Secundèria 128

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

octubre 2008 - any 13 - www.deria.cat

número

128

Tiratge: 54.300

Manu Guix, homenatge a Llach Decora el teu escriptori - Ets un freaky o un nerd?

02 nosaltres

www.deria.cat

l’editorial

Comença el nou curs Comença el nou curs. L’estiu queda enrere i les pluges, poc a poc, ens aniran recordant que l’hivern s’apropa lentament. Però no estem tristos.

Aquest és el cercle vital i, ara, hem de gaudir de les novetats d’enguany. Professors nous, potser algun company que no coneixies...

Des de Secundèria, volem que la reentré sigui molt més dolça. Per això, durant mesos, hem estat treballant en una nova versió del web que, a partir d’ara, podràs consultar a www.deria.cat. A més, aquest any continuarem amb concursos per a què puguis coincidir amb gent amb les mateixes inquietuds que tu i, naturalment, guanyar molts premis.

El nostre compromís amb la música, i totes les arts, segueix més actiu que mai. Per això, hem volgut obrir aquesta estrena de temporada amb una entrevista a Manu Guix, que acaba de publicar el disc Onze Llachs, un homenatge, modern i en estil pop rock, al cantautor de Verges.

En definitiva, volem seguir amb la línia que aquesta publicació defensa des de fa més de tretze anys.

Per una banda, entrenir amb continguts atractius i aplicant les noves tecnologies a la nostra filosofia. Per altra banda, formar en els valors que tota societat democràtica comparteix, amb una especial atenció a conceptes com la solidaritat i l’esperit crític. I, com sempre, on tu, lector, siguis el protagonista.

nosaltres la imatge esports 02 03 04 Comença Cadires Cesc Fàbregas

el convidat 06 Manu Guix

joventut 08 Rep gratis el diari

altaveu 09 The Gruixu’ts

mans unides apren a passatemps 12 14 15 consumir Un joc perillós Què et diu l calaix de sastre

tendèries 16 Decora el teu

boca a boca 18 Lluís Bassat

OCTUBRE 2008

128

o revista que vulguis!

ordinador

el nou curs

tema del mes 10 Ets un “freaky”, un “geek”, un “nerd” o un “jock”?

a publicitat?

sexualitat guia jove cultura 20 21 22 Pseudo@ recomanem pedagogia

cultura 22 agenda

historia de 23 catalunya 400 anys de teatre a Barcelona

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, , Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

www.deria.cat

la imatge 03

“Cadires” David Lladó http://imatges.net

04 esports

www.deria.cat Cesc Fàbregas, futbolista

“Sabíem que teníem la qualitat per ser campions” Amb només 16 anys, vas poder debutar a la Premier amb l’Arsenal. El mateix any, vas marcar el teu primer gol al Regne Unit. Cinc anys després, ets titular indiscutible amb l’Arsenal i campió d’Europa amb la selecció espanyola.

Ens pots fer cinc cèntims de com has viscut aquesta progressió?

Quan vaig marxar a Anglaterra, amb tan sols 16 anys, sabia que era una decisió que afectaria el meu futur, per bé o per mal. Però en cap moment m’he penedit de la decisió presa en aquell moment. Ara ja fa cincs anys i, la meva progressió com a futbolista, crec que ha sigut ascendent, perquè sinó, malament, he he. Tot i així, tan sols tinc 21 anys, molts anys de futbol per endavant i moltes coses per aprendre, encara sóc un alumne.

Com és la teva vida a Anglaterra?

Molt bé, la veritat. L’adaptació a Anglaterra i a Londres, concretament, penso que ha sigut molt bona. M’agrada molt la ciutat, i amb el menjar no hi ha cap problema, i sinó ja puja la iaia a fer menjar, ha ha.

Què hi ha de diferent i què hi ha d’igual entre els catalans i els anglesos?

Els anglesos són gent molt seriosa, excepte quan surten de treballar i van al pub, ha ha. Treballen d’una forma molt rigorosa i metòdica. Els catalans som una mica diferents, serà per la climatologia. Tot i que trobes algunes semblances, com que els catalans també som treballadors i molt correctes en les nostres formes. A part, compartim patró nacional: Sant Jordi.

Com veus el negoci del futbol? Creus que mou masses diners?

Jo que estic al món del futbol, no puc tirar pedres

al meu propi terrat. Però sí que és veritat que depèn quines coses del món de la pilota estan una mica desfasades, i alguns no saben fer un tracte just i correcte dels diners.

Quina creus que és la posició que el futbolista ha de prendre davant d’aquest món?

El futbolista ha de ser conscient que és un privilegiat, que treballa en un món on molta gent hi vol tenir cabuda. És un personatge públic i molta gent, encertada o no, ens té com un model de conducta. Per tant, el futbolista ha de mesurar tot allò que fa. Els seguidors són els que fan que aquest món sigui així, per tant, ens devem a ells.

Quin és el teu referent futbolístic?

En Pep Guardiola, va crear una referència de joc al mig del camp i, a partir d’ell, han sortit molts jugadors del seu perfil, amb certs matisos.

El passat mundial, en Maradona et va felicitar personalment pel teu joc. Que se sent quan “Déu” et dóna el seu vistiplau?

La veritat és que va ser una situació molt xocant que el mateix Diego Armando Maradona, amb tot el que havia significat com a jugador, digués aquelles paraules sobre la meva persona. És difícil d’oblidar. Molt agraït.

I a l’Arsenal, quin ha estat el teu model o mentor?

Sempre ha sigut el senyor Arsène Wenger, òbviament. Però de jugadors, Patrick Vieira i Thierry Henry em van ajudar molt.

Si haguessis de triar un company, quin de la selecció t’enduries cap a Londres i per què?

Hi ha un problema perquè no crec que l’Arsenal pogués fitxar a tots 22.

Em pots dir un entrenador, que no sigui ni Wenger ni Aragonés, per qui t’agradaria ser entrenat i per què?

Doncs, el que passa és que aquests dos entrenadors m’han marcat tant que no sabria dir-te’n un altre. Aquell que em fes jugar de titular, ha ha.

Aquell partit va ser tota una declaració d’intencions. Espanya va mostrar un altre tarannà, fruit de la feina, l’esforç i la fe en tot un planter. Creus que encetem una nova etapa futbolística?

Crec que sí, la victòria va ser del grup de 23 i de tot el cos tècnic, va quedar palès que la qualitat és important. Però la cohesió del grup encara ho és més, i és una cosa que ha quedat molt clara, i no només en la selecció, a altres equips els hi ha passat a l’inversa.

S’ha parlat molt de la maduresa de la selecció, estàs d’acord amb aquest definició? Com veus el futur en aquest sentit? Èrem un grup amb una mitjana de 24 anys d’edat, teníem moltes ganes de títol, sabíem que teníem la qualitat per ser campions i vam formar un grup d’amics increïble. El resultat de tot això va ser la copa. El futur el veig molt prometedor, si el treball fet fins ara té una continuïtat. I, a més, hi ha molts jugadors que

Tal com raja Arenys o Londres?

Les dues Púding o crema catalana?

Crema catalana Equip de referència?

Els dos que he estat i estic: Arsenal i Barça Una mania?

No treure’m l’anell

Amb quin equip creus que jugarà l’Arsenal la final de la copa d’Europa 08-09?

Doncs no ho sé, primer de tot, espero i desitjo que nosaltres estiguem a Roma. L’altre equip ja es veurà.

Una qualitat?

Treball

Què vas sentir en marcar el penal que classificava a Espanya per a les semifinals de l’Eurocopa?

Una alegria absoluta, no tinc paraules per descriure la sensació que vaig tenir els segons posteriors al llançament del penal.

Peli i/o llibre favorit?

Love Actually i Qui s’ha endut el meu formatge

Un somni?

Que tot vagi bé, tant en el tema professional com en la família

Tens fama de ser molt...?

“Empanat”... i constant

no estaven convocats, amb molta qualitat, que poden aportar molt a la selecció. El més important, continuar amb aquesta línia d’acció.

Amb quin equip creus que jugarà la selecció espanyola la propera final del mundial?

Com en la pregunta d’abans, el primer que ha de passar és que hi siguem nosaltres. Tot i així, jugar una final contra Brasil ha de ser interessant.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

06 el convidat

www.deria.cat

Manu Guix músic

“Lluís Llach també feia música pop” Tot i que ha estat la seva implicació a “Operación Triunfo” com a professor de la televisiva acadèmia allò que li ha donat la popularitat, Manu Guix (Barcelona, 1979) és un dels joves músics més polifacètics del panorama actual, mereixedor de nombrosos premis que avalen el seu talent i la seva professionalitat.

Ara, Guix ha sorprès tothom amb Onze Llachs, el seu quart treball musical i el primer que fa íntegrament en català, una proposta “més natural, més moderna, més apropada a la música de consum d’avui en dia” de versions pop rock de grans temes del de Verges.

Véns d’una família amb una clara tradició per la medicina. D’on neix el teu interès per la música?

Sempre he estat l’ovella negra de la família. El meu pare, mare, oncles i avis han estat metges, però als Guix els ha apassionat sempre la música. El meu avi, que era cirurgià, tocava l’orgue i l’acordió d’oïda. Aquell va ser l’orgue que em captivar.

Actor, compositor, cantant, instrumentista, director musical.... Ets un artista polifacètic.

Sóc realista i veig que el món de la música és molt complicat si aspires a viure de la venda de discos i de concerts. Per això, m’he proposat abraçar tot allò que la música m’ofereixi: des de compondre i enregistrar els meus discos, a fer con-

certs, treballar a la ràdio i a la televisió, compondre musicals. També m’agradaria fer bandes sonores de pel·lícules.

Onze Llachs és un homenatge particular al de Veges?

No, en absolut. Un homenatge ara aprofitant la seva retirada seria del tot oportunista i aquesta no és la meva intenció.

La seva retirada me l’he trobat per casualitat i els homenatges ja li vindran. Em fa molta ràbia que s’hagi retirat perquè impedeix que pugui venir a cantar amb mi alguna vegada.

Per què Lluís Llach?

Quan vaig decidir fer una carrera discogràfica i dedicar-me professionalment al món de la composició de cançons, vaig veure com una assignatura pendent aprofundir en l’obra del Lluís Llach, sens dubte, un dels grans compositors de la història d’aquest país, juntament amb Joan Manel Serrat. Per a mi, són els dos grans catalans des d’un punt de vista de composició. A Serrat, se li ha donat molt de bombo, ha estat molt escoltat i tremendament versionat, mentre que Lluís Llach, no tant.

Hi tenen a veure les opcions lingüístiques de cadascun d’ells?

N’estic segur. El fet que Llach s’hagi limitat exclusivament a cantar en català fa que el seu mercat sigui extremadament petit. Per això, la seva figura no ha transcendit tant com la de Serrat.

De Llach, s’havien fet força versions puntuals però tu has estat el primer en atrevir-te amb tot un disc d’onze cançons seves...

Abans de posar-me a fer aquest disc, vaig escoltar totes les seves cançons i Lluís Llach dóna per fer un, i dos, i tres, i quatre discos de versions per la seva enorme quantitat de feina feta. Inicialment, la seva manera de cantar i d’executar la música dalt l’escenari a mi em distanciava i no em resultava atractiva, però després d’aprofundir en la seva discografia me’n vaig fer fan.

“NO EM CONSIDERO UN CANTAUTOR EN EL SENTIT TRADICIONAL DEL TERME”

Que tenen en comú les cançons originàries de Llach amb el pop de les teves versions?

Lluís Llach també feia música pop a l’inici: música lleugera amb una lletra molt interessant i reivindicació i identificació catalana, però pop al capdavall. Va ser més endavant que va passar a fer una música més conceptual i eclèctica. Les primeres cançons de Llach són pop, per molt que això faci ràbia a molts que no el volen fer baixar del pedestal de cantautor.

07

està al disc pel gran significat a nivell de sentiments que té per a mi. Lluís Llach la va compondre enmig d’una situació dramàtica per la pèrdua de la seva mare. Jo també he compost una cançó al meu pare”

Els onze Llachs de Manu Guix 1. Que tinguem sort “És un himne transgenaracional, tots els catalans se la saben. Segueix essent el número u de tots els cançoners de campaments i això vol dir alguna cosa”

2. Despertar “És potser l’única cançó amb un rerefons reivindicatiu que se m’ha colat al disc” 3. Per un tros del teu cos “És una de les balades més boniques que s’han fet mai”

Per què ho dius?

Ho dic perquè considero que la figura del cantautor està mal interpretada. La idea del cantautor intimista que canta sol amb una guitarra cançons amb rerefons reivindicatiu necessàriament és falsa. La figura del cantautor s’associa al moviment dels Setze Jutges, i no és això. Un cantautor és una persona que canta la seva música. L’Elton John és un cantautor i ningú no ho diria.

Tu et consideres un cantautor?

No en aquest sentit del terme. És una paraula amb connotació una mica negativa, com la d’artista, que té connotacions de “peineta”. Jo sóc un músic i canto, i ja està.

Hi ha el perill que la producció musical dels cantautors catalans caigui en l’oblit per les noves generacions?

I tant. El cas de Lluís Llach és claríssim. Si avui preguntes a la sortida d’una escola qui és Lluís Llach, només et respondran que és aquell que surt al “Polònia”, però no et diran res més, ni sabran cantar tan sols una cançó. Això a mi em sembla un drama, i especialment amb una figura com ell que té cançons que són tresors.

I Onze Llachs és la teva manera de contribuir a evitar aquest drama?

He fet la feina perquè l’he trobada interessant i per gaudir. Si a part de passam’ho bé contribueixo a apropar Lluís Llach a la gent jove que d’entrada no li resulta atractiu, doncs fantàstic.

Renovar-se o morir...

No pot ser que la música de Lluís Llach mori amb la generació que el va viure durant la transició. Una versió més natural, més moderna, més apropada a la música de consum d’avui en dia, que és el que he volgut fer, portarà que molta gent quan escolti una cançó seva digui: “carai, però si això mola!”. M’encanta que això passi perquè són cançons que han de seguir formant part de la història d’un país.

4. Roda “La vaig incloure perquè musicalment em resulta molt interessant i perquè el vincle amb Martí i Pol havia de ser-hi” 5. Un núvol blanc “És una autèntica preciositat i

Per què has evitat la selecció de cançons de Llach amb marcada reivindicació social i política?

Sincerament, és un tema que no m’interessa. Jo no sento cap necessitat de reivindicar la meva catalanitat. Sóc català, m’estimo la meva llengua, el meu país, però hem de tendir més aviat a eliminar fronteres que no pas a posar-ne. A part d’això, penso que les cançons on Lluís Llach és més reivindicatiu, més guerrer, com “L’estaca” o “La gallineta”, musicalment no són tan atractives.

“M’ALEGRA QUE ESTAR A OT JA NO SIGUI GARANTIA DE VENDA”

Has rebut algun feedback del de Verges des que el disc és al mercat?

No en vol saber res ni de mi ni de ningú.

No m’agafa el telèfon. Li hem enviat un disc, i sabem que li agrada i està content.

Tens més projectes discogràfics íntegrament en català en perspectiva?

Només sé que el meu quart disc serà producció pròpia cent per cent però no sé en quina llengua. A mi, això dels idiomes m’interessa molt poc. Tinc molt clar que aquest últim disc no és cap declaració d’intencions, és a dir, que no significa que tots els meus discos a partir d’ara també siguin en català. Crec que la música s’ha de valorar perquè és música independentment de la llengua amb què es faci.

Treballes des de fa anys amb esforç per tirar endavant la teva trajectòria professional i paral·lelament col·labores des del 2001 amb “Operación Triunfo”, un reality show que proporciona èxit fàcil als joves. Com vius el canvi de rol quan

6. Al teatre “És una cançó bastant inèdita.

Em va agradar molt el so, i em va resultar molt atractiu presentarla més arranjada” 7. A cavall del vent “És un exemple molt clar que Llach feia música pop. Em va captivar musicalment. La gent la sent i no sap que és seva i pen-

sen: “mira, el nou treball del Manu”” 8. Amor particular “És la cançó d’amor per excel·lència. És d’aquelles cançons que em fa molta ràbia que no sigui meva” 9. País petit “També és un himne que tots els catalans sentim molt endins i que fa posar-nos la pell de gallina” 10. Vida “Em sembla una manera tremendament elegant i eloqüent de parlar de la mort des de la vida”

entres a l’acadèmia?

Amb tota la naturalitat, per a mi no és cap trauma. A la primera edició d’OT, tots els nens que sortien venien milers de discos i feien gires, i això em posava molt nerviós. Hi ha hagut molts discos dissenyats pel despatx d’una discogrà-

11. A força de nits “Els puristes em poden dir de tot per l’arranjament que li he fet, sense dramatisme ni la profunditat de sentiments amb què la cantava Lluís Llach fa trenta anys amb un motiu evident”

fica que musicalment no aportaven res de nou i que s’han venut pel sol fent d’estar a la tele. Ara, això s’ha normalitzat i estar a OT ja no és garantia de venda, i això m’alegra.

Marc Alemany , Fotos: Ivan Giménez

8 joventut

www.deria.cat

Rep gratis el diari o revista que vulguis!

Si fas 18 anys aquest any, tens la possibilitat d’obtenir una subscripció gratuïta a una publicació, ja es tracti d’un diari o revista, ja sigui en suport paper o digital. Pots fer la sol·licitud fins el 25 de setembre. Si vols, ho pots demanar per internet.

Potenciar la lectura Amb l’objectiu de fomentar la lectura de premsa entre els joves, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació posa a l’abast de les persones que durant el 2008 compleixen 18 anys una subvenció per tal de subscriure’s gratuïtament a una publicació periòdica.

Llegir ens fa més grans Gràcies a la lectura de diaris, revistes i serveis en línia, els i les joves que heu arribat a la majoria d’edat -o que hi estigueu a punt d’arribar-, podreu ampliar el vostre coneixement de l’espai públic i la vida democràtica del país. Els diaris, revistes i serveis en línia que han presentat la seva oferta s’han adherit voluntàriament a la iniciativa.

Tria entre 100 publicacions

REQUISITS:

Els propers dies rebreu una carta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, en la qual us explicarà el procediment que haureu de seguir per fer la sol·licitud i el llistat de les 100 publicacions a les què us podeu subscriure.

- Tenir 18 anys o complir-los durant aquest any.

- Fer la sol·licitud abans del 25 de setembre a través del web www.gencat.cat.

La subscripció subvencionada ha de tenir un import no superior a 50 euros per persona i una durada màxima de 12 mesos.

- Triar una publicació entre les 100 s’han presentat per participar en aquesta iniciativa. Es poden classificar dins els següents àmbits: a) Informació general, cultural, divulgació científica i històrica. b) Esportives, de lleure i entreteniment. c) Altres

Més informació:

www.jove.cat

altaveu 09

www.enderrock.cat

The Gruixu’ts, sexe, gruixudisme i rock’n’roll El seu crit de guerra és “Normalitzem el rock’n’roll!”, i aquest serà també el títol del seu primer disc. Els guanyadors del Sona 9 2007 són aquí per compartir amb tothom la seva filosofia: el gruixudisme, l’estil de vida del bon vivant a qui li agrada el rock, el bon menjar, el sexe, passar-s’ho bé, riure’s de la vida i, sobretot, d’un mateix.

Un any després d’haver guanyat el Sona 9, us heu engreixat més o ara esteu fent un règim especial?

Mantenim una línia gruixuda, ja que és important conservar-la. I tot i que diuen que la línia recta és la més curta entre dos punts i, per tant, la idònia, nosaltres optem per altres línies ovalades i sinusoïdals que ens donen més bon resultat.

En resum, cada dia som més guapos.

Com valoreu aquest darrer “any gruixut”?

Ha estat com un any a càmera ràpida, però estem vivint una experiència sensacional. Hem pogut tocar en festivals i sales on no hauríem tocat mai, hem pogut conèixer molta gent i molta gent ens ha conegut. Hem tocat amb Els Pets, hem sonat a la ràdio i, fins i tot, hem sortit a la televisió. Tot és molt curiós i divertit.

Heu inventat un nou estil: el rock’n’roll gruixut de l’Empordà. Quines característiques té? És un estil totalment propi.

Si sumes rock’n’roll i gruixudisme obtens el rock’n’roll gruixut. I si, a més, ho fas a l’Empordà, entranyable terra natal de tots els components del grup, obtens el nostre estimat i benvolgut rock’n’roll gruixut empordanès, una barreja indiscriminada de

rock’n’roll, humor, bons i abundants aliments, bogeria, tramuntana, festes, sexe, pit i collons, i alguns ingredients secrets.

El sentit de l’humor és bàsic a les vostres lletres, però també sou àcids i crítics. Us agrada riure-us de vosaltres mateixos?

Som uns “catxondos” d’arrel i ens agrada riure’ns de nosaltres mateixos. Ens prenem la vida amb sentit de l’ humor i ens mofem de tot, inclosos nosaltres.

Les lletres que escrivim intenten denunciar i criticar, o simplement dir allò que ens surt dels collons, però sempre amb sentit de l’ humor.

El vostre eslògan és “Normalitzem el rock’n’roll, companys”, però en un país com el nostre, no hi ha res normal...

Al nostre país, sembla que mai res ha estat normal... Però el nostre propòsit és intentar que algun dia fer rock’n’roll en català sigui una cosa normal. Hi ha molts grups que cantaven en anglès que últimament s’han passat al català. Estem en una època molt rica de gran varietat de grups en català realment molt bons, però per desgràcia coincideix amb la crisi del mercat discogràfic. Volem rock’n’roll en català!

Trikizio EusCat EusCat és el primer disc de Trikizio, una banda d’Euskal Herria que amb instruments tradicionals de la seva terra fa arranjaments del tot festius. Han escollit sis temes d’autors dels Països Catalans i cinc de grups bascos. I no només els han versionat musicalment sinó que també ho han fet líricament invertint-ne les llengües. Himnes que han marcat generacions de totes dues cultures i que tornen a ser revisats a ritme de trikitixa. ALBA DANÉS

Text: Ferran Amado Foto: Juan Miguel Morales

IX! Autòmat infinit Vam començar a conèixer Ix! després que arribessin a les semifinals del Sona 9 de l’any passat. Autòmat infinit és el títol del primer àlbum: un tast d’onze cançons pop on juguen amb els tempos mentre fugen de la melodia convencional. Un debut de luxe per a un grup que sorprendrà a qui esperi trobar només un disc de pop català convencional. JORDI GARRIGÓS

Conxita Santa Rita, santa Rita “Cal tenir estómac...” Ja a la primera cançó, “Cor de panxa”, aquest disc parla als que volen i posen el cor en tot.

“Tristor total” és el moll de l’os de la poètica de Conxita, amb una lletra força autoparòdica on les garrafes s’omplen amb el que un i l’altre han plorat, i una tornada amb melodia taral·lejada que enganxa des del primer moment. Cançons per al bon consol de molts: els qui es donen i els treuen les entranyes. HELENA M. ALEGRET

10 tema del mes

www.deria.cat

Ets un “freaky”, un “geek”, un “nerd” o un “jock”?

Fa temps que venim sentint la paraula “freaky” per a un munt de qualificatius, classificacions i demés.

Fem servir el “freaky” per referir-nos tant al típic “empollón” com a aquell que té una habilitat estranya passant pels personatges casposos de la “teleescombreries”. Però, sabem d’on ve l’expressió i si hi ha més paraules per dir el mateix?

Diego Giménez diego@edicat.cat

“Freaky” “Freak” és una paraula anglesa que significa monstre. En l’ús actual, la paraula “freaky” s’utilitza generalment per referir-se a una persona que és poc ortodoxa en la seva aparença o conducta. Aquest ús es remunta a l’escena freaky dels anys 60 i 70. “Freaky” en aquest sentit pot ser utilitzat pejorativament o admirativament. També pot denotar una forta obsessió amb una activitat concreta, per exemple: “és un freaky del bàsquet”.

“Geek” Una persona que està interessada en la tecnologia, especialment la informàtica i els nous mitjans de comunicació. Els “geeks” són hàbils amb els ordinadors. Per exemple, un geek és aquell que fa servir models multivariables de càlcul per determinar com s’han d’optimitzar correctament les dimensions d’una cassola per fer un pastís. Són persones que han triat la concentració en lloc de la conformitat. Tenen una passió que persegueix l’habilitat (especialment l’habilitat tècnica) i la imaginació. A diferència dels nerds, no necessàriament han de ser marginats.

“Nerd” L’estereotip “nerd” és intel· ligent i social, i físicament incòmode. Al cinema i la televisió, les representacions dels nerds han estat nois amb ulleres, grans a la cara, calculadora a la butxaca de la camisa i pantalons amb tirants. En general, solen presentar falta de confiança i són objectes de burla i aïllament social. Alguns nerds mostren un marcat interès en temes que els altres tendeixen a trobar avorrits o complicats, especialment temes relacionats amb la ciència, les matemàtiques i la tecnologia. Encara que també s’interessen pel món del còmic, la ciència ficció...

L’estereotip nerd ha evolucionat als últims anys i ha passat de l’ostracisme social a una més àmplia acceptació i, de vegades, fins i tot, a la celebració de les seves capacitats.

11

Els “Otaku”, tendència oriental

“Jock” Un “jock” és una persona reconeguda per les seves habilitats atlètiques. Els jocks es reconeixen més àmpliament en alguns esports d’equip com bàsquet, futbol i altres esports físicament exigents. L’ús modern del terme “jock” per referir-se a un atleta pot ser pejoratiu i es refereix a una persona la consciència de la qual sembla quedar minvada per les seves pròpies habilitats atlètiques. Com a resultat, els jocks són sovint considerats uns “matons”.

o.com

otadesh

La paraula “otaku” prové del japonès (“o” una partícula honorífica i “taku” casa). Es va emprar als anys 80 com un pronom de segona persona entre els fotògrafs aficionats.

Encara que a mesura que el terme es va anar estenent, va passar a ser empleat pels altres per referir-se als fotògrafs aficionats.

Com que els fotògrafs aficionats eren vistos socialment com maldestres, reservats i obsessionats amb la seva afició, “otaku” va anar adaptant aquestes connotacions negatives i va passar a referir-se a qualsevol aficionat obsessiu. Un otaku és conegut fora del Japó com una persona amb un gust bastant marcat per l’anime i el manga. Al seu país d’origen, però, el significat és més proper a la definició de “freaky”, una persona que té una afició pels ordinadors, la música, els automòbils, etc. Però el terme japonès ha passat a Occident amb el significat d’”aficionat al manga”.

12 mans unides

www.deria.cat

Un joc perillós “Fes noves preguntes” que s’inclouran al joc Mans Unides, a través del videojoc online “Un joc perillós”, vol donar a conèixer i conscienciar els joves sobre la importància d’assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. A més, ara, podràs afegir “noves preguntes” tu mateix al joc i, enguany, també hi ha la possibilitat de participar en grup amb la teva classe. L’objectiu és, a més d’entretenir els alumnes, ajudar als professors a integrar Internet a l’escola unint la part més lúdica i divertida amb els objectius pedagògics.

Cada vegada més, en aquest món globalitzat, les persones utilitzem les eines audiovisuals i informàtiques per comunicar-nos i apropar-nos a la realitat d’altres països.

Hi ha hagut una profunda transformació en les pautes de diversió que fem servir, i ara per ara és a la xarxa d’Internet on trobem gran part dels nostres divertiments.

Utilitzar aquest suport multimèdia amb un format que uneix al mateix temps un joc divertit, atractiu i molt dinàmic amb una part educativa i de contingut social pot ser una eina molt adequada per introduir noves formes de sensibilització.

“Un joc perillós” és un joc multimèdia desenvolupat per Mans Unides al qual es pot accedir a través de la web general www.mansunides.org i de la web del joc www.unjocperillos.org. Es tracta d’un joc de preguntes on-line que comença amb diversos personatges movent-se per un mapa del món. Els passos que donen com a resultat del llançament d’un dau determinen quin tipus de pregunta toca al jugador a cada torn: pregunta, fotopregunta, ruleta de la sort...

Tallers gratuïts Mans Unides complementa el joc amb uns tallers gratuïts que volen desenvolupar la temàtica del joc

L’activitat “Un joc perillós” i el taller-joc es complementen amb l’exposició sobre els ODM “Vuit propostes per fer un altre món”, amb l’objectiu de donar a conèixer la importància dels ODM en l’eradicació de la pobresa i la fam.

la pobresa, per aconseguir el desenvolupament dels països empobrits i per arribar al compromís mundial amb la pau i la justícia. Els 8 ODM van ser aprovats per l’Assemblea de l’ONU l’any 2000 amb l’objectiu d’aconseguir-los el 2015. Mans Unides centra les campanyes de sensibilització fins al 2015 en els ODM. Entre les activitats que proposa per a aquesta acció està l’exposició “Vuit propostes per fer un altre món”, que conté dades, reflexions i propostes sobre cadascun d’ells, per promoure l’acció en cada camp.

Els ODM són exigències universals sobre els drets humans i són la clau per a la lluita contra

L’exposició consta de 15 plafons explicatius, dividits en tres blocs temàtics: una introducció general (3 plafons), una anàlisi dels 8 objectius (8 plafons) i una explicació més concreta de l’objectiu específic de cada campanya anual.

El taller consta d’una petita introducció sobre els Objectius de Desenvolupament del Millenni (ODM) i una sessió de joc web www. unjocperillos.org amb una breu actuació musical de l’artista El Sobrino del Diablo, que és qui monitoritza l’activitat.

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni · Objectiu 1: Eradicar la pobresa extrema i la fam · Objectiva 2: Assolir l’ensenyament primari universal · Objectiu 3: Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona · Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil · Objectiu 5: Millorar la salut materna · Objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties · Objectiu 7: Garantir la sostenibilitat del medi ambient · Objectiu 8: Fomentar una associació mundial per al desenvolupament

+ Info: www.mansunides.org, www.unjocperillos.org 934877878 elenasenor@mansunides.org

14 apren a consumir

www.deria.cat

Què et diu la publicitat?

Sabies que... les marques que pertanyen a l‘àmbit de roba i complements són les més significatives per als joves de Catalunya amb una presència del 70’86% respecte del total de marques esmentades?

Què fem?

A continuació es mostren diversos anuncis de roba i complements. Escull-ne quatre:

Un que t’agradi

Un que no t’agradi gens

Un que penjaries a la teva habitació

Un que prohibiries i retiraries

Reflexiona sobre alguns dels aspectes que utilitza la publicitat per cridar l’atenció com, per exemple, la informació, les emocions, les imatges, l’eslògan o els colors, tot responent les preguntes següents: estàs d’acord amb el que diu l’anunci?, dóna molta o poca informació?, et transmet alguna sensació?, t’agraden les imatges que hi surten?, et sorprenen?, t’identifiques amb elles?, els colors són importants?, l’eslògan té ganxo?, és original?, tot el que hi diu es veritat?, creus que s’hauria de retirar o prohibir?

Creus que aquests aspectes influeixen en què t’agradi més o menys l’anunci? Pensa quin paper hi juga cadascun d’aquests aspectes.

Font: Les marques i els joves. Estudi sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya. Agència Catalana del Consum, 2007.

A

C

D

B

E

Aquesta activitat està basada en el taller “Missatges o missatgers” que es realitza a l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum i que reflexiona sobre les estratègies de la publicitat per cridar l’atenció, si hi ha d’haver alguna regulació i quin paper hi té el consumidor.

F H Pensa en...

La publicitat pot dir mentides?

G

La publicitat té un valor contractual. Això, implica que la informació de l’anunci és vinculant per a la persona o empresa que anuncia. Per tant, la persona que rep la publicitat té el dret d’exigir a l’anunciant que compleixi amb tot allò que diu a la seva publicitat.

J

I

Recorda que un anunci pot ser retirat si és il·lícit o enganyós (aquell que indueix o pot induir a error als destinataris i afectar el seu comportament econòmic o perjudicar o ser capaç de perjudicar a un competidor). A Catalunya, tant l’Agència Catalana del Consum com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya vetllen pel compliment de la legislació vigent.

Si vols més informació, pots consultar els següents webs: - http://www.consum.cat/temes_de_consum/index.html Agència Catalana del Consum - www.cac.cat Consell de l’Audiovisual de Catalunya

www.consum.cat

Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 A/e: aula.consum@gencat.cat

passatemps 15

www.deria.cat

VERTICALS: 1. Instrument dels negres torrentins. Per treure’l a la plaça sembla un pèl rònec / 2. Ultim mos d’espetec. Vol sense benzina, com si fos un orgasme.

Talla grossa / 3. Boten com folls en presència del parent. Fa al·lusió al papa Lleó / 4. Trepitjo els tres ocupants de l’ast turístic. No s’afanya en el contacte perquè no hi veu bé / 5. Al mig de tots els llibres.

Sortint (i a damunt, pujant). Doble peça al teler / 6.

Quina peresa, no acabo ni amb la mandràgora! Fa igual que si fos un bassal / 7. Veus?, la segona peça.

Donant perfum al licor. Estan en consonància amb en Subal / 8. Acabo de néixer i ja bracejo. Giravoltes la teia entre Blanes i Flandes / 9. Afecta l’estat d’ànim entre gira i gira. Podria ser remot, si no fos tan inculte / 10. Dos de set. Per ser ubèrrima li falta ben poqueta cosa. Parets de la llar / 11. Tot això que tens al voltant, si és que ho va fer el senyor. Causo un neguit que no sé dir prou / 12. A l’ajuntament de Lleida n’hi ha un munt. Quan fiquen la banya semblen ben bé marrans.

RODA EL MÓN I TORNA EL MOT PER PAU VIDAL

HORITZONTALS: 1. Lluiten emotivament contra la força de la raó. El mànec de la paella / 2. Arbeca transformada en terra aspra. I ara, en terra ensinistrada / 3. Firma d’en Malcolm. Monja cistercenca amb presència a taula. Abans de mi / 4. Poso de l’inrevés.

Com l’adroguer però més modest / 5. Conreu per obserbar com afecta el tro als vegetals. Si no fos invertit hauria anat amb una sabina / 6. Arbre de poca ombra. Esguard ràpid i fulminant / 7. Tan inepta que ni la lluna sap veure. Crit de moro quan l’enxampen / 8. Conjunt del paviment del balcó. Més que un parell d’ous / 9. 75 per cent de la població de Jaén. Advertís la presència d’algú per l’esquena. Dòlar excarcerat / 10. Sol ficar el nas a l’orella. Tard o d’hora a tots se’ns embruten / 11. Al cul del món. Compten quant hi ha d’aquí fins allà darrere. Ruc escuat / 12. Neix d’una manera que sembla un joc. L’aspiració del vodka: el tot / 13. Ningú té més números per endur-se un clatellot. Petit conreu en plena destrossa.

1

2

3

4

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

solucions

Per Pau Vidal

PASSATEMPS

HUMOR

CALAIX DE SASTRE

5

6

7

8

9

10

11

12

Lu Salentu (2) Na Ilaria, la noia salentina de l’altre dia, és filla de Galatina, una vil·la de 15.000 habitants de la província de Lecce, al Salento italià. La pressió brutal de la diglòssia va fer que amb l’adolescència abandonés el ‘dialecte’ amb què l’havien peixada (i encara va estar de sort: molts dels seus coetanis ni tan sols l’han après, pujats pels pares directament en italià, interrompent així la transmissió generacional). Per vergonya, no cal dir-ho: la parla local fa pagès, fa ignorant, i no hi ha res que faci més angúnia que passar per ruc. I vet aquí que, havent fet estada universitària a Barcelona, es va adonar de l’enorme patrimoni que havia llançat per la borda i es va decidir a recuperar-lo.

A la província del Salento (“lu Salentu” en versió original), es produeix un d’aquells rars fenòmens que els del meu gremi apreciem tant: durant segles s’hi ha conservat una variant del grec antic que anomenen “grico”, prou viva per a què en nou municipis, la retolació dels carrers sigui bilingüe. “Si un idioma que serveix per a tan poca cosa i parla tan poca gent”, va pensar na Ilaria, “ha perviscut durant tant de temps, per què jo hauria de renunciar a la llengua de casa meva?” I així, al ritme dels serials de tevetrès que no ha perdut el costum de mirar (ara per satèl·lit), no tan sols va començar a treure el rovell a la parla de la seva infantesa sinó que va decidir fer la tesi doctoral sobre aquesta qüestió.

Un dels problemes que tindrà na Ilaria serà el de l’estandardització. És a dir, el de com transcriure allò que li diran els seus informants. Vist des d’aquí sembla una rucada, oi? Com ho ha de transcriure? Doncs en salentinès (o galatinès) normal, sense faltes d’ortografia i aquestes coses. Però resulta que el salentinès no té versió escrita, perquè ningú hi ha escrit mai. Quan es va inventar la impremta la consciència diglòssica ja estava molt estesa i a ningú se li acudia escriure en una altra cosa que no fos italià. Dit d’una altra manera: els salentins (i els sicilians, i els napolitans, i els calabresos…) encara han de fer allò que va fer Pompeu Fabra amb el català: crear l’estàndard. Que és una feinada, entre altres coses perquè cal posar d’acord tot de parlants de variants diferents que no estaran gaire disposats a renunciar a les seves formes i adoptar les dels altres.

Penseu, per exemple, en el cas del sard: fa anys que s’hi van posar però encara no han estat capaços de trobar un punt d’acord entre els quatre grans subdialectes.

Però és irrenunciable: sense estàndard no hi ha televisió possible, el gran somni de na Ilaria.

Pau Vidal (filòleg)

16 tendèries

www.deria.cat

Decora el teu ordinador El color del teu fons d’escriptori és el mateix que fa vuit anys? La paperera de reciclatge és la mateixa des que vas aprendre a teclejar? Si creus que ha arribat l’hora de canviar el “mobiliari” del teu escriptori i redecorar el teu PC, aquesta setmana et donem alguns consells per estar a l’última en decoració d’interiors pixelats i per a la d’exteriors, en allò que els experts anomenen “modding”.

BricoPack CrystalClear

Disseny interior Tant si ets conservador, minimalista, clàssic, innovador, descarat o freaky, tens al teu abast un munt de programes per personalitzar el teu escriptori de la manera que s’adigui millor amb el teu estil. · Canviar l’aspecte de l’escriptori. · Reemplaçar l’escriptori de Windows per un de 3d. · Agrupar i ordenar icones. · Personalitzar el color del fons, llums i angle de càmera. · Arrossegar i llançar icones. · Mostrar o ocultar noms d’arxius.

Per a Windows tens, entre altres: · Real Desktop: és un programa que reemplaça l’escriptori predeterminat de Windows per un en 3 dimensions. Les seves gràfiques són molt eficients gràcies al motor Reality Engine.

Diego Giménez diego@edicat.cat

· WinFlip 0.50: petita utilitat amb la qual podràs reemplaçar el tabulador de Windows XP (Alt+Tab) per un nou sistema molt similar al popular Flip 3D de Windows Vista.

Aquest programa és molt fàcil d’utilitzar, només has de descomprimir l’instal·lador i executar-lo.

WinFlip 0.50

· BricoPack CrystalClear: és un programa per modificar l’aparença del sistema operatiu Windows Xp. Amb aquest programa, podràs canviar icones, logotips, fons d’escriptori i estils visuals en general.

Real Desktop

Desktop Drapes

Per a Linux tens, entre altres: · Desktop Drapes: és un programa que serveix per canviar periòdicament el fons d’escriptori. Es poden marcar els fons de pantalla que vulguem que es vagin canviant. També es pot establir el temps de canvi i fer que el programa analitzi algun directori per detectar les noves imatges. És molt útil si tenim un directori fet per emmagatzemar els fons. · D-Color XP: optimitza l’espai al teu escriptori. Si hi tens dos milions d’icones i no pots veure-les totes ni que tinguessis un monitor de 60 polzades, abans d’esborrar-les o de pujar la resolució, mira’t aquest petit programa i potser et traurà del parany.

17

Disseny exterior, “modding”

D-Color XP

Es tracta de l’art o tècnica de modificar estèticament o funcionalment parts d’un ordinador, ja sigui la torre, el ratolí, el teclat o el monitor. A tot el qual practica o fa el modding se l’anomena “modder”. No obstant, la paraula “modding” se sol usar freqüentment per a les modificacions realitzades en un ordinador o a coses relacionades amb ell com són els perifèrics, els accessoris i, fins i tot, els mobles que l’envolten. El modding és personalitzar els PC’s afegint, modificant o, en molt rares ocasions, traient parts, canviant l’estructura de la caixa, afegint components o modificant la forma d’aquests per obtenir major espectacularitat i disseny. En definitiva, és l’art de donar forma i color al PC posant en això tota la imaginació que es pugui tenir. El modding és modificar. No significa que si prenem un teclat i li canviem els llumets o el pintem de daurat serem experts del modding. Aquest art duu el seu temps, és difícil decidir què fer amb el PC.

18 boca a boca

www.deria.cat

Lluís Bassat, publicista

“No vaig poder estudiar la carrera de publicitat perquè no existia” Lluís Bassat Coen (Barcelona, 1941) ha esdevingut un referent del món de la publicitat a nivell internacional. Recentment, el famós publicista català acaba d’editar el seu tercer llibre, Confessions personals d’un publicista, una obra on repassa la seva vida des de cadascuna de les seves vessants més vitals.

Què ens explica en Confessions personals d’un publicista? És un llibre molt més íntim i personal que els seus dos anteriors?

Sí. El Libro Rojo de la Publicidad i El Libro Rojo de las Marcas eren llibres per a professionals de la publicitat i per a estudiants; però aquest és un llibre per a què totes les persones puguin trobar coses que li serveixin a la seva vida, com m’han servit a mi durant molts anys.

Vostè es considera un privilegiat. Ha treballat tota la vida professional allà on més li agrada. Què li deu al món de la publicitat?

Jo vaig escollir una professió on pogués desenvolupar la meva creativitat, i crec que vaig encertar. He après molt d’aquest món, i en el meu darrer llibre explico com tot això que he après pot servir per la vida, és a dir, com comunicar-se normalment, com vendre una idea, com aconseguir la confiança de les altres persones, com no mentir, etc.

Al llarg de la seva vida professional, ha rebut nombroses distincions. Però, segons ha comentat, una de les que més

il·lusió li va fer va ser la investidura com a doctor honoris causa.

Jo no vaig poder estudiar la carrera de publicitat perquè no existia. Vaig fer un any de dret i quatre d’econòmiques però, sincerament, cap de les dues opcions em va interessar i tot i que després vaig fer molts estudis de postgrau, no tenia un doctorat universitari. Per això, el doctor honoris causa de la Universitat Europea de Madrid em va omplir de satisfacció, i més quan com a doctor em van oferir la Càtedra de publicitat en aquesta mateixa universitat, cosa que vaig acceptar amb entusiasme i on ja he impartit conferències i sessions de treball.

“No hi ha bona campanya sense un bon client.”

El passat mes d’abril, va signar un acord amb l’Ajuntament de Mataró i la Fundació privada Carmen i Lluís Bassat per tal de crear un centre d’Art contemporani. Quin és el principal objectiu d’aquest projecte?

Un dia em vaig adonar que l’art contemporani català no estava representat

en cap museu de Catalunya. Això vol dir que els artistes catalans que han exposat entre els 50’s i ara, pràcticament no es poden veure de forma ordenada i metòdica a cap museu.

I com va poder recopilar tantes obres?

La meva dona i jo casualment des que ens vam casar vam anar comprant modestament obres de tots ells, i crec que ha arribat el moment de donar a conèixer millor a un públic molt més ampli l’obra d’aquests grans artistes.

Durant la seva carrera professional, quina parcel·la ha jugat la intuïció?

Jo tinc un nas gran i potser per això intueixo moltes de les coses que finalment acaben succeint. Però tampoc em refio només de la intuïció. Jo crec que un empresari n’ha de tenir, però també ha de tenir coneixements suficients per interpretar si la seva intuïció és una burrada o pot arribar a succeir.

Un bon publicista ha de comptar sempre amb la complicitat del seu propi client?

Sí. No hi ha bona campanya sense un bon client. I no hi ha bon client temorós. Un bon client sempre és valent i, fins i tot, un pèl arriscat. És llavors quan s’avança camí i l’èxit sorprèn a la pròpia empresa. Ser tan conservador com per copiar o reproduir l’estil publicitari que tenia èxit en el passat, és garantia de fracàs en el futur.

Vostè és una persona molt compromesa amb el Futbol Club Barcelona? Què

explica en el seu llibre sobre el Barça?

En el meu darrer llibre, em despullo completament i explico coses de la meva vida que no havia explicat abans. Parlo només de la meva època com a candidat a la Presidència del FC Barcelona i explico experiències úniques, tant de la primera campanya en la què va guanyar el Sr. Gaspart, com de la segona que va guanyar el Sr. Laporta. Crec que ningú em podrà acusar de fer una crítica injusta, ben al contrari. Tot el que dic és cert, està demostrat i fins i tot hi ha testimonis.

Per cert, està content que en Pep Guardiola torni de nou al Barça, ara com entrenador?

Crec que és una persona excel·lent, molt intel·ligent i al mateix temps honest i entranyable. Penso que hagués estat amb mi un director esportiu ideal, i li desitjo que sigui tan bon entrenador com hagués estat director esportiu.

Tornant al món de la publicitat, hi ha moltes persones a qui els agrada veure anuncis. És aquest un dels objectius de la bona publicitat o és un fet purament circumstancial?

Fa anys la publicitat es dividia entre “hard selling” y “soft selling”, és a dir, de venta dura o suau, i moltes empreses no volien saber res de la venta suau perquè pretenia obtenir la màxima rendibilitat de la seva inversió només venent de forma dura i enèrgica el seu producte, com per exemple moltes campanyes de detergents. Però l’aparició del coman-

19

dament a distància va canviar les coses i va fer que la publicitat dura deixés de vendre i que la publicitat suau, amable, simpàtica, amb humor, acabés venent més que l’altre.

Cap a on va el món de la publicitat amb l’aparició de les noves tecnologies.

La publicitat ha d’anar a la mateixa velocitat que la societat i com aquesta corre molt, la publicitat no pot quedar enrere.

Internet ha estat una revolució tan important o més que l’aparició de la televisió, i cal recordar que la televisió no va eliminar la premsa, la ràdio i altres mitjans, com crec que Internet tampoc eliminarà la tele i d’altres mitjans.

Quin paper jugarà la publicitat del futur?

En aquest món, la publicitat tindrà el seu lloc i segurament es comptarà amb ella fins i tot abans de crear el producte. Els publicitaris amb la seva creativitat ajudaran a la creació de productes nous, més útils, més econòmics, i en definitiva, mi-

llors. Però repeteixo, tot això no passarà d’aquí a vint anys perquè ara ja està començant a passar.

què per ells tenir la música en un anunci publicitari és garantia de que després es vendrà aquell disc.

Creu que la música i la indústria discogràfica, ara que passa un moment delicat, podria donar la campanada si sap jugar bé les cartes publicitàries del futur?

La música juntament amb l’humor són els dos camins creatius de més èxit dels últims vint anys precisament perquè gratifiquen al consumidor.

Jo recordo que anys enrera quan volia utilitzar una música famosa ens costava molts diners, que havíem de pagar als compositors o als músics. Ara és al revés.

Les grans cases discogràfiques ens venen a veure per intentar posar alguna de les seves músiques als nostres anuncis, per descomptat de franc, per-

I quin futur li augura?

Tot i que avui la música estigui passant uns moments difícils, jo li auguro un gran futur, bàsicament perquè els joves comencen a escoltar música a una edat més jove i, per tant, adquireixen des de nens el que s’anomena la cultura musical que, encara que evolucionada, els hi dura tota la vida.

Vostè ha vist gairebé 60.000 espots de publicitat televisius d’arreu del món. En canvi, comenta que a penes hi ha 20 camins per fer un bon anunci.

Com ja he explicat abans, la música, l’humor, però també l’emoció, les demostracions, els que utilitzen personatges famosos, etc. Però cal distingir entre

la bona publicitat i la dolenta. Hi ha espots publicitaris molt bons de qualsevol d’aquests camins creatius i també de molt dolents.

Quina és la seva opinió sobre la premsa escrita gratuïta?

Crec que revistes com aquesta i d’altres similars sempre tindran un lloc a la societat per la seva proximitat, perquè, no ens enganyem, les notícies que ens interessen són les que succeeixen a prop nostre, tot i que als grans esdeveniments també els hi donem importància. Jo li veig un gran futur. Primer perquè és gratuïta, segon perquè és molt propera, i tercer perquè és totalment independent de qualsevol grup polític o mediàtic. I la gent busca exactament això, proximitat, independència d’opinió, i al menor cost possible.

Per Ramon Texidó

20 sexualitat

www.deria.cat

PSEUDO @ PEDAGOGIA En Ricard i l’Adrià són amics des de l’escola primària. Aquest setembre, començaran les classes en un institut nou amb tot el que comporta fer-se gran. Aquest estiu, han passat moltes estones junts, xerrant i compartint aficions, però també inquietuds i dubtes. Últimament, es fan moltes preguntes sobre sexe i han decidit buscar les respostes a internet, una via d’informació fàcil i discreta, però realista i educativa?

En els últims anys, internet ha irromput a les cases dels catalans d’una manera efectiva i potent. Els joves disposen de connexió a internet a casa i, fins i tot, a la seva pròpia habitació. La fàcil accessibilitat i economicitat d’internet, i la facilitat tant de maneig com d’abast de la informació permeten l’ús quotidià d’aquesta eina per part dels joves.

A partir dels anys 80, la informàtica personal com a tal es va començar a incorporar a les aules del nostre país. Els alumnes van començar a rebre classes d’informàtica i classes sobre el funcionament ordinari de les primeres computadores. I, a partir d’aquí, es va crear un gran interès als àmbits docents i polítics sobre el potencial formatiu dels recursos de la informàtica i de la xarxa. És així com es comença a incorporar internet a les aules com a recurs pedagògic.

Cert és que internet és un recurs pedagògic que facilita l’accés a la informació, que permet transmetre dades a alta velocitat i que, utilitzat de manera adequada, pot resultar una bona eina pedagògica a l’abast de tothom. Però de la mateixa manera que passa amb la televisió o altres mitjans de comunicació, disposar de tota la informació que es vulgui no vol dir que tota sigui correcta.

En relació amb els joves, cal tenir molt present les edats en què es fa més ús

d’internet i amb quina finalitat. El període de l’adolescència transcorre entre els 11 i els 19 anys, i es caracteritza per canvis no només físics i orgànics sinó també psicològics. Des del punt de vista de la Psicologia, l’adolescent busca conformar la seva personalitat en aquesta etapa, donar forma al seu jo i a la seva pròpia identitat. El desenvolupament de la seva personalitat dependrà en gran mesura de la personalitat que prèviament s’hagi anat estructurant a les etapes preescolar i escolar, i de les condicions socials, familiars i ambientals. És per això que la informació mal donada pot afectar l’estructuració de la personalitat de l’adolescent. En aquest sentit, nombrosos estudis demostren que les pàgines que ofereixen informació pornogràfica a internet són les més sol·licitades. El principal usuari és majoritàriament masculí.

entra,

participa, informa't,

suggereix...

http://bloc.deria.cat

Pel que fa a la sexualitat, suposa internet una vertadera eina pedagògica? O pel contrari, facilita una distorsió cognitiva de la realitat fent que els joves es creïn unes expectatives irreals? Hi tenen aquí cabuda els prejudicis i la censura moral? On estan els límits de l’educació sexual?

la seva sexualitat. Per tant, l’educació als joves no ha de limitar-se a facilitar el seu accés a la informació sinó que també ha de donar-los recursos que els permetin desenvolupar la seva capacitat de raonar, qüestionar... pensar, en definitiva.

La xarxa ofereix multitud de recursos però és necessària una bona capacitat de discriminació per saber quina informació és fiable i real, i quina no ho és. El sistema educatiu i les famílies no contemplen sovint aquesta capacitat de discriminació i els joves creixen sense una bona capacitat per filtrar allò que realment els informa i els beneficia.

Laura Cerdán (Psicòloga)

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net

Si internet ocupa un lloc important tant a les aules com a casa, i forma part de l’educació de l’individu, potser caldria també donar al jove una base de valors i una bona capacitat de judici crític per escollir una forma de viure sanament

bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

21

GUI A JOVE NIT

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

EDUCACIÓ

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).

Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

El futur a l’empresa

EDUCACIÓ

La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

EDUCACIÓ

MODA

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

Turisme, una opció amb futur

EDUCACIÓ

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

T’agrada el Turisme?

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la diplomatura en Turisme.

Una borsa de treball amb més de mil ofer tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja ober ta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.

IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208.

Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.es info@bcn.ied.es

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

publicitat@edicat.net

22 cultura

www.deria.cat

RECOMANEM

AGENDAOCTUBRE2008

LLIBRES

fins el 28 de setembre

Un home a les fosques

Divisadero Michael Ondaatje Alfaguara

Paul Auster Edicions 62

Aquest mes recomanem la darrera novel·la de l’escriptor novaiorquès que ens porta una mena de faula on ni l’11 de setembre ni la guerra d’Irak han succeït.

La nova proposta de l’autor canadenc torna a exposar el drama humà que emergeix de les relacions entre els membres de dues famílies allunyades en el lloc i el temps però relacionades per la naturalesa del seu patiment. Així, la trama comença amb la història d’una de les famílies formada per tres germans, dos dels quals adoptats, i un pare exiliat tant en la solitud de la viduïtat com en la incomunicació generacional.

“Retrat de Girona, 1877.

Joan Martí, fotografia”

Exposicions.- Es tracta d’una mostra de fotografies patrimonials de la ciutat de Girona, que daten de finals del segle XIX, on es mostren vistes urbanes, monuments i objectes artístics. Els àlbums de Joan Martí es reconeixen com un dels materials més rellevants per a la història de la fotografia a Catalunya.

Lloc: Museu d’Història de la Ciutat de Girona.

Entrada lliure + info: www.ajuntament.gi/museuciutat

CINEMA

del 23 d’octubre al 29 de novembre

40è Voll - Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Concerts.- Bebo & Chucho Valdés, Al Green, Tomasz Stanko Quartet, Herbie Hancock Sextet, Pegasus, Adriana Calcanhotto, Brad Mehldau & Joshua Redman Duo, Dino Saluzzi & Anja Lechner, Matthew Herbert Big Band, Avishai Cohen Eastern Unit, Chucho Valdés Band, La Vella Dixieland, Mariza, Omar Sosa Afreecanos Quartet, Lambchop, Katie Melua, Harold López-Nussa, Triphasic, La Locomotora Negra Descomptes: Consultar web Lloc: C. Lepant, 150 (Eixample). Barcelona. +info: www.barcelonajazzfestival.com

www.theproject.es

30/12/2008 13 i 14 d’octubre

“Festa del vi i la verema”

Battle in Seattle

Happy-Go-Lucky

Stuart Townsend www.battleinseattlemovie.com

Mike Leigh www.happy-go-lucky-movie.co.uk

Basada en fets reals, narra la dramàtica situació que es va viure en la trobada de l’Organització Mundial del Comerç a Seattle el 1999, on 100.000 manifestants van provocar el caos a la ciutat.

Poppy (Sally Hawins) és una jove professora de primària que viu la vida d’una forma molt optimista. Després que li robin la bici, decideix treure’s el carnet de conduir i és quan coneix el malhumorat professor d’autoescola Scott (Eddie Marsan). A mesura que es van coneixent, professor i alumna intercanvien els papers i és Poppy qui ensenya a Scott com viure la vida.

Aquesta població de Lleida es guarneix amb motius propis de la verema i organitza activitats com la piada (aixafada del raïm amb els peus).

Lloc: Verdú. Urgell + info: www.verdu.cat fins al 29/10/2008

Ell a ella i ella als llibres

Cinema.- Al Centre Cívic Drassanes els dissabtes a les 19’00. Del 12 de juliol al 29 d’octubre.

Lloc: Centre Cívic Drassanes C. Nou de la Rambla, 43 (Ciutat Vella).

Barcelona.

Entrada gratuïta

MISCEL·LÀNIA Catalunyarock.com

Solidàries

www.catalunyarock.com

www.solidaries.org

Catalunyarock.com és el nom d’un nou portal on es pot trobar tot allò que fa referència al rock fet en català.

La Coordinadora d’ONG Solidàries agrupa les entitats solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme que treballen diverses vessants de les desigualtats nord-sud: Cooperació al Desenvolupament, Cultura de Pau, Drets Humans, Educació pel Desenvolupament, Igualtat de Gènere, Immigració i Interculturalitat.

fins el 5 d’octubre.

Sexe, amor i literatura

Teatre: Escrita i dirigida per Joan Gallart, i interpretada per David Verdaguer i Xevi Gómez. Sexe, amor i literatura és una obra de teatre que explica la història de Jaume Renedo, un policia que intenta aclarir el presumpte assassinat d’un home.

Un excusa per aprofundir en la recerca interior, reflexionar sobre l’amor i, sobretot, transmetre la passió per la literatura.

Lloc: Versus Teatre, Castillejos 179, Barcelona. + informació: http://www.versusteatre.com

Ciutadanes. Ruta de les dones

Ruta guiada .- La ruta guiada, organitzada per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, consta de dos itineraris: el de les dones a la Barcelona romana i medieval (per Ciutat Vella) i el de les dones a l’era protoindustrial i industrial (pel Raval). Aquesta ruta guiada, de dos itineraris, s’ha complementat amb la publicació del llibre Ciutadanes. Ruta de les dones. Barcelona. L’Hospitalet. Sant Adrià, de l’escriptora Isabel-Clara Simó, que conté un total de sis itineraris per Barcelona, l’Hospitalet i Sant Adrià. Aquest llibre es pot adquirir als tres centres del Modernisme de Barcelona i també a les principals llibreries de la ciutat.

Preu: 15 euros.

Lloc: Centre del Modernisme Pl. Catalunya, 17 (Ciutat Vella). Barcelona. + info: 933177652

23

Fotografia: Pere López

HISTÒRIESDECATALUNYA

fins al 07/01/2009

“Assassinat al Museu”

Exposicions.- Exposició on el misteri es barreja amb el rigor científic per mostrar al llarg de tot el discurs expositiu com treballen els professionals de la criminologia en la resolució dels casos. Cada nou avenç en la investigació permet interioritzar els nous conceptes a través dels quals el visitant esdevé una peça clau per a la resolució del cas. La interacció i l’aprenentatge hi estan assegurats. La mostra fa un repàs a l’ampli espectre de matèries que, com la química, la física, la biologia, l’anatomia o la balística, són utilitzades actualment per la policia científica.

Preu: 4,1 euros.

Lloc: Pg. Picasso, 5 (Ciutat Vella).

Barcelona.

400 anys de teatre a Barcelona

fins al 31/12/2008

Ruta literària Mercè Rodoreda

L’agost de 1597 s’inaugurava el primer teatre de la ciutat de Barcelona i un dels més antics de la Península Ibèrica: la Casa de la Comèdia o el Teatre de Comèdies.

Ruta guiada.- Aquestes rutes permetran conèixer els llocs on va viure Mercè Rodoreda i també els escenaris on transcorren algunes de les seves novel·les més conegudes com per exemple: Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies i Mirall trencat.

Selecció de textos a cura de Marta Nadal i Llorenç Soldevila

RUTA Rodoreda I (Sant Gervasi) Sant Gervasi i els jardins daurats de la infantesa.

RUTA Rodoreda II (Gràcia) Guerra, exili i postguerra: La plaça del Diamant i els testimonis de la tragèdia.

RUTA Rodoreda III (Ciutat Vella) Desxifrant Rodoreda: l’empremta d’una escriptora universal al cor de la Barcelona literària. + info: www.itineraplus.com www.anyrodoreda.cat

La història d’aquest teatre, però, comença uns anys abans. Concretament, el 1560, el cavaller Joan Bosch havia deixat uns terrenys situats al capdavall de les Rambles en herència a la seva esposa Elisabeth. I, el 1588, la vídua hi renuncià formalment en favor de l’Hospital de la Santa Creu, que –tot just un any abans– havia rebut de Felip II el privilegi de poder organitzar en règim de monopoli totes les actuacions teatrals de la ciutat.

Amb la construcció d’un teatre en aquell espai urbà, l’Hospital podia cobrir bona part de les seves necessitats econòmiques, tant amb la recaptació de les entrades que pagaven els espectadors com amb els diners que pagaven els comediants per actuar-hi ja que, en aquells anys, els comediants tan sols podien realitzar les seves representacions en aquest indret. fins al 26/02/2009

Christine

Teatre.- A càrrec de la Cia. Mullats a l’Espai Jove de l’Eixample. Tots els divendres a les 21’30. Entrada: 3 euros.

Lloc: Espai Jove de l’Eixample C. Alí Bei, 120 (Eixample). Barcelona. + info: www.bcn.cat/joventut

El teatre va ser conegut com a Casa de la Comèdia fins el 1788, moment en què es va començar a identificar com a Teatre de Barcelona. El cert és que, encara que no apareix documentat com a tal fins el 1843, el seu nom més popular era Teatre de la Santa Creu. I, finalment, amb la inauguració del Gran Teatre Liceu la temporada 1846-47, rep el nom amb què el coneixem actualment: Teatre Principal. Al llarg de tot el segle XVIII, aquest teatre havia acollit espectacles d’òpera (preferentment italiana). I, a partir del 1847, va mantenir aquesta activitat, tot competint amb el nou Teatre del Liceu.

fins al 04/11/2008

Com tants altres teatres, el Principal també ha patit diferents desastres al llarg de la seva història. De fet, els incendis de 1787 i de 1915 van destruir completament l’estructura del teatre. Afortunadament, el darrer va deixar gairebé intacta la façana modernista que encara avui es pot observar i darrera de la qual es va fer la primera representació del cinematògraf a Catalunya l’any 1905.

Concerts.- Les percussions que han animat carrers i places d’arreu ara les sentirem en un teatre, on veurem diferents instruments de percussió. Amb la base sòlida de la percussió, escoltarem la fusió entre diferents estils musicals, com la música brasilera, la jamaicana i la cubana.

Lloc: L’Auditori de Barcelona C. Lepant, 150 (Eixample). Barcelona. +info: 932479300

Després de molts anys sota la tutela de l’hospital de la Santa Creu, el 1918 el teatre es va vendre a un empresari particular. Sigui com sigui, des de la seva ubicació en una de les zones més populars de la ciutat, el Principal ha estat un testimoni excepcional de l’evolució teatral de Barcelona durant més de 400 anys.

3r Festival Internacional de Percussió: Concert Vallsamba - Reggae Project, amb la Companyia de Percussió VS

Oriol Junqueras

Helena Moliné