Secundèria 118

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

número

118

octubre 2007 - any 13 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

Numi&Malicia, art al carrer La filosofia també pot ser pràctica - Viu una altra vida a Second Life

l’editorial

0 nosaltres

www.deria.cat

Nou curs amb novetats Comença un nou curs i, com cada any, no absent de polèmiques. Sembla ser que iniciar un any acadèmic sense discusions és impossible. Als més que conegudíssims barracons, enguany s’hi afegeixen les polèmiques sobre la nova assignatura de l’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans o el nou rumb educatiu que ha començat a França i que sembla voler-se extrendre arreu d’Europa. En aquest sentit, l’escola al país veí ja fa dies que ha començat, i com aquí, la polèmica ha estat servida des del primer dia. El president del país, Nicolas Sarkozy, vol donar un gir als centres francesos abogant per la disciplina i l’autoexigència d’alumnes i professors. Amb la voluntat d’inculcar a nens i joves el respecte als docents, aquests s’hauran d’aixecar quan entri el professor i tractar-lo de vostè. Segurament els mètodes de Sarkozy no seran els més indicats, però sí que trobem molt indicat fomentar el respecte cap als docents que, malauradament, a vegades sembla no existir. Als nois i noies de Catalunya i d’arreu del món se’ls ha d’ensenyar, a part de les matèries clàssiques, altres de menys teòriques i més pràctiques com és la cultura bàsica general que sempre ha existit i que ara s’amaga sota el nom de civisme. Ser cívic no és altra cosa que respectar el que ens envolta, ser educats amb les altres persones, siguin del gènere, edat i color que siguin,etc.

sumari 118

Potser en això hi donarà un cop de mà la nova assignatura que a partir d’aquest curs s’impartirà a primària i a secundària. Es tracta d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, dissenyada perquè els alumnes aprenguin sobre temes bàsics de l’àmbit social i els ajudin a formar-se com a persones. L’assignatura ha crispat els ànims en els sectors més conservadors, tot i que sembla incomprensible que algú no estigui a favor d’ensenyar valors com aquests als nostres estudiants. Entre el professorat català sembla que hi ha més acceptació, ja que en una enquesta divulgada en el butlletí d’educació de la Generalitat de Catalunya, un 54,29% creu que la matèria ajudarà molt a la construcció de valors democràtics, mentre que un 27,42 % creu que hi ajudarà bastant. Esperem que, realment, hi hagi els resultats desitjats, però no oblidem que aquests valors també s’han d’ensenyar des d’altres sectors, com la família i la mateixa societat. No hauríem de deixar que tota la responsabilitat educativa, moral i “cívica” dels nostres joves depengués només dels nostres professors. En això ens hi hem d’implicar de tots.

02 03 04 05 06 ... nou curs ... la imatge ... second ... xazzar, ... art femení amb novetats

12 14 ... la filosofia ... fp, la pràctica

nostra salut a les teves

life, la doble rebel·lió a vida les aules

08 ... numi &

al carrer

malicia

10 ... joventut,

tira’t de cap al nové art

15 16 17 18 20 21 22 23 ... la terrasa ... amor i ... bicing ... boca a ... crocs, ... guia jove ... cultura ... escola del sol

pastís de xocolata

boca, rafael ribó

les sabates antimoda

d’escriptura

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Albert Lladó, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) Tiratge: 54.300 Publicitat: Alba Vidal Telèfon: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

www.deria.cat

la imatge 0 Contrallum Pere Martorelles

0 reportatge

www.deria.cat www.deria.cat

La doble vida

Si els gats tenen set vides, ara nosaltres en podem tenir dues. Ha nascut “Second Life”, la possibilitat de viure un vida paral·lela en un món virtual. Allò que fa uns anys podia semblar ficció, ara ja és un fet. Second Life ofereix una segona vida, feta a mida, on poder ser allò que no som i voldríem ser, viure una altra vida. Linden Lab és l’empresa que ha creat aquest món paral·lel i que s’encarrega del seu control. Tot i que en un principi no es volien crear normes ni limitacions recreant allò que seria una societat lliure, els líders del projecte han hagut d’instaurar les anomenades “Big Six”, o les sis grans normes per aturar conductes que poden suposar l’expulsió de Second Life: intolerància, assetjament, assalt, desvetllar informació personal sobre la vida d’un altre resident, indecència i pertorbar la pau. Però, què és exactament Second Life? Tot i que està qualificat com un joc, Second Life va molt més enllà perquè aquí no s’han de superar pantalles ni hi ha un

final ni un objectiu concret. Simplement, es tracta de viure i allò que es faci, o no, depèn de la voluntat de cada participant. Aquest participa en el món virtual format per illes a través del seu “avatar”, la seva imatge a la xarxa, i per crear-la només s’ha d’incriure i baixar-se el programa gratuïtament. A partir d’aquí, hi ha moltes possibilitats, de més cares i de més barates. Aquí entra en joc una part molt important d’aquest “joc”: els diners. Encara que estiguem parlant d’un món irreal, virtual, els diners assoleixen un gran protagonisme. S’ha creat una moneda pròpia, el “dòlar Linden”, que equival a 300 dòlars, que serveix per pagar tot allò que l’avatar vol fer en aquesta segona vida, que pot ser més o menys, per suposat. S’han creat borses i, fins i tot, empreses tan importants com IBM o Vodafone ja tenen la seva pròpia illa. Hi

ha qui s’està fent multimilionari amb negocis virtuals i els problemes o dubtes han començat a sorgir. L’esfera política nord-americana està pensant de posar unes normes, uns impostos per a tots els moviments financers que s’estan produint a la xarxa. Sembla que els problemes augmenten al mateix ritme que la fama i popularitat de Second Life. Molts diuen que espais virtuals com Second Life són l’Internet del futur, però també hi ha el perill que aquest món paral·lel creixi tant que acabem per no distingir realitat de ficció. Perquè en aquesta vida també hi trobem bancs, borses, agents immobiliaris, especuladors amb terreny virtual, organitzadors de bodes, festes i, fins i tot, venedors d’atraccions per a usos personals. Ja ho veieu, sembla ser que el món que es pot crear és una còpia del real. Tant per a les coses bones com per a les dolentes. A Second Life encara no hi ha prou control i s’està buscant la manera d’aconseguir-lo. La idea de crear un món lliure ha quedat comprovat que, encara, no és possible… Anna Salarich, anna@edicat.net

altaveu 0

www.deria.cat

www.enderrock.com

XAZZAR

PIRAT’S SOUND SISTEMA

REBEL·LIÓ A LES AULES El setembre del 2005 set alumnes de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) de Barcelona van formar un grup per combatre a cop de swing la rigidesa i la seriositat dels estudis de clàssica. Així va començar la història de Xazzar, que va fer un tomb decisiu amb la victòria al concurs Sona 9 del 2006. El grup publica aquest mes el seu primer disc, Que no s’escapin els gossos, que edita Kasba Music. A l’hora de buscar una base musical sobre la qual construir un nou grup i passar-s’ho bé, aquests alumnes de l’ESMUC van triar el klezmer, la tradició dels jueus originaris de l’est d’Europa. Però, per què precisament el klezmer? “La culpable va ser la Clara Peya (piano i acordió), que està molt ‘penjada’ del grup Gadjo, establert a Barcelona, i volia que nosaltres féssim una cosa semblant –diu Àngela Llinarès (clarinet)–. A tots ens va estar bé la proposta perquè és una música molt de festa, per divertir-se.” “Tampoc fem ben bé klezmer –afegeix Ildefons Alonso (bateria)–, perquè la calidesa acústica d’aquesta música és difícil de conservar en escenaris grans, amb amplificació...

Nosaltres ho posem a la pràctica a la nostra manera”. El projecte Xazzar l’han engegat coincidint amb la recta final d’uns estudis que, segons diuen, són especialment exigents, fins al punt d’arribar a generar un cert estrès en el grup. “Anem acabant com podem –reconeix Alonso –, i l’any que ve ja ens hauríem d’orientar cap a la vida professional”. Veurem algun dels integrants de Xazzar parant en hotels de cinc estrelles i fent la volta al món com a concertista? Ells no ho creuen: “El mercat de la clàssica està col·lapsat, és extremadament competitiu, i només alguns dels que s’hi han ficat de cap des de molt jovenets, amb una mica de sort, poden aspirar a destacar com a bons instrumentistes”, diu el bateria. Passats els exàmens i una mica més rela-

xats, els integrants de Xazzar van tancarse als estudis Music Lan, a Avinyonet de Puigventós, per donar forma al que serà el seu disc de debut, Que no s’escapin els gossos. L’objectiu: presentar-lo coincidint amb el concert que Xazzar oferirà al Mercat de Música Viva de Vic, el divendres 15 de setembre. Folk? Pop? Tocs de jazz? Arranjaments de clàssica? Xazzar és un d’aquests grups que es passegen amb una proposta ‘transversal’, capaç de trencar compartiments estilístics tradicionalment separats. Se’ls pot veure amb els seus vestits de colors encesos en un cicle de folk, en un festival de rock, una festa major...

Vol. ll De Sants ens arriba el segon treball de la banda que encapçala el moviment de la música sound system a casa nostra. En aquest Vol. II el tres components del grup agafen, mesclen i toquen tot el que els interessa sense cap mena de complex i en total llibertat. Un retrat de diferents aspectes d’una societat que no els agrada però a la qual, en certs moments, volen aportar un bri d’esperança. JOAQUIM VILARNAU

SANPEDRO L’atracció monumental

Jordi Martí Fotos: Juan Miguel Morales

“Aribau”, “Res en especial”, “Camps Elisis”, “El caire”, “Focs artificials”, “Avantguarda”... Un disc que creix amb les arrels posades a la ciutat de Barcelona, i s’endinsa per músiques intimistes amb un punt agredolç. La cura i estima de Sanpedro en aquest disc es transmet a cada nota i cada vers. Deu cançons que se’ns mostren com deu fotografies d’un àlbum d’alt valor sentimental. HELENA M. ALEGRET

DIVERSOS AUTORS Sona 9 2007 Els temes Xazzar, Vitruvi, Clara Andrés i Rosa-Luxemburg, guanyadors i finalistes del Sona 9 2006, enceten aquest recopilatori. Un CD encartat amb l’Enderrock d’agost que pren el pols al fructífer panorama musical català amb una tria de 18 peces representatives de les bandes classificades per la segona fase d’una nova edició del concurs. La prova d’un futur musical que es presenta divers i d’alta qualitat. ELISENDA SORIGUERA

, e n t r e v i s t e s , g a l e r i a d i m at g e s , c o n c u r s o s i p r o m o c i o n s

entrevistes CONCURSOS P R O ,M O C I O N S G A L E R I A D I M AT G E S

joel joan, gemma mengual, èric bertran, dani pedrosa, beth, ojos de brujo, rudy fernández, sara loscos, minoria absoluta... ojos de brujo, nivalia, ricard tarre, elan, Flaix FM, El terrat, Tony manero, betagarri, Beyonce, Summercase, Sonar... campus hristo stoichkov, ricard tarré, golden...

fotoderia, personatges convidats, fons de pantalla...

, V I S I TA N www.deria.cat S

0 tema del mes

www.deria.cat

Art femení al carrer L’art que podem veure al carrer està prenent cada vegada més rellevància, ja que la gratuïtat d’aquesta enorme sala d’exposicions la fa accessible tant a artistes com a observadors. En aquest art, tradicionalment masculí, les dones cada cop hi tenen més a dir. Les noies han pres els carrers per mostrar tot el seu talent. El graffiti i l’art urbà contenen una barreja màgica que els fa diferents. La possibilitat de mantenir oculta la identitat i anonimat deliciós són un dels punts forts d’aquest art poc obert a les artistes femenines. Tot i això, desenes de graffiteres i artistes d’arreu del món s’han fet un nom en aquest terreny i poden presumir de les seves obres igual que ho faria algun dels seus companys. El camí, però, no ha estat gens fàcil.

El graffiti,

l’art de pintar d’amagat Un grafitti no té perquè ser una gamberrada, un gargot mal fet a qualsevol lloc. Al contrari, rera seu hi ha tota una cultura, un món, una manera de fer i de pensar que, si històricament ha estat dominat per homes, ara també està obert al món femení. Tot i les dificultats, el món de l’aerosol actualment acull a artistes femenines amb gran projecció i renom mundial. Cadascuna amb el seu estil, Eva62, Barbara62, Lady Pink, Swoon, Lady Eco, per exemple, són conegudes arreu del món i han anat obrint camí. Però per què se’ls hi posa tant difícil a les noies en el món del graffiti? Moltes vegades es cau en el tòpic de que és una “cosa de nois” i perillosa per a les noies que s’han d’endinsar en carrerons foscos i solitaris. A més, no se les sol prendre seriosament i a vegades es veuen permanenment envoltades de mentides sobre la seva vida sentimental o la seva condició sexual. Per aquests motius, les noies han de treballar i demostrar més que qualsevol dels seus companys, pintant en llocs impensables i a totes hores. De fet, segueixen les premises del graffiter al peu de la lletra: fer obres millors que la dels altres i fer el màxim de peces possible. Per conèixer millor tot aquest món des de l’òptica femenina, hem pogut parlar amb Malicia i Numi, dues graffiteres barcelonines que han estat incloses en el llibre de Nicholas Ganz, Graffiti Mujer, arte urbano de los cinco continentes.

L’art urbà,

exposició al carrer Si el món del graffiti és força tancat, no passa el mateix amb l’art urbà, molt més obert i tolerant amb el gènere femení. Amb moltes més oportunitats creatives, que poden anar des d’enganxines fins a plantilles i dibuixos, les noies estan molt ben considerades en l’art urbà. A més, el fet que no s’hagi de demostrar res, que es crei amb total llibertat, fa que s’obri un gran ventall de possibilitats. Les franceses Fafi o Miss Var són una icona d’aquest estil. Font: Nicholas Ganz, Graffiti Mujer, arte urbano de los cinco continentes. Anna Salarich, anna@edicat.net

0 les convidades

www.deria.cat

Numi & Malicia, artistes urbanes

“Pintar amb l’esprai enganxa” Tal com raja Nom artístic: Numi & Malicia Lloc i data de naixement: Numi: Girona, 21 de novembre de 1984. Malicia: Barcelona, 4 de juliol de 1984. Quin és el vostre pitjor defecte: Numi: El perfeccionisme. Malicia: Jo també. El vostre programa de tv predilecte: Numi: Sèries estrangeres. Malicia: M’he enganxat a la sèrie “Lost”. Algú a qui admireu:. Numi: Blondie i Lady Pink. Malicia: Seen i, de Barcelona, Fasim. El graffiti del qual esteu més orgulloses: Numi: Un que vaig pintar fent referència a Louis Vuitton. Malicia: El “sushi”, un que sembla intemporal. Si no pintéssiu seríeu: Numi: Auxiliar de vol. Malicia: Cuinera. M’encantaria inventar plats i sabors.

Numi i Malicia són els pseudònims amb què Per què “Numi” i “Malicia”? signen els seus graffitis la Núria i l’Alícia. N (Numi): Bé, a mi m’ho deien Són dues noies molt joves, nascudes el uns amics des de petita. 1984, apassionades de l’esprai i de tot Malicia (M): Jo em dic Alícia i allò relacionat amb l’expressió a través també és per això. Em deien de dibuixos, personatges pop i art urbà. Ali, després va sortir la broDes de fa gairebé tres anys, pinten junma de Mali, com de maldat, i tes. El seu aire fresc, les ganes de va acabar en Malicia. dir coses amb plena llibertat i l’espontaneïtat que es pot veure a les Quan comenceu a fer graffitis? seves obres, es transmeten també M: El 2001, aproximadament. en una interessant conversa daVaig començar veient uns amics vant de la seva última creació. pintant i vaig decidir anar a pintar sola per deixar a la paret tot el mal rotllo que tenia. Realment va ser una alliberació. N: Jo fa una mica menys. Fa uns tres anys. Sempre m’havia cridat l’atenció i quan ho vaig provar per primer cop em va encantar. I com us coneixeu? M: Per Internet. En un bloc, veiem els nostres treballs i ens adonem que ens agraden coses semblants. N: Sí, des del primer dia vam estar molt a gust pintant juntes. Ens entenem molt bé. Ja des del primer dia vam fer un grup, una mica així en broma, i ja fa gairebé 3 anys!

És difícil pintar amb una altra persona? M: T’has d’adaptar a l’altra persona. Si a ella li ve de gust pintar una cosa avui, doncs m’adapto. La pròxima vegada, ja pintarem el que jo tingui al cap. Així les dues acabem fent tot el que volem. N: Sabem posar-nos d’acord. Ens coneixem bé.

“Vaig decidir anar a pintar sola per deixar a la paret tot el mal rotllo que tenia” (Malicia)

Quins són els vostres referents? M: Seen, un dels millors “graffiteros” de la dècada dels 80, conegut per ser un dels més famosos pintors de graffiti als trens de Nova York. Ara es dedica als tatuatges. Té una botiga al Bronx (Seentat2) i continua fent moltes exhibicions arreu del món. N: M’agrada molt Mark Ryden i l’estil de graffiti d’Escandinàvia. M: També, com a referent, cal parlar

Un somni que us quedi per complir: Numi: Viatjar a NY i viure un temps a Londres. Malicia: Que la meva feina o allò que aporto al meu voltant em faci feliç.

de la “Bíblia” del graffiti: un llibre que es diu Subway Art, del fotògraf Henry Chalfant. Heu experimentat amb altres materials i suports? Què té la paret que no tingui una tela? M: Sobretot, la dimensió. És molt espectacular. Jo he dibuixat molt sobre paper, però pintar en una paret, tan gran, és excitant. N: A més, pintar amb l’esprai és molt divertit. Al principi és una mica difícil, però després enganxa. Hi ha competència per agafar el millor lloc? M: És difícil fer-te respectar. Entre els que ens coneixem no hi sol haver-hi problemes, però molts estrangers venen de vacances i no respecten res. N: A Barcelona, cada vegada queden menys llocs ¨legals¨ per pintar i més gent que pinta, i és molt més fàcil que et tapin alguna peça.

Pintar al carrer té els seus riscos. Us ha detingut la policia algun cop? M: Hem tingut molta sort. No ens ha passat res, de moment. N: La veritat és que no hem tingut cap problema. Però Barcelona s’està convertint en una ciutat amb moltes restriccions. Les multes arriben ja als 1.700 euros... Expliqueu-me una mica el procés de creació. Feu un esbós, comenteu abans què us agradaria fer? N: A vegades anem amb esbossos que hem treballat prèviament. Tot i que també, més d’un cop, improvisem sobre la marxa. M: També pensem els colors, si farem

una base, etc. El més important és tenir preparat què es vol fer. A la gent que no està ficada en aquest món li pot agradar més o menys una pintura. Però, entre vosaltres, el graffiti esdevé un llenguatge més, diferent. Utilitzeu algun argot secret? M: L’argot són les firmes. Tu saps els grups, vas identificant l’estil de cadascun. Es tracta d’acostumar la mirada. N: Qui fa grafitti juga a amb les tipografies, les estira, les arrodoneix... vas investigant fins que ja llegeixes sense problema qualsevol obra. Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Susana Perdomo

“Es tracta d’acostumar la mirada” (Numi)

10 joventut

www.deria.cat

Tira’t de cap al novè art La segona edició del Premi Tira Còmica Més Jove ja té guanyador. Si vols saber el seu nom i conèixer tot el què l’espera durant aquest proper any, no et perdis el què t’expliquem a continuació. Carles Pérez i Druguet és el guanyador d’aquest premi que està inclòs dins el programa Connecta’t del Carnet Jove i que va tancar la seva segona edició aquest mes de setembre. El premi consisteix en dibuixar, durant un any, les vinyetes de la contraportada de la revista Més Jove i fer tres col·laboracions amb la revista El Jueves. El Premi Tira Còmica Més Jove té com a objectiu fomentar la creativitat entre els joves que s’inicien com a dibuixants de còmic (qualificat com el novè art), alhora que se’ls anima a participar en la societat i als circuits culturals. El nivell dels participants, de totes les edats, ha estat molt alt i s’hi han presentat vinyetes molt bones, creatives i dinàmiques. El jurat, format per persones dels mitjans, col·laboradors i patrocinadors i per il·lustradors del còmic de renom, va haver de suar la samarreta per escollir el guanyador, que finalment va ser per en Carles Pérez. I ja que se li girarà feina, hem parlat amb Mari Carmen Estévez, la guanyadora de la primera edició del Premi, perquè li donés algun consell per aquesta nova etapa que comença.

Quins consells donaries al guanyador de l’edició d’aquest any davant l’any que l’espera? Abans de res, voldria felicitar a la persona que ha guanyat aquesta edició. Jo li recomano, bàsicament, que cregui en el seu personatge i que sobretot, confiï en la intel·ligència dels lectors. Ah! També li recomano que estigui atent a l’actualitat perquè hi trobarà moltes idees. Com va aparèixer la Lia, la protagonista de la teva tira? La primera vegada va ser en uns apunts enmig d’una conferència tremendament avorrida de la UB. Recordo que parlava un dels responsables de la brigada antigrafits de Barcelona i, com més xerrava, més m’inspirava... De sobte se’m va ocórrer fer un graffiti d’una noia “glamourosa” barcelonina, amb cues llargues i asseguda en un divan d’allò més xic. Quins ingredients creus que ha de tenir una bona tira còmica? Per a mi, la tira ideal és la que combina l’humor i la crítica amb un bon grafisme. Penses dedicar-te professionalment a les vinyetes? Davant d’aquesta pregunta em venen ganes d’adjuntar-te el meu book a veure si alguna publicació em dóna

l’oportunitat de poder respondre: Sí, m’hi puc dedicar professionalment! Però bé, bromes a part, ens dediquem, no al que pensem o volem, sinó al que podem. Malauradament, a l’actualitat hi ha molt poques publicacions de vinyetes còmiques, tot i que havia estat un genere molt estès.

Novetat en els premis

El guanyador de la segona edició del certàmen col·laborarà durant 11 mesos amb la revista Més Jove i rebrà 1.650 euros anuals bruts, a raò de 150 euros per vinyeta. Aquest any, però, com a novetat s’ha establert una dotació addicional de 2.000 euros si el guanyador és amateur. També participarà en tres números de la revista El Jueves i ell o un dels finalistes editarà un llibre amb Edicions Glénat pel qual rebrà, en concepte de drets d’autor, uns 3.000 euros.

12 reportatge

www.deria.cat

La filosofia pràctica ?

pot ser La filosofia pràctica? rigeix l’Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya (AFPC).

Molts cops la gent pensa que la filosofia és una cosa difícil, tancada, per a especialistes, i que no té res a veure amb ells. De fet, molts autors s’han preguntat per la seva utilitat. I encara s’ho continuen preguntant. Però des de fa alguns anys, després de la publicació del best seller Más Platón y menos Prozac de Lou Marinoff, sembla que la filosofia recupera el seu terreny. El terreny públic que ocupava a la Grècia clàssica.

El mateix Jaume Puigferrat és el director de l’empresa Praxis, que es dedica a assessorar a clients particulars i a empreses. I el cas del Gabinet Pharos, a Barcelona, és molt semblant. Es tracta d’aplicar la filosofia a la vida quotidiana i, a través de la dialèctica, aclarir conceptes que poden causar problemes a la vida de parella, al treball o en el terreny de l’amistat.

La filosofia significa “amor per la saviesa” ( filos + sophia). I la filosofia de què sempre hem sentit parlat, l’acadèmica, és només la part teòrica d’aquest gust pel coneixement. La filosofia, en realitat, és una eina per aclarir conceptes, dubtes, per preguntar-se sobre els valors propis i per crear-ne de nous. Per això mateix, la filosofia és una activitat que, des dels seus inicis, ha sigut pràctica. A través de la conversa, el diàleg o les preguntes i les respostes, podem anar solucionant problemes que ens angoixen. En aquest sentit, l’alemany Gerd Achenbach, el 1981, va fundar allò que avui es coneix com a “filosofia pràctica”. Als Estats Units, des de llavors, les consultes filosòfiques han anat guanyant adeptes i, amb la publicació del llibre de Marinoff, s’han obert per tot Europa. A Espanya, existeixen tres grans associacions dedicades a la filosofia pràctica. A Sevilla, el col·lectiu ETOR organitza cursos i tallers. A Madrid, l’experta en filosofia pràctica Mónica Cavallé, dirigeix Asepraf i, a Catalunya, el filòsof Jaume Puigferrat di-

Filosofia en

grup

goixa o por. La solució, moltes vegades, la troben ells mateixos en adonar-se de com havien plantejat d’una manera equivocada el problema. Es treballa l’arrel dels conceptes. Què vol dir amor? Què vol dir solitud? Què vol dir egoisme? I la llibertat? Albert Lladó, alber@edicat.cat

r filosòfics o s s e s s a ls E òlegs no són psic

Encara que ho pugui semblar, no es tracta de fer de psicòleg. La filosofia pràctica no pot tractar patologies. No és el seu paper. Els professionals de la filosofia pràctica, els anomenats “assessors filosòfics”, donen eines als seus clients per a què es preguntin qui són, què volen i, sobretot, perquè pateixen an-

La filosofia pràc tica no només s’u tilitza individualment. A m és de les consul tes privades dels diversos gabinets d’asse ssorament, moltes bibliotequ es de Catalunya ofereixen allò que anomen en “Cafè Sòcrat es” o “Cafè filosòfic”. Es tra cta de reunir gr ups d’entre 10 i 15 person es que, a travé s d’un tema genèric i amb la coordinació d’un filòsof, debaten a travé s del mètode di alèctic. Les persones que hi van, no han de tenir una formació especí fica ja que allò que defensa la filosofia pr àctica, precisam ent, és la possibilitat de raonament que tots tenim. A més, moltes empreses també estan contractant assess ors filosòfics pe r a què dinamitzin els grups de treball i oxig enin la vida quotidiana a la feina.

e Preguntar-s per la vida

? ?

ràpid i on on tot va massa En una societat r a res, ens tenim temps pe sembla que no poc i malapensar. Ho fem hem oblidat de ls nostres de de les causes s te ol m I t. en m stracions, les nostres fru patiments, de tejament per un mal plan venen donades s idees, re st m clares les no de vida. Si teni entals, m na fo nceptes més cidir i els nostres co de r pe ts en és argum podrem tenir m eg Pr untaroments difícils. actuar en els m untar-se eg , en definitiva, pr se per la vida és r la sape or m l’a la filosofia, I t. ita lic fe la r pe a fer-ho. a bona eina per viesa, pot ser un

Links

Associacions:

Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya www.afpc.org.es Grupo Etor www.grupoetor.org Asociación Española para la Práctica y el Asesoramiento Filosóficos www.asepraf.org

Gabinets d’assessorament filosòfic: Praxis Assessors www.praxisassessors.com Gabinete Pharos www.gabinetepharos.com Rayda Gúzman www.raydaguzman.net

14 fp

www.deria.cat

La nostra salut, a les teves mans Cada vegada més, el medi ambient en general repercuteix sobre la nostra salut. A més de poder-ho fer directament, el canvi climàtic i la contaminació poden afectar els aliments amb que cada dia ens nodrim. Per aquest motiu, la Formació Professional inclou dins dels seus estudis el de Tècnic/a Superior en Salut Ambiental. Els estudis tenen una durada de 2.000 hores, o el que és el mateix, dos cursos acadèmics dividits en 1.590 hores al centre docent i 410 en un centre de treball per fer-hi pràctiques. La manera d’accedir a aquest grau superior és molt senzilla. Per una banda, hi podran prendre part tots aquells alumnes que hagin superat qualsevol modalitat del batxillerat, tenint preferència el de Ciències de la Naturalesa, de la Salut i Tecnologia, i qui hagi superat la prova d’accés als cicles formatius de grau superior.

Contingut del Grau Superior en Salut Ambiental Organització i gestió de la unitat de salut ambiental Aigües d’ús i consum Contaminació atmosfèrica, acústica i per radiacions Productes químics i vectors d’interès en salut pública Residus sòlids i medi construït Control i vigilància de la contaminació dels aliments Educació sanitària i promoció de la salut Anatomofisiologia i patologia bàsica Formació i orientació laboral Formació en centres de treball Síntesi

Què i on ho podré fer? El Grau Superior en Salut Ambiental et proporcionarà els coneixements necessaris per identificar, controlar i vigilar els riscos per a la salut de la població en general relacionats amb el consum d’aigua, amb l’aire i les diferents font d’energia. D’aquesta manera, el Tècnic/a Superior en Salut Ambiental podrà, entre d’altres, corregir els factors de risc ambiental per a la salut i desenvolupar programes d’educació i promoció de la salut de les persones en la seva interaccció amb

el medi ambient. Tot això, ho podrà fer en diversos àmbits de treball com, per exemple, plantes emvasadores d’aigua embotellada, piscines, laboratoris de control d’aigua i aliments, administracions, empreses privades del tractament d’aigua i contaminació atmosfèrica, etc.

Centres públics on s’imparteix IES La Guineueta c. Artesania, 53-55 08042 - Barcelona 933593404 - 933546932

IES Miquel Martí i Pol Av. Verge de Montserrat, s/n 08940 - Cornellà de Llobregat 933775657 - 934742418

IES Castellarnau Carretera N-150, Km. 15 08206 - Sabadell 937269422 - 937256324

IES Torrevicens av. Torre Vicens, 3 25005 - Lleida 973220033 - 973220044

IES Cal·lípolis Autovia de Salou, s/n 43006 - Tarragona 977544202 - 977550482

ciència 15

www.deria.cat

La terrassa del Sol i el color de la llum Al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), situat a Terrassa, es pot visitar l’exposició permanent “La terrassa del Sol”. Es tracta d’un espai a l’aire lliure on, a través de diversos interactius, es pot conèixer millor

Per a més informació:

què és el Sol i, sobretot, com

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) Rambla d’Ègara, 270. Terrassa. Tel. 93 736 89 66

es pot aprofitar la gran quantitat d’energia que constant-

www.mnactec.cat

ment ens proporciona. Fotografia: Arxiu mNACTEC

Energia sostenible El Sol és una gran font d’energia i, per tant, el seu aprofitament es presenta com un dels principals reptes del futur per a aplicar la tècnica de manera més sostenible. Per això, a “La terrassa del Sol” es poden veure algunes d’aquestes aplicacions. Des de com fer funcionar un motor a com escalfar aigua per al consum domèstic...

Fotografia: Arxiu mNACTEC

Interactius Els objectes interactius que l’exposició mostra permeten saber com hem aprofitat el Sol per mesurar el temps, amb rellotges i calendaris solars, i el per què de la variació de l’orientació del Sol al llarg de l’any. A més, es pot entendre com s’obtenen els colors de l’arc de Sant Martí o fer servir aparells per mesurar la radicació solar.

Reflector Scheffler Però, sens dubte, l’objecte estrella de “La terrassa del Sol” és el reflector Scheffler. Aquest enginy de concentració de la llum solar, de grans dimensions, és l’únic d’aquetes característiques a Catalunya. Amb una superfície reflectora de 8m2 i amb una el·lipse de 3,8 x 2,8 metres, permet cuinar per a moltes persones alhora gràcies al seu mirall parabòlic, que gira de manera sincronitzada amb el Sol al voltant d’un eix paral·lel a l’eix polar de la Terra . Segons l’estació de l’any, es pot adaptar a la trajectòria solar. Un invent que va crear, al 1986, el físic Wolfgang Scheffler i que ara es pot instal·lar a hospitals, menjadors escolars i altres cuines solars per a col·lectius.

Fotografia: Arxiu mNACTEC

Descobrir el color (Activitat infantil) Tots els diumenges d’octubre tindrà lloc a “La terrassa del Sol” l’activitat “Els colors de la llum” (vinculada al Tiquet Ciència), taller teatralitzat per a tota la família. Amb la presència del Sol els infants descobreixen tots els colors i les seves propietats fins a crear l’arc de Sant Martí. Tast Solar El tercer diumenge de cada mes, i si el temps ho permet, us convidem a una demostració i un tast cuinat amb el reflector Sheffler.

16 sexualitat

www.deria.cat

Amor i pastís de xocolata La Rocío i l’Artur s’han conegut aquest estiu al poble on tots dos estiuegen des de petits amb els seus pares. No havien coincidit mai al poble, però, des que es van conèixer, sembla que tinguin papallones a l’estómac cada cop que es veuen. Sempre que parlen, la Rocío sent que es posa vermella i l’Artur nota com li tremolen les cames. Serà vergonya? Seran nervis? O serà que s’han enamorat?

dopamina

fenit e

litam

ina.

ràpidament, la pressió arterial sistòlica puja, s’alliberen greixos i sucres per tal d’augmentar la capacitat corporal, i es generen més glòbuls vermells per tal de millorar el transport d’oxigen pel corrent sanguini.

n ni

to o r sed opa

min

Sembla ser que la fenitelitamina és la vertadera causant de l’amor. Aquesta es produeix al cervell fent que aquest segregui dopamina. La dopamina és la responsable dels mecanismes de reforç al cervell, és a dir, de la capacitat de desitjar una cosa i repetir un comportament que causa plaer.

n ri

e in

És la xocolata un substitut de l’amor?

ep r o

Investigadors de l’Institut Psiquiàtric de Nova York van descobrir que les persones que patien mal d’amor tendien a menjar molta xocolata, un aliment ric en fenitelitamina. Van veure que aquestes persones substituïen l’absència de fenitelitamina produïda per la falta d’amor amb la fenitelitamina de la xocolata. Charlie Brown reconeix que una bona forma de superar una història d’amor és menjar un pastís de xocolata!

Diu el Joan Manel Serrat que l’amor és una traca que rebenta al pit, és emplenar l’eternitat, és parlar amb Déu i atrapar l’infinit. Durant segles, filòsofs, pensadors, poetes, escriptors i cantants han tractat de descriure l’amor. Ja els filòsofs grecs van definir un déu com a representat de l’amor, donat que creien que l’amor era un sentiment imposat per Déu. Eros és a la mitologia grega el déu de l’amor. Els antics grecs van representar Eros com a un nen cec, sord, capritxós i sense pietat. El representen com un nen cec i sord perquè la seva passió l’impedeix reflexionar i, per tant, no pot veure ni sentir la realitat. I també el representen capritxós i sense pietat perquè tant aviat estima com deixa d’estimar. Durant segles, aquestes idees sorgides fa més de 2.500 anys han influït en les formes contemporànies d’estimar i, per tant, s’ha considerat que l’amor és un sentiment irracional que prové de l’exterior del cos humà.

Actualment, però, tot i que hi ha qui no creu que l’amor tingui una explicació bioquímica, els avenços en neurologia han permès estudiar a fons el cervell i, per tant, analitzar els processos fisiològics que intervenen en l’enamorament. És un procés fisicoquímic en què es dóna un complex sistema de reaccions que condueixen a tota una sèrie d’emocions i conductes que reconeixem com a enamorament. Aquestes reaccions estan produïdes per neurotransmissors localitzats al cervell i que tenen com a funció bàsica establir vincles que permetin cuidar la descendència d’una parella. Aquests neurotransmissors són bàsicament quatre: la dopamina, la serotonina, la norepinefrina i la fenitelitamina. Cal dir, però, que l’enamorament segueix tot un procés i una sèrie de passos. Quan es troba la persona desitjada, el sistema nerviós activa un sistema d’alarma que fa que l’hipotàlam enviï missatges a les di-

ferents glàndules del cos per tal que les glàndules suprarrenals augmentin immediatament la producció d’adrenalina i noradrenalina, neurotransmissors que comunicaran entre sí les cèl·lules nervioses. La primera fase de l’enamorament és un sentiment d’atracció física cap a l’altra persona en què semblen intervenir la dopamina i la serotonina. La dopamina s’encarrega de centrar l’atenció en la persona desitjada, mentre que la serotonina comença a produir alteracions en l’estat anímic. Ja en una segona fase, la persona atribueix a l’altra una sèrie de qualitats que poden concordar més o menys amb la realitat. I, finalment, s’estableix amb l’altra persona un vincle afectiu i sexual en què intervé bàsicament la fenitelitamina, neurotransmissor localitzat a l’hipotàlam i provocador d’un estat de felicitat i eufòria. A nivell físic no cerebral, l’enamorament té altres conseqüències: el cor bat més

Tota aquesta activitat cerebral comença a decaure aproximadament després de 2 o 3 anys, moment en què l’organisme s’ha acostumat als efectes de l’enamorament i es creen sentiments de seguretat i aferrament. És allò que els investigadors anomenen “dutxa química”, ja que seran les endorfines les encarregades de provocar aquests nous sentiments. Laura Cerdán Rubio (Psicòloga)

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

món viu 17

www.deria.cat

Bicing

L’èxit del transport sostenible Barcelona sempre ha sigut, pel seu clima i per la distribució dels seus carrers, una ciutat on molta gent utilitza habitualment la bicicleta. Però des del passat mes de maig, quan es va implantar l’anomenat “Bicing”, la ciutat comtal és un veritable exemple de com una altra manera d’entendre el transport públic és possible. Bicing és un sistema de transport públic amb més de 100 estacions de bicicletes repartides per diversos punts de la ciutat. Està pensat per desplaçar-se d’un punt a un altre, i no per a ús recreatiu ni turístic. Per això, les parades de Bicing sempre estan a prop de parades de metro, autobús, tren o aparcaments públics. Un complement perfecte per, combinant-lo amb els altres transports, poder desplaçar-se per la ciutat de manera sostenible, senzilla i pràctica. Des del web, qui ho vulgui es pot registrar per 24 euros l’any. Amb la targeta que t’envien a casa, pots llogar una de les més de 1.500 bicicletes repartides per la ciutat i tens 30 minuts per desplaçar-te per on vulguis fins que deixis la bicicleta en una altra estació. Si et passes del temps, per cada fracció de 30 minuts extres, fins a 2 hores, et penalitzen amb 30 cèntims. Per tant, el sistema està pensat per a què moltes persones gaudeixin d’un mateix vehicle. Barcelona s’ha enamorat d’aquesta forma de moure’s. El Bicing és econòmic, ecològic i còmode. Potser per això, Clear Channel, la firma explotadora del sistema, i l’empresa municipal Barcelona

Serveis Municipals (BSM) han vist com els seus pronòstics més optimistes s’han superat d’una manera espectacular. El bon acolliment és tan aclaparador que si s’esperaven a finals d’any uns 15.000 abonats, a l’estiu ja n’hi havia més de 80.000. De fet, s’havia previst que una mateixa bicicleta fos utilitzada uns 10 cops al dia i, amb tants usuaris registrats, la mitjana ha pujat a 17. Això, no cal dir-ho, ha portat alguns problemes, com falta de bicicletes o constants averies. Per solucionar aquests problemes, Clear Channel ha creat un equip de 80 persones i 10 camions i furgonetes que s’encarreguen d’un manteniment eficaç. El Bicing ha sigut un èxit sense precedents. Els problemes que puguin aparèixer són els habituals en tot nou sistema. Però, sens dubte, ha demostrat que un altre transport públic, més sostenible i menys contaminant, és possible. Les grans ciutats, com Barcelona, hauran de plantejar-se la seva manera de desplaçar-se, d’anar d’un lloc a l’altre, de viure el dia a dia sense que el fum i el soroll es converteixin en els protagonistes. Albert Lladó, albert@edicat.cat

Per a més informació:

www.bicing.com

18 boca a boca

www.deria.cat

Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya

“Immigrants,nens... tothom pot recórrer al síndic” Rafael Ribó i Massó (Barcelona, 1945) és el Síndic de Greuges de Catalunya des de juliol de 2004. Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Dret per la Universitat de Barcelona i doctor en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials, és professor titular de Ciència Política i l’Administració a la Universitat de Barcelona on ha exercit la docència des del 1970. Va inicia la seva activitat política el 1963, al Sindicat Democràtic d’Estudiants, i formà part de l’Assemblea de Catalunya. A partir de 1986, com a secretari general del PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya fins al final de la sisena legislatura (19802001), diputat al Congrés de Diputats (1993-1995) i president d’Iniciativa per Catalunya (1987-2000).

Quina és la tasca del Síndic? És una institució que ha estat creada per subsanar les falles humanes que es puguin donar a l’Administració davant de les persones. En aquest sentit és una institució que ha d’atendre a tothom, sempre i quan s’hagi adreçat a l’Administració i que aquesta no hagi respost o hagi lesionat algun dret. El Síndic investigarà el tema i si la persona té raó recomanarà a l’Administració que canviï aquella conducta administrativa i que, per tant, rescabali el dret pertinent. En resum, és un binomi... Sí: drets-Administració i de segon ordre. És a dir, se centra en els serveis públics (no estrictament Administració pública) i actua quan els ciutadans ja s’han adreçat prèviament a ells. Darrerament hi hagut un gran increment de l’activitat del Síndic... Encara no es té prou coneixement d’aquesta institució, encara pot anar

més lluny. Tot i així l’increment és notable. El nostre repte es donar respostes de major qualitat (que és la base de la nostra força: el Síndic no emet denúncies) i celeritat. Quins són els terminis habituals d’una actuació del Síndic? Arriba una queixa per telèfon, correu electrònic, personalment o videoconferència. En 48 hores se li envia un rebut a la persona on consta el seu número d’expedient. En 15 dies l’Administració pertinent ja té una demanda si considerem que té raó la persona. Quan de temps triga l’Administració a contestar-

“El que interessa és que siguem útils”

nos? Això no depèn de nosaltres però oscil·la entre un i dos mesos, el que no vol dir que hi hagi administracions que en triguin vuit. El Síndic ha de ser flexible quan es tracta d’administracions petites que no tenen mitjans i inflexible en cas contrari. En un màxim d’un mes se li contesta a la persona. En definitiva, i en general, uns tres mesos. A aquesta voluntat de donar-se a conèixer respon la nova denominació de “Síndic. El defensor de les persones”? Sí. És un concepte molt més clar que la denominació històrica, que entra pels ulls. Perquè el que interessa és que siguem útils. El concepte de defensor l’entén tothom i el de persones vol re-

teix. I nosaltres en quan institució estem aprenent moltíssim de països amb més experiència en ombudsman (que és el nom tècnic internacional del defensor). A quin li agradaria més semblar-se? M’agradaria tenir processos d’informació molt més àgils com l’austríac que, a més, disposa d’un programa mensual a la televisió en horari de prime-time, on explica un cas i té gran audiència, o l’ombudsman suec que permet l’accés a tots els mitjans de comunicació dels seus registres per a que facin la difusió que creguin convenient i per la qualitat de les seves resolucions. Alguna actuació que vulgui destacar? La pàgina web dels infants, la dels pacients i també la novetat de les videoconferències que permeten que no calgui venir a Barcelona, sinó que des de 10 punts arreu del territori situats als col· legis d’advocats ara també sigui possible contactar amb el Síndic. Jaume López, jaumelopez@edicat.net

marcar que s’hi pot adreçar tothom: des d’un nen a un immigrant sense els papers en regla. Hi ha algun col·lectiu o zones que s’adrecen més al Síndic? A les zones rurals s’adrecen menys que a les urbanes, tot i que en aquest àmbit també hi ha bosses de desconeixement. La gent gran s’adreça més que els joves. Quins són els temes que se’n destaquen del recent informe del Síndic sobre la seva activitat en el darrer any? En primer lloc, i de manera destacada, està el tema de la burocràcia (administracions que no informen, que ho fan malament, etc.) En segon lloc hi ha els serveis públics (justícia, medi ambient, sanitat, educació). Està creixent el que afecta al consum i també les qüestions relacionades amb el soroll.

administradors siguin més conscients del seu paper com a servidors i els administrats dels seus drets i que hi hagi un diàleg sobre temes com els equipaments i la seva ubicació, etc. S’ha incrementat el nombre de Plataformes en defensa del territori que protesten i reclamen polítiques alternatives. Sí, a vegades amb tota la raó del món en quant a mancances en el procediment, o el contingut de la decisió. I a vegades també amb coorporativisme, defensant els interessos d’un grup sense adonarse’n que viuen en una societat on han d’aportar la seva quota de corresponsabilitat social.

“l’administració sovint no és prou àgil per atendre la gent”

Quina administració ho fa pitjor? A l’informe es detalla però el que cal destacar és que l’Administració sovint encara no es prou àgil per atendre a la gent d’acord amb els temps que vivim i les tecnologies de que disposem. A Catalunya hi ha 240.000 funcionaris en total, i és lògic que hi hagi falles humanes, però els responsables han de ser curosos a imbuir més la idea que són servidors de la gent.

Què en pensa de l’anomenada “cultura del no”? Jo estic a favor de la cultura del no i del sí, quan calgui en cada cas. És massa esquemàtic plantejar-ho així.

Es tracta de millorar també la cultura democràtica... El Síndic pot ser un instrument per contribuir a activar la democràcia, a que els

Com estem en perspectiva comparada? En quant al dret a una bona administració estem a la meitat de l’escala europea, i en quan a l’administració el ma-

20 tendències

www.deria.cat

Les sabates antimoda trenquen motlles Qui ha dit que la moda segueix models estètics preciosos? Aquest estiu, més aviat, s’ha donat el cas contrari: la lletgesa de les Crocs ha causat furor. Quan te les mires per primer cop penses: ni de conya me les compraria! Però acabes caient perquè veus que tothom les porta. Alguna cosa hauran de tenir, no? Doncs sí, de qualitats en tenen moltes, tantes que potser oblides la primera impressió. La cosa que es valora més de les Crocs és, sens dubte, la seva comoditat. La seva lleugeresa fa que la gent comenti la sensació que se sent, semblant a la d’anar descalç. Igualment, el seu material de plàstic lleuger i antiolor fa que, a més, no haguem de batallar amb les males olors ni les suors tan molestes de l’estiu. I per si això no fos suficient, són molt fàcils de netejar i n’hi ha de mil i un colors, i de totes les tonalitats possibles. Per als petits, també n’hi ha de diferents models, com per exemple, de Disney.

www.crocs.eu

Com en molts dels invents genials que han aparegut al llarg de la història, la idea va sorgir per casualitat. Un dia, tres amics de Colorado van anar a pescar i les espardenyes d’un d’ells els van inspirar de tal manera que van crear una empresa amb la qual van començar a comercialitzar les Crocs. Des d’aquell dia, només han passat 5 anys, poc temps si tenim en compte el gran èxit que han tingut, a nivell mundial, aquest tipus de calçat. En aquest temps, han passat de facturar 1 milió de dòlars a més de 300. Anna Salarich, anna@edicat.net

GUI A JOVE NIT

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

T’agrada el turisme?

EDUCACIÓ

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme. Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona. C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

Per una societat millor Et motiva el contacte directe amb les persones? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer diferents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur. C/ Santaló, 37 (Barcelona) Tel.: 902 410 000 sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

EDUCACIÓ

T’ajudem a assolir l’èxit

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

L’ensenyament a mida Batxillerats Homologats Accés a Cicles Formatius Accés al Cicle d’Ensenyament Superior de Disseny Accés a Cicles d’Arts Plàstiques i Disseny Accés a la Universitat per majors de 25 anys Cursos Selectivitat LOGSE i per a Estrangers Escola de Formació d’Adults autoritzada per la Generalitat de Catalunya

EDUCACIÓ

SERVEIS

EDUCACIÓ

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya) 08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34 unitec@unitecbcn.com www.unitecbcn.com

Turisme, una opció amb futur

T’obrim les portes al món

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

C/ Aragó, 55 Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

publicitat@edicat.net

EDUCACIÓ

MODA

22 cultura

agenda Teatre

www.deria.cat

octubre

2007

El verí del teatre, de Rodolf Sirera

Dia: del 07/10/2007 al 28/10/2007 Barcelona, Centre Cultural Les Corts. Preu: 3’80 euros – 5’7 euros.

La mamma, d’Andre Roussin

Dia: del 12/10/2007 al 14/10/2007 Barcelona, Centre Cultural Les Corts. Preu: per concretar. Dansa

El arte de volar, amb Dominik Burocki i Claudia Cardona Dia: 26/10/2007 Barcelona, Centre Cultural Les Corts. Preu: 3’30 euros – 5’90 euros. Música

ocest rà a u q à a orta ce uar ika p “Gra e t c a qu m ny ona. M ts co gada n a i 7 st el vie ve èx 00 2 que Barc gran era ue ha a / ’ a d de mb prim ió q ik /10 ió lac atazz ball a erà la ctuac Mia: 18 e v re azzm r tre ”. S e l’a D pop ala R rime Easy ja qu r. p u p e it te, l.la gru a s El re a l a el se , “Tak direc a anu v ” n b y tu alun elax re e e es R u Cat y ” i “ m ve ercas m r l l e r e ina zz.co K pod mm u m S r els fer al te ata de m de er azz

r p u: .sala e r P w ww

Crowded House

Dia: 01/10/2007 Barcelona. Sala Bikini. Preu: 28-30 euros.

The Police

Dia: 27/09/2007 Barcelona. Estadi Olímpic.

ves

Festival

VI Festival de Tardor Escena Poblenou Dia: del 18/10/2007 al 21/10/2007 Barcelona. Plaça Can Felipa. Preu: gratuït.

Festival de Tardor

Dia: del 10/09/2007 a l’11/10/2007 St. Gregori (Gironès). Preu: per determinar.

Festival de Música Medieval

Fires

Equus Catalonia, Saló Internacional del Cavall Dia: del 04/10/2007 al 07/10/2007 Girona. Preu: per determinar.

Fira del Paper

Dia: del 05/10/2007 al 07/10/2007 Sarrià de Ter. Preu: per determinar.

Fira del Bolet

Dia: del 06/10/2007 al 12/10/2007 St. Hilari Sacalm (Girona). Preu: gratuït.

a. 07 ost 0 H 0/2 t d’ 4/1 sine dre 1 per i al Ca n nven y 7 e c 0 y. H od Co art0/20 e Cívi s p Part ure I I 1 CN nc no VI N Pl’11/ Centr ies ves B ts, co forg o l o C e j in o an B ia: d lona. ecn ció de rticip b la de t m s a p D rce . ove ven 0 p ts a qui s n la con r a 20 ciona nt i e c. Ba ncs e l de ó de at pe rela gega a, et fra ts s i c t a

ció

e ll ic ci an tri am a ed apa tem anta lèc Els uiten tot: c sobre er, p ncia e n la v rà de ades n sce potè e uic hau , xerr el mó W d ntj K s . i o 0 o s 5 s tica ro -m de eu ants mà més 8 , so – 3 s/s

3 .e u: cn Pre w.b ww

onal a. n ci ro Gi ena 7. am s 00 tot cion /2 e d osi ors 12 Interna 7/ sos i exp ctad Alta e me l0 os atre esp da007 a nt d , te ir als s. a a /2 dur dans r ofer ipline ora 10 irà l / p isc pe ca, Festival 04 ’om Músi onina stes d el as r Temp :d ron cs. l gi que i i a a a t Di y, G rtís apit tes n a c o s a l ea nt le. altr acle a a se tac Un pect n cit atge ec m t a s sp co d’e nar mun o l’e na. d ims es t l ns ro ú go gi els se nda u: ge Pre w.a ww

Dia: 19/10/2007 Tarragona. Preu: per determinar.

o eJ

7. 00 2 / Fira /10 kfurt ica on4 m c 1 è pol país nya al ran ai a a 07 a) d F a m 0 er com Ale sa p /2 ny e s 0 , é ca t a d 9/1 ma l’e ba t any tman es de i e r 0 l r e el (A re a ues a s ue d Fira : d furt tub ue aq bé un ana q a c i o q D nk t al re ues kfurt t gai ra cat t. q Fra a n n in t, ra ra ltu en de F . Du i cu segu a a alm r Fin Llibre aluny eratur ana t l t i de t Ca de l odrem r. a ina .com vid plirà mbé p m m r 7 s’o tra ta ete 200 r d urt nos

pe kf u: .fran e r P w ww

7 a. AX 200 lon rce InM 10/ a s 8/ a B stem ctiy cia al 1 rà lloc 7 rà be S ns p es00 tind Ado essio tners, ons /2 ci opa sa ar is 10 5/ Eur pre lers de p enta nferen l1 7 a a em tal ció pres Coa: de ona 200 gios erirà posi s i AX esti s of , ex tacte Di rcel a M pr die ècnic r con Ba t nci it la t 3 li a. n è t d b i r r a nfe dec e dur supo r esta ústri a Co d La í ho h d, qu ris de els pe la in e Aix orat rato ral·l ts de

obe Ad d’ .

a o r p r. cor s, lab ents p expe ina per que nim s e rm e dev ad z ete m t i l r d .co rea pe be u: do Pre w.a ww

Quadern Riu Escriptor Blau Lolita Bosch

LA POESIA

Des de Enigma (1985),

“Semblants”: Un matí gris de pluja. Kings Road està aixecat i passo per taulons i, amb tot, m’enfango les sabates. ¿Per què em retorna, ara, exacte a la memòria, aquell matí de fa deu anys? ¿L’olor precisa del carrer, el fang a les sabates, els taulons, els obrers, la pluja, la humitat? No són pas els contraris que es criden, són els semblants: dolor crida dolor i busca subterfugis, fa un paquet gros, i se’ns podreix a dins i ens enganyem amb el confort que a la memòria dóna el record d’una cosa senzilla: les obres d’un carrer, la pluja, una mica de fang. Narcís Comadira (Girona, 1942)

La primera cosa que recordo haver escrit és un diari. Era una llibreta de color blau que començava dient: em dic Lolita Bosch i m’agraden 34 nens. Anava a una escola on fèiem concursos de càlcul i obríem pedres per a veure de què estaven fetes. Jo deuria tenir cap a set o vuit anys. En una altra escola, uns anys després, em van fer un test i un mestre me’n va llegir els resultats: en primera instància, em va dir sense que jo sabés què volia dir la paraula instància, podries fer-te missionera. Tens un 93%. I un 87% de periodista. I escriptora? Escriptora no és cap professió, Lolita. Potser per això vaig decidir no ensenyar mai a ningú el meu diari de color blau. I tot i que vaig participar als concursos literaris que es feien a la meva escola, els presentava amb el nom d’una amiga que quan guanyava, baixava a buscar un ram de flors, somreia, pujava amb passes lentes amb el ram als braços per les escales de l’amfiteatre, arribava on érem els més petits, se seia al meu costat i xiuxiuejava: hem guanyat. I jo mirava cap endavant aguantant un somriure perquè no se’m caigués al davant dels altres. Però vaig canviar de lloc de residència i es van acabar els concursos. I aleshores vaig començar a fer una publicació periòdica per tal d’explicar la meva vida: la crònica de la desaparició del meu raspall de dents, la història del meu gos o la meravellosa notícia que s’havia fet de nit. Recordo haver-la publicat a la primera plana amb el dibuix d’una lluna enfosquida que va fer la meva germana. Es fa de nit, duia per títol l’edició. I aleshores em vaig dedicar al meticulós seguiment de les activitats secretes del Club d’Investigadors d’Albons (CIA), vaig canviar les lletres de les cançons que m’agradaven, vaig escriure moltes, moltes cartes, i, per descomptat, vaig continuar fent els meus diaris. Tinc la meva vida narrada des dels 7 o 8 anys amb una envejable constància infantil. I en un full, entre els quaderns, una declaració: em dic Lolita Bosch i juro que quan sigui gran i em casi deixaré llegir els meus diaris infantils al meu oncle Martí. Perquè quan era petita el meu oncle Martí em va explicar que de gran no em faria res que ningú veiés els meus escrits. I avui, buscant un record, ho he trobat tot. I he llegit el jurament, la declaració d’amor amb què vaig començar a escriure i una llibreta buida que explica les coses així: Fa anys vaig anar de vacances a Calaceit amb una tieta meva i hi vaig conèixer un escriptor. Ara sé que alguns amics de la meva família escrivien, però aleshores no ho entenia ni mai no havia comentat amb ningú la meva vocació infantil. De manera que conèixer l’amic de la meva tieta fou un esdeveniment important. Es deia Eugenio T i un matí que vam anar d’excursió a la vora d’un riu em va preguntar què volia ser quan fos gran. Escriptora, vaig xiuxiuejar com la meva amiga quan guanyava els concursos escolars. I va ser la primera vegada que ho vaig dir. I aleshores l’Eugenio T em va explicar com si jo ja fos adulta quins eren els secrets de l’escriptura i els seus dracs. I l’endemà, abans de marxar, em va regalar un quadern. Era una llibreta negra molt bonica, amb portadetes de flors blaves i una dedicatòria: Estimada Lolita, això és perquè escriguis. I encara que mai no he escrit res en aquell quadern, me l’he endut amb mi a tots els meus viatges i trasllats. Perquè em sembla el moment infantil més capaç de contenir-ho tot.