Secundèria 104

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

abril 2006 - any

número

104

- www.deria.net

Dani Pedrosa, l'hora de la veritat

especial

suplement estudia

Concurs Joan Coromines - Sortegem un curs d'idiomes al Canadà

0 2 la imatge

www.deria.net

participa

Anònim

Rud

Esther

sumari 104

Envian’s les teves fotos a revista@edicat.net i les podràs veure publicades al Secundèria!

02 la imatge 13 Què són ...

03 nosaltres

05 06 09 Recompensa Dani Pedrosa Drets

10 Mozart,

12 Un llibre,

als millors...

el geni més...

una història

i deures

14 15 Forma’t com noves

16 17 18 Graffiti la nova Treballar amb Un punt

19 Concurs

20 La universitat

a professional

tecnologies

tendència

medicaments

d’informació

Coromines

del cor de BCN

23 participa

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Jaume López. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) . Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

19 Concurs

19 Concurs

19 Concurs

19 Concurs

19 Concurs

Coromines

Coromines

Coromines

Coromines

Coromines

21 22 Mites, mites, abril 2006 mites....

04 Rock&Cat

nosaltres 0 3 .

l'editorial

www.deria.net

Brúixola

per a la universitat L’home, per naturalesa, és sedentari. El

tard o d’hora l’inici d’un bon nombre de

que s’explicava a les primeres lliçons de

reformes en el disseny i l’estructura de

prehistòria, i que semblava no enten-

les titulacions universitàries. Ja hem

dre’s massa bé, és tan real com actual.

parlat en anteriors edicions d’aquests

Un pot constatar aquest fet més que

canvis, que semblaven llunyans quan es

verídic en el moment en què qualsevol

van proposar. Ara ja són aquí i ha arribat

anunci de canvi provoca sempre una

el moment de poder-se orientar. Es per

suor freda i una desorientació posterior.

això que el primer cop de mà ens arriba

La construcció de l’Espai Europeu

de mans del Departament d’Univer-

d’Ensenyament Superior (EEES), amb

sitats, Recerca i Societat de la Infor-

les seves línies mestres esbossades a la

mació (DURSI), conscients del seu paper

Declaració de Bolonya, feia preveure

de brúixola en aquest panorama desèrtic i confús per als futurs estudiants que volen accedir a la universitat. Han fet una aposta per tal de renovar i millorar la guia dels estudis universitaris.

Aquesta guia, repartida en sis volums, té com a objectiu oferir tota la informació relativa

al

sistema

universitari

de

Catalunya i com accedir-hi. És la guia més orientadora del “com” i del “què” es trobaran a la universitat: què vol dir estudiar a la universitat. Penseu que no té res a veure estudiar l’ESO i estudiar a la universitat, és una manera diferent d’aprendre i calen orientacions sobre com triar els estudis universitaris, com s’hi accedeix en funció de les vies d’accés i dels estudis previs que els futurs universitaris han cursat, com s’estructuren els estudis universitaris en el sistema actual i en el nou sistema de l’espai europeu d’educació superior.

També s’expliquen què són i com són les proves d’accés a la universitat, i com es fa i qui ha de fer la preinscripció universitària. En fi, un munt d’informació on no hi falta de res i per això hem pensat en fer-vos un tast introductori amb un reportatge que trobareu dins de la revista. Al Saló de l’Ensenyament la podreu trobar perquè se’n farà l’estrena i la seva distribució per tal que aneu prenent nota. Gràcies a l’ajuda d’aquesta guia i robant-li la frase el Capità Enciam “els petits canvis, són poderosos”.

0 4 altaveu

www.deria.net

www.enderrock.com

Rock&Cat

Març 2006

les cançons inèdites del documental Premis Enderrock 2006 El proper 11 d’abril es farà l’entrega dels Premis Enderrock a la Sala Bikini de Barcelona. Aquests guardons s’atorguen des del naixement de la revista als millors treballs de l’any anterior, i es divideixen en les votacions de la crítica i del públic. En la festa actuaran Roger Mas + Refree, Pascal Comelade i Enric Casasses, Dijous Paella, Whiskyn’s i La Troba KungFu, el nou de Joan Garriga (exDusminguet).

o/ uil an oM l uid loba G o: G fot opia Ut

Roger Mas Mística domèstica (K.Industria) MILLOR DISC EN CATALÀ i MILLOR DISC DE CANÇÓ 2005 El cinquè disc del cantautor solsoní.

Mas s’ha despentinat amb una producció de Raül Fernàndez (Refree) amb qui ha treballat unes cançons més urbanes, sense oblidar el seu hàbit natural.

Refree La matrona (Acuarela) MILLOR DISC DE POP-ROCK 2005

El proper 19 d’abril el Liceu de Barcelona posarà la

“una balada lenta de tall força clàssic, amb un

bona sintonia amb el grup manresà. L’estructura

catifa vermella per a l’estrena de Rock&Cat. La

arranjament molt dels setanta”. Segons Gavaldà

musical d’aquest tema inèdit és de Gossos, i

primera projecció del film sobre els anys daurats i

la cançó parla de “l’eloqüència dels silencis entre

Juanico ha treballat la lletra. Juanjo Muñoz,

les cançons emblemàtiques del rock en català, que

una parella, de la quantitat de coses que diuen

explica que “és bastant rockera, però les melodies

el 21 d’abril arribarà a les sales comercials. Jordi

sense fer servir la paraula”.

tenen un aire molt pop”. L’objectiu de la cançó és “buscar vincles entre la part més illenca o mediter-

Roigé és el cervell de la productora Utopia Global, Roigé afirma que “les cançons són les protago-

“Només una cançó”, de Pep Sala i Gerard Quintana

nistes més enllà dels grups o del moviment del

Un duet curiós: entre Sau i Sopa sempre hi va

‘rock català’”. En el film apareixen quatre temes

haver certa rivalitat, tal com reconeix el mateix

inèdits, a més de versions dels èxits de Sopa de

Sala: “evidentment que n’hi havia, però això és

“Quan els llums s’apaguen”, de Lluís Gavaldà

Cabra, Sau, Els Pets, Duble Buble, Gossos, Ja

una cosa que creen i engreixen els mitjans. És

La primera composició en solitari del cantant d’Els

T’Ho Diré, Sangtraït, Bars i Adrià Puntí.

comprensible perquè érem els grups més potents

Pets. Un tema que intenta reflectir “la visió d’un fan

del rock en català”. La part musical del tema ha

que va de concerts, tota aquella part no estricta-

“Silencis”, de Josep Thió i Lluís Gavaldà

estat obra de Sala, i Quintana s’ha encarregat de

ment musical. Tot de sacrificis que fa una persona

Des del principi Thió i Gavaldà van veure que

la lletra: “la cançó parla de tot el que representa la

per veure el grup que li agrada”, comenta Gavaldà.

havien de treballar plegats. El guitarrista de Sopa

música per a nosaltres. L’ofici de la música genera

Una cançó amb un gran repte al darrera “assajar-la,

de Cabra tenia una música composta i Gavaldà hi

una fascinació i abducció totals.”

gravar-la, mesclar-la i masteritzar-la en un sol dia

que coprodueix el film amb Televisió de Catalunya.

va posar la lletra, tot i que el de Constantí afirma

rània, que represento jo, i la part més continental, que són els Gossos”, comenta Juanico.

“Turquesa”, de Cris Juanico i Gossos

l’aspecte que dominava l’altre”. Thió diu que és

L’excantant de Ja T’Ho Diré sempre ha tingut molt

L’Ham de foc Cor de Porc (Galileo) MILLOR DISC FOLK DEL 2005

d’estudi, i que durés menys de dos minuts”.

que “al final, cadascú va ficar cullerada en

Premi pel tercer disc del projecte personal de Raül Fernàndez, Refree. Un treball que aviat presentarà per Itàlia i Moscou, després d’haver passat per l’Estat espanyol i el francès, i sobretot pels Països Catalans, on ja ha rebut altres reconeixements.

Roger Palà/Elisenda Soriguera

El grup valencià ha aconseguit un àlbum que reflecteix l’evolució musical del grup, que ha ampliat horitzonts. Influències gregues, balcàniques i àrabs que es mesclen amb la seva pròpia identitat.

VOTACIÓ POPULAR El públic ha fet el seu particular reconeixement als valencians Obrint Pas, els quals s’han endut els premis a ‘millor artista o grup’, ’millor disc’ -pel seu treball En moviment (Propaganda pel fet!, 2005)- i ‘millor directe’.

També cal destacar el premi a ‘millor cançó’ que en aquest cas ha recaigut als reusencs Whiskyn’s pel seu tema “Balla”, inclós en el seu darrer treball Souvenirs (Música Global, 2005).

www.deria.net

caixa manresa 0 5 .

Recompensa als millors estudiants Adrià Piñol,

Els més bons estudiants ja podeu estar contents, perquè gràcies a les beques de Caixa Manresa el

18 anys,

teu esforç haurà valgut la pena. Fa nou anys que

estudiant de Filologia Clàssica

l'entitat premia els més aplicats amb una beca, i cada any són més els candidats que se'n benefi-

A què t'agradaria dedicar-te en el futur?

No ho sé. M'agradaria estudiar arqueologia també, fer el segon cicle complementaria molt bé la filologia.

cien. El curs 2005-2006 van ser 409 els joves que van rebre un ajut econòmic de 600 euros. Per accedir a la donació, aquest últim any s'havia de tenir una nota de tall de 8,75. Creus que pots Estàs content d'haver començat la carrera que has triat?

Sí, m'agrada molt, hi vaig molt content. M'hi trobo molt a gust, no m'ha decebut gens.

aconseguir-la? Doncs fes la teva sol·licitud, perquè els beneficis valen la pena.

Els interessats us heu de dirigir a qualsevol oficina de Caixa Manresa a la comarca on residiu.

F

Està implantada a 25 comarques i les beques es

Què és el que més t'agrada i el que menys?

Aprendre llatí i grec és el que més m'agrada, sobretot llatí. En canvi m'agraden menys les assignatures més globals com gramàtica castellana.

reparteixen indistintament, els premiats d'aquest any són de gairebé totes elles, des de Barcelona fins a la Cerdanya, passant pel Baix Camp, l'Alt Empordà, etc.

Esteban Darwich 26 anys, estudiant de Medicina

Els estudiants Esteban Darwich és un dels estudiants que va rebre la beca de Caixa Manresa per iniciar els estudis de medicina. Després d'anys de feina, va completar la formació i es va presentar al MIR, el resultat no podia ser millor, va obtenir la nota més alta. L'Adrià Piñol també és un estudiant beneficiari del programa, aquest és el primer any que és a la universitat, el seu mèrit és haver obtingut la millor nota de la convocatòria.

F

Tens el privilegi d'ostentar la millor nota del MIR, què significa això?

El MIR són com unes oposicions que serveixen per ordenar l'assignació de les especialitats mèdiques, tenir la nota més alta al MIR permet ser el primer en escollir l'especialització que es vulgui en el centre on es vulgui.

Quina especialitat has escollit?

La meva preferència ha estat dermatologia, la part de la medicina que tracta les malalties de la pell. La vaig escollir perquè m'agradava, vaig valorar alternatives com cardiologia o altres, però dermatologia és la que em va atraure més. I estic content amb l'opció que he pres.

On t'agradaria treballar?

No ho sé. De moment estic a l'Hospital Clínic i encara em queden quatre anys, més endavant ja es veurà. Afortunadament la dermatologia té bastantes sortides en centres privats.

Què es necessita per ser un bon dermatòleg?

S'ha de tenir molta experiència i haver vist molts casos. També és important la destresa manual, ja que també fem una mica de cirurgia, però sobretot experiència.

Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa?

Jo tenia un compte a Caixa Manresa, però va ser el meu oncle que em va dir que hi havia aquest programa.

Què es necessita per fer de filòleg?

T'ha d'agradar la lectura, facilitat per aprendre llengües i constància.

Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa?

A través de l'escola, la directora va portar prospectes que ho anunciaven i en vaig agafar un.

Vaig veure com alguns amics s'hi inscrivien i vaig decidir fer-ho jo també.

www.deria.net

caixa manresa 0 5 .

Recompensa als millors estudiants Adrià Piñol,

Els més bons estudiants ja podeu estar contents, perquè gràcies a les beques de Caixa Manresa el

18 anys,

teu esforç haurà valgut la pena. Fa nou anys que

estudiant de Filologia Clàssica

l'entitat premia els més aplicats amb una beca, i cada any són més els candidats que se'n benefi-

A què t'agradaria dedicar-te en el futur?

No ho sé. M'agradaria estudiar arqueologia també, fer el segon cicle complementaria molt bé la filologia.

cien. El curs 2005-2006 van ser 409 els joves que van rebre un ajut econòmic de 600 euros. Per accedir a la donació, aquest últim any s'havia de tenir una nota de tall de 8,75. Creus que pots Estàs content d'haver començat la carrera que has triat?

Sí, m'agrada molt, hi vaig molt content. M'hi trobo molt a gust, no m'ha decebut gens.

aconseguir-la? Doncs fes la teva sol·licitud, perquè els beneficis valen la pena.

Els interessats us heu de dirigir a qualsevol oficina de Caixa Manresa a la comarca on residiu.

F

Està implantada a 25 comarques i les beques es

Què és el que més t'agrada i el que menys?

Aprendre llatí i grec és el que més m'agrada, sobretot llatí. En canvi m'agraden menys les assignatures més globals com gramàtica castellana.

reparteixen indistintament, els premiats d'aquest any són de gairebé totes elles, des de Barcelona fins a la Cerdanya, passant pel Baix Camp, l'Alt Empordà, etc.

Esteban Darwich 26 anys, estudiant de Medicina

Els estudiants Esteban Darwich és un dels estudiants que va rebre la beca de Caixa Manresa per iniciar els estudis de medicina. Després d'anys de feina, va completar la formació i es va presentar al MIR, el resultat no podia ser millor, va obtenir la nota més alta. L'Adrià Piñol també és un estudiant beneficiari del programa, aquest és el primer any que és a la universitat, el seu mèrit és haver obtingut la millor nota de la convocatòria.

F

Tens el privilegi d'ostentar la millor nota del MIR, què significa això?

El MIR són com unes oposicions que serveixen per ordenar l'assignació de les especialitats mèdiques, tenir la nota més alta al MIR permet ser el primer en escollir l'especialització que es vulgui en el centre on es vulgui.

Quina especialitat has escollit?

La meva preferència ha estat dermatologia, la part de la medicina que tracta les malalties de la pell. La vaig escollir perquè m'agradava, vaig valorar alternatives com cardiologia o altres, però dermatologia és la que em va atraure més. I estic content amb l'opció que he pres.

On t'agradaria treballar?

No ho sé. De moment estic a l'Hospital Clínic i encara em queden quatre anys, més endavant ja es veurà. Afortunadament la dermatologia té bastantes sortides en centres privats.

Què es necessita per ser un bon dermatòleg?

S'ha de tenir molta experiència i haver vist molts casos. També és important la destresa manual, ja que també fem una mica de cirurgia, però sobretot experiència.

Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa?

Jo tenia un compte a Caixa Manresa, però va ser el meu oncle que em va dir que hi havia aquest programa.

Què es necessita per fer de filòleg?

T'ha d'agradar la lectura, facilitat per aprendre llengües i constància.

Com vas tenir coneixement dels ajuts de Caixa Manresa?

A través de l'escola, la directora va portar prospectes que ho anunciaven i en vaig agafar un.

Vaig veure com alguns amics s'hi inscrivien i vaig decidir fer-ho jo també.

06 el convidat

www.deria.net

“Sóc conscient que MotoGP no serà fàcil” Li ha arribat l’hora a Dani Pedrosa. El dia 26 de

Com ha estat l’acollida al nou equip, a la nova

març s’estrena a la categoria reina del Mundial de

cilindrada?

Motociclisme. Les espectatives posades en ell

Bé, a l’equip hi estic molt bé, molt content. Aquest no

són moltes però el de Castellar del Vallès té molt

és un any que se’m demanin resultats, encara que

clar que MotoGP és una altra història. Hem parlat

suposo que ells voldran veure que existeix una evolu-

amb ell dies abans de que comenci la competició.

ció i millora constants. Honda i l’equip m’estan donant tot el que necessito per aprendre i evolucio-

Com et trobes a poc més d’un mes del teu debut a

nar a MotoGP i això és el més important.

MotoGP? Bé, estic tranquil. Sóc conscient que em queda molt

Sempre s’ha parlat del problema del teu pes en

per aprendre i em falta experiència, però aquesta és

aquesta cilindrada. Quina rutina has seguit per

senzillament la situació que hi ha ara i és la que té tot

millorar la teva musculatura?

el món quan comença en una nova categoria. Fins

Sóc de constitució petita, així que molt més volum

ara hem fet diferents entrenaments; després vindran

no puc aconseguir, per molt que intenti engreixar-me.

les carreres i jo hauré de continuar amb la meva part

Físicament és una moto molt exigent i m’hauré d’a-

d’aprenentatge. No puc arribar a la primera carrera

nar posant en forma poc a poc, perquè no puc can-

sabent el mateix que, per exemple, saben els que

viar el meu físic d’un dia per l’altre.

porten cinc anys corrent a la categoria.

Quines diferències hi ha amb 250cc.?

Moltes, hi ha moltes diferències! Arribar a MotoGP no és com fer el salt de 125cc. a 250cc, aquí el canvi és molt gran. Es passa de motos petites i maneja-

“El més important és que sigui jo qui piloti la moto i no ella la que em porti a mi”

bles, amb una potència dosificada a màquines molt més pesades i amb més de 200CV, en les que el

Hi ha alguna cosa de les que t’ha tocat fer que

menor error et pot sortir molt car. Encara que he

t’ha costat especialment?

millorat una mica fent servir l’embragatge a les

No, m’agrada la meva feina, em considero un privile-

reduccions, encara em costa girar, canviar els pesos,

giat per poder fer el que més m’agrada i no hi ha cap

col·locar bé la moto, controlar el derrapatge… Amb

esforç que em molesti ni em costi.

aquestes motos una cosa és fer una volta ràpida i una altra ben diferent és completar la carrera, amb el dipòsit ple al principi i

Quins són els teus objectius per aquesta temporada?

el pneumàtics desgastats cap al

Arribar a MotoGP i fer-ho en el millor equip del

final… A més, amb la MotoGP

Mundial era un somni que ara s’ha fet realitat. Però

tot va molt més de pressa i tot

ara no em vull presionar i sóc conscient que no serà

és molt més descomunal

fàcil adaptar-me a la nova moto, molt més potent,

que a 250cc: l’acceleració,

pesada i gran del que estic acostumat a pilotar. Així

les frenades, el pes en els

que espero aprendre molt aquest primer any, com-

canvis de direcció,…

prendre com funciona la moto, aconseguir posar-la a punt i, sobretot, evolucionar constantment. No m’importa el que facin els altres pilots, ara mateix ells no

Tal com raja

són el meu objectiu, només vull aprendre i millorar

El teu color preferit: blau fosc Un lloc per perdre’t: Londres Un desig: ser campió del món de MotoGP Un record especial de la teva carrera esportiva: el primer títol mundial de 125cc el 2003 I un de no tant bo: l’accident a Austràlia el 2003, on em vaig trencar els dos turmells.

El teu ídol: Mick Doohan (i Lance Amstrong) Tres adjectius que et defineixin: treballador, humil i metòdic l millor circuit del mundial: Brno, a la República Txeca

constantment.

T’has proposat guanyar alguna carrera?

No, ni de tros… aquesta no és la meta que ens hem marcat. No tinc cap experiència a MotoGP i aquí l’experiència és un grau molt important. El nostre objectiu és aprendre i l’important és que sigui jo qui piloti la moto i no ella la que em porti a mi.

Com celebraràs la primera victòria a MotoGP? No ho he pensat, la veritat és que no hi penso gaire en aquestes coses…

07.

“Per molt que intenti engreixar-me, sóc de constitució petita” T’agrada que et comparin amb Rossi?

Tant me fa, perquè jo no em sento comparat amb ningú i no tinc cap pressió. Acabo d’arribar a MotoGP i encara em queda una gran evolució per davant abans de ser realment competitiu, mentre que el Valentino ja porta uns quants títols mundials a la categoria reina.

Aquest any has tornat a recuperar el número 26.

Ell ha estat un referent per a tu?

Què té d’especial?

Rossi és avui per avui el millor pilot de la categoria i

És el número que em van assignar quan vaig córrer la

del Mundial, així que és un referent per tots els que

Movistar Activa Cup i des de llavors sempre l'he por-

competim aquí.

tat, excepte quan vaig portar l’1.

Anna Salarich, anna@edicat.net

aprèn a consumir

www.deria.net

9.

Drets i deures del consumidor.

Coneix-los!

El 15 de març és el Dia del Consumidor i, com a tals, tots hem de conèixer quins són els nostres drets i els nostres deures respecte al consum. Per això, l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum et presenta el taller de Resolució de conflictes.

F

Hem de tenir en compte que l’acte de consumir pot provocar conflictes que hem de saber com solucionar. L’Àlex, el protagonista del taller Resolució de conflictes de l’Escola del Consum de Catalunya, s’ha comprat uns pantalons i quan arriba a casa s’adona que estan estripats. Saber què podem fer en aquest tipus de situacions és molt important. Quan hi ha un problema sempre s’ha de tornar a la botiga per intentar solucionar-ho parlant i, de fet, la majoria de vegades se soluciona. Només en el cas que no es pugui solucionar parlant, ens hem de plantejar que tenim un conflicte i que podem demanar el full de

F

reclamacions. A través d’ell, l’Agència Catalana del Consum rep la nostra queixa, ens ajuda i defensa els nostres drets a l’hora de comprar. No cal ni cridar ni enfadar-se perquè l’administració protegeix el consumidor.

Però totes les monedes tenen dues cares i hem de

Drets

sones consumidores, alhora també hem de

1 - Adquirir productes de bona qualitat

reconèixer que tenim el deure de fer un consum

2 - Rebre informació sobre el producte o el servei de forma clara

reflexiu, responsable i crític. L’acte de consumir

3 - Protecció de la salut i seguretat enfront productes i serveis perillosos

sempre implica aquesta dualitat entre drets i respon-

4 - Gaudir d’un medi ambient ben conservat

sabilitats. Així, per exemple, hem de saber que nosaltres tenim el dret de comprar un producte de bona qualitat i amb una garantia de 2 anys, però també tenim el deure de fer-ne un bon ús.

Relaciona els drets (a l’esquerra) amb els deures (a la dreta).

5 - Crear organitzacions i associacions per defensar i representar els interessos

Deures

del consumidor 6 - Ser ben atès

A - Comportar-se correctament

7 - Rebre protecció jurídica i administrativa davant els conflictes de consum

B - Comprendre que els nostres actes de consum repercu-

8 - Rebre publicitat no enganyosa

teixen sobre el medi ambient

El taller de Resolució de conflictes, a més d’ensenyar

C - Interpretar correctament la informació rebuda sobre el producte o servei

a omplir un full de reclamacions, també proposa

D - Fer un bon ús del producte

recrear una història on cada un interpreta un perso-

E - Sol·licitar correctament i sota criteris raonables la protecció jurídica i administrativa

natge per aprendre a resoldre conflictes de consum sabent quins són els nostres drets i els nostres deures. Aquí et fem una prova per conèixer fins on arriben els teus coneixements. Recorda que, sempre que es vulneri algun dels drets i tu hagis complert

davant els conflictes de consum F - Associar-se per defensar i representar els interessos del consumidor G - Utilitzar els productes i serveis correctament H - Fer una lectura crítica de la publicitat

amb les teves responsabilitats, pots demanar el full de reclamació/denúncia a l’establiment on hagis

b, 5f, 6a, 7e, 8h

que es defensin els nostres interessos com a per-

Solucions: 1d, 2c, 3g,

saber que si tenim el dret a que se’ns protegeixi i a

tingut el conflicte.

Contacte: Escola del Consum de Catalunya reserves Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11

www.consumcat.net i aula@consumcat.net

1 0 sabies que...

www.deria.net

Mozart, el geni més recordat Aquest any 2006 es commemora el 250è aniversari del naixement del geni de la música Wolfgang Amadeus Mozart. El seu talent innat per a la música i la seva enorme producció artística l’han portat a ser un dels compositors més coneguts de tots els temps.

BIOGRAFIA de Mozart Wolfgang Amadeus Mozart va néixer a Strasburg el 27 de gener de 1756, a les 8 del matí. Era el petit de set germans, dels quals només n'havia sobreviscut un altre: Maria Anna Walburga Ignatia, a qui anomenaven Nannerl. Els seus pares, Leopold i Anna Maria, s'havien casat el 1747. El pare era violinista de professió i des de petits va inculcar als seus fills la passió per la música, sobretot a Wolfgang, del que deia: "El meu fill és un

Curiositats per conèixer Mozart

miracle diví i jo, com a pare, tinc l'obligació de cultivar-lo". Com ja hem dit, el

- El nen prodigi va ser batejat a la catedral de Salzburg amb els noms de Joannes

ell i l’instrument es va començar a con-

música de Mozart? Doncs perquè té

talent de Mozart era inqüestionable i des

siderar dins de les orquestes.

unes propietats molt particulars, com el

de petit va viatjar per tot Europa demos-

timbre, el ritme, la melodia i la freqüèn-

trant el seu talent. La seva joventut sem-

cia, entre d’altres, que ajuden a estimular

pre va estar dedicada a la composició.

el cervell humà.

Quan tenia 26 anys es va casar amb

Chrysostomus (eren els

sants del dia del seu naixement) Wolf-

- Sempre quedarà en dubte si la capacitat

gangus (era el nom en llatí del seu avi)

de creació de Mozart era deguda a la

Theophilus (el nom del seu padrí).

síndrome de Tourette que patia o no.

- Mozart va compondre la seva primera obra completa amb 8 anys, però amb 4 tocava el clavicordi i componia petites cançons i minuets de considerable dificultat; als 6 tocava molt bé el clavecí i el violí i, a més, podia llegir música a

Aquest transtorn nerviós provocava que no es pogués estar quiet i que en societat no fos l’home més amable. Li costava comportar-se correctament i tenia tendència a expressar-se d’una manera poc apropiada.

primera vista, tenia una memòria

- El 1784 va ingressar a la francmasoneria,

increïble i podia improvitzar frases

fet pel qual sempre va ser força sensible

musicals amb molta facilitat. Va ser

a tot allò sobrenatural. Segons es diu,

precisament en aquesta edat quan el

tenia una certa obsessió amb el número

pare d’Amadeus va decidir exhibir el

3, molt important en aquest ordre. Una

talent del seu fill per tot Europa, una

obra on es veu clarament la tendència al

pràctica que ara es podria considerar

3 és La Flauta màgica: hi ha 3 acords

explotació.

majors a l’obertura, 3 fades, 3 nens, 3

- Si hi havia algun so que odiava el compositor era el de la flauta i, tot i que va

instruments màgics, 3 proves, 3 qualitats del protagonista, etc.

- Desgraciadament, quan Wolfgang va morir, el seu cos va ser enterrat sense testimonis en una fossa comuna. Per la qual cosa la identificació del seu esquelet s’ha convertit en una feina força complicada. De moment, el suposat crani de Mozart es conserva des de 1902 a la Fundació Mozarteum mentre s’intenta demostrar-ne l’autenticitat.

Constanze Weber, després d'intentar sense èxit, conquistar la seva germana gran. Van tenir 6 fills, dels quals només en van sobreviure dos.

La mort del seu pare va marcar un punt d'inflexió a la seva vida: mai va tornar a ser el mateix. La seva salut va anar empitjorant i, tot i que no parava de compondre, va arribar un punt que la gent va començar a perdre interès per

- Ironies de la vida, Wolfgang Amadeus

la seva música. La supervivència de la

Mozart va morir en la misèria. Si li

família era cada vegada més difícil. La

haguessin dit que al cap de 200 anys la

mort va arribar per a Mozart un 5 de

seva música s’utilitzaria en reconegudes

desembre de 1791 a Viena. L'última

pel·lícules, no s’ho hagués cregut. El film

obra que va escriure (inacabada) va ser

més important en la que surt la seva

un rèquiem per encàrrec d'un home

música és la que va dedicar a la seva

misteriós. Obsessionat amb la idea de

figura el director Milos Forman, l’any

la mort i del destí, i debilitat per la

compondre concerts per aquest instru-

- Durant molts anys s’ha parlat de l’”Efecte

1984, Amadeus. També podem gaudir

malaltia, ell creia que aquell descone-

ment, sempre ho va fer per encàrrec.

Mozart”, que no és res més que una teo-

de les obres del compositor a El gran

gut era la mort i que el rèquiem que li

La gran descoberta va ser quan va can-

ria que afirma que escoltar música del

salt, Atrapat en el temps, Cadena perpè-

havia encarregat era per al seu propi

viar la flauta pel clarinet, ja que va

compositor durant l’embaràs desenvolu-

tua o Memòries d’Àfrica.

funeral. Amadeus va morir per una

compondre grans peces dedicades a

pa la intel·ligència del nadó. I per què la

Anna Salarich, anna@edicat.net

febre reumàtica als 35 anys.

12 tema del mes

www.deria.net

Un llibre, una història Sant Jordi és una jornada cultural que pot resultar molt violenta. Com distingir d’entre tota la inundació de llibres un que t’agradarà d’un que no? És impossible. Pots agafar un exemplar, llegir el títol, la contraportada, algunes línies a l’atzar i poca cosa més. Per tal que no compris un llibre únicament basant-te en la portada, et presentem algunes novetats. La decisió final la prens tu.

Telm Borràs, telm@edicat.net

Aventura a les muntanyes dels homes ocell

L’Oslo vol pintar la Lluna

Hermínia Masana

Teresa Blanch Barcanova, 6,70 €

Barcanova, 7,50 € En Marc embarca en un avió per passar unes

L’Oslo és un noi a qui li encanta la lluna. Li

vacances a Nova York, però es veu involuntàriament immers en una aventura a l’Àfrica, on coneix un món primitiu i misteriós. Coneix una tribu amenaçada pel progrés, entra en contacte amb

encanta dibuixar-la i parlar-li, però aquesta obses-

Fricandó

sió té preocupats els seus pares. L’observen aten-

Joan de Déu Prats Barcanova 6,70 €

tament perquè pensen que potser és un home llop.

Mentre intenten saber la veritat, l’Oslo es dedica a

caçadors furtius i viu de primera mà enfrontaments ètnics.

La cuina és la passió del senyor Bernat. És tanta la

construir una nau espacial que li permeti volar fins

seva afició que ensenya al seu fill a dir, abans que

a la lluna.

cap altra cosa, “pa amb tomàquet”. Intenta de totes les formes possibles transmetre els coneixements culinaris al noi, però ell té unes aspiracions molt diferents: prefereix ser astronauta o bomber, la seva imaginació portarà de cap al seu pare.

Harry Potter i el misteri del príncep Molly Moon viatja a través del temps Georgia Byng Cruïlla, 14 €

J.K. Rowling Empúries, 22 € La sisena entrega de Harry Potter coincideix amb el sisè any del mag a Hogwards. S'acosta el moment en què, tal i com diu la profecia, el Harry

Xats

L'hipnotista més poderós del món ha segrestat la

Potter i en Dumbledore s'enfrontaran en un com-

Molly Moon i l'ha transportada a l'Índia de l'any

bat a mort. Afortunadament, en aquesta entrega

1870. El pla del malvat bruixot és viatjar en el

de la saga el jove mag comptarà amb l'ajuda del

Andreu Martin Columna, 10,95 €

temps mitjançant uns poderosos cristalls per arri-

vell llibre de pocions d'un príncep misteriós.

L'Eva no és ningú a l'institut, no té amics i tothom

bar al principi dels temps i aconseguir la gran

la ignora, però ha trobat una forma d'evitar la soli-

Llum, que atorga la immortalitat. Només la Molly

tud. Els xats electrònics li permeten parlar amb

ho pot impedir, però necessitarà l'increïble llibre de

altra gent, inclòs en Supermask, el seu salvador.

l'hipnotisme.

No haurà de passar gaire temps abans no descobreixi que la xarxa pot ser un lloc molt perillós.

suplement estudia secundèria abril 2006 - any 11 - www.deria.net

Com serà la nova universitat?

SORTEGEM un curs d'idiomes al Canadà

ESTUDIA 2006. Saló de l’Ensenyament. Del 22 al 26 de març ACTIVITATS INFORMATIVES DE L’ESTAND DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA DIMECRES 22

DIJOUS 23

DIVENDRES 24

DISSABTE 25

11.00 h

FACULTAT DE FÍSICA "Dissenyant els materials del futur, descobrint l'Univers"

FACULTAT DE BIOLOGIA "La bioquímica al segle XXI. En parlem?"

FACULTAT DE PEDAGOGIA "Saps què fem a la Facultat de Pedagogia?"

FACULTAT DE MATEMÀTIQUES "Vols jugar a les mates?"

12.00 h

FACULTAT DE QUÍMICA "La nostra Facultat, un centre amb bona química"

ESPAI EUROPEU "La universitat que ve"

FACULTAT DE BIBLIOTECONOMIA I DOCUMENTACIÓ "T'imagines treballant a l'equip del Telenotícies?"

13.00 h

FACULTAT DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT Mostra de la creació audiovisual de l'alumnat de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual de la UB.

FACULTAT DE FILOSOFIA Debat filosòfic "Investigacions filosòfiques"

FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Història "Viatge per la història"

16.00 h

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D'INFERMERIA Ensenyament de Podologia "Mira't els peus"

FACULTAT DE DRET Ciències Polítiques i de l'Administració

FACULTAT DE FILOLOGIA Curs zero d'iniciació a la Filologia Clàssica.

Presentació programa Euclides GP Presentació Projecte 'Àrab en línia'

17.00 h

ENSENYAMENT DE PODOLOGIA "Mira't els peus"

FACULTAT DE GEOGRAFIA i HISTÒRIA Geografia "Explicació d'un mapa del temps"

18.00 h

XERRADA D'ORIENTACIÓ "Orienta't i tria"

FACULTAT DE GEOGRAFIA i HISTÒRIA Història de l'Art "Comentari d'una obra d'art"

XERRADA D'ORIENTACIÓ "Orienta't i tria"

FACULTAT DE FILOLOGIA El grup de teatre de la Facultat de Filologia representarà Ambigú.

estudia 0 3 .

www.deria.net Josep Castells, Secretari General del Consell Interuniversitari

"La universitat tindrà titulacions més comprensibles i comparables" La universitat tal i com la coneixem és a

seran 25 hores de treball de l’alumne. Això

punt de desaparèixer. La Declaració de

permet establir de forma realista la càrrega

Bolonya ha assentat les bases per millo-

de l’estudiant en fer una carrera. No pas-

rar

superiors.

sarà el que passa ara en algunes titula-

D’entrada, els termes diplomatura i llicen-

cions, en què una sola assignatura pot

ciatura se substitueixen per graus, que

arribar a representar el 75% o el 80% del

s’obtenen en estudiar 3-4 anys una car-

treball setmanal de l’estudiant. Tot va cap a

rera; màsters, que s’han integrat al sis-

una racionalització i una planificació que

tema universitari i passen a ser un títol

s’adapta a la realitat.

el

sistema

d’estudis

oficial; i doctorats. Encara s’ha de parlar molt sobre la durada exacta dels estudis,

Quant costarà la matrícula en un grau o

els períodes de pràctiques, etc. Sobretot

màster públic? Variarà segons la univer-

perquè el govern espanyol té diverses

sitat?

opcions sobre la taula i s’ha de decidir per

El preu serà el mateix a totes les universitats

una que beneficiï a tothom.

catalanes. El govern de l’estat ha de determinar un mínim i un màxim, i en aquests

Quina és la gran virtut del nou sistema

moments hi ha una gran incògnita. Només

d’universitats?

podem dir que el 80% de subvenció pública

D’una banda, hi ha l’adopció d’un sistema

i 20% de privat, que és el que paguen els

de titulacions fàcilment comprensible i

alumnes, ens sembla una bona proporció i

comparable. El graduat obtindrà un títol i

s’hauria de mantenir per als màsters.

tant les empreses d’Europa com les universitats podran interpretar fàcilment què ha

Com veu el sector privat el canvi d’estudis?

fet, s’evitaran els actuals procediments

Hem de pensar que la situació de partida

d’homologació molt complicats. D’altra

és d’un excessiu grau d’indiferència entre

banda, s’ha creat el grau, que serà una figu-

el món de l’empresa i el món de la univer-

ra professional amb capacitat per actuar al

sitat. És evident que aquesta realitat ha

món laboral després de 3 anys d’estudis.

estat molt criticada i, per tant, s’ha atès

També hi ha un canvi del còmput de crèdits.

favorablement tot el que sigui una millor

No comptarem tant les hores de classe del

interrelació.

professor com les hores de l’alumne.

Com seran les proves d’accés a les uniQuè s’hi guanyarà amb el nou sistema de

versitats?

crèdits?

La normativa bàsica d’aquest

El crèdit actual equival a 10 hores de

tema és estatal. Estem en una única prova,

classe del professor, el crèdit nou (ECTS)

perquè té molts avantatges de cara a l’estudiant i, a més, garanteix la tria de plaça a qui té més mèrits acadèmics.

La Guia dels estudis universitaris a Catalunya ha estat modificada, què s’ha millorat?

S’ha millorat la quantitat i la qualitat de la informació. S’han afegit les habilitats recomanables, per exemple, a infermeria les habilitats recomanades són [llegeix]: “tacte, delicadesa i destresa manual, capacitat per a les relacions interpersonals, treball en equip, etc.” També hi ha els perfils professionals als que dóna lloc per saber quines són les sortides, per exemple, de Química, que com passa a moltes altres titulacions són més del que la gent, de bones a primeres, pensa. La nova guia és més orientadora, a part d’informadora.

Telm Borràs, telm@edicat.net

04 estudia

www.deria.net

La nova universitat

Des del passat curs 2004/05, i amb més força ja aquest any, el sistema universitari català està iniciant la seva adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior, recollit a la Declaració de Bolonya. Al Secundèria us expliquem en què consisteix i cap on es dirigeix el sistema universitari català.

La Declaració de Bolonya La Declaració de Bolonya es va signar amb la intenció de crear un espai europeu d’educació superior, implantant paulatinament a Europa un sistema comparable de titulacions universitàries (l’Espai Europeu d’Educació Superior) i amb uns objectius comuns destinats a reforçar la imatge internacional de les universitats europees.

O O O Estudiant

Estudiant

Alemany

Estudiant

Francès

Català

=

=

Característiques: - Sistema comú per reconèixer i comparar fàcilment els estudis universitaris impartits a cada país signatari - Sistema similar basat en dos cicles d’estudis universitaris que permeten la incorporació al món del treball al final de cada un - Sistema comú aculmulatiu de crèdits que permet quantificar i valorar el treball de l’estudiant - Suport a la mobilitat dels estudiants i del personal docent i de servei - Creació i cooperació d’agències locals de control de qualitat

05.

Guia dels estudis universitaris 2006-07 La Guia de l’estudiant per al curs vinent ha canviat de cara: la publicació s’ha dividit en sis volums , el primer, la Guia d’accés, és de nova creació i està dedicat a tractar tots els aspectes vinculats a l’accés. La resta, estan dedicats a cadascun dels àmbits acadèmics en què s’agrupen els estudis universitaris: ciències, ciències de la salut, ciències socials, humanitats i tècnics. La Guia també presenta un nou format més manejable, amb una millor distribució de la informació i un nou disseny amb més imatges que facilita la llegibilitat.

- Guia d’accés: ofereix tota la informació relativa al sistema universitari de Catalunya i com accedir-hi. Igualment, informa sobre “què” i “com” s’estudia a la universitat, les diferents vies per accedir-hi segons els estudis previs que s’hagin cursat, com s’estructuren els estudis universitaris en el sistema actual i el nou Espai Europeu d’Educació Superior. A més, també s’explica com s’ha de fer la preinscripció universitària i qui l’ha de fer.

A la Guia d’accés també s’ha dedicat un capítol a parlar dels preus dels estudis, programes d’ajut i beques universitàries, tant les que gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) com les d’altres organismes i institucions privades que n’ofereixen. En aquest sentit, trobareu quins tipus existeixen, com es poden demanar i com contactar amb tots els serveis de beques de les universitats catalanes. Com a novetat, a la Guia apareix un altre apartat dedicat als serveis universitaris destinats a facilitar l’estada a la universitat i un conjunt d’annexos amb la llista alfabètica de tots els estudis que s’imparteixen a les universitats catalanes.

- La resta de volums: cinc volums, un per a cada àmbit de coneixement, que contenen una primera llista de tots els estudis que es poden cursar a Catalunya, seguit d’un resum dels temes més rellevants per als futurs alumnes sobre el sistema universitari català i com accedirhi. A partir d’aquí, els i les estudiants podran trobar tots els estudis oficials i homologats per a cada àmbit de coneixement i tots els estudis propis que les universitats ofereixen.

Per a cada estudi podreu trobar la següent informació:

L’adaptació de les universitats Des del passat curs 200 /05 les universitats catalanes han començat el pla d’adaptació de titulacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Encara són poques, però està previst que l’any 2010 estigui totalment implantat. Els canvis més subtanscials a les carreres seran els següents: - Titulacions més curtes (títol de grau) facilitant un accés més ràpid i adequat al mercat laboral. Un primer cicle de 3 o anys i 180/2 0 crèdits ECTS (European Credit Transfer System - Sistema de transferència europeu de crèdit) amb què s’obtindrà el títol de grau i se suprimiran les diferències entre diplomatura i llicenciatura.

- Títol d’especialització (títol de postgrau o màster). Segon cicle i 60/120 crèdits ECTS en què es podran dur a terme màsters i postgraus. Per accedir al segon cicle s’haurà d’haver superat el primer.

- Per obtenir el títol de doctor s’hauran de cursar com a mínim 300 crèdits entre els estudis de grau, els de postgrau i la presentació d’una tesi doctoral.

- Es redueixen les hores de docència directa i es dóna més importància a tot el procés d’aprenentatge de l’estudiant.

Això implicarà una major dedicació de l’estudiant a casa, que estarà reforçat per una tutoria. S’haurà de veure com s’acaba implantant, ja que comporta més professorat i més dedicació per part seva i de l’alumnat.

- Hi haurà un nou sistema de crèdits. Si ara un crèdit equivalia a 10 hores lectives, amb la implantació de l’EEES un crèdit equivaldrà a 25-30 hores lectives.

- Actualment, els alumnes que estudien les carreres que estan en el pla pilot obtindran dues titulacions: l’homologada per l’estat espanyol i un títol propi addicional adaptat a les directrius europees.

- Hi ha un canvi en el sistema educatiu. Es vol direccionar l’ensenyament cap a un sistema més pràctic i participatiu per part de l’estudiant.

Títol: indica el cicle de l’estudi i el títol que s’obté en finalitzar-lo.

Objectius formatius: defineix els objectius de formació de l’estudi.

Habilitats recomanades: defineix aquelles habilitats més indicades per cursar els estudis.

Qualificació professional: àmbits de treball per als quals capacita l’estudi.

Vies d’accés: com s’accedeix a cada estudi segons els estudis anteriors.

Principals camps d’estudi: principals camps d’estudi que conformen els estudis.

Matèries troncals: matèries comunes a totes les universitats que imparteixen els estudis.

On s’imparteix: indica els codis de preinscripció, els centres universitaris, el nombre de crèdits a superar, la durada, el nombre de places disponibles i la nota de tall orientativa del curs anterior.

Accés a altres estudis: altres estudis als que es pot accedir.

Adreces dels centres on s’imparteixen: centres universitaris on s’imparteixen els estudis amb l’adreça i el telèfon.

On podeu trobar la Guia dels estudis universitaris 2006/07?

S’han editat 9.000 exemplars de la Guia i es distribuiran als centres de secundària, als professors-tutors de segon de batxillerat, a les AMPA’s, als Punts d’Informació Juvenil, a les universitats catalanes i també a les biblioteques. També es distribuiran al Saló de l’Ensenyament “Estudia”.

0 6 estudia

www.deria.net

Qui creu en la universitat?

Mapa d’innovació europea

Encara no està decidit, però tot apunta

El conflicte pot portar a situacions

a que la propera universitat a Espanya

absurdes com que un estudiant ale-

consistirà en tres anys d’estudis i un

many de 20 anys graduat vingui a estu-

de pràctiques per obtenir un grau, i

diar a Catalunya un màster amb tot

dos anys més per obtenir un màster,

d’estudiants més grans, perquè els de

n’hi diuen un sistema 4+2, sis anys

20 anys estan fent les pràctiques –que

d’estudi en total. La proposta no seria

potser duraran un any o potser quatre

gens conflictiva si tota la Unió Europea

mesos, està per veure-. Els països més

seguís el mateix sistema, però malau-

eficients pel que fa a innovació, a més,

radament els països que més rendi-

formaran personal molt més ràpida-

ment treuen de la universitat seguiran

ment, si els hem d’atrapar, d’entrada ja

un altre esquema, faran graus de tres

perdem un any. Si s’aplica el 4+2,

anys i màsters de dos, és a dir, 3+2,

Espanya adoptarà el mateix sistema

només cinc anys de carrera.

que països com Eslovènia, Grècia, Lituània, Xipre, Bulgària i Turquia, tots ells a la cua del rànquing en innovació.

Realment el govern espanyol millorarà l’actual sistema d’universitats? Si tenim en compte que, segons la Càtedra Unesco de Gestió i Política Universitària, actualment un 30% d’estudiants abandona la carrera abans d’acabar-la quan a Europa és un 16%-, que els principals defectes són la “passivitat” i la “rigidesa” dels mètodes d’ensenyament, que “les beques són insuficients”, que “els plans d’estudi no s’adapten als interessos dels estudiants”, doncs la veritat és que millorar-lo no hauria de costar gaire.

Però tot apunta que seguirem sent on érem fins ara, amb els de la cua. La uni-

Països capdavanters

versitat espanyola sembla que adoptarà

Països amb un rendiment mig

els mateixos plans d’estudi i nivells d’in-

Països que perden terreny Països en vies d’assolir un rendiment mig

novació que els últims d’Europa, tal i Font: Trendchart, innovation policy in Europe

com es pot veure al mapa adjunt.

www.deria.net

estudia 0 7 .

“Aprendre idiomes a l’estranger

és increïble”

La seva mare va ser una de les pioneres de les miniestades a l’estranger. Com si es tractés d’una herència, l’Emma també ho ha provat i està encantada amb l’experiència que va viure a Ramsgate (Anglaterra): “Ha set de les millors coses que he fet a la vida”. L’Emma Miguel té 17 anys, estudia a l’IES Manuel Carrasco Formiguera de Barcelona i fa dos anys va anar amb Wind Star a unes estades a Anglaterra.

L’arribada a Anglaterra Un curs a l’estranger per millorar els idiomes “Arran de la meva mare, vaig trobar l’opció de fer un curs a l’estranger.

Va ser molt fàcil: mirar els catàlegs de Wind Star, omplir els papers necessaris i conscienciar-me que me n’anava un mes fora de casa!”. Així va començar l’aventura de l’Emma i sense adonar-se’n ja enfilava camí d’Anglaterra per passar-hi tres setmanes inoblidables. L’opció del Regne Unit va ser “per la llengua i perquè tenia ganes d’anar-hi sola després d’haver-hi anat amb la família”. A més, afirma que: “Tot i que jo faig anglès a l’escola i en una acadèmia, anar a Ramsgate em va ajudar a adquirir molt vocabulari i deixar-me anar per sortir de situacions en què no saps què fer ni què dir. Aquí pots estudiar molta gramàtica, molta estructura, però si surts al carrer i no el parles, la cosa serveix de poc. Allà el parles o et quedes parat. En tornar aquí tens l’anglès al cap!”.

Quan va tornar es va treure el First i a la part oral és on li va anar millor: “Vaig tornar del Regne Unit amb molta arrrancada i tot l’any vaig anar molt bé”.

Una gran experiència personal “Va ser perfecte. És de les millors coses que he fet mai perquè coneixes gent de tot arreu i aprens molt, et treus molts prejudicis”. A l’Emma li va agradar tant l’experiència que aquest any vol repetir i fer un curs al Canadà: “Vull fer periodisme i almenys vull tenir l’anglès bé. També tinc ganes de fer-ho per viatjar i per mi mateixa, per seguir coneixent món”. El curs a Ramsgate la va fer canviar en molts aspectes com en “el fet de decidir marxar, per exemple. A mi em feia molta por perquè mai havia fet res semblant. Aprens a prendre decisions, a relacionar-te amb la gent. Aquest viatge em va canviar”.

Igualment, valora molt positivament l’estada amb la família perquè “si et vols fer entendre has de parlar en anglès i és millor que una residència. Eren molt bona gent i normalment esmorzes i sopes amb ells, segons l’hora que et diguin tornes a casa a sopar. Els caps de setmana si ells sortien et demanaven si volies anar amb ells”. L’Emma guarda un gran record del curs a Ramsgate i sempre intenta convèncer els seus companys i amics perquè també en facin un: “Jo recomano a la gent jove com jo que ho faci, que tingui el valor de fer-ho, que no es facin enrera. Coneixeran moltíssima gent, no se n’oblidaran mai…jo puc dir que tinc una amiga a Taiwan!”.

Després de passar una mini aventura amb els avions, l’Emma va arribar al Regne Unit al juliol. Per davant li quedaven tres setmanes de grans experiències totalment noves per a ella perquè mai “havia anat de campament, ni a l’esplai ni res de semblant”. Es va instal·lar amb una família anglesa i recorda perfectament com va ser el primer contacte amb ells: “La gent d’allà és molt diferent, no hi ha l’escalfor que hi ha a les cases d’aquí i això al principi em va costar. Reconec que vaig estar plorant tres nits seguides, però després tot canvia! Fèiem activitats, sortides, classes i a la nit sorties o quedaves amb la gent. Fas molts amics”. L’Emma va conèixer joves de la seva edat de 8 nacionalitats diferents i amb els quals parlava en anglès, sense que l’idioma suposés cap impediment: “al principi costa una mica perquè aquí estàs acostumat a tenir un professor que és espanyol i que si cal t’ajuda a pronunciar bé, però allà no sempre ho pots fer. Els primers dies vas una mica perdut, però t’hi acabes acostumant i acabes parlant anglès amb tothom”. Les activitats eren molt diverses: esports, visites, excursions, classes d’anglès i festes amb el club social. A més, els alumnes compten amb el suport d’un monitor/a de Wind Star: “Sempre em vaig sentir recolzada per Wind Star. Vam anar allà amb una monitora d’aquí des del principi que t’ajuda en tot el que sigui. Ella també està amb una família i és aquell recurs que és allà per al que sigui. És la “mama” de tots!”.

Fundació Pere Tarrés 1 3 .

Què són el Treball Social i

L’imperi dels dracs Valerio Massimo Manfredi Rosa dels Vents, 19,50 € L’any 269 d.C. els perses capturen Metel·li, el

l’Educació Social?

capità de la guàrdia de la ciutat romana d’Endessa, i l’obliguen a treballar en una mina.

Afortunadament Metel·li i els seus homes aconsegueixen escapar gràcies a l’ajuda d’un

Treball Social i Educació Social són dues diplomatures que, tot i que

estrany personatge que diu venir de la Xina.

en molts països no tenen distinció, a casa nostra treballen aspectes

Aquí comença l’aventura del capità al

diferents i estan diferenciades. En el primer cas, el treball social es

desconegut país d’Orient.

dedica a la resolució de problemes en les relacions humanes, tenint en compte la xarxa familiar, social, etc. En el cas de l’Educació Social, com el seu nom indica, el professional treballa des de l’acció educativa

Memòries d’Idhun. Tríada Laura Gallego

en els àmbits educatius no reglats.

Cruïlla, 21 €

Victòria Fdez-Ontiveros és professora de Les Escoles Universitàries de

La segona entrega de les memòries d'Idhun relata

explicar quin és perfil de la persona que estudia alguna de les dues

com els membres de la Resistència arriben a

diplomatures: “Busquem alumnes que tinguin consciència de les

Idhun amb la intenció de derrotar el Nigromant. En

desigualtats socials, de la situació de debilitat que viuen alguns

Jack, en Kirtash i la Victòria, tres joves amb un

nens, adults o avis. Que sàpiguen que hi ha persones que viuen en

destí marcat per una profecia, hauran d'afrontar

situacions de desigualtat, que pateixen i que poden millorar la seva

reptes i perills per tal de sortir victoriosos de la

qualitat de vida si se’ls ajuda”. L’accés als estudis d’Educació Social i

missió més perillosa que han tingut mai.

Treball Social a les EUTSES Pere Tarrés-URL és el mateix que qual-

Treball Social i Educació Social Pere Tarrés. Ella, millor que ningú, pot

sevol altra universitat, però en aquest cas s'hi afegeix una petita entrevista que “ajuda a conèixer les expectatives de la persona i ens serveix per formar els grups de treball segons perfils”.

En aquest sentit, els alumnes de Les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés-URL “valoren molt la carrera perquè és amena i hi ha molta relació entre les assignatures i entre aquestes i les pràctiques. Hi ha molts estudiants que provenen d’altres carreres i que, ja sigui per vocació o per inquietuds, han volgut estudiar Treball Social o Educació Social aquí. I s’hi senten molt bé”.

Ontiveros continua dient: “Sempre intentem tractar-los com a futurs professionals, no com a estudiants. Ens els emportem a congressos perquè puguin veure i treballar amb professionals i això ho valoren

Àlex no és nom de noi

molt positivament. Hi ha molt treball de col·laboració”.

Àngels Escudero Columna, 9,95 €

I és en aquest punt on es poden observar les diferències entre les EUTSES Pere Tarrés-URL i altres centres: “Tenim força punts que ens

L'Àlex és una noia atrapada en una família trencada. Sembla que ningú l'entén i casa seva li sembla una presó. Afortunadament hi ha dues persones que li donen l'estabilitat que necessita, d'una banda la seva millor amiga, la Irene, i de l'altra, un jove immigrant marroquí anomenat Huari.

diferencien. En primer lloc, el 90% del professorat som gent que combinem vida professional i docència, per això el que expliquem sempre té molt en compte el cantó pràctic. En segon lloc, els alumnes fan pràctiques al llarg de tota la carrera, ja sigui en institucions públiques o privades. En tercer lloc, moltes assignatures les treballem en grups reduïts, de 10 o 12 alumnes. El treball personalitzat enriqueix la formació i augmenta la motivació dels estudiants”.

Diari d'un adolescent amb dubtes

Pel que fa a les experiències que viuen els alumnes, la professora explica que “ells volen treballar amb persones. Gaudeixen amb els

Jesús Milà Columna, 10,95 €

estudis i per a ells és molt gratificant”. Una altra part molt positiva

Un somni porta a en Nil a escriure un diari. S'adona

pot treballar en àmbits molt diversos i cada vegada neixen llocs

que les seves relacions amb les noies no funcionen i

nous perquè mentre hi hagi canvis socials es necessitaran treballa-

descobreix de mica en mica que la seva orientació

dors i educadors socials”.

dels estudis que s’imparteixen és que tenen moltes sortides. El 75% dels estudiants estan col·locats a l’any i mig d’acabar la carrera:“Es

sexual no és la que creia. Quan veu que les coses no són com pensava es fa preguntes i intenta dissipar les pors. Què diran els seus amics? I els seus pares?

Trobarà algú que l'estimi?

www.peretarres.org/eutses Telf.: 902 410 000

1 4 EUNCET

www.deria.net

Forma’t com a professional en una escola de qualitat

Un negoci és difícil de crear i encara més de portar. Saber dirigir un equip de persones requereix unes determinades habilitats directives, i una formació adient pot significar la diferència entre l’èxit i el fracàs. Per entrar preparat al camp professional, l’Escola Universitària Caixa Terrassa (EUNCET) proporciona els recursos que faran de tu un professional competent. L’escola es distingeix per la seva formació innovadora, la personalització i la qualitat dels estudis impartits.

L’escola universitària El centre universitari pertany a l’Obra Social de Caixa Terrassa i està adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya. Els nostres estudiants poden obtenir, alhora, les titulacions espanyola i britànica, ja que el pla d'estudis està reconegut per la Universitat de Gal·les. Ofereix dues diplomatures, en Ciències Empresarials i l'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió; postgraus, màsters i cursos de formació continuada a part de seminaris i programes de desenvolupament directiu. Ja són 13 les promocions que s’han graduat en horari diürn i 5 les que ho han fet en horari nocturn.

Condicions idònies Són molts els recursos propis posats a l’abast de l’estudiant perquè millori la formació: les aules amb Internet, mitjans audiovisuals, el Campus virtual, el departament multimèdia... L’escola universitària pertany al campus de Terrassa de la UPC, la qual cosa li permet disposar dels seus serveis (biblioteca, teledocumentació, connexió UPC Net, etc.). Si l’estudiant prefereix estudiar des de casa, l’escola ofereix una àmplia oferta de cursos on-line, ideals per compatibilitzar amb les tasques professionals.

Les instal·lacions de l’EUNCET es troben en plena natura, al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, a tres quilòmetres de Terrassa i a 0 minuts de Barcelona des de les estacions de Renfe i dels FGC a Terrassa, i compten amb un servei d’autobusos gratuït. Les condicions del complex universitari són idònies per al treball intel·lectual, i si després d’un dia dur l’estudiant té ganes d’exercitar una mica el cos, pot gaudir de la zona poliesportiva on es troba la piscina, pistes de futbol sala, bàsquet, etc.

Atenció personalitzada L’alumne és el protagonista del sistema de formació d’EUNCET. Quan entra a l’escola, es realitza una avaluació de les seves competències i habilitats amb un gabinet d’orientació acadèmic i psicològic que es repetirà en finalitzar els estudis. D’aquesta manera, l’estudiant coneix les seves habilitats més desenvolupades i quines ha de millorar durant els estudis. Això es complementa amb tutories personalitzades i una metodologia basada en la participació que permet a l’estudiant aplicar allò que aprèn a les classes presencials al seu entorn professional.

A més, els grups reduïts d’alumnes proporcionen la interacció constant i faciliten l’aprenentatge i el desenvolupament de les competències professionals. La Borsa de treball de l'EUNCET ofereix una atenció personalitzada: assessora, prepara i planifica la carrera professional de l'usuari alhora que vetlla per a la inserció laboral. Actualment, són més de 8.000 les empreses que integren la borsa de treball on es pot trobar feina.

noves tecnologies

www.deria.net

noves tecnologies

15.

David Campos consulta@edicat.net

Sexe i més sexe Els correus no desitjats, correu escombraries o SPAM, han crescut fins a tal punt que es calcula que el 80% dels correus electrònics que s’envien ara mateix són SPAM. Si bé la dada és espectacular, encara ho és més que el 90% de l’SPAM que s’envia està relacionat amb el sexe. La publicitat no desitjada de temàtica sexual ofereix un àmplia gama de productes que van des de miraculosos remeis per als problemes d’erecció a productes per allargar el

membre masculí, passant per afrodisíacs de tota mena. És molt difícil evitar rebre aquest tipus de correu, però es poden seguir uns consells per evitar perdrehi massa el temps: sempre que se’n disposi, cal tenir activat el filtre antispam, cal desconfiar de tots aquells correus de gent que no coneixem i, per últim, cal fer servir l’opció de la còpia oculta quan es fan enviaments a molta gent.

Detecten uns dels primers virus per a Mac OS X Si tradicionalment els virus s’havien centrat en els pc’s que funcionaven amb sistemes operatius de Microsoft, ara s’ha descobert un virus que afecta els Mac. Segons avança Vilaweb, es tracta d’un cuc anomenat Leap-A que entra als ordinadors i creix a través del programa iChat. Les

Leap-A Lea

p-A

Leap-A

principals companyies que comercialitzen productes antivirus asseguren, però, que es tracta d’un virus poc perillós i que només afectaria la versió 10. del Mac OS X. www.vilaweb.cat

1 6 tendències

www.deria.net

Graffiti la nova tendència en bosses L’art del graffiti plasmat en bosses és l’última tendència que hi ha al carrer. Descobreix-les!

L’empresa Nadal&Co presenta la seva nova col·lec-

Nadal&Co, empresa fundada a Barcelona fa 7 anys,

ció “Del Mur a la Bossa”. D’aquesta manera, l’em-

està a favor del graffiti com a art urbà i en contra de

presa especialitzada en marroquineria, torna a

les actuacions incíviques. Aquest lema es repro-

apostar per la creativitat i la innovació plasmant l’art

dueix a les etiquetes de cada bossa i a tot el mate-

urbà a les bosses, un complement que mai passa de

rial de promoció. En aquest sentit, cal dir que la

moda i que ara utilitzen tant noies com nois.

col·lecció inclou una primera fase de sis models de bosses, cadascuna amb un graffiti diferent,

“Del Mur a la Bossa” ha estat dissenyada per l’artis-

tots ells reproduïts de la paret. Fins i tot,

ta KAPI que es dedica al graffiti des del 1986, un

un dels murs es va pintar especial-

dels pioners a l’estat. Ha participat en nombrosos

ment per al projecte.

festivals de cultura urbana a Europa i també ha intervingut en pel·lícules i documentals com Aerosol(200 ), nominat als premis Goya. Amb un dilatat currículum, cal destacar que va ser impulsor de la revista i botiga Game Over, de Barcelona, i creador i assessor de noves gammes d’aerosols a Montana Colors.

Anna Salarich, anna@edicat.net

www.deria.net

què vols estudiar?

17.

Treballar amb medicaments Posar-se una bata i dispensar medicaments i productes de parafarmàcia, informar els clients sobre la seva utilització, elaborar preparats medicamentosos, dietètics i cosmètics és una feina per a la qual es requereix la titulació de farmàcia. El cicle t’obre les portes a l’àmbit sanitari des de la vessant més pràctica.

Farmàcia Cicle formatiu de grau mitjà Durada: 1.300 hores en un curs acadèmic, amb 310 hores de pràctiques Titulació: Tècnic/a en farmàcia Accés: - Educació secundària obligatòria

IES La Guineueta (Barcelona) És un centre públic amb més de mil alumnes que ofereix ESO, batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i superior, i cursos ocupacionals. Altres centres públics de Catalunya on s’imparteix farmàcia són: IES Miquel Martí i Pol, a Cornellà de Llobregat; IES Pedraforca, a l’Hospitalet del Llobregat; IES Milà i Fontanals, a Igualada; IES Alexandre Satorras,

Mataró;

IES

Castellarnau,

Sabadell; IES Les Vinyes, Santa Coloma de Gramanet; IES de Sales, Viladecans; IES Narcís Xifra i Masmitjà, Girona; IES Torrevicens,

Lleida;

IES

Cal·lípolis,

Tarragona; i IES de l’Ebre, Tortosa.

www.gencat.net/educacio/estudis/ n4agm54.htm

Les estudiants:

“Hem fet gel dental, càpsules, crema antiacne...”

Keren Grima i Alexandra Manchón van acabar l’any

Què s’hi estudia?

A.- A mi la part de galènics, que consisteix en estu-

sada. Em van ensenyar com s’estructura la farmàcia,

passat els estudis de farmàcia a l’IES La Guineueta

K.- Bàsicament tot allò relacionat amb medica-

diar la preparació de medicaments, la importància

et posen davant la prestatgeria de medicaments, la

ments, lleis, biologia, estudi de malalties, com actua

dels fàrmacs. Les anàlisis també eren interessants,

calaixera, i anava mirant la fitxa de caducitat de

el cos...

determinar els nivells de sucre, colesterol, fer

cada medicament i em deien de mirar els noms

K.- Perquè a tota la meva família li agrada la medici-

A.- Teníem un crèdit en què fèiem gel dental, càp-

proves amb sang. I les lleis són el més avorrit.

perquè m’anessin sonant. Potser et passaves així un

na i a mi, també. La meva mare em va proposar de

sules, crema antiacne, etc.

K.- Les lleis són el pitjor.

mes, però ho aprofitaves. Surts d’allà sabent-ho tot.

Què és el que més us agrada?

Què heu fet a les pràctiques?

Quines sortides té el cicle?

per això ho vaig fer.

K.- L’acció dels fàrmacs sobre el cos, aquesta part

A.- Jo estava en una farmàcia de carrer, el que

A.- Farmàcia de carrer, hospitals, magatzems de

A.- Ho vaig escollir perquè sabia que hi havia aques-

em va encantar. La forma com actuen, com passen

primer fas és prendre tensió, caducitats, receptes,

distribució de medicaments. Nosaltres hem

a la sang, els efectes... conèixer aquestes coses és

moltes receptes a pensionistes.

començat infermeria, algunes assignatures ens les

molt bonic.

K.-A la meva hi havia ortopèdia, òptica, era una pas-

convaliden, i són cicles més o menys semblants.

Per què vareu triar aquest cicle formatiu?

fer farmàcia, sobretot per mi, perquè ja m’agradava aquest món. Em van deixar escollir i m’agradava,

ta escola, visc a la vora d’aquí i farmàcia m’agrada.

Amb la col·laboració de:

1 8 espai jove

www.deria.net

Un punt d’informació als instituts Són les 11 del matí i és l’hora del pati a

Segons en David Ruiz, el tècnic de

l’IES La Salle, de Montacda i Reixac.

Joventut de l’Ajuntament de Montcada i

Com cada dilluns, la Vivian munta el

Reixac: “Moltes vegades tenim el proble-

punt d’informació per atendre les

ma que la informació no arriba als joves, i

demandes dels estudiants i la resposta

els hem d’anar a buscar on sigui. Una gran

és immediata. No passa ni un minut que

part del seu temps vital és a l’institut, per

tant joves com professors la saluden i

tant, hem d’aprofitar-ho i anar-hi”.

l’envolten, alguns demanen informació sobre activitats, d’altres senzillament

madora en un dels 19 municipis on fun-

Espai Jove Can Tauler

ciona el projecte “Descentralització de la

Els interessats en saber les activitats

informació juvenil als instituts”, que ges-

per a joves que s’organitzen a

tionen conjuntament amb l’Oficina del Pla

Montcada i Reixac, o si necessiteu

Jove de la Diputació de Barcelona. El

assessorament per a alguna cosa que

propòsit del programa és, d’una banda,

us preocupa, us podeu dirigir a

oferir informació i orientació acadèmica,

l’Espai Jove Can Tauler, c/ Balmes 16,

de lleure, de treball i ocupació, de recursos

Montcada i Reixac. El punt d’informa-

municipals, salut, viatges, etc., i de l’altra,

ció el trobareu obert dimarts i dijous

promoure l’associacionisme i la partici-

de 17h a 22h.

volen xerrar una estona.

La Vivian és una dinamitzadora i infor-

pació estudiantil.

“És una manera d’apropar el jovent a les coses que es fan al municipi” Vivian Oliver,

Dinamitzadora i informadora als IES de Montcada i Reixac

Hi ha alguna activitat o conferència que hagi estat especialment ben rebuda?

Als instituts hem estat treballant el tema de la SIDA.

Què vas pensar quan et van oferir fer de dina-

Durant un mes vam fer els tallers preventius,

mitzadora?

portàvem una exposició, que venia de Salut,

La primera vegada que m’ho van oferir no sabia què

muntàvem un estand informatiu i organitzàvem

era. A més, el començament va ser dur, estava bas-

activitats que duraven tres quarts d’hora o una hora,

tant sola, però amb el temps millora molt. Els estudi-

segons els instituts. La majoria van quedar molt

ants et vénen a veure, et pregunten coses.

contents.

Malauradament a l’hora del pati aprofites poc, per exemple, l’assessorament no es pot fer perquè un et pregunta una cosa, l’altre una altra. Però l’hora del pati és una activitat puntual, després deriva en altres: reunions amb delegats, passa-classes, etc.

Què hi diuen els professors de tenir una persona externa al centre proposant activitats?

Aquí es valora bastant bé perquè jo m’he trobat que no només els alumnes demanen coses, els professors també. Amb el tema de la SIDA, per exemple,

Què es necessita per ser una dinamitzadora?

ens van demanar material. També hem rebut suport

No tenir vergonya.

durant les setmanes culturals. La relació és bona.

Quines són les peticions més comuns que et fan?

Què valores més de l’experiència?

Les activitats. Cada setmana en presento de dife-

És molt enriquidora, és una manera d’apropar el

rents: els cartells per si fas cinema, les play-station,

jovent a les coses que es fan al municipi, interrela-

les sortides. A partir del dia 20 fem la Mostra

cionar una mica. A vegades, els instituts estan molt

d’ensenyament, que és una activitat que proposem

tancats en sí mateixos, i això és una manera d’obrir-

als centres sobre què fer quan s’acaba el t d’ESO o

se a la ciutat.

el 2n de batxillerat.

www.deria.net

Any Coromines

19.

Anys d’infantesa i joventut

De L'Aran a Mendoza Qui és aquest home? Sí, com molts de vosaltres ja vau descobrir al darrer número, parlàvem de Joan Coromines.

Amb aquest capítol iniciem una sèrie que, durant quatre mesos, ens portarà a conèixer la vida i obra d’aquest il·lustre lingüista i savi dels mots a qui bé podem considerar com un català universal. Al llarg del 2005 i 2006 celebrem l’Any Coromines en commemoració dels 100 anys del seu naixement.

Als disset anys el seu interès per la llengua continua: llegeix la Crònica de Jaume I i fa un estudi sobre el trobador Bertran de Falgar. També comença a interessar-se per la toponímia que va poder conèixer a fons gràcies a una de les seves altres grans aficions:

l’excursionisme, que el

portarà a recórrer tot el país.

Durant els seus anys d’estudiant, Joan Coromines participa en un complot contra la dictadura de Primo de Rivera. En descobrir-se la seva implicació, el seu pare l’exilia a Montpeller. De tornada,

Joan Coromines i Vigneaux

l’any 1927, es llicencia en Dret i Filosofia i

va néixer el 21 de març de 1905 a

Lletres i es trasllada a Madrid per cursar el

Barcelona. Segon fill de Pere Coromines i

doctorat. Quan s’inicia la Guerra Civil es

Montanya, important escriptor, econo-

trobava en aquesta ciutat preparant unes

mista i polític, i Celestina Vigneaux i

oposicions a una càtedra de provençal.

Cibils, mestra d’escola i introductora del

S’haurà d’exiliar per segon cop, aquesta

Mètode Montessori a Catalunya.

vegada a la Universitat de Cuyo, a Mendoza (Argentina).

Des de la seva infantesa passa els estius a Sant Pol, on es familiaritza amb el llen-

La seva tesi doctoral es titulà Vocabulario

guatge dels pescadors. El 1915 es

aranés (1931), tesi que havia començat

matricula a l’Institut General i Tècnic de

quatre anys abans amb la compilació de

Barcelona per estudiar el batxillerat.

dades i materials toponímics i antro-

Primerament s’interessa per la química,

ponímics per tota la Vall d’Aran. Molts

però també té un gran interès per la llen-

anys més tard la reela-

gua, com mostra el fet d’haver escrit als

borà i l’amplià sota el

quinze anys una carta a Pompeu Fabra on

títol El parlar de la Vall

li proposava fer desaparèixer la termi-

d’Aran. Gramàtica, dic-

nació “o” de la primera persona del singu-

cionari i estudis lexicals

lar del present d’indicatiu (“jo canto” a “jo

sobre el gascó (1990)..

cant”), com succeïa al mallorquí. Aquesta carta va fer que Pompeu Fabra tingués converses amb Pere Coromines, gran amic seu.

Més informació a l’adreça web Coromines i un informant (Arcavell, 1936).

www.anycoromines.org

Concurs Joan Coromines!!!!

Iniciem amb aquest capítol un concurs que té per objectiu engrescar-vos a conèixer i aprofundir en l’obra de Joan Coromines. Així, a cada capítol dels quatre que formaran la sèrie us farem una pregunta que haureu de resoldre.

Cada resposta correcta us permetrà entrar al sorteig d’un viatge per a dues persones a l’Alguer que es farà

al mes de juny. Com més respostes correctes més possibilitats que us toqui!

La pregunta d’aquest mes és:

En aranès el nom de la capital de la Vall d’Aran és “Vielha”. En aquest mateix dialecte del gascó amb aquesta denominació es pot fer referència a una relació de parentiu, terme sobretot usat en l’àmbit rural. A quina relació ens referim?

Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net.

Al proper número us donarem la solució.

2 0 UPF

www.deria.net

La universitat

del cor de Barcelona

La Universitat Pompeu Fabra és la més demandada pels estudiants en primera opció de l’àrea de Barcelona quan fan la preinscripció universitària. Gairebé un de cada tres estudiants té com a primera preferència per dur a terme els estudis superiors la universitat pública que ha fet de la qualitat i la modernitat les seves principals virtuts.

“He conegut persones que conservaré sempre” La UPF no és només un centre d’ensenyament superior, sinó també un espai on es creen amistats i companys per a la resta de la vida. “Estic trista se sincera una noia que ha acabat els estudis- he conegut molta gent, molts amics, no me’n vull anar”. “Els millors anys de la meva vida”, diu una altra. No ens hem d’enganyar, el ritme de feina pot resultar estressant, sobretot en època d’exàmens, però la camaraderia ajuda a ferla més lleugera.

“Recomanat al 100%” Els estudiants valoren molt favorablement la Universitat Pompeu Fabra, un 93,8% d’ells la recomanen a altres persones. A part dels estudis, viure la universitat és una experiència que et fa créixer com a persona, et permet aprendre idiomes, fer teatre, cantar al cor, jugar a voley platja i participar a la Jove

“Em va semblar una universitat familiar”

Empresa Fabra.

És la universitat més urbana, la més integrada a la ciutat, ja que les facultats es troben des de la Rambla fins al nou districte tecnològic, el 22@. Són properes al centre de Barcelona i a un pas de la platja. El complex del carrer Ramon Trias Fargas és el més gran i on es troba la biblioteca de les Aigües, que és un espai agradable i silenciós, un autèntic oasi per als amants

“Un gran esforç, però hi ha un resultat”

dels espais de treball ben equipats. Oberta 360 dies l’any, és

Un dels aspectes que més valoren els estudiants de la Pompeu Fabra és la

considerada una de les millors de Catalunya.

tecnologia i la modernitat. La universitat va ser creada el 1990 amb la finalitat d’oferir la millor preparació als futurs llicenciats i diplomats que s’incorporen al món laboral. Trenta aules d’informàtica i un campus virtual per estar en contacte amb professors i companys des de casa. Un aprenentatge en un entorn plàcid i motivant no té preu, i el resultat és immediat. Un 86’1% dels graduats per la UPF treballen en els sis mesos següents d’acabar els seus estudis, i un 73’ % dels graduats treballen en feines relacionades amb els estudis cursats.

www.deria.net

sexualitat

21.

^8_

GOQ

Mites, mites, mites....

En Miquel i la Gemma estan una mica amoï-

Actiu o passiu ?

nats. Surten junts des de fa vuit mesos i han

Encara avui dia es considera que és l’home qui

decidit tenir relacions sexuals. En Miquel està

ha de portar la iniciativa en una relació sexual i,

preocupat perquè creu que el seu penis és

de fet, molts homes afirmen que prefereixen ser

petit i que la Gemma riurà d’ell. D’altra banda,

ells qui donin el primer pas en aquests temes. A

la Gemma també està una mica angoixada. La

vegades, els prejudicis i el masclisme no fan

seva millor amiga li ha dit que si no acon-

més que accentuar aquesta falsa creença.

segueix tenir dos orgasmes és perquè la

Sovint, la noia que pren la iniciativa i deixa anar

relació no ha anat bé. En Miquel i la Gemma

els seus sentiments lliurement és titllada de

no han parlat d’aquests temes entre ells. Per

noia “fàcil i de vida alegre”. L’educació juga un

tant, estan allargant el moment per por a què

important paper en aquest sentit i és que homes

passarà...

i dones s’han de sentir lliures per expressar les seves preferències, gustos i interessos, inde-

Durant dècades, han existit i existeixen històries

pendentment de ser noi, noia, actiu o passiu.

entorn de si la mida del penis és o no important en una relació sexual, si l’home ha de ser el membre actiu de la parella i la dona ha de ser passiva i receptiva, sobre l’existència d’orgasmes múltiples femenins, etc. Totes aquestes històries, a vegades reals i a vegades amb un toc d’invenció, podrien anomenar-se “mites sexuals”.

Laura Cerdán Rubio (psicòloga)

És massa petit ?

De tots aquests mites, potser el que més afecta a l’home és el de la mida del seu penis.

Orgasmes diferents ?

Les persones grans no tenen sexe

els estudis mèdics no confirmen en absolut

Sovint es parla que la dona és capaç de tenir

Un altre mite sexual molt estès socialment és

aquesta hipòtesi, de fet la contradiuen total-

diversos orgasmes. Aquesta idea va sorgir de

creure que les persones grans no mantenen

ment. Està demostrat que la zona més sensible

Freud, que va crear els conceptes d’orgasme

relacions sexuals. I de fet, aquells que afirmen

de la vagina són els dos primers centímetres.

“clitorià” i orgasme “vaginal”. Freud considera-

tenir-les són considerats a vegades depravats

Pel que fa al clítoris, està situat just sobre

va que el primer s’aconseguia mitjançant l’es-

o desviats. Però hem de saber que ser gran no

l’obertura de la vagina. L’estimulació d’aquest,

timulació del clítoris i que era, més aviat, una

és sinònim de no tenir sexe. Sí que és cert

ja sigui directa o indirecta, causa plaer i com-

manifestació infantil de la dona; mentre que l’or-

que, en el cas de l’home, es produeix una dis-

porta l’orgasme. Per tant, està demostrat que

gasme vaginal s’aconseguia mitjançant el coit i

minució de la capacitat procreativa, una dis-

no és tan important la llargada del penis com la

suposava una manifestació més adulta i madu-

minució de l’erecció i un allargament de la

seva amplada per poder estimular millor els

ra de la dona. Gràcies a Masters i Johnson, i als

durada del període refractari postcoital. En el

primers centímetres de la vagina.

estudis sobre la fisiologia femenina, se sap

cas de la dona, es dóna la menopausa, és a

actualment que la dona experimenta un

dir, la desaparició de la menstruació i, per

orgasme i que pot aconseguir-ho amb la

tant, de la capacitat de reproducció. Però, en

mateixa rapidesa que un home. El nombre d’or-

cap dels casos, hi ha d’haver una desaparició

gasmes que aconsegueix és independent.

de la vida sexual.

Socialment, existeix la creença que com més gran és el penis del noi, més plaer dóna. Però

Hola!

Em dic Maria i vaig a 2n. d’ ESO. El noi que m’agrada va a t. i no sé com fer-ho per acostar-me a ell i fer-me amiga seva.

A l’hora del pati vaig on és ell. Ell em coneix de vista perquè tinc una amiga que va a la seva classe i un amic seu és també mig amic meu, però encara així és difícil parlar amb ell.

El vaig agregar al messenger, però quan es connecta es posa “no disponible” i quan li dic “hola” no em contesta, passa de mi i es desconnecta. Estic enamorada d’ell perquè veig que de caràcter ens assemblem i quan juga o parla amb una altra noia em poso boja d’enveja.

Com em puc acostar a ell a l’institut?, ja que al messenger no em fa ni cas. Moltes gràcies.

Hola Maria!

Sovint, les persones tenen tendència a fixar-se en altres persones que desconeixen, fins el punt que poden arribar a fer-se una idea de l’altre que, a vegades potser no correspon a la realitat. Si no coneixes molt bé aquest noi, potser seria millor que tractessis de conèixer-lo sense idealitzar-lo perquè potser no és tal i com tu t’imagines. Mira d’apropar-te a ell a través de la teva amiga. Però mantingues els ulls ben oberts perquè no és or tot el que rellueix i potser estàs patint per un amor que quan el descobreixis realment, potser et desil·lusionarà!

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

22 cultura

www.deria.net

abril

2006

da n e g A Exposició

Cicle d’exposicions “Hi havia una vegada...”, dels joves artistes de l’Escola Fresnoy Fins el 30 de juliol Fundació Joan Miró, Barcelona Astronomia

Cicle d’observacions amb telescopi “El cel de Barcelona” Fins el 30 de juny Observatori Fabra, Barcelona Titelles

Espectacle de titelles “La balena Elena té una filla” Fins el 30 d’abril Nou Tantarantana, Barcelona Teatre

Fràgils 7 d’abril Teatre Sant Domènec, Girona Música

Jamboree Gang + Kassamba 7 d’abril Auditori de la Mercè, Girona Música

Concert familiar.

“Llicència per bufar” 1 d’abril Teatre Bartrina, Reus Dansa

Ballada de sardanes

Excursió

Visita guiada: “El modernisme lleidatà” 1 d’abril Teatre l’Escorxador, Lleida

6

s u n l’ e el ana din ar eC ae iqu ita asa d ativa fensa ucion grafi tècn r c Ins la C a cre a, de revol foto amb la fi ”, e m nt a 6 d e r o 0 g C ra arà d zat ta o oto Ton f h l’ , a arl realit ent sa ip pon ologie l·loqu ue ha . ls o n q tec cia-c obra digita n ’ l ferè i de s com e t a org m ògiqu ra. l u t a l an cu ade s a w.c ww

té ES ona ja rag it ST r a m T LI a a at de cinc aix t e EA a tivi aC rd ó L a ac parti aven r RRl g n aci a a cre und És u s ju SU’abri ns la F es”. t a ne bade rmet ant i o t de e CS 17 d r rt ral rrealis breto ves t -hi p impo JO el r e ultu so u a s s er c s i p i Fin al i “Jocs ies n les artic n pap oci p e míl u lic ga re s tes os, s fa ent l púb a le realis ateix r hi ju a a r m El C za rta stinad es su ells L’at ts. obe e n ist . ad art san ave hor . Els nvent teres sibles i i s in any que molt mprev i s rt n a ’ ó joc d s .es es ltats ixa obr u aca res w.l els ww

23 d’abril Rambla Nova, Tarragona

A IV EN T EA TAL 05 R 20 r C IGI o ut da IA I D d’a edica F a i f d El ra a RA ICA AT tog errad mat. o F G “ for la x es es TO LÒG ORM nci rgarà gran s nov è r O e e n le F A F onf alb onl e nen e c irona digita e ac l t d AN ANil t G le i ran que forcic de ica aper rt, du gran GRd’abr els ltura lòg a p s

participa 2 3 .

S AT R ET R ,“ r re D Pie R s è O ats nc N fra “Retr l e l ON s d l títo , bus G rat s e t e e r car ota ls rs i RE CS”ril s e bril. S stren culia R t I a b E ’a pe os mo es PI IÀT16 d’a exp ana d que trets natg à o s r e s S e ind setm grafi s d “per ens”.

A ns el ant t a tge n to Fi

m in on fo sona r, só sia a seg n 24 sic lería r í o f À e t a p sa ins l ente uns l’au da i la G Ca ’ f s s a d n c e b a r rd s pr L s go ma ó am cer Se e nno Go tics”, s sen nda. ida oraci v o r, b u à asi coss prof ngula col·la i i a s en ad stí tos mir fet de a n h de ’ bu ós u. am osici izpur p A L’ex a de n Jua

con s na elo ent arc rovin for AL p eB d a d ules moo de NT , y nom l·líc he IE l E utò e pe re In t Oldbo uru , at A e d fm CL OR bri t l e i o 0 les ers el cic drà v us 2 ories CI IA 6 d’a niv o o na j i b i p ó m am la U ld es s s atge Me ÀS i 2 0 e 2 d bril ); e 27, ccion bril im 6, la ma es d’a 6 d’a Kong ijous je ine de s pro g e r a C t el m Dijou (Hon d); i d . Les ent ) n Sal u l. i d S a a riu t l ura aC La ao a d orien Kar W ea de del S anitz asi r a rg ia tinu g e o o cle l’Às Won k (C (Cor /ci Ho de de Par ng ura ïta. e, Bo ult atu ook o r lov s/c n-W hn-h és g g. b.e Cha de Jo rada tz Lan ua t , ri es. der i l’en lub F blu l.htm w. h ec ta 16 Cin ww en

EN S NE C O I D s cie S TÍST E rèn es e f L con ltur E AR de s i cu a D e E l i e ic n c àctiqu nines AT ATG u t T e r p m les tza LI GU l ani e les ies fe s de I g r d i o B g ie , SI LENd’abr nes ha timació genealo ió pròp artístic” I V L 26 ss gi e s 3 Do e le de le ’expre guatg na el les EL , 6 i sd n d de ó o cé el e lle là es cci arc res d ata l “pro nstru form en el B C r a t a e s s o u r T c à e t e sl sti la on rar a les bui L’In ontri es, a e tote les d celeb c 6i e d n per s do ació litat d es, se na el tm r i le tz o 6.h de valori “Visib orque arrag 0 s T P e cie la r s”. La Bea l 5, a ren e e e e f n d o n d ida ec /co àrr Lle na o a c ril, a d 6. b /ic d’a e el 2 t.net r a b nc l’E .ge ww

Taula de Joves de Sant Andreu La Taula de Joves és una plataforma d’entitats juvenils del districte barceloní de Sant Andreu que permet a les entitats juvenils treballar en xarxa, fer projectes comuns i afrontar conjuntament les seves necessitats. Per tant, us poden informar sobre quines entitats hi ha al districte i què fan.

La Taula de Joves també vol promoure la participació dels joves i, per això, va als instituts de secundària amb el taller “1, 2, 3 Participa!”. Si sou un grup de joves, teniu idees i ganes de muntar algun projecte, acosteu-vos-hi i coneixereu el “Viver de projectes”, on us donaran suport i disposareu de telèfon, fax, ordinadors de muntatge de vídeo, espais de reunió, etc., a més d’assessorament i orientació per al vostre projecte. I si en tens ganes... vés-hi i participa en la seva revista! Els trobaràs al Centre Cívic Garcilaso (c/ Juan de Garay 116-118) les tardes de dilluns a divendres. www.tauladejoves.org

5 3,

Quan la noieta sueca canta Quan la noieta sueca canta, tot para; quan la noieta sueca canta, miro; quan la noieta sueca canta, freno; quan la noieta sueca canta, crea i creo i crec i crac! quan la noieta sueca canta, els meus mals espanta!

Xitus

Rurbans del Pallars La paraula “rurbans” s’utilitza per denominar persones procedents del món urbà que decideixen moure la seva residència permanent a una àrea rural o també persones que viatgen molt sovint dins i fora del seu territori. Potser ets un rurbà i no ho sabies? Doncs sàpigues que a les comarques del Pallars estan associats i treballen per dinamitzar el territori, és a dir, discuteixen i debaten assumptes relacionats amb la planificació territorial, la despoblació, la cultura, l’habitatge, la sanitat, les infraestructures, etc. És sobretot un espai de debat que us anima a dir la vostra. En breu establiran uns dies i unes hores fixes de trobada i organitzaran, conjuntament amb Artibarri, un projecte que consisteix en aprendre a fer anar una càmera i buscar opinions entre els habitants de la zona. Ets un jove rurbà?

Doncs t’hi esperen! www.tesiture.com/rurbans

,

Unio de Joves Pagesos Treballar el camp és una feina que cada vegada té més complicacions, però són molts els joves que reivindiquen la professió de pagès. Els camperols d’entre 16 i 35 anys, a través d’aquest sindicat, podeu defensar els vostres interessos socials i econòmics. La Unió demana una política agrària que permeti el rejoveniment del camp, és a dir, “que aquells que hagin deixat la terra hi puguin tornar, sense deteriorar el sector, sense malbaratar les collites, oferint i creant treball digne”. Cada any fan dos viatges a l’estranger, durant cinc dies pots anar a Hongria per veure explotacions i mantenir relacions amb altres sindicats de joves. També es fa la trobada nacional, on s’escull “El pagès de ferro”, que serà el més fort i intel·ligent dels participants. També fan concerts, xerrades formatives, presentacions a les escoles agràries, etc. Si formes part d’aquest col·lectiu i creus que hi pots aportar força i eficàcia, hi tens les portes obertes. www.ujovespc.org