Secundèria 133

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

març 2009 - any 14 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

Toni Albà, la necessitat del bufó

Torna “Joves i Conducció” | Mevlana, un cant a la tolerància

número

133

02 nosaltres

www.deria.cat

Editorial

illustració

Un únic missatge Totes les religions, les creences i les cultures cerquen, en última instància, les mateixes coses. Alguns posen èmfasi en la identitat del grup al qual es pertany, altres en l’harmonia entre allò material i allò espiritual i altres en un missatge que afavoreixi l’amor. Els diferents tipus d’amor. Però, en essència, tothom cerca la felicitat a través d’una vida allunyada de l’agressivitat, la crueltat i els diversos tipus d’injustícies. Que un grup, normalment reduït, utilitzi un text simbòlic – com ho són tots els religiosos – per aprofitar-se de la ignorància de qui pateix la pobresa més absoluta, no és culpa de la religió en sí. Com no és culpa del futbol que existeixin personatges que vulguin portar la violència als terrenys de joc. Això, després del que ha passat a Gaza, és molt important tenir-ho clar. I és que, des d’uns anys ençà, no pocs han sigut els que han volgut criminalitzar el món àrab per, així, poder cometre tots els excessos que han volgut. És precisament per aquest motiu pel qual obrim aquest número del Secundèria apropant-nos a la figura de Mevlana, un místic del segle XIII molt important dins de l’Islam, i que va insistir en un únic missatge molt clar: la tolerància il·limitada entre tot tipus de gent. Potser la figura d’aquest filòsof sufí ens serveix per entendre que ningú es pot apropiar de la fe de ningú, i que, contra més coneixem a l’altre, menys murs haurem de construir, siguin mentals o no. Però, per desgràcia, de murs encara n’hi ha molts al món. Un dels més amagats, i del qual ens hauríem d’avergonyir més, és el de la Fam. Ara, Mans Unides, amb la col·laboració d’aquesta revista, distribueix un còmic on ens intenta explicar la situació actual en aquest sentit, i què podem fer per canviar-la. I, per sort, sempre es pot fer quelcom. Encara depèn de nosaltres.

per Marc Benítez

SUMARI

MARÇ2009 / 133 2 - nosaltres

8 - mans unides

12 - joves i conducció

3 - la imatge

9 - altaveu

14 - joventut

Un únic missatge Llibres i bicicleta

Per què hi ha rics i pobres? M’en torno a Sau, el tribut

5 - ficcions

Torna Joves i Conducció

“Lliga’t a la música” amb Joventut

18 -lamalla

Segona edició de Netreporter, el concurs de blocs a la xarxa

20 - guia jove

16 - boca a boca

Més de 900 joves atrapats per l’aventura de crear històries

Entrevista amb Àlex Terés i Jordi Segarra, assessors de Barack Obama

22 - recomanem i agenda

6 -el convidat Toni Albà

10 -tema del mes

23 - històries de catalunya

Mevlana, un cant a la tolerància

Rapsòdia d’un blues blau

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www. deria.cat www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

www.deria.cat

la imatge 03

Llibres i bicicleta Autor: El pingĂźĂ v/n

www.deria.cat

ficcions 09 05

Més de 900 joves atrapats per l’aventura de crear històries Fa tot just quinze dies que el concurs Ficcions ha engegat la seva tercera edició i ja compta amb més de 900 participants registrats de tots els racons dels territoris de parla catalana. Si t’agrada escriure i t’engresca que els altres ho llegeixin, encara ets a temps de participar a Ficcions, l’aventura de crear històries. Qui no s’arrisca, no pisca, diuen. I en aquest cas val molt la pena fer-ho: hi ha ordinadors portàtils, iPods i molts més obsequis per guanyar! Aquesta arrancada fa preveure que, encara amb gairebé un mes per endavant per fer el registre i per publicar el primer capítol, la tercera edició superarà el miler de participants que va tenir l’última edició. D’aquesta manera, amb la vostra participació Ficcions es consolida com l’espai de trobada a la xarxa dels joves

estudiants amb afició a l’escriptura i inquietuds literàries. El funcionament del concurs és molt senzill: una vegada hagis accedit al web –www.ficcions.cat– has d’escollir un dels cinc inicis d’història que s’hi proposen. Segurament et són molt familiars, perquè són textos extrets d’Ostres tu, quin cacau!, de Maite Carranza; Què farem, què direm?, de Pep Coll; No se sap mai, d’Imma Monsó; Sang de la nostra sang, de Sergi Pàmies i Gràcies per la propina, de Ferran Torrent. Un cop triat el teu inici, ja pots fer el registre. Recorda que pots participar individualment o en grup de fins a tres membres. A partir d’aleshores, ja pots començar a pensar, inventar i crear la teva història, de la qual n’hauràs de publicar un capítol al web cada quinze dies. A més, al web hi trobaràs notícies,

entrevistes i enllaços d’interès i sortejos de diferents obsequis (llibres, entrades de cinema i a parcs d’atraccions, CDs, etc.). El concurs començarà el 2 de febrer i s’acabarà el 20 d’abril i la participació pot ser individual o en grups de fins a tres persones; tots els estudiants que estiguin interessats a participar-hi ja poden triar el seu inici i registrar-se al concurs. La tercera edició arriba carregada de novetats. A més a més dels premis als guanyadors, finalistes i els setze premis territorials, es preparen també tot de novetats, com una gran trobada de cap de setmana amb escriptors a principis de maig a les terres de ponent. Irene Torra, irene@edicat.cat

Si en voleu saber més, feu un cop d’ull a: www.ficcions.cat/ficcions

06 el convidat

www.deria.cat

Toni Albà, bufó

“El bufó és qui assenyala el poder” Plou. Hem quedat a Barcelona Televisió però el fotògraf arriba tard. El Toni Albà, per comptes de fer mala cara pel retard, comença a imitar tot tipus de personatges. Riem sense parar durant 15 minuts, fins que comencem l’entrevista. Però res canvia. Aquest amant del teatre, encara que s’ha fet més conegut gràcies a la televisió, porta més de 25 anys omplint escenaris arreu del món. Potser perquè s’interpreta a sí mateix, perquè quan fa que riu, riu de veritat.

Després d’estudiar al Timbal (1979) i a l’Institut del Teatre (1980), te’n vas a formar-te a París, a l’École de Théatre Jaques Lecoq (1982). Com recordes aquella època? Professionalment, la recordo com l’època més productiva de la meva vida. Allà vaig aprendre tot allò que sé. Vaig descobrir moltes coses i vaig conèixer molts professionals. Imagina’t, amb 21 anys te’n vas a París... En aquella època, la ciutat estava plena de teatres.

El Toni Albà, com es defineix a sí mateix? Actor, home de teatre, imitador, clown, pallasso, bufó? Una mica de tot. Però jo sóc home de teatre perquè escric, dirigeixo, actuo, produeixo...

Tot just acabar d’estudiar, ja formes una companyia pròpia, no? Com són els primers espectacles? El primer espectacle que vaig fer a França va ser Le maitre m’a dit... que va escriure un company de l’escola. Després, amb un altre alumne, vam fundar una companyia amb la qual vam fer l’obra Opération Fu.

Tens algun còmic com a referència? Molts. Sobretot, Charles Chaplin. I Buster Keaton, Charlie Rivel, els germans Marx...

Obra amb la qual, durant 8 anys (19851993), recorres tot el món. Quin és el lloc més estrany on has actuat? Sí, vam estar a fins a 29 països diferents. Jo recordo molt quan vam estar a l’Àfrica. Un cop vam fer un gag on fèiem veure que pujàvem una escala mecànica i, és clar, no es va entendre. Només n’havien vist a la televisió. Però la resta de l’espectacle agradava molt i ho entenien a tot arreu. De què riuen més els catalans? Als catalans, no els agrada la sal grossa. Volen cercar la sal fineta... L’humor blanc agrada a tothom, però els catalans cerquen les segones i terceres intencions. Hi ha humor intel·ligent o tot l’humor és intel·ligent? Tot l’humor és intel·ligent. Altres animals, com els ximpanzés o els orangutans, tenen capacitat per riure. Però només riuen si els fas pessigolles. L’ésser humà és l’únic que riu recordant o fent ironia. Per tant, l’humor forma part de la intel·ligència, sí.

Per què és tan necessari l’humor per als humans? Podríem buscar moltes raons. Perquè ens fa fer conscients de moltes coses, perquè ens fa tenir sensacions molt semblants a la felicitat... Però penso que el més important és que l’humor allò que fa és aturar, una mica, el viatge que tots fem cap a la mort. I, en pocs anys, tornes a Catalunya. L’estiu de 1983 substitueixes Paco Mir a Manicòmic. Recordes quan el Tricicle et va trucar? Sí, i tant. Jo ja els coneixia. Vam estudiar junts al Timbal i a l’Institut del Teatre. Jo venia de vacances a Catalunya i em van trucar. En pocs dies, ja estava a l’escenari. Vaig arribar amb unes melenes... Vam riure molt. Quan vas marxar fora, sempre tenies al cap tornar? No. No tenia res al cap (riu). Em van proposar fer un espectacle en acabar i al final em vaig quedar 11 anys en total. Parlem de la figura de bufó. Creus que avui segueix sent tant necessària com fa uns anys? L’humorista ha de tenir un paper reivindicatiu? Jo penso que sí. El bufó és qui assenyala el poder. I el poder és molt gelós. Sempre intenta mantenir-se. Lluita per això. És molt important que algú els assenyali els defectes i el públic rigui d’això. Sinó, si no permetem la presència del bufó, el poder començar a crear tabús.

Tal com raja Lloc i data de naixement: Vilanova i la Geltrú, 13 d’agost de 1961 Un grup de música: Estanislau Verdet Una pel·lícula: La trilogia d’El Senyor dels anells. Un llibre: El alma está en el cerebro, d’Eduard Punset. Plat que cuines millor: El xató de Vilanova. Una mania: Tancar-ho tot amb clau. Una qualitat: Diuen que sóc un pesat. Massa treballador. Un somni: Que d’aquí dos mesos neixi el fill que espero i tot vagi bé. On t’agradaria anar de viatge? Tornar a l’Àfrica, per exemple. Tens fama de ser molt... Pesat.

Has tingut algun problema de censura? He tingut intents de censura. I m’han arribat a suspendre una actuació. En un acte on es reclamaven els papers de Salamanca, vaig fer de rei dient “Visca Catalunya lliure”. I, és clar, no va agradar segons a quins sectors. Fins i tot, vaig rebre amenaces... Parla’ns de com és el procés de creació? Ets metòdic? No sóc gens metòdic. Vaig escrivint allò que em ve al cap. Sempre porto una llibreta i vaig apuntant idees, personatges... Encara que havies fet televisió molt abans, amb Emilio Aragón (1993), quan et coneix el gran públic a Catalunya és quan fas el programa “7 de notícies”. Com entres en contacte amb El Terrat? Jo coneixia El Terrat de veure’ls a la televisió i escoltar-los a la ràdio. I m’agradava molt allò que feien. Els anava seguint i arriba un dia i em truquen i em diuen “Escolta, volem fer alguna cosa amb tu. No sabem què, però...” I vam tenir la sensació de ser del mateix tipus de gent. Ens agradaven les mateixes coses. I vaig començar a imitar a diversos personatges... Com va sorgir la idea d’imitar el rei? Ja estàvem fent “7 de nit”. Vam marxar de vacances a Menorca i, el primer dia, ens

vam trobar amb en Toni Soler. Vam anar a sopar i, fent broma, va sorgir la idea. Alguns dels teus personatge més recordats són el rei o el Papa. Què tenen que arriben tant al públic? Suposo que perquè no són, només, una imitació sinó, una caricatura. A mi, m’agrada més aquest registre, exagerar el personatge fins fer la transposició. Aquest és el joc que més m’interessa. Ara parleu del naixement de Jesús a l’obra El Messies, on actues junt al Fermí Fernández. Explica’ns una mica l’obra i què hi pot esperar l’espectador? El Messies, quan la vam llegir en Fermí Fernández i jo, vam tenir la impressió que estava feta per a nosaltres. De fet, no és res més que explicar la història del Messies interpretant tots els personatges. És un joc de clown, amb el pallasso seriós i el menys intel·ligent. Sembla que hi ha molta complicitat entre vosaltres. Com us podeu aguantar el riure? No podem (riu). És molt difícil. Intentem no mirar-nos massa a la cara perquè sempre estem rient. Però és que és impossible... Impossible... Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Iván Giménez

deria.cat Dèria.cat estrena nou portal:

la versió digital de les revistes per a joves Secundèria i L’Hiperbòlic. Els nostres objectius són entretenir, facilitar la participació i fomentar l’esperit crític.

Concursos i Sortejos Participa i Guanya!!!

Ara ja pots baixar-te les nostres revistes amb entrevistes, fotos...

08 mans unides

www.deria.cat

Per què hi ha rics i pobres? Quina pregunta més tonta, oi? Doncs no, no ho és tant, de tonta. Saps quins són els ODM? Saps quin és el percentatge de nens explotats al Tercer Món? Saps com són l’estat de la pobresa i la fam al món? Doncs ara ho tens més fàcil per informar-te ja que Mans Unides ha creat el còmic Què està passant?, que vol sensibilitzar sobre les causes de la pobresa i sobre la importància d’assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni. El còmic és obra del periodista i dibuixant Alfons López i està adreçat a joves d’entre 15 i 18 anys. Alfons, com sorgeix l’idea del còmic? No és fàcil intentar resumir en un còmic quines són les causes de la pobresa i la fam al món. No obstant això, ho he intentat perquè val la pena que els adolescents del present, que són el futur de la nostra societat, sàpiguen ja, des d’ara, com funciona realment el nostre planeta. Per això, al còmic de Mans Unides, he utilitzat una de les vies que ells més aprecien, l’humor, i en un dels formats que més els atreu: els còmics. A més a més, he contextualitzat la trama del còmic en un món que els hi és molt atractiu: el de l’esport. Així, la història comença en un partit de bàsquet.

Què està passant al món? Amb la despesa militar mundial, 1.300.000 milions de dòlars, es podria cobrir 26 vegades la quantitat que la FAO demana per eradicar anualment la fam al món. No obstant això, 963 milions de persones pateixen fam al món! A part, hi ha uns 2.700 milions d’éssers humans que viuen en la misèria total: sense feina, sense aliments suficients, sense un sostre decent, sense aigua potable, ni escoles, ni hospitals, ni…

Si no vols viure indiferent, posa’t les piles i actua! Assabentat de què està passant al món a Internet, llibres, premsa i... jugant a www.unjocperillos.org. Pots jugar sol o en grup, i afegir les teves pròpies preguntes a aquest joc, un trivial que també és un manual per a què no t’enganyin.

Si no fos...

En canvi, al 2007, un alt executiu d’una de les 15 més grans empreses dels Estats Units cobrava 500 cops més que un treballador mig (al 2003 aquesta diferència “només” era de 300 cops).

ES DISTRIBUIRAN 60.000 EXEMPLARS DEL CÒMIC QUÈ ESTÀ PASSANT COM A SUPLEMENT DEL

va existir la propietat, és a dir, no hi havia rics ni pobres. Però, farà uns 10.000 anys, alguns grups d’humans van deixar d’anar amunt i avall per caçar, recol·lectar o pescar, es van fer sedentaris i van aprendre a conrear la terra i a domesticar animals. Fins aquell moment, l’espècie humana era com les altres. “No hi ha animals pobres”, va aparèixer la riquesa. I amb la riquesa, va sortir l’aportació cultural més exclusiva de l’espècie i que ha condicionat el món des de llavors: la cobdícia.

SECUNDÈRIA A INSTITUTS DE TOT CATALUNYA

I com va començar tot? Durant quasi 200.000 anys, que és quan va aparèixer l’espècie homo sapiens, no

Per fer front a tot això, 189 països a l’ONU van posar en marxa l’any 2000 els Objectius del Mil·lenni (ODM). El primer objectiu dels ODM és reduir a la meitat el percentatge d’humans que pateixen fam.

Fa 50 anys, Mans Unides va néixer amb el lema “Declarem la guerra a la fam”. 50 anys després, han de continuar la seva lluita contra la pobresa perquè la fam augmenta en lloc de disminuir. I això s’ha de canviar. Si no fos pels seus socis i donants, Mans Unides no podria fer cada any més de 800 projectes de desenvolupament a l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Són projectes agrícoles, educatius, sanitaris, socials i de promoció de la dona que milloren les condicions de vida de centenars de milers de persones. 800 projectes cada any semblen molts, però no n’hi ha prou. Queda molt per fer.

Però no anem bé... Durant els anys 2007 i 2008, més de 100 milions d’éssers humans han anat a fer més grossa la llista dels que pateixen gana per causa de la pujada de preu de les primeres matèries. I uns 73 milions depenen directament de l’ajuda humanitària per poder menjar. En part pels biocombustibles. La suposada gran troballa dels EEUU i Europa per substituir a poc a poc el petroli i el seu CO2 (causant del canvi climàtic) per combustibles extrets de cereals, ha fet que es deixin de vendre bona part d’aquests productes en el mercat alimentari humà per passar a alimentar els nostres automòbils, mercat que, naturalment, paga més bé. Això suposa el 30% de l’encariment mundial d’aliments. Pots descarregar-te el còmic a www.mansunides.org

www.deria.cat

altaveu 09

www.enderrock.cat

M’en torno a Sau, el tribut Sau forma part de l’imaginari col·lectiu. Seguidors i detractors, tothom en coneix les seves cançons. Com retre un tribut a una de les bandes històriques del rock en català? Amb motiu del desè aniversari de la mort de Carles Sabater, Enderrock ha impulsat un recopilatori amb una selecció de bandes joves que han revisat la discografia de Sabater & Sala i l’han adaptada al seu univers. De manera desinteressada, s’han gravat els catorze temes de Me’n torno a Sau. Alguns del col.laboradors ens parlen del tema que han triat. L’ANA ÉS UN KOALA, “Tu encens el meu foc” A aquest trio li agraden els reptes: “Hem triat aquesta cançó perquè, tot i estar força allunyada del nostre registre, tenia possibilitats de mutar i fer-la virar cap a un terreny més nostre”. Així miren d’aprendre de “la força i del carisma de Carles Sabater” per fer-se seu el foc de Sau i reconvertir-lo al pop dels Koales.

EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC, “Boig per tu” Van decidir versionar aquest hit (inclòs al seu segon senzill) per “fer la guitza al poble català”, i sense adonar-se’n se’l van fer seu passant-lo pels ritmes caribenys. Per als Badabadocs, Sau són “un forat negre a la història dels Països Catalans que ens ha acabat xuclant”... I que xuclin! BIKIMEL, “Envia’m un àngel” “He buscat textos que no se’m fessin estranys i els pogués cantar com a dona”, raona Bikimel sobre la tria del seu tema, “Envia’m un àngel’, que ha decidit “portar cap a un estil més càlid i tranquil”. I sobre Carles Sabater? “Com a cantant, té una tessitura bastant àmplia, crec que la seva interpretació abocada era un dels grans pilars del grup.” LA BRIGADA, “Si un dia he de tornar” “N’hem fet una adaptació per cantar-la

a la vora del foc amb amics”, expliquen els vilanovins. Així han enfocat el tribut a Sau, una banda que, segons consideren, “va formar part d’una generació que va saber atreure un públic majoritàriament adolescent al consum massiu de música en català. Les noves collites de pop tenen públic minoritari, més culte pel que fa a referents però adult i no tan entusiasta, si ho comparem amb els precedents”. IX!, “Tanca els ulls” “No sabíem que Sau tenia una cançó de bressol i, com que és un tema tan despullat i alhora popular, ens deixava moltes opcions per fer-ne una revisió”, comenten els Ix!. I per fer-se-la encara més seva, han utilitzat “els instruments no-rock per tal de fer-ne una cançó de bressol senzilla, però galàctica...”. LA PUERTA DE LOS SUEÑOS, “Tren de mitjanit” “És molt més que un dels temes més emblemàtics de Sau”, confessen els músics de La Puerta de los Sueños. “Les imatges que fan servir ens semblen especialment boniques. La cançó fa una descripció brillant d’un estat d’ànim que regeix bastant la vida de molts artistes: la insatisfacció i la solitud com a fruit d’un esperit llunàtic, apassionat.” ROSA-LUXEMBURG, “És inútil continuar” “És un temàs! I la lletra també és força

rosaluxemburguesa, per allò del desamor, el desengany i l’autocompassió barata que tant ens agrada”, comenta Pol Fuentes. Aquests roquers han mirat de respectar l’original “mantenint l’essència i tornant-la a produir des del present, afegint-li l’agressivitat que Sau no tenien i nosaltres, com a éssers virils exemplars, sí que tenim. Hi ha molts números que, a la nostra versió, allò que en l’original era titllable d’ensucrat esdevingui potencialment gai!” MIQUEL ABRAS, “Només ho faig per tu” “La lletra parla d’un amor molt intens, amb punts de molt de romanticisme.” Aquesta és una de les raons per les quals el bisbalenc ha elegit “Només ho faig per tu” i se la fa seva: “La versió comença amb uns arranjaments de guitarra acústica d’Àlex Rexach. Després Carlus Ramió al baix i Roger Guàrdia a la bateria entren a la meitat de la cançó per fer que acabi de créixer”.

10 tema del mes

www.deria.cat

Mevlana, un cant a la tolerància Després del atemptats de les Torres Bessones a Nova York i de la tragèdia de Madrid, molts han volgut associar la violència amb el món àrab i, en especial, amb els seguidors de Mahoma. D’aquesta manera, sense adonar-nosen, diem que són actes de “terroristes islàmics”. Sens dubte, això és injust perquè l’Islam, com totes les religions, és un cant a l’amor i a l’espiritualitat. Que uns grups reduïts hagin fet servir, i encara ho facin, la religió musulmana per matar i expandir l’odi no vol dir, en absolut, que aquest sigui el missatge que segueixen milions de persones al món. La ignorància – que, per una altra banda, és normal que tinguem – és un dels perills més importants contra els que hem de lluitar. Però no pot servir d’excusa. La tolerància és activa. No vol dir despreocupar-nos del que fa el veí, sinó tot el contrari, vol dir apropar-nos-hi per intentar, en la mesura del possible, conèixer les realitats que a nosaltres ens semblen

Alguns versos Vine, vine de nou, siguis qui siguis, vine! Infidel, religiós o pagà, poc importa. La nostra caravana no és la desil•lusió! La nostra caravana és l’esperança! Vine, encara que hagis trencat mil cops les teves promeses! Vine, tot i així, vine!

Més informació: Si vols més informació sobre la vida i l’obra de Mevlana, pots consultar el següent web. Encara que és en anglès, hi ha traductor automàtic: www.mevlana.net

estranyes. Per això, aquest mes hem volgut parlar-vos de Mevlana, un filòsof i místic molt important de l’Islam i que és un exemple d’aquest cant a favor del diàleg entre religions i cultures. Mevlana, el pensador musulmà Mevlana, també conegut com a Rumi, va ser un filòsof i religiós musulmà que va néixer el 30 de setembre de 1207 a Balkh (l’actual Afganistan) i que va morir el 1273 a Konya (l’actual Turquia, on es pot visitar una mesquita realitzada en el seu honor). El seus ensenyaments, molt influits per la branca de l’Islam anomenada sufisme, estan enfocats en la unitat de tota la realitat i, per tant, de tots els éssers humans independentment de les seves creences, races o religions. Mevlana creia que, per créixer espiritualment, s’havia d’estimar a l’altre com a part d’un mateix, sense limitacions culturals, ja que formava part de la mateixa essència: la Humanitat.

Entre els valors que creia més importants, cal destacar el raonament positiu, la tolerància il·limitada, la bondat de l’ànima, el caràcter pacífic, l’abandonament de l’ego, la caritat o l’educació de la sensibilitat a través de l’amor.

Les seves obres El viatge espiritual que proposava Mevlana per arribar a la “veritat” el va reflectir en un seguit d’obres escrites. Les més importants són els sis llibres del Masnavi, els Discursos, les Cartes, i els Sis sermons. L’altre treball important de Mevlana va ser el que s’anomena Diwan-e Shams e Trabriz-i (el treball de Shams de Tabriz), que consta de 40.000 versos dedicats al seu amic i mestre Shams. I és que la poesia, la dansa i la música eren fonamentals per transmetre aquest cant a l’esperança i, en últim terme, per aprendre a meditar. Els dervixos Els dervixos són els seguidors de Mevlana que, a través d’una dansa creada per

ell, mediten amb els sons de les flautes i els tambors de fons. Els homes – des de fa poc, també dones – giren sobre sí mateixos vestits amb faldilles blanques i barrets molt alts, fins arribar a l’èxtasi místic simbolitzant així el ball dels planetes. A aquesta dansa se l’ha conegut com a “sema” i es realitza, sobretot, a Turquia. D’aquesta manera, el camí fins a experimentar allò diví té uns fonaments tan racionals com els cercles que dibuixaran els dervixos amb els seus vestits i balls. Es tracta de traçar, metafòricament, un cercle invisible de l’univers on tothom està unit. Albert Lladó, albert@edicat.cat

Concurs Joves i Conducció

www.jovesiconduccio.cat

Torna Joves i Conducció T’agrada escriure, fotografiar i filmar? Saps inventar històries? Segueix les activitats que el RACC proposa sobre la Seguretat Viària i la nova assignatura “Educació per a la ciutadania”, i fes una història. T’hi animes? El RACC i la revista Secundèria organitzen per al curs 2008-09 la segona edició del concurs de relats, vídeos i fotografia JOVES I CONDUCCIÓ, a la darrera edició del qual hi van participar 600 estudiants d’ESO, Batxillerat i CF de centres educatius de tot el territori de parla catalana.

Segur que sabeu, i no cal haver estudiat Darwin, que la influència de l’entorn és decisiva a l’hora de comprendre com interaccionem amb el medi que ens envolta. La família, l’institut i els amics formen la xarxa de relacions que configuren l’entorn en què els joves creixen i adquireixen els seus valors i judicis. Com creieu que influeix aquest entorn quan parlem dels joves i la conducció? Creieu que la família té un paper important a l’hora d’educar i promoure iniciatives de conscienciació? I l’institut? Per altra banda, si parlem de la influència dels amics, podeu reconèixer les influències negatives? Més important, vosaltres mateixos, què promoveu? Si tens un vídeo, una foto o un relat, expressa tot allò que portes dins al concurs Joves i Conducció 2a edició.

L’objectiu del concurs és impulsar la creació i la reflexió al voltant de la seguretat viària i el treball en equip per a tots aquells de vosaltres amb inquietuds creatives i culturals. L’any passat, la Fundació RACC i el Servei Català de Trànsit van posar en marxa el programa Joves i conducció: un dret i una responsabilitat, amb l’objectiu de frenar l’accidentalitat de joves a la carretera. Amb la finalitat de conscienciar dels problemes, responsabilitats i riscos a la carretera, van crear el pack educatiu sobre seguretat vial Joves i conducció: un dret i una responsabilitat adreçat a joves d’educació secundària i Batxillerat.

El passat mes de maig, es va celebrar a les oficines del RACC a Barcelona l’entrega de premis de la primera edició del concurs Joves i Conducció, que va aplegar a més de 600 participants d’arreu dels territoris de parla catalana. Al voltant de 150 persones, van poder assistir al reconeixement de l’esforç, dedicació i compromís d’uns joves que tenen molt a dir i que, amb il·lusió, han intentat fer de les carreteres un lloc més segur.

Els guanyadors de la primera edició!

Els guanyadors de la primera edició, seleccionats entre els més de 600 participants per professionals del món de la conducció i de l’educació, van ser:

Vídeo

• Grup: SEGURETAT MÀXIMA, La Salle 3r B (Anna Solé, Núria Llahí i Esther Cerdaña). Van guanyar una càmera de vídeo per a cadascuna.

Fotografia

• Grup: JOANV, Escola Art Olot (Joan Vila Carbonell). Va guanyar una càmera de fotos.

Relats

• Grup: XAVI90, IES Torrent de les Bruixes, 1r Batxillerat (Xavi Garcia Balaguer) • Grup: KAO, IES Els Tres Turons, 1r F (Cristina Zhang Yu). Van guanyar un ordinador portàtil cadascú. La millor classe guanyadora d’un viatge a FUTUROSCOPE és La Salle 3r B de La Seu d’Urgell. No obstant, volem felicitar la participació de l’IES Badia del Vallès de Badia del Vallès, El Sagrat Cor de Sarrià de Barcelona, la classe La Salle 3r ESO A de La Seu d’Urgell, el col·legi Mare de Déu de la Serra de Montblanc, l’IES Pineda L’Hospitalet de Llobregat, l’IES Montclar d’Igualada i l’IES Ramon Pont de Terrassa pel seu alt compromís amb el concurs i la temàtica que ens ha aplegat a tots al voltant dels Joves i la Conducció.

14 joventut

www.deria.cat

“Lliga’t a la música” amb Joventut T’agrada la música? Tens una cançó donant voltes al cap? Doncs ara tens l’oportunitat de fer del teu somni una realitat ja que arriba el “Lliga’t a la música”, un concurs que va adreçat als joves grups musicals o solistes dels Països Catalans. És la primera gran oportunitat de futur en el món de la música. Te la deixaràs perdre? Quins requisits heu de complir per participar-hi ? Per poder participar al “Lliga’t a la música” cal que la meitat dels membres del grup tingueu entre 14 i 18 anys. Els grups o solistes participants podreu practicar qualsevol estil, sempre i quan sigui cantat. S’hauran de presentar un mínim de 3 cançons pròpies (no versions) en català. Com ho heu de fer per presentar-vos al “Lliga’t”? Heu de penjar les vostres cançons directament al web www.terceravia.org/lligat, on també hi trobareu la fitxa d’inscripció al concurs. També podeu presentar els vostres CDs o maquetes i la fitxa d’inscripció al carrer Poeta Vicent Garcia, 3, 43500 Tortosa (Baix Ebre). Tant si feu la inscripció per Internet com si ho envieu per correu postal, cal que presenteu una còpia dels DNI dels membres del grup d’entre 14 i 18 anys a la mateixa adreça de correu postal o bé a info@folc.cat. Quant de temps teniu per participar-hi ? El període de recepció de maquetes finalitza el 20 de març de 2009. El jurat, format per representants del món musical, cultural i educatiu, donarà a conèixer el resultat del concurs el dia 6 d’abril. Quin és el premi ? El grup o solista guanyador tindrà com a premi principal un val de compra de material musical per valor de 1.000 euros i es classificarà directament entre els 20 primers seleccionats del concurs ”Enganxa’t a la música” 2009. També podrà incloure una cançó al disc recopilatori del concurs i actuar, com a mínim, en un concert en directe. Qui ho organitza? “Lliga’t a la música” està organitzat per la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), amb la col·laboració de la Secretaria de Joventut, la Secretaria de Política Lingüística i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la primera edició del certamen, que és la versió juvenil del concurs de maquetes dels Països Catalans “Enganxa’t a la música”.

Més informació:

www.folc.cat www.terceravia.org/lligat JOVE.CAT

16 boca a boca

www.deria.cat

Entrevista amb Àlex Terés i Jordi Segarra, assessors de Barack Obama Després de la dilatada campanya electoral i les posteriors eleccions als Estats Units del passat 4 de novembre, avui entrevistem al lleidatà Àlex Terés i l’andorrà Jordi Segarra de la Consultoria Política SegarraTerès, assessors polítics de la candidatura del president electe del Partit Demòcrata, Barack Obama. Per què ha guanyat Obama? Obama és un superdotat, un líder nat. Ha guanyat perquè, a banda d’estar ben preparat, té taules. I, naturalment, està acompanyat d’un equip guanyador. El candidat demòcrata també ha guanyat la batalla als mitjans audiovisuals i a Internet? Barack Obama disposava de les mateixes eines de comunicació que John McCain. Però el candidat demòcrata les ha sabut utilitzar millor. N’ha sabut fer un ús òptim. Per exemple, en el cas d’Internet, Obama ha demostrat que la política es pot fer popular i que interessa a més gent de la que ens pensem. Internet ha estat la demostració que la política està viva i que la gent no passa d’ella. Què té Obama que no ha tingut cap altre candidat a les primàries? Com deia abans, Obama és un líder. Un guanyador. Molta gent s’hi sent identificada. Representa el canvi, aire fresc, el futur. Els Estats Units necessitaven un gir, un canvi de rumb que Obama representa molt bé. A més, Barack Obama ha sabut donar el protagonisme a les bases, als ciutadans, a la gent, per a què siguin les persones les que decideixin cap a on han d’anar els Estats Units. Amb Obama, es fa realitat el somni de molta gent. Quina valoració fas del conjunt de discursos del candidat demòcrata? Els discursos d’Obama han estat sempre molt ben estructurats. A cada frase, hi havia un missatge. I a cada missatge, hi havia una mà estirada a qui la necessitava. Els discursos d’Obama han generat optimisme, confiança i, sobretot, la creença col·lectiva que les coses - en política - es poden fer d’una altra manera a la que ens tenien acostumats els Estats Units en els darrers anys.

Un altre èxit de la seva campanya ha estat democratitzar els donatius? Com ho ha fet? Principalment, gràcies a Internet. Més del 80% de les recaptacions per a la causa demòcrata han arribat a través de la xarxa. Com? Molt fàcil: fent que qualsevol ciutadà, sigui quin sigui el seu estatus, pugui participar a la campanya amb un donatiu. Se’n podien fer a partir de 5 dòlars, amb la qual cosa s’ha afavorit la popularització de la campanya i la participació i implicació de moltes persones que, si se’ls hagués demanat massa diners, no s’haguessin mobilitzat. Donar 5 dòlars et converteix en actor, en part activa, i això és el que ha estat més innovador. Personalment, creieu que Barack Obama apunta cap a una nova i insòlita forma de governar? No ho sabem. Cal esperar els pròxims mesos per veure-ho. En primer lloc, fins al 20 de gener no prendrà possessió del càrrec. A partir de llavors, cal donar els 100 dies de confiança que es mereix tot mandatari democràtic. És aviat per fer valoracions en aquest sentit, tot i que personalment creiem que farà una gestió política innovadora i fresca. Quins i com han estat els vostres contactes amb els assessors d’Obama i el mateix candidat? Sobretot el Jordi, que és qui ha passat més setmanes als Estats Units, ha pogut viure amb tota la intensitat el dia a dia d’una campanya. Ell era director de camp a l’estat de Colorado. S’ha ocupat de mobilitzar voluntaris i simpatitzants a diverses poblacions de la zona, especialment entre col·lectius de parla hispana. Hem tingut l’oportunitat de compartir moments amb dirigents del Partit Demòcrata, com la senadora Hillary Clinton, i també hem pogut ser als mateixos escenaris que Barack Obama. Això sí, per raons de seguretat no ens ha estat permès acostar-nos excessivament a Obama, ni a nosaltres ni a cap altre col·laborador del partit. Confio que en els pròxims mesos, quan Obama prengui possessió del càrrec, tornarem als Estats Units i, ja amb més tranquil·litat i sense la pressió de la campanya, podrem compartir una estona amb ell i el seu equip de confiança, integrat per alguns companys nos-

Àlex atén mitjans de comunicació a Washington, la nit electoral

tres. Sigui com sigui, el nostre objectiu no era conèixer Obama. El repte ha estat participar en una campanya històrica, aportar el nostre granet de sorra per aconseguir que el Partit Demòcrata torni a la Casa Blanca després de molts anys. Darrera el vostre assessorament hi ha hagut un ample col·lectiu de professionals? Més que al darrere, jo diria que en parallel. A la campanya, hi han participat milers de persones: assessors, consultors, tècnics, militants, simpatitzants, voluntaris... Tothom ha aportat el seu granet de sorra. Nosaltres ens hem limitat a fer allò que se’ns ha demanat, amb modèstia i la màxima professionalitat, treballant molts cops a hores poc usuals - amb Europa hi ha una diferència horària d’ almenys 6 hores - però sobretot treballant amb il·lusió i sabent que teníem un repte gran. Què ha ofert la campanya demòcrata a una empresa europea, catalana i andorrana com la vostra? On no podia arribar una consultoria política nord-americana? A nosaltres, ens ha ofert la possibilitat de compartir experiències. La possibilitat de veure de prop com seran les campanyes europees d’aquí a poc temps. Ens ha permès avançar-nos a les tendències de la comunicació política que aviat s’aplicaran a Europa. Per la nostra part, crec que hem aportat un punt de vista exterior que els nostres col·legues dels Estats Units agraeixen força. Un punt de vista on convergeix la clau europea i la llatina alhora. Creiem que això, a banda

de la nostra preparació o experiència, ens fa ser un pèl diferents i ens atorga valor afegit. Després d’una activitat frenètica, què toca ara durant la ressaca post electoral? Ara toca continuar treballant. Tenim ofertes interessants. Hem començat a fer feina amb diversos partits d’arreu. Tenim projectes oberts a diversos països: Espanya, Portugal, França, Perú, Mèxic, Estats Units... El 2009 tenim previst treballar en una dotzena de campanyes, entre aquestes les eleccions al Parlament Europeu. No podem dir gran cosa més. Per deontologia, no ens agrada parlar dels nostres clients. Per poder col·laborar al mateix temps des de Barcelona-Andorra-Brusel·lesWashington, això només es possible gràcies a l’inaturable progressió de les noves tecnologies. Acabarem votant per Internet? Bé, jo crec que si no es vota per Internet és perquè no hi ha la voluntat. Avui dia, que podem saber-ho tot al moment i a qualsevol hora, no té sentit fer una cua per exercir un acte tan senzill i alhora important com el de votar. Quan es pugui votar per Internet, estem segurs que la participació creixerà. Votar és un acte íntim i personal. Fer-ho des de casa, ajudarà a reforçar aquesta idea. Tot i que hi ha molta gent a qui li agrada anar al collegi a dipositar la seva papereta en una urna. Suposem que durant un temps conviuran les dues maneres de votar: la tradicional i la digital.

www.deria.cat

Jordi i Àlex atenen mitjans de comunicació a Washington, la nit electoral

Creieu que continuareu assessorant d’alguna manera Barack Obama a partir que sigui proclamat president el proper 20 de gener de 2009? Naturalment continuarem en contacte amb els nostres col·legues nord-americans. Als Estats Units, hi ha eleccions cada any i campanyes continuadament. El Partit Demòcrata genera molta feina en aquest sentit i, si tot va bé, allà estarem. Quins nous reptes té la vostra empresa per endavant? Hi haurà un abans i un després de la vostra col·laboració amb la candidatura demòcrata?

És aviat per saber-ho. Ara mateix, la nostra empresa vol continuar creixent i, sobretot, fer que l’equip que la integra continuï sent capdavanter. Tenim una gran plantilla i aquest és el nostre gran actiu. Vam començar dues persones i ara som una quinzena de professionals amb rols molt específics a cada àrea de la comunicació. Entre tots, fem possible que això sigui una realitat. Però no serem nosaltres els que ens qualifiquem. Creiem que qui ens ha de qualificar són els nostres clients a través de la feina ben feta. De moment, sembla que és així. Per Ramon Texidó

Àlex (esquerra) i Jordi, amb Joseph Napolitan, gurú de la comunicació política

18 lamalla

www.deria.cat

CONCURS NETREPORTER DEL DIARI DIGITAL laMalla.cat i Secundèria

Segona edició de Netreporter, el concurs de blocs a la xarxa Saps què és un bloc? Ja el tens? Has pensat en crear-ne un amb alguns dels teus companys d’institut? Aquest mes de març lamalla.cat convoca una nova edició dels premis NetReporter, per premiar els millors blocs fets per joves universitaris i per joves estudiants de batxillerat o formació professional. El bloc s’ha convertit en una de les eines de comunicació més ràpida i més utilitzada per la gent jove, i amb més possibilitats per interactuar amb altra gent. De mica en mica, Internet va guanyant terreny a la televisió. Els joves passen cada vegada més hores davant l’ordinador, ja sigui per estudi o per entretenir-se, i menys hores davant el televisor. LaMalla.cat, un dels diaris digitals de referència a Catalunya, i Secundèria busquen fomentar i posar de relleu la creativitat i la iniciativa dels joves a la xarxa.

Fins quan tens temps? El període d’inscripció de blocs per concursar començarà el mes de març. A partir de Sant Jordi, els internautes podran votar els millors blocs presentats al concurs a través de lamalla.cat. El resultat de les votacions i els blocs guanyadors i finalistes es coneixerà a mitjans del mes de maig.

Per participar a Netreporter, cal tenir o crear un bloc a Internet, tenir entre 16 i 25 anys, i viure a qualsevol dels municipis de Catalunya. Les bases del concurs Netreporter es publicaran molt aviat al diari digital laMalla.cat www.lamalla.cat/netreporter, però aquí et resumim alguns detalls importants:

Hi haurà dues categories: - Millor bloc fet per estudiants de batxillerat (entre 16 i 18 anys) - Millor bloc fet per universitaris (entre 18 i 25 anys) Pots participar-hi individualment o, si feu un bloc col·lectiu, en grup (màxim tres persones)

GUI A JOVE EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

EDUCACIÓ

MODA

El futur a l’empresa

EDUCACIÓ

La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

EDUCACIÓ

Turisme, una opció amb futur

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la diplomatura en Turisme. Una borsa de treball amb més de mil ofer tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja ober ta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona. C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

Disseny, una professió de futur

EDUCACIÓ

T’agrada el Turisme?

EUSS - Programes ADD * EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat

publicitat@edicat.net

sexualitat 21

www.deria.cat

SOS! Sóc adolescent! Avui la Marta fa 14 anys. És dimarts i, com cada dimarts, la seva mare la deixa a la porta de l’ institut. S’ha aixecat molt contenta i amb moltes ganes de trobar-se amb les seves amigues. I és que, últimament, les estones de pati s’han convertit en vertaderes tertúlies on la Marta i les seves amigues parlen de tots els dubtes i preguntes que els passen pel cap. I és que la Marta pensa que hi ha coses que només les amigues saben entendre com cal. Tot i que sembli contradictori, el pensament de la Marta és vertader i fals alhora. Cert és que l’adolescència és un període en què els joves es senten identificats principalment amb altres joves i, per tant, acostumen a compartir experiències, dubtes, il·lusions, que altres joves entenen perfectament pel fet d’estar en

un mateix període evolutiu i amb unes circumstàncies més o menys similars. Però el pensament de la Marta és fals en el sentit que no només els amics saben entendre’ls. Els adults que envolten els adolescents poden empatitzar bé amb els joves i, en alguns casos, poden estar més i millor capacitats per donar una informació correcta i adequada. L’adolescència ha de ser entesa per adults i per joves com un període de transició entre l’edat infantil i l’edat adulta. El jove ha de donar resposta a tot un seguit de preguntes al mateix temps que entra en un període de socialització. El jove pot entrar en contradicció amb sí mateix ja que, en aquesta etapa, es qüestionen pensaments i creences que han estat integrats des de petits. No és d’es-

tranyar, per tant, que l’adolescència sigui per excel·lència una etapa conflictiva.

maduració de la capacitat de raonament i de la capacitat lògica i crítica.

Actualment, i ja des de fa uns anys, les societats més desenvolupades han mostrat una tendència a allargar el període adolescent i a allargar-lo fins a l’accés al treball i la independització del niu familiar. Les característiques d’aquestes societats faciliten aquests demora, la qual té com a avantatge principal que el jove té un període més llarg d’assimilació i assumpció de responsabilitats pròpies del món adult.

A l’adolescència, cobra especial importància la sexualitat. I, en aquest sentit, els joves busquen resposta als seus neguits en fonts com la família, els amics i Internet principalment. Però també, als mitjans de comunicació, els llibres, l’escola i, en menys percentatge, metges i centres de planificació familiar. És convenient que pares i mestres facin una bona tasca educativa i informativa. Aquesta informació serà la base per a la necessitat d’experimentació que senten els adolescents. Aquesta experimentació no és negativa en sí mateixa, però pot convertir-se en perjudicial quan es tracta de conductes de risc o quan certes conductes es converteixen en mals hàbits. En aquest interès per experimentar, els joves imiten i tendeixen a integrar conductes pròpies dels adults, sobretot dels que els envolten. Busquen amb aquestes conductes la seva maduresa mentre posen els seus propis límits.

Durant l’adolescència, el jove busca la pròpia identitat corporal, sexual i psicològica, i també el seu lloc en el grup d’amics i el seu rol en el nucli familiar. En aquesta transició, caracteritzada pel procés de socialització, es dóna també una

L’adolescència és un continu de l’existència del jove, on es realitza la transició d’infant a adult. Aquesta transició de cos i ment prové no solament de si mateix, sinó que es conjuga amb el seu entorn, el qual és transcendental i de vital importància. L’adolescència és un fenomen biològic, cultural i social, per tant els seus límits no s’associen solament a característiques físiques, sinó també emocionals, socials, psíquiques, etc. L’adolescència com a tal ha de ser entesa tant per adults com pels mateixos adolescents d’aquesta manera. Laura Cerdán, Psicòloga

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

22 cultura

www.deria.cat

RECOMANEM

AGENDAMARÇ2008

LLIBRES RECOMENATS PER: Una dona incòmoda

Tot serà blanc Anna Carreras Aubets Ed. Lleonard Muntaner

Montse Banegas Ed. Proa

Novel·la d’iniciació. Una dona incòmoda ens explica l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta d’una noia de poble que arriba a Barcelona per estudiar la carrera d’història a la universitat. Assistim a les dificultats d’emancipació de la Mònica al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l’institut fins a la lectura de la seva tesi doctoral.

Dies: del 06/02/2009 ﬁns al 09/04/2009

Tot serà blanc és la història de l’Annieke, una dona que pateix un profund sentiment de solitud i d’incomunicació, l’estat propi dels esperits inquiets. Per superar l’esquizofrènia vital entre allò que veu i allò que voldria veure, s’evadeix de la realitat, asfixiant i mediocre, i es desdobla en dona i en escriptora.

CINEMA

Curts guanyadors del XII festival Curt ﬁccions

Cinema.- El ataque de los robots de Nebulosa-5 de Chema García, Reacción de David Victori i Consulta 16 de José Manuel Carrasco són els 3 guanyadors de la 12ª edició del Festival Curt Ficcions i, com cada any, a part del guardó i el premi que correspon a cada categoria, els 3 es projectaran davant de les millors pel·lícules a les sales de cinema de 21 sales de cinema de 19 ciutats espanyoles. A Catalunya, els curts faran parada a Girona, Tarragona, Granollers, Barcelona, Sabadell, Manresa, Olot, Figueres,Terrassa i Sant Cugat. +info: www.curtﬁccions.org

Dies: 01/03/2009

Teatre Mort de dama, de Llorenç Villalonga

A Cegues de Fernando Meirelles

The Visitor de Thomas McCarthy

www.blindness-themovie.com

www.karmafilms.es/thevisitor

Adaptació del llibre Assaig sobre la ceguesa del Premi Nobel portuguès José Saramago. Una curiosa epidèmia de ceguesa sacseja un país. Les primeres víctimes d’aquest accident són tancades en un hospital sense rebre explicacions ni suport. Entre elles, hi ha una dona que conserva la seva vista en secret per poder acompanyar el seu marit cec. Al tancament es donaran tot tipus d’atrocitats i al carrer dominarà el caos i el terror...

Walter Vale (Richard Jenkins), un professor universitari que viatja a Nova York, es veu embolicat en la vida d’un jove parella immigrant que descobreix vivint al seu apartament de Manhattan.

Jackson Pollock

Verbalia.com

www.jacksonpollock.org

www.verbalia.com

Voleu fer un Pollock? Doncs visiteu aquest site i proveu les tècniques de l’artista nordamericà. Paul Jackson Pollock (28 de gener de 1912 a Cody, Wyoming, Estats Units - 11 d’agost de 1956) va ser un influent artista nord-americà i un referent en el moviment de l’expressionisme abstracte. És considerat un dels pintors més importants dels Estats Units al segle XX.

Verbàlia és un país imaginari fundat pels amants de l’enginy verbal a finals de l’any 2000, a cavall entre un mil·lenni i l’altre. Els habitants de Verbàlia s’anomenen “verbívors” i es nodreixen fonamentalment de verbs i termes afins. Com que és un país sense fronteres gaire definides ni està prevista cap llei d’estrangeria, els colons verbívors provenen de països tan diversos com aparentment allunyats.

Teatre.- Arriba a la Sala Petita, en coproducció amb el Teatre Principal de Palma, l’adaptació d’un clàssic contemporani de les lletres catalanes. Mort de dama va ser la primera novel·la de Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897-1980), i suposà la seva entrada, per la porta gran, al món literari. Escrita l’any 1931, funciona com una sàtira esplèndida de la societat burgesa mallorquina i repassa la història, la cultura i la societat de l’illa mentre retrata amb una cruesa despietada l’Escola Mallorquina. Lloc: Teatre Nacional de Catalunya Pl. Arts, 1. Eixample, Barcelona +info: http:// www.tnc.cat

Dia: del 07/03/09 ﬁns al 28/03/2009

Black music festival 2009

Festival.- El festival tindrà lloc del 7 al 28 de març de 2009 a Salt i Girona. Des de fa un parell d’edicions, el baixista dels Stones, Bill Wyman era un dels objectius dels responsables de la programació del festival però, per diversos motius de calendari, no ha estat ﬁns a la edició 2009 quan es veurà materialitzada aquesta actuació. Wyman no sol prodigar-se en escenaris fora del Regne Unit però, el 2009, ha decidit trepitjar el continent europeu, en una gira per Alemanya i Holanda durant el gener i febrer que el portarà també a La Mirona de Salt com a única data conﬁrmada a l’Estat Espanyol. +info www.blackmusicfestival.com

Dies: ﬁns al 04/03/2009

Copyrights: música i cultura popular

MISCEL·LÀNIA

Taula rodona.- En un moment clau de transformació dels models clàssics de producció i distribució d’art i cultura, es presenta un debat al voltant de com s’articula el present i el futur de les noves formes de propietat intel·lectual, drets d’autor i nous mercats musicals. Lloc: L’ESTACIÓ ESPAI JOVE C. Santa Eugènia, 17, baixos 1. Girona 19 h - 21 h +Info: 972222565 Dia: ﬁns al 11/03/2009

La crisis ﬁnanciera internacional

Conferència.- La crisis ﬁnanciera internacional: antecedentes y consecuencias, a càrrec de Ramón Sánchez Tabarés. Organitza: Càtedra Unesco de desenvolupament humà sostenible de la UDG, VII Cicle de conferències: Agenda política del desenvolupament humà sostenible. Lloc: UdG. Facultat de Dret C. Lluís A. Santaló Sors, 1, baixos 2. Girona 17 h - 20 h +info: 972 418 100

Dies: ﬁns al 24/03/2009

El nido del cuco

Concerts.- El nido del cuco amb Versión 1.0 (FAM - La Mercè Records, 2008) proposa un crit de llibertat i una opinió personal de la veritat des d’on desenmascarar les mentides quotidianes d’un sistema social una mica espatllat. Aquest crit es proposa des d’una veu enèrgica i melòdica, des d’uns textos compromesos i, en definitiva, des d’un pop rock urbà que fusiona diversos estils. El nom del grup està íntimament lligat i inspirat amb els conceptes que l’autor Ken Kesey reflecteix a la coneguda obra, més tard portada al cine per Milos Forman, Alguien voló sobre el nido del cuco. En aquesta obra, l’autor reflecteix la sospita de viure en un món poc sa, on l’autèntica realitat es margina i se silencia. Lloc: Sala Apolo 2 C. Nou de la Rambla, 111. Barcelona 08004 +Info: www.elnidodelcuco.com

HISTÒRIESDECATALUNYA

Dies: 25/03/2009

The Rasmus Dies: 12/03/2009

The Sisters of Mercy

Concerts.- Un dels grups més importants del rock gòtic format a l’època del post punk. Té tres àlbums d’estudi First and Last and Always (1985), Floodland (1987) i Vision Thing (1990); un recopilatori, Some Girls Wander by Mistake (1992), i un grans èxits, A Slight Case of Overbombing (1993). Lloc: Sala 1 C. Almogàvers, 122 - Barcelona +info: http://www.salarazzmatazz.com

Concerts.- The Rasmus és un grup de música ﬁnlandès format per Lauri Ylönen, Pauli Rantasalmi, Eero Heinonen i l’Aki Hakala. El grup es va crear a Hèlsinki el 1994 i en un principi era un grup de funk i rapcore, però va anar evolucionant cap a un rock alternatiu molt proper als gèneres gòtics. Lloc: Sala 1 C. Almogàvers, 122 - Barcelona +info: http://www.salarazzmatazz.com Dia: ﬁns al 24/05/2009

Exposició ‘Turisme. Espais de ﬁcció’

Exposició.- Exposició que connecta el disseny amb la vida quotidiana i concretament amb el sector del turisme: la construcció del desig de viatjar a través de la publicitat i el cinema, l’experiència del viatge en espais que reprodueixen, reinterpreten o tematitzen models idealitzats d’oci, així com projectes de nous espais. Lloc: Disseny Hub Barcelona C. Montcada, 12. Ciutat Vella - Barcelona

Rapsòdia d’un blues blau El 1924, la banda de Paul Whiteman va estrenar a Nova York Rapsòdia en Blau (Rhapsody in Blue), la primera obra per a concert del compositor George Gershwin. Fill d’una família jueva immigrant d’origen rus, Gershwin, (1898-1937) va néixer a Brooklyn. El seu primer treball com a pianista va ser en una campanya publicitària (1916) i, alguns anys més tard (1931), el seu espectacle Of Thee I Sing va obtenir un premi Pulitzer, el primer atorgat a una comèdia musical. Una gran part de les seves obres de música vocal i per a l’escena, les va escriure amb l’ajuda del seu germà gran, l’escriptor Ira Gershwin. I moltes d’aquestes peces van ser enregistrades per la cantant de jazz Ella Fitzgerald, el 1959. Una iniciativa que, posteriorment, també han protagonitzat altres intèrprets com Frank Sinatra, Billie Holiday i Nina Simone, o músics de la talla de John Coltrane. A Europa, però, és més conegut per la seva faceta de compositor simfònic i per l’òpera Porgy and Bess. Sigui com sigui, és probable que la seva obra més cèlebre sigui Rhapsody in Blue, que ha estat mal traduïda com Rapsòdia en Blau, ja que l’autor no es refereix al color sinó al gènere musical que deriva del jazz, el blues. L’èxit va ser aclaparador i, molt aviat, després de l’estrena a Nova York, es va convertir en indispensable en el repertori de les més famoses orquestres d’Amèrica i Europa. De fet, aquesta obra ha exercit una enorme influència sobre molts compositors, que han utilitzat patrons típics del jazz en les seves composicions melòdiques. Un fet que, sens dubte, ha contribuït al prestigi d’aquest gènere musical. Amb Rapsòdia en Blau, George Gershwin va aconseguir unir tres dels elements fonamentals de la música del seu país en aquella època. D’una banda, la tradició popular pianística; de l’altra, el tractament harmònic de la música de teatre de varietats, i, en última instància, destaca tota l’atmosfera del blues afroamericà. D’aquesta manera, es va desenvolupar una expressivitat simfònica modernitzada. Tal vegada, el més curiós és que aquesta partitura va ser un encàrrec del director Paul Whiteman per a un concert de la seva orquestra. Però Gershwin se’n va oblidar fins que va veure un anunci del concert en què l’obra central seria la seva peça. Aleshores, a corre-cuita, en només tres setmanes, aquell jove compositor de tan sols 25 anys va crear Rapsòdia en Blau. I, certament, l’èxit de l’estrena va corroborar que Whiteman no s’equivocava en haver-la-hi encarregada. Tots dos estaven contribuint a què el jazz ascendís al cim.

Oriol Junqueras

Helena Moliné

Ficcions Tercera edició L’aventura de crear històries

Fem de l escriptura un joc Participa i guanya

un portàtil un iPod i més

Organitza:

E S PA i

Ficció

Amb el suport:

Patrocina:

ficcions.cat