Secundèria 120

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

número

120

desembre 2007 - any 13 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

NIVALIA

Bizarre,

Difícil d’oblidar

Gaudeix de Nivalia I Coneix totes les llegendes urbanes

Busca’ns a NIVALIA PARTICIPA I GUANYA www.deria.cat

www.deria.cat

Veritat o mentida?

A vegades, allò que sembla una cosa evident, inamovible, inqüestionable, resulta ser fals, enganyós i, encara que semblava impossible, irreal. Els rumors i els tòpics, en són bons exemples, d’això. Per aquest motiu, hem de qüestionar-nos cada esdeveniment, cada situació, cada sentiment. Hem de reinventar les nostres veritats per, al final, si cal, tornar a creure en les antigues.

Imatge: sxc.hu(Israel Papillon)

l’editorial

02 nosaltres

No patiu. Si a vegades és difícil diferenciar entre què és real i què és fantàstic, sempre podem refugiar-nos en una de les veritats més absolutes: la música. En aquest sentit, ens hem trobat amb el grup Bizarre, creadors, entre d’altres, de la cançó “Difícil d’oblidar”. Perquè, i aquesta és una de les gràcies de tota proposta artística, somiar és una de les formes més reals d’experiència vital.

Aquest mes de fred, Secundèria ha volgut oferirvos, com a tema del mes, un reportatge sobre les llegendes urbanes. Qui no n’ha escoltat mai alguna?

Qui no ha tingut por, en alguna ocasió, de coses que havia escoltat a amics, família o coneguts i que, si ho pensem racionalment, no tenen cap sentit. I és que diuen que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. Aquesta és la nostra feina, el nostre treball. Si volem ser conscients d’allò que som, de les nostres conviccions, hem de ser capaços de saber què és veritat i què és mentida, ho diguin un cop, dues o un milió de vegades.

No és fàcil però si estem atents, i som fidels al nostre criteri, serem més lliures per decidir quines són les nostres veritats i, per tant, els nostres valors.

DESEMBRE 2007

120

nosaltres altaveu 02 04 veritat o mentida Gerard Quintana

joventut convidats 05 06 nou carnet jove bizarre

boca a boca 08 josep ritort, presi-

tema del 10 mes llegendes urbanes

món viu 16 tornar a les coves

columna d’en agenda de 17 guia jove 18 19 especial neu cultura pau vidal desembre 2007 a l’ave van mal da-

dent de l’acpg

reportatge 12 passió per la xocolata

fp sexe 13 14 boscos, paisatges va de sexe i parcs

mans unides 15 conscienciar-se jugant

des, o mal datades?

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Montse San Agustín, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

SUBSBRIPCIÓ 1 euro

Tiratge: 54.300

04 altaveu

www.deria.cat

www.enderrock.com

Marc Parrot Interferència Amb el seu segon disc en català, Marc Parrot torna a obrir la finestra al seu univers particular. Parrot fila prim en les seves lletres, joies que tant poden donar pau, com Ara que estic mort, com electrificar cada porus i neurona amb els seus Cinc caps atenció al directe, la posada a escena tampoc no té pèrdua.

Cançons bones per sobreviure a les “interferències” de l’existència.

Helena M. Alegret

Gerard Quintana,

amb el cap fora de la closca Després de Senyals de fum (2003), Les claus de sal (2004) i Per un tros de cel (2005), tots editats per Música Global , Gerard Quintana presenta el seu últim viatge: Treu banya.

A grans trets, quin és el conte del Treu banya?

Si a Les claus de sal la portada era un cargol de mar, i era un disc molt cap endins, de sensibilitat, ara volia que el cargol sortís a fora i fes una mirada a l’exterior. Amb la pretensió no de fer un viatge amb un fil argumental, sinó deixar córrer aquest cargol i deixar-lo mirar, a través de la distància d’una bèstia que és bàsica, que té un ritme i un tempo propis, amb la casa a coll sempre.

El disc té quatre parts i un epíleg...

Hi ha moltes coses que es divideixen en quatre parts, la vida mateixa (infantesa, joventut, maduresa i senectut), les estacions... El disc té el mateix esperit. El principi és de matí, primavera; la segona part

és al migdia, l’estiu o la llum; la tercera té la maduresa, però alhora els temes són més compromesos, i la quarta part, que és més fosca, acaba amb el Bola nocturna , de Perejaume. Sense voler ser evident, a la primera cançó comença el dia, i l’última és la nit. El disc, però, tindrà moltes més lectures implícites. I l’epíleg és Treu banya, una mena de faula.

Cantes “Quan la música és falsa, és negoci només”. Algun cop has sentit que la teva música fos només negoci?

No, més aviat parlo d’una mirada enfora.

A la música, hi poso quasi la vida no diré tota, per no fer-ho dramàtic, perquè no separo la feina de la vida. La música que queda fora són les Operacions Triunfos i totes aquelles coses basades només en la propaganda a través dels mitjans públics i privats. Molts músics, en lloc de sortir a fer la seva cançó amb sinceritat a un programa de la tele, han de sortir fent playback. Són programes que s’estan fent aquí mateix a la nostra televisió, on

et fan sortir a interpretar una cançó que no és teva i formar part d’un show, o a actuar de bufó...

Com tu al “Mania” amb Mazoni cantant “Pretty Woman”?

Exacte! La sensació és aquesta. Més que haver-me sentit jo mateix, en algun moment forces la màquina. Tot i que et dius, per tal conformar-te: És amb el Mazoni, que em cau bé i hi ha bon rotllo, però no és el que triaria. És el que et trobes. Cagum l’hòstia! És que més enllà dels programes a les tantes de la nit, no hi pot haver alguna cosa feta amb gust, amb un mínim de sinceritat... Cada cop hi ha més capital humà, més diversitat i qualitat.

No caldria fer-lo de dues hores, però... a TV3! La música ha de ser més que un article de col·leccionista, ha de conviure més amb tot, penso que és possible, al carrer passa i a la vida passa.

Helena M. Alegret.

Fotos per Juan Miguel Morales

Teràpia de Shock Teràpia de Shock Són molt joves, entre 14 i 18 anys, però tenen una qualitat i maduresa musical prematures. El seu debut discogràfic té la malenconia de “La soledat” i desencadena les penes a “La taverna”, amb aires de Dover i un primer déjà-vu amb Lax’n’Busto. Temes com “La nit al bar” respiren del punk-pop dels Green Day. Tanquen el disc amb “Sense tu”, el hit amb què van guanyar el premi al Concurs de Cançó de Salitja.

Elisenda Soriguera

Cabo San Roque Música a màquina Començar un disc amb un tema de més de vuit minuts i que això no el faci treure del reproductor té el seu mèrit. Música a màquina (no hi ha cap veu) sorgeix d’instruments de confecció pròpia com la rentadora: el fons i font d’inspiració que ha bastit el tercer disc del grup barceloní. Cabo San Roque ha aconseguit mantenir la navegació del seu vaixell, i si l’enfonsen, que ho fan, és perquè volen.

Helena M. Alegret

joventut 05

www.deria.cat

Nou carnet jove 6.000 avantatges per a tu

El nou Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya està preparat i ja pots demanar-lo a qualsevol de les oficines de “La Caixa”. La Secretaria de Joventut, a través de l’Agència Catalana de la Joventut, posa a l’abast dels seus 500.000 titulars milers d’avantatges en més de 40 països europeus i sobretot, la possibilitat de participar per fer del Carnet una eina cada cop millor. Utilitza’l i treu-ne el màxim profit!

existents i n’incorpora 1.000 de nous millorant la distribució territorials dels mateixos i prioritzant el àmbits que els titulars valoraren en l’estudi d’opinió realitzat l’any 2006: la cultura (museus, sales de música, cinema...), la formació (especialment en cursos d’idiomes), l’esport (activitats esportives, d’aventura i material esportiu) i el lleure. També s’han ampliat en àmbits com el turisme, la salut...

Assegurança gratuïta d’assistència en viatges internacionals:

El Programa Connecta’t del Carnet Jove t’ofereix la possibilitat d’anar més enllà dels avantatges i descomptes.

Et proposa una sèrie d’iniciatives orientades a potenciar el vessant social i cultural i aposta per a què siguis una peça activa del Carnet. Pots participar-hi a través de convocatòries de concursos fotogràfics, de disseny, de cinema, de ràdio... o a través del compromís solidari que els titulars del Carnet tenim amb un projecte a Etiòpia.

Si ets titular del Carnet Jove, et beneficiaràs d’una assistència en viatges internacionals (sempre que aquests no superin els 90 dies).

6.000 avantatges al teu abast: Amb el nou carnet Carnet Jove, rebràs la Guia d’Avantatges que actualitza els 5.000 avantatges ja

COM ES POT ACCEDIR AL NOU CARNET JOVE Titulars actuals Si ets titular i vols substituir el teu plàstic pel nou, des de l’1 de novembre del 2007 fins l’1 de gener del 2008, ho pots fer per correu o a través de les oficines de “la Caixa”, i rebràs dos obsequis: - Nova Guia d’Avantatges - Val de descompte especial per a Port Aventura amb un descompte de 27 € No titulars

Programa Connecta’t:

Ampliació del límit d’edat dels 25 als 29 anys A partir d’ara, el Carnet Jove ofereix també els seus serveis als joves de fins a 29 anys, que poden beneficiarse de quasi la totalitat dels seus avantatges. En l’àmbit europeu, però, aquesta ampliació serà progressiva.

Les darreres novetats i propostes al nou web: www.carnetjove.cat Aquest nou web, et permetrà que puguis estar informat de tots els avantatges de forma totalment actualitzada: els permanents (a Catalunya i a Europa) amb els seus canvis i els temporals que es van afegint constantment, així com les propostes del programa Connecta’t.

Si t’adhereixes ara amb el sistema de renovació automàtica, pots fer-te el Carnet Jove i no pagar la quota fins el 2008. També podràs accedir a la nova Guia d’Avantatges i al descompte especial de Port Aventura.

Més informació:

www.jove.cat i www.carnetjove.cat

06 convidats

www.deria.cat

Bizarre, musics

“La formació actual del grup és el resultat de moltes casualitats” Aquest grup de Blanes ha entrat fort al mercat discogràfic. Dues veus que encaixen a la perfecció. La Meri transmet delicadesa, innocència, la bellesa de la veu d’un àngel. El Javier aporta la melodia potent, l’essència de Bizarre, la barreja de sensacions. Una proposta acompanyada amb la música d’uns científics convertits en investigadors de la passió, el desamor i la nostàlgia.

- Com neix el grup?

Javier García: Cadascú de nosaltres per separat havia anat fent les seves coses en música, però és al 2003 quan es consolida Bizarre amb la formació actual.

Al principi, érem només l’Alfonso i jo, i fèiem música tecno. Després, s’hi van anar afegint en Jordi a la guitarra, l’Àlex al baix i la Meri, inicialment, com a segona veu.

Jordi Bonastre: Llavors va venir el nostre primer concert important, a la sala Razzmatazz de Barcelona i vam contactar amb en Billy, que des d’aleshores ha estat el nostre bateria.

Meritxell Marín: La veritat és que la formació actual del grup és el resultat de moltes casualitats. Som gent amb per-

sonalitats i maneres de viure molt diferents i Bizarre avui no es podria entendre sense l’aportació dels sis membres.

- Molta gent es pregunta què significa bizarre.

Javier: Com que cantàvem en anglès, i fèiem una música una mica estranya, entre tecno, pop i rock, un amic nostre ens va proposar el nom de Bizarre.

Meri: Bizarre és una paraula d’origen francès, que no es llegeix tal com s’escriu, i això ha derivat en què la gent ens acabi coneixent per la pronunciació espanyola o catalana. Nosaltres l’hem feta nostra... i amb el temps s’ha tornat el nostre segell d’identitat.

Javier: “a més, les cançons en català han tingut una gran acceptació”

- Després de l’anglès, us passeu al castellà i, una vegada publicat el disc, feu, amb gran èxit, les versions en català “Difícil d’oblidar” i “No escoltes mai”. Quina és la vostra llengua preferida per cantar?

Jordi: Per a nosaltres, la llengua no és un problema. Al contrari. De fet, hem fet versions en anglès i italià, fins i tot.

Javier: Sí, a més les cançons en català han tingut una gran acceptació. I, naturalment, ens fa molta il·lusió. Molt probablement en continuarem fent més.

Meri: Som dels que creiem que una bona cançó agrada independentment de la llengua en què es canti.

- Es por dir que feu pop, rock, tecno... És difícil definir-vos. A quin grup s’assembla Bizarre?

Jordi: És molt difícil. L’ideal seria que no ens assembléssim a cap cosa que es pugui escoltar al mercat, tot i que és inevitable que acabis tenint coses de l’un o de l’altre.

Javier: Jo crec que si agafes a U2, li afegeixes també una veu de noia, el toc electrònic de Keane i Depeche Mode, una mica de guitarres de Coldplay i uns tocs grunge de Nirvana, i ho barreges tot, surt la música de Bizarre.

Meri: La veritat és que és complicat. Potser el més curiós de tot és que entre els membres del grup hi ha gustos musicals molt diferents i això produeix més varietat en les cançons.

- Una veu femenina i una veu masculina. És difícil tenir dues veus protagonistes?

Javier: La veritat és que, a priori, ens semblava molt difícil. Nosaltres estàvem acostumats només a una veu principal, i així és com vam començar.

Més tard, vam conèixer la Meri que s’encarregava de les segones veus, però vam veure que la seva veu podia ser principal també.

Jordi: Sí, la pròpia inèrcia ens va portar a tenir les dues veus. I crec que una de les gràcies del grup és com es complementen.

07 Jordi: “La pròpia inèrcia ens va portar a tenir les dues veus”

- El disc ha estat produït per Micky Forteza, el mateix productor del disc Adelantado de Jarabe de Palo. Com és el treball amb el productor?

Jordi: Home, la diferència és molt gran.

Nosaltres no estàvem acostumats a treballar amb ningú més, i al principi xoca molt.

Meri: En Micky deixa la pell en cada projecte que fa, és una persona molt compromesa.

Javier: La cosa que més ens va sobtar d’ell era que ens proposava petits canvis en els arranjaments que potser nosaltres no vèiem clars al principi, però la majoria de vegades al final encertava i les cançons creixien. Té molta experiència. Et poses a la mà d’un professional, i es nota.

- I com vau arribar a enregistrar el disc?

Vau enviar maquetes a totes les discogràfiques?

Javier: La veritat és que no. Ens vam assabentar d’un concurs de maquetes dels 40 Principales a Girona, i ens hi vam presentar. I vam guanyar el concurs!

Jordi: Sí, llavors ells mateixos ens van animar a entregar la maqueta a la gent de Música Global, que també són de Girona, i vam acabar fitxant per a ells.

- La majoria del grup sou gent de ciències. Hi ha un físic, un matemàtic, un delineant i un enginyer. És casualitat o precisament per això us vau conèixer?

Javier: Jo diria que no és casualitat.

Jordi: Sí, és per l’ambient per on ens movíem. Era fàcil trobar-nos.

- Youtube, com a molts grups, us ha servit per promocionar-vos. Quan vau penjar el vídeo “Sé” vau pensar que el podrien veure més de 80.000 persones?

Javier: Uf! I tant que no! Esperàvem que el veiessin com a molt 10 o 15 amics (riuen).

Jordi: No t’ho esperes mai. És increïble el que ha passat amb Youtube. Cada dia

creix el número de gent que veu el vídeo, el comenta, ho enllaça...

- Fa poc vau composar l’himne del Club Hoquei Blanes, la vostra ciutat. Com va sorgir aquest encàrrec i com ha estat el procés de creació?

Jordi: Pedro Hormigo, un amic que coneix molt el club, va tenir la idea. Ell va fer la lletra i nosaltres hi vam posar la música.

Javier: Sí, tot plegat va ser increïble! Fa tres mesos va tenir lloc la Tarradellas Cup, un torneig internacional amb les seleccions més importants del món, i entre elles la catalana. Quan es van situar tots els jugadors del Blanes en fila i va començar a sonar l’himne amb què havíem estat treballant tot aquell temps...

Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: J.M.Morales

Tal com raja Nom del grup: Bizarre Lloc i data de naixement: Blanes, 2003.

Algú a qui admireu: Kurt Cobain, U2, Fito, Depeche Mode, Queen, Pat Metheny...

Un concert que recordeu especialment: El del Hard Rock Cafè de Barcelona.

I una cançó: Sé, que és la que ens ha donat a conèixer i ens ha obert més portes.

On us agradaria tocar: Home... posats a somiar... el Palau Sant Jordi.

Un somni que us quedi per complir: Tots. Estem encara al principi. Ja hem gravat un disc però ens queden moltes coses a fer. Si ets inconformista, aniràs creant-te contínuament nous reptes i nous somnis

08 boca a boca

www.deria.cat

Josep Ritort, President de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta

“La premsa gratuïta és el gran fenomen comunicatiu en català” “El 2008 serà l’any dels mitjans digitals de l’ACPG, és la nostra gran oportunitat com a empreses de comunicació i com a associació”, afirma Ritort Quins objectius té la nova junta de l’ACPG? La nova junta té uns objectius clars i compartits en un sector en creixement. Actualment, a Catalunya, la gran expansió de la premsa gratuïta és un cas únic a Europa, com vam constatar a les Segones Jornades Internacionals de la Premsa Gratuïta, i l’ACPG és l’associació d’empresaris de premsa solvents i d’èxit de lectors.

Per tot això, els grans reptes de la nova junta són continuar creixent en nombre d’associats, equiparar els gratuïts amb la premsa de pagament, portar a terme les Terceres Jornades i aprofitar Internet com una gran oportunitat per a la premsa gratuïta. Per complir tots aquests reptes, tenim una junta organitzada amb diferents equips de treball per tirar endavant tots aquests projectes.

Enguany, l’Associació celebra el desè aniversari. En quin moment es troba la premsa gratuïta a Catalunya?

La premsa gratuïta es troba en un moment de continua expansió. Fixemnos només en les xifres d’associats de l’ACPG. El 2005 érem 37 capçaleres i enguany ja estem superant les 100, amb una tirada conjunta de més de tres milions d’exemplars. A més, veiem com la premsa gratuïta és un gran fenomen empresarial que s’ha escampat per tot el territori, arriba a tothom i fomenta la lectura entre els joves, i que potencia l’ús del català en immigrants.

Cap on ha d’anar aquest tipus de premsa?

S’ha de continuar treballant en la professionalització de totes les capçaleres i en seguir avançant per oferir un producte qualitat, i també ens agradaria arribar a l’equiparació dels gratuïts amb la premsa de pagament pel que fa als ajuts públics. Els motius de l’equiparació en són molts, per exemple, que som clarament líders en l’ús del català, arribem a tothom i fomenten la lectura entre els joves i els nouvinguts.

Quins són els seus punts forts i els febles?

Una gran tirada i una excel·lent distribució que són una garantia per arribar a tothom, i també que la gran majoria som una premsa de proximitat. Aquests són els nostres punts forts i pels quals ens fan confiança els nostres clients, els anunciants. Punt feble, bàsicament és que les administracions públiques i els grans planificadors no han entès encara la importància i la utilitat de la premsa gratuïta al nostre país. Aquest any, tot just comencen tots a entendre que som un sector a valorar.

Creu que la premsa gratuïta s’emmiralla en els mitjans de pagament?

Actualment la resposta és no, perquè són dos models informatius de premsa completament diferents. Nosaltres treballem uns factors: proximitat, agilitat informativa, etc. Ells, en general, treballen més temàtiques especialitzades, temes en profunditat i s’adrecen a un segment de la població reduït, que són altres variables que fan tinguin un altre concepte de comunicació i negoci.

Em pot explicar aquesta afirmació: “la premsa gratuïta en català és clarament líder”.

La premsa gratuïta és el gran fenomen comunicatiu en la utilització de la llengua catalana. En els diaris de pagament, el català és clarament minoritari i en les revistes de pagament té un paper encara molt menys significatiu. Quin percentatge de revistes hi ha en un quiosc en català?. Molt petit.

En canvi, en la premsa gratuïta, el català és clarament líder. Per exemple, només en l’associació més del 90% de les capçaleres utilitzen el català i el 70% ho fa tot en català, més de dos milions i mig d’exemplars surten en cada tirada fent ús de la nostra llengua. En quin altre mitjà de comunicació es mouen actualment aquests percentatges tan majoritaris?.

La premsa gratuïta és rendible?

Potser la sort dels editors de la premsa gratuïta és que som i volem ser empresaris de comunicació amb negocis rendibles. I la premsa gratuïta n’és un. Això ho demostra el fet que tenim més de 100 capçaleres associades amb solvència

empresarial i èxit, i, a més, com figura en un cens de 2003 fet per l’ACPG, hi ha més de 300 capçaleres de premsa gratuïta pel territori català. La rendibilitat de la premsa gratuïta ve donada per la captació de publicitat. Si les grans tirades arriben a la gent, les empreses prefereixen comunicar i anunciar-se als nostres mitjans.

Fa un parell d’anys es va iniciar un projecte molt ambiciós, les Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta a Barcelona. En què consisteixen i què reforçaran en la tercera edició?

A les Segones Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta, vam aprendre que el fenomen de la premsa gratuïta a Catalunya és únic a Europa. Amb la tercera edició, volem continuar fomentant aquest aspecte i fer que les Jornades a Barcelona siguin un dels principals referents internacionals de la premsa gratuïta. Les Jornades han de ser un aparador de la potència de la premsa gratuïta, no només de la que tenim aquí sinó també d’altres països. A la tercera edició, es reforçarà el component internacional i per això comptarem amb les universitats catalanes i amb associacions internacionals de premsa gratuïta, i establirem una xarxa de col·laboradors de prestigi internacionals.

Veu possible que la premsa gratuïta faci el salt a Internet o algun altre suport?

Jo diria més, ja s’està fent el salt a Internet.

La gran majoria de capçaleres de l’ACPG ja disposen de pàgina web, algunes funcionen veritablement com a portals de premsa o diaris digitals, i el camí és avançar en aquesta línia. Per això, aquest any s’ha obert des de l’ACPG l’àrea de digitals que pretén ajudar la premsa gratuïta a fer el salt a empresa digital i agrupar des de l’Associació els mitjans digitals gratuïts que hi ha al nostre país. El 2008 serà l’any digital de l’ACPG, és la nostra gran oportunitat com a empreses de comunicació i com associació.

Anna Salarich

10 tema del mes

www.deria.cat

Llegendes urbanes Qui no ha sentit mai una llegenda urbana? Si ho penseu bé, en trobareu moltes: la gran muralla xina que es veu des de l’espai, una tinta dolenta farà que es vagin desfent els bitllets d’euros, el missatge satànic de la cançó “Asereje”... Les llegendes urbanes són molt vives i amb Internet han reviscut amb més força i creativitat L’element principal de les llegendes urbanes són les històries o contes amb un missatge fantàstic, peculiar o extravagant. En ser transmeses pel boca a boca, afegeixen sempre noves dades de l’estil particular de la darrera persona, que la presenta com si fos completament nova i hagués succeït en un lloc reconegut, que generalment són ciutats o hi està relacionat.

Trets que les distingeixen

D’on vénen?

La principal característica d’una llegenda urbana és que no podreu trobar mai un testimoni directe del fets que narren.

Sempre és un amic que coneix un altre que ho va sentir d’un altre. Això vol dir que les fonts de la historia són fosques o, en tot cas, són impossibles de verificar. Un altre tret és que, segons estudis, són un producte de la imaginació popular, en concret de la superstició de l’ésser humà, de les pors més íntimes i profundes del nostre col·lectiu. La sortida usual acostuma a ser molt creativa i, a més, ens agrada sentir històries i contes de misteris sense resoldre.

Sembla ser que la denominació “llegenda urbana” és moderna i estrictament comercial. Abans eren conegudes només com llegendes o contes, i designaven narracions populars d’esdeveniments, sovint amb un fons real, que per reforçar el realisme de l’argument s’anaven desenvolupant i transformant segons els costums i tradicions del seu entorn.

Així doncs, podria dir-se que moltes de les que hi ha neixen de creences rurals, sobretot si es troben en llocs una mica aïllats. Però també, cada vegada més les ciutats han agafat un paper protagonista a les noves històries d’universos foscos i supersticiosos d’aquestes llegendes.

Avui dia, cadascuna de les llegendes urbanes, les de sempre i les noves que apareixen de tant en tant, acullen un altre detall molt important: la rapidesa de transmissió dels mitjans actuals, que dificulta encara més trobar l’origen de la informació original. Tot això fa que el camp d’acció sigui el món sencer i el seu abast quasi infinit. Llavors, és fàcil comprendre que Internet sigui la reina de les eines per on es difonen totes les llegendes en poques hores, i un focus de creativitat que rep suport dels fòrums, xats i e-mails.

De fet, encara que el seu començament estigui arrelat en diferents punts geogràfics, el seu funcionament, la seva dinàmica moderna, farà que el misteri d’origen agafi proporcions gegantines adaptant-se als costums del lloc però que en essència sempre sigui la mateixa historia. Plantejament, nus i desenllaç són l’estructura fonamental. Quasi la mateixa que les notícies o les pel·lícules, que han de tenir elements d’acció, ritme i suspens per poder impressionar. Això en unió als arquetipus i escenaris concrets, que poden ser reconeguts, reforcen tota la història.

En un principi, segons alguns científics, aquestes històries impliquen un interès social: il·lustren les pors de les persones i les supersticions o tabús que no es reconeixen habitualment.

secundèria

NEU

SUPLEMENT

DESEMBRE/2007

2

SUPLEMENT DE NEU - ENTREVISTA

Ramon Carreras. President de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern

“La Copa del Món d’Alpí és el màxim” - La concessió de la Copa del Món d’Alpí per al desembre de 2008 és una meta aconseguida molt important. Què significa?

La Copa del Món d’Alpí, dins del que és la Federació Internacional d’Esquí, és el màxim, és el més valorat. La veritat és que aconseguir tenir una estació dins de la Copa del Món és molt difícil. A Espanya, se n’ha fet una únicament a Sierra Nevada i als Pirineus, serà la primera. És una fita molt important per a nosaltres i que, finalment, hem aconseguit.

Hem volgut fer una campanya per reforçar la imatge del casc - L’organització de les Copes d’Europa d’alpí femení a La Molina, el 2008, i de la Copa del Món d’Snow, el 2011, són la millor manera de celebrar el 100 aniversari de l’estació, però també és un gran repte.

Tenim les infraestructures necessàries?

Aquest any, La Molina, encara que ja estava molt ben preparada, ha fet algunes modificacions. Serà, sens dubte, una de les pistes més maques de la Copa d’Europa. A més, està tot el tema de la neu artificial, que s’està reforçant, per assegurar que tot surti bé.

- L’esquí a Catalunya està més de moda que mai. És un esport popular, ja? És un esport molt practicat. Hi ha un col·lectiu molt gran de catalans que esquien. Es calcula que hi poden haver a prop d’un milió de persones que van a un pista, com a mínim, un cop cada any.

Però hem de fer que tothom en parli, fer-ho més atraient encara.

- Per a què tothom en parli és molt important que tinguem representants en la màxima competició.

De fet, ara dos catalans han participat a la prova inaugural de la Copa del Món...

Sí, l’Andrea Jardí, que és molt jove, i el Ferran Terra. Estem fent una feina de col·laboració molt engrescadora amb la Real Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI) i, sumant esforços, es poden veure aquests resultats.

Als centres de tecnificació s’agrupen esportistes d’edat escolar que combinen l’activitat esportiva amb els estudis

- Ara, a més, arriba la posada en marxa de l’estadi d’Espot.

Això suposa una revolució per a aquesta estació.

Hi haurà activitat permanent. Als estadis, nevi o no nevi, com que s’utilitza neu molt dura, normalment de canó, es pot competir en una zona tancada. Això significa que cada cap de setmana hi haurà moltes persones esquiant i, per tant, es potenciarà la restauració, l’hostaleria i els serveis de la comarca.

- Per a qui no ho sàpiga, què són els centres de tecnificació?

Els centres de tecnificació són llocs on s’agrupen esportistes d’edat escolar que combinen l’activitat esportiva amb els estudis. L’objectiu principal és que no deixin d’estudiar sota cap concepte. Per ferho, existeix una adaptació curricular. Nosaltres tenim un centre a Barcelona i un altre, a la Cerdanya.

- Una de les prioritats de la Federació és la seguretat. Com s’intensifica ara la Campanya del Casc?

Hem volgut fer una campanya per reforçar la imatge del casc, la seva importància, i a l’estand de la Federació a Nivalia es podrà aconseguir un casc a un preu molt reduït.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Federa’t per tan sols 54 €

TargeNeu La millor assegurança dels esports d’hivern Avantatges que tʼofereix la TargeNeu La millor assegurança 365 dies lʼany Cobertura mundial Revista “Esports dʼHivern” gratuïta (4 números) Descomptes a la xarxa de botigues col.laboradores Seràs solidari amb els esports dʼhivern: faràs possible els Equips Catalans i les Seleccions Catalanes

Més informació a: Federació Catalana dʼEsports dʼHivern Balmes, 191, 5è 1a 08006 Barcelona Telef. 93 415 55 44 Fax 93 237 85 26 www.fceh.cat info@fceh.org

2€

Val de descompte Valid per una sola persona vals no acumulables

PROMOCIÓ CASC etto per 100 euros carnet+casc

11

Un grapat de llegendes urbanes Hi ha un nombre considerable de llegendes urbanes: - La d’un submarinista recollit per equivocació per un hidroavió que agafa aigua per combatre un incendi. És de caràcter internacional perquè aquesta història es pot sentir a Austràlia, Amèrica i Europa.

- Una altra és la de persones a les quals segresten durant una festa per treure’ls-hi un ronyó.

- L’autoestopista fantasma d’ara va ser al començament una noia que cridava als genets i despres és muntava al darrera dels cavalls.

- La por de Walt Disney als ratolins o que un dels Disneyworld està edificat sobre un cementiri indi.

- El nom de la droga coneguda com LSD hauria inspirat la cançó dels Beatles: “Lucy in the Sky with Diamonds”.

- Més actuals tenim la dels rostres que es veuen dibuixats en incendis o núvols de pols durant la caiguda de las Torres Bessones de Nova York

- Baileys i la Coca Cola van ser objectes d’una altra llegenda: junts fan una potent barreja homicida, una mena de matèria que bloqueja l’estomac i produeix la mort. És clar que com ningú no vol morir, no s’arrisquen a comprovar-ho.

- Els mòbils Nokia detectan radars. És una notícia que el 90% de la gent dóna per bona. Nokia va emetre un comunicat qualificant-la de llegenda urbana.

Hi ha molts enllaços a Internet per fer funcionar el procediment.

- Nova York, atemorida per la presència de caimans a les seves clavegueres.

Comprats com a mascotes, quan van créixer van ser abandonats per la tassa del wc i es van reproduir, la qual cosa va provocar un col·lapse al servei de clavegueres del subsòl. Llegenda antiga que ve del anys 30.

- Una altre té a Ana Obregón com a protagonista. Enmig d’un vol, amb la pressió, li van esclatar els pits. La silicona va ser la culpable. És una d’aquestes que gairebé és donen per veritat.

- Declaracions racistes de Tommy Hilfiger. Molt moderna, encara que ningú va veure el dissenyador fent-les en un programa de l’Oprah Winfrey sobre el seu objectiu en dissenyar la seva roba.

- Fals tsunami. Amb fotografia, i fins i tot, un vídeo a Youtube, el fals tsumani va succeir, segons les fonts, en diferents llocs del món.

12 reportatge

www.deria.cat

Passió per la xocolata A quasi tothom li agrada la xocolata: calenta, en pastís, bombons. De postres, com a esmorzar o inclús per fer un regal molt especial. Era un aliment tradicional que ens acompanyava en senzills berenars o bé en reunions familiars i festes. Ara, la revolució gastronòmica també ha arribat a la xocolata que tenim a l’abast i podem gaudir d’una renovació dolça de gourmet.

Imatge: sxc.hu

Imatge: Photocase

El moment innovador i creatiu que viu la cuina catalana amb xefs coneguts arreu del món com Ferran Adrià, Santi Santamaria o Carme Ruscalleda, ha fet que la pastisseria, abans considerada com el parent pobre, es beneficiï i s’enriqueixi. Ara mateix, podem trobar llocs renovats amb propostes encisadores d’una nova generació de joves pastissers. A més d’un assortit de bombons fets amb flors, espècies, herbes o infusions, de dissenys i formes modernes, es troben d’altres que combinen materials impensables com ara vinagre i safrà o formatge i anxoves que juguen amb textures i sabors.

Un mica d’història

Nous estils de xocolata Son xocolaters, pastisseries i escoles de postres que marquen tendència amb plantejaments cosmopolites i traspassant fronteres: Xocoa, Cacao Sampaka, Chocolat Factory o Espai Sucre. Malgrat tot, s’ha de dir que tenen al darrere grans mestres com els pastissers Escribà i Sabat que van revolucionar, allà pel 1900, l’univers de la xocolata introduint ingredients nous amb els quals van començar a fabricar les delicioses mones de Pasqua. De ben segur, estarien prou orgullosos d’allò que hi ha actualment al món de la xocolata .

Chocolat Factory

Espai Sucre

Per llepar-se els dits

El cacau creixia de forma espontània a les selves d’Amèrica central. Les primeres notícies que tenim del seu ús, com a aliment, són dels indis de la civilització Olmeca (cap el 1500 a.c.), que van ser els primers en consumir-lo. Desprès els maies, els tolteques i, més tard, els asteques van deixar vestigis del seu cultiu a Amèrica central. Quan Henán-Cortés va arribar al nou món, era moneda de canvi i un llegat del déus. Ho feien servir com a medicina i beguda estimulant, i aquesta és la manera com va venir cap a Europa. Al començament, era més aviat amarg però molt energètic i no va ser fins uns quants anys desprès que se li va afegir sucre per tal de fer-lo més bo. D’un bon principi, van ser els espanyols els propietaris de la fórmula de la xocolata i l’aristocràcia era l’única que la tastava. Al segle XVII, va triomfar, ja endolcit, a la cort i es va estendre per França i Flandes, i a la resta d’Europa.

Les persones amb passió per la xocolata estan de sort. Ara mateix, tothom mira que hi ha de nou a Catalunya ens qüestions de dolços. El antics xocolaters ara són el més innovadors, són gent com Ramon Morató, Xano Saguer, Enric Rovira, Jordi Butrón i Albert Adrià (germà d’en Ferran) entre d’altres, que investiguen i fan nous plantejaments que van des de la recuperació de cultius del cacau de la millor qualitat, amb les varietats botàniques més bones (criollo, forastero i trinitario) a textures inimaginables i pastisseries que s’apropen al client i on ell mateix pot fer la capsa de bombons del seus somnis, triant els tipus de bombons que l’omplirà.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Cacao Sampaka www.cacaosampaka.com

Cacao Sampaka

Xocoa www.xocoa-bcn.com

Espai Sucre (restaurant escola) www.espaisucre.com

Chocolat Factory www.chocolatfactory.com

Xocoa

fp 13

www.deria.cat

Boscos, paisatges i parcs, el més important

Els estudis tenen una durada de 2.000 hores, és a dir, dos cursos acadèmics dividits en 1.590 hores al centre docent i 410 en un centre de treball per fer-hi pràctiques.

La manera d’accedir a aquest grau superior és molt senzilla. Per una banda, hi podran prendre part tots aquells alumnes que hagin superat qualsevol modalitat del batxillerat, tenint preferència el de Ciències de la naturalesa, de la salut i Tecnologia, i qui hagi superat la prova d’accés als cicles formatius de grau superior.

Què i on ho podré fer?

El grau superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics et proporcionarà els coneixements necessaris per estudiar i controlar els treballs d’instal·lació i manteniment de parcs i jardins, així com la restauració del paisatge i l’aprofitament dels recursos forestals.

Tot això, ho podràs fer a diversos àmbits de treball com, per exemple, espais naturals, parcs naturals, parcs nacionals, empreses de protecció i conservació del medi natural. També als servis públics de parcs i jardins d’ajuntaments i altres organismes oficials, i grans i petites empreses de jardineria i floristeria.

Centres públics on s’imparteix IES El Pont de Suert Barri Aragó s/n 25520 – El Pont de Suert 973690040

Contingut del Tècnic/a superior en gestió i organització dels recursos naturals

IES d’Horticultura i Jardineria Autovia de Bellisens, s/n 43204-Reus 977753929

Organització i gestió d’una empresa agrària Gestió dels aprofitaments forestals Gestió dels aprofitaments cinegètics i piscícoles Gestió silvícola Protecció de les masses forestals Instal·lació i manteniment de jardins i restauració del paisatge Mecanització i instal·lacions en una empresa agrària Gestió de l’ús públic del medi natural Gestió i organització de la producció de plantes Relacions en l’àmbit de treball Formació i orientació laboral Formació en centres de treball Síntesi

IES Rubió i Tudurí Av. del Marqués de Comillas, 36 08004-Barcelona 934243707 ECA d’Amposta Av. Josep Tarradellas, 2-12 43870- Amposta 977701500 Les Masies de Voltregà EFA Quintanes Mas Quintanes, s/n 08508-Les Masies de Voltregà 938502441 IES Mollerussa Ctra. Torregrossa, km 1,9 25230-Mollerusa 973600359 ECA de Santa Coloma de Farners Finca Casa Xifra 17430-Santa Coloma de Farners 972841765 ECA del Solsonès Finca s. Just, ctra. Manresa-Solsona, km 7 25286-Olius 973480713

Imatge: sxc.hu(constantin jurcut)

La protecció del medi natural i el paisatge és fonamental perquè repercuteix a les nostres vides i a la societat en general.

Gestionar els recursos naturals i paisatgístics, a més de programar i organitzar els recursos humans i materials, així com assolir certs objectius de producció, són les matèries incloses en els estudis de Tècnic/a superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics.

14 sexualitat

www.deria.cat

Va de sexe

Aquests últims dies, la premsa s’ha fet ressò de la nova proposta que el Departament d’Educació de la Generalitat ha fet a les escoles i instituts de Catalunya.

La nova proposta consisteix en introduir l’educació sexual a les aules de primària. Les matèries de sexualitat han estat reservades durant molt de temps als adolescents i, en cas d’abordar-se, es tractaven als instituts, però ara la nova proposta es basa en normalitzar aquest tipus d’educació entre els nens i nenes de més curta edat.

Les millors fonts d’educació sexual són els pares, els programes escolars i les campanyes de salut pública. Però quan un jove no troba aquí les respostes que busca, sol informar-se inadequadament en fonts com poden ser els amics o la televisió, que generalment donen una informació sesgada i errònia.

L’educació sexual com a tal és el procés de proveir de capacitació i coneixements sobre sexualitat. L’educació sexual comprèn tant els aspectes físics com els aspectes emocionals de la salut sexual i reproductiva. En realitat, aquesta educació comença el mateix dia que el nen neix ja que el nen comença a educar-se sexualment mitjançant els actes, actituds, opinions, consideracions i tabús d’aquelles persones que estan al seu voltant, i evidentment

Natàlia

Núria

Imatge: sxc.hu

s des La Natàlia i la Núria són amigue ça fian de fa anys. Tenen molta con Des l’una en l’altra i s’ho expliquen tot. at enç com han s de fa temps, les due seva la de a fixar-se més en els nois a sortir classe i la Natàlia ha començat ha amb l’Àlex fa unes setmanes. Això s unte preg més n faci accentuat que es ia Núr la i àlia sobre sexualitat. La Nat a, però parlen sovint sobre aquest tem n restotes dues es troben que no tene i no s unte preg s postes per a les seve saben a qui preguntar.

la família és l’entorn més immediat. Això succeeix encara que les persones que estan en contacte amb el nen no en siguin conscients. Per això, és tan important el comportament d’aquests ja que el nen els prendrà com a principal referent.

xual. Alguns d’aquests temors sense fonament són: creure que el coneixement fomenta el desig sexual, creure que l’educació sexual pot alterar emocionalment els nens, considerar que la sexualitat és un tema molt delicat com per deixar-lo en mans de l’escola, etc.

Cal tenir present que la sexualitat no desperta a una determinada edat sinó que neix amb l’ésser humà i l’acompanya durant tota la vida. Comença amb el comportament natural i instintiu del bebè d’explorar-se a sí mateix i buscar conductes que li donin plaer. Durant la pubertat, la sexualitat desperta activament i es recorre tot un camí d’aprenentatge i experimentació que acabarà amb la maduresa sexual.

La proposta de la Generalitat de Catalunya obre un debat sobre qui hauria d’encarregar-se d’aquesta tasca. On s’ha de portar a terme l’educació sexual, a casa o a l’escola? Des del punt de vista de la psicologia i la pedagogia, es considera molt avantatjós la coordinació entre escola i família, però aquesta només és possible si a casa s’han instaurat unes pautes sobre les quals sigui possible treballar a l’aula.

A partir d’aquí, les següents preguntes són “a quina edat s’ha de parlar de sexe?” i “qui ho ha de fer?”. Això depèn en gran mesura dels interessos i maduresa dels nens i nenes. Sovint, les preguntes dels nens incomoden els adults i existeixen falses creences respecte l’educació se-

La tasca de l’escola hauria de ser la de continuar allò que s’ha començat a casa, és a dir, donar explicacions més completes sobre la sexualitat que puguin aclarir i corregir possibles errors o malinterpretacions dels nens. S’ha de garantir una informació sistemàtica referent als aspectes

tant biològics com psicològics i socials implicats en la sexualitat.

A part de tot aquest coneixement, s’hauria de donar una base moral que no permeti frivolitzar sobre els aspectes de l’educació sexual ni tampoc veure aquesta matèria com una matèria superficial.

Anima’t i dóna’ns la teva opinió sobre aquest tema al correu del Secundèria!

Laura Cerdán Rubio (Psicòloga)

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

www.deria.cat

reportatge 15

Mans Unides convida a conscienciar-se jugant

Saps que actualment al món hi ha 246 milions de nens i nenes que treballen?

I que el 33 % de la població mundial no té accés als medicaments? O que entre el 1970 i el 2000 els ecosistemes de la terra s’han reduït un 37%?

Mans Unides ha desenvolupat un joc multimèdia sobre relacions nord-sud i solidaritat, al qual es podrà accedir a través de la web general www.mansunides. org i de la web del joc www.unjocperillos.org. És un joc de preguntes on-line amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i les relacions desiguals arreu del món com a temàtica base. El joc comença amb diversos personatges movent-se per un mapa del món. Els passos que donin com a resultat del llançament d’un dau, determinaran quin tipus de pregunta toca al jugador a cada torn: pregunta, fotopregunta, ruleta de la sort...

Cada pregunta té tres possibles respostes, com si es tractés d’un trivial. Si la resposta és correcta, sortirà una breu explicació

que ampliarà la informació sobre el tema.

El jugador/a podrà comprovar quins són els seus coneixements sobre la realitat del món i ampliarà els seus coneixements tant amb els encerts com amb els errors.

En general, l’estètica que s’ha volgut seguir és jove i colorista, amb abundants elements en clau d’humor i vinyetes satíriques. L’Alfons López, conegut humorista gràfic, és l’encarregat de fer aquestes il·lustracions i vinyetes. El disseny és a càrrec del Tomás Fernández, dissenyador multimèdia que va començar a col·laborar amb Mans Unides a partir de la seva participació al 1r Concurs de Clipmetratges.

Aquest joc, l’ofereix Mans Unides als professors/es com a proposta d’activitat per a la classe d’Informàtica, Tutories, Educació per a la ciutadania, Ciències socials... El joc, amb suport multimèdia, uneix un joc divertit amb una part educativa, i és una eina adequada per introduir noves formes de sensibilització.

Exposició “Vuit propostes per fer un altre món” L’activitat “Un joc perillós” es complementa amb l’exposició sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni “Vuit propostes per fer un altre món”, amb l’objectiu de donar a conèixer la importància dels ODM en l’eradicació de la pobresa i la fam, així com per arribar al compromís mundial amb la pau i la justícia. Van ser aprovats per l’Assemblea de l’ONU l’any 2000.

www.deria.cat

Tornar a les coves

La cova s’ha utilitzat, des de temps immemorials, com a habitatge a la cultura mediterrània. Diversos pobles han utilitzat les condicions del món natural per excavar allò que hauria de ser la seva casa. I és que les coves eren de fàcil construcció, de despeses mínimes i amb la capacitat de mantenir una temperatura estable durant tot l’any.

Ara, l’empresa Biovivienda vol redefinir el concepte de cova per a què es converteixi en l’alternativa real per combatre els inaccessibles preus dels pisos i cases, proposant un model de sostenibilitat on els recursos energètics necessaris es redueixin al mínim. Amb diversos models, les cases que ofereixen combinen els avantatges de l’habitatge tradicional amb les comoditats d’una llar moderna. I tot això s’aconsegueix reduint l’impacte mediambiental, els costos de construcció i el manteniment.

Les cases que construeixen estan fetes a partir d’un sistema modular d’alta resistència que assegura l’aïllament tèrmic i acústic. Es tracta de cases prefabricades com les que ja existeixen al mercat, però la seva característica principal és que, després d’instal·lar-les, es cobreixen els laterals, i la part superior, amb la sorra del seu entorn. Així, s’aconsegueix crear un microclima que manté la humitat durant tot l’any a 18 graus. Ni calefacció ni aire condicionat, la mateixa terra s’encarrega de regular una temperatura estable.

Estem davant, per tant, d’una alternativa a l’actual desenvolupament urbanístic. Encara que el 85% de la superfície queda enterrada, es pot tenir llum, aigua i electricitat. A més, aprofitant energies alternatives com la solar, es pot arribar a estalviar el 60% del consum energètic habitual. De fet, abans de construir la casa, es fa un estudi geobiològic per tenir molt en compte les radiacions naturals, els camps magnètics i les energies artificials que hi pugui haver al voltant.

La ubicació final serà cabdal per aprofitar els recursos de l’entorn.

Imatge: sxc.hu

16 món viu

talvi, és encara més gran, sense perdre la possibilitat d’una llar amb el màxim de confort.

Sembla que aquells avantpassats que ocupaven les coves per viure-hi, no ho feien perquè sí. Si s’aconsegueix aplicar les noves tecnologies als immillorables recursos naturals que la Terra ens ofereix, podrem viure millor i sense fer malbé el nostre entorn, sense tants sorolls, sense tant estrès, sense la necessitat de gastar energia a cada instant.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

La domòtica, les aplicacions electròniques a l’habitatge, també té un paper protagonista. Si els diversos sistemes electrònics i automàtics de la casa s’integren en un de sol, la sostenibilitat, i l’es-

Per a més informació: www.biovivienda.com

Hivern

17

GUI A JOVE NIT

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).

Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

T’agrada el turisme?

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

EDUCACIÓ

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.

IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208.

Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

Agencia de modelos busca...

MODA

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUCACIÓ

Agencia de modelos busca chicas/os con o sin experiencia para anuncios TV, videoclips, catalogos, pasarelas,...

Tlf: 93 200 71 88

Per una societat millor Et motiva el contacte directe amb les persones? Creus que un món més just és possible?

Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer diferents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.

C/ Santaló, 37 (Barcelona) Tel.: 902 410 000 sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

publicitat@edicat.net

18 cultura

www.deria.cat

desembre

agenda Teatre

2007

Un hombre que se ahoga

Versió lliure de Les tres germanes d’AntonTxèkhov Dia: del 15/11/2007 al 02/12/2007 Barcelona, Teatre Lliure.

Preu: 10 a 24 euros.

Peer Gynt, d’Henrik Ibsen

Dia: a partir del 05/12/2007 al 06/12/2007 Girona, Teatre Municipal.

Preu: 10,18 i 24 euros.

Música

Marc Parrot

Dia: 29/11/2007 Barcelona. Bikini. Preu: 14 euros.

Finos Reggae (Reggae)

Dia: 18/11/2007 Bellpuig. Lleida. Preu: 18euros.

MÚM+SEABEAR

Dia: 5/12/2007 Barcelona. Sala Razzmatazz.

Preu: 22 euros.

Wintercase San Miguel

Dia: del 01/11/2007 al 26/11/2007 Barcelona. Sala Razzmatazz.

Preu: 22 a 26 euros.

Festival

39 Festival Internacional de Jazz de Barcelona Dia: fins 01/12/2007 Barcelona. Sala Bikini, l’Auditori, Palau de la Música Catalana. Luz de Gas, L’Espai, TNC. Preu: a determinar www.barcelonajazzfestival.com

Drap Art. Festival Internacional de Reciclatge Artístic

Dia: del 14/12/2007 al 16/12/2077 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Preu: a determinar. www.drapart.org

eBent.- Festival Internacional de Performance-

Fires

Saló del Hobby

Dia: del 16/11/2007 al 18/11/2007 Fira de Barcelona.

Preu: a determinar.

w

Dia: del 02/12/2007 al 23/12/2007 Catedral de Barcelona.

Dia: del 16/11/2007 al 25/12/2007 Torelló. Barcelona. Preu: gratuït. www.torellomountainfilm.com

Imatge: sxc.hu

-

Festival Internacional de Cine de Muntanya i Aventura

s ran s g sé a s m alla Rivel del ixer p .

07 0 estival allassos n u nè F /2 P aís com per co tre p /11 at a 1 s de arlie e o a p el eg uro orm al n Chies: DLlobr ió E plataf eguts n D de la U una con per e, és al des llà m t a i r .co der gène mund s i s o . r s Con l seu nom ina allas e m en de re r p e te sos de ald

/11

6 l2

Da

Fecinema. Festival de cinema negre

Dia: del 14/11/2007 al 18/11/2007 Manresa. Preu: a determinar

orn emorial .C M 7 0 .

Internacional /20

o

Cinema

e-

a . Te Dagoll heimna

P

Fira de Santa Llúcia

ir per on.G ls c .

Sond bre n e issos” em b ae ass jar an ja am ihen ov n endins p e que men barre mund a tep d n llò ’S , 25 d’a i va s es ena uest r l a q , d23, 24l rtid ços iciona s l’est que a s dels Boscos ive feli n É d d , en u r a ’ pa 2, ora an se tes tr adult. agom sic d Steph gom : 2 nici alh D v ’ n i n às “ Dia Mu da ular els co el mó agoll un cl ds, d p úci D t o tre o oo e t p ió l a d en àgi litat sical d s, en he W flex del t y u a re rés a m ra Un desp on l e mo ió m i men Into d ucc és n ay: tes aula es a f ncept a prod ni m roadw et Un , v o a B o c s s. lta.n els la n ndin re a uro -a e e ’ ène g al d a s 2 e da d a del , 1 pora veg tres .

22 s 4, em me dheim : 3 w.t Son reu w

Dia: 09-11-2007 al01-12-2007 Sabadell, Barcelona, diversos espais com CCCB, Convent de Sant Agustí, Centre Cívic Cotxeres Borrell. Preu: a determinar.

a iv u: .fest e r P w ww

roda el món i torna el mot 19

oga rce ah7. Ba

se/200

rve la a im en íss nal khov nere o s è gè er /2 a p n Tx iat el ocar, n 1 u t és nto anv se 5/1 hombre ga d’A interc l, sen l1 o n e h s a U ia: d e a ne , ha igin e s erma nese ra or D a u q b ro lon re s G l Ve a l’o mb s Tre Danie ecte ext. o h e lt r, sp Un de L recto es re a de i m g ó d t i s l el ona la co qua pers na so m s s. re.co del ò, ni u o r r u pe eu lli

/12 que 02 l 7a 00

A l’AVE van mal dades. O mal datades?

“Noah Gordon presenta El celler, una novel·la sobre un viticultor català del segle XIX” (AVUI, 23/10) “Foment decideix ajornar l’arribada del TGV a l’Estació de Sants” (AVUI, 24/10)

2 re u:1 .teat e r P w ww

No hi ha manera de desempallegar-se de la RENFE. Ni en el terreny real de la via fèrria ni en el virtual de l’actualitat informativa. Ara les raons vénen perquè la data balla: l’un diu que s’ha d’inaugurar de totes totes el és la data. I no és estrany que hi hagi embolics, perquè data i dada són germanes gairebé bessones. La data té un origen epistolar, d’olor de pergamí: els papes remataven les missives amb la fórmula ‘epistola data die…’, és a dir, ‘carta datada el dia…’; com que el dia exacte de la redacció

Cine

r qu ser ram ina rg per , prog rm b.o ves ... ete ccc n r d va. mó pe ati u: ern Pre alt

Pla

s ) 007 na o l de 2 ule 1/ ce ·líc lloc /1 ar pel de ben ti24 . B , cine c o l ó a nia uci o tr ospe del (documentals n r 07 rà t trib u dis romès es, re ’arre Festival 1/20empo d ói v oci omp etiti les dent 6/1 ont 1 rom i c mp esco l C la p ador s co lls d’ de ra metratges a : u t a nov ion ba da Di Cul ica er in secc s, tre d t e e de a d aràc haurà àtiqu c i orm taf l seu es. H ns tem e t e p vis acio

dia 21; els altres, que no hi arribaran a temps. La dada important, doncs,

d’un document és una informació important, va acabar esdevenint una a la cerimònia de la confusió hi ha contribuït la normalització lingüística, perquè abans dèiem “els datos”, que era un barbarisme però no induïa a

-

t en

.C

Indepen , curt re

dada per ella mateixa. I au, ja tenim la troca embolicada. Paradoxalment,

equívocs. Per acabar-ho d’adobar, les informatitzades “bases de dades” solen aparèixer a les pantalles dels ordinadors en la forma anglesa, “bases de dades”. L’embolic, doncs, està servit.

La data que sí que han respectat, en canvi, ha estat la del llançament de l’últim totxo del senyor Noah Gordon, un d’aquests escriptors americans de xurros. Vull dir de llibres que es venen com xurros. Confesso que no n’he llegit mai cap, i em penso que continuaré així, perquè això que hagi

LA POESIA

batejat el protagonista, un pagès català del segle XIX, amb el nom de Josep Álvarez… Voleu dir que n’hi havia gaires, d’Álvarez, a Catalunya fa

ESCARABATS Lents, lluents, per les coves més fosques que ells mateixos excaven, fan camí consirosos.

Senten l’altra presència?

Altres èlitres durs?

Dubten, retrocedeixen, tots amb el seu fardell.

De cop, hi ha un refrec instintiu.

Goig o dolor? S’ataquen acarnissadament, llancen sucs verinosos.

Una dansa macabra de taüts xarolats.

Hi ha qui perd i qui guanya.

Tu mira-te’ls: recorda que també et són germans.

Narcís Comadira (Girona, 1942)

un segle i mig? I, sobretot, a la vinya? Però vaja, anacronismes a part, la virtut que jo li trobo al títol és que servirà per recuperar definitivament el terme celler, que fins al recent boom de l’enologia havia estat injustament suplantat per bodega. Dic injustament perquè de bodegues, malgrat que ara el mot ens soni tan natural, només n’hi ha a les embarcacions, i més que ampolles de vi el que solen allotjar són fardells de tota mena, polissons i sobretot rates. Per cert, una curiositat. Es veu que el senyor Gordon, que té una jove catalana, ha volgut que la versió alemanya d’El celler es tituli Der Katalan. Tenint en compte que la invasió de Frankfurt encara fumeja, vols dir que ha estat una bona idea?

Pau Vidal