Secundèria 137

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

estiu 2009 - any 14 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

3a edició de

Ficcions

I wanna be an anarchist - Carles Carolina

número

137

02 nosaltres

www.deria.cat

Editorial

Viu l’estiu!

Per fi. Ja fa bon temps, es pot anar a la platja, canviem els horaris i vivim diferent. És tan necessari com respirar. Cada estació té les seves coses bones i les seves coses dolentes, però l’estiu és especial. L’amor d’estiu, els concerts d’estiu, les terrasses d’estiu, els cursos d’estiu....

La música pren un protagonisme especial en aquesta època. Festivals i festes majors són l’oportunitat perfecta per escoltar en directe tot tipus de propostes. Per això, hem volgut acomiadar aquest curs del Secundèria amb un reportatge dedicat al moviment punk i als seus orígens, que van molt més enllà de portar cresta o no, i que reflecteixen un moviment social que, avui, molta gent està reivindicant.

Tot torna i, en música, més. També trobareu una entrevista més que interessant: Ramon Garriga, membre dels Cabo San Roque, ens presenta La increïble història de Carles Carolina, la seva proposta en solitari que segueix la línia d’humor, rock, lletres ingenioses i un pop cuidat que està funcionant tan bé a Catalunya. Potser, des del boom del rock català, no ens trobàvem amb una generació amb tanta identitat musical i tanta qualitat per oferir. Només cal seguir què està fent gent com Manel, Estanislau Verdet o el genial Miquel Oliver.

Parlem d’una música, en cert sentit, molt literària. I és que en allò que sempre insistim, que la literatura ens interessa – i molt – als joves, s’ha tornat a demostrar a la tercera edició de Ficcions, on més de 2.000 alumnes han protagonitzat aquesta aventura. Precisament, en aquestes pàgines podreu llegir un resum de l’acte d’entrega de premis i la història amb què va guanyar Xavier Novitol, de l’escola Lestonnac de Barcelona.

Només ens queda donar-vos les gràcies per formar part d’aquesta comunitat, aquesta família, en què s’han convertit els lectors del Secundèria. Bon estiu a tothom, i a gaudir!

SUMARI

ESTIU2009 / 137 02 nosaltres viu l’estiu!

10 tema del mes

i wanna be an anarchist

16 premi ficcions 09 xavier notivol

24 sexualitat

tu a boston i jo a califòrnia

03 la imatge

26 llibres clicjat

04 fundació lluís carulla

28 guia jove

premis baldiri reixac

20 joves i conducció

06 convidats

carles carolina

22 tarragona jove

estiu jove a tarragona!

13 euncet

administració i direcció d’empreses: ade a l’euncet

09 joventut

connecta’t al fotoconcurs del carnet jove

29 mostra de turisme juvenil

mostra de turisme juvenil de barcelona

30 cultura

23 altaveu

recomanem i agenda

joan miquel oliver

31 històries de catalunya

14 ficcions 09

èxit de la 3a edició de ficcions

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Administració: Anna Pueyo · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.deria.cat www. edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

www.deria.cat

la imatge 03

Mortimer http://myspace.com/mortimervlc http://www.flickr.com/photos/wamba/

fundació lluís carulla

XXXI edició dels Premis Baldiri Reixac + Info Uns premis destinats a estimular i reconèixer l’escola catalana Els XXXI Premis Baldiri Reixac estimulen i reconeixen la qualitat en la tasca i la fidelitat lingüística de les escoles catalanes i de les persones que integren la comunitat educativa del país. Tenen com a àmbit propi els països de parla catalana i són atorgats en tres modalitats: a les escoles, a mestres i professors, i als alumnes.

El passat dilluns 25 de maig, es van lliurar els Premis a Escoles i a Mestres i Professors a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. L’acte va estar presidit pel conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall.

El lliurament dels Premis als Alumnes es va fer el diumenge 7 de juny al Casal de l’Espluga de Francolí (la Conca de Barberà). L’acte va ser presidit pel president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

Aquests guardons, que la Fundació Lluís Carulla va iniciar l’any 1978, estimulen i reconeixen la qualitat en la tasca i la fidelitat lingüística de les escoles catalanes i de les persones que integren la comunitat educativa del país. La dotació total varia any rere any i és fruit de les aportacions voluntàries que fan els receptors del llibre-nadala que la Fundació Lluís Carulla transmet a 15.000 persones interessades en la nostra cultura. L’edició d’enguany té una dotació total de 111.200 euros repartits en 88 premis.

Premis Baldiri Reixac - Fundació Lluís Carulla C. Aribau, 185, 3r - 08021 Barcelona Tel. 93 200 53 47 - Fax 932005633 info@fundaciolluiscarulla.cat www.fundaciolluiscarulla.cat

Foto: Jordi Vidal

convidats

Carles Carolina, pseudònim de Ramon Garriga, músic

“L’humor és una manera de dir les coses” Ramon Garriga forma part del genial grup Cabo San Roque però la seva pulsió irrefrenable per explicar històries a través de la música, i els amics que ha anat fent en aquest món, han servit per crear un projecte en solitari però ple de col·laboracions interessants: La increïble història de Carles Carolina. Al seu primer disc, Ensaladilla, ja trobem una identitat musical molt definida: rock, pop, humor i lletres plenes de quotidianitat. Parlem amb ell de com es presenta l’estiu.

Tal com raja

Qui és Carles Carolina? És un home que ha començat a explicar la seva història (que és increïble) fent concerts on el cridin.

I qui és Ramon Garriga? És l’organitzador de tot plegat.. Pura producció...

Hi ha més rock o més pop? Una mica de tot?

Per a mi, l’actitud és rock. Les cançons són bàsicament això, cançons i no sé gaire si són més pop o més rock... M’han dit que és un disc molt pop i jo trobo que és un disc bastant clàssic de rock... Això, depèn...

I quina és la relació amb Cabo San Roque?

Cabo San Roque és una de les fonts d’inspiració de La increïble història de Carles Carolina. A la banda, hi ha l’Alberto i el Pepe que també són de Cabo i, evident-

ment, es nota. No sé tampoc exactament en què però segur que a Ensaladilla hi ha molt de Cabo San Roque. També per això hi han col·laborat.

Amb anterioritat, havies format part de grups com Tuesday Afternoon o Sed Contra. Què vols expressar en aquest nou projecte i no havies fet abans? És la primera vegada que engego un projecte jo sol. He muntat la banda i un cop junts hem anat treballant plegats algunes coses i altres, les he anat fent jo.

Lloc i data de naixement: Tarragona, 19 de setembre de 1976 Un grup de música: La increïble història de Carles Carolina Una pel·lícula: Big Fish Un llibre: El temps de les cireres de Montserrat Roig Plat que cuines millor: Macarrons blancs Una mania: Saber (més o menys) el dia anterior què faré al dia següent Una qualitat: Saber (més o menys) el dia anterior què faré al dia següent Un somni: Anar de gira per on sigui amb un d’aquells autocars per viatjar de nit havent tocat per tocar el dia següent (durant un temps limitat) On t’agradaria anar de viatge?

No m’importa gaire on. M’agrada moure’m ja sigui a prop o lluny (durant un temps limitat) Tens fama de ser molt... ...tinc poqueta fama... potser de xerraire...

07

El fet que siguin les meves cançons fa que, per primer cop, expliqui les coses a la meva manera, tant a nivell musical com de lletres.

espectacular (solo inclòs) i també, el Roger Rodés, productor del disc... A més de les magnífiques guitarres, baixos, bateries, trompetes i teclats de La increïble història.

És un disc amb moltes col·laboracions. Explica’ns una mica amb qui ens trobarem...

Al disc, hi col·laboren en Sed Contra amb el seu greu característic en uns cors, els Cabo San Roque, l’Estanislau Verdet, alguns amics cuiners, jardiners i administratius, en Paquito Manzanares amb un piano

I com prepareu els vostres directes?

Mirem els ordres, mirem si podem allargar alguns finals... Intentem mirar el concert com a espectadors i que ens agradi... És una feina difícil de fer perquè, en general, fa molta mandra perquè allò que vols és fer el directe, tocar les cançons i

gaudir-les. També els preparem comentant la jugada i agafant ganes entre tots.

Les lletres barregen allò quotidià amb l’humor. De veritat es pot ser “elegant portant xandall”?

I tant! L’elegància és un estat vital... No depèn del xandall...

Moltes són històries que reflecteixen la sensació d’una generació que, amb manca d’expectatives, es conforma amb “anar fent”. És un disc conformista o que vol riure’s de tot?

Jo crec que no és riure’s de tot. És, més aviat, acceptar les coses tal com són i durles amb elegància. No esperar gran cosa del demà per mirar de gaudir les petites coses del dia a dia. L’humor és una manera de dir les coses. A mi, m’agrada l’humor.

Crec que estem bastant desorientats, i no

només la meva generació. Estem canviant el vocabulari, tot de coses que semblaven innegables fa trenta anys ara són dubtes, i no només per a la meva generació. Jo he trobat que fent cançonetes i movent-me em sento més o menys tranquil... Intento gaudir d’això. Que no és poc!

En algun moment, es diu que “la vida és un partit de vòlei femení”. En quin sentit?

Evidentment, no és una frase literal. És una imatge, d’aquestes n’hi ha moltes al disc, una mica pornogràfica de festes a la piscina on, segons el diàmetre de la pilota, podrem saber el nivell de perversió... No sé si m’explico... En realitat, són coses bastant poc concretes que tenen una base real en algun moment de la meva vida, rodejat de gent on apareixen frases, imatges col· lectives que a mi em serveixen per farcir una cançó i anar-li donant diferents sentits.

Com es presenta l’estiu? On us podrem veure?

Es presenta calorós... De moment, sabem segur que estarem al PopArb (Arbúcies) el 27 de juny i sembla que pels voltants d’aquelles dates lligarem un parell o tres cosetes més (Vic, Barcelona...). Tots els concerts estan actualitzats a www.myspace.com/carlescarolina.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

de 6 a 12 anys

a la Bisbal de l’Empordà:

QUADS, ESPORTS CLASSES D’ANGLÈS DINÀMIQUES, LLER DE CERÀMICA, D’AVENTURA I NÀUTICS, TEATRE, TA ORIENTACIÓ AL BOSC I MOLT MÉS...

POU DEL GLAÇ

lè g n a Colònies en

s

I TAMBÉ...

OS A ÍNRLSÍN BLU C B U DDU CORK G E R .. .

NK R AR S TO ’EREC L S RES2 anys ND D N O LLO de 1 tirON ar a pBLED WIM DON LEgrup B WOLIM rtides en BRISTSo ors itL mon O O RGi T BUIS IMR EDB EDIMBURGO

TORONTO

TORONTO VANCOUVER COUVER PARÍS VAN BERLÍN FRANKFURT MUNICH SIDNEY

PARÍSBERLÍN

URTH FRANMKUFN IC

SIDNEY

?

T’hi apuntes

Demana’ns informació

ROSA DELS VENTS IDIOMAS Avinguda Madrid, 95 7-3 - 08028 Barcelona - Tel: E-mail: comercial@rosadelsvents.es - www.rosadelsventsidiomas.es

935 036 035 / 902 504 003

HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)

Sant Jordi Pisos compartits per a

estudiants universitaris Servei de tutoria: cada 15 dies una persona de Sant Jordi visita els pisos per seguir qualsevol incidència que pugui haver-hi.

Tutorial service, every 15 days, one of our staff will visit the flats in order to monitor all problems that there may be.

Telèfon d’emergència les 24 hores.

Emergency telephone number 24 hores.

Servei de reparacions i manteniment.

Repairing and maintenance service.

Els nostres pisos són al Barri de Sant Gervasi (FGC L7 Putxet) i a l’Eixample, Sagrada Família i Hospital Sant Pau (M L5).

Our flats are located nearby Sant Gervasi (FGC L7 Putxet), Sagrada Família (tube stop: Hospital Sant Pau).

Els nostres pisos tenen connexió ADSL i TV. Our flats provides the option of ADSL connection and TV.?

Rentadora.

Washing Machine.

Aigua, llum i gas.

Water, light & gas.

Menús normals i especials per a diabètics, vegetarians i règims hipocalòrics.

Menus and special menus per diabetics, vegetarians and hipocaloric diets.

Cister 2, 2n B (passeig de Sant Gervasi) 08022 Barcelona Telèfon 932 541 280 - 600 545 112

www.santjordi.org e-mail: reserva.pisos@santjordi.org

joventut 9

www.deria.cat

Connecta’t al Fotoconcurs del Carnet Jove Si el que vols és dedicar-te a la fotografia, si veus la realitat des de l’objectiu d’una càmera, llavors, no pots deixar passar l’11è Fotoconcurs Carnet Jove, la cita fotogràfica anual de tota la gent jove. Participa-hi i guanya nombrosos premis! Com? Doncs és molt senzill: només cal ser titular del Carnet Jove, tenir una càmera i talent. Guaita quins premis:

SECCIÓ OFICIAL 1r premi - Motocicleta HONDA - Viatge a les Illes Canàries - Càmera Ref-SONY DSL-RA350X (1O) - Targeta Memory Stick de 8Gb 2n Premi - Viatge per a dues persones a Cuba - Càmera - SONY DSL - RA350K - Targeta Memory Stick de 8Gb 3r Premi - Ordinador SONY VGNCS21S/W - Càmera - SONY DSL - RA350K - Targeta Memory Stick de 8Gb 4t - 5è Premi - Passi anual gratuït per a la majoria de cinemes de Catalunya (una entrada per a dues persones cada setmana) - Microcadena (CMT- HX50BtR)

PREMIS ESPECIALS

Característiques de les fotografies

Retrats - Càmera Reflex -SONY DSL-RA700K - Targeta Memory Stick de 8Gb

- Cada persona podrà presentar un màxim de 5 fotografies dins la Secció Oficial i els Premis Especials.

- Poden estar fetes amb qualsevol procediment tècnic i mitjà: càmera convencional, telèfon mòbil o d’altres.

- Poden ser fetes en blanc i negre, color o sèpia.

Les fotografies poden estar retocades o no.

- Per raons de valoració, les fotografies no poden ser panoràmiques, ni diapositives, ni tampoc sèries.

- Les fotografies es presentaran directament als webs www.carnetjove.cat o www.jove.cat.

S’hauran d’enviar en format JPG i amb un pes mínim d’1MB. - Les fotografies han de ser inèdites i s’han de presentar amb el títol en català. L’autoria de les fotografies ha de ser de les persones que les presentin a concurs.

Temàtica Natura - Passi anual per allotjar-se en un alberg de la XANASCAT (vàlid per a dues persones per allotjar-se un cap de setmana al mes) Foto instantània - Passi anual gratuït per a la majoria de cinemes de Catalunya (una entrada per a dues persones cada setmana) Temàtica Viatges - Volta al món per a dues persones amb una durada de vint dies que inclou assegurança de viatge, bitllet d’avió d’anada i tornada amb el següent itinerari: - Barcelona – Amsterdam - Amsterdam – Kuala Lumpur - Kuala Lumpur – Auckland - Auckland – Sydney - Sydney – Bangkok - Bangkok – Los Ángeles - Los Ángeles – Londres - Londres – Barcelona

Llocs i terminis de participació Data límit de lliurament: 31 d’octubre. S’ha de presentar la documentació a l’adreça següent: Secretaria de Joventut Programa Connecta’t del Carnet Jove C. Calàbria, 147 08015 Barcelona També es pot presentar a través de correu electrònic a connectat@gencat.cat o a qualsevol de les oficines territorials de la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Cal adjuntar la sol·licitud de participació que trobareu descarregable a la pàgina web: www.jove.cat (secció Carnet Jove) www.carnetjove.cat.

Bases completes i sol·licitud de participació a: www.jove.cat (Secció Carnet Jove) www.carnetjove.cat

Els premis no es podran bescanviar pel seu import en efectiu, i seran lliurats i utilitzats pel participant, que en serà el propietari. Els viatges oferts queden subjectes a les condicions particulars i a les temporades de sortida acordades.

5 Accèssits - Cap de setmana per a dues persones en una instal·lació de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT).

- Memòria USB Micro Vault Tiny

Beca Fotoreportatge Els/les que estigueu més interessats/des pel fotoperiodisme podeu participar en la Beca Fotoreportatge, convocada per la Secretaria de Joventut. La persona guanyadora d’aquesta beca “dotada en 4.000 euros“ realitzarà un fotoreportatge mensual durant el 2010 a les revistes que formen part de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta,, amb una tirada mínima de 300.000 exemplars.

Més informació:

JOVE.CAT

10 tema del mes

www.deria.cat

I wanna be an anarchist 4 joies del punk

Un crit, que va ser el crit de tota una generació, es va alçar a la dècada dels 70 per tal d’escampar als quatre vents la seva incapacitat per poder trobar el seu lloc a la societat en què vivien. El punk s’aixecà com una forma d’expressió que va fer d’aquesta alienació un estil de viure.

Potser el grup més conegut, que no el millor pels experts, han estat els Sex Pistols. Però en la constel·lació de l’univers punk brillen grups com The Ramones, per molts considerat el primer grup punk, The Clash o Joy Division.

La música es caracteritza per unes línies de guitarra senzilles i per la cruesa

del so amplificat, generalment creant un ambient sonor sorollós o agressiu heretat del “garage rock”. El baix, generalment, segueix només la línia de l’acord i no cerca guarnir amb octaves ni arranjaments la melodia. La bateria, per la seva part, porta un tempo accelerat, amb ritmes senzills de rock. I què dir de la veu? Un crit que surt de l’ànima per donar-nos una bufetada a la cara.

Amb el temps, el gènere prendria diferents camins i, en el seu pas, evolucionaria en molts subgèneres i recolliria influències d’altres estils musicals. Els subgèneres del punk es defineixen a vegades per característiques musicals i, en altres casos, pel contingut del missatge o la ideologia que l’inspira.

Aquests discos no només són tresors del punk sinó de la història del rock en general. La seva influència s’ha deixat sentir en tots els estils musicals LONDON CALLING - The Clash CLOSER - Joy Division ROCKET TO RUSSIA - The Ramones NEVER MIND THE BOLLOCKS HERE’S THE SEX PISTOLS - Sex Pistols

11

El terme anglès “punk” té un significat despectiu que sol variar si s’aplica a objectes (significant “brossa”) o a persones (significant “gandul”, “menyspreable” o, també, “escombriaire” i “escòria”). S’utilitza de manera irònica com a descripció del substrat crític que conté aquesta música. En utilitzar-lo com a etiqueta pròpia, els “punkies” (o “punks”) es desmarquen de l’adequació als rols

i estereotips socials. Degut al caràcter d’aquest significat, el punk sovint s’ha associat a actituds de distracció personal, s’ha utilitzat com a mitjà d’expressió de sentiments de malestar i odi, i també ha donat cabuda a comportaments neuròtics o autodestructius.

Filosofia Punk En la seva naturalesa original, el punk sostingué la llibertat individual, l’individualisme, la lluita contra l’autoritarisme, l’anarquisme i el pensament lliure. La ideologia punk conté molt sovint una visió crítica del món. Veuen les societats modernes com els límits a la humanitat.

A principis dels anys 70, els punks tenien una filosofia molt diferent a la d’ara, basada en la idea de “There is no future” (no hi ha futur). Aquest concepte era pessimista, desesperat, destructiu i agressiu cap a la societat.

Diego Giménez diego@edicat.cat

www.deria.cat

euncet 13

Administració i Direcció d’Empreses: ADE a l’Euncet T’interessa el món empresarial? Has pensat en convertir-lo en el teu àmbit professional? Vols dedicar-t’hi? Si et preguntes on pots rebre la millor formació, aquí tens la resposta: Euncet, l’Escola Universitària Caixa Terrassa t’ofereix la millor educuació en Administració i Direcció d’Empreses. Una opció que assegura als estudiants una sòlida i professional formació per incorporar-se al món laboral amb garanties d’èxit.

Què és l’Euncet?

L’Euncet és l’Escola Universitària Caixa Terrassa on pots trobar els millors serveis i recursos per preparar-te i incorporar-te de ple al mercat laboral. A més, la titulació en Administració i Direcció d’Empreses, que s’obté després d’haver cursat els 4 anys del grau, està oficialitzada per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Un model educatiu innovador Allò que fa diferent l’Euncet de la resta d’escoles universitàries és el seu model educatiu. L’objectiu de l’escola és oferir els coneixements teòrics propis de cada ensenyament i, alhora, formar l’alumnat en habilitats, actituds, valors i eines per integrar-se amb garanties al món labo-

ral. La millora dels coneixements en l’àmbit empresarial (finances, màrqueting, tecnologia de la informació i la comunicació, etc) i l’ampliació de les competències professionals de cada alumne són els pilars d’aquest model educatiu.

La combinació d’aquestes estratègies de formació et permetrà accedir al mercat laboral amb més garanties i, per tant, aconseguir l’èxit professional ben aviat.

El Servei d’Orientació Personal i Desenvolupament Professional Una de les eines diferencials que ofereix l’Euncet és el Servei d’Orientació Personal (SOP). Aquest departament, format per un equip de professionals preparats, t’assessora tant en l’àmbit acadèmic com en el professional. Aquest assessorament es duu a terme en grups reduïts per fer un seguiment completament personalitzat de l’estudiant. A més, l’Euncet disposa d’una assignatura pròpia anomenada Desenvolupament Professional, que combina el treball individual i en equip per treballar aspectes com l’autoconfiança, l’empatia, el treball en equip, el compromís ètic, la planificació

EUNCET Escola Universitària Caixa Terrassa Euncet Crta. de Terrassa a Talamanca km. 3 08225 – Terrassa Tel. 93 730 19 00 www.euncet.es

i organització, les habilitats comunicatives, la presa de decisions, etc. Amb aquesta innovadora assignatura, aprendràs qüestions estratègiques sobre el món empresarial que t’ajudaran a aconseguir les teves fites professionals.

La Borsa de Treball de l’Euncet Finalment, cal destacar el Servei de Borsa de Treball de l’Euncet. Gràcies a una nova eina de gestió que s’ha implantat recentment, tots els estudiants que vulguin trobar feina poden oferir directament la seva candidatura a l’empresa que demanda el lloc de treball. D’aquesta manera, l’escola estableix un pont directe entre l’estudiant interessat i l’empresa.

14 ficcions 09

www.deria.cat

Èxit de la 3a edició de Ficcions La tercera edició de Ficcions, l’aventura de crear històries, ha arribat a la seva fi havent doblat la participació i el nivell global de la segona edició. El concurs literari a la xarxa organitzat per la revista Secundèria, acaba amb un gran èxit de participació: enguany ha superat els 2.200 participants! L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 19 de maig a a l’Espai Jove Gràcia de Barcelona, que va acollir uns 300 estudiants d’arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Cap a les cinc de la tarda, la gran sala es va anar omplint i de seguida va estar tot a punt per començar. Aquella tarda, moltes autoritats acadèmiques i polítiques van voler sumar-se a la iniciativa del concurs: Joan Manuel Tresserras, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació; Carles Mundó, Secretari de Mitjans de Comunicació; Elsa Blasco, Regidora de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, i Imma Moraleda, Delegada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, van fer uns parlaments en què van destacar la importància de les iniciatives per a joves com Ficcions i, sobretot, del paper que han de tenir els joves en la cultura.

concurs UniFiccions i, a continuació, els premis als guanyadors del concurs de blocs NetReoporter que organitza el diari digital La Malla.

El primer premi que es va lliurar del concurs Ficcions va ser de nova creació: el Premi Popular. Per primera vegada, els participants de Ficcions han pogut votar la història que més els ha agradat d’entre la selecció de les 50 finalistes, publicades a la web del concurs (www.ficcions.cat/ ficcions). La història del grup L.A.L., de l’Escola Pia d’Olot, va obtenir més de 160 vots i per això va rebre el premi, una càmera fotogràfica per a cada membre del grup, de mans del conseller Tresserras.

Tarda de nervis i emoció

L’acte, els premis i els participants

Després d’un temps d’espera i de nervis, va arribar l’hora de revelar quins eren els grups finalistes de Ficcions. Aquest any, per l’elevada participació –s’han presentat més de 500 històries!- ha augmentat la llista de grups finalistes: en total, més de 50 grups van ser seleccionats pel jurat per la qualitat de la seva història.

En primer lloc, es van lliurar els premis als universitaris que havien participat al

Pau Vidal, escriptor i membre del jurat de

Ficcions, va fer un lúdic repàs als pseudònims que els diferents grups han utilitzat per concursar. Així, va fer referència a la selenita coincidència dels grups “lluna nova” i “lluna plena”, a la contundència dels “eficàcia policial”, a la simpatia de les “dimelocantando”, les “MoltBonaNiiit” i els “ChikenCurry”, i a la nostàlgia del “Passejant d’un dia de pluja”. A més, va demanar a les membres de “Coses d’animals” que expliquessin el perquè del seu nom. Les noies van respondre que la raó era perquè són una mica bèsties!

Grup a grup, els nois i noies que van venir fins a Barcelona, van anar pujant a l’escenari a recollir el seu diploma. Tots van tenir un obsequi: aquest any Ficcions ha volgut formar part del vestuari dels joves i, per això, es van repartir unes vistoses samarretes, les mateixes que s’enviaran a tots els participants que hagin acabat els

quatre capítols de la seva història.

Els darrers grups finalistes que es van cridar van ser els grups que han guanyat el Premi Territorial de la seva zona i que van venir de fora de Catalunya: nois i noies d’Eivissa, Menorca, Mallorca, Castelló i Alacant –el grup de València no va poder venir. Van pujar a recollir el seu diploma i el seu premi: un iPod per a cada membre del grup.

Havent fet aquesta primera tanda, va arribar l’hora de saber quines eren les 10 millors històries, d’entre les quals en sortiria la història guanyadora i la segona classificada. Pau Vidal i Antònia Cortijos, membres del jurat de Ficcions, els van lliurar un lot de llibres i CD’s per valorar la seva participació al concurs.

15

Les dades de Ficcions 2009 + de 2.200 joves participants de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent i Catalunya Nord + de 200 centres participants + de 500 històries presentades

El “Top ten” i l’hora de la veritat!

Amb tots els finalistes a dalt de l’escenari, Antònia Cortijos va obrir el sobre amb el veredicte del jurat: “per l’ús d’un llenguatge fresc i dinàmic, per la utilització de les onomatopeies com a recurs literari i per la capacitat per experimentar amb diversos gèneres i formes de diàleg, el segon premi és per a: Clara Aresté Florensa i Neus Mesalles Teixidó del grup “Tecnòlogues” de l’IES Seròs”. Les noies d’aquest grup, que unes setmanes abans havien rebut el Premi Territorial del Baix Segre i Baix Cinca, van endur-se una càmera fotogràfica digital i el seu corresponent diploma.

Finalment, l’hora de saber el nom del guanyador va arribar. Hortènsia Galí, escriptora i membre també del jurat de Ficcions, va obrir el sobre que contenia la informació més ben guardada del vespre: “El Jurat de Ficcions ha decidit, per la capacitat per descriure personatges i situacions, pel talent a l’hora de construir el ritme narratiu, i per la bona construcció d’un ambient literari, que el primer premi és per a: Xavier Notivol amb el pseudònim “Noti” de Lestonnac de Barcelona.”

Xavier Notivol va obtenir un ordinador portàtil de mans de Josep Ritort, editor de la revista Secundèria i responsable del projecte Ficcions. El guanyador va ser cridat a dir unes paraules, moment que va aprofitar per expressar-se de manera ben sincera i contundent: “Jo només volia l’ordinador!”.

Amb una fotografia de grup de tots els finalistes i premiats, es va posar el punt i final a una tarda d’emoció que va reunir molts joves, molta il·lusió i molts premis.

Des de la coordinació del concurs, donem l’enhorabona a tothom per fer créixer, any rere any, aquesta iniciativa. Comptem amb vosaltres per la propera edició!

10 millors històries Ficcions 2009 - Berta/Wai Ling, IES Montgrí, Torroella de Montgrí - Entrelinies, IES El Calamot, Gavà - F135, IES Ramon Sender, Fraga - Laura Pallarols, IES Milà i Fontanals, Igualada - lluna plena, Maristes de Girona, Girona - marina.ramirez, IES de Bruguers, Gavà - Noti, Lestonnac, Barcelona (1r Premi Ficcions 2009) - Tecnòlogues, IES Seròs, Seròs - the musicians, IES Enric Valor, Picanya (2n Premi Ficcions 2009) - Traceur, CEPA Oriol Martorell, Barcelona

16 Premi FICCIONS 09

www.deria.cat

Guanyador del 3r PREMI FICCIONS amb la història:

Natàlia Pseudònim: Noti / Xavier Notivol, Lestonnac de Barcelona Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. “Vull ser normal”, els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

Pàmies, Sergi. “Sang de la nostra sang”, dins de Si menges una llimona sense fer ganyotes. Quaderns crema, Barcelona, 2007.

Capítol I: Ell s’està al sofà de vellut, mig adormit, amb els cabells embullats, que comencen a empastifar-se d’una amargor feixuga i espessa, emesi del paper i la brea quan esdevé cendra.

La Natàlia s’està estirada entre els llençols de franel·la. Li piquen els ulls, intenta respirar fons però no pot agafar aire, com si encara una mica d’angoixa li quedés atrapada a dins. Tanca els ulls un moment. Alguna cosa li rellisca per la galta i cau sobre el coixí. Una llàgrima, una llàgrima petita i clara, transparent, salada, pura, però buida dins la seva preciositat.

I plora, amb una ràbia claustrofòbica que la rossega per dins com un corcó famolenc. I mossega una punta del cobrellit fins que se li acaba la força a les dents.

I mira el sostre, tota suada, donant cops de peu a l’aire i cops de puny a una ànima inexistent. I, desesperada, s’estira els cabells donant una i altra volta sobre ella mateixa fins que el cansament la sotmet atrapant-la amb una son poc desitjada.

La sonsònia insistent del despertador fa aixecar la Natàlia amb un gemec sord i un salt de gat esporuguit. Es mira al mirall amb desencís, es pentina amb dos cops secs de raspall, es pinta la ratlla sobre els ulls inflats de tant plorar i saluda amb repugnància els dos nous granets que li han sortit, es vesteix amb una velocitat sobrehumana, com si tot corregués algun tipus de pressa i de puntetes, va cap a la cuina on es beu el got de llet que reposa sobre la taula de marbre.

Quan surt de casa esbossa un breu somriure: els pares no l’han sentida.

El timbre que marca l’hora del pati l’agafa tan desprevinguda que el bot que fa sobre la cadira li treu la son estrepitosament. El passadís s’omple d’empentes, de crits histèrics i de riures esbojarrats.

Un cop a fora, la Natàlia busca amb la mirada la seva “més millor amiga”, la Pati, que, com cada dia, li explica l’opulència en què viu des que els seus pares van separar-se.

- Ahir, ma mare me la va voler jugar. Va arribar a casa carregada com una mula amb dues bosses a cada mà, d’aquelles que donen mal d’esquena si les mires massa, i saps què, que li va donar per fer crema de carbassó i bròquil, de segon escalivada i per postres suc de pastanaga. Sort que em va venir a buscar el meu pare a temps i vaig sopar com Déu mana. No saps com m’encanta tenir el “comodí de la trucada”va afegir mentre una llumeneta se li encenia al bell mig de l’ull dret.

La Natàlia va abaixar la mirada i va perdre’s en un racó del seu món melodramàtic d’il·lusions perdudes i somnis trencats, amb dos llits ben diferents: un de més suau i l’altre de més calent. I va anar perdent-se, cada cop més en aquell forat de fastigoses ambicions, mentre mossegava sens gens d’esma l’entrepà de xoriç que s’havia preparat a corre-cuita abans de sortir de casa. Li faltava oli.

Després de fer els deures d’història, la Natàlia va estirar-se al llit, caient com una pedra, va passar la tarda mirant el sostre, repassant la seva impecable blancor mentre s’acariciava un dels rínxols. El pare va entrar un parell de vegades preguntant si havia perdut alguna cosa allà dalt. Segons ell, devia tractarse del cervell perquè ho va dir força convençut.

Aquella nit, la Natàlia va plorar una altra vegada, aquest cop sense tant entusiasme. Va aixecar-se a les dues de la matinada, tenia gana i els ulls inflats. Va emportar-se al llit un iogurt d’aquells on unes lletres blaves preguen fent campanya: 100% natural. Li faltava sucre.

17

Capítol II: L’amargor de les mirades es tornava cada cop més àcida, l’aire s’havia tornat irrespirable, ranci, i les parets es feien cada cop més estretes, atrapant-los a tots a la mateixa gàbia.

Feia un dia esplèndid a fora però dins d’aquella casa tot semblava molestar-la.

Mentre la Natàlia escurava amb ditades i xarrups les últimes engrunes del dinar, la llum que entrava per la finestra l’enlluernava, cegant-la inevitablement, el fum de les glopades que el seu marit feia a una nova cigarreta se li esmunyien entre els porus de la pell, provocant-li una fatiga espessa i insuportable. “Qualsevol dia d’aquests me n’aniré de casa i ja veuré com us en sortiu sense mi”.

La densitat d’una agonia secreta li carregava el pit. Tenia unes ganes boges de cridar, de plorar, d’esmicolar en cristalls invisibles la copa que sostenia a la mà. Però no va gosar trencar el fil tan prim que des de feia dies ho aguantava tot. En comptes d’això, va falsificar un somriure plastificat a la seva filla i va desparar la taula.

Un cop a la cuina, va obrir el finestró de marc blanc i va omplir-se la boca d’aire, com si es tractés d’un privilegi. Es va gratar el clatell amb un moviment frenètic mentre rentava els plats, esbufegava i feia ganyotes. L’olor de menjar va convertir-se de sobte en una fetor que l’ofegava, el coll de la brusa l’estrenyia. El plat que tenia a les mans va relliscar tímidament fins caure a terra, on es va fer miques. Va ajupir-se a poc a poc i va quedar agenollada sobre l’ enrajolat. Se li van entelar els ulls i va plorar silenciosament durant una llarga estona, entremig de sanglots i sospirs ambiciosos, va treure una fotografia familiar d’aquelles que no queden mai bé del tot.

A l’esquerra el pare, a la dreta ella i enmig dels dos la Natàlia, amb els ulls vidriosos, refugiada en una immaduresa innocent que tant mal li estava fent a ella.

El pare s’estava al sofà. El seu lloc predilecte, però, se li havia fet incòmode.

Feia veure que llegia un llibre gruixut, de llom desgastat i pàgines groguenques.

Quan la Natàlia el mirava, girava una d’elles tot resseguint les seves línies.

Les ombres de la sala eren llargues i la lletjor dels mobles que l’envoltaven se l’anava menjant poc a poc. De tant en tant, arrufava el nas, l’aire era sec, viciat i desconegut. Tota presència li semblava estranya, com si no fos a casa seva, per això des de feia alguns mesos no s’hi acostava massa.

Tenia mal de cap i les orelles li cremaven.

Les paraules li feien nosa i poques coses l’animaven. Gairebé no parlava amb la seva dona, les parets se li llençaven al damunt i la seva major ambició era conciliar el son, però no ho aconseguia. S’apagava lentament, tenia les arrugues més marcades i el pèl canós ja no l’afavoria gens, havia substituït el seu caminar altiu i lleuger per una mena d’arrossegament musti força ridícul. Es podia passar hores amb la mirada fixada en el quadre gran del menjador, una marina violenta, amb molta escuma i un cel encapotat d’allò més malenconiós, deia que l’inspirava, que la visió d’una mar esbravada és el millor per somniar. Però a ell, els somnis, poc a poc se li esgotaven.

La Natàlia es refugiava en els seus somnis i els castigava amb la mirada, només obria els llavis per dir: “vull ser normal, si em voleu fer feliç ja sabeu què desitjo”.

I el fil cada cop es feia més prim, esquinçant-se a poc a poc i descobrint l’embolcall sota el que els seus pares s’amagaven. La pudor cada cop era més espessa i la foscor avançava cap a la tristor incompresa que finalment els portaria a rendirse davant la incomprensible súplica de la seva filla. Ja estava decidit, se separarien si allò era el que realment la Natàlia volia.

18 1r premi FICCIONS 09

Capítol III: Quan va pujar a l’autobús, ja eren dos quarts de vuit. La Natàlia va marcar el seu bitllet sota la mirada estrident del conductor, un home corpulent i rabassut amb una mirada penetrant i controladora. Va asseure’s amb parsimònia i es va treure les lleganyes a esgarrapades mentre a través dels vidres mirava passar les porteries de les cases, cosa que l’embriagava estranyament, fixant-li inconscientment la mirada en un punt inconcret.

Va arribar a casa del seu pare amb els ulls mig tancats per la son però amb un tímid somriure a la cara.

El pis era petit, de lloguer temporal, d’aquells que tenen les parets llises, pintades amb colors vius i amb un sol llampant que t’empipa fins que es fa tard. A la Natàlia, li encantaven els seus racons, les habitacions, decorades amb una delicada senzillesa, la deixaven respirar millor, lluny del sentiment de xafogor que se sentia a casa seva, carregada de mobles antics que recordaven un barroquisme rovellat.

Es va estirar al llit del seu dormitori, el matalàs era flonjo, una fragància mandrosa i fresca va fer-li tancar els ulls tendrament. Els llençols desprenien olor d’escuma, de sal i d’onades, d’un vent llunyà que acariciava dolçament la seva cara... El sol li escalfava les galtes. Va sospirar un parell o tres de vegades, va somriure i es va quedar adormida.

El pare va apropar una mà temorosa al braç de la Natàlia per despertar-la amb tota la tendresa que un pare pot donar a la seva filla, però no va gosar. Va mirar tremolosament com respirava arraulida

www.deria.cat

entre els llençols, l’enyorava, la seva innocència, uns ulls perduts buscant una mirada protectora, els desigs utòpics d’una nena i no una necessitat tan vital per a ella com absurda i cruel per a ell, que el pertorbava sense donar-li opció d’escapatòria, com una malaltia empestada per l’ambició i alimentada per la rancúnia.

El pare va asseure’s al sofà i va engegar la televisió. Va estar una bona estona sense immutar-se fins que es va cansar, potser perquè es va imaginar a ell mateix, amb una postura massa estranya escoltant insults i crits, o potser per la vergonya aliena que sentia. El simple fet de saber que la seva filla dormia plàcidament al dormitori del costat amb la consciència tranquil·la i sense cap tipus de remordiment pel seu comportament tan poc ètic i tan escassament moral el va rossegar per dins, gratant-li una ferida infectada i molt dolorosa. Però va suposar que ella no n’era conscient i que la mare i ell havien decidit el millor per a tots.

La Natàlia tenia dos llits i li semblava que les seves amigues la miraven amb uns altres ulls. Tot era diferent, fins i tot les olors li semblaven noves aromes que la delectaven amb noves perspectives.

El sol reflectia una gamma preciosa de nous colors per veure el dia a dia. Era feliç dins el seu engany, una teranyina de mentides filada tan delicadament que ni ella mateixa s’adonava del crit de la realitat, de la intimitat dels seus desitjos. Un buit la cremava per dins, escorrent-li la il·lusió com si es tractés d’un drap brut, com si un vent assotés violentament el seu rostre per apagar fatalment una flama que ja no brilla.

La Natàlia era tan innocent, tan imbècil potser, que va pensar que potser era el

19

seu estómac, que murmurava de gana.

una fragància amarga.

Capítol IV:

Aquest cop i crec que per primera vegada en molt de temps, la Natàlia va endinsar-se en la negror dels ulls de la Pati, eren buits, com si alguna cosa s’hagués esvaït d’aquella mirada tan tendra i tan intolerant a la vegada. La Natàlia va estremir-se per dins, ella, guarnida sota un embolcall de paper de colors, amagada sota un somriure indesitjat, ella, la Pati, una nena crescuda amb la cruesa d’una imperceptible però forta solitud, demanava ajuda amb la mirada, molt fluixet, d’una manera gairebé inaudible, i va notar una explosió de sentiments, una pena refulgent va tallar les paraules de la Pati:

La motxilla li pesava, tibant-li cada cop més enrere les espatlles a mida que s’esmunyien per entre els carrerons estrets i encimbellats de Vallvidrera. Els genolls li cruixien i els peus li feien figa després d’haver pujat rost amunt durant més de mitja hora, llarga i feixuga. Anava tota suada i el sol no afluixava. La Pati va somriure. Un raig de llum va acariciar el serrell que li queia fins als ulls, il·luminant els seus cabells rossos, tan diferents dels de la Natàlia, foscos i rinxolats. Van caminar una al costat de l’altra xerrant animosament per un tram on les cases tenien jardí. Pels buits dels barrots del reixat, s’entreveien les fulles dels arbres més joves, que destacaven per la seva verdor insistent. Les branques de fusta tendra es recargolaven enlairant-se amb entusiasme. Un parell de xiprers custodiaven les ostentoses portes de ferro colat. En un dels jardins, se sentien les rialles d’un nen jugant amb el seu germà gran, tots dos rodolant sobre una catifa de gespa i flors de taronja. El dia era clar i una brisa agradable apagava la xafogor present durant les últimes setmanes.

Un cop van ser a casa la mare de la Pati, van deixar les bosses al menjador i van seguir parlant ajagudes al llarg del sofà, mig estirades en una postura incòmoda.

La Natàlia feia veure que seguia l’avorrida conversa que la seva amiga feia durar, de tant en tant assentia o falsejava una rialla histèrica imitant els moviments de la Pati.

Jugava amb els dits, amagant-los sota els replecs del llençol blanc amb ratlles verdes que cobria amb timidesa l’enorme moble on s’estaven quan es va sentir com unes claus entraven amb fermesa dins el pany de la porta. La mare de la Pati era una dona esvelta, tan rossa com la seva filla, alta i prima, amb ulls grossos i diverses capes de maquillatge a la cara. Va saludarles amb cordialitat i va tancar-se a l’estudi sense articular una sola paraula, com si no volgués parlar més del compte.

La Natàlia va escorcollar la sala amb la mirada. No hi havia un sol retrat. Les parets eren d’un groc pàl·lid i els quadres, inexpressius, donaven a l’estança un to trist, feia olor d’oficina. Va pensar en l’ambient depressiu que s’hi respirava. La Pati seguia parlant. El repic d’uns talons va emmudir-la sobtadament.

- No tornaré fins tard. Si vols sopar, remena per la nevera, que segur que hi trobes alguna cosa -va donar mitja volta i se’n va anar, amb la mirada fixada, freda, sola, mentre la flaire del seu perfum s’evaporava poc a poc, tan sols deixant

- Pati, et sents sola, ho veig en els teus ulls, però no entenc perquè.

La Pati tenia dos llits, un de més suau i l’altre de més calent.

Quan la Natàlia tornava cap a casa, va pensar en tot el que la seva “més millor amiga” li havia dit després d’aquella frase tan necessària i dolorosa alhora. I va adonar-se que és l’amor i no els desitjos allò que ens mou, que per això els seus pares s’havien separat, per tot el que sentien per ella, perquè l’estimaven. I va plorar amb la cara tapada perquè ningú la veiés, per a què ningú li tingués en compte què havia fet. Va intentar imaginar-se com seria el fàstic fet persona i només li va venir al pensament una imatge d’ella mateixa, d’una fotografia familiar d’aquelles que no queden mai bé del tot. A l’esquerra el pare, a la dreta la mare i enmig dels dos ella, amb els ulls vidriosos, refugiada en una immaduresa innocent i pretensiosa. I en aquell mateix moment, va pensar que l’única cosa que més preciosa i intensa i dolça se’t fa, a mida que el temps corre, és l’amor, i que el simple fet d’estar sol, que aquesta petita cosa tan valuosa no existeixi fa que un tros petit de vida et manqui molt endins per la seva bellesa insubstituïble.

La Natàlia va abaixar el cap i va començar a córrer mentre les cases amb els seus jardins passaven al seu costat. El vent li assecava les llàgrimes, es va eixugar els mocs amb la màniga, respirant fort, i cada cop corrent més per arribar a casa la mare, i trucar al pare, pensant que encara no fos massa tard per somiar junts una altra vegada, per no trobar-se sola amb la solitud menjant-li l’anima un dia i un altre. Per tornar a ser petita, per sentir-se protegida, senzillament per estimar, simplement per tornar a dormir tranquil•la i que el somni de la seva vida no hagués acabat i que tot allò hagués estat tan sols la mitja part de la pel·lícula.

FI

Concurs Joves i Conducció

Joves i Conducció: il·lusió, creació i responsabilitat 1.200 estudiants participen a la segona edició de Joves i Conducció El passat 28 de maig, a les 18’30 hores, a la seu del RACC es va dur a terme l’acte de lliurament de premis Joves i Conducció 2a edició, desvetllant-se quins han estat els grups guanyadors de les quatre categories d’entre els 1.200 participants de l’edició d’enguany.

La guanyadora a la categoria de relats ha estat la Judit Calveras Casanovas del grup 1994 amb Monòlegs al volant, una sèrie de reflexions en clau de monòleg sobre la seguretat viària. A la categoria de fotografia, les guanyadores han estat l’Ester Conde Roigé i la Cristina Casín Pavón del grup 2G amb una fotografia senzilla però

PARTICIPACIÓ!

efectiva. La categoria de vídeo ha estat per a la Isabel Borràs Ferreros

Des del RACC, el Servei Català de Trànsit i

els elements de seguretat. El premi a la millor classe aquest any ha

la revista Secundèria hem volgut fer una

estat per a l’IES Cavall Bernat 1r Batxillerat A de Terrassa que amb

menció especial a les següents classes per

més de 10 grups han mostrat una participació elevada i de qualitat.

la seva alta participació: - IES Joan Brossa de Barcelona - Escola Pia Santa Anna de Mataró - La Marinada de Palau-Solità i Plegamans - Ramon Pont de Terrassa - Sagrat Cor Sarrià de Barcelona

del grup Rimpic amb un vídeo original que ens fa reflexionar sobre

www.jovesiconduccio.cat

El RACC, el Servei Català de Trànsit i la revista Secundèria van convocar a principis de març la segona edició del concurs Joves i Conducció, en què han participat 1.200 estudiants de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i CF de centres educatius de tot Catalunya, doblant la participació de la primera edició.

L’objectiu ha estat impulsar la creació i el treball en equip de l’alumnat de segon cicle d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius amb afició per l’escriptura, la fotografia i el vídeo, seguint les activitats que el RACC proposa sobre la Seguretat Viària i la nova assignatura Educació per a la ciutadania. El concurs s’ha desenvolupat a través del web http:// jovesiconduccio.cat, un espai interactiu on els participants van haver de publicar-hi les seves històries, fotos i vídeos.

Joves i Conducció és un concurs de relats, fotografia i vídeo adreçat als joves de 13 a 18 anys, organitzat al voltant de les activitats que el RACC proposa sobre la Seguretat viària i la nova assignatura Educació per a la ciutadania. Hi ha un premi per a cada modalitat

MONÒLEGS AL VOLANT

Judit Calveras Casanovas

i la millor classe. Els professors de la nova assignatura, o els tutors, han estat els encarregats d’engrescar els seus alumnes i treballar conjuntament els diversos temes a través del concurs.

Des de la revista Secundèria, el Servei Català de Trànsit i el RACC us volem agrair a tots la feina feta durant tot el concurs. Les vostres creacions ens han ajudat a reflexionar sobre temes tan importants com són els de la seguretat viària. Sens dubte, heu col·laborat a fer de les carreteres un lloc més segur.

Quantes vegades he hagut de sentir aquells tòpics que tots coneixem.

Adhesius publicitaris, petits marcs amb fotos dedicades, ninotets penjats del retrovisor i, fins i tot, algun Sant Cristòfol he hagut d’aguantar. Tots, però, deien sempre frases diferents per arribar a un mateix camí: “Si beus, no condueixis.”, “Pare, no corris que t’esperem”, “Perill, nadó a bord”, “Stop a les drogues”. I tantes altres que han passat desapercebudes perquè no eren tan escaients. Però, és clar, això passa a algú que no conec, l’amic d’un amic, d’un cosí segon meu. Per una vegada, bé serà molt. Tampoc n’hi ha per tant, jo controlo. He de cridar la mare que estigui per mi, total només està conduint. La trucada és molt important, puc perdre la feina.

Qui realment pensa això, dues opcions: o no va entendre ni escoltar a la classe de matemàtiques quan tocava les probabilitats, o simplement va fer campana aquell dia.

Més, aquesta vida és com un teatre que cada dia estrena funció. De bon matí, s’aixeca el teló, és a dir, la cortina-porta del garatge. I... senyores i senyors, comença l’espectacle. Accelerada perquè vaig tard, cop de mà al volant, botzinada al canto, anem a fer una copeta? mp3, mòbils, DVDs... Això és un circ!

On són els tòpics quan els necessitem recordar? Queda molt bé enganxar-me’ls. Els encanta veure com la meva agulla del velocímetre se’n va cap a la dreta, fins que ja no funciona, ni jo tampoc. Sentir com responen els meus frens, davant unes caixes que actualment han posat a la carretera i que crec que mesuren la velocitat, radars es diuen.

Tot són crits contra mi, mal humor contra mi... I jo, què he fet? Sense tu, jo no faig res. Que t’han parat en un control d’alcoholèmia i has donat positiu? Jo només he begut gasolina, el meu germà gasoil amb plom, és tot, nosaltres no prenem res més, i tu? L’adhesiu de la ITV no és com una marca de roba, per presumir.

Aquesta funció s’ha acabat, el teló s’ha tancat. No hi ha hagut aplaudiments. La classe de probabilitats no mentia. Aquell amic d’un amic, d’un cosí segon meu, has resultat ser tu, ho has viscut en primera persona. Què en dius ara dels tòpics? Ara totes les rialles són plors desolats. I la música o el mòbil han deixat de sonar.

Almenys ara tinc temps per escriure, sempre tancat en aquest taller.

Quantes vegades més m’hauran d’arreglar? El meu problema té solució fàcil, s’arregla només amb molts diners, moltíssims, però barat, baratíssim. El teu...

22 tarragona jove

www.deria.cat

Estiu Jove a Tarragona!

L’Estiu Jove arriba a la 23a edició amb un programa ple d’activitats i de cursos per als mesos d’estiu a Tarragona. Des del 29 de juny fins al 14 d’agost, més de 60 activitats aplegades dins els àmbits de les arts plàstiques i visuals, les habilitats socials i personals, la literatura i l’escriptura, el teatre i el circ, la música, la dansa, els esports, la informàtica i les xerrades faran de Tarragona una ciutat per gaudir plenament de l’estiu.

Activitats per a tots els gustos L’Estiu Jove arrencarà amb una mostra d’art i artesania jove el 27 de juny, que donarà el tret de sortida a tota aquesta gran varietat d’activitats. En aquesta edició, destaquen els enigmes nocturns, les rutes de parkour, el taller de caricatures, el taller de monòlegs i una caixa d’eines amb gran quantitat de recursos per acompanyar i afrontar la crisi invasora de les nostres cases. Així com tot un seguit d’espectacles i mostres de cultura de carrer i tallers de degustació de tot tipus de cuines del món.

Inscripcions i funcionament Si t’hi vols apuntar, afanya’t: les inscripcions es podran formalitzar a partir del proper 11 de juny mitjançant el portal del web jove www.tarragonajove.org. És molt fàcil: descarrega’t el programa, registra el teu usuari i reserva plaça per a l’activitat, taller, curs o aventura que més t’interessi.

+info Oficina central de l’ESTIU JOVE, Omac (Rambla Nova, 59), Tarragona (de dilluns a divendres de 10 a 13h i de 17 a 19h; i els dissabtes de 10 a 13h) www.tarragonajove.org

altaveu 23

www.deria.cat

www.enderrock.cat

La darrera galàxia de Joan Miquel Oliver El Bombón Mallorquín, un emblemàtic gelat de La Menorquina que només es ven a l’illa de Mallorca, dóna títol al segon disc en solitari del compositor i guitarrista d’Antònia Font. Des d’un ja llunyà Surfistes en càmera lenta (2005) que Oliver no signava un CD d’estudi en solitari. A Bombón mallorquín ens introdueix en un univers íntim i familiar. Una obra senzilla que no per això deixa de ser, com ens té ben acostumats, genial i majúscula.

Els referents de l’àlbum no són tan futuristes o robòtics com als treballs d’Antònia Font. Potser són més infantils: els gelats (“Polo de llimona” i “Polo de menta”) o les joguines (“Lego”). Bombón mallorquín és un retorn a la innocència?

El tema del disc és el pas de la vida, i no especialment de la infància. El disc està muntat en tres actes: la primera cançó, “Lego”, no és exactament una imatge d’un nin petit: és més aviat la d’un adult jugant que reflexiona sobre el seu propi ego. De fet, sóc jo mateix perquè ara el meu fill Joan, que ja té sis anys, està fascinat amb el Lego i de tant en tant m’hi entretinc. A partir de “Polo de llimona”, la resta del disc és una biografia -jo en dic “autobiografia poètica”- que comença quan sóc petit i acaba a l’edat adulta, amb “Polo de menta”. “Ai las!”, l’última cançó del disc, seria el tercer acte. La narració, però, té una finalitat estètica. No és la meva intenció explicar la meva vida però sí, les meves manies, el que tinc al cap. És un disc més melancòlic?

Sí. Surfistes era un disc molt estètic. Tot eren icones: el pallasso, Emerson Fittipaldi, el petit homenet, el rellotge... Aquest és més humà, parla d’un tema íntim. També hi ha cançons més despullades i menys electròniques, supòs que pel fet d’haver tocat bastant en directe només amb en

Pere Debon: jo amb la guitarra acústica i ell a la bateria. És un format que m’agrada i ho vaig voler reflectir a la gravació.

Sovint t’han associat amb l’escena galàctica, amb artistes com Sisa o Roger Mas. Realment teniu alguna cosa en comú?

He arribat a la conclusió que allò que tenim en comú és que no tenim res en comú amb ningú, ni tan sols amb nosaltres mateixos. El 99% dels grups fan rock’n’roll. Quan algú fa un rock que

sona un poc més tou, n’hi diuen pop. I això és un error total. El que fa aquell grup no deixa de ser rock’n’roll. El pop no és un estil, és una actitud.

Després de Coser i cantar i del DVD Gran Teatre del Liceu, tindrem aviat un nou disc d’Antònia Font?

Hi haurà un disc nou, però no sé si serem a temps de publicar-lo l’any vinent o haurem d’esperar a principis del 2011. Ens estam plantejant moltes coses i volem fer canvis. Serà difícil. Fins que no n’estigam convençuts i satisfets no ho traurem.

Text: Roger Palà Foto: Juan Miguel Morales

EL PETIT DE CAL ERIL I les sargantanes al sol La clau dels temes de Jon Pons és l’originalitat d unes cançons en què es combina la saviesa i senzillesa del cant popular de Xesco Boix o Ara Va de Bo amb una instrumentació entre el pop i l’indie folk anglosaxó i el ressò de l’obra de Joan Miquel Oliver i Roger Mas. El Petit de Cal Eril és extremisme rural i una aposta pel fet naïf elevat a la màxima potència; és possible ser rural i enrotllat alhora.

Roger Palà

MARC PARROT Avions “Avions” és la cançó que titula aquest disc en directe gravat al Luz de Gas de Barcelona, i l’única inèdita: s’hi desplega l’encant que Marc Parrot ha sabut transmetre als seus últims treballs.

Vint cançons al CD i vint al DVD, coincidents amb una sola excepció: al CD hi ha “Una cançó”, mentre al DVD, “Bocagrossa”. A totes, hi ha la màgia de Marc Parrot, amb el seu gest i gust escènic.

Helena Morén Alegret

ROSA-LUXEMBURG Com cremar una ciutat Discos com aquest contradiuen aquells que pensaven que el “rock català” va morir als noranta i que no hi ha qui visqui de la música en els temps que corren. Si els seus inicis van venir molt marcats pel hard-rock i el rock setanter, ara han virat cap als sons del tecno-pop dels vuitanta i les revisions modernes que n’han fet grups com The Killers o Franz Ferdinand. Rock a ple pulmó que té les de guanyar.

Helena Morén Alegret

24

www.deria.cat

Tu a Boston i jo a Califòrnia

El Daniel i la Marina són germans. Cada dia van junts a escola, la seva mare els acompanya a l’institut amb el cotxe després que el seu pare els hagi preparat l’esmorzar. Però avui l’esmorzar ha estat molt diferent. Els pares del Daniel i la Marina han decidit iniciar els tràmits del divorci i ho han comunicat als seus fills. El Daniel s’ha enfadat molt en conèixer la notícia. No entén res. Com és que es separen? És que no s’estimen?

Si mai discuteixen, per què se separen?

D’altra banda, la Marina ha començat a plorar desconsoladament. Potser, ella i el seu germà Daniel tenen la culpa que els seus pares es separin?

Quan s’ha arribat inevitablement a una situació de ruptura matrimonial, és indiscutible que tots els membres de la família pateixen tota una sèrie de conseqüències, ja que la situació al niu familiar canvia. En el cas dels fills, aquestes conseqüències no tenen perquè ser un problema, però les estadístiques demostren que els fills i filles de pares separats presenten una probabilitat més elevada de manifestar problemes psicològics i/o conductuals.

La primera llei del divorci va ser aprovada pel Parlament espanyol el 22 de juny de 1981, després d’instaurar-se la democràcia. En aquest període, s’han registrat aproximadament dos milions de divorcis i separacions a Espanya.

L’any 2005, es va modificar aquesta llei

de manera que es poguessin agilitar els tràmits i s’exclogués l’obligatorietat de la separació prèvia.

La llei actual contempla drets i obligacions per a la mare i per al pare. Quan ambdós conjugues no han arribat a un acord amistós, és el jutge qui determina les condicions del divorci, condicions que han de garantir la cura i l’educació dels fills. El jutge establirà l’aportació econòmica de cada progenitor a la manutenció del menor i quin serà el règim de visites del cònjuge que no en tingui la custòdia.

Independentment de les normes que regeixen el divorci d’uns pares, hi ha els efectes que té sobre els fills. En aquest sentit, s’ha de tenir present el concepte SAP o Síndrome d’Alienació Parental, definit com a un desordre que s’acostuma a donar en un context de divorci i on un dels pares intenta que el seu fill odiï l’altre progenitor sense cap tipus de justificació. Aquest concepte només és aplicable quan el progenitor que és acusat no ha mostrat cap grau de comportament alienador que justifiqui aquest desordre.

25

El divorci suposa per al fill un canvi radical en el seu estil de vida. De conviure amb ambdós progenitors, passa a viure amb un d’ells i, per tant, la relació amb l’altre progenitor disminueix. A vegades, es dóna també un canvi de residència, escola i cercle social. L’impacte que aquest factor té en el desenvolupament i ajust social del nen és considerable. El divorci deixa al nen en una situació de major vulnerabilitat.

Les conseqüències més evidents d’un divorci són baix rendiment acadèmic, dificultats per establir un bon autoconcepte, dificultats d’adaptació social, problemes de conducta i/o problemes psicològics com poden ser depressió, ansietat, baixa autoestima, pors, etc.

L’actitud dels pares, l’edat dels fills i els recursos que el propi nen tingui per fer front a la nova situació determinaran la gravetat d’aquests efectes.

En nens de 3 a 5 anys, és molt freqüent el sentiment de culpabilitat. El nen pot creure que la separació dels seus pares és conseqüència del seu comportament i això pot fer que adopti responsabilitats imaginàries amb l’objectiu que els seus pares “es tornin a estimar”. En aquesta edat, el principal referent del nen són els seus pares com a parella i, per tant, la separació li crea tristesa i por a l’abandonament i a la soledat.

Els nens de 6 a 12 anys són conscients del problema i el seu patiment pot fer que es comportin presionant i intentant que els seus pares tornin a estar junts.

El fracàs dels seus intents portarà a un sentiment de frustració.

Pel que fa als adolescents, acostumen a experimentar sentiments de por, depres-

sió, soledat i problemes de conducta. Es dóna inestabilitat personal a la seva edat i a la seva vida adulta. És probable que es plantegin les relacions de parella i es creï una por al compromís. En cas de tenir parella ells mateixos, poden qüestionar-se si continuar o no. En aquestes edats, són freqüents també els actes de delinqüència, el coqueteig amb les drogues i/o trastorns de la conducta alimentària. L’estrès del divorci agreuja els temperaments difícils.

Els estudis mostren que els fills de pares divorciats tenen problemes per mantenir relacions conjugals estables i es divorcien amb més freqüència que els fills de pares casats. D’altra banda, els nens acostumen a tenir més dificultats per adaptar-se a la nova situació, mentre que les nenes s’adapten millor abans de l’adolescència i són menys vulnerables a l’allunyament del pare.

Independentment que uns pares estiguin casats o divorciats, han d’intentar garantir l’estabilitat i salut mental dels seus fills. És per això que no s’ha de dramatitzar el procés de separació i s’ha de partir sempre d’una base de respecte cap el cònjuge. L’amor i el respecte que els pares siguin capaços de tenir-se i mostrar serà allò que els fills absorbiran.

Laura Cerdan, psicòloga

28

GUI A JOVE EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

Grau en Turisme i Direcció Hotelera

EDUCACIÓ

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. En el Grau en Turisme i Direcció Hotelera et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi B-823.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUCACIÓ

T’agrada el Turisme?

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EUSS - Programes ADD * EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat

publicitat@edicat.net

www.deria.cat

mostra de turisme juvenil 29

Mostra de turisme juvenil de Barcelona: del 5 de juny al 30 de juliol de 2009 El dia 5 de juny a les 20h s’inaugura al Punt Boca Nord la Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona amb la benvinguda de la Regidora de Dones i Joventut, Sra. Elsa Blasco, amb una xerrada sobre l’Índia i amb un mercat d’intercanvi del viatger. Tot això amenitzat pel DJ Badal i amb una projecció fotogràfica sobre indrets de l’Índia.

Què pots trobar a la Mostra?

18 xerrades diferents sobre viatges i destinacions turístiques (Ruta per l’est d’Europa; La planificació d’una volta al món; Grans rutes en bicicleta...), a càrrec de professionals del turisme, viatgers experts, escriptors i fotògrafs aventurers.

Exposicions de diferents formats i continguts.

Tallers de fotografies de viatges, d’allotjament alternatiu...

Concurs sobre relats breus per conèixer situacions i/o anècdotes divertides dels nostres viatgers barcelonins.

Racó Eurodesk: ordinadors per connectar-te a la Xarxa Eurodesk (www.eurodesk. org), des d’on podràs fer consultes en línia i rebre informació actualitzada d’equipaments, allotjament o transports interns del país des d’altres punts Eurodesk repartits per tota Europa (només al CIAJ).

Sorteig de bitllets d’avió, d’Interrail, de beques d’estudi d’idiomes, de viatges... si participes activament a la Mostra.

Fons bibliogràfic especialitzat: literatura de viatges, llibres sobre expedicions, atles i cartografia, llibres de fotografia, revistes especialitzades i guies de viatges.

Viatgeteca: informació de tots els països i regions del món, guies de viatge, mapes, camps de treball, turisme solidari... (només al CIAJ).

Assessorament personalitzat a càrrec d’un/a expert en turisme que atendrà les teves demandes per a què planifiquis els teus viatges (només al CIAJ).

A www.bcn.cat/mostraturisme: tota la informació de les activitats que es realitzen dins la Mostra de Turisme Juvenil 2009.

Fòrum virtual sobre viatges des del qual podràs demanar tota la informació que et calgui, intercanviar experiències amb altres viatgers-internautes i, com a novetat, preguntar en directe a les persones que fan les xerrades tot allò que t‘interessi!

La Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de Barcelona organitza aquesta Mostra i es realitza a diferents llocs: CIAJ, El Punt – PIJ Sants-Montjuïc, PIJ Sarrià-Sant Gervasi, PIJ Gràcia, Punt Boca Nord, PIJ Sant Martí i Biblioteca Jaume Fuster.

30 cultura

www.deria.cat

RECOMANEM

AGENDAJUNY2009

LLIBRES RECOMANATS PER: El monestir de l’amor secret

Sant Joan

Winesburg, Ohio

Maria Dolors Farrés Col. A tot vent Ed. Proa

Són temps obscurs. La pesta negra i el cisma d’Occident planen prop d’un monestir d’Osona.

Els monjos viuen moments difícils. I són especialment difícils en el cas de dos monjos joves, cultes i atractius: Berenguer de Vallcarca i Galzeran de Monsingle. Entre ells, neix una forta atracció que supera els límits de l’amistat i els apropa a l’atracció amorosa. Als conflictes sentimentals i passionals, s’hi afegiran els avatars polítics i socials del segle XIV.

Dia: fins al 24/06/2009 Festes.- La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o Nit del Ros, és una celebració que es fa durant la nit del 23 al 24 de juny, una de les més curtes de l’any per la proximitat del solstici d’estiu. No és gens clar l’origen d’aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior al cristianisme, una mena de reminiscència de les festes per al solstici d’estiu. En canvi, n’hi ha que li veuen un origen burlesc i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i, per tant, hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.

Sherwood Anderson Ed. Viena

Encara que no sigui tan conegut aquí, Sherwood Anderson va ser una influència per a narradors de la talla d’Steinbeck, Hemingway o Faulkner. Amb una edició molt maca i simpàtica, Viena posa a la venda en català la seva obra més emblemàtica: un recull de contes sobre els habitants de Winesburg Ohio. Segons Paul Auster, és “un llibre ple d’històries extraordinàries. Una de les grans obres de la literatura moderna nord-americana. I està meravellosament ben escrit”. Un llibre per gaudir. L’editorial Lumen el publica en castellà, també en una bona edició.

PEL·LÍCULES

Dies: 11/06/2009

CLUSTER

Concerts.- CCCB Lloc: C. Montalegre, 5, 08001 Barcelona Hora: 19’00 Preu: Telentrada

Dies: fins al 19/06/2009

Els Tallers del Galliner.

Centre de Formació Teatral El Galliner

Tetro

Afterschool

Francis Ford Coppola http://www.tetro.com

Antonio Campos

Quan Bennie finalment troba el seu germà gran, el poeta brillant i malenconiós Tetro, s’adona que és tot el contrari del que ell esperava. En lloc de ser el germà meravellós que va ser l’ídol de la seva infància, el Tetro d’ara és un home distant i desil·lusionat que va canviar el seu nom, no vol saber res de la seva família, i ja no escriu. Durant el temps que Bennie passa amb el seu germà i la seva xicota, Miranda, els dos tornen a viure les experiències tempestuoses del seu passat i es revela un secret terrible.

Taller-teatre.Entrada Lliure. Aforament limitat.

Lloc: LA PLANETA Pg. Canalejas, 6, Girona +Info: 972 210 673/ www.laplaneta.net

Dia: 20/06/2009

Robert estudia en una escola de Nova Anglaterra. Durant la realització d’un dels seus treballs, captura, als passadissos del col·legi, la mort de dues germanes bessones per una sobredosi de drogues. Aquest tràgic succés sacsejarà emocionalment l’escola. A Robert, se li encarrega la tasca de realitzar un vídeo com a homenatge a les noies que funcioni, també, com a teràpia col·lectiva i ajudi tota la comunitat a comprendre què ha passat. El procés revelarà una atmosfera “paranoide” que es fica per tots els racons.

MISCEL·LÀNIA Altaïr

eDreams

www.altair.es

www.edreams.es

Altaïr és el punt de referència per ampliar el teu coneixement dels diferents pobles, cultures i regions de la terra. I, actualment, és la millor llibreria europea especialitzada en viatges. Va néixer a Barcelona el 1979 i, des de fa uns anys, també es pot trobar a Madrid.

eDreams ofereix als seus clients la més àmplia gamma de vols, hotels i paquets vacacionals al preu més competitiu del mercat.

Tot això amb la major comoditat i flexibilitat a través dels seus innovadors motors de recerca, comparació i reserva per internet.

Josh Rouse & Raül Fernández

Concert.Lloc: L’Auditori de Barcelona - Sala 2 Oriol Martorell C. Lepant, 150, Eixample, Barcelona + info: 932479300

Dies: 27/06/2009

Veniu a conèixer la història dels Banys Àrabs de Girona Itineraris.Lloc: Banys Àrabs Hora: 12’30.

Entrada general: 2’00 euros/ Entrada reduïda: 1’00 euros.

C. Ferran El Catòlic, Girona +Info: www.banysarabs.cat

31

HISTÒRIESDECATALUNYA

Foto d’Avel·lí Pérez

Que vénen els almogàvers!

Dies: fins al 27/07/2009

Albéniz. Un modernista universal (1860-1909)

Exposició.Lloc: Museu de la Música - L’Auditori - Sala d’Exposicions Temporals C. Lepant, 150, Eixample, Barcelona +Info: 932563650

Dies: 30/06/2009

U2

Concerts.Lloc: Camp Nou Dies: de juny a setembre de 2009

Això és la Guerra!

Exposició.- L’exposició “Això és la guerra!

Robert Capa” és un projecte itinerant que fins ara s’ha pogut veure a Nova York i Londres, entre altres ciutats. Presentarà cent cinquanta fotografies realitzades per Capa en els conflictes que va cobrir com a reporter de guerra durant els anys 30 i 40 arreu del món i que l’han convertit en un dels fotògrafs més cèlebres del segle XX. Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya C. Mirador Palau Nacional, 6 Sants-Montjuïc, Barcelona +Info: 936220376

Dia: fins al 05/07/2009

Adulterios, de Woody Allen i dirigit per Verónica Forqué Teatre.Lloc: Teatre Apolo Av. Paral.lel, 59, Sants-Montjuïc, Barcelona +Info: 934419007

En general, els catalans actuals tendim a considerar-nos un poble pacífic i treballador. Tenim com a referent polític el pactisme tradicional que va presidir les nostres relacions polítiques durant segles i, tant es així que, fins i tot avui, ens vanagloriem d’aquesta tendència al pacte i al consens que apliquem en el nostre dia a dia.

Però la nostra història no és precisament la d’un poble pacífic. De fet, a Grècia, quan els pares volien intimidar els infants que feien alguna malifeta, els deien “així t’agafi un català”. L’origen d’aquesta frase la devem al pas dels almogàvers per terres orientals. L’any 1303, aquesta companyia de mercenaris catalans arriba a Constantinoble per posar-se al servei de l’Emperador Andrònic II per lluitar contra els turcs a l’Àsia Menor. L’any 1305, un cop assolida la victòria, els bizantins es neguen a pagar els serveis i, a més, assassinen a traïció Roger de Flor, cap dels almogàvers, juntament amb la plana major de la companyia. La resposta no es fa esperar i serà sagnant. Tant, que serà coneguda amb el nom de la Venjança Catalana. Durant els següents dos anys els almogàvers es llencen a una guerra de devastació i d’extermini al llarg de tot l’imperi Bizantí. Assalten i saquegen les ciutats que troben al seu pas i els pobladors són venuts com a esclaus.

L’any 1310, Gualter V de Brienne o Gualter I d’Atenes, duc franc d’Atenes, contacta amb la companyia perquè l’ajudi contra els seus enemics. Una vegada més, un cop complida la seva part del tracte, els almogàvers són expulsats del ducat d’Atenes sense ser retribuïts pels seus serveis. El duc d’Atenes es dota de la cavalleria franca, la més poderosa de l’època per, ara, derrotar els almogàvers. El març de l’any següent, té lloc l’enfrontament que es coneix com la batalla del Cefís. La situació dels catalans és desesperada. Són clarament inferiors en número als seus rivals i, el llac Copais a la seva esquena i el riu Cefís al costat, no els deixen escapatòria possible. L’única sortida que els queda és desviar el curs del riu per tal de convertir el camp de batalla en un fangar i eliminar, així, l’avantatge de la cavalleria pesada franca que, en quedar empantanegada, esdevé una presa fàcil. Gràcies a aquesta estratègia, els almogàvers vencen l’enemic i conquereixen, en nom del rei de Sicília, els ducats d’Atenes i de Neopàtria, que es mantenen sota domini català fins el 1388 (quan són ocupats pels venecians). Sigui com sigui, 700 anys després, els almogàvers són un referent històric inexcusable arreu de la Mediterrània.

Oriol Junqueras

Jaume Torres