Secundèria 126

número

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

juny 2008 - any 13 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

'BDUP %FMBGn Z MBT 'MPSFT "[VMFT 6OB MMVN EµPQUJNJTNF

CAMPUS I COLÒNIES S UP L E ME N T

Edgar Cantero, l’aventura d’escriure - Brossa, la poesia més enllà del paper

126

02 nosaltres

www.deria.cat

l’editorial

-B NhHJB EF MFT QBSBVMFT Juny. En un any on la sequera ha marcat les agendes polítiques, arriba, poc a poc, l’estiu amb una calor, suau, que ens dóna la benvinguda. És l’època de preparar exàmens, fer l’últim esforç i esperar els resultats d’un curs més. I, si vols planejar ja les teves vacances, pots conèixer tota l’oferta en campus i colònies al suplement que hem preparat.

Aquest número, el 126, l’hem volgut dedicar a la màgia de les paraules. Per una banda, perquè us hem d’agrair la gran participació al concurs Ficcions, on més de 1.000 joves heu demostrat que us interessa, i molt, la literatura. I, per una altra banda, hem volgut recordar la figura del genial poeta Joan Brossa. 10 anys sense ell és una bona excusa per fer memòria, reivindicar la seva obra i gaudir de la poesia, més enllà del paper. No és estrany, per tant, que obrim aquesta revista amb un grup com Facto Delafé y Las Flores Azules, que cuida tant les seves lletres i les combina amb una dosi, necessària, de positivisme i bon humor. És temps de donar premis. Els relats, fotografies i vídeos que han participat al concurs Joves i Conducció, organitzat per la Fundació RACC i el Secundèria, ja tenen guanyadors. I l’IFiccions, amb el suport de l’Institut Europeu de Disseny, ha servit per mostrar, a través de la xarxa, la vostra creativitat. Perquè tots tenim habilitats i aprofitar-les és un pas de gegant per millorar la comunicació i construir una societat més viva, més autèntica.

JUNY 2008 euncet 09 informàtica

126 tema del mes 10 joan brossa

de gestió

nosaltres ificcions racc 02 03 04 la màgia la creativitat, el concurs joves i

els convidats 06 facto delafé y las

de les paraules

flores azules

disseny i els joves

conducció

altaveu 08 cesk freixas

joventut entrevista 13 14 aquest estiu, hi ha edgar cantero

caixa abat oliba reportatge 17 19 20 manresa nova convocatòria tornen els goliads flaixbac, euss i

un munt d’activitats

d’ajuts

secundèria

dursi eserp tv3 consum passatemps sexualitat aj. tarragona cultura 21 23 24 25 27 28 29 30 vols un premi pel eserp, formació els joves conque- quins pantalons calaix de sastre l’institut: foc, aire, recomanem i

històries de 31 catalunya del teatre

teu treball?

al cinema

universitària

reixen “ventdelplà” em compraré?

quin malson

aigua i terra

agenda maig 2008

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

www.deria.cat

IED 03

$PODVST J'JDDJPOT

J'JDDJPOT MB DSFBUJWJUBU FM EJTTFOZ J FMT KPWFT Amb la ďŹ nalitat d’afavorir la creaciĂł i el desenvolupament artĂ­stic i tècnic dels alumnes de secundĂ ria, la revista Secundèria i l’IED (L’Instituto Europeo di Design) han ideat el concurs de disseny “iFiccions, l’aventura de crear imatgesâ€? de banners, vĂ­deos i còmics, per tal de fer arribar als joves un portal on expressar les seves inquietuds artĂ­stiques i creatives al voltant de dos temes d’actualitat social com sĂłn la immigraciĂł i l’escassetat d’aigua. En aquest nĂşmero, entrevistem la Raquel Lisbona, participant d’iFiccions, per a què ens expliqui les seves experiències: Nom: Raquel Lisbona i Ortega.

Institut: Escola Assís, Premià de Mar. 15 anys, Estudiant de 4t d’ESO Com et vas assabentar del concurs iFiccions?

Tot i que la nostra escola de tant en tant ens proporciona el diari Secundèria, no va ser a travÊs d’aquesta que em vaig assabentar de l’existència del concurs iFiccions. Sinó que va ser un exprofessor meu qui em va informar sobre l’existència d’aquest, donat que va pensar que hi podria estar molt interessada.

I així ha estat‌ i tot i que no he tingut massa temps per dedicar-me a la realització del curtmetratge que presento al concurs (ja que la proposta no la vaig rebre amb massa antelació), ho he fet amb moltes ganes i molt il¡lusionada, obtenint, des del meu punt de vista, uns resultats molt satisfactoris‌ Què et sembla la iniciativa?

Aquesta iniciativa em sembla, francament, molt bona. Crec que la presència de concursos en els quals nosaltres, els alumnes, puguem expressar, mitjançant un curtmetratge, un banner o un còmic, les nostres inquietuds respecte un tema concret Ês molt enriquidora i Ês tambÊ una molt bona manera de motivar-nos a realitzar projectes com els que el concurs proposa.

Què opines sobre la temà tica del concurs: l’aigua i la immigració?

Crec que aquests dos temes i les problemà tiques, repercussions i efectes que se’n puguin derivar estan molt presents dins la nostra societat.

Que iFiccions les hagi escollit com ha temĂ tiques representa una bona oportunitat per als alumnes per poder expres-

sar allò que pensen respecte aquests temes, dels quals actualment se’n parla tan sovint.

Com va sorgir la idea?

La idea em va sorgir reexionant sobre la problemĂ tica actual relacionada amb el consum irresponsable d’aigua que s’estĂ realitzant dins la nostra societat, i sobre les conseqßències que aquest pot produir si no s’atura. Volia reectir un cas molt extrem, i dins una mica de la ďŹ cciĂł (ara per ara), de com el fet que l’aigua prĂ cticament s’exhaureixi afectaria a la societat. I per a transmetre-ho, se’m va acudir la idea que d’una caixa d’estalvis, enlloc de treure’n diners, en traiem ampolles d’aigua‌ I que la gent cridi desesperada per un glop d’aigua.

Donant a entendre així que l’aigua Ês un bÊ molt preuat, però no inexhaurible, i que el nostre consum irresponsable pot qßestionar la seva abundà ncia demà ‌ Volia sorprendre l’espectador per tal de fer-lo reexionar sobre aquest tema.

Et va costar dur-la a terme?

El principal problema que vaig tenir a l’hora de fer el curtmetratge va ser el temps.

Fins a l’últim moment vaig estar acabant de produir-lo, editar-lo‌ A l’hora de ďŹ lmar, els principals problemes que vaig tenir van ser la meva actuaciĂł (sĂłc l’actriu del curtmetratge). Sovint no aconseguia els resultats esperats i vaig haver de repetir les preses molts cops, trobar algĂş disposat a ďŹ lmar-me i aconseguir una cĂ mera per fer-ho. I la climatologia, donat que el cap de setmana que vaig estar ďŹ lmant-lo va ploure força, i no m’interessava de cap manera, ja que aquest fet hauria estat totalment contrari a allò que volia transmetre amb el curtmetratge.

La part de la producciĂł va ser força elaborada i hi vaig invertir molt temps, però tot i aixĂ­ vaig el¡liminar algunes modiďŹ cacions que volia realitzar per manca de temps‌ Tots els processos que inclouen la creaciĂł d’aquest curtmetratge, els vaig fer amb moltes ganes, i la meva satisfacciĂł anava creixent a mesura que anava veient els resultats de la feina‌

1SFNJT EJTTFOZBUT QFS B UV UĂŠ*Ă€ÂˆÂ“iÀʍÀi“ˆ\ĂŠÂŁĂŠ

UĂŠ-i}ÂœÂ˜ĂŠÂŤĂ€i“ˆ\ĂŠÂŁĂŠ ÂŤÂ…ÂœÂ˜i UĂŠ ˆÂ?Â?ÂœĂ€ĂŠ`iĂŠĂƒi}ÂœÂ˜ĂŠ`iĂŠ >ĂŒĂ?ˆÂ?Â?iĂ€>ĂŒ\ĂŠLiV>ĂŠÂŤ>Ă€Vˆ>Â?ĂŠ IED per valor de 9.000 que et permetrĂ estudiar un curs triennal a l’Instituto Europeo di Design.

UĂŠ ʓjĂƒĂŠ>ʓjĂƒ\ĂŠiÂ?ĂŠ`ÂˆĂƒĂƒ>LĂŒiĂŠĂŽÂŁĂŠ`iʓ>ˆ}]ĂŠ`iĂŠ £ä…Ê>ĂŠÂŁĂŽÂ…ĂŠÂ…ÂˆĂŠÂ…>Ă•Ă€DĂŠworkshops gratuĂŻts per als 30 ďŹ nalistes impartits per professors de l’IED: Video Editing: s’editarĂ de manera professional un vĂ­deo de 3 minuts.

Web Design: per aprendre a crear un blog.

Còmic: estampaciĂł de vinyetes sobre samarretes. ĂŠ>ĂŠÂ?iĂƒĂŠÂŁĂŽÂ˝ĂŽĂ¤Â…]ĂŠVœ˜iˆĂ?iĂ€i“ÊiÂ?ĂƒĂŠ}Ă•>Â˜Ăž>`ÂœĂ€Ăƒt Els workshops i l’entrega de premis tindran lloc a l’IED Barcelona.

Els premis no es podran canviar pel seu import en efectiu.

XXX žDDJPOT DBU JžDDJPOT

Concurs Joves i Conducció

www.jovesiconduccio.cat

L’entorn Segur que sabeu, i no cal haver estudiat Darwin, que la influència de l’entorn és decisiva a l’hora de comprendre com interaxionem amb el medi que ens envolta. La família, l’institut i els amics formen la xarxa de relacions que configuren l’entorn en què els joves creixen i adquireixen els seus valors i judicis.

Com creieu que influeix aquest entorn quan parlem dels joves i la conducció?

Creieu que la família té un paper important a l’hora d’educar i promoure iniciatives de conscienciació? I l’institut? Per altra banda, si parlem de la influència dels amics, podeu reconèixer les influències negatives? Més important, vosaltres mateixos, què promoveu? Si tens un vídeo, una foto o un relat, expressa tot allò que portes dins al concurs Joves i Conducció.

L’aptitud Els joves, a causa de la seva manca d’experiència, tenen menys perícia al volant. S’estima que durant el primer any de possessió del carnet, la probabilitat de tenir un accident és fins a cinc vegades superior a la d’un conductor experimentat.

L’actitud Els joves, sobretot els nois, tenen més propensió al risc. Això es deu, en part, a raons evolutives, però sobretot respon al fet que, sovint, l’entorn del jove fa prevaler els comportaments temeraris sobre la conducció responsable i prudent.

secundèria

Elements a tenir sempre en compte!!

- Casc.

- Cinturó.

- Fer servir el Casc.

- Fer servir el cinturó.

- No beure i conduir.

- Respectar les normes de circulació.

- No deixar-se influir per conductes de risc.

Arriscant, te la jugues!

- Perdre algú.

- Perdre la integritat física.

- Causar un accident.

- Perdre el carnet.

- Perdre el cotxe o la moto.

Negatiu - No fer servir el casc.

- No fer servir el cinturó.

- Beure i conduir.

- Passar de les normes de circulació.

- Deixar-se influir per conductes de risc.

Mohamed El Amrani IES Illa De Rodes 15 anys La temàtica d’aquest concurs és difícil de tractar. A ningú li agrada parlar sobre coses tràgiques com les que produeix un accident (mort, minusvalia...) .

Però són coses de la vida que passen.

Què estudies ara mateix ?

4t d’ESO Com et vas assabentar del concurs Joves i Conducció?

Doncs vaig conèixer aquest concurs un dia que estava llegint la revista Secundèria per Internet, i vaig veure que en una de les pàgines parlaven d’un concurs que s’hi havia de participar escrivint relats, vídeos i fotografies. I com que els concursos de relats a mi se’m donen bastant bé, em vaig animar a participarhi. I així ho vaig fer.

Què et sembla la iniciativa? És una cosa diferent. És un concurs perquè hi ha un premi però és una activitat on el jove que hi participa reflexiona alhora que fa el treball. I això fa que sigui

una iniciativa diferent. També s’ha de fer una bona valoració sobre la manera com s’ha pensat que la gent participi, ja que cada persona té més facilitat en algunes coses que en altres. I la idea de poder participar-hi mitjançant diferents gèneres (vídeo, relats i fotografia) fa que tothom tingui les mateixes possibilitats de participar.

Què opines sobre la temàtica del concurs?

La temàtica d’aquest concurs és difícil de tractar. A ningú li agrada parlar sobre coses tràgiques com les que produeix un accident (mort, minusvalia...). Però són coses de la vida que passen. I sempre, un dia o altre, aquestes coses passen. I una de les coses bones d’aquest concurs és que hem aconseguit reflexionar sobre aquests temes durs però certs.

sembla una tonteria d’on va sorgir, però si voleu que us ho confessi... un dia vaig voler conèixer l’experiència de com viu un cec. Així que vaig tancar els ulls i vaig intentar moure’m per casa fent les coses que habitualment faig. I la veritat és que és una sensació diferent. Amb aquesta experiència vaig lligar la història amb el tema que demanava el concurs.

Com va sorgir la teva/vostra idea?

Jo he participat escrivint un relat sobre un noi que té la mala sort de quedar-se cec en un accident. La meva idea potser

Et va costar dur-la a terme?

La veritat és que si tens una idea clara d’allò que vols escriure i vols transmetre és fàcil.

Quins són els teus plans de futur?

A la meva edat, no tinc gaires plans de futur. Ara mateix tinc planejat fer batxillerat.

Que diries als futurs joves conductors?

Tal com vaig escriure al meu relat, simplement dir a aquests futurs conductors que, quan estiguin muntats en un automòbil, pensin que no som gats i només tenim una vida que hem de cuidar, i cinc sentits.

06 els convidats

www.deria.cat

'BDUP %FMBGn Z MBT 'MPSFT "[VMFT

²cT VO EJTD MMVNJOwT³

Per què “Facto”, “Delafé” i “las Flores Azules”?

Helena: Es tracta de pseudònims. “Facto” és en Marc, que fa les bases, “Delafé” és l’Òscar, que escriu les lletres i jo, “Las Flores Azules”, que juga amb el significat de la paraula “blue” en anglès, que es refereix a la melangia, i les flors vindrien a ser la part pop del grup.

Sou un grup que barregeu hip-hop, rock, pop, electrònica i soul. Creieu que hi ha algú que estigui fent música semblant?

Marc: Nosaltres abans de ser músics vam ser oients de tot tipus de música i això ens ha condicionat molt a l’hora de fer les cançons. Crec que cada estil musical té defectes i virtuts, i el que intentem fer és agafar el millor de cada un d’ells. D’altra banda, crec que en l’àmbit nacional el nivell està pujant i hi ha grups que fan coses interessants relacionades amb la música més groove, com poden ser Mandalas, Nubla, El Guincho...

Per a qui no ho sàpiga, què és el “groove”?

Marc: És el “Pam tu maka tum pah”, més o menys...

I com va influir l’estància a Londres de l’Òscar a la personalitat del grup?

Oscar: Senzillament vaig estar dos anys vivint a Londres i en tornar vaig redescobrir Barcelona. Això em va donar peu a escriure. D’allò van sortir gran part de les lletres del primer disc. A nivell musical, Londres em va apropar molt a la música negra i al seu esperit, fet que està molt present a FDFA. Des que vau guanyar el premi Joves promeses del Masnou, el 2003, fins avui, com heu evolucionat?

Helena: Des d’aleshores hem crescut tant en la manera de treballar com en la manera de plantejar-nos el que fem com una feina diària.. L’evolució ve donada per la pròpia experiència, encara que a vegades és inconscient.

L’Helena va arribar per fer una collaboració i s’ha quedat. Era la peça femenina que faltava? Teníeu previst un grup de tres?

Marc: Abans que es formés el projecte recordo que tenia la idea de fer un grup que sonés a girl group anys 60 barrejat amb hip-hop. Quan vam començar l’Òscar i jo, evidentment no existia la més mínima possibilitat de dur a terme aquella idea, però amb l’arribada de l’ Helena tot va canviar.

Els tres teniu experiència amb altres grups. Per quin motiu creieu que ha arribat tant el vostre discurs a la gent? I com teniu els altres projectes?

Helena: Crec que, principalment, el públic se sent identificat amb les nostres lletres i que, a més, troba atractiu el fet

que siguin positives, que parlin de la bellesa de les petites coses i de la felicitat. Però no ho fem de forma dramàtica sinó que el que volem és passar-nos-ho bé i que la gent s’ho passi bé.

Veure les persones somrient després d’un concert ho és tot, ens omple moltíssim. Personalment, segueixo treballant amb l’Helena. Precisament ara estem preparant el tercer disc, que serà en català. Tenim pensat enregistrar-lo a l’octubre. Òscar: Per la meva part, compagino la feina amb FDFA i Mishima, però he hagut de buscar una baterista substituta per quan coincideixin les dates de concerts. Inconvenients de l’ofici…

5BM DPN SBKB

Helena Miquel, Òscar D’Aniello i Marc Barrachina són els components del grup Facto Delafé y las Flores Azules. Amb lletres, que barregen quotidianitat i poesia urbana, i amb la inconfusible veu de l’Helena, han aconseguit enamorar el públic català. Després del seu primer disc, i de fer la banda sonora de la pel·lícula Yo soy la Juani de Bigas Luna, publiquen La luz de la mañana. Ritme, ganes de passar-ho bé i molt de positivisme.

Noms: Helena Miquel, Òscar D’Aniello, >ÀVÊ >ÀÀ>V > Lloc i data de naixement: H: BCN. 02.05.1972, Ò: BCN. 06.07.1977, M: BCN. 29 07 1977 Un grup de referència: \Ê/ iÊ ÕÀi]Ê'\Ê Õ}>â ]Ê M: Calle 13 Una mania: H: L’ordre, Ò: Deixar la música sonant quan surto de casa, M: Posar-me dos mitjons quan jugo a futbol Una qualitat: H: Un bon despertar, Ò: L’insomni, M: Tinc un bon despertar, també Un somni: H: Trepitjar la Lluna, Ò: Volar, M: ZZZzzzzzzzzzz...

On us agradaria actuar: H: En una residència per a gent gran, Ò: Nova York, Los Angeles, Tokyo, Sidney, Londres, Berlin, Paris, Buenos Aires..., M: Per tot arreu Teniu fama de ser molt… H: Endreçada, Ò: Des« ÃÌ>Ì]Ê \Ê Ê Ê >Ê >Ê ÕÊ ÕÊ iÊ iÊ iiiÊ iiÊ iiittt

07

Com recordeu la col·laboració a la pellícula Yo soy la Juani de Bigas Luna?

Sembla que us va trucar després que li recomanés la vostra música la seva filla, no?

Helena: Sí, la seva filla li va donar el nostre primer disc i el Bigas Luna, en aquell moment, estava mirant de trobar els grups que li podien fer la banda sonora. Li van agradar molt “Mar el poder del Mar”, “Crema Solar” i “Enero en la playa”, i va pensar que aquella música li encaixava molt bé. L’experiència va ser fantàstica, va ser el revulsiu per tornar a compondre i ens

va permetre investigar una mica més en el so, ja que es tractava d’un projecte molt concret, A més, allò va donar peu a allò que seria el so del nostre segon disc.

Cada vegada feu més directes. Com els prepareu?

Helena: Des que va sortir el segon disc, estem fent moltes actuacions i estem mantenint el mateix espectacle. Com que no portem una banda clàssica amb bateria, baix i guitarra, hem incorporat sobre l’escenari altres elements com les projeccions, els globus gegants, una

²&- 1Ò#-*$ 4& 4&/5 *%&/5*'*$"5 ".# -&4 /0453&4 --&53&4³

màquina de bombolles de sabó, confetti i sobretot molta actitud.

Marc: Cada cop gaudim més. Simplement intentem mantenir l’esperit de passar-ho bé i ser conscients que cada concert és únic per a cadascuna de les persones que ens vénen a veure.

El primer disc, Facto delafé y las flores azules vs El monstruo de las ramblas (2004), va ser una revelació. Aquest segon, La luz de la mañana, és una continuació o un trencament? Òscar: Una continuació, sens dubte.

Podem parlar d’un àlbum optimista? Òscar: Sí. Hem volgut fer un disc que doni energia, que posi contenta la gent i que els faci treure un somriure. Un disc lluminós. Un cant a la llum i a la vida.

Sens dubte, una de les coses que criden més l’atenció són els vostres vídeos, on normalment utilitzeu el plànol seqüència.

Com serà el videoclip del nou treball? Òscar: És un secret.

Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Juan Miguel Morales

08 altaveu

www.deria.cat

www.enderrock.cat

$FTL 'SFJYBT MB OPWB DBOmw EµBVUPS Quan tothom creia que la cançó protesta estava morta i enterrada, arriba Cesk Freixas amb la seva guitarra i les seves cançons i diu que no, que encara hi ha combat. Amb només 24 anys, la veu d’aquest menut cantautor de Riudebitlles està creixent al mateix ritme que s’incrementa el seu nombre de seguidors.

propis i versions sense gaire lògica. Jo hi cantava i rascava la guitarra sense saberne gaire res. Un dia, però, vaig escoltar Feliu Ventura. I vaig adonar-me que deia coses que jo no estava acostumat a sentir amb una sonoritat com aquella, però sí en boca de grups de hardcore, punk o mètal.

On t’està duent el teu segon disc, El camí cap a nosaltres?

Aquest disc és una apologia de la vida, una reivindicació de totes les petites coses que ens formen com a persones i també com a col·lectiu, i que de vegades hi ha qui posa en dubte que existeixin.

El camí del qual parlem és la descoberta de totes aquestes coses, un aprenentatge constant i que no s’acaba mai.

Què passarà amb Cesk Freixas quan es faci gran?

No ho sé. Espero treure encara molts més treballs discogràfics, però sense

Ets un cantautor alternatiu, però tens molts més concerts i vens molts més discos que altres propostes de format comercial. Per què?

Els que unim música i reivindicació tenim un públic molt militant que sap que les coses no estan bé i que hem de cuidar els pocs altaveus que tenim. Per això, els projectes musicals que complim aquesta funció tenim un coixí social que ens dóna suport, malgrat que mai apareixerem als mitjans de comunicació oficials.

Vas cantar per primera vegada fa menys de cinc anys. Esperaves aquest ressò?

El ressò del primer disc va ser sorprenent, perquè de fet era una maqueta, però la gent de Bullanga va decidir posar tota la carn a la graella i editar-la com a disc. Si llavors m’haguessin dit que el meu segon treball hauria funcionat tan bé, no m’ho hauria cregut. La clau és ser perseverant, dedicar-hi moltes hores de feina i saber que hi perdràs diners. Ara tinc la il·lusió del primer dia, si no més.

Quan vas decidir que series cantautor?

El meu primer contacte amb la música va ser amb un grup d’amics: teníem un grup, Pangea, que no va arribar a gravar mai cap maqueta. Fèiem alguns temes

forçar res. Voldria que la gent entengués la filosofia del meu projecte: compromís explicat des del romanticisme. Aquest és un projecte reivindicatiu fet des de la tendresa. Perquè la nostra lluita és des del cor, i de vegades això no queda gaire clar. És una apologia de la vida, de la dignitat de la persona i de la humanització de l’espècie. I també del dubte, que és una cosa que ens humanitza. Cal qüestionar-ho sempre tot. Espero que algun dia puguem celebrar alguna victòria, per

Vitruvi Sorolls Comença la bateria marcant el ritme, el primer indici de la sonoritat amb la qual s’estrenen Vitruvi, que van del bon pop al millor rock. Dotze temes que es passegen per l’alegria de “Feliç” però també per la resignació d’”El camí dels perdedors”. Una caminada amb un fil conductor indispensable: melodies del pop ben fet, amb passió.

Elisenda Soriguera

petita que sigui.

Text: Roger Palà / Fotos: Carles Rodríguez

Naraina Naraina nano!

La nova rumba catalana continua oferint variacions sobre el seu concepte original. Naraina pertany a l’escola de grups amb més sensibilitat social, i la canya de les seves lletres es veu corresposta per la música, amb una promiscuïtat buscada entre les guitarres aflamencades i el rock, el funky i els ritmes llatins. Pura adrenalina rumbera sense treva.

Roger Palà

La Brigada L’obligació de ser algú Semblen predestinats a complir el pronòstic de l’agosarat títol del seu primer disc: ser algú dins de la cada cop més fèrtil escena del nou pop català. Això és el que es desprèn del seu disc de debut íntegrament en català després d’una demo en anglès. La força del grup rau en unes cançons plenes de llum i bellesa, que fan que no sigui massa d’hora per afirmar-ho: són una de les revelacions del 2008.

Roger Palà

www.deria.cat

euncet 09

*OGPSNhUJDB EF (FTUJw

MÂľ&VODFU UÂľIP QPTB GhDJM Les noves tecnologies de la informaciĂł i comunicaciĂł es troben cada dia mĂŠs presents en els diferents Ă mbits socials. Tota mena de negocis i institucions es beneďŹ cien del potencial dels nous instruments informatius, grĂ cies a l’actual capacitat dels ordinadors de processar dades i la quantitat d’aplicacions que incorporen.

T’has plantejat mai fer-te un professional de la informà tica? És una carrera amb futur, imprescindible a la nova societat de la informació. Estudiar Informà tica de Gestió a l’Euncet, l’Escola Università ria de Caixa Terrassa, pot ser la millor decisió que hagis pres mai.

L'InformĂ tica de GestiĂł a l’Euncet sĂłn uns estudis de tres anys de durada que t’ensenyen, d’una banda, aspectes relacionats amb la tecnologia: programaciĂł, estructura de computadors, sistemes operatius, bases de dades, enginyeria del software i xarxes de computadors, entre moltes altres coses. I d’altra banda, et proporcionen els coneixements teòrics bĂ sics per incorporar-te i entendre com es gestiona una empresa: organitzaciĂł i administraciĂł d’empreses, estadĂ­stica, comptabilitat general, gestiĂł ďŹ nancera, etc. La superaciĂł de totes les assignatures porta a l’obtenciĂł del tĂ­tol, que ĂŠs reconegut per la Universitat Politècnica de Catalunya.

.nT GBDJMJUBUT Els alumnes inscrits tenen tots els beneďŹ cis que proporciona estar matriculat a l'Euncet.

Les classes no estan massiďŹ cades, s’ofereix atenciĂł personalitzada, orientaciĂł personal, acadèmica i professional. La biblioteca i les sales de treball permeten l’accĂŠs a internet i als recursos bibliogrĂ ďŹ cs de la UPC. L’Escola compta, a mĂŠs, amb laboratoris d’informĂ tica equipats amb el programari mĂŠs actual des d’on l’estudiant pot connectar-se al campus virtual.

Un cop acabada la carrera, la borsa de treball de l’Euncet ajuda a trobar feina, ja que compta amb mĂŠs de 8.000 empreses interessades en obtenir professionals qualiďŹ cats. el 98% dels estudiants d’InformĂ tica de GestiĂł troben feina al ďŹ nalitzar els seus estudis grĂ cies a la Borsa de Treball de l’Euncet.

$PNQFUoODJFT QSPGFTTJPOBMT Un dels serveis exclusius que distingeix l’Euncet sĂłn les Competències professionals, que consisteixen en elaborar perďŹ ls competencials dels estudiants mitjançant la realitzaciĂł, per part del participant, d’un conjunt d’exercicis de simulaciĂł que serveixen per obtenir mostres de conducta en un marc d’exigència professional.

Aquest ĂŠs un mitjà òptim per deďŹ nir i valorar les competències emocionals de cada alumne.

&M žOBOmBNFOU

XXX FVODFU FT

El ďŹ nançament dels estudis no serĂ un problema, ja que el centre universitari pertany a l’Obra Social de Caixa Terrassa, que considerant el valor social que atorga aquest nivell formatiu, assumeix el cost del 40% de l’import de la matrĂ­cula per als clients de l’entitat. TambĂŠ facilita als alumnes la possibilitat de beneďŹ ciarse de crèdits de ďŹ nançament a un interès ďŹ x preferent. Per aconseguir el preu de client nomĂŠs cal iniciar algun tipus de vinculaciĂł ďŹ nancera amb Caixa Terrassa.

10 tema del mes

www.deria.cat

+PBO #SPTTB MB QPFTJB NnT FOMMh EFM QBQFS Poesia, teatre, circ, mà gia, òpera, escultura... Per a Joan Brossa, l’art i la comunicació estètica no tenien gènere ni fronteres.

Enguany, quan fa deu anys de la seva desapariciĂł, hem volgut recordar el seu inconformisme creatiu i la seva, indiscutible, genialitat.

&M OPV TVSSFB MJTNF

Joan Brossa participa, amb nomĂŠs 17 anys, a la Guerra Civil. AllĂ , s’aďŹ ciona a l’escriptura. I el 1941, quan torna a Barcelona, coneix el poeta J.V. Foix, que l’inueix profundament. És l’època que coneix, tambĂŠ, a Joan Prats i Joan MirĂł, i que s’interessa cada cop mĂŠs per les lectures de Freud. Per expressar les idees que li vĂŠnen del subconscient, comença a fer poemes visuals amb imatges que anomena “hipnagògiquesâ€?.

L’any 1948, crea la revista Dau al set amb artistes com Antoni TĂ pies, Joan Ponç, Joan-Josep Tharrats i Modest Cuixart, entre d’altres. És llavors quan, a part d’escriure versos i proses breus, s’interessa pel teatre, que deďŹ neix com a “poesia escènicaâ€?.

Els dià legs dels personatges, que semblen absurds i sense transcendència, li serveixen per seguir investigant en temes com l’amor, el pas del temps o la mort.

fosca fa que utilitzi cada vegada mĂŠs l’oda sĂ ďŹ ca, que abans havien utilitzat Verdaguer o GuimerĂ . SĂłn d’aquests anys obres com El pedestal sĂłn les sabates o Els entrebancs de l’univers.

-B SFDFSDB EF MÂľFT ToODJB

Foto per Martí Gasull, 1990 Š Fundació Joan Brossa

Cada vegada mÊs, el poeta s’adona del poder representatiu de les lletres. Veu en el blanc del paper mÊs protagonisme i comença una recerca cap a la síntesi mÊs radical.

Troba les essències en la poesia visual que, poc desprÊs, sí el farà famós.

Són anys d’experimentació. Cal investigar nous llenguatges i col¡labora, habitualment, amb artistes plà stics. Recull aquest pensament, on reconeix la poesia visual com una excel¡lent forma d’expressió contemporà nia, a La poesia en present, als Jocs Florals de 1985. Sense deixar d’utilitzar la mètrica tradicional en alguns dels seus textos, treballa mÊs el poema objecte.

&M DPNQSPNrT QPMrUJD

Separar l’obra de Brossa en etapes clarament marcades, potser, Ês un error. Però Ês cert que, sense deixar d’escriure sonets o sainets, els anys cinquanta Ês l’època on s’aguditza el seu compromís polític, l’interès per la quotidianitat i la defensa de la pà tria, coaccionada pel franquisme.

Passa de parlar del subconscient a obsessionar-se per la realitat mĂŠs propera i asďŹ xiant. És el contacte amb el poeta brasiler Joao Cabral de Melo allò que li fa engegar un camĂ­ estètic que poc tĂŠ a veure amb el que feien altres poetes del moment, immersos en el postsimbolisme. Joan Brossa no estĂ de moda, ĂŠs molt desconegut encara, però aquesta denĂşncia de la realitat polĂ­tica mĂŠs

&M #SPTTB Q|CMJD

Joan Brossa ĂŠs conegut, sobretot, a partir dels anys vuitanta. I ho ĂŠs, encara que ha escrit mĂŠs de tres-centes obres de teatre i mĂŠs de vuitanta textos literaris, per la seva obra plĂ stica i com el mestre modern de la poesia visual.

Arran de l’�Exposició antològica de poesia visual i poemes objecte� a la Fundació Miró, el 1986, Brossa es converteix en un home públic amb un ritme de treball frenètic. Els ajuntaments, i diversos arquitectes, li comencen a fer encà rrecs i, per això, Ês fà cil trobar obres seves als carrers de Catalunya i països estrangers, com Alemanya o Cuba.

Albert LladĂł, albert@edicat.cat

11 A Salvador Allende

Miralls, 1982 Š Fundació Joan Brossa

"MHVOT WFSTPT Subratlla la raó qui no la tÊ, la pols ressona damunt l’estructura, i mar i terra mostren la juntura girada per la sang i pel diner.

El qui exerceix el poder, no cal fer embuts, s’omple el barret de conďŹ tura, es torna defensor de la cultura i en tot ans primerĂ­ssim que primer. ĂƒĂŒĂ€Âœv>]ĂŠVĂ€Âˆ`>]ĂŠ`iˆĂ?>Â˝ĂŒĂŠ`Â˝ÂœĂ€ĂƒĂŠÂˆĂŠi“LÂ?i“iĂƒtĂŠ El pensament traspua aquests poemes ÂˆĂŠÂœLĂ€iĂŠÂ?iĂƒĂŠ>Â?iĂƒĂŠ>Â?ĂŠĂ›>ĂƒĂŒĂŠÂ…ÂœĂ€ÂˆĂŒĂ˘Â?°Ê Guanya amb els seus ocells tots els dilemes i escampa la certesa que res no ens cal sinĂł la RevoluciĂł. (“RevoluciĂł ConstruĂŻdaâ€? d’Antologia de poemes de revolta, 1979)

Poema, 1967 Š Fundació Joan Brossa

Si vols saber mĂŠs de la ďŹ gura, i de l’obra, de Joan Brossa, pots consultar els segĂźents webs:

Fundació Brossa Fundació creada, el 1999, per difondre l’obra del poeta. www.fundaciojoanbrossa.cat

Espai Brossa Façana Š Fundació Joan Brossa

Petit teatre de Barcelona, dirigit per Hermann BonĂ­n i el mag Hausson. www.espaibrossa.com

joventut 13

www.deria.cat

"RVFTU FTUJV IJ IB VO NVOU EÂľBDUJWJUBUT B MB UFWB NJEB “Aviat arribarĂ l’estiu i ja podem anar pensant què farem durant les vacances.

AproďŹ tant l’aturada escolar, els infants i joves de Catalunya podran escollir entre diverses opcions per passar-s’ho bĂŠ i per continuar aprenent coses noves fora de l’escola o l’institutâ€?.

26*/&4 "$5*7*5"54 16$ '&3

Aquestes són les paraules amb què el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, fa la presentació de la Guia d’activitats d’estiu 2008 que recull 900 activitats organitzades per les diverses associacions juvenils d’educació en el lleure de Catalunya. Es tracta de casals, colònies, estades, campaments, rutes, camps de treball o intercanvis internacionals on els infants i joves podem fer un munt d’activitats per divertir-nos, compartir experiències amb altres nois i noies, i gaudir de la natura.

$PMxOJFT Es fan en cases de colònies. Les actiĂ›ÂˆĂŒ>ĂŒĂƒĂŠÂ“jĂƒĂŠÂ…>LÂˆĂŒĂ•>Â?ĂƒĂŠĂƒÂ?Â˜ĂŠiÂ?ĂƒĂŠÂ?ÂœVĂƒ]ĂŠÂ?iĂƒĂŠiĂ?VĂ•Ă€ĂƒÂˆÂœÂ˜Ăƒ]ĂŠÂ?iĂƒĂŠ sortides i les descobertes, les vetllades, els tallers ÂˆĂŠiÂ?ĂƒĂŠViÂ˜ĂŒĂ€iĂƒĂŠ`Â˝ÂˆÂ˜ĂŒiĂ€mĂƒÂ°ĂŠ >Â?ÂœĂ€ÂˆĂŒDĂ€Âˆ>“iÂ˜ĂŒĂŠÂ…ÂˆĂŠÂŤ>Ă€ĂŒÂˆVÂˆÂŤiÂ˜ĂŠ nois i noies d’entre 6 i 12 anys. $BTBMT EÂľFTUJV ĂŠ"VĂ•ÂŤiÂ˜ĂŠĂ•Â˜iĂƒĂŠÂ…ÂœĂ€iĂƒĂŠ>Â?ĂŠ`ˆ>]ĂŠĂƒÂœvint a la mateixa poblaciĂł on es viu. Cada participant `ÂœĂ€Â“ĂŠ >ĂŠ V>Ăƒ>ĂŠ ĂƒiĂ›>ĂŠ ÂˆĂŠ Â?Â˝Â…ÂœĂ€>Ă€ÂˆĂŠ Â…>LÂˆĂŒĂ•>Â?ĂŠ jĂƒĂŠ `iĂŠ “>ĂŒÂ‰ĂŠ ÂˆĂ‰ÂœĂŠ `iĂŠ ĂŒ>Ă€`>°Ê -Â˝Â…ÂˆĂŠ v>Â˜ĂŠ >VĂŒÂˆĂ›ÂˆĂŒ>ĂŒĂƒĂŠ ĂƒÂˆÂ“ÂˆÂ?>Ă€ĂƒĂŠ >ĂŠ Â?iĂƒĂŠ VÂœÂ?Â˘Â˜ÂˆiĂƒ\ĂŠ tallers, bany, jocs, excursions, visites, etc. Estan pensats per a infants d’entre 3 i 14 anys. &TUBEFT Durant uns dies, es dedica un temps important a fer una activitat concreta (idiomes, esport, fotograďŹ a, escalada, coneixement d’una poblaciĂł o ÂŤ>Â‰Ăƒ]ĂŠiĂŒV°ŽÊiÂ˜ĂŠĂ•Â˜ĂŠÂˆÂ˜`Ă€iĂŒĂŠÂľĂ•iĂŠVÂœÂ˜Ă›Âˆ`>ĂŠ>ĂŠviĂ€Â‡Â…ÂœÂ°ĂŠ ½>Â?Â?ÂœĂŒjament ĂŠs fa en un alberg, una casa de colònies o en tendes de campanya. Les estades s’organitzen, principalment, per a joves d’entre 8 i 16 anys. $BNQBNFOUT L’allotjament es fa en tendes de V>“>Â˜Ăž>°Ê-Â˝Â…ÂˆĂŠv>Â˜ĂŠÂ?ÂœVĂƒ]ĂŠiĂ?VĂ•Ă€ĂƒÂˆÂœÂ˜Ăƒ]ĂŠĂƒÂœĂ€ĂŒÂˆ`iĂƒ]ĂŠ`iĂƒVÂœbertes i vetllades, entre d’altres, la major part relacionades amb l’entorn natural. MajoritĂ riament, estan organitzats per a nois i noies d’entre 8 i 16 anys.

3VUFT SĂłn recorreguts que es fan seguint un itinerari d’interès, de manera que cada dia es pot dormir en un lloc diferent. A travĂŠs de les rutes, s’aproďŹ ta per visitar zones del recorregut, contemplar els paisatges i compartir experiències amb els membres del grup. TambĂŠ es poden fer amb bicicleta, carro, a cavall o amb altres mitjans de transport. Estan obertes a joves d’entre 12 i 18 anys. *OUFSDBOWJT Afavoreixen el coneixement mutu i el diĂ leg entre dues cultures i nacions diferents, i ÂŤÂœ`iÂ˜ĂŠÂŤ>Ă€ĂŒÂˆVÂˆÂŤ>Ă€Â‡Â…ÂˆĂŠ}Ă€Ă•ÂŤĂƒĂŠ`iĂŠÂŤĂ€ÂœVi`m˜Vˆ>ĂŠÂ“ÂœÂ?ĂŒĂŠ`ÂˆĂ›iĂ€sa. De vegades, el grup d’acollida retorna la visita. Hi participen joves d’entre 14 i 30 anys.

$".14 %& 53&#"-- -Âľ01$*ĂŽ .c4 40-*%ÂŤ3*" Els camps de treball sĂłn activitats amb ďŹ nalitat educativa fetes per un grup de joves durant el temps de vacances. Es duu a terme un treball desinteressat en un projecte de dimensiĂł social ajudant persones, protegint la natura, restaurant ediďŹ V>VÂˆÂœÂ˜ĂƒĂŠ`Â˝ÂˆÂ˜ĂŒiĂ€mĂƒ]ĂŠiĂŒV°Ê ½>Â?Â?ÂœĂŒÂ?>“iÂ˜ĂŒĂŠÂŤÂœĂŒĂŠĂƒiÀÊiÂ˜ĂŠĂ•Â˜>ĂŠV>Ăƒ>ĂŠVÂœÂ?Â˘Â˜ÂˆiĂƒ]ĂŠiÂ˜ĂŠĂŒi˜`iĂƒĂŠ`iĂŠV>“>Â˜Ăž>ĂŠÂœĂŠiÂ˜ĂŠÂˆÂ˜ĂƒĂŒ>Â?ÂąÂ?>VÂˆÂœÂ˜ĂƒĂŠÂ…>LˆÂ?ÂˆĂŒ>`iĂƒĂŠ iĂ?ÂŤĂ€iĂƒĂƒ>“iÂ˜ĂŒĂŠÂŤĂ€ÂœÂŤiĂ€iĂƒĂŠ>Â?ĂŠÂ?Â?ÂœVĂŠÂœÂ˜ĂŠiĂƒĂŠv>ĂŠiÂ?ĂŠĂƒiÀÛiÂˆÂ°ĂŠ ĂƒĂŒ>Â˜ĂŠ>`Ă€iX>ĂŒĂƒĂŠ>ĂŠÂ?ÂœĂ›iĂƒĂŠ`½iÂ˜ĂŒĂ€iĂŠÂŁ{ĂŠÂˆĂŠĂŽĂ¤ĂŠ>Â˜ĂžĂƒÂ°ĂŠ Â˝Â…ÂˆĂŠÂ…>ĂŠ`iĂŠ`ÂœĂƒĂŠĂŒÂˆÂŤĂ•Ăƒ\ $BNQT EF USFCBMM B $BUBMVOZB (55 camps). ¾ÕiĂƒĂŒĂƒĂŠV>Â“ÂŤĂƒĂŠÂ…>Â˜ĂŠiĂƒĂŒ>ĂŒĂŠÂœĂ€}>Â˜ÂˆĂŒĂ˘>ĂŒĂƒĂŠÂŤiÀÊÂ?iĂƒĂŠ>ĂƒĂƒÂœVˆ>VÂˆÂœÂ˜ĂƒĂŠi`Ă•V>ĂŒÂˆĂ›iĂƒĂŠ Â?Ă•Ă›i˜ˆÂ?Ăƒ]ĂŠ>“LĂŠiÂ?ĂŠĂƒĂ•ÂŤÂœĂ€ĂŒĂŠiVÂœÂ˜Â˘Â“ÂˆVĂŠÂˆĂŠĂŒmV˜ˆVĂŠ`iĂŠ ÂœĂ›iÂ˜ĂŒĂ•ĂŒÂ°ĂŠ Â˜ĂŠ>Â?}Ă•Â˜ĂƒĂŠ`½>¾ÕiĂƒĂŒĂƒĂŠV>Â“ÂŤĂƒĂŠ`iĂŠĂŒĂ€iL>Â?Â?]ĂŠÂ…ÂˆĂŠÂŤ>Ă€ĂŒÂˆVÂˆÂŤiÂ˜ĂŠiĂ?VÂ?Ă•ĂƒÂˆĂ›>“iÂ˜ĂŒĂŠ Â?ÂœĂ›iĂƒĂŠV>ĂŒ>Â?>Â˜ĂƒĂŠÂˆĂŠiÂ˜ĂŠ`½>Â?ĂŒĂ€iĂƒ]ĂŠĂŒ>“LjĂŠÂ…ÂˆĂŠÂŤ>Ă€ĂŒÂˆVÂˆÂŤi˜]ĂŠ>ʓjĂƒ]ĂŠÂ?ÂœĂ›iĂƒĂŠ`½>Â?ĂŒĂ€iĂƒĂŠÂŤĂ€ÂœVi`m˜VˆiĂƒÂ° $BNQT EF USFCBMM EÂľJOUFSDBOWJ (2.250 camps). Els camps de treball d’intercanvi sĂłn aquells que es realitzen vÂœĂ€>ĂŠ`iĂŠ >ĂŒ>Â?Ă•Â˜Ăž>°Ê Â?ĂƒĂŠÂ?ÂœĂ›iĂƒĂŠV>ĂŒ>Â?>Â˜ĂƒĂŠÂľĂ•iĂŠÂ…ÂˆĂŠÂŤ>Ă€ĂŒÂˆVÂˆÂŤÂˆÂ˜ĂŠĂƒÂ˝ÂˆÂ˜ĂŒi}Ă€>Ă€>˜]ĂŠ>Â?ĂŠÂ?Â?ÂœVĂŠ`iĂŠĂ€i>Â?ÂˆĂŒĂ˘>VˆÂ?]ĂŠiÂ˜ĂŠĂ•Â˜ĂŠ}ÀՍÊvÂœĂ€Â“>ĂŒĂŠÂŤiÀÊÂ?ÂœĂ›iĂƒĂŠ`iĂŠ diverses procedències, amb els quals conviuran durant l’estada.

Els camps de treball d’intercanvi a les comunitats autònomes de l’estat es duran a terme a Andalusia, Aragó, Astúries, Canà ries, Cantà bria, Castella la Manxa, Castella Lleó, Extremadura, Illes Balears, la Rioja, Madrid, Navarra, Galícia, Melilla, Múrcia, País Basc i País Valencià .

TambÊ se’n realitzaran a Alemanya, Armènia, Bèlgica, Bielorússia, Corea, Dinamarca, Eslovà quia, Estats Units, Estònia, Finlà ndia, França, Gal¡les, Grècia, Holanda, Irlanda, Islà ndia, Ità lia, Japó, Lituà nia, Letònia, Marroc, Mèxic, Mongòlia, Polònia, Quebec, Regne Unit, Rússia, Sèrbia, Suïssa, Tailà ndia, Turquia, Txèquia i Ucraïna.

.nT JOGPSNBDJw

www.jove.cat

14 entrevista

&EHBS $BO www.deria.cat

S B H E &

P P S S F F U U O O

B B $

$

S S B H

B E H &&E

&EHBS $BOUFSP & EHBS $BOUFSP

T n

o V R

n T ²/P ³ Q P Q

S P U Q J S D T F

VO ? s guanyat, ja is literaris ha em pr s int pr ua b Q nt. I, am t a més de ce ta en es pr u. e M’h yat uns de c haver guan No mer premi, de u per cent... guanyo el de O sigui, que és gaire.

y! el Punk Aho a’ns què és lic p Ex ra indeÉs uc una prod to , 26 anys. és és m y! no ho A , té ro autor El Punk Edgar Cante guions i rmada per un ines, escriu de còmics fo t nz en fa os nd de pe s t rsonatge fix dibuixan criptor - i per set pe El Jueves. Es jo a c st só vi e re qu s. la u històrie treballa a en totes les ja més de de jurat va ha guanyat e protagonitz , qu le ab o ns enses a quin in p ca W in s, b iu cr am es ir Quan is. Ara, Dorm El Juepremis literar , treballes a novel·la pure a b er ina m im te dirigit? pr se seva quan trio qu és la Des del na Ryder, la , no. Però sí dia? Quina i Crexells ic a cr em ia es d pr n el el ua at Q és emport ves. Com nitza blicada, s’ha a anys, orga nt obra enviaré. ita vu fa teva feina? sta ns per a pro ue io q que, des de aq gu d’ r í fe r rd ja pe ar que vas celonès. Al Em van agaf s dels diners ell nda d’això, p m b ba l’ l’Ateneu Bar te a am I, un . e em ls isua Vas viur ària, ens trob jectes audiov Albert e entitat centen no? . El director, or. ill ió m cc a da ic re m aconseguir, a la mi... Treballa er-lo un treballo a s de fer an ab , per a conèix de r un any bohe ni um te st ig rco Va vo el í!

S m’a Monteys, té blicitari però s preconsell cció, fer un s. Què va m a creatiu pu re at it co di an va de iure i a l um cr el H es ns s a r el co més jove dedicar ig sa va ca Vas estudia la em i de t, nistes ria mol eviure. amb els guio aprendre? ig entrar. emis per sobr temes. va pr r em an ya os qu an op a gu er pr a què per a què x per (Riu). No sabi era no servei rr ca mi com el la e qu anyar un pre gu na asÉs veritat gu es al av s? iu er ha p cr hi es es I t’ mpre que Des de quan m’obli, a res però se , sense que da ls. A Filosofia ul ga s ve tes, i el Crexells? a e er br e t’o La prim no et presen et anys... nss di pe o signatura qu ja e e tz premi al qual qu se un s ls se És de sorco o. s a N ns de un ... apre Va ser guessin, Llengua, Art és imaginat. pressarir llibretes... gu pl ex ha m om co a ho r es ai ça bi m e no sa Vaig comen r el saves però qu ta. e va guanya qu presa absolu t, er ib G .

M l ue iq r M lle s. le nitza un ta una anterior, orga teu llibre és Escrius a mà? però és Crexells l’any molt... e partida del a ordinador d ar t re ud iu un aj p o a cr nt va es El ie xo que em acercam rmalPreferei d’escriptura Per això, no e Borges, El d s. e’ a l·l ur re ve . st no ix di ls existe més fàcil er, en una lli ue ni tan so escric al carr lmotásim, q er A im pr t, en m ts. agafant apun breta on vaig

P S F U O O U F S B P $

S

15

&EHBS $BOU

FSP

aquesta “recerca Per què vas escollir dels reflexos que d’una ànima a través deixa en les altres”?

D’alguna manera, Borges m’agrada molt. n molt cinematoles seves paradoxes só bava de deixar la gràfiques. No sé... aca tava a premis pefeina i només em presen escriure una noveltits. Tenia un any per e volia dir alguna la llarga i feia temps qu r... Vaig pensar que cosa de Winona Ryde coses. podia barrejar les dues

P S F U O & E B H B S

$ $ B

O U S F SP B H

&E

les ànimes en què Una novel·la on cercar edada reflectida.

Winona Ryder hagi qu onscient, com es Sí, va sorgir del subc com un flaix. Tediu a la novel·la. Va ser sobre els meus nia alguna cosa escrita ràgraf de Dormir somnis. I el primer pa el tenia fet. Sabia amb Winona Ryder ja per a alguna cosa, que era un bon inici què. però no ben bé per a

somiaves?

T’apuntaves allò que fer una novel·la Encara ho faig. Volia plicant els somnis d’això, però només ex alista. Per això, els quedaria massa surre la història. vaig aprofitar dins de r com a musa?

Per què Winona Ryde r a veure pel·lícules No ho sé. Vaig comença vegada més. Vaig i a interessar-me cada a de la protagonista somiar un conte i la car tard, mirant fotos al em sonava molt. Més onèixer-la. meu ordinador, vaig rec

².µ)& 13&4&/5"5 " .c4 %& $&/5 13&.*4 -*5&3"3*4³

Què hi ha d’autobiogràfic al llibre?

Molts personatges estan basats en amics o gent que conec. Són referents reals. Els adapto, però m’agrada deixar els noms reals. L’advocada, la Ruth, existeix. També surt el meu professor, Miquel M. Gibert. I en Ferran Esteve, el dibuixant de còmic. I molta de la gent que vaig conèixer a Nova York...

O sigui que realment vas anar a Nova York per buscar a Winona Ryder.

Vaig agafar un avió, sol, i vaig estar una setmana per documentar-me. I buscantla... La gent m’ajudava molt i em donava pistes. I crec que vaig estar molt a prop.

Ets un escriptor pop? Et sents còmode amb l’etiqueta?

No sé què és un escriptor pop. És indiscutible que ara estem publicant alguns escriptors que tenim coses en comú, perquè tenim els mateixos referents d’adolescència, la televisió, el videoclip, el còmic... Però per pertànyer a una generació cal que ens coneguem entre nosaltres. I jo no em moc gens en cercles literaris.

A l’obra, hi ha tres possibles finals. Per què has volgut deixar-ho tant obert?

En realitat, hi ha només un final. Però sempre vaig tenir el dubte d’acabar la història tal com acaba el conte El acercamiento a Almotásim. Aleshores, vaig escriure dos finals alternatius.

Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Ateneu Barcelonès - Carme Esteve

www.deria.cat

caixa manresa 17

/PWB DPOWPDBUxSJB E¾BKVUT $BJYB.BOSFTB CaixaManresa ajuda els estudiants que inicien els seus estudis universitaris, premiant-ne el rendiment acadèmic, per donar suport als seus projectes de formació.

Per à rees d’estudi un 28,84% eran de l’à rea Tècnica i un 26,77% del’à rea de Ciències Socials. A continuació segueixen, amb un 18,19%, els de l’à rea de Ciències de la Salut; amb un 17,15 %, els de l’à rea de Ciències; amb un 8,72%, els de l’à rea d’Humanitats; i amb un 0,29 %, els de l’à rea de Gestió i Prà ctica de l’Esport.

1FS PQUBS B BRVFTUT BKVUT DBM DPNQMJS BRVFTUT SFRVJTJUT UĂŠ VVi`ÂˆĂ€ĂŠÂŤiĂ€ĂŠÂŤĂ€ÂˆÂ“iĂ€>ĂŠĂ›i}>`>ĂŠ>Â?ĂŠÂŤĂ€ÂˆÂ“iÀÊ curs d’uns estudis universitaris oďŹ cials (homologats o propis) de primer cicle, o de primer i segon cicle el curs acadèmic 2008-2009. Resten exclosos de la convocatòria els estudis de 2n cicle i de 3r cicle.

UĂŠ Ă•Ă€Ăƒ>ÀÊiÂ?ĂƒĂŠiĂƒĂŒĂ•`ÂˆĂƒĂŠiÂ˜ĂŠViÂ˜ĂŒĂ€iĂƒĂŠÂˆÂ˜ĂŒi}Ă€>ĂŒĂƒĂŠ o adscrits a una universitat catalana.

UĂŠ >ĂŒĂ€ÂˆVĂ•Â?>Ă€Â‡ĂƒiĂŠ`Â˝Ă•Â˜ĂŠÂ“Â‰Â˜ÂˆÂ“ĂŠ`iĂŠxäÊVĂ€m`ÂˆĂŒĂƒĂŠ el curs acadèmic 2008-2009.

UĂŠ,iĂƒÂˆ`ÂˆĂ€ĂŠiÂ˜ĂŠĂ•Â˜>ĂŠVœ“>Ă€V>ĂŠÂœÂ˜ĂŠV>ˆĂ?> >˜resa estigui implantada.

UĂŠ ÂœĂ€Â“>Â?ÂˆĂŒĂ˘>ÀÊÂ?Â˝ÂˆÂ“ÂŤĂ€mĂƒĂŠ`iĂŠĂƒÂœÂ?ÂąÂ?ˆVÂˆĂŒĂ•`ʾÕiĂŠ posaran a disposiciĂł dels interessats les oďŹ cines de caixaManresa, i adjuntar-hi una fotocòpia del full de matrĂ­cula corresponent al curs 2008-2009.

&MT SFTVMUBUT EF MÂľBOZ QBTTBU Una vegada mĂŠs, els resultats d’aquesta convocatòria van posar de manifest l’acceptaciĂł d’un programa social molt singular, estès a tot l’à mbit geogrĂ ďŹ c d’actuaciĂł de CaixaManresa, que tĂŠ la capacitat de revertir una part signiďŹ cativa dels recursos generats per l’activitat ďŹ nancera als joves estudiants universitaris.

Caixa Manresa ĂŠs l’única entitat ďŹ nancera de Catalunya que ajuda els estudiants que accedeixen a la universitat amb un programa d’aquestes caracterĂ­stiques, donant suport any rere any als joves estudiants que inicien els seus estudis de primer cicle, o de primer i segon cicle de titulaciĂł oďŹ cial, cursats en qualsevol de les universitats catalanes.

UĂŠ/iÂ˜ÂˆĂ€ĂŠÂ“iÂ˜ĂžĂƒĂŠ`iĂŠĂ“xĂŠ>Â˜ĂžĂƒĂŠiÂ˜ĂŠÂ?>ĂŠ`>ĂŒ>ĂŠ`iĂŠ ÂŤĂ€iĂƒiÂ˜ĂŒ>VˆÂ?ĂŠ`iĂŠÂ?>ĂŠĂƒÂœÂ?UÂ?ˆVÂˆĂŒĂ•`°Ê UĂŠ ĂƒĂƒiÀÊVÂ?ˆiÂ˜ĂŒĂƒĂŠ`iĂŠV>ˆĂ?> >Â˜Ă€iĂƒ>°Ê ÂœĂŠiĂƒĂŠ requereix una antiguitat ni un saldo mĂ­nims.

UĂŠ Â?ĂŠĂŒiĂ€Â“ÂˆÂ˜ÂˆĂŠÂŤiÀÊ>ĂŠÂ?>ĂŠÂŤĂ€iĂƒiÂ˜ĂŒ>VˆÂ?ĂŠ`iĂŠĂƒÂœÂ?‡ licituds s’iniciarĂ el dia 15 de juliol de 2008 i ďŹ nalitzarĂ a les 14.00 hores del dia 31 d’octubre de 2008.

Per sexes, 407 becats sĂłn noies, xifra que representa el 59,76%, i 274 sĂłn nois, que representen el 40,23%.

.c4 */'03."$*Î Gabinet de Comunicació – tel. 938 782 735 / fax 938 782 757

comunicacio@caixamanresa.es

Per universitats, el 28,40 % dels becats van provenir de la Universitat Politècnica de Catalunya; el 23,66% de la Universitat de Barcelona; el 21,15% de la Universitat Autònoma de >Ă€ViÂ?œ˜>Ă†ĂŠÂˆĂŠiÂ?ĂŠÂŁĂ“]ÇÓÊ`iĂŠÂ?>ĂŠ1Â˜ÂˆĂ›iĂ€ĂƒÂˆĂŒ>ĂŒĂŠ*ÂœÂ“ÂŤiĂ•ĂŠ >LĂ€>°Ê/>“LjĂŠÂ…ÂˆĂŠÂ…>ĂŠiĂƒĂŒĂ•`ˆ>Â˜ĂŒĂƒĂŠ`iĂŠÂ?iĂƒĂŠĂ•Â˜ÂˆĂ›iĂ€sitats Ramon Llull i Rovira i Virgili, aixĂ­ com de les universitats de Vic, Girona i Lleida.

Abat Oliba 19

www.deria.cat

5PSOFO FMT (PMJ"%T B MB 6OJWFSTJUBU "CBU 0MJCB $&6 El 15 de maig es va celebrar a la Universitat Abat Oliba Ceu l’entrega del premis GoliADS UAO Icomi Awards en què van participar les millors agències a nivell nacional. Més de 300 alumnes de Publicitat i Relacions Públiques de la UAO van jutjar la feina dels professionals de les diferents agències. Seguint amb la innovadora proposta de l’edició anterior, els premis s’inspiren en la història bíblica de David i Goliat per mostrar, metafòricament, que no sempre són els “grans” qui jutgen els “petits”.

%BWJE J (PMJBU

Recollint el testimoni dels antics premis ICOMIS i amb la perspectiva de donarli continuïtat any rere any, i convertir-se en l’antesala del prestigiós festival del SOL, l’Abat Oliba aposta per un format innovador on els “Davids” tenen l’última paraula. La història dels GoliADs UAO ICOMI AWARDS es remunta 13 anys enrere, quan l’escola ICOMI (Institut de Comunicació Integral) va iniciar aquest

certamen. Concretament, va destacar perquè eren els alumnes de publicitat qui valoraven i premiaven els professionals de la publicitat i les seves peces.

Des de la passada edició, els premis compten amb una nova imatge i una inspiració dissenyada pels propis alumnes, i amb la participació de més de 30 agències de publicitat. Encara que amb esperit renovat, els nous premis no perden la seva essència: uns premis organitzats i lliurats pels alumnes de la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques.

Aquesta nova edició proporcionarà la possibilitat de premiar noves categories i innovar en aspectes relacionats amb l’organització de l’esdeveniment en sí.

A la guerra entre filisteus i jueus, va sortir d’entre les files filistees un gegant anomenat Goliat i David va ser l’únic jueu amb el valor `½i vÀ Ì>À ý °Ê Êw ÃÌiÕ]ÊV w>ÌÊi Ê >ÊÃiÛ>Ê força, es va acostar més i més a David, un becari sotmès a multitud de tortures diàries, tals com classificar papirs innecessaris, actualitzar àmplies bases de dades, enviar nombrosos paquets, preparar el cafè del matí, etcètera. Quan Goliat es va llançar contra David, aquest va ficar ràpidament la mà a la bossa i, amb l’entusiasme transformat en pedra, li va llençar amb la fona. La pedra va arribar al gegant, se li va enfonsar al front i va caure de cara al sòl. David, llavors, va córrer i es va posar dempeus damunt del seu cos, va prendre la seva espasa i el va rematar.

Va ser llavors quan l’aparentment indefens estudiant i becari David va demostrar al món la seva valentia i la seva capacitat de vèncer fins i tot al més fort i professional GoliAD.

1FS B NnT JOGPSNBDJw

Gabinet de Premsa GOLIADS UAO Icomi Awards Joan Pérez Rojas - 650.10.87.39 / Lidia Filgaira Romero - 678.47.06.35 prensagoliads@uao.es

20 reportatge

www.deria.cat

'MBJYCBD &644 J 4FDVOEoSJB

“El matí i la mare que el va parir” de Ràdio Flaixbac contagia el seu bon humor als estudiants que es van reunir als Salesians de Sarrià per seguir el programa en directe amb la col·laboració del Secundèria.

Els estudiants de l’EUSS van comprovar que el matí d’un dia feiner pot ser divertit si es comença amb “El matí i la mare que el va parir”.

Secundèria va ser present repartint revistes entre els alumnes junt amb radio Flaixbac, que va repartir regals entre els presents, constatant,

una vegada més, el compromís amb les ofertes culturals i d’oci pels joves.

Més de 500 persones van anar a l’Auditori de l’EUSS el dia 24 d’abril per veure en acció l’equip del programa presentat per Carles Pérez i el grup El Cansancio, liderat pel televisiu Berto Romero. L’emissió de tres hores va comptar amb les actuacions de Manu Guix, dels Gossos i del campió d’Espanya de beatbox, Markozz, i amb les enginyoses intervencions dels personatges habituals del programa (Fher, cantant de Maná, Winnie the Pooh, Kinki Ionki i Joaquín Sabina). Pels micròfons del programa hi va passar també Luís Gabaldà que va presentar el seu primer llibre “Estic prenyat” i el seu últim disc “Com anar al cel i tornar”.

www.deria.cat

dursi 21

7PMT VO QSFNJ QFM UFV USFCBMM EF SFDFSDB Els Premis CIRIT, impulsats pel Comissionat per a Universitats i Recerca, volen fomentar l’esperit científic dels joves, i tenen com a objectiu premiar l’esforç dels alumnes de secundària que, tutelats pels professors i les professores, duguin a terme un treball de recerca. Els 70 millors rebran 750 euros cadascun.

Els alumnes de secundària que presenten un treball de recerca a la convocatòria de Premis del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) poden obtenir un dels 70 premis de 750 euros cadascun.

La convocatòria està gestionada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i també premia l’esforç dels centres d’ensenyament secundari en el foment de la participació dels seus tutors i alumnes. Així, aquests centres poden guanyar un dels 10 premis de 2.500 euros, que s’han de des-

tinar a l’adquisició de llibres i publicacions per a la biblioteca o l’equipament cientificodocent del centre.

Els últims Premis CIRIT, els va entregar el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, durant una cerimònia al Palau de la Música Catalana el passat desembre. A l’acte, es va repartir entre els assistents un llibre amb un resum de tots els treballs premiats i la publicació íntegra d’un dels treballs premiats l’any anterior, l’estudi tècnic Ones i antenes, de Guillem Vallicrosa Massaguer, de l’Institut d’Educació Secundària Serrallarga de Blanes.

Els alumnes dels cursos en els quals no és obligatori fer el treball de recerca, és a dir, tercer i quart d’ESO i primer de batxillerat, reben un premi addicional, encara que no hagin guanyat cap guardó. Es tracta d’una excursió d’un dia a alguns centres de recerca catalans. Els

alumnes que feien aquests cursos, i que es van presentar a l’última convocatòria de Premis CIRIT, van anar el dia 8 d’abril a visitar l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, el Centre de Supercomputació de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center, on hi ha el súpercomputador Mare Nostrum, un dels més potents del món. Tant els alumnes com els tutors que van visitar aquests centres de recerca van valorar l’experiència com a molt positiva.

L’any 2006, van visitar el Centre Tecnològic Leitat i el Parc Científic de la Universitat de Barcelona. I el 2005, el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Per a cada excursió, es trien centres de recerca que pertanyin, almenys, a dos àmbits de coneixement prou diferents per tal de fer la visita el més interessant possible.

Els Premis CIRIT, que van néixer el 1981 i són dels més antics de Catalunya que

s’atorguen a alumnes de secundària, es concedeixen als autors i les autores dels millors treballs de recerca realitzats preferentment per un equip de menys de cinc alumnes d’ensenyaments secundaris d’ESO i batxillerat.

de 6 a 12 anys Colònies d’immersió lingüística a 40km de Barcelona: Classes d’anglès dinàmiques, quads, esports d’aventura, teatre, btt, golf i molt més...

www.deria.cat

eserp 23

&4&31 GPSNBDJw VOJWFSTJUhSJB BM DFOUSF EF #BSDFMPOB A escassos cinc minuts de Plaça de Catalunya, hi ha ESERP, l’Escola Superior que, amb més de vint anys d’experiència, ofereix estudis en Direcció d’Empresa, Turisme, Publicitat i Relacions Públiques i Disseny Gràfic i Informàtica, així com programes màsters. La millor eduació al teu abast.

Amb una metodologia basada en apropar els alumnes a la realitat del mercat a través de classes molt pràctiques, ESERP també està associada a prestigioses universitats de nivell nacional com la Universidad Rey Juan Carlos i la Universitat de Vic, i internacional, com la Queen’s University i l’Staffordshire University del Regne Unit. Ambdues porten a terme programes directament amb ESERP i permeten als alumnes adquirir un títol estatal britànic.

Però per conèixer bé l’Escola hem parlat amb tres dels seus alumnes. Qui millor que ells per explicar-nos com és ESERP i què els ofereix.

5VSJTNF

%JSFDDJw Eµ&NQSFTFT El Borja Pascual és estudiant de segon curs de Direcció d’Empreses. En el seu segon any de carrera, va decidir estudiar a ESERP perquè “tenia un company d’escola que tenia un any més que jo que em va informar del centre, de com éren les classes, etc.” Al Borja li agrada especialment que les classes siguin molt pràctiques, que els estudis estiguin ben enfocats de cara a les sortides professionals que tenen i, sobretot, destaca que l’Escola estigui al centre de Barcelona.

JOGPSNBDJw C/ Girona, 24. Barcelona.

Telf.: 93.244.94.

E-mail: info@eserp.com

1VCMJDJUBU 3FMBDJPOT 1|CMJRVFT J .hSRVFUJOH “Un amic del meu germà, que havia estudiat aquí, em va comentar que estava molt content amb ESERP. Vaig decidir venir, informar-me i ho vaig veure molt seriós, m’oferien moltes possibilitats d’ampliar estudis, d’estudiar a l’estranger, treure’m vàries carreres alhora, treure’t un títol internacional…”. Així explica l’Esther de Urbiola el moment en què va decidir estudiar Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting a ESERP. A punt de finalitzar el tercer curs, ara es planteja fer el proper i últim any en alguna universitat anglesa amb la qual la seva escola hi té conveni: “El fet de poder anar a estudiar a l’estranger és molt important per a mi perquè a la meva carrera l’anglès és molt important. Però si no pots marxar, els professors d’allà venen a fer classes aquí. ESERP és realment internacional perquè també té classes de xinès”. L’Esther considera l’Escola com una casa on tothom es coneix, on la relació amb el professor és més propera i on es pot trobar una molt bona borsa de treball: “Jo ja estic treballant i la majoria de gent que conec que estudia amb mi, també”.

ESERP també ofereix entre la seva oferta formativa, els estudis de Turisme. El Daniel Rivas ja està a tercer curs i va escollir aquesta escola “perquè de totes les escoles que vaig visitar és la que més em va agradar per ambient, per professors, per la seva situació a Barcelona i pel contacte més proper amb el professorat”. A més, ESERP li ofereix una borsa de treball tant per fer pràctiques mentre estudiï com per quan acabi la carrera. I pel que fa al professorat reconeix que “hi ha un coneixement molt més exacte dels alumnes, el que permet que et facin un seguiment més personal, que t’ajudin si tens un problema… També fan unes classes molt més pràctiques, enfocades a la feina. I com que es dediquen al que ensenyen, t’ajuden molt”. Ara el Daniel està pensant si marxar a fer el quart curs a l’estranger o fer un dels màsters d’ESERP orientat a ampliar els seus coneixements.

24 tv3

www.deria.cat

&MT KPWFT DPORVFSFJYFO

Per fi ha començat la cinquena temporada de la sèrie que ha sabut aplegar joves i grans davant la petita pantalla. Aquest cop, però, el protagonisme se l’enduen els joves. La maduresa que van assolint personatges com la Isona, el Martí, el Biel, la Cristina, l’Esteve... no ha estat desaprofitada pels creadors de la sèrie, que han traslladat les inquietuds emocionals i socials que planegen al voltant dels joves d’avui en dia.

Només cal tenir en compte els primers capítols per constatar que es potencien les trames juvenils en tant que l’avortament de la Isona no és un fet puntual. Tant la malaltia de la Cristina com el casament entre homosexuals, de la mà de l’Esteve i el Xavi, posen de manifest la transició d’aquests al món adult.

²7FOUEFMQMh³ 5FNFT EµBDUVBMJUBU L’avortament Tot i l’oposició de l’Enric, la Isona pren la decisió d’interrompre el seu embaràs. Les conseqüències no es fan esperar i ½ À VÊ >ÀÝ>Ê> Ê-D >À>]Ê V>«>XÊ`iÊ > Ìi ÀÊV>«ÊÌ «ÕÃÊ`iÊ relació amb ella. Com continuarà afectant-la l’avortament?

La sida Decidir operar-se els pits i descobrir que tens la sida, aquest és el destí que espera al personatge de la Cristina, que veu com la seva vida s’ensorra davant d’una malaltia incompresa socialment. La marginalitat a què es veurà reclosa començarà amb el Martí i la seva relació.

Però no tot són desgràcies, també hi ha lloc per a l’amor...

La relació entre el Xavi i l’Esteve acabarà confirmant-se amb un casament. La boda entre els dos segur que aixecarà una bona polseguera a Ventdelplà. La mateixa polseguera que encara aixeca a la societat.

apren a consumir 25

www.deria.cat

2VJOT QBOUBMPOT FN DPNQSBSn MÂľBOZ RVF WF Criteris socials

4BCJFT RVF A l’hora de comprar roba, els criteris d’à mbit social mÊs utilitzats pels joves són la marca (45, 96%), l’estil (26.83%), la moda (24,07%)?

Entenem per criteris d’à mbit social els criteris originats en la interacció amb altres persones, els induïts per la nostra cultura i pel nostre entorn mÊs proper.

2Vo GFN Vestiries la roba i complements que veus a les fotograďŹ es? Puntua de l’1 al 10 cada imatge, assignant un nĂşmero mĂŠs alt com mĂŠs t’agradi.

Mira’t de nou les imatges que t’han agradat mÊs. Reexiona sobre el paper que hi juguen els criteris socials: la marca, la moda, l’estil, l’opinió dels amics i l’opinió dels pares.

ÂœÂ˜ĂŒ\ĂŠ Ă€ÂˆĂŒiĂ€ÂˆĂƒĂŠ`iÂ?ĂƒĂŠÂ?ÂœĂ›iĂƒĂŠiÂ˜ĂŠĂ€iÂ?>VˆÂ?ĂŠ>“LĂŠÂ?>ĂŠVÂœÂ“ÂŤĂ€>ĂŠ`iĂŠĂ€ÂœL>°Ê ĂƒĂŒĂ•`ÂˆĂƒĂŠĂƒÂœLĂ€iĂŠiÂ?ĂƒĂŠÂ…DLÂˆĂŒĂƒĂŠ`iĂŠ consum dels joves de Catalunya, Agència Catalana del Consum 2.007

Fes-te preguntes per reexionar sobre els criteris socials de les compres de roba. Què agrada de les marques?

Què ĂŠs important de l’estil? Hi ha marques pròpies de l’estil que mĂŠs t’agrada? Les marques i els estils estan subjectes a les modes? Les marques i els estils de les fotograďŹ es que has escollit estan actualment de moda, encara que sigui minoritĂ ria? Què fa que t’identiďŹ quis amb una marca, moda o estil?

Les imatges que has escollit entren en contradicció amb l’opinió dels amics?

I amb l’opinió dels pares? L’opinió del cercle proper de persones condiciona les teves preferències?

Tenint en compte totes les reexions anteriors, creus que d’aquĂ­ un temps escolliries les mateixes fotograďŹ es?

Per què? Aleshores, podràs seguir vestint la mateixa roba o n’hauràs de comprar de nova?

1FOTB FO SĂłn importants els criteris socials en la teva compra?

Mentre mÊs importà ncia els hi donem, mÊs necessitat tindrem de comprar roba nova, ja que les marques i les tendències en els estils de vestir canvien constantment. Aquest fet ens obliga a aprendre a regular els recursos econòmics i els impulsos per tal de consumir responsablement. Hem de recordar, per tant, incloure en la nostra decisió de compra altres criteris com el preu, la qualitat de la roba, la composició, etc...

Aquesta activitat estĂ basada en una secciĂł del taller “Què em poso aquest matĂ­?â€? que es realitza a l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum i que reflexiona sobre els diferents criteris que es poden tenir a l’hora d’anar a comprar roba.

XXX DPOTVN DBU

&TDPMB EFM $POTVN EF $BUBMVOZB Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 " F BVMB DPOTVN!HFODBU DBU

26

GUI A JOVE NIT

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).

Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

El futur a l’empresa

EDUCACIÓ

La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

EDUCACIÓ

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.

IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208.

Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

L’ensenyament a mida T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

Batxillerats Accés a Cicles Formatius Accés al Cicle d’Ensenyament Superior de Disseny Accés a Cicles d’Arts Plàstiques i Disseny Accés a la Universitat per majors de 25 anys Cursos Selectivitat LOGSE Cursos Selectivitat per a Estrangers

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya) 08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34 unitec@unitecbcn.com www.unitecbcn.com

publicitat@edicat.net

passatemps 27

www.deria.cat

VERTICALS: 1. Herba d’aspecte insòlitament crispat.

Taula per mesurar fenòmens ascendents / 2. ʵÕiÊ sí? Camp passat per aigua. Sempre són al mig del carrer / 3. Boter fet malbé de retruc. Mort dels teixits i malformació de les còrnies / 4. Ornament a base de fil i agulla dura. Queixal corcat a la costa gallega / 5.

VÃÊ `iÊ ½"«iÀ>Ê / Ì> °Ê ÛiÌ>Ì\Ê Õ Ê «iÀ ` ÃÌ>Ê ½ >Ê ` >ÌtÊ iÛ>Êi Ê>LÃm V >Ê`iÊ >Ê À>Õ ÊÉÊ6. Vi del que li >}À>`>Ê>Êi Ê-iÀÀ> >°Ê,i Ê> LÊÌi `m V >Ê>Ê} À>ÀÊ vortiginosament / 7. Sis sense seguretat social. Peix considerat l’orada vera. Sagnar il·limitadament però de mala gana / 8. Marejat en veure el mal estat de la toia. Bobines del dotze?: no, fungicides / 9. Camp de concentració de grèvol. És propi d’en Messi / 10.

Treballadora de frontera. Enfonsar-se la barca per popa de manera que queda enlaire / 11. Vocals de >Ê Õ Ì>°Ê õÕiÀ«iÃÊV Ê Ã>Li Ê >Ê > >À`>°Ê µÕ Ê Ê >Ê gat escapçat / 12. Clergue dels antics, que després ý > Ê`i` V>ÌÊ> ÊV i >°Ê+ÕiÊÃ>VÀ wV>`>]Ê >Ê«À « ÃÌ>Ê del botiguer de Maó...

30%" &- .Î/ * 503/" &- .05 1&3 1"6 7*%"-

HORITZONTALS: 1. Alteració de la quietud i del color de les galtes. Porto un noble / 2. Un filet d’aigua. Si és idèntic és que és per avui / 3. Enmig del pas. Barra de la barca que salta com un bastonet de fada. Enmig del pes / 4. Dors vist pel dors. Evitar la pèrdua de líquids / 5. JA es veu que no és gos de raça, se li escapen les llufes. Arbust d’allò més enganxifós / 6. No gaire igualtat. Encarregada de proporcionar el dot / 7. Amb Õ Êà ʫ ÀÀ Ê Ê > ʵÕi`>ÌÊi ÃÊV>Li ÃÊL > VÃ°Ê LÊÕ Ê grapat van fer una pel·li / 8. Operació matemàtica de la pèrdua del timó. El millor que surt del pit / 9. El nespre que em van robar. Vaixell de línia en viatge de retorn / 10. Meitat occidental d’Europa. Tot un país al centre de Miranda. Esmorteïdor de cops / 11. La vibració. El llogater no es veu per culpa del vent suau.

Continua vibrant / 12. Elevació i temps feble de la melodia. Greixat amb sèu / 13. Un altre ventet, que fa com un bri a la panxa. Quan troba la veta es posa a fer pasquins, aquest alcà.

1

2

3

4

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

TPMVDJPOT

Per Pau Vidal

1"44"5&.14

)6.03

$"-"*9 %& 4"453&

5

6

7

8

9

10

11

12

Trans À>ʵÕiÊ ÊÃ>Li ]Êi ]Ê«iÀ¢Ê Ê Ê >Ê > iÀ>°Ê+ÕmÊv> Ê els assessors dels manaires, que no consulten els diccionaris abans que es fiquin de peus a la galleda? O al riu, com en aquest cas. El pobre conseller vinga fer equilibris per no dir transvasament]ʵÕiÊi Ê« LÀiÊ iÊ Ã½ >Ê >}ÕÌÊ `iÊ ÌÀiÕÀiÊ `iÊ >Ê D }>Ê V>«Ì>V ÃÊ Ìi « rals, cessions i no sé pas què més, que fins es va arribar a despenjar amb una transferència… sense saber que i ÊÌÀ> ÃÊiÀ>Ê i ÕVÌ>L iÊ ÊµÕiÊ Ê >ÕÀ >Ê`½> >ÀÊ>Ê«iÌ>ÀÊÌ> ÌÊ sí com no. Aquest prefix és la mare ni més ni menys que d’un centenar i mig de mots, la majoria dels quals formats afegint-li un terme que ja és vida pròpia: ‘transfuga’, per exemple, en el terreny polític, ‘trans-siberià’ en el soviètic o trans-vestisme, en molts altres. Però vet aquí que el vasament (ni el verb vasar del qual provindria) no tenen existència per ells mateixos, i ves quina casualitat que l’únic altre cas en què es presenten al món, envasament (i envasar), està igualment relacionat amb el fet d’arreplegar un líquid d’allà on es troba per poder-lo dur a una altra banda. À>]Êà Ê>µÕiÃÌÃÊ>ÃÃiÃà ÀÃÊ ½ Ê`i > iÃà ]Ê Ê« ÌÃiÀÊ i ÃÊi ÊÃÕ}}iÀ À >ÊÕ Ê> ÌÀiʵÕiÊ>Ê ÀiÃÊ`½>À>Êi ÊÃi L >Ê més adequat: transfusió. Tenint en compte el valor que està prenent l’aigua, i encara més el que diuen que prendrà, aquest concepte mèdic em sembla el més oportú.

L’aigua com a sang del poble. El líquid vital sense el qual l’organisme no xuta. Però no crec que me l’aprovessin, perquè mentre el desafortunat Baltasar mira de capejar el temporal com pot, al seu company de partida Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitat i Empresa, no se li acut res més que anar-se’n a Roma a buscar més turistes, perquè segons ell “el públic italià es pot w`i Ìâ>ÀÊ V Ê >Ê Ã½ >Ê viÌÊ > LÊ i Ê vÀ> Vmû°Ê ÃV Ì ]Ê Û Ê ` ÀʵÕiÊ Êi ÃÊ >ÕÀ i Ê`iÊ«>À>ÀÊÕ Ê i ÌÊ>ÊÀÕ >À Ã Ê Õ >Ê V>]Ê Ì ÌÊ > Ý¢¶Ê *iÀµÕmÊ `½Õ >Ê L> `>Ê > i Ê escassos d’aigua però de l’altra volem que vingui més gent, que naturalment es voldrà dutxar i que no tindrà Ì> ÌÃÊ À> i ÌÃÊ>Ê ½ À>Ê`iÊÌ> V>ÀÊ ½> ÝiÌ>Ê«iÀµÕm]ÊÌ Ì> ]Ê a ells què els importa? (D’altra banda sé, de primera D]ʵÕiÊ«ÀiV Ã> i ÌÃÊi ÃÊ Ì> > ÃÊ Ê ½ ÊÌi i Ê}> ÀiÃ]Ê de miraments, ja que per sort seva viuen en un territori on d’aigua no en falta, Sicília a part. Són dels que, mentre es raspallen les dents o ensabonen els plats, no tanquen l’aixeta, cosa que podeu comprovar fàcilment a qualsevol càmping de la costa). El que vull dir és: re> i ÌÊi ÊÌÕÀ à iÊjÃÊ >Ê«> >Vi>¶Ê ½ i Ê`½>VVi«Ì>ÀÊV Ê la cada cop més única i exclusiva font d’ingressos? Perquè, a còpia de voler ingressos, potser el que acabarem matant serà la font, precisament.

Pau Vidal (filòleg)

28 sexualitat

www.deria.cat

-ÂľJOTUJUVU RVJO NBMTPO

La única persona que en aquest moment sap què li passa a l’Eloi Ês la Mònica.

Però, igual que l’Eloi, tÊ por i no sap què fer ni com ajudar-lo.

Malauradament, en els darrers anys, s’ha fet molt present a les aules del nostre paĂ­s un fenomen conegut com “bullyingâ€?. Aquesta paraula s’utilitza per deďŹ nir un tipus de maltractament tant fĂ­sic com verbal dut a terme per escolars i que perdura un temps determinat. Aquest maltractament pot incloure insults, bromes desagradables, paraules, agressions fĂ­siques, humiliacions, ignorar l’altra persona o, ďŹ ns i tot, abusos molt seriosos que poden constituir un delicte condemnat per la llei.

L’Eloi va començar aquest curs escolar en una nova ciutat, un nou barri i un nou institut. Va començar les classes amb molta il¡lusió ja que, l’Eloi, era un noi molt simpà tic i alegre. De seguida, li va agradar la Mònica, una noia de la seva classe. Fa un parell de mesos la va convidar al cine i, des d’aleshores, el seu carà cter ha canviat notablement.

Les seves notes han empitjorat notablement i la seva tutora ha fet un parell d’entrevistes amb els seus pares, però ningú sap què li passa a l’Eloi‌

Els estudis estadístics demostren que la violència dominant Ês una violència emocional que es dóna majorità riament dins de les aules i al pati de l’escola. El bullying es dóna sobretot entre nois i noies de 12 i 13 anys, Ês a dir, a la preadolescència.

La principal característica del bullying Ês la intimidació de la víctima. Això implica un abús de poder en tant que Ês exercida per un agressor mÊs fort. La fortalesa de l’agressor, però, no tÊ perquè ser real sinó que pot ser que nomÊs sigui percebuda com a superior per la víctima.

Les seqßeles que ocasiona el bullying poden arribar a ser devastadores, ja que es veu afectada directament l’autoesti-

ma de la víctima, el seu desenvolupament personal i acadèmic.

2VJOFT TwO M FT DBSBDUFSrTUJRVFT EF M¾BHSFTTPS La persona que exerceix el buylling Ês una persona amb absència d’empatia i distorsió cognitiva de la realitat, Ês a dir, incapaç de posar-se en el lloc de la víctima i d’entendre el seu patiment. D’altra banda, no percep de manera correcta la realitat, acostuma a delegar la seva responsabilitat en altres persones. Al darrera de tot això, Ês probable que hi hagi unes pautes educatives familiars massa permissives, sense límits estrictes que puguin fer que l’agressor distorsioni la realitat, falti al respecte tant als seus companys com als seus mestres i tingui un umbral de frustració molt baix. Això vol dir que l’agressor se sent bÊ quan se sent superior a l’altra persona.

$POTFR oODJFT EFM CVZMMJOH El principal sentiment de la vĂ­ctima ĂŠs el d’indefensiĂł, no vol anar a l’escola, pateix ansietat i la seva autoestima i la seva autoconďŹ ança es veuen molt afectades. Es veu danyada la seva imatge de manera molt seriosa, ja que la vĂ­ctima tindrĂ problemes per construir la seva identitat personal. Inevitablement, apareix una simptomatologia depressiva que, en casos

greus, pot fer pensar en el suïcidi. Una altra conseqßència que, en ocasions, es fa mÊs visible Ês el fracàs escolar. Aquest indici pot ser un signe d’alarma que pot ajudar a detectar el buylling.

2Vo TÂľIB EF GFS Qualsevol persona que tingui coneixement d’un tipus d’agressiĂł d’aquest tipus ha de fer saber a la vĂ­ctima que ell o ella no ĂŠs culpable d’allò que li estĂ passant. A partir d’aquĂ­, s’ha de fer saber als mestres i/o director de l’escola què estĂ passant. És important fer-li saber a un adult de conďŹ ança. És preferible ignorar l’agressor, no mostrar rĂ bia, ni enuig, ni por, ja que ĂŠs aquest el seu objectiu. Si el maltractament s’agreuja, es pot recĂłrrer a la llei, ja que molts d’aquests abusos sĂłn delictes que estan condemnats per la llei.

Laura Cerdån (Psicòloga)

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... Â˜ÂœĂŠÂ…ÂœĂŠ`Ă•LĂŒÂˆĂƒĂŠÂˆĂŠiĂƒVĂ€ÂˆĂ•Â‡Â˜ÂœĂƒt

lauracerdan@edicat.net

www.deria.cat

ajuntament de tarragona 29

'PD BJSF BJHVB J UFSSB 7JV M¾&TUJV +PWF BNC FMT FMFNFOUT L’Estiu Jove arriba a la 22a edició amb un variat programa d’activitats i cursos pels mesos d’estiu a Tarragona.

Des del 28 de juny ďŹ ns al 14 d’agost, Tarragona gaudirĂ de mĂŠs de 70 activitats aplegades dins els Ă mbits de les arts plĂ stiques i visuals, les habilitats socials i personals, la literatura i l’escriptura, el teatre i el circ, la mĂşsica, la dansa, els esports, la informĂ tica, les xerrades i els grups de discussiĂł.

L’Estiu Jove arrencarà amb una mostra d’artesania jove que donarà el tret de sortida a la gran varietat d’activitats. Enguany, destaquen el cicle Carello de tallers i workshops al voltant de la creació audiovisual, esports, sortides d’aventura i camps de treball. Així com tot un seguit d’espectacles i mostres de cultura de carrer i tallers de degustació de tot tipus de cuines del món.

Les inscripcions es podran formalitzar a partir del proper 9 de juny a L’OMAC Rambla Nova, OMAC Torreforta i OMAC Sant Pere i Sant Pau.

.nT JOGPSNBDJw B SNB NBDJ NB DJw DJ wB Organitza:

Amb la Col¡laboració de:

XXX UBSSBHPOBKPWF DBU

KPWFOUVU!UBSSBHPOB DBU

30 cultura

www.deria.cat

RECOMANEM

AGENDAJUNY2008

LLIBRES Dormir amb Winona Ryder

El teorema de Almodóvar

Edgar Cantero Proa

Antoni Casas Ros Seix Barral

> ÌiÀ Êý >ÊV À >Ì]Ê> LÊDormir amb Winona Ryder, com l’escriptor més jove en aconseguir el Premi Crexells que atorga l’Ateneu Barcelonès. Cantero fa una revisió d’El acercamiento a Almotasim de Borges amb una proposta que té la cultura pop com a referent i a Winona Ryder com a musa.

De la mateixa manera com Diane Arbus va retratar el cantó fosc de la bellesa, Casas Ros aconsegueix, des de la solitud de la reclusió, narrar la bellesa que s’amaga darrera del caos que, en el seu cas, té en la desfiguració una raó.

Dies: 29, 30 i 31/05/08

Estrella Damm Primavera Sound 08 Festivals.-Dotze anys després de la primera i única actuació de Portishead a Barcelona i mitja dècada després que Beth Gibbons fes la presentació en directe d’Out Of Season, àlbum que va gravar al costat de Paul Webb (Talk Talk), el trio de Bristol es presenta a l’Estrella Damm Primavera Sound per repassar les costures espectrals i cibernètiques de Dummy, exemplar testimoni dels transvasaments entre pop i electrònica, i avançar algunes de les cançons del seu tercer àlbum d’estudi, previst per al març de 2008. + info: http://www.primaverasound.com

Dies: fins al 22/06/2008

Espectres, d’Henrik Ibsen Teatre.- Els atacs contra els valors de l’església, la defensa de l’amor lliure, l’incest i la sífilis són alguns dels temes que apareixen en l’obra Espectres, d’Henrik Ibsen. L’espectacle, que interpreten Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas, es pot veure al Teatre Romea sota la direcció de Magda Puyo.

Lloc: Teatre Romea C. Hospital, 51 Ciutat Vella + info: 933015504

CINEMA

Dies: 05/06/2008

The happening www.thehappeningmovie.com M. Night Shyamalan

Torna el director del Sexto sentido a oferirnos ciència ficció. Aquest cop, una família fuig de la seva ciutat per carretera ja que una sèrie de successos misteriosos anuncien la fi del món.

Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal www.indianajones-lapelicula.es Steven Spielberg

Per fi arriba la quarta entrega de la saga de ½>ÀµÕi¢ i}Ê> LÊi ʵÕ> Ê ÌÃÊ i ÊVÀiÃVÕÌtÊ Només per això, val la pena anar a veure-la.

Col·lecta anual contra el càncer Diada.- El Dia Mundial contra el Càncer és sempre el dia 4 de febrer.

La col·lecta es celebra a cada municipi en dates diferents.

Lloc: a tota la ciutat + info: http://www.todocancer.com/esp

Dia: fins al 19.20.21/06/08

Sónar08

Festivals .- El festival de música electrònica de referència arriba aquest any amb propostes com Diplo, Goldfrapp, Yellow Swans, The Duloks... +info: http://www.sonar.es

Dia: fins al 20/07/2008

Dones.

Els camins de la llibertat

MISCEL·LÀNIA BookCrossing

Lletra.cat

www.bookcrossing.com

www.uoc.edu/lletra

Si tens un llibre i els vols compartir amb la ÀiÃÌ>Ê`i Ê ]Ê jÃÊ >ÃÊ`½i ÌÀ>ÀÊ>ÊL crossing.com, registrar-lo i alliberar-lo. Al seu web, trobaràs tota la informació necessària per fer el seguiment dels llibres que >ÃÊ> LiÀ>Ì°Ê

Potser el millor web sobre literatura catalana, on trobareu entrevistes, enllaços, bibliografia, novetats...

Exposició .- Aquesta exposició, que ocupa tota la primera planta del museu, està dedicada a les dones i a la conquesta dels seus drets a través dels temps. El recorregut permet copsar la realitat de les dones des del món grecoromà fins als nostres dies. També permet veure com, al llarg del temps, han lluitat per superar la marginació i conquerir la igualtat i la llibertat, tot obligant a introduir canvis en la societat.

Lloc: Museu d’Història de Catalunya Pl. Pau Vila, 3 Ciutat Vella +info: 932254700 Dies: fins al 19/06/08

L’Oceanari

Museus. Activitat per a tota la família.

Lloc: Moll d’Espanya de Port Vell s/n Ciutat Vella (Barcelona) + info: 93 221 74 74

31

HISTÒRIESDECATALUNYA Dies: fins al 15/06/2008

Dies: fins al 15/06/2008

Teatre. Els mots de Yorik (i altres peces) és un text teatral de Josep Palau i Fabre malauradament desconegut pel públic espectador i que va acompanyat de dues peces més de l’autor, L’Alfa Romeo i Julieta i El porter i el penalty, precursores també del millor teatre europeu de la segona meitat del segle XX. Lloc: Brossa Espai Escènic C. Allada-Vermell, 13 Ciutat Vella + info: http://www.espaibrossa.com

Festivals.- La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona té per objectiu promoure el cinema dirigit per dones, visualitzant la cultura audiovisual femenina, projectant filmografies de realitzadores d’arreu del món i evidenciant la importància de la contribució de les dones en el desenvolupament de la creació audiovisual.

Lloc: Diversos llocs Pl. Virreina, 1 Gràcia + info: http://mostra.dracmagic.cat

Els mots de Yorik (i altres peces), de Josep Palau i Fabre

16a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

Picture House de Clevedon (Anglaterra)

Del teatre al cinema Les primeres exhibicions del setè art es feien en sales equipades amb màquines cinetoscopi on només hi podia haver un sol espectador alhora. Quan les noves tecnologies van arribar a la indústria del cinema i els avenços van permetre la projecció de pel·lícules per a grups, els primers espectadors miraven els films en cases de vodevil com un acte més del programa, als ajuntaments, escoles, circs i, fins i tot, a les esglésies. El canvi va ser substancial, ja que no només es podia consumir art sinó que, a més a més, ja es podia fer en societat: arribava l’oci de masses.

Dia: 29/06/2008

Ópera y flamenco Música.

Lloc: Teatre Poliorama C. Rambla, 115 Ciutat Vella + info: 933177599 Dies: fins al 28/06/2008

Xavier Grau a Michael Dunev Art Projects

Exposició.- Grau va ser membre del grup d’artistes creat a Barcelona a mitjan anys setanta al voltant de la revista Trama, el projecte de la qual era la recuperació de la pintura en oposició als desenvolupaments experimentals del conceptualisme però des d’una perspectiva de l’abstracció.

Lloc: Torroella de Montgrí + info: http:// www.dunev.com

Dies: fins al 31/08/08

Amazònia de sol a sol

Exposició.- “Amazònia de sol a sol” Lloc: CosmoCaixa Barcelona C/ Teodor Roviralta, 47 Sarrià-Sant Gervasi + info: http://www.cosmocaixa.com

De fet, la popularitat de les pel·lícules va començar a créixer i, ben aviat, un gran nombre de petits teatres amb façana de magatzem, els “nickelodeons”, anomenats així perquè el preu de l’entrada es pagava amb nickels (monedes de 5 cèntims), van començar a mostrar exclusivament pel·lícules. Sovint, adequar aquests teatres a la nova funció de cinema era una qüestió ben fàcil, ja que només calia un llençol com a pantalla, deu o dotze files de bancs, una caixa per recollir els diners i una cortina que separés l’entrada de la sala de projecció.

El primer teatre dels Estat Units que es va dedicar a mostrar pel·lícules va ser el Vitascope Hall de Nova Orleans, el 1896. Però el Tally’s Electric Theater de Los Angeles és considerat el primer cinema permanent dissenyat específicament per a l’exposició de pel·lícules. Va obrir les portes per primer cop l’abril de 1902, i va adoptar el nom del propietari, Thomas Lincoln Tally.

Aquesta construcció va precedir el trasllat dels cineastes de Nova York i Nova Jersey cap a “la meca del cinema” de la costa oest dels Estat Units. I així va començar el camí de l’hegemonia que Hollywood acabaria exercint en aquest àmbit.

El 1912, la sala Picture House de Clevedon (Anglaterra) va obrir amb un film solidari amb l’objectiu de recollir fons per a les víctimes de la tragèdia del Titànic. Espai que, en l’actualitat, és una de les sales de cinema més antigues amb activitat contínua. El 1913, amb l’obertura del Regent Theatre a Nova York, va començar una nova etapa per al culte del cinema i dos anys d’apogeu de la dècada del cinema americà de disseny.

Tot i que el setè art ha viscut des d’aleshores grans avenços, aquests s’han restringit a una projecció més bona, un so de més qualitat o butaques més còmodes.

Oriol Junqueras

Helena Moliné

CAMPUS I COLﾃ誰IES SUPLEMENT

JUNY / 2008

Tria el teu estiu

2

SUPLEMENT CAMPUS I COLÒNIES - PRESENTACIÓ

SUPLEMENT CAMPUS I COLÒNIES SECUNDÈRIA

2

PRESENTACIÓ Unes vacances diferents

3

EL REPORTATGE Un estiu ple d’acció

4

FUNDACIÓ ESCOLTA Fuig dels tòpics

5

XANASCAT Vols gaudir de l’estiu?

5

ACAMPADA JOVE

6

SENGLAROCK08 Arriba el festival

Unes vacances

diferents

L’estiu ja treu el cap. És l’hora de relaxar-se, de canviar les rutines i de pensar què fer durant les vacances. Amb un altre ritme, i gaudint del bon temps, podem fer moltes activitats. I és que a Catalunya s’organitzen molts tallers, camps de treball i campaments.

En aquest suplement, podreu trobar informació sobre els diversos campus i colònies en les què podeu participar. Potser és la millor època per aprendre idiomes, conèixer gent o, fins i tot, ser solidari amb els altres.

Perquè l’estiu, encara que és per gaudir-lo, també és una estació on desenvolupar projectes, treballar de manera diferent i visitar els llocs on encara no has estat mai.

Música, aire lliure, natura, rutes, acampades... Les propostes són variades i per a tots els gustos. Des del Secundèria només ens queda desitjar-te unes bones vacances i que, triïs l’opció que triïs, tinguis temps per conviure, riure i, sobretot, obrir horitzons.

EL REPORTATGE - CAMPUS I COLÒNIES

Un estiu ple d’acció Ja has pensat què faràs aquest estiu? T’agradaria anar a un camp de treball? Saps què són les estades? Has fet algun cop un intercanvi? Informa’t de l’opció que més t’agradi i, si vols conèixer una mica millor el teu destí, on allojar-te o l’associació educativa que va més amb tu, entra al web www.jove.cat o truca al 012.

Tot seguit, destaquem algunes de les activitats que pots fer: Campaments Són activitats educatives que es fan en contacte directe amb la natura. L’allotjament es fa en tendes de campanya. Disposen d’un mínim d’equipament: tendes, lavabos, aigua potable. El contacte amb el medi i el fet de viure’l intensament permet que es desenvolupin una colla d’activitats específiques, molt relacionades amb l’entorn natural.

Camps de treball Organitzats per a grups de joves, durant el temps de vacances, amb un interès comú de servei a la comunitat. Es duu a terme un treball desinteressat en un projecte de dimensió social ajudant persones, protegint la natura, restaurant edificacions d’interès, etc. A més de passar-ho bé treballant, s’aprèn a gaudir de fer un servei i de pensar en els altres.

Casals d’estiu Són activitats educatives que sols ocupen unes hores al dia, en el mateix medi on es mouen els infants i els adolescents que hi participen. Per tant, és habitual que els participants siguin de la mateixa població on es fa el casal. Cada participant dorm a casa seva, llevat que hi hagi programada una sortida que duri més d’un dia.

Colònies Es fan en una casa de colònies o en una altra instal·lació autoritzada, ja preparada i habilitada per a aquesta funció.

Aquestes cases disposen d’espais diversificats: menjador, cuina, dormitoris, lavabos, sales diverses i espais exteriors per fer-hi activitats. Les activitats més habituals són els jocs, les excursions, les sortides i les descobertes, les vetllades, els tallers i els grans muntatges derivats de diferents centres d’interès.

Estades

Rutes

Són activitats educatives en les quals, durant uns dies, es dedica un temps important a fer una activitat concreta (idiomes, esport, fotografia, escalada, de coneixement d’una població o país, etc.) en un indret de la geografia que convida a fer-ho. L’allotjament pot ser divers, però normalment és en un alberg, en una casa de colònies o en tendes de campanya.

Són recorreguts que es fan seguint un itinerari d’interès, de manera que cada dia es pot dormir en un lloc diferent. L’experiència s’aprofita per visitar zones del recorregut, contemplar els paisatges i compartir les experiències amb els membres del grup. Si es fan a peu i per la muntanya, se solen anomenar travesses de muntanya.

També es poden fer amb bicicleta, amb carrro, a cavall o amb altres mitjans de transport, o bé amb un interès específic.

Intercanvis Destinades a afavorir el coneixement mutu i el diàleg entre ambients i cultures. Hi poden participar grups de procedència diversa. De vegades, el grup d’acollida retorna la visita al grup visitant. Es considera que un intercanvi és internacional quan els integrants procedeixen de diverses nacions.

3

4

CAMPUS I COLÒNIES - FUNDACIÓ ESCOLTA

Fuig dels tòpics i dels circuits turístics!

La campanya, organitzada per Escoltes Catalans i la Fundació Escolta Josep Carol, fuig dels tòpics de turisme de sol i platja, d’activitats de lleure més associades a infants com les colònies o de l’extensió de la formació en idiomes fora del curs escolar. Permet conèixer nois i noies d’altres pobles de Catalunya, conviure-hi i compartir interessos.

L’estiu és un dels moments escollits pels joves per fer un viatge, fer cursos intensius d’idiomes o campus esportius. Però cada vegada hi ha més joves que no es conformen amb un estiu convencional, sinó que volen anar més enllà. Participar en projectes de cooperació, de descoberta i recuperació de l’entorn natural, de restabliment de la memòria històrica, entre moltes altres, és la proposta que té ESTIUJOVE per als i les joves catalans. Enguany, 500 joves d’entre 14 i 25 anys vinguts de tot Catalunya i d’arreu del món prendran part en la proposta de lleure que ofereix la campanya.

Els seus campaments obren places per a joves en una aposta per l’aventura, l’intercanvi amb joves de la mateixa edat i el contacte amb la natura.

TresTurons: Jornada de treball al camp internacional Tres Turons, búnkers i canons 07

Miravet: Visita fluvial al casc antic de Miravet (La batalla de l’Ebre 07)

Catalunya

Euskadi

Turquia

Holanda Places

encara disponibles!!

El procés d’inscripcions d’ESTIUJOVE finalitzarà indefectiblement el proper divendres 30 de maig. Les places són limitades per a cada tanda i s’admetran les inscripcions en estricte ordre d’arribada.

www.estiujove.org telèfon 932689114

Holanda: Ruta en bicicleta a l’estada Amb esclops per Holanda 07

REPORTATGES - CAMPUS I COLÒNIES

5

Vols gaudir de l’estiu?

Encara pots!

El programa L’ESTIU ÉS TEU! És una proposta de la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya que, a través de la Agència Catalana de la Joventut, s’adreça als nois i les noies de 5 a 16 anys amb l’objectiu que es puguin divertir i aprendre d’una manera diferent durant les vacances d’estiu als albergs de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT).

Sis activitats diferents i un ampli ventall de torns, sota la direcció de professors especialitzats i monitors de lleure, per a què els nois i les noies puguin aprofundir en l’aprenentatge de diferents idiomes, practicar esports, ampliar el coneixement musical, introduir-se en el món de la informàtica i les comunicacions o gaudir del combinat d’idiomes + multiesportives aprenent anglès i practicant alhora esports d’aventura.

Encara hi ha places!!! +Info:

Acampada jove ‘08 La 13a edició de l’Acampada Jove tindrà lloc el 10, 11 i 12 de juliol a Sant Celoni (Vallès Oriental). Després de dotze edicions construint la independència i el socialisme l’Acampada Jove ocupa un lloc destacat en el calendari independentista. El projecte ha esdevingut la més important trobada de joves dels Països Catalans gràcies a la seva proposta política i musical.

Enguany, l’Espai Independència esdevindrà un escenari privilegiat per a aquells que vulguin gaudir de la festa i el compromís. Grups de rock català, rumba, mestissatge i ska seran els encarregats de posar el millor so al festival.

L’Acampada Jove aposta de manera clara per la generació d’un mercat musical

català potent. Per això, des de fa dos anys conflueixen les finals del concurs “Música Jove”, que organitza l’Associació Cultural Acampada Jove amb grups novells que comencen a sonar arreu dels barris i pobles del país, així com les semifinals del “Sona9”.

Els grups: la 13a edició del primer festival juvenil dels Països Catalans comptarà amb la presència de grups estrella com Els Pets, Soziedad Alkoholika, Banda Bassotti, Dr. Calypso, Betagarri, La Gossa Sorda i molts més. +Info: www.acampadajove.cat

6

CAMPUS I COLÒNIES - SENGLAROCK

Arriba el festival més esperat, Senglar Rock 2008 En la seva onzena edició, el Senglar Rock continua amb la filosofia de ser un aparador per a artistes catalans on es conviden referents de l’escena musical internacional.

Els Pets, The Hives i Amaral són els primers artistes confirmats del cartell del Senglar Rock 2008, que se celebrarà al Parc de les Basses de Lleida els propers dies 3, 4 i 5 de juliol. Els abonaments per als tres dies al preu especial de 40 euros

Foto: Roser Ortiz

Foto: Álvaro.dzero

+Info més despeses de distribució -el mateix preu de les darreres edicions- ja estan a la venda a través de Servicaixa.

Telèfons d’informació 972 20 01 22 / 973 700 393

Internet A aquestes tres bandes, s’hi han afegit els sevillans SFDK, una de les formacions de hip hop més destacades de l’escena estatal en l’únic concert que oferiran a Catalunya aquest estiu. Des de la rumba i el mestissatge, Muchachito Bombo Infierno aportarà el toc més festiu al festival. Per la seva banda, els valencians Obrint Pas, que aterraran a Lleida després d’haver rodat per Cuba i Venezuela aquesta primavera, i Etsaiak, una de les formacions històriques del rock basc, escenificaran la vessant més compromesa i contundent d’aquesta edició del Senglar.

www.senglarrock.cat www.servicaixa.com Venda d’entrades Servicaixa de La Caixa 902 33 22 11

TELÈFONS D’INTERÈS

Els Pets seran els principals representants de l’escena catalana del Senglar Rock 2008, i la seva actuació coincideix amb la gira “Els Pets fan un bon dia”, que els portarà fins a Mèxic el mes d’octubre.

Amb aquesta gira, Els Pets commemoren els 10 anys del Bon dia, el disc més venut de la història del rock en català alhora que continuen presentant el seu darrer disc Com anar al cel i tornar.

Per altra banda, pel que fa a l’actuació d’Amaral, segurament és una de les més esperades a tot l’Estat ja que el mes de maig llançarà el seu cinquè disc d’estudi del que es coneixen pocs detalls. El disc s’ha gravat entre Londres, Nova York i Madrid, al seu estudi O Gato Negro, i s’ha mesclat als estudis Real World, a Box Wiltshire, prop de Bristol. El concert del Senglar Rock, doncs, serà un dels primers de la gira de presentació d’aquest disc.

Informació Turística: Turisme de Lleida: 902 25 00 50 Oficina de Turisme: 973 27 09 97 Patronat de Turisme Diputació: 902 10 11 10 Escola de Turisme: 973 21 33 33 Autobusos interurbans: 973 26 85 00 Autobusos urbans: 973 27 29 99

Taxis: Tele Ràdio Taxi: 973 20 30 50 / 973 24 90 90 Taxi Lleida: 973 23 99 00