Secundèria 108

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

octubre 2006 - any

número

108

- www.deria.net

Tiratge: 54.300

Sara Loscos, immersió a la música La nit dels telescopis, al CosmoCaixa - El nou esport de moda: el footbag

l'editorial

0 2 nosaltres

www.deria.net

Planetes nans El curs escolar ha començat amb un gran dilema als llibres de ciència: Plutó, sí o no? Fa més de 70 anys, el 1930 per ser exactes, els astrònoms van otorgar a Plutó la categoria de planeta tot i que les seves dimensions són més petites que la pròpia Lluna. Posats tots d’acord, el Sistema Solar, estaria integrat per nou planetes, però aquest 2006 han arribat els problemes. La Unió Astronòmica Internacional (UAI) va proposar ampliar el Sistema Solar fins a 12 planetes però, després de grans discusions, es va arribar a la conclusió que no l’integrarien ni dotze, ni nou, sinó vuit planetes. El sacrificat seria Plutó que passaria a formar part d’una nova categoria de cossos secundaris del Sistema Solar: els planetes nans. Juntament amb el petit i excèntric planeta hi hauria Ceres, Caront i el cos UB313, també

sumari 108

anomenat Xera. Què passarà ara amb els llibres de text? La decisió va arribar tard i, de moment, Plutó continuarà allà, als llibres, entre ser planeta per la seva història o ser planeta nan per les seves dimensions.

Però mentre segueixen les discussions per Plutó, el CosmoCaixa ens proposa La nit dels Telescopis per conèixer i descobrir tot allò que s’amaga al cel estrellat. Ja sigui amb instrumental propi que pogueu tenir o amb els telescopis que portarà l’Agrupació Aster, està preparada una nit plena de sorpreses sota el cel de Barcelona, amb activitats per a tothom des de ben entrada la tarda fins a la matinada. La trobada tindrà lloc el dissabte 23 de setembre i durant tota la nit hi haurà transport públic perquè qui ho desitgi pugui arribar al CosmoCaixa sense cap problema. Segurament, Plutó quedarà massa lluny per poder-lo veure però podrem gaudir de nebuloses, constel·lacions, cossos brillants, etc. Sempre és bonic aixecar el cap i mirar el cel. La sensació de grandesa, d’infinitat, és tan gran que per molt que Plutó sigui petit, per a nosaltres i per a tots sempre serà enorme i molt estimat. Gaudiu de les estrelles!

02 03 Planetes nans la imatge

04 05 Feliu Ventura Festa final

06

09 08 Preimpressió Maleïts

de curs

Sara Loscos

tòpics!

13 Divertir-se

14 Si no

15 Noves

09 La nit dels telescopis...

10 ... gat per

11 La Lluna

llebre

no és de tots

també és...

el coneixes...

tecnologies

21 I tu,

22 23 Octubre 2006 Participa

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Jaume López. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Gràficas de Prensa Diaria · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) . Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

19 Concurs

19 Concurs

19 Concurs

19 Concurs

19 Concurs

Coromines

Coromines

Coromines

Coromines

Coromines

amb qui vas?

12 Footbag

18 20 Anna Sanahuja Ni en broma

www.deria.net

la imatge 0 3 .

sxc.hu / Ozan Uzel

0 4 altaveu

www.deria.net

Feliu Ventura, llenguatge rebel Feliu Ventura presenta el seu tercer disc en solitari, Alfabets de futur (Propaganda pel Fet!, 2006). Va ser als disset anys quan el músic de Xàtiva va decidir estalviar-se una pasta en psicòlegs i va començar a fer cançons per donar sortida a les seves neures personals, socials i polítiques. La seva timidesa va esdevenir una barrera per practicar l’ofici d’artista, però això no l’impedia de compondre cançons.

Finalment, Ventura va trencar el silenci... d’això ja en fa tretze anys.

Et planteges Alfabets de futur com l’inici d’una nova etapa després de l’àlbum i la gira amb Lluís Llach, o bé traces una línia contínua entre aquest treball i l’anterior, Barricades de paper?

Una constant en els meus projectes és que sempre són diferents. La maqueta era una caixa estanca on em situava amb les meves referències més evidents. Al primer disc, Estels de tela, vaig fer el mateix, però amb més qualitat de so. I amb Barricades de paper, en canvi, em vaig presentar amb la meva signatura. Ara, després de Que no s’apague la llum (Propaganda pel Fet! / Claus Records, 2005) amb Lluís Llach, per primera vegada he compost cançons pensades exclusivament per posarles en un disc, i que mostren un grau de primera maduració.

Què escriurem amb aquests Alfabets de futur?

L’alfabet és el conjunt de signes amb els quals escrivim els idiomes. Alfabets de futur és la voluntat d’inventar noves formes d’expressar-nos, i esborrar els llenguatges caducs que han perdut capacitat d’expressió i acció.

La idea de viatge també hi és una constant. És la història d’Ítaca que et persegueix?

Crec que serà inevitable que s’interpreti així, perquè el nou disc hi haurà qui el mirarà des d’un prisma exclusivament llachià... Aquesta cançó parla del camí que estic fent com a cantant.

Segurament té altres lectures, totes les meves cançons en tenen, i és aquest significat polièdric el que els dóna valor.

Feliu Ventura és l’expressió cultural d’una sèrie de col·lectius i moviments socials que s’han desenvolupat al marge de les polítiques institucionals?

La realitat de Feliu Ventura és conseqüència de l’existència de la conselleria de Cultura alternativa dels Països Catalans. En aquest país, per una banda tenim unes institucions que d’una manera relativa s’interessen per la feina dels artistes. Dic relativa, perquè al País Valencià s’han fet polítiques directament contra la música.

Per altra banda, tenim una sèrie de col·lectius que al llarg dels últims anys han fet possible que encara hi hagi música en català: des de colles d’amics de la dansa fins a casals o grups polítics, un teixit social molt tupit al marge de l’oficialitat.

Textos: Roger Palà/Elisenda Soriguera Foto: Xavi Mercadé

www.enderrock.com

Pere Espinosa Cops baixos Espinosa s’ha superat en aquest segon disc. No perquè la qualitat de la seva veu hagi fet un canvi extraordinari, sinó perquè ha sabut veure els seus límits i treure profit del seu bagatge com a comunicador. Els Cops baixos no van dirigits a l’oient, sinó que l’ajuden a encaixar tots els que li arriben de la societat. Un disc electropop que vol ser una fugida de la part més fosca de la vida moderna.

Orchestra Fireluche Ja veurem per què però hi ha moltes coses inexplicables Tot i que al nostre país no estem gaire avesats a les propostes instrumentals, l’Orchestra Fireluche s’arrisca amb la fusió de tota mena d’instruments tradicionals amb joguines i altres objectes, sense l’intervenció de la veu. I ho fa sense perdre’s en l’estètica dels seus instruments, elabora una proposta contrastada que a cada cançó descriu una atmosfera ben diferent.

Radio Malanga Yoff Tongor Deu músics provinents de Cuba, Ghana, l’Uruguai i els Països Catalans, amb una trajectòria que passa per Ojos de Brujo, Dusminguet o Michael Bublé.

Un disc nascut entre el tercer i el primer món (Dakar i Gran Bretanya), que parla d’històries d’irònica càrrega social, narrades des de la quotidianitat de Barcelona. Temes cuinats al punt just del son cubà amb ritmes africans, funky, reggae, salsa i jazz.

www.deria.net

Escola Antoni Algueró 0 5 .

Festa final de curs 2005/06, “St. Joan” A punt d’iniciar-se el nou curs 2006-07, l’Escola de Formació Professional Antoni Algueró ha fet repàs al curs anterior i el balanç no podia ser més positiu. Per Sant Joan es va preparar una gran festa per celebrar el fi de curs, presentar la revista DeSíntesi i premiar els millors alumnes de l’any. També es va celebrar la jornada de portes obertes per a tothom qui volgués conèixer l’Escola Antoni Algueró.

La primera festa de fi de curs organitzada per l’Escola Antoni Algueró el dia de la revetlla de St. Joan va ser tot un èxit de participació. La jornada va servir per presentar la revista creada pels alumnes: DeSíntesi. Tal i com el seu nom indica, la publicació ha estat creada per aquells alumnes que havien de realitzar el seu projecte de finalització del cicle formatiu.

D’aquesta manera, a DeSíntesi s’hi pot veure la feina dels alumnes de segon grau del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Preimpressió i del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Impressió. Aquest any també s’hi han incorporat els alumnes de 2n curs de grau superior tècnic en Producció d’Indústries d’Art Gràfiques.

Una gran festa amb el Vador Lladó Al llarg de la jornada, alumnes, amics i professors també van poder gaudir de diferents i divertides activitats com una Lliga de Futbol, una Lliga de Bàsquet i un Tunning Digital. La festa també va comptar amb la presència del popular presentador de ràdio, Vador Lladó. El polifacètic periodista va presentar amb gran humor, a l’auditori de l’escola, l’acte d’entrega de premis als

Aprofitant la jornada festiva, també va tenir lloc la jornada de portes obertes per donar a conèixer les arts gràfiques als més joves i a tots aquells curiosos que les volguéssin descobrir. D’aquesta manera, l’Escola Antoni Algueró va poder mostrar les seves instal·lacions, les innovacions que presenten enguany i la seva cara més jove i moderna. En aquest sentit, l’oferta que ofereix l’Escola Algueró va de la mà d’allò que actualment demana la indústria gràfica del nostre país.

20 anys oferint la millor formació en arts gràfigues millors treballs realitzats pels alumnes durant el curs. Igualment, també va entregar els trofeus per als vencedors de la Lliga de Futbol, de la Lliga de Bàsquet, i del Tunning Digital. Tot seguit, premiats i no premiats, van poder gaudir d’un bon piscolabis al pati de l’escola, on Ràdio Flaixbac va instal·lar una carpa per a què la música no hi faltés. Sense cap mena de dubte, el bon rotllo no va faltar en cap moment!

L’Escola de Formació Professional Antoni Algueró celebra, aquest curs 2006-07, els seus 20 anys d’història. I ho fa de la millor manera si tenim en compte que el sector de les indústries gràfiques es troba en un moment molt important, amb una creixent demanda que l’Escola Antoni Algueró coneix molt bé, ja que depèn del Gremi d’Indústries Gràfiques (que agrupa totes les empreses del sector) i la situa en una

posició privilegiada per conèixer directament les necessitats laborals. La progressiva automatització dels processos d’impressió i postimpressió i el naixement de tècniques de digitalització relacionades sobretot amb la preimpressió, demanen cada dia més personal.

L’Escola Antoni Algueró està formant aquest professionals per a què el dia de demà puguin cobrir aquests nous llocs de treball.

06 la convidada

www.deria.net

Sara Loscos, periodista i actriu

“Estic tot el dia endollada a la música” És presentadora del Loops! programa d’actualitat dedicat a repassar novetats i curiositats musicals, també és redactora a Silenci? El programa de noves tendències al canal 33, i va ser actriu a Temps de Silenci, interpretava el paper d’una prestigiosa advocada amb una vida plena de daltabaixos. Curiosament la carrera televisiva de Sara Loscos està plenament vinculada al so, o a la seva absència. Ser la presentadora d’un programa musical l’obliga a escoltar molta música, però per alguna raó arriba a l’entrevista sense auriculars.

On tens el reproductor de mp3?

Tinc un reproductor de mp3 connectat a uns altaveus allà, a casa, enlloc d’una minicadena. Ocupa menys espai.

No tens un reproductor transportable que et permeti escoltar música pel carrer?

No, a sobre no el porto, perquè com que vaig amb cotxe a tot arreu... tinc els CDs al cotxe i copiats a casa.

Llavors, quina música escoltes al cotxe?

Ostres, jo treballo en un programa de música, estic tot el dia endollada! A veure... sóc molt fan del Rufus Wainwright, l’escolto moltíssim, estic enamorada d’ell, Franz Ferdinand, va ser el millor de Benicàssim, Antònia Font, estic enganxada.

Deus estar al dia de tot, saps dir l’últim disc de Sergio Dalma?

No, no és el sant de la nostra devoció el Sergio Dalma, però sí que ens arriben totes les novetats. Depenent del reportatge que fem, doncs estàs més al dia d’algunes coses, per exemple, si fem “videoclips polèmics”, doncs durant tota una setmana et tornes boig i només saps dir això.

Quin és l’estat de salut de la música catalana?

Jo crec que bé, la prova és que es fan molts festivals que funcionen i s’omplen: l’Acampada jove, el Senglar rock, el Poparb... Després de passar un temps estancada, ara hi ha tota una escena de

música independent que fan moltes propostes, com els 12Twelve, le Petit Ramon, l’Antònia Font o el Refree, són tots molt interessants. Som un país petit, tenim la indústria que tenim, però vaja, estan sortint coses i el públic respon.

“Ara hi ha tota una escena de música independent que fa moltes propostes” Una curiositat: toques algun instrument?

Tocava el piano, anava bastant en serio.

Fins i tot vaig fer classes de piano a nens... anava per profe de piano, el que passa que arriba un moment que has de tocar cinc hores diàries i no les tenia.

També ets actriu, vas participar a Temps de Silenci, a veure si saps contestar això: quantes vegades passaran les reposicions de Temps de silenci a Tv3?

Només l’han fet una!

No pot ser, jo la vaig veure un estiu després de dinar. Com a mínim tres.

Temps de Silenci? Vols dir? Bé, pot ser... igual dues vegades, però no me’n recordo.

Jo és que no ho miro mai.

Val! No ho miro mai, ho vaig veure en el seu moment i després dic “això és feina feta” i no hi puc fer res per canviar si hi ha alguna cosa que no m’agrada.

I com et veus? És molt dur, em veig i dic “per què vaig fer aquella cara?”. Igual és una escena de 40 persones i només et veus a tu allà en un racó que estàs fent una cara... Però es divertit. Jo feia el meu visionat personal, el que no m’agrada és mirar-ho amb gent, amb la família no ho suporto. Les avies aplaudint, els hi encanta. Ho miro perquè aprens, però no m’encanta, és com quan et sents la veu en una cinta, dius aquesta és la meva veu?

Quina entrevista t’ha agradat més?

La d’en Buenafuente va ser molt divertida,

07. el vaig entrevistar que estava a 40 de febre, vaig haver de demanar perdó, va ser fatal, ell encantador, molt amable.

En Buenafuente? Li vas demanar els gustos musicals?

Sí, exactament, el Loops! dóna la oportunitat a personatges públics de dir quines músiques els agrada. Es deixen anar i et posen els discos que tenen. Es posen molt contents.

I la pitjor?

Més que un personatge, el que pot fer pitjor una entrevista és tot el que envolta el músic, els representants i organitzadors et compliquen molt la vida. Et diuen que pots fer 10 minuts d’entrevista, i veus que l’entrevistat es deixa anar i seguiria, però ha de sortir a tocar. L’entrevista amb en Bunbury va ser complicada però divertida. Ens va ensenyar el seu armari, els seus vestits i a mi se’m va acudir dir que una americana era de Julio Iglesias, i es va emprenyar molt, però no sabia si ho feia en broma o s’havia ofès. Té aquest humor. Has de tenir molta psicologia, perquè tens un quart d’hora per entrevistar una persona que no saps si és un tímida o si vol que el posis a prova.

“Vaig entrevistar en Buenafuente que estava a 40 de febre, vaig haver de demanar perdó” Prefereixes entrevistar o que t’entrevistin?

Entrevistar, sense cap mena de dubte. Que t’entrevistin és horrorós, perquè quan et pregunten “quina és la teva pel·lícula preferida”... doncs no ho sé! O et pregunten “Quin és l’últim disc que t’has comprat”, doncs en vaig comprar molts i no sé quin va ser l’últim! No-Ho-Sé!

Quan et tornarem a veure actuar?

Ara mateix no hi ha projectes, estic 100% Loops!, però bé, els projectes s’acaben. Les obres de teatre s’acaben i els programes s’acaben, quan se’m acaba una cosa doncs intentaré fer l’altra. Si el Loops! acaba o ens en cansem, doncs buscarem una altra cosa.

Telm Borràs, telm@edicat.net Fotos: Ivan Jiménez

Tal com raja Nom complet: Sara Loscos López.

Lloc i data de naixement: 9 de març de 1980, Barcelona.

La primera vegada que vas pujar a un escenari: A l’escola, amb 10 anys, era una fada i havia de fer un petó a un nen, llavors això era un drama.

Plat que cuines millor: Entrecot amb roquefort i pomes, i els macarrons també.

Tens fama de ser molt: Xerraire i indecisa, fins i tot per decisions intranscendents, és a dir, “macarrons? o espagueti? o macarrons? o espagueti?”, és un drama. Són fames merescudes.

Un viatge que t’agradaria fer: Al Japó.

Recomanem un llibre: “Fantasmes”, de Chuck Palahniuk, és un llibre molt desagradable però t’enganxa

molt. I “Sábado” de Ian McEwan i “Arte.

Conversaciones imaginarias con mi madre” del Juanjo Sáez, és divertidíssim.

Una debilitat: La meva gossa Hannah.

Una imatge de silenci (la Sara és redactora de Silenci?): Una tortuga i una bombolla de sabó.

Sempre dones dues o més respostes?

Sí, perquè puguis agafar la que et vagi millor per a l’entrevista.

0 8 reportatge

www.deria.net

Maleïts tòpics! sxc.hu

Aquest és un article per donar idees als guionistes cinematogràfics. Us proposem alguns canvis per trencar amb els arguments més convencionals i donar una mica de vida a les escenes més soporíferes.

1

Quan un equip amb membres de diversos països s’enfronten a un monstre que els va matant d’un en un, que el supervivent sigui un rus, un musulmà, un homosexual, no sé, una persona de 80 quilos amb ulleres!

2

Que els enregistraments de les càmeres de seguretat no tinguin l’opció de zoom n1000, és a dir, quan el comissari digui “amplia la imatge”, el tècnic ampliï la imatge però que es mantingui la definició original. I si hi ha un programa que permet tornar 4 píxels en una cara definida fins al punt de veure els porus de la pell, que el comercialitzin!

3

Què passaria un dia si dos cotxes xoquessin i no explotessin? A Catalunya tenim accidents cada cap de setmana, però els cotxes els treu la grua, no surten volant esmicolats. Amb els diners que s’estalviarien els productors de la pel·lícula, podrien contractar un altre guionista.

4

Algun dia podria sortir un personatge que mecanografiés a una velocitat inferior a la velocitat de la llum, que utilitzés només dos dits i que mirés el teclat. Encara que tingués 5 anys.

5

I si en un combat de boxa qui comença perdent, efectivament, perd?

6

I si un dia els metges deixessin d’estar a tots els avions, bancs, restaurants, trens... que quan algú cridi “hi ha algun metge a bord?”, responguin “no, senyor, avui és dimarts laborable i estan tots treballant”.

7

Quan comença un tiroteig en un restaurant, els comensals sempre s’aixequen del seient i es posen a córrer en totes direccions durant minuts, s’hauria d’intentar que: 1) Corrin tots cap a la sortida. 2) Intentin no passar entre les línies de foc. 3) No s’acostin al criminal, us agafarà d’hostatges!

sxc.hu

8

Per desactivar una bomba, els propers cables haurien de ser d’uns colors alternatius als de la bandera americana. Quan els cables són de color blau, blanc, vermell i verd, és evident que el verd s’ha de tallar, però què passaria si els cables fossin fúcsia, violeta, beix i ocre? En quina bandera ens inspirem?

9

Un policia que “toma prestado” un cotxe en una persecució, pot ser temerari en la conducció, però cal destrossar mercats asiàtics i acabar tirant el cotxe al mar? On són els helicòpters de trànsit que multen tant? O és que no és competència seva?

10

Un dia un personatge podria caure d’una cascada des de 400m i, efectivament, morir.

11

La veu d’en Woody Allen hauria de deixar de doblar totes les pel·lícules en català. També s’haurien de buscar nens i nenes per doblar nens i nenes, que quan en surten més de dos en una escena allò sembla la consulta d’un logopeda.

12

Quina és la finalitat de tapar les ampolles d’alcohol amb bosses de paper reciclat? Es veu que els vagabunds ho fan tots, els agrada la cervesa calenta? Ara venen unes fundes aïllants que permeten retenir la fredor bastant de temps.

13

Per a quan un superheroi que no sigui ni periodista, ni científic? Que sigui sastre, i que no vagi fent el ridícul amb malles de colors.

Telm Borràs, telm@edicat.net

reportatge 0 9 .

www.deria.net

La nit dels telescopis t’apropa a les estrelles T’agraden les estrelles? T’agradaria passar una nit sota el cel estrellat, observant i aprenent a interpretar allò que veus?

Doncs no et perdis l’oportunitat que se’t presenta aquest proper 23 de setembre al CosmoCaixa que, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, celebra La nit dels telescopis.

Amb la idea d’apropar el món de l’observació nocturna a tot el públic, i en motiu del seu segon aniversari, CosmoCaixa omplirà de telescopis la Plaça de la Ciència per a què tothom qui ho vulgui gaudeixi d’una nit sota les estrelles. La nit dels telescopis començarà a les 6 de la tarda amb diferents tallers, com el de la construcció de coets d’aigua i de rellotges de sol utilitzant la tècnica de la papiroflèxia. A part del muntatge, els objectes es podran provar i, en el cas del rellotge de sol, aprendre el seu funcionament i comparar-lo amb el que hi ha a la mateixa plaça. Quan el sol comenci a caure, Aster muntarà a la mateixa plaça diferents telescopis que permetran als visitants participar en el muntatge, gaudir d’una nit sota les estrelles, observant-les i aprenent a fer funcionar els aparells.

Comença l’observació nocturna!

Galàxia d'Andrómeda, situada a la constel·lació homònima.

Nebulosa "North-America" a la constel·lació del Cigne.

Gran Nebulosa d'Orió (situada a la constel·lació del mateix nom).

La pots observar a l'hivern.

El cel, tot un món per descobrir Quan es pongui el sol, La nit dels telescopis viurà el moment més intens amb l’inici de l’observació nocturna. Qui ho desitgi podrà gaudir d’una bona introducció al Planetari que, amb sessions periòdiques, fins a la una de la matinada, oferirà un programa especial sobre el cel d’estiu, el mateix que s’observarà quan se surti a la Plaça de la Ciència. Allà, tots els telescopis d’Aster estaran a punt per

començar a mirar el que ens ofereix el cel de Barcelona. CosmoCaixa també convida a tothom qui vulgui a portar el seu propi instrumental, des de prismàtics fins als propis telescopis o planisferis, perquè els més experimentats també els podran ensenyar com utilitzar-los o com treure’ls més partit.

Si no es vol estar tota la nit amb l’ull enganxat a l’ocular, també es podrà observar el cel a simple vista, ja que una part de la plaça l’ocuparà una gran moqueta per poder-se estirar i gaudir del cel estrellat. A més, es repartiran planisferis i se n’explicarà el funcionament perquè cadascú pugui buscar les diferents constel·lacions, planetes, etc. Un altre dels atractius de la nit és la col·locació de pantalles per veure aquells astres menys visibles per culpa de la contaminació llumínica. Gràcies a sistemes d’última generació, es podran captar imatges d’objectes poc brillants com ara nebuloses o galàxies i projectar-les perquè tothom les pugui veure.

Nebulosa de la Llacuna a la constel·lació de Sagitari.

CosmoCaixa obert tota la nit

Nebulosa del Cap de Cavall ( a la constel·lació d'Orió).

La pots observar a l'hivern.

La nit dels telescopis durarà fins ben entrada la matinada i tothom podrà dedicar el temps que vulgui a l’observació. Per aquest motiu, TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) habilitarà un autobús llançadora des

Fotografies: José Muñoz i Carles Tudela; Aster, Agrupació Astronònima de Barcelona.

dels Ferrocarrils de la Generalitat (estació Tibidabo) fins a CosmoCaixa durant tota la nit. Igualment, al recinte, el servei de

El que es pot veure a les fotografies sempre és molt més del que es pot veure a ull nu. Així doncs, hem de dir que observant visualment, aquests objectes es veurien en tons grisos.

restaurant estarà obert fins a la una i el pàrquing fins a les dues.

1 0 apren a consumir

www.deria.net

Que no et donin gat per llebre Telefonia

Sabies que quan estàs fent ús d’un servei en equipaments d’oci també tens uns drets i deures? Moltes vegades sí que sabem que hem de seguir unes normes de conducta però en moltes ocasions desconeixem que quan gaudim del nostre temps lliure molts cops hi ha associats responsabilitats i drets que tenim com a usuaris i consumidors.

El món de la telefonia és el sector que rep més reclamacions al llarg de l’any. Per aquest motiu, hem de ser molt previsors a l’hora d’adquirir serveis relacionats amb els telèfons, sobretot si ho fem per internet, i saber quins són els nostres drets com a consumidors en aquests casos. Un exemple molt clar en el que hem d’anar en compte és el de les descàrregues de melodies que moltes vegades resulten ser una estafa perquè paguem més del que ens diuen i finalment no obtenim la melodia desitjada. Sempre és més prudent i és el nostre deure, llegir la lletra petita i informar-nos de l’empresa que ofereix el servei per descartar que es tracti d’una empresa fantasma. Igualment, tenim el dret de presentar una reclamació si hi ha algun problema i l’empresa en qüestió no ofereix els serveis que publica.

Des de l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum ens han fet cinc cèntims d’aquelles situacions més quotidianes per poder prevenir o resoldre un conflicte de consum en el nostre temps d’oci.

Moltíssimes vegades hem anat a canviar una peça de roba que estava defectuosa.

Aquest acte, com és el de comprar roba, també amaga uns drets i deures com a consumidors. Tots nosaltres tenim el deure de fer un bon ús del que comprem i també tenim el dret que el que se’ns

vengui estigui en bones condicions. Així per exemple, si comprem uns pantalons i tenen la cremallera que no tanca bé, tenim el dret que ens els canviïn. Si això no fos així, es pot presentar una reclamació i ens han de canviar el producte.

Però en canvi, si un jersei s’encongeix o es descoloreix perquè l’hem rentat malament, no tenim el dret que ens facin el canvi, perquè som nosaltres que hem fet un mal ús. Un altre cas diferent és el d’anar a canviar una peça de roba que no ens agrada o que no ens va bé. En aquesta ocasió, si la botiga no ho diu explícitament, no és obligatori que ens facin el canvi. Per això sempre es recomana que es llegeixi la lletra petita dels tiquets de compra o de les ofertes que es fan.

sxc.hu

A la botiga

sxc.hu

Les discoteques i el cinema són dos espais que els joves solem freqüentar habitualment, però no per això coneixem tot el què implica aquest acte de consum. En el primer cas, per exemple, tenim el deure de tenir un comportament cívic tant amb l’espai com amb els altres usuaris i tenim el dret d’entrar al local, és a dir, no se’ns pot prohibir l’entrada si no s’exposen els motius de forma clara, objectiva i visible en un rètol o cartell. A més, la normativa d’entrada a una discoteca o a qualsevol recinte, ha de respondre a motius no discriminatoris per sexe, raça, etc. En el segon cas, als cinemes també hem de tenir un comportament cívic, com per exemple, no molestar als altres espectadors. De la mateixa manera que s’han de seguir, unes responsabilitats com a usuaris, tenim el dret de veure tota la pel·lícula sencera i si per algun motiu això no es produeix sempre es pot presentar una reclamació. En aquest cas, és imprescindible guardar l’entrada com a comprovant. També podem portar tot allò que ens permeti el local, doncs si alguna cosa no es pot entrar a dins la sala, per exemple, s’ha de veure clarament. Per

sxc.hu

Espais d’oci

aquest motiu sempre ens hem de fixar en els cartells i les notes que puguin haver col·locades al recinte.

Contacte: Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11

www.consumcat.net i aula@consumcat.net

11.

sabies que...

www.deria.net

©

La Lluna no és de tots No hi ha dret. Fins fa quatre dies la lluna

©

era territori dels somnis i la imaginació.

El cercle brillant era territori lliure, els poetes s’hi penjaven, els músics s’hi inspiraven... S’ha acabat. La lluna ara és territori en venda, estimar-la serà com

©

estimar la torre Agbar, brillant i amb un munt d’espai destinat a l’empresa privada. Si vols comprar-ne un tros, una par-

©

cel·la de la mida d’una illa de cases de Barcelona et costarà uns 30

© © © ©© ©

sense

impostos per Internet.

Com és possible que això hagi passat?

©

lluna és Denis Hope, president de la Lunar Embassy, que va reclamar la propietat sobre la lluna fa uns anys i va transcórrer el període de temps necessari en el qual, si ningú més la reclama, la propietat passa a ser del sol·licitant. Doncs l’empresa del més egoista dels somniadors no només s’ha fet amb la Lluna, sinó amb 8 dels planetes del sistema solar. Afortunadament es va frenar abans de reclamar la propietat de tot l’Univers. Això sí, l’agència immobiliària que ell presideix s’atorga ser l’única habilitada legalment per vendre parcel·les a la Lluna, a Saturn, el planeta gasós (que no hi flota ni un vaixell), o qualsevol altre planeta.

25 anys En els seus prop de 25 anys d’existència,

ticulars amb ganes d’expandir els domi-

la Lunar Embassy ha venut certificats de

nis. S’haurà de veure com evoluciona el

propietat a uns 2,35 milions de clients,

cas. D’altra banda, per què voldria una

que representen uns 1.640 milions de

persona un terreny a la lluna? Només

metres quadrats de terreny a un preu total

se’ns acut una funció, reclamar diners al

de 6,75 milions de dòlars, segons afirmen.

govern que aparqui la nau espacial en ter-

També venen tasses i samarretes amb el

reny aliè, que pagui indemnització, que

dibuix de la Lluna a la web www.lunarem-

pagui estacionament i que ho deixi tot tal

bassy.com i, si et fas membre del “club”,

i com estava quan marxi.

entres al sorteig d’un cotxe i pots reservar el domini “.moon”, “.mars”, “.jupiter”, etc.

L'especulació no té límits. Voldria fer

El negoci és tan profitós que els ha sortit

una llista enginyosa sobre coses que es

un competidor, l’empresa Lunar Republic

podrien comprar en contra dels princi-

Society (www.lunarrepublic.com) que

pis del sentit comú, però no puc superar

també ven terreny lunar i adhesius de la

això dels planetes. És aclaparador.

seva bandera.

Només espero que puguem fer fotos al cel sense pagar drets d'imatge i que

Què en farem de la Lluna?

puguem esmentar els planetes als

Legalment la iniciativa és discutible. El

escrits sense haver de posar copyright.

Tractat de l’espai extraatmosfèric de 1967

"La Lluna© no és de tots".

prohibeix als estats apropiar-se de territori extraterrestre, però no diu res de par-

©

©

El responsable de la privatització de la

Telm Borràs, telm@edicat.net

©

©

©

© ©

©

12 tema del mes

www.deria.net

Footbag, l’esport dels malabarismes Si t’agraden les pilotetes i moure les cames, hem trobat l’esport ideal: el Footbag o Hacky Sack (“xuta el sac”). No te’l perdis Alguns esports neixen casualment i el cas del Footbag no és una excepció. D’una lesió de genoll, en va néixer una nova disciplina que, més enllà de morir, ha anat guanyant adeptes dècada rera dècada.

L’equip que es necessita és ben senzill: un hacky sack (una piloteta petita de roba i plena d’una espècie de sorra o de llegums), unes bones bambes (amb una bona superfície per aguantar-hi la piloteta) i moltes ganes de fer malabarismes amb els peus.

Anna Salarich, anna@edicat.net

Altres curiositats

Què és?

El Footbag va néixer als anys 70 quan John Stalberger va utilitzar la piloteta que havia inventat el seu amic Mike Marshall per recuperar-se d’una lesió de genoll. L’activitat terapèutica del joc era tan gran que varen decidir patentar-lo, primer amb el nom de Hack The Sack (“xuta el sac”) i després amb el nom de Footbag. I d’una teràpia de rehabilitació va passar a convertir-se en un esport amb milers d’adeptes.

El Footbag es divideix en dues modalitats: el Footbag Freestyle i el Footbag Net. El primer consisteix en barrejar l’equilibri amb la pilota amb la realització de tot tipus de malabarismes. L’objectiu no és un altre que fer una rutina amb els exercicis bàsics juntament amb els més espectaculars i complexos. El jurat puntua segons la suavitat de l’exercici, l’originalitat i, sobretot, l’agilitat del jugador en evitar que la pilota toqui el terra. El Footbag Net es pot jugar

individualment o en equip, i més o menys podríem dir que és una barreja entre el voleibol i el tennis: en un terreny de joc dividit per una xarxa s’ha d’aconseguir passar la pilota a l’altre camp. Quan l’equip és de diverses persones, s’ha d’aconseguir en tres tocs, mentre que si es tracta d’una sola persona, només ho pot fer amb dos. Tant una com altra modalitat requereixen molta habilitat i agilitat, però tot és començar i animar-se!

Al Footbag se l’anomena l’esport humil perquè, a diferència d’altres esports, no necessita equipaments cars, ni instal·lacions ni s’han de pagar grans quantitats de diners per practicar-lo. Només cal un footbag i unes bones bambes amb grans superfícies per realitzar les retencions.

Diuen que aquesta pràctica ajuda a mantenir una vida saludable. Realment, pots portar el gimnàs a la butxaca!

El Footbag promou la diversió, l’art, la bellesa, la superació, millora la coordinació, l’equilibri, la flexibilitat i la condició física en general.

Existeix la Internacional Footbag Players Association (IFPA), composta per jugadors i membres de la comunitat footbag que de manera altruista treballen per al desenvolupament d’aquest esport a nivell mundial.

El seu objectiu no és altre que aconseguir que aquest esport sigui reconegut pel Comitè Olímpic Internacional.

Existeix un llibre oficial de les normes del footbag anomenat Official Rules of Footbag Sports.

Footbag als instituts El grup Footbag Convergence ha començat una nova iniciativa per introduir la pràctica d’aquest esport als centres educatius. Es tracta d’un projecte constructiu i de desenvolupament per donar a conèixer el Footbag i, a la vegada, una nova manera d’entendre l’esport. L’associació regalarà el material totalment gratuït a les 20 primeres escoles o instituts que vulguin introduir el Footbag al seu centre. La sol·licitut es pot fer enviant una carta per correu ordinari signada i segellada pel centre docent interessat indicant el nom, l’adreça, la província, la localitat, etc., i el motiu pel qual es vol introduir aquesta nova disciplina en el seu programa educatiu. L’adreça és la següent: Footbag Convergence, C/Ascao, 31 Bis 4t. CI, Esc. Izq. 28017 Madrid.

Fundació Pere Tarrés 1 3 .

Divertir-se també és aprendre Aprendre a través del joc i de les activitats en grup és un dels mètodes educatius que la Fundació Pere Tarrés porta a terme a través dels seus crèdits de síntesi per a 1r. i 2n cicle d’ESO. Amb una durada de 3 a 5 dies i amb la possibilitat de desenvolupar les activitats total o parcialment dins de les cases de colònies que gestiona la Fundació, els crèdits tenen un fil argumental o centre d’interès a partir del qual es motiva l’alumne a realitzar les diverses activitats educatives.

Viatge al centre de la Terra (1r cicle) Sota el títol d’una de les obres més conegudes de Jules Verne, aquest crèdit de síntesi engloba diferents àrees curriculars que els joves necessitaran conèixer per iniciar l’aventura. Algunes de les activitats més destacades que podran dur a terme són itineraris per diferents volcans de la zona de la Garrotxa, fer un taller de meteorologia o descobrir aquells recursos més pràctics per a l’aventura, entre d’altres opcions.

Escola dels Volcans de Mas Coll de Dalt, St. Feliu de Pallerols.

Volcanus Garrotxa (2n. cicle) L’objectiu d’aquest crèdit de síntesi és preparar la producció cinematogràfica d’una pel·lícula sobre desastres naturals, tot descobrint els magnífics paratges garrotxins: la Fageda d’en Jordà, el Parc Natural de la zona volcànica, destacant el volcà de Sta. Margarida i les grederes del Croscat.

Escola dels Volcans de Mas Coll de Dalt, St. Feliu de Pallerols.

Informe Terra (1r i 2n cicle) Per tal d’enviar un informe a l’espai sobre com és la Terra, cal fer un recull exhaustiu de dades i de les condicions del nostre planeta. Aquest és l’eix central d’aquest crèdit de síntesi que permetrà aprendre cartografia, orientació, lectura i interpretació de mapes. També s’estudiarà el paisatge i la vida rural del Montsec, les condicions de la vida a la Terra, es descobrirà el cel nocturn i es podran realitzar diversos esports d’aventura.

Escola del Cel, Montsec Mur.

Parc d’Animals i de Natura de la Cerdanya (2n cicle) A través de l’empresa imaginària Parcs de Muntanya S.A., aquest crèdit de síntesi planteja als alumnes la ubicació a la Cerdanya del Parc d’Animal i de Natura d’aquesta comarca. Entre les activitats que es poden realitzar hi ha la de BTT, ràfting, taller de natura, aventura al bosc, etc.

Escola d’Esquí Anna Maria Janer, Llívia.

Un viatge per l’Àfrica (1r cicle) La simulació d’un accidentat viatge per aquest continent permetrà als alumnes conèixer l’Àfrica subsahariana des de diferents perspectives com ara la vida dels infants, les condicions de vida i la riquesa cultural d’aquesta zona. Si el crèdit el volen realitzar cursos de segon cicle, el grup treballarà en una ONG amb l’objectiu de crear un projecte de cooperació.

La Conreria, Tiana.

Solidaritat Radio Managua (2n cicle) Amb l’objectiu central de crear un programa de ràdio per a l’emissora local de Managua (Nicaragua), els alumnes descobriran l’interessant panorama del continent llatinoamericà, treballant-ne la història, la política, la música, l’economia, la premsa, etc. També podran gaudir de la Gimcana Viatgem per Amèrica Llatina, una festa llatinoamericana i altres activitats que també els introduiran en el món periodístic.

La Conreria, Tiana.

Per a més informació podeu consultar la pàgina web:

www.peretarres.org/escoles Telf.: 93 430 16 06

1 4 món viu

www.deria.net

Si no el coneixes, no l’agafis

Les recomanacions que fan els especialistes són, en primer lloc, que si tens la més lleugera sospita que qualsevol dels bolets que has recollit podria no ser el que et penses, l’has de tirar. T’hi va la vida! Hi ha afirmacions tradicionals falses que et podrien fer dubtar, declaracions com “si el bolet és dolent farà ennegrir l’all, la patata, la cullera...”. No són certes, no se’ls pot fer cas. Són igualment mentida les que diuen que si se’ls mengen els cargols, ens els podem menjar els humans. No és cert. Si vols caçar bolets, la màxima que regeix és: identifica’ls bé.

sxc.hu

Reigs amb mandonguilles, gambes i musclos, filet de senglar amb lluminoses, bacallà al pil-pil amb ceps i tòfona... Qui havia de dir que uns fongs donarien tant de sí? Tot i ser descomponedors de matèria morta i de créixer a les ombres més humides, els bolets ofereixen combinacions exquisides de sabors. Combinar botifarra i rovellons és com estar a tocar de la glòria. La cultura gastronòmica d’aquest país és una delícia, però els bolets poden ser molt perillosos si no tens la certesa de saber què has recollit.

La conservació és igualment important.

Oblida’t dels que estan en procés de descomposició, florits, xopats d’aigua o gelats al bosc. Un cop recollits, conserva’ls al calaix de les verdures, a la nevera, i consumeix-los al més aviat possible i cuits, ja que algunes espècies comestibles són mortals si es mengen crues. També intenta no abusar-ne perquè molts són de digestió difícil.

Telm Borràs, telm@edicat.net

En cas d’intoxicació:

nn

nn n

sxc.hu

Si després d’ingerir bolets tens mal de ventre, suor freda, vòmits, diarrees, vertigen, deliris o períodes de crisi, no t’ho pensis, acudeix ràpidament a un centre hospitalari amb exemplars dels bolets o amb les restes de l’àpat. I si sou més d’un que n’ha menjat, cal que aneu tots a la consulta encara que no tingueu símptomes, a vegades apareixen passades algunes hores i es fan més aguts a mesura que passa l’estona.

q q qq

Tardor

ntec

www.deria.net

noves tecnologies

15.

Telm Borràs, telm@edicat.net

El fenomen YouTube L’èxit del portal YouTube ha sorprès els propis creadors, Chad Hurley y Steve Chen.

Per als que no ho sàpiguen, la pàgina permet penjar i visualitzar enregistraments de vídeo d’usuaris de tot el món: gent fent el pallasso, gent tocant un instrument, gent fent discursos... Cent milions de vídeos al dia i 20 milions de visites són les dades que ha fet públiques la companyia.

Un cop més, però, com ve sent recurrent en l’àmbit del ciberespai, l’empresa veu amenaçada la seva activitat per diverses demandes que l’acusen de vulnerar drets de propietat intel·lectual. La pàgina permet veure clips de grups musicals i fragments

de programes de televisió, la qual cosa la posa contra les cordes quan ens referim a qüestions legals. Però, d’altra banda, la fa una de les pàgines més populars entre la comunitat internauta.

La gran afluència de públic al YouTube ha motivat a altres emprenedors a fer el seu propi espai on compartir enregistraments de vídeo, com Metacafe.com, iFilm, Grouper i fins a 240 webs més. Fins on arribarà el fenomen? Potser no és més que un boom passatger que es dissoldrà amb el temps, o potser som davant de la futura forma de consumir televisió. www.youtube.com

1 6 reportatge

www.deria.net

“Els castells són una bogeria molt interessant” El Wolfgang Holz és alemany i forma part dels Castellers de Vilafranca. L’hem acompanyat durant una jornada castellera per a què ens expliqui què hi ha fa fent castells.

Definitivament, els castells estan traspassant fronteres.

Jornada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Com sempre, s’espera una jornada espectacular i la plaça està plena de gom a gom. Entre la multitud es poden distingir perfectament els colors de les camises de les quatre colles participants: el vermell de la Jove i la Vella de Valls, el malva dels Minyons de Terrassa i el verd dels anfitrions, els Castellers de Vilafranca.

Wolfgang Holz

L’ambient a la plaça de la Vila comença a ser de nerviosisme. Hi ha ganes que la cosa comenci. “La primera vegada que vaig veure fer un castell, se’m va posar la pell de gallina, com ara, vaja. Vaig flipar!”, comenta la Leti mentre comencen a sonar les gralles del primer castell. Ella és de Jérez de la Frontera i fa 6 anys que va venir a treballar a Vilafranca. Des d’aleshores intenta no perdre’s cap diada de Sant Fèlix perquè “l’ambient és increïble i sempre es fan castells molt bons”.

Mentre la Leti s’ho mira de lluny, el seu company de feina, el Wolfgang, sua la camisa verda com cap altre dia. És alemany i forma part dels Castellers de Vilafranca, una mica per atzar i una mica per curiositat: “La primera vegada que vaig veure un castell va ser en un hotel de Vilafranca, en una fotografia i vaig pensar que era una bogeria molt interessant (riu). Jo venia a fer una entrevista de feina i no sabia què era allò. No m’ho sabia imaginar”. Sis mesos després, va tornar per posar-se a treballar i per casualitats de la vida “en una festa, vaig conèixer el Fèlix Miret, un dels integrants més famosos dels Castellers de Vilafranca i en comentar-li la meva sorpresa en veure la foto del castell, em va animar a anar a veure els assajos”. Des d’aquell dia han

passat quatre anys o, el què és el mateix, fa quatre temporades que el Wolfgang ja forma part dels castellers. Ell ocupa un lloc a la pinya i des d’allà ha viscut les grans fites dels de la colla vilafranquina: “Els castells més difícils en què he participat són el 3 de 10 amb folre i manilles i la torre de 9 amb folre sense manilles, que vam fer per Sant Fèlix de l’any passat. El primer és molt difícil perquè pesa molt, és molt alt i hi participa molta gent, i el segon perquè també és molt alt i no té el suport de les manilles”. Tot i l’esforç reconeix que “quan acabes de fer el castell i et passa el mal a les espatlles, l’alegria que sents és increïble, et sents molt orgullós”.

Sant Fèlix es considera una de les diades més importants de la temporada de castells i encara ho és més per a la colla de casa, els Castellers de Vilafranca. El Wolfgang reconeix que “la diada que més m’agrada és la de Sant Fèlix i tota la festa major de Vilafranca en general perquè estàs envoltat del teu públic, tot és molt més intens”. Pel que fa a la rivalitat entre colles ell considera que “a vegades la gent s’ho hauria de prendre amb més calma. Hi ha gent que la rivalitat se la pren massa seriosament. De fet, al principi, com que no entenia gaire el català, no m’enterava de res, però ara que ja l’entenc, crec que algunes persones s’ho haurien d’agafar tot amb una mica més d’humor”. En aquestes

quatre temporades, en Wolfgang ha viscut alguns canvis importants en el món casteller, com la instauració del casc per als nens: “A la colla hi ha opinions a favor i en contra. Jo per la meva part, crec que és bo, però hauria de ser totalment voluntari”; això sí, “si tingués un fill i volgués ser casteller, m’agradaria que el portés”.

L’última ronda s’acaba i la jornada ha estat una de les més espectaculars de la història.

Les quatre colles han fet un gran paper, però els Castellers de Vilafranca s’han emportat tots els honors en carregar el 3 de 10 amb folre i manilles. L’alegria és absoluta i la cara del Wolfgang irradia felicitat i alegria. La cosa no podia anar a millor!

Un casteller d’Alemanya Tal i com explica el Wolfgang: “A Alemanya els castells no són gaire coneguts però sempre que algú em ve a veure, els porto a veure els assajos i els explico com funciona”. La sorpresa sol ser majúscula i els comentaris solen ser que “Estem bojos. La veritat és que queden molt impressinats!”.

Nascut a Kempten, el Wolfgang s’ha integrat perfectament a la vida de Catalunya. “La cosa que més m’agrada és la situació en què es troba: hi ha mar, hi ha muntanya, tens Barcelona aquí mateix… Són estils de vida molt diferents concentrats en poc espai. Està molt bé!”. Tot i això, sempre hi ha punts negatius com “Els peatges! Són horrorosos! Tampoc m’agrada gaire el fet que hi ha una gran concentració urbanística i de gent a la zona de la costa”.

Anna Salarich, anna@edicat.net

fp

sxc.hu

www.deria.net

17.

Formació professional també a distància

La tecnologia de la informació cada dia

dubtes, els altres orienten i fan un segui-

posa les coses més fàcils als estudiants.

ment individualitzat de l’estudiant.

Explotació de sistemes informàtics

marxa la formació professional a distàn-

en procés d’instauració, per la qual cosa

cia. Què significa això? Doncs que mit-

l’oferta de cursos encara és limitada.

jançant Internet l’estudiant podrà rebre

S’ofereixen dos cicles formatius de grau

materials i documents a casa, lliurar tre-

mitjà: “Equips electrònics de consum” i

balls i trobar recursos educatius. A més,

“Explotació de sistemes informàtics”.

la interactivitat del mitjà posa en con-

També s’ofereixen dos cicles formatius de

tacte tota la comunitat educativa, la qual

grau superior: “Educació infantil” i “Gestió

cosa permet resoldre dubtes conjunta-

comercial i màrqueting”. Si t’atrau ser un

ment i posar idees en comú amb altres

professional d’aquests àmbits, ara pots fer

estudiants i professors. En definitiva, per-

els cursos on-line amb tots els avantatges.

Equips electrònics de consum

sxc.hu

La formació professional a distància està

sxc.hu

sitat a distància, ara també es posa en

sxc.hu

Si fa quatre dies es va implantar la univer-

met fer els cursos de forma no presencial, totalment on-line.

sxc.hu

Educació infantil

Els CD’S, les webs i els dossiers substitueixen la pissarra. El material està espe-

Gestió comercial i màrqueting

cialment dissenyat per a aquesta modalitat formativa i s’ajusta a les necessitats de l’estudiant que estudia fora de les aules.

Un altre avantatge és que l’alumne pot dedicar-se a fer la feina les hores que ell esculli. El fet de tenir el material a mà fa que pugui combinar els estudis amb una

Requisits d’accés als cicles formatius de grau mitjà:

Requisits d’accés als cicles formatius de grau superior:

- Títol de graduat en ESO - Títol de FP1 o equivalent - Tenir aprovat el 2n de BUP - Títol de BUP - Títol de batxillerat LOGSE - Títol d’un altre cicle formatiu de grau mitjà - Títol d’un cicle formatiu de grau superior - Diplomatura o llicenciatura universitària, o equivalent - Tenir superada la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà

- Títol de batxillerat LOGSE - Haver superat el COU o el PREU - Títol de FP2 o equivalent - Títol d’un altre cicle formatiu de grau superior - Diplomatura o llicenciatura universitària, o equivalent - Tenir superada la prova d’accés als cicles formatius de grau superior

altra feina o ocupació. Ell s’organitza i ell disposa del temps com considera millor.

El més sorprenent de l’ensenyament a disque coordina el curs, però tot i no estar allà físicament, està sempre accessible a través de l’ordinador. Cada alumne tindrà professors i tutors que l’ajudaran al llarg de tot el procés d’aprenentatge. Uns s’encarreguen de la docència dels crèdits i de resoldre

sxc.hu

tància és que a penes es veu el professor

Més informació: www.gencat.cat Amb la col·laboració de:

18 boca a boca

www.deria.net

Anna Sanahuja, directora del CosmoCaixa:

“El CosmoCaixa és un referent tant a Europa com als Estats Units” El CosmoCaixa és el millor museu europeu de l’any 2006, així ho ha decidit recentment l’European of the Year Awards, que l’ha premiat per l’esforç d’apropar la ciència al gran públic. Després de dos anys de vida, ha acollit dos milions i mig de visites i ha ofert un munt d’activitats i exposicions que van molt més enllà de la simple mostra d’objectes.

Un dels motius pels quals us han donat el premi és pel “canvi radical en la manera de concebre els museus de la ciència”.

Què significa això?

Durant els anys 80 els museus de la ciència consistien en mòduls interactius, és a dir, màquines que es feien funcionar per observar fenòmens que normalment eren físics. Als anys 90 es va introduir la biologia als museus, era molt difícil d’interactuar-hi i es va fer necessària la interdisciplina.

Es van unir les sales d’òptica, de física i de mecànica per explicar fenòmens biològics.

Avui la museologia ha integrat totes les disciplines. El CosmoCaixa és un conjunt de realitat concentrada. Ensenyem un tros de natura, una peça real o un ésser viu que ens expliqui algun fenomen. El mòdul interactiu queda relegat per la peça.

“El CosmoCaixa és un conjunt de realitat concentrada” Pots posar un exemple de peça que expliqui un fenomen?

El mur geològic, per exemple. Tenim una peça de terra real, és a dir, hem tallat una part del subsòl a Súria i podem observar que hi ha un plegament. Doncs al costat hi ha un mòdul interactiu que en temps real reprodueix el fenomen de plegament real que es veu al mur. S’ha agafat una peça real per explicar un fenomen.

La idea d’un museu com un espai amb vitrines i etiquetes s’ha acabat?

Sí, aquesta és la idea. Quan vam tenir els dinosaures, peces reals de Brussel·les, allà

estaven en una vitrina, perquè és la col·lecció de dinosaures completa més important del món. Aquí vam fer un recorregut perquè la gent passegés entre ells, els belgues ens deien que era inviable i ens demanaven de posar videocàmeres per vigilar-los cada dia. Els hem tingut dos anys i tot perfecte. No és el mateix que veure’ls darrera d’una vitrina.

Una acceptació tan gran de públic, 2,400.000 visitants en 2 anys, s’aconsegueix invitant a participar?

Els primers dies va ser una bogeria, tenim el rècord de 21.000 persones en un

dia. Al principi es va sumar la gran expectativa de la inauguració amb els 4 mesos de gratuïtat. Estem contents perquè la satisfacció és elevada, la gent el troba millor del que s’esperava, segons les nostres enquestes. Ara hem de mantenir aquest ritme de visitants, que supera el del Tibidabo.

Llavors, la ciència sí que interessa?

Jo crec que interessa. Cada vegada ens envolta més, però no sé si és assequible.

Hi ha persones que senten que no és per a elles i no saben si ho entendran. Si vas a una exposició d’art pots dir si una cosa t’agrada o no, un museu de ciència hauria de ser el mateix, només cal que la gent tingui interès i s’interessi per saber. S’hauria de perdre la sensació que no s’entendrà res. Cal fer-la assequible i amable, hem de recuperar el perfil de públic totalment divers dels primers quatre mesos de gratuïtat. L’evolució de la vida, com els animals van sortir de l’aigua, com es va descobrir el foc, què és el nostre planeta... això interessa a la gent.

Per tal de captar l’atenció feu moltes activitats.

Sí, ens fem la competència a nosaltres mateixos. Volem que les activitats siguin rotatives, que canviïn cada trimestre, per fidelitzar el públic que ve més d’una vegada a l’any. Celebrem el dia del medi ambient, celebrem el solstici... i fem activitats relacionades. El 22 i 23 de setembre fem “Nits de telescopi”, una altra activitat molt ben rebuda és el “Concurs de contes de ciència”.

El 4 d’octubre vau inaugurar “Einstein 1905”, l’antic director Jorge Wagensberg va dir que seria “la millor exposició” que heu fet mai, va ser així? És la millor exposició en el sentit que la teoria de la relativitat, la tesi i els 4 articles que va publicar, són difícils de fer assequibles i s’ha aconseguit explicar-los amb elements interactius i peces reals. Era un repte museogràfic important, normalment s’utilitzaven panells explicatius, però al CosmoCaixa hem fet un experiment per a cada article.

19.

Quins són els referents de Cosmocaixa?

Van ser en el seu moment l’Exploratory de San Francisco i els museus americans, que eren més interactius que els europeus. Després nosaltres vam posar les peces reals, vam incentivar l’interès per la divulgació sense seguir plans d’estudis. No hi ha massa referents a Europa, en aquest moment penso que el referent som nosaltres. Els americans mantenen uns museus infantilitzats. Aquí s’opta per a tots els públics, fins i tot ens pregunten què han de fer perquè no només vinguin nens. Tant a Europa com als Estats Units som referents Com és la relació amb els grups de recerca integrats en el propi Cosmocaixa?

Al museu es fa el que anomenem investigació museogràfica. Les peces que arriben a les nostres mans i que volem utilitzar per explicar alguna cosa són objecte d’estudi.

El cas més paradigmàtic va ser l’ambre.

Tenim una col·lecció de peces d’ambre molt important amb insectes incrustats de fa molts milers d’anys. Les hem investigat conjuntament amb la Institució Goeldi, de

Brasil, on hi ha els millors especialistes en insectes del món. Vam identificar espècies sense catalogar, vam reconstruir la història dels insectes fins que moren atrapats per la resina. I també ens va servir per explicar el mètode científic, és a dir, com s’observa la realitat, es formula una hipòtesi i es comprova a base d’error i correcció. A partir d’això han sortit moltes publicacions i investigacions.

Telm Borràs, telm@edicat.net

Foto: Per cortesia de la Fundació "la Caixa"

2 0 sexualitat

www.deria.net

^8_

GOQ

Ni en broma

sxc.hu

AMIGUES

FALDILLA

AMICS

SER JO

En Francesc i l’Emma surten junts des de fa un any i mig. Durant el primer any, en Francesc ha estat sempre encantador amb l’Emma, no han tingut problemes seriosos.

Però últimament en Francesc controla les trucades del mòbil de l’Emma, s’enfada si ella parla amb els seus amics, li diu quina roba ha de posar-se i li parla malament davant d’altres persones. L’Emma no entén què li ha passat al Francesc ni perquè ni quan ha començat a actuar d’aquesta manera.

En el maltractament psicològic, l’agressor es comporta de diferents maneres per imposar el seu poder sobre la parella. Les conductes més freqüents i que poden ajudar a identificar un possible maltractador són: desqualificació, desvalorització i desautorització de la parella, control dels diners, intent de fer llàstima utilitzant com a xantatge emocional les amenaces de suïcidi i/o autolesió, comportament paternalista amb la parella com si aquest/a fos un/a nen/a petit/a, ridiculitzar i/o insultar la parella públicament o en privat....

El cas del Francesc i l’Emma és un cas molt freqüent a la societat actual. Aquest comportament per part del Francesc es pot considerar maltractament psicològic cap a l’Emma i sembla ser que es dóna no només entre parelles d’edat gran sinó també entre els més joves. Tot i la sensibilització dels mitjans de comunicació respecte la violència de gènere, i tot i conviure tots en una societat democràtica, lliure i respectuosa, encara milers de noies i dones viuen a la seva pròpia casa en un règim autoritari i intolerant per part d’un dictador al qual anomenen xicot, parella o marit.

Tots aquests tipus de comportament poden arribar a destruir l’autoestima de la víctima i reduir la confiança personal. A vegades, la víctima no n’és conscient i arriba a creure que mereix tot el que la parella li diu i li fa. El maltractador sol utilitzar insults, crítiques destructives, crits, menyspreus i tota una sèrie de comportaments verbals i no verbals que suposen una falta de respecte i d’estimació total cap a la parella.

No podem assegurar que el Francesc no hagi canviat en aquest últim any que ha sortit amb l’Emma però sí podem assegurar que, sovint, quan una persona està enamorada com era el cas de l’Emma, passa per alt petits detalls que deixen veure trets masclistes i/o de maltractament. Per tant, s’han de tenir els ulls ben oberts i no tolerar que es coaccioni la nostra llibertat ni el nostre espai personal.

A poc a poc, la societat està entenent el problema que suposa el maltractament psicològic i s’està fent molt més sensible cap a les víctimes que l’han patit o que el pateixen actualment. Aquest tipus de maltractament ha existit sempre però, com que no resulta físicament visible als ulls dels altres, sovint les persones no són conscients d’aquest i resten importància a un tipus de violència que deixa conseqüències tan greus com poden ser l’angoixa i l’ansietat, una autoestima molt baixa, tristesa, sentiments de culpabilitat, etc.

Aquestes relacions de parella no són sanes, la víctima crea a poc a poc una dependència del maltractador que fa cada vegada més difícil que la víctima pugui separar-se del seu agressor. El maltractament psicològic no sempre es pateix juntament amb la violència física. Per tal d’evitar qualsevol d’aquests tipus de maltractaments, s’ha de tenir ben present que aquestes conductes mai suposen estimar.

Estimar una altra persona no és menysprear-la, ignorar-la, insultar-la o fer-la sentir malament. Estimar és respectar l’altra persona, ajudar i donar suport quan faci falta, compartir coses, confiar en l’altre. Per tant, si es té això clar, no s’ha d’aguantar cap maltractament ni en broma!

Laura Cerdán Rubio , Psicòloga

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

tendències 2 1 .

www.deria.net

I tu, amb qui vas?

La barreja de cultures, d’idees, i la necessitat de canviar constanment està fent que cada vegada existeixin al carrer més estils a l’hora de vestir. Tanta roba i tants complements es poden barrejar de tal manera que del no res es pot crear una icona estilística. I sinó comprova només alguns dels estils que et pots trobar al carrer. I tu, amb qui vas?

Hippie Chic Molt semblant al Bohemian Chic, l’estil hippie té més proliferació de faldilles llargues o vestits florejats, de sandàlies sense taló, etc. Indispensables també són els collarets llargs, les arracades grans i els cinturons. És un estil força informal i que també et permet anar a la moda sense necessitat de gastar molts diners.

Casual Chic Aquest any la cosa va de barreges. L’estil Casual, en aquest cas, combina la roba més formal amb la més sexy i, com que se sol donar a les ciutats, també se l’anomena City Chic. Podríem dir que el que vol provocar el Casual és que la combinació de roba sembli informal dintre de les últimes tendències. Entre les peces indispensables, hi trobaríem els pantalons anomenats leggins combinats amb jerseis tres talles més grans o amb una minifaldilla.

Desgraciadament, però, aquest tipus de models afavoreixen a poca gent…

Retro Ja ho diuen que les modes sempre tornen. I res més enllà de la veritat perquè l’últim crit en roba és portar tot allò que va estar de moda fa dècades: minifaldilles, plataformes, pantalons Oxford, etc.

Bohemian Chic No s’ha de ser Sherlock Holmes per endevinar per on van els trets. L’estil Bohemian Chic consisteix en portar roba superposada, com pantalons i faldilles, i molts accessoris, com collarets, cinturons, braçalets, etc. i botes. La sort és que tot el que portis no cal que sigui de marca (cas contrari del Vintage o el Preppy), sinó que més aviat pot ser tot ben baratet.

L’únic fi és barrejar molts colors, textures i complements ètnics, molt de moda també.

Tomboy L’estil Tomboy és el més androgen de tots, ja que consisteix en utilitzar roba típica d’home per donarli tocs femenins. Dins l’armari d’una persona d’estil Tomboy hi trobaríem texans, camises a quadres, bambes, i accessoris com gorres i mocadors.

Preppy Si mai n’havíeu sentit parlar, pareu bé les orelles perquè aquest és un estil que va tenir molt d’èxit els anys setanta i principis dels 80, i després de passar a la història, ara torna a veure la llum amb més força que mai. Es defineix pels colors pastel, texans estripats, sabates amb punta rodona, faldilles llargues i poc escot. El Pretty sol donar una imatge de nen/nena bo/bona.

Sporty Com ja defieneix el nom per si sol, aquest estil és per a aquells que els agrada i se senten millor amb roba esportiva com bambes, pantalons esportius, shorts, samarretes, etc. Cada vegada podem veure més gent incorporant aquest estil de roba en el seu dia a dia i, la veritat, és que estan començant a crear escola.

Vintage En aquest cas, més que de roba vella, del que es tracta és de portar roba utilitzada combinada amb alguna altra peça que li doni un toc de modernitat. És a dir, que seria una barreja de l’estil retro, per allò de portar roba de, com a mínim, deu anys d’antiguitat, amb el més fashion que podem trobar en aquests moments a les botigues.

22 cultura

www.deria.net

octubre

2006

da n e g A Festa del Porc Festa

i la Cervesa

30 de setembre i 1 d’octubre.

Manlleu Fira

II Saló Internacional de la Xocolata Del 19 al 22 octubre.

Barcelona Musica

V Cicle Anna Ricci, de nosaltres a vosaltres Del 10 d’octubre al 17 de novembre Barcelona Conferència

Conferència“Picasso i Catalunya” 19 d’octubre Vic Exposició

Exposició “14 d’abril de 1031. 75è aniversari de la proclamació de la II República” Fins el 31 de desembre Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Festes

Fires de Sant Narcís Del 27 d’octubre al 5 de novembre Girona

DESTACAT

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CATALUNYA Del 6 al 15 d’octubre de 2006. Sitges.

La 39ª edició del Festival de Sitges tindrà lloc aquest mes d’octubre amb la figura de David Lynch com a tema principal. El motiu no és altre que celebrar els 20 anys de l’estrena, al propi festival, del seu film: Terciopelo azul. Per aquest motiu, a més d’una retrospectiva completa a la seva carrera cinematogràfica, es presentarà una àmplia varietat de l’obra de Lynch com còmics, pintures, videoclips, sèries de televisió, Internet, exposicions… El Festival Internacional de Cinema de Catalunya obrirà l’edició d’enguany amb l’estrena d’El Laberinto del Fauno, del director mexicà Guillermo del Toro, però es podran veure moltes més propostes. La Secció Oficial Fantàstic estarà marcada per diferents línies de contingut com el cinema europeu, el cinema oriental, l’animació, els títols nacionals i el gènere fantàstic per a la televisió. Pel que fa a l’Oficial Première, presentarà fora de competició grans produccions d’imminent estrena com The Wicker Man, de Neil Labute; A Scanner Darkly, de Richard Linklater o l’espanyola La Caja Kovak, de Daniel Monzón. Noves Visions continuarà indagant en aquelles pel·lícules de gènere fantàstic que utilitzen nous formats i narratives molt arriscades. Com cada any, les produccions catalanes també tindran el seu protagonisme a la Catalan Focus, on es podran veure les millors i més recents creacions audiovisuals de la nostra terra. Enguany, els reconeixements del festival per la seva dedicació al gènere fantàstic seran per a Alejandro Jodorowsky i Kiyoshi Kurosawa. Paral·lelament a tot el que es pugui veure a les sales de cinema, també se celebrarà la tercera edició de la Sitges Sales Office, punt de trobada de la indústria on es mostra a l’exterior les produccions recents de l’audiovisual català i de les distribuïdores nacionals. www.cinemasitges.com

participa 2 3 .

SA N DA E r el D ida als l L o A ns on i co fessi e tinr a.

ON e s I ro qu ix n . AC ras cré r als p any en u r 6 e u ue e d e 0 g T a p s N n ’ T e q ’e Un A ER re.

CA gan al com ció d tòpic sos. ls b S A b u T t am ner l’edi el ST tuo it a AN IN A d’oc ssa lic ge narà amb ts vis an un . El DE D a r L 8 r en s’h ors Ter púb me ca NS IVA ASS re al a a er al s’ano e tren movim que les Fl seus b E i b r p T r a de i T S RR em a a tant com tal d es is, j els ió ans nsa, a és per erfect espa ercat art d rmac FE TE e set d s p M a p fo tre al, art da ls en el T de la La Qu rincip ossos ió de a i el à bon i a la l nos DE l 29 d d c ó p r , c , a s a i De

ap a’06 àtic iem plia rras dica etc. da, mble dic ta e n el m dans tem re ve s l’am xa Te a de ors, vega ura e ecr a é p ix ad a ss ai qu n e ns roj fig La tame re. Te a e a sem dició ral C Terra s cre rimer ghe, els p dos m e u u r d p s o e e t o H ’un ns, u ce gèn at c dan sta Cul a d e no Per a d e nd s del l’ed le de ’aqu entre Dan sa, d ògic. aimu líder Tald el se d n e c , e à R C r g a d a r t a d e ,i a de r n ’06, i d ect eta el al nni la d ed nta esp a nov cintes acion ó de ma p ència e Mo ncesa rese ansa ’un d altr es re Intern difusi rogra a pres athild a fra que p Tens dir d s p l r l c l t au n e M l r a a tiva a l ciós r de ea; da n tu ió d rà g la! i Fes orços ambi gaud urop r a la orige ebrac pod Font. e ’ esf b un odrà ansa ts pe afs d la cel é, es Núria b p d am s es e la essan reògr urant tam t per ï paí tica d inter s i co m. D gògic ondu t u c a l à s e d m mé èrpr e So pe nsa tes es int ctacl més eoda om c d jov espe marc de vi sica. u l u a o n s de ram lam din prog sade a nou w.c ww

ó aci und ubre F t er e la oc i d uest ada p a n i oc d’aq sari r un s atr e de l p partir comi vol s ar a e T .

8 b A , , 2 a 5 n c on m C 0 ÓN 6 al , a enten re mó er llo vol d , un ’ a TA n 0 S t O M 0 al rim c, hie elo res DE arc ca, p 5. Un : en p on llo ograp onsoAK RE de 2 B M T re de ran o’0 ics seg hot a c e nia ona F amak s bàs i, en la P a, s’h n altr à BA ALoctub r o la Z ó B ctiu ia e U és ri i n mp s d stò 05. e UNl 4 d’ na. nte rci de posic s obj porà caine s d’hi ako’ tes m e o s C x m De celo ra onso , l’e x do ntem Afri any Ba opo os d r ultu del C gener guei a co tres b sis ent. es pr mes ica. a C n m n e l s B e i de ers rica nco , am mo de sat fílm e d ya ntr talun mes stra p fia af s Re l que s del afies ls pas sa i , que e C El xa Ca ròxim a mo togra de Le ienna stique otogr loc e impre ntres de l o i Ca s el p rós. L la fo ncia itat b s artí 330 f tenir tació Renc ional, a i c à n a n i e i n c t b s s t a f i Su ació por eriod s ci ’une e v ume e Le erna ”) i u Pep oxim la im de p gran ció d 5, qu doc als d l, int món mes i e 0 apr èixer iment de les selec el 20 m de senc entra altre ors, t n o n s c t d n a c co eve un ’una ició ixí tes e ició a “U n au esd t com sta d e l’ed bre, a spec xpos el tem des e n lida n, co nts d sem els a na e y és entra e u mó ressa e i d gueix nt d’ st an es, c r e e a t ue iqu s b t l n q i em ctura l vo iu (a ogràf v o n tru n a etit on s L’e rticule comp ons m i s’a àcter secc car ie de . sèr aïsos g p .or o cb c c w. ww

7.

00 2 de er n ge

Col . lectiu d , Iniciatives Juvenils Contra l , Atur de Lleida A vegades trobar una feina no és fàcil, sobretot si no es té la formació o educació apropiades. Per tal d’ajudar els joves de Lleida amb més dificultats, el CIJCA posa tots els seus esforços. Ofereixen orientació a joves que no saben com inserir-se al món laboral i formació als que la necessiten. Tenen projectes de formació en perruqueria, soldadura, hosteleria i altres. Si t’interessa participar amb ells, en el centre obert trobaràs tallers d’activitats manuals, sessions de cine, karaokes, mediateca, ping-pongs, futbolins... i pel mes d’octubre es prepara la castanyada! Els trobaràs a diversos espais com “El Mercat” i “El Trampolí” a Lleida, i “L’espàtula” a Cervera. Si tens ganes de col·laborar-hi, contacta amb ells! www.fundaciojovent.org

, Colla Jove de Dolcainers Tortosa Estàs familiaritzat amb la dolçaina? És un instrument de vent i de fusta amb un so molt viu i penetrant que es pot sentir a les festes populars catalanes quan les colles de músics passen fent-les tocar amb força.

La colla de Tortosa és una de les responsables d’animar d’aquesta manera l’ambient a les Terres de l’Ebre. Ells et conviden a aprendre a tocar la dolçaina o el timbal, dos dels instruments més tradicionals del folklore català, i a participar en festes majors, balls de gegants i trobades de dolçainers. També pots participar amb els abanderats de la colla que, vestits com en el Renaixement, fan un espectacle amb banderes inspirat en les utilitzades antigament per organitzar la defensa de la ciutat. Informa’t de les seves activitats a la seva web. www.collajovetortosa.org

, Joves de l USOC Estàs immers en el món laboral o hi estaràs en breu? Coneixes els teus drets? Potser hauries de pensar en afiliar-te a La Unió Sindical Obrera de Catalunya, que és la tercera força sindical del país. Tenen una secció jove on et poden informar sobre habitatge social, cooperativisme, ensenyament, associacions i voluntariat, i també proporcionen formació sindical bàsica.

Això sense oblidar que en ocasions els treballadors es troben amb problemes laborals que poden tenir solucions sindicals abans que jurídiques, per això una consulta a la USOC pot clarificar els problemes abans de recórrer a un advocat. Són molts els seus àmbits d’actuació: immigració, dones, joventut, jubilats, etc. Busca el teu a la web. www.usoc.es

w w w .p uenntcj.acta.cta t / jo v e n t u t Si vols més informació sobre associacions w w w .g a r x a jo v e .n e t juvenils, entra al bloc Punt_J, al Portal Jove o w w w .x a xarxajove.net