Secundèria 138

138

octubre 2009

www.deria.cat

SECUNDÈRIA Tiratge: 54.300

Foto: FC Barcelona

Andrés Iniesta Una temporada plena de reptes Reportatge Què és la Grip A? pàg. 14

Món viu Com viuen els Cetacis pàg. 8

Reportatge Tornem a classe pàg. 5

2

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

EDITORIAL

Sumari - 138 - octubre2009 2 - Editorial

Sant tornem-hi 2 - La il·lustració

Gras

Editorial

Sant tornem-hi

3 - MATGE DEL MES

Mostar és una ciutat de Bòsnia i Hercegovina.

5 - REPORTATGE

Sant tornem-hi

6 - EL CONVIDAT

“El que necessita un gag és un bon final” 8 - MÓN VIU

Cetacis a Catalunya?

9 - Joventut

Els millors del Clic’09 10 - TEMA DEL MES

Andrés Iniesta 12 - CONSUM

Com comprem a la xarxa?

Abans d’“e-comprar”, INFORMA’T

Comencem un nou curs amb tota la il·

pecífics sobre qualsevol problema i vols

lusió de qui engega nous reptes i projec·

que investiguem per aclarir-los? Vols que

tes. El Secundèria seguirà amb la línia

publiquem les teves fotos, relats o car·

que porta des de fa més d’una dècada,

tes al director? El nostre compromís per

compromès amb la formació en català

aquesta nova temporada és clar: escol·

per a joves, però donarà el salt definitiu

tar-vos per construir junts la revista.

a la xarxa. El web Dèria, junt amb con· cursos com Ficcions i altres que anirem

No volíem començar un nou curs sense

organitzant durant l’any, serà el punt de

parlar de la magnífica temporada que va

trobada amb vosaltres, alumnes, profes·

fer el Barça. Però, per damunt de tot, de

sors i lectors.

què i qui hi ha darrera. Que la formació dóna els seus fruits a la llarga és una

14 - REPORTATGE

Aquesta tardor, Grip A

A partir d’ara, doncs, volem que el pa·

de les afirmacions en les que més cre·

15 - FUNDACIÓ CARULLA reconeix els monitors i les entitats

per i el web funcionin com una conver·

iem. La cantera blaugrana és un exem·

gència i tots els articles, entrevistes i

ple evident d’això. I, per aquests motius,

reportatges que trobeu a la revista els

hem volgut obrir el primer número amb

podreu comentar al web. El lector actiu,

Andrés Iniesta, que acaba de presen·

que s’involucra en allò que llegeix i ho

tar llibre i que serveix de mirall a altres

transforma, és qui que farà el Secundè-

excel·lents jugadors que vénen darrera.

ria del 2010. Trobes a faltar algun tema

Per això, fem un repàs a les promeses de

del que no hem parlat mai? Vols que en·

les que sentirem més a parlar. Ens acom·

trevistem algú especial? Tens dubtes es·

panyes?.

16 - La Fontana

Espai Jove La Fontana 17 - TENDÈRIES

SPOTIFY 18 - GUIA JOVE 19 - ALTAVEU Detotarrel, 21 - SEXUALITAT

AMOR? Quin malson!”

22 - CULTURA

Recomanem

Agenda octubre09

22 - HISTÒRIES DE CATALUNYA Lladres i saltejadors de camins · Editor: Josep Ritort i Ferrús · Gerent: Ramon Torrents · Adjunt a gerencia: Xavier Juez · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L. · Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars

La il·lustració

deria.cat

Si en vols veure més d’ella, pots visitar el seu Flickr: http://www.flickr.com/photos/wamba/

IMATGE DEL MES

Mostar és una ciutat de Bòsnia i Hercegovina. L’Esther va anar-hi fa dos estius i just al costat del pont, que tristament es va fer famós durant la guerra, va fer aquesta foto.

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

3

Foto: Wamba

5

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

REPORTATGE Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Sant tornem-hi

Estar amb els amics, les activitats en grup, el viatge de fi de curs, fer alguna cosa de profit...

La platja, les revetlles, els ligues d’es·

tonomia, etc. Llavors, com més prepa·

Per a què serveix l’educació?

tiu i la disbauxa semblen quedar en·

rats hi arribem millor, no?

Sabem que des que naixem necessi·

rere quan comença un nou curs. Els

tem dels altres per aprendre a viure

arguments que diuen “sí, però ja toca

El rotllo està molt bé però segur que

i subsistir. Si prenem com exemple

una mica de calma i seriositat” sonen

això sempre es diu quan tot ja ha pas·

qualsevol tribu de l’Àfrica, de l’Amazò·

a “iaiada”. El que voldríem és continu·

sat. Què han de dir-ne! A més a més,

nia, etc., veiem molt gràficament com

ar de farra fins que s’acabés la mú·

només de pensar en la cara dels profes

allò que els adults ensenyen a petits i

sica. Però no pot ser. Sant tornem-hi

a primera hora dels dilluns fa venir ga·

joves és la manera com sobreviure a

a l’ institut. Hem d’estudiar i fer-nos

nes de fer-se objector de consciència.

la jungla o el desert, com caçar, quins animals són perillosos, quines són les

persones de profit. Sí, sí, ja sé, encara sona a “iaiada” però no és millor cons·

Per altra banda, si estiguéssim tot el

herbes medicinals, què s’ha de respec·

truir alguna cosa sòlida per al nostre

sant dia de festa al final ens n’atipa·

tar, quan s’ha de gaudir... A gairebé to·

futur? Quins arguments a favor i en

ríem. Els millors moments de relaxa·

tes les tribus del continent d’Àfrica, hi

contra tenim?

ció són els que venen un cop t’hi has

ha un moment per al que tots els seus

esforçat molt. Per exemple, després

habitants s’han preparat tota la seva

Pensem-hi una estona. La majoria de

d’una setmana d’estudiar a fons, fer

vida, ja sigui per marcar el pas de la

persones amb què he parlat em diuen

l’examen ben fet i gaudir d’un cap de

infantessa a la maduresa, per fer-se

que la joventut està molt bé, que t’ho

setmana amb la consciència ben neta

caçadors, poder tenir una família o per

passes de conya, però que els millors

per haver fet la feina com cal. No em

ser aptes per aconseguir una parella.

anys estan per venir, quan ja saps més

digueu que en aquell moment un no se

Aquest serà un moment que marca·

què vols, tens més calerons, més au·

sent realment bé.

rà la resta de les seves vides ja que assenyala el moment en què els ini·

Al Facebook ens han donat motius per tornar-hi i per no: 1. Mireia Ramos Muntada: • el millor de turnar al cole s k tspera l viatge d fi d curs!! :D • riuret dl profes nous k van perduts xD • veure com ls nens k entren a 1r d’eso s creuen super fashions x trepitjar l’insti xD 2. Iago Roca Benaset: Nose, els unics dos motius són els amics i que almenys jo al anar a classe tens la sensació que aprofites els temps.

Però què és l’educació?

ciats seran respectats per la resta de

L’educació és un procés de socialitza·

les seves vides. Com es tradueix això

ció i culturització de les persones a

a la nostra cultura? Doncs, per sobre·

través del qual es desenvolupen ca·

viure, necessitem una feina per poder

pacitats físiques i intel·lectuals, habi·

comprar menjar (llavors millor es·

litats, destreses, tècniques d’estudi i

forçar-s’hi per a què sigui una

formes de comportament ordenades

que ens agradi), hem de sa·

amb una finalitat social (valors, mo·

ber quines son les conductes

deració del diàleg-debat, jerarquia,

perilloses i quines no, hem de

treball en equip, regulació fisiològica,

saber què respectar i què no.

cura de la imatge, etc.).

Només a través d’allò que ens ensenyen i d’allò que som ca·

A molts països occidentals, l’educa·

paços d’aprendre podem assolir

ció escolar és gratuïta per a tots els

l’èxit a la vida. Per tant, potser

estudiants. La funció de l’educació és

dedicar-hi el temps, no? Doncs

ajudar i orientar l’alumne per conser·

sant tornem-hi que no ha estat

3. Raquel Calahorro Escudero: mm... pk kuan et llevis una mica tard la mama et faci l’esmortzar? xD

var i utilitzar els valors de la cultura

res, com més ens hi esforcem

que se li imparteix enfortint la identi·

més números per arribar

tat cultural.

allà on volem.

4. Alexandra Martínez Citores: estar amb els amics, les activitats en grup, el viatge de fi de curs, fer alguna cosa de profit, veure sortir el sol a l’hivern ¬¬

Però el terme “educació” es refereix

5. Jordi Herrerias: • quan ens trobem la colla • llevar-te molt d’hora • bronques amb els pares si suspens

de les cultures, és l’acció exercida per

6. Juuddiit Garcia: qe s’està molt be a la platjaa..am el solesiiitoo..saber qe no tens cap feinnaa a feeer..ffffffff :)!

i la societat, i es remunta als orígens

deria.cat

sobretot a la influència ordenada exercida sobre una persona per for· mar-la i desenvolupar-la a diversos nivells complementaris. A la majoria la generació adulta sobre la jove per transmetre i conservar la seva exis· tència col·lectiva. És un ingredient fonamental a la vida de l’ésser humà mateixos de l’ésser humà. L’educa· ció transmet la cultura, permetent la seva evolució.

Nosaltres hem trobat 10 motius per tornar-hi!

1. Aquell/a noi/a que et deixa bocabadat.

2. Els amics. Tret del “gorrón” de sempre que mai porta ni per a pipes.

3. Veure les cares als profes el primer dia.

Segur que són pitjor que les nostres.

4. Les patates braves del bar de l’insti, les millors del món.

5. Veure els modelets de tothom a gimnàstica.

6. La tertúlia futbolística dels dilluns.

7. Divendres a les 15:00, el millor moment de la setmana.

8. Passar la setmana preparant el “finde”.

9. El “trapitxeo” de videojocs.

10. Ahh, síííí!! Aprendre moltes coses.

+INFO Entra al deria.cat o al facebook de la revista i deixa la teva opinió!

6

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

EL CONVIDAT Albert Lladó (Albert@Edicat.Cat)/Fotos: Ivan Gimenez

“El que necessita un gag és un bon final” Fem aquesta entrevista just una hora abans de començar el programa de ràdio. No us prepareu abans?

Sí, ens ho preparem. Però quan vam començar ens posàvem tots a fer el guió, i començàvem molt més d’hora.

Amb els anys, hem anat tenint altres feines, i ja tenim una dinàmica que funcionem per mirades, ens comple·

TAL COM RAJA!

mentem molt. I en Manel (Lucas), des de fa dos cursos, s’encarrega del guió.

Però el guió deu ser molt important. El seguiu molt o improviseu?

Passegem per la Diagonal fins arribar

El guió sempre hi ha de ser. Però ens

a l’edifici Godó. Planta 15. Falta menys

movem molt, molt, molt per la intuï·

d’una hora per començar “Minoria Ab·

ció. Sobretot, des del tercer any.

soluta”, a RAC1, però Queco Novell no

Lloc i data de naixement: Barcelona, 1963 Un grup de música: Último de la fila Una pel·lícula: Revolutionary Road Un llibre: qualsevol de la trilogia d’Stieg Larsson Plat que cuines millor: truita a la francesa, i la pasta Una mania: olorar les coses Una qualitat: buf... que ho diguin els altres...

Un somni: ser feliç On t’agradaria anar de viatge? l’Argentina Tens fama de ser molt... maniàtic

sembla nerviós. Tot controlat. Hi ha

Després de 8 anys, deixeu de

líder. Jo sempre ho comparo amb un

guió i hi ha mirades. La complicitat

fer “Minoria Absoluta” a RAC1.

jugador de futbol... Sempre ens hem

amb Manel Lucas i Toni Soler funciona

Quins són els motius?

trobat amb aquell jugador que t’agra·

ja com una màquina a la que només

Com a la vida, tot comença i tot acaba.

da però que hi ha hagut un moment

s’ha de prémer el botó de la ironia i

Creiem que ara és un bon moment per

en què hem dit “llàstima que no s’hagi

la sàtira. A l’estiu, deixen el programa

deixar-ho. Notem que o fiquem tota la

retirat un any abans...”. Ara és el mo·

després de 8 anys i de convertir-se en

carn a la graella o ens retirem a temps.

ment de parar i, potser, tornar més

líders d’audiència. Massa projectes.

I, a vegades, volent fer moltes coses al

endavant...

Parlem de límits, de sentit comú, d’hu·

mateix temps, tens els perill de fer-les

mor... Mentre, uns passadissos amb

malament... Ara és un bon moment

Es pot dir alguna cosa a la ràdio

Jo estic dient el mateix a la tele que

vidres, ens ensenyen una mirada pri·

perquè ho fem amb el reconeixement

que a la tele no? O això ha can-

a la ràdio. Mai ningú, ni a RAC1 ni a

vilegiada de Barcelona.

de l’audiència. El programa, i RAC1, és

viat molt?

TV3, ens ha dit què havíem de dir. I

Et parlaré per la meva experiència.

potser una de les raons de l’èxit de

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

EL CONVIDAT

“Minoria absoluta” i de “Polònia” és

vam fer i no va passar res... I ara ho

meo. Per què creus que els polí-

aquest, que ningú mai ens han insi·

està fent altra gent.

tics s’hi presten?

nuat què podem dir i què no.

7

Surten perquè els hi demanem. Com tot el que hem fet, això sorgeix de la

Existeix l’autocensura?

Hi ha el sentit comú. Sabem on po· dem arribar. Hi ha una línia que, sense que ningú t’ho digui, saps que no pots passar. A vegades, hem po· sat un peu més enllà, per veure què passava, però és el sentit comú. No cal ni explicar-ho. Per exemple, sem·

Ara és el moment de parar i, potser, tornar més endavant.

pre hem tingut molt clar que no ens

casualitat. El primer cameo el va fer Josep Piqué. Ens va trucar perquè el seu fill era molt fan i ens va dema· nar poder venir amb ell a una grava· ció. Nosaltres, encantats. Però quan el vam tenir allà, vam pensar que seria genial que hi sortís. I vam veure que funcionava molt bé... tenir la carica· tura i el personatge real. Nosaltres no

El periodista Queco Novell, als estudis de RAC1 de Barcelona

volíem riure dels defectes psíquics

Als anys 90, vas treballar com a

reflexionem si això té un rendiment

o físics de la gent. El nostre tipus

presentador del telenotícies mig-

polític, o no, per a ells. Si volen ve·

d’humor és un altre. El món està ple

dia de TVE de Catalunya fins que

nir, doncs que vinguin. I si no, doncs

de rumors i, si nosaltres haguéssim

ho vas deixar per fer humor. Com

que no vinguin... Nosaltres ho fem per

reproduir el més fidel possible al per·

aprofitat les llegendes urbanes per

va anar? Et va costar molt prendre

passar-ho bé.

sonatge. La caricatura és, una vega·

fer gràcia, ens hauríem equivocat.

la decisió?

da tens la veu, anar una mica més

No em va costar gens. Vaig trigar un

De tots els personatges que fas,

enllà. Imitar és fer-ho idèntic. Però

Vosaltres vau ser els primer en

dia. Feia anys que coneixia el Toni (So·

quin prefereixes?

si ens quedem només amb la veu....

fer humor d’ETA.

ler) i primer vaig començar aquí, a la

En Maragall és qui em va “desvirgar”

L’emocionant és que evolucioni el

Sí, ens ho vam pensar molt abans de

ràdio. Després em va comentar el pro·

amb això i sempre ha sigut al que li he

personatges fins la bogeria.

fer-ho. Va ser a City TV (ara 8 TV). Va

jecte de “7 de Notícies” i em va agra·

tingut més carinyo. El personatge és

ser amb la treva aquella que deien que

dar molt. No s’atrevia a proposar-m’ho

molt agraït. Hi va haver un moment

Per acabar, què necessita un gag

Catalunya quedava fora dels seus ob·

perquè pensava que estava molt aco·

que em vaig adonar que si em posava

per a què funcioni?

jectius... I van fer una roda de premsa

modat. Però mai de la vida m’hagués

el bigoti i la bata ja feia riure...

Un bon final. Has de tenir una bona

amb una estelada, just després del vi·

pensat que em dedicaria a l’humor.

atge de Carod a Perpinyà... Molt deli·

idea, però l’important és com acaba.

Ens pots explicar la diferència

Aquesta és la frase d’en Toni: “i això,

cat, vaja. Cadascú de nosaltres teníem

La majoria de polítics que feu al

entre imitar i fer una caricatura?

com acaba?”. Com més sorprenent,

la nostra opinió al respecte... Però ho

“Polònia” acaben fent algun ca-

La imitació és, sobretot, en la veu,

millor.

deria.cat

8

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

MÓN VIU Diego Giménez (diego@edicat.cat) / Foto: Miriam Romagosa

Cetacis a Catalunya?

Tot un món per conèixer i respectar

Sabies que...

Foto de dofí llistat (Stenella coeruleoalba): Miriam Romagosa Potser no és un fet gaire conegut,

catus), dofí llistat (stenella coe-

però al mar català hi ha diferents

ruleoalba), dofí comú (delphinus

espècies de cetacis que conviuen en

delphis), cap d’olla gris (grampus

un entorn desconegut per a la ma·

griseus), cap d’olla comú (globi-

joria. Des dels famosos dofins a les

cephala melas), zífid de Cuvier

balenes, passant pels poc coneguts

(ziphius cavirostris), rorcual comú

zífids, hi ha tot un món per conèixer

(balaenoptera physalus) i el catxa·

i respectar sota les nostres aigües.

lot (physeter macrocephalus). Dins la zona, podem trobar 5 d’aquestes

Quines són les espècies

espècies de cetacis i una de tortu·

a Catalunya?

ga marina, la tortuga babaua (ca-

A la Mediterrània, podem trobar

retta caretta).

8 espècies de cetacis de manera regular: dofí mular (tursiops trunhèlixs poden fer mal als cetacis, el

Cal respectar l’habitat de les espècies albirades

comportament dels quals no es pot predir. Del que es tracta, és de no seguir els animals i mantenir una distància de 100 metres si es tracta d’una balena i 50 si es tracta a un dofí. Una altra cosa és si són ells els que s’acosten a l’embarcació, llavors el millor és parar el motor i gaudir de

Què s’ha de fer si albirem

La cetologia és la branca de la biologia marina que s’encarrega d’estudiar els cetacis.

Els cetacis van ser estudiats ja per Aristòtil que, referint-se a ells amb el terme “Ketos” (que anteriorment tenia el significat de “monstre marí”), va donar origen al terme actual. Aristòtil va distingir els cetacis dels peixos com a animals vivípars que respiren amb pulmons i alleten les seves cries.

Entre les moltes idees transmeses per Aristòtil, hi ha la distinció entre els cetacis dotats de barbes i els dotats de dents, així com la descripció de la copulació, que es fa panxa contra panxa.

La dificultat de la investigació científica és més gran pel fet que els animals només passen una mínima part del seu temps a la superfície. A més, quan neden o se submergeixen, no deixen cap rastre, de manera que també és difícil seguir-ne els moviments. Aquest problema, es resol mitjançant el marcatge amb radiotransmissors per satèl•lit. Els investigadors que estudien aquests animals solen estar equipats amb hidròfons per escoltar-ne les vocalitzacions, binocles per observar l’horitzó i aparells fotogràfics per a la fotoidentificació.

l’espectacle de la natura.

un cetaci? És molt important que tinguem en

• Les embarcacions no han d’inter·

compte que cal respectar l’habitat

rompre el comportament natural

de les espècies albirades. A ningú

dels cetacis.

li agradaria tenir un vaixell al cla·

• Si durant l’albirament el cetaci

tell perseguint-lo per tot arreu. S’ha

mostra senyals d’alarma o d’es·

de tenir en compte que el casc i les

très, hauríeu de marxar.

• S’ha de tenir especial cura quan s’observen grups amb cries.

10 curiositats sobre els cetacis 1. La balena blava és la més gran de totes, poden arribar a fer més de 30 metres.

2. Les orques no són balenes, són dofins.

3. Totes les espècies que hi ha al mar català estan a la llista nacional d’espècies amenaçades.

4. Els avantpassats dels cetacis eren terrestres i s’assemblaven a un gos.

5. Els parents terrestres més semblants genèticament són els ungulats (vaques, hipopòtams...)

6. Encara conserven els ossos vestigials de la pelvis de quan tenien 4 potes.

7. Els catxalots, que s’alimenten de calamars gegants, poden arribar a submergir-se fins els 3.000 metres durant dues hores.

8. Hi ha 88 espècies de cetacis.

9. Els odontocets utilitzen “ecolocalització” per veure-hi amb falta de llum.

10. Les orques de la Columbia Britànica es comuniquen amb diferents dialectes segons el grup a què pertanyen.

• No s’han d’alimentar ni tocar.

Foto de cap d’olla gris (Grampus griseus): Miriam

• Els albiraments en cap cas han de

Romagosa

ser més llargs de 30 min.

• L’apropament sempre ha de ser paral·lel a l’animal per no tallar-los

cació, es pot llogar una amb patró

el pas per davant ni perseguir-los

a gairebé tots els ports del país. El

per darrera.

preu pel lloguer d’un dia amb patró és un pèl car, per tant és interessant

Com i què podem fer per veure’ls?

contemplar la possibilitat de llogar

El millor és disposar d’una embarca·

el vaixell en grup. L’opció més eco·

ció pròpia i, aleshores, només allu·

nòmica, de moment, és acostar-se a

nyant-nos unes milles de la costa, ja

Ninam, un projecte que, al Cap de

estem en disposició de poder fer un

Creus, ofereix un pack de visites de

albirament. Si no disposeu d’embar·

“whale watching”.

deria.cat

9

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

Joventut Fotos: Jordi Pizarro i Joan Alvado

Els millors del Clic’09 El festival Visa-Off de Perpinyà acollirà una selecció dels finalistes La voluntat de retratar la realitat

+INFO

què vivim, la intenció d’obrir-nos

JOVE.CAT

els ulls amb les seves imatges, el desig de fer aquest món un mica més habitable... Tot això i molt més és el que es pot trobar a les imatges dels participants al foto· concurs Clic’09, els millors fotò· grafs del qual exposaran la seva obra de l’1 al 28 de setembre a la Casa de la Generalitat de Perpi· nyà en el marc del festival VisaOff, que se celebra aquests dies a la capital de la Catalunya Nord.

La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’As· sociació Diomira convoquen anu· alment la mostra de fotoperio· disme jove Clic, en el marc del certamen Visa Off de Perpinyà,

Las noches de

que se celebra de forma paral·

Samanta de Jordi

lela al Visa pour l’Image, el fes·

Pizarro Torrell

tival més prestigiós de fotografia de premsa a nivell internacional.

L’exposició, inaugurada el passat 4 de setembre pel secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, recull una selecció de les obres finalis· tes del Clic fetes per joves autors catalans, el denominador comú dels quals és la sensibilitat pels temes socials.

El denominador comú de les fotografies exposades és la sensibilitat pels temes socials

Els membres del jurat, compost

Cuadrench (director de la Casa

per

(director

de la Generalitat de Catalunya a

general de l’Agència Catalana

Perpinyà), Eduard Bertran (Insti·

de Joventut), Josep M. Villena

tut d’Estudis Fotogràfics de Ca·

(president de Diomira i director

talunya), Pilar Parcerisas (crítica

de Clic), Miquel Bardagil (comis·

d’art), Julián Álvarez (expert en

sari de Clic’9), Jordi Fernández-

cine, vídeo, TV, 3D i multimedia)

Julià

Fernández

i Sandra Balcells (fotoperiodista), La força de la joventut, esperança de Joan Alvado

La mostra es podrà veure fins al 28 de setembre van triar com a guanyador de la modalitat de fotoperiodisme, en· tre les 55 propostes presentades a Jordi Pizarro. El jurat va triar com a finalistes a Jordi Zarago· za, Laia Garcia, Dionís Comas, Rut Panusé, Daniel Laurinc, Adrià Riudavets, Sandra Garcia i Joan Alvado i Carcel van ser selecci· onats com a finalistes. D’altra banda, entre les 15 propostes presentades,

es

van

concedir

dues beques de fotoperiodisme a Salvi Danés i Ignacio Caravia.

10

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

TEMA DEL MES

Diego Giménez (diego@edicat.cat) / Foto: FC Barcelona

Andrés Iniesta Una temporada plena de reptes Al setembre, tornen les classes, els

Secundèria va assistir a la pre·

estudis, els exàmens, les hores de·

sentació d’Un any al paradís on

dicades a fer-nos a nosaltres ma·

l’Andrés Iniesta recull, en una

teixos... També tornen les millors

mena de dietari de l’any del

estrenes de cinema, la nova tempo·

triplet, les experiències del

rada de teatre i sèries de televisió.

jove jugador de la cantera,

I, per als amants de l’esport, torna

que explica de primera mà

el futbol. La darrera temporada, per

quines van ser les seves

als culés, va estar carregada d’èxits

sensacions des que va

que difícilment podran oblidar. L’any

entrar Guardiola fins

del triplet (Copa, Lliga i Champions)

a la consecució de la

passarà a l’imaginari col·lectiu com

Copa

l’any en què Guardiola, en la seva es·

sant pel gol d’Stamford Brid·

trena, va portar un equip que feia ai·

ge i la golejada al Madrid.

gües a l’excel·lència esportiva. Però,

va destacar Andrés Iniesta, entre

com s’arriba a un èxit tan gran?

altres coses, va ser que “el triomf

Iniesta, el futbol a la sang

Andrés Iniesta va ingressar a la disci·

d’Europa,

PALMARÈS - FC Barcelona 2009/10 Supercopa d’Europa 2009/10 Supercopa d’Espanya 2008/09 Lliga de Campions 2008/09 Lliga 2008/09 Copa del Rei 2006/07 Supercopa d’Espanya 2005/06 Lliga de Campions 2005/06 Lliga 2005/06 Supercopa d’Espanya 2004/05 Lliga

pas· El que

de l’equip només és deu a la feina constant, el sacrifici i la formació”.

Aquests són alguns dels valors que construeixen la base sòlida de qual· sevol projecte d’èxit.

plina barcelonista el setembre de 1996 quan només tenia 12 anys. El Barça el va descobrir al torneig de Brunete, on va destacar a les files de l’Albace· te. Després d’uns anys a la Masia on la seva progressió sempre va ser bas· tant ràpida, va passar, a mitjans de la temporada 00-01, del juvenil al Barça B, on es va convertir en el cervell de l’equip que aleshores entrenava Josep

“El Barça té una gran plantilla, ningú és més important que un altre”

Maria Gonzalvo. El somni d’Andrés, però, el de debutar de forma oficial amb la plantilla professional blaugra·

Va afirmar que “el Barça té els mi·

seguir els millors resultats en tot

hi ha més números per aconseguir

na, es va produir l’octubre del 2002,

llors professionals capaços de fer i

allò que fem. El futbol no és una

allò que es desitja i que, indepen·

concretament en un partit de la Lliga

formar possiblement la millor can·

excepció i tan sols sobre una base

dentment dels resultats, podem

de Campions que el primer equip va

tera del món. Un equip que en una

sòlida es poden aixecar tres títols.

sentir-nos orgullosos. Hi ha hagut

jugar i va guanyar a Bruges. Des de

final de Champions alinea a set ju·

llavors, la seva carrera ha esta ascen·

gadors de la cantera ha fet la seva

Quan li pregunten a l’Iniesta per

futbolistes s’associava també a fes·

dent fins a convertir-se en una peça

feina”. Com venim veient a la revis·

l’estat actual de la plantilla i de la

ta, descontrol, poc esforç, etc. Tots

clau del conjunt blaugrana.

ta, la formació és bàsica per acon·

cantera barcelonista, diu que “està

hem vist alguna que altra vegada

preparada, que està en bona for·

algun futbolista que s’ha fet mal·

ma i que al final de la temporada es

bé per la desídia. Per sort, no és

veurà com han anat les coses”. De

aquest el missatge que ens mostra

moment, podem dir que està fun·

el Barça de Guardiola i del que tots

cionant molt bé tenint en compte el

podem aprendre una mica.

temporades en què la feina dels

paper decisiu que els jugadors de la cantera han tingut en la consecució

Des de Messi a l’Iniesta, passant pel

dels dos darrers títols, la Supercopa

Xavi, Bojan, Busquets, Pedro, Dos

d’Espanya i la d’Europa.

Santos i tants altres que han pas· sat i que passaran per les files del

Aquest any, hi ha elements per

conjunt barcelonista, són un petit

pensar que serà un altre any de

exemple de la gran feina de pica pe·

títols. Però el missatge més im·

drer que es fa a la cantera. Al Se·

portant que estan donant és que

cundèria, analitzem la figura de tres

es pot perdre o guanyar, però si es

canterans dels que creiem que es

treballa fort i de manera constant

parlarà els pròxims anys.

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

TEMA DEL MES

11

Les joves promeses de la cantera Jonathan Dos Santos Va ser fitxat pel Barça a la ve· gada que el seu germà Gio· vanni, quan representaven el Monterrey, un equip de futbol mexicà, en un torneig a Fran· ça. Va començar a l’Infantil B, i va anar pujant per les catego· ries inferiors del club blaugrana: Infantil A, Cadet B i Cadet A i Juvenil B. L’estiu del 2009, va ser seleccionat pel tècnic

PERFIL Jonathan és especial: toca la pilota amb criteri i delicadesa. En curt i en llarg. Amb l’interior del peu, amb velocitat i precisió, sempre un metre per davant del company (fa avançar l’equip endavant) i tàcticament té la virtut d’aparèixer sempre al lloc precís en el moment adequat.

del Barça-Atlètic Luis Enrique per formar part de la plantilla definitiva del segon equip blaugrana. Per una altra banda, l’entrenador del primer equip Josep Guardiola el va convocar per realitzar la pretemporada per Anglaterra i pels Estats

Pedro Rodríguez Ledesma L’extrem, nascut a Santa Cruz de Tenerife, va arribar al fut· bol base blaugrana l’1 d’agost de 2004 per jugar al Juvenil A procedent del CD San Isi· dro. Des de llavors, va jugar al Barça B, on al 2008 acon· segueix l’ascens. Amb Guar· diola a la banqueta del primer equip, Pedro és un dels juga·

PALMARÈS - FC Barcelona 2009/10 Supercopa d’Europa 2009/10 Supercopa d’Espanya

Units amb el primer equip.

dors més utilitzats a la pre· temporada 2008/09. A l’ana· da de la Supercopa 2009/10, en un estadi històric com el de San Mamés, va marcar dos

PERFIL Muniesa, de Lloret de Mar, presenta totes i cada una de les característiques que s’esperen d’un central titular del Barça: velocitat, salt, tècnica, visió de joc, capacitat de reacció, reflexos, mentalitat, lideratge, tàctica...

Marc Muniesa Format a les categories infe·

nal de la Supercopa d’Europa on va marcar el gol decisiu. deria.cat

riors del Barça, quan tenia 15 anys ja era titular de l’equip juvenil. A la temporada 200809, un cop acabada la lliga, la seva presència va ser ha·

PALMARÈS - FC Barcelona 2009/10 Supercopa d’Europa 2009/10 Supercopa d’Espanya 2008/09 Lliga de Campions

gols. El tercer arribaria a la fi·

PERFIL Tot i conduir habitualment la pilota amb la cama esquerra, Pedro és un jugador originàriament dretà. Aquesta habilitat amb ambdues cames li permet ocupar els dos costats de l’extrem o, fins i tot, jugar a la posició de ‘9’. Gaudeix d’arribada, regat i d’un bon xut, també des de la llarga distància.

bitual als entrenaments del primer equip, fins al punt que

Quin és el teu jugador preferit?

Entra al deria.cat o a facebook i deixa la teva opinió!

PALMARÈS- FC Barcelona 2009/10 Supercopa d’Europa 2009/10 Supercopa d’Espanya 2008/09 Lliga de Campions 2008/09 Lliga 2008/09 Copa del Rei

el 23 de maig de 2009 va de· butar-hi en partit de lliga.

Concurs beca Fotoreportatge

Beca ACPG

Fotoreportatge Realitza les fotografies del reportatge mensual de les revistes de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta.

La dotació de la Beca és de 4.000 € Poden ser destinatàries de la beca els joves que tinguin entre 16 i 30 anys titulars del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya.

Termini de presentació: 31 d’octubre 2009

SECUNDÈRIA

12

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

CONSUM Fotos: AciCreativo

Com comprem a la xarxa?

Sabies que....

Actualment, a l’estat espanyol, el 16% de la població utilitza el comerç electrònic, davant del 28% dels europeus.

Font: Hàbits i tendències del e-consumidor. Observador Cetelem, 2008.

Què fem?...

a un concert, d’una gorra de La compra d’unes entrades per barri, o els bitllets d’avió per moda exhaurida a les botigues del s de consum que realitzem a al viatge de l’estiu, sovint, són acte t’has fixat mai en quines datravés del comerç electrònic. Però com a segura abans de fer una des identifiquen una pàgina web compra electrònica? üents. Quina t’ofereix més conObserva les tres pàgines web seg a amb una X. fiança a l’hora de comprar? Marca-l

Pensa en....

El comerç electrònic és una ma· nera de comprar a distància que es fa servir cada vegada més, a causa del creixent ús i coneixe· ment de les noves tecnologies per part de la població. Comprar per Internet ha passat a ser una co· moditat per als consumidors/es, i un estalvi en els preus de distri· bució per a les empreses.

Tot i així, és important tenir pre· sents algunes precaucions a l’ho· ra de fer ús d’aquest sistema, per tal de no obviar els drets i deures de les persones consumidores.

Abans de fer una compra a través d’Internet, comproveu que a la pàgina web apareixen les dades de contacte amb l’empresa.

decidir quina botiga Què tens en compte a l’hora de (Assenyala les opcions virtual t’ofereix més confiança? decisió). que han tingut més pes en la teva

L’oferta que fa la botiga virtual ha

m, direcció, CIF) - Informació de la botiga (no - Disseny de la pàgina web

el preu del bé i el cost del trans·

- Nom de la botiga - Segells de seguretat - Tipus de producte - Popularitat de la botiga - Preu dels productes productes - Claredat en la descripció dels compra i venda de - Exposició de les condicions ........................

- Altres: ..............................

d’informar necessàriament de la identitat del proveïdor, les carac· terístiques especials del producte, port, la forma de pagament, les modalitats d’entrega del producte i l’existència del dret de desisti· ment, entre d’altres.

Abans de donar les vostres da· des i el número de la targeta de crèdit, observeu si us trobeu dins d’una pàgina segura: apareix la icona d’un cadenat tancat i la bar· ra d’adreça passa de ser http:// a ser https://.

Sempre que compreu a través de

Resposta : gues BITLLETS D’AVIO i garantia de seguretat. Les boti informació de contacte, ni cap La botiga PIRAT AIR no ofereix el comerç electrònic. a i dos segells de seguretat en mació de contacte amb l’empres FLY AWAY, sí que ofereixen la infor

pàgines web que tinguin el segell xarxa”, que es realitza a l’Escola en el taller “Ho puc trobar a la Aquesta activitat està basada . l’Agència Catalana del Consum del Consum de Catalunya de

de qualitat de l’Agència de Quali· tat d’Internet (IQUA) o Confian· zaonline, teniu una garantia de seguretat i protecció com a per· sona consumidora.

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

CONSUM

13

Abans d’“e-comprar”,

INFORMA’T

A l’hora de comprar, com en tot el que fem, una bona informació ens pot estalviar problemes, maldecaps i ensurts.

Des d’entrades per a concerts fins a roba, passant per música i aparells electrònics, és el que podem comprar per Internet sense moure un dit. O més aviat sí, un dit, el que fa anar el ratolí.

Però no tot són flors i violes quan parlem de compres per Internet.

Com reconeixem un lloc segur per comprar? Com podem fiar-nos dels diferents webs? Quins drets tenim? Des de Consum ens donen una sèrie de consells molt útils per comprar amb seguretat:

· No compreu si a la pàgina web

· El venedor haurà de realitzar

no s’indiquen les dades, iden·

l’entrega del bé o servei dins dels

WEBS

· En cas d’incidències en la com· pra per Internet, per exemple

titat i adreça de l’empresa ve·

30 dies següents al de l’accep·

AMB

nedora, les característiques del

tació expressa del consumidor,

SEGURETAT

en el terminal del consumidor

producte o servei, el preu i si

excepte que en l’oferta s’indiqui un altre termini.

En cas que compreu a través de pàgines web que tinguin el segell de qualitat de l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA) o Confianzaonline, teniu una garantia de seguretat i protecció com a persona consumidora

no es confirmen com a consu·

inclou el cost del transport, la forma de pagament i modalitat de lliurament, i informació sobre el document de desistiment.

· Junt amb el producte i els seus accessoris, haureu de rebre in· formació escrita on consti l’adre·

· La botiga us ha d’informar de

ça de l’establiment a efectes de

l’existència d’un dret de desis·

poder presentar reclamacions,

timent que us permetrà, sen·

la factura corresponent, el rebut

se haver d’al·legar cap motiu,

i la garantia.

cancel·lar el contracte durant un

les reserves electròniques que

mades (errors informàtics, mis· satges d’acció no executable, etc), guardeu sempre constàn· cia d’aquesta reserva fallida per tots els mitjans de què disposeu, amb previsió davant de futures anul·lacions de càrrecs impro· cedents davant l’emissor de la targeta o el mateix prestador de serveis on line i adreceu una car·

termini mínim de 7 dies hàbils,

· Si feu el pagament mitjançant

a comptar des del dia de la re·

l’autorització del càrrec en una

cepció del producte, excepte en

targeta de crèdit, recordeu que

determinats contractes de pres·

podeu

tació de serveis (p.ex. transport

càrrec al venedor i/o a l’entitat

aeri, reserva d’hotels...) i de

emissora de la targeta per a què

· En cas que no rebeu resposta o

subministrament de productes

desfaci l’operació si la targeta és

aquesta no respecti els vostres

que, per la seva naturalesa, no

utilitzada indegudament o si fi·

drets, podeu presentar una re·

es puguin tornar o es puguin de·

nalment no s’arribés a proveir el

clamació en una Oficina Pública

teriorar amb rapidesa.

bé o servei.

d’informació al Consumidor.

exigir

l’anul·lació

del

ta certificada, telegrama o buro· fax a l’adreça de l’empresa que figuri a la web, exposant-hi rao· nadament la vostra pretensió.

· Quan feu la comanda, el comer·

· Vigileu quina informació us dóna

· Si l’empresa té la seva adre·

ciant us ha d’avisar de la seva

la web sobre l’ús que farà de les

ça en un altre estat de la Unió

recepció sense demora també

vostres dades personals en cas

Europea, podeu sol·licitar as·

per via electrònica. És conve·

que compreu algun producte.

sessorament a la Secció de

nient que imprimiu el missatge del venedor, que ha de contenir tota la informació d’interès re· lativa al producte i el seu preu.

Consum Europeu de l’Agència

+INFO Una pàgina web segura és aquella adreça electrònica que passa de ser http:// a https:// (indicatiu de servidor segur). A més, a la part inferior dreta o esquerra del navegador, ha d’aparèixer un cadenat tancat. Si feu doble clic sobre el cadenat o la clau, apareixerà informació sobre el certificat de seguretat.

Catalana del Consum.

Estar ben informat abans de fer qualsevol compra és una garantia per a què es respectin els vostres drets.

Per a totes aquestes informacions i més pots conultar el web de l’Agència Catalana del Consum

o trucar al

14

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

REPORTATGE Diego Giménez (diego@edicat.cat)/Fotos: Acicreativo

Aquesta tardor,

Grip A

Es preveu que la grip nova s’estengui per tot el territori Amb la tardor, arriben les classes, els llibres de text, els exàmens i, aquest any, també la grip A. Però, què és aquest virus del que tant es parla? La grip pel nou virus A (H1N1) és una malaltia respira· tòria contagiosa que conté ele· ments d’un virus trobat als porcs, a les aus i als humans. Aquesta grip s’està transmetent de perso· na a persona a diversos països.

La grip pel nou virus A (H1N1) és diferent de la comuna perquè està causada per un nou virus de la grip que apareix en humans.

Com es transmet el nou virus?

La grip pel nou virus A (H1N1) es transmet de la mateixa manera que la grip comuna: a través de les petites gotes que surten del nas o de la boca quan una per· sona malalta de grip tus o ester· nuda sense tapar-se el nas i la boca amb un mocador. Aquestes

Què podeu fer per protegir-vos i protegir altres persones contra la grip pel nou virus A (H1N1)?

• Feu servir mocadors de paper per tapar-vos la boca i el nas quan tossiu i esternudeu.

• Llenceu els mocadors de paper després de fer-los servir.

• Renteu-vos sovint les mans amb aigua i sabó o preparats amb alcohol.

• Manteniu una bona ventilació dels espais tancats.

petites gotes i els gèrmens que

Trobareu informació als telèfons i webs següents:

contenen poden propagar-se a les persones que estan a prop i les respiren. També si una persona tus o esternuda a la mà, aquestes petites gotes i els gèrmens que contenen poden transmetre’s de la seva mà a qualsevol superfície que toqui i poden viure en aques· ta superfície durant un temps.

+INFO

El virus A (H1N1) no es transmet amb el consum de carn de porc Existeixen medicaments per al tractament de les persones infectades?

Els medicaments antivirals no curen, però ajuden si s’adminis· tren les 48 hores posteriors als primers símptomes: • Alleugen alguns símptomes.

• Redueixen la durada de la ma· laltia.

• Redueixen la probabilitat de complicacions importants, com la pneumònia.

Sanitat Respon (les 24 h): 902 111 444 Web del Departament de Salut http://www.gencat.cat/salut

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

REPORTATGE

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA

15

Irene Torra (irene@edicat.cat)/Fotos: Ivan Gimenez

La Fundació LLuís Carulla reconeix els monitors i les entitats Els Premis d’Educació en el Lleure,

el compromís per escrit de l’entitat de

convocats per la Fundació Lluís Ca·

lleure de dur-los a terme en el cas que

rulla, volen reconèixer les iniciatives

li sigui concedit un dels premis. Una

que ajuden a la cohesió social i al fo·

vegada realitzat el projecte, cal igual·

ment de la identitat cultural, des d’un

ment que els seus responsables facin

punt de vista lingüístic, geogràfic i

arribar a la Fundació un informe on

històric, i a través de l’educació i el

se’n detallin breument els resultats.

lleure. Es valoraran, a la vegada, els projectes que integrin el servei a la

Pel que fa als treballs sobre expe·

comunitat i potenciin la transmissió

riències d’educació en el lleure, cal

de competències, habilitats i valors.

que incloguin una presentació de l’objectiu proposat, exemples de ma·

Pel que fa als projectes, han de ser

terials utilitzats, un resum de l’acti·

presentats conjuntament per un o més

vitat realitzada i una valoració del

monitors i una entitat d’educació en el

seu resultat. Han de ser presentats

lleure que assumeixi la responsabilitat

d’una manera que permeti editar-los

de la seva realització. Cal que explici·

i difondre’ls entre monitors i centres.

tin l’objectiu plantejat, una proposta d’activitats i materials, i que incloguin

Quins són els símptomes de la grip?

Els símptomes són: febre alta (igual o superior a 38º C), malestar general, dificultats per respirar, manca de gana i tos. També pot haver-hi un augment de la secreció nasal, mal de coll, nàusees, vòmits i diarrea.

En tots els casos, cal que aquesta medicació sigui receptada per un metge o per una metgessa.

Existeix una vacuna contra la grip pel nou virus?

No encara. La grip pel nou virus A (H1N1) no és la mateixa que la grip comuna. Es tracta d’un tipus de vi· rus totalment nou i, per tant, la va· cuna contra la grip comuna no pro· tegeix contra el nou virus. Només es pot elaborar una vacuna quan s’ha identificat la soca concreta del virus de la grip i això pot trigar al· guns mesos a produir-se.

Què heu de fer si sospiteu que us heu contagiat?

Heu de trucar a Sanitat Respon o consultar un professional sanitari. deria.cat

No ho dubtis, participa-hi!

16

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

La Fontana

Espai Jove La Fontana Un equipament dels joves i pels joves

+INFO Espai Jove La Fontana C. Gran de Gràcia, 190-192 0802, Barcelona 933681004 espaijove@ gracianet.org Dimarts i dijous d’11h a 15h De dilluns a divendres de 17h a 22h

seves activitats. A més de les enti· tats del districte, s’hi ha traslladat la seu del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i hi ha, com hem

Aquell consell que diu que si vo·

L’equipament, de 2.400 metres

comentat, un centre de recursos

lem alguna cosa només cal que la

quadrats, està en un petit palau

per a les associacions juvenils de

fem o que lluitem per aconseguir-

del segle XIX catalogat del número

tota la ciutat. A la segona planta,

la és una veritat com un temple.

190 del carrer Gran de Gràcia. El

la Plataforma d’Entitats Juvenils de

Veritat sobre la qual l’Espai Jove

centre té un punt polivalent i ver·

Gràcia té un espai propi on poder

La Fontana s’aixeca per donar ca·

sàtil. Un dels punts a destacar, junt

desenvolupar les seves activitats,

buda a totes aquelles propostes i

amb la informació que hi podem

i també té la seu el Consell de la

somnis que els joves entre 12 i 30

trobar, és l’apartat musical amb

Joventut de Barcelona (CJB) i hi

anys s’atreveixin a fer realitat. Les

una forta aposta per ajudar els

ha, també el Viver de Projectes

instal·lacions presenten un espai

grups emergents per a què tinguin

Juvenils on ajuden a col·lectius de

polivalent de trobada i d’informa·

tant un lloc d’assaig com un lloc on

joves a fer realitat el seu projecte.

ció on tothom que vulgui pot for·

fer els primers concerts. Per a tot

mar-se, informar-se, relaxar-se,

això, compten amb sales d’assaig

En definitiva, un lloc versàtil que

gaudir, etc.

musical, un auditori insonoritzat

vol ser espai de trobada per a tots

per a 380 persones, tècnic de so,

aquells joves amb inquietuds i ofe·

bar i una sala d’actes per a 230.

rir-los-hi tots els recursos a l’abast

La filosofia de l’Espai és donar un

per a què puguin fer realitat els

lloc a tots el joves per a què pu· guin realitzar els seus projectes o

Les entitats del districte tenen un

seus somnis, les seves aficions o

busquin informació. Com? Doncs

espai on poder desenvolupar les

qualsevol activitat que vulguin fer.

assessorant tant a nivell indivi· dual com col·lectiu. Per exemple, si sou d’alguna associació juve·

Elsa Blasco - Regidora de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona Quina mena d’equipaments juvenils podem tro-

La infància s’abandona abans i s’adopta abans el refe-

nil, el CRAJ (Centre de Recursos

bar a la ciutat de Barcelona?

rent joventut. En aquest sentit, és molt més atractiu

per a les Associacions Juvenils de

Hi ha tres tipus d’equipaments juvenils, d’una banda

per als i les adolescents adreçar-se als centres on hi

Barcelona) té les eines, recursos i

els Punts d’Informació Juvenil (PIJ), per una altra, els

van joves més grans.

suport per a la vostra associació,

Casals de Joves i, en tercer lloc, els Espais Joves. Per

assessorament legal i per cercar

als tres equipaments, el que hem fet ha estat treballar

Quants equipaments hi ha en total a la ciutat?

finançament per als vostres pro·

a nivell de contingut, és a dir, què és i en què ha de

Pel que fa als Espais Joves, la planificació que hem fet

jectes, etc. Per altra banda, si el

consistir cadascun d’aquests equipaments tant a nivell

és que hi hagi un Espai per a cada districte. Estem par-

cipa), buscant que aquest Punts d’Informació als ins-

que busqueu és informació a nivell

de programa de funcionament com de servei, espais,

lant d’Espais de més de 1.000 metres quadrats. Actu-

tituts estiguin molt vinculats amb la feina que es fa a

individual, sobre els estudis a se·

metros, condicions, etc. Llavors, ens hem proposat

alment, tenim el Boca Nord, La Fontana i el Garcilaso.

nivell territorial. Una altra línia a destacar és el suport

guir, feina, oci, habitatge, etc., al

una planificació a tota la ciutat que combina les tres

Però la planificació és que n’hi hagi un per a cada dis-

a les entitats educatives, o sigui, esplais, agrupaments,

Punt d’Informació Juvenil hi troba·

tipologies d’equipament esteses a tot el territori, a

tricte. Tanmateix, hem actualitzat i modernitzat Casals

etc. I el que hem fet és un pla de suport amb diferents

reu tota la informació necessària

tots els districtes de la ciutat, d’una forma equilibrada

i Punts d’Informació a tots els districtes de la ciutat,

línies d’actuació, ja que, tot i que estem parlant de ne-

i una sala informàtica a la vostra

i sota un barem poblacional al territori.

hem definit i planificat els equipaments per a què la

nes i nens, els monitors, caps de colla, etc. són joves.

xarxa dels mateixos a la ciutat de Barcelona sigui la

Finalment, potenciar i donar visibilitat, en la mesura

més completa possible.

del possible, a tots els consells de joventut dels dis-

disposició.

A qui van adreçats aquests equipaments?

trictes, que en alguns llocs es diuen taules en altres

A joves entre 12 i 29 anys perquè, des dels Casals i Punts d’Informació, hem començat a treballar la fran-

Vol destacar altres punts d’acció per part de

plataformes, consells, etc. En definitiva, aplicar el Pla

ja adolescent. Amb l’entrada a l’institut als 12 anys,

l’Ajuntament en vers els joves?

Jove de Barcelona que es va aprovar el mandat passat

s’ha avançat la condició d’adolescència i, amb aquest

Un dels temes que ens hem plantejat molt clarament

i que té com a punt destacable el Pla d’Equipaments

canvi d’ubicació dels centres, també el referent canvia.

és el programa dels punts JIP ( Joves Informat i Parti-

de la ciutat.

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

TENDÈRIES

17

Albert Lladó, (albert@edicat.cat)

SPOTIFY O la música del segle XXI Moltes pors, i moltes guerres, han tingut lloc des que la revolució tec· nològica ha posat en alerta la in· dústria discogràfica. Segons algu· nes associacions “sense ànim de lucre”, la música estava en perill d’extinció per culpa de la pirateria.

Evidentment, allò que estava con· tra les cordes no era el fet artístic sinó el negoci. Però ara sembla que productors, usuaris i cantants han trobat la solució perfecta. O quasi.

Escoltar música online Spotify és una “simple” aplicació gratuïta que permet escoltar can· çons via streaming. Per tant, on· line. Pots buscar per artista, pel nom del tema o de l’àlbum. A can· vi, de tant en tant, s’escolta algun anunci... Vaja, com la ràdio de tota la vida, però amb una recopilació d’informació increïble, i on l’usuari escull en cada moment què vol es· coltar i què no. Sembla que la in· dústria ha entès, per fi, que al se· gle XXI o et transformes o et mors.

Com dèiem, et pots descarregar Els fundadors d’Spotify, Daniel Ek i Martin Lorentzon, ja han acon·

+INFO

Sony BMG, EMI Music i Warner Music, entre moltes altres. Només a Europa, l’aplicació -en funciona· ment des de l’octubre de 2008 – ja té més d’un milió d’usuaris.

web. Però, a canvi, has d’escoltar publicitat de tant en tant. Si, per

seguit arribar a acords amb mul· tinacionals com Universal Music,

gratuïtament Spotify des del seu

Si encara no has provat Spotify, és tan fàcil com descarregar-te’l des del seu web: www.spotify.com No només pots escoltar les teves cançons preferides a Spotify.

Entra en aquest web i gaudeix d’una altra opció molt similar. www.yes.fm www.deezer.com

una altra banda, prefereixes gau· dir de tota la música que vulguis sense talls, pots pagar per la ver· sió “Premium”. Costa uns 10 euros al mes i et permet, a més d’escol· tar totes les cançons sense inter· rupcions, tenir accés a discos que encara no han sortit al mercat.

De la xarxa al mòbil I la cosa va a més perquè s’està treballant en una nova versió on et podràs descarregar l’arxiu al teu telèfon mòbil, a més d’escoltar-lo, i així no hauràs de baixar-te res més d’Emule. Però tampoc, comprar-te cedés. Hi haurà dues possibilitats: o portar un telèfon connectat a In· ternet i escoltar Spotify en directe o sincronitzar l’ordinador amb el mòbil per a què, quan afegeixis una cançó, se’t guardi també al mòbil i la puguis escoltar després sense estar connectat.

deria.cat

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

GUIA JOVE

JOVE

EDUCACIÓ

GUIA

MODA

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

SERVEIS

EDUCACIÓ

18

T’obrim les portes al món

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi B-823.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

EDUCACIÓ

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

* EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

MÀSTERS EN TURISME

Centre adscrit a:

- Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments - Promoció i Publicitat Turística - Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística - MITUR- Màster Internacional en Turisme

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

EDUCACIÓ

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

EDUCACIÓ

EUSS - Programes ADD

T’agrada el Turisme?

NIT

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

ALTAVEU

19

Roger Palà i Elisenda Soriguera/Fotos: Juan Miguel Morales

Detotarrel,

viure i conviure Els Nour, banda encapçalada per

per al nostre grup no haurien estat

A l’equip dels catalans d’origen, hi

Yacine Belahcene (Cheb Balows-

com aquestes. Cal tenir en compte

podem sentir les veus de Joan Gar·

ki) han produït Detotarrel. Una

que estan compostes pensant en

riga (La Troba Kung-Fú), Gerard

experiència d’intercanvi que s’ha

cadascun dels cantants que les ha·

Quintana, Beth i Guillamino. I

plasmat en un disc —que trobareu

vien d’interpretar”.

al combinat dels nous catalans, hi

amb el número de setembre de la

ha Nikol Kollars i Oli Silva “Mû” (del

revista Enderrock— i un especta·

Sens dubte, un dels atractius més

col·lectiu 08001), Babacar Gaye

cle on els intèrprets catalans can·

grans de Detotarrel és la varietat de

(cantant del combo de hip-hop

ten en les llengües dels nouvinguts

músics i cantants que s’han sumat

d’origen senegalès Black Baude-

i els immigrants ho fan en català.

a la iniciativa. Per a molts, ha estat

laire), el jove raper Shían (origi·

www.enderrock.cat EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC Per jamaicanes!

Per jamaicanes! recull els senzills que ha anat publicant els darrers dos anys, no es ven a cap botiga i només pot intercanviar-se amb l’intèrpret en persona.

El Belda i els Badabadocs persegueixen un acte de justícia històrica: cal ressituar al mapa mental del país unes cançons que el procés d’alienació ha convertit en ‘antítesi de modernitat. I qui millor que aquesta colla per capgirar la truita?

Roger Palà

ELS NENS EUTRÒFICS

tot un experiment cantar en una

nari de Nador i criat a Tortosa), la

Esquitxos

“Per a Nour ha estat un repte. En

llengua que no dominen, ja sigui

cantant de Bangladesh establerta a

ultralleugers

el meu cas, era la primera vegada

aquesta l’àrab, el wòlof o el català.

Barcelona Famiya Khan, i els ra·

que treballava per encàrrec. A més,

Hi van participar tretze cantants i

pers Byron i Llanero de la formació

la filosofia del projecte Detotarrel

intèrprets, que canten deu temes

Unidos por el Flow, un grup que

és bastant paral·lela a la de la nos·

inèdits i una versió col·lectiva final

reuneix a les seves files membres

tra banda: crear ponts entre dife·

de “Venim del nord, venim del sud”

de Ñetas i Latin Kings.

rents cultures”, manifesta un Bela·

de Lluís Llach. El nexe central són

hcene que deixa clar d’entrada que

els músics de Nour —amb els can·

És difícil parlar de temes com la

no s’hauria d’entendre Detotarrel

tants Yacine Belahcene i Olalla Cas·

llengua o la immigració sense caure

com el tercer treball de Nour: “Si

tro—, que van assumir la composi·

en tòpics? Per a Yacine Belahcene,

ens haguéssim posat a fer cançons

ció i producció de tots els temes.

aquest era un dels principals pro· blemes a l’hora d’encarar el Deto·

Esquitxos ultralleugers és l’únic disc capaç de parlar “del voraviu al coll de la bruseta” i cantar que “una bleda assolellada / em té fregits els pebrots”, per acabar rimant “l’epitalami/ del pit a l’anca/ es fa esquiu/ i hom riu bon caliu”. El poeta Josep Pedrals s’empolaina, Els Nens Eutròfics esmolen l’eina musical i tots plegats ens alimenten amb la seva picaresca igual de barroca que postmoderna.

Elisenda Soriguera

tarrel. “Quan vam començar a es· criure les cançons per al projecte, en algun moment vam témer arri·

ESPART

bar a un atzucac. No ens sentíem gaire còmodes fent segons quins

Namorat

discursos en aquesta línia tòpica.

I si al final ho haguéssim fet així, hauria estat pitjor, no hauria tingut la mateixa significació, crec que no hauria estat tan útil”. Hi ha temes que parlen dels problemes socials amb què es troben els immigrants, del rebuig que sovint han de patir en forma de racisme o discrimina· ció, i de les inquietuds i projectes vitals.

enderrock.cat

El debut d’Espart apareix després del pas del grup pel Sona 9, on van ser guardonats amb el premi Èxit. La banda liderada per la veu d’Axel Cayuela mostra les cartes que va fer valer al concurs: cançons que prioritzen els colors acústics, amb forta empremta de rock nord-americà en la línia Ben Harper o The Black Crowes. Cançons enganxoses que deixen rastre a la memòria de l’oient.

Roger Palà

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

SEXUALITAT

21

Laura Cerdan (lauracerda@edicat.net)/Fotos: Aci Creativo

AMOR? Quin malson!”

La Susanna i el Carles són amics des de la infància. Un dia van sortir a prendre una copa i el Carles va declarar a la Susanna el seu amor per ella, i li va demanar que sortís amb ell. Ella havia pensat alguna vegada que, si ells dos eren bons amics, potser podrien ser parella, i li va respondre que sí. Però, als pocs dies, ella es va adonar del seu error i va rectificar deixant el seu amic. Volia recuperar l’amistat d’abans, però va resultar del tot impossible. Han passat tres anys i el Carles continua obsessionat amb la idea de tenir la Susanna com a parella.

trencaclosques personal i incomplet.

menten aquesta dependència emoci·

l’altra persona d’allunyar-se i/o man·

Aquesta obsessió interfereix en la

onal, una obsessió desmesurada per

tenir una relació completament dife·

pròpia vida del subjecte, en el seu

la parella.

rent a la desitjada. D’altra banda, la

desenvolupament, de manera que crea estats anímics com tristesa,

La millor manera de deixar d’estar

gent, ja que d’aquesta manera resul·

malenconia, ràbia, etc. Amb aquests

obsessionat per algú és intentar no

tarà molt més difícil deixar de pensar

sentiments, es pot arribar fins i tot

pensar en aquesta persona en els

en una persona en concret. A més,

al punt de maltractar físicament i/o

termes que se li atribueixen, és a dir,

és aconsellable acudir a un especia·

psicològicament l’altra persona.

no pensar en aquesta persona com

lista per tractar la dependència emo·

a una possible parella sentimental.

cional, ja que ens aconsellarà i ens

La persona obsessionada creu esti·

S’ha de fer una anàlisi exhaustiva de

donarà les pautes adequades per

mar l’altre, però no és amor allò que

la situació i respectar la decisió de

superar aquesta obsessió.

sent, sinó una idea equivocada que tendeix més a manipular que no pas a estimar. Aquesta persona vol sa· ber-ho tot de l’altre, trenca la seva intimitat, intentant controlar i mani·

Quan s’està enamorat d’ algú, és

pular. Qualsevol gest d’independèn·

fàcil confondre enamorament amb

cia per part de l’altre és qüestionada

obsessió. El fet que molts aspectes

i considerada com una falta d’amor

de l’altra persona puguin agradar

i/o de respecte. Es crea així una re·

fins el punt d’enamorar, fa molt fà·

lació malalta on la persona obsessio·

cil que aquests aspectes es puguin

nada no coneix els límits.

idealitzar. Aleshores, la persona ena· morada queda cega d’amor, ja que és completament incapaç de fer un anàlisi realista de la situació que viu.

Si la persona manté una relació amb la persona estimada, aquesta relació d’amor es converteix en una relació de dependència que resulta insana per a les dues parts de la parella.

Però, si la persona està enamorada d’una persona que no és la seva pa·

persona no s’ha de tancar a conèixer

La persona obsessionada creu estimar l’altre, però no és amor

rella, pot caure en l’error de tancarse la porta a conèixer altra gent.

Aquesta relació insana és igual de En qualsevol dels casos, una per·

perjudicial tant si es manté amb

sona que s’obsessiona amb algú és

una persona que resulta ser parella

una persona immadura i dependent

sentimental com si no. Però sovint

emocionalment, i amaga una per·

s’agreuja si la persona no vol mante·

sonalitat molt egoista. Una persona

nir cap tipus de relació afectiva amb

obsessionada converteix l’altra per·

la persona obsessiva. Aquesta per·

sona en el centre de la seva vida. Si

sona ha quedat aturada en l’etapa

manté una relació, creu que necessi·

més apassionada d’una relació, no

ta aquesta persona per sentir-se ple,

ha sabut evolucionar i comprendre

per ser feliç, per viure. Si no manté

que tota relació necessita créixer i

cap relació sentimental, pot arribar a

madurar. La persona pretén viure en

pensar que l’altra persona és la cau·

un núvol fantasiós, i no aconseguir-

sa de totes les seves tristeses. En

lo li genera ansietat i depressió. La

qualsevol dels dos casos, la persona

principal por és perdre la parella.

ha idealitzat i idolatrat l’altre i actua per egoisme. Creu sincerament que

A la nostra societat, el 10’8% de les

l’altre és la peça que falta en el seu

dones i el 8’7% dels homes experi·

deria.cat

22

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

CULTURA

Diego Gimenez (diego@edicat.cat)

Recomanem

Agenda octubre09

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC SI ÉS DOLENT T’HO

LA HISTÒRIA

Dies: 18-09-2009

RECOMANO

MÉS BONICA DEL

Nouvelle Vague

Steve Johnson

LLENGUATGE

Concerts

Ed. La campana, 2009

A.A.V.V.

20 euros

Ed. de 1984, 2009

267 pàgines

15 euros

Sala Apolo.

de 23 a 27 euros

176 pàgines

La tesi d’Steven Johnson contradiu l’opinió generalitzada que la cultura de masses ens està idiotitzant. Segons Johnson, tots som cada cop més intel·ligents. I no gràcies a allò que aprenem a les aules, sinó perquè els mitjans de cultura de masses són cada cop més complexos i, per tant, exigeixen un esforç intel·lectual cada cop més gran als seus consumidors. Per avalar la seva tesi, Johnson analitza l’esforç cognitiu que ens obliguen a fer productes de la cultura de masses, com ara els videojocs, les telesèries o Internet.

Les sorprenents descobertes realitzades pels antropòlegs, els lingüistes i els neurobiòlegs permeten avui seguir la pista del llenguatge des dels fòssils més remots. Tres grans investigadors es passen el relleu aquí per explicar, en un diàleg accessible a tothom, una de les nostres històries més boniques, i sens dubte la més extraordinària, l’adquisició del llenguatge. El llenguatge és segurament allò que és pròpiament de l’home, una aptitud tan natural que ens oblidem de fins a quin punt és excepcional.

Nou de la Rambla, 111-113. 08004 Barcelona www.nouvellesvagues.com

Nouvelle Vague, la banda francesa que va conquerir el món amb els seus covers en clau bossa nova de temes punk i new wave, torna aquest estiu amb el seu tercer àlbum.

Dies: 19-09-2009

Els límits del Pla Cerdà Itinerari Punt de sortida per confirmar www.anycerda.org de 5 a 10 euros

Cerdà volia que el seu projecte d’eixamplament de Barcelona fos il·limitat però això no treia que tingués uns límits, els que marcaven la topografia natural del territori.

CINEMA

BANDSLAM

I LOVE YOU, BETH COOPER

Director: Todd Graff

Director: Chris Columbus

Actors: Vanessa Hudgens, Lisa Kudrow,

Actors: Hayden Panettiere, Samm Levine,

Gaelan Connell, Alyson Michalka.

Alan Ruck, Paul Rust, Jack Carpenter

http://bandslam-movie.com

www.iloveyoubethcoopermovie.com

90 minuts

95 minuts

Will Burton és un perdedor acostumat a ser ignorat pels seus companys de classe. La seva mala ratxa acaba quan la popular i carismàtica animadora Charlotte Banks el convida a sortir amb el seu grup. Impressionada pel seu gran coneixement musical, Charlotte proposa a Will formar part de la seva eclèctica banda de Rock. La seva meta a partir d’aquest moment serà derrotar l’exnòvio de Charlotte a la batalla regional de bandes.

La pel·lícula és una mena de road movie que transcorre durant una nit i es centra en Dennis (Paul Rust de “Semi-Pro”), un setciències tímid que declara el seu amor incondicional a Beth Cooper (interpretada per Hayden Panettiere, l’animadora invencible d’ la sèrie “Herois”) durant el seu discurs de graduació. Per sorpresa, Beth no s’enfada sinó que apareix a casa d’en Dennis decidida a fer-li passar la millor nit de la seva vida.

Dies: 19-09-2009

Cicle de Terror “El refugio del miedo” Cinema

BLOCS

Centre Garcilaso.

Juan de Garay, 116, Barcelona 932562959 Entrada gratuïta

Espai accessible per a persones amb disminució física.

Dies: 21-09-2009 YO SOY EL ANTICRISTO

TINTA XINESA

http://www.emilianoorlando.blogspot.com

http://tintaxinesa.blogspot.com

Emiliano Orlando, estudiant de biologia, resident a Capital Federal, Mèxic, ens presenta el seu blog: “Aquest blog no és per a qualsevol. Potser no sigui encara per a ningú. Des de la Llei de l’Evolució o l’etern retorn de Nietzsche, exposo al llarg dels articles una profunda crítica al sistema de valors encarnat pel cristianisme. T’atreveixes a mossegar la poma prohibida?”.

El gener del 2006, Biel Barnils i Carrera va començar el blog literari Tinta xinesa, que actualitza cada setmana del món i des d’on vol, per compartir amb tothom qui ho vulgui aquest acte tan solitari com és la lectura i l’escriptura. Va alternant una poesia i el comentari d’un llibre, català o traduït, una novetat o un llibre de fons.

Prevenció dels trastorns de conducta alimentària

Dies: fins al 27-09-2009

World Press Cartoon.

Humor gràfic en la premsa Exposició

Conferència

Palau Robert - Centre d’Informació de Catalunya.

Casa de Cultura.

Girona.

972202013 Entrada Gratuïta

A càrrec de Josep Cornellà, paidopsiquiatre, i Pilar López i Marina Partera, psicòlogues de l’equip del SETCA.

Passeig de Gràcia, 107. Barcelona 932388091 Entrada Gratuïta

Els dibuixos originals de les 400 millors vinyetes publicades el 2008 a la premsa de tot el món.

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

SECUNDÈRIA / DERIA.CAT

CULTURA

HISTÒRIES DE CATALUNYA

23

Jaume Torres i Garriga i Oriol Junqueras i Vies

Històries de Catalunya

CIES I EXPOSICIÓ Dies: 04-10-2009

De cap a nap i de nap a peus de Nando Massaneda Teatre Sala cultural La Laguna.

Sils 972168319 de 6 a 8 euros

És una comèdia surrealista dins el teatre de l’absurd, carregada de disbarats i de missatges que no toquen ni a dalt ni a baix, però si que toquen al mig, i de manera ben tocada.

Lladres i saltejadors de camins Durant segles, els lladres i els bandolers van formar part del paisatge habitual de Catalunya. Bons coneixedors d’un territori esquerp, es van convertir en un perill constant per als viatgers.

Per dir-ho d’alguna manera, l’època daurada del bandolerisme es va viure entre els segles XVI i principis del segle XVII. Tot i que es po· drien trobar multitud de motivacions personals, les causes que feien que algú es decidís a enrolar-se com a bandoler es podrien resumir en dues. Una seria l’augment continuat de la població a partir del segle XVI que feia insuficients els recursos disponibles fins aleshores, de tal manera que, per superar la crisi, molts optessin per entrar a formar part de quadrilles de bandolers, alguns dels quals eren nobles empobrits. I l’altra estaria relacionada amb els canvis provocats per la reestructuració de la societat i de l’economia catalanes, en què molts pagesos van resultar perjudicats per la sentència arbitral de Guada· lupe (1486) i molts menestrals es van quedar sense una sortida a la

Dies: 07/10/2009

The Fray Concerts

decadència gremial. És a dir, en un context econòmic i social canviant, molts dels desplaçats van escollir delinquir per tal de sobreviure.

Els bandolers aprofitaven el seu coneixement del terreny, especial·

Razzmatazz. Sala 1.

ment dels passos i colls de muntanya de les principals vies de comu·

Almogàvers, 122. Barcelona

nicació, per assaltar i robar tot tipus de viatgers i, fins i tot, repre·

www.thefray.net

sentants reials. Paral·lelament, també es dedicaven a altres activitats

22 euros

fora de la llei com els robatoris en masies aïllades o, si ho creien

Després de la seva última visita al nostre país, quan ens van presentar el seu primer àlbum, How To Save A Life, The Fray tornen a Espanya per presentar el seu segon disc avalats de nou pel seu rotund èxit als Estats Units.

convenient, els segrestos de persones amb un cert poder econòmic per tal d’obtenir-ne un rescat.

En general, pel que fa a l’aspecte exterior, els bandolers no es dis· tingien massa de l’altra gent. Duien, però, una xarpa, una ampla fai· xa de cuir que els creuava el pit d’esquerra a dreta. De la xarpa penjaven fins a tres pedrenyals –escopetes curtes que funcionaven amb percussors de pedra foguera–, flascons amb pólvora i una bos·

Dies: del 25 al 27-09-2009

Dies: fins al 22/06/2010

Exposició

Visita lliure per a escoles

Torna en Serrallonga

El Petit Orpheus

Sant Hilari Sacalm www.serrallonga.cat Entrada Gratuïta

El cap de setmana del 25, 26 i 27 de setembre de 2009, en Serrallonga i la seva quadrilla es deixaren veure (i sentir) per Sant Hilari Sacalm, la vila de les cent fonts, que organitza una festa en honor seu.

sa amb munició. També portaven dagues i unes temibles simitarres que anomenaven “panards”. Un altre element característic de la seva indumentària era la capa de pastor o gascona. La seva grandària per·

Museu de la Música - L’Auditori.

metia molta llibertat de moviment i, alhora, amagava la xarpa amb

Lepant, 150. Barcelona

les armes. Allò que distingia els bandolers entre si era el bàndol a què

932563650. Cal fer reserva prèvia

pertanyien: hi havia nyerros, cadells, voltors, morells...

Visita lliure gratuïta

Amb els anys, la llegenda d’alguns d’ells ha traspassat la frontera de

Visita a l’exposició permanent a través del Petit Orpheus, un programa audiovisual que combina música, imatge i veu. Es tracta d’una versió reduïda i adaptada amb locució del programa general Orpheus, i que, com aquest, permet contextualitzar l’època i l’estil musical dels instruments exposats en diferents àmbits temàtics.

la realitat, com el cas del que segurament és el bandoler català més famós, Joan de Serrallonga, mitificat fins el punt d’afirmar-se que robava els rics per repartir-ho als pobres. En canvi, Perot Rocagui· narda, l’altre gran bandoler català, va tenir tal repercussió social en el seu temps que, fins i tot, apareix –sota el nom de Roque Guinardcom a personatge a la segona part d’El Quixot. A més, a diferència de Serrallonga, Rocaguinarda no només no va ser mai capturat, sinó que, cansades de perseguir-lo inútilment, les autoritats catalanes li van concedir l’indult i el van enviar a Itàlia com a capità de l’exèrcit. deria.net

Oriol

Jaume

Junqueras

Torres