Secundèria 131

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

número

131

nadal 2008 - any 14 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

Jaime Alguersuari, el talent sobre rodes

Què llegir per Nadal | Consum local i ètic AQUEST FEBRER, TORNA L’AVENTURA DE CREAR HISTÒRIES!

E S PA i

Ficció

PARTICIPA I GUANYA UN PORTÀTIL!!!

FICCIONS 3a EDICIÓ

02 nosaltres

www.deria.cat

Editorial

Festes responsables Últim número de l’any. Els dies, els mesos, passen ràpids. Tornen les Festes en un curs on els polítics, i els mitjans de comunicació, no han parat de parlar-nos de la crisi econòmica. Potser, tots, no hem sabut veure-hi una oportunitat, una manera de corregir els errors, una ocasió per descobrir nous talents.

Des del Secundèria, sempre us hem convidat al debat i a la reflexió. Ens importa què penseu. Per això, aquest mes obrim amb un reportatge sobre consum responsable sense voler imposar a ningú, sense fer “moralines”, però posant sobre la taula alguns dels excessos en què tots caiem en aquestes dates. Resumint, podem dir que si apostem per un consum local, necessari i ètic, podem gaudir més que mai de les nostres celebracions. No és un sobreesforç perquè només es tracta de tenir sentit comú.

No cal, ara, deixar de gaudir de les Festes. Ser responsable no és ser avorrit. Ni molt menys. És just el contrari.

Tancar un any, però, no és gens trist. Vol dir començar-ne un altre, amb nous projectes i il·lusions. Si insistim sempre amb el tema de la participació és perquè sabem que aquesta revista, que enguany compleix 14 anys de vida, forma part dels vostres instituts i escoles. I, per tant, d’una manera o una altra, l’heu de fer vosaltres. Per aquests motius, a partir d’ara obrirem un espai d’enquestes al nostre web on podreu opinar sobre la revista, dir a qui voleu que entrevistem o què hi trobeu a faltar. Escoltar forma part del nostre compromís amb vosaltres.

Bones Festes a tothom!

SUMARI

DESEMBRE2008 / 150 2 - nosaltres

festes responsables

8 - altaveu

3 - la imatge

el nota guanya el concurs sona9

13 - el reportatge

15 - joventut

chongqing, tenda de discos

4 - llibres

6 - el convidat

talla amb els mals rotllos

16 - boca a boca

àpat literari per al dia de nadal jaume alguersuari, campió de la f3 britànica

editorials que marquen tendència

20 - guia jove 21 - sexualitat

em fa mal el cap... em fa mal al cop

“l’escola contra el món“

19 - consum

9 - esec

“a esec promovem la responsabilitat, el compromís i la lleieltat“

10 - tema del mes

què regalem per nadal

a que juguem

22 - recomanem 22 - cultura nadal 2009

tiefland

22 - històries...

era un “babbit“

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.deria.cat www.edicat.net - Correu electrònic: revista@ edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

Membres de:

Amb el suport de:

www.deria.cat

la imatge 03

“A LA CIUTAT XINESA. Mirades sobre les transformacions d’un imperi” CCCB Barcelona Fins 22 de febrer 2009

Chongqing, tenda de discos. © José Antonio Soria, 2007

Glòria Gorchs. Bibliotecària

WIESNER, David. Flotante.

KASPARAVICIUS, Kestutis. El quadre desaparegut.

Barcelona: Thule, 2008. A partir de 7 anys Com si d’una novel·la d’Agatha Christie es tractés, tot de personatges són convidats a casa de l’excèntric i ric professor Adalbert per contemplar una fabulosa obra d’art. Però de cop i volta el quadre desapareix!

Llàstima de certs problemes en la traducció catalana.

Mèxic: Oceano-Travesía, 2008.

A partir de 7 anys Alguns recordareu l’autor per la seva versió extraordinària d’Els tres porquets (Joventut, 2003). Ara presenta un viatge sense paraules per un món submarí ple de sorpreses...

LEGENDRE, Françoise. Gallons de taronja.

Il·lustr. Natalie Fortier. València: Tandem, 2008. Primers lectors Àlbum il·lustrat, dolç i tendre, per parlar de la relació d’una nena i el seu avi, la malaltia d’aquest al cap d’un temps i finalment la mort.

NESQUENS, Daniel. Marcos Mostaza uno.

Il·lustr. Claudia Ranucci. Madrid: Anaya, 2008. A partir de 9 anys Una sèrie amb la marca inconfusible de l’autor. Humor innocent (i no tant) a partir del dia a dia d’un nen de deu anys.

COLL, Pep. La nit que la muntanya va baixar al riu.

Il·lustr. Carles Arbat. Barcelona: La Galera, 2008. D’interès general Gran recull de rondalles tradicionals organitzades segons les comarques d’origen, amb el segell de garantia d’un autor expert en la matèria.

GILLOT, Laurence. El nen.

Il·lustr. Olivier Balez. Barcelona: Combel, 2008. A partir de 7 anys L’editorial Combel ha volgut retre homenatge a la figura de Charles Chaplin i aquest Nadal trobareu obres seves per a totes les franges d’edat. Una bona excusa per redescobrir o donar a conèixer als nostres infants les seves pel·lícules.

HOMER. L’Odissea.

Adapt. Albert Jané. Il·lustr. Pep Montserrat. Barcelona: Combel, 2008.

A partir de 13 anys Amb una edició molt acurada, tant a nivell textual com formal, Combel aposta per una adaptació del clàssic per apropar al públic jove les aventures d’Ulisses.

BONDOUX, Anne-Laure. La tribu.

Barcelona: Bambú, 2008. A partir de 13 anys Aventura de lluita i supervivència entre els pobles de les rates. La protagonista, sens dubte, Balboa, una jove rata que arrossegarà la seva tribu fins a trobar un lloc on viure en pau.

BURGAS, Ángel. Una cançó per a Susanna.

Barcelona: La Galera, 2008 (Nàufrags).

A partir de 15 anys La vida d’uns joves de poc més de setze anys, els temes propis de les novel·les juvenils circulen amb un to i una estructura que revalora la bona novel·la que pot interessar als joves.

ERRERA, Eglal. L’estiu dels papafigues.

Barcelona: Cruïlla, 2008 (El Vaixell de Vapor. Sèrie Vermella; 147). A partir d’11 anys Una història d’amor intensa i emotiva entre una nena d’Alexandria de deu anys i un noi de dotze, que porta una vida nòmada juntament amb una caravana de beduïns.

FOMBELLE, Timothée de.

Tobi Lolness: els ulls d’Elisha.

Barcelona: Empúries, 2008.

A partir de 13 anys Segona i última entrega de les aventures de Tobi Lolness, el petitíssim personatge que lluita per salvar el seu món, un gran roure governat pel malvat Léo Blue.

HIGGINS, F. E. L’encantador d’ossos.

Barcelona: Cruïlla, 2008. A partir de 13 anys Després d’El llibre negre dels secrets, la seva autora ens presenta una nova novel·la contemporània en el temps i propera en l’espai, encara que aquesta vegada està protagonitzada per un jove anomenat Pin Carpi, que treballa en una estranya funerària.

KLEIN, Sérgio. Poderosa.

Alzira: Bromera, 2008. A partir de 13 anys La jove Joana Dalva descobreix que té un poder que pot fer-li la vida d’adolescent molt més fàcil: quan escriu, és capaç de fer canviar la realitat, tant el passat com el futur.

BLEXBOLEX. Gente.

Madrid: Kókinos, 2008. Per a tots els públics Un curiós i divertit imatgiari que recull un reguitzell de personatges que o bé representen un ofici o una actitud. La lectura del llibre es converteix en un joc quan el lector intueix que s’amaga alguna relació entre els diferents personatges representats.

CASAS, Lola. Blanc.

Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 2008. A partir de 7 anys Un nou llibre de poemes de la sèrie dels colors concebuda per l’autora Lola Casas. Després de poemes dedicats al negre, al verd i al blau, ara toca el blanc. Poemes frescos, propers, quotidians, en la línia de la seva obra.

GOREY, Edward. La colla Mata-degolla.

Adapt. Jordi Puntí. Barcelona: Angle Editorial, 2008. A partir de 13 anys Un llibre molt poc adequat per a les festes de Nadal, però ideal per regalar-lo a fills o parents adolescents amb edat de trencar amb tot, que van gaudir de La trista mort del noi Ostra de Tim Burton (Angle, 2007). Edició bilingüe.

TAN, Shaun. Contes de la perifèria.

[S.l.]: Barbara Fiore, 2008.

A partir de 13 anys Recull de contes curts amb algunes característiques comunes: poètics, estranys, plens d’intriga, suggeridors i, sobretot, amb unes il·lustracions impactants.

06 el convidat

www.deria.cat

Entrevista a Jaime Alguersuari, campió de la F3 britànica 2008

“Sense il·lusió no s’arriba enlloc” Ens haurem d’acostumar a recordar un cognom difícil de pronunciar, Alguersuari, perquè aquest noi de 18 anys ja ha aconseguit el títol de Rookie 2008 al certamen de Fórmula 3 britànic. Segur de sí mateix, competitiu i exigent, se’ns revela com un jove apassionat de la velocitat i de la música techno. El somni: arribar a ser pilot de Fórmula 1 i superar els èxits d’Ayrton Senna i Michael Schumacher. Tot un repte que tot just acaba de començar.

Com vas descobrir que la velocitat era la teva passió?

La velocitat m’anava millor que el tenis, el golf i el motocross!

Tal com raja Nom complet: Jaime Víctor Algersuari Escudero Lloc i data de naixement: Barcelona 23-03-1990 Un grup de música: Rolling Stones Una pel·lícula: Braveheart Un llibre: La última legión Plat que cuines millor: Espaguetis al pesto Una qualitat: Saber escoltar tothom?

Un somni: Guanyar el mundial amb Ferrari i tenir una família.

On t’agradaria anar de viatge?

Austràlia i Nova Zelanda.

Tens fama de ser molt...

Respectuós.

Podries dir que aquesta passió ha passat a ser professió? És clar!

Com has arribat a participar en certàmens internacionals, com el certamen de Fórmula 3 britànic?

Doncs treballant molt dia a dia i haventme format en categories anteriors com ara la Fórmula Renault 2.0.

Les xifres del teu debut a la F3 anglesa són espectaculars: 12 podis, 5 victòries i 6 poles, i has acabat guanyant el títol de Rookie 2008. Què representen per a tu tots aquests èxits?

Que s’ha de continuar treballant, com més èxits millor, no?

Ara que s’ha acabat el certamen, a què dedicaràs el teu temps?

Em dedicaré a preparar la temporada vinent, entrenar físicament, estudiar filosofia, història i art. I, sobretot, el desembre

07

serà un bon temps per produir nous temes musicals. És el meu hobbie, produir música electrònica: produeixo i punxo techno/ funk, minimal o house entre d’altres.

Quines són les següents cites esportives? Quins objectius et proposes?

La propera serà Macau Grand Prix, a la Xina. Espero poder quedar entre els tres primers. Sé que aconseguir la victòria és difícil perquè serà el primer any que hi participo. És un traçat urbà molt complicat. Normalment guanyen els repetidors i no pas, els “novatillos”.

Per a qui s’ho mira de fora, el món de les carreres sembla extremadament competitiu. Has tingut aquesta sensació durant els darrers mesos ?

Sí, sempre l’he tinguda i, de fet, és una de les raons per les quals competeixo.

Quins són per a tu els referents o models a seguir ?

Sebastian Vettel i Michael Schumacher, sense cap mena de dubte.

Com és l’afició del F3? Com t’influencia a l’hora de córrer? És un món molt semblant al de la Fórmula 1. Cada equip té la seva pròpia autonomia a nivell tècnic i estratègic. L’afició m’anima i em motiva.

Quines qualitats ha de tenir un pilot de F3?

Tècnicament, ha de ser agressiu però amb molta cura i saber acabar les curses de la millor manera possible sense cometre errors propis.

Què recomanaries a les persones que es vulguin dedicar de manera professional a ser pilots?

Que tinguin talent o no, que mai no perdin la il·lusió. Sense il·lusió no es pot fer res ni arribar enlloc.

Si surts de festa amb els amics, condueixes tu?

No! No surto de festa! (Riu). Però si surto, condueixo jo normalment.

Per acabar, confessa’ns quin és el teu somni professional.

Sense cap mena de dubte, guanyar el campionat del món de Fórmula 1, però més que això, superar el rècord d’Ayrton Senna i Michael Schumacher

Irene Torra, irene@edicat.cat

08 altaveu

www.deria.cat Textos: Ferran Amado i Roger Palà Fotos: Carles Rodríguez

El Nota guanya el concurs Sona 9 El nou hip-hop en català ha conquerit el Sona 9. El Nota, de Cornellà de Llobregat, ha estat proclamat guanyador a la final de la vuitena edició del concurs. El Nota es va imposar, segons la decisió final del jurat, amb temes carregats de poesia urbana i canya ben repartida. El premi suposa l’enregistrament d’un disc amb un productor professional, una campanya de promoció a TV3, Catalunya Ràdio, Enderrock i ritmes. cat, la gravació d’un clip i una gira remunerada per concerts i festivals d’arreu del país.

Projecte Bu es va endur el Premi Joventut i Espart, el Premi Èxit. Wantun van guanyar la votació popular amb més de 16.000 vots.

Parlem amb el guanyador.

El Nota ha guanyat el Sona 9... Com ho veus?

Guanyar el Sona 9 és un marró... El que és un premi de veritat és que no ens hagin fotut fora abans.

I ara, què passarà amb El Nota?

Doncs que traurem un “Greatest Hits”, sortirem per TV3, soparem de gratis als millors restaurants de la ciutat comtal, anirem a tocar a l’Estadi de Wembley remodelat al més pur estil de Queen amb la corona, la capa i les malles de Freddie Mercury, tin-

drem problemes amb les drogues i, al final, ens separarem. Tot un clàssic modern.

Com valoreu l’experiència del concurs?

Molt positiva perquè hem pogut tocar a les sales Razzmatazz i Bikini, i a la plaça de Catalunya. A més, hem gravat un tema als Estudis Kay de Manresa. I gràcies a això, també hem pogut sonar per la ràdio. És un premi a la vostra feina com a grup?

Hem fet la nostra música i, si a la gent li ha agradat, això ja és un premi.

Veniu del món del hardcore, un gènere musical dur i exigent. Per fer rap s’han d’haver viscut altres experiències musicals?

No necessàriament, el que ho permet fer són les ganes d’escriure, ja sigui de crítica social, política o ètica o de tots els altres temes que un o una vulgui escriure.

La cultura del hip-hop a Catalunya té cada cop més adeptes. Què creus que falta per a què arribem a un nivell de qualitat i popularitat com per exemple el de l’estat francès?

El que cal és pedrera. A França, porten escoltant rap des que “Cristu” va perdre l’espardenya, i de hip-hop en català no hi havia res fins ara. Aquí ens hem hagut de conformar amb músiques “pop-rockpastelero” que no portaven enlloc, no hi ha una cultura de rap. Esperem que el rap en català cada vegada l’escolti més gent, que hi ha penya que puja pegant fort... Això només és un avís.

Viure i sobreviure en un lloc com Cornellà facilita les coses a l’hora de crear rimes?

A veure, que Cornellà no és el Bronx, eh?

Les coses al barri estan igual de fotudes que a Sants, l’Hospitalet o Sant Carles de la Ràpita, per posar uns exemples.

www.enderrock.cat

Nour En blanc

En un altre món, el de la realitat, n’hi ha que saben treballar creant un pont que uneix la realitat dels nostres carrers i la seva projecció a la nostra música. Aquesta és la fusió que requereix quedar-se “en blanc” i escoltar el segon disc de Nour. Una nova manera no només de “fer ballar el cos” sinó de posar els sentiments a flor de pell amb cants a l’amistat, l’amor, els camins, les persones...

Elisenda Soriguera

Manel Els millors professors europeus

Potser sense ni saber-ho, aquest és l’àlbum que hem esperat durant molt de temps. Primer, perquè intuíem el potencial del grup i, després, perquè ens calia una obra d’aquestes característiques per seguir amb l’evolució natural de la nostra música contemporània.

Un disc que irradia llum per tots cantons. Cançons folk d’ànima pop que ens expliquen unes històries del dia a dia amb embolcall metafòric i humorístic.

Jordi Garrigós

Aramateix 300 anys

Després d’un debut que no va acabar d’assolir les expectatives generades, Aramateix presenta un segon disc molt més consistent amb catorze cançons que tenen com a fil conductor els 300 anys d’ocupació borbònica dels Països Catalans. Ara podem referirnos al conjunt de Francesc Ribera “Titot” com d’una banda compacta. Un CD de rock amb apunts jamaicans i, alhora, una càrrega folk a base de tenora, tible i cant coral.

Roger Palà

ESEC 09

www.deria.cat

“A ESEC promovem la responsabilitat, el compromís i la lleialtat” ESEC inicialment es va crear el 1995 per la Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona, entitat fundada el 1883 i que agrupa més de 500 empreses catalanes, franceses i multinacionals. Al 2004 el grup ESC Tolouse va prendre el control de ESEC mantenint un acord de col·laboració amb la CCIFB. El Grup ESEC Tolouse va ser classificat al lloc 17 al rànquing dels millors “Masters in Management” del Financial Times el 2008.

La “Business School” és una nova oferta d’Educació Superior. De què es tracta realment?

La “Business School” és un model molt desenvolupat a França amb més de 100 anys d’experiència, és un model que teòricament va néixer de la necessitat de les empreses agrupades a les cambres de comerç. ESEC no és una escola privada, és una filial d’una Business School francesa que és un establiment públic regit, en part, amb finançament públic (els impostos que paguen les empreses), i un mètode de gestió també públic. Això fa que haguem de donar resposta davant del govern d’Estat. Fa cent anys aquesta agrupació d’empreses va demanar la creació d’un nou model d’ensenyament superior que comptés amb la formació jurídica i econòmica de la universitat. Era necessari per tenir gent més preparada per assumir els nous reptes del lideratge de negocis. La “Business School” a França atorga títols signats pel Ministeri d’Educació.

Com es tradueix això a Barcelona?

Un model on controlem plenament la pedagogia en un altre país. Per què? Doncs per assegurar la continuïtat d’un model pedagògic molt original que consisteix a

passar a la pràctica a través d’uns coneixements acadèmic forts. Com? Enviant estudiants a les empreses en períodes de pràctiques full time obligatòries per poder assolir el títol. Així, els alumnes es formen a nivell de competències i aptituds i no només en coneixements acadèmics. Aquesta és una de les grans característiques del model que oferim a l’ESEC. En temps de crisi, la formació és un valor afegit?

La formació i l’educació sempre són un valor afegit, en temps de crisi i de bonança. La formació és essencial, ja que la gent que professionalment té problemes és la que no té aquesta capacitat d’aprendre. Cal tenir present que als països d’èxit la formació és un tema primordial.

ESEC es defineix com una escola que ensenya coneixements i metodologia però sense limitar-se a acumular teories. Què vol dir això?

Quan un jove es forma absorbeix una quantitat de coneixements importants però al nostre entorn, el “management”, hi ha moltes coses que mai en una aula es podran ensenyar totalment, per exemple, gestionar un equip de cinc persones. Hi ha molts llibres sobre management però una persona només pot parlar de la gestió d’un equip, d’una companyia, quan realment s’hi ha trobat. I el repte no és gestionar econòmicament una companyia, el repte és fer treballar a la gent per a què l’acció col· lectiva tingui èxit.

Què vol dir l’èxit? És difícil definir l’èxit, ja que es pot mesurar de diverses maneres. Per mesurar

l’èxit primer s’ha de definir una escala de valors, humans, fonamentals. Un cop fet això, sobre aquesta base es pot parlar d‘èxit.

Quins són aquests valors per a ESEC? A ESEC promovem la responsabilitat, el compromís i la lleialtat. Segurament, un altre valor que s’hi relaciona amb ells és el coratge. Tanmateix, la capacitat, entesa com a aptitud a obrir-se, per a comprendre, per a escoltar a l’altre, també pot esdevenir un valor.

Com veu el potencial dels joves catalans?

Penso que la gent a Catalunya té diferents aptituds molt interessants. La primera seria per motius històrics, la capacitat d’adaptar-se sense perdre la seva essència. La segona seria una gran

capacitat reactiva de superar dificultats, que va junt amb l’altra aptitud. En comparació amb altres països, hi ha una capacitat d’adaptació molt gran. Tenen la qualitat de saber mantenir l’equilibri en el desequilibri dels temps moderns.

Abans d’acabar, voldria destacar algun altre aspecte d’ESEC? Nosaltres tenim com a meta l’“empleabilitat” en el sentit més ampli. Volem que l’alumne no només trobi una feina, sinó que, a més a més, pugui assolir personalment uns objectius d’integració al món, a la societat... En definitiva, inculcar la capacitat d’estar oberts al món i de liderar projectes.

Olivier Benielli Director d’ESEC Tolouse Barcelona Business School Diego Giménez diego@edicat.cat

10 tema del mes

www.deria.cat

Què regalem per Nadal?

Torna el Nadal i torna el debat. Segur que teniu amics que critiquen el consumisme desmesurat d’aquests dies i, al mateix temps, coneixeu gent que s’emociona especialment en aquestes dates i que, per tant, creu que cal fer tots els esforços econòmics – i energètics – per unes festes tan especials.

Ni un extrem ni l’altre. Un dels defectes que tots tenim, i que per Nadal es fa més evident, és la nostra afició a posicionarnos en un cantó de la balança. I no cal.

Si volem celebrar les festes envoltats de la família, i amics, per quin motiu no ferho el millor possible? Però, a la vegada, no és necessari reflexionar sobre com gastem els nostres estalvis i en quins productes ho fem?

Consum local Consumir als comerços que tenim més a prop, i els aliments que es conreen aquí, no és un acte ecologista. És sentit comú.

Si comprem els productes de temporada, i dels agricultors del país, estem fent molta menys despesa energètica (no cal que ens ho enviïn en vaixell o avió) i afavorim el cicle comercial que permet la supervivència d’aquest sector a casa nostra. Si comprem les joguines a la botiga del costat – sempre que ens interessi allò que ens venen – estem enfortint un teixit econòmic que no afavoreix els grans centres comercials, que no aposten per l’atenció tan personificada.

Consum necessari L’ésser humà consumeix des que existeix el mercat. Consumir és una cosa molt positiva per crear llocs de treballs, projectes empresarials i, fins i tot, relacions humanes que intercanvien idees, coneixements i inquietuds. Però hem

de començar a reconèixer que la nostra manera de comprar durant el Nadal, de forma obsessiva i sense gaire sentit massa cops, la podem canviar i començar a adquirir els nostres regals d’una manera diferent. Només ens hi hem de fixar. Regalar per regalar no és recomanable. Molts cops la persona que rep l’obsequi no el necessita i queda amagat dins d’un armari. No cal gastar-se, tampoc, una fortuna. Es tracta de, a través d’un detall, mostrar el teu afecte per algú proper. Ni tampoc es tracta d’inundar de regals els més petits. Per això, no és recomanable anar l’últim dia a buscar les nostres compres. És millor pensarho amb calma i intentar encertar. És important. Requereix un temps.

Consum ètic No només ens hem de replantejar on i com comprem. Sinó, a qui. El Nadal és l’època de l’any on es fa més despesa i si aquests diners van adreçats a qui

11

més ho necessita, doncs millor. No es tracta de fer-se el solidari, ni d’anar de bona persona. Si ho cerquem, trobarem millors regals, i segurament més econòmics, als establiments que venen objectes artesanals de països en desenvolupament. O no. O gent que ho fa a casa, però que no té els recursos per fer la despesa en publicitat que fan els grans magatzems. Sigues original, busca i no compris on tothom.

A més d’allò que nosaltres comprem, cal ser crític. Estàs d’acord amb què el teu

ajuntament hagi invertit en els llums de Nadal? Creus que hauria de posar-ne més? Menys? Preguntar-se aquestes coses, i si cal criticar-les, no ens ha de fer por. Hem de pensar que l’administració ens demana un consum responsable i nosaltres els hi hem de demanar a ells.

I gràcies a moltes d’aquestes crítiques, podem veure com alguns consistoris han racionalitzat molt més les seves despeses en aquest sentit. Es tracta de, entre tots, gaudir dels moments especials amb una mica de seny. Res més. Exactament igual que fem durant la resta de l’any.

Per damunt de tot, allò que hauríem de tenir clar és que el Nadal és una excusa per dir als que estimem que són importants per a nosaltres. I no està malament recordar-ho un cop l’any.

Sobretot si podem ajudar a que els més petits segueixin tenint la innocència que els més grans sabem que es perd. I que tant ens agradaria recuperar.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Algunes dades “Entre el 10% i el 40% de la producció d’aliments es perd sense ser consumida” FAO

“El 12% de les persones que viuen al nord d’Amèrica i Europa és responsable del 60% del consum mundial” Instituto Worldwatch

“La tercera part dels consumidors adults europeus té una adició lleu al consum” Estudi d’adició al consum de la Unió Europea

“Més del 30% de l’aigua de distribució urbana es perd sense ser consumida” Ministeri de Medi Ambient

“Cada any el mar rep 6’4 milions de tones de brossa” ONU

“Els espanyols consumeixen i contaminen pràcticament tres vegades més per damunt de la capacitat biològica del seu territori” Ministeri de Medi Ambient

* Dades recollides per http://ecologistasenaccion.org

www.deria.cat

reportatge 13

Editorials que marquen tendència Els darrers anys, han aparegut al panorama editorial estatal tota una sèrie de segells que estan marcant el ritme i creen, en molts casos, tendència literària.

Construir una editorial és una feina complexa. Cal tenir clar quin és el catàleg que es vol crear, a quin públic es vol arribar, quins recursos es tenen... Fruit d’aquesta feina, 6 editorials “independents” han estat guardonades aquest 2008 amb el “Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial”. Els guardonats han estat Periférica, Libros del Asteroide, Barataria, Global Rhythm, Impedimenta, Nórdica i Sexto Piso. Hem entrevistat dos dels seus editors per a L’Hiperbòlic i el Secundèria.

Luis Solano Editor de Libros del Asteroide www.librosdelasteroide.com Libros del Asteroide neix el 2005. Com sorgeix la iniciativa i quin balanç faria fins ara?

Muntar una editorial era una idea a la qual li havia donat voltes durant molt de temps.

A finals de l’any 2004, vaig començar a treballar en el projecte més seriosament, a contrastar les meves idees amb llibreters, amb periodistes, amb altres editors. I, als pocs mesos, vaig decidir deixar la meva feina i muntar Libros del Asteroide. Crec que en la posada en marxa de LDA hi ha molt de vocació però també, de formació, ja que segurament no hagués donat el pas si hagués tingut una altra formació i altres experiències professionals.

El reconeixement del treball realitzat per les editorials anomenades “petites”, reeditant autors a vegades oblidats i descobrint-ne nous, és cada vegada més general. Quin és el seu criteri a l’hora d’escollir els autors i /o els llibres?

Jo sempre penso que siguin llibres que un pugui recomanar als seus amics, llibres

entretinguts (que la lectura no sigui pesada), emocionants (que despertin algun sentiment en el lector) i que ensenyin, que li permetin al lector conèixer o experimentar una cosa que no sabia abans de començar el llibre. En definitiva, bons llibres.

I nosaltres intentem trobar bons llibres dins dels publicats durant la segona meitat del XX, buscant especialment aquells que per diverses raons no s’hagin publicat mai aquí o no estiguin disponibles.

Com veu la competència amb les grans editorials?

Crec que les grans editorials pensen cada vegada més en llibres dels quals es pu-

guin vendre milions d’exemplars i això ens permet, als més petits, cercar lectors una mica més selectius, més interessats en llegir un llibre que en llegir la darrera novetat o allò que està de moda. Francament, sí crec que per als llibres que nosaltres editem poden haver-hi deu, vint o trenta mil lectors. El que també sé és que no són llibres per a un milió de persones, aquest és un tipus de guerra (o un tipus de mercat, si es vol), la dels milions d’exemplars, que a mi no m’interessa, perquè aquí no està en joc la qualitat del llibre o del procés editorial, sinó un altre tipus de coses.

Julián Rodríguez Editor de Periférica www.editorialperiferica.com Periférica neix el 2006.

Com sorgeix la iniciativa i quin balanç faria fins ara?

Fins ara, jo havia “comparegut” al món editorial com a autor. Però, sobretot, diria que sóc un lector, i aquest lector que sóc ha conegut durant els darrers anys, més de deu, un bon nombre d’obres de molt d’interès que no es trobaven traduïdes al castellà. Algunes d’elles, les vaig recomanar a diferents editorials i van ser publicades. Amb altres, no hi va ha-

ver sort. Finalment, en companyia de la meva sòcia, Paca Flores, que a l’editorial s’ocupa de la gestió de comptes i de la difusió, decidim ser nosaltres mateixos els editors d’aquestes obres.

Quin és el seu criteri a l’hora de configurar un catàleg editorial?

Evidentment, el catàleg d’una editorial és el seu principal i únic valor, la seva energia i el seu aval. És igual el nom, és igual el lloc o el país des del qual edites, és igual el teu “poder” mediàtic o econòmic: per jutjar una editorial l’únic

que hem de recórrer són les línies (els noms propis, tant els “sonants” com els poc “sonants” o “assonants”) del seu catàleg. I, sobretot, la conjunció entre tots aquests noms. A tot això, alguns en diuen “perfil”, em sembla bé: el perfil d’un rostre anomenat editorial.

El primer criteri per seleccionar títols i autors és la qualitat. Publiquem allò que ens interessa i que té “sentit” dins del programa editorial que ens hem marcat.

Pretenem crear un catàleg “orgànic” (els títols per als cinc primers anys han estat elegits seguint aquesta pauta), és a dir, viu i amb obres relacionades entre sí, encara que cada lector les llegirà, per descomptat, de manera independent.

Com veu la competència amb les grans editorials?

Tenim, és clar, molts menys mitjans, i això suposa un terrible desavantatge.

Però no hauria d’utilitzar aquesta paraula: nosaltres no competim amb els grans grups, ni tan sols amb els editors mitjans o petits, o microeditores com nosaltres mateixos: simplement publiquem aquells llibres que són importants per a nosaltres i que creiem que poden interessar a un nombre suficient de lectors. No som Messies però tampoc, mercaders. Som també, ens agrada pensar, agents culturals com a intermediaris entre l’autor i el lector. Sobretot, som això: interlocutors. I la tasca d’altres editors no dificulta el nostre treball sinó que és, moltes vegades, un bon complement.

Diego Giménez diego@edicat.cat

joventut 15

www.deria.cat

Talla amb els mals rotllos “Hi ha una violència específica contra les dones, expressió de la seva situació de discriminació”.

“Talla amb els mals rotllos” és un programa de sensibilització i prevenció de les violències vers les dones, dirigit a adolescents i joves, impulsat per l’Institut Català de les Dones, la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Departament d’Educació.

La violència serveix per controlar, dominar i sotmetre persones i grups socials. A través d’amenaces o de força física, s’ha impedit a molts éssers humans poder exercir els seus drets, imposant i limitant l’elecció de formes de vida, la llibertat de moviments i la lliure expressió.

bleix mecanismes de poder consensuats (econòmics, socials, culturals i militars) a través d’una ideologia que legitima i mitifica l’opressió, opressió no només amb relació a les dones, sinó també sobre altres éssers humans que no responen al model de masculinitat.

El programa “Talla amb els mals rotllos” pretén proporcionar eines i recursos formatius a la població jove perquè esdevingui un agent actiu capaç d’impulsar estratègies de prevenció de les violències i promoure el respecte mutu entre els sexes.

“EnRaona. Talla amb els mals rotllos” L’Institut Català de les Dones (ICD) i la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, van organitzar dijous, dia 27, una jornada de debat sobre les aportacions de la cultura juvenil a la prevenció de la violència masclista.

La varen inaugurar la presidenta de l’ICD, Marta Selva, i el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí.

La jornada “Talla amb els mals rotllos. Aportacions des de la cultura juvenil a la prevenció de la violència masclista” va ser moderada per la sociòloga Anna Berga i va comptar amb la participació de l’antropòleg Manuel Delgado, l’actor Joel Joan, la cantant Mai, l’especialista en mitjans de comunciació i gènere Meritxell Esquirol, i l’es-

Dones i homes patim molts tipus de violència: econòmica, de classe, tortura, guerra… Però, a més a més, hi ha una violència específica contra les dones, expressió de la seva situació de discriminació, que s’ha emprat com a instrument per mantenir la desigualtat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones.

El fenomen de la violència vers les dones és conseqüència d’una realitat anterior, una estructura social que li dóna cabuda, i és el resultat de múltiples factors que fan que es produeixi, es reprodueixi i es perpetuï en un sistema basat en la tradició de dominació de les dones per part dels homes. Aquesta relació jeràrquica esta-

Més informació:

criptora Meritxell Martí. L’objectiu va ser mostrar experiències que estan trencant amb els models estereotipats de feminitat i masculinitat i que poden ser instruments per a la construcció de noves formes de relació entre els sexes.

La reunió van comptar també amb la participació d’entitats vinculades a la lluita contra la violència masclista i les relacions juvenils: Associació Candela per a la Investigació i Acció Comunitària; Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears; Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; Dones amb Empenta; El safareig, Grup de Dones Feministes de Cerdanyola del Vallès; Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere, i Tamaia, Dones Contra la Violència Familiar.

JOVE.CAT

16 boca a boca

www.deria.cat

“L’escola contra el món”

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Premi Extraordinari de Doctorat, va ser professor de Filosofia a la UNED de Barcelona i a l’Escola Superior de Disseny de Sabadell. Coordinador del volum La raó del mite (2000), és autor entre d’altres textos d’El procés de Sòcrates (1998), Prometeu. Biografies d’un mite (2001) i Guia per a no entendre Sòcrates (2004). Ara presenta L’escola contra el món, un llibre on Gregorio Luri es desmarca dels tòpics que hi ha al voltant del món de l’educació.

Com emergeix L’escola contra el món?

Em vaig haver de jubilar, per qüestions de salut, l’1 de setembre del curs passat.

Pocs dies després, vaig rebre una carta del Conseller d’Educació on em manifestava el seu agraïment “per tota una vida professional dedicada a fer créixer els nostres nois i noies en el pensament, en la reflexió, en l’esperit crític i en la creativitat”. En llegir-la, em vaig preguntar com sabia el Senyor Conseller que jo no havia estat un inepte. Com podia saber si compartia la seva visió sobre la meva feina? La carta m’anunciava també un regal que vaig anar a recollir de seguida. Va resultar ser un llibre titulat L’educació a Catalunya. En Salvador Cardús signava el darrer article afirmant que, respecte a l’escola, “El malestar es va estenent”. Calia prendre’s això com una imputació? En pensar sobre aquestes coses, va prendre cos el llibre.

Com has viscut el pas de l’escola moderna a la postmoderna?

A l’escola tradicional, amb tots els seus defectes, hi havia una cosa clara: que “ensenyar” era un verb transitiu. A l’escola postmoderna, allò realment impor-

tant no sembla ser què s’ha de saber sinó com fomentar la reflexió, l’esperit crític i la creativitat de l’alumne, amb la qual cosa, l’autonomia de l’aprenentatge s’ha imposat a l’heteronomia de l’ensenyament.

S’ha perdut l’autoritat del mestre o professor?

S’ha convertit en un dels dogmes de la pedagogia (post)moderna la tesi que l’alumne ha de ser el centre de l’activitat pedagògica. És una tesi discutible.

En una autèntica relació pedagògica, el centre mai no està ocupat per l’alumne, sinó per l’autoritat del mestre, capaç de guanyar-se l’atenció de la classe i d’organitzar la relació de l’alumne amb els continguts d’aprenentatge.

Per tant, la autoritat és bàsica?

Tant és així que si el mestre no té autoritat, difícilment hi ha aprenentatge.

Evidentment, estic parlant d’autoritat, no d’arbitrarietat o de força. L’autoritat docent és la capacitat del mestre per fer present el coneixement rellevant i facilitar-ne l’assimilació per part de l’alumne.

Si l’escola té conviccions sobre què és bo i què és dolent, per molt partidària que sigui de deixar que el nen s’expressi, no valorarà de la mateixa manera totes les manifestacions de la seva espontaneïtat. N’estimularà algunes i en reprimirà d’altres.

Què és l’educació de la responsabilitat i de la frustració?

No és que el fracàs em sembli especialment atractiu. Però, ja que és un company de viatge, val més aprendre a tenir-hi tractes sense gaire gesticulacions.

Els mèrits d’una persona no es mesuren

17

únicament pels seus èxits, sinó també per la seva capacitat d’aixecar-se quan cau. A això em refereixo quan defenso la necessitat d’educar en la frustració.

Què trobarà el lector a L’escola contra el món?

La preposició “contra” del títol pot tenir diferents sentits, que són els que intento posar de manifest al llibre. L’escola pot posicionar-se contra el món quan ignora la realitat i es mostra incapaç de proporcionar les eines indispensables per a la competició social que hi ha al carrer, quan educa els alumnes en uns valors que posen en qüestió tant l’esforç com la jerarquia i la selecció, quan hi ha un desacord greu entre allò que s’ensenya a les aules i allò que la societat demana.

Se situa contra el món quan no gosa aspirar de veritat a l’excel·lència i desconfia de la meritocràcia, quan viu pendent

d’uns discursos que fa temps que han deixat de tenir ressò social o quan confon la pedagogia amb una teràpia contra els mals de la vida humana, sense adonar-se que una vida sense frustracions va en contra d’ella mateixa.

Una posició a contracorrent?

L’escola es posiciona també contra la seva comunitat quan confon l’alumne amb un client i el coneixement amb l’entreteniment. Per complir fidelment la seva missió, és possible que l’escola hagi de navegar sovint contracorrent.

No s’ha de deixar arrossegar per aquelles psicologies i filosofies que fan de la frivolitat un principi i menystenen el rigor, l’esforç i l’educació del caràcter.

Diego Giménez diego@edicat.cat

L’ESCOLA CONTRA EL MÓN Gregorio, Luri Edicions La Campana, 2008 PVP 15,00€, 248 pàginess.

1a edició L’escola contra el món és una crida a l’esperança.

Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, quan els profetes de calamitats són venerats pels mitjans de comunicació, el llibre de Gregorio Luri desemmascara tòpics, asserena els ànims i predisposa a l’acció.

consum 19

www.deria.cat

A què juguem?

Sabies que....

Què fem?...

L’any 2002 un 76’3 % dels joves catalans de 12 a 16 anys tenien alguna consola. I ara... creus que aquest percentatge seria igual o que canviaria? És bo o dolent que els infants i joves juguin a videojocs? On són els límits? Qui posa en realitat les regles del joc? Sabíeu que el Codi PEGI pretén proporcionar als pares i educadors informació objectiva, intel·ligible i fiable sobre l’edat per a la qual es considera adequat un determinat producte des del punt de vista exclusiu del seu contingut? Conseqüentment, les classificacions voluntàries que ofereix el sistema presentat com un instrument del Codi no fan referència, en cap cas, a la dificultat del joc o la capacitat necessària per jugar-lo.

A les imatges següents, hi trobaràs videojocs per a una edat determinada i imatges de joves amb edats diferents. Sabries dir quin joc és adequat per a cada jugador? Relaciona les imatges per mitjà de les lletres i dels números.

Font: La influència de les tecnologies de la informació i comunicació en la vida dels nois i noies de 12 a 16 anys. Institut d’Infància i Món Urbà. 2002.

VIDEOJOCS

JOVES

Pensa en....

A

1

B

2

C

3

D

4

Jugar és molt entretingut però es important reflexionar sobre la importància del control sobre el contingut.

Sabies que aquest codi reflecteix el compromís i preocupació de la indústria del programari interactiu per informar al públic general sobre el contingut dels productes de programari interactiu d’una manera responsable? Tanmateix, aquest Codi pretén garantir la conformitat de qualsevol activitat de publicitat, comercialització o promoció dels productes de programari interactiu amb la finalitat bàsica d’informar al públic sobre el contingut dels productes de programari interactius d’una manera responsable.

D’aquesta manera, el codi reflecteix el compromís adquirit per la indústria del programari interactiu de no posar al mercat productes que puguin atemptar contra la dignitat humana.

Llegenda Conté representacions violentes

E

5

Conté paraules malsonants Pot espantar o fer por a nens i nenes més petits.

Conté representacions de cossos despullats i/o comportaments o referències sexuals

F

6

Fa referència o mostra l’ús de drogues Conté representacions o material que pot afavorir la discriminació

Aquesta activitat està basada en el taller “A què juguem” que es realitza a l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum.

www.consum.cat

Fomenta el joc o ensenyen a jugar

Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 A/e: aula.consum@gencat.cat

20

GUI A JOVE NIT

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

EDUCACIÓ

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).

Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

El futur a l’empresa

EDUCACIÓ

La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

EDUCACIÓ

Turisme, una opció amb futur

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

EDUCACIÓ

MODA

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

T’agrada el Turisme?

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la diplomatura en Turisme.

Una borsa de treball amb més de mil ofer tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja ober ta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.

IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208.

Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

publicitat@edicat.net

www.deria.cat

sexualitat 21

Em fa mal el cap...

Em fa mal el cor La Laia i en David surten junts des de fa dos anys. La Laia s’estima moltíssim en David, ell ha estat el seu primer xicot però, de vegades, pensa que ell fa coses que no li resulten agradables i creu que no són normals. Sovint ho ha comentat amb les seves amigues, i totes elles creuen que en David és bon noi però que fa mal a la Laia i que aquesta relació és insana.

Sovint, moltes persones es veuen involucrades sense saber-ho en relacions que no són sanes, que les fan insegures i infelices. Però l’amor cap a l’altra persona no deixa veure fins a quin punt una relació pot o no fer mal. Una relació insana no és només aquella en la qual hi ha infidelitat o maltractament físic. Hi ha molts altres aspectes que han de servir

com a senyal d’alerta d’estar involucrat en una relació sentimental que no produeix felicitat.

La falta de respecte cap a la parella és una prova molt clara però, a vegades, poc visible de relació insana. Què és una falta de respecte? Quan se sap que s’està faltant al respecte? Una falta de respecte són tots aquells comentaris que fan sentir malament per qualsevol motiu. Generalment, estan relacionats amb la manera de ser i de fer de la parella. Comentaris del tipus “vesteixes així per a què altres nois et mirin” o “no dius més que ximpleries” són comentaris que poden fer mal i que suposen una falta de respecte. Els insults, les burles, les humiliacions o els comentaris despectius són faltes de respecte.

També hi ha comportaments que poden molestar la parella i que poden suposar perdre-li el respecte. Fer o dir qualsevol cosa que faci mal ha de ser un aspecte a tenir en compte. Per exemple, explicar intimitats als amics, coquetejar amb altres nois, riure de l’altra persona, etc. I, evidentment, dir mentides o amagar coses també és un senyal que alguna cosa no funciona bé.

Moltes vegades, quan la parella ja fa un temps que esta junta, es qüestionen molts aspectes sobre la relació. I això no té perquè ser negatiu, sinó al contrari, els dos membres de la parella poden ratificar que es troben molt a gust junts i que estan molt bé amb l’altre. Però, en parelles que fa temps que estan junts, pot donar-se el cas que, tot i que no és habitual, es comencin a intensificar les

crítiques cap el comportament de l’altre, la seva manera de vestir, les seves amistats, la seva família, etc. No s’ha de perdre de vista la realitat i, en aquests casos, s’ha de valorar si la parella ha canviat de cop i volta o si sempre ha estat així. Si sempre ha estat de la mateixa manera, potser està succeint alguna cosa en nosaltres i les faltes de respecte cap a l’altre o cap a nosaltres han de ser interpretades com problemes que cal solucionar.

Què passa si la parella reitera les seves faltes de respecte i, en realitat, ha estat sempre així? En aquest cas, l’aspecte positiu és adonar-se de l’existència d’aquest problema i saber posar fi a una relació que causa malestar i patiment.

Normalment, la persona que es comporta d’aquesta manera no acostuma a reconèixer el seu mal caràcter ni el seu mal comportament. Això no vol dir que allò que fa està bé.

Una relació de parella ha de ser una relació amb una persona que agrada, que atreu físicament i que, a més, és algú en qui confiar, en qui trobar suport, algú que ha de fer costat i, per tant, ha de donar estabilitat, felicitat i amor, i no patiment o angúnia.

En qualsevol cas, tot es pot parlar en una parella i si hi ha comportaments de l’altre que no ens agraden, cal comentar-los i posar solució al problema. Però si l’altra persona no vol o no pot fer res per canviar, potser ha arribat el moment de qüestionar-se què esperem i què volem d’una relació de parella.

Laura Cerdan, psicòloga

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

22 cultura

www.deria.cat

RECOMANEM

AGENDANADAL2008

LLIBRES RECOMENATS PER: 100 anys d’esquí a Catalunya

Quiet Màrius Serra Empúries

“Quiet és la narració de la vida al costat de mon fill Lluís, que va néixer fa vuit anys amb paràlisi cerebral, un estat que sovint ens exposa als fiblons del dolor, però en què predomina la joia. La narració desemboca en un foliscopi que ens permet veure’l córrer gràcies a una il·lusió òptica.”

Passions de neu Antoni Real 232 pàgines 43 euros

Els primers esquiadors catalans van ser autodidactes. Van aprendre a base de patacades i sense que ningú els ensenyés. Cronistes de l’època asseguren que el primer dia d’esquí als Rasos de Peguera va ser una jornada plena de caigudes i decepcions. Cent anys després, l’esport blanc s’ha convertit en un dels principals motors econòmics de les comarques dels Pirineus.

Dia: fins al 4/1/2009 Dies: a partir de l’1/1/2009

‘Millor que nou, 100% vell’

CINEMA

Forasters

La classe (Entre les murs)

Ventura Pons

Laurent Cantet

Després de Carícies i de Morir (o no), Ventura Pons ha tornat a adaptar al cinema un text de l’escriptor i dramaturg català Sergi Belbel: Forasters, protagonitzada per Joan Pera, Anna Lizaran, Abel Folk, Manel Barceló, Pepa López, Dafnis Baldufa i Roger Príncep.

Les cultures i les actituds s’enfronten a l’aula, microcosmos de la França contemporània.

Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d’arrel l’entusiasme d’un professor que no cobra gaire. La franquesa de François sorprèn els seus alumnes, però el seu estricte sentit de l’ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.

MISCEL·LÀNIA Google Street View

Disfruta&Verdura

maps.google.es

disfrutaverdura.com

Una vegada més, Google no es cansa de sorprendre’ns. Aquest cop, amb una versió molt acurada del Google maps que ens proporciona, mitjançant l’Street View, un recorregut virtual amb fotografies reals per la teva ciutat on et pots moure per allà on vulguis.

Us presentem en aquest número una proposta sana per vigilar la dieta. Disfruta&Verdura és una cooperativa integral que, recolzantse en el coneixement del camp, ofereix productes de qualitat difonent una cultura de l’alimentació.

Campanya.- Un dels primers objectius del Programa Metropolità de Residus Municipals (PMGRM) és la prevenció de residus. Per aquest motiu, l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMA) està duent a terme una campanya per tal d’allargar la vida dels objectes: “Millor que nou, 100% vell’. La idea principal que es vol difondre és que un objecte nou no és millor que un de vell. Per aquest motiu, promocionen les reparacions dels objectes i la compravenda de segona mà per tal que els objectes que ja no utilitzem tinguin un nou propietari.

Lloc: Número 62 Zona Franca, 16-18-lb Sants-Montjuïc +info: 935069566

Dies: fins al 4/1/2009

Aloma de Mercè Rodoreda, a càrrec de Dagoll Dagom

Teatre.- Amb: Ferran Frauca, Gisela, Carlos Gramaje, Josep Julien, Henry Lardner, Anna Moliner, Júlia Möller, Cesco Nel·lo, Pol Orrit, Marc Pujol, Carme Sansa, Anabel Totusaus. Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Dagoll Dagom.

Lloc: Teatre Nacional de Catalunya Pl. Arts, 1 - Eixample +info: www.tnc.cat

“Alphonse Mucha (1860 - 1939) Seducció, modernitat i utopia” Exposicions.- L’obra convida a l’espectador a reflexionar sobre les complexes relacions entre l’art modern i el “kitsch”, entre utopia i comerç, entre individualitat creadora i projecte col·lectiu. En definitiva, sobre les funcions, els objectius i les estratègies de l’art modern.

Av. Marquès de Comillas, 6-8 Sants-Montjuïc +info: www.laCaixa.es/ObraSocial

Dies: fins al 6/1/2009

Avets de Nadal amb enllumenat sostenible, “1 arbre= 100W”

Ciutat.- Barcelona compta a partir d’ara amb una nova il·luminació nadalenca totalment sostenible i eficient que, a, la vegada, servirà per conscienciar la població. L’estalvi energètic és el protagonista de 6 estructures d’acer de prop de 12 metres d’alçada i 5 de diàmetre en forma d’arbre que demostren que és possible aconseguir un efecte ornamental de manera eficient. Es transforma un element tradicional i plenament integrat a les festes nadalenques, l’avet, en un nou element amb missatge de sostenibilitat que també cerca la participació ciutadana. +info: www.bcn.cat/nadal

Dia: fins al 08/01/2009

“Llibres recreats - escultures d’Armando Gaviglia”

Exposicions.- Armando Gaviglia transforma els llibres destinats a la mort segura donantlos nova vida. Els hi afegeix elements i obre en ells finestres i escales com a porta d’accés al coneixement. A l’exposició, fotògrafs, escriptors i els mateixos visitants es citen interactuant a través de testimonis, vídeos, performances i debats oberts.

Lloc: Biblioteca Jaume Fuster Pl. Lesseps, 20-22 / Gràcia +info: www.bcn.cat/biblioteques

23

HISTÒRIES...

Dies: fins al 11/1/2009

La revolta poètica de les titelles

Teatre.- La Revolta Poètica de les Titelles torna a instal·lar-se a l’Espai Brossa a l’època nadalenca. En aquesta ocasió, és la Cia. Jordi Bertran qui ens acompanyarà, amb tres espectacles diferents, per homenatjar la figura de Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort amb un dels gèneres parateatrals més estimats pel poeta i, també, per recordar la important aportació de H.V. Tozer, de qui Jordi Bertran és continuador.

Una manera nova de veure el món i de relacionar-se amb les coses. Aquest és el deute cap a l’excepcional titellaire Tozer, que va sembrar a la nostra cultura una llavor inaudita.

El Brossa Espai Escènic C. Allada Vermell,13.

08003 BARCELONA Telèfon sala teatre: 93 310 13 64 Telèfon oficines: 93 315 15 96 +info: http://www.espaibrossa.com

Dies: 28/1/2009

THE STRANGLERS Greatest Hits

Concerts.- Trenta anys de carrera, mil i una reinvenció sense perdre mai la seva essència. El grup el van formar Jet Black, Jean Jacques Burnel, Hugo Cornwell i Dave Greenfields el 1974.

Aviat, les seves lletres absurdes i irreverents, i la seva personal barreja d’actitud punk i elegància new wave, van fer d’ells una banda de culte.

Lloc: SALA 1 C. Almogàvers, 122 - Barcelona +info: http://www.salarazzmatazz.com

Era un “babbitt”?

Encara que, en general, menyspreava els premis literaris (fins i tot havia rebutjat el Premi Pulitzer que li havia estat concedit el 1926 per la seva novel·la El doctor Arrowsmith), el cert és que, el 5 de novembre de 1930, Sinclair Lewis va rebre i va acceptar el premi Nobel de literatura. I, de fet, va ser el primer nord-americà en obtenir aquest guardó.

Lewis havia nascut el 7 de febrer de 1885 a Minnesota i, des de ben aviat, s’havia interessat per la lectura i l’escriptura. Així, el 1908, en llicenciar-se a la Universitat de Yale, va iniciar la seva carrera com a escriptor i dramaturg. Al principi, conreava la poesia romàntica i, després, la novel·la del mateix gènere sobre dames i cavallers.

Però, ben aviat, va anar deixant enrere aquesta mirada romàntica i va evolucionar cap a una visió molt més realista, fins al punt de resultar, ben sovint, amarga.

Les punyents temàtiques dels seus textos van des de la falta d’idealisme científic que de vegades es pot trobar al món de la medicina, El doctor Arrowsmith (1925), passa per la hipocresia d’un líder religiós infiltrat a l’església protestant, Elmer Gantry (1927), fins a la hipotètica situació d’una revolució que situaria els Estats Units sota control feixista, Això no pot passar aquí (1935). Un conjunt d’obres que van canviar molts dels estereotips que existien sobre la societat dels Estats Units.

I, de fet, Sinclair Lewis ha estat un referent imprescindible tant per les seves temàtiques com pel seu estil naturalista.

Dia: fins al 14/1/2009

Flux 2008.

Festival del vídeo d’autor

Projeccions.- Autoretrats d’autors de vídeo vinculats a la ciutat de Barcelona.

Lloc: CaixaForum Centre Social i Cultural Av. Marquès de Comillas, 6-8 Sants-Montjuïc +info: www.laCaixa.es/ObraSocial

En realitat, la seva aportació al món de la literatura no es queda tan sols en la manera de veure la vida americana, sinó que, amb la publicació el 1922 de Babbitt, introdueix aquest neologisme al vocabulari. Aquesta obra va suscitar molta polèmica, ja que Sinclair defineix l’home nord-americà contradictori, que creu en projectes que mai porta a terme però que, alhora, encarna el sentit comú. La paraula “babbitt” significa aquest prototip de l’home nord-americà de classe mitjana.

El 1951, mor a Roma pels efectes devastadors de l’alcoholisme.

Oriol Junqueras

Helena Moliné