secundèria LA REVISTA PELS JOVES DE SECUNDÀRIA
número
96
juny 2005 - any 10 - www.deria.net
Josep Lobató, prohibit als pares
60.000
exemplars
Bullying: SOS a les aules
El Sónar arriba a Barcelona
0 2 la imatge
www.deria.net
www.bigfoto.com SUMARI
02www.bigfoto.com 03diccionari per joves 04arriba el sonar! 05Cap a la fi de l’era de ... 06Josep Lobató 08tujuca la imatge
nosaltres
altaveu
món viu
el convidat
tujuca
09Fernando Alonso català! 10estudiar per treballar 11ja tenim còmic 12Tu pots ser diferent! 14Llança’t de cap ... esport
què vols fer?
aprèn a consumir
reportatge
educació
15La sexualitat durant... 16Les vaques més cool 18projecte jove: participa-hi 21Antonio Miro 22juny i participa sexualitat
curiositats
boca a boca
moda
cultura
Editor: Josep Ritort i Ferrús · Coordinador Editorial: David Baret · Direcció: Anna Salarich· Redacció: Esther Latorre, Helena Mullor, David Campos, Jaume López i Pere Viladomiu · Col·laboradors: Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Marta Gonzàlez · Edita: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Distribució: Edicat SL. · Tirada útil mitjana: 26.000 exemplars (OJD Distribució gratuïta 200 4) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - 93 451 32 16 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) Publicitat: Núria Gómez, Elisabeth Privado i Àngel Garcia Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net
l’editorial
www.deria.net
nosaltres 0 3 .
DICCIONARI PER JOVES
Necessites més referències? Passa pàgina i veuras....
0 4 altaveu
www.deria.net
Arriba el Sónar!
Els pròxims dies 16, 17 i 18 de juny, Barcelona tornarà a ser la capital mundial de la música electrònica. El Sónar, en la seva dotzena edició, arriba ple de novetats i noves tendències musicals que no deixaran indiferent a ningú.
La veu i els sons més orgànics prendran
terodoxes que escurcen distàncies entre la
protagonisme en el Sónar 2005. Tres dies i
música electrònica, acústica i tradicional.
tres nits és el temps que tindrà el públic per gaudir de les últimes tendències i dels
El Sónar també s’interessa pels escenaris
artistes més rellevants del panorama musi-
musicals més alternatius i prova d’això és
cal nacional i internacional. Més de 300
que engany es podran assaborir grups de
activitats, entre sessions de DJ, concerts,
les escenes musicals de Dinamarca, Fin-
cinema, art, disseny,etc., conformaran
làndia, Japó, Suècia, Canadà i, especial-
l’agenda de la que que podran gaudir des
ment, de Brasil sota el títol de “Eletronika
del públic més inquiet fins a artistes d’última
presents Brazil Underground” al Sonar-
generació, professionals i els que s’inicien
Dome. El showcase presentarà Artificial,
en el fantàstic molt de la música electrònica
Hurtmold i M. Takara, tres dels més interes-
en general i del Sónar en particular.
sants projectes de l’escena carioca actual.
De dia i de nit, per a tots els gustos! Sónar de dia i Sónar de nit. Aquestes són les dues ofertes del festival per al seu públic. Les entrades per les actuacions de dia tenen un preu de 20€ € (més 2€ € de distribució) i permeten gaudir de totes les activitats i concerts sota la llum del sol.
Pels que els agradi
més el dia, però no tinguin gaire temps també tenen la opció de visitar el Sonorama, les entrades del
El Sónar de la veu i dels sons orgànics
qual es poden comprar a taquilla per 3€ € i només permet l’accés al Centre d’Art Santa Mònica. Per les
Com a cada edició, el festival ofereix nove-
aus nocturnes recomanem el Sónar
tats i aquest any el poder de la veu i els sons
de nit que tindrà lloc al recinte firal
més orgànics seran els protagonistes en
Gran Via 2 i té un preu de 38€ € (més
algunes de les actuacions que oferirà el
2€ € de distribució). Tres escenàris en
Sónar. Pel que fa als sons més vocàlics
els que podràs gaudir de les nits
podrem conèixer en directe els primers tre-
més electròniques, cosmopolites i
balls de les cantants M.I.A ( estrella del
multitudinàries de Barcelona, a més
panorama underground britànic) i de
de DJ’s i video jockeys que amplien
Moloko Roisin Murphy, a més de gaudir del
l’oferta dance del Sónar de nit. Pels
nou àlbum del carismàtic Jamie Lidell. Altres
qui no es vulguin perdre res de res,
artistes als que s’haurà de parar atenció per
la millor opció és l’abonament gene-
l’element vocal són De La Soul, Subtke, Cut
ral. 105€ €
Chemist o Noah 23, entre moltes d’altres propostes igualment interessants. Amb els “laptops” (ordinadors portàtils) a un cantó, guitarres, baixos, bateries i instruments tradicionals tornaran a agafar protagonisme dalt l’escenari per crear d’una manera més tradicional, els sons electrònics caractrístics del festival. Algunes bandes com Lcd Soundsystem, Le tigre o Soulwax, són un exemple de les propostes més he-
Anna Salarich, anna@edicat.net
món viu 0 5 .
www.deria.net
Cap a la fi de l’era del petroli La necessitat de trobar una alternativa al petroli com a combustible ha portat les universitats i les grans marques de cotxes a dedicar molts esforços a la investigació de nous sistemes de propulsió. S’ha experimentat amb vehicles de tot tipus: solars, elèctrics, d’hidrogen, híbrids, de gas metà... L’última proposta és un cotxe d’aire comprimit, que es presenta com l’opció més viable a curt termini.
Una nova era de l’hidrogen? Fins a l’aparició del cotxe d’aire comprimit, l’hidrogen ha estat considerat el candidat número u per substituir la benzina, tant per la facilitat per aconseguir-lo com pels seus baixos costos ambientals. De fet, a moltes ciutats de tot el món, entre elles Barcelona, ja circulen autobusos i altres vehicles propulsats per hidrogen. Tant als Estats Units (on tenen un pla per fer la transició cap a l’economia de l’hidrogen) com a d’altres parts del món, s’està treballant en aquest tipus d’energia. Però han de passar encara molts anys d’aquí a que un cotxe d’hidrogen es comercialitzi i s’estengui el seu ús. El principal problema és la
Minicats: el cotxe d’aire comprimit
A més de 300 km per hora
gran inversió que implica una xarxa d’estacions
Segons els més entusiastes, l’última proposta de
descarta que ho siguin altres tipus de vehicles),
El govern dels Estats Units i les principals marques
de servei que subministri hidrogen.
cotxe ecològic pot arribar a convertir-se en un
aquesta sembla la única proposta viable. És un
de cotxes han apostat pels cotxes d’hidrogen, i
També hi ha veus en contra d’aquest tipus de vehi-
dels majors avenços tecnològics d’aquest segle,
cotxe urbà i senzill que pot agafar els 110 km/h,
s’han fet grans avenços en aquest sentit. El març
cle, que assenyalen que l’hidrogen (que s’extreu a
pel seu cost econòmic i mediambiental. És el
amb una autonomia de 300 km, superior a la del
passat, la casa Honda va presentar al Saló de
partir de gas natural o d’electròlisi de l’aigua) tam-
vehicle Minicats, un invent de l’enginyer francès
cotxe elèctric (es pot carregar en benzineres
l’Automòbil de Ginebra la segona generació del seu
poc és una energia il·limitada i sense impacte en el
Guy Négre que utilitza com a combustible l’aire
adaptades per subministrar aire comprimit).
cotxe d’hidrogen, l’FCX d’Honda, un cotxe de motor
medi ambient. Entre moltes altres coses, diuen que
comprimit i que va ser presentat el juny de 2004
Malgrat que també ha generat escepticisme,
elèctric que funciona amb pila de combustible
s’inverteix més energia en l’hidrogen que la que
al Fòrum Mundial de la Pila de Combustible, a
sobretot entre les grans marques de cotxes,
d’hidrogen i es comporta igual que qualsevol altre
s’obté de cremar-lo, i que si no es busquen fonts
Lucerna (Suïssa). El funcionament del seu motor
aquest vehicle també ha creat moltes expecta-
cotxe de benzina. A l’abril, en la darrera edició del
renovables per produïr-lo, els gasos que provoca
és molt senzill: agafa aire de l’ambient, el filtra i
tives. El projecte de Guy Négre ha atret l’atenció
Ral·li de Montecarlo, hi va participar, en les matei-
una planta d’hidrogen, per exemple, també provo-
el comprimeix en unes bombones. Per compri-
d’inversors de tot el món interessats en fabricar-
xes condicions que els altres, un cotxe d’hidrogen,
quen l’efecte hivernacle.
mir l’aire necessita electricitat i un petit enginy li
lo en sèrie. Tot i que encara no ha sortit al mer-
l’Opel Zafira HydroGen 3, conduït per un ex-pilot de
permet connectar-se a la xarxa elèctrica i car-
cat, a través del seu web ja ha tingut 100.000
Fórmula 1, Heinz-Harald Frentzen. Uns mesos
regar el seu dipòsit en menys de quatre hores.
intencions de compra.
abans, al setembre de 2004, la marca alemanya
Diuen els entesos que en un context on els co-
BMW va presentar al Saló de l’Automòbil de París
txes d’hidrogen no podran ser comercialitzats
Més informació: www.motordeaire.com
un vehicle d’hidrogen, el model H2R, que pot arribar
fins d’aquí a 15 o 20 anys (i a curt termini es
www.crisisenergetica.org
als 300 km/h.
06 el convidat
www.deria.net
Josep Lobató, presentador de “Quan l’audiència parla de sexe Quins són els temes que més preocupen? Les relacions en l’àmbit escolar, amb els companys, els transtorns alimentaris, les relacions sentimentals... I sobretot el sexe.... Quan ets adolescent és el que més desitges, vols descobrir-ho, comentar-ho... No és un programa sobre sexe, aquesta no era la nostra intenció. Però quan la mateixa audiència parla d’això el 80% del temps vol dir que el tema el preocupa.
El to amb que es parla de sexe al programa no agrada a certs sectors conservadors. I s’estant recollint signatures perquè el tanquin És cert que s’estan recollint signatures perquè us tanquin el programa? És curiós perquè no ho he vist realment, però ens han dit que hi ha gent que ho fa. A la ràdio hem rebut trucades o missatges dient que el nostre programa és indecent, groller, de mal gust. que perverteix els
TAL COM RAJA Nom complet: Josep Lobató Pérez Data de naixement: 16/07/77
És el presentador de “Prohibit als
ballar a la ràdio vaig tenir accés a beques de
Pares”, un programa de Ràdio Flaixbac
cicles formatius de producció de ràdio i tele-
que obre els micròfons als joves amb
visió. Però no he passat per la universitat.
joves. Però són sectors molt conservadors. Parla’ns de la Venus. És la part femenina del programa. És tot un
una llibertat que no s’havia donat mai i
De petit volies ser: treballar a la tele i a
intenta respondre les seves preguntes.
Com és el teu dia a dia?
espectacle: és divertida, esbojarrada...
la ràdio
Una aposta arriscada i polèmica que
Comença a les 10-10.30 del matí a la tele, a
Buscàvem una noia pel programa i havíem
Un llibre: L’alquimista, de Paulo Coelho
s’ha convertit en un fenomen sense
Flaix TV, on amb l’equip del Flaixmania pre-
fet entrevistes però ningú ens acabava de
Una pel·lícula: Bailar en la oscuridad
precedents a casa nostra.
parem els continguts del programa del dia.
convèncer. I vam descobrir que una compa-
Després sempre tinc reunió a la ràdio per
nya de Ràdio Flaixbac era perfecta. I com
Com vas arribar a Flaix TV?
preparar el Prohibit als pares. Al migdia, si
que tot ho fem democràticament, la vam
Per un càsting, al juliol del 2001.En aquell
puc, vaig al gimnàs. I després de dinar, a la
presentar a l’audiència i la van votar. Però de
moment treballava en el departament co-
tele. Quan acabo el Flaixmania vaig a sopar,
moment està amagada. Tot i que els que van
mercial del grup Godó i algú em va dir que
i després, a les 10 vaig a la ràdio, a fer
venir a la signatura del llibre per Sant Jordi ja
fèien les proves per Flaix perquè savia que
Prohibit als pares... I últimament a tot això
la van conèixer, i de fet des d’aleshores cir-
havia estat a la televisió d’Esplugues... I em
se li afegeix la promoció del llibre.
culen fotos d’ella per Internet, la volem pre-
de Lars Von Trier Un disc: banda sonora de Moulin Rouge (m’encanta, l’escolto moltíssim) Un viatge: Nova York ( hi vaig ser el setembre del 2001 i vaig veure l’atac a les torres bessones, no ho oblidaré mai) Plat que cuines millor: (riu) la pasta
van agafar. Abans de fer Flaixmania, però,
sentar
Recordes la primera vegada que et
durant un any vaig estar fent torns de
especial, peró encara no sabem quan.
vas posar davant un micròfon?
ràdiofórmula a Ràdioflaixbac. I l’estiu del
A Ràdio Cornellà, per presentar música.
2003 em van proposar el Prohibit als pares.
Devia ser el 1995.
Llavors vaig parlar amb un company de la
I davant d’una càmera? En una
tele, l’Oriol Sala, perquè fos el productor.
Gairebé a cada programa la Venus ha d’explicar a l’audiència com es posa un condó
oficialment
en
alguna
ocasió
Com va sorgir la idea de fer el llibre? La RBA la Magrana, que havia fet un estudi
Tot i que el programa està prohibit per a
de mercat, ens va proposar fer un llibre i el
televisió pirata de Sant Boi, per la
ells, els pares haurien d’escoltar-lo per
vam tirar endavant. Nosaltres ho vam dir a
mateixa època.
conèixer els seus fills?
l’audiència –aqui tot es fa democràticament-
Està prohibit als intolerants que tallen la lli-
que va votar que si massivament. D’aquesta
bertat dels seus fills. O que no tenen cap
manera la gent se sent més seu el progra-
mena de comunicació amb ells. Alguns
ma. El llibre no l’haguéssim fet si no
pares em feliciten i comparteixen el progra-
haguessin volgut.
La teva assignatura pendent: treure’m el carnet de conduïr Tens fama de ser molt… exigent (amb
Hi ha molts oients que tenen el programa prohibit pels pares, i fins i tot per l’escola
mi mateix i amb els meus companys)
T’has curtit en emissores municipals de
ma amb ells. I sí, és un bon programa per
Una mania: el vestuari. Ho cuido molt,
ràdio i televisió...
saber quines són realment les inquietuts de
no m’agrada anar deixat
Si, jo he estudiat disseny. Però a arrel de tre-
la gent jove.
Helena Mullor, helenamullor @edicat.net
07.
Ràdio Flaixbac i Flaix TV el 80% del temps vol dir que el tema el preocupa”. El secret de “Prohibit als pares”
Un fenomen anomenat PAP
“És la primera vegada que a la ràdio es
mateix títol que el seu programa, Prohibit als
parla com es fa al Prohibit als pares (PAP).
pares (La Magrana) i és un recull de con-
No es medeixen les paraules ni les expres-
sultes i històries dels oients i les seves
sions. Es parla com a la vida real, no es
respostes i consells. Com sabeu, l’ex-
tallen les ales”. Aquest és, segons en
pectació que va causar la presentació del
Josep, el secret del programa que presen-
llibre el passat 15 d’abril a l’FNAC Diagonal
ta a Ràdio Flaixbac de dilluns a divendres
de Barcelona va desbordar els organit-
de 11 de la nit a 1 de la matinada i que s’ha
zadors de l’acte i va provocar incidents amb
convertit en un espai on milers de nois i
la policia. L’allau de nois i noies que volien
noies que parlen sense embuts per antena
aconseguir la signatura del Josep i conèixer
dels temes que els preocupen.
la Venus – a la que ningú encara no havia
Des de fa quatre anys Josep Lobató
vist en persona - va aparèixer a tots els mit-
també presenta a Flaix Tv el programa
jans de comunicació i ha descobert aquest
Flaixmania, que s’emet en directe cada
fenomen sense precedents a la ràdio cata-
tarda de 18 a 19.45.
lana. No cal dir que el llibre ha estat tot un
El Josep acaba de publicar un llibre amb el
èxit: en la seva primera setmana ja havia vengut 10.000 exemplars i se’n va haver de posar a la venda una segona edició de 20.000 exemplars.
www.deria.net
esport 0 9 .
Es busca el Fernando Alonso català! Programa de promoció de joves pilots d’automobilisme
La Secretaria General de l’Esport, la Federació Catalana de l’Automobilisme, el RACC i el Circuit de Catalunya van presentar conjuntament aquest mes d’abril un programa de promoció de joves pilots d’automobilisme. Segur que el fet que la Fórmula 1 sigui l’esport més seguit per televisió després del futbol, haurà contribuït i molt en aquest país a que existeixi una fal·lera per les quatre rodes i per tot el que fa olor a benzina. I més si tenim en compte que aquest any aquells que ho seguim amb regularitat gaudim de valent amb la destresa del jove pilot asturià Fernando Alonso, sorgit del karting, i que porta un camí ascendent amb el seu bòlid Renault. Al circuit d’Imola va protagonitzar un dels duels més bonics que s’han vist en els últims temps en la F-1, quan va mantenir a ratlla sense cometre ni un sol error al set vegades campió
del
Schumacher.
món,
l’alemany
Michael
Si la inspiració neix o prové de totes
les marques. Ara, el plantejament pot obrir
Per a la segona fase, la de fórmules nacio-
aquestes circumstàncies, no ho podem
la porta a la recerca d’un Fernando Alonso
nals, ja s’ha escollit al pilot català Nil
constatar, però sí sabem que han sumat
català. La xifra d’inversió destinada a
Montserrat, que participarà en el Campio-
esforços per crear una manera de pro-
aquest programa de promoció és, aproxi-
nat d’Espanya de Fórmula Júnior. La
moure els valors educatius i de formació
madament, de 750.000 euros.
Fórmula 3 serà la gran protagonista d’aquesta fase, com a pas intermedi entre
de l’esport en la joventut, així com de la indústria del motor. D’aquesta unió neixen
El programa per al 2005 consta de tres
el karting i fórmules de potència amb
una sèrie d’actuacions sota un programa
fases, una al karting internacional, una als
prestacions superiors.
d’ajuda i patrocini, que vol fer possible que
campionats nacionals de fórmules i una
els joves que ara s’inicien en les disci-
altra als campionats internacionals de fór-
plines del karting nacional tinguin continuï-
mules. El programa de promoció se cen-
tat en el futur, oferint un esglaó més per tal
tra, en aquest cas, en el màxim nivell
que un dia es pugui arribar a la F-1. Sens
internacional. Seran aspirants a aquestes
dubte, es tracta del primer programa
ajudes tots els pilots catalans que tinguin
d’aquestes característiques d’ajudes públi-
una edat inferior a 18 anys el primer de
ques que fins ara no teníem a Catalunya.
gener de l’any en curs. Les ajudes es limi-
Fins avui, per arribar a ser pilot calia tenir
taran a les curses internacionals dels
talent i un coixí inesgotable de diners dels
Campionats CIK/FIA i a determinades
pares mentre no arribaven els sponsors de
proves de l’Open Masters.
Per últim, la promoció de pilots a fórmules internacionals s’ha dividit en dues competicions. La F-1600 italiana comptarà a les seves graelles amb el pilot barceloní Jaume Alguersuari. D’altra banda, s’ha creat l’equip Circuit de Catalunya-Pons Racing, que disputarà el campionat internacional Eurocup–Fórmula Renault 2.0, amb els pilots Miquel Molina i Dani Clos. David Baret, baret@edicat.net
1 0 que vols estudiar?
www.deria.net
Formació professional:
Estudiar per treballar De cara al curs 2005-2006, la formació professional es planteja ampliar i millorar la seva oferta per fer-la més accessible a l’alumnat i per oferir més possibilitats en tots els àmbits. Entre d’altres coses, es vol donar resposta a demandes com la formació a distància, els horaris de tarda-nit o el reconeixement de crèdits de la formació obtinguda a les empreses. S’amplia l’oferta formativa i els convenis amb empreses, universitats i ajuntaments. Es preveu que apareguin 75 nous cicles per any i que n’hi hagi en horari de tarda-nit. La formació professional serà més accesible. La matrícula es podrà fer per crèdits, es posarà en marxa la formació professional a distància i s’introduiran millores en les proves d’accés. Tot plegat afavorirà la gent que està treballant i vol estudiar. Augmenta la integració dels diferents nivells de formació professional. Serà més fàcil començar estudiant un cicle mitjà i acabar a la universitat seguint l’itinerari
Dels cicles formatius a la universitat
d’una professió o que es reconeguin les pràctiques fetes en empreses com a crèdits. (S’establiran pasarel·les entre els diferents cicles formatius i entre els cicles
Formació professional a distància
de grau superior i la universitat.)
Convalidació per crèdits a les carreres universitàries. Als alumnes que accedeix-
Formació professionalitzadora per a
2006, hi haurà centres públics que oferiran la
Titulats per famílies professionals amb més sortida laboral (tant per cent d’inserció)
joves sense graduació. S’està organitzant
possibilitat d’estudiar alguns cicles formatius a
(segons
aquest tipus d’oferta.
distància (si bé els crèdits pràctics hauran de
d’Educació)
A partir del proper novembre, en el curs 2005-
un
estudi
del
Departament
fer-se de forma presencial).
en a estudis universitaris des dels cicles
volen fer si aquesta està directament rela-
formatius de grau superior se’ls reconeixen de tres aa cinc crèdits de la carrera que cionada amb els estudis de grau superior que han realitzat.
Els crèdits que es podran cursar a distància
Activitats físiques i esportives (84,3)
pertanyen als següents títols professionals:
Activitats agràries (99)
Les mateixes condicions d’entrada a la
Edificació i obra civil (84,2)
universitat i als cicles formatius de grau
CFGM Equips instal·lacions electrotèc-
Fusta i moble (92,9)
superior. Tant per a l’alumnat que
niques
Hosteleria i turisme (80,0)
accedeix a la universitat com per al que
CFGS Educació infantil
Activitats maritimocosteres (85,8)
accedeix als cicles formatius de grau supe-
CFGS Administració de sistemes infor-
Serveis socioculturals i a la comunitat (85,3)
rior, les condicions d’entrada són les
màtics
Manteniment i serveis a la producció (90)
mateixes, és a dir, el batxillerat en qual-
Crèdit FOL (nivell mitjà i superior)
sevol de les seves modalitats.
www.deria.net
aprèn a consumir
11.
JA TENIM CÒMIC El còmic del consum ja ha arribat! Què em poso aquest matí? és una manera divertida i entretinguda de conèixer i reflexionar sobre el consum i l’actitud que els joves desenvolupem cap a ell. La Clara, la Sílvia, la Mònica i el Sergi són només alguns dels personatges que podem trobar en el còmic i que ens ajuden a fer una reflexió sobre el nostre dia a dia amb el consum. La història comença un matí quan la Clara envia un SMS a la seva amiga Sílvia per dir-li que s’ha llevat. A partir d’aquí, diferents històries paral·leles, amb personatges teòricament molt diferents, ens portaran per situacions diverses que ens ajudaran a veure com el consum és dins les nostres vides gairebé sense que ens n’adonem. Igualment, gràcies a les diferents aventures podrem reflexionar sobre el consum social, el consum ambiental, el comerç just, etc.
Què em poso aquest matí? també et proposa una sèrie d’activitats molt divertides que es poden duur a terme amb els companys de classe. Un test —en el que no es pot fer trampa— ajudarà a avaluar el que s’ha llegit i saber quina actitud pren cadascú a l’hora de consumir: Si ets concient del que gastes, si estàs alerta amb les etiquetes, si saps què és el consum global, si saps quins són els teus drets com a consumidor, etc. Tot seguit, diferents exercicis en grup et portaran a experimentar i a reflexionar sobre el consum en primera persona. El còmic de l'Escola del Consum de l'Agència Catalana del Consum forma part d’una col·lecció anomenada Tu què faries? que vol fomentar entre els més joves la reflexió i el diàleg sobre aquells temes de l’actualitat que els puguin preocupar o afectar en la seva vida quotidiana. El consum, com a part fonamental de les nostres vides, arriba en forma de còmic per apropar-se més als joves i ensenyar-los tot allò que encara avui poden desconèixer.
Contacte: Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra B, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 Horari de 9h a 14 h www.consumcat.net i aula@consumcat.net
12 reportatge
www.deria.net
Tu pots ser diferent! Tot i que sembli un fenomen relativament nou, el bullying no és tan modern ni tan inusual. La mort d’un noi de 14 anys al País Vasc va fer aflorar un problema molt present a les aules des de fa temps, però que fins ara estava amagat. Les agressions i els abusos de poder entre alumnes existien i existeixen, però per posar fi al que es coneix com a bullying s’ha de saber de què estem parlant i com es pot parar. Jordi Collell i Carme Escudé són mestres, psicòlegs, assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social als centres de primària i secundària del Departament d’Educació. Actualment preparen la seva tesi doctoral sobre el bullying i ens han aclarit algunes preguntes sobre les agressions entre alumnes.
no s’ho pot prendre malament i ha de fer
L’agressor
veure que també riu. De tota manera, no seria bullying fins que no es tractessin de
En abstracte, hi ha dos tipus d’agressor:
bromes pesades sistemàtiques al llarg de setmanes o mesos.
. L’instrumental: agressiu i dominant, poc empàtic amb les víctimes.
-Els alumnes són conscients de l’agressió?
. El reactiu: amb manca de control emocional i a través d’un comportament hostil
-Pensem que la majoria d’alumnes no són
que el pot portar a agredir perquè pensa
conscients del mal que fan perquè el bull-
-D’on prové aquesta paraula?
ying es va produint en una escala gradual i
-Bullying ve de la paraula anglesa bull, que
progressiva. Però no seria correcte dir que
vol dir «perdonavides», «pinxo», «intimi-
ningú no n’és conscient; una petita part de
dador», «matón»... I bullying seria l’acció
la població agredeix i sap que fa mal, el que
que se’n deriva: intimidar, pegar. El seu nom
passa és que el patiment d’una altra per-
li va donar Dan Olweus, que el va començar
sona li afecta poc.
que els altres li volen mal.
a utilitzar cap als anys 70.
-On es produeix el bullying? -Què és el bullying?
-A primària es produeix al pati. A secundària
-El bullying és una forma d’abús de poder i
augmenta la freqüència en els passadissos
no cal explicar-ho gaire, ja que tothom n’ha
i fins i tot a les aules. De fet, té lloc on la
tingut alguna experiència més o menys
supervisió de l’adult és menys efectiva.
intensa al llarg de la seva vida. El problema és que, de vegades, hi ha formes que no
Anna Salarich, anna@edicat.net
són molt evidents o situacions que comencen com de broma i augmenten sense que els protagonistes se n’adonin.
-On s’acaba una broma i on comença el bullying?
La víctima
El ‘bullying’ al món
. La víctima clàssica: dèbil, tímida i amb pocs recursos.
És difícil dir quin és el país amb més percentatge de bullying. En el nostre país es
-La línia de separació és molt clara: en una
. Víctimes de tipologies molt diverses
dóna molt, però d’una manera força suau —
broma riu tothom, quan hi ha algú que no
perquè el grup tolera malament la diferència
poques són les classes en què no hi ha cap
riu i que allò li fa mal, ja no estem parlant de
i qualsevol persona diferent pot tenir el risc
nen o nena que no sigui exclòs del grup o a
broma; potser algú hauria de demanar dis-
de patir un assetjament: un noi en un grup
qui se li tingui mania per alguna cosa o sigui
culpes. No és el mateix riure amb tu que
de noies, un negre en un grup de blancs, un
objecte de burles per part dels companys—
riure de tu. La frontera està en la inten-
paio en un grup de gitanos, i també els que
cionalitat.
presenten trets personals i pensaments o
Les anomenades bromes pesades no són
idees diferents a les del grup (molt alt,
bromes, són putades, on a sobre la víctima
orelles grosses, l’orientació sexual...).
. En canvi, a Anglaterra, per exemple, es parla d’una mitjana de 16 suïcidis anuals per bullying.
13. Per què a mi? El maltractament entre nois i noies El David sortia amb la Tània, però ho van deixar estar. Ara la Tània surt amb en Marc, però el David s’ho ha pres malament i amb els del grup molesten i amenacen constantment en Marc. Fa uns mesos que la Katia va arribar a Catalunya. Ha après molt ràpid a parlar la nostra llengua i segueix sense dificultats les classes. Ahir va acabar una redacció escrivint: “No tinc amics, ningú no em diu res, ni em miren. No existeixo...” El Miquel és una mica tímid i li agrada més llegir llibres que jugar a futbol. Li diuen covard, l’insulten i es fan el mascle amb ell. La Marta és una noia que defensa les seves idees amb energia; va vestida a la seva manera i les altres noies de la classe no suporten que no faci el mateix que elles. Han fet córrer el rumor que és lesbi, i ara tots la miren d’una manera diferent. Les seves amigues, la Núria i l’Ester, s’han allunyat d’ella per no rebre. Possiblement coneguis situacions com aquestes. Això és maltractar. Podem pensar que només fa mal l’agressió física, però l’agressió verbal i l’exclusió poden perjudicar molt més. El maltractament té unes formes que tothom pot veure, com pegar o insultar, però també és maltractament no deixar participar, marginar, ignorar, i
Qui ha d’actuar per erradicar-lo?
Actua! No callis!
també fer córrer rumors sobre algú.
SOS Bullying
Si això es fa contra la mateixa persona d’una manQuan una persona esdevé víctima de bullying
L’1 de novembre del 2004 es va crear SOS
era repetida i al llarg del temps, estem parlant de
queda en una situació de la que difícilment
Bullying, un servei d’ajuda a alumnes que
victimització. Les conseqüències són greus per al
. L’Administració i el professorat han de
se’n pot sortir tota sola, sense ajuda. Ha de
pateixen assetjament a les aules i no
qui ho pateix, per al qui ho fa i per als qui ho veuen i
garantir que l’escola sigui un lloc segur per
saber que hagi fet el que hagi fet no és culpa
saben on acudir. Un equip de psicòlegs,
a tots.
seva, ningú es mereix que el maltractin. L’important és que no calli, que ho digui a un
. Els pares han de col·laborar i estar al cas de les conductes dels seus fills.
adult responsable (pares, professorat, direcció del centre, un amic de la família, etc.).
no fan res per a evitar-ho.
pedagogs, professors i advocats escolten,
A vegades es diu que és broma o que la víctima
assessoren i orienten els alumnes, pares o
s’ho busca, però això només són excuses de l’a-
professors que via correu electrònic
gressor: en una broma riuen tots i ningú no es busca que el maltractin.
. Els companys de classe han de saber dis-
En la ment d’una persona sana no hi cap
(sosbullying@hotmail.com) o
que un adolescent decideixi posar fi a la
per telèfon ( 615
944 702 ) demanen el
Cal trencar aquest cercle, la violència només pro-
tingir entre el que és una broma, el que és
seva vida “només perquè no li estaven amic
seu suport. SOS Bullying té la seu a
dueix més violència. Hem d’aprendre a relacionar-
una broma pesada i el que és un abús de
o l’insultaven...”. Qui diu això és absoluta-
Catalunya, però el servei és per tot
nos d’altres maneres.
poder en què una persona pateix. De fet, potser els companys són els que tenen més
ment desconeixedor dels processos de vic-
l’Estat espanyol, d’on provenen el 76%
Recorda que xerrar-ho és delatar un company, però
poder, com a grup, per aturar o potenciar
timització que es poden arribar a donar en
de les trucades.
buscar l’ajuda dels altres en una situació de mal-
aquestes conductes.
les relacions interpersonals. En un conte
tractament és defensar uns drets fonamentals.
africà, en un moment donat, una mare li diu
Níngú no es mereix ser maltractat.
al seu fill: “Has de saber que al món hi ha Jordi Collell i Carme Escudé
persones dolentes i això és una veritat tan
jcollell@xtec.net / cescude@xtec.net
I les guanyadores són: Pel Secundèria, la Mireia Oliver de 13 anys de Sabadell. Per L’Hiperbòlic, la Patricia Vázquez de 19 anys i de Girona.
u
A totes dues moltes felicitats i a tothom que ha participat al concurs moltes gràcies per confiar en nosaltres i llegir-nos! Esperem celebrar amb tots vosaltres molts més aniversaris
u
Ja hem sortejat els viatges a Jordània!
u
certa com que el foc crema i l’aigua mulla”.
educació 014 1 4 tallacaps
www.deria.net
Llança’t de cap als idiomes Anglès, francès, alemany, italià, àrab, rus, èuscar, grec, japonès, xinès, coreà, neer-
A l’estiu o durant l’any, les escoles oficials d’idiomes t’ofereixen la millor opció per aprendre una llengua estrangera
landès, portuguès. Les escoles oficials d’idiomes de Catalunya et permeten aprendre qualsevol d’aquests idiomes a través de cursos especialment pensats d’acord a les teves necessitats, independentment del ni-
Les escoles
vell d’idioma que tinguis i de la teva disponibilitat. L’esforç, la dedicació i l’alt grau
A Catalunya hi ha 32 escoles oficials
d’autoexigència que implica estudiar tota
d’idiomes ubicades a 20 comarques:
llengua estrangera, són cosa teva. Per la
Alt Empordà (a Figueres)
resta, no et preocupis: aquestes escoles
Alt Urgell (a La Seu)
t’ho posen fàcil.
Anoia (a Igualada) Les escoles oficials d’idiomes són centres
Bages (a Manresa)
d’idiomes moderns a nivell no universitari.
Baix Camp (a Reus)
Les principals característiques que distingeixen aquestes escoles d’altres centres
Baix Ebre (a Tortosa)
on pots aprendre idiomes són que són públics (i no acadèmies privades) i que les
Baix Empordà (a Sant Feliu de
titulacions que imparteixen són oficials
Guíxols)
(degudament
Baix Llobregat (a Esplugues, El Prat,
reconegudes).
Un
altre
aspecte molt i molt important (i és que sem-
Martorell)
pre cal vetllar per la butxaca) és que els
Baix Penedès (a El Vendrell)
preus dels cursos són més econòmics que
Barcelonès (a Badalona, Barcelona,
en les acadèmies.
L’Hospitalet, Santa Coloma de
Opció 1: a l’estiu
Gramenet)
Les escoles oficials d’idiomes organitzen
Garraf (a Vilanova i la Geltrú)
cursos intensius d’estiu durant el mes de
Garrotxa (a Olot)
juliol. Són cursos que duren quatre setmanes i que es fan durant quatre hores
Gironès (a Girona)
diàries (vuitanta en total) al matí o a la tarda
Maresme (a Mataró)
de dilluns a divendres. Si ets un alumne
Osona (a Vic)
principiant hauràs d’inscriure’t al primer curs, mentre que si ja tens un cert coneixe-
Segrià (a Lleida)
ment de la llengua hauràs de fer prèviament
Selva (a Blanes)
un test d’anivellament per saber el curs que
Tarragonès (a Tarragona)
correspon al teu nivell.
Urgell (a Tàrrega)
Tot i que encara falti força temps per al juliol, molts d’aquest cursos obriran ben
Vallès Occidental (Sabadell, Sant
aviat el seu període d’inscripció i matricu-
Cugat, Terrassa)
lació. Així que si t’interessa aprendre una
La matriculació dels alumnes es fa sempre
1 idioma, 2 cicles, 5 cursos
llengua estrangera aprofitant el temps de
durant el mateix mes de setembre. Igual
En general, els cursos estan distribuïts en
vacances, cal que des d’ara estiguis ben a
que amb els cursos intensius d’estiu, els
dos cicles: el cicle elemental (de tres cur-
l’aguait de les dates.
alumnes que comencin des de zero s’ins-
sos corresponents als tres primers anys) i
criuen al primer curs, mentre que els que
el cicle superior (de dos últims cursos). Al
Opció 2: durant l’any
tinguin un cert coneixement de la llengua
final de cada curs s’han de superar les
Al setembre, després de deixar enrera les
hauran de fer prèviament un test de nivell.
proves corresponents. Al final del camí, la
vacances, amb la represa del curs escolar i
Les escoles oficials d’idiomes ofereixen,
superació dels cursos garanteix que els
coincidint amb la formulació de bons
bàsicament, dos horaris diferents de clas-
alumnes tinguin la capacitat d’usar l’idioma
propòsits per als mesos següents, també és
ses, segons que els cursos s’allarguin més
com a vehicle de comunicació general
un excel·lent moment per començar a estu-
o menys en el temps: classes de dues
(amb una bona competència i expressió
diar seriosament una llengua diferent, i fer-
hores en dies alterns, i classes intensives de
oral, escrita i gramatical).
ho de manera continuada al llarg de l’any.
dues hores de dilluns a divendres.
Pere Viladomiu, pereviladomiu@edicat.net
Amb la col·laboració de:
Vallès Oriental (Granollers)
Per a més informació: Si vols saber on està exactament ubicada l’escola oficial d’idiomes més propera a casa teva i estar alerta dels terminis d’inscripcions, informa-te’n a:
www.xtec.es/crle/eoi
sexualitat
www.deria.net
15.
La sexualitat durant l’embaràs Al Secundèria escoltem les teves demanel segle de la
des i busquem resposta als teus dubtes
informació i dels més importants avenços en
d’amor, sexualitat, relacions... no ho dub-
tecnologia i comunicació, molta gent creu
tis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net
Encara avui, en el segle
XXI,
que mantenir relacions sexuals durant l’embaràs és incorrecte. Algunes dones creien que realitzar el coit durant un embaràs podia produir ceguesa o malformacions al fetus. Altres dones creien que fins i tot era immoral. Però, avui en dia, molts investigadors donen suport amb els seus estudis al fet que mantenir relacions sexuals durant l’embaràs no ha d’estar prohibit en absolut. Un dels canvis més destacables és l’estat físic. Freqüentment, es produeix una alteració en el desig sexual de la dona embarassada. Això es deu en part als símptomes de l’embaràs, com les nàusees, la
foto: Sarah Mickel
somnolència o la fatiga. A més, la secreció
Però de tot això no s’ha de concloure que
Hola Laura! Quan faig l’amor
ció. Pensar que la teva parella realitza qual-
làctia que es produeix en la dona provoca
sempre sigui recomanable mantenir rela-
amb la meva parella m’excito
sevol pràctica sexual amb altres dones no
una sensació d’incomoditat. Tot això, unit a
cions sexuals durant l’embaràs. Els metges
pensant que ell practica cun-
és infreqüent, de fet, les dones sobre tot
l’aspecte físic de la dona, fa que moltes
asseguren que s’han d’establir certes restric-
nilingus amb altres noies. És normal?
semblen necessitar les fantasies més que
dones no vulguin mantenir relacions sexu-
cions en la pràctica sexual i, en alguns casos,
També li agrada xatejar amb altres noies i
els homes per a aconseguir l’orgasme en la
als amb les seves parelles mentre dura
fins i tot, s’aconsella abstenir-se’n totalment.
parlar amb elles de sexe. No sé com aga-
relació sexual.
l’embaràs. La incomoditat de la forma del
Tampoc un orgasme pot provocar un
ventre i els complexes que acostumen a
avortament.
SYL
ges fa que moltes dones sentin una com-
Els casos en què s’aconsella una abstinèn-
En primer lloc, vull respondre a la teva pre-
internet converses amb altres dones d’alt
pleta inapetència sexual.
cia sexual total són els següents:
gunta sobre si és normal excitar-se pensant
contingut sexual. Això pot ser positiu o
- Avortament de repetició si la seva causa no
que la teva parella practica el cunnilingus a
negatiu per a la vostra relació en la mesura
altres noies. Això només és una fantasia
en que a tu t’afecti. Si és un aspecte d’ell que t’incomoda molt, potser podríeu parlar
far-m’ho! Gràcies Laura! normal que la teva parella mantingués per
aparèixer pel fet de veure’s grasses o llet-
Aquests aspectes són reals i podrien con-
Altra qüestió que em plantejaves era si era
és heretada.
siderar-se negatius, però també és una real-
- Hemorràgia genital.
sexual. Les fantasies són històries o succes-
itat que durant l’embaràs augmenta la
- Amenaça de part prematur o situacions que
sos ficticis que una persona genera de
sobre el tema i arribar a un acord.
lubricació vaginal i la sensibilitat superficial i
el puguin afavorir, com una malformació
manera voluntària sobre aspectes rela-
Comentaves també a la teva carta el tema
això pot afavorir un augment de la intensitat
uterina, una dilatació del coll de l’úter o un
cionats amb el sexe. Una fantasia és qual-
de la gelosia. La gelosia és normal en una
embaràs múltiple.
sevol somni que, estant despert, és
parella, demostra que l’altra persona t’inter-
- Ruptura prematura de la bossa.
sexualment excitant. Tenir fantasies no és
essa realment però, quan la gelosia arriba a
- Insuficiència de la placenta ocasionada per
negatiu en absolut, de fet, sembla que
ser patològica, s’ha de posar fre perquè pot
tenen més efectes positius que negatius.
perjudicar seriosament la relació i pot fer
Poden suposar una font de plaer i un model
mal tant a la persona que rep els gelos com
d’aprenentatge d’una determinada actua-
a la persona que els sent.
del plaer sexual. Un aspecte molt important que cal tenir en compte és que quan existeixen problemes en la relació de parella, un embaràs no els soluciona, de fet, pot fins i tot agreujar-los.
l’envelliment. - Patologia mèdica, com cardiopatia, asma, etc.
16 curiositats
www.deria.net
Les vaques més
Si no havíeu vist mai vaques pel centre
acabar sent un mecanisme per a la mostra
per tota la ciutat (de juny a agost), les escul-
En aquest últim cas, per exemple, es farà
de Barcelona, a partir d’aquest mes de
d’art en si mateixa. I és que és difícil trobar
tures se subhastaran durant les festes de la
una pintada de 80 vaques a Barcelona i
juny les hi podreu veure. Unes 150
un altre animal que pugui consumar una
Mercè i els diners que es recaptin es desti-
d’una vaca a Tarragona, Lleida i Girona.
estàtues d’aquest dòcil animal es repar-
idea artística com ho fa la vaca, a més que la
naran al Casal d’Infants del Raval.
tiran per tota la ciutat en motiu de
superfície i l’estructura dels ossos són les
l’anomenada Cow Parade, una exposi-
correctes, així com l’altura i la longitud.
ció urbana finançada per patrocinadors privats que des de 1998 ha donat la volta al món. Les vaques mes cool que mai s’hagin vist començaran a pasturar des de l’1 de juny fins al 31 d’agost per l’espai urbà barceloní.
Cap altre animal es pot transformar en alguna altra cosa i seguir conservant la seva identitat com ho fa la vaca
El tour del 2005 de la Cow Parade seguirà la Alguns dels autors que pintaran una de les
seva ruta per Mònaco i Moscou, entre d’al-
150 vaques són dissenyadors com Lluís
tres. Prepareu-vos per a la invasió de les
Juste de Nin, Konrad Muhr, Custo Dalmau,
vaques més rares i originals del món!
Txell Miras i Antonio Miró; perruquers com Lluís Llongueras o cuiners com Ferran Adrià, entre molts d’altres, més o menys coneguts.
Anna Salarich, anna@edicat.net
Els preciosos animalets, fets de fibra de vidre amb una base de ciment per assegu-
Des de 1998 les vaques han
rar-ne l’estabilitat, són de tamany natural i
viatjat per tot el món sent l’es-
tenen un pes de 50 kg. Diferents artistes i
pai de representació de dife-
famosos catalans o de l’estranger seran els
rents artistes, de corrents
encarregats de decorar les vaques al seu
totalment diferents. La idea
gust i estil, sempre que no segueixin un dis-
ha causat tant d’entusiasme
seny amb motius religiosos, polítics, se-
que arreu del món han sorgit
xuals ni llueixin logos publicitaris.
rèpliques amb porcs, taurons o sirenes, però no obstant això, cap aconsegueix cridar tant
artístics de carrer més importants del món.
l’atenció ni subhastar tant com
Es va iniciar quan l’artista suís Pascal
la vaca. A més, es tracta d’un
Knapp, desenvolupant una idea inicial del
animal que es fa estimar, és
seu pare, Walter Knapp, va crear tres vaques
carinyós i proporciona la llet que
per a una mostra d’art a Zuric. Cadascuna
ens ajuda a creixer des de petits.
de les peces representava una postura de l’animal: amb el cap amunt, menjant herba i
El rerefons del Cow Parade resulta
estirada. Concebuda primer com una cam-
tan entranyable com el personatge
panya d’art, les vaques de Knapp van
mateix de la vaca. Un cop feta la mostra
b
La Cow Parade és un dels esdeveniments
cool
Ara et toca a tu! Anima’t i guixa la teva vaca amb tota llibertat
18 boca a boca
www.deria.net
PROJECTE JOVE: Entrevista a
Xavier Florensa
,
-Regidor de Joventut, jove... -Tinc 26 anys. Ara farà dos anys que vaig entrar, una mica més jove, amb 24. -Com et canvia la vida ser regidor? -Al principi és xocant, impactant. Però jo crec que no he canviat gaire la meva vida, és una feina molt absorbent, hi deixes moltes hores, però els meus hàbits no han canviat excessivament. -Estudies i treballes? -Teòricament sí, però no. Hem queden algunes assignatures per acabar geografia i intento acabar-la com puc, però realment és molt complicat, no és gens compatible. -Com a jove, quins són els teus principals problemes? -El problema més gran és el de l’emancipació, en general, que inclou altres problemàtiques com l’elevat preu dels habitatges o la temporalitat del treball. Tot això fa que els joves acabin marxant de casa als trenta anys. És una lacra per a un país que els joves no puguin emancipar-se abans. I és El Projecte Jove és, fonamentalment, —
punts de vista diferents i interessants pel
—associats o no— del Consell de Cent,
hora d’acabar amb la llegenda urbana que
en paraules de Xavier Florensa, regidor
que fa al món dels joves, però que no
que parlen a títol personal.
els joves no marxen de casa perquè no
de Joventut de l’Ajuntament de Barce-
acostumen a estar integrats en la xarxa
lona— una eina. Una eina per desenvolu-
associativa juvenil (immigrants, educa-
I pel que fa a la participació no pre-
evident que la majoria de joves es vol inde-
par millor les polítiques adreçades als
dors de carrer, tècnics d’equipaments
sencial?
penditzar i per aquestes qüestions estructu-
joves. Una eina que creix i que arriba tot
per joves...).
Es podrà fer a través de la web del
rals no poden.
just ara a la seva segona etapa. Després
volen. És clar que estan bé a casa, però és
Projecte Jove, per correu electrònic i, a
d’un any de recollir totes les actuacions
Què és i qui forma el Consell de Cent
partir de la tardor, també a través d’un
que les diverses regidories i organismes
Joves de Barcelona?
qüestionari que s’enviarà als joves de la
que depenen de l’Ajuntament realitzen
Com el seu nom indica, el formen cent
ciutat. Es vol recollir el màxim de sensibi-
adreçades als joves (prop de 300
joves, seixanta dels quals són escollits
litats i punts de vista per poder elaborar el
accions), ha arribat l’hora que digueu la
aleatòriament a partir del cens. Els altres
Pla Director que serà aprovat al plenari de
vostra. Comença un procés participatiu
quaranta són joves associats que proposa
l’Ajuntament.
que vol engrescar la joventut barcelonina
el Consell de la Joventut de Barcelona
a opinar sobre les seves necessitats i les
(CJB). Estan nomenats per un període de
I les altres dues etapes?
actuals propostes.
dos anys. A finals d’any, coincidint amb el
La tercera etapa consistirà a realitzar amb
final d’aquesta fase participativa, hauran
totes les aportacions i la informació ja
-Què penses, en aquest context, dels
d’emetre un informe.
recollida un Pla Director de la Política de
okupes?
Joventut de l’Ajuntament de Barcelona
-És complicat parlar-ne com si fos un
Com s’hi podrà participar?
“És hora d’acabar amb la llegenda urbana que els joves no marxen de casa perquè no volen” -T’has independitzat? -Sí.
La participació en el Projecte Jove s’ha
Què és el CJB?
pels anys 2006-2010. Després, en una
col·lectiu homogeni, perquè n’hi ha de
dividit en dos àmbits: participació pre-
El CJB, Consell de la Joventut de Barcelo-
quarta fase, es vol organitzar un congrés
molts tipus i de perfils ideològics diferents.
sencial i no presencial. Pel que fa a la
na, és una entitat independent de l’Ajun-
municipal per parlar de totes aquelles
Per exemple, és diferent la forma de fer
primera, es convocarà properament el
tament que agrupa i representa les diverses
propostes i possibles mesures que, per
dels okupes que ara arriben de l’estranger
Consell de Cent Joves. Així mateix ho
associacions juvenils de Barcelona. També
competències, no es poden cobrir des de
i els okupes del barri de tota la vida. Jo
farà el Consell de la Joventut de Barce-
emetrà un informe. Els joves que participen
l’Ajuntament però que convé que no es
crec que durant molts anys han visualitzat
lona. Igualment, es faran trobades amb
en el CJB parlen en nom de les seves res-
perdin en una reflexió global sobre les
un problema que anava creixent, han estat
col·lectius específics que poden aportar
pectives associacions, el contrari dels joves
polítiques de joventut.
19.
PARTICIPA-HI regidor de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona el símptoma que alguna cosa no funciona-
infrastructures. Crec que aquest esdeveni-
va. I en molts casos han fet una feina posi-
ment va marcar un punt d’inflexió. La con-
tiva pel barris, en complicitat amb els veïns
vivència de 12.000 joves de totes les
i el seu entorn, i també hi ha espais okupes
nacionalitats gaudint del Fòrum va revolu-
que són tot el contrari.
cionar bastant el que havia estat fins al moment. Va ser quan la gent va començar
-Quin impacte creus que va tenir o ha tin-
a anar-hi més per les nits, cosa que va per-
gut el Fòrum en els joves de la ciutat?
metre una certa reconciliació.
-El Fòrum no ha connectat gaire amb la ciutadania. No ha estat negatiu per a la ciutat, però no ha estat un projecte que impliqués la gent. I des del moviment juvenil s’ha estat bastant crític, s’ha vist amb
“El Festival Mundial de la Joventut va reconciliar el Fòrum amb la gent jove”
escepticisme. De totes maneres, durant l’estiu va tenir lloc el Festival Mundial de la Joventut, que no era part del Fòrum, però
Jaume López
que va aprofitar aquell espai i les seves
jaumelopez@edicat.net
www.deria.net
moda
21.
ANTONIO MIRÓ a través del temps Palau de la Virreina, fins el proper 5 de juny L´Institut de Cultura de l´Ajuntament de Barcelona tanca el cicle Moderns Contemporanis amb l´exposició de moda Antonio Miró a través del temps. La mostra, que restarà oberta fins al proper 5 de juny, és una oportunitat per descobrir una de les figures catalanes més destacades del panorama international de la moda actual. El dissenyador Antonio Miró es va fer molt conegut durant els anys setanta al nostre país gràcies a les seves botigues de moda Groc. Miró oferia al públic més alternatiu d´aquella època un tipus de disseny molt particular, basat en la innovació, i de caràcter intel·lectual. Barcelona i la seva arquitectura, l´art, el mar Mediterrani i la música són algunes de les fonts d´inspiració d´Antonio Miró a l´hora de fer les seves col·leccions. La senzillesa i la qualitat de les seves peces són els trets que defineixen els seus dissenys. Les seves creacions no pretenen aportar caràcter a la persona que les porta, sinó que serveixen per vestir un home o una dona que sap, per damunt de tot, què vol. Però Antonio Miró és, essencialment, un artista interdisciplinari que sempre s´ha volgut moure en diferents àmbits. John Malkovich, Antonio Canales, Bigas Luna, Ketama o Mariscal són alguns dels personatges més coneguts amb els que s´ha relacionat al llarg d´aquests anys, alguns dels quals han participat en les seves desfilades i catàlegs. Per aquesta raó, Antonio Miró a través del temps no ha volgut retratar només el dissenyador de moda, sinó també la persona polifacètica que, més enllà de les pasarel·les, s´ha interessat pel món de l´espectacle, de la música, de l’interiorisme, de la creació d´essències i l’orfebreria. Així doncs, l´exposició pretén submergir el visitant en les èpoques històriques que han marcat Antonio Miró al llarg de la seva vida, sense oblidar algunes de les seves desfilades més representatives. Les 17 sales que configuren l´exposició són un mirall cronològic des de la seva època rupturista durant els anys seixanta fins a l´etapa de reflexió que va viure durant els anys setanta i que li va permetre jugar amb diverses formes i colors. A partir d´aquí, el visitant s´haurà de deixar sorprendre mentre descobreix la trajectòria d´Antonio Miró fins a l´actualitat. Les botigues Antonio Miró han arribat fins a Tòkio i el dissenyador ha volgut explorar altres àmbits comercials com ara fragàncies, joies, cinturons, complements per a la llar, teixits i d´altres productes relacionats amb el disseny d´interiors. Esther Latorre estherlatorre@edicat.net
22 cultura
www.deria.net
JUNY Agenda Xerrada
ràlia, a Un viatge pel sud-est d’Aust eg càrrec de Xavier Oliver, biòl , Olot 1 de juny, Sala d’actes de l’IMPC Conferència
estilística L’Art gòtic: evolució tècnica,
i
s iconogràfica en les realitzacion ater Cicle Zap l mae d’Is ec càrr a , ues pictòriq la Història Evolució de l’Art a través de 2 de juny, Centre Cultural Ibercaja,
Lleida
Música
Rústics, en concert
s de Rei 3 de juny , Fira de la Cervesa, Molin Teatre
Cia. La El primer seductor, a càrrec de Taronja 4 juny, La Planeta, Girona
FESTIVAL
Música
Grec 2005
e Concert Pro Fundación Vicent del stra Ferrer, a càrrec de l’Orque
Festival d’Estiu de Barcelona
ra Centenari i del Cor Nova Ega 5 de juny, L’Auditori, Barcelona
Les arts escèniques tornen a prendre el
Cinema
Die Brücke & Co. L’avantguarda
artísti-
e xx ca a Alemanya a inicis del seg Del 7 al 28 de juny, Goethe Institut,
protagonisme de les nits d’estiu a la capital catalana amb una nova edició
Barcelona
(la vint-i-novena) del festival Grec, el Festival d’Estiu de Barcelona. Entre el
Teatre
iu
LECTURA
Premi literari UPC de CiènciaFicció 2005 Ciència, tècnica... i literatura
lect Morir a Bagdad, a càrrec del Col·
27 de juny i el 8 d’agost el Grec 2005
Teatre per la Pau
desplegarà un programa de gran quali-
Destinataris: Poden optar al premi les
tat amb més de cinquanta propostes
narracions inèdites que es puguin
artístiques. El festival s’inaugurarà ofi-
emmarcar dins del gènere de la cièn-
cialment amb la representació al teatre
cia-ficció
Grec de Montjuïc de l’obra Al vostre
Característiques de les obres: Escrites
Música
gust, de William Shakespeare, dirigida
en català, castellà, anglès o francès, i
La creació, a càrrec de l’Orquestra
per Xicu Masó i protagonitzada per Pep
mecanografiades a doble espai, han de
Tosar. L’oferta teatral del Grec també
tenir una extensió aproximada d’entre
inclou, entre altres propostes, Animals
70 i 115 fulls de 30 línies i de 70 caràc-
nocturns, de Magda Pueyo; Final de
ters (entre 150.000 i 240.000 caràcters).
partida, de Rosa Novell, o l’adaptació
Termini de presentació: 15 de setembre
que Xavier Albertí ha fet d’El pianista,
de 2005
Girona 10 juny , Aparcament Les Àligues, Música
concert Lax’n Busto, Whiskyn’s, en 11 de juny , Sala Kursaal, Valls
Simfònica del Vallès
lana, Barcelona 12 de juny , Palau de la Música Cata Pintura
Pintar sense pintar
Fins al 12 de juny, Centre d’Art La
Panera, Lleida
Dansa
Ga-gà, de Marta Carrasco
nal de Catalunya, Del 14 al 26 de juny , Teatre Nacio Barcelona Música
Inadaptats, en concert 18 de juny , Vilafranca del Penedès Música
Els Pets 23 de juny , Pavelló, Bellpuig
de Manuel Vázquez Montalbán. Pel que fa a la dansa, el Grec acollirà la tor-
Premis: 6.000 euros per a la millor obra
nada de Trisha Brown, una de les grans
i dos accèssits, dotats amb 1.500
figures de la dansa contemporània.
euros, un per guardonar la millor
Finalment, l’oferta musical del Grec
novel·la presentada pels membres de
inclou els concerts d’artistes com ara
la Universitat. Les obres guanyadores
Joan Manuel Serrat, que oferirà quatre
seran
esperats recitals al mateix teatre Grec,
d’Ediciones B NOVA Ciencia Ficción.
tudi Francis Alÿs. A peu des de l’es
a
la
col·lecció
del 7 al 10 de julio. També hi actuara, entre d’altres, Paco Ibáñez; Sílvio
Pintura
publicades
Convoca: El Consell Social de la UPC
Rodríguez, Bebe i Miguel Poveda. Informació i bases:
elona Fins al 29 d’agost, MACBA, Barc
www.bcn.es/cultura
www.upc.edu/cienciaficcio
participa
23
.2005
participa Darrers dies de m aig. L’estiu s’aco sta perillosament amb camises de màniga curta i llu m fins a les nou de l vespre. I a l’aire una sobt ada impaciència, una inquietud -en el fons una po r: no saps encara de quin cos bru t’enamoraràs aq uest cop, de quin somriure sota el sol, de qu ines tardes cercant l’oneig su au del mar en un s llavis, de quines regalad es nits de goig, o tanmateix, de quin no res qu e desenbocarà després a un hivern buit am b tot d’arbres nu s en fila als carrers com presoners de guerra esperant l’almoina d’una pr imavera que trigarà a torn ar. A estius mesurar às el teu modest triomf de viure.
,
“Darrers dies de maig”:
Associacio Wafae Fundada l’any 1998, aquesta organització no governamental, laica i sense ànim de lucre dedica els seus esforços a impulsar diferents programes i projectes socials, educatius culturals i de cooperació pel desenvolupament, tan a nivell local com internacional. Els membres de Wafae —que vol dir «fidelitat» en àrab— són bàsicament universitaris que contribueixen, a través del voluntariat, a transmetre a la societat l’esperit de la solidaritat, la sensibilització i la cooperació per al desenvolupament dels països del tercer món. Igualment, l’organització treballa per fomentar la igualtat de la dona, i promoure la participació i la integració social i laboral dels immigrants. En aquest sentit, Wafae organitza anualment cursos d’àrab per a tothom que estigui interessat en aprendre aquesta màgica llengua. www.wafae.org
CIJCA, Col, lectiu d,Iniciatives Juvenils Contra l, Atur El CIJCA és una associació que treballa per a la inserció d’adolescents, en particular en el camp laboral. El col·lectiu promou centres i serveis amb treballadors professionals i persones voluntàries que por-
Manuel Forcano
ten endavant diverses iniciatives juvenils: activitats de lleure, accions contra l’atur i la promoció del treball, la creació d’eines contra el fracàs escolar, acolliment dels immigrants i acompanyament individualitzat d’orientació i ajuda a les persones i a la família. L’associació ha posat en funcionament el Projecte IPI (Itinerari Personalitzat d’Inserció), un
REVETLLA
conjunt d’accions d’orientació professional que té com a objectiu principal la inserció laboral a través de l’atenció personalitzada. A la seva web també s’hi poden trobar una borsa de treball i un bon grapat de
Pyrene 2005
cursos de formació ocupacional per aprendre un ofici que, a més de ser subvencionats pel Departament
Tremp, 24, 25 i 26 de juny
de Treball i Indústria de la Generalitat, són remunerats.
Amb l’arribada de Sant Joan torna el
www.fundaciojovent.org/cijca
CJA, Consell de Jovent d,Arbucies ,
temps de revetlles, i per revetlles sonades la que es muntarà del 24 al 26 de juny al Pallars Jussà. Després de La Seu d’Urgell, El Pont de Suert i Llavorsí, enguany el municipi de Tremp acollirà el Pyrene 2005, la festa amb més marxa dels Pirineus. A banda del privilegiat i immillorable escenari del festival, les formacions que integren el cartell del Pyrene 2005 paguen la pena: La Companyia Elèctrica Dharma, Nass Marrakech, els Mesclat, els Betagarri, Roger Mas, Gari, Xarnege, Boira Preta, Gog i Magog, Titiriteros de Binéfar i La banda d’en Vinaixa. Absolutament recomanable. www.festivalpyrene.com
El Consell de Jovent d’Arbúcies és l’associació que aglutina totes les entitats joves d’aquest poble de la Selva perquè se sentin recolzades, puguin intercanviar experiències i engegar noves iniciatives. En aquests moments el CJA està integrat per unes 10 entitats juvenils, però pot variar segons l’estat del moviment associatiu de la vila. Les entitats que s’aglutinen al Consell també col·laboren entre elles per organitzar activitats, tant en el moment de treballar com en el moment de gaudir-ne. Igualment, des de l’associació se’ls ajuda a fer tramitacions de subvencions, instàncies, permisos o qualsevol tràmit burocràtic necessari per dur a terme alguna iniciativa. El CJA també dialoga amb l’ajuntament del municipi, i en ocasions organitzen activitats conjuntament. Actualment, tenen entre mans l’organització del camp de treball al Castell de Montsoriu per aquest estiu, on joves catalans i de fora de Catalunya participaran durant els mesos de juliol i agost en tasques arqueològiques i de recuperació del patrimoni. Si vols més informació sobre aquest camp de treball, la trobaràs al Portal Jove: www.gencat.net/joventut. cjarbucies@terra.es