Secundèria 125

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

maig 2008 - any 13 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

Gossos, un aniversari molt especial La cuina de Ferran Adrià - El Tíbet, un país a l’exili

número

125

l’editorial

02 nosaltres

www.deria.cat

?

Ètica i estètica Aquest estiu, la Xina organitza els Jocs Olímpics. Una trobada que reunirà els millors esportistes del món, de les diverses especialitats, per competir per l’or, l’argent i el bronze. Un espectacle, sens dubte, digne de veure.

Però no tot és estètica.

Tots recordem, encara, com van transformar els Jocs Olímpics Barcelona. No només s’hi van fer obres que han canviat la ciutat, sinó que, aquells dies, s’hi respirava allò que s’ha anomenat “esperit olímpic”. Es tracta de la sensació de compartir, a través de l’esport, uns valors i una ètica que haurien de ser universals. La pau i el respecte a les minories són dues idees fonamentals, i irrenunciables, d’aquesta manera de sentir les Olimpíades. Des de l’Antiga Grècia fins als nostres dies, això ha representat la flama que surt des d’Atenes.

©tibetanwomen.org

La Xina vol organitzar els millors Jocs de la història. Però ho fa envoltada de polèmica per la seva relació amb el tibetans, la poca transparència i la invisible llibertat d’expressió. Quan portar una fotografia del Dalai Lama encara és delicte, i quan la pena de mort es veu com una pràctica natural, hem volgut explicar en aquest número què és el Tíbet i què reclama.

?

nosaltres la imatge Abat Oliba els convidats 02 03 05 06 Ètica i estètica Tomoko Sawada Vols anar Gossos

RACC 08 Concurs

tema del mes 10 El Tíbet,

Rosa dels iFiccions 17 15 vents Aprendre anglès L’aigua,

tendèries 20 guia jove 21 Dives que marquen

consum 23 On anem a comprar?

altaveu M.E.S. 24 25 Enderrock celebra Màster de

MAIG 2008

125

un país a l’exili

als Estats Units?

i fer amics

15 anys

boca a boca 18 Ferran Adrià

un recurs escàs

medicina natural

passatemps sexualitat 27 28 Calaix de sastre Amors que maten

Joves i Conducció

joventut 09 Països en conflicte i oblidats

tendència

31 cultura

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

www.deria.cat

la imatge 03

Decoration, 2007 Tomoko Sawada Expossició “Identitats” de Tomoko Sawada 4 d’abril – 18 de maig de 2008 a la Fundació Joan Miró (Espai 13) ©2007 Tomoko Sawada.

Tots els drets reservats Cortesia MEM www.bcn.fjmiro.cat

Abat Oliba 05

www.deria.cat

Vols anar als Estats Units amb la Universitat Abat Oliba?

Us imagineu caminar pels carrers de Boston als Estats Units amb una pila de llibres sota el braç? Doncs ara, si estudies a l’Abat Oliba, ho tens més fàcil per combinar els teus estudis amb una estada en terres americanes. Allà podràs no només continuar els teus estudis sinó, també, aprofundir en el coneixement de l’anglès.

Un aspecte complementari de la formació de l’alumne, molt valorat en els processos de selecció de les empreses, els despatxos professionals i les institucions, és la realització d’una part dels estudis, o de les pràctiques, a l’estranger. Una estada a l’estranger és una experiència molt enriquidora, ja que permet incrementar el

Què necessites?

• Superar les proves d’accés a la Universitat Abat Oliba CEU (es fa després una prova de nivell).

• Superar un nivell de 530 punts de l’examen de TOEFL durant el primer trimestre del 2n curs.

• Superar un nivell de 550 punts de l’examen de TOEFL durant el primer trimestre del 4t curs.

• Haver superat el 90 % de tots els crèdits dels quatre primers cursos abans de realitzar la mobilitat a la Boston University.

Què?

El Programa Bilingüe CEU-Boston University (BU) és una iniciativa conjunta de les universitats del grup CEU i la Boston University (BU). Mitjançant aquesta, els alumnes de les Llicenciatures en Administració i Direcció d’Empreses, EcoCom? nomia, Publicitat i Relacions Públiques, així com els de les L’alumne matriculat al Programa Bilingüe dobles titulacions que hi estan CEU-BU cursarà en anglès 300 hores lecassociades, podran rebre una tives com a part de les assignatures de la formació específica, en anglès, seva llicenciatura: vinculada amb els seus estudis A la Universitat Abat Oliba CEU: oficials de llicenciatura.

90 hores lectives • 3 assignatures impartides per professors de la Boston University i que es realitzaran una per any als cursos de 2n, 3r i 4t de la llicenciatura.

A la Boston University: 210 hores lectives • 5 assignatures impartides al Campus de Boston (Estats Units) i que es realitzaran al 5è curs de la llicenciatura.

coneixement d’una altra llengua i participar activament de la cultura d’un altre país. La Universitat Abat Oliba CEU atorga molta importància a la possibilitat que els seus alumnes completin una part de la seva formació en una universitat estrangera. I posa a la seva disposició el Programa Internacional, que fomenta, coordina i supervisa els intercanvis dels seus estudiants amb universitats i centres estrangers de reconegut prestigi internacional.

Per a més informació: www.uao.es

06 secció

www.deria.cat

Gossos, músics

“Sempre hem volgut evolucionar” Gossos està d’enhorabona. Aquest 4 d’abril, en un especial concert a l’Auditori, han celebrat els seus 15 anys d’una carrera que ha anat evolucionant, provant nous sons i noves experiències, i que es troba, possiblement, en el seu millor moment. Crítica i públic ha volgut reconèixer la qualitat del nou treball, Oxigen, que obre una nova etapa als de Manresa.

Tal com

raja

tiu ossos. anresa, es Noms : G ement: M ix a n e d Lloc i data abans de de 1993. stum de, o c l e im r les ia: Ten uip i junta Una man os tot l’eq -n ir n u re , t. cada bolo de bàsque s els equips m o c , o haver-no s n n ma tància de s n o c a L tat: Una quali iència. rendit. r, la impac e ts o P ica. : te de la mús Un defec guir vivint e s r e ad o ra P g Ens a d Un somni: r de gira: a n a a ri a d er.

On us agra ue podrà s I sembla q . a nts. p ro u x E e molt ige ria fer … lt o m r e a de s Teniu fam

15 anys de carrera. Com recordeu, amb la perspectiva del temps, els vostres inicis?

Natxo Tarrés: Bàsicament, quan vam començar, mai hauríem pensat dedicar-nos a això. Pensa que, en aquella època, el somni de qualsevol banda era treure un disc. Era una possibilitat remota.

Oriol Farré: Al principi, en comptes de llençar pues al públic, llançàvem trossos de fuet. I no només era una broma. Només teníem dues pues. Ens ho fèiem com podíem.

Natxo: Comença sent un divertiment i després hi ha un procés de professionalització.

Per què el nom de “Gossos”?

Natxo: Ens vam identificar molt ràpid. Sempre hem sigut gent molt de carrer, de locals...

Oriol: Sempre ens ho agafàvem tot molt tranquil· lament...

La situació de la música era millor abans que ara?

Juanjo Muñoz: Sempre ha sigut difícil.

Oriol: Abans era més difícil editar un disc.

Natxo: I, a la vegada, era més fàcil destacar. No érem tants.

De fet, ara, es poden comprar les cançons, individualment, a través de l’iTunes o de l’eMusic. Com creieu que canviarà la industria en els propers anys amb la revolució que suposa la xarxa?

Natxo: La xarxa és una cosa viva. És molt difícil preveure què passarà. Fa poc més d’un any que funciona el MySpace i nosaltres ens hi hem ficat. Avui, tenim més de 30.000 visites. T’has d’adaptar.

Oriol: Paradoxalment, es torna a allò que es feia fa 30 anys, primer es treien els singles i quan se n’havien venut més de quatre, es treia l’LP. Natxo: Cada vegada hi ha més gent que s’autoedita el seu treball. Però els músics tampoc es poden ocupar de tot.

Després de grans èxits, i de 4 discos al mercat, decidiu editar un en castellà: De viaje ( 2000). Per què?

Oriol: Perquè va sortir així. Havíem tocat molt a Catalunya. Havíem anat a quasi tots els llocs.

Natxo: El títol era molt clar, era un viatge. Era una qüestió de salut mental, no d’anar a fer diners. En aquella època, fèiem 80 bolos cada any. Avui, fer-ne 30 és un èxit brutal.

Juanjo: Jo crec que estem on estem gràcies a aquell disc. Hi havia un col·lapse, i necessitàvem fer un disc així. Era un treball per a llocs més recollits, per a teatres petits.

07

“A nivell instrumental, som rock i a nivell melòdic, pop”

No va sortir com esperàveu. De fet, l’han comparat amb el Mundo infierno de Sopa de Cabra. Us van acusar de traïdors?

Natxo: Amb nosaltres, més que soroll, hi va haver indiferència.

Durant els primers anys de la vostra carrera, el vostre so es definia per ser, per damunt de tot, acústic. Però, el 2002, entra a formar part del grup el bateria Santi Serratosa i, amb el disc El jardí del temps, comenceu a treballar les guitarres elèctriques.

Oriol: Sempre hem volgut evolucionar. Cada disc vol ser un pas endavant.

Natxo: Nosaltres, a nivell personal, anem canviant i tenim gustos diferents. Per tant, cada vegada ens surt alguna cosa diferent. Som molt lliures, en això.

Fins avui, que amb Oxigen obriu una nova etapa.

Quina és la metàfora que vol transmetre el disc?

Oriol: Ja respirem. És agafar aire, i és el disc on ens trobem més còmodes. Estem alliberats.

Natxo: Poc a poc ens hem anat adaptant a nous sons, més elèctrics, i és en aquest disc on ens hem trobat millor.

Heu treballat regae, hip-hop i, fins i tot, rap.

Aquest eclecticisme ha sorgit espontàniament o l’heu buscat?

Natxo: Surt bastant natural. Estem en un moment que no hi ha una tendència clara. Ens agrada molt tot tipus de música. Hi ha la voluntat d’arriscar-nos a provar coses.

Gossos, avui, és un grup de rock o de pop?

Oriol: Jo diria que som un grup de rock en esperit i de pop en essència.

Juanjo: A nivell instrumental, som rock i a nivell melòdic, som pop.

Un dels aspectes més destacats del nou treball és la col·laboració, a la cançó “Corren”, de Dani Carbonell de Macaco. Per què ell?

Natxo: El coneixíem d’abans i, d’alguna manera, sempre l’hem admirat. Sabíem que l’interessàvem com a grup, i ell mai havia fet res en català...

“En un instant” està basada en l’assassinat de Josep Maria Isanta, a la Patum de Berga del 2005. És una cançó que necessitàveu fer per treure la ràbia?

Natxo: Sí. És impotència. Som molt de comarques i, quan va passar allò, va ser una sensació d’injustícia... Ens va tocar molt. La cançó intenta ser una mena de catarsi a aquest dolor que sentim com a nostre.

També feu denuncia social a “Un món de flors i violes”. No us agrada l’entorn en què vivim, avui?

Natxo: Hi ha denúncia social, però també hi ha molt de positivisme. Intentem parlar d’allò que ens envolta. No tenim solucions màgiques, però sí que volem transmetre la sensació que les coses es poden canviar.

Aquest ha de ser el disc que us projecti internacionalment?

Oriol: A l’abril, anem a Holanda. Ens faria molt il· lusió, sí, poder arribar a altra gent...

Albert Lladó, albert@edicat.cat

“Hi ha denúncia social, però també hi ha molt de positivisme”

Concurs Joves i Conducció

www.jovesiconduccio.cat

Elements de Seguretat A la majoria de països, els joves conductors destaquen a les estadístiques sobre accidents i morts en carretera. Catalunya no és cap excepció. La probabilitat de veure’s involucrat en accidents mortals a l’estat és molt més elevada per als conductors joves que per als de més edat. Un primer pas necessari per reduir el risc per als joves conductors és treballar per assegurar els nivells de seguretat viària més alts possibles. Millorar la seguretat viària, incloent

Elements a tenir sempre en compte!!

una legislació i la seva aplicació efectiva, i alts nivells de seguretat en el disseny de vehicles i

- Casc.

- Cinturó.

carreteres semblen els passos ineludibles a seguir per tal de millorar la situació.

- ABS, ESP...

- Evitar els factors de risc.

- Prudència.

L’aptitud

- No parlar pel telèfon durant la conducció.

Els joves, a causa de la seva

- Respectar les normes

manca d’experiència, tenen

de conducció.

menys perícia al volant. S’estima que durant el primer any de possessió del carnet, la probabilitat de tenir un accident és fins a cinc vegades superior a la d’un conductor experimentat.

L’actitud

Arriscant, te la jugues!

Els joves, sobretot els nois, tenen més propensió al risc. Això es deu,

- Perdre algú.

en part, a raons evolutives, però

- Perdre la integritat física.

sobretot respon al fet que, sovint,

- Causar un accident.

l’entorn del jove fa prevaler els

- Perdre el carnet.

comportaments temeraris sobre la

- Perdre el cotxe o la moto.

conducció responsable i prudent.

PARTICIPA AL CONCURS

JOVES I CONDUCCIO I GUANYA:

UNA CÀMERA DE FOTOS UNA CÀMERA DE VÍDEO UN PORTÀTIL O UN VIATGE A QUÈ ESPERES? WWW.JOVESICONDUCCIO.CAT

CONCURS DE RELATS, FOTOGRAFIA I VIDEO Organitzen:

secundèria

CALENDARI: - Factors de Risc: 25 març fins el 13 d’abril - Seguretat: 14 abril fins el 20 d’abril - L’entorn: 21 d’abril fins el 4 de maig - Conseqüències dels accidents: 5 de maig fins el 18 de maig

www.deria.cat

joventut 09

“Hi ha molts països en conflicte i molts d’ells oblidats” Integrat dins el programa Connecta’t del Carnet Jove, el projecte Carnet Jove Solidari, va néixer el 2006 amb la intenció de promoure el seu vessant social i participatiu. Aleshores, es va demanar als titulars del Carnet que seleccionessin un país d’entre els 9 africans víctimes de les anomenades crisis oblidades. Com en anys anteriors, per tal de comprovar l’evolució sobre el terreny del projecte s’ha enviat a un dels titulars del Carnet Jove per fer el seguiment in situ del projecte.

Enguany ha estat en Blai Tomàs, que va viatjar a Etiòpia la Setmana Santa passada. L’entrevistem perquè ens expliqui com ha viscut l’experiència.

- Com et vas assabentar del projecte solidari del Carnet Jove?

A través del web del Carnet Jove, que estava penjat al web jove del meu poble, Torrelles de Llobregat. Vaig veure la convocatòria i després d’uns dies em vaig inspirar per fer la carta de motivació, el projecte de comunicació i un currículum. Vaig enviar-ho tot l’últim dia de la convocatòria, la veritat, sense massa esperances.

Quan em van dir que era el seleccionat, no m’ho acabava de creure!

- Sabies de quina manera s’utilitzaven els teus diners?

No tenia ni idea del destí de la quota del Carnet Jove. De fet, era dels que rondinava cada any quan el banc em cobrava el cànon. M’ha semblat molt bé que es destini part de les quotes a projectes de cooperació com aquests.

- Què és allò que et va atreure del projecte?

La idea d’acompanyar un equip tècnic a visitar projectes, la possibilitat de trepitjar Àfrica fent un viatge com aquell, acostar-me al món de la cooperació que ja feia temps que em motivava, poder explicar a la resta de joves la situació del país, així com la feina feta des de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament en col·laboració amb entitats locals. Impossible definir-ho en una frase, el conjunt de la convocatòria m’agradava i vaig provar-ho.

- Estaves conscienciat amb les crisis oblidades?

No massa. Depenent dels interessos dels mitjans de comunicació, rebem la informació molt fragmentada i sovint manipulada. Hi ha molts països en conflicte i molts d’ells oblidats, s’han de buscar canals d’informació fora dels habituals per adonar-se de la situació política, de seguretat, d’accés als aliments, d’accés a l’aigua, etc. que viuen molts països. I en aquest sentit, algunes ONGD’s freguen el sensacionalisme per captar l’atenció d’Occident.

- Què et vas trobar a Etiòpia?

Un país amb molta feina per fer. Començant per unes infraestructures en constant construcció (la majoria de carreteres encara estaven per asfaltar), i un govern molt inestable amb destitucions i nomenaments constants.

A part del greu problema de sequera, s’hi sumen altres com la desforestació de tot el territori que provoca situacions perilloses durant les èpoques de pluges. Aquestes mateixes pluges són les que provoquen també que el sòl més baix sigui poc fèrtil pel gran volum d’aigua que ha d’absorbir. En conseqüència, el país es troba amb greus mancances d’aigua i d’aliment.

- Com viu la gent?

“Ethiopian time”. La frase resumeix una mica l’esperit de la gent, no hi ha presses. Excepte a la

carretera, on tothom conduïa d’una manera una mica perillosa. El dia comença amb la sortida del sol, a les 6. És a partir d’aquesta hora que els rellotges comencen a funcionar. Les 6 són les 12, i així successivament. Els dies s’inverteixen en cobrir necessitats bàsiques: anar a buscar aigua, aconseguir menjar, vendre als mercats... No crec que existeixi massa cultura de l’oci i del lleure...

- Com va anar el seguiment del projecte?

Una agenda molt intensa amb desplaçaments de fins a 9 hores en cotxe. Tots els projectes visitats em van semblar molt interessants, sobretot pel que fa als resultats. L’accés a l’aigua era un fet palpable i de gran impacte per la població beneficiària. Vaig poder sentir de viva veu l’experiència de beneficiaris constatant el canvi de vida que els hi havia suposat l’arribada del projecte de Creu Roja.

- Quines previsions de futur fas?

Doncs ja tenia ganes de fer algun viatge d’aquest tipus. M’ha acabat de despertar la curiositat per descobrir altres cultures, descobrir el món de la cooperació i viatjar, viatjar molt. Conèixer gent és conèixer món, però aquests projectes personals i professionals no es poden decidir d’un dia per l’altre.

- Et va costar tornar?

Si et sóc sincer, amb el ritme que dúiem de viatge, tenia ganes de tornar, descansar i menjar bé. No em vaig adaptar massa a la dieta etíop i la panxa se’n va ressentir. Sabia que marxar no volia dir no tornar-hi mai, espero poder tornar

passats uns anys al país i veure què vol dir “desenvolupament”.

- Que els hi diries a aquells que dubten d’aquest tipus de projectes?

Després dels escàndols d’algunes ONGD’s, entenc que hi hagi gent ressentida amb aquest tipus d’actuacions. Només cal posar una mica de sentit comú per veure quin tipus d’entitat et demana col· laboració, com te la demana i si et dóna alguna cosa a canvi. El sensacionalisme ven i la neteja de consciència de molta gent en algunes èpoques de l’any funciona per a moltes entitats. Però allò que cal és un compromís ferm de la ciutadania i les administracions per a què el Nord deixi d’alimentar-se del Sud per després posar pedaços en forma d’ajut humanitari i enviament de béns. Cal apostar per la cooperació i per oferir capacitats als destinataris per assegurar la continuïtat d’un projecte quan l’entitat el dóna per finalitzat.

10 tema del mes

www.deria.cat

El Tíbet, un país a l’exili El 1950, la Xina va ocupar el Tíbet, derrotant un exèrcit feble que no estava preparat per aturar cap atac. Des de llavors, les repressions contra els monjos budistes, i la societat civil, van anar augmentant. El 10 de març de 1959, els tibetans van protagonitzar una manifestació pacífica per reclamar l’independència del seu país. La resposta xinesa va ser un genocidi amb més d’un milió de morts i milers de persones que van haver d’exiliar-se a l’Índia.

Entre ells, l’actual Dalai Lama.

De Lahsa a Dharamsala El Tíbet ha aconseguit, tot i les dificultats, mantenir la seva cultura i identitat. De la capital de Lhasa, ara amb més xinesos que tibetans, van arribar a Dharamsala, ciutat índia que va acollir la majoria d’exiliats. Allà, han construït escoles i monestirs on s’ensenya la llengua i la tradició del Tíbet. Fins i tot, disposen d’un parlament que es reforma cada 5 anys amb eleccions democràtiques. Avui, el seu cap d’estat és Tenzin Gyatso.

Però l’exili continua. El 2006, amb l’excusa de millorar les comunicacions, els xinesos van crear un ferrocarril amb què, cada dia, envien 4.000 xinesos a Lhasa. És una agressió demogràfica que

TíBET

funciona. En aquests moments, únicament una tercera part de la població és, ja, tibetana.

van ser expulsats. Xifres no oficials parlen de desenes de morts.

Els drets humans

La Via Intermitja

Aquest estiu, la Xina ha d’organitzar els Jocs Olímpics. I, per això, han sorgit moltes veus crítiques. Els xinesos, amb un poder indiscutible, neguen totes les acusacions. Però el cert és que, en ple segle XXI, cap tibetà pot portar la fotografia del Dalai Lama, que és el seu líder espiritual. Aniria a presó. Les autoritats xineses tampoc expliquen on són els milers de desapareguts i per quin motiu encara existeix la pena de mort. I, naturalment, mai han reconegut que durant la Revolució Cultural Xinesa, entre 1966 i 1976, es van destruir més de 6.000 monestirs budistes.

Els mateixos tibetans no es posen d’acord en com han de recuperar la llibertat, i en quin grau d’autonomia.

Des de 2002, els representants polítics s’han reunit 5 cops amb autoritats xineses per cercar el diàleg. Alguns, volen la independència, un altres, allò que han anomenat la “Via Intermitja”.

I és que els drets humans van lligats, sens dubte, a la llibertat d’expressió. A la Xina, per exemple, no es pot trobar la paraula “Tíbet” al Google, entre altres restriccions sorprenents. Per demanar més llibertat, aquest mes passat, milers de ciutadans tibetans van sortir als carrers de Lhasa.

La reacció de la Xina, encara que es pot preveure, no s’ha explicat amb transparència. Tots els periodistes internacionals

Encara que el Dalai Lama està retirat de la seva vida política, és innegable que la seva influència és vital.

Mentre molts ciutadans estan cansats de la lluita pacífica, i reclamen la independència absoluta, el mestre budista proposa una cultura tibetana autònoma, respectada, però integrada dins de la xinesa. No vol la independència, sinó el reconeixement com a país amb una cultura, i una història, pròpia.

XINA Mapa de: www.easyviajar.com

Qui és el Dalai Lama?

El Dalai Lama, de 71 anys, és el líder espiritual dels tibetans, que el veuen com una reencarnació de Buda (500 ac). Premi Nobel de la Pau, el 1989, és un incansable defensor del pacifisme. Retirat de la política activa, i mestre budista de la tradició Mahayana o Gran Vehicle – que no es limita a l’alliberament personal sinó a treballar per la saviesa conjunta – s’ha convertit en la imatge de la lluita del seu poble. Avui viu, amb austeritat i envoltat de la natura, a Dharamsala, la ciutat que funciona com la capital del Tíbet a l’exili, a l’Índia.

11

L’actualitat És difícil predir què passarà en breu. Els xinesos, que tenen por a que la relació amb el Tíbet empitjori la seva imatge als Jocs Olímpics, culpen de tot al Dalai Lama. Diuen que és ell qui encoratja la societat civil per a què organitzi revoltes.

I, encara que molts personatges públics d’occident, com l’actor Richard Gere, denuncien els abusos xinesos, les autoritats europees, i americanes, sembla que miren a un altre lloc. L’economia mundial, on Xina té un paper rellevant, li serveix d’escut. I és que ningú es vol enfrontar al país que decidirà el mercat internacional en les properes dècades. Un altre cop, els diners amaguen les injustícies.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

www.deria.cat

rosa dels vents 15

Aprenent anglès i fent amics T’ho perdràs???

Amb el cursos de ROSA DELS VENT, viatjar a l’estranger, aprendre un idioma, conèixer diferents cultures i fer molts amics, es converteix en una experiència inoblidable. Ens ho expliquen la Berta i el Francesc

Berta García Carrera Va fer una estada d’estudis a Newton Abbot aquest estiu.

Què ha suposat per a tu fer el curs?

Realment, una experiència totalment nova amb la qual vaig madurar moltíssim. Estar sola en un país estranger del qual desconeixes la llengua és tota una aventura.

Francesc Vilà

Què has aprés a nivell lingüístic?

Doncs, al principi em pensava que no sabia res. Durant les setmanes d’estudi no eres conscient de les coses que anaves aprenent, però els últims dies t’adonaves que podies mantenir una conversa amb la gent del país, increïble.

Què ha suposat per a tu fer el curs?

La veritat és que molt bé, ha estat una bona experiència, tant pel fet que coneixes una nova cultura com pel fet que aprens molt i fas molts companys.

Vas fer molts amics?

Sí, molts. Anava amb un companya de Barcelona però allà vam conèixer gent tant de Barcelona com d’altres nacionalitats.

Què has aprés a nivell lingüístic?

No tenia ni idea de l’ idioma, i vaig aprendre molt.

El fet d’estar sol et fa espavilar moltíssim. Tothom m’ho deia, que la millor manera d’aprendre un idioma és anar a l’estranger.

Vas fer molts amics?

I tant. De fet, encara mantenim el contacte i estem planificant la pròxima estada.

Continuareu estudiant a Rosa del Vents?

Sí, com et deia, ja estem planificant un viatge d’estudis a Llandundo, al Regne Unit.

Com vas triar Rosa dels Vents?

Doncs, ma mare buscava cursos d’estiu per enviarme a estudiar un idioma i va trobar per Internet els cursos de Rosa del Vents. Vam anar a les reunions informatives i ens van donar confiança a tots dos.

Continuareu estudiant a Rosa del Vents?

M’agradaria continuar a Rosa dels Vents però com a monitora, acompanyant els nous alumnes.

Com vas triar Rosa dels Vents?

Una amiga va rebre informació al seu institut, ens vam informar i ens van atreure molt els cursos.

CURSOS D’ESTIU ¡¡¡VIU UN ESTIU DE PRIMERA!!!

Pra

cti

ca

un

altre

idioma e n el país d’origen

902 504 003 - www.cursosidiomas.com

iFiccions 17

www.deria.cat

Concurs iFiccions

L’aigua, un recurs escàs Malauradament, l’aigua és un tema d’actualitat per la seva escassetat. Les més que probables restriccions en l’ús d’aquest recurs tan preuat, a causa d’una sequera que sembla tenir en el canvi climàtic la principal raó, situa la reflexió al voltant d’aquest bé al bell mig de la nostra vida. Què pensem al respecte? Estem preparats per a l’ús racional de l’aigua? Potser només hem de ser conscients que l’ús que en fem és més important del que sembla. Com ho faríeu per conscienciar la gent sobre aquest problema? Teniu un vídeo, un còmic o un banner donant voltes al cap? Aquest és el concurs que estàveu esperant per deixar sortir tota la creativitat que porteu dins.

Tres categories · Vídeo de 3 minuts (amb càmera o mòbil) · Còmic (mínim 10 vinyetes, màxim 15) · Banner (181 x 181 píxels)

Quins hàbits seguim?

- Tanquem l’aixeta quan ens rentem les dents?

- Ens dutxem o ens banyem?

- Comprovem que les aixetes quedin ben tancades?

- Reparem les goteres?

- Reciclem l’aigua que fem servir per cuinar?

- Se t’ha n’acut algun més?

Instituto Europeo di Design L’Instituto Europeo di Design (IED) és un grup internacional dedicat a l’ensenyament en les àrees del disseny, les arts visuals, la moda i la comunicació. Nascut a Milà el 1966, el grup té seus, a més d’a Milà, a Torí, Roma, Venècia, Madrid, Sao Paolo... El 18 de setembre de 2002 es va inaugurar la seu de Barcelona. Al llarg d’aquest breu però intens període, l’evolució de l’escola ha estat notable i ha superat totes les expectatives. El grup IED mou cada any més de 9.000 estudiants, dels quals més de 1.000 són alumnes de l’IED de Barcelona. 80 nacionalitats diferents, més de 52% d’alumnes estrangers i alguns cursos impartits en anglès fan de la seu de Barcelona una de les més cosmopolites del grup, que manté alhora una forta connexió amb la realitat cultural i empresarial catalanes.

Calendari · Primer tema, l’aigua: de l’1 al 20 abril. · Segon tema, la immigració: del 21 d’abril fins al 5 de maig. · Elecció finalistes: 14 de maig. · Lliurament de premis: 31 de maig.

Premis dissenyats per a tu!

• Primer premi: 1 MINIMAC • Segon premi: 1 Iphone • Millor de segon de Batxillerat: beca parcial IED per valor de 9.000€ que et permetrà estudiar un curs triennal a l’Instituto Europeo di Design.

• A més a més: el dissabte 31 de maig, de 10h a 13h hi haurà workshops gratuïts per als 30 finalistes impartits per professors de l’IED: Video Editing: s’editarà de manera professional un vídeo de 3 minuts.

Web Design: per aprendre a crear un blog.

Còmic: estampació de vinyetes sobre samarretes.

I a les 13’30h, coneixerem els guanyadors!

Els workshops i l’entrega de premis tindran lloc a l’IED Barcelona.

Els premis no es podran canviar pel seu import en efectiu.

www.ficcions.cat/ificcions

18 boca a boca

www.deria.cat

Ferran Adrià, cuiner

“La cuina és un llenguatge amb què et comuniques” Com si d’un deliciós àpat es tractés, entrevistar en Ferran Adrià (Barcelona, 1962) ha estat tot un plaer. El cuiner català de dimensió internacional, és xef i copropietari del restaurant El Bulli de Cala Montjoi, a Roses (Girona). El seu establiment ha estat distingit amb les tres estrelles Michelin i considerat millor restaurant del món per algunes de les més importants revistes especialitzades. El passat 17 de desembre, Ferran Adrià va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

En primer lloc, el felicitem per la recent investidura com a doctor honoris causa. Per començar l’entrevista, ens agradaria comentar que vostè va iniciar-se dins del món de la restauració gairebé per casualitat. Què recorda amb més afecte d’aquella primera època?

Una sèrie de circumstàncies van fer que ara mateix estiguem parlant. No era una cosa que jo buscava. La casualitat, el destí, digues-li com vulguis, em va fer arribar on estic ara. A mi no m’agradava la cuina, ni volia ser cuiner, ni estava al meu cap. Això és un fet que sens dubte m’ha marcat. No és el mateix una persona que de petit vol ser una cosa, que una persona que no.

Això fa que em pregunti sempre el perquè de les coses.

El Bulli està obert uns 160 dies l’any. Per quin motiu?

Pel model que tenim. A nivell creatiu, no pots estar produint i creant cada dia. Això és lògic en qualsevol disciplina. Has de dedicar molt temps a la creativitat sense produir. Nosaltres som una disciplina que hem de produir i crear, i no n’hi ha tantes. Per exemple, un dissenyador crea i després no produeix. Nosaltres a més de crear, hem de produir, cosa que fa que sigui bastant dur.

Llavors, ha de ser difícil reservar taula a El Bulli?

Sí, és molt difícil. És molt lògic i té una explicació fàcil: hi ha molta més gent que vol venir que la que podem atendre.

Això és horrorós per a nosaltres. Fins i tot quedem malament amb els nostres amics. De tot el que ens passa, és l’única cosa de què no estem orgullosos.

“La cuina ja és un fet social”

Per revolucionar la cuina com ho ha fet, no creu que això respon d’alguna manera a la seva base artística o creativa?

Sí. Actualment, al món occidental és molt important l’Alta Cuina, per desgràcia a l’altre, no. Hem passat de quan fa molts anys es passava gana, a la situació actual. Això fa que ens preguntem què és el menjar. Actualment, ens ocupa tres hores diàries del nostre temps lliure i això fa que tinguem una altra visió. La punta de la piràmide de tot és el menjar com a llenguatge i experiència creativa.

Vostè ha creat noves tècniques que ja formen part de l’Alta Cuina, una cuina d’investigació.

La cuina és una disciplina molt transversal ja que toca l’economia, la salut, el món de la ciència, el món de l’art... Hi ha disciplines que no ho són tant, però la cuina és una disciplina molt transversal i ho toca tot.

19

És partidari de fer arribar l’Alta Cuina al carrer?

Allò que en realitat volem és que la gent conegui aquest món. La filosofia dels cuiners sí que pot arribar al carrer. De fet, ja està arribant i tothom sap qui són els cuiners. La cuina ja és un fet social.

Malgrat la sofisticació de la cuina, segons vostè, hi ha uns ingredients essencials que mai no poden faltar: la sal, el ous i la llet.

Quan parlem de cuina, sovint parlem de menjar com caviar, llagosta... En canvi, per a mi, la sal, la llet i els ous són productes imprescindibles i no costen gaire, si ho comparem amb el que valen la llagosta i el caviar.

Existeixen regles d’or per cuinar?

Allò que importa és la llibertat. Per exemple, hi ha molta gent que veu escandalós menjar peix cru i, en canvi, és un fet cultural al Japó. Allò que és bo i és dolent és molt relatiu.

També es dóna molta importància a la presentació dels plats.

Forma part de l’estètica. El fet del menjar és el més multisensorial que existeix.

No hi ha cap altra disciplina en què no intervinguin els cinc sentits: vista, tacte, olfacte, gust i oïda. Per menjar, l’oïda és molt important pel tema del parlar. Un bon menjar sense una conversa no és el mateix. Quan tens en compte això, t’adones de la complexitat del menjar.

La cuina amb els cinc sentits.

I és que no hi ha cap sentit que hi falti.

Xoca molt perquè és una disciplina molt bàsica. El menjar és menjar. Però com per a qui pinta, pintar és pintar, també hi ha un moment que és una altra cosa.

Amb el menjar passa el mateix. La cuina requereix molta comunicació amb la gent i això és molt maco.

“No hi ha cap altra disciplina en què no intervinguin els cinc sentits”

L’han investit doctor honoris causa i precisament, vostè sempre ha promogut que la gastronomia ha d’arribar a la Universitat. És que és normal. Durant milers d’anys la gent passava gana. La fam ha estat un dels grans problemes de la humanitat.

En aquell moment, era impensable que pogués entrar dins del món de la cultura doncs era un problema molt més gros.

Ara ha canviat i s’ha convertit en un dels temes del moment. Sobre la imatge elitista de l’Alta Cuina, cal tenir en compte

que la cuina ha tingut en moments de la història una part elitista, i això explica que no hagi hagut connexió entre molta gent i el món de l’Alta Cuina.

La Cuina d’Autor i la Cuina Tradicional, són dues cares d’una mateixa moneda?

Hi ha molts tipus de cuina. La gran diferència és que l’Alta Cuina ha vingut de la cuina professional i aquesta ha vingut també de la cuina de casa. Uns macarrons es poden menjar a casa i també, en un restaurant. Què és Cuina Tradicional i què no ho és? Què és Alta Cuina i què no ho és? Tot està una mica barrejat i al final només hi ha dos tipus de cuina: la bona i la dolenta.

“Només hi ha dos tipus de cuina: la bona i la dolenta”

És curiós i simpàtic sentir-li dir que per davant del fast food (menjar ràpid) s’ha de promoure el fast good (ràpid i bo).

Això és una proposta que vàrem fer a Barcelona, un experiment sociològic en què es buscava pagar una mica més per una millor qualitat. Hi molta gent al món i hi ha gent per a tot. Hi ha qui pensa que la gent és d’una determinada manera, doncs no. Hi ha gent de tota mena.

Ha publicat diversos llibres de cuina i també alguns on s’explica la veritable història d’El Bulli que, curiosament, als seus inicis era un minigolf. De quin llibre està especialment satisfet?

Del Catálogo general, que són 5 volums amb 8.000 pàgines. És un treball de 5 anys del qual estem molt orgullosos i molt contents.

Amb tanta activitat, li costa desconnectar?

Puc desconnectar. Puc anar-me’n de vacances i no fer res - riu -. Has de mantenir un equilibri perquè sino, pot ser perillós.

Per acabar, li voldríem preguntar pels seus projectes més immediats.

Fem altres cosetes, però el nostre principal projecte és cuinar, cuinar i cuinar.

Ramon Texidó / Fotografies: Maribel Ruíz de Erenchun (cedides per El Bulli)

20

GUI A JOVE NIT

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).

Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

El futur a l’empresa

EDUCACIÓ

La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

EDUCACIÓ

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.

IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208.

Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

L’ensenyament a mida Batxillerats Accés a Cicles Formatius Accés al Cicle d’Ensenyament Superior de Disseny Accés a Cicles d’Arts Plàstiques i Disseny Accés a la Universitat per majors de 25 anys Cursos Selectivitat LOGSE Cursos Selectivitat per a Estrangers

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya) 08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34 unitec@unitecbcn.com www.unitecbcn.com

publicitat@edicat.net

tendèries 21

www.deria.cat

Dives que marquen tendència

Tori Amos

Les consagrades

El passat febrer, l’Amy es va fer amb 5 Grammys convertint-se en la primera artista britànica que n’aconsegueix tants en una sola nit i entrant, alhora, en l’exclusiu club d’artistes que en guanyen 5 en una gala, com Lauryn Hill, Alicia Keys, Nora Jones i Beyonce. Va guanyar els premis a millor àlbum pop, millor cantant femenina, artista revelació, cançó de l’any per “Rehab” i millor gravació de l’any.

Amy Winehouse Nascuda el 14 de setembre de 1983, Amy és una compositora britànica de jazz i soul que va debutar el 2003 amb l’àlbum Frank, amb què va guanyar l’Ivor Novello Award el 2004. Però és amb Back to Black (2006) que es consagra com a artista de referència de la música pop. www.amywinehouse.co.uk

les dives que marquen tendència. En aquest sentit, cal començar per Amy Winhouse que amb l’àlbum Back to Black ha sabut situar-se més enllà del que molts consideraven com una promesa problemàtica. I és que les dives estan de moda, no només per la música sinó també perquè promouen una forma d’entendre la vida i reivindiquen la seva posició d’artistes.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

Tori Amos Amos és una de les cantautores més importants de principis dels noranta, i també una de les poques estrelles pop que fan servir el piano com a instrument principal. És coneguda per les seves cançons gòtiques i profundament emocionals, que assoleixen temes com la sexualitat, la religió i la recerca personal. Cal destacar els singles, “Winter”, “Crucify”, “Silent All These Years”, “Caught a Lite Sneeze”, “Me and a Gun”, “Jackie’s Strength”, “God”, “Cornflake Girl”... www.toriamos.com

Segur que molts estaríeu d’acord en dir que el sobat “Umbrella” no és el millor exemple de cançó indie. Alhora, probablement coincidiríem a dir que, potser, “Rehab” sí és el millor exemple de cançó indie que ha sabut no només crear estil sinó també, moda. Aquesta setmana a Secundèria i L’Hiperbòlic, parlarem de

Cat Power Les que vénen

Leslie Feist

Terry Poison

Amy Winehouse

Cat Power És el nom artístic de la cantautora americana Charlyn “Chan” Marshall. Coneguda pel seu estil minimalista, sap treure molt de partit a la seva veu, el piano i la guitarra. Filla de pares divorciats, Chan va néixer a Georgia el 1972. El 2007, va estar nominada com a millor cantant pels Brits awards. El seu àlbum The Greatest està considerat com un dels millors del 2007. www.myspace.com/catpower

Lovefoxxx

Leslie Feist Leslie Feist va néixer el 13 de febrer de 1976 a Amherst, Nova Escòcia, Canadà. Nascuda en una família d’artistes, el seu pare, Harold Feist, és un pintor expressionista abstracte.

Els seus pares es van divorciar poc després de néixer. Ha guanyat un premi Juno i un Grammy. Com a solista, fa servir el nom de Feist però també forma part del grup de rock Broken Social Scene.

El 1991, amb 15 anys, va començar la seva carrera musical a la banda punk Calgary Placebo. El 1993, es varen adjudicar la cerimònia d’obertura del festival Infest amb Los Ramo-

nes. En aquest concert, va conèixer Brendan Canning i Kevin Drew, amb qui va formar Broken Social Scene deu anys més tard. www.listentofeist.com Louise Khan /Terry Poison “Vàrem començar amb la música perquè volíem lligar amb nois. Realment som nenes de casa bona, podeu pensar que vivim al límit... però això és recent...” Aquesta és la forma irònica com es presenten les components del grup Terry Posion, del qual Louise Khan és la veu. El seu àlbum debut és Buzz on the bell. http://terrypoison.com

Lovefoxxx /Css Lovefoxxx és el nom artístic de Luísa Hanaê Matsushita, nascuda el 25 de febrer de 1984 a Campinas, Brasil. És la cantant del grup indie electrònic Cansei de Ser Sexy (també conegut com CSS). Il·lustradora i assistent de disseny artístic des dels 16 anys, va deixar la feina per dedicar-se al seu grup. És coneguda per practicar l’stage diving durant els concerts i pel seu look vintage. En una de les últimes actuacions, va sortir a l’escenari vestint tot els seus “trapets” que es va anar canviant fins quedar despullada. www.fotolog.com/lovefoxxx

consum 23

www.deria.cat

On anem a comprar?

Sabies que... de tots els criteris que tenen en compte els joves a l’hora de consumir productes de vestir, la botiga apareix només un 0,74% de les vegades?

Quins criteris tenen en compte els joves a l’hora de consumir?

Què fem?

centre comercial

A quines botigues podem realitzar la nostra compra? Imagina’t a les situacions que et proposem a continuació i pensa a quins establiments aniries en cada cas:

Font: Estudi dels criteris que tenen en compte els joves de Catalunya a l’hora de comprar productes de vestir. Agència Catalana del Consum. 2007.

1. És dissabte, són les 3 de la tarda i has quedat al centre de Barcelona per donar un tomb amb uns amics, però t’han dit que arribaran tard i t’has d’esperar. Aprofites per anar a comprar aquells parells de mitjons que et feien falta.

grans magatzems

petit comerç

2.

No tens gaires diners a la butxaca i vols anar a comprar-te uns pantalons. En necessites uns que siguin econòmics.

3. Vols comprar-te una samarreta que et quedi bé i penses que la millor persona que et pot aconsellar és el mateix botiguer.

botiga virtual

mercat ambulant

4. Vas veure pel carrer un noi que portava una samarreta amb un sonòmetre. És molt original i atípica i en vols una!

5. Aquest dissabte has quedat amb els amics per anar de compres però no us voleu recórrer tota una ciutat per comprar-vos de tot, voleu una mateixa zona i poder aconseguir bambes, samarretes i texans de marques diferents.

6. Vols comprar-te un moneder de marca però no tens gaires diners, no t’importaria si trobessis una falsificació mentre sembli de veritat.

Pensa en....

Com és la botiga on t’agrada anar a comprar?

Sempre comprem al mateix establiment?

Influeixen les botigues en la nostra compra? Totes les botigues són iguals? Tenen una olor agradable? T’agrada la música que hi posen? Els aparadors són atractius? Quin tracte personal ofereixen? Si tens un problema amb el producte comprat, creus que te’l canviaran? Aquestes preguntes i d’altres més són les que ens hem de plantejar abans d’entrar a un es-

tabliment per reflexionar sobre la nostra futura compra.

Aquesta activitat és una adaptació d’una part del taller “Què em poso aquest matí?” que es realitza a l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum i que vol fer reflexionar sobre les característiques de l’oferta d’establiments que tenim a l’hora d’anar a comprar.

www.consum.cat

Hi ha una gran diversitat d’establiments i hem d’escollir bé quin és el que s’adequa més a les nostres necessitats. Ens podem fixar en l’oferta d’horaris, el tracte personal que ofereixen, la seva localització, el preu i la qualitat dels productes, l’atenció que ofereixen al client, la confiança que ens donen, etc.

A més, hem de tenir en compte que les botigues utilitzen els aparadors, els colors de la decoració, la música, les olors i la distribució dels productes per atraure i fer que entrem a comprar.

Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 A/e: aula.consum@gencat.cat

24 altaveu

www.deria.cat

www.enderrock.cat

La revista Enderrock celebra 15 anys amb el número 150 El 23 d’abril de 2008 es celebren 15 anys del llançament de la revista Enderrock.

L’efemèride coincideix amb la publicació del número 150, una edició doble on, a més de la revista de cada mes, hi ha l’especial Quinze que canten, amb els 15+2 artistes més influents dels darrers 15 anys i les 15 bandes amb més projecció.

També inclou un DVD de producció pròpia sobre el mític concert del “rock català” del Palau Sant Jordi, el 14 de juny de 1991, on els protagonistes fan balanç de l’evolució de l’escena musical. A més, per celebrar l’aniversari, Enderrock convoca un concert a la sala Razzmatazz de Barcelona el dia de Sant Jordi, amb 15 propostes artístiques amb projecció de futur, i llança la campanya “+ MÚSIK Q MAI” per difondre les noves realitats de la música als Països Catalans.

El número especial del quinzè aniversari es diu Quinze que canten i està inspirat en el llibre Tretze que canten, un volum publicat l’any 1982 amb biografies i entrevistes amb els artistes més rellevants de la Nova Cançó i l’Ona Laietana. L’Enderrock 150 parteix d’aquest model, i entrevista i dibuixa els 15 artistes més rellevants del pop-rock en català dels darrers quinze anys, als quals s’afegeixen un músic de la cançó i un músic del folk: Antònia Font, Brams, Dr. Calypso, Dusminguet, Gossos, Inadaptats, Ja T’Ho Diré, Lax’n’Busto, Obrint Pas, Els Pets, Albert Pla, Quimi Portet, Sangtraït, Sau i Sopa de

23 d’abril. razzmatazz. 21 H

La gran nit del Sant Jordi: el concert clau del rock en català La gran nit del Sant Jordi és un DVD documental sobre el concert més important de la història del “rock català”, el 14 de juny de 1991 al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït i Els Pets.

Una mirada retrospectiva amb tots els protagonistes que van marcar un punt d’inflexió en el moment que el rock en català es va convertir en un fenomen de masses. Inclou imatges d’arxiu del concert enregistrades per Televisió de Catalunya, fins ara inèdites, i entrevistes amb els protagonistes, tant artístics com del públic.

Amb la selecció feta en el número especial dels 15 cantants i grups catalans amb major projecció de futur, el Grup Enderrock ha preparat per al proper 23 d’abril el concert de Sant Jordi 2008, que es celebrarà a les sales 1, 2 i 3 del Razzmatazz (Barcelona), amb capacitat per a 2.500 persones. Mazoni, Sanjosex, Verdcel, Sanpedro, Nisei, El Fill del Mestre, Anímic, Plouen Catximbes, Refree, Clara Andrés, Cesk Freixas, Miquel Abras, Rosa-Luxemburg i Albert Pla tocaran a la gran festa de la música catalana emergent. El cartell només és la punta de l’iceberg del boom del nou pop en català, per això anirà amb el nom de la campanya “+ MÚSIK Q MAI”. L’entrada valdrà 10 euros, i amb el tiquet que inclou el número 150 hi ha l’opció d’entrada 2x1.

Campanya per la música catalana “+ MÚSIK Q MAI” és una campanya per mostrar el moment d’efervescència creativa de la música en català. Hi ha més quantitat de música en català que mai, la qualitat és més destacada que mai i hi ha més diversitat musical que mai (d’estils i escenes). El tret de sortida és l’Enderrock 150 i el manifest obert “+ MÚSIK Q MAI”, que es publica a l’especial de la revista. Enderrock presentarà aquesta campanya arreu dels Països Catalans amb una sèrie de concerts “inèdits” i presentacions de la revista.

Cabra, a més de Roger Mas i de Miquel Gil. Les entrevistes s’acompanyen de perfils elaborats per disset escriptors i periodistes com Sebastià Alzamora, Salvador Cardús, David Castillo, Vicent Partal, Josep Pedrals, Sebastià Roig, Vicent Sanchis, Màrius Serra o Matthew Tree.

Es completa l’especial amb un reportatge amb 15 grups emergents, escollits a partir de la votació de 30 periodistes. També s’hi inclou un àlbum de fotos de les 15 imatges més destacades dels darrers 15 anys. A més, a l’Enderrock d’abril també hi trobeu una portada excepcional, protagonitzada pels personatges del “Polònia”, i l’estrena d’un nou disseny, noves seccions i nous col·laboradors.

Text: Redacció / Fotos: Arxiu EDR

www.deria.cat

fundació M.E.S. 25

Màster de medicina natural reconegut a tota Europa Reconeixement internacional

Estàs interessat en el món de la salut i vols adquirir uns estudis amb futur reglats a nivell europeu. Vols ampliar els teus coneixements amb una carrera que està avançant a la medicina tradicional en la comprensió funcional i global de la salut? Creus que s’ha de dotar al pacient d’una qualitat que va més enllà de la pura prescripció? Vols ser un professional liberal?

Des de 1997, el Parlament Europeu ha reconegut fins a set medicines alternatives entre les que es troba l’osteopatia. Es preveu que a la pròxima legislatura, Espanya segueixi la normativa europea reglant uns estudis de cinc anys, seguint l’exemple del Regne Unit, França, Bèlgica, Portugal... En aquest sentit, la Fundació M.E.S comparteix model educatiu amb els països de la Unió Europea.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut no tan sols com l’absència d’afeccions o malalties sinó també com l’estat complet de benestar físic, mental i social. Així, cal fer referència a la medicina osteopàtica com a medicina funcional que intenta conjugar diversos aspectes de la salut. Concretament, la Fundació per la salut M.E.S es dedica, a les seves escoles, a formar professionals que mirin per la salut de les persones.

En aquest sentit, la Fundació M.E.S et

pot oferir la millor formació per part de professors titulats, les millors instal· lacions amb aules adaptades i biblioteques especialitzades. A més de la pràctica, compta amb una rigorosa formació acadèmica que assoleix la biologia cel· lular, histologia, embriologia, biofísica, bioquímica, fisiologia, anatomia...

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

Diplomatura Universitària en TURISME Gestió hotelera Agències de viatges Informadors i Guies turístics Centre adscrit a:

www.ceta.edu.es

Tel. (+34) 93 227 80 90 - Aragó, 55 - 08015 Barcelona

passatemps 27

CALAIX DE SASTRE Difícil

Sudoku per SudokusWeb.com

Fàcil

solucions

Difícil

Manel Fontdevila

HUMOR

Fàcil

SUDOKU

COLUMNA

www.deria.cat

Amb això i un biscotx

Aquest dia algú demanava com s’ha de dir “oído cocina!” en català, perquè no sé quina empresa vol fer un anunci de cigrons i a TV3 l’han de traduir. I vinga rumiar, perquè ningú sabia com diuen això els cuiners del país.

Ja fa anys que no faig feina de corrector lingüístic (ho vaig deixar de pura frustració) però com que sóc del gremi i rondo entre periodistes, sovint em trobo fent d’assessor gratuït. Ahir, per exemple, un que em va demanar com es deia bizcocho no li va semblar bé l’alternativa melindro. “És que el bizcocho és pa de pessic”, es queixava. Sí, i si ho mires al diccionari et dirà que es diu bescuit, que encara és pitjor perquè és un dolç que aquí no gastem. Ep!, alerta, no dic que el pa de pessic sigui dolent: en mengem força, i ben bo que és. El que vull dir és que les traduccions sovint no són pures equivalències directes de termes, i si tu, com al final va resultar que volia el rondinaire, el que vols és adaptar aquella ximpleria de “Con esto y un bizcocho…”, el melindro et dóna moltes més possibilitats que no el pa de pessic. No totes les cultures tenen les mateixes coses, i per tant no sempre existeixen els mots per designar-les; és com el famós ‘pastel de carne’ que llegíem de petits a les traduccions castellanes de les novel·les de l’Enid Blyton. Què putes deu ser un pastel de carne?, em preguntava jo. Doncs una porqueria que mengen els anglesos i que aquí no tenim i que per això duia un nom tan poc apetitós.

La submissió lingüística és un símptoma d’alguna cosa més greu, que no se soluciona a cop de diccionari. Si a tu se t’ensorra el món perquè no trobes l’equivalent de “con esto y un biscocho, hasta mañana a las ocho”, potser tens un problema. Quin mal hi ha a no poder reproduir una gracieta tan poc graciosa com aquesta? Podria ser, i faries bé de plantejar-t’ho, que l’humor català tingués altres formes d’expressió que la que expressa aquest rodolí presumptament simpàtic. Passa el mateix amb els qui s’escarrassen a trobar l’equivalent autòcton del botellón. Escolta, si aquest dubtós exercici de diversió del jovent l’han parit a les estepes castellanes o extremenyes, i nosaltres l’hem importat, doncs diguem-ne botellón i avall, igual que diem pizza o falafel.

Sense ocultar-ne l’origen. Que és el que fan les llengües normals.

Que potser heu sentit mai cap castellà preocupat perquè no sabia com traduir l’expressió ‘sucar melindro’? Us imagineu una revista que escrivís mojar melindre? “El hijo de la folklórica, pillado in fraganti mojando melindre con su amante”! Doncs això és el que fem nosaltres.

Penseu-hi, abans de fer als pobres correctors segons quines consultes.

Pau Vidal (filóleg)

28 sexualitat

www.deria.cat

Amors que maten

En Cristian i l’Alba es coneixen des de fa tres anys. Durant aquest temps han sortit junts diverses vegades, tantes com vegades s’han barallat. S’estimen i es barallen de manera visceral. Alguns amics diuen que és una relació molt passional i temperamental però, sovint, aquesta relació els comporta tantes alegries com patiments...

Diu Joaquín Sabina en una cançó que “amores que matan, nunca mueren...”.

Sovint les persones s’impliquen en relacions sentimentals que es trenquen i es recomencen moltes vegades, i això no vol dir que no s’estimin. Però aquestes relacions exigeixen una capacitat molt

gran de saber perdonar l’altra persona i una capacitat molt gran de reflexió i autocrítica. És possible estimar molt una altra persona però “amar” algú no sempre és suficient. Poder mantenir una relació estable en el temps implica, a més de sentir-se atret per l’altra persona i estimar-la, acceptar aquella persona tal i com és, amb els seus aspectes positius i negatius. És aquí on és necessari reflexionar i tenir clar si es pot estimar, suportar i conviure amb tots aquells aspectes no tan positius de la parella.

Aquestes relacions demanen també capacitat d’autocrítica, és a dir, saber reconèixer què s’està fent i què no s’està fent per tal que aquella relació pugui funcionar de manera sana. En aquests tipus de relacions, pot donar-se el cas que un dels dos o ambdós membres de la parella tinguin molt clar que volen estar amb l’altre però que aparegui la por a que les disputes i baralles es tornin a donar.

D’altra banda, es crea també un hàbit i/o una dependència que a vegades resulta difícil de trencar. Allò que separa altres parelles, uneix a aquestes. Els sentiments s’experimenten de manera visceral donat que pot ser que en alguns moments ment i cor no estiguin d’acord.

S’han de prolongar en el temps aquestes relacions? No hi ha una resposta correcta o incorrecta. És difícil trencar una relació on s’estima l’altra persona ja que els sentiments no acostumen a ser raci-

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

29

onals. El que sí s’ha de tenir molt clar és quin tipus de relació s’està mantenint i, com en qualsevol altra relació, tenir clar si aquesta situació compensa.

En el moment en què no es respecten els valors propis, es falta el respecte o un dels membres deixa d’estar a gust amb aquella situació, és quan s’ha de plantejar la pregunta “s’ha d’allargar més temps això?”.

Aquestes relacions poden arribar a ser destructives i acostumen a donar-se en un perfil de persones amb baixa autoestima o amb certa inestabilitat emocional que porta a pensar que conviure sempre barallant farà funcionar bé la relació.

Una altra qüestió és quin futur per a la relació esperen ambdues parts. Pot ser que un dels dos o els dos busquin tenir

una relació convencional i estable. Però també és freqüent que ambdós es mantinguin enganxats a l’altre i a la situació.

Els experts asseguren que aquestes relacions d’amor–odi funcionen per al cervell com una droga que crea dependència i de la qual és difícil desenganxar-se, exactament igual que amb una substància addictiva.

S’acostuma a creure que és possible canviar l’altra persona però això és un mite amb un alt grau de falsedat. L’amor pot canviar moltes coses però el caràc-

ter, les actituds i hàbits d’una persona no canvien tan fàcilment.

Les relacions personals mai són simètriques ni fàcils ja que hi intervenen els sentiments i les emocions. Les persones que es troben involucrades en relacions com la del Cristian i l’Alba han de valorar si realment és allò que volen per a sí mateixos.

Tenir parella o ser nòvios ha de ser un període maco de coneixement en que les dues parts puguin evolucionar i madurar com a parella però també, com a individus.

Laura Cerdán, psicòloga

cultura 31

www.deria.cat

AGENDAABRIL2008

RECOMANEM LLIBRES

Dies: del 04/04/08 al 14/06/08

XXI Festival Tradicionàrius

Concerts .- Cicle de concerts XXI Festival Tradicionàrius.

Lloc: Centre Artesà Tradicionàrius Travessera Sant Antoni, 6 Gràcia + info: http://www.tradicionarius.com

Dies: 04/05/08

Els Herrerita al Pati anglès

Circ.- Espectacle de circ Els Herrerita al Pati anglès, a càrrec d’Els Herrerita Lloc: CaixaForum Centre Social i Cultural Av. Marquès de Comillas, 6 Sants-Montjuïc, Entrada Lliure + info: http://www.laCaixa.es/ObraSocial

L’espectre se’n va

Pelo de Zanahoria

Philip Roth La Magrana

Jules Renard Debolsillo

Roth torna, a L’espectre se’n va, amb Nathan Zuckerman com protagonista, a escriure sobre la mort i la decadència física que sol acompanyar la vellesa i construeix un món en què la realitat i el desig es confonen, i apel·la, d’aquesta manera, a la literatura com a forma independent de la realitat.

Dia: del 02/05/08 al 16/05/08

Dies: fins al 04/05/2008

Exposició .- Exposició de fotografia “Mercè Rodoreda”, dins el marc “L’aventura de llegir, comentaris i recitacions de Mercè Rodoreda”.

Lloc: Biblioteca Francesca Bonnemaison C/ Sant Pere Més Baix, 7 Ciutat Vella +info: http://www.bcn.cat/biblioteques

Exposició.- Avui seguim parlant del “misteri etrusc”, un poble misteriós, diferent a la resta que van poblar la Itàlia antiga.

Lloc: Barcelona. Caixa Fòrum Preu: Gratuït + info: http://obrasocial.lacaixa.es

Any Rodoreda

Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident

Jules Renard ens ofereix amb Pelo de Zanahoria, basant-se en la seva pròpia vida, potser una de les primeres novel·les d’iniciació contemporània. Així, assistim a l’enfrontament d’un jove pèl-roig amb un món hostil on el dolor de conèixer la solitud del món ens porta inevitablement a la màxima de Hesse en Demian, a saber, que per a néixer, s’ha de destruir un món.

CINEMA

Dia: 24/05/08

Ruta de l’aigua Dies: fins al 03/05/08

Domini Públic

Teatre.- Cicle Radicals Lliure: espectacle Domini Públic, de Roger Bernat, amb els alumnes d’escenificació de l’Escola Eòlia Lloc: Fundació Teatre Lliure - Sala Espai Lliure Pl. Margarida Xirgu, 1 Sants-Montjuïc + info: http://www.teatrelliure.cat

Natura .- Al llarg del matí es realitzarà un recorregut amb bicicleta als voltants del parc fluvial del Túria, tant per dins de la població com al llarg del riu.

Horari: 10 a 14 h.

Menors de 16 anys acompanyats Coordina: Quart Jove

Pingpong

Or Negre

Matthias Luthardt

Marc Francis i Nick Francis

El suïcidi del pare d’un noi de 16 anys és el principi d’una història que, com Teorema de Pasolini, s’endinsa en la vida d’un jove i el drama que emergeix quan arriba a una nova família.

Documental sobre els interrogants que hi ha darrera del comerç del cafè. La pel·lícula vol fer prendre partit sobre la importància del comerç just per als pagesos que veuen els seus interessos sotmesos als de les multinacionals del cafè.

Dies: fins al 03/05/08

El Rei de la Soledat

Teatre . Cicle Radicals Lliure: espectacle El Rei de la Soledat, amb Xavier Bobés.

Lloc: Fundació Teatre Lliure Sala Espai Lliure Pl. Margarida Xirgu, 1 Sants-Montjuïc + info: http://www.teatrelliure.cat Dies: fins al 04/05/08

Bcn Producció 08

Fira.- Bcn Producció ‘08 s’ha plantejat com una convocatòria oberta a la qual es poden presentar projectes artístics que requereixin ajudes per a la producció.

Lloc: Institut de Cultura de Barcelona Sala d’Exposicions La Capella C/ Hospital, 56 Ciutat Vella + info: 934427171

MISCEL·LÀNIA Dies: fins al 25/05/08

Chasing the dream

Exposició.- Iniciativa del Programa de Cooperació Internacional i la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides.

Aquesta exposició analitza com es poden complir cadascun dels vuit objectius de desenvolupament del mil·lenni.

Lloc: CaixaForum Centre Social i Cultural Av. Marquès de Comillas, 6 Sants-Montjuïc Entrada Lliure + info: http://www.laCaixa.es/ObraSocial Dies: fins al 31/12/08

Àmbit Picasso

Exposició.- Exposició “Àmbit Picasso” Lloc: Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya + info: 936220376

Blakle

Bloc de Dèria

www.blackle.com

http://bloc.deria.cat

Si vols estalviar energia, et recomanem aquest site on pots arribar a estalviar fins a 600.000 watts per hora. Blakle està potenciat per Google i estalvia energia perquè la pantalla és negra.

Les revistes Secundèria i L’Hiperbòlic estrenen bloc aquest mes. Hi trobareu el dia a dia de les coses que fem a la revista, continguts, entrevistes, i també, enllaços interessants.