Secundèria 121

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

número

121

nadal 2007 - any 13 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

Aina Clotet

La força de la innociència Parlem amb Josep Maria Flotats - Regals originals

l’editorial

02 nosaltres

www.deria.cat

FICCIONS

Qui diu que els joves no llegeixen?

Acabem l’any amb bon sabor de boca. Aquesta temporada hem construït, entre tots, un esdeveniment únic a la xarxa catalana.

Ficcions s’ha convertit en un punt de trobada de referència on llegir i escriure històries, literatura sense complexos, narrativa nova, fresca, imaginativa. Més de 1.000 alumnes han demostrat que el mite, la llegenda urbana, que diu que els joves no llegeixen, és mentida.

I és que nosaltres sempre hem cregut en la participació.

I per fer-ho, cal adaptar-se al mitjà, parlant un mateix llenguatge, utilitzar Internet per potenciar la cultura i l’educació. Per això, ja estem treballant en la nova edició de Ficcions.

Des de Secundèria, podreu anar descobrint les noves propostes.

Un projecte que, per aquest 2008 que comença, vol arribar a tots els territoris de parla catalana amb molts més premis i sorpreses.

Premiar la creativitat és fer una aposta de futur, una inversió a llarg termini amb un èxit assegurat.

La xarxa és l’excusa, l’eina, la finestra. Tenim clar que el nostre missatge, la nostra manera de ser, té molt a veure amb això. Per aquest motiu, cada dia desenvolupem una mica més el nostre portal a Internet, www.deria.cat, que ha de traslladar, a l’espai digital, el nostre compromís. El paper, i la xarxa, han de ser dues cares complementàries d’una mateixa manera d’entendre la literatura, l’art, la música, la ciència i, fins i tot, l’esport. La mateixa que, des de fa ja tretze anys, hem volgut mostrar als nostres articles i entrevistes.

NADAL 2007

121

la convidada 06 Aina Clotet

el Present Continu.

joventut 09 Sona 9.Joventut

tema del mes 10 Diverteix-te fent

amb la música jove.

fp 18 Fusta i mobles

nosaltres la imatge altaveu 02 03 04 Ficcions.

NOW. Trobades en Whiskyn’s

regals originals al Nadal!

boca a boca 19 Josep Maria Flotats

sexualitat 20 Tu al nord, jo al sud

món viu 14 CRAM

reportatge 16 Una nova època,

un nou model cultural

guia jove cultura 21 22 Guia Jove Gener 2008

històries de 23 catalunya Tragèdia en escena

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Montse San Agustín, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

www.deria.cat

la imatge 03

NOW. Trobades en el Present Continu Steve Lambert Exposici贸 del CCCB

www.cccb.org

04 altaveu

www.deria.cat

www.enderrock.com

Reus-París-Londres, les noves coordenades de Whiskyn’s El vuitè disc de la banda de Reus és un viatge de retorn: Reus-París-Londres. Un treball que tanca una trilogia editada amb Música Global i iniciada amb la falsa desorientació d’On (2004) i el viatge de Souvenirs (2005). La cara més visible del grup, Joan Masdéu, ens explica com ha estat la gestació del nou treball.

A On et preguntaves “on sóc?”, Souvenirs era sortir de l’ou i viatjar arreu, i ara Reus-París-Londres és la reorientació, la ruta que voleu seguir?

Sí, potser sí. És un disc de tornada a casa, són cançons gestades des de Reus. En el meu cas, després de deu anys fora, en fa dos que he tornat. És un disc molt hivernal, de tornar al cau i mirar enrere. Les lletres estan tintades d’una certa melangia.

Més enllà de la ruta de l’aiguardent, què tenen en comú Reus, París i Londres?

Potser “cadascú en el seu lloc i escala pertinent” el caràcter emprenedor. Reus sempre ha estat una ciutat avantguardista, molt vinculada al món de la cultura, empresarialment i econòmicament un motor del Camp de Tarragona.

Celebreu quinze anys de carrera presentant una dotzena de temes nous...

Sí, aquest disc tanca una trilogia, i alhora és un disc de transició, de la mateixa manera que ho va ser el Lluny (2001) quan estàvem amb DiscMedi. Amb On vam aconseguir dir coses noves amb un llenguatge diferent, amb Souvenirs vam seguir el camí, i amb aquest nou àlbum l’acabem d’arrodonir, amb un equip de producció consolidat, que és en Pemi Rovirosa (Lax’n’Busto). Estilísticament vindria a ser un entremig dels dos últims, fins i tot de sonoritat, d’intenció, de direcció...

Quin paper han jugat Pemi Rovirosa i Jesús Rovira (Lax’n’Busto) en aquest moment de Whiskyn’s?

En Jesús ha gravat els tres últims discos i en Pemi els ha produït. Els dos anteriors els vam mesclar juntament amb en Marc Parrot a Grabaciones Silvestres, però ara amb l’estudi nou d’en Jesús hem apostat per fer-ho tot allà. En Pemi Rovirosa és una peça clau de l’etapa més recent del grup.

En un moment de transició després del Lluny, va ajudar a dibuixar tot allò que volíem dir amb la nostra música.

Sabíem que havíem de dir coses noves, les teníem al cap, però no sabíem com ordenar-les, com separar el gra de la palla. És molt més bon productor del que la gent pot imaginar, nosaltres tenim la sort de saber-ho.

Elisenda Soriguera Fotos: Noemí Elias/ENDERROCK

Rosa-Luxemburg Autobiografia oficial En el seu segon disc –encartat a l’Enderrock 145– Rosa-Luxemburg consoliden el so eclèctic. El més característic és segurament la poderosa veu de Pol Fuentes, i algunes pinzellades de teclat que donen a alguns minuts del disc un aire entre operístic i gòtic particular. Rock per a perdedors i lluitadors, com diu el grup, concís, escèptic, amb aire combatiu i protonihilista però amb un rerefons sentimental.

Conrad Vallverdú

Mesclat Cròniques colonials Mesclat ha madurat i ha fet quallar la seva arriscada proposta. Per la defensa del territori canten “Rates”, dedicada als regidors d’urbanisme dels últims trenta anys. Per encoratjar els ànims en els temps difícils i confusos canten per la “Revolta permanent”. Per viure la festa amb rauxa i foc, “Crema catalana”. La protesta popular i catalanista d’avui és un combinat de rock i música d’arrel.

Helena M. Alegret

Antònia Font Coser i cantar Celebrar deu anys en un grup no és poca cosa. Antònia Font, però, és dels grups que sap que allò que queda és l’obra, i per això han triat una vintena de “grans èxits” i els han posat en solfa amb una orquestra (la Simfònica de Bratislava). Al DVD, aclareixen la relació del grup amb aquesta ciutat. Antònia Font arraconen la part que han tingut de patxanga, en un doble disc que es fa escoltar amb calma i serenitat.

Helena M. Alegret

06 el convidat

www.deria.cat

Aina Clotet, actriu

“53 días de invierno és una pel·lícula que t’agafa de la mà” Veu dolça i mirada intensa. Aina Clotet, aquesta jove actriu llicenciada en Comunicació Audiovisual, és la barreja perfecta entre la innocència de l’eterna adolescent i la profunditat d’uns ulls que reflecteixen un món interior ric, complex.

Ens trobem amb ella per parlar de la seva carrera i del seu paper a la pel·lícula 53 días de invierno, que acaba d’estrenar sota la direcció Judith Colell.

Quan encara ets una nena, comença la teva carrera com a actriu a “Estació d’enllaç”. Com arribes a aquest món?

Tenia 11 anys i va ser, naturalment, per casualitat. El meu pare és metge i la Fina Brunet li va fer una entrevista. Li va comentar que estaven buscant nens per a les noves sèries de TV3. Al meu germà, li feia gràcia anar a veure els estudis i l’hi

“A la televisió, s’ha de resoldre ràpid i al cine, hi ha un altre ritme”

vaig acompanyar. Per sorpresa, em van agafar a mi.

Anys més tard, de mans de Ventura Pons, formes part de la pel·lícula Anita no perd el tren.

Sí, va ser la primera aparició. Molt curta. Després vaig fer un paper secundari amb ell a Animals ferits i, el 2004, ja havia fet Joves, que va ser molt important per a mi, i Mala uva.

Et consideres un actriu més de cine o de televisió?

Jo crec que s’és actor. No entenc que algú pugui ser “actor de tele” o “actor de cine”. Un actor és un actor i, després, t’adaptes al mitjà. En totes les disciplines, s’aprenen moltes coses. A la televisió, s’ha de resoldre ràpid i, al cine, hi ha un altre ritme. El teatre és més pur, tenir el públic en directe... Però, com dic, tots els mitjans són molt interessants.

A “El cor de la ciutat”, interpretaves la Mònica, una noia amb problemes de bulímia. Com vas preparar el paper?

Vaig anar a parlar amb l’associació FADA, i amb gent que havia patit abusos sexuals. Van ser unes setmanes molt du-

“La Valeria s’adona que tots estem sols en aquest món”

res. Entres en un món que no coneixes i em va afectar, sens dubte.

Quan fas papers tan intensos, és difícil, un cop surts de la feina, oblidar-te d’allò que acabes d’interpretar?

Jo ho passo pitjor abans de fer el personatge. El procés, en el meu cas, és a la inversa. En el treball de camp sí que ho passo malament. Després, quan comences a actuar, és diferent.

El teu pare és en Bonaventura Clotet, un dels majors experts en la investigació sobre la SIDA. Això t’ha servit per col·laborar en el guió de Positius. Com recordes l’experiència?

El meu pare va escriure uns llibres amb Cecilia Alcaraz amb històries reals sobre gent que pateix la SIDA. Després, vaig proposar a l’Àlex Mañas fer un guió

07

d’històries quotidianes, parlant amb gent d’ONG’s i anant a llocs on hi havia gent afectada. Volíem mostrar el dia a dia.

La directora de Positius és Judith Colell, la mateixa amb qui ara estrenes 53 días de invierno, on interpretes la Valeria, una estudiant de violoncel, amb una relació familiar complexa i amorosa. Qui és, en realitat, la Valeria?

La Valeria és una noia que està entrant a la vida adulta, que s’adona que tots estem sols en aquest món, i es recolza en l’amor amb l’Hugo, que és mentida. És un mirall d’ella i de les seves pors.

Tal com raja Nom complet: Aina Clotet Lloc i data de naixement: 23 de setembre de 1982 Un llibre que ens recomanaries : La immortalitat de Milan Kundera I una pel·lícula: Ficció de Cesc Gay Plat que cuines millor: L’alegria (riu) Una mania: Dubtar Una qualitat: Optimisme Un somni: Treballar amb Woody Allen On t’agradaria anar de viatge: A qualsevol lloc si estic ben acompanyada...

Tens fama de ser molt… perfeccionista

“M’agradaria dirigir algun curt l’any que ve”

La fotografia del film és predominantment gris. És una pel·lícula trista? És realista. És una pel·lícula que t’agafa de la mà i et fa companyia. Parla de la fragilitat de les persones en un món com el nostre, l’occidental, on la competitivitat fa el dia a dia molt dur.

Amb quin actor no has treballat encara i t’agradaria fer-ho? I director?

Amb molts! No sé... Directors... amb Cesc Gay, que m’agrada moltíssim. Amb en Medem, l’Almodóvar, el Fernando León... Amb actors... a mi m’encanta la Clara Segura. Però molts... Javier Bardem, Sean Penn, Robert de Niro... (riu) Quin és el proper projecte on veurem l’Aina Clotet?

Ara, al desembre hem estrenat Positius.

També m’agradaria dirigir algun curt l’any que ve, i estic pendent d’altres projectes. Ja veurem...

Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Susana Perdomo

joventut 09

www.deria.cat

Sona 9

Joventut amb la música jove

Sona 9 és un concurs de maquetes per fomentar grups musicals i solistes del país, i que es considera com el premi més important a Catalunya.

Convocat per Enderrock, TV3, iCatFM i Ritmes. net, i patrocinat per la Secretaria de Joventut de la Generalitat, ha fet la seva sisena edició i va lliurar els premis a la sala Razzmatazz el passat mes de novembre.

El jurat, format per professionals de la industria musical i periodistes, va decidir donar el primer premi al grup empordanès, The Gruixut’s, superant al dos altres finalistes: Manel i Bikimel. Per arribar a la final, els grups van haver d’actuar davant del públic i el jurat.

Abans del lliurament dels premis, va pujar a l’escenari el grup Xazzar per presentar el disc gravat gràcies al seu triomf al Sona 9 2006. La festa va acabar amb el concert de les estrelles convidades Lax’n’Busto.

La veu dels joves talents del 2007

Com es pot accedir al concurs de maquetes Sona 9

The Gruixut’s, va recollir el primer premi d’enguany de mans dels presentadors, Sara Loscos i Bruno Sokolowicz. El segon finalista, guanyador del premi Joventut concedit per la Secretaria, va ser per al solista Manel. El premi consisteix en l’edició, gravació i distribució d’un mini de 4 cançons, a més d’una mini gira de 5 concerts.

El premi Èxit, per al tercer, es va atorgar als vallesans Bikimel, i consisteix en 3.000 euros en material musical. I finalment, el premi fet per votació popular va ser per al duet menorquí L’Atelier, que participarà en els concerts de difusió als mitjans del concurs a TV3, Catalunya Ràdio, Ritmes.net i Enderrock.

Hi poden participar grups o solistes registrats en tres categories: pop-rock (amb les variants de rock’n’roll, heavy, trash, hardcore, ska, reggae, electrònica, etc), cançó d’autor i folk/noves músiques.

No hi poden participar aquells que tenen un contracte discogràfic en vigència o hagin publicat discos amb contracte discogràfic.

Els premis són: - Premi de la Secretaria General de la Joventut al grup o artista amb més projecció de futur, dotat amb 3.000 euros en material musical.

- Enregistrament i edició d’un disc, sota la direcció d’un productor professional.

- Campanya de publicitat a TV3, Catalunya Ràdio i Enderrock/Folk.

- Videoclip promocional.

- Minigira per Catalunya amb un mínim de cinc concerts promocionals.

Fotos: Carles Rodríguez / Enderrock

Més informació:

www.jove.cat

10 tema del mes

www.deria.cat

Diverteix-te fent regals originals al Nadal!

El Nadal és un època d’il·lusió. Són uns dies durant els quals tothom fa i rep regals. Uns presents de tota mena: obligats, d’amor.. o per veure els ulls brillants de la canalla. De vegades, són originals i creatius, i hi ha tot un assortit que, a més, ens dóna l’oportunitat de divertir-nos fent les compres nadalenques. Aquí us mostrem un quants exemples.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Bosses MIU Bosses de mà per portar el mòbil, motxilles... o per als bolígrafs i llapis. Les més cool del mercat.

Només a seccions de capricis de grans magatzems.

Protagonistes de còmic Amb les fotos que desitgis i escollint el tipus d’història que vulguis, romàntica, de por o de suspens... Hi ha un munt de programes per fer-ho des de casa teva, pots convertir qui vulguis en un heroi de ficció. www.muchomasqueunregalo.es

Ànec groc Petit, senzill i simpàtic. Li agrada l’aigua i ens il·lumina, s’encén per dintre amb diferents colors durant les nostres remullades. Té piles per a 180 banys de 15 minuts (més llargs no són gens ecològics). www.revolutum.com

Sabatilles esportives “Customiza” el teu vestuari!! I què tal començar pels peus? Qualsevol sabatilla pot canviar segons la personalitat del seu propietari. Dibuixos romàntics, de còmic, ciència-ficció... www.visteadecuadamente.com

Xoco-Telegram Dolçor i personalització. La xocolata, a més del seu sabor, porta una sorpresa: un missatge que és només per a la persona que rep el regal. Una dedicatòria molt dolça. www.chocotelegram.com.es

11

Un tros de lluna Ara pots regalar, o ser propietari, d’un tros de Lluna (i també de Mart o Venus). L’empresa Lunar Embassy, ven i dóna els certificats de 1000m2. Romanticisme o potser inversió? www.muchomasqueunregalo.es

Contes personalitzats Un regal preciós per a la canalla, o bé per a aquelles persones que estimen especialment la fantasia i que guarden dins seu el nen o la nena que van ser. www.e-nans.com

Animalets ballarins Tota una família de granotes, porcs, mussols i gossos que en realitat són uns altaveus mp3 amb sensors. Il·luminats amb moltes combinacions de colors, tots ballen la música amb diferents moviments que faran la delícia dels més petits. www.regaletes.com

14 món viu

www.deria.cat

CRAM

La Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins Una epidèmia vírica, el 1991, va provocar la mort de centenars de dofins a la costa catalana. Els animals arribaven a les platges greument ferits i un d’aquells exemplars va ser atès a Premià de Mar per un veterinari que treballava com a tècnic de Medi Ambient a la població del Maresme. Des d’aquell dia, el Ferran Alegre no ha parat de treballar per millorar les infraestructures per assistir els animals marins en perill d’extinció.

Alegre va convèncer l’Ajuntament per a què, a la casa ruïnosa que el consistori tenia davant de la platja, es construís un Centre de Recuperació d’Animals Marins. Amb el suport de la Generalitat, des de llavors, Premià de Mar s’ha convertit en un referent a tota la Mediterrània, inaugurant oficialment el primer centre d’aquestes característiques el 12 de juliol de 1994. El CRAMC (Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya) naixia amb pocs recursos però amb moltes ganes. La recuperació de tortugues marines i dofins, des del principi, era un dels objectius més urgents.

La voluntarietat era un de les característiques dels primers temps i, sense grans estructures, es van aconseguir resultats espectaculars en investigació i conservació. De fet, la col·laboració

amb la Facultat de Veterinària va permetre fer necròpsies a tots els dofins que apareixien morts i, així, cercar les causes de malalties que no es coneixien fins aleshores.

Tot i així, i amb tots els èxits aconseguits, el Ferran Alegre era conscient que sense uns recursos determinats era molt difícil avançar. D’aquesta manera, amb set companys més, van transformar el Centre en una Fundació on es puguin obrir noves línies d’investigació i desenvolupar programes educatius.

Així, els objectius de la CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins) són recuperar espècies en perill d’extinció per reintroduir-les als seus medis, desenvolupar projectes de recerca en aquest camp i, per últim, sensibilitzar a la societat.

Convertida en una entitat privada, sense ànim de lucre, la CRAM avui és un centre especialitzat i equipat per continuar la feina de més de 13 anys. La tasca actual es centra en la investigació de les principals espècies i ecosistemes amenaçats del medi marí, i en l’educació mediambiental en aquest sentit. Amb una clínica per tractar els animals, s’identifiquen constantment espècies de tortugues marines,

taurons, aus marines i altres espècies.

Els cursos i seminaris que organitzen, i les visites guiades, han servit per conscienciar joves i adults de la importància de conservar la riquesa mediambiental de què gaudeixen les nostres costes.

La història del CRAM, i la constància del Ferran Alegre, és una història d’amor al món marí i els seus habitants.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Fotos: CRAM/ A. Lorente

El Vell Marí, un vaixell per a la biodiversitat El Vell Marí és un vaixell construït l’any 1980 i adquirit per la Fundació CRAM a finals de 2004. És un veler amb capacitat per a deu persones que disposa d’un laboratori, un quiròfan i una sala de treball per ampliar i diversificar els projectes en favor de la biodiversitat de les nostres costes.

www.cram.org

Per a més informació:

Hivern

16 reportatge

www.deria.cat

Una nova època, un nou model cultural Hi ha ocasions i situacions a la vida que sense llibertat no es poden desenvolupar i créixer per tal que l’ésser humà les gaudeixi plenament. L’amor n’és un bon exemple. De tant en tant, qualsevol pot trobar-se amb algunes conductes perverses, també entre joves i adolescents, que segueixen fortament arrelades a la societat des de fa dècades. Aquestes, podríem dir, trenquen la marxa natural de les relacions entre homes i dones i, malauradament, poden arribar a ser la gènesi de maltractaments, amb conseqüències de lesions físiques i psicològiques irreversibles, i, en alguns casos, de morts.

Amb l’objectiu d’arribar a la gent jove i adolescent, s’ha posat en marxa una nova campanya, del 15 de novembre al 6 de desembre, per tal d’ajudar a detectar conductes agressives, de control, possessió i domini que poden aparèixer durant les primeres relacions sentimentals.

L’eslògan principal, “L’amor ha de ser lliure.

Lliure de masclisme, lliure de bronques, lliure de gelosia”, de l’Institut Català de les Dones vol estimular un canvi cultural i que els comportaments violents no formin part de l’ideari d’aquesta nova època.

La campanya es fa dins del marc del dia Internacional per a l’eliminació de la violència

La estètica Amb una estètica que recorda els anys 70, una dècada plena de reivindicacions juvenils i un colorista moviment hippy, es vol remarcar que unes conductes específiques, de control i dominació, no són gens engrescadores ni creatives.

envers les dones, el 25 de novembre, i s’hi han destinat 900.000 euros. Els espots, falques radiofòniques i insercions en premsa i revistes, així com els cartells, s’emetran en tot tipus de mitjans d’àmbit català: televisions, cinemes, ràdios, diaris, convencionals i digitals, i OPIS al metro i carrers. Aquesta campanya de sensibilització, forma part de l’anomenada “Talla amb els mal rotllos”, un programa de prevenció de la violència masclista entre la població jove que va començar la Generalitat l’any 2004.

18 fp

www.deria.cat

Fusta i mobles, com treballar amb ells Molts mobles i elements quotidians són de fusta. Aquesta matèria natural que surt dels arbres ha format part de la nostra vida des de temps remots. El coneixement de com s’ha de treballar amb ella, en especial si es dedica a la fabricació dels mobles, és la finalitat principal d’aquest curs de grau superior. També, gestionar i controlar la producció en indústries de fusteria i mobles, programar, preparar i supervisar els recursos, així com els treballs necessaris per a la transformació de la fusta i el suro i la fabricació i la instal· lació de fusteria i moble.

Els estudis tenen una durada de 2.000 hores, que es divideixen en dos cursos acadèmics, un de 1.600 hores al centre docent i 400 al centre de treball on es faran les pràctiques.

La manera d’accedir als estudis d’aquest grau superior és fàcil. Per una banda, hi podran prendre part tots aquells alumnes que hagin superat qualsevol de les modalitats de batxillerat. Les prioritàries són les Ciències de la naturalesa i de la salut i Tecnologia, i haver superat la prova d’accés als cicles formatius de grau superior.

Contingut del grau superior en producció de fusta i moble

sxc.hu

Gestió de magatzem en indústries de fusteria i moble

Centres públics on s’imparteix IES La Sénia C. Domenges, s/n 43560 – La Sénia 977 713 065

IES Escola Industrial C. Calderón, 56 08201– Sabadell 937 258 744

Organització de la producció en indústries de fusteria i moble

Què i on ho podré fer?

El grau superior en producció de fusta i moble et proporcionarà els coneixements necessaris per a la gestió del magatzem de material i productes en indústries de fusteria i moble, i l’organització de la fabricació en indústries d’aquest sector. Tot això, ho podràs fer a diversos àmbits de treball com, per exemple, indústries del suro, serradores, assecadors, fabricació d’embalatges i derivats de la fusta. Igualment a fàbriques de mobles, portes, finestres, revestiments i estructures de fusta, així com a empreses d’instal·lació de mobles a mida i elements de fusta.

Fabricació automatitzada en indústries de fusteria i moble Gestió i control de la producció en indústries de fusteria i moble Processos en indústries de la fusta Transformació de fusta i suro Fabricació i instal·lació de fusteria i moble Acabament industrial en fusteria i moble Gestió de la qualitat Plans de seguretat Relacions en l’àmbit de treball Formació i orientació laboral

IES Vil·la Romana

Formació en centres de treball

C. Santa Maria del Camí, s/n 08530– La Garriga 938 718 303

Síntesi Un cop superat el cicle es pot accedir als estudis universitaris de: Arquitectura tècnica Enginyeria tècnica agrícola * Enginyeria tècnica de mines * Enginyeria tècnica en disseny industrial Enginyeria tècnica forestal *

sxc.hu

Enginyeria tècnica industrial * sxc.hu

* Totes les especialitats

www.deria.cat

entrevista 19

Josep Maria Flotats

“El teatre de text ha de promoure el debat i la reflexió” Un dels millors actors i directors de teatre catalans de tots els temps ha tornat a Barcelona. Amb Stalin, escrita i dirigida pel mateix Josep Maria Flotats, versionant la novel·la Une exécution ordinaire de Marc Dugain, es vol convidar a la reflexió sobre els excessos del poder i la seves justificacions. Sense caure en caricatures, i sense grans parafernàlies tècniques, Flotats ens parla del terror del règim comunista centrant la història en l’afer de les bates blanques. És una bona ocasió per trobar-nos amb ell i repassar els seus 50 anys de carrera artística.

Catalunya i tenim previst, amb la versió castellana, fer una gira per Espanya.

Després de 10 anys sense estrenar obra a Barcelona, i quan compleix 50 anys damunt de l’escenari, torna per interpretar Stalin. Com va el retrobament amb el seu públic?

Bé, va molt bé, però no m’agrada dir retrobament perquè jo no tinc la sensació d’haver perdut el contacte mai amb el públic de Barcelona. Primer, perquè vaig estar 10 anys al Poliorama. Després, al TNC i, més tard, els dos espectacles que he fet fora de Barcelona, Arte i París 1940 que vaig crear a Madrid, els he portat aquí. Per tant, no és un retrobament perquè no m’he allunyat mai del tot.

Era difícil mostrar un Stalin que no fos una caricatura. Com s’aconsegueix?

Sí, aquesta era una de les grans dificultats. Aquest tipus de personatges, en la vida quotidiana, tenen una aparença de normalitat encara que siguin realment uns malalts absoluts. Es tracta de donar veritat al personatge. A totes les fotografies que tenim dels grans dictadors, sempre es pot veure com estan rodejats de nens petits, amb flors, amb gent fentli petons... Aquesta és la imatge d’Stalin.

A l’obra veiem un avi amb aparença de bona persona que va justificant uns fets terribles. Una cosa és allò que ell diu que ha fet i, una altra, és el seu comportament real.

Aquesta és “l’estrena mundial”. Podem veure l’obra a Barcelona fins el 13 de gener. Però on continuarà la gira? Hi haurà versió en castellà?

En principi després del Tívoli, farem una gira per

L’obra, dirigida i escrita per vostè mateix, és l’adaptació del primer capítol de la novel·la Une exécution ordinaire de Marc Dugain. Què el va atrapar d’aquest text?

La història i com estava explicada. L’estil. S’ha escrit molt d’allò de què parla, però no d’aquesta manera. És un text fantàstic perquè promou el debat i la reflexió. I aquesta és la funció que ha de tenir aquest tipus de teatre.

“Tinc les mateixes ganes de fer teatre que el primer dia”

Era un home, com es pot veure a l’obra, absolutament sol.

Qui té el poder absolut, qui decideix sobre la vida i la mort dels altres, té una soledat absoluta. Això surt molt al text de Dugain. Fent el que fa, sent un assassí de masses, no té confiança en ningú.

Shakespeare ens parla a totes les tragèdies d’aquesta angoixa per ser assassinat. Ricard III és això. Aleshores, aquesta obsessió de l’atemptat, es barreja amb aquesta necessitat de parlar amb algú com el personatge que interpreta Carme Conesa, i que ell pot fer desaparèixer en qualsevol moment.

D’allò que sí que es parla, encara que no es mostra explícitament, és del terror.

L’escenografia l’he pensat com un univers mental, tancat, i paranoic. Hi ha una mena de túnel, sense línees rectes. És un univers on la dona, i els seu marit, pateixen el terror. L’obra mostra com el poder intenta destruir fins i tot l’amor més íntim d’una parella. Al mateix temps, és la metàfora de tot un país.

La cosa que més sorprèn de l’obra, potser, és com Stalin va justificant els seus crims.

Clar. És un text que et va mostrant l’exterior i l’interior. Stalin va explicant els crims amb absoluta impunitat i, a la vegada, els va justificant. Són les dues cares de la moneda. L’aparença, els discursos, davant d’una realitat cru-

el, d’uns fets terribles. És disposar de la vida dels altres i justificar que és pel bé del poble. Està autoconvençut que és el Messies. Però, ara, també vivim en una època on hi ha molt de messianisme...

Per tant, estem davant d’una obra que també ens parla de l’actualitat.

Sí, avui tenim des de dictadors en països molt coneguts fins a integrismes de tot tipus. Salvadors de la religió, salvadors del poble, la fe... És exactament això.

En aquests 59 anys de carrera, com ha estat la seva relació amb el poder?

Depèn del moment. La relació, en general, del món de la creació i el poder és complicada, complexa i difícil. Qui té el poder mana i hi ha artistes que baixen el cap i n’hi ha d’altres, que no.

Són molts anys de professió. Encara es posa nerviós en sortir a l’escenari?

Cada vegada més (riu). Jo pensava que aniria posant-me menys nerviós amb els anys, però és al revés. Potser és que et va augmentant el sentit de la responsabilitat... Potser un mateix es posa el llistó més alt. Però jo tinc les mateixes ganes de fer teatre que el primer dia. La mateixa passió.

Tindrem a Flotats més sovint a Barcelona?

Jo espero que sí. Depèn de moltes coses, depèn de si trobes el teatre que busques... Ara, jo tenia moltes ganes d’estrenar aquesta obra aquí. Però després no sé què faré.

Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Ivan Gimenez

20 sexualitat

www.deria.cat

Tu al nord, jo al sud relacions dependrà de les estratègies utilitzades, la implicació i el compromís d’ambdós.

Pot ser que en un primer moment, la distància no sigui important o sigui una aspecte més de les circumstàncies de la parella. Però no tots els aspectes de tenir una relació amb aquestes característiques són positius.

No tenir a prop la persona que s’estima és molt dur i pot dificultar que la relació avanci com la parella desitja, però cal que el sentiment que experimentin sigui molt fort per tal de fer front als problemes que puguin sorgir.

sxc.hu (davdibiase)

La Cristina i l’Ivan es van conèixer fa un any en un poblet de la costa mentre passaven les seves vacances. Van agradar-se des del primer moment en què es van veure i van intentar passar el màxim de temps possible junts. Però, al final de l’estiu, tots dos van haver de tornar a les seves respectives ciutats. Tot i que els separen més de quatre-cents quilòmetres, mantenen el contacte a diari i somnien amb què arribi el moment de tornar-se a veure.

Cada vegada és més freqüent establir contacte amb persones que viuen en una ciutat diferent a la pròpia. La facilitat per a viatjar permet que això ocorri amb major facilitat que temps enrera. Les noves i freqüents necessitats de desenvolupament personal i acadèmic o professional també donen peu a aquests tipus de relacions. A més, les noves tecnologies fomenten i fan més fàcil tant conèixer gent d’altres localitats com mantenir-hi el contacte diari. És possible doncs, tenir la parella sentimental a molts quilòmetres i, tot i així, mantenir un estret contacte amb aquesta.

Deia Sòcrates: “Vaig a parlar amb el cap tapat

per a què, cavalcant per les paraules, arribi ràpidament fins el final, i no em freni de vergonya quan et miri”. A partir d’aquesta afirmació, Plató, deixeble de Sòcrates, afegeix que és més fàcil tenir una relació i mantenir-la en el temps amb una persona a la qual no es veu freqüentment.

Els estudis demostren que tot i que, des de l’època de Sòcrates i Plató han passat molts segles, les afirmacions d’aquests filòsofs són certes.

Això es deu a diverses causes. En primer terme, no tenir un contacte cara a cara permet a la persona expressar els sentiments d’una altra manera a com es faria si es tingués pròxima la parella.

Per a les persones tímides i/o amb més dificultat per expressar sentiments, és més senzill expressar-se telefònicament o via ordinador. En un altre terme, tenir lluny la parella dóna més llibertat a cadascun dels dos membres.

Aquests són alguns aspectes positius de tenir lluny la parella. Aspectes que fan que, tot i que generalment s’acostuma a creure que no és possible mantenir una relació sentimental a distància, no sempre és així. La duresa d’aquestes

Aquest tipus d’interacció a distància amb l’altre pot crear certa dependència. Això succeeix si tot el temps lliure de què es disposa, la persona deixa de banda la seva vida per dedicar-se per complet a tenir contacte amb la parella. D’altra banda, el nivell de confiança que exigeix una parella així acostuma a ser molt més gran, donat que el fet de pensar que no es té a prop l’altra persona, facilita a vegades creure que hi ha més facilitat per conèixer algú altre. Aquest nivell de desconfiança pot crear una gelosia insana.

Un altre aspecte negatiu és l’absència de contacte físic, de comunicació personal i de suport directe. Fins i tot, el poc contacte sexual pot generar problemes a la parella. La manera d’expressar afecte, tal i com es deia a les línies anteriors, són molt diferents a les habituals.

Cal que totes dues persones estiguin d’acord amb aquest tipus de contacte afectiu i trobin recursos que puguin substituir d’alguna manera aquestes mancances.

Per tant, els problemes més freqüents que pot tenir una parella a distància són la gelosia, la desconfiança, l’ independentisme, i el temor i la inseguretat que suposa tenir lluny l’altre. Però dependrà de la fortalesa del seu amor per fer front aquests obstacles. Si aquest sentiment és realment fort i la parella està disposada a fer esforços, no han d’oblidar que tot és possible!

Laura Cerdán Rubio (Psicòloga)

sxc.hu

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

21

GUI A JOVE NIT

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Disseny, una professió de futur

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

Agencia de modelos busca...

Agencia de modelos busca chicas/os con o sin experiencia para anuncios TV, videoclips, catalogos, pasarelas,...

Tlf: 93 200 71 88

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.

IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208.

Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

EDUCACIÓ

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

MODA

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).

Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

T’agrada el turisme?

EDUCACIÓ

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

Et motiva el contacte directe amb les persones? Creus que un món més just és possible?

Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer diferents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.

C/ Santaló, 37 (Barcelona) Tel.: 902 410 000 sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

L’ensenyament a mida Batxillerats Accés a Cicles Formatius Accés al Cicle d’Ensenyament Superior de Disseny Accés a Cicles d’Arts Plàstiques i Disseny Accés a la Universitat per majors de 25 anys Cursos Selectivitat LOGSE Cursos Selectivitat per a Estrangers

EDUCACIÓ

Per una societat millor

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya) 08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34 unitec@unitecbcn.com www.unitecbcn.com

publicitat@edicat.net

22 cultura

agenda Exposició Teatre

“Com un mar Després de mi, mestís” el diluvi

www.deria.cat

gener

2008

De Lluïsa l’1/12/2006 Cunillé, al direcció 7/1/2007Carlota Subirós Museu Dia: delMarítim 13/12/007 de Barcelona. al 13/01/2008 Preu: 3 euros.

Barcelona.

Espai Lliure.

Centre Cívic Torre Llobeta (Barcelona).

Dia: Fins 06/01/2008 Gratuït. Teatre Romea.

Barcelona.

Preu: de 17-27 €.

Exposició de llibres Del 28/11/2006 Música Salt. Gratuït.

Cooper

al 9/12/2006

Dia: 14/12/2007 Tarragona. Sala Loop.

Esport

IV Competició de Bulder Non 13 de desembre Servium de 2006 Valls22/12/2007 Dia: Barcelona. Sala Razzmatazz. Preu: 10 €.

Fires

Auto-Retro Babyshambles

Dia:6/12/2006 Del 11/01/2008 al 10/12/2006 Fira de Barcelona.

Barcelona.

Sala Apolo.

Preu Preu: a consultar.

25 €.

Fira de Santa Llúcia Desembre Dansa

2006

Barcelona Macadam Macadam De la coreògrafa Blanca Li Teatre El gran Dia: 21/12/2007 secret – 29/12/2007 d’A. Barcelona.

MercatComediants de les flors.

Espinosa, i Preu: 18 €.

TNC. 1 de desembre de 2006 Girona. Preus: 24 euros, 18 euros i 10 euros.

Xerrades

“Estudiar a l’estranger” Música Picasso Dia: 20/12/2007 en mis ojos, de Barcelona.

CIAJ. Preu: gratuït.

Diego El Cigala

per na on, , els elo s leil eil. Barc So die ci. du melo b ac de ol /2007 s am al que um S /12 Cir uè le Tot ion du l 22 del en q tora. ernac t ra c liriue /2007 a ntu acle ndu t in 2 De ave pect a co imen 9/1 ova n es forç epart . el 1 Cirq r la la n a u nt s: D és , cre són i un ame Die s s e t àni c il/e um ada ant t ole liri veg ant dire mul uS De era els c a en en si eD i rqu prim sics i imèd actu /Ci e om mú mult s qu il.c e ole ons artist os eur uedus 36 72 9- .cirq w u: 3 Pre ://ww p htt

El senyor “…amb lesPerramon mans” Del’1/12/2006 De JosepalMª 5/1/2007 de Sagarra

si e t erra a ron con Gu Mi , a da e la la Sal ond a la c s i 6 0 a l on 20 h. ue Torna nyo la rec a e p 0 d e Es des La úsiq. re 19:0 ivil arla d òrica t b C a ó, p ist e to m vil ovemA les err Gu ficci òria h dir, d s. i n a . l e n C de ona ora lau d mem és a tada

contemporània i la cultura visual Cinema Amb Dia: 18/12/2007-19/12/2007 veu pròpia. La Barcelona. BAC_BLA Festival Toma.

Internacional d’Art Contemporani 1 de desembre de 2006 Lleida. Preu: 3 euros.

Festival

Festival del Mil.lenni Dia: 13-12-2007 al 19-03-2008.

Barcelona. Palau de la Música. ww.festivalmillenni.com Fires

Fira de la cultura ecològica

Dia: del 14/12/2007 al 16/12/2007 Fira de Girona.

Sade el ª n rra e pM ee ose empr utat d Peelona J , i s e c r su or. Barc oliè l, com n una ’un u , y M d 8 n 00 ora de qua e e lls ar n la scorr els fi e i, alh v se06/01/2 on L’a a e ran ar Ela: fins sic mèdi cció t XVII, seu p s à l l o le a Di el c a c . L’ seg a de ir d fer un ba bé à pel tirani . t r a a a ll A p ra va ot ac cia, a de la rènci e e t r n s h a , à r g ere ort ra eva gèn ta imp ien lliu e la s r d / ce estud r- se om a.c . rer eficia e s o m eur ero ben 27 .teatr 7 w u:1 Pre ://ww p t ht

30 Gir de

c em l, la ciu rem ra. En ió de ividua seus a r c d d e a s n l r rna tgu pe cal i i es i a To pos ecu l La üent e la r ista lo s pob l seg ció, d de v sar a t a cili n pun a pas v et d’u que ros .n ò l l a eu ona

6 de desembre de 2006 Girona. Preus:conferències 24 euros, 18 euros i 10 Quatre euros. sobre la ciutat

5 ir u: .lam e r P w ww

s re t e es d m ea eum e us Gr rop M eu el de “Grans rç ó ra tank ‘d a em tu or 4d y l uapinropoli a ’” 06 a aq n v t u 0 Exposici e 2 la e o eum itar vis Mus ja de e M t, N annre de n ra tat an pod opolit quali ck, Th Ar Cez vemb s , e etr Dy lta of a de noC. nya el M ll mo , Van as, u l g a u o d ec c at De coel 30 MNA a C ents ió r l Gre net, a da sic d’E ed ega proc ’expo bres so, M v s L a o s r a . e ic re rk lar . prim d’ob a Yo mp let, P .

Per tena Nov conte t, Mil uguin ros u e ran rt de odran ourbe ir i Ga A 8’5 l of es p rot, C Reno a er que a, Co onet, en s. g y ,M o G ley da te tra mp Sis

D 07.

20

Fira d’artesania

Dia: del 12/12/2007 al 24/12/2007 Fira de Vic.

Fira de mercat del Badanadal

Dia: del 21/12/2007 al 23/12/2007 Fira de Manlleu.

en co u: des ac.es e r P ireu mn M w. ww

Cinema

Resfest.

Festival itinerant d’art multimèdia, audiovisual, vídeo i cinema Dia: del 21/12/2007 al 23/11/2007 Barcelona. Espai Movistar.

Foto: Grup Marlango, portada del CD Automatic Imperfection (2005) www.marlango.net

on

m

eR de es s de nt ènci re u b ” s em “P ó viol ee des ’ex s don d a, l p n e 5 o a l s al la D s c ó: le bre . de acion ntaà l in a e Exposici exitra ovemalde Cat iscrim les m e la t u n z t r d fl i i t a l i e E s ad s l’In t a le canv ultur 0 d asa e con 2 c a r d t ili la pe C el ió rac visib pas per ls. abo onar imer ència sona l · l co a d pr iol per b la usc m a la v ls i Am ició b es co ra de socia pos s don cultu cions a le ts i la s rela om e.c lita en le t d ï l u a pau rat eliz

D 06.

20

g u: .casa e r P w ww

històries de catalunya participa 23

ww

s a it elon res m arc exp so, lí ró. B des cas l, i e an Mi taë aria , P s v sse te, S eva ns ió Jo s t e le ati i ir d n, M Magr b la se undac aud rai am , e 8. F er g ra D Freud teris cos/200 a , is pod 1 7/0 per com iró e m s2 ps tes l, M ens “Un : fin tem rtis gal à s a Dia d’a Cha hum som es ti, os ara irad met l c Enc ns i m iaco cap e , G es sio con i Tàpi lesa.

Ba n i bel cat Kle t i a t i iro. ver fjm cn. w.b

participa!!

Joves Cuiners

”

A tothom qui li agradi la cuina els interessarà conèixer l’associació Joves Cuiners, formada per onze cuiners de deu restaurants de les comarques gironines. Es van associar per promoure una cuina amb personalitat pròpia, equilibrant la millor tradició culinària catalana amb les noves tendències. Sempre concedint una especial atenció a les matèries primeres que utilitzen i amb la voluntat d’oferir un servei tradicional i modern alhora, cadascú afegeix el seu toc personal i creatiu. L’any 2005, Joves Cuiners van rebre el prestigiós guardó l’Anxova d’Or per la seva difusió arreu del món del producte més característic de l’Escala. Enguany, l’associació porta endavant diversos projectes entre els que cal destacar diversos cursos de gastronomia per a no professionals i la construcció d’un saló de banquets a la població garrotxina de Sant Ferriol.

g.

e

ri d

to udi

e Vic

A

ala c d tge er en la 06 p via Els t al 0 s a n e r é 1 2 u g v e . t : d as m de Dia ona e Vic fa itjana ercat e li nipe t s r e c o d e r d bn p es a, at M l M ag trical roje ine g. Uem d’u uènci ríslsúism l’Ed en, pe merc up M tl esm o a ec n tW d no nfl puinc en pl de eva el El és eonor deen el o té iderrelas i ar-hseo s’om nals, la s rg sa ren pe in arca ng nt ue ins nc na t L 10pr .

Marlan t n a, lque Marlael nptoregr evnidd Lyd’Oso s arte most olen la ornMane ona r i 6 l e p M a e a e c t G e i ealnd l sv c de , d’ p D ita ue ica ctriu tD b sica a aanryet mspsde cap produ ns q no e ntic d r a t a a b e a e d a c l ú e t s l a s u e a a e e l El àtic ’aqu La m m dce cs dle·lícues de es d ’arte nts q casc o . e d d rism rera d aits úCsicatradveé p i plac para ues, visita ió pel W r m ares rers l, de poq de ac ca Tom , la è t, a ent no ar z de k, jaz s so c ediev altres breto ambi e M s d’ i, srog fica roc band ey. o i dreors trersoana. agn de Hartl m i u s g e e l i a Ha 24 dditor e un 18- w.au dr tat. : uït t u ciu rat c.ca Pre ://ww g p : vi htt reu .aj 08.

0 Mornin 1/2 1/0

P

w

ww

www.jovescuiners.com

Tragèdia en escena La nit del 7 de novembre del 1893, tot és llest per a l’estrena del Guillem Tell de Rossini, que enceta la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu. Al carrer, entre el xivarri de la multitud, s’hi poden distingir els renecs dels carreters. I a l’interior del magne edifici, el soroll dels talons sembla posar ritme al xiuxiueig a cau d’oreL’Associació Alba té com a objectiu, des de la seva fundació ja lla d’allò que es voldria poder dir en veu alta, i a les salutacions exageradament fa 30 anys, oferir atenció pedagògica i social a aquelles persoamables a persones a qui esnes preferiria no haver trobat.per Per principal amb minusvalies psíquiques, tall’entrada que aconsegueixin el del teatre, situada a les Rambles, hii desfila l’alta societat barcelonina, que no han vol deseu màxim desenvolupament humà la seva integració a la societat.

Per fer-ho possible, saprofitar l’oportunitat de mostrarfinslaa seva distinció.

Mentre anat ampliant les seves instal·lacions poder oferir diferents serveis que com ellademajoria l’escola, dels els tallers i laentren residència. projecte porta d’Alba ha l’obertura de la cafeteria El Gat del espectadors per L’últim la modesta delestat carrer de Sant Pau. I, precisament, Rosal as’esmuny Tàrrega, on fins hi treballen cincpis persones amb discapacitat.

L’objectiu és continuar trebaper aquí, al quart en Santiago Salvador. llant en aquest projecte amb la mirada posada en ampliar a vuit els treballadors en el mínim període de temps. Si vols formar part de l’equip humà de l’associació, has de saber que Alba Passades les deu de la nit, a l’inici del segon acte, aquest jove anarquista llença acull, des dels seus inicis, voluntaris tant de Catalunya com de la resta d’Europa a dues bombes Orsini contra els espectadors de platea. La primera esclata entre les través del Servei de Voluntariat Europeu. files 13 i 14, tot provocant una vintena de morts. La segona s’amorteix a les faldilles de www.associacioalba.org la senyora Cardellac, asseguda sense vida a la fila 13, i rodola suaument per terra sense arribar a explotar. Enmig de la foscor, la sala s’omple de fum, de crits de dolor i de xiscles de terror. De fet, el caos afavoreix que l’assassí pugui escapar, tot i que no passa desapercebut i l’acabaran identificant.

Alba, Associació d’Atenció

En Santiago Salvador és un “propagandista pel fet”, convençut que el règim monàrquic i conservador és massa injust per suportar-lo i massa fort per enderrocarlo. El Liceu representa tot allò que ha de ser destruït: l’abús de poder, l’ostentació A la ciutat Lleida una es pot trobar el FEJUP, la Federació d’En-d’un dels diners, la hipocresia social...

Ellde somia revolució que obri les portes titats de Ponent que acull diferents agrupacions de la capital món millor i realitza un acte terrorista que fa que el món sigui pitjor. Sens dubte, del Segrià. Entre els seus membres hi ha el Col·lectiu d’Iniciatives Juvenils Contra una excel·lent metàfora de la convulsa història de la Catalunya del segle XIX i de l’Atur (CIJCA), l’Associació de Joves Intercultural de Ponent (AJIP), l’Associació bona part del segle XX. Juvenil Iler-rock, l’Associació Juvenil de Rol Tramuntana-Lleida, l’Orfeó Lleidatà, les

FEJUP, Federació d’Entitats de Ponent

LA POESIA poema

TT L’ombra de l’altre mar Poesia

Hauràs de tornar a escriure Autor/a l’obscur epíleg de la teva lògica, ja que ignores, encara, noms d’ocells I d’eines oblidades de conreu.

El déu de les mans buides ha tornat cercant el que no has escrit encara.

Hauràs de prendre al desencís la pròpia, desitjada grandesa, ja que, sempre, a les teves històries hi surten columnes i ponents, un vell costum de solitari.

Joan Margarit

Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) i la Joventut Socialista de Catalunya.

L’impacte d’aquest serà molt les notable.

La temporada operística queda Totes aquestesatemptat entitats desenvolupen seves activitats paral·lelament i s’uneixen celebrar actesrepresentació al llarg de l’any, com taules rodones o la Fira suspesa per i, amb ella,diferents la primera d’una òpera escrita perd’Entitats, una dona, la per mostrar als joves projectes que duen a terme.

Lluïsa Casagemas, que maielss’arribarà a estrenar.

En concret, el Liceu no tornarà a obrir les portes fins el 18 de gener de 1894. Aquell mateix any, després d’un procés sensewww.fejup.org cap mena de garanties judicials, en Santiago Salvador i sis anarquistes més són executats al castell de Montjuïc. I tres anys després, el cap del govern (Cánovas del Castillo) serà assassinat per un anarquista italià, com a resposta a l’anomenat “procés de Montjuïc”. L’espiral de violència es retroalimenta.

Helena Moliné i Oriol Junqueras

www.puntj.cat t/joventut www.gencat.ca et .n www.xarxajoveOriol Junqueras

Si vols més informació sobre associacions juvenils, entra al bloc Punt_J, al Portal Jove o a xarxajove.net

Helena Moliné