Secundèria 122

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

número

122

febrer 2008 - any 13 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

Les Enjoy The Silence

Guanyadores de Ficcions’07

MySpace versus Facebook - Com fer-se artista

torna FICCIONS l’aventura de crear històries

l’editorial

02 nosaltres

www.deria.cat

Torna Ficcions Estem d’enhorabona. Comença l’any amb la segona edició de Ficcions, l’aventura de crear històries. Noves propostes, noves eines i noves entrevistes a prestigiosos escriptors que faran de jurat de les vostres narracions. Comença la il·lusió, a partir de l’1 de febrer, en què l’any passat van participar més de 1.000 alumnes de Catalunya, les Illes i el País Valencià, Per aquest motiu, obrim el Secundèria amb una entrevista a les guanyadores de l’any passat, el grup Enjoy the Silence del Col·legi Mare de Déu de Terrassa, format per Anaïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad. Ens expliquen la seva experiència, com van viure la final i, sobretot, com van anant construint la seva història en quatre capítols on el misteri, la força del record i la crueltat de la guerra comencen a partir d’un fragment d’ El quadern gris de Josep Pla. En aquest número, també, us volem ensenyar les noves propostes tecnològiques que la xarxa ens ofereix, la lluita entre MySpace i Facebook, les possibilitats que tenen, teniu, els artistes per promocionar-se i, com sempre, un repàs al panorama cultural català. Ara, i durant els quatre mesos que dura Ficcions, vosaltres sou els protagonistes. Fem, entre tots, de l’escriptura un joc.

FEBRER 2008

122

nosaltres altaveu 02 04 torna ficcions rauxa, bojos pels

les convidades 05 enjoy the silence

ritmes

les guanyadores de ficcions’07

el reportatge 08 torna ficcions

tema del 10 mes myspace versus

món viu joventut 12 13 chevrolet volt, pro- fotoconcurs del

tendèries 17 porta un canell

reportatge 19 neix un artista

sexualitat 20 el ball de les

original

facebook

pulsió elèctrica

boca a boca 14 david rabadà,

carnet jove

hormones

professor d’eso

agenda 21 guia jove 22 febrer 2008

històries de 23 catalunya l’holandès errant

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Montse San Agustín, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

04 altaveu

www.deria.cat

www.enderrock.com

Rauxa, bojos pels ritmes Rauxa fan honor al seu nom, són sinònim de gresca. Ho demostra la setantena de concerts que durant el 2007 els han portat a recórrer el territori català de dalt a baix. A finals d’any es van tancar a l’estudi per posar una mica de seny i preparar el seu segon treball, un disc que està previst que surti a finals de mes amb el nom de Dr. Soroll (Música Global, 2008).

La carrera de Rauxa va començar amb una formació anterior que es deia Oreig & Companyia que feia cançó d’autor: ”Va arribar un moment en què ja no hi teníem res a veure i va néixer Rauxa”, explica Otger Estanyol (baixista). Això va ser a principi de 2004, moment en què es van posar les piles per presentarse al concurs de maquetes Sona 9. Al novembre van guanyar el concurs en la categoria de “folk i noves músiques”, el mateix any que Gàtaca (en ‘pop-rock’) i Carnal (en ”cançó d’autor”). Un moment molt dolç per al grup: “Hi havia molts grups que estaven molt preparats, va ser al·lucinant. Quan vam actuar a la final, que se celebrava a la Fira Mediterrània de Manresa, el públic va començar a cridar el nostre nom i vam sortir amb una sensació brutal de què la gent ens volia i sortiria tot bé. I quan ens van dir que havíem guanyat va ser una festa, com un somni”. El premi els va obrir les portes per anar a un estudi professional i gravar el seu primer disc, S’ha acabat el seny (Música Global, 2005). Un treball que van enregistrar amb presses: ”Vam guanyar el concurs i vam haver de ferho tot molt ràpid, hi havia cançons que gairebé vam escriure directament abans d’entrar a gravar-les”, explica Gerard Borrell (flautista).

Després de dos anys carregats de concerts, els Rauxa han tornat al seny no-

més per una estona. Ho han fet per enregistrar el segon disc, que en principi es titularà Dr. Soroll. Són deu temes interpretats en català i tres en castellà: “És un pas més, una nova etapa i un canvi de mentalitat del grup. També un canvi de so. En Nicox ”el teclista que s’ha incorporat el grup substituint l’acordionista Raféu Sichel” ha aportat moltes coses i hi ha hagut un canvi de xip. Després d’haver fet tants concerts, ens vam adonar que potser ens calia no fer tants directes i assajar més les cançons noves, posarles en comú per preparar el segon disc.

Hem estat més de tres mesos gravant, ha estat una feinada, però n’ha sortit un treball més pensat que l’altre, que ens va venir molt de cop”, diu Carles Borrell, guitarrista del grup. Entre els tretze temes nous, Rauxa serveixen cançons d’aires galàctics, altres amb una marxa més discotequera “un tast a l’electrònica”, incursions amb aires celtes o tangos, i cançons que porten el “segell 100% Rauxa”.

Macedònia Gira la fruita 07 CD+DVD

Per als aficionats a la seva música i per a les mateixes components del grup, Gira la fruita 07 significa la posada en escena del relleu generacional de Macedònia, el comiat de les cinc veus que havien gravat els anteriors discos i la presentació d un nou grup de nenes. El llançament ofereix tots els continguts d un objecte per a fans: un DVD i un llibret amb abundant material fotogràfic. CONRAD VALLVERDÚ

Elisenda Soriguera Foto: Carles Rodríguez

La Puerta de los Sueños En directe CD+DVD

La Puerta de los Sueños publica un CD i DVD en directe on recull l actuació en format acústic que va oferir el 12 de novembre de 2006 al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, la seva ciutat. Pop-rock sense sorpresa executat amb professionalitat i melodies senzilles de cara al hit i lletres fàcils de temàtica amorosa.

Una aposta de qualitat i ben executada del pop comercial en català. ROGER PALÀ

Diversos Autors Porca Misèria. Vol. 2

Els Pets enceten la tria “A batzegades”. Un inici clàssic per a un recopilatori atrevit, que barreja des de Dani Flaco versionant “Que tinguem sort” de Llach fins a dos temes de Gossos del tot diferents: el hit dels inicis “Quan et sentis de marbre” i el que més sona darrerament a les ràdios, “Corren”, amb la col·laboració de Macaco. Una doble aposta: tant pels noms consolidats com pels músics emergents. ELISENDA SORIGUERA

www.deria.cat

les convidades 05

“La nostra professora ens va engrescar a escriure a Ficcions�

06 les convidades

www.deria.cat

Enjoy the silence - Anaïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad, Guanyadores de Ficcions’07

“Volíem escriure una història d’amor i misteri” Ara, quan està a punt de començar la segona edició de Ficcions, ens desplacem a Terrassa per conversar amb Anaïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad, guanyadores de Ficcions’07. Però l’Anaïs no es trobava bé i no ha pogut venir. Donem un passeig per la ciutat i anem parlant de com van viure el concurs, de la seva experiència escrivint la història i d’allò que van sentir en adonar-se que la seva narració resultava la més votada de les 230 que es van presentar.

- Com recordeu la vostra experiència a Ficcions?

Raquel: Ens ho vam passar molt bé escrivint-la. I després guanyar... va ser una sorpresa molt gran. No ens ho esperàvem gens...

- Per què us vau posar Enjoy the silence com a pseudònim?

Patricia: Jo ho tenia com a nick, al Messenger. Ens agradava molt la frase, i el sentit que tenia, i vam decidir anomenarnos així.

- Escriure a tres mans és difícil? Com us vau organitzar?

Patricia: Quedàvem, anàvem escrivint. Després afegíem fragments entre totes a un es-

borrany i, més tard, ho passàvem a net.

Raquel: No teníem una idea molt clara del que volíem explicar. Anàvem fent.

Capítol a capítol, i així vam construir la història.

- A alguna de vosaltres us agradaria seguir escrivint. Dedicar-vos-hi?

Raquel: Jo vull ser periodista. M’agrada escriure.

Patricia: A mi m’agrada més com a afició.

- Com inici, vau triar un fragment d’ El quadern gris de Josep Pla. Ja coneixíeu la seva obra?

Patricia: N’havíem sentit parlar, però vam començar a llegir-lo a partir del concurs.

com acabaria.

Raquel: L’únic que sabíem era que volíem escriure una història d’amor i misteri.

- Com l’explicaríeu, breument, a algú que encara no l’hagi llegida?

Raquel: Un noi troba un diari a les golfes de casa de la seva àvia. El comença a escriure i la tinta s’esborra. Algú, una noia del passat, li respon al mateix diari.

Mica en mica es van enamorant i el noi va coneixent tota la seva història.

Patricia: Estan enllaçats d’alguna manera. La noia li fa trobar objectes a la casa de l’àvia i es troben en els somnis.

Raquel: Sí, és un joc de temps. Al present, es comuniquen a través del diari.

En el passat, en els somnis, on es troben físicament i ell la deixa embarassada.

Més tard, el noi s’adona que ella viu en una època en la que vindrà una guerra i la convenç per a que fugi a França, per salvar-la. Més tard descobrirà que es tracta, en realitat, de la seva besàvia...

- També es parla molt dels somnis i, fins i tot, dieu que “tenim un inconscient col·lectiu”. A què us referiu?

Patricia: D’alguna forma, totes les persones ens unim en els somnis. És la possibilitat que ens oferia ajuntar a dues persones d’èpoques molt distintes.

- La vostra història està escrita en forma de diari. Què us va aportar aquest format?

Patricia: Més que res, perquè podíem escriure amb plena llibertat. Hi havia altres històries molt més tancades, amb personatges molt definits.

Raquel: Sí, aquest fragment era molt obert.

- Un text que parla del record i la guerra. Com va sorgir la idea?

Patricia: A cada capítol s’anava dibuixant la història. Fins i tot al final, no sabíem

Tal com raja Nom: Raquel Piqueras i Patricia Abad Lloc i data de naixement: Barcelona, 4 de gener de 1991. Terrassa, 16 d’abril de 1991 Un llibre que ens recomanaries: El psicoanalista de John Katzenbach. Beatriz y los cuerpos celestes, de Lucía Etxebarría.

I una pel·lícula: Tre metri sopra il cielo del llibre de Federico Moccia. Vidas ajenas de D.J. Caruso.

Plat que cuines millor: Truita de patates.

Un entrepà serveix? (riu, la Patricia) Una mania: Itàlia. Rentar-me molts cops les mans.

Un somni: Arribar a ser periodista. Viatjar a Londres.

Tens fama de ser molt… Pallassa, molt. Jo sóc una mica sosa...

07

- Les tres sou alumnes del Col·legi Mare de Déu de Terrassa. Com va participar el vostre centre en l’aventura i quina va ser la relació, durant el concurs, amb la vostra professora de català?

Patricia: Gràcies a ella, la nostra professora, ens vam assabentar del concurs.

Raquel: Sí, es diu Núria Almerich. Li ensenyàvem cada capítol, i ens engrescava a continuar. Ens va donar molts ànims.

- L’entrega de premis, on hi havia 30 finalistes però no se sabien els guanyadors, va ser molt emocionant. Com ho vau viure?

Raquel: Molt irreal. Primer van dir el nom de les segones, i em vaig quedar molt parada. Ens vam dir que havíem

guanyat i no ens ho podíem creure. Ens van entrevistar pel programa d’Antoni Bassas per Catalunya Ràdio...

Patricia: Des que vam sortir de casa estava que no m’ho creia. Sí, va ser molt emocionant. Les segones guanyadores van venir i ens van felicitar. Hi havia la nostra família i molta gent als jardins de l’Ateneu Barcelonès.

- Quin consell donaríeu als participants d’aquest any?

Patricia. Han d’escriure d’una cosa que els agradi. Que ho facin per divertir-se, no per guanyar.

Raquel: Sí, és el que nosaltres vam fer. Quedàvem, parlàvem, i ens ho passàvem bé.

Albert Lladó albert@edicat.cat)

08 reportatge

www.deria.cat

Torna...

Ficcions,

l’aventura de crear històries Ara que tothom està preocupat pel baix nivell de lectura que tenim al nostre país entre els joves, nosaltres vam tenir la prova que n’hi ha molts que s’estimen llegir i escriure històries. Ficcions va ser realment engrescador i la demostració que hi ha un munt de gent amb ganes d’escriure i participar en propostes creatives com la nostra.

Amb l’arribada del nou any 2008, també s’apropa –moltes persones ja ens han preguntat i demanat informació- una nova edició del concurs Ficcions, que aquest any porta nous elements i regals.

Definit com “l’aventura de crear històries”, la primera edició va començar el febrer de 2007, i va ser tot un esdeveniment amb un èxit sorprenent: més de 1.000 alumnes de Catalunya, el País Valencià i les Illes es van registrar al web www.deria.cat/ficcions.

Aquells que van ser capaços de desenvolupar les històries més originals van arribar a la final i als premis. A més del nombre de joves escriptors, l’èxit també va ser la fórmula i l’aplicació d’eines de la xarxa al concurs, com ara el fòrum on es comentaven i llegien els relats proposats.

Per participar, al començament, els alumnes havien de triar un dels cinc fragments de les novel·les proposades i després escriure quatre capítols propis. A partir de trets escollits d’obres de escriptors d’una vàlua reconeguda com Josep Pla, Mercè Rodoreda, Víctor Català, Jesús Moncada i Pere Calders, havien d’aconseguir un capítol personal i captivador.

nar-nos, va néixer una comunitat unida per interessos literaris on s’intercanviaven temes, punts de vista i, fins i tots, sentiments. El jurat de l’any passat va estar format, entre d’altres, pels escriptors Màrius Serra, Pau Vidal, Antònia Cortijos i Andreu Sotorra. Tots ells van haver de triar les millors 30 històries després de llegir 230 històries presentades.

D’altra banda, l’ús d’Internet va ser fonamental. Participants repartits per llocs tan diferents i allunyats, com de Roquetes a Roses, País Valencià a Andorra i des de Ciutadella de Menorca fins a Maria d’Oló, es van posar en contacte. I, sense ado-

El concurs va sorprendre inclús als propis organitzadors, i l’acte final de l’Ateneu Barcelonès, on es van fer públics els guanyadors, tampoc va decebre. Allà es van apropar els joves de les 30 històries finalistes i un abundant públic, tot un

cop d’efecte, que van viure la gran festa de Ficcions. Van participar diversos oradors importants, com l’envergadura del moment requeria, com ara el President de l’Ateneu Barcelonès, Oriol Bohigas, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, el director general d’Innovació del Departament d’Educació, Joan Badia, i l’editor de les revistes i L’Hiperbòlic, Josep Ritort. Oriol Bohigas va destacar clarament l’esperit de Ficcions, “que la cultura i l’educació vagin sempre de la mà”, i la gènesi i desenvolupament del concurs va ser relatat per l’editor Josep Ritort.

09

Les quasi 200 persones que estaven al jardí romàntic de l’Ateneu, el van omplir de sentiments i emocions. Estudiants i participants, a mesura que els presentadors anaven dient els noms dels finalistes, van viure moments entranyables i alguns inclús van arribar a plorar. I aquest va ser el cas quan Antònia Cortijos, un membre del jurat, va anunciar els quatre finalistes que no havien pogut arribar al primer i segon premi. L’escriptor Pau Vidal, va tenir el privilegi de dir qui rebria el segon premi: el grup format per les estudiants de l’IES Josep Mª Quadrado de Ciutadella de Menorca, Júlia Català, Júlia Florit i Nina Pons. Finalment, les guanyadores del primer premi van ser les estudiants del Col·legi Mare de Déu del Carme de Terrassa, Anaïs Cardoso, Raquel Piqueres i Patricia Abad. El premi van ser uns ordinadors portàtils i 400 euros de material escolar per al centre. De fet, tothom que va participar a Ficcions va tenir un recordatori, un diploma, com a agraïment per la seva participació i dedicació. I llavors va començar la festa, que va deixar una bonica fotografia de grup amb tots els estudiants que es van apropar a l’acte.

Ara ja estem preparant una altra edició de Ficcions, amb més sorprenents premis, un nou web i un bloc específic, encara en construcció, i sobretot amb molta, molta il·lusió. Començarà al febrer i seguirà la mateixa dinàmica. Però aquest any llancem la casa per la finestra i farem la primera edició d’UniFiccions, per als estudiants universitaris que vulguin acceptar el repte i capbussar-se en l’aventura de crear històries.

Això sí, podem avançar que els premis seran ordinadors portàtils, per als primers, i reproductors MP3 Ipod, per als segons. I també, cada quinze dies, al web, sorteigs de llibres, entrades de concerts... Per finalitzar, tots els participants que hagin acabat d’escriure els quatre capítols rebran un regal sorpresa.

Encara que, segurament, esperem que el cop d’efecte sigui la vostra participació amb increïbles narracions.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

10 tema del mes

www.deria.cat

MySpace versus Facebook Les xarxes socials a Internet, on es pot relacionar-se amb gent amb les mateixes aficions i inquietuds, segueixen creixent. Es tracta de llocs webs on penjar vídeos, blogs, comentaris, música i on, sobretot, es poden cercar persones d’arreu del món a qui interessi el mateix que a tu. Una revolució que ha tingut lloc a l’era del Web 2.0, quan la xarxa s’ha convertit en un motor de participació on no només es busca informació sinó que es crea i comparteix.

MySpace, la xarxa social més utilitzada MySpace és una de les pàgines més visitades. Creada per Tom Anderson, és propietat de News Corporation que la va comprar per 580 milions de dòlars. El seu èxit, milions de persones s’hi coneixen i interactuen, ha fet que molts grups de música tinguin la seva pàgina personal per fer conèixer el seu treball. I és que la relació entre la música i MySpace ha estat una de les claus del gran tràfic assolit i, de fet, ofereix perfils especials per a músics. Comunicar-se amb amics i família, sobretot si es viu lluny, també ha estat un dels grans avantatges que

els internautes han valorat. Per aquest motiu, i pel seu gran impacte, molts famosos, com Britney Spears o Charlie Randall, han utilitzat aquesta xarxa per donar a conèixer els seus treballs i augmentar els seus fans. Ara, es diu que ja és el segon web amb més entrades del món. Però potser ho serà poc temps.

Facebook, la gran competència A MySpace li ha sortit un fort competidor. Al febrer del 2004, Mark Zuckerberg, un jove estudiant de la universitat de Harvard, va crear Facebook. Al principi, només volia ser un directori exclusiu per a estudiants de la facultat. I és que el mateix nom, “Facebook”, fa referència al butlletí que l’administració de moltes

MySpace versus Facebook La gran diferència, segons els experts, és l’edat dels usuaris. Mentre que la majoria d’adolescents utilitza MySpace, la majoria d’universitaris i adults prefereixen Facebook. Però no sempre és així, i hi ha moltes altres diferències: - MySpace té més espai per incloure informació sobre el perfil, amb més detalls, i més eines.

- Facebook té un cercador d’usuaris més organitzat i més potent.

- MySpace és més llegible, i és més còmode per navegar.

- Facebook té menys publicitat i, per tant, el disseny és més net.

- MySapce permet incloure entrades HTML als comentaris i es pot personalitzar més cada espai.

- Facebook inclou un etiquetatge de les fotos i múltiples creacions d’àlbums.

11

tuació acadèmica, el lloc de treball i la regió geogràfica dels usuaris.

universitats dóna als estudiants de primer any amb la intenció d’ajudar-los a conèixer-se més entre ells. Internet, i les xarxes socials que cada vegada utilitza més gent, han servit per fer aquesta tasca i, sense adonar-se, trencar tot tipus de fronteres. Tant, que el 2007 Zuckerberg va obrir l’espai a tothom que volgués, i no només a estudiants universitaris i, en només un any, ja l’utilitzen més de 19 milions de persones que, a través dels espais personals, poden conèixer la si-

La protecció de la intimitat Aquests webs, i xarxes socials on conèixer gent semblant a tu, han aconseguit demostrar que els mites que deien que Internet incomunicava a les persones, i que les feia més solitàries, era una premonició sense fonament ni sentit. Un prejudici, com molts altres, que han volgut desprestigiar un mitjà que, si l’utilitzem bé, ens pot ajudar a millorar molts aspectes de la nostra vida quotidiana i, fins i tot, les nostres relacions socials i tenir un contacte més constant amb la nostra família i amics.

Tot i això, cal ser prudent. Hem de ser conscients que tota la informació que publiquem a Internet deixa rastre i que,

per tant, hi ha alguna base de dades que la registra. Molts experts estan dient que aquestes xarxes socials, en realitat, serveixen com a gran banc d’informació per, després, utilitzar-la amb fins comercials. Per tant, hem d’anar molt amb compte amb què publiquem i què no. És recomanable no posar direccions, ni detalls que no volem que se sàpiguen públicament. La nostra intimitat és nostra, i de ningú més.

Com veiem, una mateixa idea de lloc online on conèixer gent i comunicar-se amb aquells que estan lluny. Una guerra que acaba de començar i que, segur, anirà millorant eines i serveis per guanyar usuaris que, en realitat, utilitzen Internet per tot el contrari d’allò que es pensava: comunicar-se amb el món.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

12 món viu

www.deria.cat

Chevrolet Volt, el cotxe amb propulsió elèctrica

General Motors ha donat un pas més enllà en la creació de prototips de cotxes amb propulsió elèctrica. A principis de 2007, al Saló Internacional de Detroit, va presentar el model Chevrolet Volt, un cotxe amb una bateria que pot alimentar un motor elèctric amb una potència màxima de 165 cavalls. D’aquesta manera, s’assegura una autonomia mínima de 60 quilòmetres.

El que ha fet GM, en realitat, és canviar el concepte de cotxe elèctric. En comptes de crear una pila on es produeixi l’energia elèctrica, el Chevrolet Volt té un generador d’energia elèctrica accionat per un petit motor de combustió interna.

Segons diverses estadístiques, el 70% de la població es desplaça diàriament en cotxe, com a màxim, els 60 quilòmetres que aguanta la bateria del nou prototip. Així, la majoria d’usuaris podrien desplaçar-se només amb energia elèctrica, sense contaminar, ja que la bateria es pot recarregar endollant-la a la xarxa elèctrica, amb només 6 hores es pot recarregar totalment. Però el Chevrolet Volt no és un cotxe només per fer recorreguts petits, si es vol viatjar, el mateix motor, mitjançant benzina, carrega automàticament la bateria. Si el conductor vol parar, pot fer una recàrrega ràpida deixant el motor en marxa 15 minuts i només gastaria 3 litres de carburant.

El fet que aquest cotxe combini un motor elèctric, alimentat per una bateria, amb un motor de combustió elèctrica que pot funcionar com a generador quan la bateria s’esgota, és una revolució. Fins ara, els cotxes elèctrics no tenien prou autonomia. Ara, amb el model de GM, si el trajecte és inferior a l’autonomia del vehicle, el consum de carburant és nul.

Sinó, el consum és molt inferior al d’un cotxe actual.

El Chevrolet Volt es recarrega totalment en 6 hores endollant-se a la xarxa elèctrica

Sens dubte, estem davant de la possibilitat de canviar el concepte de transport, una forma de contaminar molt menys i de combatre

els efectes negatius del petroli que s’utilitza per a la benzina. A més, si el prototip es converteix en una realitat, es podrien instal·lar endolls per recarregar el cotxe en aparcaments i llocs de treball per aprofitar el temps que el cotxe es manté parat. De totes formes, per la complexitat del nou cotxe, fins al 2010 no estarà al mercat automobilístic.

Albert Lladó, albert @edicat.cat

Per a més informació http://www.chevrolet.com/electriccar

Hivern

joventut 13

www.deria.cat

El Fotoconcurs del Carnet Jove reparteix 25 premis valorats en 30.000 euros Fa poc, s’han lliurat els premis del 9è Fotoconcurs Carnet Jove. En aquesta novena edició del Fotoconcurs, hi han participat prop de 1.265 joves amb 4.177 fotografies per optar a vint-i-cinc premis valorats en més de 30.000 euros. Totes les obres s’han presentat dins les categories de la secció oficial (de temàtica lliure) i cinc premis especials: viatges, manipulació artística, fotografia més divertida, paisatges i fotomòbil. Els premis han consistit, entre d’altres, en motocicletes, càmeres fotogràfiques, ordinadors, viatges a diferents destinacions i una volta al món.

1

Per triar els guanyadors s’ha tingut en compte, la qualitat fotogràfica i artística, la creativitat, l’originalitat de les obres i la seva simbologia, així com els criteris específics de cada premi especial. Els membres del jurat han estat: Salvador Rodés (crític i editor de fotografia), Josep Costa (director de la Revista PRO40), Albert Vives (responsable de formació de Sony), Rosa Ollé (Departament de Disseny i Autoedició de la Secretaria de Joventut), Anna Puig (Programa Connecta’t del Carnet Jove) i Domènec Ballester (director del Carnet Jove), com a president del jurat.

Aquest concurs es va convocar per primer cop l’any 1999, amb l’objectiu de fomentar la fotografia entre els joves del país, i està englobat dins el programa Connecta’t del Carnet Jove per tal de promoure la participació dels titulars del carnet i potenciar la creativitat artística de la gent jove. L’acte de lliurar els premis va ser presidit pel secretari de Joventut, Eugeni Villabí, el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Julià Fernández, i el cap de grans compres de Fotoprix, empresa coorganitzadora del concurs, Vicenç Cascajo.

1r Premi Ignasi Gutierrez “Traspassats”

2n Premi Raul Jiménez

2

“Esmorzar amb visitant inesperat”

Les obres guanyadores d’aquest any, les podràs veure durant el mes de gener en una exposició a la recepció de la seu de la Secretaria de Joventut a Barcelona. Després, les obres s’exposaran a diversos punts de Catalunya.

Totes les fotografies premiades també es publicaran, de manera íntegra, a la pàgina web del Carnet Jove i com a pàgina d’inici al portal de www.jove.cat

3

3r Premi Mamoun Rtal “Torre Agbar”

Més informació:

www.jove.cat i www.carnetjove.cat

14 boca a boca

www.deria.cat

David Rabadà, Autor d’¿Educar? Educamos todos

“Menys lleis, i més sentit comú” David Rabadà és geòleg, escriptor i professor de Secundària. L’experiència als 6 centres on ha treballat, i en els seus 12 anys com a docent, li ha servit per escriure ¿Educar? Educamos todos, un llibre on repassa les claus per entendre el perquè de l’actual fracàs escolar de tants alumnes.

El nou projecte de llei per a l’Educació, de la Generalitat, pretén resoldre el fracàs escolar. Per fer-ho, creu que cal avaluar els docents. És una criminalització de la professió? Per què?

El fracàs escolar té dos aspectes fonamentals. Un és l’aplicació de la reforma, que va implicar una sèrie de disjuncions a nivell de Primària i Secundària. L’altre, són els hàbits familiars i la manca de temps de qualitat que les famílies tenen per estar amb els fills. Si ara avaluem els docents, per tant, no ataquem d’arrel el fracàs escolar. És una mesura que pot ajudar, però no resoldrà el problema.

Com es fa una llei que no canviï amb el govern de torn?

Primer, hem de fer pressió tots plegats. I els polítics han de fer la seva feina, que és fer lleis amb sentit comú.

“CANVIAR ÉS FÀCIL, MILLORAR ÉS DIFÍCIL”

Han de fer un pacte escolar de tots els partits. S’han de posar d’acord en una cosa tan important com és la formació.

Si no hi ha pacte, consens, no hi haurà l’estabilitat que necessitem. Canviar és fàcil, millorar és difícil.

En què va fallar l’aplicació de la reforma escolar?

La reforma va implicar, primer, una baixada de nivell importants. Amb la por de frustrar l’alumne, es van començar a eliminar una sèrie d’elements. A Primària,

es van treure totes les notes i ara, per sort, sembla que tornen. Es va començar a posar el “progressa adequadament” o el “necessita millorar”. L’exigència educativa es va rebaixar i es va enviar als alumnes que no funcionaven bé, per no fer-los repetir, a Secundària i, com diu l’estudi de la Fundació Jaume Bofill, el fracàs a l’ESO és molt gran. Després, per explicar aquest fracàs, els teòrics et diuen que la culpa és de la societat actual que és molt complexa. I totes les societats sempre han estat molt complexes.

15

Precisament, molt sovint, els pedagogs que redacten les lleis sobre Educació no han trepitjat un aula mai. Creu que aquesta pedagogia, molt teòrica, també ajuda a fer legislacions allunyades de la realitat?

Bé, criticar és molt fàcil. Però la veritat és que els polítics han fet molt cas de savis sortits de la universitat. I ningú diu que no siguin gran savis, però ja són gent que respira fora de l’aula. No està en contacte directe amb adolescents 24 hores a la setmana i, òbviament, crea lleis fetes més des de la teoria que des de la pràctica. Això és el que ha pogut passar.

El llibre, per tant, és una invitació a tornar a utilitzar el sentit comú.

Sí, hi ha una frase que repeteixo molt: “Menys lleis, i més sentit comú”.

I quina culpa de tot plegat tenen els pares?

La majoria de pares que conec fan el que han de fer. Però el problema és que el percentatge de famílies on hi ha casos de fracàs escolar creix. No poden dedicar prou temps de qualitat, i no parlo de quantitat, i quan els fills estan desatesos, llavors, fracassen. Jo diria que el 90 per cent de fracassos escolars ve de desatencions familiars. Alguns casos per negligència i, molts, perquè han de pagar una hipoteca a preus desorbitats.

Què és temps de qualitat?

Temps de qualitat vol dir, en arribar al vespre, parlar amb el fill, revisar els deures, sopar tots junts amb el televisor apagat. Si puc, al matí, el vaig a portar a l’escola. Comunicar-te. Premiar-lo i, si ha fet alguna cosa malament, castigar-lo.

Són coses de molt fàcil aplicació. Són pautes d’intervenció directa.

Premiar, castigar... estàs a favor del conductivisme?

Jo no em caso amb cap teoria. El nom el posen els teòrics. Jo utilitzo coses pràctiques, com la majoria de docents.

Quina és la diferència entre ensenyar i educar?

Ensenyar vol dir, bàsicament, impartir coneixements. Educar és impartir coneixements però també és formar la persona, donar-li pautes de conducta, transmetre-li valors, i, per tant, educar és molt més important que ensenyar.

Ara, l’Escola està educant més del que feia fa uns anys. No es pot delegar tot

a l’Escola. L’Educació és una cosa que l’alumne ha de portar posada des de casa. La família és fonamental.

Els professors, alguna cosa hauran fet malament?

Jo penso que els docents hem fet diversos errors. Crec, primer, que ens hem queixat poc. Amb la Reforma, vam sortir al carrer, però ara ja no protestem tant. I, també, com que la societat és més permissiva, no hem sabut en moltes ocasions saber imposar l’autoritat que ens pertoca. A més, al llibre explico alguns exemples de professors, que no són la majoria, però que ajuden a distorsionar la realitat. El professor que va d’amic de l’alumne, el professor que és massa autoritari i no deixa veure el seu perfil més humà... Però, insisteixo, el fracàs escolar no és culpa dels professors. La majoria de professionals que conec treballa amb il·lusió.

“Han de fer un pacte escolar de tots els partits”

Avui, també tenim un tema complex: la immigració. Com evitar els “guetos”?

Hi ha lleis que intenten evitar aquests “guetos” distribuint els alumnes immigrants entre els diferents centres. Però no podem carregar l’escola concertada amb el 50 per cent d’immigrants perquè els professors treballen més hores lectives.

Aquests nens i nenes no estaran ben atesos. Per tant, s’ha d’invertir i a la concertada hi ha d’haver igualtat professional.

Hem pecat d’uns certs prejudicis que volien fer veure que érem molt progressistes i que, en realitat, han perjudicat el nivell dels nostres estudiants?

Sí, amb l’aplicació de la LOGSE es va voler fugir de l’educació franquista i llavors vam anar d’un extrem a l’altra extrem, i es va potenciar el “coleguisme” del professor amb l’alumne. Els nens no han de tenir pànic al docent, com passava abans, però tampoc es pot creure que és el seu amic. En un aula, no es pot ser demòcrata. Jo he de tenir autoritat. És la llei del pèndul. Ara sembla que anem cap el terme mig i, per tant, sóc optimista.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

www.deria.cat

tendèries 17

Porta un canell original!

Els rellotges són cada vegada més un símbol de tendències

Portar rellotge és per a algunes perso· nes una obligació, però per a d’altres és quasi una devoció i un símbol de la seva pertinença a un tipus d’ambient i gent. Abans, els rellotges clàssics eren de butxaca amb una cadeneta o bé eren de corda. Aquests van ser els clàssics i, més tard, van donar pas a la revolu· ció dels primers dissenys esportius i de plàstic d’una marca suïssa. Des de lla· vors, hi ha hagut tota una explosió mun· dial de formes i colors, algunes dins de la joieria, però en molts casos, quasi la gran majoria, han anat adreçats a la gent jove i per aquesta raó, al seu abast.

Modes, maneres de viure, estils de vida... són reflectides en les formes esfèriques, o de qualsevol altre tipus, i en les corretges i braçalets que formen part dels rellotges. Avui dia, hi ha tot un veritable assortit on molts artistes fan la seva i treuen profit d’aquesta marcada tendència. I d’altra banda, també exis· teix una gran quantitat de gent que col· lecciona tot tipus de rellotges, i en tenen un per a cada moment del dia o segons l’estat anímic.

De fet, fins i tot, aquesta tirada que el més modern es reflecteixi en els rellot· ges, fa que en el mercat puguem tro·

Per veure altres models www.misssixty.com www.guesswatches.com www.diesel.com www.fossil.com www.15minutesof.com www.tokyoflash.com wristfashion.com www.swatch.com

bar-ne alguns de formes impossibles i inexplicables. Transparents, fashion, esportius, resistents a l’aigua, amb cor· retges metàl·liques, de pell… Inclús, hi ha l’oportunitat, segons les marques, de fer el teu propi disseny triant el tipus de corretja o el color de la corona que for· ma part de l’esfera, i poder combinar-lo amb la roba que portes.

Aquí tenim una petita mostra dels que ens podem trobar ara mateix al mercat. Des dels més innovadors, semblants a naus espacials, fins als més artístics, simulant flors o cares humanes. El cost és també molt variat, tot dependrà de la nostra but· xaca, de l’estil de vida que portem o bé de les nostres ganes de ser originals.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

L aventura de crear hist貌ries

Ficcions

segona e dici贸

www.deria.cat

reportatge 19

Neix un artista.

Vols ser promotor musical?

Si tens un grup musical i vols dedicarte a la cançó, o bé creus que tens futur com a artista, ara tens un camí diferent per donar-te a conèixer. Si d’altra banda, tens la possibilitat d’invertir uns calerons i t’agradaria poder ajudar joves artistes, sent una mena de discogràfica personalitzada, ara existeix un lloc on pots fer-ho.

Apadrinaunartista, és un negoci molt jove.

Només fa dos mesos que Xavier i Albert León el van posar en marxa. www.apadrinaunartista.com és una empresa on line amb suport tecnològic que fins ara ja té 350 artistes, de diferents nacionalitats, que esperen el seu padrí i que ja ha rebut prop de 70.000 dòlars en inversions.

Segons els germans León, aquesta idea “ha estat possible gràcies a la revolució tecnològica i el gran creixement de la societat de la informació que ha permès que els fans puguin assumir el rol d’una discogràfica finançant la gravació i promoció dels discos d’un artista del seu gust, i alhora poder ser part del negoci de la música”.

Són dues vessants diferents, encara que de les dues, la més important és oferir als usuaris la possibilitat d’invertir en gent amb talent musical i d’aquesta manera donar una oportunitat als artistes. I això, com es fa? Doncs l’empresa gestiona una borsa de valors on els clients poden comprar accions del grup o artista que volen, i d’aquesta manera financen la gravació d’un disc i la seva promoció. La mecànica consisteix en què quan un grup musical o artista rep la quantitat suficient, llavors comença la gravació i els concerts de llançament. Seguidament, l’accionista (el seu padrí) rep una edició limitada del disc, segons la quantitat d’accions que hagi adquirit, i, a més a més, proporcionalment també, les rendes generades pels beneficis del disc tota la vida.

El negoci està basat en un concepte d’estratègia de màrqueting anomenat

“crowdsourcing”, iniciat al mercat nordamericà, que permet, fent servir les noves tecnologies, comprovar de manera fidedigna, i amb un cost mínim, la rebuda d’un producte nou al mercat. L’aportació de valor d’aquest nou negoci va ser l’aplicació d’aquest concepte, sense capital estranger, a un negoci discogràfic.

Tot això es recull en una web i també en un blog d’informació del sector musical: http://apadrinaunartista.wordpress.com/.

Montse San Agustin, montse@edicat.cat

Per a més informació Com apuntar-te com artista o bé poder invertir en aquests, apropa’t al site www.apadrinaunartista.com.

20 sexualitat

www.deria.cat

El ball de les hormones gran mesura a la quantitat d’estrògens a la sang i als efectes que aquests produeixen sobre la química cerebral. També influeixen els nivells de serotonina i d’endorfines, substàncies químiques del cervell que juguen un paper important en l’humor i en el comportament. Els símptomes que freqüentment es donen en el Síndrome premenstrual són canvi d’humor, irritabilitat, més sensibilitat, tristesa, ansietat, disminució de l’apetit sexual, augment de la gana, acne, dolor al pit, fatiga, dolor d’articulacions i de músculs, etc. Aquests símptomes són diferents en totes les noies i el seu grau d’intensitat pot variar.

La Marta té quinze anys. Estudia a l’institut que hi ha a prop de casa seva. La Marta es caracteritza per ser una noia madura per a la seva edat, estable, extravertida i alegre. Però, de tant en tant, sense saber perquè, se sent molt trista i amb moltes ganes de plorar. Ella creu que aquest estat d’ànim es dóna uns dies abans de la seva menstruació i ha estat llegint sobre el tema per veure si hi pot haver relació...

A partir de la pubertat, generalment entre els 12 i els 16 anys d’edat, i sempre que no hi hagin problemes importants, les noies comencen a tenir la menstruació. La menstruació és la part del cicle menstrual que ajuda el cos de la dona a preparar-se tots els mesos per a un possible embaràs. Aquest canvi és un dels indicis fisiològics que indiquen que el cos de la nena s’està convertint en adult.

La primera menstruació de la jove s’anomena “menarca” i apareix quan totes les parts de l’aparell reproductor han madurat i funcionen en conjunt. El cicle comença el primer dia del període i acostuma a durar aproximadament 28 dies, tot i que pot durar entre 23 i 35 dies.

En aquest cicle, intervenen diferents parts del cos, com el cervell, la glàndula pituïtària, l’úter i el coll uterí, els ovaris, les trompes de Fal.lopi i la vagina. És important que el cervell femení experimenta uns canvis produïts per hormones, unes hormones que pugen i baixen durant el mes i causen el cicle menstrual. Mentre que els ovaris s’encarreguen de produir estrogen i progesterona, la glàndula pituïtària produeix hormona foliculoestimulant (FSH) i hormona luteïnitzant (LH). Tot i que, cada hormona té un cicle independent respecte a les altres hormones, en conjunt sincronitzen el cicle reproductiu de la dona.

Durant la primera meitat del cicle menstrual, l’òvul baixa per les trompes de Fal·lopi

Per tenir més control sobre aquest síndrome, es poden prendre mesures fàcils que ajuden una mica a regular els símptomes. Està demostrat que l’alimentació juga un paper molt important en el sistema hormonal. Es poden incloure a la dieta habitual carbohidrats que ajuden a l’organisme a produir serotonina, una mica de xocolata que redueix l’ansietat i millora l’humor, aliments amb fibra que redueixen el nivell d’estrogens i llet per estimular la producció d’endorfines.

També és important practicar esport, ja que també ajuda a produir endorfines, alliberar tensions, agressivitat i irritabilitat, i ajuda a millorar l’estat anímic.

Sabia q ue em t ocava!!

Tenia s ! indrom e premen des de fe strual ia 15 die s

per instal·lar-se a l’úter. L’augment de l’hormona progesterona produeix un recobriment en l’úter que facilitaria un possible embaràs. Si l’òvul és fertilitzat per un espermatozoide, es produirà un embaràs però, en cas contrari, aquest òvul es dissol i és expulsat durant el període menstrual. Els nivells d’estrogen i de progesterona disminueixen. Quan el cicle menstrual és normal, la producció d’estrògens i de progesterona és idèntica i equilibrada.

Abans que es doni la menstruació com a tal (sagnat), es pot donar el que s’anomena “Síndrome premenstrual”, un sín-

drome que algunes noies no pateixen mai mentre que altres hi són molt més sensibles. Aproximadament el 80% de les noies pateix aquest síndrome i és molt més evident en dones joves, en dones que tenen fills i en aquelles que tenen antecedents de depressió. Aquest síndrome apareix una o dues setmanes abans de la menstruació i la seva aparició es creu que es deu als canvis que produeixen les hormones al cervell, concretament l’estrogen i la progesterona.

Durant el Síndrome premenstrual es produeix un desequilibri hormonal degut en

Laura Cerdán Rubio (Psicòloga)

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

21

GUI A JOVE NIT

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Disseny, una professió de futur

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).

Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

T’agrada el turisme?

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.

IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208.

Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

EDUCACIÓ

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

EDUCACIÓ

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

Agencia de modelos busca...

MODA

EDUCACIÓ

El futur a l’empresa

Agencia de modelos busca chicas/os con o sin experiencia para anuncios TV, videoclips, catalogos, pasarelas,...

Tlf: 93 200 71 88

Et motiva el contacte directe amb les persones? Creus que un món més just és possible?

Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer diferents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.

C/ Santaló, 37 (Barcelona) Tel.: 902 410 000 sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

L’ensenyament a mida Batxillerats Accés a Cicles Formatius Accés al Cicle d’Ensenyament Superior de Disseny Accés a Cicles d’Arts Plàstiques i Disseny Accés a la Universitat per majors de 25 anys Cursos Selectivitat LOGSE Cursos Selectivitat per a Estrangers

EDUCACIÓ

Per una societat millor

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya) 08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34 unitec@unitecbcn.com www.unitecbcn.com

publicitat@edicat.net

22 cultura

agenda Teatre

www.deria.cat

febrer

2008

Homebody Kabul.

En casa / en Kabul

De Tiny Kushner, direcció Mario Gas Dia: del 23/01/2008 al 03/02/2008 Barcelona. Teatre Espanyol

f.r.a.n.z.p.e.t.e.r.

De Sergi Fäustino Dia. 24/01/2008 Lleida. Teatre l’Escorxador. Preu: 5 euros

El SíndromeChulosky De Sandra Fernández A partir de gener Barcelona. Teatre El Llantiol.

Música

DeVision

Dia: 19/01/2008 Barcelona. Sala Bikini.

Antònia Font and Orquestra de Girona

1ST Hip Hop Dance Fesstival

Dia: 27/01/2008 Barcelona. Sala Apolo. Preu: 5 euros Dansa

L’home, la dona i l’altra dona

Dia: fins 20/01/2008 Girona. Sala Girona. Preu: gratuït

“La història més bella del Cosmos... o l’aparició i l’evolució de les formes vives” Dia: fins 31/03/2008 Barcelona. Cosmocaixa. Preu: gratuït Festivals

Barnasants Pop-Rock

Dia: 12-01-2008 al 30-03-2008 www.tradicionarius.com Fires i festes

Dia: de 20/01/2008 Fira de Igualada

Mercat Tradicional Sant Antoni Dia: de 20/01/2008 Fira de Tàrrega

Festa de l’Arròs Dia: 10/02/2008 Manresa

rc s a u t f or ba repa en ve res. r e t b s d p llib o E i o ou R l’escr 03). i es p l·les i a pr l / a 0 e , t P 2 e r El ra d 939- ripto s nov ne at. l’ob án (1 c esc seve c n i talb ifacèt de les .ge tm 0 l s o 1 n p cio .h ww ast edi /w _c

D rce Ba

:/ dex tp ht rt/in be

08 0 2 08

és s m lite l n 0 na ó 8 s er i fi en ES/02/2 0 T 0 2 es en L l 05 ny de g itzad leO a t n 1 s ce a ST008 a que n el 3 s org de la nta a E ’ e n d nc 2 ara es cio ció e RN1/01/ tolt Com lebra n fun de qu diss A e e 3 . e rés n la C ia: c a de an Car òri es p D de a hist quest e es f t des prés s l s r te es fes s de rer. A emp ta, ju n d Les tinere e feb rnal s San ence roa si ma el 5 d n Ca tman e com c e u r E , g n ho zen or d’ la Se ma q es. ana feia e nt, g hon ció de uares estolt a p es lme nt bra s de Q Carn me , o bé Actua s de l e a e i d e n n d xa len rigi ver us. a o n l’hi urope rrer p bau t s fe ave doe l ca in una tej na És ns fes déus es fa ma dels s que es. nor feste fress s són r i di o l o c

S GE 8

Tres Tombs

rar

o em nVÁ N m L m o Mo E BÁ 2008 ert ol c quez del U v b / L que Váz bra AN A /03 Ro ció nuel a i l’o eres i M ONTns 16 Palau s a o im d exp ní M la vi es pr Mies: filona. una elo sa re l

/ p:/ htt

Tradicionàrius (Folklor)

U ZQ

AT 200 toIM 04/ Pho a / 7 BC ada EN l 2 i N edic nts, N 7 a rum xa” ió d me e LI /200 aFo Cai sic ocu es d “la expo 300 d tract AP /12 aix ió x n C 0 dac gra t de l i e CH s: 2 ona.

Fun sta ltan enta a l Die rcel que l vo um per rriba a ran a l doc Ba u ia da tza ís, a Es ve ater m . ani Par .es plin ers, its.

Org ie, d a h t è h p s ixa gra rlie C s, pò ns in ca u e .la Cha afi , alg ial s ogr oc fot lícule · ras pel ob

Dia: 10-01-2008 al 16-03-2008 Barcelona. Diversos espais www.barnasants.org

EZ

.

Henri Cartier-Bresson

08

Exposicions

20

De Carles Mallol Dia: 15/01/2008 – 20/01/2008 Barcelona. Mercat de les flors. Preu: 15 euros

C / 3 ció AN 9/0 irec s a d mé BL al 0 ta l a i piLO/2008 i so mer del rell la pri i un va de NT /02 rto e Ma com talana l, her esce t RA l 08 ot a a a en scri TI : de na oan ada a c ers o e J ider tur niv sad al e ran Dia rcel ra d ons itera ra u a po origin una g b l C L u ’ o t Ba e l’ ieito. de la litera llers. de l er-lo ir d if va a cia l l a l n art to B el·la c A p Calix t nov als de s de l’essè artore m de ortan ment rique tota ot M ú .co n imp fona s art ercar Joa ea e à lars sagu lgut c lenci rom tre les ha vo ler va tral. l tea na cava ta tea w. pel fes ww

Dia: 03/02/2008 Girona. Auditori- Palau de Congressos.

Preu: de 12 a 25 euros

històries de catalunya 23

L’holandès errant

LA POESIA

Titol

OLYMPIA 1900 poemes de parís (1956)

Frègoli Entrava en escena de frac i pantalons Ajustat fins al genoll, amb un clavell Blanc al trau, i recitava el pròleg De la farsa. Després reapareixia Transformat en marit, inspector LA POESIA De policia i successivament En la muller, en un jove amant I en un vell, sord com una tàpia; Tot això canviant en un batre d’ulls I cantant de baríton, de contralt, De tenor o de baix. El públic Dubtava que fos un artista sol El qui feia tots els papers.

A l’últim El reclamava en escena i cada vegada Entrava amb el frac de color diferent.

Joan Brossa (1919-1998)

L’holandès errant –el vaixell fantasma- és una de les llegendes més conegudes del mar. Se’n desconeix el seu origen, però totes les versions parlen d’un capità que, desafiant una tempesta, fou condemnat per Déu a vagar pels oceans eternament, alhora que provocava la mort de tots aquells que albiressin la nau. Al llarg de la història, a aquest capità se l’ha conegut amb diferents noms: Vanderdecken, Van Demien, Van Sraaten...

Tot i que el més conegut és Vanderdecken, que capitanejava la nau que va ser atrapada en una terrible tempesta en passar pel cap de Bona Esperança. Els tripulants van pregar de buscar refugi; però, embogit, el capità va decidir de lligar-se al timó, tot ignorant les peticions dels passatgers.

Fou llavors que, gràcies a les pregàries, una poderosa llum va il·luminar la proa i va mostrar una figura gloriosa: es tractava de Déu, qui, enfrontantse al capità, el va condemnar –juntament amb el seu cuiner- a recórrer els mars fins el dia del Judici Final.

Aquesta és la versió clàssica de la llegenda de l’Holandés Errant, però n’hi ha que creuen que aquesta història es va originar el 1488 amb les aventures del navegant portuguès Bartolomeu Dias, descobridor del cap de Bona Esperança i les seves travessies marítimes del qual semblaven sobrehumanes.

Richard Wagner va adaptar aquesta llegenda i en va dirigir una òpera amb el mateix nom: L’holandès errant. Estrenada el 2 de gener de 1843 a Dresden, aquesta òpera s’ambientava a principis del segle XVIII. A diferència de la història original, en la versió de Wagner, el capità navega amb tota la seva tripulació i se li permet trepitjar terra ferma cada set anys. A més, té la possibilitat de redimir la seva blasfèmia. Però només una dona pot dur-li la salvació, si aquesta li ofereix amor fidel fins a la mort. Es tracta de Senta que, plena de compassió i d’amor cec, li lliura el seu cor en senyal d’amor etern. En arribar el vaixell a port, Senta es llença al mar, el vaixell desapareix, moren tots dos i ascendeixen al cel.

El tema principal d’aquesta obra és la redempció a través de l’amor, argument al qual Wagner retornaria en moltes de les seves òperes posteriors. La idea del compositor és utilitzar la música com a mitjà per arribar al drama, al contrari de l’òpera italiana. D’aquesta manera, hi apareix el leitmotiv –tema musical vinculat amb un fet determinat o amb un personatge–.

Wagner va concebre l’òpera per ser executada sense interrupcions; però la versió més comuna és en tres actes separats. Amb aquest nou format i la introducció del leitmotiv, l’autor volia trencar amb la tradicional estructura de l’òpera del moment.

El primer esbós va ser escrit en prosa, i es basava en la història Les memòries del senyor von Schnabelewopski d’Heinrich Heine. Però el fet que va fer que Wagner s’inspirés per escriure L’holandès errant, fou un viatge a bord del vaixell Thetis. Tot fugint de creditors de Riga, es dirigia a París passant per Londres. Aquest viatge es va veure estroncat per tempestes i, en lloc de durar vuit dies, es va allargar tres setmanes.

Aquesta òpera va encetar l’etapa de maduresa de Wagner.

A finals del segle XIX, quan la cultura catalana viu un dels seus moments de màxima esplendor amb el Modernisme i la seva fam de cultura europea, la producció wagneriana va arribar als Països Catalans de mans dels barcelonins Joaquim Marsillach Lleonart i el Dr. Joaquim Letamendi de Manjarres que, amb els seus escrits, la van donar a conèixer. Però la seva relació amb Catalunya no és quedà aquí ja que el 12 d’octubre de 1901 nasqué l’Associació Wagneriana de Barcelona de la mà de tres estudiants de medicina, associació que segueix viva, juntament amb un centenar més arreu del món.

Oriol Junqueras

Helena Moliné