Secundèria 111

número

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

111

nadal 2006 - any 12 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

Beth,

amb estil propi

Parlem amb Antoni Giró Roca, rector de la UPC - Maneres de viure el Nadal arreu del món

l’editorial

02 nosaltres

www.deria.cat

Reptes Secundèria 2007 Dèiem en l’editorial de l’anterior número que cal viure en el repte, que és necessari fugir de l’ànima acomodatícia que ens porta a valorar la continuïtat sense progrés, la seguretat sense ambició, a oblidar tot el potencial que atresorem com la generació jove més preparada de tota la història del nostre país. Per això, i de cara a l’any vinent, volem compartir amb tots vosaltres els nostres propis reptes, els que Secundèria es planteja per al 2007.

Hi hem estat donant-li voltes i ens ha semblat que la lectura i la creació literària, per un costat, i la ciència i les noves tecnologies, per un altre, compleixen amb tots els requisits necessaris per ajudar-nos a projectar els objectius que des de sempre han guiat la nostra trajectòria. En aquests dos àmbits, volem desenvolupar tres projectes amb nom propi: “Ficcions.

L’aventura de crear històries”, deria.cat i l’Any de la Ciència.

Pel que fa al primer, volem col·laborar en potenciar l’hàbit de l’escriptura i, per tant, de la lectura. I ho volem fer tot jugant i utilitzant les eines que ens proporciona Internet, organitzant un concurs de creació literària en grup que durarà des de febrer fins a finals d’abril.

Pel que fa al segon, a hores d’ara ja hem començat a desenvolupar un gran portal juvenil a Internet que combinarà una gran diversitat de continguts i entreteniment, on els joves serem exclusius protagonistes. Un lloc web que comptarà amb apartats dedicats a l’entreteniment, la participació, l’actualitat, el lleure, concursos i promocions, etc., i que, a més a més, vol distingir-se d’altres iniciatives que se li puguin assemblar per una atenció especial a dos eixos que marquen la nostra filosofia: la formació i la cultura. Esperem estrenar l’any vinent amb el portal penjat a la xarxa.

111

Pel que fa a l’Any de la Ciència, com us avancem en aquest número a través de l’entrevista al rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, al llarg del 2007, es preveuen tot un seguit d’actes de difusió científica als que Secundèria es vol sumar de manera molt especial. Així, cada mes realitzarem una secció que es farà ressò dels diversos esdeveniments (activitats, exposicions, mostres, etc.) que es vagin plantejant. Igualment, i per mitjà de deria.cat, organitzarem un gran concurs sobre invents científics i el món de la ciència, del que aviat us en informarem. Dèiem fa un mes que, potser per a alguns, el context no és el més propici per plantejar-se reptes, potser en aquest panorama fer-ho, és anar contracorrent... Però això, a nosaltres, mai ens ha preocupat.

02 ... reptes

03 04 05 ... la imatge ... betagarri ... el minut

sumari

Secundèria

10 11 ... alter cola ... canm cerdanya

20 ... 1+1=3

12 ... el nadal

jove

la beth

14 ... crear

15 ... noves

16 ... fp,

17 18 ... any de la ... Antoni

tecnologies

secretariat

ciència

arreu del món històries

21 ... l’art del

22 ... cultura

reciclatge

nadal

08 09 ... i tu, a què ... després de

06

jugues?

l’ESO què?

Giró, UPC

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Albert Lladó, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: GPD.s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 11374306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - revista@edicat.net (redacció). Publicitat: Alba Vidal Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

www.deria.cat

la imatge 03

Cavallets / Laia Serra

04 altaveu

www.deria.cat

Iñaki Ortiz, cantant del grup Betagarri

www.enderrock.com

“Nosaltres captem el que està a la societat” Betagarri, aquest grup basc d’ska i reggae amb 8 discos a l’esquena i 14 anys de treball, treu nou disc. Hamaika gara (som molts) és un disc optimista on es parla del “camí” per recórrer i de la llibertat. Dos dels temes són en català: “No hi som tots” i “Un poble viu”.

Què vol dir “betagarri”?

El “betagarri” era una espècie de combustible natural, una beta de fusta que es posava a les carboneres per a què el foc agafés força. A la societat actual, “betagarri” vol dir “donar-li canya”, “donar-li vida”.

Com ha evolucionat la vostra música des que el 1992 es crea el grup fins avui?

Evoluciona d’una manera natural. Nosaltres teníem la meta de treure un disc, i hem treballat molt. Cada disc és aprendre i, jo crec, que amb catorze anys hi ha hagut una millora tant al directe com a l’estudi. Però, com dic, allò que ho fa possible és el treball diari i la insistència.

I com es fa per a què el grup, després de tants anys, segueixi cohesionat?

Doncs, amb molta paciència. Molts cops,

el problema dels grups de música, com a qualsevol grup humà, és la lluita d’egos i de voler tenir sempre la raó. Per això, en moltes decisions, s’ha de cedir. Abans de tocar, la gent d’un grup s’ha de portar bé.

Quan començàveu, col·laboràveu amb diferents grups en la construcció d’espais autogestionats. Com eren aquests locals?

Com que les institucions no posen els mitjans per a què els grups joves puguin assajar, avui també, doncs vam tirar endavant aquest projecte. Vam fer un col·lectiu, vam construir una nau, vam treure dos recopilatoris de tots els grups i, cada grup, una maqueta pròpia.

L’any 1999, publiqueu el disc 80/00 que són vint versions de grups bascos que han sigut referents per a vosaltres. Era una manera de promocionar i difondre la música basca?

Sí. Publicar aquell disc va servir per a què molta gent de fora d’Euskadi conegués aquelles bandes. Així, hi ha gent a Madrid que ens va dir que s’havien comprat els discos de Doctor Deseo, o gent de Catalunya

que no coneixia grups d’ska com Virus de rebelión i que, a partir de llavors, s’ha comprat la seva música.

A què creieu que es deu la bona acceptació que té la vostra música a Catalunya?

La bona acceptació a Catalunya ha sigut d’una forma natural. Des de sempre, al públic català li ha agradat la reivindicació que nosaltres utilitzem a les nostres cançons, i el fet d’ajuntar la nostra música amb aquestes denúncies. A més, l’ska sempre ha funcionat molt bé aquí.

I, amb aquesta música reivindicativa, aneu a tocar al Japó...

Sí, va ser una experiència increïble. Ets sents molt diferent, el menjar és molt diferent, el treball, etc. Però va ser impressionant, la gent ballant la nostra música, es van vendre discos... Les bandes d’ska japoneses tenen un nivell brutal. Impacta moltíssim.

L’anterior disc, Arnasa Hartu (agafa aire), és molt més pessimista que aquest Hamaika gara (som molts) on la paraula que més se sent és “bidea”

(camí). Per què, aquest canvi?

El gir està a la societat. Nosaltres captem allò que està a la societat, agafem el reflex.

Si la societat està malalta, nosaltres ho diem a la nostra música. En aquest sentit, l’anterior disc era pessimista perquè estàvem en un moment de molta crispació, hi havia moltes detencions, hi havia un atac continuat contra tot el que fos basc. Amb l’arribada del govern socialista, va venir un aire frec, i un vent d’esperança. Hamaika gara (som molts) reflecteix això, que som molts els que volem la pau i tenim l’esperança que acabi el conflicte basc.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

el minut jove 05

www.deria.cat

PARTICIPA inquietuds. Pots parlar des de les relacions d’amistat fins a l’ecologia, passant per una gran diversitat de reflexions personals sobre la societat, els sentiments, la justícia, els ideals, el pas del temps, la felicitat, el sentit de l’humor... però també hi ha moltíssimes històries sobre moments molt “normals” de la vida quotidiana... En definitiva, es tracta de reflectir un aspecte del teu món des d’un punt de vista creatiu i lliure, només condicionat pel minut que ha de durar la peça.

Què és? és una iniciativa que vol potenciar la creativitat dels joves de 12 a 20 anys a través de vídeos d’un minut de durada.

Aquesta iniciativa, impulsada a Catalunya pel programa juvenil 3XL.net, forma part del projecte europeu , una xarxa de vídeos fets per nois i noies de diferents països que vol potenciar l’intercanvi d’idees, creacions i experiències artístiques entre joves de tot el món.

El 3XL.net vol que els joves catalans tinguin presència en aquesta xarxa de joves creadors.

Què has de fer?

Per participar en has de fer una peça audiovisual d’un minut de durada en la qual pots expressar la teva visió particular sobre algun aspecte del teu entorn social d’una manera creativa.

Sobre quin tema? El ventall de temes tractats és molt ampli i depèn, totalment, de les teves

Els vídeos que féssiu entraran a formar part de la xarxa i es poden veure de manera permanent a la web del 3XL. net www.3xl.net/elminutjove i a la web oficial de l’organització www.theoneminutesjr.org.

Actualment, s’hi poden trobar més de vuitcents vídeos elaborats per joves de 50 països d’arreu del món.

Els impulsors d’aquesta idea son The European Cultural Foundation, l’Institut Sandberg i Unicef. A més, també hi estan implicades les televisions públiques de Suècia, Finlàndia, Itàlia, Portugal, Irlanda, Anglaterra, Noruega, Turquia i Catalunya.

Cada any, Theoneminutes Foundation premia les millors peces en el transcurs d’un festival que se celebra a Amsterdam.

L’objectiu L’objectiu principal del i d’ és la creació d’una comunitat en què els joves tindreu l’oportunitat de fer arribar les vostres creacions, més enllà de la barrera de l’idioma, a una audiència molt àm-

3XL.net - El Minut Jove plia; també podreu compartir i intercanviar idees i punts de vista culturals, socials i artístics amb joves de tot el món. Amb la vostra participació formareu part d’una plataforma internacional de comunicació audiovisual i alternativa.

Televisió de Catalunya

C/ de la TV3 s/n 08970 Sant Joan Despí

3xlnet@tv3.cat

Vols ser membre de la comunitat , només has d’enviar al 3XL.net un vídeo d’un minut. Sobre què...? Sobre qualsevol cosa que et diverteixi, o que et preocupi, o que et faci pensar. Només cal que ho gravis, ho editis i ens ho enviïs.

POSA EN MARXA LA TEVA CREATIVITAT,

COMPRIMEIX LES TEVES IDEES...

I GUANYA UN VIATGE A AMSTERDAM! Envia’ns el teu minut abans del 31 de març de 2007 i sorprèn tothom amb el teu vídeo.

06 la convidada

www.deria.cat

Beth Rodergues, cantant i actriu

“En aquest disc he fet el que volia”

Nou disc: My own way home. Debut al teatre: Pel pèls. La popular Beth està que no para, però entre assajos i presentacions hem pogut parlar amb ella perquè ens expliqui com es troba en aquest moment tant dolç de la seva carrera i com ha canviat des d’Operación Triunfo fins ara.

Com has evolucionat musicalment des del teu pas per Operación Triunfo?

Jo crec que, a nivell vocal, és difícil d’apreciar sobretot per a un mateix. Però, en un altre sentit, quan vaig sortir de l’Academia en el meu primer disc vaig composar una cançó i ara en aquest últim ja n’hi ha vuit.

Ara toco una mica més la guitarra, una mica més el piano... En això sí es podria veure una evolució.

I pel que fa a la teva concepció musical?

El primer disc va ser molt ràpid, molt seguint unes pautes que em marcaven i aquest últim disc com me l’he fet tot jo no he tingut ningú que em digués què havia de fer. Si escoltes el primer i escoltes aquest no tenen res a veure i algú ho pot considerar una evolució, però jo més aviat ho considero un canvi en les condicions. Ara faig el que vull...

Pocs cantants diuen això. Sempre hi ha una discogràfica de qui queixar-se pels límits que imposa...

Cada vegada menys. Per exemple, Ojos de Brujo, o Kiko Veneno, o Manolo García... són exemples de gent que es produeixen ells mateixos, altres posen el seu disc per internet... Està canviant el concepte i la discogràfica es va quedant per fer exclusivament la distribució i la promoció, que és el que saben fer, com en el meu cas.

“L’ANGLÈS NO ÉS LA MEVA LLENGUA MATERNA, PERÒ SÍ LA MEVA LLENGUA MUSICAL”

07

Aquest és teu tercer disc, però has dit que és com si fos el teu primer treball. Vol dir això que a “My own way home” trobarem l’autèntica Beth?

Sí, jo crec que sí, si més no l’autèntica Beth d’ara. Jo no sé d’aquí a un any o dos si el disc que trauré s’assemblarà a aquest i això no vol dir que sigui menys autèntic. Però si més no aquest moment de la meva vida, de com entenc la música, aquest disc el reflecteix al 100%.

“CANTAR ÉS DEIXAR-SE ANAR. ACTUAR ÉS EL CONTRARI”

I quina importància ha tingut la teva estança a Londres per a l’elaboració del disc?

Doncs molta perquè la majoria dels temes estan inspirats i composats allà. No m’hi vaig anar per fer el disc, però sí que tenia pendent de fer-ne un i mentre estudiava va anar sortint.

De les onze cançons, dues són en castellà i una en català, amagada en l’últim tema.

Què té l’anglès que t’agradi tant a l’hora de cantar?

No ho sé exactament. Potser és una qüestió

que tota la meva vida la majoria de música que he escoltat ha estat en anglès. No és la meva llengua materna, però és la meva llengua musical.

Suso Sáiz ha produït el disc. Per què et vas decidir per ell?

No sabia ben bé per on començar, volia que el disc me’l produís un americà però va ser impossible i un dia, parlant amb els Gossos, que són molt amics meus, em van parlar del Suso que els ha produït dos discos i ells estaven encantats, com el Javier Álvarez. Les seves produccions han estat sempre una mica diferents, no són gens comercials i que acceptés produir un disc d’algú que ha sortit d’OT era una cosa que ni ell ni jo ens havíem imaginat mai, però ens vam caure bé, li van agradar els temes i... La gent s’estranya una mica i li pregunten en les entrevistes “com és que li has produït el disc a aquesta noia?”. Ell sempre respon: “Has sentit el disc?”.

A més del teu treball com a cantant, has treballat a televisió i ara fas teatre amb l’obra “Pel Pèls”. És molt diferent actuar que fer un concert?

Sí, perquè en un concert tot flueix, es tracta de deixar-se anar, que les lletres vagin venint... I aquí, en canvi, es tracta de mantenir la concentració per poder fer com la Sandra, el meu personatge, i no la Beth. Tot i això és un plaer i estic molt contenta de l’experiència de treballar amb gent tant bona.

Tal com raja Nom complet: Beth Rodergues Cols Lloc i data de naixement: Barcelona, 23 de desembre de 1981 La primera vegada que vas pujar en un escenari: Al Kursaal de Manresa l’any 98, però amb mesos ja vaig fer de nen Jesús als Pastorets de Súria Una mania?

Em mossego les ungles Una qualitat?

Sóc tranquila (tot i que això no sé com encaixa amb l’anterior)

Jaume López, jaumelopez@edicat.net

Una debilitat?

Ben Harper El plat que cuines millor: Pasta Un lloc on t’agradaria viure: A una masia de Cardona El millor moment de la teva carrera: Ara mateix I el pitjor: Tots han sigut bons Ens pots recomanar un disc?

“My own way home” Un desig per a l’any nou?

A nivell personal que la gent que m’estimo tingui salut.

8 aprèn a consumir

www.deria.cat

I tu, a què jugues?

El Nadal és una època on els jocs tenen un paper molt important. Per això, a l’hora de comprar videojocs s’han de tenir en compte diversos factors que es podrien agrupar en tres grans àmbits: la persona que hi jugarà, el tipus de videojoc i els valors familiars. Així doncs, presentem uns quants suggeriments que poden ajudar a comprar o jugar amb els videojocs.

Qui hi jugarà Com ja hem dit, cada usuari és diferent i, per aquesta raó, els gustos i habilitats seran diferents. En aquest sentit, se’n poden trobar d’acció i plataformes, d’aventura, d’esportius i de conducció, d’estratègia i de simulació. Els gustos i habilitats són molt importants a l’hora de comprar un videojoc. A més, a l’hora de fer la tria, també hi intervenen l’edat de l’usuari, els valors que es vulguin fomentar, els criteris de consum responsable i la varietat que es vulgui aconseguir. Tenint en compte tots aquests factors, es triarà un producte o un altre.

Pictogrames informatius del contingut dels videojocs

El Videojoc Davant de tants videojocs diferents, l’etiqueta pot ser un bon referent que orienti la compra. A l’etiqueta d’un videojoc hi ha de constar, com a mínim: - la raó social i l’adreça del fabricant o importador o del venedor.

- les instruccions d’ús i les seves característiques.

- L’etiquetatge ha d’estar en català i/o castellà, si es distribueix a Catalunya.

A més, és molt important que observeu si apareix el Codi PEGI (www.pegi.info), que és el codi de conducta de la indústria europea del programari interactiu, i estableix una classificació per edats i continguts i que us pot ajudar a escollir

consola o el PC en espais comuns de la casa, promoure els videojocs com espais de relació i autogestionar l’autonomia del jugador o jugadors, perquè si els videojocs permeten jugar en solitari també permeten fer-ho en grup. En aquest sentit, podem plantejar-nos tenir jocs que permetin jugar amb més persones, jugar-hi en un lloc segur i respectant les normes i les pautes de seguretat.

Els valors familiars Sovint es tendeix a pensar que els videojocs només transmeten valors negatius, que no estan controlats i que poden ser

perjudicials per als joves. Tot i que alguns videojocs poden tenir continguts violents o sexistes (tots per a majors d’edat), també n’hi ha d’altres que ofereixen valors positius que ajuden a desenvolupar diverses habilitats, transmeten continguts, són una eina útil per adquirir coneixements propis de la societat digital, estimulen la creativitat, són una nova forma d’expressió cultural i artística i ajuden a compartir els jocs amb altres persones. El millor és saber fer una bona compra, llegir bé els continguts, aplicar els criteris de consum responsable i tenir en compte les possibilitats econòmiques familiars o personals.

Pel que fa al videojoc en sí, també es podria tenir en compte la quantitat de temps que els joves destinen a jugar-hi. L’emoció del joc pot provocar que s’hi dediqui un temps excessiu, que a la vegada provoca molts moments de soledat. Per això, s’ha de ser conscient del temps i aquest s’ha d’optimitzar tenint en compte d’altres activitats o els moments per al descans. El que també seria molt important de tenir en compte és el lloc on jugar. La tecnologia ens permet accedir al que necessitem d’una manera immediata i, cada cop més, desapareixen les fronteres de l’espai i el temps. Per això, cal tenir en compte aspectes com col·locar la

Discriminació: el joc conté representacions o materials que poden afavorir la discriminació.

Drogues: el joc mostra l’ús de drogues o en fa referència.

Por: el joc pot espantar els nens o ferlos por.

Llenguatge groller: el joc conté paraulotes.

Sexe o nuesa: el joc conté representacions de nuesa i/o comportaments sexuals o referències sexuals.

Violència: el joc conté representacions violentes.

Indicadors d’edat per a majors de: 3 anys 7 anys 12 anys 16 anys 18 anys

Contacte:

Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11

www.consum.cat i aula.consum@gencat.net

www.deria.cat

diputació de barcelona 09

Exposició “Després de l’ESO… què?”

La Diputació de Barcelona organitza l’exposició “Després de l’ESO... què?” amb l’objectiu d’informar i orientar els joves que acaben l’ESO (Educació Secundària Obligatòria) de les diferents opcions que tenen per escollir. Aquesta exposició va adreçada als alumnes de 3r i 4t, hagin aprovat o no, i pretén donar suport als municipis en la seva tasca d’informació i orientació als joves estudiants. A “Després de l’ESO... què?” es volen donar les eines necessàries al jove que vol seguir estudiant.

Aquests són alguns del municipis en què es podrà veure l’exposició durant el 2007:

Així, si l’alumne ha aprovat, pot accedir al Batxillerat o als cicles formatius de grau mitjà de formació professional o d’arts plàstiques i disseny. Si no ha aprovat, l’alumne té dues possibilitats: fer un dels programes de garantia social o preparar les proves d’accés als cicles formatius. També hi ha altres possibilitats formatives en els àmbits de la música, la dansa o l’esport, i un ampli ventall de cursos no reglats que permeten millorar la formació.

La majoria de municipis i centres educatius que acullen l’exposició, la complementen amb xerrades i altres activitats d’orientació acadèmica. També es poden consultar tots els continguts de l’exposició i fer consultes a la pàgina web: www.diba.cat/despresdeleso.

Badia del Vallès Barberà del Vallès Barcelona Canovelles Cardona Castellar del Vallès Cornellà de Llobregat El Masnou Folgueroles Granollers La Garriga La Llagosta La Roca del Vallès Les Franqueses Lliçà d’Amunt Manlleu Manresa Martorell Masies de Voltregà Matadepera Moià Molins de Rei Mollet del Vallès Montcada i Reixac Montornès del Vallès Parets del Vallès Prats de Lluçanès Sant Adrià de Besòs Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Fost de Campsentelles Sant Joan de Vilatorrada Sant Joan Despí Sant Pere de Riudebitlles Sant Quirze de Besora Sant Vicenç de Castellet Santa Eulàlia de Ronçana Teià Torelló Ullastrell Vallirana Vic Vilafranca del Penedès Vilanova del Camí Vilanova i la Geltrú Vilassar de Dalt

10 reportatge

www.deria.cat

Anima la teva vida amb la Cola Catalana - La Cola Catalana també té una fórmula secreta com la Coca-Cola?

Doncs sí! Tenim una fórmula molt bona i secreta, com la Coca-Cola, guardada i tancada, però sense la parafernàlia de les caixes fortes i totes aquestes coses que tenen els americans i que sona molt a pel·lícula.

A la Coca-Cola li ha sortit un rival. Es tracta de l’Alter Cola, la Cola Catalana, Cola Lliure. Tot un fenomen social.

Als qui els encanti la Coca-Cola, i potser també als qui no, els agradarà provar l’Alter Cola, la Cola Catalana, Cola Lliure. Darrera aquesta marca no hi ha cap multinacional ni un gran grup empresarial, sinó un rostisser de Sant Feliu de Codines que un dia va decidir tirar endavant una de les seves idees: crear una cola catalana. L’aventura va començar quan Ramon Carner va trobar Gregor Carbonell, el fabricant de l’Alter Cola. Amb una producció artesanal produida a Argelers (Catalunya Nord) i limitada a 400 caixes a la setmana, Ramon Carner va iniciar la distribució de la Cola Catalana.

L’Alter Cola de moment només es pot trobar en espais no associats al gran consum com són les xarcuteries, cellers de vins o botigues de delicatessen, però a mesura que es va donant a conèixer, els llocs on trobar-la també van augmentant. Això sí, els venedors de la Cola Catalana han de tenir una característica comuna: sentir-se catalans.

Carner està treballant en l’ampliació de la distribució, creant una xarxa que pugui abastar tot el territori català d’una manera eficaç i ràpida. Hem parlat amb ell per a què ens expliqui de primera mà tots els secrets de la Cola Catalana, Cola Lliure.

- D’on va sorgir la idea de fer una cola catalana?

Quan viatges, t’adones que molts països tenen alternatives a la Coca-Cola: a Cuba hi ha la Tropicola, per exemple, i als països àrabs ha triunfat la MecaCola. Aquests productes tenen grans vendes amb poca propaganda. Vaig pensar que Catalunya també necessitava una cola alternativa. Vaig registrar la marca, vam fer diverses proves i, quan vam trobar allò que buscàvem, vam començar a distribuir-la.

- Amb què es diferencia de la Coca-Cola?

En el gust podem dir que no difereixen gaire, però on canvia és en la producció perquè nosaltres la fem d’una manera artesanal, en poques quantitats, més a prop de la cultura de l’slow food que del fast food.

- El nom diu molt sobre el producte i el seu consumidor?

El nostre producte va a aquells establiments on el propietari se sent català perquè volem fer més consciència nacional. I el mateix passa amb el nostre consumidor: estem dedicats a aquell públic més sensible i més català que necessita veure que hi ha productes per a ells, que hi ha empresaris que cada dia treballen per al seu país. L’hem fet per a aquelles persones que se senten molt catalanes i que defensen Catalunya. Venent la Cola Catalana, volem vendre esperit catalanista.

- Caram, van molt forts! És que nosaltres creiem que Catalunya és un país que té moltes mancances i que s’ha

de reconstruir. Estem en un moment en què Catalunya està dins d’Espanya, però la major part de la nostra història hem estat un estat sobirà, amb el nostre parlament i les nostres lleis. Qualsevol que se senti català i que treballi en el món de l’empresa ha de dedicar un temps del seu esforç al país. Si tots els catalans ho fessin, tot canviaria.

- Però això, ho pot fer tothom?

Oi tant, fins i tot els estudiants. Ells han de saber que el seu futur depèn directament del futur del país. En una Catalunya sobirana, aquest estudiant treballaria en un país potent. Per això, ha de dedicar deu minuts al dia a treballar per Catalunya.

- Creu que tots aquests productes ajudaran la cultura catalana?

Pensem que hi ha moltes maneres de transmetre la cultura catalana: a través dels llibres, de la música, de l’arquitectura i, també, a través del menjar. Per aquest motiu, a través de les nostres begudes, creiem que podem difondre la cultura catalana i ser un element que també sigui integrador.

Anna Salarich, anna@edicat.net

www.deria.cat

canm-cerdanya

11

CANM-Cerdanya, esquí de competició... i molt més Avui en dia, l’oferta d’activitats és tan àmplia que en alguns casos no sabem per on començar a escollir. L’esquí combina tants aspectes de la vida i les relacions personals amb l’esport, l’activitat física i el contacte amb la natura que estem segurs que CANM-Cerdanya és un bon començament per a aquesta tria.

Els valors d’un esport i una tradició

Qui som?

D’altra banda, l’esport sempre s’ha considerat un promotor de valors, i encara més el de competició. Els nens van adquirint unes responsabilitats i uns hàbits: s’han de llevar d’hora, entrenar, tenir cura del material, etc.

En primer lloc, ens definim com un club de competició, però en cap moment abandonem l’aprenentatge més bàsic d’aquest esport. Així que l’escola d’esquí que iniciem un any rera l’altre també ens caracteritza.

Som el club amateur més gran d’Espanya i aquesta temporada ens coincideix amb el nostre 75è aniversari. Fet que significa que tenim tres quarts de segle de vida i d’experiència al món de l’esquí.

Tenim una base social molt àmplia, ja arribem als 1.000 socis, repartits en unes 500 famílies residents, sobretot, a Barcelona i província. Tot i que també tenim socis de Girona, la Cerdanya i el Ripollès.

On som?

El CANM-C va néixer a Núria, amb un grup d’amants de la neu, l’esport a la muntanya i la competició. Amb el pas del temps, s’ha anat adaptant a les tendències i necessitats de cada moment sense oblidar mai els seus orígens.

Actualment, estem a Masella i al Pas de la Casa (Andorra). A qualsevol de les dues estacions ofertem el mateix, allò que decanta als socis cap a una o cap a l’altra són simplement qüestions de comoditat, tradició o gust de les famílies.

Els valors familiars que fomenten el CANMC són fonamentals. A part d’un club de competició o d’una escola d’esquí de base, per a moltes famílies, el fet de pujar a esquiar al Pas o a Masella representa una activitat social i familiar que uneix tots el membres de la casa en un oci comú.

Aprenen a guanyar i a perdre; comparteixen bons i mals moments amb els amics; es fomenta l’esperit de sacrifici, de companyarisme i d’amor a la natura. En definitiva, creixen en un àmbit sa i natural.

AL CANM-C FORMEM JOVES ESPORTISTES EN ELS VALORS DE L’ESPORT I L’ESTIMACIÓ AL MEDI. SOTA EL PRISMA DE L’ESFORÇ, L’ESPERIT DE COMPETICIÓ I L’ADQUISICIÓ DE CONEIXEMENTS TÈCNICS, SEMPRE EN EL MARC DEL TREBALL EN EQUIP.

Entre quines opcions podem escollir...

Destaquem...

- Competició - Escola - Interclubs i escola de joves - Veterans - Free Style

Estem oberts i oferim competició per a minusvàlids. Uns anys enrera hi havia un equip amb diversos membres però s’ha desfet per diferents motius; un dels quals ha estat la incorporació d’algun d’ells a l’equip nacional i, fins i tot, la participació de Ramon Homs als últims Jocs Paralímpics de Torí.

12 tema del mes

www.deria.cat

El Nadal arreu del món Exactament no sabem quants anys fa que celebrem el Nadal, però del que sí estem segurs és que no a tot arreu se celebra de la mateixa manera. Hi ha diferents tradicions i personatges segons el país i la cultura ,i per això, hem investigat una mica a veure què trobàvem.

Euskal Erria Al País Basc el més rellevant de l’època nadalenca és la figura de l’Olentzero, que és qui porta els regals al nens el dia de Nadal.

La seva figura seria molt semblant a la dels Reis Mags, el Pare Nadal o el nen Jesús: els més petits escriuen cartes a l’Olentzero demanant-li regals, les donen als pares i el dia 25 de desembre alguns regals apareixen a casa. A Euskadi, hi ha pobles que fan la cabalcada de l’Olentzero la vigília de Nadal, altres que fan la de Reis i altres que les fan totes dues. Els que fan la de l’Olentzero, passegen un ninot caracteritzant el personatge (amb la cara bruta de carbó, roba tradicional basca, boina, pipa i un sac amb regals) pels carrers la nit de Nadal, cantant i demanant diners per a algun col·lectiu humanitari, social, o per a activitats del poble. Com a comiat del personatge, sol ser habitual incinerar el ninot en una gran foguera mentre s’amenitza la vetllada amb sidra, vi, txistorra, pintxos, etc. La figura del Olentzero és molt habitual veure-la per Nadal als aparadors de les botigues basques, ja que prové de la seva mitologia.

Hongria Per als hongaresos, les festes de Nadal comencen el dia 6 de desembre amb l’arribada de Sant Nicolau. Durant la vigila d’aquest dia, és típic netejar les botes i sabates, i deixar-les ben posades per a què aquella nit, Sant Nicolau hi pugui deixar xocolates i dolços, juntament amb una nota que diu “Santa ha estat aquí”. També és molt típic a Hongria que, 4 setmanes abans de Nadal, es faci o compri l’anomenada “Corona d’Advent” i es posi a la taula familiar amb quatre espelmes. Cada vespre s’ha de veure la seva llum, sempre tenint en compte que la primera setmana hi haurà encesa una espelma, la segona dues, la tercera tres i a la quarta setmana, la nit del 24 de desembre, han d’estar enceses les quatre.

Aquella nit, també és típic decorar l’arbre de Nadal on, l’endemà, cada membre de la família dipositarà els seus regals. Als nens se’ls diu que per a què Jesús o un àngel els porti regals, han de sortir fora de l’habitació. Quan els pares han acabat de col·locar els regals, es fa sonar una campana i els nens corren per ser els primers en agafar els paquets. Després de les sorpreses, ve el tradicional dinar de Nadal on es menja sopa de peix i un pastís típic hongarès fet de llavor de roselles, entre d’altres.

Argentina El Nadal a l’Argentina, i a tots els països de l’hemisferi sud, se celebra en ple estiu.

Però, per la influència dels europeus que es van traslladar a viure allà, es mantenen tradicions d’aquí com menjar sopa de galets.

Per Cap d’any, la tradició és acomiadar l’any amb foc. Per un costat, amb coets i altres

elements pirotècnics i, per l’altre, amb la crema dels ninots de fusta, roba i paper que es construeixen per a l’ocasió. Cremar-los és un ritus purificador, una manera de desfer-se de tots els mals de l’any que acaba.

Polònia Igual que passa a Hongria, a Polònia celebren el dia de Sant Nicolau, el 6 de desembre. Aquest personatge entra per la xemenia i deixa regals als nens, mentre que aquests li deixen menjar per a què pugui recuperar forces. Ja al dia 24 de desembre, hi ha el costum de fer un gran sopar de Nadal que no es podrà començar a celebrar fins que els més petits de la casa no vegin al cel la primera estrella. Aquella nit, es mengen plats molt elavorats on sobretot hi abunda el peix. Antigament, es deixava un lloc lliure a taula, amb un plat amb menjar, per si hi havia alguna persona que no tenia lloc on passar aquella nit. També se li posava palla a terra per a què es pogués quedar a dormir. L’endemà, és típic que els nens i nenes trobin regals sota l’arbre, decorat amb tot tipus de llums i boles gegants.

Bèlgica En aquest país, també se celebra el dia de Sant Nicolau però, en aquest cas, el personatge no entra per les xemeneies sinó que apareix muntat en un ase. És típic anar-lo a rebre i, quan es torna a casa, es deixa un plat amb menjar i palla per al burro. Aquella nit, Sant Nicolau deixarà els regals dins les

13

sabates ben netes que els més menuts hauran penjat dues setmanes abans.

Alemanya Igual que en altres països del nord i est d’Europa, és tradició la corona d’Advent (Adventskranz) i l’arribada de Sant Nicolau la nit del 5 de desembre per deixar tot de dolços. També és un costum molt estès el calendari de Nadal. Té 24 portes, una per a

cada dia a partir de l’1 de desembre. Darrera de cada una, hi ha un dolç, un petit regal o només alguna imatge bonica. A Alemanya, també són típics els mercats nadalencs on es poden comprar regals i menjar els mutzen (semblants als xurros) i beure vi calent carregat d’espècies i sucre, ponx d’ou i xocolata calenta. El dia 24 de desembre, els pares decoren el menjador amb un

gran arbre de Nadal i aquella tarda passa Santa Claus, der Weihnachtsmann, com l’anomenen. Al vespre, es fa un sopar on tradicionalment es mengen salsitxes i amanida de patata i, l’endemà, dia de Nadal, es fa el típic dinar.

Catalunya La nostra terra reuneix moltes tradicions durant l’època de Nadal. Potser una de les més conegudes i estimades és la de fer cagar el tió. Antigament, aquest no era altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra, que proporcionava escalfor i llum i, simbòlicament, llaminadures, neules i torrons. Una altra festa curiosa del Nadal és el dia dels Sants Innocents, el 28 de desembre. És el dia per fer bromes, tot i que el seu origen és la massacre dels infants de Betlem ordenada per Heròdes, segons la Bíblia. Un altre símbol típic d’aquestes dates és l’Home dels nassos, un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l’any. Com que surt el dia 31 de desembre, només en tindrà un, però els més menuts sempre se l’imaginen amb 365 nassos escampats per tot el cos perquè no li caben tots a la cara.

Anna Salarich, anna@edicat.net

14 concurs

www.deria.cat

T’agrada escriure?

sl ç

wn

m

Secundèria organitza L’aventura La revista Secundèria està organitzant un gran concurs per als joves catalans que podran participar des de la plana web www. deria.cat. El concurs començarà a principis de febrer i els noms dels guanyadors es faran públics el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril. Tothom qui participi tindrà premis, i els guanyadors gaudiran d’un premi final molt especial. Participa i guanya!

de crear històries

fadjx zs o m p lç w i rg un c h q e b y m k sl ç wtr g c g n u c d h u fa jx zs onq b nqh m p l ek b y e k t y r r i tr w Ficcions, l’aventura de crear històries és un concurs on, a partir d’un inici que hauràs d’escollir entre cinc diferents que nosaltres et proposarem, cada grup haurà d’anar escrivint una història dividida en quatre capítols que haurà d’anar penjant a la web cada quinze dies, aproximadament. Els grups podran ser d’entre 1 i 3 membres, i el vostre professor de català us podrà anar assessorant sobre l’estructura de la història i el procés creatiu.

A la web trobareu tot tipus de recursos que us ajudaran a escriure la història: enllaços a diccionaris, traductors i associacions d’escriptors joves. A la vegada, podreu llegir entrevistes a escriptors que us explicaran alguns secrets per escriure una bona història. A més, podeu utilitzar el fòrum per intercanviar dubtes o suggeriments amb els altres participants. Tindreu, també, el vostre espai on penjar fotografies o dibuixos per il·lustrar la història, i per explicar qui i d’on sou.

No dubteu en participar. Podeu preguntar per aquesta aventura al vostre professor de català o entrar a www.deria.cat, on trobareu les bases del concurs i el calendari. Parleu amb els vostres companys i formeu grups de fins a tres alumnes. L’aventura és a punt de començar. Farem de l’escriptura un joc.

Participa i guanya!

Albert Lladó, albert@edicat.cat

ntec 15

www.deria.cat

noves tecnologies Anna Salarich, anna@edicat.net

Bogeria per la PS3 La bogeria s’ha desfermat. Sony ha tret al mercat la nova Play Station 3 que, tot i que a Europa arribarà amb retard, ja s’ha posat a la venda al Japó i als Estat Units. Al país nipó, les cues van començar a formar-se davant l’edifici Yodobashi Camera (un dels centres comercials més grans de Japó pel que fa a la venda electrònica) des d’uns dies abans fins a arribar a congregar unes 1.800 persones equipades amb matalassos, cadires, jocs, etc. El primer afortunat en poder comprar la PS3, amb un preu de

420 dòlars (50.000 iens), va ser un jove treballador d’oficina de 25 anys que va ser bombardejat per desenes de flaixos. Era un dels pocs afortunats que podia tenir a les seves mans una de les 100.000 unitats posades a la venda per tot el Japó, les primeres a tot el món. A Europa, la PS3 encara trigarà uns mesos en arribar pels problemes en la producció d’alguns components del format DVD “Blue Ray” que porta incorporada la consola.

Premis als millors blogs El BOBs, un dels concursos d’Internet més populars del planeta, ha escollit com a millor blog de la xarxa un de crític amb el govern dels Estats Units anomenat Sunlight Foundation (www.sunlightfoundation.com/blog). Aquest és un blog col·lectiu que reclama a les autoritats nord-americanes més

transperència i ha aconseguit crear una base de dades on es mostren els impostos que costen cada projecte de llei. El Sunlight Foundation ha estat escollit pel jurat del Deutsche Welle Internacional Weblog Awards 2006 com el millor blog de la xarxa per la seva influència positiva a Internet.

Llenguatge d’sms per als exàmens Allò que aquí està prohibit, a Nova Zelanda pot ser possible: els exàmens de selectivitat es podran escriure amb el llenguatge abreviat dels sms. Per a milions de joves d’arreu del món, aquesta nova manera d’escriure s’ha convertit en una vertadera revolució, però molta gent la considera un perill

perquè empobreix la llengua. De moment, fonts oficials novazelandeses han dit que allò que els importa és que els joves puguin demostrar els seus coneixements, encara que no sigui de la manera tradicional.

16 fp

www.deria.cat

Secretariat Cicle formatiu de Grau Superior El Cicle formatiu de Grau Superior de Secretariat és una molt bona opció per a aquells estudiants que hagin acabat el Batxillerat, o qui superi les proves d’accés, i vulgui formar-se en el camp de l’administració. Durada: 1.300 hores (1 curs acadèmic), 990 hores al centre docent i 310 hores a centres de treball (pràctiques).

Titulació Tècnic/a superior en Secretariat.

Accés Amb el Batxillerat aprovat amb les modalitats de Ciències de la Naturalesa i de la Salut, o d’Humanitats i Ciències socials, preferiblement, o havent superat les proves d’accés als cicles formatius de grau superior.

De què pots treballar?

Amb la titulació de Tècnic/a superior en Secretariat podràs exercir de secretari/ària, tècnic/a adjunt/a a direcció i gerència. Tècnic/a adjunt/a al departament de finances, administració, màrqueting i comerç exterior, i tècnic/a adjunt/a al cap de congressos i convencions.

Què estudiaràs?

- Gestió de la comunicació - Atenció al públic i protocol - Organització del servei i dels treballs de secretariat - Gestió de dades - Elaboració i presentació de documents i informació - Elements de dret - Llengua estrangera, anglès - Segona llengua estrangera - Formació i orientació laboral - Formació en centres de treball - Síntesi

Centres públics on s’ensenya: IES La Pineda c. Torrent la Batlloria, s/n 08917 - Badalona IES de l’Ebre av. Colom, 34-42 43500 - Tortosa IES Meridiana c. Pintor Alsamora, 3-5 08016 - Barcelona IES Escola del Treball c. Comte d’Urgell, 187 08036 - Barcelona IES Lluïsa Cura rda. Sant Antoni, 19 08011 - Barcelona IES Vall d’Hebron pg. de la Vall d’Hebron, 93-95 08035 - Barcelona IES Esteve Terradas i Illa c. Bonavista, s/n 08940 - Cornellà de Llobregat IES Montilivi av. Montilivi, 125 17003 - Girona IES Josep Lladonosa c. Jeroni Pujades, 16 25005 - Lleida IES Baix Camp c. Jacint Barrau, 1 43201 - Reus IES Francesc Vidal i Barraquer av. Lluís Companys, 1 43005 - Tarragona IES de Flix c. Salvador Espriu, 1 43750 - Flix IES Bernat el Ferrer c. Ntra. Sra. de Lourdes, 34 08750 - Molins de Rei IES Les Termes c. Illa Bella, 20 08204 - Sabadell

www.deria.cat

any de la ciència 17

2007, Any de la Ciència de Barcelona

Barcelona commemora el centenari del premi Nobel atorgat a Santiago Ramon y Cajal posant en marxa un ampli programa cultural amb el nom de “Barcelona Ciència 2007”, que posarà especial accent en el vincle entre les ciències, la cultura i la societat. A més a més, el 2007 es commemora també el centenari de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans i el de la Junta de Ampliación de Estudios, institució precursora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Barcelona és una ciutat que ha encapçalat, i encapçala, grans projectes científics, com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc Científic, el Centre Nacional de Supercomputació Mare Nostrum, el Campus de Llevant o el Sincrotó. La xarxa de biblioteques, centres cívics i centres culturals de la ciutat treballaran, amb diferents activitats i actes, per fer conèixer aquests projectes que la ciutat desenvolupa i que la ciutadania no sempre coneix.

Amb aquesta iniciativa, l’Institut de Cultura de Barcelona vol que es vegin la ciència i la tecnologia com a motors per al progrés i la cohesió social de la nostra societat. L’Any de la Ciència pretén convertir-se en una plataforma ciutadana per potenciar el coneixement científic i preparar l’acollida, al juliol del 2008 a Barcelona, de l’European Science Open Forum (ESOF2008), la trobada internacional més rellevant de la ciència a nivell europeu.

Barcelona, per tant, es convertirà en la capital de la ciència. Per això, serà un bon moment per recordar la gran tradició científica de la ciutat. De fet, el 1401, Barcelona ja disposava d’un centre sanitari sense precedents, l’Hospital de la Santa Creu, el més antic d’Europa. Enginyers com Narcís Monturiol, astrònoms com Comas i Solà, o cirurgians com Josep Trueta, són també un clar exemple d’aquesta tradició. El cas més destacat és el del premi Nobel Santiago Ra-

món y Cajal que, mentre era a la Universitat de Barcelona (1887-1892), va elaborar gran part de la seva teoria neuronal.

A més, l’Any de la Ciència integrarà les reflexions i les propostes dels joves que es van presentar al maig a la XI Audiència Pública “Barcelona fa ciència!”. Més de 1.300 nois i noies van redactar un manifest amb les contribucions científiques que proposen per a la millora de la ciutat. Es tracta

del treball de més de 30 escoles. Aquests manifest servirà com a punt de partida per a les moltes activitats que les diferents entitats, universitats i museus organitzaran adreçades als joves catalans. El Secundèria també hi posarà el seu gra de sorra amb un interessant concurs amb el que et podràs endur un telescopi.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

18 boca a boca

www.deria.cat

Antoni Giró Roca, Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

“Cal que es reconegui l’esforç dels científics” El rector de la UPC des del març d’aquest any, és catedràtic de Física Aplicada i té una llarga experiència en l’àmbit de la recerca científica i la gestió universitària. Ens adrecem a ell per parlar d’un dels reptes que es plantegen a les societats modernes: la seva relació amb la ciència. Precisament per abordar aquesta qüestió, l’Ajuntament de Barcelona impulsa un seguit d’activitats que es duran a terme l’any que ve, sota el títol “Barcelona Ciència 2007” (www.bcn. es/ciencia2007). El tret de sortida es donarà aquest 10 de desembre quan es commemori el centenari del Premi Nobel a Santiago Ramón y Cajal que, durant els anys que va viure a Barcelona, va treballar en la seva teoria de la neurona amb què aconseguiria el preuat guardó. Durant el 2007, a més a més, es commemora el centenari de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans i la Junta de Ampliación de Estudios, precursora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Un bon moment, doncs, per parlar de ciència.

Quins són els objectius que es planteja la UPC de cara aquest Any de la Ciència?

Després de les bones experiències de l’any 2000, en què es va celebrar l’Any de les Matemàtiques, i del 2005, l’Any Mundial de la Física, rebem amb molt entusiasme aquesta nova proposta. Crec que ha d’ajudar a què la societat aposti més per la ciència, que està en la base del nostre progrés. Tanmateix, aquesta aportació capdal no sempre rep el reconeixement que es mereix per part de la societat. Especialment en països com el nostre en què no tenim recursos naturals i que, per tant, el nostre principal potencial ve de la millora del coneixement, tenir una cultura científica i tecnològica àmplia és bàsic.

Doncs, no sembla que estigui gaire de moda tot el que es refereix a la vocació científica. Això ha afectat al nombre de nous estudiants de la UPC? El nombre d’estudiants ha baixat, com a totes les universitats, però el que en el nostre cas es manifesta sobretot és el baix percentatge de noies que volen estudiar les carreres que imparteix la UPC. És un tema que ens preocupa tenint en compte, especialment, que entre les noies trobem un percentatge molt elevat de bones estudiants.

Hem de trencar amb la idea que això no fa per a elles, amb algunes excepcions com la

carrera d’enginyeria química, on sí es dóna una relació del 50%. Química sí, però mecànica, electrònica, informàtica...

Estudiar una enginyeria és complex, potser no valorem prou la cultura de l’esforç... És curiós perquè mentre la societat accepta i valora l’esforç, amb ampli seguiment televisiu, d’uns nois i noies que entren en una acadèmia per aprendre a cantar o a ser models, aquesta mateixa cultura no s’associa a l’estudi i al coneixement científic. L’aprenentatge sense esforç és impossible. I a nosaltres també ens cal el reconeixement social...

“ÉS CURIÓS QUE ES VALORI LA CULTURA DE L’ESFORÇ EN ACADÈMIES TELEVISIVES DE CANTANTS I MODELS, PERÒ NO EN ELS ESTUDIS”

Sí, no veig als científics massa ben collocats en l’escala d’homes i dones més admirats...

Certament, la formació científica requereix de molts anys d’inversió: després de la carrera,

un doctorat, després, una beca postdoctoral.

Tot plegat ens porta a allargar uns estudis fins prop dels trenta anys, i què et trobes? Amb unes beques que converteixen aquests joves en part dels famosos “mileuristes”, en contrast amb altres activitats professionals en què amb menys inversió personal s’aconsegueixen sous més alts. Per això, és tan important que es tingui clar que si la societat opta per fomentar el progrés científic s’ha de pagar. No s’hi val que de les descobertes i avenços ens en beneficiem tots, però com que la recerca és engrescadora en sí mateixa no cal incentivar-la econòmicament.

És més fàcil anar-se’n a treballar a l’empresa...

Això és cert sobretot en els nostres àmbits. És difícil que la gent acabi fent doctorats en tecnologia perquè a les empreses hi ha sous més alts. Hem de saber aprofitar tots els nostres potencials. A Europa, per exemple, generem molt de coneixement, però la valoració en termes econòmics ho fan sobretot les empreses americanes més acostumades a fer ús del sistema de patents.

Es nota que el potencial industrial de Catalunya potser ja no és tan fort com abans?

Això pot fer que el estudiants no associïn els seu futur professional amb la indústria?

El sector industrial canvia, però això no vol

dir que sigui menys important. El que passa és que sempre es parla de la indústria per fer-hi referència als llocs de treball que es perden, no a les indústries que es transformen per fer front als nous reptes. Es diu “tantes persones han perdut el seu lloc de treball”, però mai el “nombre elevat de persones que treballen en aquest sector”. Això fa que, a vegades, sembli més important un increment de cinc llocs de treball en el sector aeronàutic que els milers de llocs que encara té la indústria tèxtil. Els missatges que donen els mitjans de comunicació no orienten massa bé per conèixer aquesta realitat.

“ES DIUEN QUANTS LLOCS DE TREBALL ES PERDEN, PERÒ NO QUANTA GENT TREBALLA EN UN SECTOR INDUSTRIAL.” Si es tracta de donar bons senyals, quins són els llocs que caldria cobrir en els propers 15 anys. Cap a on s’haurien d’orientar els estudiants? És molt difícil dir què ens farà falta, és difícil de preveure. Fa uns anys tothom assenyalava la necessitat d’informàtics, però després calen els que calen. El que és important és formar

19

gent en l’àmbit de les tecnologies com a primera formació. La carrera és un primer nivell, el que cal és saber aprendre en el món de la tecnologia per anar completant la formació contínuament depenent del lloc de treball que s’ocupi. Ensenyem a aprendre. Especialment en uns àmbits en què el que s’aprèn es torna obsolet en cinc anys. I després cadascú es va dissenyant el seu futur. Per exemple, el cas d’un enginyer químic que, combinant els seus coneixements tecnològics amb uns estudis en documentació, esdevé un gran expert en gestió de coneixement.

Multidisciplinarietat i col·laboració entre universitats. Té a veure això amb el “Portal del Coneixement” que s’ha projectat (i que unifica els campus de la Universitat de Barcelona i la UPC en la zona de la Diagonal)?

Hi ha dues coses. Com a formació la UB i la UPC són complementàries, però més enllà d’això cal visualitzar que en aquest espai hi ha una de les més altes concentracions de generació de coneixement d’Europa, no només amb els centres de les dues universitats sinó amb els de recerca del CSIC. Ara mateix l’aspecte extern no ho representa.

Cal una reforma urbanística que ordeni tot el campus que compartim i, certament, això també facilitarà l’intercanvi.

Jaume López, jaumelopez@edicat.net

20 sexualitat

www.deria.cat Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

1+1=3 Avui, la Noèlia i l’Andrea van juntes a l’institut.

Pel camí xerren de moltes coses, entre d’altres, l’Andrea li explica a la Noèlia que la seva germana Carla i el seu cunyat Sergi tindran un bebè. La seva germana Carla està embarassada!! L’Andrea està entusiasmada i ja ha començat a pensar possibles noms per al nen o nena que naixerà amb l’arribada de la pròxima primavera.

L’Andrea i la seva família estan molt contents, i tenen moltes ganes que arribi la primavera següent però, per a què neixi el futur bebè, és necessari que primer es donin tota una sèrie de passos.

Si es mantenen relacions sexuals sense protecció, es pot produir un embaràs. Durant la unió sexual entre home i dona, l’home diposita milions d’espermatozoides a la va-

lauracerdan@edicat.net

gina de la dona. Una vegada són dins de la vagina, els espermatozoides es mouen per tal d’arribar a l’úter i, després, a les trompes de Fal.lopi, les quals estan comunicades amb els ovaris. Si en aquest recorregut per les trompes de Fal.lopi, els espermatozoides troben un òvul, un d’ells fecundarà l’òvul i formarà el que s’anomena “zigot”.

El zigot és el principi del nou ésser que es comença a formar. La unió entre òvul i espermatozoide és l’inici de l’embaràs.

Arribat el moment del part, el fetus surt de l’úter cap a l’exterior de la vagina. Generalment, i si no hi ha complicacions al part, primer surt el cap del bebè i després la resta del cos. Però, quan no és així, o el part presenta altres complicacions, els metges poden realitzar una cesària a la mare, és a dir, una senzilla operació quirúrgica en què s’obre la matriu de la mare per extreure el bebè. Fins el primer mes de vida, el bebè rebrà el nom de “nounat”.

A partir d’aquest moment, el zigot comença a davallar per la trompa de Fal.lopi novament fins a l’úter i s’adhereix a la paret interior d’aquest. L’úter ha engruixit les seves parets per poder acollir el zigot. Cada vegada que un ovari expulsa un òvul, la capa interior de l’úter s’engruixeix per rebre el possible futur zigot, hi hagi o no embaràs.

A vegades, poden sorgir complicacions durant l’embaràs que facin que hi hagi el que s’anomena un “avortament natural”. En aquests casos, el fetus és expulsat abans que estigui prou desenvolupat per sobreviure i es perd el bebè. Però, actualment, hi ha molts avenços a la medicina que permeten conèixer dia a dia l’evolució de l’embaràs. Les ecografies permeten observar l’úter de la mare i valorar si l’evolució de l’embrió és normal. Fins i tot, es pot conèixer el sexe del futur bebè. També altres proves com l’amniocentesi permeten saber si hi ha problemes seriosos en l’evolució.

A mesura que van passant els dies, el zigot comença a créixer i a transformar-se, i deixa d’anomenar-se zigot per a passar a dir-se “embrió”. L’embrió continua creixent fins que es separa de la paret de l’úter i només queda unit a aquest a través del cordó umbilical. El cordó umbilical uneix l’embrió amb la mare i és l’encarregat de deixar passar una sèrie de vasos sanguinis, a través dels quals circulen els aliments i l’oxigen que la mare dóna a l’embrió.

Tant l’embaràs com el part són processos de la naturalesa que tenen com a premi final el naixement d’un nou ésser viu.

Laura Cerdán Rubio, laura@edicat.net Psicòloga

El segon mes d’embaràs, l’embrió ja comença a tenir una mínima forma i deixa d’anomenar-se embrió per a dir-se “fetus”.

Els set mesos restants, el fetus restarà al ventre de la mare, i aquí serà on es desenvoluparà fins el moment del part.

tendències 21

www.deria.cat

L’art del reciclatge Aquest mes de desembre se celebra a Barcelona el Drap-Art’06, el Festival Internacional del Reciclatge Artístic. En un món caracteritzat pel creixent esperit consumista, les deixalles es converteixen en un element recorrent en molts estils artístics.

Drap-Art és una associació sense ànim de lucre que va néixer a Barcelona a mitjans dels anys 90. L’objectiu és potenciar el reciclatge creatiu com a transformació en l’art, tant a nivell social com ecològic, i augmentar el respecte cap a l’entorn a través de recuperar i reutilitzar les coses. El reciclatge creatiu, que es va introduir a l’art occidental a principis del segle XX i al món del disseny a les seves acaballes, s’ha convertit en un fenomen multicultural i global. Artistes com els dadaistes i Duchamp, Miró i Tàpies, el Pop-Art, l’Arte Povera, Fluxus i els Noveaux Realistes, per exemple, es caracteritzen per utilitzar objectes trobats, objectes quotidians aparentment sense valor que simbolitzen la creixent desvirtualització i cosificació

de l’ésser humà. Igualment, Drap-Art vol ser un estímul per a les persones per a què a través dels objectes trobats puguin expressar-se, deixar via lliure a la creativitat, al pensament crític, a la seva autonomia.

Amb l’afany de mostrar l’art del reciclatge, Drap-Art’06 es desenvoluparà en sis modalitats, amb exposicions d’obres fetes amb material de rebuig (Aparador i C3 Bar), intervencions a l’espai públic (Pati de les Dones i plaça Joan Coromines), el tradicional Mercat de Nadal (Hall), espectacles i tallers.

En aquesta edició s’inaugura un espai de reflexió sota el títol “Urbana i Sostenible” on es duran a terme dues taules rodones (emmarcades en el cicle NOW del CCCB) on es discutiran temes relacionats amb l’art i el reciclatge al món urbà.

Per a tots aquells que volgueu introduirvos en el món de l’art del reciclatge, DrapArt’06 també ofereix la possibilitat de fer tallers, per a grans i per a més petits. El Festival Internacional de Reciclatge Artístic se celebrarà del 15 al 17 de desembre de 2006 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Si vols saber-ne més, no et perdis: www. drapart.org Anna Salarich, anna@edicat.net

22 cultura

www.deria.cat

d l

agenda Visita guiada

“El modernisme lleidatà”

Conferència

“Vigència filosòfica i literària de Freud”

Cinema

Projecció de Celebración (Thomas Vinterberg, 1998) 13/12/2006 21.30 h Barcelona. Sala d’Estudis Mercè Rodoreda.

Preu: entrada lliure

Teatre

Metamorfosis de la Fura dels Baus 07/01/2007 19:00 h Mataró. Teatre Monumental.

Preu: des de 21 euros.

Exposició

“UNA ALTRA DIMENSIÓ.

Els germans Masó i la fotografia estreoscòpica” Fins al 28/01/2007 Girona. Museu del Cinema.

Preu: entrada lliure.

IO SS RE UI K XP ” G NI a L E FIC HA llum DE RÀ RS e la

14/12/2006 10:00 h Barcelona. Cotxeres de Sants.

Preu: entrada lliure

N

Torneig internacional d’escacs Memorial David García Ilundain

fot

Esports

ió

22/12/2006 22:00 h Barcelona. Centre Cívic La Taxonera.

Preu: entrada lliure

c pa ón s de um a n d’H entin i desa fia de Des el m ó del a i g b d Ar a aís. iba am rac t. cia ogr ’L arr seva iolèn la fot del p r- se gene feren a v re la a de nt de és en resta lacion de l a un r s r e a bie desp , a l a a r mbre vas e i un s tard menç b me qui R mé a, co i am per a a bad grafi nta, o eta t o f ss ros any eu .es

Fin

Jam session solidària per recaptar fons per IDH

t im c osi de la ta ras Exp tuï nt vés gra iaco tra da ler tra ga En ww. w

22/12/2006 20:00 h Barcelona. Sala Razzmatazz.

Preu: consultar descomptes.

l

De

E G S ri d GE TO Z G iste AT FO AE el m aez. s E S nta o S “IMSM O e me ese illerm epr NI ERMnal d a que r a de Gu c c i LL s a fi ràfi oèt g o ep m atg .co

Jarvis Cocker + artista convidat

RI O RT L SI E B M F DE C U NA ent “H GRA M ced o 7 r Ó 0 I , p l’am IC OTÒ /20 976 viure s i 2 1 S l 0 e / a an PO EL F 18 ona çava n ab i, l l e X u a n rc E S. I” 06 a Ba come rcarà taluny ia 0 A s a a s a arr V NC 11/2 Riv l, on e ns, m ió a C eva la o / t s o E L 14 de ber ata rici reac la

U S OL ER ÚV L S

Concert

Pre ww

13/12/2006 19:30 h Girona. Palau de la Mercè.

Preu: gratuït

N L arU S en a AL N V AT 7 l qu de l P A sua s amb 0 i e / v d lts tre es itzen CA GR IM 01 tea adu ect E AN l 07/ EL de dels s obj tagon D a X ll cle ro cta arla aque ue p JO UI /06 2 e d p B 1 .P oun un es món r tots nt i q DI l 28/ ygr e e el a s p l é De en uam da ia P ls n a o í any úv ults bolitz cont . mp ls n ad es a m a s i l n s Co e p o pt i d t a fan elac es. om m El c joc el e l’in es r oguin sc .co j d ra t de sa s s e ió e ar ros vis aqu cle: l ult ib què pecta ns pa co w.es l’es u:

17/12/2006 11:00 h Lleida . Teatre Municipal de l’Escorxador.

Preu: 3.00 euros.

c 3 u: .mna e r P w ww

participa 23

participa!!

TE A ’ E L RIS s D I AR din irc cara N c B R n en ,u VE AR 9 dut s que e cap I r e s H n p 6 ma sen s i eó D’ PUL/12/0 n ll s ger ome ecord r C u , O 6 o n h ls r udi R nya ls d a CI U Pr del 1 ma om e ran. U rc, de e i g és e l E i i a r a c t c u b r a bé e c l N pa rod l cir l tro de a v tam A

e iu i e da, ie sa, ine eatre isc... la vi . Ven ria qu x s r a t ò e ó t l x l l d Per irc. E uen e stra ravel a his n el c busq ’orque rs me , d’u c l e r a i r v i x a gei uc un u diri uest i el se ne q e t d’a Sara t/a . de ostra s s.ne o r v i la eu arr

9 b u: ou Pre w.n ww

Amigos del Metal “Amigos del Metal” és una associació, sense ànim de lucre, que es va fundar al setembre de 1999 per un grup de gent amant d’aquest estil de música. L’objectiu principal de l’associació és recolzar a grups que no tenen la possibilitat de promocionar-se en el circuit habitual. A més, es treballa per a tenir vincles amb altres associacions similars i crear una xarxa de locals on els grups puguin tocar. L’associació vol fer un intercanvi musical amb una banda europea. A les diferents actuacions les anomenen “fiestas”, i han aconseguit tenir una mitjana de 300 persones com a públic a cada espectacle. Actualment, tenen un programa a Boca Ràdio (90.1 FM).

www.amigosdelmetal.es.vg esa, d En NC y n T mb ls alu AL Cat ar, a al de e m d A l l en oci R 06 ona lla de ns s nat “ a i O c e o fi ref a om gir LV /20 e N La atr osa i b el re ó, an de fu ina e T PÓ23/12 fe al a R am arc ut

ENns el Fi

a a ari ns n M hag re l ra orn o rà t ixa, M passi rer. E i, ha t enre eta, a . e ob an e en an ca uim ba l G Terra ma d ent de g , deix r, la T fàbri e g m a o i a e Àn s de n dr mov cops hom am de l u el s t un , i un egat u pré ora, d e s r s rr v s Pól flicte pels er mo amic ’enca l s n v l co vora” r ha til, e esc, e Pól nça p a tèx Franc c ros a Fr fàbri er en eu 3 p a 1 a l tesa de pre es s

d e u: .tnc. e r P w ww

LA POESIA

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés.

Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me’n quedés en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes, per un de sol, però que besés i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés: com una almoina que se’m fes.

Josep Palau i Fabre www.fundaciopalau.net

Club de debat Joves 21 El “Club de debat Joves 21” es constitueix amb la finalitat de crear un fòrum per reflexionar i formar-se a l’entorn de temes actuals de la societat. L’associació, fundada al 1989 en l’àmbit d’Olot i la Garrotxa, organitza conferències, debats i tertúlies. Des de fa temps, han col·laborat amb el Fons d’Art d’Olot per a organitzar el cicle anomenat “El Convidat” que té l’objectiu de convidar a personalitats de la cultura, la política o del món de l’economia a Olot i que tinguin un clar interès social. Per tant, l’associació vol potenciar la vida cultural de la ciutat i ha participat activament, molts cops, a la Fira de Sant Lluc.

www.garrotxa.net/club21

Associació d’estudiants Jove Empresa Fabra de la UPF La “Jove Empresa Fabra” és una organització d’estudiants amb voluntat innovadora que ofereix diferents solucions a empreses i treballa en la formació de nous professionals. Amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra, la JEF realitza serveis d’assessoria i estudis de mercat a les empreses que ho necessiten. Es tracta d’una alternativa sòlida i eficaç que funciona com una empresa del mateix sector, però sense ànim de lucre. El màrqueting és la seva especialitat, i tot un equip de joves professionals treballen per a estudiar en profunditat el mercat de cada negoci. En aquest moment, organitzen el concurs “Crea Empresa” adreçat als estudiants de batxillerat i de cicle formatiu de grau mitjà. www.joveempresafabra.org

www.puntj.cat t/joventut www.gencat.ca et www.xarxajove.n

Si vols més informació sobre associacions juvenils, entra al bloc Punt_J, al Portal Jove o a xarxajove.net