138
octubre 2009
www.deria.cat
SECUNDÈRIA Tiratge: 54.300
Foto: FC Barcelona
Andrés Iniesta Una temporada plena de reptes Reportatge Què és la Grip A? pàg. 14
Món viu Com viuen els Cetacis pàg. 8
Reportatge Tornem a classe pàg. 5
2
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
EDITORIAL
Sumari - 138 - octubre2009 2 - Editorial Sant tornem-hi 2 - La il·lustració Gras
Editorial
Sant tornem-hi
3 - MATGE DEL MES Mostar és una ciutat de Bòsnia i Hercegovina. 5 - REPORTATGE Sant tornem-hi
6 - EL CONVIDAT “El que necessita un gag és un bon final” 8 - MÓN VIU Cetacis a Catalunya? 9 - Joventut Els millors del Clic’09 10 - TEMA DEL MES Andrés Iniesta 12 - CONSUM Com comprem a la xarxa?
Abans d’“e-comprar”, INFORMA’T
Comencem un nou curs amb tota la il·
pecífics sobre qualsevol problema i vols
lusió de qui engega nous reptes i projec·
que investiguem per aclarir-los? Vols que
tes. El Secundèria seguirà amb la línia
publiquem les teves fotos, relats o car·
que porta des de fa més d’una dècada,
tes al director? El nostre compromís per
compromès amb la formació en català
aquesta nova temporada és clar: escol·
per a joves, però donarà el salt definitiu
tar-vos per construir junts la revista.
a la xarxa. El web Dèria, junt amb con· cursos com Ficcions i altres que anirem
No volíem començar un nou curs sense
organitzant durant l’any, serà el punt de
parlar de la magnífica temporada que va
trobada amb vosaltres, alumnes, profes·
fer el Barça. Però, per damunt de tot, de
sors i lectors.
què i qui hi ha darrera. Que la formació dóna els seus fruits a la llarga és una
14 - REPORTATGE Aquesta tardor, Grip A
A partir d’ara, doncs, volem que el pa·
de les afirmacions en les que més cre·
15 - FUNDACIÓ CARULLA reconeix els monitors i les entitats
per i el web funcionin com una conver·
iem. La cantera blaugrana és un exem·
gència i tots els articles, entrevistes i
ple evident d’això. I, per aquests motius,
reportatges que trobeu a la revista els
hem volgut obrir el primer número amb
podreu comentar al web. El lector actiu,
Andrés Iniesta, que acaba de presen·
que s’involucra en allò que llegeix i ho
tar llibre i que serveix de mirall a altres
transforma, és qui que farà el Secundè-
excel·lents jugadors que vénen darrera.
ria del 2010. Trobes a faltar algun tema
Per això, fem un repàs a les promeses de
del que no hem parlat mai? Vols que en·
les que sentirem més a parlar. Ens acom·
trevistem algú especial? Tens dubtes es·
panyes?.
16 - La Fontana Espai Jove La Fontana 17 - TENDÈRIES SPOTIFY 18 - GUIA JOVE 19 - ALTAVEU Detotarrel, 21 - SEXUALITAT AMOR? Quin malson!” 22 - CULTURA Recomanem
Agenda octubre09
22 - HISTÒRIES DE CATALUNYA Lladres i saltejadors de camins · Editor: Josep Ritort i Ferrús · Gerent: Ramon Torrents · Adjunt a gerencia: Xavier Juez · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L. · Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net
SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars
La il·lustració
deria.cat
Si en vols veure més d’ella, pots visitar el seu Flickr: http://www.flickr.com/photos/wamba/
IMATGE DEL MES
Mostar és una ciutat de Bòsnia i Hercegovina. L’Esther va anar-hi fa dos estius i just al costat del pont, que tristament es va fer famós durant la guerra, va fer aquesta foto.
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
3
Foto: Wamba
5
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
REPORTATGE Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Sant tornem-hi
Estar amb els amics, les activitats en grup, el viatge de fi de curs, fer alguna cosa de profit... La platja, les revetlles, els ligues d’es·
tonomia, etc. Llavors, com més prepa·
Per a què serveix l’educació?
tiu i la disbauxa semblen quedar en·
rats hi arribem millor, no?
Sabem que des que naixem necessi·
rere quan comença un nou curs. Els
tem dels altres per aprendre a viure
arguments que diuen “sí, però ja toca
El rotllo està molt bé però segur que
i subsistir. Si prenem com exemple
una mica de calma i seriositat” sonen
això sempre es diu quan tot ja ha pas·
qualsevol tribu de l’Àfrica, de l’Amazò·
a “iaiada”. El que voldríem és continu·
sat. Què han de dir-ne! A més a més,
nia, etc., veiem molt gràficament com
ar de farra fins que s’acabés la mú·
només de pensar en la cara dels profes
allò que els adults ensenyen a petits i
sica. Però no pot ser. Sant tornem-hi
a primera hora dels dilluns fa venir ga·
joves és la manera com sobreviure a
a l’ institut. Hem d’estudiar i fer-nos
nes de fer-se objector de consciència.
la jungla o el desert, com caçar, quins animals són perillosos, quines són les
persones de profit. Sí, sí, ja sé, encara sona a “iaiada” però no és millor cons·
Per altra banda, si estiguéssim tot el
herbes medicinals, què s’ha de respec·
truir alguna cosa sòlida per al nostre
sant dia de festa al final ens n’atipa·
tar, quan s’ha de gaudir... A gairebé to·
futur? Quins arguments a favor i en
ríem. Els millors moments de relaxa·
tes les tribus del continent d’Àfrica, hi
contra tenim?
ció són els que venen un cop t’hi has
ha un moment per al que tots els seus
esforçat molt. Per exemple, després
habitants s’han preparat tota la seva
Pensem-hi una estona. La majoria de
d’una setmana d’estudiar a fons, fer
vida, ja sigui per marcar el pas de la
persones amb què he parlat em diuen
l’examen ben fet i gaudir d’un cap de
infantessa a la maduresa, per fer-se
que la joventut està molt bé, que t’ho
setmana amb la consciència ben neta
caçadors, poder tenir una família o per
passes de conya, però que els millors
per haver fet la feina com cal. No em
ser aptes per aconseguir una parella.
anys estan per venir, quan ja saps més
digueu que en aquell moment un no se
Aquest serà un moment que marca·
què vols, tens més calerons, més au·
sent realment bé.
rà la resta de les seves vides ja que assenyala el moment en què els ini·
Al Facebook ens han donat motius per tornar-hi i per no: 1. Mireia Ramos Muntada: • el millor de turnar al cole s k tspera l viatge d fi d curs!! :D • riuret dl profes nous k van perduts xD • veure com ls nens k entren a 1r d’eso s creuen super fashions x trepitjar l’insti xD 2. Iago Roca Benaset: Nose, els unics dos motius són els amics i que almenys jo al anar a classe tens la sensació que aprofites els temps.
Però què és l’educació?
ciats seran respectats per la resta de
L’educació és un procés de socialitza·
les seves vides. Com es tradueix això
ció i culturització de les persones a
a la nostra cultura? Doncs, per sobre·
través del qual es desenvolupen ca·
viure, necessitem una feina per poder
pacitats físiques i intel·lectuals, habi·
comprar menjar (llavors millor es·
litats, destreses, tècniques d’estudi i
forçar-s’hi per a què sigui una
formes de comportament ordenades
que ens agradi), hem de sa·
amb una finalitat social (valors, mo·
ber quines son les conductes
deració del diàleg-debat, jerarquia,
perilloses i quines no, hem de
treball en equip, regulació fisiològica,
saber què respectar i què no.
cura de la imatge, etc.).
Només a través d’allò que ens ensenyen i d’allò que som ca·
A molts països occidentals, l’educa·
paços d’aprendre podem assolir
ció escolar és gratuïta per a tots els
l’èxit a la vida. Per tant, potser
estudiants. La funció de l’educació és
dedicar-hi el temps, no? Doncs
ajudar i orientar l’alumne per conser·
sant tornem-hi que no ha estat
3. Raquel Calahorro Escudero: mm... pk kuan et llevis una mica tard la mama et faci l’esmortzar? xD
var i utilitzar els valors de la cultura
res, com més ens hi esforcem
que se li imparteix enfortint la identi·
més números per arribar
tat cultural.
allà on volem.
4. Alexandra Martínez Citores: estar amb els amics, les activitats en grup, el viatge de fi de curs, fer alguna cosa de profit, veure sortir el sol a l’hivern ¬¬
Però el terme “educació” es refereix
5. Jordi Herrerias: • quan ens trobem la colla • llevar-te molt d’hora • bronques amb els pares si suspens
de les cultures, és l’acció exercida per
6. Juuddiit Garcia: qe s’està molt be a la platjaa..am el solesiiitoo..saber qe no tens cap feinnaa a feeer..ffffffff :)!
i la societat, i es remunta als orígens
deria.cat
sobretot a la influència ordenada exercida sobre una persona per for· mar-la i desenvolupar-la a diversos nivells complementaris. A la majoria la generació adulta sobre la jove per transmetre i conservar la seva exis· tència col·lectiva. És un ingredient fonamental a la vida de l’ésser humà mateixos de l’ésser humà. L’educa· ció transmet la cultura, permetent la seva evolució.
Nosaltres hem trobat 10 motius per tornar-hi! 1. Aquell/a noi/a que et deixa bocabadat. 2. Els amics. Tret del “gorrón” de sempre que mai porta ni per a pipes. 3. Veure les cares als profes el primer dia. Segur que són pitjor que les nostres. 4. Les patates braves del bar de l’insti, les millors del món. 5. Veure els modelets de tothom a gimnàstica. 6. La tertúlia futbolística dels dilluns. 7. Divendres a les 15:00, el millor moment de la setmana. 8. Passar la setmana preparant el “finde”. 9. El “trapitxeo” de videojocs. 10. Ahh, síííí!! Aprendre moltes coses.
+INFO Entra al deria.cat o al facebook de la revista i deixa la teva opinió!
6
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
EL CONVIDAT Albert Lladó (Albert@Edicat.Cat)/Fotos: Ivan Gimenez
“El que necessita un gag és un bon final” Fem aquesta entrevista just una hora abans de començar el programa de ràdio. No us prepareu abans? Sí, ens ho preparem. Però quan vam començar ens posàvem tots a fer el guió, i començàvem molt més d’hora. Amb els anys, hem anat tenint altres feines, i ja tenim una dinàmica que funcionem per mirades, ens comple·
TAL COM RAJA!
mentem molt. I en Manel (Lucas), des de fa dos cursos, s’encarrega del guió. Però el guió deu ser molt important. El seguiu molt o improviseu? Passegem per la Diagonal fins arribar
El guió sempre hi ha de ser. Però ens
a l’edifici Godó. Planta 15. Falta menys
movem molt, molt, molt per la intuï·
d’una hora per començar “Minoria Ab·
ció. Sobretot, des del tercer any.
soluta”, a RAC1, però Queco Novell no
Lloc i data de naixement: Barcelona, 1963 Un grup de música: Último de la fila Una pel·lícula: Revolutionary Road Un llibre: qualsevol de la trilogia d’Stieg Larsson Plat que cuines millor: truita a la francesa, i la pasta Una mania: olorar les coses Una qualitat: buf... que ho diguin els altres... Un somni: ser feliç On t’agradaria anar de viatge? l’Argentina Tens fama de ser molt... maniàtic
sembla nerviós. Tot controlat. Hi ha
Després de 8 anys, deixeu de
líder. Jo sempre ho comparo amb un
guió i hi ha mirades. La complicitat
fer “Minoria Absoluta” a RAC1.
jugador de futbol... Sempre ens hem
amb Manel Lucas i Toni Soler funciona
Quins són els motius?
trobat amb aquell jugador que t’agra·
ja com una màquina a la que només
Com a la vida, tot comença i tot acaba.
da però que hi ha hagut un moment
s’ha de prémer el botó de la ironia i
Creiem que ara és un bon moment per
en què hem dit “llàstima que no s’hagi
la sàtira. A l’estiu, deixen el programa
deixar-ho. Notem que o fiquem tota la
retirat un any abans...”. Ara és el mo·
després de 8 anys i de convertir-se en
carn a la graella o ens retirem a temps.
ment de parar i, potser, tornar més
líders d’audiència. Massa projectes.
I, a vegades, volent fer moltes coses al
endavant...
Parlem de límits, de sentit comú, d’hu·
mateix temps, tens els perill de fer-les
mor... Mentre, uns passadissos amb
malament... Ara és un bon moment
Es pot dir alguna cosa a la ràdio
Jo estic dient el mateix a la tele que
vidres, ens ensenyen una mirada pri·
perquè ho fem amb el reconeixement
que a la tele no? O això ha can-
a la ràdio. Mai ningú, ni a RAC1 ni a
vilegiada de Barcelona.
de l’audiència. El programa, i RAC1, és
viat molt?
TV3, ens ha dit què havíem de dir. I
Et parlaré per la meva experiència.
potser una de les raons de l’èxit de
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
EL CONVIDAT
“Minoria absoluta” i de “Polònia” és
vam fer i no va passar res... I ara ho
meo. Per què creus que els polí-
aquest, que ningú mai ens han insi·
està fent altra gent.
tics s’hi presten?
nuat què podem dir i què no.
7
Surten perquè els hi demanem. Com tot el que hem fet, això sorgeix de la
Existeix l’autocensura? Hi ha el sentit comú. Sabem on po· dem arribar. Hi ha una línia que, sense que ningú t’ho digui, saps que no pots passar. A vegades, hem po· sat un peu més enllà, per veure què passava, però és el sentit comú. No cal ni explicar-ho. Per exemple, sem·
Ara és el moment de parar i, potser, tornar més endavant.
pre hem tingut molt clar que no ens
casualitat. El primer cameo el va fer Josep Piqué. Ens va trucar perquè el seu fill era molt fan i ens va dema· nar poder venir amb ell a una grava· ció. Nosaltres, encantats. Però quan el vam tenir allà, vam pensar que seria genial que hi sortís. I vam veure que funcionava molt bé... tenir la carica· tura i el personatge real. Nosaltres no
El periodista Queco Novell, als estudis de RAC1 de Barcelona
volíem riure dels defectes psíquics
Als anys 90, vas treballar com a
reflexionem si això té un rendiment
o físics de la gent. El nostre tipus
presentador del telenotícies mig-
polític, o no, per a ells. Si volen ve·
d’humor és un altre. El món està ple
dia de TVE de Catalunya fins que
nir, doncs que vinguin. I si no, doncs
de rumors i, si nosaltres haguéssim
ho vas deixar per fer humor. Com
que no vinguin... Nosaltres ho fem per
reproduir el més fidel possible al per·
aprofitat les llegendes urbanes per
va anar? Et va costar molt prendre
passar-ho bé.
sonatge. La caricatura és, una vega·
fer gràcia, ens hauríem equivocat.
la decisió?
da tens la veu, anar una mica més
No em va costar gens. Vaig trigar un
De tots els personatges que fas,
enllà. Imitar és fer-ho idèntic. Però
Vosaltres vau ser els primer en
dia. Feia anys que coneixia el Toni (So·
quin prefereixes?
si ens quedem només amb la veu....
fer humor d’ETA.
ler) i primer vaig començar aquí, a la
En Maragall és qui em va “desvirgar”
L’emocionant és que evolucioni el
Sí, ens ho vam pensar molt abans de
ràdio. Després em va comentar el pro·
amb això i sempre ha sigut al que li he
personatges fins la bogeria.
fer-ho. Va ser a City TV (ara 8 TV). Va
jecte de “7 de Notícies” i em va agra·
tingut més carinyo. El personatge és
ser amb la treva aquella que deien que
dar molt. No s’atrevia a proposar-m’ho
molt agraït. Hi va haver un moment
Per acabar, què necessita un gag
Catalunya quedava fora dels seus ob·
perquè pensava que estava molt aco·
que em vaig adonar que si em posava
per a què funcioni?
jectius... I van fer una roda de premsa
modat. Però mai de la vida m’hagués
el bigoti i la bata ja feia riure...
Un bon final. Has de tenir una bona
amb una estelada, just després del vi·
pensat que em dedicaria a l’humor.
atge de Carod a Perpinyà... Molt deli·
idea, però l’important és com acaba. Ens pots explicar la diferència
Aquesta és la frase d’en Toni: “i això,
cat, vaja. Cadascú de nosaltres teníem
La majoria de polítics que feu al
entre imitar i fer una caricatura?
com acaba?”. Com més sorprenent,
la nostra opinió al respecte... Però ho
“Polònia” acaben fent algun ca-
La imitació és, sobretot, en la veu,
millor.
deria.cat
8
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
MÓN VIU Diego Giménez (diego@edicat.cat) / Foto: Miriam Romagosa
Cetacis a Catalunya? Tot un món per conèixer i respectar
Sabies que... Foto de dofí llistat (Stenella coeruleoalba): Miriam Romagosa Potser no és un fet gaire conegut,
catus), dofí llistat (stenella coe-
però al mar català hi ha diferents
ruleoalba), dofí comú (delphinus
espècies de cetacis que conviuen en
delphis), cap d’olla gris (grampus
un entorn desconegut per a la ma·
griseus), cap d’olla comú (globi-
joria. Des dels famosos dofins a les
cephala melas), zífid de Cuvier
balenes, passant pels poc coneguts
(ziphius cavirostris), rorcual comú
zífids, hi ha tot un món per conèixer
(balaenoptera physalus) i el catxa·
i respectar sota les nostres aigües.
lot (physeter macrocephalus). Dins la zona, podem trobar 5 d’aquestes
Quines són les espècies
espècies de cetacis i una de tortu·
a Catalunya?
ga marina, la tortuga babaua (ca-
A la Mediterrània, podem trobar
retta caretta).
8 espècies de cetacis de manera regular: dofí mular (tursiops trunhèlixs poden fer mal als cetacis, el
Cal respectar l’habitat de les espècies albirades
comportament dels quals no es pot predir. Del que es tracta, és de no seguir els animals i mantenir una distància de 100 metres si es tracta d’una balena i 50 si es tracta a un dofí. Una altra cosa és si són ells els que s’acosten a l’embarcació, llavors el millor és parar el motor i gaudir de
Què s’ha de fer si albirem
La cetologia és la branca de la biologia marina que s’encarrega d’estudiar els cetacis. Els cetacis van ser estudiats ja per Aristòtil que, referint-se a ells amb el terme “Ketos” (que anteriorment tenia el significat de “monstre marí”), va donar origen al terme actual. Aristòtil va distingir els cetacis dels peixos com a animals vivípars que respiren amb pulmons i alleten les seves cries. Entre les moltes idees transmeses per Aristòtil, hi ha la distinció entre els cetacis dotats de barbes i els dotats de dents, així com la descripció de la copulació, que es fa panxa contra panxa. La dificultat de la investigació científica és més gran pel fet que els animals només passen una mínima part del seu temps a la superfície. A més, quan neden o se submergeixen, no deixen cap rastre, de manera que també és difícil seguir-ne els moviments. Aquest problema, es resol mitjançant el marcatge amb radiotransmissors per satèl•lit. Els investigadors que estudien aquests animals solen estar equipats amb hidròfons per escoltar-ne les vocalitzacions, binocles per observar l’horitzó i aparells fotogràfics per a la fotoidentificació.
l’espectacle de la natura.
un cetaci? És molt important que tinguem en
• Les embarcacions no han d’inter·
compte que cal respectar l’habitat
rompre el comportament natural
de les espècies albirades. A ningú
dels cetacis.
li agradaria tenir un vaixell al cla·
• Si durant l’albirament el cetaci
tell perseguint-lo per tot arreu. S’ha
mostra senyals d’alarma o d’es·
de tenir en compte que el casc i les
très, hauríeu de marxar. • S’ha de tenir especial cura quan s’observen grups amb cries.
10 curiositats sobre els cetacis 1. La balena blava és la més gran de totes, poden arribar a fer més de 30 metres. 2. Les orques no són balenes, són dofins. 3. Totes les espècies que hi ha al mar català estan a la llista nacional d’espècies amenaçades. 4. Els avantpassats dels cetacis eren terrestres i s’assemblaven a un gos. 5. Els parents terrestres més semblants genèticament són els ungulats (vaques, hipopòtams...) 6. Encara conserven els ossos vestigials de la pelvis de quan tenien 4 potes. 7. Els catxalots, que s’alimenten de calamars gegants, poden arribar a submergir-se fins els 3.000 metres durant dues hores. 8. Hi ha 88 espècies de cetacis. 9. Els odontocets utilitzen “ecolocalització” per veure-hi amb falta de llum. 10. Les orques de la Columbia Britànica es comuniquen amb diferents dialectes segons el grup a què pertanyen.
• No s’han d’alimentar ni tocar.
Foto de cap d’olla gris (Grampus griseus): Miriam
• Els albiraments en cap cas han de
Romagosa
ser més llargs de 30 min. • L’apropament sempre ha de ser paral·lel a l’animal per no tallar-los
cació, es pot llogar una amb patró
el pas per davant ni perseguir-los
a gairebé tots els ports del país. El
per darrera.
preu pel lloguer d’un dia amb patró és un pèl car, per tant és interessant
Com i què podem fer per veure’ls?
contemplar la possibilitat de llogar
El millor és disposar d’una embarca·
el vaixell en grup. L’opció més eco·
ció pròpia i, aleshores, només allu·
nòmica, de moment, és acostar-se a
nyant-nos unes milles de la costa, ja
Ninam, un projecte que, al Cap de
estem en disposició de poder fer un
Creus, ofereix un pack de visites de
albirament. Si no disposeu d’embar·
“whale watching”.
deria.cat
9
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
Joventut Fotos: Jordi Pizarro i Joan Alvado
Els millors del Clic’09 El festival Visa-Off de Perpinyà acollirà una selecció dels finalistes La voluntat de retratar la realitat
+INFO
què vivim, la intenció d’obrir-nos
JOVE.CAT
els ulls amb les seves imatges, el desig de fer aquest món un mica més habitable... Tot això i molt més és el que es pot trobar a les imatges dels participants al foto· concurs Clic’09, els millors fotò· grafs del qual exposaran la seva obra de l’1 al 28 de setembre a la Casa de la Generalitat de Perpi· nyà en el marc del festival VisaOff, que se celebra aquests dies a la capital de la Catalunya Nord. La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’As· sociació Diomira convoquen anu· alment la mostra de fotoperio· disme jove Clic, en el marc del certamen Visa Off de Perpinyà,
Las noches de
que se celebra de forma paral·
Samanta de Jordi
lela al Visa pour l’Image, el fes·
Pizarro Torrell
tival més prestigiós de fotografia de premsa a nivell internacional. L’exposició, inaugurada el passat 4 de setembre pel secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, recull una selecció de les obres finalis· tes del Clic fetes per joves autors catalans, el denominador comú dels quals és la sensibilitat pels temes socials.
El denominador comú de les fotografies exposades és la sensibilitat pels temes socials
Els membres del jurat, compost
Cuadrench (director de la Casa
per
(director
de la Generalitat de Catalunya a
general de l’Agència Catalana
Perpinyà), Eduard Bertran (Insti·
de Joventut), Josep M. Villena
tut d’Estudis Fotogràfics de Ca·
(president de Diomira i director
talunya), Pilar Parcerisas (crítica
de Clic), Miquel Bardagil (comis·
d’art), Julián Álvarez (expert en
sari de Clic’9), Jordi Fernández-
cine, vídeo, TV, 3D i multimedia)
Julià
Fernández
i Sandra Balcells (fotoperiodista), La força de la joventut, esperança de Joan Alvado
La mostra es podrà veure fins al 28 de setembre van triar com a guanyador de la modalitat de fotoperiodisme, en· tre les 55 propostes presentades a Jordi Pizarro. El jurat va triar com a finalistes a Jordi Zarago· za, Laia Garcia, Dionís Comas, Rut Panusé, Daniel Laurinc, Adrià Riudavets, Sandra Garcia i Joan Alvado i Carcel van ser selecci· onats com a finalistes. D’altra banda, entre les 15 propostes presentades,
es
van
concedir
dues beques de fotoperiodisme a Salvi Danés i Ignacio Caravia.
10
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
TEMA DEL MES
Diego Giménez (diego@edicat.cat) / Foto: FC Barcelona
Andrés Iniesta Una temporada plena de reptes Al setembre, tornen les classes, els
Secundèria va assistir a la pre·
estudis, els exàmens, les hores de·
sentació d’Un any al paradís on
dicades a fer-nos a nosaltres ma·
l’Andrés Iniesta recull, en una
teixos... També tornen les millors
mena de dietari de l’any del
estrenes de cinema, la nova tempo·
triplet, les experiències del
rada de teatre i sèries de televisió.
jove jugador de la cantera,
I, per als amants de l’esport, torna
que explica de primera mà
el futbol. La darrera temporada, per
quines van ser les seves
als culés, va estar carregada d’èxits
sensacions des que va
que difícilment podran oblidar. L’any
entrar Guardiola fins
del triplet (Copa, Lliga i Champions)
a la consecució de la
passarà a l’imaginari col·lectiu com
Copa
l’any en què Guardiola, en la seva es·
sant pel gol d’Stamford Brid·
trena, va portar un equip que feia ai·
ge i la golejada al Madrid.
gües a l’excel·lència esportiva. Però,
va destacar Andrés Iniesta, entre
com s’arriba a un èxit tan gran?
altres coses, va ser que “el triomf
Iniesta, el futbol a la sang
Andrés Iniesta va ingressar a la disci·
d’Europa,
PALMARÈS - FC Barcelona 2009/10 Supercopa d’Europa 2009/10 Supercopa d’Espanya 2008/09 Lliga de Campions 2008/09 Lliga 2008/09 Copa del Rei 2006/07 Supercopa d’Espanya 2005/06 Lliga de Campions 2005/06 Lliga 2005/06 Supercopa d’Espanya 2004/05 Lliga
pas· El que
de l’equip només és deu a la feina constant, el sacrifici i la formació”. Aquests són alguns dels valors que construeixen la base sòlida de qual· sevol projecte d’èxit.
plina barcelonista el setembre de 1996 quan només tenia 12 anys. El Barça el va descobrir al torneig de Brunete, on va destacar a les files de l’Albace· te. Després d’uns anys a la Masia on la seva progressió sempre va ser bas· tant ràpida, va passar, a mitjans de la temporada 00-01, del juvenil al Barça B, on es va convertir en el cervell de l’equip que aleshores entrenava Josep
“El Barça té una gran plantilla, ningú és més important que un altre”
Maria Gonzalvo. El somni d’Andrés, però, el de debutar de forma oficial amb la plantilla professional blaugra·
Va afirmar que “el Barça té els mi·
seguir els millors resultats en tot
hi ha més números per aconseguir
na, es va produir l’octubre del 2002,
llors professionals capaços de fer i
allò que fem. El futbol no és una
allò que es desitja i que, indepen·
concretament en un partit de la Lliga
formar possiblement la millor can·
excepció i tan sols sobre una base
dentment dels resultats, podem
de Campions que el primer equip va
tera del món. Un equip que en una
sòlida es poden aixecar tres títols.
sentir-nos orgullosos. Hi ha hagut
jugar i va guanyar a Bruges. Des de
final de Champions alinea a set ju·
llavors, la seva carrera ha esta ascen·
gadors de la cantera ha fet la seva
Quan li pregunten a l’Iniesta per
futbolistes s’associava també a fes·
dent fins a convertir-se en una peça
feina”. Com venim veient a la revis·
l’estat actual de la plantilla i de la
ta, descontrol, poc esforç, etc. Tots
clau del conjunt blaugrana.
ta, la formació és bàsica per acon·
cantera barcelonista, diu que “està
hem vist alguna que altra vegada
preparada, que està en bona for·
algun futbolista que s’ha fet mal·
ma i que al final de la temporada es
bé per la desídia. Per sort, no és
veurà com han anat les coses”. De
aquest el missatge que ens mostra
moment, podem dir que està fun·
el Barça de Guardiola i del que tots
cionant molt bé tenint en compte el
podem aprendre una mica.
temporades en què la feina dels
paper decisiu que els jugadors de la cantera han tingut en la consecució
Des de Messi a l’Iniesta, passant pel
dels dos darrers títols, la Supercopa
Xavi, Bojan, Busquets, Pedro, Dos
d’Espanya i la d’Europa.
Santos i tants altres que han pas· sat i que passaran per les files del
Aquest any, hi ha elements per
conjunt barcelonista, són un petit
pensar que serà un altre any de
exemple de la gran feina de pica pe·
títols. Però el missatge més im·
drer que es fa a la cantera. Al Se·
portant que estan donant és que
cundèria, analitzem la figura de tres
es pot perdre o guanyar, però si es
canterans dels que creiem que es
treballa fort i de manera constant
parlarà els pròxims anys.
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
TEMA DEL MES
11
Les joves promeses de la cantera Jonathan Dos Santos Va ser fitxat pel Barça a la ve· gada que el seu germà Gio· vanni, quan representaven el Monterrey, un equip de futbol mexicà, en un torneig a Fran· ça. Va començar a l’Infantil B, i va anar pujant per les catego· ries inferiors del club blaugrana: Infantil A, Cadet B i Cadet A i Juvenil B. L’estiu del 2009, va ser seleccionat pel tècnic
PERFIL Jonathan és especial: toca la pilota amb criteri i delicadesa. En curt i en llarg. Amb l’interior del peu, amb velocitat i precisió, sempre un metre per davant del company (fa avançar l’equip endavant) i tàcticament té la virtut d’aparèixer sempre al lloc precís en el moment adequat.
del Barça-Atlètic Luis Enrique per formar part de la plantilla definitiva del segon equip blaugrana. Per una altra banda, l’entrenador del primer equip Josep Guardiola el va convocar per realitzar la pretemporada per Anglaterra i pels Estats
Pedro Rodríguez Ledesma L’extrem, nascut a Santa Cruz de Tenerife, va arribar al fut· bol base blaugrana l’1 d’agost de 2004 per jugar al Juvenil A procedent del CD San Isi· dro. Des de llavors, va jugar al Barça B, on al 2008 acon· segueix l’ascens. Amb Guar· diola a la banqueta del primer equip, Pedro és un dels juga·
PALMARÈS - FC Barcelona 2009/10 Supercopa d’Europa 2009/10 Supercopa d’Espanya
Units amb el primer equip.
dors més utilitzats a la pre· temporada 2008/09. A l’ana· da de la Supercopa 2009/10, en un estadi històric com el de San Mamés, va marcar dos
PERFIL Muniesa, de Lloret de Mar, presenta totes i cada una de les característiques que s’esperen d’un central titular del Barça: velocitat, salt, tècnica, visió de joc, capacitat de reacció, reflexos, mentalitat, lideratge, tàctica...
Marc Muniesa Format a les categories infe·
nal de la Supercopa d’Europa on va marcar el gol decisiu. deria.cat
riors del Barça, quan tenia 15 anys ja era titular de l’equip juvenil. A la temporada 200809, un cop acabada la lliga, la seva presència va ser ha·
PALMARÈS - FC Barcelona 2009/10 Supercopa d’Europa 2009/10 Supercopa d’Espanya 2008/09 Lliga de Campions
gols. El tercer arribaria a la fi·
PERFIL Tot i conduir habitualment la pilota amb la cama esquerra, Pedro és un jugador originàriament dretà. Aquesta habilitat amb ambdues cames li permet ocupar els dos costats de l’extrem o, fins i tot, jugar a la posició de ‘9’. Gaudeix d’arribada, regat i d’un bon xut, també des de la llarga distància.
bitual als entrenaments del primer equip, fins al punt que
Quin és el teu jugador preferit? Entra al deria.cat o a facebook i deixa la teva opinió!
PALMARÈS- FC Barcelona 2009/10 Supercopa d’Europa 2009/10 Supercopa d’Espanya 2008/09 Lliga de Campions 2008/09 Lliga 2008/09 Copa del Rei
el 23 de maig de 2009 va de· butar-hi en partit de lliga.
Concurs beca Fotoreportatge
Beca ACPG
Fotoreportatge Realitza les fotografies del reportatge mensual de les revistes de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta. La dotació de la Beca és de 4.000 € Poden ser destinatàries de la beca els joves que tinguin entre 16 i 30 anys titulars del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya. Termini de presentació: 31 d’octubre 2009
SECUNDÈRIA
12
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
CONSUM Fotos: AciCreativo
Com comprem a la xarxa?
Sabies que....
Actualment, a l’estat espanyol, el 16% de la població utilitza el comerç electrònic, davant del 28% dels europeus. Font: Hàbits i tendències del e-consumidor. Observador Cetelem, 2008.
Què fem?...
a un concert, d’una gorra de La compra d’unes entrades per barri, o els bitllets d’avió per moda exhaurida a les botigues del s de consum que realitzem a al viatge de l’estiu, sovint, són acte t’has fixat mai en quines datravés del comerç electrònic. Però com a segura abans de fer una des identifiquen una pàgina web compra electrònica? üents. Quina t’ofereix més conObserva les tres pàgines web seg a amb una X. fiança a l’hora de comprar? Marca-l
Pensa en....
El comerç electrònic és una ma· nera de comprar a distància que es fa servir cada vegada més, a causa del creixent ús i coneixe· ment de les noves tecnologies per part de la població. Comprar per Internet ha passat a ser una co· moditat per als consumidors/es, i un estalvi en els preus de distri· bució per a les empreses. Tot i així, és important tenir pre· sents algunes precaucions a l’ho· ra de fer ús d’aquest sistema, per tal de no obviar els drets i deures de les persones consumidores. Abans de fer una compra a través d’Internet, comproveu que a la pàgina web apareixen les dades de contacte amb l’empresa.
decidir quina botiga Què tens en compte a l’hora de (Assenyala les opcions virtual t’ofereix més confiança? decisió). que han tingut més pes en la teva
L’oferta que fa la botiga virtual ha
m, direcció, CIF) - Informació de la botiga (no - Disseny de la pàgina web
el preu del bé i el cost del trans·
- Nom de la botiga - Segells de seguretat - Tipus de producte - Popularitat de la botiga - Preu dels productes productes - Claredat en la descripció dels compra i venda de - Exposició de les condicions ........................ - Altres: ..............................
d’informar necessàriament de la identitat del proveïdor, les carac· terístiques especials del producte, port, la forma de pagament, les modalitats d’entrega del producte i l’existència del dret de desisti· ment, entre d’altres. Abans de donar les vostres da· des i el número de la targeta de crèdit, observeu si us trobeu dins d’una pàgina segura: apareix la icona d’un cadenat tancat i la bar· ra d’adreça passa de ser http:// a ser https://. Sempre que compreu a través de
Resposta : gues BITLLETS D’AVIO i garantia de seguretat. Les boti informació de contacte, ni cap La botiga PIRAT AIR no ofereix el comerç electrònic. a i dos segells de seguretat en mació de contacte amb l’empres FLY AWAY, sí que ofereixen la infor
pàgines web que tinguin el segell xarxa”, que es realitza a l’Escola en el taller “Ho puc trobar a la Aquesta activitat està basada . l’Agència Catalana del Consum del Consum de Catalunya de
de qualitat de l’Agència de Quali· tat d’Internet (IQUA) o Confian· zaonline, teniu una garantia de seguretat i protecció com a per· sona consumidora.
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
CONSUM
13
Abans d’“e-comprar”,
INFORMA’T
A l’hora de comprar, com en tot el que fem, una bona informació ens pot estalviar problemes, maldecaps i ensurts. Des d’entrades per a concerts fins a roba, passant per música i aparells electrònics, és el que podem comprar per Internet sense moure un dit. O més aviat sí, un dit, el que fa anar el ratolí. Però no tot són flors i violes quan parlem de compres per Internet. Com reconeixem un lloc segur per comprar? Com podem fiar-nos dels diferents webs? Quins drets tenim? Des de Consum ens donen una sèrie de consells molt útils per comprar amb seguretat:
· No compreu si a la pàgina web
· El venedor haurà de realitzar
no s’indiquen les dades, iden·
l’entrega del bé o servei dins dels
WEBS
· En cas d’incidències en la com· pra per Internet, per exemple
titat i adreça de l’empresa ve·
30 dies següents al de l’accep·
AMB
nedora, les característiques del
tació expressa del consumidor,
SEGURETAT
en el terminal del consumidor
producte o servei, el preu i si
excepte que en l’oferta s’indiqui un altre termini.
En cas que compreu a través de pàgines web que tinguin el segell de qualitat de l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA) o Confianzaonline, teniu una garantia de seguretat i protecció com a persona consumidora
no es confirmen com a consu·
inclou el cost del transport, la forma de pagament i modalitat de lliurament, i informació sobre el document de desistiment.
· Junt amb el producte i els seus accessoris, haureu de rebre in· formació escrita on consti l’adre·
· La botiga us ha d’informar de
ça de l’establiment a efectes de
l’existència d’un dret de desis·
poder presentar reclamacions,
timent que us permetrà, sen·
la factura corresponent, el rebut
se haver d’al·legar cap motiu,
i la garantia.
cancel·lar el contracte durant un
les reserves electròniques que
mades (errors informàtics, mis· satges d’acció no executable, etc), guardeu sempre constàn· cia d’aquesta reserva fallida per tots els mitjans de què disposeu, amb previsió davant de futures anul·lacions de càrrecs impro· cedents davant l’emissor de la targeta o el mateix prestador de serveis on line i adreceu una car·
termini mínim de 7 dies hàbils,
· Si feu el pagament mitjançant
a comptar des del dia de la re·
l’autorització del càrrec en una
cepció del producte, excepte en
targeta de crèdit, recordeu que
determinats contractes de pres·
podeu
tació de serveis (p.ex. transport
càrrec al venedor i/o a l’entitat
aeri, reserva d’hotels...) i de
emissora de la targeta per a què
· En cas que no rebeu resposta o
subministrament de productes
desfaci l’operació si la targeta és
aquesta no respecti els vostres
que, per la seva naturalesa, no
utilitzada indegudament o si fi·
drets, podeu presentar una re·
es puguin tornar o es puguin de·
nalment no s’arribés a proveir el
clamació en una Oficina Pública
teriorar amb rapidesa.
bé o servei.
d’informació al Consumidor.
exigir
l’anul·lació
del
ta certificada, telegrama o buro· fax a l’adreça de l’empresa que figuri a la web, exposant-hi rao· nadament la vostra pretensió.
· Quan feu la comanda, el comer·
· Vigileu quina informació us dóna
· Si l’empresa té la seva adre·
ciant us ha d’avisar de la seva
la web sobre l’ús que farà de les
ça en un altre estat de la Unió
recepció sense demora també
vostres dades personals en cas
Europea, podeu sol·licitar as·
per via electrònica. És conve·
que compreu algun producte.
sessorament a la Secció de
nient que imprimiu el missatge del venedor, que ha de contenir tota la informació d’interès re· lativa al producte i el seu preu.
Consum Europeu de l’Agència
+INFO Una pàgina web segura és aquella adreça electrònica que passa de ser http:// a https:// (indicatiu de servidor segur). A més, a la part inferior dreta o esquerra del navegador, ha d’aparèixer un cadenat tancat. Si feu doble clic sobre el cadenat o la clau, apareixerà informació sobre el certificat de seguretat.
Catalana del Consum. Estar ben informat abans de fer qualsevol compra és una garantia per a què es respectin els vostres drets.
Per a totes aquestes informacions i més pots conultar el web de l’Agència Catalana del Consum
o trucar al
14
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
REPORTATGE Diego Giménez (diego@edicat.cat)/Fotos: Acicreativo
Aquesta tardor,
Grip A
Es preveu que la grip nova s’estengui per tot el territori Amb la tardor, arriben les classes, els llibres de text, els exàmens i, aquest any, també la grip A. Però, què és aquest virus del que tant es parla? La grip pel nou virus A (H1N1) és una malaltia respira· tòria contagiosa que conté ele· ments d’un virus trobat als porcs, a les aus i als humans. Aquesta grip s’està transmetent de perso· na a persona a diversos països. La grip pel nou virus A (H1N1) és diferent de la comuna perquè està causada per un nou virus de la grip que apareix en humans. Com es transmet el nou virus? La grip pel nou virus A (H1N1) es transmet de la mateixa manera que la grip comuna: a través de les petites gotes que surten del nas o de la boca quan una per· sona malalta de grip tus o ester· nuda sense tapar-se el nas i la boca amb un mocador. Aquestes
Què podeu fer per protegir-vos i protegir altres persones contra la grip pel nou virus A (H1N1)? • Feu servir mocadors de paper per tapar-vos la boca i el nas quan tossiu i esternudeu. • Llenceu els mocadors de paper després de fer-los servir. • Renteu-vos sovint les mans amb aigua i sabó o preparats amb alcohol. • Manteniu una bona ventilació dels espais tancats.
petites gotes i els gèrmens que
Trobareu informació als telèfons i webs següents:
contenen poden propagar-se a les persones que estan a prop i les respiren. També si una persona tus o esternuda a la mà, aquestes petites gotes i els gèrmens que contenen poden transmetre’s de la seva mà a qualsevol superfície que toqui i poden viure en aques· ta superfície durant un temps.
+INFO
El virus A (H1N1) no es transmet amb el consum de carn de porc Existeixen medicaments per al tractament de les persones infectades? Els medicaments antivirals no curen, però ajuden si s’adminis· tren les 48 hores posteriors als primers símptomes: • Alleugen alguns símptomes. • Redueixen la durada de la ma· laltia. • Redueixen la probabilitat de complicacions importants, com la pneumònia.
Sanitat Respon (les 24 h): 902 111 444 Web del Departament de Salut http://www.gencat.cat/salut
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
REPORTATGE
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA
15
Irene Torra (irene@edicat.cat)/Fotos: Ivan Gimenez
La Fundació LLuís Carulla reconeix els monitors i les entitats Els Premis d’Educació en el Lleure,
el compromís per escrit de l’entitat de
convocats per la Fundació Lluís Ca·
lleure de dur-los a terme en el cas que
rulla, volen reconèixer les iniciatives
li sigui concedit un dels premis. Una
que ajuden a la cohesió social i al fo·
vegada realitzat el projecte, cal igual·
ment de la identitat cultural, des d’un
ment que els seus responsables facin
punt de vista lingüístic, geogràfic i
arribar a la Fundació un informe on
històric, i a través de l’educació i el
se’n detallin breument els resultats.
lleure. Es valoraran, a la vegada, els projectes que integrin el servei a la
Pel que fa als treballs sobre expe·
comunitat i potenciin la transmissió
riències d’educació en el lleure, cal
de competències, habilitats i valors.
que incloguin una presentació de l’objectiu proposat, exemples de ma·
Pel que fa als projectes, han de ser
terials utilitzats, un resum de l’acti·
presentats conjuntament per un o més
vitat realitzada i una valoració del
monitors i una entitat d’educació en el
seu resultat. Han de ser presentats
lleure que assumeixi la responsabilitat
d’una manera que permeti editar-los
de la seva realització. Cal que explici·
i difondre’ls entre monitors i centres.
tin l’objectiu plantejat, una proposta d’activitats i materials, i que incloguin
Quins són els símptomes de la grip? Els símptomes són: febre alta (igual o superior a 38º C), malestar general, dificultats per respirar, manca de gana i tos. També pot haver-hi un augment de la secreció nasal, mal de coll, nàusees, vòmits i diarrea.
En tots els casos, cal que aquesta medicació sigui receptada per un metge o per una metgessa. Existeix una vacuna contra la grip pel nou virus? No encara. La grip pel nou virus A (H1N1) no és la mateixa que la grip comuna. Es tracta d’un tipus de vi· rus totalment nou i, per tant, la va· cuna contra la grip comuna no pro· tegeix contra el nou virus. Només es pot elaborar una vacuna quan s’ha identificat la soca concreta del virus de la grip i això pot trigar al· guns mesos a produir-se. Què heu de fer si sospiteu que us heu contagiat? Heu de trucar a Sanitat Respon o consultar un professional sanitari. deria.cat
No ho dubtis, participa-hi!
16
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
La Fontana
Espai Jove La Fontana Un equipament dels joves i pels joves
+INFO Espai Jove La Fontana C. Gran de Gràcia, 190-192 0802, Barcelona 933681004 espaijove@ gracianet.org Dimarts i dijous d’11h a 15h De dilluns a divendres de 17h a 22h
seves activitats. A més de les enti· tats del districte, s’hi ha traslladat la seu del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i hi ha, com hem
Aquell consell que diu que si vo·
L’equipament, de 2.400 metres
comentat, un centre de recursos
lem alguna cosa només cal que la
quadrats, està en un petit palau
per a les associacions juvenils de
fem o que lluitem per aconseguir-
del segle XIX catalogat del número
tota la ciutat. A la segona planta,
la és una veritat com un temple.
190 del carrer Gran de Gràcia. El
la Plataforma d’Entitats Juvenils de
Veritat sobre la qual l’Espai Jove
centre té un punt polivalent i ver·
Gràcia té un espai propi on poder
La Fontana s’aixeca per donar ca·
sàtil. Un dels punts a destacar, junt
desenvolupar les seves activitats,
buda a totes aquelles propostes i
amb la informació que hi podem
i també té la seu el Consell de la
somnis que els joves entre 12 i 30
trobar, és l’apartat musical amb
Joventut de Barcelona (CJB) i hi
anys s’atreveixin a fer realitat. Les
una forta aposta per ajudar els
ha, també el Viver de Projectes
instal·lacions presenten un espai
grups emergents per a què tinguin
Juvenils on ajuden a col·lectius de
polivalent de trobada i d’informa·
tant un lloc d’assaig com un lloc on
joves a fer realitat el seu projecte.
ció on tothom que vulgui pot for·
fer els primers concerts. Per a tot
mar-se, informar-se, relaxar-se,
això, compten amb sales d’assaig
En definitiva, un lloc versàtil que
gaudir, etc.
musical, un auditori insonoritzat
vol ser espai de trobada per a tots
per a 380 persones, tècnic de so,
aquells joves amb inquietuds i ofe·
bar i una sala d’actes per a 230.
rir-los-hi tots els recursos a l’abast
La filosofia de l’Espai és donar un
per a què puguin fer realitat els
lloc a tots el joves per a què pu· guin realitzar els seus projectes o
Les entitats del districte tenen un
seus somnis, les seves aficions o
busquin informació. Com? Doncs
espai on poder desenvolupar les
qualsevol activitat que vulguin fer.
assessorant tant a nivell indivi· dual com col·lectiu. Per exemple, si sou d’alguna associació juve·
Elsa Blasco - Regidora de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona Quina mena d’equipaments juvenils podem tro-
La infància s’abandona abans i s’adopta abans el refe-
nil, el CRAJ (Centre de Recursos
bar a la ciutat de Barcelona?
rent joventut. En aquest sentit, és molt més atractiu
per a les Associacions Juvenils de
Hi ha tres tipus d’equipaments juvenils, d’una banda
per als i les adolescents adreçar-se als centres on hi
Barcelona) té les eines, recursos i
els Punts d’Informació Juvenil (PIJ), per una altra, els
van joves més grans.
suport per a la vostra associació,
Casals de Joves i, en tercer lloc, els Espais Joves. Per
assessorament legal i per cercar
als tres equipaments, el que hem fet ha estat treballar
Quants equipaments hi ha en total a la ciutat?
finançament per als vostres pro·
a nivell de contingut, és a dir, què és i en què ha de
Pel que fa als Espais Joves, la planificació que hem fet
jectes, etc. Per altra banda, si el
consistir cadascun d’aquests equipaments tant a nivell
és que hi hagi un Espai per a cada districte. Estem par-
cipa), buscant que aquest Punts d’Informació als ins-
que busqueu és informació a nivell
de programa de funcionament com de servei, espais,
lant d’Espais de més de 1.000 metres quadrats. Actu-
tituts estiguin molt vinculats amb la feina que es fa a
individual, sobre els estudis a se·
metros, condicions, etc. Llavors, ens hem proposat
alment, tenim el Boca Nord, La Fontana i el Garcilaso.
nivell territorial. Una altra línia a destacar és el suport
guir, feina, oci, habitatge, etc., al
una planificació a tota la ciutat que combina les tres
Però la planificació és que n’hi hagi un per a cada dis-
a les entitats educatives, o sigui, esplais, agrupaments,
Punt d’Informació Juvenil hi troba·
tipologies d’equipament esteses a tot el territori, a
tricte. Tanmateix, hem actualitzat i modernitzat Casals
etc. I el que hem fet és un pla de suport amb diferents
reu tota la informació necessària
tots els districtes de la ciutat, d’una forma equilibrada
i Punts d’Informació a tots els districtes de la ciutat,
línies d’actuació, ja que, tot i que estem parlant de ne-
i una sala informàtica a la vostra
i sota un barem poblacional al territori.
hem definit i planificat els equipaments per a què la
nes i nens, els monitors, caps de colla, etc. són joves.
xarxa dels mateixos a la ciutat de Barcelona sigui la
Finalment, potenciar i donar visibilitat, en la mesura
més completa possible.
del possible, a tots els consells de joventut dels dis-
disposició. A qui van adreçats aquests equipaments?
trictes, que en alguns llocs es diuen taules en altres
A joves entre 12 i 29 anys perquè, des dels Casals i Punts d’Informació, hem començat a treballar la fran-
Vol destacar altres punts d’acció per part de
plataformes, consells, etc. En definitiva, aplicar el Pla
ja adolescent. Amb l’entrada a l’institut als 12 anys,
l’Ajuntament en vers els joves?
Jove de Barcelona que es va aprovar el mandat passat
s’ha avançat la condició d’adolescència i, amb aquest
Un dels temes que ens hem plantejat molt clarament
i que té com a punt destacable el Pla d’Equipaments
canvi d’ubicació dels centres, també el referent canvia.
és el programa dels punts JIP ( Joves Informat i Parti-
de la ciutat.
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
TENDÈRIES
17
Albert Lladó, (albert@edicat.cat)
SPOTIFY O la música del segle XXI Moltes pors, i moltes guerres, han tingut lloc des que la revolució tec· nològica ha posat en alerta la in· dústria discogràfica. Segons algu· nes associacions “sense ànim de lucre”, la música estava en perill d’extinció per culpa de la pirateria. Evidentment, allò que estava con· tra les cordes no era el fet artístic sinó el negoci. Però ara sembla que productors, usuaris i cantants han trobat la solució perfecta. O quasi.
Escoltar música online Spotify és una “simple” aplicació gratuïta que permet escoltar can· çons via streaming. Per tant, on· line. Pots buscar per artista, pel nom del tema o de l’àlbum. A can· vi, de tant en tant, s’escolta algun anunci... Vaja, com la ràdio de tota la vida, però amb una recopilació d’informació increïble, i on l’usuari escull en cada moment què vol es· coltar i què no. Sembla que la in· dústria ha entès, per fi, que al se· gle XXI o et transformes o et mors. Com dèiem, et pots descarregar Els fundadors d’Spotify, Daniel Ek i Martin Lorentzon, ja han acon·
+INFO
Sony BMG, EMI Music i Warner Music, entre moltes altres. Només a Europa, l’aplicació -en funciona· ment des de l’octubre de 2008 – ja té més d’un milió d’usuaris.
web. Però, a canvi, has d’escoltar publicitat de tant en tant. Si, per
seguit arribar a acords amb mul· tinacionals com Universal Music,
gratuïtament Spotify des del seu
Si encara no has provat Spotify, és tan fàcil com descarregar-te’l des del seu web: www.spotify.com No només pots escoltar les teves cançons preferides a Spotify. Entra en aquest web i gaudeix d’una altra opció molt similar. www.yes.fm www.deezer.com
una altra banda, prefereixes gau· dir de tota la música que vulguis sense talls, pots pagar per la ver· sió “Premium”. Costa uns 10 euros al mes i et permet, a més d’escol· tar totes les cançons sense inter· rupcions, tenir accés a discos que encara no han sortit al mercat.
De la xarxa al mòbil I la cosa va a més perquè s’està treballant en una nova versió on et podràs descarregar l’arxiu al teu telèfon mòbil, a més d’escoltar-lo, i així no hauràs de baixar-te res més d’Emule. Però tampoc, comprar-te cedés. Hi haurà dues possibilitats: o portar un telèfon connectat a In· ternet i escoltar Spotify en directe o sincronitzar l’ordinador amb el mòbil per a què, quan afegeixis una cançó, se’t guardi també al mòbil i la puguis escoltar després sense estar connectat.
deria.cat
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
GUIA JOVE
JOVE
EDUCACIÓ
GUIA
MODA
EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.
SERVEIS
EDUCACIÓ
18
T’obrim les portes al món
EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es
· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com
Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi B-823.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.
EDUCACIÓ
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com
* EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat
Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera
MÀSTERS EN TURISME
Centre adscrit a:
- Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments - Promoció i Publicitat Turística - Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística - MITUR- Màster Internacional en Turisme
c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net
EDUCACIÓ
Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.
EDUCACIÓ
EUSS - Programes ADD
T’agrada el Turisme?
NIT
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
ALTAVEU
19
Roger Palà i Elisenda Soriguera/Fotos: Juan Miguel Morales
Detotarrel,
viure i conviure Els Nour, banda encapçalada per
per al nostre grup no haurien estat
A l’equip dels catalans d’origen, hi
Yacine Belahcene (Cheb Balows-
com aquestes. Cal tenir en compte
podem sentir les veus de Joan Gar·
ki) han produït Detotarrel. Una
que estan compostes pensant en
riga (La Troba Kung-Fú), Gerard
experiència d’intercanvi que s’ha
cadascun dels cantants que les ha·
Quintana, Beth i Guillamino. I
plasmat en un disc —que trobareu
vien d’interpretar”.
al combinat dels nous catalans, hi
amb el número de setembre de la
ha Nikol Kollars i Oli Silva “Mû” (del
revista Enderrock— i un especta·
Sens dubte, un dels atractius més
col·lectiu 08001), Babacar Gaye
cle on els intèrprets catalans can·
grans de Detotarrel és la varietat de
(cantant del combo de hip-hop
ten en les llengües dels nouvinguts
músics i cantants que s’han sumat
d’origen senegalès Black Baude-
i els immigrants ho fan en català.
a la iniciativa. Per a molts, ha estat
laire), el jove raper Shían (origi·
www.enderrock.cat EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC Per jamaicanes!
Per jamaicanes! recull els senzills que ha anat publicant els darrers dos anys, no es ven a cap botiga i només pot intercanviar-se amb l’intèrpret en persona. El Belda i els Badabadocs persegueixen un acte de justícia històrica: cal ressituar al mapa mental del país unes cançons que el procés d’alienació ha convertit en ‘antítesi de modernitat. I qui millor que aquesta colla per capgirar la truita? Roger Palà
ELS NENS EUTRÒFICS
tot un experiment cantar en una
nari de Nador i criat a Tortosa), la
Esquitxos
“Per a Nour ha estat un repte. En
llengua que no dominen, ja sigui
cantant de Bangladesh establerta a
ultralleugers
el meu cas, era la primera vegada
aquesta l’àrab, el wòlof o el català.
Barcelona Famiya Khan, i els ra·
que treballava per encàrrec. A més,
Hi van participar tretze cantants i
pers Byron i Llanero de la formació
la filosofia del projecte Detotarrel
intèrprets, que canten deu temes
Unidos por el Flow, un grup que
és bastant paral·lela a la de la nos·
inèdits i una versió col·lectiva final
reuneix a les seves files membres
tra banda: crear ponts entre dife·
de “Venim del nord, venim del sud”
de Ñetas i Latin Kings.
rents cultures”, manifesta un Bela·
de Lluís Llach. El nexe central són
hcene que deixa clar d’entrada que
els músics de Nour —amb els can·
És difícil parlar de temes com la
no s’hauria d’entendre Detotarrel
tants Yacine Belahcene i Olalla Cas·
llengua o la immigració sense caure
com el tercer treball de Nour: “Si
tro—, que van assumir la composi·
en tòpics? Per a Yacine Belahcene,
ens haguéssim posat a fer cançons
ció i producció de tots els temes.
aquest era un dels principals pro· blemes a l’hora d’encarar el Deto·
Esquitxos ultralleugers és l’únic disc capaç de parlar “del voraviu al coll de la bruseta” i cantar que “una bleda assolellada / em té fregits els pebrots”, per acabar rimant “l’epitalami/ del pit a l’anca/ es fa esquiu/ i hom riu bon caliu”. El poeta Josep Pedrals s’empolaina, Els Nens Eutròfics esmolen l’eina musical i tots plegats ens alimenten amb la seva picaresca igual de barroca que postmoderna. Elisenda Soriguera
tarrel. “Quan vam començar a es· criure les cançons per al projecte, en algun moment vam témer arri·
ESPART
bar a un atzucac. No ens sentíem gaire còmodes fent segons quins
Namorat
discursos en aquesta línia tòpica. I si al final ho haguéssim fet així, hauria estat pitjor, no hauria tingut la mateixa significació, crec que no hauria estat tan útil”. Hi ha temes que parlen dels problemes socials amb què es troben els immigrants, del rebuig que sovint han de patir en forma de racisme o discrimina· ció, i de les inquietuds i projectes vitals.
enderrock.cat
El debut d’Espart apareix després del pas del grup pel Sona 9, on van ser guardonats amb el premi Èxit. La banda liderada per la veu d’Axel Cayuela mostra les cartes que va fer valer al concurs: cançons que prioritzen els colors acústics, amb forta empremta de rock nord-americà en la línia Ben Harper o The Black Crowes. Cançons enganxoses que deixen rastre a la memòria de l’oient. Roger Palà
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
SEXUALITAT
21
Laura Cerdan (lauracerda@edicat.net)/Fotos: Aci Creativo
AMOR? Quin malson!” La Susanna i el Carles són amics des de la infància. Un dia van sortir a prendre una copa i el Carles va declarar a la Susanna el seu amor per ella, i li va demanar que sortís amb ell. Ella havia pensat alguna vegada que, si ells dos eren bons amics, potser podrien ser parella, i li va respondre que sí. Però, als pocs dies, ella es va adonar del seu error i va rectificar deixant el seu amic. Volia recuperar l’amistat d’abans, però va resultar del tot impossible. Han passat tres anys i el Carles continua obsessionat amb la idea de tenir la Susanna com a parella.
trencaclosques personal i incomplet.
menten aquesta dependència emoci·
l’altra persona d’allunyar-se i/o man·
Aquesta obsessió interfereix en la
onal, una obsessió desmesurada per
tenir una relació completament dife·
pròpia vida del subjecte, en el seu
la parella.
rent a la desitjada. D’altra banda, la
desenvolupament, de manera que crea estats anímics com tristesa,
La millor manera de deixar d’estar
gent, ja que d’aquesta manera resul·
malenconia, ràbia, etc. Amb aquests
obsessionat per algú és intentar no
tarà molt més difícil deixar de pensar
sentiments, es pot arribar fins i tot
pensar en aquesta persona en els
en una persona en concret. A més,
al punt de maltractar físicament i/o
termes que se li atribueixen, és a dir,
és aconsellable acudir a un especia·
psicològicament l’altra persona.
no pensar en aquesta persona com
lista per tractar la dependència emo·
a una possible parella sentimental.
cional, ja que ens aconsellarà i ens
La persona obsessionada creu esti·
S’ha de fer una anàlisi exhaustiva de
donarà les pautes adequades per
mar l’altre, però no és amor allò que
la situació i respectar la decisió de
superar aquesta obsessió.
sent, sinó una idea equivocada que tendeix més a manipular que no pas a estimar. Aquesta persona vol sa· ber-ho tot de l’altre, trenca la seva intimitat, intentant controlar i mani·
Quan s’està enamorat d’ algú, és
pular. Qualsevol gest d’independèn·
fàcil confondre enamorament amb
cia per part de l’altre és qüestionada
obsessió. El fet que molts aspectes
i considerada com una falta d’amor
de l’altra persona puguin agradar
i/o de respecte. Es crea així una re·
fins el punt d’enamorar, fa molt fà·
lació malalta on la persona obsessio·
cil que aquests aspectes es puguin
nada no coneix els límits.
idealitzar. Aleshores, la persona ena· morada queda cega d’amor, ja que és completament incapaç de fer un anàlisi realista de la situació que viu. Si la persona manté una relació amb la persona estimada, aquesta relació d’amor es converteix en una relació de dependència que resulta insana per a les dues parts de la parella. Però, si la persona està enamorada d’una persona que no és la seva pa·
persona no s’ha de tancar a conèixer
La persona obsessionada creu estimar l’altre, però no és amor
rella, pot caure en l’error de tancarse la porta a conèixer altra gent. Aquesta relació insana és igual de En qualsevol dels casos, una per·
perjudicial tant si es manté amb
sona que s’obsessiona amb algú és
una persona que resulta ser parella
una persona immadura i dependent
sentimental com si no. Però sovint
emocionalment, i amaga una per·
s’agreuja si la persona no vol mante·
sonalitat molt egoista. Una persona
nir cap tipus de relació afectiva amb
obsessionada converteix l’altra per·
la persona obsessiva. Aquesta per·
sona en el centre de la seva vida. Si
sona ha quedat aturada en l’etapa
manté una relació, creu que necessi·
més apassionada d’una relació, no
ta aquesta persona per sentir-se ple,
ha sabut evolucionar i comprendre
per ser feliç, per viure. Si no manté
que tota relació necessita créixer i
cap relació sentimental, pot arribar a
madurar. La persona pretén viure en
pensar que l’altra persona és la cau·
un núvol fantasiós, i no aconseguir-
sa de totes les seves tristeses. En
lo li genera ansietat i depressió. La
qualsevol dels dos casos, la persona
principal por és perdre la parella.
ha idealitzat i idolatrat l’altre i actua per egoisme. Creu sincerament que
A la nostra societat, el 10’8% de les
l’altre és la peça que falta en el seu
dones i el 8’7% dels homes experi·
deria.cat
22
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
CULTURA
Diego Gimenez (diego@edicat.cat)
Recomanem
Agenda octubre09
LLIBRES
MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC SI ÉS DOLENT T’HO
LA HISTÒRIA
Dies: 18-09-2009
RECOMANO
MÉS BONICA DEL
Nouvelle Vague
Steve Johnson
LLENGUATGE
Concerts
Ed. La campana, 2009
A.A.V.V.
20 euros
Ed. de 1984, 2009
267 pàgines
15 euros
Sala Apolo.
de 23 a 27 euros
176 pàgines
La tesi d’Steven Johnson contradiu l’opinió generalitzada que la cultura de masses ens està idiotitzant. Segons Johnson, tots som cada cop més intel·ligents. I no gràcies a allò que aprenem a les aules, sinó perquè els mitjans de cultura de masses són cada cop més complexos i, per tant, exigeixen un esforç intel·lectual cada cop més gran als seus consumidors. Per avalar la seva tesi, Johnson analitza l’esforç cognitiu que ens obliguen a fer productes de la cultura de masses, com ara els videojocs, les telesèries o Internet.
Les sorprenents descobertes realitzades pels antropòlegs, els lingüistes i els neurobiòlegs permeten avui seguir la pista del llenguatge des dels fòssils més remots. Tres grans investigadors es passen el relleu aquí per explicar, en un diàleg accessible a tothom, una de les nostres històries més boniques, i sens dubte la més extraordinària, l’adquisició del llenguatge. El llenguatge és segurament allò que és pròpiament de l’home, una aptitud tan natural que ens oblidem de fins a quin punt és excepcional.
Nou de la Rambla, 111-113. 08004 Barcelona www.nouvellesvagues.com
Nouvelle Vague, la banda francesa que va conquerir el món amb els seus covers en clau bossa nova de temes punk i new wave, torna aquest estiu amb el seu tercer àlbum. Dies: 19-09-2009
Els límits del Pla Cerdà Itinerari Punt de sortida per confirmar www.anycerda.org de 5 a 10 euros
Cerdà volia que el seu projecte d’eixamplament de Barcelona fos il·limitat però això no treia que tingués uns límits, els que marcaven la topografia natural del territori.
CINEMA
BANDSLAM
I LOVE YOU, BETH COOPER
Director: Todd Graff
Director: Chris Columbus
Actors: Vanessa Hudgens, Lisa Kudrow,
Actors: Hayden Panettiere, Samm Levine,
Gaelan Connell, Alyson Michalka.
Alan Ruck, Paul Rust, Jack Carpenter
http://bandslam-movie.com
www.iloveyoubethcoopermovie.com
90 minuts
95 minuts
Will Burton és un perdedor acostumat a ser ignorat pels seus companys de classe. La seva mala ratxa acaba quan la popular i carismàtica animadora Charlotte Banks el convida a sortir amb el seu grup. Impressionada pel seu gran coneixement musical, Charlotte proposa a Will formar part de la seva eclèctica banda de Rock. La seva meta a partir d’aquest moment serà derrotar l’exnòvio de Charlotte a la batalla regional de bandes.
La pel·lícula és una mena de road movie que transcorre durant una nit i es centra en Dennis (Paul Rust de “Semi-Pro”), un setciències tímid que declara el seu amor incondicional a Beth Cooper (interpretada per Hayden Panettiere, l’animadora invencible d’ la sèrie “Herois”) durant el seu discurs de graduació. Per sorpresa, Beth no s’enfada sinó que apareix a casa d’en Dennis decidida a fer-li passar la millor nit de la seva vida.
Dies: 19-09-2009
Cicle de Terror “El refugio del miedo” Cinema
BLOCS
Centre Garcilaso.
Juan de Garay, 116, Barcelona 932562959 Entrada gratuïta
Espai accessible per a persones amb disminució física. Dies: 21-09-2009 YO SOY EL ANTICRISTO
TINTA XINESA
http://www.emilianoorlando.blogspot.com
http://tintaxinesa.blogspot.com
Emiliano Orlando, estudiant de biologia, resident a Capital Federal, Mèxic, ens presenta el seu blog: “Aquest blog no és per a qualsevol. Potser no sigui encara per a ningú. Des de la Llei de l’Evolució o l’etern retorn de Nietzsche, exposo al llarg dels articles una profunda crítica al sistema de valors encarnat pel cristianisme. T’atreveixes a mossegar la poma prohibida?”.
El gener del 2006, Biel Barnils i Carrera va començar el blog literari Tinta xinesa, que actualitza cada setmana del món i des d’on vol, per compartir amb tothom qui ho vulgui aquest acte tan solitari com és la lectura i l’escriptura. Va alternant una poesia i el comentari d’un llibre, català o traduït, una novetat o un llibre de fons.
Prevenció dels trastorns de conducta alimentària
Dies: fins al 27-09-2009
World Press Cartoon. Humor gràfic en la premsa Exposició
Conferència
Palau Robert - Centre d’Informació de Catalunya.
Casa de Cultura.
Girona. 972202013 Entrada Gratuïta
A càrrec de Josep Cornellà, paidopsiquiatre, i Pilar López i Marina Partera, psicòlogues de l’equip del SETCA.
Passeig de Gràcia, 107. Barcelona 932388091 Entrada Gratuïta
Els dibuixos originals de les 400 millors vinyetes publicades el 2008 a la premsa de tot el món.
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
SECUNDÈRIA / DERIA.CAT
CULTURA
HISTÒRIES DE CATALUNYA
23
Jaume Torres i Garriga i Oriol Junqueras i Vies
Històries de Catalunya
CIES I EXPOSICIÓ Dies: 04-10-2009
De cap a nap i de nap a peus de Nando Massaneda Teatre Sala cultural La Laguna.
Sils 972168319 de 6 a 8 euros
És una comèdia surrealista dins el teatre de l’absurd, carregada de disbarats i de missatges que no toquen ni a dalt ni a baix, però si que toquen al mig, i de manera ben tocada.
Lladres i saltejadors de camins Durant segles, els lladres i els bandolers van formar part del paisatge habitual de Catalunya. Bons coneixedors d’un territori esquerp, es van convertir en un perill constant per als viatgers. Per dir-ho d’alguna manera, l’època daurada del bandolerisme es va viure entre els segles XVI i principis del segle XVII. Tot i que es po· drien trobar multitud de motivacions personals, les causes que feien que algú es decidís a enrolar-se com a bandoler es podrien resumir en dues. Una seria l’augment continuat de la població a partir del segle XVI que feia insuficients els recursos disponibles fins aleshores, de tal manera que, per superar la crisi, molts optessin per entrar a formar part de quadrilles de bandolers, alguns dels quals eren nobles empobrits. I l’altra estaria relacionada amb els canvis provocats per la reestructuració de la societat i de l’economia catalanes, en què molts pagesos van resultar perjudicats per la sentència arbitral de Guada· lupe (1486) i molts menestrals es van quedar sense una sortida a la
Dies: 07/10/2009
The Fray Concerts
decadència gremial. És a dir, en un context econòmic i social canviant, molts dels desplaçats van escollir delinquir per tal de sobreviure. Els bandolers aprofitaven el seu coneixement del terreny, especial·
Razzmatazz. Sala 1.
ment dels passos i colls de muntanya de les principals vies de comu·
Almogàvers, 122. Barcelona
nicació, per assaltar i robar tot tipus de viatgers i, fins i tot, repre·
www.thefray.net
sentants reials. Paral·lelament, també es dedicaven a altres activitats
22 euros
fora de la llei com els robatoris en masies aïllades o, si ho creien
Després de la seva última visita al nostre país, quan ens van presentar el seu primer àlbum, How To Save A Life, The Fray tornen a Espanya per presentar el seu segon disc avalats de nou pel seu rotund èxit als Estats Units.
convenient, els segrestos de persones amb un cert poder econòmic per tal d’obtenir-ne un rescat. En general, pel que fa a l’aspecte exterior, els bandolers no es dis· tingien massa de l’altra gent. Duien, però, una xarpa, una ampla fai· xa de cuir que els creuava el pit d’esquerra a dreta. De la xarpa penjaven fins a tres pedrenyals –escopetes curtes que funcionaven amb percussors de pedra foguera–, flascons amb pólvora i una bos·
Dies: del 25 al 27-09-2009
Dies: fins al 22/06/2010
Exposició
Visita lliure per a escoles
Torna en Serrallonga
El Petit Orpheus
Sant Hilari Sacalm www.serrallonga.cat Entrada Gratuïta
El cap de setmana del 25, 26 i 27 de setembre de 2009, en Serrallonga i la seva quadrilla es deixaren veure (i sentir) per Sant Hilari Sacalm, la vila de les cent fonts, que organitza una festa en honor seu.
sa amb munició. També portaven dagues i unes temibles simitarres que anomenaven “panards”. Un altre element característic de la seva indumentària era la capa de pastor o gascona. La seva grandària per·
Museu de la Música - L’Auditori.
metia molta llibertat de moviment i, alhora, amagava la xarpa amb
Lepant, 150. Barcelona
les armes. Allò que distingia els bandolers entre si era el bàndol a què
932563650. Cal fer reserva prèvia
pertanyien: hi havia nyerros, cadells, voltors, morells...
Visita lliure gratuïta
Amb els anys, la llegenda d’alguns d’ells ha traspassat la frontera de
Visita a l’exposició permanent a través del Petit Orpheus, un programa audiovisual que combina música, imatge i veu. Es tracta d’una versió reduïda i adaptada amb locució del programa general Orpheus, i que, com aquest, permet contextualitzar l’època i l’estil musical dels instruments exposats en diferents àmbits temàtics.
la realitat, com el cas del que segurament és el bandoler català més famós, Joan de Serrallonga, mitificat fins el punt d’afirmar-se que robava els rics per repartir-ho als pobres. En canvi, Perot Rocagui· narda, l’altre gran bandoler català, va tenir tal repercussió social en el seu temps que, fins i tot, apareix –sota el nom de Roque Guinardcom a personatge a la segona part d’El Quixot. A més, a diferència de Serrallonga, Rocaguinarda no només no va ser mai capturat, sinó que, cansades de perseguir-lo inútilment, les autoritats catalanes li van concedir l’indult i el van enviar a Itàlia com a capità de l’exèrcit. deria.net
Oriol
Jaume
Junqueras
Torres