba en piragua! Passareu la nit fora, i us preparen l’esmorzar.

El mes de desembre Font del Peu participa en la confecció de les carrosses dels reis mags. I si el que us agrada és fer excursions, Masdenverge està situat en una zona privilegiada de les Terres de l’Ebre, entre dos parcs naturals d’una gran riquesa en fauna i flora. Per cert, un cop al municipi no oblideu sintonitzar la 96.3FM, és la freqüència de Ràdio Joventut de Masdenverge. www.masdenverge.oasi.org