Secundèria 96

secundèria LA REVISTA PELS JOVES DE SECUNDÀRIA

número

96

juny 2005 - any 10 - www.deria.net

Josep Lobató, prohibit als pares

60.000

exemplars

Bullying: SOS a les aules

El Sónar arriba a Barcelona

0 2 la imatge

www.deria.net

www.bigfoto.com SUMARI

02www.bigfoto.com 03diccionari per joves 04arriba el sonar! 05Cap a la fi de l’era de ... 06Josep Lobató 08tujuca la imatge

nosaltres

altaveu

món viu

el convidat

tujuca

09Fernando Alonso català! 10estudiar per treballar 11ja tenim còmic 12Tu pots ser diferent! 14Llança’t de cap ... esport

què vols fer?

aprèn a consumir

reportatge

educació

15La sexualitat durant... 16Les vaques més cool 18projecte jove: participa-hi 21Antonio Miro 22juny i participa sexualitat

curiositats

boca a boca

moda

cultura

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Coordinador Editorial: David Baret · Direcció: Anna Salarich· Redacció: Esther Latorre, Helena Mullor, David Campos, Jaume López i Pere Viladomiu · Col·laboradors: Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Marta Gonzàlez · Edita: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Distribució: Edicat SL. · Tirada útil mitjana: 26.000 exemplars (OJD Distribució gratuïta 200 4) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - 93 451 32 16 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) Publicitat: Núria Gómez, Elisabeth Privado i Àngel Garcia Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

l’editorial

www.deria.net

nosaltres 0 3 .

DICCIONARI PER JOVES

Necessites més referències?

Passa pàgina i veuras....

0 4 altaveu

www.deria.net

Arriba el Sónar!

Els pròxims dies 16, 17 i 18 de juny, Barcelona tornarà a ser la capital mundial de la música electrònica. El Sónar, en la seva dotzena edició, arriba ple de novetats i noves tendències musicals que no deixaran indiferent a ningú.

La veu i els sons més orgànics prendran

terodoxes que escurcen distàncies entre la

protagonisme en el Sónar 2005. Tres dies i

música electrònica, acústica i tradicional.

tres nits és el temps que tindrà el públic per gaudir de les últimes tendències i dels

El Sónar també s’interessa pels escenaris

artistes més rellevants del panorama musi-

musicals més alternatius i prova d’això és

cal nacional i internacional. Més de 300

que engany es podran assaborir grups de

activitats, entre sessions de DJ, concerts,

les escenes musicals de Dinamarca, Fin-

cinema, art, disseny,etc., conformaran

làndia, Japó, Suècia, Canadà i, especial-

l’agenda de la que que podran gaudir des

ment, de Brasil sota el títol de “Eletronika

del públic més inquiet fins a artistes d’última

presents Brazil Underground” al Sonar-

generació, professionals i els que s’inicien

Dome. El showcase presentarà Artificial,

en el fantàstic molt de la música electrònica

Hurtmold i M. Takara, tres dels més interes-

en general i del Sónar en particular.

sants projectes de l’escena carioca actual.

De dia i de nit, per a tots els gustos!

Sónar de dia i Sónar de nit.

Aquestes són les dues ofertes del festival per al seu públic. Les entrades per les actuacions de dia tenen un preu de 20€ € (més 2€ € de distribució) i permeten gaudir de totes les activitats i concerts sota la llum del sol.

Pels que els agradi

més el dia, però no tinguin gaire temps també tenen la opció de visitar el Sonorama, les entrades del

El Sónar de la veu i dels sons orgànics

qual es poden comprar a taquilla per 3€ € i només permet l’accés al Centre d’Art Santa Mònica. Per les

Com a cada edició, el festival ofereix nove-

aus nocturnes recomanem el Sónar

tats i aquest any el poder de la veu i els sons

de nit que tindrà lloc al recinte firal

més orgànics seran els protagonistes en

Gran Via 2 i té un preu de 38€ € (més

algunes de les actuacions que oferirà el

2€ € de distribució). Tres escenàris en

Sónar. Pel que fa als sons més vocàlics

els que podràs gaudir de les nits

podrem conèixer en directe els primers tre-

més electròniques, cosmopolites i

balls de les cantants M.I.A ( estrella del

multitudinàries de Barcelona, a més

panorama underground britànic) i de

de DJ’s i video jockeys que amplien

Moloko Roisin Murphy, a més de gaudir del

l’oferta dance del Sónar de nit. Pels

nou àlbum del carismàtic Jamie Lidell. Altres

qui no es vulguin perdre res de res,

artistes als que s’haurà de parar atenció per

la millor opció és l’abonament gene-

l’element vocal són De La Soul, Subtke, Cut

ral. 105€ €

Chemist o Noah 23, entre moltes d’altres propostes igualment interessants.

Amb els “laptops” (ordinadors portàtils) a un cantó, guitarres, baixos, bateries i instruments tradicionals tornaran a agafar protagonisme dalt l’escenari per crear d’una manera més tradicional, els sons electrònics caractrístics del festival. Algunes bandes com Lcd Soundsystem, Le tigre o Soulwax, són un exemple de les propostes més he-

Anna Salarich, anna@edicat.net

món viu 0 5 .

www.deria.net

Cap a la fi de l’era del petroli La necessitat de trobar una alternativa al petroli com a combustible ha portat les universitats i les grans marques de cotxes a dedicar molts esforços a la investigació de nous sistemes de propulsió. S’ha experimentat amb vehicles de tot tipus: solars, elèctrics, d’hidrogen, híbrids, de gas metà... L’última proposta és un cotxe d’aire comprimit, que es presenta com l’opció més viable a curt termini.

Una nova era de l’hidrogen?

Fins a l’aparició del cotxe d’aire comprimit, l’hidrogen ha estat considerat el candidat número u per substituir la benzina, tant per la facilitat per aconseguir-lo com pels seus baixos costos ambientals. De fet, a moltes ciutats de tot el món, entre elles Barcelona, ja circulen autobusos i altres vehicles propulsats per hidrogen. Tant als Estats Units (on tenen un pla per fer la transició cap a l’economia de l’hidrogen) com a d’altres parts del món, s’està treballant en aquest tipus d’energia. Però han de passar encara molts anys d’aquí a que un cotxe d’hidrogen es comercialitzi i s’estengui el seu ús. El principal problema és la

Minicats: el cotxe d’aire comprimit

A més de 300 km per hora

gran inversió que implica una xarxa d’estacions

Segons els més entusiastes, l’última proposta de

descarta que ho siguin altres tipus de vehicles),

El govern dels Estats Units i les principals marques

de servei que subministri hidrogen.

cotxe ecològic pot arribar a convertir-se en un

aquesta sembla la única proposta viable. És un

de cotxes han apostat pels cotxes d’hidrogen, i

També hi ha veus en contra d’aquest tipus de vehi-

dels majors avenços tecnològics d’aquest segle,

cotxe urbà i senzill que pot agafar els 110 km/h,

s’han fet grans avenços en aquest sentit. El març

cle, que assenyalen que l’hidrogen (que s’extreu a

pel seu cost econòmic i mediambiental. És el

amb una autonomia de 300 km, superior a la del

passat, la casa Honda va presentar al Saló de

partir de gas natural o d’electròlisi de l’aigua) tam-

vehicle Minicats, un invent de l’enginyer francès

cotxe elèctric (es pot carregar en benzineres

l’Automòbil de Ginebra la segona generació del seu

poc és una energia il·limitada i sense impacte en el

Guy Négre que utilitza com a combustible l’aire

adaptades per subministrar aire comprimit).

cotxe d’hidrogen, l’FCX d’Honda, un cotxe de motor

medi ambient. Entre moltes altres coses, diuen que

comprimit i que va ser presentat el juny de 2004

Malgrat que també ha generat escepticisme,

elèctric que funciona amb pila de combustible

s’inverteix més energia en l’hidrogen que la que

al Fòrum Mundial de la Pila de Combustible, a

sobretot entre les grans marques de cotxes,

d’hidrogen i es comporta igual que qualsevol altre

s’obté de cremar-lo, i que si no es busquen fonts

Lucerna (Suïssa). El funcionament del seu motor

aquest vehicle també ha creat moltes expecta-

cotxe de benzina. A l’abril, en la darrera edició del

renovables per produïr-lo, els gasos que provoca

és molt senzill: agafa aire de l’ambient, el filtra i

tives. El projecte de Guy Négre ha atret l’atenció

Ral·li de Montecarlo, hi va participar, en les matei-

una planta d’hidrogen, per exemple, també provo-

el comprimeix en unes bombones. Per compri-

d’inversors de tot el món interessats en fabricar-

xes condicions que els altres, un cotxe d’hidrogen,

quen l’efecte hivernacle.

mir l’aire necessita electricitat i un petit enginy li

lo en sèrie. Tot i que encara no ha sortit al mer-

l’Opel Zafira HydroGen 3, conduït per un ex-pilot de

permet connectar-se a la xarxa elèctrica i car-

cat, a través del seu web ja ha tingut 100.000

Fórmula 1, Heinz-Harald Frentzen. Uns mesos

regar el seu dipòsit en menys de quatre hores.

intencions de compra.

abans, al setembre de 2004, la marca alemanya

Diuen els entesos que en un context on els co-

BMW va presentar al Saló de l’Automòbil de París

txes d’hidrogen no podran ser comercialitzats

Més informació: www.motordeaire.com

un vehicle d’hidrogen, el model H2R, que pot arribar

fins d’aquí a 15 o 20 anys (i a curt termini es

www.crisisenergetica.org

als 300 km/h.

06 el convidat

www.deria.net

Josep Lobató, presentador de “Quan l’audiència parla de sexe Quins són els temes que més preocupen?

Les relacions en l’àmbit escolar, amb els companys, els transtorns alimentaris, les relacions sentimentals...

I sobretot el sexe....

Quan ets adolescent és el que més desitges, vols descobrir-ho, comentar-ho... No és un programa sobre sexe, aquesta no era la nostra intenció. Però quan la mateixa audiència parla d’això el 80% del temps vol dir que el tema el preocupa.

El to amb que es parla de sexe al programa no agrada a certs sectors conservadors.

I s’estant recollint signatures perquè el tanquin És cert que s’estan recollint signatures perquè us tanquin el programa? És curiós perquè no ho he vist realment, però ens han dit que hi ha gent que ho fa. A la ràdio hem rebut trucades o missatges dient que el nostre programa és indecent, groller, de mal gust. que perverteix els

TAL COM RAJA Nom complet: Josep Lobató Pérez Data de naixement: 16/07/77

És el presentador de “Prohibit als

ballar a la ràdio vaig tenir accés a beques de

Pares”, un programa de Ràdio Flaixbac

cicles formatius de producció de ràdio i tele-

que obre els micròfons als joves amb

visió. Però no he passat per la universitat.

joves. Però són sectors molt conservadors.

Parla’ns de la Venus. És la part femenina del programa. És tot un

una llibertat que no s’havia donat mai i

De petit volies ser: treballar a la tele i a

intenta respondre les seves preguntes.

Com és el teu dia a dia?

espectacle: és divertida, esbojarrada...

la ràdio

Una aposta arriscada i polèmica que

Comença a les 10-10.30 del matí a la tele, a

Buscàvem una noia pel programa i havíem

Un llibre: L’alquimista, de Paulo Coelho

s’ha convertit en un fenomen sense

Flaix TV, on amb l’equip del Flaixmania pre-

fet entrevistes però ningú ens acabava de

Una pel·lícula: Bailar en la oscuridad

precedents a casa nostra.

parem els continguts del programa del dia.

convèncer. I vam descobrir que una compa-

Després sempre tinc reunió a la ràdio per

nya de Ràdio Flaixbac era perfecta. I com

Com vas arribar a Flaix TV?

preparar el Prohibit als pares. Al migdia, si

que tot ho fem democràticament, la vam

Per un càsting, al juliol del 2001.En aquell

puc, vaig al gimnàs. I després de dinar, a la

presentar a l’audiència i la van votar. Però de

moment treballava en el departament co-

tele. Quan acabo el Flaixmania vaig a sopar,

moment està amagada. Tot i que els que van

mercial del grup Godó i algú em va dir que

i després, a les 10 vaig a la ràdio, a fer

venir a la signatura del llibre per Sant Jordi ja

fèien les proves per Flaix perquè savia que

Prohibit als pares... I últimament a tot això

la van conèixer, i de fet des d’aleshores cir-

havia estat a la televisió d’Esplugues... I em

se li afegeix la promoció del llibre.

culen fotos d’ella per Internet, la volem pre-

de Lars Von Trier Un disc: banda sonora de Moulin Rouge (m’encanta, l’escolto moltíssim) Un viatge: Nova York ( hi vaig ser el setembre del 2001 i vaig veure l’atac a les torres bessones, no ho oblidaré mai) Plat que cuines millor: (riu) la pasta

van agafar. Abans de fer Flaixmania, però,

sentar

Recordes la primera vegada que et

durant un any vaig estar fent torns de

especial, peró encara no sabem quan.

vas posar davant un micròfon?

ràdiofórmula a Ràdioflaixbac. I l’estiu del

A Ràdio Cornellà, per presentar música.

2003 em van proposar el Prohibit als pares.

Devia ser el 1995.

Llavors vaig parlar amb un company de la

I davant d’una càmera? En una

tele, l’Oriol Sala, perquè fos el productor.

Gairebé a cada programa la Venus ha d’explicar a l’audiència com es posa un condó

oficialment

en

alguna

ocasió

Com va sorgir la idea de fer el llibre?

La RBA la Magrana, que havia fet un estudi

Tot i que el programa està prohibit per a

de mercat, ens va proposar fer un llibre i el

televisió pirata de Sant Boi, per la

ells, els pares haurien d’escoltar-lo per

vam tirar endavant. Nosaltres ho vam dir a

mateixa època.

conèixer els seus fills?

l’audiència –aqui tot es fa democràticament-

Està prohibit als intolerants que tallen la lli-

que va votar que si massivament. D’aquesta

bertat dels seus fills. O que no tenen cap

manera la gent se sent més seu el progra-

mena de comunicació amb ells. Alguns

ma. El llibre no l’haguéssim fet si no

pares em feliciten i comparteixen el progra-

haguessin volgut.

La teva assignatura pendent: treure’m el carnet de conduïr Tens fama de ser molt… exigent (amb

Hi ha molts oients que tenen el programa prohibit pels pares, i fins i tot per l’escola

mi mateix i amb els meus companys)

T’has curtit en emissores municipals de

ma amb ells. I sí, és un bon programa per

Una mania: el vestuari. Ho cuido molt,

ràdio i televisió...

saber quines són realment les inquietuts de

no m’agrada anar deixat

Si, jo he estudiat disseny. Però a arrel de tre-

la gent jove.

Helena Mullor, helenamullor @edicat.net

07.

Ràdio Flaixbac i Flaix TV el 80% del temps vol dir que el tema el preocupa”.

El secret de “Prohibit als pares”

Un fenomen anomenat PAP

“És la primera vegada que a la ràdio es

mateix títol que el seu programa, Prohibit als

parla com es fa al Prohibit als pares (PAP).

pares (La Magrana) i és un recull de con-

No es medeixen les paraules ni les expres-

sultes i històries dels oients i les seves

sions. Es parla com a la vida real, no es

respostes i consells. Com sabeu, l’ex-

tallen les ales”. Aquest és, segons en

pectació que va causar la presentació del

Josep, el secret del programa que presen-

llibre el passat 15 d’abril a l’FNAC Diagonal

ta a Ràdio Flaixbac de dilluns a divendres

de Barcelona va desbordar els organit-

de 11 de la nit a 1 de la matinada i que s’ha

zadors de l’acte i va provocar incidents amb

convertit en un espai on milers de nois i

la policia. L’allau de nois i noies que volien

noies que parlen sense embuts per antena

aconseguir la signatura del Josep i conèixer

dels temes que els preocupen.

la Venus – a la que ningú encara no havia

Des de fa quatre anys Josep Lobató

vist en persona - va aparèixer a tots els mit-

també presenta a Flaix Tv el programa

jans de comunicació i ha descobert aquest

Flaixmania, que s’emet en directe cada

fenomen sense precedents a la ràdio cata-

tarda de 18 a 19.45.

lana. No cal dir que el llibre ha estat tot un

El Josep acaba de publicar un llibre amb el

èxit: en la seva primera setmana ja havia vengut 10.000 exemplars i se’n va haver de posar a la venda una segona edició de 20.000 exemplars.

www.deria.net

esport 0 9 .

Es busca el Fernando Alonso català!

Programa de promoció de joves pilots d’automobilisme

La Secretaria General de l’Esport, la Federació Catalana de l’Automobilisme, el RACC i el Circuit de Catalunya van presentar conjuntament aquest mes d’abril un programa de promoció de joves pilots d’automobilisme. Segur que el fet que la Fórmula 1 sigui l’esport més seguit per televisió després del futbol, haurà contribuït i molt en aquest país a que existeixi una fal·lera per les quatre rodes i per tot el que fa olor a benzina. I més si tenim en compte que aquest any aquells que ho seguim amb regularitat gaudim de valent amb la destresa del jove pilot asturià Fernando Alonso, sorgit del karting, i que porta un camí ascendent amb el seu bòlid Renault. Al circuit d’Imola va protagonitzar un dels duels més bonics que s’han vist en els últims temps en la F-1, quan va mantenir a ratlla sense cometre ni un sol error al set vegades campió

del

Schumacher.

món,

l’alemany

Michael

Si la inspiració neix o prové de totes

les marques. Ara, el plantejament pot obrir

Per a la segona fase, la de fórmules nacio-

aquestes circumstàncies, no ho podem

la porta a la recerca d’un Fernando Alonso

nals, ja s’ha escollit al pilot català Nil

constatar, però sí sabem que han sumat

català. La xifra d’inversió destinada a

Montserrat, que participarà en el Campio-

esforços per crear una manera de pro-

aquest programa de promoció és, aproxi-

nat d’Espanya de Fórmula Júnior. La

moure els valors educatius i de formació

madament, de 750.000 euros.

Fórmula 3 serà la gran protagonista d’aquesta fase, com a pas intermedi entre

de l’esport en la joventut, així com de la indústria del motor. D’aquesta unió neixen

El programa per al 2005 consta de tres

el karting i fórmules de potència amb

una sèrie d’actuacions sota un programa

fases, una al karting internacional, una als

prestacions superiors.

d’ajuda i patrocini, que vol fer possible que

campionats nacionals de fórmules i una

els joves que ara s’inicien en les disci-

altra als campionats internacionals de fór-

plines del karting nacional tinguin continuï-

mules. El programa de promoció se cen-

tat en el futur, oferint un esglaó més per tal

tra, en aquest cas, en el màxim nivell

que un dia es pugui arribar a la F-1. Sens

internacional. Seran aspirants a aquestes

dubte, es tracta del primer programa

ajudes tots els pilots catalans que tinguin

d’aquestes característiques d’ajudes públi-

una edat inferior a 18 anys el primer de

ques que fins ara no teníem a Catalunya.

gener de l’any en curs. Les ajudes es limi-

Fins avui, per arribar a ser pilot calia tenir

taran a les curses internacionals dels

talent i un coixí inesgotable de diners dels

Campionats CIK/FIA i a determinades

pares mentre no arribaven els sponsors de

proves de l’Open Masters.

Per últim, la promoció de pilots a fórmules internacionals s’ha dividit en dues competicions. La F-1600 italiana comptarà a les seves graelles amb el pilot barceloní Jaume Alguersuari. D’altra banda, s’ha creat l’equip Circuit de Catalunya-Pons Racing, que disputarà el campionat internacional Eurocup–Fórmula Renault 2.0, amb els pilots Miquel Molina i Dani Clos.

David Baret, baret@edicat.net

1 0 que vols estudiar?

www.deria.net

Formació professional:

Estudiar per treballar De cara al curs 2005-2006, la formació professional es planteja ampliar i millorar la seva oferta per fer-la més accessible a l’alumnat i per oferir més possibilitats en tots els àmbits. Entre d’altres coses, es vol donar resposta a demandes com la formació a distància, els horaris de tarda-nit o el reconeixement de crèdits de la formació obtinguda a les empreses.

S’amplia l’oferta formativa i els convenis amb empreses, universitats i ajuntaments. Es preveu que apareguin 75 nous cicles per any i que n’hi hagi en horari de tarda-nit.

La formació professional serà més accesible. La matrícula es podrà fer per crèdits, es posarà en marxa la formació professional a distància i s’introduiran millores en les proves d’accés. Tot plegat afavorirà la gent que està treballant i vol estudiar.

Augmenta la integració dels diferents nivells de formació professional. Serà més fàcil començar estudiant un cicle mitjà i acabar a la universitat seguint l’itinerari

Dels cicles formatius a la universitat

d’una professió o que es reconeguin les pràctiques fetes en empreses com a crèdits. (S’establiran pasarel·les entre els diferents cicles formatius i entre els cicles

Formació professional a distància

de grau superior i la universitat.)

Convalidació per crèdits a les carreres universitàries. Als alumnes que accedeix-

Formació professionalitzadora per a

2006, hi haurà centres públics que oferiran la

Titulats per famílies professionals amb més sortida laboral (tant per cent d’inserció)

joves sense graduació. S’està organitzant

possibilitat d’estudiar alguns cicles formatius a

(segons

aquest tipus d’oferta.

distància (si bé els crèdits pràctics hauran de

d’Educació)

A partir del proper novembre, en el curs 2005-

un

estudi

del

Departament

fer-se de forma presencial).

en a estudis universitaris des dels cicles

volen fer si aquesta està directament rela-

formatius de grau superior se’ls reconeixen de tres aa cinc crèdits de la carrera que cionada amb els estudis de grau superior que han realitzat.

Els crèdits que es podran cursar a distància

Activitats físiques i esportives (84,3)

pertanyen als següents títols professionals:

Activitats agràries (99)

Les mateixes condicions d’entrada a la

Edificació i obra civil (84,2)

universitat i als cicles formatius de grau

CFGM Equips instal·lacions electrotèc-

Fusta i moble (92,9)

superior. Tant per a l’alumnat que

niques

Hosteleria i turisme (80,0)

accedeix a la universitat com per al que

CFGS Educació infantil

Activitats maritimocosteres (85,8)

accedeix als cicles formatius de grau supe-

CFGS Administració de sistemes infor-

Serveis socioculturals i a la comunitat (85,3)

rior, les condicions d’entrada són les

màtics

Manteniment i serveis a la producció (90)

mateixes, és a dir, el batxillerat en qual-

Crèdit FOL (nivell mitjà i superior)

sevol de les seves modalitats.

www.deria.net

aprèn a consumir

11.

JA TENIM CÒMIC El còmic del consum ja ha arribat! Què em poso aquest matí? és una manera divertida i entretinguda de conèixer i reflexionar sobre el consum i l’actitud que els joves desenvolupem cap a ell. La Clara, la Sílvia, la Mònica i el Sergi són només alguns dels personatges que podem trobar en el còmic i que ens ajuden a fer una reflexió sobre el nostre dia a dia amb el consum.

La història comença un matí quan la Clara envia un SMS a la seva amiga Sílvia per dir-li que s’ha llevat. A partir d’aquí, diferents històries paral·leles, amb personatges teòricament molt diferents, ens portaran per situacions diverses que ens ajudaran a veure com el consum és dins les nostres vides gairebé sense que ens n’adonem. Igualment, gràcies a les diferents aventures podrem reflexionar sobre el consum social, el consum ambiental, el comerç just, etc.

Què em poso aquest matí? també et proposa una sèrie d’activitats molt divertides que es poden duur a terme amb els companys de classe. Un test —en el que no es pot fer trampa— ajudarà a avaluar el que s’ha llegit i saber quina actitud pren cadascú a l’hora de consumir: Si ets concient del que gastes, si estàs alerta amb les etiquetes, si saps què és el consum global, si saps quins són els teus drets com a consumidor, etc. Tot seguit, diferents exercicis en grup et portaran a experimentar i a reflexionar sobre el consum en primera persona.

El còmic de l'Escola del Consum de l'Agència Catalana del Consum forma part d’una col·lecció anomenada Tu què faries? que vol fomentar entre els més joves la reflexió i el diàleg sobre aquells temes de l’actualitat que els puguin preocupar o afectar en la seva vida quotidiana. El consum, com a part fonamental de les nostres vides, arriba en forma de còmic per apropar-se més als joves i ensenyar-los tot allò que encara avui poden desconèixer.

Contacte: Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra B, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 Horari de 9h a 14 h www.consumcat.net i aula@consumcat.net

12 reportatge

www.deria.net

Tu pots ser diferent!

Tot i que sembli un fenomen relativament nou, el bullying no és tan modern ni tan inusual. La mort d’un noi de 14 anys al País Vasc va fer aflorar un problema molt present a les aules des de fa temps, però que fins ara estava amagat. Les agressions i els abusos de poder entre alumnes existien i existeixen, però per posar fi al que es coneix com a bullying s’ha de saber de què estem parlant i com es pot parar.

Jordi Collell i Carme Escudé són mestres, psicòlegs, assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social als centres de primària i secundària del Departament d’Educació.

Actualment preparen la seva tesi doctoral sobre el bullying i ens han aclarit algunes preguntes sobre les agressions entre alumnes.

no s’ho pot prendre malament i ha de fer

L’agressor

veure que també riu. De tota manera, no seria bullying fins que no es tractessin de

En abstracte, hi ha dos tipus d’agressor:

bromes pesades sistemàtiques al llarg de setmanes o mesos.

. L’instrumental: agressiu i dominant, poc empàtic amb les víctimes.

-Els alumnes són conscients de l’agressió?

. El reactiu: amb manca de control emocional i a través d’un comportament hostil

-Pensem que la majoria d’alumnes no són

que el pot portar a agredir perquè pensa

conscients del mal que fan perquè el bull-

-D’on prové aquesta paraula?

ying es va produint en una escala gradual i

-Bullying ve de la paraula anglesa bull, que

progressiva. Però no seria correcte dir que

vol dir «perdonavides», «pinxo», «intimi-

ningú no n’és conscient; una petita part de

dador», «matón»... I bullying seria l’acció

la població agredeix i sap que fa mal, el que

que se’n deriva: intimidar, pegar. El seu nom

passa és que el patiment d’una altra per-

li va donar Dan Olweus, que el va començar

sona li afecta poc.

que els altres li volen mal.

a utilitzar cap als anys 70.

-On es produeix el bullying?

-Què és el bullying?

-A primària es produeix al pati. A secundària

-El bullying és una forma d’abús de poder i

augmenta la freqüència en els passadissos

no cal explicar-ho gaire, ja que tothom n’ha

i fins i tot a les aules. De fet, té lloc on la

tingut alguna experiència més o menys

supervisió de l’adult és menys efectiva.

intensa al llarg de la seva vida. El problema és que, de vegades, hi ha formes que no

Anna Salarich, anna@edicat.net

són molt evidents o situacions que comencen com de broma i augmenten sense que els protagonistes se n’adonin.

-On s’acaba una broma i on comença el bullying?

La víctima

El ‘bullying’ al món

. La víctima clàssica: dèbil, tímida i amb pocs recursos.

És difícil dir quin és el país amb més percentatge de bullying. En el nostre país es

-La línia de separació és molt clara: en una

. Víctimes de tipologies molt diverses

dóna molt, però d’una manera força suau —

broma riu tothom, quan hi ha algú que no

perquè el grup tolera malament la diferència

poques són les classes en què no hi ha cap

riu i que allò li fa mal, ja no estem parlant de

i qualsevol persona diferent pot tenir el risc

nen o nena que no sigui exclòs del grup o a

broma; potser algú hauria de demanar dis-

de patir un assetjament: un noi en un grup

qui se li tingui mania per alguna cosa o sigui

culpes. No és el mateix riure amb tu que

de noies, un negre en un grup de blancs, un

objecte de burles per part dels companys—

riure de tu. La frontera està en la inten-

paio en un grup de gitanos, i també els que

cionalitat.

presenten trets personals i pensaments o

Les anomenades bromes pesades no són

idees diferents a les del grup (molt alt,

bromes, són putades, on a sobre la víctima

orelles grosses, l’orientació sexual...).

. En canvi, a Anglaterra, per exemple, es parla d’una mitjana de 16 suïcidis anuals per bullying.

13.

Per què a mi?

El maltractament entre nois i noies El David sortia amb la Tània, però ho van deixar estar. Ara la Tània surt amb en Marc, però el David s’ho ha pres malament i amb els del grup molesten i amenacen constantment en Marc.

Fa uns mesos que la Katia va arribar a Catalunya.

Ha après molt ràpid a parlar la nostra llengua i segueix sense dificultats les classes. Ahir va acabar una redacció escrivint: “No tinc amics, ningú no em diu res, ni em miren. No existeixo...”

El Miquel és una mica tímid i li agrada més llegir llibres que jugar a futbol. Li diuen covard, l’insulten i es fan el mascle amb ell.

La Marta és una noia que defensa les seves idees amb energia; va vestida a la seva manera i les altres noies de la classe no suporten que no faci el mateix que elles. Han fet córrer el rumor que és lesbi, i ara tots la miren d’una manera diferent. Les seves amigues, la Núria i l’Ester, s’han allunyat d’ella per no rebre.

Possiblement coneguis situacions com aquestes.

Això és maltractar. Podem pensar que només fa mal l’agressió física, però l’agressió verbal i l’exclusió poden perjudicar molt més.

El maltractament té unes formes que tothom pot veure, com pegar o insultar, però també és maltractament no deixar participar, marginar, ignorar, i

Qui ha d’actuar per erradicar-lo?

Actua! No callis!

també fer córrer rumors sobre algú.

SOS Bullying

Si això es fa contra la mateixa persona d’una manQuan una persona esdevé víctima de bullying

L’1 de novembre del 2004 es va crear SOS

era repetida i al llarg del temps, estem parlant de

queda en una situació de la que difícilment

Bullying, un servei d’ajuda a alumnes que

victimització. Les conseqüències són greus per al

. L’Administració i el professorat han de

se’n pot sortir tota sola, sense ajuda. Ha de

pateixen assetjament a les aules i no

qui ho pateix, per al qui ho fa i per als qui ho veuen i

garantir que l’escola sigui un lloc segur per

saber que hagi fet el que hagi fet no és culpa

saben on acudir. Un equip de psicòlegs,

a tots.

seva, ningú es mereix que el maltractin.

L’important és que no calli, que ho digui a un

. Els pares han de col·laborar i estar al cas de les conductes dels seus fills.

adult responsable (pares, professorat, direcció del centre, un amic de la família, etc.).

no fan res per a evitar-ho.

pedagogs, professors i advocats escolten,

A vegades es diu que és broma o que la víctima

assessoren i orienten els alumnes, pares o

s’ho busca, però això només són excuses de l’a-

professors que via correu electrònic

gressor: en una broma riuen tots i ningú no es busca que el maltractin.

. Els companys de classe han de saber dis-

En la ment d’una persona sana no hi cap

(sosbullying@hotmail.com) o

que un adolescent decideixi posar fi a la

per telèfon ( 615

944 702 ) demanen el

Cal trencar aquest cercle, la violència només pro-

tingir entre el que és una broma, el que és

seva vida “només perquè no li estaven amic

seu suport. SOS Bullying té la seu a

dueix més violència. Hem d’aprendre a relacionar-

una broma pesada i el que és un abús de

o l’insultaven...”. Qui diu això és absoluta-

Catalunya, però el servei és per tot

nos d’altres maneres.

poder en què una persona pateix. De fet, potser els companys són els que tenen més

ment desconeixedor dels processos de vic-

l’Estat espanyol, d’on provenen el 76%

Recorda que xerrar-ho és delatar un company, però

poder, com a grup, per aturar o potenciar

timització que es poden arribar a donar en

de les trucades.

buscar l’ajuda dels altres en una situació de mal-

aquestes conductes.

les relacions interpersonals. En un conte

tractament és defensar uns drets fonamentals.

africà, en un moment donat, una mare li diu

Níngú no es mereix ser maltractat.

al seu fill: “Has de saber que al món hi ha Jordi Collell i Carme Escudé

persones dolentes i això és una veritat tan

jcollell@xtec.net / cescude@xtec.net

I les guanyadores són: Pel Secundèria, la Mireia Oliver de 13 anys de Sabadell.

Per L’Hiperbòlic, la Patricia Vázquez de 19 anys i de Girona.

u

A totes dues moltes felicitats i a tothom que ha participat al concurs moltes gràcies per confiar en nosaltres i llegir-nos! Esperem celebrar amb tots vosaltres molts més aniversaris

u

Ja hem sortejat els viatges a Jordània!

u

certa com que el foc crema i l’aigua mulla”.

educació 014 1 4 tallacaps

www.deria.net

Llança’t de cap als idiomes Anglès, francès, alemany, italià, àrab, rus, èuscar, grec, japonès, xinès, coreà, neer-

A l’estiu o durant l’any, les escoles oficials d’idiomes t’ofereixen la millor opció per aprendre una llengua estrangera

landès, portuguès. Les escoles oficials d’idiomes de Catalunya et permeten aprendre qualsevol d’aquests idiomes a través de cursos especialment pensats d’acord a les teves necessitats, independentment del ni-

Les escoles

vell d’idioma que tinguis i de la teva disponibilitat. L’esforç, la dedicació i l’alt grau

A Catalunya hi ha 32 escoles oficials

d’autoexigència que implica estudiar tota

d’idiomes ubicades a 20 comarques:

llengua estrangera, són cosa teva. Per la

Alt Empordà (a Figueres)

resta, no et preocupis: aquestes escoles

Alt Urgell (a La Seu)

t’ho posen fàcil.

Anoia (a Igualada) Les escoles oficials d’idiomes són centres

Bages (a Manresa)

d’idiomes moderns a nivell no universitari.

Baix Camp (a Reus)

Les principals característiques que distingeixen aquestes escoles d’altres centres

Baix Ebre (a Tortosa)

on pots aprendre idiomes són que són públics (i no acadèmies privades) i que les

Baix Empordà (a Sant Feliu de

titulacions que imparteixen són oficials

Guíxols)

(degudament

Baix Llobregat (a Esplugues, El Prat,

reconegudes).

Un

altre

aspecte molt i molt important (i és que sem-

Martorell)

pre cal vetllar per la butxaca) és que els

Baix Penedès (a El Vendrell)

preus dels cursos són més econòmics que

Barcelonès (a Badalona, Barcelona,

en les acadèmies.

L’Hospitalet, Santa Coloma de

Opció 1: a l’estiu

Gramenet)

Les escoles oficials d’idiomes organitzen

Garraf (a Vilanova i la Geltrú)

cursos intensius d’estiu durant el mes de

Garrotxa (a Olot)

juliol. Són cursos que duren quatre setmanes i que es fan durant quatre hores

Gironès (a Girona)

diàries (vuitanta en total) al matí o a la tarda

Maresme (a Mataró)

de dilluns a divendres. Si ets un alumne

Osona (a Vic)

principiant hauràs d’inscriure’t al primer curs, mentre que si ja tens un cert coneixe-

Segrià (a Lleida)

ment de la llengua hauràs de fer prèviament

Selva (a Blanes)

un test d’anivellament per saber el curs que

Tarragonès (a Tarragona)

correspon al teu nivell.

Urgell (a Tàrrega)

Tot i que encara falti força temps per al juliol, molts d’aquest cursos obriran ben

Vallès Occidental (Sabadell, Sant

aviat el seu període d’inscripció i matricu-

Cugat, Terrassa)

lació. Així que si t’interessa aprendre una

La matriculació dels alumnes es fa sempre

1 idioma, 2 cicles, 5 cursos

llengua estrangera aprofitant el temps de

durant el mateix mes de setembre. Igual

En general, els cursos estan distribuïts en

vacances, cal que des d’ara estiguis ben a

que amb els cursos intensius d’estiu, els

dos cicles: el cicle elemental (de tres cur-

l’aguait de les dates.

alumnes que comencin des de zero s’ins-

sos corresponents als tres primers anys) i

criuen al primer curs, mentre que els que

el cicle superior (de dos últims cursos). Al

Opció 2: durant l’any

tinguin un cert coneixement de la llengua

final de cada curs s’han de superar les

Al setembre, després de deixar enrera les

hauran de fer prèviament un test de nivell.

proves corresponents. Al final del camí, la

vacances, amb la represa del curs escolar i

Les escoles oficials d’idiomes ofereixen,

superació dels cursos garanteix que els

coincidint amb la formulació de bons

bàsicament, dos horaris diferents de clas-

alumnes tinguin la capacitat d’usar l’idioma

propòsits per als mesos següents, també és

ses, segons que els cursos s’allarguin més

com a vehicle de comunicació general

un excel·lent moment per començar a estu-

o menys en el temps: classes de dues

(amb una bona competència i expressió

diar seriosament una llengua diferent, i fer-

hores en dies alterns, i classes intensives de

oral, escrita i gramatical).

ho de manera continuada al llarg de l’any.

dues hores de dilluns a divendres.

Pere Viladomiu, pereviladomiu@edicat.net

Amb la col·laboració de:

Vallès Oriental (Granollers)

Per a més informació: Si vols saber on està exactament ubicada l’escola oficial d’idiomes més propera a casa teva i estar alerta dels terminis d’inscripcions, informa-te’n a:

www.xtec.es/crle/eoi

sexualitat

www.deria.net

15.

La sexualitat durant l’embaràs Al Secundèria escoltem les teves demanel segle de la

des i busquem resposta als teus dubtes

informació i dels més importants avenços en

d’amor, sexualitat, relacions... no ho dub-

tecnologia i comunicació, molta gent creu

tis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

Encara avui, en el segle

XXI,

que mantenir relacions sexuals durant l’embaràs és incorrecte. Algunes dones creien que realitzar el coit durant un embaràs podia produir ceguesa o malformacions al fetus.

Altres dones creien que fins i tot era immoral.

Però, avui en dia, molts investigadors donen suport amb els seus estudis al fet que mantenir relacions sexuals durant l’embaràs no ha d’estar prohibit en absolut.

Un dels canvis més destacables és l’estat físic. Freqüentment, es produeix una alteració en el desig sexual de la dona embarassada. Això es deu en part als símptomes de l’embaràs, com les nàusees, la

foto: Sarah Mickel

somnolència o la fatiga. A més, la secreció

Però de tot això no s’ha de concloure que

Hola Laura! Quan faig l’amor

ció. Pensar que la teva parella realitza qual-

làctia que es produeix en la dona provoca

sempre sigui recomanable mantenir rela-

amb la meva parella m’excito

sevol pràctica sexual amb altres dones no

una sensació d’incomoditat. Tot això, unit a

cions sexuals durant l’embaràs. Els metges

pensant que ell practica cun-

és infreqüent, de fet, les dones sobre tot

l’aspecte físic de la dona, fa que moltes

asseguren que s’han d’establir certes restric-

nilingus amb altres noies. És normal?

semblen necessitar les fantasies més que

dones no vulguin mantenir relacions sexu-

cions en la pràctica sexual i, en alguns casos,

També li agrada xatejar amb altres noies i

els homes per a aconseguir l’orgasme en la

als amb les seves parelles mentre dura

fins i tot, s’aconsella abstenir-se’n totalment.

parlar amb elles de sexe. No sé com aga-

relació sexual.

l’embaràs. La incomoditat de la forma del

Tampoc un orgasme pot provocar un

ventre i els complexes que acostumen a

avortament.

SYL

ges fa que moltes dones sentin una com-

Els casos en què s’aconsella una abstinèn-

En primer lloc, vull respondre a la teva pre-

internet converses amb altres dones d’alt

pleta inapetència sexual.

cia sexual total són els següents:

gunta sobre si és normal excitar-se pensant

contingut sexual. Això pot ser positiu o

- Avortament de repetició si la seva causa no

que la teva parella practica el cunnilingus a

negatiu per a la vostra relació en la mesura

altres noies. Això només és una fantasia

en que a tu t’afecti. Si és un aspecte d’ell que t’incomoda molt, potser podríeu parlar

far-m’ho! Gràcies Laura! normal que la teva parella mantingués per

aparèixer pel fet de veure’s grasses o llet-

Aquests aspectes són reals i podrien con-

Altra qüestió que em plantejaves era si era

és heretada.

siderar-se negatius, però també és una real-

- Hemorràgia genital.

sexual. Les fantasies són històries o succes-

itat que durant l’embaràs augmenta la

- Amenaça de part prematur o situacions que

sos ficticis que una persona genera de

sobre el tema i arribar a un acord.

lubricació vaginal i la sensibilitat superficial i

el puguin afavorir, com una malformació

manera voluntària sobre aspectes rela-

Comentaves també a la teva carta el tema

això pot afavorir un augment de la intensitat

uterina, una dilatació del coll de l’úter o un

cionats amb el sexe. Una fantasia és qual-

de la gelosia. La gelosia és normal en una

embaràs múltiple.

sevol somni que, estant despert, és

parella, demostra que l’altra persona t’inter-

- Ruptura prematura de la bossa.

sexualment excitant. Tenir fantasies no és

essa realment però, quan la gelosia arriba a

- Insuficiència de la placenta ocasionada per

negatiu en absolut, de fet, sembla que

ser patològica, s’ha de posar fre perquè pot

tenen més efectes positius que negatius.

perjudicar seriosament la relació i pot fer

Poden suposar una font de plaer i un model

mal tant a la persona que rep els gelos com

d’aprenentatge d’una determinada actua-

a la persona que els sent.

del plaer sexual.

Un aspecte molt important que cal tenir en compte és que quan existeixen problemes en la relació de parella, un embaràs no els soluciona, de fet, pot fins i tot agreujar-los.

l’envelliment.

- Patologia mèdica, com cardiopatia, asma, etc.

16 curiositats

www.deria.net

Les vaques més

Si no havíeu vist mai vaques pel centre

acabar sent un mecanisme per a la mostra

per tota la ciutat (de juny a agost), les escul-

En aquest últim cas, per exemple, es farà

de Barcelona, a partir d’aquest mes de

d’art en si mateixa. I és que és difícil trobar

tures se subhastaran durant les festes de la

una pintada de 80 vaques a Barcelona i

juny les hi podreu veure. Unes 150

un altre animal que pugui consumar una

Mercè i els diners que es recaptin es desti-

d’una vaca a Tarragona, Lleida i Girona.

estàtues d’aquest dòcil animal es repar-

idea artística com ho fa la vaca, a més que la

naran al Casal d’Infants del Raval.

tiran per tota la ciutat en motiu de

superfície i l’estructura dels ossos són les

l’anomenada Cow Parade, una exposi-

correctes, així com l’altura i la longitud.

ció urbana finançada per patrocinadors privats que des de 1998 ha donat la volta al món.

Les vaques mes cool que mai s’hagin vist començaran a pasturar des de l’1 de juny fins al 31 d’agost per l’espai urbà barceloní.

Cap altre animal es pot transformar en alguna altra cosa i seguir conservant la seva identitat com ho fa la vaca

El tour del 2005 de la Cow Parade seguirà la Alguns dels autors que pintaran una de les

seva ruta per Mònaco i Moscou, entre d’al-

150 vaques són dissenyadors com Lluís

tres. Prepareu-vos per a la invasió de les

Juste de Nin, Konrad Muhr, Custo Dalmau,

vaques més rares i originals del món!

Txell Miras i Antonio Miró; perruquers com Lluís Llongueras o cuiners com Ferran Adrià, entre molts d’altres, més o menys coneguts.

Anna Salarich, anna@edicat.net

Els preciosos animalets, fets de fibra de vidre amb una base de ciment per assegu-

Des de 1998 les vaques han

rar-ne l’estabilitat, són de tamany natural i

viatjat per tot el món sent l’es-

tenen un pes de 50 kg. Diferents artistes i

pai de representació de dife-

famosos catalans o de l’estranger seran els

rents artistes, de corrents

encarregats de decorar les vaques al seu

totalment diferents. La idea

gust i estil, sempre que no segueixin un dis-

ha causat tant d’entusiasme

seny amb motius religiosos, polítics, se-

que arreu del món han sorgit

xuals ni llueixin logos publicitaris.

rèpliques amb porcs, taurons o sirenes, però no obstant això, cap aconsegueix cridar tant

artístics de carrer més importants del món.

l’atenció ni subhastar tant com

Es va iniciar quan l’artista suís Pascal

la vaca. A més, es tracta d’un

Knapp, desenvolupant una idea inicial del

animal que es fa estimar, és

seu pare, Walter Knapp, va crear tres vaques

carinyós i proporciona la llet que

per a una mostra d’art a Zuric. Cadascuna

ens ajuda a creixer des de petits.

de les peces representava una postura de l’animal: amb el cap amunt, menjant herba i

El rerefons del Cow Parade resulta

estirada. Concebuda primer com una cam-

tan entranyable com el personatge

panya d’art, les vaques de Knapp van

mateix de la vaca. Un cop feta la mostra

b

La Cow Parade és un dels esdeveniments

cool

Ara et toca a tu!

Anima’t i guixa la teva vaca amb tota llibertat

18 boca a boca

www.deria.net

PROJECTE JOVE: Entrevista a

Xavier Florensa

,

-Regidor de Joventut, jove...

-Tinc 26 anys. Ara farà dos anys que vaig entrar, una mica més jove, amb 24.

-Com et canvia la vida ser regidor?

-Al principi és xocant, impactant. Però jo crec que no he canviat gaire la meva vida, és una feina molt absorbent, hi deixes moltes hores, però els meus hàbits no han canviat excessivament.

-Estudies i treballes?

-Teòricament sí, però no. Hem queden algunes assignatures per acabar geografia i intento acabar-la com puc, però realment és molt complicat, no és gens compatible.

-Com a jove, quins són els teus principals problemes?

-El problema més gran és el de l’emancipació, en general, que inclou altres problemàtiques com l’elevat preu dels habitatges o la temporalitat del treball. Tot això fa que els joves acabin marxant de casa als trenta anys. És una lacra per a un país que els joves no puguin emancipar-se abans. I és El Projecte Jove és, fonamentalment, —

punts de vista diferents i interessants pel

—associats o no— del Consell de Cent,

hora d’acabar amb la llegenda urbana que

en paraules de Xavier Florensa, regidor

que fa al món dels joves, però que no

que parlen a títol personal.

els joves no marxen de casa perquè no

de Joventut de l’Ajuntament de Barce-

acostumen a estar integrats en la xarxa

lona— una eina. Una eina per desenvolu-

associativa juvenil (immigrants, educa-

I pel que fa a la participació no pre-

evident que la majoria de joves es vol inde-

par millor les polítiques adreçades als

dors de carrer, tècnics d’equipaments

sencial?

penditzar i per aquestes qüestions estructu-

joves. Una eina que creix i que arriba tot

per joves...).

Es podrà fer a través de la web del

rals no poden.

just ara a la seva segona etapa. Després

volen. És clar que estan bé a casa, però és

Projecte Jove, per correu electrònic i, a

d’un any de recollir totes les actuacions

Què és i qui forma el Consell de Cent

partir de la tardor, també a través d’un

que les diverses regidories i organismes

Joves de Barcelona?

qüestionari que s’enviarà als joves de la

que depenen de l’Ajuntament realitzen

Com el seu nom indica, el formen cent

ciutat. Es vol recollir el màxim de sensibi-

adreçades als joves (prop de 300

joves, seixanta dels quals són escollits

litats i punts de vista per poder elaborar el

accions), ha arribat l’hora que digueu la

aleatòriament a partir del cens. Els altres

Pla Director que serà aprovat al plenari de

vostra. Comença un procés participatiu

quaranta són joves associats que proposa

l’Ajuntament.

que vol engrescar la joventut barcelonina

el Consell de la Joventut de Barcelona

a opinar sobre les seves necessitats i les

(CJB). Estan nomenats per un període de

I les altres dues etapes?

actuals propostes.

dos anys. A finals d’any, coincidint amb el

La tercera etapa consistirà a realitzar amb

final d’aquesta fase participativa, hauran

totes les aportacions i la informació ja

-Què penses, en aquest context, dels

d’emetre un informe.

recollida un Pla Director de la Política de

okupes?

Joventut de l’Ajuntament de Barcelona

-És complicat parlar-ne com si fos un

Com s’hi podrà participar?

“És hora d’acabar amb la llegenda urbana que els joves no marxen de casa perquè no volen” -T’has independitzat?

-Sí.

La participació en el Projecte Jove s’ha

Què és el CJB?

pels anys 2006-2010. Després, en una

col·lectiu homogeni, perquè n’hi ha de

dividit en dos àmbits: participació pre-

El CJB, Consell de la Joventut de Barcelo-

quarta fase, es vol organitzar un congrés

molts tipus i de perfils ideològics diferents.

sencial i no presencial. Pel que fa a la

na, és una entitat independent de l’Ajun-

municipal per parlar de totes aquelles

Per exemple, és diferent la forma de fer

primera, es convocarà properament el

tament que agrupa i representa les diverses

propostes i possibles mesures que, per

dels okupes que ara arriben de l’estranger

Consell de Cent Joves. Així mateix ho

associacions juvenils de Barcelona. També

competències, no es poden cobrir des de

i els okupes del barri de tota la vida. Jo

farà el Consell de la Joventut de Barce-

emetrà un informe. Els joves que participen

l’Ajuntament però que convé que no es

crec que durant molts anys han visualitzat

lona. Igualment, es faran trobades amb

en el CJB parlen en nom de les seves res-

perdin en una reflexió global sobre les

un problema que anava creixent, han estat

col·lectius específics que poden aportar

pectives associacions, el contrari dels joves

polítiques de joventut.

19.

PARTICIPA-HI regidor de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona el símptoma que alguna cosa no funciona-

infrastructures. Crec que aquest esdeveni-

va. I en molts casos han fet una feina posi-

ment va marcar un punt d’inflexió. La con-

tiva pel barris, en complicitat amb els veïns

vivència de 12.000 joves de totes les

i el seu entorn, i també hi ha espais okupes

nacionalitats gaudint del Fòrum va revolu-

que són tot el contrari.

cionar bastant el que havia estat fins al moment. Va ser quan la gent va començar

-Quin impacte creus que va tenir o ha tin-

a anar-hi més per les nits, cosa que va per-

gut el Fòrum en els joves de la ciutat?

metre una certa reconciliació.

-El Fòrum no ha connectat gaire amb la ciutadania. No ha estat negatiu per a la ciutat, però no ha estat un projecte que impliqués la gent. I des del moviment juvenil s’ha estat bastant crític, s’ha vist amb

“El Festival Mundial de la Joventut va reconciliar el Fòrum amb la gent jove”

escepticisme. De totes maneres, durant l’estiu va tenir lloc el Festival Mundial de la Joventut, que no era part del Fòrum, però

Jaume López

que va aprofitar aquell espai i les seves

jaumelopez@edicat.net

www.deria.net

moda

21.

ANTONIO MIRÓ a través del temps Palau de la Virreina, fins el proper 5 de juny L´Institut de Cultura de l´Ajuntament de Barcelona tanca el cicle Moderns Contemporanis amb l´exposició de moda Antonio Miró a través del temps. La mostra, que restarà oberta fins al proper 5 de juny, és una oportunitat per descobrir una de les figures catalanes més destacades del panorama international de la moda actual.

El dissenyador Antonio Miró es va fer molt conegut durant els anys setanta al nostre país gràcies a les seves botigues de moda Groc. Miró oferia al públic més alternatiu d´aquella època un tipus de disseny molt particular, basat en la innovació, i de caràcter intel·lectual.

Barcelona i la seva arquitectura, l´art, el mar Mediterrani i la música són algunes de les fonts d´inspiració d´Antonio Miró a l´hora de fer les seves col·leccions. La senzillesa i la qualitat de les seves peces són els trets que defineixen els seus dissenys.

Les seves creacions no pretenen aportar caràcter a la persona que les porta, sinó que serveixen per vestir un home o una dona que sap, per damunt de tot, què vol.

Però Antonio Miró és, essencialment, un artista interdisciplinari que sempre s´ha volgut moure en diferents àmbits. John Malkovich, Antonio Canales, Bigas Luna, Ketama o Mariscal són alguns dels personatges més coneguts amb els que s´ha relacionat al llarg d´aquests anys, alguns dels quals han participat en les seves desfilades i catàlegs.

Per aquesta raó, Antonio Miró a través del temps no ha volgut retratar només el dissenyador de moda, sinó també la persona polifacètica que, més enllà de les pasarel·les, s´ha interessat pel món de l´espectacle, de la música, de l’interiorisme, de la creació d´essències i l’orfebreria. Així doncs, l´exposició pretén submergir el visitant en les èpoques històriques que han marcat Antonio Miró al llarg de la seva vida, sense oblidar algunes de les seves desfilades més representatives.

Les 17 sales que configuren l´exposició són un mirall cronològic des de la seva època rupturista durant els anys seixanta fins a l´etapa de reflexió que va viure durant els anys setanta i que li va permetre jugar amb diverses formes i colors. A partir d´aquí, el visitant s´haurà de deixar sorprendre mentre descobreix la trajectòria d´Antonio Miró fins a l´actualitat.

Les botigues Antonio Miró han arribat fins a Tòkio i el dissenyador ha volgut explorar altres àmbits comercials com ara fragàncies, joies, cinturons, complements per a la llar, teixits i d´altres productes relacionats amb el disseny d´interiors.

Esther Latorre estherlatorre@edicat.net

22 cultura

www.deria.net

JUNY Agenda Xerrada

ràlia, a Un viatge pel sud-est d’Aust eg càrrec de Xavier Oliver, biòl , Olot 1 de juny, Sala d’actes de l’IMPC Conferència

estilística L’Art gòtic: evolució tècnica,

i

s iconogràfica en les realitzacion ater Cicle Zap l mae d’Is ec càrr a , ues pictòriq la Història Evolució de l’Art a través de 2 de juny, Centre Cultural Ibercaja,

Lleida

Música

Rústics, en concert

s de Rei 3 de juny , Fira de la Cervesa, Molin Teatre

Cia. La El primer seductor, a càrrec de Taronja 4 juny, La Planeta, Girona

FESTIVAL

Música

Grec 2005

e Concert Pro Fundación Vicent del stra Ferrer, a càrrec de l’Orque

Festival d’Estiu de Barcelona

ra Centenari i del Cor Nova Ega 5 de juny, L’Auditori, Barcelona

Les arts escèniques tornen a prendre el

Cinema

Die Brücke & Co. L’avantguarda

artísti-

e xx ca a Alemanya a inicis del seg Del 7 al 28 de juny, Goethe Institut,

protagonisme de les nits d’estiu a la capital catalana amb una nova edició

Barcelona

(la vint-i-novena) del festival Grec, el Festival d’Estiu de Barcelona. Entre el

Teatre

iu

LECTURA

Premi literari UPC de CiènciaFicció 2005 Ciència, tècnica... i literatura

lect Morir a Bagdad, a càrrec del Col·

27 de juny i el 8 d’agost el Grec 2005

Teatre per la Pau

desplegarà un programa de gran quali-

Destinataris: Poden optar al premi les

tat amb més de cinquanta propostes

narracions inèdites que es puguin

artístiques. El festival s’inaugurarà ofi-

emmarcar dins del gènere de la cièn-

cialment amb la representació al teatre

cia-ficció

Grec de Montjuïc de l’obra Al vostre

Característiques de les obres: Escrites

Música

gust, de William Shakespeare, dirigida

en català, castellà, anglès o francès, i

La creació, a càrrec de l’Orquestra

per Xicu Masó i protagonitzada per Pep

mecanografiades a doble espai, han de

Tosar. L’oferta teatral del Grec també

tenir una extensió aproximada d’entre

inclou, entre altres propostes, Animals

70 i 115 fulls de 30 línies i de 70 caràc-

nocturns, de Magda Pueyo; Final de

ters (entre 150.000 i 240.000 caràcters).

partida, de Rosa Novell, o l’adaptació

Termini de presentació: 15 de setembre

que Xavier Albertí ha fet d’El pianista,

de 2005

Girona 10 juny , Aparcament Les Àligues, Música

concert Lax’n Busto, Whiskyn’s, en 11 de juny , Sala Kursaal, Valls

Simfònica del Vallès

lana, Barcelona 12 de juny , Palau de la Música Cata Pintura

Pintar sense pintar

Fins al 12 de juny, Centre d’Art La

Panera, Lleida

Dansa

Ga-gà, de Marta Carrasco

nal de Catalunya, Del 14 al 26 de juny , Teatre Nacio Barcelona Música

Inadaptats, en concert 18 de juny , Vilafranca del Penedès Música

Els Pets 23 de juny , Pavelló, Bellpuig

de Manuel Vázquez Montalbán. Pel que fa a la dansa, el Grec acollirà la tor-

Premis: 6.000 euros per a la millor obra

nada de Trisha Brown, una de les grans

i dos accèssits, dotats amb 1.500

figures de la dansa contemporània.

euros, un per guardonar la millor

Finalment, l’oferta musical del Grec

novel·la presentada pels membres de

inclou els concerts d’artistes com ara

la Universitat. Les obres guanyadores

Joan Manuel Serrat, que oferirà quatre

seran

esperats recitals al mateix teatre Grec,

d’Ediciones B NOVA Ciencia Ficción.

tudi Francis Alÿs. A peu des de l’es

a

la

col·lecció

del 7 al 10 de julio. També hi actuara, entre d’altres, Paco Ibáñez; Sílvio

Pintura

publicades

Convoca: El Consell Social de la UPC

Rodríguez, Bebe i Miguel Poveda.

Informació i bases:

elona Fins al 29 d’agost, MACBA, Barc

www.bcn.es/cultura

www.upc.edu/cienciaficcio

participa

23

.2005

participa Darrers dies de m aig. L’estiu s’aco sta perillosament amb camises de màniga curta i llu m fins a les nou de l vespre.

I a l’aire una sobt ada impaciència, una inquietud -en el fons una po r: no saps encara de quin cos bru t’enamoraràs aq uest cop, de quin somriure sota el sol, de qu ines tardes cercant l’oneig su au del mar en un s llavis, de quines regalad es nits de goig, o tanmateix, de quin no res qu e desenbocarà després a un hivern buit am b tot d’arbres nu s en fila als carrers com presoners de guerra esperant l’almoina d’una pr imavera que trigarà a torn ar.

A estius mesurar às el teu modest triomf de viure.

,

“Darrers dies de maig”:

Associacio Wafae Fundada l’any 1998, aquesta organització no governamental, laica i sense ànim de lucre dedica els seus esforços a impulsar diferents programes i projectes socials, educatius culturals i de cooperació pel desenvolupament, tan a nivell local com internacional. Els membres de Wafae —que vol dir «fidelitat» en àrab— són bàsicament universitaris que contribueixen, a través del voluntariat, a transmetre a la societat l’esperit de la solidaritat, la sensibilització i la cooperació per al desenvolupament dels països del tercer món. Igualment, l’organització treballa per fomentar la igualtat de la dona, i promoure la participació i la integració social i laboral dels immigrants. En aquest sentit, Wafae organitza anualment cursos d’àrab per a tothom que estigui interessat en aprendre aquesta màgica llengua. www.wafae.org

CIJCA, Col, lectiu d,Iniciatives Juvenils Contra l, Atur El CIJCA és una associació que treballa per a la inserció d’adolescents, en particular en el camp laboral. El col·lectiu promou centres i serveis amb treballadors professionals i persones voluntàries que por-

Manuel Forcano

ten endavant diverses iniciatives juvenils: activitats de lleure, accions contra l’atur i la promoció del treball, la creació d’eines contra el fracàs escolar, acolliment dels immigrants i acompanyament individualitzat d’orientació i ajuda a les persones i a la família. L’associació ha posat en funcionament el Projecte IPI (Itinerari Personalitzat d’Inserció), un

REVETLLA

conjunt d’accions d’orientació professional que té com a objectiu principal la inserció laboral a través de l’atenció personalitzada. A la seva web també s’hi poden trobar una borsa de treball i un bon grapat de

Pyrene 2005

cursos de formació ocupacional per aprendre un ofici que, a més de ser subvencionats pel Departament

Tremp, 24, 25 i 26 de juny

de Treball i Indústria de la Generalitat, són remunerats.

Amb l’arribada de Sant Joan torna el

www.fundaciojovent.org/cijca

CJA, Consell de Jovent d,Arbucies ,

temps de revetlles, i per revetlles sonades la que es muntarà del 24 al 26 de juny al Pallars Jussà. Després de La Seu d’Urgell, El Pont de Suert i Llavorsí, enguany el municipi de Tremp acollirà el Pyrene 2005, la festa amb més marxa dels Pirineus. A banda del privilegiat i immillorable escenari del festival, les formacions que integren el cartell del Pyrene 2005 paguen la pena: La Companyia Elèctrica Dharma, Nass Marrakech, els Mesclat, els Betagarri, Roger Mas, Gari, Xarnege, Boira Preta, Gog i Magog, Titiriteros de Binéfar i La banda d’en Vinaixa. Absolutament recomanable. www.festivalpyrene.com

El Consell de Jovent d’Arbúcies és l’associació que aglutina totes les entitats joves d’aquest poble de la Selva perquè se sentin recolzades, puguin intercanviar experiències i engegar noves iniciatives.

En aquests moments el CJA està integrat per unes 10 entitats juvenils, però pot variar segons l’estat del moviment associatiu de la vila. Les entitats que s’aglutinen al Consell també col·laboren entre elles per organitzar activitats, tant en el moment de treballar com en el moment de gaudir-ne. Igualment, des de l’associació se’ls ajuda a fer tramitacions de subvencions, instàncies, permisos o qualsevol tràmit burocràtic necessari per dur a terme alguna iniciativa. El CJA també dialoga amb l’ajuntament del municipi, i en ocasions organitzen activitats conjuntament. Actualment, tenen entre mans l’organització del camp de treball al Castell de Montsoriu per aquest estiu, on joves catalans i de fora de Catalunya participaran durant els mesos de juliol i agost en tasques arqueològiques i de recuperació del patrimoni. Si vols més informació sobre aquest camp de treball, la trobaràs al Portal Jove: www.gencat.net/joventut. cjarbucies@terra.es