Secundèria 127

número

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

127

estiu 2008 - any 13 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

.JSFJB #FMNPOUF $BNr DBQ B 1FRVrOµ

Èxit de la segona edició de Ficcions - El mocador palestí, de símbol a tendènciaa

l’editorial

02 nosaltres

www.deria.cat

5FNQT EF WBDBODFT Per fi. Arriba l’estiu i els ritmes canvien. Les rutines són més flexibles, menys estrictes i – fem el que femel bon clima ens ha de fer gaudir del temps lliure. Anar al cinema, llegir un bon llibre sense les presses del dia a dia, quedar amb amics per veure el grup favorit al concert que tant portes esperant... Últim número d’aquest curs del Secundèria. Un número on us agraïm la vostra atenció durant tot l’any, la participació constant al nostre web i la complicitat que hem aconseguit entre alumnes, professors i la revista.

Com sempre, en aquestes pàgines, trobareu una barreja entre oci, tendències i espai per a la reflexió. Per això, i per parlar de la importància de

ESTIU 2008

127

l'esport, hem entrevistat a la nedadora Mireia Belmonte, que a l'estiu participarà a les olimpíades de Pequín.

També parlem, al tema del mes, de la peça de vestir que s’ha portat més durant aquest any: el mocador palestí. D'on ve? Què simbolitzava? Per què s’ha posat ara de moda?

Ens veiem al setembre. Us esperarem amb nous concursos, noves propostes i la il·lusió de poder compartir amb tots vosaltres un punt de trobada. Fins llavors, només ens queda desitjar-vos un bon estiu. I unes vacances inoblidables!

nosaltres concurs la convidada 02 03 06 Temps de Joves i Conducció Mireia Belmonte

altaveu 08 VerdCel

euncet 09 El món empresarial

vacances! tema del mes 10 La kufiyya, de símbol revolucionari a última moda música 24 Gaudeix de la

turisme 25 On vols anar

música a Tarragona de vacances?

26 Guia jove

joventut 12 Concursos

caixa concurs 14 16 manresa Nova convocatòria FICCIONS’08,

boca a boca tendèries 18 20 Joan Manuel Tu ets

del Carnet Jove

d’ajuts

Tresserras

l’aventura de crear històries

apren sexologia 27 a consumir 28 Què fem Falling in love

cultura 30 Recomanem i Agenda

aquest estiu?

una tendència! cultura 31 Històries de Catalunya

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Foto portda: Ivan Giménez ·Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

Concurs Joves i Conducció

www.jovesiconduccio.cat

Joves i Conducció, l’aventura arriba a la seva fi El passat 29 de maig es va celebrar a les oficines del RACC a Barcelona l’entrega de premis de la primera edició del concurs Joves i Conducció, que va aplegar a més de 600 participants d’arreu dels territoris de parla catalana. Al voltant de 150 persones, van poder assistir al reconeixement de l’esforç, dedicació i compromís d’uns joves que tenen molt a dir i que, amb il·lusió, han intentat fer de les carreteres un lloc més segur.

Fa uns mesos, la Fundació RACC i el Servei Català de Trànsit van posar en marxa el programa "Joves i conducció: un dret i una responsabilitat", amb l’objectiu de frenar l’accidentalitat de joves a la carretera. Amb la finalitat de conscienciar dels problemes, responsabilitats i riscos a la carretera, van crear, en aquest sentit, el pack educatiu sobre seguretat vial "Joves i conducció: un dret i una responsabilitat" adreçat a joves d’educació secundària i Batxillerat.

A la millor classe La millor classe guanyadora d’un viatge a FUTUROSCOPE és La Salle 3r B de La Seu d’Urgell. No obstant, volem felicitar la participació de l’IES Badia del Vallès de Badia del Vallès, El Sagrat Cor de Sarrià de Barcelona i la classe La Salle 3r ESO A de La Seu d’Urgell, el col·legi Mare de Déu de la Serra de Montblanc, l’IES Pineda L’Hospitalet de Llobregat, l’IES Montclar d’Igualada, i l’IES Ramon Pont de Terrassa pel seu alt compromís amb el concurs i la temàtica que ens ha aplegat a tots al voltant dels Joves i la Conducció.

A tal efecte, la Fundació RACC, el Servei Català de Trànsit i la revista Secundèria van organitzar un concurs al voltant dels continguts d’aquest pack educatiu, el concurs Joves i Conducció, un concurs de relats, fotografia i vídeo adreçat als joves.

Els guanyadors Els guanyadors de la primera edició, seleccionats entre els més de 600 participants per professionals del món de la conducció i de l’educació, van ser: (Totes les participacions es poden veure al web del concurs jovesiconduccio.cat)

Fotografia Grup: JOANV, Escola Art Olot (Joan Vila Carbonell)

Relats • Grup: XAVI90, IES Torrent de les Bruixes, 1r Batxillerat (Xavi Garcia Balaguer ) • Grup: KAO, IES Els Tres Turons, 1r F (Cristina Zhang Yu)

Vídeo Grup: SEGURETAT MÀXIMA, La Salle 3r B (Anna Solé, Núria Llahí i Esther Cerdaña)

“La teva vida no és un joc” Secundèria va poder entrevistar les guanyadores en la categoria de vídeos.

El Grup Seguretat Màxima és del collegi La Salle de La Seu d’Urgell. Està format per l’Esther Cerdanya, la Núria Llahí i l’Anna Solé.

Què estudieu ara mateix?

Estem estudiant 3r d’ESO al Col·legi La Salle de la Seu d’Urgell Com us vau assabentar del concurs Joves i Conducció?

Ens van informar d’aquest concurs a l’assignatura Educació per a la ciutadania.

Què us sembla la iniciativa?

Creiem que és una iniciativa molt bona. És una bona manera d’aprendre temes

relacionats amb els joves i la conducció.

A més, també és una bona manera de conscienciar-nos dels risc que hi ha a la carretera, de la importància de portar el casc, del perill de l’alcohol...

Què opineu sobre la temàtica del concurs?

Tots els temes són molt adients. Amb cada un d’ells, es treballen aspectes que ens afecten a tots nosaltres, els joves.

Com va sorgir la vostra idea?

Quan ens van explicar el concurs a la classe d’Educació per a la ciutadania ja se’ns va ocórrer la idea. Vam pensar que havíem de ser originals i buscar una idea que no fos la de la majoria

(amb persones). La Núria tenia guardats molts Playmobils antics a casa seva i vam pensar que seria una molt bona idea fer-los servir per fer el vídeo.

Us va costar dur-la a terme?

Una mica. Primer de tot vam haver de buscar els Playmobils que tenia ben guardats en una caixa la Núria. Després vam seleccionar allò que necessitàvem: els personatges, els decorats, els cotxes, l’ambulància... i vam fer els decorats.

Com que no teníem càmera de vídeo, vam fer servir una càmera fotogràfica.

Vam fer diverses fotos i després les vam ajuntar amb un programa de Windows.

Finalment, vam seleccionar la música i la vam afegir. En total, vam tardar unes dues hores.

Quins són els vostres plans de futur?

Jo vull fer infermeria (Esther).

Jo no ho tinc gaire clar, però m’agradaria fer un Batxillerat Humanístic i Social (Anna).

I jo vull estudiar Administració i Direcció d’Empreses o una Enginyeria (Núria).

Què diríeu als futurs joves conductors?

El lema que vam posar al final del nostre vídeo: “La teva vida no és un joc” Diego Giménez, diego@edicat.cat

6 la convidada

www.deria.cat

.JSFJB #FMNPOUF OFEBEPSB

²4wD NPMU FYJHFOU BNC NJ NBUFJYB³ Anem al CAR de Sant Cugat per xerrar amb una de les més fermes candidates de la natació catalana per aconseguir pujar al podi dels Jocs Olímpics de Pequín. Apareix aquesta badalonina de 17 anys amb uns texans, una samarreta, enganxada a l’MP3 i amb una timidesa que no ens acabem de creure que sigui tota una campiona d’Europa dels 400 metres lliures.

Com et vas iniciar en la natació?

Vaig començar als 4 anys per un problema a l’esquena i els metges em van recomanar fer cursets per solucionar-ho.

Em va anar molt bé i als 6 anys vaig començar a competir al Club Natació Badalona. Recordo que al meu primer campionat de Catalunya, vaig quedar segona i em va agafar un “rebote” espectacular, hehehe!. Sempre vaig a guanyar.

T’impressiona saber que el teu nom té 43.800 entrades al Google?

Alguna vegada ho he mirat, hahaha!!

Ara ho veig més normal perquè em fan moltes entrevistes, però abans sí que m’impactava una mica. Per sort, els meus pares i el meu entrenador m’ajuden a mantenir els peus a terra.

Què t’estàs perdent amb tot això?

Els estudis i la meva adolescència. Hi ha gent que surt quan vol o va de compres però jo, quan surto de classe, he d’anar sempre a entrenar. Però no ho canvio perquè crec que val la pena quan veig que faig una bona marca.

Com portes tenir tanta responsabilitat com altres joves com Bojan Krkic o Ricky Rubio?

Prou bé! És molt diferent guanyar una medalla en un europeu i poder-ho aconseguir als JJOO. Intento no deixar-me portar per la pressió, ja que si m’estresso nedaré pitjor i no assoliré el meu objectiu.

²4&.13& &5 105 1"44"3 "-(6/" $04" 26"/ &5 '*26&4 " -µ"*(6"³

7

Creus que les de Pequín’08 seran les teves olimpíades?

Al principi em costava creure-ho però en guanyar la medalla d’or als Europeus d’Eindhoven (Holanda) ho vaig veure d’una altra manera. I veient com han evolucionat les coses, crec que aquests sí que poden ser els meus jocs.

Com et prepares per assolir aquest repte?

Des que visc al CAR de Sant Cugat, em llevo a les 7, esmorzo i entreno fins a les 9’30. Vaig a classe fins a les 12’30.

Faig una hora de musculació. Dino i fins a les 17’45 estic estudiant. Llavors torno a la piscina fins a les 20. I a la nit: sopar, fer els deures i a dormir.

I pel que fa al menjar?

Per sort, la natació no és un esport com el taekwondo en què has de tenir un pes concret. Menjo de tot però quan competeixo, sempre m’aprimo pels nervis. I això em va bé perquè no em sento pesada a l’aigua.

Què penses quan nedes?

Ja que no puc parlar amb ningú, aprofito per repassar la lliçó quan estic d’exàmens, cantar o buscar solució per als problemes de fora. La natació m’ajuda a desfogar-me i a treure la ràbia que puc portar. Això sí, mentre competeixo, em concentro en allò que faig.

²"- $"3 &/5&/&/ 26& %&413c4 %& -µ&4$0-" 5&/4 6/" "-53" 7*%"³

Estàs preparada per al fracàs?

Buf! Encara que hagis entrenat molt i estiguis al 100%, en el moment decisiu, sempre et pot passar alguna cosa quan et fiques a l’aigua. La pressió és molt delicada en aquells moments.

Com compagines l’esport d’elit amb els estudis?

Al CAR, entenen que després de l’escola tens una altra vida. Adapten els estudis a l’esport. Tot i això, no m’ho prenc amb calma. Sóc molt exigent amb mi mateixa. Quan s’acabi la natació penso estudiar Empresarials i ja veurem si segueixo al món de l’esport.

Quins altres esports t’agraden?

No tinc temps per practicar-ne però m’agrada veure la fórmula 1 i la gimnàstica.

Creus en el factor sort?

Sempre tens els teus amulets i les teves manies, però són per donar-te seguretat. Has de fer bé les coses i treballar dur, ja que la sort no apareix per si sola.

I per acabar: qui és Mireia Belmonte?

Una noia presumida, lluitadora, autoexigent i a qui no li agrada deixar res a mitges.

Com portes el xinès?

Hahaha! Molt malament! Espero que ens acompanyin tota l’estona i ens ajudin en tot.

Ricard Isidro / Fotos: Ivan Giménez

08 altaveu

www.deria.cat

www.enderrock.cat

7FSE$FM MB N|TJDB EµVOB WJEB En temps de mediocritat, de consum de fast music, d’usar i llençar, i de recerca d’èxit fàcil i immediat, dos germans d’Alcoi (País Valencià) continuen resistint. La seva aposta no és només estrictament musical, sinó que recorre els camins de la història, la geografia, els sentiments, el cinema, el còmic, la poesia i el videoart.

Es diuen VerdCel i acaben de presentar el seu tercer disc, Sàmara (Propaganda pel fet!, 2008), un àlbum que és alhora un DVD i un còmic.

Els projectes de VerdCel tenen sempre un valor afegit. No es tracta d’encabir dotze cançons en un disc, gravar-lo i dur-lo a la fàbrica. Rere cada nota i cada gest, hi ha un “per què” reflexionat. “Per a nosaltres una “sàmara” representa tot allò que emprèn el vol, que fa un viatge, però que alhora conserva les arrels”, diu el compositor, lletrista i veu del grup, Alfons Olmo. A més, afegeix que, fonèticament, la paraula suggereix feminitat, i que han volgut simbolitzar cada síl·laba

en una dona: l’àvia, la mare i la dona.

Però la protagonista és una: té vora noranta anys i és l’àvia de l’Alfons i del seu germà Daniel. A través d’ella, el treball de VerdCel reviu el segle xx.

Sàmara té tres eixos: els fets històrics, els fets de vida i la geografia. El personatge central és l’àvia i, a partir dels seus records i experiències, el duet ha anat muntant tota la resta. El més curiós és que comença a l’actualitat i el temps va passant a l’inrevés, avançant cap al passat. Una llicència cap al surrealisme.

Musicalment, Alfons Olmo considera que han seguit un nou camí, diferent del primer àlbum, On està el lloc (PAE, 2004), i del segon, PaísViatge (Cambra Records, 2006). “Hem volgut provar coses noves. No sabria dir un referent perquè tinc la sensació que és fruit del que s’ha anat macerant durant molt de temps. És indubtable que molts ens han influït encara que siga de manera no volguda, igual que Ovidi Montllor o Pink Floyd, per dir artistes ben diferents.

Jo he treballat en teatre i he estat deu anys al món de l’animació infantil. Segur que tot això també m’ha influït, però no sé de quina manera. El més important, però, és que no hem volgut fer res que s’assemblara a una producció que ja existira, hem volgut ser nosaltres.”

Per tot plegat, el compositor de VerdCel està content i creu que amb aquest disc s’ha pujat més d’un graó de cop: “És el nostre disc més contundent. I ho dic perquè no vull fer servir cap etiqueta del tipus pop-rock ni cap altre estil. Hi ha més seqüenciadors i més guitarres elèctriques, però també més guitarrons i més mandolines. Potser el que el defineix és que és contundent quan cal ser-ho”.

Text: Joaquim Vilarnau Foto: Juan Miguel Morales

Pau Alabajos Teoria del caos Comença el disc “Contra el ciment” de l’especulació.

A partir d’aquí les paraules brollen a raig, i guitarra i violí s’enlairen en una “Lletania” revoltada, com l’huracà de Bob Dylan. La tempesta amaina a una melodia més pop de “Síl·labes de vidre”, bella cançó d’un desamor on “Queda l’amistat,/ pots comptar amb mi/ per al que necessites,/ vine a buscar-me”. Un disc ple de colors per cicatritzar ferides.

HELENA M. ALEGRET

La puerta de los Sueños Tres Són tres, aquest és el seu tercer treball “sense comptar el DVD en directe” i asseguren que el tres porta bon rotllo. Des de “Visc” fins a “Pels bons moments”, i sense oblidar les cançons dedicades als amors passats i presents, La Puerta presenta deu temes vitalistes i un bonus track en forma de “Llàgrimes al cel”, el tema del Disc de la Marató 07 amb Jofre Bardagí.

Tres és la consolidació definitiva del trio.

ALBA DANÉS

Companyia Elèctrica Dharma El misteri d’en Miles Serra i les músiques mutants En aquest país, quan tan sovint la crítica parla a la lleugera de mestissatge musical, sempre s’obvia el paper fonamental en aquest àmbit de la Companyia Elèctrica Dharma, el primer i més autèntic grup mestís de Catalunya. Actius després de més de trenta anys, els germans Fortuny sorprenen ara amb un nou gir jazzístic: fusionen l’obra del trompetista Miles Davies amb la del mestre de la sardana Joaquim Serra.

ROGER PALÀ

www.deria.cat

euncet 09

&M NwO FNQSFTBSJBM BM UFV BCBTU T’agrada el món empresarial? T’agradaria dedicar-t’hi però no saps on anar?

Desconeixes on et poden oferir la millor educació en Ciències Empresarials? No et preocupis. Nosaltres tenim la resposta i és l’Euncet.

-B NJMMPS CPSTB EF USFCBMM

I què és l’Euncet? Doncs molt senzill, és l’Escola Universitària Caixa Terrassa on hi podràs trobar els millors serveis i recursos per preparar-te i incoporar-te de ple en el mercat laboral. A més, la titulació de Ciències Empresarials que obtindràs després de cursar els tres anys de la diplomatura està oficialitzada per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Allò que fa diferent l’Euncet de la resta d’escoles universitàries és el model d’aprenentatge basat en millorar el coneixement de l’àmbit empresarial i les competències professionals de cada alumne (pensament analític, treball en equip, comprensió interpersonal, iniciativa, flexibilitat i orientació a l’assoliment). Dins la diplomatura de Ciències Empresarials, hi podreu trobar tres especialitats: finances, màrqueting o noves tecnologies. A cada una, s’hi imparteixen assignatures teòriques pròpies i compartides, a més d’un ampli ventall de presentacions orals, resolucions de casos pràctics, treballs en equip, simulacions, pràctiques en empreses i desenvolupament de projectes que

aconsegueixen fer de l’alumne un professional ben preparat.

L’Escola Universitària Caixa Terrassa, adaptant-se al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), ofereix, a més dels coneixements teòrics de la diplomatura, habilitats, actituts, valors i eines (competències) que serviran per enfrontar-se encara amb més garanties al món laboral. En aquest sentit, una de les

eines que ofereix l’Euncet és l’assignatura de Desenvolupament Professional.

Amb grups reduïts, es combina el treball individual i en grup, per treballar diferents aspectes com l’autoconfiança, el treball autònom, el treball en equip, l’empatia i el compromís ètic, la planificació i l’organització, les habilitats comunicatives, la presa de decisions, etc. Igualment, hi ha el Serveis d’Orientació Personal que dóna als estudiants tot l’assessorament que necessitin, tant a nivell acadèmic com social o personal.

Un dels serveis més destacats de l’Euncet és la borsa de treball, on hi ha més de 8.000 empreses que s’hi adrecen buscant persones qualificades. La borsa coordina les sol·licituds, les demandes, assessora, prepara i planifica la carrera professional de l’estudiant. A més, per tenir un perfil molt complert i facilitar la inserció laboral, es crea un perfil competencial mitjançant una metodologia que s’anomena assessment center. Aquest es basa en una entrevista personal i la realització d’un conjunt d’exercicis de simulació que exposen a l’estudiant situacions desconegudes, no directament relacionades amb la seva formació i funcions quotidianes. Això permet observar mostres de conducta sota pressió i és un mitjà òptim per a l’expressió i la valoració de competències emocionals.

10 tema del mes

www.deria.cat

-B LV¾ZZB EF TrNCPM SFWPMVDJPOBSJ B |MUJNB NPEB

Foto Flickr

Sinònim de revolució La kufyya, que es pot conèixer també com a “kafiya” o “hatta”, té una simbologia més enllà del seu ús al món àrab.

Si s’ha anomenat durant molt de temps com el “mocador palestí” és perquè el seu líder, ara mort, Yasser Arafat el va popularitzar durant els setanta i vuitanta com a símbol de resistència i rebel·lió.

De fet, molts intel·lectuals de l’època, com a senyal de complicitat amb “la causa palestina”, duien aquets mocador – en aquest cas, blanc i negre – per posicionar-se a favor de les Intifades.

La Primera Intifada va tenir lloc el 1987, amb l’anomenada “Guerra de les pedres”, quan ciutadans palestins atacaven amb tot tipus d’objectes els soldats que ocupaven el seu territori. El 1993, amb

els “Acords d’Oslo”, es va crear l’Autoritat Nacional Palestina i va disminuir considerablement la violència durant alguns anys. Però, en aquesta primera confrontació, ja van morir més de 1.100 palestins i més de 150 israelians.

:BTTFS "SBGBU

Però l’any 2000, amb la visita d’Ariel Sharon (primer ministre israelí del moment) envoltat de soldats a l’esplanada de les mesquites de Jerusalem, la violència va tornar a la frontera entre els dos territoris. És el que es coneix com a Segona Intifada, i que va durar fins al 2005. Avui, però, el conflicte persisteix i la solució és encara massa complexa.

Foto eme photography’s

Avui, a Occident, s’està imposant com a peça de roba d’última moda. Combinant colors i gèneres, adornat amb monedes i serrells de diverses mides, s’ha convertint en la tendència d’aquesta primavera i s’utilitza tant per a l’ús quotidià com per sortir de festa.

Les dues Intifades “Intifada” vol dir en àrab “agitació” o “aixecament”. I aquest nom s’utilitza per anomenar les revoltes populars dels palestins contra l’ocupació d’Israel a la franja de Cisjordania i la franja de Gaza.

Aquesta resistència civil, molt violenta, va ser resposta encara amb més violència per part dels israelians, començant així un cicle de terror i venjança que encara avui continua.

Foto elpais.com

La “kufyya” és un mocador d’origen àrab que, principalment, s’utilitza a països com Jordània, Palestina, Iraq i Aràbia.

Generalment, està fet de cotó o lli, encara que també hi ha peces realitzades amb llana. S’utilitza, en la majoria dels casos, per protegir el cap i la boca del sol i el fred, i de la sorra quan hi ha massa vent.

11 #BOEFSB 1BMFTUJOB

&MT QVOUT DBMFOUT EFM DPO¿JDUF Franja de Gaza És una franja de terra localitzada al sud-oest d’Israel. Amb Cisjordània, és administrada militarment per Israel i governada de manera interna per l’Autoritat Palestina.

Foto Flickr

$JTKPSEhOJB

Del símbol a la botiga Occident sap que el capitalisme és capaç de convertir tots els símbols en objectes de moda. Així es va fer amb la figura del Che Guevara – que ha esdevingut una de les imatges més reproduïdes –, i amb altres personatges com John Lennon o, fins i tot, Gandhi.

Això ho sap perfectament Nicolas Ghesquière, director creatiu de la casa Balenciaga, que es va atrevir a incloure el mocador en la seva col·lecció de tardor-primavera. Des de llavors, és fà-

cil veure’l a les botigues més famoses o als mercats més tradicionals. Amb diverses versions, amb colors llampants i amb tot tipus d’accessoris, ja s’ha consolidat com la peça de roba que més ha revolucionat el mercat aquest any.

D’una revolució a una altra. I és que és veritat que quan els objectes canvien de context, canvien també de significat.

Però saber quin és l’origen d’allò que portem ens fa més lliures o, com a mínim, més autèntics.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Cisjordània És el territori de l’Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l’est per la Mar Morta, i a l’oest per la línia verda, la línia del cessament al foc que separa el territori de l’estat d’Israel. També és administrat militarment per Israel, però governat com a nació autònoma per l’Autoritat Palestina.

(B[B

12 joventut

www.deria.cat

$POOFDUBÂľU BMT DPODVSTPT EFM $BSOFU +PWF

$POFDUBÂľU B MB ShEJP BNC 3hEJP 'MBJYCBD J FM $BSOFU +PWF

5JSB $xNJDB .nT +PWF $"3"$5&3Ê45*26&4 %&-4 53&#"--4 Els treballs han de ser originals de l’autor i inèdits, en color i tenir les mides 13,6 cm (horitzontal) i 4,1cm (vertical). La presentació de les obres es pot fer individualment o de forma conjunta entre guionista i dibuixant. Els treballs han de ser en català .

UĂŠ Â?ÂœVĂŠÂˆĂŠĂŒiĂ€Â“ÂˆÂ˜ÂˆĂƒĂŠ`iĂŠÂŤĂ€iĂƒiÂ˜ĂŒ>VˆÂ?

El material s’ha d’enviar a: Programa Connecta’t del Carnet Jove - Agència Catalana de la Joventut, c/ Calà bria, 147, 08015 Barcelona TambÊ es pot presentar a travÊs de correu electrònic a: connectat@tujuca.com.

Cal adjuntar una butlleta d’inscripció que es pot descarregar a JOVE.CAT

Dibuixants i guionistes de vinyetes pareu atenció! El programa Connecta’t del Carnet Jove de la Secretaria de Joventut convoca la tercera edició del Premi Tira Còmica ' MÊs Jove '. Grà cies a aquest concurs el/la guanyador/a obtindrà un contracte de col¡laboració amb l’ADN, diari distribuïdor de la revista MÊs Jove, per reatlitzar la tira còmica de la contraportada durant els onze números segßents al lliurament del premi.

D’aquesta manera, el/la guanyador/a rebrĂ 1.650 euros bruts i tambĂŠ publicarĂ a la revista El Jueves. A mĂŠs, una de les persones ďŹ nalistes, o bĂŠ la guanyadora, tindrĂ l’ocasiĂł de publicar un llibre amb Edicions GlĂŠnat. Aquells/es que vulgueu participar-hi, heu de ser titulars del Carnet Jove i presentar tres tires còmiques originals. Teniu temps ďŹ ns al 31 de juliol.

Vols que la teva veu desperti els i les oients del programa “El MatĂ­ i la Mare que el va parirâ€?, de RĂ dio Flaixbac? El grup Flaix i el Programa Connecta’t de la Secretaria de Joventut obren, ďŹ ns al 31 de juliol, una convocatòria per trobar un/a col¡laborador/a que comentarĂ amb el presentador del programa notĂ­cies referents al cinema, activitats culturals (exposicions, teatre, concerts...), televisiĂł, escapades (turisme), premsa del cor o societat i notĂ­cies d’actualitat curioses.

La persona guanyadora signarà un contracte de col¡laboració per una temporada (de setembre a juliol) amb el Grup Flaix.

%0$6.&/5"$*ĂŽ " 13&4&/5"3 UĂŠ ÕÀÀ‰VĂ•Â?Փ° UĂŠ*Ă€iĂƒiÂ˜ĂŒ>Ă€ĂŠĂŒĂ€iĂƒĂŠiÂ˜Ă€i}ÂˆĂƒĂŒĂ€>“iÂ˜ĂŒĂƒĂŠ`½iÂ˜ĂŒĂ€iĂŠĂŒĂ€iĂƒĂŠÂˆĂŠ quatre minuts de duraciĂł aproximadament, sobre els temes abans esmentats. El/ la guanyador/a del concurs tindrĂ una col¡laboraciĂł tres cops per setmana a “El MatĂ­ i la Mare que el va parirâ€?, on comentarĂ amb el presentador del programa notĂ­cies referents als temes abans esmentats. Per tant, els enregistraments han de ser una prova d’allò que el/la col¡laborador/a farĂ durant aquest espai. Aquests es poden enviar en format CD o bĂŠ en mp3 a travĂŠs de correu electrònic.

UĂŠ >Â?ĂŠi“Â?i˜>ÀÊiÂ?ĂŠÂľĂ˜iĂƒĂŒÂˆÂœÂ˜>Ă€ÂˆĂŠÂľĂ•iĂŠĂŒĂ€ÂœL>Ă€iĂ•ĂŠ>ĂŠ JOVE.CAT UĂŠ Â?ÂœVĂŠÂˆĂŠĂŒiĂ€Â“ÂˆÂ˜ÂˆĂƒĂŠ`iĂŠÂŤĂ€iĂƒiÂ˜ĂŒ>VˆÂ?

El material s’ha d’enviar a: Programa Connecta’t del Carnet Jove- Agència Catalana de la Joventut, c/ Calà bria, 147, 08015 Barcelona TambÊ es pot presentar per correu electrònic a: connectat@tujuca.com.

Termini de presentaciĂł de propostes: 31 de juliol.

Selecció del/de la col¡laborador/a: 20 d’agost 10 de setembre.

Inici de la col¡laboració amb el programa: A mitjan setembre.

JOVE.CAT

.nT JOGPSNBDJw

14 caixa manresa

www.deria.cat

/PWB DPOWPDBUxSJB E¾BKVUT $BJYB.BOSFTB CaixaManresa ajuda els estudiants que inicien els seus estudis universitaris, premiant-ne el rendiment acadèmic, per donar suport als seus projectes de formació.

Per à rees d’estudi un 28,84% eren de l’à rea Tècnica i un 26,77% del’à rea de Ciències Socials. A continuació segueixen, amb un 18,19%, els de l’à rea de Ciències de la Salut; amb un 17,15 %, els de l’à rea de Ciències; amb un 8,72%, els de l’à rea d’Humanitats; i amb un 0,29 %, els de l’à rea de Gestió i Prà ctica de l’Esport.

1FS PQUBS B BRVFTUT BKVUT DBM DPNQMJS BRVFTUT SFRVJTJUT UĂŠ VVi`ÂˆĂ€ĂŠÂŤiĂ€ĂŠÂŤĂ€ÂˆÂ“iĂ€>ĂŠĂ›i}>`>ĂŠ>Â?ĂŠÂŤĂ€ÂˆÂ“iÀÊ curs d’uns estudis universitaris oďŹ cials (homologats o propis) de primer cicle, o de primer i segon cicle el curs acadèmic 2008-2009. Resten exclosos de la convocatòria els estudis de 2n cicle i de 3r cicle.

UĂŠ Ă•Ă€Ăƒ>ÀÊiÂ?ĂƒĂŠiĂƒĂŒĂ•`ÂˆĂƒĂŠiÂ˜ĂŠViÂ˜ĂŒĂ€iĂƒĂŠÂˆÂ˜ĂŒi}Ă€>ĂŒĂƒĂŠ o adscrits a una universitat catalana.

UĂŠ >ĂŒĂ€ÂˆVĂ•Â?>Ă€Â‡ĂƒiĂŠ`Â˝Ă•Â˜ĂŠÂ“Â‰Â˜ÂˆÂ“ĂŠ`iĂŠxäÊVĂ€m`ÂˆĂŒĂƒĂŠ el curs acadèmic 2008-2009.

UĂŠ,iĂƒÂˆ`ÂˆĂ€ĂŠiÂ˜ĂŠĂ•Â˜>ĂŠVœ“>Ă€V>ĂŠÂœÂ˜ĂŠV>ˆĂ?> >˜resa estigui implantada.

UĂŠ ÂœĂ€Â“>Â?ÂˆĂŒĂ˘>ÀÊÂ?Â˝ÂˆÂ“ÂŤĂ€mĂƒĂŠ`iĂŠĂƒÂœÂ?ÂąÂ?ˆVÂˆĂŒĂ•`ʾÕiĂŠ posaran a disposiciĂł dels interessats les oďŹ cines de caixaManresa, i adjuntar-hi una fotocòpia del full de matrĂ­cula corresponent al curs 2008-2009.

&MT SFTVMUBUT EF MÂľBOZ QBTTBU Una vegada mĂŠs, els resultats d’aquesta convocatòria van posar de manifest l’acceptaciĂł d’un programa social molt singular, estès a tot l’à mbit geogrĂ ďŹ c d’actuaciĂł de CaixaManresa, que tĂŠ la capacitat de revertir una part signiďŹ cativa dels recursos generats per l’activitat ďŹ nancera als joves estudiants universitaris.

Caixa Manresa ĂŠs l’única entitat ďŹ nancera de Catalunya que ajuda els estudiants que accedeixen a la universitat amb un programa d’aquestes caracterĂ­stiques, donant suport any rere any als joves estudiants que inicien els seus estudis de primer cicle, o de primer i segon cicle de titulaciĂł oďŹ cial, cursats en qualsevol de les universitats catalanes.

UĂŠ/iÂ˜ÂˆĂ€ĂŠÂ“iÂ˜ĂžĂƒĂŠ`iĂŠĂ“xĂŠ>Â˜ĂžĂƒĂŠiÂ˜ĂŠÂ?>ĂŠ`>ĂŒ>ĂŠ`iĂŠ ÂŤĂ€iĂƒiÂ˜ĂŒ>VˆÂ?ĂŠ`iĂŠÂ?>ĂŠĂƒÂœÂ?UÂ?ˆVÂˆĂŒĂ•`°Ê UĂŠ ĂƒĂƒiÀÊVÂ?ˆiÂ˜ĂŒĂƒĂŠ`iĂŠV>ˆĂ?> >Â˜Ă€iĂƒ>°Ê ÂœĂŠiĂƒĂŠ requereix una antiguitat ni un saldo mĂ­nims.

UĂŠ Â?ĂŠĂŒiĂ€Â“ÂˆÂ˜ÂˆĂŠÂŤiÀÊ>ĂŠÂ?>ĂŠÂŤĂ€iĂƒiÂ˜ĂŒ>VˆÂ?ĂŠ`iĂŠĂƒÂœÂ?‡ licituds s’iniciarĂ el dia 15 de juliol de 2008 i ďŹ nalitzarĂ a les 14.00 hores del dia 31 d’octubre de 2008.

Per sexes, 407 becats sĂłn noies, xifra que representa el 59,76%, i 274 sĂłn nois, que representen el 40,23%.

.c4 */'03."$*Î Gabinet de Comunicació – tel. 938 782 735 / fax 938 782 757

comunicacio@caixamanresa.es

Per universitats, el 28,40 % dels becats van provenir de la Universitat Politècnica de Catalunya; el 23,66% de la Universitat de Barcelona; el 21,15% de la Universitat Autònoma de Barcelona; i el 12,72 de la Universitat Pompeu Fabra. TambÊ hi ha estudiants de les universitats Ramon Llull i Rovira i Virgili, així com de les universitats de Vic, Girona i Lleida.

lè g n a n Colònies e

s

de 6 a 12 anys Colònies d’immersió lingüística a 40km de Barcelona: CLASSES D’ANGLÈS DINÀMIQUES, QUADS, ESPORTS D’AVENTURA, TEATRE, BTT, GOLF I MOLT MÉS...

i tam bé C U R SOS a L’E S TRA NG ER

DUBLÍN DCORK UBLÍN LÍN CORK LLONDRES O ONDRES S WIMBLEDON WIMBLEDON WIMBL WIMBLE BRISTOL BRISTO EDIMBURGO EDIM Êapuntes?

T TORONTO VANCOUVER VANC PARÍS VA BERLÍN FRANKFURT MUNICH SIDNEY

TORONT ONT

PARÍSBER B

FRANKF

MUNIC MU MUN

SIDNEY

DemanaÊns informació VIATGES ROSA DELS VENTS, S.A. Avinguda Madrid, 95 7-3 - 08028 Barcelona - Tel: E-mail: comercial@rosadelsvents.es - www.cursosidiomas.com

935 036 035 / 902 504 003

HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)

16 ficcions

www.deria.cat

'*$$*0/4µ MµBWFOUVSB EF DSFBS IJTUxSJFT &MT ¾OBMJTUFT Álvaro Jiménez Camarena (primer premi), Marta Blasco Porto (segon premi), Meritxell Martínez Ruiz, Paula Bon Maquet, Jordi Chiner Betlloch, Bernadeta Bigas Ribosa, Rocío Gallego Gómez, Mireia Dalmau Quera, Gemma Cuatrecasas Font, Sara Berzas Polo, Mohamed El Amrani, Olivia Benítez Manrique, Carolina Mira Mercader, Marc Cortés Fargas, Mireia Pané Caballero, Maria Moncusí Pino, Miquel Toni Font Genovart, Eloi Subirana Brecha, Sandra Gas Martí, Esmeralda Valenzuela Aguiló, Laura Agustí Barea, Koen Alvarez Wintels, Ikram Ajaoud Saidi, Sergi, Maria Gràcia Larrégola, Javier Tejero Gomis, Gerard Serra Porcel, Laura Martín Dinarès, Teresa de Cubas Martí, Alba Durán Sanguino, Jordi Pena Mateu, Maria Roser Macià Alcaide, Cèlia Garriga Bonnín, Núria Villalba Ballester, Ana Isabel Castillo Martínez, El dijous dia 15 de maig es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès l’entrega de premis de la segona edició de FICCIONS. El jurat, format pels escriptors i personatges destacats del món cultural com Edgar Cantero, Pau Vidal, Sebastià Alzamora, Ferran Mascarell, Antònia Cortijos, Hortènsia Galí, entre d’altres, després de llegir 200 històries acabades, va fer públic el veredicte final .

A l’acte, hi van assistir els joves de les 44 històries finalistes, juntament amb un públic massiu i entregat que va omplir el jardí “romàntic” de l’Ateneu.

El guanyador va ser: Álvaro Jiménez Camarena del col.legi Maristes de Girona.

La segona classificada: Marta Blasco Porto de l’I.E.S. Torras i Bages del Delta del Llobregat.

Ficcions acaba amb més de 1.000 participants Des de Barcelona fins a Menorca, des de La Seu d’Urgell fins a Roses, més de 1.000 joves, de 12 a 18 anys, de Catalunya, les Illes, el País Valencià i Andorra, han participat en aquest concurs literari a través de la xarxa. Prop de 200 escoles i instituts han donat suport als seus alumnes i, d’aquesta manera, hem potenciat, entre tots, la lectura d’escriptors en català com Mercè Rodoreda, Care Santos, Manuel de Pedrolo, Andreu Sotorra i Jordi Sierra i Fabra en proposar als alumnes que desenvolupessin la seva història, en quatre capítols, a partir de fragments d’aquests autors.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

17

Anna Moya Clivillé, Vanessa Hernando González, Laura Vidal Esforzado, Anaïs Labat Blasco, Georgina Benavente Aparicio, Marc Espín, Andrés Felipe Betancourt Payan, Núria Egidos Plaja, Laia Miranda Elias, Esther Naval Canal, Sheila Segovia Carrasco,Juan Leon Carmona, Joel Pagès Ortiz, Jordi Crous Sabidó, Montse Peñalvert Montaña, Alejandro Vicente Pagán, Marc Pérez Xaus, Lingyu Chen Chin, Anna Cortadelles Adzerias, Cristòfol Bonnin Casellas, Jessica Rubiño Piechula, Miriam Valverde Núñez, Laura Heredia Fontanet, Manel, Neus Farré Jordana, Miquel Febrer Serra,

Marc Trias Colom, Marta Plana Pes, Gerard Teixidó Sanjuan, Judit Garriga Batlle, Alba Vidrier Gazquez, Mònica Vidal Mislata, Janire Salazar Villacorta, Irena Palou Julibert, Ana Del Bosque, Anna Palacios Honrubia, Daniel Perucha López, Sara Rodríguez Collazo, Leilee Chojnacki, Marc Barceló de Tost, Anna Esteve García, Eduard, Guillem Cladera Gayà, Joshua Venetti Valenzuela, Ariadna Gutiérrez Quiñones, Arnau Carré Talarn, Alba Sánchez Naharro, Noelia Vidrier Samblas, Agnès Francesch Batista, MªCristina Maldonado Fernández, Anna Tarragó García

18 boca a boca

www.deria.cat

+PBO .BOVFM 5SFTTFSSBT $POTFMMFS EF DVMUVSB J NJUKBOT EF DPNVOJDBDJw

²-B -MFJ EF MB $PSQPSBDJw FT WB BQSPWBS FO DPOTFOT³ ment perquè no teníem temps. Vam actuar amb decisió i amb bons arguments per convèncer la gent de RTVE i de la SEPI que estaven cometent un error. Aquests temes encara estan oberts perquè encara s’han de resoldre, però com a mínim vam aturar una decisió que semblava inevitable.

I en cultura?

En l’à mbit de la cultura, allò que hem anat fent Ês intentar desplaçar el centre d’atenció del que en podríem dir una cultura catalana presentable estadísticament, però escassament representada al mercat, cap a una cultura catalana mÊs realista abocada a la batalla de ser mÊs present al mercat i, per tant, compromesa amb l’objectiu de la qualitat per anar guanyant reputació i mÊs presència. El resultat de diverses polítiques anteriors permetien disposar de sectors de producció que anaven subsistint, cosa que ja Ês important, però en canvi no aconseguien guanyar posicions des del punt de vista del mercat. És un mercat molt rellevant, que tÊ una clau de distinció lingßística i de patrimoni cultural, distribuït en diversos territoris, que no tÊ gaires empreses que el concebin com un mercat potencial de gran envergadura. És impossible que surtin empreses cap al mercat global si no són capaces d’atendre el mercat de proximitat.

tingut, fora de l’à mbit universitari i del Consell de l’Audiovisual. Però diguem que jo he fet molta política de base.

dels que en justícia ens corresponen. Això no Ês nomÊs un problema del nostre departament, sinó del govern en general.

Com es podria deďŹ nir?

Com un professor universitari que fa mÊs de 30 anys que dóna classes i que circumstancialment va ser convidat a entrar a la política i va pensar que era un repte interessant i una qßestió de responsabilitat. Sempre m’ha interessat la política, però mai me l’havia imaginat des de tant a primera línia. L’experiència està resultant intensa, mÊs del que em pensava, molt dura, però tambÊ, interessant.

Ara que porta ja un temps de conseller, com valora la seva experiència?

BÊ, sempre t’endus una sorpresa quan descobreixes el món de la política regular i encara ho he d’acabar de pair. Faig les coses amb tot l’esforç que puc per sortir-me’n el millor possible. He pogut triar el meu equip, un equip que Ês molt bo. La gent que ja hi havia al departament ens ha tractat molt bÊ i els mitjans de comunicació, tambÊ. En general, la sensació Ês molt positiva.

No se m’ha exigit que canviÊs de manera de fer i, a vegades, de tant en tant, faig coses que no són gaire ortodoxes però la gent ho accepta. Potser sóc l’extraterrestre del govern, però no en tinc la sensació. Molta feina, molta col¡laboració i molta unitat al voltant d’un projecte polític.

Els dos reptes que es plantejava en entrar al departament van ser la Llei de la CorporaciĂł i la del Consell de les Arts.

Sí, efectivament, totes dues ja feia un temps que cuejaven. La Llei de la Corporació es va aprovar en consens, però pagant un peatge molt alt perquè hi havia clà usules de bloqueig. En el Consell de les Arts, va ser diferent, però no es va aprovar per consens, encara que s’havia pactat amb l’oposició. Aquests són dos dels reptes que hi havia, però el dia a dia n’ha portat molts mÊs.

No Ês una persona que s’hagi dedicat exclusivament a la política sinó que provÊ de l’à mbit acadèmic. Què li ha suposat això?

Hi ha un avantatge i un inconvenient que la gent no et vegi com un polĂ­tic normal, ĂŠs a dir, un polĂ­tic de carrera. Tenir un perďŹ l mĂŠs tècnic o mĂŠs teòric ĂŠs un avantatge en el sentit que la gent espera que facis coses no exactament equivalents a les que s’esperen del conseller de l’à mbit. Però, per contra, ĂŠs possible que en alguns aspectes la gent consideri que no tens prou experiència polĂ­tica. De fet, jo de gestiĂł polĂ­tica directa no n’he

Ja fa dos anys que està al capdavant del departament, què ha canviat des de llavors?

No hi ha hagut massa canvis perquè vam començar amb un discurs clar sobre la cultura catalana, sobre el sistema de comunicació i sobre cap on havíem d’anar, però amb mÊs discurs que política.

Aquest segon any, la impressiĂł que tinc ĂŠs que ja podem anar desplegant polĂ­tiques amb prou bons resultats. I la percepciĂł clara que, ara, Catalunya tĂŠ un repte fonamental que ĂŠs el repte del ďŹ nançament. Per desplegar aquestes polĂ­tiques, tenim menys recursos dels que ens mereixem i

Joan Manuel Tresserras Ês actualment el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Rubí el 1955, Ês doctor en Ciències de la Informació. Va treballar com a professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, i està especialitzat en Història de la comunicació, l’anà lisi de la societat de la informació i l’estudi de les indústries culturals i la cultura de masses.

² .*5+"/4 %& $0.6 /*$"$*Î * */%Ò453*&4 $6-563"-4 &45"/ "- ."5&*9 7"*9&--³

Quins altres reptes es va plantejar en comunicaciĂł?

En l’à mbit de la comunicació, potser un dels mÊs destacats Ês la imminència del tancament de Rà dio 4 i la liquidació de les emissions de Televisió Espanyola en català des de Sant Cugat. Aquí vam fer una feina bastant considerable i molt rà pida-

Dins la cultura, trobem una Ă rea important que ĂŠs la cultura popular. Quines actuacions sĂłn necessĂ ries en aquesta Ă rea?

En l’à mbit de la cultura popular, ens semblava que ens havíem quedat enganxats en les polítiques de defensa, protecció i resistència del patrimoni de la cultura popular tradicional concebent-lo com un patrimoni heretat de les classes populars del passat. La cultura popular es mantÊ viva i tÊ assegurada la seva continuïtat si es vincula a les noves classes populars, a la gent jove, a les seves festes, als seus neguits... Hi ha un procÊs obert de replantejament del treball de la cultura popular, de rejoveniment de les juntes directives i d’un plantejament mÊs modern de la qßestió.

TambĂŠ hem millorat les relacions de les noves migracions i les aportacions que fan des de les seves cultures populars.

Quines sĂłn les lĂ­nies generals a seguir pel que fa a la cultura?

Cal plantejar la cultura des de la seva producciĂł ďŹ ns al mĂ rqueting, la promociĂł, la prescripciĂł que en fan els mitjans de comunicaciĂł, la presència al punt de venda i el destĂ­ ďŹ nal que ĂŠs el mercat, el receptor. Hi ha un element fonamental i ĂŠs que amb aquest temps hem fet un pla d’equipaments culturals per tal d’establir a tot el conjunt del territori quines sĂłn les infraestructures que han d’assegurar el lliure accĂŠs de tota la poblaciĂł a la cultura, el coneixement i la informaciĂł. Això contempla biblioteques, arxius, museus, teatres, auditoris, centres de creaciĂł artĂ­stica, sales d’exposicions, etc. Estem potenciant els circuits de difusiĂł culturals a travĂŠs dels ajuntaments. TambĂŠ s’estĂ treballant en equipament de biblioteques en ajuntaments de mĂŠs de 5.000 habitants. I en els casos que no hi ha biblioteca pĂşblica però hi

19

ha biblioteca escolar es treballa per veure si amb una actuació coordinada amb el Departament d’Educació podem fer que aquestes biblioteques escolars puguin complir una missió de biblioteca pública. Amb pocs recursos i menys temps, podem millorar substancialment el objectius per la lectura pública que tenim.

La cultura està en crisi?

Està en una crisi de canvi, en un canvi de model cultural. Crec que els símptomes de crisi són que efectivament en matèria de llengua i en matèria de consums culturals en alguns àmbits no han progressat en la mesura cultural del creixement demogràfic, això és un factor conjuntural. Tanmateix tenim problemes estructurals des del s. XVI, però alguns d’ells els hem anat corregint.

Hi tenen alguna cosa a veure els joves i la nova cultura digital?

Bé, hi ha gent jove que està creixent i madurant a partir d’hàbits diferents dels seus pares, dels seus mestres i de la gent que té de referència.

Aleshores, bona part d’aquests joves pensen que les seves maquinetes i els seus hàbits a través de la xarxa són un substitut adequat d’hàbits de la cultura tradicional. Allò que estem intentat és ferlos veure que això no és exactament així: no es tracta d’hàbits, tecnologies ni recursos de substitució, sinó que són complementaris. De la mateixa manera que en sorgir la pastisseria industrial no vol dir que la gent hagi de deixar de menjar fruita i verdures, perquè si no es provoca un desequilibri amb la dieta. Pel que fa als consums culturals, passa el mateix. Pel fet que miris més

hores la televisió o estiguis més estona navegant per Internet, això no substitueix la capacitat de conformar un estil de pensar que et proporciona la lectura. La història ens explica molt clarament que el cinema no va matar el teatre, la fotografia no va matar a la pintura. La cultura configura un sistema de gran complexitat i els joves s’han d’adonar de tot el sistema cultural perquè és la garantia de la seva llibertat.

²&-4 +07&4 26& /0 --&(&*9&/ 1&3%&/ 010356/*5"54 %& 4&3 .c4 '&-*b04³

És en aquest sentit que s’ha dissenyat el Pla de Foment de la Lectura.

Sí, efectivament. Els joves que no llegeixen perden oportunitats de gaudi, perden oportunitats de ser més cultes, de ser més feliços, de ser més competents professionalment, de tenir més èxit en els estudis, de tenir unes relacions personals més complexes i equilibrades perquè la seva experiència no s’haurà enriquit de les experiències d’altres que els arriben a través de la literatura. Per tant, la gent ha de saber que hi perd. Cada oportunitat de llegir que s’abandona és una oportunitat perduda. És veritat que hi ha estones que tu no llegeixes perquè mires una pel·lícula o perquè estàs amb els amics o

perquè practiques un esport, però tot això és necessari per buscar l’equilibri personal. Un pla de vida que no inclou la lectura és un pla de vida de discapacitat.

Com hi ajuda la premsa gratuïta?

La premsa gratuïta hi pot ajudar i hi ajuda molt perquè té una cosa fantàstica que és la disponibilitat. És a dir, que hi ha gent que se la troba.

Per despertar l’hàbit de llegir és important tenir uns materials disponibles que la gent es troba: en sortir del metro, a la facultat, a l’institut, anant a la botiga, etc. Un altre avantatge és que aquest tipus de premsa està dissenyada d’una manera que proporciona alguns dolços atractius directament i d’altra banda, serveis. El factor de proximitat, el de disponibilitat i aquesta lectura esporàdica s’adapten molt bé al nou sistema de comunicació, sobretot, entre la gent jove.

I els mitjans de comunicació, què hi poden fer?

Els mitjans en general, a Catalunya, no han acabat d’assumir amb prou contundència la necessitat d’exercir una funció prescriptora. Ens limitem a ser subsistemes de consums culturals i de sistemes més grans, espanyol o europeu, o assumim que tenim la capacitat de ser sistemes i som alhora sistema i subsistema. Si els mitjans de comunicació catalans, públics i privats, no assumeixen com una part important la prescripció de consums culturals catalans, de tradició cultural catalana i també de llengua catalana, acaben posant en risc el seu futur com a mitjans de comunicació. En aquest sentit, hi ha una escassa consciència de fins a quin punt mitjans de comunicació i indústries culturals estan al mateix vaixell.

Mònica Puntí Brun

20 tendèries

www.deria.cat

5V FUT VOB UFOEoODJB Per fi és estiu!!!

S’acaben les classes, els maleïts exàmens seguits durant tota una setmana, atapeir-nos de xocolata mentre repasses l’últim tema i escoltar els pares que et diuen que arribes tard perquè portes cinc minuts triant quina samarreta posar-te amb els últims pantalons nets que et queden.

1i2 3

Els estils, les tendències de moda, allò que consideres modern o no, ho decideixes tu? els dissenyadors? les revistes de moda?. Actualment, el món de la moda està passant una fase de fusió total amb la societat, les clàssiques tendències com barroc, chic o hippie es barregen, sorgeixen nous noms com “megatrend”, “hot trend”, “cool”, “dink’s”, “singles”, “I agree”… Els dissenyadors busquen des de fa anys les tendències al carrer, fins i tot ja existeix la professió de “coolhunter”, que es dedica a assessorar empreses com Mango o Inditex (Zara, Berska, Pool&Bear) espiant allò que la gent porta al carrer i preveient què és allò que es voldran posar en el futur. Japó fa anys que es va convertir en la gran escena d’anàlisis dels coolhunters, ja que allà el més important per als joves és trencar amb tot i definir-se un mateix, convertint-se el cabell i la roba amb les eines més 1i2 importants.

4

Nom: Marta Soto Mayor (esquerra) / Marina Espino Valverde (dreta)

3

Portes posat: Marta: Uns texans, una samarreta, unes bambes tipus Victoria, un collar.

Marina: Bambes amples, pantalons de cul baix blaus elèctrics i jaqueta Adidas negra.

5

Nom: Lucas Mathias Rodríguez Loaiza Portes posat: Samarreta estampada, pantalons pirates, Converse.

Peça de roba o complement que t'agrada més: Marta: Penjoll. Marina:Bambes.

Peça de roba o complement que t'agrada més: Gorret de llana.

Sabates que prefereixes: Marta: Bambes.

Marina: Bambes amples i els tacons.

Sabates que prefereixes: Cordons apretats (Converse).

Botigues que t'agraden: Marta: mmm...

Berska. Marina: Berska, Allstar, Stradivarius, Adidas.

Nom: Lautaro Diaz Piola

4

Botigues que t'agraden: FNAC. Mai et posaries: Pantalons shorts, calçotets slip, banyador slip.

Portes posat: Texans i samarreta.

Peça de roba o complement que t'agrada més: Sabates.

Mai et posaries: Marta: mmm... uns pantalons acampanats. Marina: faldilla o pantalons acampanats.

Dónes importància a les modes: No gaire.

Sabates que prefereixes: Esportives.

Botigues que t'agraden: Pull&Bear.

Dónes importància a les modes: Marta: Sí!!!

Marina: Sí.

Mai et posaries: Un tutú.

Dónes importància a les modes: No.

5 Nom: Gerard Nicolau i Martí Portes posat: Una samarreta de màniga curta, uns pantalons texans i unes bambes Nike.

Peça de roba o complement que t'agrada més: Samarreta.

6

Sabates que prefereixes: Esportives.

Botigues que t'agraden: No tinc preferències, tot i que d'esport prefereixo Nike.

Així que mentre que tu et preocupes per anar bé, amb un estil que no hagi passat de moda, els coolhunters que defineixen les futures tendències busquen tot el contrari.

Per aquesta teoria tu sempre segueixes una moda que caducarà d’aquí a poc.

Fes una proba i per un dia posa’t el que a tu t’agrada de veritat, alguna cosa que et faci riure, que et faci sentir més tu mateix i que no tingui gens a veure amb els aparadors del carrer Pelai de Barcelona.

Potser així et sentiràs millor i arribaràs puntual als llocs.

Nom: Toni Amela Marín Portes posat: Un polo, uns texans i unes bambes Vans.

Mai et posaries: Un tanga.

Dónes importància a les modes: No!!

Peça de roba o complement que t'agrada més: Bambes.

Sabates que prefereixes: Bambes.

Botigues que t'agraden: Pull&Bear.

6

Mai et posaries: Roba de noia com mitjes.

Dónes importància a les modes: Sí.

A continuació, veurem allò que per al Secundèria marca tendències de veritat: vosaltres mateixos, nois i noies d’institut. Bones vacances.

Susana Perdomo. susana@edicat.cat

www.deria.cat

museo olĂ­mpic 21

-¾FTQPSU DPN NBJ M¾IBWJFT WJTDVU BM .VTFV 0MrNQJD J EF M &TQPSU Un espai únic, situat a Barcelona, on grà cies a la tecnologia, els simuladors i les representacions interactives viuràs l’esport com mai l’havies imaginat. Podràs córrer contra Carl Lewis, comparar el calçat de Jordan amb el de Gasol o comprovar com nedava Mark Spitz.

Aquest equipament pioner a Europa amb una visió històrica, ètica, lúdica i educativa, mostra una perspectiva global de l’esport i de l’olimpisme en totes les seves disciplines i modalitats en un espai interactiu que disposa d’una avançada tecnologia aplicada a tots els à mbits i que Ês un espectacle per als sentits.

Al Museu, conviuen aspectes de l’esport en totes les seves vessants, des de l’alt rendiment ďŹ ns a l’esport competitiu i d’oci, aixĂ­ com la prĂ ctica esportiva de persones amb discapacitat o l’esport en general. La manera d’apropar-se a l’esport i al moviment olĂ­mpic s’ha fet tractant els valors positius que transmeten la prĂ ctica de l’esport, com sĂłn el joc en equip, el treball o la constĂ ncia.

1FS B NnT JOGPSNBDJw Museu Olímpic i de l'Esport Avinguda de l’Estadi Olímpic, 60 (al costat de l’Estadi Olímpic de Montjuïc), Barcelona. Tel. 93 292 53 79

www.museuolimpicbcn.cat

24 escoles mĂşsica tarragona

www.deria.cat

(BVEFJY EF MB N|TJDB B 5BSSBHPOB Les Escoles i Conservatoris de MĂşsica que la DiputaciĂł de Tarragona tĂŠ ubicats a Tarragona, Reus i Tortosa presenten una gran oferta musical que fan de les comarques tarragonines una de les millors opcions per aprendre mĂşsica.

5BSSBHPOB &TDPMB J $POTFSWBUPSJ EF .|TJDB EF 5BSSBHPOB L’Escola i Conservatori de Música de Tarragona Ês un centre educatiu que ofereix als ciutadans una formació prà ctica i teòrica, que permet des dels seus inicis gaudir de la interpretació individual i col¡lectiva de la música, donant la preparació necessà ria per poder cursar estudis professionalitzadors.

L’Escola i Conservatori de Música de Tarragona vol promoure la qualitat de l’ensenyament dels alumnes perquè els permeti continuar amb èxit els estudis superiors i potenciar, a la vegada, els grups vocals i instrumentals. Segons els responsables, els valors que incita i desenvolupa el centre en el seu professorat són l’orientació al client, el treball en equip, gaudir de l’ensenyament, la millora continua i la responsabilitat.

5PSUPTB

JOGP Escola i Conservatori de MĂşsica de Tarragona Carrer dels Cavallers, nĂşm. 10 - 43003 Tarragona Tel.: 977 23 58 30 - Fax: 977 23 51 09 cmtgna@diputaciodetarragona.cat

www.cmusicatgna.altanet.org

&TDPMB J $POTFSWBUPSJ EF .|TJDB EF 5PSUPTB L’Escola i Conservatori de MĂşsica de Tortosa va ser fundada l’any 1975 com a delegaciĂł del conservatori de Tarragona. Actualment, el centre, autònom des dels anys 90, estĂ ubicat al nucli antic de la ciutat, al Palau Oriol, un ediďŹ ci emblemĂ tic de gran valor arquitectònic que la DiputaciĂł de Tarragona va adquirir l’any 1969.

Actualment, l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa ofereix als prop de 350 alumnes matriculats una oferta educativa que permet avançar des dels estudis bà sics, corresponents a l’Escola, a altres professionalitzats, que ofereix el Conservatori.

D’aquesta manera, l’alumne pot estudiar mĂşsica des dels 5 ďŹ ns als 17 anys. Potenciar l’escolta de la mĂşsica, l’expressiĂł musical, la creativitat sĂłn, a tall d’exemple, part dels objectius que el centre s’ha marcat per a aquest curs.

A banda dels programes bà sics i la instrucció de 16 especialitats instrumentals, el centre ha obert una nova via d’ensenyament moderna i innovadora amb la incorporació de cursos de Dj’s i Vj’s, que apliquen les noves tecnologies a la música.

JOGP Escola i Conservatori de MĂşsica de Tortosa C. de la Rosa , 6 (Palau Oriol), 43500 Tortosa Tel.: 977 444 124 / 977 445 544 Fax: 977 440018 conservatori.tortosa@diputaciodetarragona.cat

3FVT &TDPMB J $POTFSWBUPSJ EF .|TJDB EF 3FVT L’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Reus ofereix una formació íntegra al seu alumnat que desenvolupa l’esperit creatiu i potencia les qualitats humanes. Per aquesta raó, les formacions instrumentals del centre són pilars fonamentals per formar els joves músics tant a nivell pedagògic com humà . Potencien els intercanvis amb altres escoles i conservatoris perquè entenen que la relació de l’alumnat amb músics d’altres comunitats o països enriqueix els alumnes tant a nivell personal com musical.

Ensenyar a aprendre sense dependències, fomentar l’esperit crĂ­tic des del diĂ leg i buscar la responsabilitat de la creaciĂł o la interpretaciĂł, com a decisiĂł argumentada dels alumnes, ĂŠs la ďŹ losoďŹ a del centre. En deďŹ nitiva, una educaciĂł musical que tingui en compte els diferents components de la nostra societat, que ajudi a elaborar processos educatius multidimensionals i cultivi els valors de participaciĂł entre l’alumnat.

JOGP Escola i Conservatori de MĂşsica de Reus- Llovera 15, 43201 Reus Tel.: 977345950 - conreus@diputaciodetarragona.cat- www.cmr.cat

www.deria.cat

turisme 25

0O WPMT BOBS EF WBDBODFT Estàs preparant algun viatge per aquest estiu? Necessites assessorament? Per sort, La Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona arriba del 5 de juny al 31 de juliol per oferir-te informació, assessorament i propostes per a què preparis el teu viatge.

La mostra es realitza al Centre d’Informació i Assessorament per a Joves – CIAJ, El Punt – PIJ Sants-Montjuïc, PIJ Sarrià -Sant Gervasi, PIJ Grà cia, PIJ Sant Martí i Biblioteca Jaume Fuster.

Totes les activitats sĂłn gratuĂŻtes!

2Vo IJ USPCBShT Als equipaments:

*OGP www.bcn.cat/mostraturisme www.bcn.cat/joventut

Activitats: tot un seguit de conferències, xerrades, exposicions, tallers... que, a cĂ rrec de professionals del turisme, viatgers experts, escriptors, fotògrafs..., t’orientaran i t’ajudaran en la planiďŹ caciĂł del teu viatge.

Fons bibliogrĂ ďŹ c especialitzat: literatura de viatges, llibres sobre expedicions, atles i cartograďŹ a, llibres de fotograďŹ a i guies de viatges.

Ordinadors des dels quals podrĂ s navegar per Internet i fer les cerques oportunes per planiďŹ car el teu viatge.

Espai de consulta: un lloc on poder llegir amb tranquil¡litat tota la informació que se t’ofereix.

Assessorament personalitzat a cĂ rrec d’un/a expert/a en turisme, que atendrĂ les teves demandes per a què planiďŹ quis les teves vacances (nomĂŠs al CIAJ).

Viatgeteca: informaciĂł de tots els paĂŻsos i regions del mĂłn, guies de viatge, mapes, camps de treball, turisme solidari... (nomĂŠs al CIAJ).

A www.bcn.cat/mostraturisme: Tota la informaciĂł de les activitats que es realitzen dins la Mostra de Turisme Juvenil 2008.

Fòrum virtual sobre viatges des del qual podràs demanar tota la informació que et calgui i intercanviar experiències amb altres viatgers-internautes.

26

GUI A JOVE NIT

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

EDUCACIÓ

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).

Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

El futur a l’empresa

EDUCACIÓ

La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

T’agrada el Turisme?

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la diplomatura en Turisme.

Una borsa de treball amb més de mil ofer tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja ober ta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

Turisme, una opció amb futur Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.

IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208.

Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

publicitat@edicat.net

apren a consumir 27

www.deria.cat

2Vo GFN BRVFTU FTUJV 4BCJFT RVF El 90% dels catalans no coneixen cap dels seus drets com a persones consumidores.

Font: Estudi sobre la percepció i valoració dels drets com a persones consumidores (Agència Catalana del Consum, novembre 2006)

1FOTB FO

1. En un cinema: A) La nostra responsabilitat ĂŠs comprar l’entrada i guardar-la ďŹ ns a la sortida del recinte.

B) En cas de problemes tècnics, com ara que la projecciĂł no es vegi bĂŠ o el so sigui deďŹ cient, entre d’altres, l’empresa estĂ obligada a retornar-nos els diners.

C) Estar en silenci per respectar els altres espectadors: apagar els aparells mòbils i/o electrònics...

4. En una activitat d’esports d’aventura, les entitats que les organitzen han de: A) Tenir contractada una pòlissa d’assegurança per als participants.

B) Ens hem, i ens han, d’informar de com ĂŠs l’activitat i de quins riscos comporta realitzar-la (tipus d’indumentĂ ria, itineraris, mesures de seguretat, diďŹ cultat...).

C) L’empresa o entitat no pot negar a ningú la realització de l’activitat.

C) Abans de pagar, hem de comprovar que el compte estigui correcte. Per tant, els bars i restaurants tenen l’obligació d’entregar el tiquet.

Aquesta activitat estĂ basada en una part del taller “Què fem aquesta tarda?â€? que es realitza a l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum. L’activitat vol reexionar sobre els diferents drets i deures que es tenen a l’hora de realitzar una activitat en el nostre temps de lleure.

RESPOSTES INCORRECTES

:

carta. Per tant, ens han de cobrar allò que marca

2. En un parc d’atraccions: A) En cas de pluja, l’empresa es fa responsable i ha de tornar els diners de l’estada.

B) Les atraccions han de disposar d’un cartell, visible i llegible, on s’informi l’usuari de les característiques i instruccions per a la seva utilització (alçada, aforament...).

C) Hem de llegir i seguir les normes de seguretat (edat, alçada...). En cas d’accident, si no hem fet cas d’aquestes normes, l’empresa no tÊ perquè fer-se responsable.

ció d’incloure l’Iva en el preu que han marcat a la 5. Incorrecta B: Els bars i restaurants tenen l’obligaconeixement previ de l’activitat contractada. legal. Poden limitar l’activitat per l’estat físic, salut o han de dur una autorització signada pels pares o tutor limitacions per edats, en cas de ser menors d’edat 4. Incorrecta C: Els organitzadors poden posar sanità ria d’urgència bà sica. mèdic per poder dur a terme qualsevol atenció 3. Incorrecta B: Al recinte hi ha d’haver un local, ni donar una entrada per a un altre dia. responsable i no tÊ obligació de retornar els diners, 2. Incorrecta A: En cas de pluja l’empresa no es fa un altre dia. els diners de l’entrada o donar una entrada per a d’oferir-nos una solució que pot ser o bÊ tornar la projecció de la pel¡lícula, l’empresa hauria 1. Incorrecta B : En cas de problemes tècnics en

5. Un dinar en un lloc on fan una oferta de 2x1: A) La informaciĂł que ens donen ha de ser clara i correcta. Nosaltres hem de llegir i saber interpretar la informaciĂł rebuda, sense oblidarnos de la lletra petita, ja que hi haurĂ explicat per a quins dies ens serveix aquesta oferta i quina ĂŠs la seva data de caducitat.

B) Els preus de la carta no han de porta l’Iva inclòs.

degudament senyalitzat, exclusivament per a Ăşs

Tot seguit, et proposem diferents activitats que pots realitzar aquest estiu.

Saps quins drets i quins deures tens a l’hora d’utilitzar cada un d’aquests serveis? Esbrina quina de les opcions segßents Ês errònia:

3. En un parc aquĂ tic: A) Les atraccions han de tenir un aforament limitat.

B) No cal que hi hagi un local destinat a usos mèdics.

C) La nostra responsabilitat ĂŠs tenir un comportament cĂ­vic seguint les normes del recinte i fer cas de les indicacions dels monitors, socorristes o personal de seguretat del parc.

la carta.

2Vo GFN

XXX DPOTVN DBU

Hem de saber que com a consumidors, entre d’altres, tenim dret a: A) Adquirir productes que no siguin defectuosos.

B) Ser ben atès.

C) ProtecciĂł de la salut i seguretat enfront productes i serveis perillosos.

D) Rebre publicitat no enganyosa.

E) Rebre informació sobre el producte o el servei de forma clara (preu, condicions de venda, condicions d’ús, etc.).

Però tambÊ tenim un seguit de responsabilitats: A) Fer un bon ús del producte.

B) Comportar-nos correctament.

C) Utilitzar els productes i serveis correctament.

D) Fer una lectura crĂ­tica de la publicitat.

E) Interpretar correctament la informaciĂł rebuda.

Quan nosaltres creiem que hem complert amb les nostres responsabilitats però han incomplert un dels nostres drets, ens podem qĂźestionar: Què puc fer per a reclamar? Realment puc reclamar en aquesta situaciĂł? Aquestes i d’altres sĂłn preguntes que ens poden sorgir davant un conicte de consum. Per solucionar aquest conicte, a Catalunya, l’eina legal ĂŠs el full oďŹ cial de reclamaciĂł/denĂşncia.

Tots els establiments que ofereixen un servei o venen un bĂŠ han de tenir a disposiciĂł dels clients fulls oďŹ cials de reclamaciĂł.

Què faig si no em volen donar un full oďŹ cial de reclamaciĂł/denĂşncia?

Si no et volen donar el full de reclamaciĂł, pots trucar al 012, telèfon d’atenciĂł ciutadana de la Generalitat de Catalunya, per informar-te de què fer o pots adreçar-te a l’oďŹ cina d’atenciĂł al consumidor del teu municipi o comarca, i allĂ t’informaran del procediment a seguir.

Per a mĂŠs informaciĂł, podeu consultar la web: www.consum.cat

&TDPMB EFM $POTVN EF $BUBMVOZB Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 " F BVMB DPOTVN!HFODBU DBU

28 sexologia

www.deria.cat

'BMMJOH JO MPWF La Judith va conèixer en Samuel a la festa d’aniversari del seu cosí Marc.

Van anar amb un grup d’amics a fer unes copes i, des del primer moment que la Judith el va veure, va pensar que en Samuel era un noi realment atractiu.

Aquell mateix dia van estar parlant gairebé tota la nit, en Samuel va acompanyar la Judith a casa i van quedar per a veure’s l’endemà. D’això ja fa un mes i, tant la Judith com en Samuel, estan més que convençuts que estan enamorant-se a poc a poc l’un de l’altre....

L’enamorament és un estat emocional difícil de definir pel seu caràcter subjectiu. L’amor s’entén des del punt de vista psicològic com un conjunt de comportaments i actituds que la persona expressa a través de la intel·ligència emocional.

L’amor implica una relació passional entre dues persones que estableixen una sèrie de relacions interpersonals afectives i sexuals.

Generalment, abans de conèixer la persona de qui ens enamorarem, les persones ja han fet a la seva ment una imatge amb els trets generals que agraden més i que, per tant, en el moment que es troben, es fan més fàcils d’estimar.

L’enamorament sorgeix a cada persona de manera diferent, ja que les causes que provoquen aquest sentiment solen ser específiques de cada subjecte. Aquestes causes no són concretes ni objectives, ja que l’amor no és racional ni objectiu sinó, passional, temperamental i irracional. Això fa que les qualitats que poden enamorar un noi o una noia siguin positives en uns casos mentre que poden ser negatives o indiferents en uns altres.

L’enamorament és un sentiment molt bonic però, a vegades, és fàcil confondre sentiments i creure que les papallones que se senten a l’estómac són amor quan en realitat són només un fals enamorament. Aquest fals enamorament acostuma a donar-se en persones que només creuen que estan enamorades quan perceben algun problema o impediment en aconseguir l’altra persona.

Això no és amor sinó el desig de superar una prova. En aquests casos, l’amor desapareix quan desapareix l’impediment.

Un altre cas de fals enamorament és aquell en què la persona se sent atreta únicament i exclusivament per allò que l’altra persona posseeix o representa. En aquest cas, es tindrien en compte qualitats tals com el poder, l’estatus social, el nivell econòmic, etc., i no existeix l’amor sinó l’interès. Aquesta conducta indica un desig d’aconseguir objectius propis a través de l’altra persona.

Més casos de fals enamorament són aquells en els quals es manté un relació amb una altra persona només per la necessitat de crear un vincle de dependència. Aquest és el cas de persones que no saben o no volen estar soles, o que tenen por a patir el dol d’un desengany amorós. Per temor a la soledat o per voler negar la seva realitat i els seus veritables sentiments, passen fàcilment d’una

relació a una altra amb l’objectiu de trobar en l’altre el suport que necessiten.

Però quan l’enamorament és real pot ser fantàstic. L’amor és un sentiment que omple la persona d’alegria, és un estat físic i mental. Estar enamorat fa experimentar tota una sèrie de sensacions i símptomes que normalment la persona percep lleument, com ara un augment de la pressió

29 Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

arterial, de la capacitat muscular, es generen a la sang més glòbuls vermells i el sistema nerviós envia missatges a les diferents glàndules del cos per tal que produeixin adrenalina.

A més, es produeix una disminució de l’atenció. Segons els conegut psiquiatra Enrique Rojas Marcos, a la primera fase de l’enamorament, es produeix un dèficit en la capacitat d’atendre. La persona enamorada se sent absorbida i els seus pensaments estan contínuament amb la persona estimada.

El fet que aquest enamorament pugui ser positiu i favorable depèn en gran mesura de la intel·ligència emocional de cada persona. Un dels estudiosos que més ha tractat aquest tema és Daniel Goleman, que defineix aquest concepte com la capacitat de reconèixer els sentiments propis i els de l’altre, de motivar i de fer un bon ús de les emocions i de les relacions personals.

Laura Cerdán (Psicòloga)

30 cultura

www.deria.cat

RECOMANEM

AGENDAESTIU2008

LLIBRES RECOMENATS PER:

Dies: fins al 28/09/2008

LA HECHICERA

MORT DE TINTA

Michelle Paver Ed. Salamandra 13.80 euros 251 pàg.- Tapa dura

Cornelia Funke Ed. La Magrana 22 euros 605 pàg. – Tapa dura

Si esteu enganxats a les Crónicas de la Prehistoria, esteu de sort. Ja ha aparegut la quarta entrega!! Pareu atenció: el tatuatge dels Devoradors d’Ànimes fa que Torak sigui declarat proscrit i qui el trobi, el podrà matar.

Renn, la seva amiga, creu que és innocent i vol ajudar-lo. Ja ho sabeu, transporteu-vos a una època llunyana, de la qual no us podreu desenganxar.

Al Món de tinta, les coses van de mal en pitjor. Fenoglio, l’escriptor que va crear-lo està deprimit, veient com Orfeu, el malvat i exageradament ambiciós lector, li està destrossant la història. Umbra cada dia és més gris i hi regna la tristor i la pobresa. Què pot fer Fenoglio? I Mo, dita Llengua Màgica, podrà aconseguir res? I Meggie, ara sí que voldria tornar al món real, sortir del Món de tinta. No us perdeu aquest final màgic de la trilogia del Món de tinta.

“Las Meninas” reinterpretades, al Museu Picasso Exposicions.- Aquesta exposició vol posar en relleu una part fonamental de la col·lecció del museu, tot explorant els lligams de Picasso amb la tradició pictòrica espanyola, especialment amb Velázquez, i proposant noves lectures sobre la sèrie Las Meninas a través de les nombroses interpretacions i aportacions que diversos artistes contemporanis n’han realitzat posteriorment.

Lloc: Museu Picasso C. Montcada, 15 Ciutat Vella + info: 932563000

http://disney.go.com/disneypictures Director: Andrew Adamson

Els reis de Narnia, els germans Pevensie, tornen al seu reialme un any després per comprovar com els Telmarins han conquerit Narnia, dominada ara pel malvat Miraz.

www.kungfupandainternational.com/intl/es Director: Mark Osborne i John Stevenson

Dies: fins al 08/06/2008

DreamWorks ens acosta la història de l’ós Po, el més gandul de les criatures de la Vall de la Pau. Una profecia diu que un poderós heroi s’aixecarà per salvar els habitants de la Vall amenaçats per temibles enemics.

Teatre.Un partit del Barça serveix d’excusa per analitzar el futbol, la política i els entramats tèrbols que envolten les lleis de la confrontació entre dos bàndols per un bé que no es pot repartir perquè la victòria de l’un és la derrota de l’altre.

Lloc: Fundació Teatre Lliure - Teatre Fabià Puigserver Pg. Santa Madrona, 40 Sants-Montjuïc + info: http://www.teatrelliure.cat

Patatabrava

Blocs de lletres

www.patatabrava.com

www.blocsdelletres.com

Portal per a estudiants amb apunts, frases d’alumnes, professors, llocs d’interès i una excel·lent guia Michelin amb les millors braves de l’estat.

Sindica escrits de diferents blocs relacionats amb el món de la literatura, preferentment la catalana, gràcies a un sistema automàtic de lectura RSS que periòdicament actualitza les fonts textuals (feeds) existents en cada bloc.

Concerts .Lloc Espai Movistar C. Pascual i Vila, 2 Les Corts + info: http://www.espacio.movistar.es

Stripart 2008 XIII Mostra d’Art Jove

Kung Fu Panda

MISCEL·LÀNIA

Concert Stereophonics

Dies: fins al 11/07/2008

CINEMA

Les cròniques de Narnia: El Príncep Caspian

Dia: 02/07/2008

Dia de partit, al Teatre Lliure

Exposicions.- Mostra de: fotografia, il·lustració, estampa digital, mail-art, disseny gràfic, pintura, instal·lacions, escultura, moda, joieria, vídeocreació, curtmetratges, disseny web, art, música, dansa, performances, teatre...

Activitats del 4 de juliol (inauguració): per determinar.

Activitats de l’11 de juliol (cloenda): per determinar.

Lloc: Centre Cívic Guinardó Rda. Guinardó, 101 Horta-Guinardó + info: http://www.stripart.org

Dies: 19/07/2008 i 20/07/2008

Concert Bruce Springsteen & The E Street Band Concert.Lloc Futbol Club Barcelona - Camp Nou C. Aristides Maillol, 12 Les Corts + info: 934963600

31

HISTÒRIESDECATALUNYA Dia: 06/09/2008 i 07/09/2008

Campionats de Catalunya d’Automobilisme Motor .

Lloc: Circuit de Catalunya Ctra. Parets, 0 +info: http://www.circuitcat.com

Dia: 03/10/2008 Dia: fins al 20/07/2008

Dones. Els camins de la llibertat Exposició .- Aquesta exposició, que ocupa tota la primera planta del museu, està dedicada a les dones i a la conquesta dels seus drets a través dels temps. El recorregut permet copsar la realitat de les dones des del món grecoromà fins als nostres dies. També permet veure com, al llarg del temps, han lluitat per superar la marginació i conquerir la igualtat i la llibertat, tot obligant a introduir canvis en la societat.

Lloc: Museu d’Història de Catalunya Pl. Pau Vila, 3 Ciutat Vella +info: 932254700

Concert Amaral Concerts .Lloc: Palau Sant Jordi Pg. Olímpic, 5 Sants-Montjuïc + info: 934262089

La germanor d’Europa El 7 de maig del 1824, el Teatre de la Cort Imperial de Viena es vestia de gala per acollir l’estrena mundial de la Novena simfonia en re menor de Ludwig van Beethoven.

L’alta societat assistia a la que és preveia l’última aparició pública del gran músic. I, aquella nit, tot dirigint l’orquestra, Beethoven va mostrar al públic la seva obra més grandiosa. A causa de la seva sordesa absoluta, no va poder sentir res d’allò compost, ni tampoc el xàfec d’aplaudiments del teatre just en acabar el concert. Encara que, en girar-se amb els ulls plens de llàgrimes, va poder veure els espectadors dempeus retent-li homenatge.

En aquell moment, Viena era una de les grans capitals del món occidental tant en l’aspecte musical com en el polític. Per a un artista, poder estrenar en aquesta ciutat europea era una garantia de difusió i de prestigi. I el cert és que s’hi van acabar establint músics com Haydn, Mozart i el mateix Beethoven.

Nascut i batejat a Bonn el 17 de desembre del 1770, la seva obra comprèn sonates, simfonies, trios, quartets, concerts per a piano... Amb la inclusió de solistes i cors, la Novena simfonia va representar una innovació substancial de l’estructura clàssica i un trànsit decisiu cap a l’estil romàntic, caracteritzat per elements com la varietat estètica, la universalitat o la passió per la llibertat.

Dia: 22/10/2008

Concert Queen + Paul Rodgers, dins el Cosmos Tour 2008 Concerts .- El grup de rock britànic Queen tocarà cançons noves com “Say it’s no true” i d’altres de la seva discografia.

Lloc: Palau Sant Jordi Pg. Olímpic, 5 Sants-Montjuïc +info: http://www.queenonline.com

Adaptada a partir d’un poema escrit per Friedrich von Schiller (1785) sobre una visió idealista de l’agermanament del gènere humà, la Novena simfonia és l’expressió musical d’un somni compartit per Beethoven. I, més tard, serà coneguda com a “Simfonia Coral”, pel seu quart i darrer moviment, la famosa "Ode an die Freude" (Oda a l’alegria o Himne a l’alegria). De fet, aquesta va ser l’última composició del geni alemany i l’estrena va suposar la seva última aparició en públic, ja que poc després emmalaltirà greument fins a morir als 57 anys, el 1827.

El 1972, l’Himne a l’alegria va ser escollit pel Consell d’Europa com a himne oficial de la Unió Europea, decisió que va ser ratificada pels caps d’Estat i de Govern, el 1985.

Oriol Junqueras

Helena Moliné